Tema 7. La II República i la Generalitat Republicana (1931-1936)

7/29/2019 Tema 7. La II Repblica i la Generalitat Republicana (1931-1936)

1/8

Tema 7. La II Repblica i la Generalitat Republicana (1931-1936)

Apartat 1.La Proclamaci de la Repblica i el perode constituent

El 12 d'abril del 1931, unes eleccions municipals convocades pel cap de govern, el general

Berenguer i celebrades durant el govern de l'almirall Aznar, donen el triomf als partits republicans a41 de les 50 capitals de provncia espanyoles. El Rei Alfons XIII, assumint que unes propereseleccions generals donarien un resultat similar i havent perdut a ms el suport de l'exrcit, abandonael poder i parteix a l'exili. El dia 14 d'abril es proclama la II Repblica, dirigida per un govern

provisional encapalat per Niceto Alcal Zamora, que en ser el primer president.La caiguda de la monarquia no va ser un fet sobtat, cal buscar les causes en el desprestigi en ques'havia sumit aquesta instituci i el govern en general, a causa de la dinmica ideada per Cnovasdel Castillo a partir de la Restauraci, i del caciquisme i la corrupci imperant a tot l'estat. Aixdoncs, per la manca d'una veritable i real democrcia. Si a tot aix si suma la llarga i sagnant guerradel Marroc, la dictadura de Primo de Rivera i el context internacional, ens podem adonar que esvivien temps convulsos.

Aix doncs, ms enll de les fronteres de l'Estat Espanyol s'albirava un tel de fons molt complex:El primer rgim comunista instaurat a Rssia (1917), referncia obligada de les organitzacionsobreres. Els problemes del sistema econmic amb la greu crisi del 1929 amb el crac de la Borsa de

Nova York. Finalment, l'Europa d'entreguerres va veure aparixer el feixisme, una respostaautoritria i antidemocrtica a l'aven del socialisme i a la crisi del capitalisme.

La fragilitat del consens republic, constitut per un sector de les classes mitjanes i per l'obrerismems moderat, no va permetre fer front a una nombrosa oposici, tant des de la dreta com des del'esquerra, que mai va acceptar el nou rgim. La inestabilitat poltica, la conflictivitat social i laintransigncia dels seus adversaris conduren a la Repblica cap a l'enfrontament civil.

1.El govern provisional

El Pacte de Sant Sebasti, signat l'agost de 1930 pels ms importants dirigents republicans isocialistes entre d'altres, regionalistes per exemple, tenia l'objectiu d'acabar amb la monarquiamitjanant un aixecament militar recolzat per civils. Un cop celebrades les eleccions municipals del12 d'abril de 1931, es crea immediatament el Comit Revolucionari, presidit per Niceto AlcalZamora, i es va proclamar, el 14 d'abril, la II Repblica tot constituint un govern provisional a

partir d'aquest Comit Revolucionari sorgit de les eleccions municipals.

Les primeres accions d'aquest govern provisional van ser la convocatria d'eleccions a CortsConstituents, fixades pel 28 de juny, i la presa de mesures per afrontar alguns dels problemes msurgents: amnistia general als presos poltics, establiment del seu propi estatut jurdic. Es van

proclamar les llibertats poltiques i sindicals i es van designar els alts crrecs de l'Administraci.Alhora que s'engegaven mesures d'urgncia respecte a l'exrcit, majoritriament monrquic,respecte a la situaci dels pagesos, tot impedint-ne l'expulsi de les terres dels que no podien pagarles rendes i, finalment, es va afrontar la crisi econmica i la greu devaluaci de la pesseta.

El problema ms greu en els primers dies va ser la situaci creada a Catalunya, on Francesc Maci,dirigent d'Esquerra Republicana, va proclamar unilateralment la Repblica Catalana dins d'unaFederaci Ibrica. Aix topava amb els acords de Sant Sebasti, els quals determinaven que fos la

nova Constituci la que establs el nou tipus d'Estat i la situaci de les diferents nacionalitats dinsd'ell. Desprs d'un seguit de negociacions entre el govern provisional de Madrid i de Maci, des deBarcelona es va acceptar una futura decisi de les Corts constituents a canvi d'un govern provisionalautonmic (Generalitat).


2/8

2.La constituci del 1931

Les eleccions generals de 1931 a Corts constituents es van celebrar amb una gran participacipopular i sense greus incidents. Els partits que formaven la conjunci republicanosocialista vaobtenir una indiscutible victria i va obtenir la majoria. Manuel Azaa es va convertir en cap degovern i Niceto Alcal Zamora en President de la Repblica.

Aix doncs, Espanya s va declarar com una Repblica de treballadors de totes classes, amb unpoder legislatiu que resideix el les Corts, una sola cambra, el Congrs de Diputats. les atribucionsde la qual estan pel damunt de les altres institucions. El executiu resideix en el Consell de Ministresi en el President de la Repblica, elegit per les Corts, el president, a partir d'aquell moment,nomenava al seu torn el cap del Consell de Ministres.

Es decreten i declaren tot un seguit de drets dels espanyols: religiosos, d'expressi, de reuni,d'associaci i de garantia davant la llei, tamb de residncia, de lliure circulaci i d'inviolabilitat decorrespondncia entre d'altres. S'estableix, per primer cop a Espanya, el sufragi femen. Se

suprimeixen els privilegis dels grups ms afavorits per la legislaci d'poques pretrites, entre ells

els de la noblesa. Es permet la possibilitat de socialitzar la propietat, amb condicions legals ipactades entre govern, propietaris i treballadors, tot apostant per nacionalitzar, si s'escau, elsprincipals serveis pblics, des de les terres a les mines, passant pels bancs i els ferrocarrils. A ms,s'albira la possibilitat de donar certa autonomia a les regions que histricament l'havien ostentat oreclamat, com Catalunya, el Pas Basc i Galcia, entre d'altres.

La constituci no va aconseguir el consens de totes les forces poltiques i, encara que va seraprovada per una mplia majoria (368 vots) i sense cap vot en contra, 89 diputats es van absentar dela cambra.

Entre els sectors ms amplis de la societat, la proclamaci de la Repblica va despertar gransesperances que el nou rgim portaria a terme un profund canvi en la distribuci de la renda i lariquesa. Per, alhora, el canvi institucional va suscitar des del primer moment una grandesconfiana entre els propietaris de la terra i els empresaris, les inversions dels quals eren cabdals

per a la producci i l'ocupaci.

A les dificultats internes de l'economia espanyola, endmics des de feia molts de temps: aturagrcola, repartiment desigual de la terra, descapitalitzaci i poca articulaci financera de laindstria i de l'agricultura, escassa competitivitat internacional, dficit de la balana comercial, etc.,s'hi havien d'afegir les repercussions de la crisi internacional. La depressi econmica mundial,iniciada amb l'ensorrament de la Borsa de Nova York l'octubre del 1929, fet que va reduir

ostensiblement, sobretot a partir de l'any 1933, les exportacions espanyoles d'alguns dels sectorsms dinmica de l'poca a l'Estat Espanyol: vi, ctrics, oli d'oliva i els minerals i els seus derivats,com les pirites i el mineral de ferro.

Apartat 2.El bienni d'esquerres: reformes i conflictes (1931 1933)

Entre el desembre de 1931 i setembre de 1933, el govern presidit per Manuel Azaa, integratmajoritriament per republicans d'esquerres i socialistes, va impulsar un programa de reformes,iniciades ja en el perode constituent, que tenia com a objectiu modernitzar i democratitzar lasocietat espanyola.


3/8

1.La reforma de l'exrcit

El govern republic estava convenut que l'exercit era una de les institucions espanyoles que msnecessitava una profunda transformaci. L'excs d'oficials, hi havia un oficial per cada cinc soldatsaproximadament, n'era un dels principals problemes. Aquesta situaci, causada pels mrits deguerra que acumulaven els militars africanistes que havien participat a la guerra del Marroc, era un

greu inconvenient, i ms si tenim en compte que un gran nombre dels ascensos eren de dubtosalegalitat. Manuel Azaa, a ms, com a president del govern republic i tamb, com a ministre de laGuerra, exigeix el jurament de fidelitat a la Repblica als militars, tot deixant a les seves mans la

possibilitat de retirar-se amb el sou ntegre si aix ho creuen convenient. Molts dels ascensoss'anullen, i aix provoca el ressentiment de molts militars africanistes que entendran que se'lsutilitza com a caps de turc. Tamb es Tanquen un seguit d'acadmia militars, la de Saragossa perexemple, per tal d'evitar l'augment del nombre d'oficials, i tamb, per intentar reduir alguns delsfocus ms radicals d'entre els militars. S'estableix un servei militar obligatori i universal, sense

possibilitat de substituci ni redempci a canvi de diners. El govern republic preveu la creaci dela Gurdia d'Assalt, una nova fora d'ordre pblic de fidelitat republicana.

La dreta aprofitar el descontentament de l'exercit i animar qualsevol revolta en contra del govern,com el de Sanjurjo l'any 1932.

2.La qesti religiosa

Un dels principals objectius de la Repblica va ser limitar la influncia de l'Esglsia catlica en lasocietat espanyola i, per tant, secularitzar la vida social. Aquest projecte es va mostrar en laConstituci que establia la no confessionalitat de la llibertat de culte i la supressi dels pressupostosde culte i clergat. Es legisl tamb sobre el matrimoni civil, el divorci i la secularitzaci delscementiris. El temor a la influncia que tenien els ordres religiosos en l'ensenyament, va portar a ladissoluci de la Companyia de Jess, els jesutes, i a la nacionalitzaci dels seus bns.

El procs es va completar amb la Llei de Congregacions el maig de 1933, que limit la possessi debns als ordres religiosos i va preveure la seva possible dissoluci en cas de perill per l'Estat.

Aquesta decidida poltica de lacitzaci, la retallada de privilegis de l'Esglsia catlica i l'esclatd'alguns fenmens de violncia contra l'Esglsia, com la crema de convents del maig del 1931, vandonar lloc a ferotges campanyes antirepublicanes per part dels sectors ms catlics de la societat. Alcapdavant s'hi va situar el cardenal Segura, que va acabar essent expulsat d'Espanya. Tot i algunsintents d'acostament dels sectors ms moderats de l'Esglsia encapalats pel cardenal Vidal iBarraquer, l'enfrontament religis, avivat pel tradicional anticlericalisme de part de les classes

populars, va crear un clima de tensi i violncia a la societat republicana.3.La reforma agrria

El problema ms greu que va haver d'afrontar la Repblica, va ser l'elaboraci d'una reformaagrria, que poss fi al predomini dels latifundis existents a bona part del centre i sud d'Espanya ique permets millorar les condicions de vida dels agricultors ms pobres. A Andalusia, Extremadurai Castella, ms de la meitat de la terra estava en mans d'un petit grup de propietaris, que sovint no laconreaven, o b la dedicaven a cultius que requerien escassa m d'obra, fet que deixava a un elevatnombre de jornalers sense feina.Aix doncs, amb la Llei de Reforma Agrria, s'estableix la possibilitat d'expropiar sense

indemnitzaci les finques dels Grandes d'Espanya, i amb indemnitzaci, tamb expropiar, la restade finques que no fossin conreades de forma adequada pels seus propietaris.


4/8

La reforma es va posar a mans de l'Institutut de Reforma Agrria (IRA), encarregat de repartir lesterres entre els pagesos. Tot i aix, la reforma va ser insuficient, sobretot a causa de l'actituddesafiant per part dels grans propietaris, i tamb per la manca de pressupost per tirar endavant lanova llei. En dos anys se'n es van installar uns 12.000 en lloc del 60.000 previstos, d'entre els

jornalers que no tenien terres per treballar. D'aquesta manera, la Llei de Reforma Agrria provocles ires del terratinents sense acabar de satisfer els pagesos, els quals hi havien posat gran part de les

seves expectatives per tal de millorar la seva qualitat de vida.

4.L'obra educativa i cultural

Una altra reforma fou la de l'ensenyament. L'objectiu primordial era promoure una educaci liberali laica i fer de l'Estat el garant del dret a l'educaci ests a tota la poblaci. Era el primer cop que, al'Estat Espanyol, l'educaci es convertia en un dret. El centre de la seva activitat va ser, sobretot,l'ensenyament primari. Es crearen 10.000 noves escoles i 7.000 noves places de mestres, is'increment el pressupost d'educaci en un 50%, tot intentant acabar amb l'hegemonia del'ensenyament religis. S'adopt un model d'escola mixta, laica, obligatria i gratuta.

Tot i aix, i l'aposta per les Missions Pedaggiques per arribar a les zones rurals, tot portantbiblioteques, cinemes, cors, conferncies i teatres ambulants arreu, l'empenta i els esforos van serinsuficients per substituir a l'Esglsia en aquest camp. LaInstitucin Libre de Enseanza, apost peruna renovaci pedaggica que mai va poder acabar de portar a terme.

5.Reformes laborals i conflictivitat obrera

El socialista Largo Caballero propici des del ministeri de treball un seguit de reformes adreades amillorar les condicions laborals. Es va aprovar la Llei de Contractes de Treball, que regulava lanegociaci collectiva, i la de Jurats Mixtos, als quals reconeixia el poder d'arbitratge vinculant encas de desacord entre patrons i obrers. Es va promoure tamb la creaci d'assegurances socials,s'apost per la reducci de la jornada laboral dels treballadors del camp i es va reforar el paper delssindicats agrcoles. Com s de suposar, les organitzacions patronals es van oposar a aquests canvis ivan aconseguir frenar alguns del projectes com la d'intervenci dels obrers a les empreses.

La impacincia dels treballadors davant del poc aven de les reformes va donar lloc a una onada deconflictivitat encoratjada per la forta incidncia de l'atur. Dins dels sectors ms radicals d'entre elstreballadors, i sobretot des de l'anarquisme va anar agafant preponderncia la F.A.I (FederaciAnarquista Ibrica), que va acabar sent majoritria a la CNT. Aquesta organitzaci ms radical,

partidria d'una revoluci immediata i violenta si era necessari, va atiar el conflicte. Tot aix foupossible grcies a la pobresa que s'estenia per extenses zones de l'Espanya rural, amb la conseqent

fam de terra i de feina. Las vagues, les insurreccions i les ocupacions de terres van anar en augmentany rere any, i van arribar a posar en perill la prpia Repblica. Un dels episodis ms recordats icabdals d'aquest perode, es va donar a la pedania de Casas Viejas (Cadis), que amb la intervencide la Gurdia Civil i la Gurdia d'Assalt republicana, va arribar, fins i tot, a provocar la caiguda delgovern republicsocialista, i la dimissi d'Azaa.

Apartat 3.El bienni conservador (1933 - 1936)

Els ltims mesos de la vida del govern de coalici republicanosocialista es van veure marcats perdos fets: el descontentament dels sectors obrers i agraris que es veien decebuts per l'acci delgovern, i el rearmament ideolgic de la dreta que es llan de manera ferotge contra la Repblica.

Azaa va presentar la dimissi el juny de 1933, i el president de la Repblica, Alcal Zamora,dissolgu les Corts i va convocar eleccions el novembre del 1933. La victria seria per a la coalicide dretes.


5/8

1.La reorganitzaci de la dreta

La dreta, els terratinents, la gran burgesia, l'Esglsia, els militars africanistes entra d'altres militarsde dretes, es van oposar per interessos particulars o simplement per la seva preocupaci a una futurarevoluci, a la Repblica de centreesquerra. Van comenar a aparixer i a ocupar petits sectors de ladreta ms radical, petits grups de caire feixista, com les J.O.N.S i Falange Espanyola, fundada per

Jos Antonio Primo de Rivera, fill del Dictador, grups que ms endavant agafarien msprotagonisme i s'unirien per esdevenir ms forts mitjanant la formaci de grups paramilitars.La dreta, dirigida per Jos M Gil Robles, va crear la C.E.D.A (Confederacin Espanyola deDerechas Autnomas) l'any 1932, una agrupaci de partits monrquics i de dretes de caire autoritarii antirepublic. Si van afegir els alfonsins amb Calvo Sotelo al capdavant tot fundant RenovacinEspaola i que defensaven obertament la necessitat d'un cop d'estat. Mentre els carlins, al seu torn,s'agrupaven en la Comunin Tradicionalista.

Finalment, sectors de l'exrcit, fent-se ress del malestar generat a la dreta per les reformesintrodudes per la Repblica, van protagonitzar alguns aixecaments militars. El general Sanjurjo vadirigir un cop d'Estat amb la pretensi de forar la girada de la Repblica cap a la dreta, l'agost de

1932, per fracass estrepitosament. El 1933 es va creat l'UME (Unin Militar Espaola) com aorganitzaci clandestina de militars de dreta que tindria una participaci clandestina activa en el copd'Estat de 1936.

2.Les eleccions de 1933 i el gir a la dreta

Les eleccions generals de novembre de 1933 donaren la majoria als partits de centre i dreta,concretament a la CEDA de Jos M Gil Robles, i al Partit Radical de Lerroux. La CEDA inspiravarecel entre la resta de forces centre i esquerra, i el President Alcal Zamora, va encarregar al lderradical Alejandro Lerroux formar govern, el qual va aglutinar diverses forces, per que va manteniral marge els sectors ms antirepblicans de la CEDA.

El principal objectiu del govern de Lerroux va ser paralitzar les reformes engegades per l'anteriorgovern. En el sector agrari es va paralitzar la reforma i es va fixar la devoluci de les terresexpropiades als terratinents tot anullant la cessi temporal de terres als pagesos. A ms, es vaconcedir total llibertat de contractaci, fet que, lgicament, va representar una tendncia a la baixadels sous dels jornalers.En el cas concret de Catalunya, la qesti agrria va enfrontar greument la Generalitat de amb elgovern espanyol: laLlei de Contractes de Conreu,promulgada per la Generalitat, la qual permetiaals arrendataris de la vinya (rabassaires) accedir a la propietat de les terres que treballavenmitjanant un pagament taxat, va ser retirada en la seva prctica totalitat. Els propietaris catalans

cercaren el suport de la Lliga, i les Corts espanyoles enviaren la llei al Tribunal de GarantiesConstitucionals, que la va anullar.La resta de reformes, laborals, de l'educaci i la cultura, a la recerca d'un estat laic, aix com l'estatut

basc impulsat pel PNB, tamb es van paralitzar en la seva prctica totalitat. A ms, es va aprovaruna amnistia pels protagonistes del cop d'Estat de 1932 capitanejat per Sanjurjo, alhora que esrestablia a molts dels militars degradats, en els seus anteriors crrecs. Amb totes aquestes mesures,la conflictivitat obrera, social, i la tensi en general, va anar en augment any rere any.

3.La Revoluci d'octubre de 1934

L'entrada de membres de la CEDA al govern va ser interpretada per les forces d'esquerra i

nacionalistes cou un cam obert cap al feixisme i la reacci no es va fer esperar. L'endem la CNTva apostar per les vagues generals a les grans ciutats, que a causa de la descoordinaci no van tenirl'xit esperat. La contundent resposta del govern va ser decretar l'estat de guerra. Tot i aix, a


6/8

Catalunya i a Astries, la protesta va adquirir un relleu especial.

A Astries, els fets van ser especialment rellevants, per l'acord entre socialistes, comunistes ianarquistes. Columnes d'obrers armats amb dinamita, principalment miners, ocuparen ajuntaments is'encarregaren de dirigir els subministraments d'aigua, d'electricitat i aliments i dels transports. Pertal de reprimir aquestes protestes, forces militars vingudes d'frica, varen reprimir amb duresa la

insurrecci. Els resultats finals foren de 1000 morts entre els miners, 450 entre els soldats i 2000ferits, a ms dels milers d'empresonats.

En el cas de Catalunya, el president de la Generalitat, Llus Companys, proclam la RepblicaCatalana dins la Repblica Federal Espanyola, alhora que una aliana de forces obreres, PSOE,UGT, Uni de Rabassaires i comunistes, amb l'abstenci de la CNT, organitzaven una vaga general.La negativa a participar de la CNT, majoritria en aquell moment entre els obrers, va fer fracassar elmoviment insurreccional, per tant a Catalunya la rebelli tingu un caire ms poltic. Tot i aix,l'aixecament fou sufocat de nou per la declaraci de l'estat de guerra i el govern de la Generalitat, el

ple de l'Ajuntament de Barcelona, i ms persones, fins a un total de 3.500, varen sserempresonades. Es calcula que l'any 1936 encara quedaven a les presons ms de 30.000 presoners

dels fets de 1934.

4.La crisi del bienni de dretes

Les conseqncies de la Revoluci d'octubre van ser considerables. La influncia de la C.E.D.A vainfluir en un enduriment de la poltica governamental i es va suspendre l'Estatut d'Autonomia deCatalunya. Es tornaren les propietats als jesutes i es va nomenar Gil Robles ministre de la guerra, iFranco, que havia participat en la repressi dels fets d'octubre a Astries, va ser nomenat cap d'EstatMajor.Tamb es pretenia reformar la Constituci per tal de restringir les autonomies, abolint el divorci, ien negant la possibilitat de socialitzar la propietat. La dura repressi i aquest tarannultraconservador del nou govern va servir perqu les forces de l'esquerra, fins aleshores dividides,s'unissin contra la poltica del govern i al voltant d'un programa com que exigia en primer llocl'amnistia per a tots els detinguts.Afers com el cas de l'estraperlo amb una ruleta trucada implantada a diversos casinos iautoritzada pel govern, i diversos escndols de corrupci al voltant del partit radical, va obligarLerroux a dimitir. Aquests fets van agreujar les diferncies a l'interior de la coalici de govern iAlcal Zamora es va decidir convocar noves eleccions pel febrer de 1936.

Apartat 4.El triomf del front popular

Les eleccions del 1936 van mostrar la polaritzaci de la vida poltica espanyola, dividida entredretes i esquerres i amb programes poltics netament enfrontats. El triomf del Front d'Esquerres aCatalunya i del Front Popular a la resta d'Espanya no fou acceptat pels sectors ms reaccionaris quecomenaren a organitzar una conspiraci contra la Repblica.

1.Les eleccions del febrer de 1936

El programa del Front d'Esquerres es badava en l'amnistia poltica per als empresonats des del'octubre del 1934, entre ells Companys i tots els seus consellers, el restabliment de l'Estatut, delgovern legtim de la Generalitat i de la Llei de Contractes de Conreus. A l'estat, el Front Popular,

amb el suport del Front d'Esquerres catal, pretenia tornar a posar la Repblica en mans del'esquerra i tornar a aplicar la legislaci reformista suspesa pels governs dels radicals cedistes.El resultat de les eleccions va marcar una clara divisi en l'mbit de tot l'Estat entre la dreta i


7/8

l'esquerra, tot i que el Front Popular va obtenir la victria. A Catalunya, el resultat de les esquerresva ser majoritria a totes les circumscripcions catalanes.

2.El Front Popular

Un cop reconeguts els resultats, i seguint els acords del Front Popular, Manuel Azaa fou nomenat

President de la repblica, mentre Santiago Casares Quiroga assolia la presidncia del govern. El nougovern, format per ministres republicans, va reprendre el provs reformista interromput l'any 1934.Es varen amnistiar els presos poltics dels fets d'octubre de 1934, es varen excarcer unes 30.000

persones. I es va presentar un projecte per a la devoluci dels bns comunals als municipis alhoraque es reprenien els assentaments de pagesos. Tamb es va rellanar el procs autonmic is'iniciaren les negociacions per a l'elaboraci i aprovaci d'un Estatut al Pas Basc i un altre per aGalcia. Finalment, per tal de frenar els rumors colpistes, el govern va traslladar els generals msdirectament implicats en els complots a d'altres destinacions, on suposadament eren poc perillosos,Franco a Canries i Mola a Navarra, per no es van atrevir a destituir-los.

Els sectors ms conservadors reaccionaren amb alarma i alguns empresaris tancaren fbriques

davant de l'obligaci de tornar a incorporar als treballadors implicats en aixecaments revolucionaris.l'Esglsia va tmer un ressorgiment de l'anticlericalisme, amb l'augment de la tensi social que dia adia era ms evident. Una tensi, que per la seva banda, els sectors ms radicals d'esquerres es varenencarregar de atiar tot creant un clima de crispaci social evident, amb diverses accions: ocupacide terres, desordres pblics i violncia. El propi Largo Caballero, al capdavant d'un ampli sector delsocialisme, tamb era partidari d'una revoluci, a mida que les postures d'ambds bndols s'anavenradicalitzant.

Aquest clima de crispaci i enfrontament, tamb es manifestava en l'altra bndol, aix doncs, laFalange Espanyola tamb participava en enfrontaments al carrer, des de l'extrema dreta, afegint-se ala Dialctica de los puos y las pistolas que, segons paraules de Jos Antonio Primo de Riveraimperava durant la primera meitat de l'any 1936 a l'Estat espanyol. D'aquesta manera, una ideas'anava madurant, i entre els sectors ms conservadors comenava a propagar-se la idea de lanecessitat d'un cop d'estat que poss fi al govern del Front Popular, el qual havia d'implantar unadictadura militar.

Apartat 5.La Generalitat de Catalunya i l'Estatut d'Autonomia

Les aspiracions d'autogovern de les comunitats histriques de Catalunya, Euskadi i Galcia eren unfet prou evident i ja havien estat recollides en els acords dels partits signants del Pacte de Sant

Sebasti. La Constituci del 1931 va donar el marc legal, per desenvolupar Estatuts d'Autonomiaque conformessin governs i parlaments autnoms en aquests territoris de l'Estat. Les divisions entreels nacionalistes i els republicans al Pas Basc i la feblesa del nacionalisme gallec van retardarl'aprovaci dels Estatuts d'Autonomia a Galcia i a Euskadi. Per en el cas de Catalunya, el triomfespectacular de la candidatura republicana i nacionalista d'Esquerra Republicana de Catalunya vaaccelerar el procs.

1.La Generalitat provisional i l'Estatut de Nria

Amb el triomf republic a les eleccions municipals de 1931 s'havia fet un tomb espectacular en elteixit social i poltic catal. Es va manifestar, no tan sols un clar suport al republicanisme

d'esquerres, sin un gir en el projecte catalanista, la Lliga va perdre la seva supremacia en frontd'Esquerra Republicana. Amb aquest suport, Llus Companys va proclamar la Repblica Espanyolades del balc de l'ajuntament de Barcelona, i fent un pas ms enll, Francesc Maci, des del balc


8/8

de la Generalitat, proclamava dues hores desprs, la Repblica Catalana, i assumia, de ret, la totalsobirania a Catalunya.

Les posteriors negociacions amb el govern provisional de la Repblica Espanyola, va provocar ladesproclamaci de l'Estat Catal, per va donar lloc a la immediata creaci d'un govern provisionalque prendria el nom de Generalitat, en record de la instituci medieval. La seva principal tasca seria

l'elaboraci d'un Estatut d'Autonomia.

Per tal de fer la redacci d'aquest nou Estatut, es va escollir una comissi que es va reunir a Nria iva redactar un avantprojecte. Un cop superats tots els trmits governamentals, es va decidir fixar ladata del 2 d'agost per celebrar un referndum i sotmetre l'estatut a l'aprovaci popular. El resultat dela votaci va ser aclaparador, ja que fou aprovat pel 99% del 75% dels electors, amb el suportd'ajuntaments, i la recollida de firmes entre ms de 400.000 dones que llavors encara no tenien dreta vot.

L'estatut de Nria partia del fet que la sobirania residia en el poble de Catalunya i que la Repblicahavia de tenir un carcter federal. Catalunya era doncs, considerada un estat autnoma dins de la

Repblica d'Espanyola, declarava el catal llengua oficial a Catalunya, acceptava la possibilitat defederaci dels pasos de parla catalana i establia les atribucions del poder de la Repblica i de laGeneralitat a Catalunya. La Generalitat era dotada de competncies en rees com ara la percepcid'impostos directes, l'ensenyament, la cultura, la policia, la sanitat, obres pbliques i la justcia entred'altres.

2.L'Estatut d'Autonomia del 1932

Tot i el suport que va rebre des de Catalunya l'Estatut de Nria, tant en el posterior referndum comen les eleccions que el van succeir el juny de 1931, els debats i les circumstncies de la polticaespanyola del moment, el van modificat substancialment a les corts espanyols.

Els debats van comenar el maig del 1932 i rpidament van aparixer tres grans postures: la delgovern central, disposada a concedir una moderada autonomia a Catalunya, la dels representantscatalans, tots, que van fer front com reclamant una autonomia mplia, i la de l'oposici que engeneral defensava una Espanya unitria. L'endem reaccionaria encapalada per Sanjurjo l'agost de1932, entre d'altres, va fer que s'aprovs, el 9 de setembre de 1932, l'Estatut d'Autonomia deCatalunya. El text definitiu presentava moltes diferncies respecte a l'Estatut de Nria, i encara quees conservaven les institucions bsiques, com el Parlament i el Consell o govern de la Generalitat,Catalunya es constitua com a regi autnoma dins de l'Estat espanyol i tant el catal com el castelleren llenges oficials. Les competncies de la Generalitat van ser retallades respecte a les

pretensions de l'Estatut de Nria i la majoria eren compartides amb l'Estat Central. Les atribucionsms importants eren en ordre pblic i administraci de justcia, i s'obtenien plenes competnciesrespecte al dret civil catal i al rgim administratiu, tot creant-se el Tribunal de Cassaci deCatalunya.

(Apartat a desenvolupar pels alumnes a partir dinformaci que cal cercar perInternet)

3.L'obra de la Generalitat republicana

Resum adaptat: pgines 274-293. Histria. Horitz. V.V. Batxillerat.

Documents

Tema 7. La II República i la Generalitat Republicana (1931-1936)