De los días, en los días

Las circunstancias que han motivado la serie "Dos Viajes", de Matteo Rebuffa, nos plantea un fluir de significados personales al concebir la obra desde la cercana distancia de su pasado.

Al sondear en lo biográfico se desvela una poética de reencuentros. El uso de un objeto, al sugerir el hacer que de él se deriva, nos remite al tiempo de los días; la atmósfera de un entorno vacío, al aludir a la soledad, evoca el espacio recorrido en los días. Al unir el tiempo de los recuerdos con el espacio de la memoria, se crea un relato donde el autor rememora los objetos y los entornos de su abuelo. Motivos que atesora y fija en su esencia temporal antes de que otras vivencias los modifiquen. Una variable que se traduce en una estética de la fugacidad: imágenes difusas captadas en su límite, en el momento antes de su olvido.

La propuesta del autor comparte una sincera emotividad. Su indagación en el lenguaje del instante apunta una historia sin decir. Y, al estructurar un orden de tramas visuales logra sugerir que en un sillón vacío se perciba una presencia humana; como, poco después, de la persona sentada en ese mismo sillón se percate su ausencia. En un tiempo circular, la presencia remite al pasado; la ausencia al presente. En la memoria y en el recuerdo de Matteo Rebuffa los objetos y los entornos se fusionan en el tiempo hasta formar la pátina visual de una vida que aúna otras.

Llorenç Raich Muñoz

Dels dies, en els dies

Les circumstàncies que han motivat la sèrie "Dos Viajes", de Matteo Rebuffa, ens planteja un fluir de significats personals en concebre l'obra des de la propera distància del seu passat.

En sondejar en allò biogràfic es desvetlla una poètica de retrobaments. L'ús d'un objecte, en suggerir el fer que d'ell es deriva, ens remet al temps dels dies; l'atmosfera d'un entorn buit, en al·ludir a la solitud, evoca l'espai recorregut en els dies. En unir el temps dels records amb l'espai de la memòria, es crea un relat on l'autor rememora els objectes i els entorns del seu avi. Motius que atresora i fixa en la seva essència temporal abans que altres vivències els modifiquin. Una variable que es tradueix en una estètica de la fugacitat: imatges difuses captades en el seu límit, en el moment abans del seu oblit.

La proposta de l'autor comparteix una sincera emotivitat. La seva indagació en el llenguatge de l'instant apunta una història sense dir. I, en estructurar un ordre de trames visuals aconsegueix suggerir que en una butaca buida es percebi una presència humana; com, poc després, de la persona asseguda en aquesta mateixa butaca se’n apreciï la seva absència. En un temps circular, la presència remet al passat; l'absència al present. En la memòria i en el record de Matteo Rebuffa els objectes i els entorns es fusionen en el temps fins a formar la pàtina visual d'una vida que uneix unes altres. Llorenç Raich Muñoz