20102011

T E M P O R A D ADE CONCERTS

Programa de mà18, 19 i 20 de març de 2011

21

LA CINQUENA DE BRUCKNERORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEUMichael Boder director

Consulteu tota la programació del Festival i altres activitats a www.auditori.cat

01 Divendres, 1 d’abril de 2011 / 21h

Basílica de Santa Maria del Mar

LEON BERBEN orgueObres de SWEELINCK, SCHEIDEMANN, REINCKEN, BUXTEHUDE i J. S. BACH

02 Diumenge, 3 d‘abril de 2011 / 20.30h

Església de Sant Felip Neri

TRINITY BAROQUEMotets de J. S. BACH

03 Dilluns, 4 d‘abril de 2011 / 20:30h

Sala 3 Tete Montoliu

SECRETS DE LES CANTATES DE BACHCor i Orquestra d’Antiga de l’ESMUCCantates de J. S. BACH

04 Dimarts, 5 d‘abril de 2011 / 20.30h

Sala 2 Oriol Martorell

ALEXANDRE THARAUD pianoJ. S. BACH Variacions Goldberg, BWV 988

05 Dijous, 7 d’abril de 2011 / 20.30h

Sala 2 Oriol Martorell

BENJAMIN ALARD clavicèmbalJ. S. BACH Variacions Goldberg, BWV 988

De l’1 al 12 d’abril de 2011Variacions sobre Bach

El preu dels concerts és de 15 e, excepte els concerts 1 i 3 que són gratuïts i el concert 2 que és 25 e. Preus reduïts per menors de 26 anys, jubilats, persones en situació d'atur, famílies nombroses, monoparentals, persones amb discapacitat i l'acompanyant quan la seva necessitat sigui reconeguda legalment.

Abonaments fins a un 50% de descompte.

Venda d’entrades a Servicaixa i a Taquilles de L’Auditori

Més informació a www.auditori.cat

06 Divendres, 8 d’abril de 2011 / 20. 30h

Sala 2 Oriol Martorell

COMPAGNIE CHANT DE BALLESVincent de Lavenère joglarEric Bellocq llaütsBach en Balles

Aquest concert es repeteix en una sessió familiar el dissabte 9 d’abril.

07 Dissabte, 9 d’abril de 2011/ 20.30 h

Sala 2 Oriol Martorell

ALQHAI & MARTÍNEZ MOLINAFahmi Alqhai viola da gambaAlberto Martínez Molina clavicèmbalSonates per a viola da gambade J. S. BACH

08 Diumenge, 10 d’abril de 2011 / 20.30h

Sala 2 Oriol Martorell

JOSETXU OBREGÓN violoncelObres per a violoncel sol de J. S. BACH, GALLI i GABRIELLI

09Dilluns, 11 d’abril de 2011 / 20.30h

Sala 2 Oriol Martorell

CALEFAX REED QUINTETVariacions Goldberg de J. S. BACH i obres de HINDEMITH i XOSTAKÓVITX

10 Dimarts, 12 d’abril de 2011 / 20.30h

Sala 2 Oriol Martorell

MASQUESObres de J. C. F. BACH, J. S. BACH i W. F. BACH

XXXIVèFESTIVAL DEMÚSICA ANTIGADE BARCELONA

Principal mitjàpatrocinador:

La durada és aproximada.

! Per gaudir millor del concert, apagueu els mòbils, desactiveu tota mena d’alarmes sonores i reguleu els aparells d’audició. Conteniu, en tant que us sigui possible, els estossecs. L’ús d’un mocador redueix notablement l’impacte acústic.

Anton Bruckner

(Ansfelden, Àustria 1824 - Viena 1896)

Simfonia núm. 5 en si bemoll major (1875-1878) 81 min

Adagio - Allegro

Adagio: Sehr langsam

Scherzo: Molto vivace

Finale: Adagio – Allegro moderato

MARÇ 2011DIVENDRES 18 | 21h · DISSABTE 19 | 19h · DIUMENGE 20 | 11h

Sala 1 Pau Casals

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Michael Boder director

PROGRAMA

21Una catedral sonoraLA CINQUENA DE BRUCKNER

COMENTARIS AL PROGRAMA

Cinquena Simfonia de Bruckner

Anton Bruckner no va poder assistir a l’estrena de la seva Cinquena simfonia perquè aleshores estava malalt a la seva residència vienesa. Com gairebé en totes les obres simfòniques que componia, des que les considerava acabades fins que arribava a la versió definitiva, hi introduïa molts canvis. En aquest cas, l’obra començada el 1875 no la va considerar enllestida fins al 1878 i no es va estrenar fins a l’abril de 1894 a Graz, dirigida pel seu deixeble Franz Schalk, i encara en una versió abreujada. Bruckner moria dos anys més tard sense haver-la sentit i deixant dues simfonies més per estrenar: la Sisena, que ho va ser el 1899 a Viena, dirigida per Gustav Mahler, i la Novena també a Viena el 1903 dirigida per Ferdinand Löwe. La Setena, però, estrenada amb un gran èxit el 1884 a Leipzig i dirigida pel llegendari Arthur Nikisch, va consagrar en vida el compositor. També va ser molt ben rebuda la Vuitena, estrenada a Viena al desembre de 1892 i dirigida per Hans Richter.

És ben curiós que aquesta obra magna, que el mateix Bruckner, sovint negatiu i crític amb l’obra pròpia, considerava “el millor que he escrit en matèria de contrapunt”, trigués tant a ser estrenada. Qualificada com a “simfonia de la fe”, “teològica” i “gegantina catedral sonora”, era afrontada amb pors i reticències degut a la seva llarga durada que feia preguntar-se als possibles directors si podrien mantenir l’atenció de l’oient. François-René Tranchefort s’atreveix a dubtar si el mateix Fürtwangler se’n va sortir prou bé en el seu primer enregistrament, ja que calia, a més de fervor, aconseguir-ne una precisió lúcida. D’altra banda, existia un clar distanciament entre aquest gran director alemany i l’obra del compositor, a qui definia com una mena de “místic gòtic extraviat en ple segle XIX”.

L’obra comença amb una mena de parany introductori. S’inicia lentament enmig d’una atmosfera d’harmonia absoluta i, de sobte, esclata una mena de violència sonora. Caldria esbrinar de quina manera una actitud contemplativa pot aconduir a fortes interrupcions que duen a l’acció, en un contrast més fort que l’anomenat diàleg entre l’ànima i el destí, una manera d’explicar alguns moments de Beethoven. Unes cavalcades celestials preludien moments apassionats seguits d’un fraseig d’extrema delicadesa. Philip Barford qualifica de “massives contradiccions harmòniques”els cinquanta primers compassos de la simfonia, on remarca que d’esquemes aparentment simples poden sorgir relacions cromàtiques altament complexes. A més a més, canvia constantment de tonalitat sense perjudicar-ne el discurs. La Cinquena de Bruckner és plena de preguntes amb un devessall de respostes generoses i amples en connexió amb la descripció de paisatges i l’evocació de solemnitats, que podem associar a la imatge de l’altiu monestir de Sankt Florian, on va passar bona part de la vida com a estudiant i organista i del qual no es va desvincular mai fins al punt que, tot i morir a Viena, les seves restes descansen sota el seu altar major.

El segon moviment, Adagio, comença amb un tema senzill cantat per l’oboè que després reprenen altres instruments, cal remarcar que l’acompanyament de les cordes en pizzicato

assumirà importància en l’Scherzo del tercer moviment. El segon tema, emprès per les cordes es desenvolupa en intensitats creixents i en sons molt alts. Dissonàncies integrades i plenitud orquestral remarcada per uns potents intervals de sèptima, que solemnitzen el tema anunciat al principi per l’oboè, que es dilueixen i finen en una mena d’austeritat monacal.

El tercer moviment, Scherzo, és realment una anticipació de les simfonies de Mahler. Farcit de temes populars hi ha qui hi detecta una napolitana, és un desplegament de matisos només entenedors i desplegables per una gran orquestra. Mesurar les trompes, que no siguin ofensives i s’integrin en l’embolcall harmònic que el compositor proposa no és fàcil. De simfonismes anteriors més lineals, amb un fil conductor clar, l’obra de Bruckner passa a ser plena de replecs i interseccions, i obliga a una nova manera d’entendre la forma. L’Scherzo finalitza amb una rúbrica molt enèrgica que no fa pas suposar l’inici meditatiu del moviment final. Aquest, a la manera de Beethoven en el darrer temps de la seva Novena, va recollint motius anteriors al servei d’una nova explicació. A l’Adagio inicial, el succeeixen temes fugats que duen a un coral solemne del metall que imprimirà caràcter i que ens durà de la mà, passant per una habilíssima doble fuga i nombroses represes de temes anteriors, a un final lluminós. L’estudiós David Daughty situa aquesta simfonia en el temps, diu que la seva creació coincideix amb les primeres representacions a Bayreuth del cicle de l’Anell del Nibelung de Wagner i la considera una obra positiva i tècnicament innovadora.

Una cita per ajudar a entendre Bruckner pot ser la de Claudio Magris que, trepitjant les immediacions de Sankt Florian, en el seu llibre El Danubi, a part de descriure el monestir, l’austera cambra del compositor, l’església i l’orgue, diu que el seu art “neix de la reverència pel paisatge austrobohemi dolç i idíl·lic, amb els seus boscos, la cúpula en forma de ceba de l’església del poble i la calma de casa. La pau domèstica i silvestre és un idil·li, una conciliació dels contrastos aconseguida en una esfera protegida i limitada. Al bosc, la vida es converteix i es transforma, però amb un ritme tan lent que sembla immòbil a l’individu singular i li dóna el sentit de l’eternitat”.

Jordi Maluquer

TV3 amb L’Auditori

SUGGERIMENTS DISCOGRÀFICS

Javier Pérez Senz, periodista i crític musicalPROGRAMA

21 Anton Bruckner Simfonia núm. 5 en si bemoll major

· Orquestra Filharmònica de Munic Sergiu Celibidache, director / EMI (1993)

· Orquestra Filharmònica de Berlín Günter Wand, director / RCA (1996)

· Orquestra Filharmònica de Viena Hans Knappertsbusch, director / Decca (1956)

· Orquestra Filharmònica de Viena Carl Schuricht, director / Deutsche Grammophon (1960)

· Orquestra del Concertgebouw d´Amsterdam Eugen Jochum, director / Philips (1964)

· Orquestra Filharmònica de Berlín Wilhelm Furtwängler, director / Deutsche Grammophon (1942)

· Orquestra Simfònica de la Radiodifusió de Baviera Eugen Jochum, director / Deutsche Grammophon (1958)

· Orquestra Filharmònica de Berlín Daniel Barenboim, director / Warner (1991)

· Orquestra Filharmònica de Viena Bernard Haitink, director / Philips (1988)

· Orquestra Filharmònica de Viena Nikolaus Harnoncourt, director / RCA (2004)

· Orquestra Filharmònica de Berlín Herbert von Karajan, director / Deutsche Grammophon (1976)

Concerts de l’OBC per

Podeu tornar a sentir aquest programa, connectant amb Ràdio Clàssica de RNE el mateix diumenge a partir de les 20 h.

R. Clàsica BarcelonaF. M. 93.0

R. Clàsica GironaF. M. 91.1

R. Clàsica LleidaF. M. 89.2

R. Clàsica TarragonaF. M. 91.5

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu es va crear per donar suport a les temporades líriques del Gran Teatre del Liceu. El primer director titular va ser Marià Obiols, a qui han seguit Eugenio M. Marco, Uwe Mund, Bertrand de Billy i Sebastian Weigle. Des de setembre de 2008, el director musical és Michael Boder.

En la seva llarga història i com a convidats, l’han dirigida mestres de l’alçada d’Albert Coates, Antal Dorati, Karl Elmendorff, Franco Faccio, Manuel de Falla, Alexandre Glazunov, Josef Keilberth, Erich Kleiber, Otto Klemperer, Hans Knappertsbusch, Franz Konwitschny, Clemens Krauss, Joan Lamote de Grignon, Joan Manén, Jaume Pahissa, Ottorino Respighi, Josep Sabater, Max von Schillings, Georges Sebastian, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Hans Swarowsky, Arturo Toscanini, Antonino Votto i Bruno Walter; i darrerament Gerd Albrecht, Aleksandr Anissimov, Harry Bicket, Richard Bonynge, Sylvain Cambreling, Paolo Carignani, Frédéric Chaslin, Franz-Paul Decker, Rafael Frühbeck de Burgos, Romano Gandolfi, García Navarro, Lamberto Gardelli, Armando Gatto, Miguel Ángel Gómez Martínez, Cristóbal Halffter, Janos Kulka, Peter Maag, Riccardo Muti, Woldemar Nelsson, Vaclav Neumann, Josep Pons, David Robertson, Antoni Ros Marbà, Julius Rudel, Pinchas Steinberg, Peter Schneider, Silvio Varviso iSebastian Weigle.

L’Orquestra ha actuat a: Teatro Real i Palacio Real de Madrid, Arenes de Nîmes, Òpera de Ludwigshafen, Théâtre des Champs Elysées de París, Palau de la Música Catalana i Teatre Grec de Barcelona, Festival d’Orange, Odeon Herodion Atticus d’Atenes, Seu Vella de Lleida, Festival de Peralada, gira per Galícia (Santiago de Compostel·la i Vigo), Palau de la Música de València, Teatro La Fenice de Venècia i Festival de Savonlinna, entre altres.

L’Orquestra del Gran Teatre del Liceu es va presentar per darrera vegada dins la Temporada de l’OBC a L’Auditori el passat mes de novembre de 2010.

Michael Boder director

Michael Boder va iniciar els estudis musicals al Conservatori de Música d’Hamburg i els va continuar a Florència. Durant l’època en què va ser director musical de l’Òpera de Basilea, els compromisos com a director convidat el van portar a Hamburg, Colònia, Munic, Berlín, Londres i Tòquio. A l’actualitat, Boder exerceix de director d’orquestra en els principals teatres d’òpera i és un convidat habitual de l’Staatsoper de Berlín, Dresden, Hamburg, Munic i Viena, com també de l’Òpera de San Francisco.

Les actuacions més importants de la seva carrera inclouen noves produccions del Ring de Wagner a la Semperoper de Dresden, Jacobsleiter de Schönberg i Gianni Schicchi de Puccini a l’Staatsoper de Viena, Lulu de Berg a l’Staatsoper de Munic, com també Lulu i Wozzek a l’Staatsoper de Viena, Wozzeck a l’Staatsoper d’Hamburg, L’holandès errant a l’Staatsoper de Berlín i a Tòquio, Le grand macabre i el Ring a San Francisco i Khovantxina al Liceu de Barcelona. Una successió d’estrenes mundials són testimoni dels èxits de Michael Boder en la música contemporània, inclosos Der Riese vom Steinfeld i Oedipe de Cerha a l’Staatsoper de Viena, Ubu Rex de Penderecki i Was Ihr wollt de Trojahn a l’Staatsoper de Munic, Das Schloss de Reimann a la Deutsche Oper de Berlín i Faustus, the last night de Dusapin el gener de 2005, com també Phädra de Henze el setembre de 2007 a l’Staatsoper de Berlín.

Dedicat igualment a l’escena concertística, ha dirigit a Florència, Lisboa, París i Venècia, i ha treballat amb algunes de les orquestres més prestigioses, entre les quals es troben les filharmòniques de Berlín, Viena, Hamburg i Oslo, la Gewandhaus de Leipzig, la Gürzenich-Orchester de Colònia, la Tonhalle de Zuric, la Simfònica de Viena, la de Bamberg i l’NHK de Tòquio, la Tschechische Philharmonie de Praga i la Simfònica de RàdioViena.

Michael Boder va dirigir l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu dins la Temporada de l’OBC a L’Auditori el passat mes de novembre de 2010.

Primers violinsKai Gleusteen concertinoLiviu MornaOlga AleshinskyEva PyrekNca AndreiMargaret BonhamBirgit EulerPiotr JeczmykChristo KasmetskiAleksander KrapovskiEdith MaretzkiOleg ShportOksana SolovievaRenata TanollariYana Tsanova

Segons violinsAnnick PuigEmilie Langlais *Rodica Monica HardaLiu JingDorothea BiehlerMercè BrotonsElena CeausescuAndrea CerutiCharles CourantKalina MacutaMijai MornaAlexandre PolonskyVassela Tomov

ViolesMarie Vanier *Birgit Renata SchmidtFulgencio SandovalClaire BobijBettina Brandkamp

Vincent FillatreauNicolae GiurgeaFranck TolliniFelipe Escalada **Joaquim Badia **

VioloncelsCristoforo Pestalozzi *Adam GlubinskiMatthias WeinmannEsther Clara BraunCarme Comeche CerveraRafael Sala VivasJuan Manuel Stacey StaceyM. Eulàlia ValeroOriol Aymat **

ContrabaixosSávio de la Corte *Cristian SanduFrancesc LozanoLluís Rusiñol CampsSebastian Forest **Pietro Marmora **Laszlo Onodi **

FlautesAlbert Mora Griso *Sandra Batista

OboèsCésar Altur *Enric Pellicer

ClarinetsPhilip Cunningham *José Antonio Gómez

FagotsBernardo Verde *M. Josep Fusté **

TrompesIonut Pogdoreanu *Carlos Chordá EscriváEnrique MartínezIgnacio Zamora

TrompetesFrancesc Colomina *Josep Anton CasadoFrancisco Villaescusa

TrombonsFrancesc Sánchez Orteu *Luís BellverDetlef Hillbritch (Baix)

TubaJosé M. Bernabéu *

PercussióArtur Sala Bossy *

* Solistes ** Col·laboradors

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

PROPERS CONCERTS A L’AUDITORI + informació a www.auditori.cat

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Catalunya Música amb l’OBC Segueix el concert en directe per Catalunya Música, els diumenges a les 11 h.En diferit pel canal d’internet catclassica.cat, els dimarts a les 21 h.O bé recupera l’àudio a qualsevol hora a catmusica.cat.Pots preparar l’audició escoltant el programa Guia d’orquestra, els dijous a les 23 h. i els diumenges a les 9 h., o sempre que vulguis a catmusica.cat.

MARÇdivendres 25 21hdissabte 26 19hdiumenge 27 11hSala 1 Pau CasalsPreus de 18 a 45e

ABRILdissabte 2 19hdiumenge 3 11hSala 1 Pau CasalsPreus de 25e

Gerhard, Falla i McMillan Homenatge a GerhardMC MILLAN Veni, Veni Emmanuel | GERHARD Pandora FALLAEl sombrero de tres picos. Suite núm. 2Pablo González director · Juanjo Guillem timbales

L’Heroica de Beethoven Arriba el romanticismeTOLDRÀ La filla del marxant. ScherzoPROKÓFIEV Concert per a piano i orquestra núm.3BEETHOVEN Simfonia núm. 3 “Heroica”Antoni Ros-Marbà directorMladen Tcholitch piano (guanyador concurs Maria Canals 2007)

ECM Barcelona L’Auditori series

MARÇdimarts 22 20.30hSala 2 Oriol MartorellPreu 20e

Tarkovsky QuartetUn concert amb regust cinematogràfic que ens mostra el món de l’art a través de la música i el cinema.

Cicle Contrabaix

MARÇdijous 24 21hSala 2 Oriol MartorellPreu 30e

Bettye LaVette Interpretations: The British Rock SongbookEl soul flueix per les venes de la vocalista nord-americana guanyadora d’un Grammy pel seu anterior disc.

MARÇdivendres 25 21.30hSala 2 Oriol MartorellPreu 15e

Joan Isaac Em declaro innocentEl Festival Barnasants ens porta una de les veus més poètiques de la Cançó. En el seu darrer disc mostra el seu particular desconcert davant la realitat imperant.

MARÇdijous 31 20.30hSala 2 Oriol MartorellPreu 15e

Jean-Frédéric Neuburger PianoECHO Rising Stars. Artista presentat per Cité de la Musique de ParisObres de BACH, SCHUMANN i BEETHOVEN

Lepant 150 · 08013 Barcelona - Tel. 93 247 93 00 - www.auditori.cat

SISTEMES DE VENDA i INFORMACIÓ

> Taquilles de L’Auditori De 15 a 21 hores de dilluns a dissabte; diumenge matí: obert des d’una hora abans fins a la finalització del concert; diumenge tarda/nit: obert des d’una hora abans fins a l’inici del concert.Tel. 93 247 93 00 - Carrer Lepant, 150 · 08013 Barcelona

> Telentrada de CatalunyaCaixa Venda d’entrades al telèfon 902 10 12 12, les 24 hores, mitjançant targeta de crèdit i per internet a www.telentrada.com

> ServiCaixa Venda d’entrades al telèfon 902 33 22 11, les 24 hores, mitjançant targeta de crèdit i per internet a www.servicaixa.com

> Informació i venda per internet a www.auditori.cat

MUSEU DE LA MÚSICADe dilluns a dissabte de 10 a 18 h. Diumenges de 10 a 20 h. Dimarts tancat. Preu de l’entrada: 4 e Entrada gratuïta: menors de 16 i més grans de 65 anys; diumenges a partir de les 15 h.

ATENCIÓ ESPECIALEs facilitarà un accés còmode als concerts per a les persones amb alguna discapacitat. Es r ecomana trucar al 93 247 93 00 en el moment d’adquirir les localitats.

PREUS REDUÏTSL’Auditori ofereix preus reduïts als menors de 26 anys, jubilats, persones en situació d’atur, famílies nombroses, monoparentals, persones amb discapacitat i l’acompanyant quan sigui reconeguda la seva necessitat legalment. Més informació a www.auditori.cat

SERVEI GRATUÏT DE GUARDA-ROBA

BAR LLANTERNA

APARCAMENT A PREU REDUÏT Tiquet espectacle 6 e Aparcament Pl. de les Arts. B:SM (Padilla, 159) - fins a 5 hores màximAparcament Giménez (Marina, 153) - fins a 3 hores màxim

ALTRES APARCAMENTS A PROP DE L’AUDITORI SENSE PREU REDUÏTEstació Barcelona Nord (Alí Bei, 54), Eurogranvia (Lepant, 196-198), Almogàvers-Llacuna (Llacuna, 101), Centre Comercial les Glòries (Ciutat de Granada, 166 / Avda. Diagonal, 208 / Llacuna, 161), Ona Gran Via (Ciutat de Granada, 173-175) i Sancho d’Avila- Empark (Almogàvers, 95 / Sancho d’Àvila, 35).

TRAMVIA Línia T4 (Auditori / Teatre Nacional)

METRO Línia 1 (Marina) · Línia 2 (Monumental)

AUTOBÚS Línies 6, 7, 10, 56, 62, B21, B25 · Nocturns: N0, N2, N3, N7, N11

TREN Línia 1,3,4,7 (Arc de Triomf)

BICING Estació c. Padilla, 151

AMICS DE L’AUDITORI Telèfon 902 228 238