Timó d'Atenesde William Shakespeare

DIRECCIÓ DE

DAVID SELVAS

JULIO MANRIQUE MARTA MARCO JORDI RICO MIREIA AIXALÀ ALBERT RIBALTA ENRIC AUQUER OSCAR RABADÁN FÈLIX PONS

Una producció de: amb el suport de:

FITXA ARTÍSTICA

Direcció: David SelvasDramatúrgia: Sergi Pompermayer i David Selvas

Traducció: Salvador OlivaAmb: Julio Manrique, Marta Marco, Jordi Rico,

Mireia Aixalà, Albert Ribalta, Enric Auquer, Oscar Rabadán i Fèlix Pons

Ajudant de direcció, coreografia i moviment: Nuria Legarda

Escenografia: Max GlaenzelConstrucció escenografia: Xarli, Ou

Vestuari: Maria Armengol Ajudant de vestuari: Maite del Olmo García /

Paula VenturaCaracterització: Paula Ayuso

Imatge i so: Mar Orfila i Ramon Ciércoles Il·luminació: Pep Barcons

Tècnic en gira: Arnau PlanchardFotografia: Felipe Mena

Disseny i web: Joan Aguadé

and Xavi Sabata featuring “AMARILLI, MIA BELLA” de Giulio Caccini (1610)

Agraïments: Roger Parés, Maite Vicente (carac-terització cartell), Pere Bramon, Neil Anthony Charlton, David Bassa, Marta Romagosa, Roc Mateu, El Brocanter, Francesc Massip, David

Vert, Cristina Plazas, La Troca, Sala Beckett, Indi-Gest, Grup FOCUS i a l’Oriol de “El Gravat”.

Una producció de

amb el suport de:

amb la col·laboració de :

#adaptaciódeclàssics #internacionalització

Timó és un ciutadà ric i poderós, és el centre de la vida social de la ciutat. Per les seves festes hi passen senadors, banquers i artistes. És un gran amic dels seus amics, generós i mecenes de les arts. Però quan tot li comença a anar malament, per culpa d’una nefasta administració, demana ajut als seus amics i li giren l’esquena.

A partir d’aquest moment, la seva generositat es converteix en ràbia i odi, no només cap a qui no l’ha ajudat, sinó també contra tota la societat. Decideix exiliar-se de la ciutat i viure al marge de tot i de tothom.

Però, ironies del destí, mentre regira el terra de la seva nova llar buscant menjar, troba un maletí ple d’or. La notícia de la seva inesperada riquesa arriba a oïdes dels seus antics amics, a qui els falta temps per anar a gaudir de la seva nova fortuna. Aquest cop però, Timó aprofitarà la ocasió per dir-los el que realment pensa d’ells i de la societat on viuen.

SINOPSI

EL TEXTper David SelvasHarold Pinter diu que Shakespeare només es pot entendre com una ferida oberta, sense cap possibilitat de ser guarida. Entesa així, la seva obra dibuixa un món que supura, que vessa, que se’ns escapa i acaba alterant-nos el cos, la ment i l’esperit. Ens modifica.

Shakespeare escriu TIMÓ D’ATENES cap al final de la seva carrera- poc després escriurà LA TEMPESTA.

Timó és un text inacabat, no revisat, o potser, fins i tot, abandonat, tal com s’atreveixen a afirmar alguns experts, hi ha el·lipsis que no s’expliquen, recorreguts de personatges que es tallen de cop, etc. Això fa que resulti una obra incòmode per alguns estudiosos, ja que no tenen massa llocs on agafar-se. Per això, molts d’ells han acabat considerant-la una obra menor. D’altres, però, apunten una tesi molt més interessant; la de que Shakespeare, en aquell punt de la seva trajectòria , buscava formes noves, sorpre-nents, assajava altres maneres d’obrir la ferida, per dir-ho a la manera de Pinter. TIMÓ D’ATENES és el resultat d’aquest assaig; un cop va aconseguir el que volia la va abandonar, no la va voler acabar (és un dels pocs textos de Shakespeare on no hi ha cap trama secundaria).

Aquesta aposta per la substància, per la radicalitat, per la imperfecció, travessa tota la platea i és un actiu irresistible a l’hora de portar-la a escena. Des de la direcció s’han de prendre decisions constant-ment.

És com si Shakespeare t’exigís que siguis tu qui acabi la obra. I en aquestes estem. El nostre TIMÓ D’ATE-NES és un home que viu avui, que pertany a les elits -on sembla que la crisis no ha arribat- i que exhibeix una aparent normalitat, mentre que fora, al carrer, el món comença a esfondrar-se. És un home que ho perd tot i acaba exiliant-se a un abocador a les afores de la ciutat, alimentant-se de les restes de menjar que troba, d’allò que els altres llencen. Un home que, trencada la bombolla, podria acabar estant, per exemple, al costat del 15M, dels iaioflautes o de la PAH ...

Shakespeare probablement va escriure TIMÓ D’ATENES entre 1605 i 1608 i avui en dia continua sent un misteri perquè aquesta obra no va ser estrenada en el seu dia. Una possible teoria és la incomoditat que va provocar en els centres de poder el tema que tracta Shakespeare ja que l’obra va ser escrita al poc temps de tornar a ascendir al tro de James I. Anglaterra s’estava convertint en una gran potencia mundial i els nobles de la Cort competien entre ells en generositat i extravagància mostrant el seu poder econòmic.

Això va fer aflorar un gran mercat creditici per tal de poder satisfer les necessitats de líquid de la classe dominant. Un dels màxims clients d’aquest mercat del crèdit, era el rei James I, que es va fer popular pels grans regals que feia als seus amics, per les festes en que no hi faltava de res i perquè va acumular un deute enorme, la qual cosa va provocar un gran dèficit al Royal Bank.

A diferencia de Timó, James I va tenir la sort (potser pel fet de ser el rei) de que els seus amics sí que el van ajudar. Aquesta podria ser una bona raó per no representar el text en aquella època, però també és una bona raó per intentar adaptar-lo als nostres temps.

Aquests temps de penúria econòmica que han estat precedits per una orgia de despeses innecessàries. Tots hem vist com les administracions han competit entre elles en projectes faraònics que després demostren una utilitat, regals milionaris, estades a hotels de gran luxe... Com si la bossa dels diners no tingués fons.

Fins que la bossa es trenca. Timó viu a Atenes. A Atenes avui. Una ciutat i una societat trencades per la crisi. Una crisi que ens afecta a gairebé a tots. Hi ha uns quants escollits que s’han lliurat d’ella. Que encara guarden algunes monedes a la bossa. Però a la de Timó ja no n’hi queda cap i després de viure d’esquenes al que passa al carrer, a no veure com és la vida de la majoria de la població, s’adona com és de cruel la dictadura dels diners.

Ets el que vals, i si no tens, no vals res. Una frase tristament aplicable a l’època de James I i a la la nostra també.

per Sergi PompermayerADAPTAR TIMÓ

TIMÓ I EL CANVI DE PARADIGMA per David Selvas

TIMÓ D’ATENES té l’aire d’una faula, però va molt més enllà. Funciona com a laboratori de comporta-ments, com a joc de miralls d’una societat en la que ens podem reconèixer fàcilment. Timó és víctima de la seva generositat, víctima de la necessitat de ser admirat i estimat.

No valora els diners que té, ni la seva posició social, i tampoc és conscient del valor que tenen els diners per a la gent que l’envolta, i això fa que les seves relacions socials es perverteixin.On acaba l’amistat i comença l’interès? Qui és el responsable de gestionar aquesta aparent contradic-ció? Com definir aquesta dependència?

En el model de societat que hem construït, les relacions ho són tot. Timó gaudeix repartint joc, però un cop dur de realitat li farà caure la bena dels ulls, descobrirà que no té a ningú, i el pitjor de tot, que qui té, no el pot ajudar, no li serveix per res.

És en aquest punt que Timó reclama un canvi de paradigma i passa a viure d’acord amb aquest canvi. És en aquest punt on Shakespeare desplega un dels monòlegs més bonics del cànon shakespearià, mo-nòleg que ressona com un crit desesperat on es reclama un canvi per deixar el model de vida existent per anar cap a un model nou, un lloc nou i desconegut fins ara.

Aquesta baixada als inferns a Timó li sortirà molt cara. Ja no té temps, ni fe, ni intel·ligència per recons-truir-se. Malgrat tot, les seves paraules segueixen ressonant amb força, sobretot allà on les solucions que el sistema proposa, només fan que es perpetuï.

DATES DE REPRESENTACIÓ

19/10 a les 18h TEATRE ATLÀNTIDA DE VIC

23/10 i 24/10 a les 21h FESTIVAL SHAKESPEARE

BIBLIOTECA DE CATALUNYA , BARCELONA

25/10 i 26/10 a les 21h TEATRE KURSAAL DE MANRESA

02/11 a les 19h TEATRE AUDITORI DE GRANOLLERS

04/11-30/11 BIBLIOTECA DE CATALUNYA , BARCELONA

20/12 a les 21.30h TEATRE L’AMISTAT DE PREMIÀ DE MAR

EQUIP TIMÓDAVID SELVAS @David_SelvasDirector

Director i actor de teatre, cinema i televisió. El 2005 es va iniciar com a director amb EL VIRUS, de Ri- chard Strand i WHO IS P?, un Assaig Obert sobre Pier Paolo Pasolini que es va presentar a l’Espai Lliure el 2006. Al 2006 estrena també TRUE WEST, de Sam Shepard, al festival Temporada Alta i l’espectacle es va presentar durant la temporada 06-07 al Versus Teatre de Barcelona. El 2010 va estrenar LA GA-VINA, d’Anton Txékhov, al Teatre Fortuny de Reus, el 2012 HEDDA GABLER de Henrik Ibsen al Teatre Lliure, el mateix any 2012 L´HABITACIÓ BLAVA de David Hare i el 2013 OLEANNA de David Mamet.

D’entre els seus darrers espectacles com a actor destaquen TERRA DE NINGÚ de Harold Pinter, dirigit per Xavier Albertí, CARTES. ANTON TXÉKHOV I OLGA KNIPPER, dirigit per Pau Carrió; L’HORT DELS CIRERERS, d’Anton Txékhov, dirigit per Julio Manrique; PRODUCT , de Marck Ravenhill, dirigit per Julio Manrique; EL VENTALL DE LADY WINDERMER d’Oscar Wilde, dirigit per Josep Maria Mestres, i EN CUALQUIER OTRA PARTE d’Álex Mañas a la Biblioteca Nacional de Catalunya formant part de la pro-gramació del Festival Barcelona Grec 2007.

També ha protagonitzat ELS ESTIUEJANTS, de Maksim Gorki, dirigit per Carlota Subirós, a la Sala Fabià Puigserver (2006), SALAMANDRA, dirigit per Toni Casares (2005); LA CELESTINA (2004) i EL POLÍGRA-FO (2000), dirigit per Robert Lepage; CORIOLÀ dirigit per Georges Lavaudant (2002); JULI CESAR, diri-git per Àlex Rigola (2001); MESURA PER MESURA, dirigit per Calixto Bieito (1999). RESTES HUMANES SENSE IDENTIFICAR, dirigit per Manuel Dueso (2001).

En cinema ha treballat amb Ventura Pons (CARÍCIES I AMIC/AMAT), Marc Recha (PAU I EL SEU GERMÀ), Juan Luís Iborra (VALENTÍN), Felipe Vega (NUBES DE VERANO), Azucena Rodríguez (EL ATLAS DE GE-OGRAFÍA HUMANA), Steven Sodenbergh (GUERRILLA), Xavier Berraondo (ENS VEIEM DEMÀ), Carles Torres (TRASH) i Daneil Monzón (CELDA 211). També ha participat en diverses sèries de televisió des del 1994 per TVC, com ara NISSAGA DE PODER, CRIMS, LABERINT D’OMBRES, EL PRÍNCEP DE VIANA, MUJERES DE MODA, ÀNGELS I SANTS, MAR DE FONS, SERRALLONGA I LA RIERA. També ha protagonit-zat algunes tv movies com ara MARCATS A FOC, THE LOST o ASUNTO REINER.

JULIO MANRIQUE @Larsgez Timó d’Atenes

Llicenciat en Dret per la UPF va formar part durant quatre anys de l’Aula de Teatre de la UPF. Cursa els seus estudis d’Interpretació a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. L’any 1998 és becat per la Unió de Teatres d’Europa, en representació del Teatre Lliure, per participar en un taller inter-nacional d’investigació sobre l’obra de Shakespeare, impartit per Bruce Mayers, membre fundador i actor habitual de la companyia de Peter Brook, director amb el que treballarà l’any 2001. Completa la seva formació amb diversos seminaris i cursos d’interpretació i dramatúrgia impartits per Rafael Spre-gelbud, Javier Daulte i José Sanchís Sinisterra, entre d’altres.

Ha alternat, dins la seva trajectòria, les tasques d’actor i director d’escena i, puntualment, la de drama-turg. Els darrers tres anys ha assumit la direcció artística del Teatre Romea de Barcelona, configurant una programació marcadament contemporània.

Com a actor ha treballat a L’ORFE DEL CLAN DELS ZHAO, de Ji Junxiang, sota les ordres d’Óriol Broggi; a SENYORETA JÚLIA, adaptació de Patrick Marber del clàssic d’Strindberg, dirigida per Josep Maria Mestres, al Teatre Romea, dins el Festival Grec 2012, a INCENDIS, de Wajdi Mouawad, dirigida per Oriol Broggi, al Teatre Romea (2012 i 2013); COSES QUE DÈIEM AVUI, de Neil Labute, direcció i drama-túrgia de Julio Manrique, a la Fira de teatre de Manacor del 2010; HAMLET, de William Shakespeare, direcció Oriol Broggi, Bibioteca de Catalunya, 2009; LA FORMA DE LES COSES, de Neil Labute, direc-ció Julio Manrique, Teatre Lliure, 2008; LA TOUR DE LA DEFFENSE, de Copi, direcció Marcial di Fonzo Bo, Teatre Liure, 2007; 2666, de Roberto Bolaño, direcció Àlex Rigola, Teatre Lliure, 2007; OTELO, de William Shakespeare, direcció Carlota Subirós, Festival de Almagro, 2007; EUROPEAN HOUSE, direc-ció Àlex Rigola, Festival de Melbourne, 2007; EN PÒLVORA, d’Àngel Guimerà, direcció Sergi Belbel, Teatre Nacional, 2006; ARBUSHT, de Paco Zarzoso, direcció Àlex Rigola, Teatre Lliure, 2006; SALA-MANDRA, de Josep Maria Benet i Jornet, direcció Toni Casares, Teatre Nacional, 2005; EL PES DE LA PALLA, de Terenci Moix, direcció Xavier Albertí, Teatre Romea, 2004; EL VIRUS, de Richard Strand, direcció David Selvas, Sala Muntaner, 2004; ROMEU I JULIETA, de William Shakespeare, direcció Josep Maria Mestres, Teatre Lliure, 2003; JULI CÈSAR, de William Shakespeare, direcció Àlex Rigola, Teatre Lliure, 2002; FAR AWAY, de Caryl Churchill, direcció Peter Brook, Theatre Des Bouffes du Nord, 2001; TERRA BAIXA, d’Àngel Guimerà, direcció Ferran Madico, Teatre Nacional, 2000; TITUS ANDRÒNIC, de William Shakespeare, direcció Àlex Rigola, Festival Grec, 2000; ÀNSIA, de Sarah Kane, direcció Xavier Albertí, STI-CC i Sala Muntaner, 2000; FASHION, FEELLING, MUSIC, direcció Josep Maria Mestres, Tea- tre Lliure, 1999; MESURA PER MESURA, de William Shakespeare, direcció Calixto Bieito, Teatre Na-cional, 1999; PERIFÈRIA KOLTÈS, de Bernard Marie-Koltès, direcció Rafel Duran, Sala Beckett, 1998; ASÍ QUE PASEN CINCO AÑOS, de Federico García Lorca, direcció Joan Ollé, Teatre Grec de Barcelona, 1998; SALVATS, d’Edward Bond, direcció Josep Maria Mestres, Teatre Lliure, 1997, etc.

Com a director: DEALER’S CHOICE, de Patrik Marber dins el Festival Grec 2014, al Teatre Romea el juliol del 2014. És director de l’obra de Bernard-Marie Koltès, ROBERTO ZUCCO, una coproducció del Teatre Romea i el Teatro Español, que es representa a Barcelona i Madrid. El 2012 dirigeix la Sílvia Pérez Cruz a l’espectacle-concert “ ELLA Y YO”, al Teatre Romea i al Festival Temporada Alta de Girona; és director i coautor, juntament amb Sergi Pompermayer de LLUM DE GUÀRDIA (Ghost Light), 2011-2012, Teatre Romea. També ha dirigit L’ARQUITECTE, de David Graig, Teatre Lliure, 2011; L’HORT DELS CIRERERS, d’Anton Txèkhov, Teatre Romea, 2010; COSES QUE DÈIEM AVUI, muntatge del qual també és dramaturg a partir de textos de Neil Labute, Sala Beckett, Festival Grec 2010 (reposició a La Villarroel de Barcelona, 2011; i reposició al Teatro de la Abadía, Madrid, 2012); AMERICAN BUFFALO, de David Mamet, Teatre Lliure, 2010 (reposicions al mateix Teatre Lliure i al Teatro de la Abadía, Madrid, 2011); PRODUCT, de Marc Ravenhill, Sala Beckett, 2009 (reposició al Teatre María Guerrero, CDN, Madrid, 2012); LA FORMA DE LES COSES, de Neil Labute, Teatre Lliure, 2007 (reposició al mateix Teatre Lliure i al Club Capitol, Barcelona, 2009); ELS BOSCOS, de David Mamet, Sala Beckett, 2006. És autor d’EL

SIGNE DE L’ESCORPÍ, direcció Cristina Genebat, Teatre Tantarantana, Mostra de teatre 2007, així com de EL MIEDO Y LA MÚSICA, espetacle que també va dirigir al Palau Mar i Cel , Festival Internacional de Teatre de Sitges, 2005.

A la televisió ha treballat, darrerament, a la sèrie 39 MÉS 1, recentment emesa a TV3. També a la sè-rie ISABEL, de TVE, actualment en antena en aquesta cadena. A les sèries INFIDELS; PORCA MISÈRIA; TEMPS DE SILENCI; NISSAGA, L’HERÈNCIA; o LA MEMÒRIA DELS CARGOLS, a TV3, així com en una dese-na de TV movies. En cinema ha protagonitzat les pel·lícules FILL DE CAÏM, de Jesús Monllaó, i FEBRER, de Sílvia Quer, i ha participat a d’altres, com SOLDADOS DE SALAMINA, de David Trueba.

Premis: Premi Butaca 2011/2012 Millor Director per ‘COSES QUE DÈIEM AVUI’ / Premi Butaca 2010/2011 Millor Director per “AMERICAN BUFFALO” / Premi de la Crítica 2008/2009 Millor Actor per “HAMLET” / Premi Butaca 2007/2008 Millor Director per “LA FORMA DE LES COSES” / Premi de la Crítica 2000/2001 Millor Actor per “TITUS ANDRÒNIC” i “ÀNSIA” / Premi radiofònic “Àngel d’or” Millor Actor per “EL PES DE LA PALLA”.

MARTA MARCO @martixmarcoFlàvia

Llicenciada en Interpretació per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. També ha realitzat cursos de Dansa Contemporània, Dansa Clàssica, violoncel i solfeig.

Com a actriu de teatre té una llarga llista d’obres amb molts dels directors de l’escena actual catalana com ara Oriol Broggi a L’ORFE DEL CLAN DELS ZHAO, Magda Puyo a ALMA I ELISABETH; L’ESPERA di-rigida per Juan Carlos Martel, QUITT, direcció de Lluís Pascual, EL MISÀNTROP, direcció de Georges Lavaudant, LA CASA DE BERNARDA ALBA, dirigida per Lluís Pascual, MISHIMA (Teatre breu de Yukio Mishima) direcció Joan Ollé, EL CERCLE DE GUIX CAUCASIÀ, direcció d’Oriol Broggi, ROMEO Y JULIETA dirigida per Josep Maria Mestres i un llarg etcètera.

També l’hem vist al cinema a EL CORONEL MACIÀ de Josep Maria Forn, FUERTE APACHE de Jaume Mateu o SOLDADOS DE SALAMINA de David Trueba. Ha participat en diferents sèries de televisió com PSICO EXPRESS, SETZE DOBLES o VENTDELPLÀ a Televisió de Catalunya.

OSCAR RABADÁNAlcíbades

Va estudiar a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i al Col·legi de Teatre de Barcelona.Ha treballat al teatre, cinema i televisió.

Com actor de teatre ha treballat a GLENGARRY GLEN ROS dirigida per Álex Rigola, CORIOLÀ direcció de Georges Lavaudant, PANORAMA DES DEL PONT direcció de Rafael Duran, FUENTE OVEJUNA di-recció de Ramón Simón, CARA DE PLATA direcció de Ramón Simó, EL ALCALDE DE ZALAMEA dirigida per Sergi Belbel, TOT EREN FILLS MEUS direcció de Ferran Madico, MOLT SOROLL PER NO RES dirigida també per Ferran Madico entre d’altres.

Al cinema l’hem vist a ANITA NO PERD EL TREN de Ventura Pons, TRES METROS SOBRE EL CIELO de Fernando Gonzalez Molina, TE GUSTA EL CHILE de Dolors Pallars, UN BERENAR A GINEBRA de Ventura Pons, A LA DERIVA de Ventura Pons i MIL CRETINS de Ventura Pons.

A la televisió l’hem vist a sèries com 16 DOBLES, EL COR DE LA CIUTAT, KUBALA, MORENO I MA- NCHÓN, HOPITAL CENTRAL, CONCEPCIÓN ARENAL, LA VISITADORA DE CÁRCELES, CLARA CAMPO- AMOR, AMAR EN TIEMPOS REVUELTOS, BANDOLERA i DESCALÇ SOBRE LA TERRA VERMELLA.

MIREIA AIXALÀ Luci·la / Timandra

Va estudiar Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i va debutar al teatre al 1997 amb MALA SANG dirigida per David Plana.

Com a actriu de teatre els seus darrers treballs són ÀLIES GOSPODIN, direcció de Moises Maicas, QUI TÉ POR A VIRGINIA WOOLF? direcció de Daniel Veronese, TRES DONES I UN LLOP direcció de Carol López, PRODUCT dirigida per Julio Manrique, EL ÁNGEL EXTERMINADOR dirigida per Joan Ollé, LA FORMA DE LES COSES direcció de Julio Manrique, entre d’altres.

També ha treballat en cinema a L’ORQUESTRA DE LES ESTRELLES d’Eduard Cortés, PRESSUMPTES IM-PLICATS d’Enric Folch o XTREMS d’Abel Folch.

I en televisió també l’hem pogut veure a TV3 a LA ROSA, LA MEMÒRIA DELS CARGOLS, PSICO EXPRESS, INFIDELS o LA SAGRADA FAMILIA.

FÈLIX PONS @FelixPonsFerrer Luc.culus

Actor, director, artista visual.

Llicenciat en Interpretació per L’Institut del Teatre de Barcelona.

També s’ha format amb: Javier Daulte, Sanchis Sinisterra, Augusto Boal, Rafael Spregelburd, Claudio Tolcachir, Matilde Monnier, Thomas Ostermeier.

Ha treballat, entre d’altres teatres i companyies a Ur Teatro, Teatre Lliure, Teatre Nacional de Cata-lunya, Teatre Romea, Teatro Español-El Matader, Théâtre Gerard Philipe (Paris) i amb directors com Àlex Rigola, Marcial Di Fonzo Bo, Sergi Belbel, Helena Pimenta, Xavier Albertí, Ramon Simó i Joan Ollé.

Ha participat en series de televisió com LOS SERRANO, RIS (POLICÍA CIENTÍFICA), HOSPITAL CENTRAL, EL COR DE LA CIUTAT, LA RIERA i en pel·lícules com EL CORONEL MACIÀ, FLOQUET DE NEU i 14 D’ABRIL: MACIÀ CONTRA COMPANYS

El 2005 va ser nominat al Premis Barcelona de Teatre com a millor actor per AIGUES ENCANTADES.

Ha dirigit els espectacles VACANZE (Zoco Teatre), RECITAL MÀRIUS TORRES (Festival Internacional de Poesia Barcelona), CASSAVETIANA (beca post-graduats de l’Institut del Teatre), LA TARDOR BARCELO-NINA (La Seca-Espai Brossa, Àtic22) CONSEJOS DE UN DISCÍPULO DE MORRISON A UN FANÁTICO DE JOYCE (Teatre Tantarantana) i la trilogia BARCELÓ/TWOMBLY/DESTAËL (Àtic22)

Interessat des de sempre per les arts visuals, l’any 2009 entra a l’Escola Massana de Barcelona i el 2012 obté el Grau Superior en Arts aplicades a l’Escultura.

L’estiu del 2012 obté una residència a La Biennalde Di Venezia per assajar PROPAGANDA, una comèdia sobre la utopia ambientada en una cel·lula aïllada d’ETA que decideix segrestar un director de cinema.

L’ abril del 2013 és convidat a presentar la seva instal·lació Teatro Europa dins el cicle “Fronteras Ne-bulosas”, organitzat pel Departament d’Estudis Hispànics de la Universitat de Sankt Gallen (Suïssa).

L’any 2013 crea la productora, ARSENIC ART STUDIO amb l’objectiu de desenvolupar projectes en l’àmbit dels nous llenguatges escènics i les arts plàstiques, hibridant creació escènica i art contempo-rani.

La temporada 2013-2014 ARSENIC ha estat companyia resident al teatre Tantarantana amb els es-pectacles: LA TARDOR BARCELONINA, CONSEJOS DE UN DISCÍPULO DE MORRISON A UN FANÁTICO DE JOYCE, BARCELÓ/TWOMBLY/DESTAËL

JORDI RICO @Faceries Apemant

Jordi Rico estudia interpretació, veu i cos al Col·legi del teatre amb professors com Boris Rotenstein Berty Tovias, també estudia amb Txiki Berraondo i Manuel Illo, fa seminaris d’interpretació a L’obrador de la sala Beckett amb Javier Daulte, Gabriela Izcovich, Rafael Spregelburg, d’aquest encontre amb Ja-vier Daulte fa que viatgi a Buenos Aires per assistir a seminaris de teatre amb Javier Daulte i Alejandro Masi.

El primer contacte professional és al 1997 amb CAMINO A NUEVA YORK dirigit per Ramon Simo dins el Festival Grec , a partir d’aquí va intervenir en diferents espectacles LEONCI I LENA dirigit per Svent-Eric Bectolf al desaparegut Festival Sitges teatre internacional, L’HEROE dirigit per Ferran Madico, i a partir del 1999, entra a formar part de la companyia Joglars durant cinc anys amb els espectacles DAAALI, LA INCREÏBLE HISTÒRIA DEL DR. FLOID & MR. PLA, UBÚ PRESIDENT o ELS ÚLTIMS DIES DE POMPEIA, fent gires internacionals, tambè va actuar a la película BUEN VIAJE EXCELENCIA dirigida per Albert Boadella, un cop acabada la col·laboraciò amb els Joglars, al 2003 va fer 4D OPTIC dirigit per Ja-vier Daulte on rep el premi al millor actor de repartiment als Premis Butaca, el 2006 s’estrena HUUU! dirigit per Joan Font al Teatre Nacional i LA FELICITAT dirigida per Javier Daulte al Teatre Romea dins el Festival Grec 2006, al 2007 HEDDA GABLER dirigida per Pau Carrió, al 2008 s’estrena LA CENA de Nuria Legarda, HAMLET de La Perla 29 dirigit per Oriol Broggi, al 2009 LA FORMA DE LES COSES dirigit per Julio Manrique, al 2010 comença la seva col·laboració amb la companyia T de Teatre amb l’espec-tacle DELICADES dirigida per Alfredo Sanzol fent gira nacional i internacional, la següent obra que fa amb la companyia al 2013, és AVENTURA dirigida per Alfredo Sanzol, al 2012 NUESTRA CLASE dirigida per Carme Portacheli, també a la sala Flyhard s’estrena LES MILLORS OCASIONS dirigida per Ferrant Utzet.

En cinema estrena la pel·lícula FUERTE APACHE dirigida per Jaume Mateu Adroe al 2006, al 2007 la pel·lícula EL KASERON dirigida per Pau Martinez, EL ESPEJO pel·lícula dirigida per Alex Sampaio, al 2012 TOTS VOLEM EL MILLOR PER ELLA dirigida per Mar Coll, al 2013 PERDONA SI TE LLAMO AMOR dirigida per Joaquin LLamas i TODO PARECIA PERFECTO dirigida per Alejo Lewis.

Pel que fa a la televisió va participar a les 4 temporades de PORCA MISERIA a TV3 amb el personatge de Txema.

LA RATJADA minisèrie de 2 capitols dirigida per Miquel Garcia Borda. El 2008 la minisèrie LES VEUS DEL PAMANO dirigida per Lluis Maria Güell, Al 2009 OJO POR OJO minisèrie dirigida per Mar Tarra-gona, la sèrie SAGRADA FAMILIA de Dagoll dagom, i al mateix any ERMESENDA minisèrie dirigida per Lluis Maria Güell, al 2010 TIERRA DE LOBOS sèrie per Telecinco

ALBERT RIBALTA Semproni / Senador / Lladre

Diplomat en Interpretació per l’Institut del Teatre de Terrassa (1990) i diplomat en Direcció de Cine-ma pel CECC (1993).

Ha treballat a teatre, entre d’altres, amb els directors Manuel Dueso, Oriol Broggi, Carlota Subirós, Carol López, Xicu Massó, Ferran Madico i Àlex Rigola. Amb la companyia T de Teatre ha participat en el muntatge DELICADES, d’Alfredo Sanzol, a la sèrie de televisió JET LAG (6 temporades) i ha coescrit, amb Xavier Mira i Marta Pérez, el muntatge NELLY BLUE, dirigit per Marta Pérez i interpretat per ell i Xavier Mira.

Amb Xavier Bertran va fundar la companyia La Mòmia i ha intervingut en tres muntatges de la compa-nyia (TRACTI’M DE VOS, ICONOCLASTA I DE CARA A LA PARET). També va ser membre fundador de la coral Follim Follam.

Ha treballat en diverses sèries i programes de televisió, a TV3 (LA SAGRADA FAMÍLIA, VIA AUGUSTA, PLATS BRUTS I SET DE NIT), Telecinco (HOSPITAL CENTRAL) i Canal Plus (LA NOCHE AMERICANA).

ENRIC AUQUER L’home del frac/Lucili/Senador

Cursa estudis d’interpretació al Col·legi del Teatre, Timbal i La perla 29 i el 2008 s’estrena amb DIE-TA MEDITERRÁNEA amb Joaquim Oristrell. En cinema també el podem veure a LOS INOCENTES, l’any 2012.

Com actor de teatre ha treballat amb Oriol Broggi a NATALE IN CASA CUPIELLO, SACRIFICIS, d’Iban Valero i Anna Ponces, TITUS ANDRÒNIC amb Marc Angelet, PERCENTIMENTO, dirigida per Xicu Masó, Tonio, EL POETA, direcció d’Oriol Broggi, TEATRE SENSE ANIMALS, direcció Thomas Sauerteig i TITUS ANDRONICUS de la Fura dels Baus.

En televisió ha participat en la sèrie KUBALA, MORENO I MANCHÓN de Televisió de Catalunya.

www.labrutal.comTwitter @labrutal

Facebook La BrutalInstagram La_Brutal

Contacte:

Mireia Farrarons Montmanymireiafarrerons@labrutal.com

+34 636449754

Maria Darnell Buisánmariadarnell@labrutal.com

+34 659349985