2n d’ESO 2n trimestre

EL NOM DE LA ROSA

TEMES QUE TRACTA

Temes centrals:

La pobresa com a decisió de forma de vida

La repressió de l‟alegria

Homosexualitat

Ambició

Fanatisme

Odi

Amistat

Amor a la cultura

Violència

Censura

CAPACITAT, CONDUCTA, EMOCIÓ, HABILITAT I/O FORTALESA QUE

ES TREBALLARÀ

Emocions .....català, tecnologia, castellà, tutoria, estudi

Alegria...castellà

Amor a la cultura...tecnologia i socials

Amistat- Gratitud.... Departament d‟orientació

Tolerància front a la censura i al fanatisme...Tutoria

Modèstia front a l‟ambició...català

Amor a la humanitat front a l‟odi...departament d‟orientació

Empatia... Ciutadania

Convivència pacífica front a violència....socials

Autocontrol ...Tutoria

DINÀMIQUES DE CLASSE QUE ES PROPOSEN

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE LA PERSONA QUE

INTRODUEIX LA DINÀMICA A L’AULA:

Amb la introducció de cada habilitat els infants s'han de plantejar:

Per a què serveix? És important explicar els beneficis específics que s'obtindran

amb la utilització d'una habilitat concreta, que els pot servir per obtenir un favor,

resoldre un problema... Si els infants entenen per a què serveixen, estaran més

motivats per aprendre-les.

Quan, on i amb qui s'han de fer servir? S'ha d'ensenyar en quines situacions i

amb quines persones han d'utilitzar cada habilitat. El que pot ser molt útil en un

moment donat, pot ser que no serveixi en una altra situació. Per exemple:

demanar a algú que jugui és adequat al pati, però no enmig d'una classe.

Com s'ha de fer servir? La manera d'executar una habilitat (to de veu,

expressió...) pot determinar la seva efectivitat.

Que s'ha de fer si no es te èxit? Els infants han d'aprendre a escollir una altra

habilitat quan la utilització de la que han triat en primer lloc no ha tingut èxit.

Parlar sobre les possibles raons del fracàs pot servir per a futurs intents. Davant

una situació, han d'aprendre a triar l'habilitat que faran servir, anticipant les

possibles conseqüències. Això els ajudarà a ser més reflexius.

ASPECTES QUE HA DE TENIR EN COMPTE EL TUTOR O LA PERSONA

QUE S’ENCARREGA DE COORDINAR EL PROJECTE:

S'ha d'anar fent una revisió periòdica d'habilitats apreses prèviament i observar

si es va generalitzant la seva aplicació a noves situacions.

Per fer algunes dinàmiques serà necessari haver vist prèviament la pel·lícula. Per

a altres no és imprescindible

Abans de fer les dinàmiques serà necessari haver entrenat els alumnes amb

alguna tècnica de relaxació i amb les respiracions profundes.

LES EMOCIONS (1)

La caixa de les Emocions

Objectius i Funcionament:

La caixa emocional és un instrument que ens ajudarà a aconseguir que els nostres

alumnes aprenguin a comunicar-se emocionalment. A partir d'aquestes

comunicacions individuals podem aprofundir en el coneixement de les diferents

emocions (alegria, tristesa, desesperança, rancor, etc.). L'objectiu és aconseguir una

major intel·ligència emocional i ensenyar noves formes d'afrontament de conflictes i

canalització adequada dels sentiments que l'acompanyen. Amb això també estem

fent un treball preventiu respecte a possibles nous conflictes.

Aquest exercici se podria fer a tutoria, amb la col·laboració de les professores de

tecnologia que prepararien la capsa amb els alumnes i de les professores de català que

definirien amb els alumnes algunes emocions.

Per fer la capsa (sessió de tecnologia): Per posar en marxa aquest sistema hem de

preparar una caixa amb tot el nostre grup d'alumnes. Per a això qualsevol caixa de

sabates o una altra pot servir. Hi podem escriure el nom de les diferents emocions i

col·locar algun dibuix o cara. Igualment es prepraran trossos de paper de diferents

colors en forma de petites notes perquè els alumnes puguin escriure en ells els seus

missatges.

Per definir les emocions (classe de català): Definir les diferents emocions i treballar les

definicions amb els alumnes: la vergonya, la timidesa, la ràbia, l‟alegria, la felicitat,

la tristesa, el rancor, la por, l‟angoixa , la compassió , la culpa , la gelosia , l‟enveja

, l‟esperança , la frustració , la inseguretat, l‟ optimisme,la paciència , la

preocupació , el pessimisme, el rebuig ,la satisfacció, la serenitat, l‟ estrès , la

tranquil·litat , la tendresa , la valentia...

Començam utilitzar la capsa (sessió de tutoria): Un cop familiaritzats amb les

emocions bàsiques podem començar a utilitzar la caixa. La caixa que s‟haurà

elaborat ha d'estar situada en un lloc visible de l'aula i ser accessible a tots els

alumnes. Explicam el funcionament :

1r - Hem d'explicar als alumnes que la caixa de les emocions està per rebre els nostres

missatges. Els mateixos mestres s'han d'erigir com a models i poden utilitzar-la per

expressar diferents emocions o sentiments respecte a situacions que es puguin

produir a l'aula en el treball diari.

2n - Evidentment no hem obligar cap alumne a que expressi els seus sentiments però sí

a incentivar a que ho faci en determinades circumstàncies i per això el millor és

prendre nosaltres la iniciativa.

3r - L'alumne pot comunicar emocions negatives (por, tristesa, nervis, pèrdua del

control, etc.) O positives (felicitat, alegria, etc.). Per a això ha d'agafar el paper

disposat a l'efecte i escriure de forma breu la situació concreta i l'estat d'ànim que li

ha provocat. Un cop escrita haurà d'introduir a la caixa. Per exemple, "Aquest matí

no he pogut controlar els meus nervis i he discutit amb un company. Em sento

malament ... "

4t - A les sessions de tutoria, es pot dedicar un temps a llegir les diferents notes

introduïdes a la caixa. Aquestes notes poden ser llegides pels propis autors o, en

alguns casos, poden llegir-les els tutors i guardar l'anonimat de l'alumne si aquest

així ho desitja.

5è - A partir de la lectura d'aquestes notes, els professors poden iniciar un col·loqui

sobre les diferents emocions que s'han expressat i els alumnes poden aportar les

seves pròpies vivències en situacions semblants que ells hagin viscut.

La lectura dels paperets es pot fer també a alguna sessió d‟estudi, sempre que estigui

consensuat amb el tutor.

Reflexió sobre les emocions vistes a la pel·lícula (sessió de castellà): Es demanarà als

alumnes que facin una reflexió de les emocions que han vist a la pel·lícula. En

podrien fer una redacció, un informe....

ALEGRIA (2)

Es podria fer a una sessió de castellà

OPTIMISTES I PESSIMISTES

1. Començam llegint aquesta frase de John Lilly: A la província de la ment el que

creiem que és veritat és veritat o es converteix en veritat. A la província de la ment

no hi ha més límits que els que s'imposa un mateix.

2. Feim aquestes reflexions:

Tots sabem quina és la diferència entre un optimista i un pessimista:

l'optimista veu l'ampolla mig plena i el pessimista mig buida, però què és el

que fa que per un estigui plena i per a un altre buida?

Un optimista és aquell que quan li surt malament alguna cosa o vol

aconseguir alguna cosa es planteja "que és el que jo he de fer o canviar en

aquesta situació", mentre que un "pessimista" és aquell que es veu a si

mateix com impotent davant un món advers, o mercè del seu propi caràcter,

que li és impossible canviar. En altres paraules, l'optimista es responsabilitza

de les seves reaccions i el pessimista espera que el món canviï, que la

situació millori.

3. Les demanam que posin exemples de moments en els què s‟han sentit optimistes

4. Els demanam que cerquin moments de la pel·lícula en la què els protagonistes es

senten optimistes i altres en què es denota pessimisme

5. Segons Jorge de Burgos les rialles són perilloses; llegir el llibre d‟Aristòtil sobre la comèdia

també és perillós. Quins motius al·lega per explicar aquesta opinió?

6. Quines postures es defensen a la pel·lícula quant al tema de les rialles?

7. I quina és la teva opinió?

8. Ara les demanam que pensin en una situació que hagin viscut en la què han sentit

pessimisme. Intentam recordar, repetir i definir les emocions que sentirem

9. Ara els demanam que canviïn els seus pensaments i se sentin optimistes i

esperançats davant la situació que han recordat. Han de sentir alegria interna, han de

pensar que tot anirà bé. Els feim veure que ara ens sentim millor

10. Acabarem la dinámica fent un taller d‟acudits: els alumnes han d‟elaborar per grups

els seus propis acudits combinant l‟humor amb el respecte

AMOR A LA CULTURA (3)

Aquesta dinàmica es podria fer part a la classe de tecnologia i part a la classe

de socials

A tecnologia:

1. Uns dies abans de fer aquesta dinàmica demanarem als alumnes que duguin objectes

o imatges que demostrin la importància del saber en les nostres vides

2. El professor/a per la seva part prepararà cordes per penjar per la classe i pinces,

cartolines i tisores

3. Comentarem que l‟amor per la cultura i per al saber és primordial per a l‟evolució

de la humanitat

4. Els demanarem que expliquin moments de la pel·lícula en la què es denota un gran

amor cap a la cultura.

5. El dia de la dinàmica dividirem la classe en grups de 5 o 6 persones i col·locarem

tantes cordes com grups

6. Cada grup haurà de col·locar a la corda, penjant amb les pinces per no danyar el

material, les fotografies i objectes que hagin portat. Si no tenen moltes fotografies

poden substituir-les per dibuixos o símbols dibuixats a la cartolina.

7. Un cop acabat guiaran al grup per l'exposició fent comentaris sobre el què passaria

si no s‟hagués fet determinat descobriment, si no es conservassin els escrits dels

primers pensadors, el fet de saber ens fa més lliures?....

A socials:

8. Reflexionam sobre aspectes de la pel·lícula:

Per què no es permetia l‟accés a la biblioteca?

Per què hi havia llibres prohibits?

Quin paper van jugar els monestirs en la conservació i difusió de la cultura clàssica?

Assenyala alguna escena del film que mostri aquest paper.

Quins oficis o treballs fan els monjos?

A quins moments es demostra l‟amor especial que sent el frare Guillem pels llibres?

De quin tipus d‟amor parla el frare Guillem quan li comenta a Adso que ell també

ha estat enamorat?

EMPATIA (4)

Sessió de ciutadania

Explicam als alumnes què és l’empatia:

L'empatia es la capacitat que ens permet reconèixer i entendre les emocions dels

altres, les seves motivacions i les raons que expliquen el seu comportament. És

l'habilitat de comprendre les seves necessitats, sentiments i problemes i respondre

correctament a les seves reaccions emocionals. Implica una connexió sincera i

respectuosa amb les emocions i sentiments de l'altra persona. L'empatia suposa

entrar en el món de l'altre i veure les coses des del seu punt de vista. Això no

significa estar d'acord amb les seves opinions i actuacions. L'empatia es

diferencia de la simpatia, en que aquesta implica una valoració positiva de l'altra

persona, mentre que l'empatia no pressuposa cap valoració. El professorat hem

de mostrar empatia amb l'alumnat. Hem d'observar les diverses emocions que els

infants mostren en diferents moments i intuir quins pensaments tenen sobre ells

mateixos. Per exemple en el moment de començar una feina poden mostrar

interès, desinterès, avorriment, entusiasme... Si observem un infant que no se'n

surt i que mostra inseguretat esborrant contínuament, pot ser que estigui pensant

que allò és molt difícil per a ell i que no se sent capaç. Nosaltres el podem ajudar

donant-li ànims i mostrant-li confiança en que ho pot fer. Per ser empàtics, el

primer que hem de fer es saber escoltar. Sovint en una conversa, mentre l'altra

persona parla, estem pensant el que direm o preguntarem després. Escoltar vol

dir posar tota l'atenció en l'altra persona, no només en el que diu, sinó també en

la comunicació no verbal (el to de veu, la gesticulació, els moviments, l’expressió

facial...), ja que tot el cos expressa el que pensem.

Els demanam que pensin en un moment de la pel·lícula en la què es mostra

aquest concepte

Feim un exercici: “originals i copies”.

Qui va davant nostre inventa un estil de caminar i els altres el copien. Després es

va canviant i imitant a l‟últim que ha passat. Després podem intentar endevinar

l‟estat emocional de cada forma de caminar. Totes aquestes dinàmiques ens poden

ajudar a observar la gent i entendre com se senten en cada moment

Visionat del vídeo: CUERDAS. És la història d'una petita nena però amb un

enorme cor qui li va dibuixar un somriure a un nin malaltet. Está inspirada

en la vida d’un nin que es nom Nicolás, que pateix paràlisi cerebral. El pare

d’aquest nin és el que va fer aquest curtmetratge.

https://www.youtube.com/watch?v=Hy7X2pUdDsE&feature=em-

share_video_user

AMISTAT. GRATITUD (5) + VISUALITZACIÓ

Departament d’orientació

1. Començam per fer-los la reflexió de que probablement el seu millor amic o amiga és

la que més els sap escoltar....

2. Els demanam que cerquin un moment de la pel·lícula en el què es veu clarament el

valor de l‟amistat

3. Els explicam la importància de l‟escolta activa

4. EXERCICI D'ESCOLTA ACTIVA

Per començar explicarem als alumnes què és l‟escolta activa

• L'escolta activa és un component fonamental per a comunicar-nos de forma eficaç. Implica

prestar atenció al nostre interlocutor, i tractar d'entendre el seu punt de vista i els seus

sentiments.

• Suposa un esforç per la nostra part, ja que escoltar no és el mateix que sentir, així quan

practiquem esta tècnica, la nostra atenció i interés han de ser màxims.

• És la tècnica més apropiada per a ajudar altres persones, comprendre el seu punt de vista i

resoldre conflictes amb persones que ens importen.

Introduim els següents termes:

1-Mostrar interés, és important fer entendre l'altra persona que ens interessa el que ens està

contant. Per això, podem assentir el cap, mantindre la mirada...

2-Aclarir, és a dir, demanar més informació, perquè el missatge resulta més clar. Es tracta

d'ampliar la informació per a tindre una visió més clara de la situació.

3-Parafrasejar, és a dir, repetir amb paraules semblants les principals idees o pensaments que ha

expressat la persona a qui escoltem.

4-Reflectir els sentiments que l'altra persona ens expressa en relació amb una determinada

situació o un determinat problema.

5-Resumir tota la informació que tenim, és a dir, s'expressa la situació com l'hem entès segons

la percepció de l'altra persona.

Començam:

• Han d'asseure-se per parelles i contar-se mútuament la seva història vital de forma resumida,

fent insistència en esdeveniments especialment significatius per a cada un.

• Posteriorment cada membre de la parella presentarà el seu company, contarà la seva història i

reflectirà sentiments que haja expressat el seu company.

Quan totes les parelles hagin parlat, el professor llançarà les preguntes següents:

- Vas sentir que el teu company et sentia i t'entenia?

- Com te vas sentir quan senties la teua opinió repetida i els teus sentiments reflectits?

- Com te vas sentir quan vas haver de repetir/reflectir l'opinió de l'altre?

- És més fàcil o més difícil parlar a algú que practicar la tècnica de repetir/reflectir de l'escolta

activa?

- Què fa difícil repetir/reflectir?

- Quan és important/convenient repetir/reflectir?

FER UNA VISUALITZACIÓ:

1. Adoptam la postura per a les visualitzacions: tancam els ulls, anam relaxant el cos

a poc a poc, fent respiracions profundes….

2. Demanam als alumnes que pensin individualment en actuacions i fets que han

d‟agrair a persones properes a ells, a algun amic o amiga. Hem de tenir

pensaments d‟agraiment cap a les persones que ens cuiden, que ens aporten

coses....

3. Visualitzam aquesta situació de la manera més real possible i ens imaginam donant

les gràcies a aquesta persona, sentint l‟alegria de l‟agraïment.

4. Els deim que de que el professor/a hagi comptat 10 podran obrir els ulls i se

sentiran molt bé, tranquils però amb energia.

TOLERÀNCIA FRONT A LA CENSURA I AL FANATISME (6)

Sessió de tutoria:

Començam amb unes reflexions relacionades amb la pel·lícula:

Es pot prohibir la lectura d'un llibre? Es pot prohibir una pel·lícula, o un programa de

televisió? Algú té dret a dir quins llibres, pel·lícula o programa de televisió es poden

llegir i veure i quins no?

Esmenta algun moment de la pel·lícula en la què es veu fanatisme front a tolerància i

viceversa

Com reacciona el protagonista davant les crítiques que li fan?

Tècniques davant les crítiques: davant una crítica podem trobar tres tipus de

reaccions.

Les reaccions agressives consisteixen en contraatacar en forma de

negació o d'una altra crítica.

Les reaccions passives es manifesten callant, fugint i plorant en silenci.

Les reaccions assertives poden ser:

Banc de boira: consisteix en acceptar les crítiques, sense negar-

les i considerant la possibilitat que qui les fa tingui raó.

Possibles respostes son: “potser si que...”,“no dic que no

que...”, “podria ser que...”.No li hem de donar la raó, ni negar

el nostre dret a jutjar-nos a nosaltres mateixos.

Asserció negativa: consisteix en reconèixer clarament les

critiques, sense excuses. Es tracta d'acceptar els errors, sense

sentir-nos culpables.

Interrogació negativa: consisteix en demanar més informació

sobre les crítiques que ens fan. Si algú ens critica de forma

destructiva i manipulativa: “tot ho fas malament”, li podem

demanar: “em podries concretar quines coses i quan ho faig

malament?”

Demanam als alumnes que pensin en una situació en la què s‟han sentit criticats. Com

han reaccionat? De manera agressiva, passiva o assertiva?

Ara han d‟imaginar la mateixa situació i s‟han de visualitzar a ells mateixos responent

de manera assertiva; mentre s‟imaginen, van fent respiracions profundes i es van

relaxant.

MODÈSTIA FRONT A L’AMBICIÓ (7) + Relaxació completa

Sessió de català

1. Explicam els conceptes de modèstia, ambició, humilitat...

2. Demanam als alumnes que pensin en escenes de la pel·lícula en la què es denota una

gran ambició per part d‟algun personatge

3. Ara han de fer el mateix però recordant escenes d‟humilitat i modèstia

4. Demanam que reflexionin individualment sobre els nostres punts forts i febles;

després les han d‟anotar en un folio dividit en dues parts.

5. S‟agrupen per parelles a l‟atzar i s‟intercanvien els folis. Llegeixen el que ha escrit

el company i matisen si hi estan d‟acord o no. Donam la consigna de ser molt

realistes en les seves apreciacions i assertius amb els comentaris que facin als

companys, però sempre amb una actitud de respecte cap a l‟altre

6. Després parlam amb el grup sobre el que hem treballat per parelles. I amb la posada

en comú se desprendrà si els alumnes són humils o no, les seves formes de jutjar.se

a si mateixos, si són objectius o no en la valoració que fan de les seves fortaleses,

debilitats, etc

AMOR A LA HUMANITAT FRONT A L’ODI (8)

Departament d’orientació

Començam fent una reflexió sobre algun moment de la pel·lícula en la què es

veu odi cap a la humanitat i una escena en la què es vegi el sentiment contrari, és

a dir, l‟amor cap a la humanitat

Feim una dinàmica:

1. Cream una atmosfera de relaxació i concentració, demanant als alumnes que adoptin

una postura còmode, asseguts amb l‟espatlla recta, que tanquin els ulls i facin vàries

respiracions profundes per concentrar-se i omplir-se de calma

2. Cada un recitarà interiorment els versos següents, procurant a més sentir de manera

intensa i sincera allò que se recita:

- Que jo sigui pacífica i feliç, amb el cos i l‟esperit serens

- Que jo estigui sa i estalvi, lliure de qualsevol mal

- Que jo estigui lliure de ràbia, d‟afliccions, de pors, d‟ansietat

3. Feim el mateix pensant amb qualcú que apreciam i recitam els versos pensant amb

aquesta persona i desitjant vivament allò que estam pensant

- Que ell/ella sigui pacífica i feliç, amb el cos i l‟esperit serens

- Que ell/ella estigui sa i estalvi, lliure de qualsevol mal

- Que ell/ella estigui lliure de ràbia, d‟afliccions, de pors, d‟ansietat

4. El mateix pensant en algú que ens resulti indiferent

5. El mateix amb algú que estimam de veritat

6. El mateix pensant amb algú que només de recordar-lo ens produeixi patiment

7. Per acabar, cada un se visualitza a si mateix com si del seu cor irradiassin ones

d‟amor. Imaginam que aquestes ones irradien cap els que ens són més propers i es

van extenent a poc a poc.a sa nostra família, amics, al bari on vivim, a la ciutat, a tot

el país, a tots els éssers de la terra i finalment les nostres ones omplen tots els

confins de l „Univers.

8. Acabam amb una visualització:

Adoptam primer una postura física i mental de relaxació, ens anam fixant amb la

respiració, anam afluixant tots el músculs.....

Quan ja han aconseguit la relaxació començam la visualització:

L'ALIAT INTERIOR. Tancau els ulls i centrau la vostra atenció en la respiració;

inspirau… i expirau…i concentrau-vos en el moviment del vostre nas. Mentre

seguiu respirant al vostre propi ritme, imagineu que us trobeu un camí enmig d‟un

bosc espès. Hi ha arbres de molta bellesa al vostre voltant, i caminau pel camí fins

el lloc des del que prové un rumor d‟aigua. Arribau a un rierol, us apropau a ell, i

veis el vostre reflex a l‟aigua. (Pausa). De seguida percebeu una altra presència al

vostre costat, i us sentiu protegits. Veieu que un altre reflex s‟uneix al vostre.

Aquesta altra presència pot ser la d‟un vell savi, un animal o un ser imaginari que

sentiu que es el vostre aliat, algú que coneixeu des de fa molt temps: algú en qui

podeu confiar. El vostre aliat us indica que el seguiu per un petit pont que creua el

rierol. Ho feu així i us trobeu escalant un turó petit que condueix a una cova. El

vostre aliat entra a la cova, s‟asseu i us indica mitjançant gestos que l‟imiteu. Quan

ho feu, el vostre aliat comença a parlar-vos de vosaltres mateixos. (Pausa d‟un

minut). Si voleu fer-li alguna pregunta particular, feu-ho ara. Escolteu atentament

la resposta. (Pausa d‟un minut). El vostre aliat diu que podeu tornar quan vulgueu;

ell o ella sempre us estaran esperant per ajudar-vos amb el que necessiteu. Li

doneu les gràcies, torneu pel camí, creueu el pont, i de nou veieu el vostre reflex a

l‟aigua. Concentreu-vos en la manera en que us sentiu mentre camineu pel camí i

sortiu del bosc; ara preneu consciència de que esteu asseguts aquí

CONVIVÈNCIA PACÍFICA FRONT A VIOLÈNCIA. POR (9)

Sessió de socials

Feim una reflexió sobre una escena de la pel·lícula: Com aconsegueix Bernardo Gui que

el frare que han capturat com a presumpte assassí es confessi culpable de les morts

sense ser-ho?

Els explicam el sistema dels 5 pensaments per resoldre problemes interpersonals

Feim una pràctica:

AUTOCONTROL (10)

Sessió de tutoria

LA TÈCNICA DEL SEMÀFOR.

Primerament, cal ensenyar als infants a reconèixer les emocions, explicant-los

que són senyals i que ens avisen d'alguna cosa. Fem l'analogia amb els senyals

de trànsit i concretament amb el semàfor, recordant i remarcant que el color

vermell vol dir que ens hem d'aturar i el verd, que podem seguir. El groc

representaria anar a poc a poc, pensar. Per tant, quan sentim unes emocions tan

fortes que no podem controlar, el primer que hem de fer es parar-nos i calmar-

nos. Un cop ens hem calmat, ja podem pensar com resoldre el problema de la

millor manera possible. Així podrem evitar reaccions impulsives, que

possiblement empitjorarien la situació. Vermell Aturar-se. CALMAR-SE. Groc

Anar a poc a poc. PENSAR. Verd Avançar. ACTUAR I SOLUCIONAR.

Com calmar-nos

- Respirar profundament

- Comptar fins a 10

- Cantar o xiular

- Passejar

- Apartar-se del lloc del conflicte

- Creuar els braços (especialment útil als infants molt impulsius

o amb problemes d‟hiperactivitat)

- Posar les mans a les butxaques (ídem anterior)

Elaboració d'un segon semàfor:

- Vermell >> em calmo >>> m‟apart, m‟atur, me tranquil·litzo,

respir profundament

- Groc >>> pens >>> explic el problema; exprés les meves

emocions, pens diverses solucions, pens possibles

conseqüències

- Verd >>> duc a terme el millor pla

Es podria penjar un esquema amb el dibuix del semàfor a l‟aula i a altres espais

de l‟escola (passadissos, menjador, biblioteca, pati..)

Recordar les frases dels semàfors. En diferents moments del dia, sobretot al

principi, quan s'introdueix aquesta tècnica, dir en veu alta el que cal fer davant

les situacions problemàtiques.

Practicar en situacions reals.

Elogiar la pràctica

RELAXACIÓ COMPLETA

Sessió EF

ACTIVITATS RELACIONADES AMB ÀREES DEL CURRÍCULUM:

ASSIGNATURA O

COMPETÈNCIA

BÀSICA

ACTIVITATS QUE ES PROPOSEN Moment

que es

suggereix

per a la

seva

aplicació

PROFESSOR

IMPLICAT

Català En la pel·lícula es parla sovint en llatí,

era freqüent a l'època? ¿Quines

activitats exercien els monjos a la

biblioteca? Es parla d'Aristòtil i dels

filòsofs grecs. Explica per què eren

tan importants en aquesta època. Per

què hi ha llibres prohibits? En aquesta

història ¿quin llibre era el causant de

les morts i per què?

Socials Assenyala els estaments socials que

apareixen a la pel·lícula.¿Quina

relació hi ha entre aquests grups?

Descriu la forma de vestir, els seus

costums, llenguatge, etc.

Quines activitats econòmiques es

desenvolupaven en els monestirs

medievals? ¿Perquè acudien els

pagesos al monestir?

El paper dels monestir en la difusió

de la cultura

Tecnologia Es podria fer una maqueta de les

dependències del monestir

Naturals En aquesta història ¿quin llibre era el

causant de les morts i per què?

EXERCICIS INDIVIDUALS QUE ES PROPOSEN

Matemàtiques:

A partir de la següent descripció, fer un dibuix esquemàtic de l‟abadia:

“ Mientras trepábamos por la abrupta vereda que serpenteaba alrededor del monte, vi

la abadía. No me impresionó la muralla que la rodeaba, similar a otras que había visto

en todo el mundo cristiano, sino la mole de lo que después supe que era el Edificio. Se

trataba de una construcción octogonal que de lejos parecía un tetrágono (figura

perfectísima que expresa la solidez e invulnerabilidad de la Ciudad de Dios), cuyos

lados meridionales se erguían sobre la meseta de la abadía, mientras que los

septentrionales parecían surgir de las mismas faldas de la montaña, arraigando en ellas

y alzándose como un despeñadero. Quiero decir que en algunas partes, mirando desde

abajo, la roca parecía prolongarse hacia el cielo, sin cambio de color ni de materia, y a

convertirse, a cierta altura, en burche y torreón (obra de gigantes acostumbrados a

tratar tanto con la tierra como con el cielo). Tres órdenes de ventanas expresaban el

ritmo ternario de la elevación, de modo que lo que era físicamente cuadrado en la

tierra era espiritualmente triangular en el cielo. Al acercarse más se advertía que, en

cada ángulo, la forma cuadrangular engendraba un torreón heptagonal, cinco de cuyos

lados asomaban hacia fuera; o sea que cuatro de los ocho lados del octágono mayor

engendraban cuatro heptágonos menores, que hacia fuera se manifestaban como

pentágonos. Evidente, y admirable, armonía de tantos números sagrados, cada uno

revestido de un sutilísimo sentido espiritual. Ocho es el número de la perfección de

todo tetrágono; cuatro el número de los evangelios; cinco el número de las partes del

mundo; siete el número de los dones del Espíritu Santo. Por la mole, y por la forma, el

Edificio era similar a Castel Urbino o a Castel del Monte, que luego vería en el sur de

la península italiana, pero por su posición inaccesible era más tremendo que ellos, y

capaz de infundir temor al viajero que se fuese acercando poco a poco. Por suerte era

una diáfana mañana de invierno y no vi la construcción con el aspecto que presenta en

los días de tormenta. Sin embargo, no diré que me produjo sentimientos de júbilo. Me

sentí amedentrado, preso de una vaga inquietud. Dios sabe que no eran fantasmas de

mi ánimo inexperto, y que interpreté correctamente inequívocos presagios inscritos en

la piedra el día en que los gigantes la modelaran, antes de que la ilusa voluntad de los

monjes se atreviese a consagrarla a la custodia de la palabra divina.”

(Descripción de la abadía en El nombre de la rosa de Umberto Eco)

Castellà:

Cuál es el argumento de la película ?

¿ Y el tema ? Piensa otros temas secundarios.

¿ En qué género la encuadrarías ? (¿Recuerdas haber visto otras parecidas?)

¿Qué aspectos te han llamado más la atención? Cita un par de cosas que

recuerdes.

¿Te ha chocado algún aspecto en concreto?

¿Qué conflicto o conflictos se plantea en el film?

LECTURES QUE ES PROPOSEN

A una sessió de castellà es podria suggerir la lectura d‟aquest llibre (voluntari per als

alumnes, però es podria tenir en consideració per la nota si es llegís, per exemple)

Creuada en jeans Thea Beckman (SM, Gran Angular)

En l'època de les Croades s'ambienta Creuada en jeans. Rudolf és un nin que es presta a

fer un experiment científic de viatges en el temps i es veu transportat a l'any 1212. Es

troba casualment amb una croada infantil camí de Terra Santa i s'uneix a ella. A poc a

poc es van convertint en líder i ajuda als nens a superar totes les dificultats que troba en

el seu camí, que són moltes: abusos, malalties terribles, privacions ... fins i tot s'ha

d'enfrontar a una acusació d'heretgia.

Es poden seleccionar textos a:

http://www.colegiomanuelbaquedano.cl/download/Libros/Cruzada%20en%20Je

ans%20-%20Thea%20Beckman.pdf

També es trobarà en el blog del grup d‟IE

Per motivar als alumnes a llegir el llibre, es podria posar un fragment de la pel·lícula

que s‟ha fet del llibre:

https://www.youtube.com/watch?v=IQ1iYpLt2hY

CANÇONS SELECCIONADES

Tecnologia:

Es podria ensenyar als alumnes a baixar-se vídeos de You tube a través d‟un programa

que no s‟ha de descarregar ja que es pot fer on line. El programa és keepvid.

El vídeo que se selecciona podria ser aquest. A partir del programa els alumnes podrien

veure que un cop seleccionat el vídeo, poden escollir entre baixar-lo complet, baixar

només l‟àudio, etc. Se‟ls podria proposar que en aquest cas baixassin només l‟àudio.

https://www.youtube.com/watch?v=pOaCm211q3c

VÍDEOS I DOCUMENTALS COMPLEMENTARIS

Es podria veure a una sessió de tutoria

Aquests joves van crear un experiment social molt interessant. La idea era posar a prova

a gent a l'atzar al carrer per veure si compartien el seu menjar. No hi ha molta sorpresa

en les respostes que aconsegueixen al principi, però després troben a una persona

especial que els sorprèn.

https://www.youtube.com/watch?v=dcRTh8DNC84

FRASES RELACIONADES. ORIENTACIONS PER A LA REFLEXIÓ (11)

Es podrien treballar a ciutadania

FRASES DE LA PEL·LÍCULA:

Abra las puertas de su corazón. Busque en su alma. Busque.

Nunca he lamentado mi decisión porque aprendí de mi maestro lo que era sabio,

bueno y verdadero. Cuando por fin nos separamos, me entregó sus lentes. Me

dijo que era joven, pero que algún día me servirían. Y ahora los llevo puestos

sobre mi nariz mientras escribo esto. Luego me abrazó cariñosamente, como un

padre, y me hizo seguir mi camino. Nunca lo volví a ver ni sé qué fue de él, pero

ruego que Dios lo acogiera y le perdonara las pequeñas vanidades a las que lo

llevó su orgullo intelectual.

FRASES RELACIONADES AMB LA TEMÀTICA DE LA PEL·LÍCULA

Saber que se sap el que se sap i que no se sap el que no sap; heus aquí el

veritable saber. Confuci

"Un veritable amic és aquell qui s'acosta a tu quan la resta del món

t'abandona." walter Winchell

PROJECTE

EDUCACIÓ

EMOCIONAL

CENTRE

GRUP DE TREBALL

ALTRES

PROFESSORES QUE

COL·LABOREN

El cinema com

a eix

vertebrador de

l‟educació

emocional i del

treball

interdisciplinari

.

AULA

BALEAR

ESPIGARES NAVARRETE, M. ANTONIA

GELABERT FONT, MARIA MAGDALENA

GUIJARRO CAÑELLAS, ROSA

JOVER ARBONA, CATALINA

LLITERES LLITERES, FRANCISCA

PAYERAS GIL, ISABEL

RAMIS CRESPI, MARGALIDA

SASTRE JUAN, ROSA

TERESA SUREDA

M. BEL OLIVER

SASKIA ROCA