302
Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Electricitat. AUTOR: Francesc Esquerra i Miró. DIRECTOR: Jordi Garcia i Amorós. DATA: 04 / 2006

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

  • Upload
    others

  • View
    9

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Electricitat.

AUTOR: Francesc Esquerra i Miró.

DIRECTOR: Jordi Garcia i Amorós.

DATA: 04 / 2006

Page 2: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica
Page 3: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Full d’identificació

ESTUDI DE VIABILITAT D’UN APROFITAMENT HIDROELÈCTRIC

Professional projectant: Francesc Esquerra Miró

DNI: 393936-E

Nº Colegiat: 123041

Enginyer Tècnic Industrial

Col·legi professional:

d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona

Empresa projectant: Miniwat 2000 S.L.

C/ Joan Sebastià Arbó, PCL 23, Barcelona. CP:08060

CIF: Q47628362-P

Tel: 938555864

Projecte realitzat a petició de: Instalac Gironella

Pç. St.Pere nº1, CP: 08500

CIF: S47628354-P

Tel: 938256743

Representant legal:

Ramon Mas Orrit

DNI: 47628362-P

La propietat. Els tècnic.

Francesc Esquerra Miró

Tarragona, a 04 d’Abril del 2006.

Page 4: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric

Índex

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Electricitat.

AUTOR: Francesc Esquerra i Miró. DIRECTOR: Jordi Garcia Amorós.

DATA: 04 / 2006.

Page 5: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Índex

5

Índex Pàg

1 Memòria 23

1.1 Objecte 23

1.2 Abast 23

1.3 Antecedents 23

1.4 Normes i Referències 24

1.4.1 Disposicions Legals i Normes Aplicades 24

1.4.2 Bibliografia 25

1.4.3 Programes de Càlcul 25

1.4.4 Plà de Gestió de la Qualitat Aplicada Durant la Redacció del Projecte 26

1.4.5 Altres referències 26

1.5 Definicions i Abreviatures 26

1.6 Requisits del Disseny 27

1.6.1 Relleu 27

1.6.2 Pendent 28

1.6.3 Sinuositat 28

1.7 Estudi Hidrològic 28

1.8 Criteris de Disseny 29

1.8.1 Determinació del Cabal de l’Equipament 29

1.8.2 Determinació de l’Altura del Salt 31

Page 6: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Índex

6

1.8.2.1 Salt Brut (Hb) 31

1.8.2.2 Salt Útil (Hu) 31

1.8.2.3 Salt Net (Hn) 33

1.8.3 Determinació de la Potència a Instal·lar 33

1.8.3.1 Estimació de la Potència Produïda 33

1.9 Anàlisis de Solucions 37

1.9.1 Obra Civil 37

1.9.1.1 Meandre. 37

1.9.1.2 Comportes i reixes 37

1.9.1.3 Canal 38

1.9.1.4 Sobreeixidors 39

1.9.1.4.1 Sobreeixidors de Superfície 39

1.9.1.4.2 Sobreeixidors de Mesura 39

1.9.1.5 Càmera de Càrrega 39

1.9.1.6 Tubera Forçada 40

1.9.1.7 Edifici Central 40

1.9.2 Turbina Hidràulica 40

1.9.2.1 Tipus de Turbines Hidràuliques 41

1.9.2.1.1 Turbina Pelton 41

1.9.2.1.2 Turbina Flux Creuat 42

1.9.2.1.3 Turbina Francis 42

1.9.2.1.4 Turbina Kaplan 43

1.9.2.1.5 Comparació entre Diferents Tipus de Turbines 45

Page 7: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Índex

7

1.9.2.2 Elecció de la turbina 46

1.9.2.2.1 Salt net 46

1.9.2.2.2 Cabal 46

1.9.2.2.3 Velocitat Específica 47

1.9.2.2.4 Rendiment de la Turbina 49

1.9.2.2.5 Potència Mecànica a l’Eix de la Turbina 49

1.9.2.3 Elements d’una Turbina Kaplan 49

1.9.2.3.1 Distribuïdor 49

1.9.2.3.2 Rodet 49

1.9.2.3.3 Eix 50

1.9.2.3.4 Tub d’Aspiració 50

1.9.2.3.4.1 Fenomen de la Cavitació 50

1.9.2.3.4.2 Regulació de la Turbina 51

1.9.3 Multiplicador de Velocitat 51

1.9.3.1 Engranatges 51

1.9.3.2 Eixos i Rodaments 51

1.9.3.3 Càrters 52

1.9.3.4 Lubricació 52

1.9.3.5 Refrigeració 52

1.9.4 Acoblaments 52

1.9.5 Generador 52

1.9.5.1 Generador Síncron 53

Page 8: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Índex

8

1.9.5.2 Generador Asíncron 53

1.9.5.3 Elecció del Generador 54

1.9.5.3.1 Potència Nominal 54

1.9.5.3.2 Tensió Nominal 55

1.9.5.3.3 Velocitat de Sincronisme 55

1.9.5.3.4 Velocitat Nominal 55

1.9.5.3.5 Potència en Borns del Generador 55

1.9.5.3.6 Característiques Constructives 55

1.9.5.3.6.1 Accessoris 56

1.9.5.3.7 Proves i Assajos 56

1.9.6 Equip de Condensadors 57

1.9.6.1 Característiques Tècniques 58

1.9.7 Instal·lació en Baixa Tensió 58

1.9.7.1 Protecció i Control de la Minicentral 59

1.9.7.1.1 Panell de la Turbina 59

1.9.7.1.2 Panell del Generador 61

1.9.7.1.3 Quadre d’Acoblament de la Minicentral 63

1.9.7.1.3.1 Connexió en Paral·lel amb la Xarxa 64

1.9.7.1.3.2 Operacions de la minicentral 64

1.9.7.1.3.3 Alimentació Elèctrica dels Serveis Auxiliars 64

1.9.7.2 Potència Màxima Admissible pel Conjunt de Protecció 64

1.9.7.3 Curtcircuit de Seguretat 65

1.9.7.4 Quadre Serveis Auxiliars 65

Page 9: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Índex

9

1.9.7.4.1 Potència Màxima Admissible pel Conjunt de Protecció i Mesura 65

1.9.7.4.2 Circuit de Maniobra en l’Autòmat Programable 65

1.9.7.4.3 Circuit del Enllumenat del Edifici 65

1.9.7.4.4 Circuit d’Emergència 65

1.9.7.4.5 Circuit d’Endolls de Potència 66

1.9.7.4.6 Protecció del Quadre de Serveis Auxiliars 66

1.9.7.5 Línia Elèctrica BT al Centre de Transformació 66

1.9.7.5.1 Característiques del conductor 66

1.9.8 Estació Transformadora 68

1.9.8.1 Potència Instal·lada 68

1.9.8.2 Característiques de la Xarxa 68

1.9.8.3 Característiques de la Aparamenta de Alta Tensió 68

1.9.8.4 Especificació Tècnica de les Cel·les Prefabricades CGM-36 68

1.9.8.5 Grau de Protecció 69

1.9.8.6 Compartiment d’Alta Tensió 69

1.9.8.7 Interruptor Automàtic 69

1.9.8.8 Interruptor Seccionador, Seccionador de Posta a Terra 70

1.9.8.9 Seccionador de Posta a Terra 70

1.9.8.9.1 Característiques Tècniques 70

1.9.8.10 Accionament 71

1.9.8.10.1 Comandaments 71

Page 10: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Índex

10

1.9.8.11 Fusibles 72

1.9.8.12 Passatapes 72

1.9.8.13 Indicador de Fuga de Gas 72

1.9.8.14 Comportament Sota condicions d’Arc Intern 72

1.9.8.15 Indicació de Presència de Tensió 73

1.9.8.16 Ampliabilitat 73

1.9.8.17 Contactes Auxiliars 73

1.9.8.18 Bobina d’Engegada 73

1.9.8.19 Avís d’Engegada 73

1.9.8.20 Relé de Protecció General RPGM 73

1.9.8.20.1 Generalitats 73

1.9.8.20.2 Altres Característiques 74

1.9.8.21 Anclatges 74

1.9.8.22 Càlculs de Terres 75

1.9.8.22.1 Terres de Servei 76

1.9.8.22.2 Terres de Protecció 76

1.9.8.22.2.1 Terres de Protecció en el Centre de Transformació 76

1.9.8.22.2.2 Elèctrode de la Posada a Terra del Neutre BT 76

1.9.9 Relés de Protecció i Automatismes de Control de la Minicentral 77

1.9.10 Afectació Línia Mitja Tensió 78

1.9.10.1 Situació 78

1.9.10.2 Distàncies Reglamentàries 78

Page 11: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Índex

11

1.9.10.3 Suports a Instal·lar 79

1.10 Aspectes Econòmics 79

1.10.1 Ajudes Administratives 80

1.10.2 Inversió 80

1.10.3 Sistema de Tarifes 80

1.10.4 Producció Anual 80

1.10.4.1 Índex d’Energia 81

1.10.5 Balanç Econòmic Anual 81

1.10.5.1 Tarifa de Referència 81

1.10.5.2 Tarifa Regulada 82

1.10.5.3 Prima 82

1.10.5.4 Incentiu Participació a Mercat 82

1.10.5.4.1 Complement Energia Reactiva 81

1.10.5.5 Preu mig 82

1.10.5.6 Facturació 83

1.10.5.7 Període d’Amortització 83

1.10.5.8 Conclusió 84

1.11 Planificació 85

1.12 Ordre de prioritat 85

Page 12: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Índex

12

Índex Pàg

2 Annexes 87

2.1 Memòria de Càlcul 87

2.1.1 Aspectes Tècnics 87

2.1.1.1 Tipus de Minicentral Hidroelèctrica 87

2.1.1.2 Riu Llobregat 87

2.1.1.2.1 Relleu 88

2.1.1.2.2 Pendent 88

2.1.1.2.3 Sinuositat 89

2.1.1.3 Estudi Hidrològic 89

2.1.1.4 Criteris de Disseny 90

2.1.1.4.1 Determinació del Cabal de l’Equipament 90

2.1.1.4.2 Determinació de l’Altura del Salt 92

2.1.1.4.2.1 Salt Brut (Hb) 92

2.1.1.4.2.2 Salt Útil (Hu) 93

2.1.1.4.2.3 Salt Net (Hn) 93

2.1.1.4.3 Determinació de la Potència a Instal·lar 96

2.1.1.4.3.1 Estimació de la Potència Produïda 97

2.1.1.5 Turbina Hidràulica 101

2.1.1.6 Altura neta 101

Page 13: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Índex

13

2.1.1.7 Cabal 101

2.1.1.8 Velocitat Específica 101

2.1.1.9 Elecció de la Turbina 104

2.1.1.10 Conclusions 105

2.1.1.11 Característiques de la Turbina 107

2.1.1.12 Rendiment de la Turbina 108

2.1.1.13 Potència Mecànica a l’Eix de la Turbina 108

2.1.2 Multiplicador de Velocitat 108

2.1.2.1 Índex de Multiplicació 108

2.1.2.2 Característiques del Multiplicador 108

2.1.3 Generador 109

2.1.3.1 Potència Nominal (Pn) 109

2.1.3.2 Tensió Nominal (U) 109

2.1.3.3 Velocitat de Sincronisme 110

2.1.3.4 Velocitat Nominal 110

2.1.3.5 Potència en Borns del Generador 110

2.1.3.6 Característiques del Generador 111

2.1.4 Equip de Condensadors 112

2.1.4.1 Potència del Condensador 112

2.1.4.1.1 Potència Activa nominal (1/1) 112

2.1.4.1.2 Potència Activa (3/4) 112

2.1.4.1.3 Potència Activa (1/2) 113

Page 14: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Índex

14

2.1.4.1.4 Conclusions 114

2.1.4.1.5 Característiques Tècniques 115

2.1.5 Instal·lació en Baixa Tensió 115

2.1.5.1 Quadre de Protecció i Control de la Minicentral 115

2.1.5.1.1 Potència Màxima Admissible pel Conjunt de Protecció 116

2.1.5.1.2 Curtcircuit de Seguretat 116

2.1.5.2 Quadre Serveis Auxiliars 116

2.1.5.2.1 Potència Màxima Admissible pel Conjunt de Protecció i Mesura 116

2.1.5.2.1.1 Circuit de Maniobra en l’Autòmat Programable 116

2.1.5.2.1.2 Circuit del Enllumenat del Edifici 117

2.1.5.2.1.3 Circuit d’Emergència 117

2.1.5.2.1.4 Circuit d’Endolls de Potència 117

2.1.5.2.1.5 Protecció del Quadre de Serveis Auxiliars 118

2.1.5.3 Càlcul de la Línia Elèctrica BT al Centre de Transformació 118

2.1.5.3.1 Intensitat Màxima 120

2.1.5.3.2 Caiguda de Tensió 120

2.1.6 Estació Transformadora 121

2.1.6.1 Potència Instal·lada 121

2.1.6.2 Característiques de la Xarxa 121

2.1.6.3 Característiques de la Aparamenta de Alta Tensió 121

2.1.6.4 Càlculs Elèctrics 122

2.1.6.4.1 Intensitat en Alta Tensió 122

2.1.6.4.2 Intensitat en Baixa Tensió 122

Page 15: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Índex

15

2.1.6.4.3 Intensitats de Curt-Circuit 122

2.1.6.4.3.1 Curt-Circuit al costat d’Alta Tensió 122

2.1.6.4.3.2 Curt-Circuit al costat de Baixa Tensió 123

2.1.6.4.4 Càlcul de la Línia Elèctrica MT al Centre de Transformació 123

2.1.6.4.4.1 Intensitat Màxima 124

2.1.6.4.4.2 Caiguda de Tensió 124

2.1.6.5 Dimensionament d’Embarrat 125

2.1.6.6 Selecció de les Proteccions d’Alta i Baixa Tensió 125

2.1.6.6.1 Transformador 125

2.1.6.6.2 Característiques Tècniques de les Cel·les Prefabricades CGM-36 125

2.1.6.6.2.1 Característiques Nominals 125

2.1.6.6.2.2 Característiques Tècniques 125

2.1.6.6.3 Interruptor-Seccionador / Seccionador de Posta a Terra. 126

2.1.6.7 Seccionador de Posta a Terra 126

2.1.6.7.1 Característiques Tècniques 127

2.1.6.8 Càlculs de Terres 127

2.1.6.8.1 Terres de Servei 128

2.1.6.8.2 Terres de Protecció 128

2.1.6.8.2.1 Terres de Protecció en el Centre de Transformació 128

2.1.6.8.2.1.1 Dades Inicials 129

2.1.6.8.2.1.2 Posada a Terra de Protecció 129

2.1.6.8.2.1.3 Comprovació dels Valors Calculats Respecte les Condicions Exigides 130

2.1.6.8.2.1.4 Tensions de Pas al Interior i Contacte al Interior i Exterior 130

2.1.6.8.2.1.5 Elèctrode de la Posada a Terra del Neutre BT 130

Page 16: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Índex

16

2.1.7 Afectació Línia Mitja Tensió 131

2.1.7.1 Situació 131

2.1.7.2 Suports a Instal·lar 131

2.1.7.3 Distàncies Reglamentàries 131

2.1.7.4 Càlcul de Suports 133

2.2 Registre Hidrològic 136

2.2.1 Registre Classificat, Agència Catalana de l’Aigua. 136

2.2.2 Resum Registre Hidrològic 179

2.2.2.1 Cabals Característics 179

2.2.2.2 Cabals Contabilitzats 179

2.2.2.3 Corba de Cabals Classificats 182

2.3 Cronologia de la colònia tèxtil de Viladomiu Nou 183

Page 17: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Índex

17

Índex Pàg

3 Plànols 196

3.1 Situació 197

3.2 Emplaçament 198

3.3 Situació de les estacions d’aforament 199

3.4 Corba de cabals classificats 200

3.5 Secció edifici Viladomiu Nou 201

3.6 Esquema unfilar del quadre de la minicentral 202

3.7 Esquema unfilar del quadre de serveis auxiliars 203

3.8 Esquema equip de facturació 204

3.9 Esquema interconnexió 205

3.10 Connexió quadre general amb borns del trafo 206

3.11 Esquema unifilar centre de mesura 207

3.12 Vistes interiors de l’edifici, Obra civil 208

3.13 Vistes interiors de l’edifici, Plànol disposició elèctrica 209

3.14 Electròdes de protecció i serveis 210

3.15 Connexió centre de mesura amb CT N1171 211

3.16 Afectació en mitja tensió 212

3.17 Esquema unifilar de la xarxa 213

Page 18: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Índex

18

Índex Pàg

4 Plec de Condicions Generals, Facultatives, Econòmiques i Tècniques 218

4.1 Disposicions Generals 218

4.2 Condicions Facultatives 218

4.2.1 Delimitació General de Funcions Tècniques 218

4.2.2 De les obligacions i drets generals del Contractista 219

4.2.3 Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als mitjans auxiliars 222

4.2.4 De les Recepcions de les Obres i Instal·lacions 225

4.2.4.1 De les recepcions provisionals 225

4.2.5 Condicions Econòmiques 227

4.2.5.1 Principi general 227

4.2.5.2 Fiances 227

4.2.5.3 Dels Preus 228

4.2.5.4 Obres per administració 230

4.2.5.5 De la valoració i abonament dels treballs 232

4.2.5.6 De les indemnitzacions mútues 235

4.2.6 Varis 235

5 Estat de Medicions 239

Page 19: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Índex

19

6 Pressupost 259

6.1 Preus Unitaris 259

6.2 Pressupost General 267

6.3 Resum del Pressupost 286

7 Estudi de Seguretat i Salut Laboral 289

7.1 Objecte 289

7.2 Abast 289

7.3 Instal.lacions elèctriques provisionals 289

7.4 Anàlisis de Riscos 289

7.4.1 Riscos Generals 289

7.4.2 Riscos específics 290

7.4.2.1 Excavacions 290

7.4.2.2 En voladures 290

7.4.2.3 Moviment de terres 291

7.4.2.4 Treballs amb ferralla 291

7.4.2.5 Treballs d’encofrar o desencofrar 291

7.4.2.6 Treballs amb formigó 291

7.4.2.7 Manipulació de materials 292

7.4.2.8 Transport de materials i equips dins l’obra 292

7.4.2.9 Prefabricació i muntatge d’estructures, tancaments i equips 292

7.4.2.10 Maniobres de hissat, situació en l’obra i muntatge d’equips i materials 292

Page 20: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Índex

20

7.4.2.11 Muntatge de instal·lacions. Terra i acabats 293

7.4.3 Maquinaria i medis auxiliars 293

7.4.3.1 Maquines fixes i ferramentes elèctriques 294

7.4.3.2 Medis d’Elevació 294

7.4.3.3 Bastides, Plataformes i Escales 295

7.4.3.4 Equips de soldadura elèctrica i oxiacetilénica 295

7.4.4 Mesures Preventives 295

7.4.4.1 Proteccions col·lectives 295

7.4.4.2 Riscos Generals 296

7.4.4.3 Riscos específics 296

7.4.4.3.1 En excavacions 296

7.4.4.3.2 En voladures 297

7.4.4.3.2.1 En moviment de terres 297

7.4.4.3.3 En treballs en alçada 297

7.4.4.3.3.1 Per evitar la caiguda d’objecte 298

7.4.4.3.3.2 Per evitar la caiguda de persones 298

7.4.4.3.3.2.1 En treballs amb ferralla 299

7.4.4.3.3.2.2 En treballs d’encofrat i desencofrat 299

7.4.4.3.4 En treball de formigó 299

7.4.4.3.4.1 Llançament mitjançant canaleta 299

7.4.4.3.4.2 Llançament mitjançant cub amb grua 299

7.4.4.3.4.3 Per la manipulació dels materials 300

7.4.4.3.4.4 Per el transport de material i equips dins l’obra 300

Page 21: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Índex

21

7.4.4.3.4.5 Per la prefabricació, hissat i muntatge d’estructures, tancaments i equips 300

7.4.4.3.4.6 Per maniobres de hissat i ubicació en l’obra de materials i equips 301

7.4.4.3.4.6.1 En instal·lacions de distribució d’energia 301

7.4.4.4 Proteccions Personals 302

7.4.4.5 Revisions Tècniques de seguretat 302

7.4.5 Instal·lacions Elèctriques Provisionals 302

7.4.5.1 Riscos Previsibles 302

7.4.5.2 Mesures Preventives 303

7.4.5.2.1 Quadres de distribució 303

7.4.5.2.2 Prolongadors, clavilles, connexions i cables 303

7.4.5.2.3 Ferramentes i utensilis elèctrics portàtils 303

7.4.5.2.4 Maquines i equips elèctrics 303

7.4.5.2.5 Normes de caràcter General 304

7.4.5.2.6 Estudi de revisions de manteniment 304

Page 22: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric

1. Memòria

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Electricitat.

AUTOR: Francesc Esquerra i Miró. DIRECTOR: Jordi Garcia Amorós.

DATA: 04 / 2006.

Page 23: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

23

1 Memòria

1.1 Objecte

El present estudi té com a objecte, conèixer la viabilitat tècnica i econòmica d’un aprofitament hidroelèctric de l’antiga colònia tèxtil de Viladomiu Nou, situada a la partida Viladomiu Nou, parcel·la 402, del terme municipal de Gironella.

1.2 Abast

Es projecta l’estudi de la viabilitat tècnica i econòmica per la construcció d’un aprofitament hidroelèctric al riu Llobregat, concretament al seu pas per l’antiga colònia tèxtil de Viladomiu Nou.

Es pretén aprofitar l’energia d’un curs d’aigua com a conseqüència d’una diferencia de nivell existent entre dos punts, transformant-la en energia elèctrica disponible en el punt més baix on es situa la central. Aquesta energia serà entregada a la xarxa.

1.3 Antecedents

La construcció de la colònia tèxtil de Viladomiu Nou va ser impulsada a principis del segle XIX, amb el desenvolupament de l’industria tèxtil al país.

Actualment el salt d’aigua no s’explota, i existeix un antic generador que proporcionava energia per els telers de la fàbrica, abans de tancar a causa de la crisis del sector tèxtil.

El client sol·licita, per tal d’aprofitar el salt existent, l’estudi de viabilitat per a la construcció d’una minicentral hidroelèctrica de reduïda potència.

Per la construcció d’aquests tipus de centrals, l’administració autonòmica subvenciona part del cost de la instal·lació, segons s’estableix al Real Decret 436/2004, en el qual s’aproven les bases. Aquesta subvenció pot arribar fins al 30% del cost de la inversió per a l’aprofitament de recursos renovables. Per fomentar la instal·lació de noves minicentrals, les administracions, tant central com autonòmica, definida a la llei 82/1980 del 30 de Desembre, sobre la conservació de l’energia i els decrets i ordres ministerials que la desenvolupen i en garantitza la compra, fixant-ne el preu, dels kilowatts hora produïts.

L’antiga colònia tèxtil va ser construïda l’any 1879, quan el Govern Civil de Barcelona aprova la concessió de l’aprofitament hidràulic i s’inicia la construcció del canal, la presa i la fàbrica. La seva cronologia es descriu en detall a l’annex de cronologia de Viladomiu Nou1.

Actualment el sistema energètic del país es sustenta amb centrals nuclears que generen energia a través de processos radioactius, i és actualment la base del sistema energètic. En segon lloc trobem les centrals tèrmiques, que generen energia a través de la combustió de combustibles fòssils, que proporcionen l’emissió de gasos tòxics a l’atmosfera, com ara NOx, i la conseqüència d’això és la pluja àcida, molt contaminant per el sòl. En tercer lloc trobem les gran hidroelèctriques, instal·lades en grans construccions, i

1 Cronologia de Viladomiu Nou, Annexa 3.

Page 24: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

24

conseqüentment, grans moviments de terres que generen un gran impacte ambiental. Estem parlant de grans construccions com presses de pantans, i també de les construccions de tuberes o canals per l’interior de la muntanya, en indrets d’alta muntanya, com serien els paratges del parc natural d’aigüestortes, al nostre país, i del parc natural de los picos de Europa entre Astúries i León.

Les alternatives al sistema, van encaminades a la utilització de centrals de cicle combinat, centrals de cogeneració i especialment a l’explotació de les energies renovables.

La limitació de les energies renovables es troben, a grans trets. A l’energia solar, li manca Silici, ja que l’extracció i separació d’aquest mineral és costós. A l’energia hidràulica, li manquen els salts d’aigua aprofitables, fa molts anys que s’exploten els petits salts hidràulics, per fer moure molins, fàbriques i actualment generadors, podríem dir que està complert. A l’energia eòlica, li manca una estabilitat a la xarxa, la xarxa ha de ser capaç de preveure l’entrega d’energia dels parcs eòlics, això és molt difícil ja que és una font de producció d’energia intermitent. La xarxa elèctrica espanyola actualment és una illa energètica, respecte a Europa, que no seria capaç de suportar una parada sobtada dels parcs eòlics, si s’explotés tot el potencial eòlic del país. Així doncs, la solució de la eòlica, entre altres factors, passa per la bona interconnexió de la xarxa elèctrica amb França, que alhora està interconnectada amb els països del nord d’europa. Això fa el sistema molt més flexible i facilitaria la instal·lació de nous parcs eòlics.

Les minicentrals hidroelèctriques, ofereixen l’avantatge que no necessiten combustible, i tenen un menor impacte ambiental respecte les centrals que generen energia a través d’altres combustibles, així com també les grans centrals hidroelèctriques superiors a 1 MW en que també causen un gran impacte ambiental.

1.4 Normes i Referències

1.4.1 Disposicions Legals i Normes Aplicades

Ens basarem en les normes que marca el Ministeri d'Indústria i Energia, les que afecten a la redacció del projecte;

- Reglament de línies elèctriques d’alta tensió. Decrets 3151/68 del Ministeri d’Indústria, BOE 27-12-68.

- Reglament de centrals generadores d’energia elèctrica. Ordre del Ministeri d’Indústria del 23 de Febrer de 1949, BOE 10-4-49.

- Reial Decret del Ministeri d’Indústria i Energia 436/2004, on s’estableixen les bases per la venda de l’energia produïda per la instal·lació a la xarxa.

- Reial Decret del Ministeri d’Indústria i Energia 2868/80 de 17 d’Octubre, BOE 10, 12, 13, 14, Gener de 1981. Sobre instrucció per al projecte i execució d’obres de formigó en massa i armat.

- Reial Decret del Ministeri d’Indústria i Energia 1217/1981 del 10 d’Abril, BOE nº 150 del 24-6-1981, per al foment de la producció hidroelèctrica en petites centrals.

- Reial Decret del Ministeri d’Indústria i Energia 1544/1982 de 25 de Juny, BOE nº 169 del 16-7-1982, per la foment de construcció de centrals hidroelèctriques.

Page 25: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

25

- Ordre del Ministeri d’Indústria i Energia de 5 de Setembre de 1985, per la que s’estableixen normes administratives i tècniques per al funcionament i connexió a les xarxes elèctriques de centrals hidroelèctriques de fins a 5000 kVA i centrals d’autogeneració elèctrica.

- Ordre del Ministeri d’Indústria i Energia de 6 de Juliol de 1984, on s’aproven les instruccions tècniques complementàries del Reglament sobre condicions i garanties de seguretat en centrals elèctriques, subestacions i centres de transformació, BOE 1-8-1984.

- Ordre del Ministeri d’Indústria i Energia de 28 de Juliol de 1982, on es desenvolupa el Reial Decret 1217/1981 de 10 d’Abril, per al foment de producció hidroelèctrica en petites centrals, BOE nº186 del 5-8-1982.

- Ordre del Ministeri d’Indústria i Energia de 17 de Maig de 1983, on es modifica l’apartat 2 de l’ordre del 28 de Juliol de 1982, que desenvolupa el Reial Decret 1217/1981 de 10 d’Abril, per al foment de la producció hidroelèctrica en petites centrals, BOE nº120 del 20-5-1986.

- Normes ENHER referents a equips de mesura.

- Normes ENHER referides a l’interconnexió d’autogeneradors.

- Normes ENHER referents a equips de la central. Normes CEI.

- Normes UNE.

- Reglament electrotècnic de baixa tensió.

- Els equips CGM-36 compleixen les normes CEI-298 y BS-5227.

- Els seccionadors de posta a terra compleixen la norma IEC-129.

1.4.2 Bibliografia

Per a la redacció del projecte s’han consultat els següents llibres:

- Minicentrales hidroeléctricas. Manuales de Energías Renovables, IDAE. Biblioteca 5 días.

- Estudio sobre el aprovechamiento del potencial hidroelectrico con centrales de pequeña potencia. MOPU, MIE, UNESA e INTECSA. Diciembre de 1980.

- Centrales hidroeléctricas. Tomo I Conceptos y componentes hidráulicos. Editorial Paraninfo.

- Centrales hidroeléctricas. Tomo II Turbinas hidráulicas. Editorial Paraninfo.

- Mecanica de fluidos y maquinas hidraulicas. Claudio Mastaix. Editorial del Castillo.

- Centrales electricas, Enciclopèdia CEAC de la Electricidad.

1.4.3 Programes de Càlcul

Per a la redacció del projecte s’han utilitzat els següents programes de càlcul:

- Calpos, per el càlcul d’esforços dels suports de mitja tensió.

Page 26: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

26

1.4.4 Plà de Gestió de la Qualitat Aplicada Durant la Redacció del Projecte

A la redacció del projecte, li serà aplicada una inspecció exhaustiva i correlativa ocular, dels apartats components i característics.

1.4.5 Altres referències

No és d’aplicació.

1.5 Definicions i Abreviatures

R.B.T.: Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

I.M.: Interruptor Magnetotèrmic.

I.A.: Interruptor Automàtic.

I.M.: Interruptor Magnetotèrmic.

In.: Intensitat nominal.

Un.: Tensió nominal.

CM: Centre de Mesura

CT: Centre de transformació

CN: Castellets normalitzats

Page 27: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

27

1.6 Requisits del Disseny

La colònia Rosal, construïda l’any 1859, va ser la primera colònia tèxtil del riu Llobregat. Les característiques que presenta el riu, va afavorir la construcció de noves colònies tèxtils, creant un sistema de colònies.

En el tram de riu de Cal Rosal (nivell d’aigua a 480 m) a l’Ametlla de Merola (320 m), hi trobem quinze fàbriques (catorze de les quals acompanyades de colònia) en 20,65 km (longitud real) de riu.

1.6.1 Relleu

El riu Llobregat, entre els 800 m i els 600 m creua els relleus calcaris prepirinencs formant congostos. A l’altura de Berga deixa la zona muntanyosa; el nou tram s’inicia de forma brusca i el riu entra en una regió de paisatge obert propi de la Depressió central.

En distingim, a grans trets, dues parts:

L’estudi es situa en el pas del riu Llobregat per el terme municipal de Gironella. Riu que neix al terme municipal de Castellar de Nug (Berguedà) i transcorre per les comarques del Berguedà, Bages, Anoia, Vallès Occidental i Baix Llobregat. S’estudia el seu pas per les antigues colònies tèxtils del Baix Berguedà, a la Figura 1 es mostra el plànol de les colònies del Baix Berguedà, i del pas del riu per les contrades esmentades.

De Cal Rosal (nivell d’aigua a 480 m) a l’Atmetlla de Merola (320 m), se salva un desnivell de 160 m en 20,65 km de riu, la qual cosa presenta un pendent de gairebé el 8 per mil (sense de baixar del 6 per mil fins a Cal Riera). Però el 8 per mil de pendent de Cal Rosal a l’Atmetlla de Merola no és uniforme. En els quilòmetres 103,65 i 105,40 trobem pendents del 12,9 i l’11,4 per mil. Aquest tram se situa al voltant de Puig-Reig, aproximadament entre Cal Prat a Cal Vidal, el salt mitjà de 12,56 m és superior als 11 m de salt mitjà per al conjunt del sistema de colònies del Baix Berguedà.

En el pas del riu Llobregat per el Baix Berguedà, el riu presenta les característiques necessàries per a la construcció de minicentrals “d’aigua corrent”, és a dir, aquells aprofitaments que mitjançant la construcció d’una petita pressa, capten part del cabal circulant pel riu i el condueixen cap a la central per ser turbinat. Posteriorment aquest cabal es retorna al riu.

Figura 1. Colònies tèxtils del

Baix Berguedà.

Page 28: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

28

- De Cal Rosal a Viladomiu Vell. Vall oberta.

- De Viladomiu Vell a l’Atmetlla de Merola. Vall tancada.

1.6.2 Pendent

De Cal Rosal (nivell d’aigua a 480 m) a l’Atmetlla de Merola (320 m), se salva un desnivell de 160 m en 20,65 km de riu, la qual cosa presenta un pendent de gairebé el 8 per mil (sense de baixar del 6 per mil fins a Cal Riera). Però el 8 per mil de pendent de Cal Rosal a l’Atmetlla de Merola no és uniforme. En els quilòmetres 103,65 i 105,40 trobem pendents del 12,9 i l’11,4 per mil. Aquest tram se situa al voltant de Puig-Reig, aproximadament entre Cal Prat a Cal Vidal, el salt mitjà de 12,56 m és superior als 11 m de salt mitjà per al conjunt del sistema de colònies del Baix Berguedà.

1.6.3 Sinuositat

La sinuositat d’un riu ve donada pel quocient entre la longitud real i la distància en línia recta des del seu naixement fins la seva desembocadura. Per al Llobregat tenim el quocient de 1,45, un índex elevat per a un riu curt com el Llobregat, que indica un recorregut lent i sinuós (de Cal Rosal a Viladomiu Vell el riu és menys sinuós que de Viladomiu Vell a l’Atmetlla de Merola).

Les colònies ocupen els bons meandres: aquells que compten amb suficient perímetre per a construir el canal necessari i topografia apta per a disposar-hi els edificis. L’estreta relació entre colònia i meandre al Baix Berguedà dóna un tipus d’establiment específic, ben diferent del d’altres conques.

1.7 Estudi Hidrològic

El règim de cabal d’un riu pot ser molt variable, l’estudi hidrològic és imprescindible per a la determinació de la potència a instal·lar i de l’energia que es pot produir en un aprofitament hidroelèctric.

L’obtenció del cabals mitjos diaris es fa mitjançant el registre hidrològic2, és un registre de cabals diaris de les estacions d’aforament situades al canal Industrial de Berga, a l’entrada del riu al pantà de la Baells, i a la sortida del riu de la presa del pantà de la Baells. Amb la suma de les dades de les estacions d’aforament del canal industrial de Berga i la de l’estació d’aforament situada a la sortida de l’embassament de la Baells, obtenim el cabal del riu Llobregat al seu pas per el Baix Berguedà. La dada de l’estació d’aforament de l’entrada de l’embassament de la Baells, ens informa de la reserva d’aigua del riu i de la gestió que es fa d’aquesta.

En el plànol nº3, es mostra la situació de les diferents estacions d’aforament de l’Agència Catalana de l’Aigua.

A la memòria de càlcul es mostren els cabals diaris classificats estadísticament per mesos, ens dona una idea de la freqüència de cabal té el riu Llobregat ens les diferents èpoques de l’any, s’observa que en les èpoques de tardor i primavera els cabals són més variables que en la resta de l’any, això és degut a les pluges locals de l’època i a l’efecte de

2 Registre hidrològic, Annexa 2, està proporcionat per l’Agència Catalana de l’Aigua (A.C.A.), és un

registre de cabals mitjos diaris des de l’any 1990 fins a l’any 2004.

Page 29: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

29

contenció que exerceix la presa de la Baells la resta de l’any, que fa que els valors es mantinguin més constants a la resta de l’any.

S’estudia doncs, la franja en que es mouen majoritàriament els cabals diaris classificats per mesos, d’aquesta manera representant-ho gràficament en la Figura 2, es pot observar que en els mesos de Setembre, Març i Abril, el cabal que baixa pel riu és molt abundant i molt variable respecte les altres èpoques de l’any, que es manté dintre un marge relativament petit.

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

Pr i mer Per centi l (25º)

M i t j ana diàr i a

T er cer Per centi l (75º)

Figura 2. Gràfica de cabals diaris classificats estadísticament.

1.8 Criteris de Disseny

Tenint en compte que la potència elèctrica es proporcional a l’altura del salt i al cabal turbinat, la correcta determinació d’aquestes variables és fonamental per el disseny de la instal·lació.

1.8.1 Determinació del Cabal de l’Equipament

En primer lloc cal definir els cabals que intervenen en l’estudi, cabal mig, màxim, mínim, ecològic, mínim tècnic i el de l’equipament o el que és el mateix, el de la concessió d’aigües.

Aquest estudi permet representar la corba de cabals classificats3, que proporciona una valuosa informació gràfica sobre el volum d’aigua existent, el turbinat, el mínim tècnic o ecològic i el de l’equipament.

En el nostre cas el cabal de l’equipament anirà supeditat a la concessió d’aigües4, per part de la Generalitat de Catalunya i a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, existent

3 Corba de cabals classificats, gràfic realitzat en el Plànol nº4.

4 Document de concessió d’aigües, es troba en la cronologia de Viladomiu Nou, Annexa 3.

Page 30: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

30

actualment a la colònia Viladomiu Nou. La Figura 3, és part del document de concessió d’aigües, on s’indica el cabal permès per a turbinar segons la concessió de la Colònia Viladomiu Nou.

Figura 3. Part del document de la concessió d’aigües.

Els cabals Mig, Màxim i Mínim, estan extrets del registre hidrològic5. Es refereixen al cabal que porta el riu en el seu pas per la Colònia de Viladomiu Nou.

El cabal ecològic, és el cabal que cal mantenir al riu per tal de conservar el medi fluvial afectat per a la instal·lació. Segons els estudis disponibles, el cabal mínim a mantenir per tal de garantir la qualitat biològica del riu és d’un 20% del cabal mig anual que porta el riu, que suposa un cabal de segm /21,1 3 .

El cabal mínim tècnic s’estima segons la turbina utilitzada, és el cabal mínim que s’ha de deixar en cas d’aturada, a la càmera de càrrega, per tal de que un cop torni haver-hi el nivell d’aigua suficient per a poder ser turbinat, es pugui posar en funcionament la turbina sense problema.

En una primera aproximació s’estima un factor de proporcionalitat que depèn de la turbina. En aquest cas la minicentral és “d’aigua corrent”, amb presa i desviació de l’aigua per conductes i posterior retorn de l’aigua al riu. Aquests tipus de minicentrals es caracteritzen per tenir un salt constant i un cabal molt variable, en aquests casos és aconsellable la utilització d’una turbina Kaplan o Semi-Kaplan, amb un factor de proporcionalitat de 0,25, obtenim un cabal mínim tècnic de segm /162,1 3 .

Així doncs, es defineixen els cabals;

- Cabal mig: segm /07,6 3

- Cabal màxim: segm /24,235 3

- Cabal mínim: segm /99,1 3

- Cabal ecològic: segm /21,1 3

- Cabal mínim Tècnic: segm /162,1 3

- Cabal de l’equipament: segm /651,4 3

5 Es troba en el registre hidrològic, Annexa 2.

Page 31: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

31

1.8.2 Determinació de l’Altura del Salt

Per a determinar l’altura del salt útil, s’han de considerar els valors expressats en l’esquema general d’un salt d’aigua, Figura 4.

Figura 4. Esquema general d’un salt d’aigua.

Salt brut (Hb): Altura existent entre el nivell de l’aigua a l’entrada del canal del meandre i el nivell normal del riu, en el punt on es descarrega el cabal turbinat. Salt útil (Hu): Desnivell existent entre la superfície lliure de l’aigua a la càmera de carrega i el nivell de desaigua de la turbina. Salt net (Hn): És la diferència entre el salt útil i les pèrdues de carrega produïdes al llarg dels conductes.

1.8.2.1 Salt Brut (Hb)

En el nostre cas ens trobem, que en el sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà, s’aprofiten els bons meandres naturals aquells que compten amb suficient perímetre per a construir el canal necessari i topografia apta per a disposar-hi els edificis.

El ritme de fàbriques s’ajusta al ritme de meandres útils. El fabricant amplia la instal·lació hidràulica al màxim fins a completar el domini del meandre (el desnivell entre el desguàs i la presa següent s’ajusta al límit). La fàbrica controla l’aigua del meandre i la capacitat del seu salt depèn de la longitud d’aquell. Per a una longitud de 1000 m (habitual en aquests meandres) i un pendent del riu a la ratlla del 7 per mil, el salt resultant supera els 6-7 metres. Com és el cas de la colònia Viladomiu Nou, que és on se centra el nostre estudi, per a una longitud de 900 m, el salt brut resultant és de 7,14 m.

1.8.2.2 Salt Útil (Hu)

Pel que fa al salt útil, la següent Figura 5, ens dona una perspectiva que ens mostra perfectament l’altura existent entre el nivell a la superfície lliure de l’aigua a la càmera de carrega i el nivell de desaigua de la turbina. Es tracta d’un plànol de l’antic projecte de la fabrica tèxtil, projectat l’any 1931, d’aquí traiem que el salt útil és de 6,84 m.

Page 32: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

32

Figura 5. Plànol de l’any 1931, del projecte de la Fàbrica tèxtil de Viladomiu Nou .

La Figura 6, és una fotografia actual, on s’intueix el perfil transversal de la fàbrica de Viladomiu Nou que dibuixa el plànol de principis de segle, Figura 5.

Figura 6. Fotografia del canal de desaigua de la Fàbrica tèxtil de Viladomiu Nou .

Page 33: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

33

1.8.2.3 Salt Net (Hn)

D’aquestes figures es coneix l’altura útil del salt existent a Viladomiu Nou, el salt net pot variar segons el cabal turbinat ja que les pèrdues de càrrega són en funció del cabal circulant. Aquestes pèrdues són degudes a l’obstrucció a l’aigua que presenten els diferents elements de la instal·lació com ara la reixa, a l’entrada i sortida de les tuberes, a la tubera forçada, els colzes, el tub d’aspiració, vàlvules, etc.

Les pèrdues prèvies a la turbina o pèrdues exteriors, són les produïdes per el remanso produït a la presa, el canal i la càmera de càrrega. Les calcularem a partir del salt útil que ja coneixem, i ja ha tingut en compte les pèrdues en el remanso i el canal, posteriorment es calcula les pèrdues a la càmera de càrrega, concretament a la reixa.

Per norma general, la pèrdua de càrrega a la reixa no ha de superar rH =0,025 m. L’espessor dels barrots serà 0,04 m i la separació entre ells serà de 0,095 m. Seran necessaris 7 barrots per a la reixa. Les pèrdues causades per la reixa equivalen a 0,325 m de pèrdua d’altura.

Les pèrdues posteriors a la turbina, són les que es produeixen en el curs de l’aigua per les conduccions de la turbina, a l’entrada i sortida de les tuberes, a la tubera forçada, els colzes, el tub d’aspiració, vàlvules, etc. Aquestes pèrdues s’engloben en les pèrdues per la tubera, i les pèrdues produïdes per la turbina la indica el fabricant. S’estima que les pèrdues produïdes desprès de la turbina no superaran el 2% del total del salt útil abans de la turbina, les pèrdues causades a 0,1363 m de pèrdua d’altura.

Per tant, el salt net per a la instal·lació, equival a una altura neta de 6,6787 metres.

1.8.3 Determinació de la Potència a Instal·lar

La potència disponible a la central hidroelèctrica varia en funció del cabal turbinat i el salt existent a cada instant.

Per el càlcul de la determinació de la potència a instal·lar, s’estima un factor que és el producte dels rendiments dels diferents equips que intervenen a la producció d’energia, és a dir, el rendiment de la turbina, el rendiment del generador i el rendiment del transformador de sortida. El rendiment pot variar en funció del fabricant i del tipus, però a efectes d’una primera aproximació, es pot agafar com a factor d’eficiència per a una minicentral hidroelèctrica moderna, un valor de 0,85.

Una primera aproximació de la potència, la fem amb el valor del cabal de l’equipament, que correspon a la concessió d’aigües de que disposem per a la minicentral, i correspon a una potència de 259,015 kW. Aquesta potència no té en compte els dies en que baixa un cabal inferior, ni el cabal ecològic, que s’estudiarà a continuació. Aquesta serà la situació més habitual, per tant, ens dona una idea de la potència a instal·lar.

1.8.3.1 Estimació de la Potència Produïda

La potència produïda anirà en funció del cabal existent, ja que és el valor més variable de que disposem.

Tenint en compte el valor de la concessió i el cabal ecològic, s’estudia la potència diària de que disposarem, així obtindrem una mitja de producció per les diferents èpoques de l’any.

Page 34: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

34

Es defineixen els cabals característics per a la instal·lació, que s’utilitzaran per estimar la potència produïda:

- Cabal mig: segm /07,6 3

- Cabal ecològic: segm /21,1 3

- Cabal mínim Tècnic: segm /162,1 3

- Cabal de l’equipament: segm /651,4 3

El cabal ecològic, juntament amb el tècnic són les dades que exerciran de tall, alhora d’estimar els dies, en que la instal·lació podrà estar en funcionament generant energia elèctrica.

Podem considerar els dos valors, de seguretat, un per a mantenir el cabal ecològic i l’altre valor es pot definir com el que cal deixar a la càmera de carrega per tal de garantir la seguretat de la instal·lació.

Es defineixen els tres valors característics de cabals, que s’utilitzaran per estimar la potència produïda:

- Mínim Tècnic; És el cabal mínim que cal deixar a la càmera de càrrega, per garantir la fiabilitat de la instal·lació, correspon a un valor de segm /162,1 3 .

- Min.Tec+Ecol; És el cabal que porta el riu, a partir del qual la instal·lació podrà entrar en funcionament, s’obté de la suma del cabal mínim tècnic, que és el mínim que cal tenir per entrar en funcionament la instal·lació, i el cabal ecològic, que és el mínim que cal deixar al curs del riu. Per tant, el cabal en el qual es podrà posar en funcionament la instal·lació correspon a un valor de

segm /372,2 3 .

- Equip+Ecol; És el cabal que porta el riu que garanteix el funcionament a ple rendiment de la instal·lació, , s’obté de la suma del cabal màxim concedit, que és el cabal màxim turbinable i el cabal ecològic, a partir del qual es deixa anar l’aigua sobrant al riu. Per tant, el cabal en el qual la instal·lació funcionarà a ple rendiment, correspon a un valor de segm /861,5 3 .

Per realitzar l’estudi de la potència bruta instantània produïda, ens haurem de fixar principalment, en els dies en que el cabal que baixa pel riu, és suficient per a ser turbinat. Haurem d’estudiar quan el cabal del riu està entre els nivells mínims; des de el punt de vista de la instal·lació, mantenint un cabal mínim tècnic i des del punt de vista de respecte al medi, deixant circular un cabal ecològic pel riu, per mantenir aquest cabal ens referim a

sm /372,2 3 . I quan el cabal turbinable és superior a la concessió, en que obtenim uns valors per dia constants.

Des del punt de vista de percentatges, segons l’estudi realitzat en la memòria de càlcul, es demostra que cal fer èmfasi en els valors entremitjos per poder realitzar l’estudi de viabilitat, obtenim els següents valors:

- En un 0,47% dels dies no es podrà turbinar, ja que el cabal que baixa pel riu és insuficient per posar en marxa la minicentral.

- En un 30,81% dels dies, la minicentral podrà turbinar a ple rendiment, que permet la concessió, produint una potència bruta instantània de 259,015 kW.

Page 35: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

35

- En un 68,71% dels dies, la minicentral treballarà al que hem anomenat nivells entremitjos, produint una potència mínima bruta de 64,52 kW, una màxima de 259,015 kW, a partir del qual la central pot treballar a ple rendiment.

Es demostra que cal fer èmfasi en els valors entremitjos per poder realitzar l’estudi

de viabilitat.

Per tant, ens fixarem amb aquests valors entremitjos, ja que quan el cabal circulant pel riu és superior a sm /861,5 3 , és innecessari fer l’estudi, ja que la concessió d’aigües de què disposa la colònia tèxtil de Viladomiu Nou és de sm /651,4 3 , a aquest valor de la concessió li hem de sumar el cabal ecològic que cal deixar al riu, i obtenim el cabal màxim circulant pel riu en què la instal·lació funcionarà a ple rendiment concessionat.

Realitzem l’estudi que relacionem amb el concepte entremig, per tant, ens referim a aquest valors entremitjos que estan entre els valors 2,372 i 5,861 sm /3 , per analitzar-los;

A la memòria de càlcul, el realitzen els càlculs que permeten obtenir un gràfic general de la potència bruta instantània, Figura 7, que pot produir la minicentral, en els dies en que el cabal està en els nivells entremitjos.

Figura 7. Estimació de la potència bruta en dies entremitjos.

De la Figura 7 se’n extreu una idea general de producció bruta de la minicentral, en els dies entremitjos. Es refereix a 3514 dies mesurats, del registre hidrològic6., en que el cabal està en valors entremitjos.

N’extraiem doncs, el marge de producció en aquests dies. En la major part dels dies la instal·lació treballa entre un marge de 150 i 250 kW, i que el mínim de producció bruta de la instal·lació és de 64,52 kW, i un màxim que està immediatament per sota al nivell concessionat que correspon a 259,015 kW, i que a partir del qual la minicentral treballa a ple rendiment.

A partir d’aquí, s’ordenen per mesos els valors, amb la intenció d’aconseguir un gràfic més detallat de la potència bruta de la minicentral. A la memòria de càlcul s’estudia

6 Es troba en el registre hidrològic, Annexa 2.

Page 36: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

36

el primer i tercer percentil del total de dies mesurats, ordenats per mesos, i la mitja aritmètica d’aquests.

A la Figura 8 es dona una presentació gràfica de la taula anterior que facilita la comprensió d’aquesta, d’una manera més visual, s’observen els nivells de producció bruta de la minicentral majoritaris ordenats per mesos. S’entenen aquests valors com a més fiables ja que els altres són més variables degut als canvis de meteorologia del clima mediterrani, en que els rius poden canviar de nivell ràpidament. L’objectiu de l’estudi és basar-se en els nivells que es repeteixen més al llarg dels anys per a poder donar una major fiabilitat a l’estudi de l’aprofitament hidroelèctric.

Gr àf i ca de cuar t i l s

0,00

50,00

100,00

150,00

200,00

250,00

300,00

P r i mer P er centil (25º)

M i t j ana di àr i a

T er cer P er centil (75º)

Figura 8. Dies de funcionament, classificats estadísticament.

Així doncs, hem donat una idea general per a poder estimar la potència que podrà produir la minicentral hidroelèctrica;

- En un 0,47% dels dies no es podrà turbinar, ja que el cabal que baixa pel riu és insuficient per posar en marxa la minicentral.

- En un 30,81% dels dies, la minicentral podrà turbinar a ple rendiment, que permet la concessió, produint una potència bruta instantània de 259,015 kW.

- En un 68,71% dels dies, la minicentral treballarà al que hem anomenat nivells entremitjos, produint una potència mínima bruta de 64,52 kW, una màxima de 259,015 kW, a partir del qual la central pot treballar a ple rendiment. La major part d’aquest dies entremitjos la minicentral produirà una potència bruta que estarà entre 150 i 250 kW aproximadament.

Page 37: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

37

1.9 Anàlisis de Solucions

L’estudi tracta de realitzar les modificacions necessàries per generar energia elèctrica i la posterior connexió amb paral·lel amb la xarxa elèctrica, aprofitant el salt d’aigua existent. A continuació es defineixen els elements de la minicentral, estudiar el possible aprofitament d’elements existents o les alternatives que existeixen definint els avantatges i inconvenients d’aquests.

1.9.1 Obra Civil

En aquest apartat es defineixen les obres a realitzar, per la instal·lació de la infraestructura necessària per la minicentral hidroelèctrica.

En el nostre cas, com que es tracta de l’aprofitament d’un antic salt d’aigua que s’utilitzava, fins fa poc, per generar energia per els telers de la fàbrica. Això serà una avantatge perquè la major part de la infraestructura ja està creada. Els principals elements aprofitables seran:

1.9.1.1 Meandre.

Aquesta obra va encaminada a provocar la retenció del curs del riu, consisteix en la construcció d’un mur situat transversalment al curs del riu. La seva funció és provocar un remanso al riu per desviar part del cabal cap al canal d’entrada de la minicentral. L’aigua que no és derivada, sobreïxes per el sobreeixidor i segueix el seu curs normal pel riu, com es mostra en la Figura 9. El mur està construït de formigó armat.

Figura 9. Meandre Viladomiu Nou.

1.9.1.2 Comportes i reixes

Per evitar els perills ocasionats per les pujades sobtades de cabal, es disposa d’elements de seguretat per l’evacuació de cabals.

A la Figura 9, s’observa que al centre del meandre existeix una comporta vertical, que consisteix en una xapa reforçada que és un element de tancament i que és mou verticalment guiat per unes ranures existents als pilars adjacents. El deslliçament de les comportes per les ranures ha de vèncer un fregament que pot ser fort, degut al empuje hidrostàtic.

Page 38: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

38

El mateix sistema s’utilitza per derivar l’aigua del riu cap al canal d’entrada de la minicentral. Per el control i regulació de cabal a l’entrada del canal, es disposa d’una comporta vertical,Figura 10, que consisteix en una xapa reforçada que és un element i que té el mateix sistema de tancament que en el sobreeixidor de superfície.

Figura 10. Comporta vertical (entrada canal) Viladomiu Nou.

Al final del canal, a l’entrada de la càmera de càrrega, existeix una comporta que controlarà el cabal d’entrada a la càmera de càrrega per tal de que aquesta no superi el seu nivell màxim. Es disposa d’una reixa que evitarà l’accés a la càmera de càrrega d’elements que puguin posar en perill la instal·lació.

Figura 11. Reixa i comporta d’entrada a la càmera de càrrega.

1.9.1.3 Canal

El cabal desviat del riu, s’ha de conduir mitjançant el canal Figura 12, cap a la càmera de càrrega de la minicentral. Per aquest procés s’utilitza un canal a cel obert. En general els canals es deriven seguint les corbes de nivell amb un lleuger pendent. La secció transversal és rectangular, això respon a les característiques del terreny, en un terreny rocós normalment s’utilitza un canal rectangular. També es podrien utilitzar tuberes prefabricades de formigó, que és una opció desaconsellable ja que existeix un canal que és perfectament utilitzable.

Page 39: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

39

Figura 12. Canal.

1.9.1.4 Sobreeixidors

1.9.1.4.1 Sobreeixidors de Superfície Els sobreeixidors de superfície es solen utilitzar com a òrgans de regulació i control

de nivell de l’embassament d’aigua produït pel meandre, a la Figura 9 s’observa que al meandre existeix un sobreeixidor de superfície.

1.9.1.4.2 Sobreeixidors de Mesura El sobreeixidor de mesura que es situa a l’entrada de la càmera de càrrega, s’utilitza

per el control de nivell de cabal al canal, per protegir la càmera de càrrega en una situació de pujada de nivell, es deriva l’aigua mitjançant el sobreeixidor de mesura cap al seu curs normal al riu. A la Figura 13 s’observa, a la part esquerra de la fotografia es veu el sobreeixidor del canal, i al fons l’entrada del canal cap a la càmera de càrrega de la minicentral.

Figura 13. Sobreeixidor de mesura a l’entrada de la càmera de càrrega.

1.9.1.5 Càmera de Càrrega

La càmera de càrrega és el dipòsit localitzat al final del canal, del qual arranca la tubera forçada. La seva funció és poder subministrar el volum necessari per l’arrancada de la turbina sense interferències.

Page 40: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

40

Quan la minicentral té una parada, l’aigua no turbinada és verteix a la càmera de càrrega, això fa que pugi el nivell i l’aigua sobrant és torna al riu per el sobreeixidor.

A l’entrada de la càmera de càrrega hi ha instal·lades reixes amb neteja reixes i comportes, veure Figura 11.

La càmera de càrrega està dissenyada per minimitzar les pèrdues de càrrega i evitar els remolins , aquesta classe de fluxes tendeixen a provocar la formació de turbulències si la tubera forçada està insuficientment submergida. Si això succeeix, l’aire arrossegat per les turbulències pot arribar a la turbina provocant fortes vibracions i la disminució de rendiment. A la Figura 5, on es mostra el plànol de l’any 1931, del projecte de la fàbrica tèxtil de Viladomiu Nou, s’observa que l’entrada de la tubera forçada es situa a 4,29 m submergida a la càmera de càrrega, suficient per evitar els problemes esmentats.

1.9.1.6 Tubera Forçada

Té la missió de portar l’aigua des de la càmera de càrrega fins a la turbina, salvant el nivell necessari. Existeix una tubera forçada construïda d’acer d’una espessor de 8mm, amb resistència suficient per suportar la pressió produïda per la columna d’aigua i la sobrepressió produïda pel cop d’ariet en cas de parada brusca de la minicentral.

1.9.1.7 Edifici Central

És un element complex i molt important dins l’estudi d’aprofitament hidroelèctric. Al seu interior es situaran la turbina amb la seva bancada, el generador, el quadre elèctric i de control de la minicentral.

L’edifici de la minicentral, tal i com es mostra a la Figura 5, disposa de les conduccions necessàries per portar l’aigua a la turbina i en facilita el desaigua cap al canal de descàrrega, que es mostra en la vista de l’edifici de la Figura 6. Caldrà doncs, adaptar la tubera forçada a l’entrada de la nova turbina, sense haver de realitzar una gran obra.

1.9.2 Turbina Hidràulica

La turbina és l’element que aprofita l’energia cinètica i potencial de l’aigua per produir un moviment de rotació, que transferit mitjançant un eix al generador produeix energia elèctrica.

En quan al seu funcionament, les turbines es poden classificar en dos grups:

- Turbines d’acció;

Les turbines d’acció, es caracteritzen perquè tota l’energia es transforma al distribuïdor. Així s’obté una mateixa pressió a l’entrada i sortida del rodet, aquesta pressió és la atmosfèrica, i fa que no necessitin tub d’aspiració.

- Turbines de reacció;

Les turbines de reacció, es caracteritzen a diferència de les d’acció, perquè en el distribuïdor es transforma únicament una part de l’energia de pressió en energia de velocitat, transformant-se la resta al rodet. L’aigua entra al rodet a una pressió superior a la atmosfèrica, i en surt a una pressió inferior a la atmosfèrica, degut al tub d’aspiració.

La principal diferència entre ambdós tipus, és que les turbines d’acció aprofiten únicament la velocitat del fluid per fer-les girar, mentre que les de reacció, aprofiten, a

Page 41: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

41

més, la pressió que li resta al fluid al moment de contacte. És a dir, les turbines d’acció aprofiten únicament l’alçada fins a l’eix de la turbina, mentre que les de reacció, aprofiten tota l’alçada disponible fins a la sortida de la turbina, concretament al tub d’aspiració.

1.9.2.1 Tipus de Turbines Hidràuliques

Dins els dos grups de turbines d’acció i reacció, el tipus de turbina d’acció més coneguda és la Pelton, però existeixen altres tipus com poden ser la Turgo amb injecció lateral i la turbina de doble impuls o flux creuat, també conegudes com a turbina Osseberg o Banki-Michell. Dins les turbines de reacció, les més conegudes són la Francis i la Kaplan.

1.9.2.1.1 Turbina Pelton És la turbina d’acció més utilitzada. Consta d’un disc circular, o rodet, que en la seva

perifèria té muntades una espècies de culleretes de conca. L’aigua, dirigida i regulada per un o diversos injectors, incideix a les culleres provocant el moviment de la turbina.

Les principals avantatges que presenta la turbina Pelton:

- Facilitat constructiva.

- Per qüestions hidropneumàtiques són de bon rendiment per a grans marges de cabal, entre el 30 i 100 % del cabal màxim.

- Petites dimensions.

- Poden instal·lar-se amb eix horitzontal o vertical.

Els principals inconvenients que presenta la turbina Pelton:

- Utilització per a grans salts amb cabals relativament petits.

- La potència d’aquests tipus de turbina és limitada, ja que depèn de la velocitat perifèrica de la roda, que és aconsellable que no sobrepassi la velocitat del so.

El rendiment energètic que proporcionen aquestes màquines, és superior al 90% en condicions de disseny. Presenta una corba de rendiment bastant plana, Figura 14.

Figura 14. Corba de rendiment d’una turbina Pelton.

Page 42: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

42

1.9.2.1.2 Turbina Flux Creuat Aquest tipus de turbina es coneix també coma turbina de doble impuls, Osseberg o

Banki-Michell. Està constituïda principalment per un injector de secció rectangular, on es disposa d’una aleta longitudinal que regula i orienta el cabal que entra a la turbina, i un rodet de forma cilíndrica amb les seves múltiples pales disposades com a generatrius.

El cabal que entra a la turbina és orientat cap a les pales del rodet, produint un primer impuls. Més tard aquest flux passa per el interior del rodet i proporciona un segon impuls al sortir del mateix rodet i caure al tub d’aspiració.

Les principals avantatges que presenta la turbina de flux creuat:

- Camp d’aplicació molt ampli, poden instal·lar-se en aprofitaments amb salts compresos entre 1 i 200 metres, amb un marge de variació de cabal molt gran.

Els principals inconvenients que presenta la turbina de flux creuat:

- La potència que pot instal·lar-se, està limitada, aproximadament a 1 MW.

El rendiment màxim, és inferior a les turbines Pelton, essent aproximadament el 85%, però té un funcionament amb un rendiment pràcticament constant, per a cabals de fins a una sisena part del cabal nominal, Figura 15.

Figura 15. Corba de rendiment d’una turbina de flux creuat (Osseberg).

1.9.2.1.3 Turbina Francis Dins de les turbines de reacció, la turbina Francis es caracteritza perquè rep el flux de

l’aigua en direcció radial, orientant-lo cap a la sortida, en direcció axial (són d’admissió total).

Aquest tipus de turbina consta d’un distribuïdor que conté una sèrie d’aletes fixes o mòbils que orienten l’aigua cap al rodet. Un rodet format per una corona de paletes fixes, doblegades de tal manera que reben l’aigua en direcció radial i l’orienta axialment.

Necessita d’una càmera d’entrada, que pot ser oberta o tancada en forma d’espiral, per donar una component radial al flux d’aigua i un tub d’aspiració o de sortida d’aigua,

Page 43: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

43

que pot ser recte o corbat, aquest s’encarrega de mantenir la diferència de pressions necessària per al bon funcionament de la turbina.

Les principals avantatges que presenta la turbina Francis:

- Instal·lació econòmica.

Els principals inconvenients que presenta la turbina Francis:

- Presenta problemes en salts petits i grans cabals.

El rendiment de una turbina Francis és superior al 90% en condicions òptimes de funcionament. Permeten una variació de cabal d’entre el 40 i el 105% del cabal del disseny, i un salt entre el 60 i el 125% del nominal, Figura 16.

Figura 16. Corba de rendiment d’una turbina de Francis.

1.9.2.1.4 Turbina Kaplan Les turbines Kaplan i SemiKaplan, són conegudes com a turbines d’hèlice, es

composen principalment d’una càmera de càrrega que pot esser tancada o oberta, un distribuïdor fix, un rodet amb 4 o 5 pales fixes en forma de pales de vaixell i un tub d’aspiració.

Les principals avantatges que presenta la turbina Kaplan:

- Tenen un rodet amb pales ajustables, que els proporciona la possibilitat de funcionament en un rang de cabals més elevat.

- Les Kaplan disposen d’un distribuïdor regulable, que li dona una un rang més gran de funcionament, amb millors rendiments.

- Per a una mateixa potència, les turbines Kaplan són menys voluminoses que les turbines Francis.

Els principals inconvenients que presenta la turbina Kaplan:

- El preu elevat, més cares que les turbines Francis o Pelton.

- Les Kaplan que disposen de distribuïdor regulable, dona millors rendiments a costa d’una major complexitat de la instal·lació, i uns costos més elevats.

Page 44: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

44

La utilització d’un tipus o altre de turbina, en un determinat aprofitament, està condicionada per aspectes tècnics i econòmics:

- En una minicentral caracteritzada per tenir un salt pràcticament constant, i un cabal molt variable, és aconsellable la utilització d’una turbina Kaplan o Semi-Kaplan.

En general, aquest tipus de turbines s’utilitzen per salts petits i cabals variables. La variació admesa al salt és del 60% al 140% del disseny, i en el cabal del 40% al 110% del cabal nominal.

El rendiment és aproximadament el 90% del cabal nominal i disminueix a mesura que ens en allunyem, Figura 17.

Figura 17. Rendiment de turbines Kaplan, Semi-Kaplan i Hèlice.

Normalment s’instal·len amb l’eix vertical, tot i que també es poden instal·lar de manera horitzontal o inclinades. Entre aquests tipus estan les turbines tubulars i de bulb, Figura 18.

Page 45: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

45

Figura 18. Diferents tipus d’implantació de turbines Kaplan.

Les turbines tubulars, que són conegudes com “amb S”. La seva implantació pot ser d’eix horitzontal, inclinat o vertical, i té un rendiment lleugerament superior a les Kaplan amb càmera (entre l’1% o 2%).

Les turbines de bulb, porten el generador dins la conducció, protegit per una carcassa impermeable. El rendiment és aproximadament un 1% superior al de la turbina tubular, tot i que l’obra civil es redueix, la complexitat dels equips és superior i dificulta el seu manteniment.

1.9.2.1.5 Comparació entre Diferents Tipus de Turbines A cada turbina es defineix un rang d’utilització, Figura 19, en funció del salt i del

cabal.

En salts petits i cabals variables, és aconsellable la turbina Kaplan. Si el salt és més elevat i les variacions de cabal són més moderades es pot utilitzar una turbina Francis. Per a grans salts, independentment de la variació de cabal, la turbina més adequada serà la Pelton.

Page 46: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

46

Figura 19. Camp d’utilització dels diferents tipus de turbina.

1.9.2.2 Elecció de la turbina

Alhora d’escollir la turbina hidràulica, cal definir els valors dels aspectes a tenir en compte per l’elecció. Principalment;

- Salt net

- Cabal

- Velocitat específica

- Rendiment de la turbina

- Potència mecànica a l’eix de la turbina

1.9.2.2.1 Salt net Correspon a l’altura útil del salt existent a Viladomiu Nou, el salt net pot variar

segons el cabal turbinat ja que les pèrdues de càrrega són en funció del cabal circulant. Aquestes pèrdues són degudes a l’obstrucció a l’aigua que presenten els diferents elements de la instal·lació, un cop calculats aquests valors.

Definim l’altura neta disponible per a la turbina, com a una alçada de 6,6787 metres.

1.9.2.2.2 Cabal El cabal útil per a turbinar és molt variable, tal i com s’explica en els apartats

anteriors on es fa l’estudi hidrològic de la minicentral. En el 68,71% dels dies, la minicentral treballarà a nivells entremitjos.

Per el càlcul de la turbina s’utilitzarà el cabal màxim turbinable, que correspon al 30,81% dels dies.

Aquest cabal màxim correspon al cabal concessionat, Figura 3, que és de segm /651,4 3 .

Page 47: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

47

1.9.2.2.3 Velocitat Específica Per l’elecció de la turbina ens basem amb la classificació de les turbines segons el

seu número específic de revolucions, es defineix com el número de voltes que ha de donar la turbina d’un tipus determinat per a desenvolupar 1 CV de potència, vers un salt d’1 m, i amb un rendiment màxim. Aquesta magnitud permet fixar els criteris per a l’elecció de la turbina segons la classificació que es mostra en la Figura 21 :

Les turbines hidràuliques treballen a velocitats relativament baixes, que oscil·len entre 32 i 900 r.p.m. i com es mostra a la Figura 20, aquesta velocitat fa variar les característiques del rodet.

Figura 20. Variació de les característiques del rodet a mesura que augmenta Sn .

Encara que la major part dels tipus de turbines, es projecten per a poder suportar, momentàniament, velocitats molt superiors a les de funcionament normal, sorgides de les variacions de càrrega. La velocitat de gir es dedueix de la fórmula dels generadors:

Com hem explicat anteriorment, la minicentral es caracteritza per tenir un salt constant i un cabal molt variable, en aquests casos és aconsellable la utilització d’una turbina Kaplan o Semi-Kaplan. A la Taula 1, es mostra la turbina més aconsellable en funció del salt i la velocitat específica.

Page 48: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

48

Taula 1. Tipus de turbina més adequat en funció de la velocitat específica i el salt.

El nostre salt net és de 6,6787 metres, segons la Taula 1, el més aconsellable és instal·lar una turbina Kaplan ràpida, que correspon a un marge de velocitat específica, comprès entre 500 i 800 r.p.m. Segons indicacions del fabricant, utilitzarem un multiplicador de velocitat, amb les característiques esmentades més endavant, així doncs optem per una velocitat disponible a l’eix de la turbina de 300 r.p.m., això ens resulta un valor de velocitat específica de 1min43,524 − .

A la Figura 21, s’observen diferents talls meridionals, de diferents rodets de turbines de reacció, classificats segons la velocitat específica. Segons les característiques de la nostre instal·lació, ens movem dins el marge de les turbines Kaplan del tipus ràpides.

Page 49: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

49

Figura 21. Velocitats específiques dels diferents tipus de turbines hidràuliques, en funció del salt.

1.9.2.2.4 Rendiment de la Turbina Un cop definida el tipus de turbina, ens fixem amb els rendiments d’aquesta, aquests

valors són indicacions del fabricant, es mostra els rendiments de la turbina en els diferents rangs de treball.

Apertura 10 9 8 7 6 5 4Rendimiento de la turbina 86% 85% 84% 83% 81% 79% 75%

Taula 2. Rendiments de la turbina.

1.9.2.2.5 Potència Mecànica a l’Eix de la Turbina Analitzats els valors a tenir en compte per l’elecció de la turbina, i coneixent el

rendiment. Definim com a potència mecànica disponible a l’eix de la turbina, al valor de 261,9 kW.

1.9.2.3 Elements d’una Turbina Kaplan

1.9.2.3.1 Distribuïdor Dirigeix l’aigua del rodet amb el mínim de pèrdues, i transforma part de l’energia de

pressió en energia cinètica. Es muntarà a un anell de suport formigonat, aquest anell és la transició entre el distribuïdor circular i el canal d’entrada.

1.9.2.3.2 Rodet Transforma l’energia de pressió i cinètica, en energia útil a l’eix. Es troba rodejat per

l’anell del rodet, aquest està partit horitzontalment al centre de l’eix, podent efectuar les inspeccions al rodet sense problemes. La superfície interior de l’anell està construït esfèricament per obtenir, amb totes les posicions de les aletes, les mateixes distàncies entre

Page 50: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

50

l’anell del rodet i les aletes. Aquest anell anirà soldat amb acer, a excepció de les zones susceptibles de cavitació i erosió, en que es construirà d’acer al crom.

El número de pales del rodet serà de quatre, de material Cupro-Alu i cobertura del rodet cilíndrica.

1.9.2.3.3 Eix Aquest està unit amb el rodet, i descansa fora del tub d’aspiració, sobre un coixinet

guia. Al pas de l’eix a través del colze d’aspiració hi ha col·locat un premsaestopa d’empaquetadora amb un mànec protector sobre l’eix.

Aquest coixinet guia, és un lliscament on s’arrepenja l’eix de la turbina fora del tub d’aspiració. La seva missió és absorbir els esforços axials que produeix l’aigua al seu pas pel rodet. És un rodament lubricat per mitjà d’oli. S’incorpora una sonda PT-100, on la resistència d’aquesta varia proporcionalment amb la temperatura. De manera semblant als diferents elements mecànics de la instal·lació, aquesta ha d’estar dissenyat per a una vida útil de com a mínim 100.000 hores a plena càrrega i ha d’estar dissenyat per a suportar una velocitat crítica superior en un 30% de la velocitat nominal de la turbina.

1.9.2.3.4 Tub d’Aspiració Realitza un paper molt important a les turbines de reacció, essent aquest més

important, com més elevada és la velocitat específica de la turbina. Rep aquest nom perquè crea una aspiració o depressió a la sortida del rodet.

El rendiment de la turbina depèn en gran mesura, de la recuperació de la energia cinètica al tub d’aspiració. Les seves principals funcions són les de recuperar l’energia cinètica que té l’aigua a la sortida del rodet, transformant-la en energia de pressió, fent una funció difusora. També la de recuperar l’alçada en suspensió de la turbina, creant una depressió a la sortida, fent una funció aspiradora. Aquesta funció té més pes per a les turbines de baixa velocitat específica.

Aquesta forma part de la turbina i constitueix un element molt important, essent els propis fabricants de la turbina els que dissenyen el més adequat per a cadascú.

1.9.2.3.4.1 Fenomen de la Cavitació Fenomen físic que té lloc quan el corrent d’aigua arriba a una pressió inferior a la

pressió de saturació de vapor, l’aigua s’evapora i forma buits locals a les turbines, que motiva la separació de la vena líquida de la superfície de la pala.

Quan més gran és la velocitat específica, més gran és la velocitat de l’aigua a la sortida del rodet, essent així més probable que en aquest cas la pressió a la sortida del rodet sigui inferior a la pressió de saturació del vapor, produint el fenomen anomenat com a cavitació.

Aquest fenomen provoca;

- Disminució de la pressió atmosfèrica.

- Un increment de l’alçada d’aspiració.

- Un augment de la temperatura de l’aigua.

Això produeix;

Page 51: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

51

- Sorolls i vibracions.

- Un desgast de les paletes del rodet per corrosió i erosió química, produint una caiguda de la corba de rendiment.

Les possibles formes d’evitar o controlar la cavitació, és utilitzant materials resistents per aquest fenomen, i un bon disseny contra la cavitació, estudiant l’alçada d’aspiració.

1.9.2.3.4.2 Regulació de la Turbina Per un control de la turbina, poden trobar-se diferents tipus de regulació.

- Reguladors de velocitat per a centrals amb grups síncrons.

- Reguladors de nivell per a centrals amb grups asíncrons connectats a la xarxa.

- Regulador de potència generada, per a centrals en xarxa aïllada.

- Regulador de cabal turbinat.

Per una minicentral amb un generador asíncron funcionant connectat a la xarxa. El control de la turbina no necessita un regulador de velocitat, ja que la freqüència està mantinguda per la xarxa. El comandament de les pales del rodet es realitza per mitjà d’un sistema servohidràulic i les ordres d’obertura i tancament, que procedeixen del regulador de nivell.

S’utilitza un regulador de nivell d’acció proporcional integral, amb sonda de pressió hidrostàtica. El regulador detecta la magnitud i el sentit de qualsevol variació de pressió a la tubera forçada, respecte un valor de referència. Quan això succeeix, el regulador dona ordre d’obertura o tancament de la turbina per restablir el nivell establert, anivellant en cada moment el cabal turbinat amb el cabal disponible.

1.9.3 Multiplicador de Velocitat

El número de revolucions de la turbina no és suficient per accionar el generador d’alta velocitat, comú al mercat, essent necessària la instal·lació d’un multiplicador de velocitat. Consta d’uns engranatges que eleven la velocitat de l’eix de la turbina a una velocitat favorable per l’eix del generador. Serà d’eixos paral·lels i de posició horitzontal.

1.9.3.1 Engranatges

Constitueix la part més important del multiplicador. Són els engranatges cilíndrics del tipus helicoïdal fabricats amb una aleació d’acers. Les dents seran tractades superficialment mitjançant el tractament tèrmic de la cimentació, rectificant després el tractament. Cada pinyó i roda s’aparellen formant el corresponent joc després del rodatge.

1.9.3.2 Eixos i Rodaments

Degut a la reduïda amplada dels carters, un bon dimensionament i el corresponen rectificat, els eixos presentaran una gran rigidesa i resistència a la fatiga i xocs. Els rodaments seran de rodets cilíndrics, amb una llarga vida tot i que les maneguetes estiguin sotmeses a sobrecàrregues importants.

Page 52: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

52

1.9.3.3 Càrters

Els càrters seran de fundició perlítica gris. El seu disseny proporciona rigidesa i estabilitat dinàmica. La mecanització amb màquines de control numèric assegura una gran precisió als allotjaments i distàncies entre centres.

1.9.3.4 Lubricació

Els engranatges i rodaments són lubrificats per barboteig de la reserva d’oli formada al interior del càrter inferior, que serveix com a dipòsit d’oli. Els rodaments són lubricats per les projeccions d’oli dels engranatges i per esquitxos sobre les parets. Al triar el tipus de lubricant, s’escolliran olis minerals, amb additius d’extrema pressió, generalment a base de sofre i fòsfor.

La viscositat, quantitat exacte d’oli, s’indiquen a la placa de característiques del multiplicador, segons normativa ISO 3448.

El nivell d’oli serà detectat mitjançant sonda i un nivell visible. El primer canvi d’oli es realitzarà a les 800 hores de funcionament efectiu. Els posteriors canvis es realitzaran cada 8000 hores, com a màxim, o bé desprès de dos anys.

Per el manteniment, s’ha de verificar periòdicament el nivell del lubricant i procedir a una examen general una vegada al any, en alguna parada de la central.

1.9.3.5 Refrigeració

L’escalfor produïda per els lliscaments interns, és evacuada a través de la carcassa. Quan és superada, la potència tèrmica del reductor es requereix una refrigeració addicional. Per el nostre cas, serà mitjançant un intercanvi tèrmic a través d’un serpentí interior capaç d’extraure calor de l’oli, mitjançant la circulació d’aigua freda pel seu interior.

1.9.4 Acoblaments

La unió entre el dos eixos s’efectua per mitjà de materials elàstics.

S’instal·laran eixos perfectament alineats. Tanmateix s’assegurarà una fixació rígida de la màquina sobre formigó armat. La unió de l’eix de la turbina i del multiplicador es portarà a terme mitjançant acoblament elàstic, amb la posta en marxa, així com per a compensar petits desplaçaments de l’eix.

1.9.5 Generador

El generador és una màquina, basada en la inducció electromagnètica, que s’encarrega de transformar la energia mecànica de rotació, que proporciona la turbina, amb energia elèctrica.

El principi de funcionament està basada amb la llei de Faraday. Quan un conductor elèctric es mou en un camp magnètic, es produeix una corrent elèctrica a través d’ell.

El generador està compost per dos elements fonamentals:

- El rotor, que s’encarrega de generar un camp magnètic variable al girar arrossegant la turbina.

- L’estator, que sobre ell es genera la corrent elèctrica aprofitable.

Page 53: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

53

A les centrals menors de 1000 kW, la tensió de treball del generador és en baixa tensió, i per potències més elevades la generació es produeix amb mitja tensió.

El generador pot ser de dos tipus;

- Generador síncron

- Generador asíncron

1.9.5.1 Generador Síncron

En aquests tipus de generadors, la conversió d’energia mecànica en elèctrica es produeix a una velocitat constant, anomenada velocitat de sincronisme.

El camp magnètic és creat per les bobines dels pols del rotor, de manera que per les bobines ha de circular una corrent contínua. Per produir aquesta corrent contínua, es poden utilitzar diferents sistemes d’excitació:

- Autoexcitació estàtica, la corrent proven de la pròpia energia elèctrica generada, prèviament transformada d’alterna a contínua.

- Excitació amb díodes giratoris, es crea una corrent alterna invertida, amb pols al estator i es rectifica per un sistema de díodes, situats en un eix comú.

- Excitació auxiliar, la corrent necessària es genera mitjançant una dinamo auxiliar regulada per un reòstat.

Avantatges d’un generador síncron:

- És adequat per una central aïllada, tot i que per a treballar a freqüència constant, haurà de contar amb un sistema d’excitació i regulació de tensió i freqüència.

- Té un millor rendiment que un generador asíncron semblant.

Inconvenients d’un generador síncron:

- Per un funcionament de central connectada en paral·lel a la xarxa, necessita d’un equip de sincronització que realitzi la connexió en condicions adequades d’igualtat de tensions en mòdul i fase, freqüències i seqüències de fase.

- Es necessari un sistema de regulació de velocitat.

- El seu preu és elevat.

- El seu disseny és complicat, essent igualment complicats els seus treballs de manteniment.

1.9.5.2 Generador Asíncron

Donada la senzillesa, robustesa i baix cost dels clàssics motors elèctrics, aquests han començat a utilitzar-se com a generadors elèctrics. És necessari que el parell mecànic comunicat al rotor produeixi una velocitat de gir superior a la de sincronisme. Aquest excés de velocitat produeix un camp giratori excitador. Interessa que la diferència entre les velocitats de funcionament i la de sincronisme sigui menor, per tal de reduir les pèrdues al coure del rotor.

Page 54: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

54

És necessària la col·locació d’una bateria de condensadors que compensi l’energia reactiva generada.

La corrent per la creació del camp magnètic s’agafa de la xarxa a la qual es connecta.

La utilització d’aquests tipus de generadors, no necessiten reguladors de velocitat a la turbina. Per arrancar el grup, s’obre el distribuïdor de la turbina fins que s’arriba a una velocitat pròxima a la de sincronisme, i en aquest moment es connecta ala xarxa mitjançant un interruptor automàtic.

Avantatges d’un generador asíncron:

- És idoni per a la connexió en paral·lel amb la xarxa.

- No necessita cap tipus de regulació de tensió, ni cap dispositiu de sincronització.

- Amb centrals connectades a xarxa amb una potència inferior a 3000 kW i velocitats d’entre 600 i 1000 rpm, els generadors asíncrons són d’un cost inferior als síncrons, degut a l’alta gamma de màquines disponibles.

- Senzillesa, robustesa i baix cost.

Inconvenients d’un generador asíncron:

- El seu rendiment és inferior a un generador síncron, això és degut a que existeixen unes pèrdues de lliscament.

- Necessita de potència reactiva de excitació, a partir d’una bateria de condensadors o bé d’una xarxa de potència infinita.

- No són adequats per a centrals aïllades, per la complexitat de la instal·lació.

1.9.5.3 Elecció del Generador

El generador escollit serà una màquina asíncrona. S’escull aquest tipus de màquina, per la senzillesa de la màquina, i que necessita poc manteniment, a més de l’avantatge que suposa el fet de que estigui en sincronisme amb la xarxa a la qual es connecta. No és necessari cap equip de sincronització.

1.9.5.3.1 Potència Nominal Es determina la potència (mecànica) útil disponible a l’eix del generador. Un cop

determinada la turbina i el multiplicador, tenint en compte els rendiments cedits per el fabricant, diem que la potència mecànica útil disponible a l’eix del generador és de 254,04 kW.

Les potències nominals de fabricació, de les màquines asíncrones, varien dins una gran gamma. La potència nominal (o a plena càrrega) que ofereix el fabricant, es refereix a potències mecàniques a l’eix del motor. Les potències absorbides en el cas que treballessin com a motor serien superiors. Es determina un factor de seguretat, que proporcionarà un marge de seguretat i un increment de la vida operacional del conjunt de la transmissió, obtenint un potència nominal de 280 kW.

Page 55: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

55

1.9.5.3.2 Tensió Nominal El generador d’una central hidroelèctrica de menys de 3000 kW, treballa a una tensió

de 400 V, és a dir, en baixa tensió. Per a potències superiors a 3000 kW, la generació es produeix en mitja tensió.

S’adopta una tensió de línia nominal en bornes del generador asíncron de 400 V.

1.9.5.3.3 Velocitat de Sincronisme La velocitat a l’eix del generador adoptada és de 1500 r.p.m. reduint així el volum

del generador i el seu pes, de manera que també es redueixen els costos i té l’avantatge que existeix una alta gamma de models estandarditzats amb aquesta velocitat de sincronisme.

Amb la velocitat de sincronisme, s’obté el numero de parells de pols necessari per al generador. La freqüència utilitzada a la xarxa del nostre país, igual que a tot el continent és de 50 Hz.

Es construirà un generador asíncron, amb una velocitat de sincronisme de 1500 r.p.m. i dos parells de pols, és a dir, 4 pols.

1.9.5.3.4 Velocitat Nominal És la velocitat per a la qual s’obtindrà la potència en bornes del generador. La sortida

nominal s’aconsegueix amb un lliscament (S) generalment comprès entre un 0,5% i un 2% de la velocitat de sincronisme. Per a un lliscament del 1%, la velocitat nominal correspondrà a 1515min -1 .

1.9.5.3.5 Potència en Borns del Generador A partir de la potència mecànica disponible a l’eix del generador, obtenim un

potència en borns del generador de 257,45 kW.

1.9.5.3.6 Característiques Constructives El generador compleix amb la norma general UNE (aplicable a l’estat espanyol),

igualment amb les normes generals (AENOR, VDE, DIN, BSS, NEMA) d’altres països i de la CEI (Comissió Electrotècnica Internacional). Es verifiquen les corresponents normes UNE, relatives a graus de protecció, dimensions, refrigeració, forma constructiva, etc...

El grau de protecció (IP-Índex de protecció) utilitzat en aquest generador, és IP-23. Determinar el lloc de l’emplaçament del generador és essencial per la tria del grau de protecció. Aquest anirà acord amb les normes CEI-34-5 i UNE 20111-73.

Grau de protecció, IP-23;

- Ofereix protecció contra cossos estranys superiors a 12 mm.

- Ofereix protecció contra esquitxades d’aigua en direcció vertical i obliqua fins a uns 60º.

- Ofereix protecció contra el contacte amb la mà de peces sota tensió i protecció per a peces en moviment al interior.

Page 56: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

56

Tipo: Generador asíncron

Tensión (V): 400

Fabricación: Propuesta Cos (phi): 0,82

Protección: IP23 Rendimiento (%): 92

Sondas en los arrollamientos:

Tipo PTC previstas

Velocidad (rpm): 1500

Sondas en los palies:

No previstas Frecuencia(Hz): 50

Control de velocidad:

No previsto Potencia eléctrica (kW): 280

1.9.5.3.6.1 Accessoris S’instal·laran els següents accessoris per al control i protecció del generador:

- Control de Temperatura

S’instal·laran tres termòmetres de resistència per controlar la temperatura al debanat de l’estator, distribuïts uniformement per l’estator, col·locats a les ranures amb més calentes. Les variacions de temperatura es transmeten a l’aparell indicador com a variacions d’intensitat.

S’instal·laran tres sondes tèrmiques de conductor fred als caps de bobina dels debanats de l’estator. Al sobrepassar la temperatura de reacció de la sonda, la seva resistència augmenta considerablement. S’utilitza per avís òptic o acústic, i desconnexió del generador.

Per el control de la temperatura dels coixinets, el generador incorpora dos termòmetres indicadors amb contactes elèctrics, un per a cada coixinet.

- Control de Velocitat

L’eix del generador incorpora una tacodinamo de corrent contínua que permet conèixer la velocitat exacte de la màquina, mitjançant els relés adequats es provocarà, en cas d’aparició d’una velocitat excessiva, la detenció de la màquina per evitar la tendència de la màquina a embalar-se.

1.9.5.3.7 Proves i Assajos Totes les proves es realitzaran segons VDE 0530, es descriuen a continuació:

- Mesura de la resistència en corrent contínua de cada una de les fases del bobinat del estator.

- Control de la resistència d’aïllament del bobinat del estator.

- Mesura de la intensitat i potència en buit.

- Control del sentit de gir i de les denominacions dels borns.

- Assaig de rigidesa elèctrica.

- Determinació del rendiment.

Page 57: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

57

- Control de funcionament dels accessoris.

- Mesura de vibració.

- Proves d’embalament.

- Proves d’escalfament.

1.9.6 Equip de Condensadors

Segons la legislació vigent, es penalitza l’existència d’un factor de potència inferior a 0,9. El generador asíncron, que no és autoexcitable, necessita d’un potència reactiva d’excitació, és a dir, per generar energia, és necessària una càrrega desfasada, que s’aconseguirà mitjançant una bateria de condensadors.

El condensador mantindrà automàticament un factor de potència igual a 1. Està format per un conjunt de capacitats unitàries, cablejades en grup sèrie paral·lel.

El condensador va equipat amb unes resistències internes de descàrrega, amb la finalitat de reduir la seva tensió residual a 50 V en cinc minuts després de la desconnexió del condensador.

S’opta per la instal·lació de bateries automàtiques, que permeten adaptar-se a les variacions de la demanda de la reactiva en funció de la programació realitzada al regulador, estan formades per els següents components:

− Condensadors Varplus M1 / M4.

− Contactors específics pel comandament dels condensadors.

− Fusibles de protecció.

La gamma s’estructura en tres models:

− Estàndard: per la instal·lació en xarxes no polucionades per harmònics.

− Classe H: per a xarxes dèbilment polucionades.

− Equips 8AH per a xarxes molt polucionades.

Page 58: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

58

1.9.6.1 Característiques Tècniques

- Tensió nominal:

400 V, trifàsica a 50 Hz.

- Tolerància sobre el valor de la capacitat:

0+10%

- Categoria de temperatura (400V):

- Temperatura màxima: 40ºC.

- Temperatura mitja en 24h: 35ºC.

- Temperatura mitja anual: 25ºC.

- Temperatura mínima: -0ºC.

- Nivell d’aïllament:

0,66 kV.

- Resistència a 50Hz, 1 minut:

2,5kV.

- Índex de protecció:

Tipus Estàndard, Classe H: IP31 y classe 8AH.

- IP54 opcional amb bateries Prisma.

- Intensitat màxima admissible:

- Tipus Estàndard: 1,3 In (400 V).

- Classe H: 1,5 In (400 V).

- Color:

Rectbloc: RAL 7032.

- Minicap y Prisma: color belge Prisma RAL 1019.

- Tensió màxima admissible (8h cada 24h conforme CEI 831):

- Tipus Estàndard: 450 V.

- Classe H: 520 V.

- Normes:

CEI 439-1, UNE EN 60439, 1.

1.9.7 Instal·lació en Baixa Tensió

En aquest apartat es defineixen les característiques de la aparamenta de control i protecció a utilitzar per la connexió dels diferents circuits de la minicentral. El transformador es situarà en el lloc indicat en el plànol nº10, fora l’edifici, degut a que la companyia elèctrica obliga a tenir un accés lliure i permanent al centre de transformació, per aquest raó s’opta per situar el centre de transformació, fora de l’edifici de la minicentral. Fora l’edifici es disposa d’un espai apropiat per la instal·lació d’un centre prefabricat de transformació.

Es connectaran els borns de baixa tensió del transformador amb l’embarrat del quadre de la minicentral, ubicat al interior de l’edifici, mitjançant l’estesa de conductor.

El quadre de la minicentral està format per el quadre de protecció i control de la minicentral i el quadre de serveis auxiliars.

Page 59: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

59

1.9.7.1 Protecció i Control de la Minicentral

En tot aprofitament hidroelèctric, és necessària la instal·lació de diversos mecanismes que regulin i controlin el bon funcionament de la minicentral.

Es connecta a l’embarrat del quadre de la minicentral, per l’alimentació dels quadres de protecció i control de la minicentral; quadre general, quadre de protecció del grup i quadre de regulació i control de la turbina.

Al interior de l’edifici, s’instal·laran els panells de comandament, protecció i control de la turbina i del generador, el panell de protecció per la interconnexió, el panell dels serveis auxiliars i el panell de l’autòmat programable.

Al quadre de baixa es connectarà l’equipament de comandament, control i protecció de la minicentral, que contindrà els següents panells:

- Panell de baixa tensió del generador, on s’instal·larà un equip S2000 amb sistema de control i protecció pel grup, amb totes les proteccions elèctriques.

- Panell de la turbina, que contindrà els aparells de comandament i control de la turbina.

- Panell general de comandament i sincronisme, que contindrà un equip de sincronisme, sincro-acoplador automàtic.

- Panell general dels serveis auxiliars de c.c. i c.a., que contindrà els interruptors automàtics de tots els circuits de maniobra de la minicentral, així com les proteccions dels mateixos.

- Panell del autòmat, per el procés de funcionament automàtic de la minicentral, on s’instal·larà un autòmat programable que disposarà d’un panell propi. S’encarregarà de la gestió, maniobra, control de la minicentral telemanat. Per la mesura de les energies generades i consumides. Estarà d’acord amb la normativa de la companyia elèctrica amb la qual es connecta la instal·lació.

- Panell de comptadors

Es preveu que la minicentral pugui funcionar automàticament i connectada a la xarxa elèctrica. Tots els elements de tall s’activaran a falta de tensió, assegurant el paro de la minicentral davant qualsevol eventualitat.

Al interior de la sala de control es muntarà un panell metàl·lic que contindrà els equips de transmissió de senyals i dades de la minicentral, així com de control i protecció dels grups de la instal·lació.

1.9.7.1.1 Panell de la Turbina Contindrà tots els elements de comandament i control de la turbina, vàlvula de

guàrdia, vàlvula de descàrrega, equip oleohidráulic, equip de lubricació i coixinets.

- Indicador de nivell a l’entrada, ajustable.

- Indicador de nivell a la càmera de carrega, ajustable.

- Indicadors de temperatura dels coixinets, amb preselectors de valors per alarma de desconnexió.

Page 60: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

60

- Indicadors de temperatura al circuit de refrigeració d’oli d’engranatge amb preselectors de valors per alarma de desconnexió.

- Indicadors d’obertura del distribuïdor, amb limitador d’obertura.

- Polsador d’emergència amb làmpada de senyalització.

Al frontal del panell es disposarà un quadre sinòptic, on quedi reflexada la infraestructura hidràulica de la minicentral. Es visualitzaran els elements actius i el seu estat, les botoneres de comandament de la minicentral.

En ell apareixeran la turbina amb els seus elements, generador, turbina, engranatges, tuberes, vàlvules i els elements que puguin intervenir amb la maniobra i control de la instal·lació a excepció dels elèctrics controlats per el sistema S2000.

Mitjançant làmpades de senyalització del tipus led, es senyalitzaran;

- Estat de les comportes.

- Posició del distribuïdor.

- Motors del grup de regulació de l’engranatge.

- Nivells d’oli, dels dipòsits d’oli de regulació.

- Actuació de les electrovàlvules.

- Activació de reòstats.

- Activació termòstats.

- Activació relé de d’embalament i sobrevelocitat.

En general, tots aquells components que formen part del conjunt. Els elements a ser comandats, disposaran de botoneres amb indicador lluminós incorporat per les maniobres al obrir i tancar, en concret;

- Vàlvula d’admissió de la tubera.

- Vàlvula de guàrdia.

- Vàlvula de descàrrega de la turbina.

- Distribuïdor.

- Polsador de parada.

- Polsador d’inici d’operació de posada en marxa.

A nivell de lògica de relés, haurà de poder activar tots els òrgans de la instal·lació de manera manual, inclòs considerant el autòmat fora de servei. Hauran de prevenir els enclavaments necessaris per impedir falses operacions. Les més representatives són:

- Ha de polsar-se marxa abans de l’inici de les operacions.

- L’ordre anterior posarà en marxa la bomba del equip de regulació.

- Per obrir la vàlvula de toma, haurà d’existir pressions equilibrades ambdós costats de la comporta.

- Per maniobrar la vàlvula de toma, haurà d’existir el nivell correcta a la càmera de càrrega.

Page 61: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

61

- En automàtic quedaran bloquejades els comandaments a excepció de la parada d’emergència.

- Sense pressions a la tubera aigües amunt de la vàlvula de guàrdia, no es podrà efectuar cap operació. Tampoc es permetrà cap operació si està activada qualsevol protecció.

- La vàlvula de guàrdia només podrà actuar si existeixen pressions equilibrades i està tancada.

- Per obrir el distribuïdor la vàlvula de guàrdia haurà d’estar oberta.

- L’activació de qualsevol protecció provocarà la parada i quedarà senyalitzat.

- La parada, ja sigui provocada voluntàriament o per actuació d’alguna protecció, haurà de provocar el tancament del distribuïdor obert i el tancament de la vàlvula de guàrdia. Si estigues acoblat el grup a la xarxa, es produirà el disparo del interruptor automàtic d’acoblament directament.

- Abans de la nova posada en marxa, es detectarà la velocitat.

- L’aparició d’efectes de temperatura als coixinets, embalament, activació de les proteccions al grup de regulació, activació de sobrevelocitat a la tubera i aparició de defectes a les proteccions elèctriques, que obligarà a efectuar un reset, abans d’una nova posada en marxa.

- L’aparició de la senyal d’embalament, serà susceptible de esser temporitzada.

1.9.7.1.2 Panell del Generador El sistema de protecció i control del grup S2000, és una centraleta de mesura de gran

precisió, els valors es visualitzaran directament amb la seva corresponent unitat. Permet disposar localment i a distància del conjunt dels valors necessaris per a la utilització i d’útils per a la connexió.

Mesures accessibles a la pantalla del S2000;

- Intensitat, Mesura de la intensitat de cada una del tres fases del circuit.

- Maxímetre de corrent; Mesura del valor màxim de les corrents mesurades a les tres fases per conèixer la intensitat absorbida durant les sacsejades de càrrega. Aquest càlcul de les corrents, es reinicialitzarà periòdicament.

- Tensió; Mesura de les tres tensions del circuit.

- Potència activa i reactiva; Mesura de la potència activa i reactiva amb el signe de xarxa trifàsica equilibrada.

- Maxímetre de potència activa i reactiva; Mesura del valor mig més gran de la potència activa, igualment amb la potència reactiva. Per conèixer la potència absorbida durant les sacsejades de la càrrega. El càlcul del valor mig es reiniciarà periòdicament

- Factor de potència; Mesura del cosinus amb el signe i naturalesa capacitiva de la potència.

- Freqüència; Mesura de la freqüència.

- Escalfament; Mesura de l’escalfament relatiu, respecte un escalfament nominal, originat per la càrrega.

Page 62: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

62

- Energia activa i reactiva; A la pantalla s’indicaran els valors de quatre comptadors d’energia:

o Energia activa consumida.

o Energia activa de retorn.

o Energia reactiva consumida.

o Energia reactiva de retorn.

En cas de tall de la alimentació es graduaran els valors dels comptadors.

- Corrents de dispar; Mesura dels valors de les tres fases i de la corrent de terra, memoritzades en el moment en que el sistema S2000, hagi donat l’ordre de dispar per conèixer la corrent de defecte i apreciar el desgast del aparell de tall.

- Corrent eficaç real; Mesura el valor eficaç de la corrent de les fases 1 a 4 In, tenint en compte:

o La fonamental.

o Els harmònica fins a l’harmònic 21.

- Temperatura; Mesura de les temperatures enºC de cada sonda Pt100.

- Osciloperturbografia; Mesura de les senyals elèctriques i la informació lògica anterior i posteriors a un ordre de dispar de la osciloperturbografia.

Proteccions del sistema de control i protecció del grup S2000:

- Màxima corrent de fase (ANSI 50/51); Protecció trifàsica contra defectes i/o curtcircuits entre fases. La característica de la temporització, es pot seleccionar amb un ajust de temps independentment, invers, molt invers, extremadament invers.

- Imatge tèrmica (ANSI 49); Protecció de l’equip contra danys tèrmics ocasionats per una sobrecàrrega. L’escalfament es calcula mitjançant en model matemàtic amb dues constants de temps, que tenen un comptador d’harmònics fins al nivell 21 i l’efecte de la component inversa sobre el rotor mitjançant un coeficient de ponderació ajustable. Aquesta funció inclou:

o Un umbral ajustable per l’alarma.

o Un umbral ajustable per el dispar.

- Màxima corrent de fase de retenció de tensió (ANSI 50V/51V); Protecció trifàsica contra els defectes de fase d’un alternador. La seva característica s’adapta a la corrent dèbil d’un alternador durant un curtcircuit.

- Desequilibri de la component inversa (ANSI 46); Protecció de l’equip contra l’escalfament provocat per una càrrega desequilibrada, la inversió o pèrdua d’una fase i contra les sobreintensitats dèbils entre dues fases.

- Màxima corrent de terra, punt neutre (ANSI 51N o 51G); Protecció de l’equip contra els defectes a terra. La característica de la temporització es pot seleccionar amb un ajustament: temps independent, invers, molt invers, extremadament invers o ultrainvers.

Es pot detectar la corrent de terra a partir de:

Page 63: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

63

o Els transformadors d’intensitat de tres fases.

o Un transformador d’intensitat.

o Un captador específic segons el seu diàmetre necessari, aquest és el mètode més exacte. Les dues intensitats disponibles, ofereixen una gamma amplia d’ajustament.

- Mínima tensió (ANSI 27); S’utilitza per la protecció contra una baixada de tensió. Aquesta funció controla la baixada de cada una de les tensions compostes mitges.

- Màxima tensió (ANSI 59); Detecció de defecte d’aïllament, en xarxes amb neutre aïllat, mitjançant la mesura del desplaçament del punt neutre.

- Retorno de potència activa (ANSI 32P); Protecció contra desgasts de la màquina d’arrossegament en cas de pèrdua d’energia motriu, en aquest cas el generador passa a funcionar com a motor. Es basa en la funció màxima potència activa.

- Mínima/màxima freqüència (ANSI 81); Detecció de les desviacions en relació a la freqüència nominal amb la finalitat de mantenir la qualitat d’alimentació i la protecció de dispar i contra una freqüència anormalment alta.

- Control de temperatura (ANSI 39/49t); Protecció que detecta els escalfaments anormals de coixinets i/o bobinats dotats de sondes de temperatura amb resistència de platí Pt100.

Aquesta protecció tracta dos umbrals ajustables i independents per a cada sonda:

o Un umbral d’alarma.

o Un umbral de dispar.

El cablejat de cada sonda és vigilat constantment.

- Control de sincronisme (ANSI 25); Autoritza el tancament del aparell de tall, únicament si els dos circuits presenten desviacions de tensió, de freqüència i de fase dintre dels límits previstos. L’elecció d’un mode de funcionament amb tensió absent, permet acoblar el generador a una instal·lació sense tensió

1.9.7.1.3 Quadre d’Acoblament de la Minicentral A la instal·lació elèctrica de baixa tensió per a una minicentral, s’instal·laran un

conjunt de quadres elèctrics, anomenats quadres d’acoblament de la minicentral, físicament situat a la sala de control de la minicentral. En aquest quadre es situarà la connexió del generador i la línia de baixa tensió que connecta amb el transformador, situat al centre prefabricat de transformació, així com la sortida cap als serveis auxiliars.

Estaran units per conjunt de platines de coure. A l’entrada, línia de baixa tensió provinent del transformador, d’aquest es realitzarà un pont cap al quadre dels serveis auxiliars, gràcies a aquesta solució encara tenint la minicentral parada, tindríem corrent al quadre de serveis auxiliars.

Page 64: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

64

1.9.7.1.3.1 Connexió en Paral·lel amb la Xarxa Les operacions de la connexió en paral·lel del grup amb la xarxa de la companyia

elèctrica, es realitzaran sempre per l’actuació dels interruptors automàtics de baixa tensió. En cas d’arrancada del mòdul mentre la minicentral està alimentant-se de la companyia. L’acoblament en paral·lel es realitzaran per l’actuació sobre el interruptor del quadre de protecció del generador.

En cas de fallada de la companyia elèctrica, el mòdul del generador alimentarà la minicentral. En cas de retorn de la companyia, l’acoblament amb aquesta es realitzarà per actuació sobre el interruptor automàtic de baixa tensió, situat a l’arribada de la línia de baixa tensió provinent del transformador sobre el quadre d’acoblament de la minicentral.

L’entrega a la xarxa es realitzarà en mitja tensió, instal·lant els corresponents equips de mesura i protecció d’aquesta.

1.9.7.1.3.2 Operacions de la minicentral La minicentral podrà operar en paral·lel amb la xarxa elèctrica. La tensió de sortida

del generador serà de 400V. Disposarà de quadres de control i acoblament, podrà treballar en illa i en paral·lel amb la xarxa.

- Operació en illa;

Al produir una fallada a la xarxa, la minicentral es desconnectarà de la xarxa i la minicentral passarà a funcionar en illa, de manera que a cada moment s’ajusta a la seva potència de la demanda del centre.

- Acoblada a la xarxa;

El quadre de control i acoblament disposarà del sincronisme que permeti l’acoblament a la xarxa. Una cop arrancat el grup a la xarxa mitjançant interruptor únic, el interruptor de la xarxa de mitja tensió, estarà tancat, abans de la posada en marxa del grup. Aquestes maniobres es podran realitzar de manera manual o automàtica.

1.9.7.1.3.3 Alimentació Elèctrica dels Serveis Auxiliars La minicentral consta d’un conjunt d’elements que requereixen d’alimentació

elèctrica per el seu funcionament. Aquests s’anomena serveis auxiliars de la instal·lació de la minicentral, entre ells trobem l’enllumenat de la sala, l’enllumenat d’emergència, els punts de força, la maniobra, etc. Estant situat a la mateixa sala de control de la minicentral.

1.9.7.2 Potència Màxima Admissible pel Conjunt de Protecció

Es contracta l’entrega d’energia elèctrica trifàsica a la companyia fecsa-endesa, per una potència màxima admissible pel conjunt de protecció i mesura de 280kW, que és la potència nominal del generador. Per ampliar la potencia màxima caldrà negociar una ampliació de potència amb la companyia.

Es connecta el generador amb l’embarrat de baixa del quadre, a una tensió de 400 V, freqüència de 50 Hz i una potència de 280kW.

Page 65: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

65

1.9.7.3 Curtcircuit de Seguretat

S’instal·laran fusibles de 630 A sobre zocals de l’embarrat del quadre.

1.9.7.4 Quadre Serveis Auxiliars

El quadre de serveis auxiliars està ubicat a la sala de control. D’aquest quadre derivaran els diferents circuits per alimentar els sistemes de control i serveis de la minicentral.

1.9.7.4.1 Potència Màxima Admissible pel Conjunt de Protecció i Mesura En els següents apartats, es defineixen les potències i els conductors a utilitzar pels

diferents circuits.

1.9.7.4.2 Circuit de Maniobra en l’Autòmat Programable En aquest circuit s’alimenta al autòmat programable, que té una potència nominal de

500 W, es considera una caiguda de tensió en el conductor despreciable degut a la poca longitud de conductor necessària.

El conductor escollit serà una manguera del tipus 4x2,5 mm2 Cu 0,6/1 kV RVK. Segons les taules consultades en el REBT instr. MIE BT 017 la intensitat màxima admissible per aquest conductor és de 12,6 A.

El magnetotèrmic utilitzat per a la protecció de la línia serà de 5A.

1.9.7.4.3 Circuit del Enllumenat del Edifici Circuit monofàsic amb una tensió de 230 V i una potència de 1500 W, que segons el

reglament de BT, s’haurà de tenir en compte una previsió de càrrega del 180%.

El conductor escollit serà una mengera del tipus 2x4mm2 Cu 0,6/1 kV RVK. Segons les taules consultades en el REBT instr. MIE BT 017 la intensitat màxima admissible per aquest conductor és de 17,1 A.

El magnetotèrmic utilitzat per a la protecció de la línia serà de 15A.

1.9.7.4.4 Circuit d’Emergència Circuit monofàsic amb una tensió de 230 V i una potència de 100 W. , amb un factor

de potència d’un 85%. El conductor escollit serà una mengera del tipus 2x2,5mm2 Cu 0,6/1 kV RVK.

Segons les taules consultades en el REBT instr. MIE BT 017 la intensitat màxima admissible per aquest conductor és de 12,6 A.

El magnetotèrmic utilitzat per a la protecció de la línia serà de 5A.

Page 66: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

66

1.9.7.4.5 Circuit d’Endolls de Potència Circuit monofàsic amb una tensió de 230 V i una potència de 3000 W. , amb un

factor de potència d’un 80%. El conductor escollit serà una mengera del tipus 2x6mm2 Cu 0,6/1 kV RVK. Segons

les taules consultades en el REBT instr. MIE BT 017 la intensitat màxima admissible per aquest conductor és de 21,6 A.

El magnetotèrmic utilitzat per a la protecció de la línia serà de 20A.

1.9.7.4.6 Protecció del Quadre de Serveis Auxiliars Per a la protecció dels diferents circuits d’enllumenats i circuits de potència dels

serveis auxiliars, utilitzarem un interruptor diferencial amb una intensitat nominal de 40 A i 300mA de sensibilitat.

.Interruptor General Automàtic

Interruptor general automàtic amb les característiques següents;

- Intensitat nominal 15 A

- Poder de tall 4,5 kA

- Intensitat de regulació tèrmica 15 A

- Intensitat magnètica (5 vegades la intensitat de regulació tèrmica, actuant amb un temps inferior a 0,02 seg.).

S’utilitza un conjunt de mesura del tipus T-2, model T-2/DH2 de la casa Hazemeyer. Amb transformador d’intensitat com a comptador, amb relació d’intensitat nominal 10(90), amb cablejat del tipus 3(1x16)+1(1x10)mm2.

S’instal·laran fusibles de calibre 63 A gl. sobre base DIN 0.

Per a la connexió amb l’embarrat del quadre de serveis auxiliars. S’utilitzarà conductor del tipus 3(1x16)+1(1x10)mm2.

1.9.7.5 Línia Elèctrica BT al Centre de Transformació La línia d’enllaç entre quadre del generador i el quadre del transformador. Es

projecta de manera que s’instal·larà mitjançant doble circuit de conductor grapat per façana del tipus 2(Rz-150 Al), seguint el traçat indicat al plànol 10 en una longitud de 50 metres, fins a realitzar una conversió en façana, per realitzar l’entrada en subterrani al centre transformador i la posterior connexió al quadre de baixa, mitjançant doble circuit de conductor subterrani del tipus 2(L-150).

1.9.7.5.1 Característiques del conductor Les dades elèctriques d’aquests conductors són les següents:

Conductor grapat:

Denominació: ............................................................... 2(Rz-150 Al)

Tensió nominal: .......................................................................400 V

Page 67: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

67

Secció: ................................................................................ 300 mm²

Intensitat màxima: ...................................................................500 A

Resistència elèctrica: ..................................................... 0,243 Ω/km

Factor de potència: .......................................................................0,9

Longitud de la Línia: .................................................................50 m

Potència a transportar: ..........................................................280 kW

Conductor subterrani:

Denominació: ...................................................................... 2(L-150)

Tensió nominal: .......................................................................400 V

Secció: ................................................................................ 300 mm²

Intensitat màxima: ...................................................................500 A

Resistència elèctrica: ..................................................... 0,243 Ω/km

Factor de potència: .......................................................................0,9

Longitud de la Línia: .................................................................10 m

Potència a transportar: ..........................................................280 kW

El conductor utilitzat en el tram de Línia en projecte es justifica en base a dos factors:

- Intensitat màxima.

Obtenim un percentatge de saturació del cable del 85,1%. Per sota del 90% aconsellat per la companyia en obra nova.

- Caiguda de tensió.

Obtenim un percentatge de caiguda de tensió acumulada per metre de línia del 1,4%. Per sota del 5% aconsellat per la companyia en obra nova.

Page 68: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

68

1.9.8 Estació Transformadora

Amb la finalitat d’entregar l’energia elèctrica produïda per la minicentral, sobre la xarxa de M.T., serà necessària la instal·lació d’un centre de transformació per elevar la tensió de sortida del generador, de 0,4 kV a 25 kV, instal·lant els sistemes de mesura i protecció necessaris per a la interconnexió. Connectant la minicentral amb línia de mitja tensió “Llobregat1” de la companyia.

La interconnexió entre la minicentral i la xarxa de distribució, s’efectuarà mitjançant interruptors del tipus SF6. Sobre aquest element actuaran els equips de protecció i maniobra.

1.9.8.1 Potència Instal·lada

Es precisa l’entrega d’energia de 294,73 kVA, a una tensió de 25.000V, amb una potència màxima de 1.000 KVA, essent el transformador de 400 kVA de potència.

1.9.8.2 Característiques de la Xarxa

La xarxa a la qual es connecta el Centre de Transformació es de tipus subterrània, amb una tensió de 25 kV, nivell d’aïllament segons llista 2 (MIE-RAT 12), i una freqüència de 50 Hz.

1.9.8.3 Característiques de la Aparamenta de Alta Tensió

En els centres de mesura Schneider ens trobem dos cel·les tipus : Cel·les Cas-36, formen el centre d’entrega, i les cel·les SM6 – 36, formen el centre de mesura. L’equip contarà amb comptadors de triple tarifa activa i reactiva, seguint la normativa de la companyia.

Es col·locarà un màximetre d’energia activa i un altre de reactiva, així com un rellotge commutador i una regleta de verificació.

Els comptadors tindran indicació local i sortida digitalitzada per transmissió a distància, homologat per la companyia.

1.9.8.4 Especificació Tècnica de les Cel·les Prefabricades CGM-36

Les seves característiques nominals són les següents:

Tensió nominal ................................................................................................36kV.

Nombre de fases .....................................................................................................3.

Freqüència nominal ...................................................................................50/60 Hz.

Intensitat nominal ...........................................................................................400 A.

Tensió suportada (1min. 50 Hz.) .................................................................... 70 kV

Tensió de impuls entre fases i a terra ...........................................................170 kV.

Suportat a través de la distancia de seccionament .......................................195 kV.

Màxima intensitat dinàmica de curt-circuit ....................................................40 kA.

Màxima intensitat de poca duració (1seg.) ....................................................16 kA.

Capacitat de tancament ..................................................................................40 kA.

Page 69: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

69

Les cel·les es construeixen per ser utilitzades en les següents condicions de servei segons RU 6407B, és a dir, per una altitud màxima de 1000 metres sobre el nivell del mar, i a una temperatura ambient d’entre -25 ºC i 35 ºC.

1.9.8.5 Grau de Protecció

La cuba de gas es hermètica i està dissenyada per preveure una vida del equip mínima de 30 anys sense reposició de gas estant totalment protegida enfront de condicions ambientals extremes tals com la pols e inclòs inmersió.

Els compartiments corresponents als comandaments i a les terminacions de cables, tenen un grau de protecció IP23D d’acord a la norma EN 60529, excepte en la part corresponent a la zona de pas de conductors.

1.9.8.6 Compartiment d’Alta Tensió

L’armari de distribució és un tanc de xapa d’acer de 2 mm., hermètica al gas i soldada amb cordons de soldadura d’acer fi. L' alimentació s’efectua mitjançant les passatapes de resina colada.

Les ganivetes de distribució són mogudes mitjançant el gir de l’eix horitzontal d’accionament, el qual és introduït en la cel·la mitjançant unes brides de estanquitat dobles.

Ja que al interior de l’armari de distribució no es pot ni es deu accedir, els interruptors disposen d’un alt marge de seguretat. En aquest sentit, per exemple, la capacitat de ruptura es de 400 A i la capacitat de tancament supera substancialment les exigències establertes per VDE així com per CEI.

Abans del control final a la fàbrica, l’equip es buida d’aire i tornat a omplir-se amb aproximadament 1,3kg. de SF6.

Una addició suplementària de AL203 serveix per absorbir els mínimes restes d’humitat, així com continua regeneració del SF6 desprès de les maniobres de tall i connexió.

Totes les àrees hermètiques (cordons de soldadura, passatapes, eixos d’accionament) són verificades mitjançant el procediment de verificació més sensible recomanat, el qual és el IEC 56-4 (la sensibilitat 108 bar. Cm3/s), corresponent a unes pèrdues per fuga de 1 kg de SF6 en 480.000 anys.

1.9.8.7 Interruptor Automàtic

El interruptor automàtic consta de tres pols o ampolles de buit d'altes prestacions elèctriques: Intensitat simètrica de curt-circuit: 16kA amb component 50%DC.

Endurança elèctrica a Icc de 16 kA: 100 maniobres.

Endurança elèctrica a In de 400 A: 10.000 maniobres.

Els elements d’actuació sobre el interruptor automàtic son els següents:

- Palanca de càrrega de molles manuals. - Polsadors d’obertura i tancament. - Bobines d’obertura i tancament a emissió de tensió. - Disparador del relé RPGM. A més a més es disposa dels corresponents indicadors mecànics que permeten

determinar visualment la situació (obert/tancat) del interruptor automàtic.

Page 70: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

70

1.9.8.8 Interruptor Seccionador, Seccionador de Posta a Terra

En el interior de cada cel·la està situat un interruptor-seccionador amb tres posicions:

- Connectat. - Seccionament. - Posta a terra. Garantitzant pel seu mecanisme i constitució el seu funcionament com interruptor-

seccionador o seccionador de posta a terra.

El dielèctric bàsic es SF6 com medi de aïllament i de extensió, efectuant-se els assajos i la pressió atmosfèrica i sent la pressió de 1,3 bars.

Les característiques de l’interruptor-seccionador en les dues funcions:

Tensió nominal 36 kV. Intensitat nominal 400 A. Tensió suportada 1min. 50 Hz. 70 kV. Tensió de impuls entre fases i a terra 170 kV. Suportat a través de la distancia de seccionament 195 kV. Capacitat de tall de corrent principalment activa 400 A. Categoria segons IEC 265.11 B. Capacitat de tall capacitatiu 50 A. Capacitat de tall inductiu 16 A. Màxima intensitat de curt-circuit (valor cresta) 40 kA. Màxima intensitat de tall duració (1seg.) (valor eficaç) 16 kA. Capacitat de tancament (valor cresta) 40 kA.

1.9.8.9 Seccionador de Posta a Terra

En la cel·la de línia posa la terra directament als terminals de línia. En la cel·la de protecció fica la terra simultàniament les sis mordasses portafusibles i dins de la cuba de gas. La velocitat d’obertura i tancament com seccionador de posta aterra, es dóna independentment de l’acció de l’operador.

1.9.8.9.1 Característiques Tècniques - Abans del fusible i a la línia

Tensió nominal ...............................................................................................36 kV.

Tensió suportada 1 min.50 Hz. ......................................................................70 kV.

Tensió de impuls entre fases i a terra ...........................................................170 kV.

Màxima intensitat de tall duració (1seg.) (valor eficaç) ................................16 kA.

Capacitat de tancament (valor cresta) ............................................................40 kA.

- Després del fusible

Tensió nominal ...............................................................................................36 kV.

Tensió suportada 1 min. 50 HZ. .....................................................................70 kV.

Tensió de impuls entre fases i a terra ...........................................................145 kV.

Màxima intensitat de tall duració (1 seg.) (valor eficaç) 20 .............................1kA.

Page 71: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

71

Capacitat de tancament (valor cresta) ...........................................................2,5 kA.

Capacitat de ruptura de la combinació interruptor-fusible .............................16 kA.

1.9.8.10 Accionament

El fàcil maneig de l’equip va ser una de les característiques més important a aconseguir durant el disseny del mateix.

El mecanisme d’accionament del interruptor principal així com de la posta a terra són accionats per eixos independents, mitjançant els quals es mou l’eix principal del interruptor de tres posicions. Es fan servir robusts i altament comprovats Components dels nostres equips de distribució convencional, que són molt sobredimensionats en aquests cas, garantitzant un funcionament segur i sense manteniment durant molts anys.

Donat que el tall no es visible, l’indicador de posició ha de ser fiable. Es per això que per el que aquest està directament acoblat al eix d’accionament. Els eixos d’accionament del interruptor principal com de la posta a terra estan de tal manera subjectats entre si que mai serà possible una connexió al mateix temps en els dos.

Tant els interruptors en càrrega en la cel·la de línia per les posicions de cable com tots els seccionadors de posta a terra, son d’accionament independent tant per connexió com desconnexió.

Els interruptors en la cel·la de protecció amb encès automàtic, l’apartat principal està equipat amb connexió ràpida i un acumulador d’energia per l’obertura, el qual es carrega automàticament en la maniobra connexió (comandament BR). El seccionador de posta a terra disposa de connexió i desconnexió ràpides al igual que els interruptors en la cel·la de línia.

El barnillatge d’engegada, el qual es mogut en els 3 POLS mitjançant de les membranes accionades per un percutor d’engegada del fusible, actua mecànicament sobre el trinquet del interruptor en la cel·la de protecció i provoca la desconnexió tripolar del interruptor en càrrega. Un indicador que es troba en la barnilla del indicador de les posicions de maniobra avisarà de l’engegada.

1.9.8.10.1 Comandaments Comandament tipus B: Basculant, aplicant en la cel·la de línia com comandament del

interruptor i seccionador de posta a terra, en aquests últim cas també en la cel·la de protecció.

Comandament tipus BR: Comandament d’acumulació per ser accionat en l’obertura per el percutor del fusible. Es pot disposar de bobina d’engegada i contactes auxiliars.

Tensions de la bobina: 230 Vca.

48 V y 110 Vcc.

Comandament tipus BM:TELEMANAT. Consisteix en el comandament B més un motorreductor permeten el seu accionament a distància.

Tensions del motor: 230 Vca.

48 V y 110 Vcc.

Page 72: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

72

Tots els components que constitueixen el comandament/ es pot muntar en les cel·les L tant de fàbrica com en les C.T.

1.9.8.11 Fusibles

La cel·la de protecció disposa bases per fusibles limitadors de corrent que compleixen amb la RU 6405.

Els fusibles, muntats en carros portafusibles, són introduïts en uns tubs de resina epoxi que incorporen els comptadors fixos.

Els tubs estan muntats de tal forma que queden dins de la cuba de gas, sent insensibles, conseqüentment, a la pol·lució.

En la seva posició de treball, els carros estan allotjats en els seus corresponents tubs, que estan, a més a més, segellats per un sistema d’amarre ràpid. Aquesta membrana té les següents missions:

- Garantitzant l’aïllament del portafusible en front a inundacions i evita, conseqüentment, la pol·lució.

- Dona un aïllament addicional al proporcionat per el aïllador del carro portafusible.

- L’engegada per funció de fusibles, es fa sense perforar la membrana mitjançant el desplaçament elàstic de la mateixa al actuar el percutor.

Aquesta solució protegida està sotmesa, per construcció, a les sobrepressions interiors per sobreescalfament de l’aire. El sistema esta capacitat per actuar com protecció tèrmica per excés de sobreescalfament en el compartiment de cada fusible, evitant així danys en el portafusible en cas de un anormal escalfament del fusible.

1.9.8.12 Passatapes

Les connexions per l’embarrat dels cables aïllats d’alt tensió procedents de l’exterior son: - Elements de línia: Passatapes de 400 A, d’acord amb l’apartat 5.3 de la

Recomanació UNESA 5205A. - Element de protecció: Passatapes de 400 A, d’acord amb l’apartat 5.3 de la

Recomanació UNESA 5205A . Les connexions a aquestes passatapes es poden realitzar mitjançant terminals endollables per cables amb o sense pantalles equipotencials.

1.9.8.13 Indicador de Fuga de Gas

Per controlar l’estat del funcionament, l’equip CGM-36 s’equipa amb un manòmetre, el qual verifica la sobrepressió d’omplert des de el punt de vista del funcionament. Aquests indicador depèn de les condicions de pressió i temperatures ambientals.

1.9.8.14 Comportament Sota condicions d’Arc Intern

A fi de garantitzar una protecció total a les persones que manipules aquests equip, s’ha prestat una particular atenció en analitzar un grau de seguretat a l’hora d’evitar l’aparició d’arcs interns.

Aquests equip posseeix una membrana que obre a tres atmosferes de sobrepressió, canalitzant i refredant els gasos per no ferir a l’operador.

Page 73: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

73

1.9.8.15 Indicació de Presència de Tensió

Per la comprovació de la presencia de tensió es subministra una unitat capacitativa, endollable, cablejada, el qual punt de presa de tensió es troba en el passatapes corresponent. Unes clavilles femelles protegides contra la corrosió col·locades sobre el front del compartiment de connexió, permet endollar verificadors de tensió convencionals. En el transformador la mesura s’efectuarà per darrera del fusible que es troba en direcció a la sortida del transformador.

1.9.8.16 Ampliabilitat

La cel·la CGM-36 es ampliable per els dos costats mitjançant de passatapes que permeten la continuïtat elèctrica.

1.9.8.17 Contactes Auxiliars

Tant el interruptor en càrrega com el seccionador de posta a terra poden estar dotats amb contactes auxiliars del tipus 1C+1A o 2C+2A. Aquests contactes, els quals es troben en el compartiment d’accionaments, estan cablejats sobre la regleta de bornes, la qual a la seva vegada esta disposada de manera molt accessible en el compartiment de connexions.

1.9.8.18 Bobina d’Engegada

Aquesta bobina, que es igualment vàlida per corrent alterna o continua, està muntada en el compartiment d’accionaments al costat d’accionament del interruptor del transformador.

1.9.8.19 Avís d’Engegada

El interruptor del transformador d’un indicador que senyala, en el indicador de la posició de maniobra O-I, que aquell ha disparat per efecte de la bobina d’engegada o per funció d’un fusible APR.

1.9.8.20 Relé de Protecció General RPGM

1.9.8.20.1 Generalitats Es tracta d’una cadena autònoma de protecció desarrotllada especialment per a la seva aplicació a la cel·la d’interruptor automàtic del sistema CGM. El sistema RPGM inclou: - Captadors toroïdals. - Relé (unitat central). - Disparador biestable. Aquests relé respon a la norma vigent UNE 20.801 y UNE 21.136. Prestacions per famílies de corba de tipus normalment invers, molt invers, extremadament invers i instantani: - Protecció contra sobrecarregues de fase (16 corbes seleccionades per família). - Protecció contra curt-circuits entre fases (corba d’engegada instantània). - Protecció homopolar o instantània falta a terra (16 corbes seleccionades por

família). - Protecció contra faltes a terra (corba d’engegada instantània).

Page 74: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

74

- Protecció per engegat extern (connectable a un contacte lliure de tensió). Rangs de funcionament: - Protecció contra sobrecorrents:

• Corrent nominal (In): de 5 a 100 A • Sobrecàrrega admissible (I>): de 1 a 1,3.

( El producte de In.I> es denomina IR o intensitat de regulació). - Protecció contra faltes entre fases:

• Umbral corrent (I>>): de 5 a 100A. • T. d’engegada (T>>): de 0,05 a 2,5 seg.

- Protecció homopolar (fuites a terra): • Corrent de regulació (Io>>): de 0,1 a 0,8 In.

(El producte In.Io> es denomina IH o intensitat de regulació homopolar). - Protecció contra faltes a terra:

• Umbral corrent (Io>>): de 3 a 20 veces IH. • Temps d’engegada (I>>): de 0,05 a 2,5 seg.

1.9.8.20.2 Altres Característiques El relé disposa d’una entrada d’alimentació auxiliar de 220V necessària quant els toroïdals no subministren una intensitat per fase superiors a 5 A. Freqüència nominal: 50Hz ± 10%. I tèrmica: 20kA. I dinàmica: 50kA. Precisió: 5%. Grau de protecció: IP20 (IP33 instal·lada en la cella)

1.9.8.21 Anclatges

Les cel·les CGM-36 de línia i protecció amb fusibles disposen dels següents anclatges: - L’interruptor-seccionador i el seccionador de posta a terra no poden estar

connectats simultàniament. - Amb el panell frontal desmuntat s’enclava la maniobra de l’aparellat, podent-se

maniobrar aquests últim únicament desprès de muntar aquest paper. Al desmuntar-se el panell frontal s’impedeix la col·locació de la palanca de maniobra, però aquest anclatge pot ser anul·lat per acció voluntària. Sempre queda garantitzat que per aconseguir l’accés al interior de la coberta metàl·lica s’haurà de connectar prèviament el seccionador de posta a terra. A més a més, es possible bloquejar mitjançant candau la maniobra del aparellat. La cel·la CGM-36 de protecció amb disjuntor d’un sistema d’anclatge que garantitza les condicions següents:

1. L’interruptor automàtic està connectat. El seccionador està connectat. – El seccionador no es pot maniobrar. – El seccionador de posta a terra no es pot maniobrar. – La única maniobra possible es obrir el interruptor automàtic. 2. El interruptor automàtic està desconnectat. El seccionador està connectat. A) Motlles del interruptor automàtic destensats.

– El seccionador es pot maniobrar (obrir). – Amb el seccionador obert es pot maniobra el seccionador de posta a terra.

Page 75: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

75

– Es pot carregar motlles del interruptor automàtic en qualssevol posició del seccionador i seccionador de posta a terra.

– Amb motlles carregats i seccionats en posició de terra es pot tancar el interruptor automàtic i fer efectiva la posta a terra.

B) Molla de tancament del interruptor tensat. – El seccionador es pot maniobrar (obrir o tancar) – Amb el seccionador obert es pot maniobrar (tancar) el seccionador de posta a

terra. – Amb el seccionador posta a terra es pot connectar el interruptor automàtic i fer

efectiva la posta a terra: 1. Si el seccionador està tancat i accionem el interruptor automàtic connectant-

lo, es bloqueja l’accés al seccionador i no podem actuar ni el seccionador ni el seccionador de posta a terra.

2. Si el seccionador està obert i accionem el interruptor automàtic connectant-lo, es bloqueja l’accés al seccionador i no podem maniobrar ni el seccionador ni el seccionador de posta a terra.

3. Si la posta a terra està connectada no es possible accionar el seccionador de posta a terra (obrint-lo) fins la posició de seccionament, fins que es realitzi l’obertura del interruptor.

4.- La tapa d’accés a les bornes està anclada amb la posta a terra, de tal manera que aquella sols es pot treure amb la posta a terra connectada i, mentre sigui fora, no es pot maniobrar la posta a terra.

Tant el interruptor automàtic, seccionador i el seccionador de posta a terra, poden ser dotats d’un dispositiu que permet bloquejar la seva maniobra, tant en posició d’obert com en el de tancat.

1.9.8.22 Càlculs de Terres

El sistema de posta a terra serà del tipus de terres separades unes per farratges i altres per el neutre de baixa tensió

Donades les especials característiques d’instal·lació, sobre un terreny rocós d’elevada resistència òhmica, es realitzarà un sistema de posta a terra especial.

Es realitzaran dos elèctrodes de piques alineades degudament millorades amb grafit electrolític en pols. Mantenint la separació necessària entre l’elèctrode de neutre i el de farratges.

El nombre i longitud de les piques, així com la del cable de Cu de 50mm2 que s’utilitzarà s’ajustarà sobre el terreny, segons amidaments. A adjuntar en el certificat final d’obra.

La resistència màxima de la resistència del neutre serà de 25Ω, i la resistència màxima dels farratges serà de 20Ω. En el centre de mesura també es mantindran les tensions de pas i de contacte normatives.

Com a mesura addicional de seguretat per a les tensions de contacte, segons es recull en el mètode de càlcul i projecte de instal·lacions de posta a terra per a centres de transformació de tercera categoria UNESA, es contempla:

Disposar de soleres o paviments que aïllin suficientment de terra les zones perilloses. Amb aquesta finalitat es recobrirà el terra del centre de transformació amb una pintura de les adequades característiques, així com també és realitzarà una malla equipotencial.

El sistema de terres pot presentar modificacions segons les mesures sobre terrenys o les indicacions de la companyia FECSA-ENHER 1,SA

Page 76: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

76

1.9.8.22.1 Terres de Servei

El neutre del transformador s’agafarà del quadre de baixa tensió instal·lat en l’edificació annexa del centre de transformació. I es portarà en cable aïllat fins a separar-lo la distància necessària de la presa de terres dels farratges.

- Piques en fileres

- Separació piques: 3 m

- Profunditat de l’elèctrode: 0,50 m

- Nombre de piques: 3

- Longitud de les piques: 2 m

- Elèctrode seleccionat: 5/32

- Paràmetres característics de l’elèctrode:

- De la resistència: Kr = 0,135 Ω/Ωm

Valors de resistència de posta a terra (R’bt) de l’elèctrode tipus seleccionat, per la resistivitat del terreny mesurat.

- Resistència de posta a terra pel neutre de baixa tensió serà de 11,88 ohms.

1.9.8.22.2 Terres de Protecció

1.9.8.22.2.1 Terres de Protecció en el Centre de Transformació

L’elèctrode de posada a terra de la instal·lació no és un elèctrode tipus segons mètode UNESA. Encara així per a realitzar la justificació del càlcul realitzarem una aproximació a un elèctrode tipus estàndard, i s’efectuaran les comprovacions pertinents al realitzar les proves de tensions de pas i contacte.

D’acord amb el document elaborat per UNESA, “ Mètodo de cálculo y Proyecto de instalaciones de puesta a tierra para Centros de Transformación conectados a redes de tercera categoría” , s’ha projectat la següent instal·lació :

- Al terra del CT, i a 0,10 m de profunditat màxima, s’instal·larà un reixat d’acer format per rodó de 3mm de diàmetre com a mínim, amb els nusos electrosoldats, formant una malla de dimensions no superiors a 0,30×0,30 m, aquest reixat es connectarà a la terra de protecció del CT.

- Les portes i les reixes metàl·liques amb masses conductores que es puguin tocar des de fora del CT no tindran contacte elèctric amb masses conductores que siguin susceptibles a quedar sotmeses a tensió degut a defectes o avaries.

1.9.8.22.2.2 Elèctrode de la Posada a Terra del Neutre BT

Tenint en compte que només per CT amb Terres Separades. Per tal de mantenir els sistemes de terra de protecció i servei, independents, la connexió de la posada a terra del neutre es realitzarà amb cable aïllat de 0,6/1 kV, protegit amb tub de PVC amb grau de protecció ≥ de 7.

Page 77: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

77

Separació de les posades a terra D = 8 Elèctrode de la posada a terra del neutre CODI.- 5/32 Resistència de la posada a terra del neutre R´bt = 11,88 Ω (Es compleix que: R´bt ≤ 37Ω)

1.9.9 Relés de Protecció i Automatismes de Control de la Minicentral

Per a l’entrega d’energia a la xarxa, segons BOE 12-9-1985, núm 219, pàgina 28810, on es redacta l’ordre de 5 de Setembre de 1985, per la que s’estableixen les normes administratives i tècniques per el funcionament i connexió a la xarxa elèctrica de centrals hidroelèctriques de fins a 5000 kVA i centrals d’autogeneració elèctrica. Cal disposar d’un sistema de protecció i control per a la minicentral. Aquest serà un sistema autònom de protecció desenvolupat específicament per la seva utilització en cel·les SM6–36 d’interruptor automàtic DM1-C. Utilitzarem un sistema de la casa MAYVASA.

Aquest sistema es caracteritza per les següents proteccions;

- Protecció contra sobrecàrregues de fase, mitjançant famílies de corbes CEI-255.

- Protecció contra curtcircuits entre fases, mitjançant família de corbes a temps definit.

- Protecció contra sobrecàrregues homopolars o fugues a terra, mitjançant famílies de famílies de corbes CEI-255. Normalment inversa, extremadament inversa, o a temps definit.

- Protecció contra curtcircuits de fase a terra, mitjançant família de corbes a temps definit.

- Protecció contra sobreescalfaments o inundacions, mitjançant entrada de dispar per contacte de lliure tensió.

A tots els casos de protecció de corbes, es disposa de 18 corbes per família.

Els Elements del sistema són;

- Un relé electrònic com a microprocessador, que incorpora a la seva part frontal els dials de tara, i un conjunt de microwitches per la selecció o inhabilitació d’aquestes proteccions, també inclou a la seva part frontal els leds de indicació de dispar i estat del relé.

- Tres captadors toroïdals, que es situen rodejant el cablejat del sistema trifàsic de mitja tensió, que a més de donar la indicació de la corrent que circula, alimenta al relé electrònic.

- Un dispar electromecànic de baix consum, que al rebre la senyal del relé electrònic, provoca l’obertura del interruptor automàtic.

Alimentació;

S’alimenta a partir d’una corrent de fase de 5 A, sense alimentació auxiliar. Si es desitja que el rang de protecció estigui per sota d’aquesta intensitat, es disposa d’una entrada per l’alimentació externa amb una corrent alterna de 230 V.

Les altres característiques són;

Page 78: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

78

Ith/Idin = 20kA/50kA

Temperatures = -10 a 60 ºC

Freqüència nominal = 50 Hz 10%

1.9.10 Afectació Línia Mitja Tensió

Per realitzar la connexió amb la línia de mitja tensió “Llobregat1”, com hem anomenat anteriorment, es connecta la cel·la de línia del nou CM amb la cel·la de línia del CT “N1171”, aquest CT s’alimenta del entroncament en aeri amb la línia de mitja tensió “Llobregat1”. En concepte de millora de la xarxa la companyia, ens obliga a realitzar el desplaçament de la línia existent de mitja tensió, afectada per el desdoblament de l’eix del Llobregat.

1.9.10.1 Situació

El tram afectat es situa en el kilòmetre 86 de la carretera C-16, és tracta del tram de la línia aèria de mitja tensió que connecta amb la línia area de mitja tensió “Llobregat1”, actualment aquest tram, alimenta al CT “N1171”, que és el CT al qual es connecta la línia subterrània de mitja tensió que surt del nostre CM.

1.9.10.2 Distàncies Reglamentàries

Es realitza el creuament amb l’antiga carretera C-16, i el creuament amb el traçat previst per el desdoblament de la carretera esmentada. En aquests creuaments és necessari respectar les distàncies reglamentàries, del conductor respecte els diferents elements que es mostren a la Figura 22, i de la instal·lació dels suports fora de la zona d’afectació de la carretera afectada, en el nostre cas, la distància reglamentària per la instal·lació dels suports fora de la zona d’afectació de la carretera, és de 25 metres.

Figura 22. Distàncies reglamentaries.

S’instal·laran castellets metàl·lics normalitzats, l’armat d’aquests castellets seran del tipus triangle i de designació D.2, Figura 23. Aquesta disposició fa que en vanos inferiors a 150 metres no es tinguin problemes de distàncies en separació de conductors, ja que en l’armat es separen un metre i mig entre ells.

Page 79: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

79

Figura 24. Armats dels castellets normalitzats.

1.9.10.3 Suports a Instal·lar

S’instal·larà un suport per realitzar una conversió aeri subterrània al costat del CT “N1171”, realitzant un entroncament termoretràctil amb la línia subterrània existent que alimenta el CT “N1171”.

Es modifica el traçat de la línia existent, tot i que es realitza l’entroncament amb el mateix suport, suport A del plànol nº16, aprofitant el vano existent de conductor.

La retirada dels suports i conductors de l’antic traçat anirà a càrrec de la companyia.

S’instal·laran castellets metàl·lics normalitzats de suport lleugerament superior al calculat, per a més seguretat.

D’aquests quatre castellets, tres d’ells tindran un esforç de 2000 Kp i el restant un esforç de 3000Kp. Degut al desnivell del terreny i tenint en compte les distàncies de seguretat s’opta per instal·lar castellets de 16 metres d’alçada. De manera que es compleixen les distàncies del conductor al terreny, i suficient alçada per instal·lar semicreuetes d’un metre i mig, que garantitzen les distàncies entre conductors en trams de línia normals.

1.10 Aspectes Econòmics

En aquest apartat es valora la viabilitat econòmica per la instal·lació, una vegada dissenyada la instal·lació, es coneix la inversió necessària per la instal·lació, descrita en més detall en el pressupost, coneixen la inversió es pretén conèixer l’amortització i conèixer els ítems per realitzar l’estudi econòmic.

Page 80: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

80

1.10.1 Ajudes Administratives

En primer lloc cal saber que segons la llei de conservació de l’energia i els decrets ministerials que la desenvolupen, garanteixen, entre altres disposicions, la compra de tots els kilowatts hora produïts, i en fixa el preu de compra.

Segons es descriu en el nou plà de l’energia, es posen en pràctica una sèrie de mesures que pretenen incentivar les energies renovables, amb la intenció de ser una solució econòmica i segura per al consumidor, posen a disposició una sèrie de primes per la producció d’energia de manera renovable.

1.10.2 Inversió

Tal i com es descriu al pressupost, en aquest estudi s’ha dissenyat una instal·lació amb un cost de dos-cents setanta-nou mil, vuit-cents quaranta vuit euros, i seixanta-set cèntims d’euro.

1.10.3 Sistema de Tarifes

Per a petites centrals hidràuliques, el sistema de preus d’energia elèctrica subministrada a la companyia, es regeix per discriminació horària tipus 3 (hores punta, vall i planes), de triple tarifa, o be d’energia tipus garantida.

Per el control de la producció d’energia i la seva posterior entrega a la xarxa elèctrica, s’instal·larà un comptador horari de tres esferes. Mitjançant un petit equip temporitzat, anirà canviant el tipus de tarifa, segons les hores del dia.

1.10.4 Producció Anual

La producció anual de la minicentral, es coneix mitjançant l’estudi hidrològic, el cabal de l’equipament i el rendiment de la instal·lació.

Per conèixer la producció anual de la minicentral, cal definir el temps característic de la instal·lació.

Aquest temps característic, en centrals situades al mig del curs d’un riu, en el nostre cas, el riu Llobregat, és en les instal·lacions on es poden tenir un temps característic més elevat, sempre i quan el cabal de l’equipament sigui l’adequat.

En centrals d’aquests tipus es pot considerar de mitja, pot obtenir al voltant de 4.000 hores de funcionament.

Anteriorment, s’han calculat els dies en que el riu porta aigua suficient, per posar en funcionament la instal·lació, s’en ha tret la següent conclusió;

- En un 0,47% dels dies no es podrà turbinar, ja que el cabal que baixa pel riu és insuficient per posar en marxa la minicentral.

- En un 30,81% dels dies, la minicentral podrà turbinar a ple rendiment, que permet la concessió.

- En un 68,71% dels dies, la minicentral treballarà al que hem anomenat nivells entremitjos.

Tenint en compte els rendiments de la turbina, generador i transformador. Per conèixer la producció anual de la minicentral, es realitza l’estudi en els dos rangs de temps, en que la instal·lació entra en funcionament. Anualment la minicentral treballarà en els següents rangs;

Page 81: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

81

- En un 30,95 % dels dies, la minicentral podrà turbinar a ple rendiment, que permet la concessió. Produint una potència de 259 kW.

- En un 69,05 % dels dies, la minicentral treballarà al que hem anomenat nivells entremitjos. A la Taula 3 es realitza la mitja mensual en els dies entremitjos, i obtenint una mitja anual, per la producció de la minicentral en els dies entremitjos, de 189,6 kW

OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE GENER FEBRER MARÇ Dies 306 322 280 315 327 304 Mitja 191,65 173,09 170,27 187,26 171,54 174,82

ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE

Dies 301 230 217 229 289 275

Mitja 192,17 193,54 199,77 212,53 206,41 202,21

Dies Dies contavilitzats

Mitja Anual 189,6 [kW] Mitja Mitja de producció [kW]

Taula 3. Mitja de producció anual en dies entremitjos.

La minicentral produeix una potència de 259 kW durant el 30,95% dels dies de l’any. La minicentral produeix una potència de 189,6 kW durant el 69,05% dels dies de

l’any. Això equival a una producció anual per a la minicentral de 211,1 kW. El temps característic és de 4.000 hores. La minicentral tindrà una producció anual de 844.400 kWh/any.

1.10.4.1 Índex d’Energia

Un rati molt important per analitzar la rendibilitat d’un aprofitament de manera comparativa, és l’índex d’energia, que és el quocient entre la inversió total per la minicentral i la seva producció anual.

Aquest índex d’energia té un valor de 0,2498.

1.10.5 Balanç Econòmic Anual

Segons l’article 22, del Reial Decret 326/2004, de 12 de Març, la valoració del kWh produït per la minicentral, es considerarà venut integrament a la companyia elèctrica.

1.10.5.1 Tarifa de Referència

La tarifa elèctrica mitja o de referència per a l’any del RD del 2004, definia a l’article 2 del RD 1432/2002, de 27 de desembre, té un valor de 7,2072 c€/kW·h.

Page 82: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

82

1.10.5.2 Tarifa Regulada

L’article 23, del RD 436/2004, de 12 de Març, defineix la tarifa regulada com al percentatge de la tarifa elèctrica mitja o de referència de cada any, definida a l’article 2 del RD 1432/2002, de 27 de desembre, i publicada al RD per el que s’estableix la tarifa elèctrica.

L’article 36, del RD 436/2004, de 12 de Març, defineix una tarifa del 90% durant els primers 25 anys, des de la seva posada en servei, i un 80% a partir d’aleshores.

1.10.5.3 Prima

L’article 24 del RD 436/2004, de 12 de Març, defineix la prima com el percentatge de la tarifa elèctrica mitja o de referència de cada any, definida a l’article 2 del RD 1432/2002, de 27 de desembre, i publicada al RD per el que s’estableix la tarifa elèctrica.

L’article 36, del RD 436/2004, de 12 de Març, defineix una prima del 40%.

1.10.5.4 Incentiu Participació a Mercat

L’article 25, del RD 436/2004, de 12 de Març, defineix l’incentiu, com el percentatge de la tarifa elèctrica mitja o de referència de cada any, definida a l’article 2 del RD 1432/2002, de 27 de desembre, i publicada al RD per el que s’estableix la tarifa elèctrica.

L’article 36, del RD 436/2004, de 12 de Març, defineix un incentiu del 10%.

1.10.5.4.1 Complement Energia Reactiva Tota la instal·lació acollida a règim especial, rebrà un complement per energia

reactiva, segons l’article 26, del RD 436/2004, de 12 de Març. Aquest complement es fixa coma percentatge de la tarifa elèctrica mitja o de referència de cada any, definida a l’article 2 del RD 1342/2002, i publicada al RD per el que s’estableix la tarifa elèctrica, en funció de la categoria, grup i subgrup al que pertany la instal·lació, i del període horari en el que es doni l’energia.

1.10.5.5 Preu mig

Segons hem dit anteriorment obtenim els següents valors:

2072,7=T c€/kWh : Tarifa de referència.

48648,6%)90( =Tr c€/kWh : Tarifa regulada.

88288,2%)40( =P c€/kWh : Prima.

72072,0%)10( =I c€/kWh : Incentiu participació a mercat.

- Complement reactiva.

0=Cr c€/kWh : Hores Punta

259,0=Cr c€/kWh : Hores Plà

0=Cr c€/kWh : Hores Vall

Obtenim doncs, un preu en les diferents parts;

Page 83: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

83

09,10Pr =horespuntaeu c€/kWh : Hores Punta

349,10Pr =horesplàeu c€/kWh : Hores Plà

09,10Pr =horesvalleu c€/kWh : Hores Vall

Aquests són preus mitjos diaris en les diferents zones de mercat, considerant que la instal·lació en un dia treballa quatre hores punta, dotze hores plà i vuit hores vall, obtenint una mitja d’aquestes;

2195,10Pr =eu c€/kWh

1.10.5.6 Facturació

El flux de caixa de la instal·lació, en un any, serà el producte entre la producció anual i el preu fixat per kWh.

844.400.Pr =od kWh/any : Producció anual

102195,0Pr =eu €/kWh : Preu

L’ingrés de caixa de la instal·lació serà de:

I = 86.293,458 €/any

1.10.5.7 Període d’Amortització

Estudiant l’amortització utilitzant el sistema de càlcul d’amortització degressiva per suma de dígits, obtenim la Taula 4 on es calcula l’amortització a deu anys de la inversió inicial. Aquest sistema segueix el mètode anglès en que els primers anys pagues més i aquest valor es va reduint al llarg dels deu anys, fins a obtenir l’amortització total de la inversió.

Es calcula un valor per a l’amortització del primer any i que s’anirà reduint al llarg dels anys reduint el valor progressivament fins als deu anys, en que s’haurà amortitzat totalment la inversió de la instal·lació.

Obtenim doncs els valors necessaris per a la construcció de la Taula 4:

Inversió = 279.848,67 €

Amortització = 10 Anys

Amortització al primer any = 5.088,15 €

Ingrés producció anual = 86.293,458 €

Page 84: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

84

Any Amortització anual

Amortització Acumulada Valor Net Benefici Net

1 50.881,58 50.881,58 228.967,09 € 35.411,88 € 2 45.793,42 96.675,00 183.173,67 € 40.500,04 € 3 40.705,26 137.380,26 142.468,41 € 45.588,20 € 4 35.617,10 172.997,36 106.851,31 € 50.676,35 € 5 30.528,95 203.526,31 76.322,36 € 55.764,51 € 6 25.440,79 228.967,09 50.881,58 € 60.852,67 € 7 20.352,63 249.319,72 30.528,95 € 65.940,83 € 8 15.264,47 264.584,20 15.264,47 € 71.028,99 € 9 10.176,32 274.760,51 5.088,16 € 76.117,14 €

10 5.088,16 279.848,67 0,00 € 81.205,30 €

Taula 4. Taula I d’amortització de la inversió.

S’estudia aquest tipus d’amortització per ser un sistema còmode per l’inversor. L’altre opció és no obtenir benefici fins haver amortitzat la inversió, amortitzar la inversió en el menor temps possible. Com es demostra a continuació, al quart any ja obtenim benefici.

Any Inversió Fluxe de caixa Amortització

1 279.848,67 € 86.293,46 € - 193.555,21 € 2 193.555,21 € 86.293,46 € - 107.261,75 € 3 107.261,75 € 86.293,46 € - 20.968,30 € 4 20.968,30 € 86.293,46 € 65.325,16 €

Taula 5. Taula II d’amortització de la inversió.

1.10.5.8 Conclusió

En tot el que s’ha exposat anteriorment, podem dir que la instal·lació d’una minicentral a la Colònia de Viladomiu Nou , és suficientment viable respecte la inversió a realitzar.

En aquest estudi no s’han tingut en compte el cost de manteniment, de l’assegurança i altres costos de la instal·lació.

Hem calculat un període d’amortització a deu anys, més còmode per a l’inversor, on el primer any obtenim un benefici net de més de trenta-cinc mil euros, i al cap de deu anys s’obté el benefici màxim de vuitanta-un mil euros. Des de l’altre punt de vista estudiat, podem dir que en quatre anys ho tens pagat, és a dir, a partir del quart any ja obtens benefici.

Una vegada amortitzada la inversió, la minicentral produirà 86.293,458 €/any.

Podem dir doncs, després de realitzar l’estudi tècnic i econòmic, que la instal·lació d’una minicentral a l’antiga colònia tèxtil de Viladomiu Nou, és viable.

Page 85: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Memòria

85

1.11 Planificació

La planificació dels treballs seguirà el següent esquema;

Setmana 1a 2a 3a 4a 5a 6a 7a Obra civil Instal·lació Turbina Instal·lació Generador Instal·lacó Equipament elèctric Construcció Centre Transformació Instal·lació Aparamenta al CT Connexió a xarxa MT Assajos i Revisió Afectació MT

1.12 Ordre de prioritat

En la redacció i presentació d’aquest projecte, es mantindrà el següent ordre de prioritat;

1.- Planos.

2.- Plec de Condicions.

3.- Pressupost.

4.- Memòria.

FRANCESC ESQUERRA MIRÓ

ENG. TÈCNIC INDUSTRIAL

Nº COL·LEGIAT: 123041

La propietat

Tarragona, a 04 d’Abril del 2006.

Page 86: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric

2. Annexes

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Electricitat.

AUTOR: Francesc Esquerra i Miró. DIRECTOR: Jordi Garcia Amorós.

DATA: 04 / 2006.

Page 87: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

87

2 Annexes

2.1 Memòria de Càlcul

El present estudi té com a finalitat l’aprofitament hidroelèctric de l’antiga colònia tèxtil de Viladomiu Nou, situada al terme municipal de Gironella. L’objectiu d’aquest document és recollir tota la informació tècnica necessària per estimar la viabilitat tècnica de la minicentral hidroelèctrica.

2.1.1 Aspectes Tècnics

2.1.1.1 Tipus de Minicentral Hidroelèctrica

La finalitat d’una central hidroelèctrica és la d’aprofitar l’energia d’un curs d’aigua com a conseqüència d’una diferencia de nivell existent entre dos punts, transformant-la en energia elèctrica disponible en el punt més baix on es situa la central.

2.1.1.2 Riu Llobregat

De Cal Rosal (nivell d’aigua a 480 m) a l’Atmetlla de Merola (320 m), se salva un desnivell de 160 m en 20,65 km de riu, la qual cosa presenta un pendent de gairebé el 8 per mil (sense de baixar del 6 per mil fins a Cal Riera). Però el 8 per mil de pendent de Cal Rosal a l’Atmetlla de Merola no és uniforme. En els quilòmetres 103,65 i 105,40 trobem pendents del 12,9 i l’11,4 per mil. Aquest tram se situa al voltant de Puig-Reig, aproximadament entre Cal Prat a Cal Vidal, el salt mitjà de 12,56 m és superior als 11 m de salt mitjà per al conjunt del sistema de colònies del Baix Berguedà.

En el pas del riu Llobregat per el Baix Berguedà, el riu presenta les característiques necessàries per a la construcció de minicentrals “d’aigua corrent”, és a dir, aquells aprofitaments que mitjançant la construcció d’una petita pressa, capten part del cabal circulant pel riu i el condueixen cap a la central per ser turbinat. Posteriorment aquest cabal es retorna al riu.

L’estudi es situa en el pas del riu Llobregat per el terme municipal de Gironella. Riu que neix al terme municipal de Castellar de Nug (Berguedà) i transcorre per les comarques del Berguedà, Bages, Anoia, Vallès Occidental i Baix Llobregat. S’estudia el seu pas per les antigues colònies tèxtils del Baix Berguedà, a la Figura 25 es mostra el plànol de les colònies del Baix Berguedà, i del pas del riu per les contrades esmentades.

Page 88: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

88

2.1.1.2.2 Pendent De Cal Rosal (nivell d’aigua a 480 m) a l’Atmetlla de Merola (320 m), se salva un

desnivell de 160 m en 20,65 km de riu, la qual cosa presenta un pendent de gairebé el 8 per mil (sense de baixar del 6 per mil fins a Cal Riera). Però el 8 per mil de pendent de Cal Rosal a l’Atmetlla de Merola no és uniforme. En els quilòmetres 103,65 i 105,40 trobem pendents del 12,9 i l’11,4 per mil. Aquest tram se situa al voltant de Puig-Reig, aproximadament entre Cal Prat a Cal Vidal, el salt mitjà de 12,56 m és superior als 11 m de salt mitjà per al conjunt del sistema de colònies del Baix Berguedà.

La colònia Rosal, construïda l’any 1859, va ser la primera colònia tèxtil del riu Llobregat. Les característiques que presenta el riu, va afavorir la construcció de noves colònies tèxtils, creant un sistema de colònies.

En el tram de riu de Cal Rosal (nivell d’aigua a 480 m) a l’Ametlla de Merola (320 m), hi trobem quinze fàbriques (catorze de les quals acompanyades de colònia) en 20,65 km (longitud real) de riu.

2.1.1.2.1 Relleu El riu Llobregat, entre els 800 m i els 600 m

creua els relleus calcaris prepirinencs formant congostos. A l’altura de Berga deixa la zona muntanyosa; el nou tram s’inicia de forma brusca i el riu entra en una regió de paisatge obert propi de la Depressió central.

En distingim, a grans trets, dues parts:

• De Cal Rosal a Viladomiu Vell. Vall oberta. • De Viladomiu Vell a l’Atmetlla de Merola.

Vall tancada.

Figura 25. Colònies tèxtils del Baix Berguedà.

Page 89: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

89

2.1.1.2.3 Sinuositat

La sinuositat d’un riu ve donada pel quocient 'L

L, on L és la longitud real i L’ la

distància en línia recta des del seu naixement fins la seva desembocadura. Per al Llobregat

tenim el quocient següent; 45,18,1075,156

= , un índex elevat per a un riu curt com el Llobregat,

que indica un recorregut lent i sinuós (de Cal Rosal a Viladomiu Vell el riu és menys sinuós que de Viladomiu Vell a l’Atmetlla de Merola).

Les colònies ocupen els bons meandres: aquells que compten amb suficient perímetre per a construir el canal necessari i topografia apta per a disposar-hi els edificis. L’estreta relació entre colònia i meandre al Baix Berguedà dóna un tipus d’establiment específic, ben diferent del d’altres conques.

2.1.1.3 Estudi Hidrològic

El règim de cabal d’un riu pot ser molt variable, l’estudi hidrològic és imprescindible per a la determinació de la potència a instal·lar i de l’energia que es pot produir en un aprofitament hidroelèctric.

L’obtenció del cabals mitjos diaris es fa mitjançant el registre hidrològic7, és un registre de cabals de les estacions d’aforament situades al canal Industrial de Berga, a l’entrada del riu al pantà de la Baells, i a la sortida del riu de la presa del pantà de la Baells.

A la Taula 6, es mostra els cabals diaris classificats estadísticament per mesos, ens dona una idea de la freqüència de cabal té el riu Llobregat ens les diferents èpoques de l’any, s’observa que en les èpoques de tardor i primavera els cabals són més variables que en la resta de l’any, això és degut a les pluges locals de l’època i a l’efecte de contenció que exerceix la presa de la Baells la resta de l’any, que fa que els valors es mantinguin més constants a la resta de l’any.

Mesos OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE

Primer Percentil (25º) 3,47 4,83 5,00 4,32 4,38 5,74 5,11 4,43 3,34 3,02 3,67 3,50

Mitjana diària 4,89 9,01 7,92 4,83 6,44 12,23 11,62 6,04 4,34 4,58 4,37 4,57

Tercer Percentil (75º) 4,90 11,90 7,12 5,14 5,74 12,94 11,70 5,11 5,01 6,01 5,22 5,50

Taula 6. Cabals diaris classificats estadísticament.

S’estudia doncs, la franja en que es mouen majoritàriament els cabals diaris classificats per mesos, d’aquesta manera representant-ho gràficament en la Figura 26, es pot observar que en els mesos de Setembre, Març i Abril, el cabal que baixa pel riu és molt abundant i molt variable respecte les altres èpoques de l’any, que es manté dintre un marge relativament petit.

7 Registre hidrològic, Annexa 2, està proporcionat per l’Agència Catalana de l’Aigua (A.C.A.), és un

registre de cabals mitjos diaris des de l’any 1990 fins a l’any 2004.

Page 90: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

90

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

Pr i mer Per centi l (25º)

M i t j ana diàr i a

T er cer Per centi l (75º)

Figura 26. Gràfica de cabals diaris classificats estadísticament.

2.1.1.4 Criteris de Disseny

Tenint en compte que la potència elèctrica es proporcional a l’altura del salt i al cabal turbinat, la correcta determinació d’aquestes variables és fonamental per el disseny de la instal·lació.

2.1.1.4.1 Determinació del Cabal de l’Equipament En primer lloc cal definir els cabals que intervenen en l’estudi, mostrats a la

Taula 7.

Dades principals

Cabals Mig Màxim Mínim Ecològic Mínim Tècnic Equipament (Concessió)

Taula 7. Cabals característics per a la instal·lació.

La Taula 7 ens permetrà fer la corba de cabals classificats8, que proporciona una valuosa informació gràfica sobre el volum d’aigua existent, el turbinat, el mínim tècnic o ecològic i el de l’equipament.

En el nostre cas el cabal de l’equipament anirà supeditat a la concessió d’aigües9, per part de la Generalitat de Catalunya i a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, existent actualment a la colònia Viladomiu Nou. La Figura 27, és part del document de concessió d’aigües, on s’indica el cabal permès per a turbinar segons la concessió de la Colònia Viladomiu Nou.

8 Corba de cabals classificats, gràfic realitzat en el Plànol nº4.

9 Document de concessió d’aigües, es troba en la cronologia de Viladomiu Nou, Annexa 3.

Page 91: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

91

Figura 27. Part del document de la concessió d’aigües.

Els cabals Mig, Màxim i Mínim, estan extrets del resum del registre hidrològic10. Es refereixen al cabal que porta el riu en el seu pas per la Colònia de Viladomiu Nou.

El cabal ecològic, és el cabal que cal mantenir al riu per tal de conservar el medi fluvial afectat per a la instal·lació. Segons els estudis disponibles, el cabal mínim a mantenir per tal de garantir la qualitat biològica del riu és d’un 20% del cabal mig anual que porta el riu.

migeco QQ ⋅= 20,0 (1)

ecoQ : Cabal ecològic.

migQ : Cabal mig.

segmQeco /21,1 3= (1)

El cabal mínim tècnic s’estima segons la turbina utilitzada, és el cabal mínim que s’ha de deixar en cas d’aturada, a la càmera de càrrega, per tal de que un cop torni haver-hi el nivell d’aigua suficient per a poder ser turbinat, es pugui posar en funcionament la turbina sense problema.

emt QKQ ⋅= (2)

mtQ : Cabal mínim tècnic.

K : Factor de proporcionalitat (depèn de la turbina).

eQ : Cabal de l’equipament (concessió).

El quocient K, en una primera aproximació el podem estimar. En aquest cas la minicentral és “d’aigua corrent”, amb presa i desviació de l’aigua per conductes i posterior retorn de l’aigua al riu. Aquests tipus de minicentrals es caracteritzen per tenir un salt constant i un cabal molt variable, en aquests casos és aconsellable la utilització d’una turbina Kaplan o Semi-Kaplan.

• Per turbines KAPLAN: K=0,25

segmQmt /162,1 3= (2)

10 Es troba en el resum del registre hidrològic, Annexa 2.

Page 92: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

92

Així doncs, una vegada definits els cabals, a la Taula 8, es determinen els valors definits anteriorment a la Taula 7, que són les característiques principals per a la instal·lació, expressades en segm /3 .

Dades principals

Mig Màxim Mínim Ecològic Mínim Tècnic Equipament (Concessió) Cabals

6,07 235,24 1,99 1,21 1,162 4,651

Taula 8. Cabals característics per a la instal·lació.

2.1.1.4.2 Determinació de l’Altura del Salt Per a determinar l’altura del salt útil, s’han de considerar els valors expressats en

l’esquema general d’un salt d’aigua, Figura 28.

Figura 28. Esquema general d’un salt d’aigua.

Salt brut (Hb): Altura existent entre el nivell de l’aigua a l’entrada del canal del meandre i el nivell normal del riu, en el punt on es descarrega el cabal turbinat. Salt útil (Hu): Desnivell existent entre la superfície lliure de l’aigua a la càmera de carrega i el nivell de desaigua de la turbina. Salt net (Hn): És la diferència entre el salt útil i les pèrdues de carrega produïdes al llarg dels conductes.

2.1.1.4.2.1 Salt Brut (Hb) En el nostre cas ens trobem, que en el sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà,

s’aprofiten els bons meandres naturals aquells que compten amb suficient perímetre per a construir el canal necessari i topografia apta per a disposar-hi els edificis.

El ritme de fàbriques s’ajusta al ritme de meandres útils. El fabricant amplia la instal·lació hidràulica al màxim fins a completar el domini del meandre (el desnivell entre el desguàs i la presa següent s’ajusta al límit). La fàbrica controla l’aigua del meandre i la capacitat del seu salt depèn de la longitud d’aquell. Per a una longitud de 1000 m (habitual en aquests meandres) i un pendent del riu a la ratlla del 7 per mil, el salt resultant supera

Page 93: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

93

els 6-7 metres. Com és el cas de la colònia Viladomiu Nou, que és on se centra el nostre estudi, per a una longitud de 900 m, el salt resultant és de 7,14 m.

mHb 14,7=

2.1.1.4.2.2 Salt Útil (Hu) Pel que fa al salt útil, la següent Figura 29, ens dona una perspectiva que ens mostra

perfectament l’altura existent entre el nivell a la superfície lliure de l’aigua a la càmera de carrega i el nivell de desaigua de la turbina. Es tracta d’un plànol de l’antic projecte de la fabrica tèxtil, projectat l’any 1931, d’aquí traiem que el salt útil és:

mHu 84,6=

Figura 29. Plànol de l’any 1931, del projecte de la Fàbrica tèxtil de Viladomiu Nou .

2.1.1.4.2.3 Salt Net (Hn) D’aquestes figures es coneix l’altura útil del salt existent a Viladomiu Nou, el salt net

pot variar segons el cabal turbinat ja que les pèrdues de càrrega són en funció del cabal circulant. Aquestes pèrdues són degudes a l’obstrucció a l’aigua que presenten els diferents elements de la instal·lació com ara la reixa, a l’entrada i sortida de les tuberes, a la tubera forçada, els colzes, el tub d’aspiració, vàlvules, etc.

Page 94: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

94

Per al càlcul del salt net es poden utilitzar principalment dues expressions:

gvv

zzgpp

H SESE

SEn 2

22 −+−+

⋅−

(3)

:Ep Pressió d’entrada a la turbina. :Sp Pressió de sortida a la turbina.

:Ev Velocitat d’entrada a la turbina. :Sv Velocitat de sortida a la turbina.

:Ez Alçada a l’entrada de la turbina. :Sz Alçada a la sortida de la turbina.

ρ : Coeficient de rugositat (depèn del material).

En aquesta expressió s’estudia més a fons la turbina, l’expressió que utilitzarem per determinar les pèrdues de càrrega és la següent:

ZrSErAbn HHHH −− −−= (4)

:ErAH − Pèrdues prèvies a la turbina.

:ZrSH − Pèrdues posteriors a la turbina.

Les pèrdues prèvies a la turbina o pèrdues exteriors, són les produïdes per el remanso produït a la presa, el canal i la càmera de càrrega. Les calcularem a partir del salt útil que ja coneixem, i ja ha tingut en compte les pèrdues en el remanso i el canal, posteriorment es calcula les pèrdues a la càmera de càrrega, concretament a la reixa.

( ) rubErA HHHH +−=− (5)

rH : Pèrdues a la reixa.

Per calcular les pèrdues de càrrega a la reixa, utilitzarem la formula de Kirschner:

αβ seng

vbs

H r 2

234

⋅= (6)

s : Espessor dels barrots (m). α : Angle d’inclinació de la reixa respecte la horitzontal.

b : Distància entre barrots (m). β : Coeficient (depèn de la secció i forma dels barrots).

v : Velocitat d’entrada.

Page 95: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

95

Figura 30. Secció dels barrots de la reixa.

Per norma general, la pèrdua de càrrega a la reixa no ha de superar rH =0,025 m, això correspon a 2 o 3 cm, a partir d’aquí es dimensionen els barrots.

rH =0,025 m

)º90(8,92

8,042,2025,0

234

senbs

⋅⋅

⋅= (6)

42,0=bs

L’espessor dels barrots serà 0,04 m, així doncs la separació entre ells serà de 0,095 m. Per dimensionar la reixa utilitzem la següent expressió des de on treure’m el numero de barrots necessaris per a la reixa.

bsL

n+

= (7)

095,004,09,0

+=n (7)

barrots 7=n

( ) mH ErA 325,0025,084,614,7 =+−=− (5)

Les pèrdues posteriors a la turbina, són les que es produeixen en el curs de l’aigua per les conduccions de la turbina, a l’entrada i sortida de les tuberes, a la tubera forçada, els colzes, el tub d’aspiració, vàlvules, etc. Aquestes pèrdues s’engloben en les pèrdues per la tubera, i les pèrdues produïdes per la turbina la indica el fabricant.

TtZrS HHH +=− (8)

tH : Pèrdues per la tubera.

TH : Pèrdues per la turbina.

S’estima que les pèrdues produïdes desprès de la turbina no superaran el 2% del total del salt útil abans de la turbina.

( ) 02,0⋅−= −− ErAbZrS HHH (9)

Page 96: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

96

( ) mH ZrS 1363,002,0325,014,7 =⋅−=− (9)

Per tant, el salt net per a la instal·lació (Hn):

1363,0325,014,7 −−=nH (4)

mH n 6787,6= (4)

2.1.1.4.3 Determinació de la Potència a Instal·lar La potència disponible a la central hidroelèctrica varia en funció del cabal turbinat i

el salt existent a cada instant.

L’expressió que ens proporciona la potència instantània és la següent:

eHQP n ⋅⋅⋅= 81,9 (10)

P: Potència instantània en kW.

Q: Cabal turbinat en segm /3.

nH : Salt net existent en metres.

e : Factor d’eficiència de la central.

Aquest factor és el producte dels rendiments dels diferents equips que intervenen a la producció d’energia, és a dir:

sgt RRRe ⋅⋅= (11)

tR : Rendiment de la turbina.

gR : Rendiment del generador.

sR : Rendiment del transformador de sortida.

El rendiment pot variar en funció del fabricant i del tipus, però a efectes d’una primera aproximació, es pot agafar com a factor d’eficiència per a una minicentral hidroelèctrica moderna, el valor de 0,85.

Una primera aproximació de la potència la podem fer amb el valor del cabal de l’equipament, que correspon a la concessió d’aigües de que disposem per a la minicentral, sense tenir en compte els dies en que baixa un cabal inferior ni el cabal ecològic, que s’estudiarà a continuació. Aquesta serà la situació més habitual i ens pot donar una idea de la potència a instal·lar.

85,06787,6651,481,9 ⋅⋅⋅=P (10)

kWP 015,259= (10)

Page 97: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

97

2.1.1.4.3.1 Estimació de la Potència Produïda La potència produïda anirà en funció del cabal existent, ja que és el valor més

variable de que disposem.

Tenint en compte el valor de la concessió i el cabal ecològic, s’estudia la potència diària de que disposarem, així obtindrem una mitja de producció per les diferents èpoques de l’any.

Resumint la Taula 8 obtenim els valors que utilitzarem per estimar la potència produïda, expressats a la Taula 9.

Taula 9. Classificació de cabals característics per a la instal·lació.

El cabal ecològic, juntament amb el tècnic són les dades que exerciran de tall, alhora d’estimar els dies, en que la instal·lació podrà estar en funcionament generant energia elèctrica.

Podem considerar els dos valors, de seguretat, un per a mantenir el cabal ecològic i l’altre valor es pot definir com el que cal deixar a la càmera de carrega per tal de garantir la seguretat de la instal·lació.

A la Taula 10, es mostren les dades característiques, alhora d’estimar la potència produïda per la instal·lació:

Dades per la instal·lació

Mínim Tècnic

(No Turbinable)

Min.Tec+Ecol (Mínim Turbinable)

Equip+Ecol. (Màxim Turbinable)

Equipament (Concessió)

Cabals 1,162 2,372 5,861 4,651

Taula 10. Classificació de cabals per estimar la potència produïda.

Mínim Tècnic; És el cabal mínim que cal deixar a la càmera de càrrega, per garantir la fiabilitat de

la instal·lació.

Min.Tec+Ecol; És el cabal que porta el riu, a partir del qual la instal·lació podrà entrar en funcionament.

Equip+Ecol.; És el cabal que porta el riu que garanteix el funcionament a ple rendiment de la instal·lació, ajuntant el cabal màxim concedit juntament amb el cabal ecològic. A partir del qual es deixa anar l’aigua sobrant al riu.

Per realitzar l’estudi de la potència bruta instantània produïda, ens haurem de fixar principalment en els dies en que el cabal que baixa pel riu, és suficient per a ser turbinat. Haurem d’estudiar quan el cabal del riu està entre els nivells mínims; des de el punt de vista de la instal·lació, mantenint un cabal mínim tècnic i des del punt de vista de respecte al medi, deixant circular un cabal ecològic pel riu, per mantenir aquest cabal ens referim a

Dades principals

Mig Ecològic Tècnic Equipament (Concessió) Cabals

6,07 1,210 1,125 4,651

Page 98: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

98

sm /372,2 3 . I quan el cabal turbinable és superior a la concessió, en que obtenim uns valors per dia constants.

Per tant, ens fixarem amb aquests valors entremitjos, ja que quan el cabal circulant pel riu és superior a sm /861,5 3 , és innecessari fer l’estudi, ja que la concessió d’aigües de què disposa la colònia tèxtil de Viladomiu Nou és de sm /651,4 3 , a aquest valor de la concessió li hem de sumar el cabal ecològic que cal deixar al riu, i obtenim el cabal màxim circulant pel riu en què la instal·lació funcionarà a ple rendiment concessionat.

A la Taula 11, ens dona el percentatge de dies en que la instal·lació pot funcionar, i es demostra que cal fer èmfasi en els valors entremitjos per poder realitzar l’estudi de viabilitat.

Dades per la instal·lació

Mínim Tècnic (No Turbinable)

Min.Tec+Ecol. (Mínim Turbinable)

Equip+Ecol. (Màxim Turbinable)

Cabals 1,125<Q<2,372 2,372<Q<5,861 5,861<Q

Percentatge de dies 0,47% 68,71% 30,81%

Taula 11. Percentatge de dies de funcionament.

Realitzem l’estudi que relacionem amb el concepte entremig, per tant, ens referim a aquest valors entremitjos que estan entre els valors 2,372 i 5,861 sm /3 , per analitzar-los;

En primer lloc construïm una taula amb els dies entremitjos, ordenant-los de major a menor, ens permet obtenir un gràfic general de la potència bruta instantània, Figura 31, que pot produir la minicentral, en els dies en que el cabal està en els nivells entremitjos.

Figura 31. Estimació de la potència bruta en dies entremitjos.

Page 99: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

99

De la Figura 31 se’n extreu una idea general de producció bruta de la minicentral, en els dies entremitjos. Es refereix a 3514 dies mesurats, del registre hidrològic, en que el cabal està en valors entremitjos.

N’extraiem doncs, el marge de producció en aquests dies. En la major part dels dies la instal·lació treballa entre un marge de 150 i 250 kW, i que el mínim de producció bruta de la instal·lació és de 64,52 kW, i un màxim que està immediatament per sota al nivell concessionat que correspon a 259,015 kW, i que a partir del qual la minicentral treballa a ple rendiment.

A partir d’aquí, ordenem per mesos els valors, amb la intenció d’aconseguir un gràfic més detallat de la potència bruta de la minicentral. A la Taula 12, s’estudia el primer i tercer percentil del total de dies mesurats, ordenats per mesos, i la mitja aritmètica d’aquests.

Mesos OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE

Dies comptabilitzats 316 332 290 325 337 314 311 240 227 239 298 285

Primer Percentil (25º) 175,69 157,65 135,10 143,09 130,64 145,09 168,40 144,27 190,39 187,49 181,57 174,92

Mitjana diària 191,65 173,09 170,27 187,26 171,54 174,82 192,17 193,54 199,77 212,53 206,41 202,21

Tercer Percentil (75º) 225,59 203,29 215,76 223,38 214,62 221,23 225,69 236,35 219,32 243,77 239,00 226,18

Taula 12. Dies de funcionament, classificats estadísticament.

A la Figura 32, es dona una presentació gràfica de la Taula 12 anterior que facilita la comprensió d’aquesta, d’una manera més visual, s’observen els nivells de producció bruta de la minicentral majoritaris ordenats per mesos. S’entenen aquests valors com a més fiables ja que els altres són més variables degut als canvis de meteorologia del clima mediterrani, en que els rius poden canviar de nivell ràpidament. L’objectiu de l’estudi és basar-se en els nivells que es repeteixen més al llarg dels anys per a poder donar una major fiabilitat a l’estudi de l’aprofitament hidroelèctric.

Page 100: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

100

Gr àf i ca de cuar t i l s

0,00

50,00

100,00

150,00

200,00

250,00

300,00

P r i mer P er centil (25º)

M i t j ana di àr i a

T er cer P er centil (75º)

Figura 32. Dies de funcionament, classificats estadísticament.

Així doncs, hem donat una idea general per a poder estimar la potència que podrà produir la minicentral hidroelèctrica;

• En un 0,47% dels dies no es podrà turbinar, ja que el cabal que baixa pel riu és insuficient per posar en marxa la minicentral.

• En un 30,81% dels dies, la minicentral podrà turbinar a ple rendiment, que permet la concessió, produint una potència bruta instantània de 259,015 kW.

• En un 68,71% dels dies, la minicentral treballarà al que hem anomenat nivells entremitjos, produint una potència mínima bruta de 64,52 kW, una màxima de 259,015 kW, a partir del qual la central pot treballar a ple rendiment. La major part d’aquest dies entremitjos la minicentral produirà una potència bruta que estarà entre 150 i 250 kW aproximadament.

Page 101: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

101

2.1.1.5 Turbina Hidràulica

Per el càlcul de la turbina hidràulica a instal·lar, és determinen a continuació, una sèrie de valors característics, útils per a l’elecció de la turbina a instal·lar.

2.1.1.6 Altura neta

Correspon a l’altura útil del salt existent a Viladomiu Nou, el salt net pot variar segons el cabal turbinat ja que les pèrdues de càrrega són en funció del cabal circulant. Aquestes pèrdues són degudes a l’obstrucció a l’aigua que presenten els diferents elements de la instal·lació, calculades en l’apartat 1.4.2.3.

Definim l’altura neta disponible per a la turbina;

mH n 6787,6=

2.1.1.7 Cabal

El cabal útil per a turbinar és molt variable, tal i com s’explica en els apartats anteriors on es fa l’estudi hidrològic de la minicentral. En el 68,71% dels dies, la minicentral treballarà a nivells entremitjos.

Per el càlcul de la turbina s’utilitzarà el cabal màxim turbinable, que correspon al 30,81% dels dies.

Aquest cabal màxim correspon al cabal concessionat, Figura 27, que és de:

segmQ /651,4 3=

2.1.1.8 Velocitat Específica

Per l’elecció de la turbina ens basem amb la classificació de les turbines segons el seu número específic de revolucions, es defineix com el número de voltes que ha de donar la turbina d’un tipus determinat per a desenvolupar 1 CV de potència, vers un salt d’1 m, i amb un rendiment màxim. Aquesta magnitud permet fixar els criteris per a l’elecció de la turbina segons la classificació que es mostra en la Figura 34 :

4 HHPn

ns = (12)

H : Salt net existent en metres.

n : Velocitat en l’eix de la turbina en r.p.m.

sn : Velocitat específica de la turbina en r.p.m.

P : Potència en l’eix en CV.

Les turbines hidràuliques treballen a velocitats relativament baixes, que oscil·len entre 32 i 900 r.p.m. i com es mostra a la Figura 33, aquesta velocitat fa variar les característiques del rodet.

Page 102: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

102

Figura 33. Variació de les característiques del rodet a mesura que augmenta Sn .

Encara que la major part dels tipus de turbines, es projecten per a poder suportar, momentàniament, velocitats molt superiors a les de funcionament normal, sorgides de les variacions de càrrega. La velocitat de gir es dedueix de la fórmula dels generadors:

pf

n⋅

=60

(13)

f : Freqüència del sistema. 50 períodes per segon.

n : Numero de revolucions per minut.

p : Numero de parell de pols del alternador.

60 : Segons en un minut.

Com hem explicat anteriorment, la minicentral es caracteritza per tenir un salt constant i un cabal molt variable, en aquests casos és aconsellable la utilització d’una turbina Kaplan o Semi-Kaplan. A la Taula 13, es mostra la turbina més aconsellable en funció del salt i la velocitat específica.

Page 103: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

103

Taula 13. Tipus de turbina més adequat en funció de la velocitat específica i el salt.

El nostre salt net és de 6,6787 metres, segons la Taula 13, el més aconsellable és instal·lar una turbina Kaplan ràpida, que correspon a un marge de velocitat específica, comprès entre 500 i 800 r.p.m. Segons indicacions del fabricant, utilitzarem un multiplicador de velocitat, amb les característiques esmentades més endavant, així doncs optem per una velocitat disponible a l’eix de la turbina de 300 r.p.m., utilitzant l’expressió 12, ens resulta un valor de velocitat específica dins el marge indicat a la Taula 13.

Taula 14. Velocitats de sincronisme dels grups accionats per turbines hidràuliques.

1min300 −=n (13)

4 6787,66787,6 1,36259,015300 ⋅

=sn (12)

1min43,524 −=sn (12)

Page 104: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

104

A la Figura 34, s’observen diferents talls meridionals, de diferents rodets de turbines de reacció, classificats segons la velocitat específica. Segons les característiques de la nostre instal·lació, ens movem dins el marge de les turbines Kaplan del tipus ràpides.

Figura 34. Velocitats específiques dels diferents tipus de turbines hidràuliques, en funció del salt.

2.1.1.9 Elecció de la Turbina

A la Figura 35, es mostra el rang de possible utilització de les turbines, en funció del cabal i del salt, però des de el punt de vista elèctric. Aquesta figura torna a demostrar la necessitat d’instal·lar, segons les nostres característiques, una turbina del tipus Kaplan, ja que en la Figura 35 ens trobem dins el rang d’utilització d’aquestes.

Figura 35. Camp d’utilització dels diferents tipus de turbina.

Page 105: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

105

2.1.1.10 Conclusions

Dels resultats anteriors, s’opta doncs per la instal·lació d’una turbina Kaplan, turbina que presenta les següents característiques:

Les turbines Kaplan són turbines d’admissió total, igual que les turbines Francis, i estan incloses dins la classificació de turbines de reacció. Les característiques constructives són molt similars ambdós casos.

Degut al seu disseny, permeten velocitats específiques elevades, obtenint bons rendiments, inclòs dins els extensos límits de variació da cabal. A igual cabal les turbines Kaplan són menys voluminoses que les turbines Francis. Tant les Kaplan com les Semi-Kaplan tenen el rodet amb pales ajustables que els proporciona la possibilitat de funcionament en un rang més elevat de cabals. La Kaplan, a més, té distribuïdor regulable, el que dona un rang de funcionament més elevat i un millor rendiment, però això repercuteix en la complexitat i un cost més elevat.

El mecanisme d’orientació dels àleps del rodet i el distribuïdor, és controlat per el regulador de la turbina.

La utilització d’un tipus de turbina en un determinat aprofitament, està supeditada a aspectes tècnico-econòmics, en el nostre cas;

− En una minicentral caracteritzada per tenir un salt pràcticament constant, i un cabal molt variable, és aconsellable la utilització d’una turbina Kaplan o Semi-Kaplan.

En general, aquest tipus de turbines s’utilitzen per salts petits i cabals variables. La variació admesa al salt és del 60% al 140% del disseny, i en el cabal del 40% al 110% del cabal nominal.

El rendiment és aproximadament el 90% del cabal nominal i disminueix a mesura que ens en allunyem, Figura 36.

Figura 36. Rendiment de turbines Kaplan, Semi-Kaplan i Hèlice.

Page 106: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

106

Normalment s’instal·len amb l’eix vertical, tot i que també es poden instal·lar de manera horitzontal o inclinades. Entre aquests tipus estan les turbines tubulars i de bulb, Figura 37.

Figura 37. Diferents tipus d’implantació de turbines Kaplan.

Les turbines tubulars, que són conegudes com “amb S”. La seva implantació pot ser d’eix horitzontal, inclinat o vertical, i té un rendiment lleugerament superior a les Kaplan amb càmera (entre l’1% o 2%).

Les turbines de bulb, porten el generador dins la conducció, protegit per una carcassa impermeable. El rendiment és aproximadament un 1% superior al de la turbina tubular, tot i que l’obra civil es redueix, la complexitat dels equips és superior i dificulta el seu manteniment.

Page 107: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

107

2.1.1.11 Característiques de la Turbina

Tipo: KAPLAN

Posición del eje: Vertical

Diámetro del rodete (mm): 850

Velocidad de rotación (rpm): 524

Palier superior: Tope retensión rodillos+Rotula rodillos

Lubricación: Grasa

Palier de las palas: Bronce engrasado

Maniobra de palas: Automática

Maniobra de las directrices: Fijas

Cobertura rodete: Cilíndrica

Palier inferior: Palier regulado

Estanqueidad inferior: Trenzas

Apertura de palas: Cilindro hidráulico

Modelo: D-898-ERD

Implantación: Salto de canal

Espesor de la chapa (mm): 12

Caudal de arranque (l/s): 812

Rendimiento máximo (%): 86

Cierre de palas: Resortes

Número de palas: 4

Material de las palas: Cupro-alu

Chasis acoplamiento: Incluido

Protección anticorrosión: Arenaje +Imprimación_antióxido+Acabado

Color pintura: Verde RAL 6012

Calidad pintura: Epoxy

Page 108: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

2.1.1.12 Rendiment de la Turbina

A la Taula 15, segons les indicacions del fabricant, es mostra els rendiments de la turbina en els diferents rangs de treball.

Apertura 10 9 8 7 6 5 4Rendimiento de la turbina 86% 85% 84% 83% 81% 79% 75%

Taula 15. Rendiments de la turbina.

2.1.1.13 Potència Mecànica a l’Eix de la Turbina

Un cop determinada la turbina, i coneixent el rendiment d’aquesta, es calcula la potència mecànica a l’eix de la turbina;

[ ]CVHQ

P tn

mtη⋅

⋅⋅=

751000

(16)

tmP : Potència mecànica a l’eix de la turbina.

tη : Rendiment de la turbina.

[ ]kWPtm 9,26186,0

36,1756787,6651,41000

=⋅⋅

⋅⋅= (16)

[ ]kWPtm 9,261= (16)

2.1.2 Multiplicador de Velocitat

2.1.2.1 Índex de Multiplicació

Per a determinar el tipus de reductor, primer s’ha de calcular la relació de transmissió nominal, és a dir, l’índex de multiplicació sol·licitat, bàsic per obtenir les característiques indicades pel fabricant.

2

1

nn

i = (14)

i : Índex de multiplicació.

1n : Velocitat a l’eix del generador en r.p.m .

2n : Velocitat a l’eix de la turbina en r.p.m .

5300

1500==i (14)

2.1.2.2 Característiques del Multiplicador

Fabricación: Propuesta

Índice de multiplicación: 5

Velocidad primaria (rpm): 524,43

Velocidad secundaria (rpm): 1500

Page 109: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

109

Rendimiento (%): 97

Potencia (kW): 300

Tipo: Correa plana SIEGLING/HABASIT

2.1.3 Generador

2.1.3.1 Potència Nominal (Pn)

Inicialment es necessita determinar la potència (mecànica) útil disponible a l’eix del generador. En l’apartat 1.4.3. on es fa un càlcul d’una primera estimació de la potència a instal·lar, s’utilitza una estimació d’un factor d’eficiència de la central. Un cop determinada la turbina i el multiplicador, tenint en compte els rendiments cedits per el fabricant, es calcula la potència mecànica útil disponible a l’eix del generador.

mmm tgPP η⋅= (15)

gmP : Potència mecànica disponible a l’eix del generador.

tmP : Potència mecànica disponible a l’eix de la turbina.

mη : Rendiment del multiplicador.

[ ]kWPgm 04,25497,09,261 =⋅= (15)

Les potències nominals de fabricació, de les màquines asíncrones, varien dins una gran gamma. La potència nominal (o a plena càrrega) que ofereix el fabricant, es refereix a potències mecàniques a l’eix del motor. Les potències absorbides en el cas que treballessin com a motor serien superiors. Es determina un factor de seguretat, que proporcionarà un marge de seguretat i un increment de la vida operacional del conjunt de la transmissió.

smn fPPg

⋅= (17)

nP : Potència nominal.

sf : Factor de seguretat.

1,104,254 ⋅=nP (17)

[ ]kWPn 84,279= (17)

Aquesta potència nominal serà la que utilitzarem alhora d’escollir la màquina asíncrona, s’escull el model de 280 kW.

2.1.3.2 Tensió Nominal (U)

El generador d’una central hidroelèctrica de menys de 3000 kW, treballa a una tensió de 400 V, és a dir, en baixa tensió. Per a potències superiors a 3000 kW, la generació es produeix en mitja tensió.

Page 110: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

110

S’adopta una tensió de línia nominal en bornes del generador asíncron de:

[ ]V 400U =

2.1.3.3 Velocitat de Sincronisme

La velocitat a l’eix del generador adoptada és de 1500 r.p.m. reduint així el volum del generador i el seu pes, de manera que també es redueixen els costos i té l’avantatge que existeix una alta gamma de models estandarditzats amb aquesta velocitat de sincronisme.

[ ]-1s min 1500n =

Amb la velocitat de sincronisme, i utilitzant l’expressió (13), s’obté el numero de parells de pols necessari per al generador. La freqüència utilitzada a la xarxa del nostre país, igual que a tot el continent és de 50 Hz.

p5060

1500⋅

= (13)

2=p (13)

Es construirà un generador asíncron, amb una velocitat de sincronisme de 1500 r.p.m. i dos parells de pols, és a dir, 4 pols.

2.1.3.4 Velocitat Nominal

És la velocitat per a la qual s’obtindrà la potència en bornes del generador. La sortida nominal s’aconsegueix amb un lliscament (S) generalment comprès entre un 0,5% i un 2% de la velocitat de sincronisme. Per a un lliscament del 1%;

[ ]-1N min 1515n =

2.1.3.5 Potència en Borns del Generador

gmg gPP η⋅= (18)

gP : Potència en borns del generador.

gmP : Potència mecànica disponible a l’eix del generador.

gη : Rendiment del generador.

A partir de l’expressió 15, en què obtenim la potència mecànica disponible a l’eix del generador, calculem aquesta potència en borns del generador:

92,084,279 ⋅=gP (18)

[ ]kWPn 45,257= (18)

Page 111: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

111

2.1.3.6 Característiques del Generador

Donada la simplicitat i el baix cost dels clàssics motors elèctrics, aquests han començat a utilitzar-los com a generadors elèctrics. Per això, és necessari que el parell comunicat al rotor produeixi una velocitat superior a la de sincronisme. Aquest excés de velocitat produeix un camp giratori excitador. Interessa que la diferència entre les velocitats de funcionament i la de sincronisme sigui petita per a tal de reduir les pèrdues en el coure del rotor.

Es necessària la col·locació d’una bateria de condensadors que compensin l’energia reactiva generada.

La corrent per a la creació del camp magnètic, s’agafa de la xarxa, a la qual està connectat.

La utilització d’aquests tipus de generadors no precisa d’un regulador de velocitat per a la turbina. Per arrancar el grup s’obre el distribuïdor de la turbina fins que s’assoleix una velocitat pròxima a la de sincronisme i en aquest moment es connecta a la xarxa mitjançant un interruptor automàtic.

El generador compleix amb la norma general UNE (aplicable a l’estat espanyol), igualment amb les normes generals (AENOR, VDE, DIN, BSS, NEMA) d’altres països i de la CEI (Comissió Electrotècnica Internacional). Es verifiquen les corresponents normes UNE, relatives a graus de protecció, dimensions, refrigeració, forma constructiva, etc...

El grau de protecció (IP-Índex de protecció) utilitzat en aquest generador, és IP-23. Determinar el lloc de l’emplaçament del generador és essencial per la tria del grau de protecció. Aquest anirà acord amb les normes CEI-34-5 i UNE 20111-73.

Grau de protecció, IP-23;

− Ofereix protecció contra cossos estranys superiors a 12 mm.

− Ofereix protecció contra esquitxades d’aigua en direcció vertical i obliqua fins a uns 60º.

− Ofereix protecció contra el contacte amb la mà de peces sota tensió i protecció per a peces en moviment al interior.

Tipo: Generador asíncron

Tensión (V): 400

Fabricación: Propuesta Cos (phi): 0,82

Protección: IP23 Rendimiento (%): 92

Sondas en los arrollamientos:

Tipo PTC previstas

Velocidad (rpm): 1500

Sondas en los palies:

No previstas Frecuencia(Hz): 50

Control de velocidad:

No previsto Potencia eléctrica (kW): 280

Page 112: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

112

2.1.4 Equip de Condensadors

El fet d’existir a la instal·lació, un grup asíncron, caldrà instal·lar una bateria de condensadors, per tal de millorar el factor de potència. Segons la legislació, l’existència a la xarxa d’un factor de potència inferior a 0,9, està penalitzada.

2.1.4.1 Potència del Condensador

El condensador sempre intentarà mantenir un factor de potència igual a 1, de manera automàtica. Els valors de potència reactiva varien segons el cabal turbinat, caldrà doncs, marcar uns barems segons els diferents nivells de treball de la bateria de condensadors.

2.1.4.1.1 Potència Activa nominal (1/1) La potència entregada pel generador al transformador, segons l’expressió 18, ens

indica la potència activa nominal del transformador, que ens permetrà conèixer la potència necessària per el condensador.

[ ]kWPn 45,257= (18)

( )21 tantan ϕϕ −⋅= PQc (19)

P : Potència activa.

1ϕ : Arcos (del factor de potència cedit pel fabricant, descrites anteriorment).

2ϕ : Arcos (del factor de potència desitjat).

Per els valors nominals, el factor de potència cedit pel fabricant és de 0,82 i el desitjat és de 1.

( )( ) ( )( )( )1costan82,0costan45,257 ararQc −⋅= (19)

[ ]kVArQc 7,179= (19)

S’adoptarà el valor més pròxim, per tal d’evitar una possible sobrecompensació.

[ ]kVArQc 180= (1/1)

Aquest valor, ens permet obtenir un nou factor de potència nominal igual a 1.

2.1.4.1.2 Potència Activa (3/4) Igualment com hem fet en l’apartat anterior, però desglossant l’expressió 18, podem

arribar a l’expressió 10, on estimem un coeficient d’eficiència de la central (e), un cop sabem els rendiments, abans estimats (e), obtenim la següent expressió, que ens permeti calcular la potència al transformador en funció del nou cabal.

gmtHQgP ηηηρ ⋅⋅⋅⋅⋅⋅= (20)

P : Potència activa, en W.

ρ : Coeficient de l’aigua, 31000kg/m .

Page 113: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

113

g : Gravetat, 29,81m/s .

Q : Cabal, en aquest cas; tres quartes parts del nominal, /s3,48825m3 .

H : Salt net, 6,6787 m.

tη : Rendiment de la turbina, 86%.

mη : Rendiment del multiplicador, 97%.

gη : Rendiment del generador, 92%.

[ ]kWP 2,175= (20)

Ajustant l’expressió 19 al nou factor de potència, obtenim una nova potència del condensador (3/4):

( )21 tantan ϕϕ −⋅= PQc (19)

1ϕ : Arcos (0,8).

2ϕ : Arcos (1).

( )( )))1cos(tan()8,0cos(tan2,175 ararQc −⋅= (19)

kVArQc 4,131= (19)

Adoptant el valor més pròxim, evitant així una possible sobrecompensació:

[ ]kVArQc 131= (3/4)

2.1.4.1.3 Potència Activa (1/2) Igualment com hem fet en l’apartat anterior, calculem la potència al transformador en

funció del nou cabal.

gmtHQgP ηηηρ ⋅⋅⋅⋅⋅⋅= (20)

Q : Cabal, en aquest cas; la meitat del nominal, /s2,3255m3 .

[ ]kWP 81,116= (20)

Ajustant l’expressió 19 al nou factor de potència, obtenim una nova potència del condensador (1/2):

( )21 tantan ϕϕ −⋅= PQc (19)

1ϕ : Arcos (0,7).

2ϕ : Arcos (1).

( )( )))1cos(tan()7,0cos(tan81,116 ararQc −⋅= (19)

kVArQc 17,119= (19)

Adoptant el valor més pròxim, evitant així una possible sobrecompensació:

Page 114: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

114

[ ]kVArQc 118= (1/2)

2.1.4.1.4 Conclusions S’opta per la instal·lació de bateries automàtiques, que permeten adaptar-se a les

variacions de la demanda de la reactiva en funció de la programació realitzada al regulador, estan formades per els següents components:

− Condensadors Varplus M1 / M4.

− Contactors específics pel comandament dels condensadors.

− Fusibles de protecció.

La gamma s’estructura en tres models:

− Estàndard: per la instal·lació en xarxes no polucionades per harmònics.

− Classe H: per a xarxes dèbilment polucionades.

− Equips 8AH per a xarxes molt polucionades.

Page 115: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

115

2.1.4.1.5 Característiques Tècniques

- Tensió nominal:

400 V, trifàsica a 50 Hz.

- Tolerància sobre el valor de la capacitat:

0+10%

- Categoria de temperatura (400V):

- Temperatura màxima: 40ºC.

- Temperatura mitja en 24h: 35ºC.

- Temperatura mitja anual: 25ºC.

- Temperatura mínima: -0ºC.

- Nivell d’aïllament:

0,66 kV.

- Resistència a 50Hz, 1 minut:

2,5kV.

- Índex de protecció:

Tipus Estàndard, Classe H: IP31 y classe 8AH.

- IP54 opcional amb bateries Prisma.

- Intensitat màxima admissible:

- Tipus Estàndard: 1,3 In (400 V).

- Classe H: 1,5 In (400 V).

- Color:

Rectbloc: RAL 7032.

- Minicap y Prisma: color belge Prisma RAL 1019.

- Tensió màxima admissible (8h cada 24h conforme CEI 831):

- Tipus Estàndard: 450 V.

- Classe H: 520 V.

- Normes:

CEI 439-1, UNE EN 60439, 1.

2.1.5 Instal·lació en Baixa Tensió

Els càlculs realitzats en aquest apartat es basen en el càlcul de la aparamenta de control i protecció a utilitzar per la connexió dels diferents circuits de la minicentral. El transformador es situarà en el lloc indicat en el plànol nº 10, fora l’edifici, degut a la manca d’espai disponible a la sala de control de la minicentral per la instal·lació del transformador i les cel·les SF6 de mitja tensió. Fora l’edifici es disposa d’un espai apropiat per la instal·lació d’un centre de mesura.

Es connectaran els borns de baixa tensió del transformador amb l’embarrat del quadre de la minicentral, ubicat al interior de l’edifici, mitjançant l’estesa de conductor, els càlculs elèctrics d’aquest conductor es detallen en l’apartat 6.3.

El quadre de la minicentral està format per el quadre de protecció i control de la minicentral i el quadre de serveis auxiliars.

2.1.5.1 Quadre de Protecció i Control de la Minicentral

Es connecta a l’embarrat del quadre de la minicentral, per l’alimentació dels quadres de protecció i control de la minicentral; quadre general, quadre de protecció del grup i quadre de regulació i control de la turbina, descrits en detall a la memòria descriptiva.

Page 116: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

116

2.1.5.1.1 Potència Màxima Admissible pel Conjunt de Protecció Es contracta l’entrega d’energia elèctrica trifàsica a la companyia fecsa-endesa, per

una potència màxima admissible pel conjunt de protecció i mesura de 280kW, que és la potència nominal del generador. Per ampliar la potencia màxima caldrà negociar una ampliació de potència amb la companyia.

Es connecta el generador amb l’embarrat de baixa del quadre, a una tensió de 400 V, freqüència de 50 Hz i una potència de 280kW.

2.1.5.1.2 Curtcircuit de Seguretat S’instal·laran fusibles de 630 A sobre zocals de l’embarrat del quadre general de la

minicentral.

2.1.5.2 Quadre Serveis Auxiliars

El quadre de serveis auxiliars està ubicat a la sala de control. D’aquest quadre derivaran els diferents circuits per alimentar els sistemes de control i serveis de la minicentral.

2.1.5.2.1 Potència Màxima Admissible pel Conjunt de Protecció i Mesura En els següents apartats, es calcula la secció dels conductors a utilitzar en els

diferents circuits, així com definir-ne les potències.

2.1.5.2.1.1 Circuit de Maniobra en l’Autòmat Programable En aquest circuit s’alimenta al autòmat programable, que té una potència nominal de

500 W, es considera una caiguda de tensió en el conductor despreciable degut a la poca longitud de conductor necessària. En l’expressió 21, es calcula la intensitat del circuit a partir de la qual es pot determinar la secció del conductor.

VP

=I (21)

P: Potència en VA. V: Tensió en V. I: Intensitat en A. Circuit monofàsic amb una tensió de 230 V i una potència de 500 W, amb un

coeficient de simultaneïtat de 1 i un factor de potència d’un 95%, obtenim:

2300,95

1500 ⋅

=I (21)

Α= 28,2I

El conductor escollit serà una mengera del tipus 3x1x2,5+1x2,5 mm2 Cu 0,6/1 kV RVK. Segons les taules consultades en el REBT instr. MIE BT 017 la intensitat màxima admissible per aquest conductor és de 12,6 A.

Page 117: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

117

El magnetotèrmic utilitzat per a la protecció de la línia serà de 5A.

2.1.5.2.1.2 Circuit del Enllumenat del Edifici En aquest circuit es calcula la secció necessària per el conductor utilitzat en el circuit

de l’enllumenat del edifici, utilitzant l’expressió 21, es calcula la intensitat del circuid a partir de la qual es pot determinar la secció del conductor.

Circuit monofàsic amb una tensió de 230 V i una potència de 1500 W, que segons el reglament de BT, s’haurà de tenir en compte una previsió de càrrega del 180%, per tant obtenim:

WPenllumenat 2700150080,1 =⋅= (22)

Α= 35,12I (21)

El conductor escollit serà una mengera del tipus 2x4+4t.t. mm2 Cu 0,6/1 kV RVK. Segons les taules consultades en el REBT instr. MIE BT 017 la intensitat màxima admissible per aquest conductor és de 17,1 A.

El magnetotèrmic utilitzat per a la protecció de la línia serà de 15A.

2.1.5.2.1.3 Circuit d’Emergència En aquest circuit es calcula la secció necessària per el conductor utilitzat en el circuit

d’emergència, que alimenta les bateries per l’enllumenat d’emergència, utilitzant l’expressió 29, es calcula la intensitat del circuit a partir de la qual es pot determinar la secció del conductor.

Circuit monofàsic amb una tensió de 230 V i una potència de 100 W. , amb un factor de potència d’un 85%, obtenim:

Α= 51,0I (21)

El conductor escollit serà una mengera del tipus 2x2,5-2,5t.t. mm2 Cu 0,6/1 kV RVK. Segons les taules consultades en el REBT instr. MIE BT 017 la intensitat màxima admissible per aquest conductor és de 12,6 A.

El magnetotèrmic utilitzat per a la protecció de la línia serà de 5A.

2.1.5.2.1.4 Circuit d’Endolls de Potència En aquest circuit es calcula la secció necessària per el conductor utilitzat en el circuit

dels endolls de potència distribuïts per a la instal·lació, utilitzant l’expressió 29, es calcula la intensitat del circuit a partir de la qual es pot determinar la secció del conductor.

Circuit monofàsic amb una tensió de 230 V i una potència de 3000 W. , amb un factor de potència d’un 80%, obtenim:

Α= 3,16I (21)

El conductor escollit serà una mengera del tipus 2x6mm2 Cu 0,6/1 kV RVK. Segons les taules consultades en el REBT instr. MIE BT 017 la intensitat màxima admissible per aquest conductor és de 21,6 A.

Page 118: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

118

El magnetotèrmic utilitzat per a la protecció de la línia serà de 20A.

2.1.5.2.1.5 Protecció del Quadre de Serveis Auxiliars Per a la protecció dels diferents circuits d’enllumenats i circuits de potència dels

serveis auxiliars, utilitzarem un interruptor diferencial amb una intensitat nominal de 40 A i 300mA de sensibilitat.

.Interruptor General Automàtic

Interruptor general automàtic amb les característiques següents;

- Intensitat nominal 15 A

- Poder de tall 4,5 kA

- Intensitat de regulació tèrmica 15 A

Intensitat magnètica (5 vegades la intensitat de regulació tèrmica, actuant amb un temps inferior a 0,02 seg.).

2.1.5.3 Càlcul de la Línia Elèctrica BT al Centre de Transformació La línia d’enllaç entre quadre del generador i el quadre del transformador. Es

projecta de manera que s’instal·larà mitjançant doble circuit de conductor grapat per façana del tipus 2(Rz-150 Al), seguint el traçat indicat al Plànol nº10 en una longitud de 50 metres, fins a realitzar una conversió en façana, per realitzar l’entrada en subterrani al centre transformador i la posterior connexió al quadre de baixa, mitjançant doble circuit de conductor subterrani del tipus 2(L-150). Les dades elèctriques d’aquests conductors són les següents:

Conductor grapat:

Denominació: ............................................................... 2(Rz-150 Al)

Tensió nominal: .......................................................................400 V

Secció: ................................................................................ 300 mm²

Intensitat màxima: ...................................................................500 A

Resistència elèctrica: ..................................................... 0,243 Ω/km

Factor de potència: .......................................................................0,9

Longitud de la Línia: ...............................................................165 m

Potència a transportar: ..........................................................280 kW

Conductor subterrani:

Denominació: ...................................................................... 2(L-150)

Tensió nominal: .......................................................................400 V

Secció: ................................................................................ 300 mm²

Intensitat màxima: ...................................................................500 A

Resistència elèctrica: ..................................................... 0,243 Ω/km

Page 119: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

119

Factor de potència: .......................................................................0,9

Longitud de la Línia: .................................................................10 m

Potència a transportar: ..........................................................280 kW

El conductor utilitzat en el tram de Línia en projecte es justifica en base a dos factors:

- Intensitat màxima.

- Caiguda de tensió.

Per el càlcul d’aquests factors s’utililitza un full de càlcul cedit per l’enginyeria de la companyia fecsa-endesa, que es mostra en la Taula 16, en que es dona el valor absolut de saturació i caiguda de tensió dels conductors projectats. Es calcula la saturació de la línia per nodes des del punt de vista del centre transformador, és a dir;

§ El primer node, correspon al traçat de sortida del quadre de baixa del centre de transformació en subterrani, realitzant una raça per l’estesa i protecció del doble circuit de conductor 2(L-150)mm2 Al. Es preveu una estesa de conductor de 10 metres.

§ La connexió entre nodes correspon a la realització d’una doble conversió aereo-subterranea entre els conductors 2(L-150)mm2 Al i 2(Rz-150) Al.

§ El segon node, correspon al traçat grapat per façana fins a la ubicació de la caixa general de protecció mitjançant conductor trenat 2(Rz-150) Al. Es preveu un estesa de conductor de 165 metres.

C.D.T. % 2

SAT % ..- 1

NU

M. N

OD

OC

ON

EX

IÓN

1P

OT

. DO

ME

ST

ICA

AC

UM

.( k

W)

PO

T. I

ND

US

TR

IAL

AC

UM

. (kW

)

PO

T s

erv.

Acu

m.

PO

T c

om

erc

Acu

m.

CO

EF

ICIE

NT

E V

IVIE

ND

AS

PO

TE

NC

IA C

ON

T. A

CU

M. (

kW)

CO

EF

. SIM

UL

. RE

SU

LT

AN

TE

INT

EN

SID

AD

(co

sj =

0,8

5)

INT

EN

SID

AD

(co

sj =

0,9

5)

tota

l in

ten

sid

ad

LO

NG

ITU

D T

RA

MO

(m

)

DIG

O C

ON

DU

CT

OR

TIP

O C

ON

DU

CT

OR

I. M

AX

IMA

AD

MIS

IBL

E (

A)

SA

TU

RA

CIO

N T

RA

MO

(%

)

C.D

.T.

TR

AM

O (

%)

C.D

.T. A

CU

MU

LA

DA

(%

)

1 2 0 280 0 0 0,00 280,0 1,00 0 425 425,4 10 047 2(AL 150) 500 85,1 0,24 0,242 0 280 0 0 0,00 280,0 1,00 0 425 425 165 089 2(RZ-150 AL) 500 85,1 3,78 4,01

85,1 %1 1 400 V PREVISTA

NOU C.M.TENSIÓ SITUACIÓ

MÀXIMSQUADRE SORTIDA 4,0 %

Taula 16. Càlcul elèctric del traçat d’enllaç BT.

Page 120: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

120

2.1.5.3.1 Intensitat Màxima Per a una potència a transportar de 280 kW, la Intensitat màxima en el conductor L-

150 del primer node, correspon a la intensitat acumulada per la càrrega penjada en el segon node i la longitud de conductor dels dos nodes, i es de:

Imax Pr= 425,4 A

Donada la màxima intensitat admissible per al doble circuit de conductor L-150 es comprova:

Imax 2(L-150) = 500 A > Imax Pr= 425,4 A

La intensitat màxima en el conductor Rz-150 del segon node, correspon a la intensitat acumulada per la càrrega penjada en el segon node i la longitud de conductor del segon node, i es de:

Imax Pr= 425 A

Donada la màxima intensitat admissible per al doble circuit de conductor L-150 es comprova:

Imax 2(Rz-150) = 500 A > Imax Pr= 425,A

Obtenim un percentatge de saturació del cable del 85,1%. Per sota del 90% aconsellat per la companyia en obra nova.

2.1.5.3.2 Caiguda de Tensió La caiguda de tensió per m de línia, en el tram del primer node de la instal·lació,

correspon a un percentatge del;

%5 0,24% <

que pot considerar-se despreciable.

La caiguda de tensió per m de línia, en el tram del segon node de la instal·lació, correspon a un percentatge del;

%5 3,78% <

La caiguda de tensió per m de línia, acumulada en tota la longitud dels trams de la instal·lació, correspon a un percentatge del;

%5 4,02% <

Obtenim un percentatge de caiguda de tensió acumulada per metre de línia del 1,4%. Per sota del 5% aconsellat per la companyia en obra nova.

Page 121: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

121

2.1.6 Estació Transformadora

En el següent apartat es realitzen els càlculs necessaris per a la connexió en paral·lel de la minicentral amb la xarxa de distribució elèctrica de 25 kV, de la companyia fecsa-endesa.

Amb la finalitat d’entregar l’energia elèctrica produïda per la minicentral, sobre la xarxa de M.T., serà necessària la instal·lació d’un centre de transformació per elevar la tensió de sortida del generador, de 0,4 kV a 25 kV, instal·lant els sistemes de mesura i protecció necessaris per a la interconnexió. Connectant la minicentral amb línia de mitja tensió “Llobregat1” de la companyia.

La interconnexió entre la minicentral i la xarxa de distribució, s’efectuarà mitjançant interruptors del tipus SF6. Sobre aquest element actuaran els equips de protecció i maniobra.

2.1.6.1 Potència Instal·lada

En la següent Taula 17, es mostra que en una situació prevista en el centre transformador, amb el subministrament de 280 kW del tipus Industrials.

DOMESTICA , kW , kVAINDUSTRIAL 280 280, kW 294,73 kVACOMERCIAL , kW , kVAS.G.E. , kW , kVATOTAL 280, kW 294,73 kVA

CONTRATADA DE PASODOMESTICA , kW , kW , kVAINDUSTRIAL 280, kW 280, kW 294,73 kVACOMERCIAL , kW , kW , kVAS.G.E. , kW , kW , kVATOTAL , kW 280, kW 294,73 kVAPOT. NECESARIA 280, kW 294,73 kVA

TRANSFORMADOR EXISTENTE 400, kVA TRAFO OK

NUEVO SUMINISTRO

SITUACIÓN PREVISTA

Taula 17. Càlcul de la Potència del transformador.

Així doncs, es precisa l’entrega d’energia a una tensió de 25.000V, amb una potència màxima de 1.000 KVA, essent el transformador de 400 kVA de potència.

2.1.6.2 Característiques de la Xarxa

La xarxa a la qual es connecta el Centre de Transformació es de tipus subterrània, amb una tensió de 25 kV, nivell d’aïllament segons llista 2 (MIE-RAT 12), i una freqüència de 50 Hz.

2.1.6.3 Característiques de la Aparamenta de Alta Tensió

En els centres de mesura Schneider ens trobem dos cel·les tipus : Cel·les Cas-36, formen el centre d’entrega, i les cel·les SM6 – 36, formen el centre de mesura. A la memòria descriptiva s’indiquen més detalls sobre la aparamenta utilitzada al centre de transformació.

Page 122: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

122

2.1.6.4 Càlculs Elèctrics

2.1.6.4.1 Intensitat en Alta Tensió La intensitat en un transformador trifàsic be donada per l’expressió:

VpP

Ip⋅

=732,1

(23)

P: Potència del transformador en kVA. Vp: Tensió primària en kV. Ip: Intensitat primària en A. En el cas que ens ocupa, la tensió primària d’alimentació es de 25 KV: Per l’únic transformador d’aquest Centre de Transformació, la potència es de 400

KVA.

[ ]AI p 23,9= (23)

2.1.6.4.2 Intensitat en Baixa Tensió La intensitat secundaria en un transformador trifàsic be donada per l’expressió:

VsP

Is⋅

=732,1

(24)

P: Potència del transformador en kVA. Vp: Tensió primària en kV. Ip: Intensitat secundària en A.

Per l’únic transformador d’aquest Centre de Transformació, la potencia serà de 400

KVA, i la tensió secundària es de 420 V. La intensitat en les sortides de 420V poden arribar al valor:

[ ]AIs 550= (24)

2.1.6.4.3 Intensitats de Curt-Circuit Per el càlcul de les intensitat que genera un curt-circuit, s’haurà de tenir en compte la

potència de curt-circuit de la xarxa de Mitja Tensió, valor especificat per la companyia subministradora (FECSA-ENHER I, SA), i que es de 500 MVA.

2.1.6.4.3.1 Curt-Circuit al costat d’Alta Tensió Per el càlcul de la corrent de curt-circuit en la instal·lació, s’utilitza l’expressió:

VpScc

Iccp⋅

=732,1

(25)

Scc: Potència de curt-circuit de la xarxa en MVA. Vp: Tensió de servei en kV. Iccp: Corrent de curt-circuit en KA.

Page 123: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

123

Utilitzant l’expressió (23), en que la potència de curt-circuit és de 500 MVA, la intensitat de curt-circuit al costat d’alta Tensió és:

[ ]kAIccp 547,11= (25)

2.1.6.4.3.2 Curt-Circuit al costat de Baixa Tensió Pel transformador d’aquest Centre de Transformació, la potència és de 400 kVA, la

tensió percentual de curt-circuit del 4%, i la tensió secundària és de 420V. Per els circuits secundaris, es considerarà que la potencia de curt-circuit disponible és

la teòrica dels transformadors de MT-BT, essent així, més conservadors que en les consideracions reals.

La corrent de curt-circuit secundària de un transformador trifàsic, bé donada per l’expressió:

VsP

IccsCC⋅⋅

⋅=

ε732,1100

(26)

P: Potència del transformador en kVA. CCε : Tensió del curt-circuit del transformador en %.

Vs: Tensió secundaria en V. Iccs: Corrent de curt-circuit en KA. La intensitat de curt-circuit al costat de Baixa Tensió amb 420V serà, segons

l’expressió (24):

[ ]kAIccs 74,13= (26)

2.1.6.4.4 Càlcul de la Línia Elèctrica MT al Centre de Transformació Es calcula la línia elèctrica de mitja tensió necessària per connectar el nostre centre

de transformació amb la xarxa elèctrica. Com es mostra en els plànols nº15 i 17, es realitzarà la connexió amb la línia de mitja tensió “Llobregat1”, exactament amb la cel·la de línia del CT “N1171” (2L+P). Quedant la minicentral en antena respecte la LMT “Llobregat1”.

Dades elèctriques:

Denominació: ...........................................................................L-150

Tensió nominal: ..................................................................18/30 kV

Secció: ................................................................................ 150 mm²

Intensitat màxima: ...................................................................315 A

Resistència elèctrica: ..................................................... 0,243 Ω/km

Factor de potència: .......................................................................0,9

Longitud de la Línia: .................................................................75 m

Potència a transportar: ........................................................400 kVA

El conductor utilitzat en el tram de Línia en projecte es justifica en base a dos factors:

- Intensitat màxima.

Page 124: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

124

- Caiguda de tensió.

2.1.6.4.4.1 Intensitat Màxima Per a una potència a transportar de 400kVA, la Intensitat màxima en el conductor es

de:

ϕCosU3P

I Prmax ⋅⋅

= (27)

P: Potència del transformador en kVA. U : Tensió nominal. ϕ : Factor de potència.

A 26,100,9253

400I Prmax =

⋅⋅= (27)

Donada la màxima intensitat admissible per al conductor L-150 es comprova:

Imax L-150 = 315 A > Imax Pr= 10,26 A

2.1.6.4.4.2 Caiguda de Tensió La caiguda de tensió per km de línia, considerant una capacitat despreciable, ve

donada per l’expressió:

( )ϕϕ senXRIe ⋅+⋅⋅⋅= cos3 (28)

e: Caiguda de tensió, en V/km. I: Intensitat, en A. R: Resistència per fase,en km/Ω . X: Reactància per fase, en km/Ω . ϕ : Factor de potència.

En aquest cas:

IMax = 10,26 A.

R = 0,243 Ω/Km

X = 0,084 Ω/Km

Es considera cos ϕ = 0,9, sen ϕ = 0,44

( ) V/km 54,4 0,440,084 0,90,24326,103 e =⋅+⋅⋅⋅= (28)

Donada la longitud de la línia en projecte: 75 m

e = 4,54 x 0,075 = 0,85 V

%5 %E34,0 100 250000,85 3- <⋅=⋅

que pot considerar-se despreciable.

Page 125: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

125

2.1.6.5 Dimensionament d’Embarrat

Les cel·les prefabricades per ORMAZABAL, han estat sotmeses a assaig per certificar els valors indicats en les plaques de característiques, per la qual cosa no és necessari realitzar càlculs teòrics.

2.1.6.6 Selecció de les Proteccions d’Alta i Baixa Tensió

Els transformadors estan protegits tant en AT com en BT. En Alta Tensió la protecció s’efectuarà mitjançant l’interruptor automàtic, mentre que en Baixa Tensió, la protecció s’incorporarà en el quadre de Baixa.

2.1.6.6.1 Transformador Les sortides de Baixa Tensió conten amb fusibles en totes les sortides amb intensitat

nominal igual al valor de la intensitat nominal exigida en aquella sortida, i un poder de tall com a mínim a la corrent de curt-circuit corresponent.

2.1.6.6.2 Característiques Tècniques de les Cel·les Prefabricades CGM-36 Els equips CGM-36 compleixen les normes CEI-298 y BS-5227.

Els seccionadors de posta a terra compleixen la norma IEC-129.

2.1.6.6.2.1 Característiques Nominals Tensió nominal ................................................................................................36kV.

Nombre de fases .....................................................................................................3.

Freqüència nominal ...................................................................................50/60 Hz.

Intensitat nominal ...........................................................................................400 A.

Tensió suportada (1min. 50 Hz.).................................................................... 70 kV

Tensió de impuls entre fases i a terra ...........................................................170 kV.

Suportat a través de la distancia de seccionament .......................................195 kV.

Màxima intensitat dinàmica de curt-circuit ....................................................40 kA.

Màxima intensitat de poca duració (1seg.) ....................................................16 kA.

Capacitat de tancament ..................................................................................40 kA.

2.1.6.6.2.2 Característiques Tècniques El tipus, marca i característiques més importants a la posició d’interruptor automàtic

son les següents:

Aïllament de la botella..............................................................Immersors en cuba de SF6.

Medi de extinció de l’arc.............................................................................................Buit. Tensió nominal ........................................................................................................36 kV. Capacitat de tall a 36 kV ....................................................................................997MVA. Poder de tancament nominal ....................................................................................40 kA. Intensitat nominal ...............................................................................................400 A. Intensitat breu duració (1”) ......................................................................................16 kA. Comandament........................................................................................................Manual.

Page 126: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

126

Nivell aïllament 50Hz. 1 minut................................................................................70 kV. Nivell aïllament .....................................................................................1,2/50 µseg.

Totes les característiques descrites s’entenen segons normes UNE 20.099, UNE 20.100, UNE 20.801, UNE 21.081, UNE 21.136, UNE 21.139 y RU 6407.

2.1.6.6.3 Interruptor-Seccionador / Seccionador de Posta a Terra. Al interior de cada cel·la està situat un interruptor-seccionador amb tres posicions: - Connectat. - Seccionament. - Posta a terra.

Garantitzant pel seu mecanisme i constitució el seu funcionament com interruptor-seccionador o seccionador de posta a terra.

El dielèctric bàsic es SF6 com medi de aïllament i de extensió, efectuant-se els assajos i la pressió atmosfèrica i sent la pressió de 1,3 bars.

Les característiques tècniques del interruptor-seccionador en les dues funcions:

Tensió nominal 36 kV. Intensitat nominal 400 A. Tensió suportada 1min. 50 Hz. 70 kV. Tensió de impuls entre fases i a terra 170 kV. Suportat a través de la distancia de seccionament 195 kV. Capacitat de tall de corrent principalment activa 400 A. Categoria segons IEC 265.11 B. Capacitat de tall capacitatiu 50 A. Capacitat de tall inductiu 16 A. Màxima intensitat de curt-circuit (valor cresta) 40 kA. Màxima intensitat de tall duració (1seg.) (valor eficaç) 16 kA. Capacitat de tancament (valor cresta) 40 kA.

2.1.6.7 Seccionador de Posta a Terra

En la cel·la de línia posa la terra directament als terminals de línia. En la cel·la de protecció fica la terra simultàniament les sis mordasses portafusibles i dins de la cuba de gas. La velocitat d’obertura i tancament com seccionador de posta aterra, es dóna independentment de l’acció de l’operador.

Page 127: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

127

2.1.6.7.1 Característiques Tècniques Abans del fusible i en la línia.

Tensió nominal ...............................................................................................36 kV. Tensió suportada 1 min.50 Hz. ......................................................................70 kV. Tensió de impuls entre fases i a terra ...........................................................170 kV. Màxima intensitat de tall duració (1seg.) (valor eficaç) ................................16 kA. Capacitat de tancament (valor cresta) ............................................................40 kA.

Després del fusible.

Tensió nominal ...............................................................................................36 kV. Tensió suportada 1 min. 50 HZ. .....................................................................70 kV. Tensió de impuls entre fases i a terra ...........................................................145 kV. Màxima intensitat de tall duració (1 seg.) (valor eficaç) 20 .............................1kA. Capacitat de tancament (valor cresta) ...........................................................2,5 kA. Capacitat de ruptura de la combinació interruptor-fusible .............................16 kA.

2.1.6.8 Càlculs de Terres

El sistema de posta a terra serà del tipus de terres separades unes per farratges i altres per el neutre de baixa tensió.

Donades les especials característiques d’instal·lació, sobre un terreny rocós d’elevada

resistència òhmica, es realitzarà un sistema de posta a terra especial. Es realitzaran dos elèctrodes de piques alineades degudament millorades amb grafit

electrolític en pols. Mantenint la separació necessària entre l’elèctrode de neutre i el de farratges.

El nombre i longitud de les piques, així com la del cable de Cu de 50mm2 que

s’utilitzarà s’ajustarà sobre el terreny, segons amidaments. A adjuntar en el certificat final d’obra.

La resistència màxima de la resistència del neutre serà de 25Ω, i la resistència màxima dels farratges serà de 20Ω. En el centre de mesura també es mantindran les tensions de pas i de contacte normatives.

Nota: Com a mesura addicional de seguretat per a les tensions de contacte, segons es

recull en el mètode de càlcul i projecte de instal·lacions de posta a terra per a centres de transformació de tercera categoria UNESA, es contempla:

Disposar de soleres o paviments que aïllin suficientment de terra les zones perilloses.

Amb aquesta finalitat es recobrirà el terra del centre de transformació amb una pintura de les adequades característiques, així com també és realitzarà una malla equipotencial.

El sistema de terres pot presentar modificacions segons les mesures sobre terrenys o

les indicacions de la companyia FECSA-ENHER 1,SA

Page 128: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

128

2.1.6.8.1 Terres de Servei

El neutre del transformador s’agafarà del quadre de baixa tensió instal·lat en l’edificació annexa del centre de transformació. I es portarà en cable aïllat fins a separar-lo la distància necessària de la presa de terres dels farratges.

-“Valor unitari” Màxim de la resistència de posta a terra de l’elèctrode.

mRt

KrΩΩ

==≤ 42,08837

ρ (29)

- Piques en fileres

- Separació piques: 3 m

- Profunditat de l’elèctrode: 0,50 m

- Nombre de piques: 3

- Longitud de les piques: 2 m

- Elèctrode seleccionat: 5/32

- Paràmetres característics de l’elèctrode:

- De la resistència: Kr = 0,135 Ω/Ωm

Valors de resistència de posta a terra (R’bt) de l’elèctrode tipus seleccionat, per la resistivitat del terreny mesurat.

- Resistència de posta a terra pel neutre de baixa tensió:

ρ⋅= KrR bt' (30)

880,135' ⋅=btR (30)

Ω= 88,11'btR

2.1.6.8.2 Terres de Protecció

2.1.6.8.2.1 Terres de Protecció en el Centre de Transformació

L’elèctrode de posada a terra de la instal·lació no és un elèctrode tipus segons mètode UNESA. Encara així per a realitzar la justificació del càlcul realitzarem una aproximació a un elèctrode tipus estàndard, i s’efectuaran les comprovacions pertinents al realitzar les proves de tensions de pas i contacte.

D’acord amb el document elaborat per UNESA, “ Método de cálculo y Proyecto de

instalaciones de puesta a tierra para Centros de Transformación conectados a redes de tercera categoría” , s’ha projectat la següent instal·lació :

Page 129: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

129

2.1.6.8.2.1.1 Dades Inicials

Tipus de posada a terra Terres separades PARÀMETRES VALORS

Tensió de servei : 25000 Posada a terra del neutre: 0 25 Valor màxim de la Tensió de defecte 10000 Resistència màxima de posada a terra 16 Xarxa subterrània de MT de suficient conductivitat 0,000 Desconnexió inicial.- Durada de la falta

Relè a temps independent 0,00 Relè a temps depenent 0,14 Constants del relè 1 1,00

Intensitat d’arrencada 50 Reconnexió a menys de 0,5 segons Sí

Relè a temps independent 0,50 Relè a temps depenent 0,50 Constants del relè 24 2

Intensitat d’arrencada 0 Mides del CT

Ample * Fondo * Resistivitat del terreny 88

2.1.6.8.2.1.2 Posada a Terra de Protecció Elèctrode 1 CODI 1.- 5/42 kr1 0,1040 kp1 0,0184 kc1 0,0000 Elèctrode 2 CODI 2.- kr2 0,0000 kp2 0,0000 kc2 0,0000 Elèctrode 3 CODI 3.- kr3 0,0000 kp3 0,0000 kc3 0,0000

Valor de la resistència de posada a terra R´t = 9,15 Ω Intensitat de defecte I´d = 543 A Durada de la falta t = 0,64 seg. K 72 n 1,00

Page 130: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

130

2.1.6.8.2.1.3 Comprovació dels Valors Calculats Respecte les Condicions Exigides

2.1.6.8.2.1.4 Tensions de Pas al Interior i Contacte al Interior i Exterior

S' adoptaran les següents mesures de seguretat, per aconseguir que al interior del CT, les tensions de pas i contacte aplicades siguin mes petites que el valor màxim aplicat que es pot acceptar, segons la durada del defecte:

Concepte Valor màxim aplicat Condició Valor admissible Tensió de pas (interior) Vpa < 1131 V ≤ Vpi 21488 V

Tensió de contacte (interior) Vca < 113V ≤ Vci 622 V - Al terra del CT, i a 0,10 m de profunditat màxima, s’instal·larà un reixat d’acer

format per rodó de 3mm de diàmetre com a mínim, amb els nusos electrosoldats, formant una malla de dimensions no superiors a 0,30×0,30 m, aquest reixat es connectarà a la terra de protecció del CT.

- Les portes i les reixes metàl·liques amb masses conductores que es puguin tocar des de fora del CT no tindran contacte elèctric amb masses conductores que siguin susceptibles a quedar sotmeses a tensió degut a defectes o avaries.

• Tensions de pas al exterior i al accés del CT Concepte Valor calculat Condició Valor admissible

Tensió de pas (exterior) V´p 878 V ≤ Vp 1727 V Tensió de pas en accés V´p(acc) 0 V ≤ Vp(acc) 11599 V

• Tensions i intensitats de defecte Concepte Valor calculat Condició Valor admissible

Tensió de defecte V´d 4962 V ≤ Vbt 10000 V

Intensitat de defecte I´d) 543A > I´a

I´´a

50 A 0 A

2.1.6.8.2.1.5 Elèctrode de la Posada a Terra del Neutre BT

Tenint en compte que només per CT amb Terres Separades. Per tal de mantenir els sistemes de terra de protecció i servei, independents, la connexió de la posada a terra del neutre es realitzarà amb cable aïllat de 0,6/1 kV, protegit amb tub de PVC amb grau de protecció ≥ de 7. Separació de les posades a terra D = 8 Elèctrode de la posada a terra del neutre CODI.- 5/32 Resistència de la posada a terra del neutre R´bt = 11,88 Ω (Es compleix que: R´bt ≤ 37Ω)

Page 131: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

131

2.1.7 Afectació Línia Mitja Tensió

Per realitzar la connexió amb la línia de mitja tensió “Llobregat1”, com hem anomenat anteriorment, es connecta la cel·la de línia del nou CM amb la cel·la de línia del CT “N1171”, aquest CT s’alimenta del entroncament en aeri amb la línia de mitja tensió “Llobregat1”. En concepte de millora de la xarxa la companyia, ens obliga a realitzar el desplaçament de la línia existent de mitja tensió, afectada per el desdoblament de l’eix del Llobregat.

2.1.7.1 Situació

El tram afectat es situa en el kilòmetre 86 de la carretera C-16, és tracta del tram de la línia aèria de mitja tensió que connecta amb la línia area de mitja tensió “Llobregat1”, actualment aquest tram, alimenta al CT “N1171”, que és el CT al qual es connecta la línia subterrània de mitja tensió que surt del nostre CM.

2.1.7.2 Suports a Instal·lar

S’instal·larà un suport per realitzar una conversió aeri subterrània al costat del CT “N1171”, realitzant un entroncament termoretràctil amb la línia subterrània existent que alimenta el CT “N1171”.

Es modifica el traçat de la línia existent, tot i que es realitza l’entroncament amb el mateix suport, suport A del plànol nº16, aprofitant el vano existent de conductor.

La retirada dels suports i conductors de l’antic traçat anirà a càrrec de la companyia.

2.1.7.3 Distàncies Reglamentàries

Es realitza el creuament amb l’antiga carretera C-16, i el creuament amb el traçat previst per el desdoblament de la carretera esmentada. En aquests creuaments és necessari respectar les distàncies reglamentàries, del conductor respecte els diferents elements que es mostren a la Figura 38, i de la instal·lació dels suports fora de la zona d’afectació de la carretera afectada, en el nostre cas, la distància reglamentària per la instal·lació dels suports fora de la zona d’afectació de la carretera, és de 25 metres.

Figura 38. Distàncies reglamentaries.

Page 132: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

132

S’instal·laran castellets metàl·lics normalitzats, l’armat d’aquests castellets seran del tipus triangle i de designació D.2, Figura 39. Aquesta disposició fa que en vanos inferiors a 150 metres no es tinguin problemes de distàncies en separació de conductors, ja que en l’armat es separen un metre i mig entre ells.

Figura 39. Armats dels castellets normalitzats.

Es defineixen les distàncies que afecten al càlcul dels suports a instal·lar;

Distàncies en horitzontal que afecten a la instal·lació dels suports: a: 25 metres de la carretera, fora la zona d’afectació d’aquesta (en horitzontal).

Distàncies en vertical que afecten a la instal·lació dels suports i estesa de conductor: H1: 7 metres de la carretera, en el punt més baix del vano de conductor (fletxa màxima).

H2: 6 metres del terreny, en el punt més baix del vano de conductor (fletxa màxima).

H3: 1,20 metres d’armat, sense tenir en compte les distàncies dels aïlladors.

H4: 1,5 metres de cimentació, per la instal·lació del suport.

Page 133: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

133

2.1.7.4 Càlcul de Suports

Respectant les distàncies, esmentades en l’apartat anterior, es calculen els esforços lineals dels suports. CALPOS és el programa que s’utilitza per el càlcul d’esforços per a suports, aquest programa calcula els esforços lineals dels suports, no té en compte el moment torçor. Aquesta hipòtesis de moment torçor, es calcula en els entroncaments. Com que nosaltres aprofitem l’entroncament de l’antic traçat, i el nou vano és més petit que el anterior i amb un angle més favorable, estem millorant l’esforç i el moment torçor de la torre, per tant, no serà necessari substituir-la.

SUPORT Nº1: CN 16/2000 CALCULO ESFUERZO APOYOS CON TENSES

--------------------------- D A T O S ---------------------------

NUM. ANGULO VANO NUM SECC. TENSE VIENTO FLECHA

LINEA (GRA.) (m.) CONDUCT. CONDUCT. (Kg.) (Kg/m) (m.)

-----------------------------------------------------------------

1 0.00 45.00 3 A56 428.00 1.014 2.05

2 205.00 90.00 3 A56 532.00 1.014 2.89

-----------------------------------------------------------------

R E S U L T A D O S

* Resultante de Tracciones (Kp) ..................... 331.63

* Resultante de Viento (Kp) ......................... 205.34

¦ Desequilibrio de Tracciones (Kp) .................. 312.00

¦ Esfuerzo de Angulo (Kp) ........................... 536.96*1.25 = 671.2

* Angulo de Cruceta (GRA) ........................... 224.00

* Distancia Mínima entre Conductores (cm) ........... 127.17

SUPORT Nº2: CN 16/2000 CALCULO ESFUERZO APOYOS CON TENSES

--------------------------- D A T O S ---------------------------

NUM. ANGULO VANO NUM SECC. TENSE VIENTO FLECHA

LINEA (GRA.) (m.) CONDUCT. CONDUCT. (Kg.) (Kg/m) (m.)

-----------------------------------------------------------------

1 0.00 90.00 3 A56 532.00 1.014 2.89

2 185.00 95.00 3 A56 545.00 1.014 2.93

-----------------------------------------------------------------

R E S U L T A D O S

* Resultante de Tracciones (Kp) ..................... 381.73

* Resultante de Viento (Kp) ......................... 281.39

¦ Desequilibrio de Tracciones (Kp) .................. 130.80

¦ Esfuerzo de Angulo (Kp) ........................... 663.12*1.25 = 828.9

* Angulo de Cruceta (GRA) ............................ 98.00

* Distancia Mínima entre Conductores (cm) ........... 127.17

Page 134: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

134

SUPORT Nº3: CN 16/2000 CALCULO ESFUERZO APOYOS CON TENSES

--------------------------- D A T O S ---------------------------

NUM. ANGULO VANO NUM SECC. TENSE VIENTO FLECHA

LINEA (GRA.) (m.) CONDUCT. CONDUCT. (Kg.) (Kg/m) (m.)

-----------------------------------------------------------------

1 0.00 95.00 3 A56 545.00 1.014 2.93

2 199.00 95.00 3 A56 545.00 1.014 2.93

-----------------------------------------------------------------

R E S U L T A D O S

* Resultante de Tracciones (Kp) ...................... 25.68

* Resultante de Viento (Kp) ......................... 288.99

¦ Desequilibrio de Tracciones (Kp) .................. 130.80

¦ Esfuerzo de Angulo (Kp) ........................... 314.67*1.25 = 393.33

* Angulo de Cruceta (GRA) ............................ 99.00

* Distancia Mínima entre Conductores (cm) ............ 16.67

SUPORT Nº4: CN 16/3000 CALCULO ESFUERZO APOYOS CON TENSES

------------------- D A T O S -------------------

VANO NUM SECC. TENSE VIENTO FLECHA

(m.) CONDUCT. CONDUCT. (Kg.) (Kg/m) (m.)

-------------------------------------------------

95.00 3 A56 545.00 1.014 2.93

-------------------------------------------------

R E S U L T A D O S

* Resultante de Tracciones (Kp) .................... 1635.00

* Resultante de Viento (Kp) ......................... 144.50

¦ Esfuerzo Final Línea (Kp) ........................ 1641.37

* Distancia Mínima entre Conductores (cm) ............ 16.67

En els suports que realitzen el creuament amb carreteres, se’ls hi aplica un factor de seguretat del 25%.

S’instal·laran castellets metàl·lics normalitzats de suport lleugerament superior al calculat, per a més seguretat. Per tant, l’esforç calculat de la torre haurà de complir amb un marge lleugerament inferior a l’esforç del suport instal·lat, complint amb la següent expressió.

calculatEsforçEsforç >suport (31)

Suport nº1; 2.6712000 > Kp Suport nº2; 9.8282000 > Kp

Suport nº3; 33.3932000 > Kp

Suport nº4; 37.16413000 > Kp

Page 135: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa I: Mèmoria de Càlcul

135

La alçada dels suports serà de 16 metres, de manera que tenim una distància de separació sobre el terreny, que han de complir amb la següent condició:

2134suport oHHHHH ≥−− (32)

62,15,116 ≥−− metres sobre el terreny, obtenint un marge de 7,3 metres per salvar el desnivell existent, i la instal·lació dels aïlladors.

72,15,116 ≥−− metres sobre la carretera, obtenint un marge de 6,3 metres per salvar el desnivell existent, i la instal·lació dels aïlladors.

En el suport nº1 es realitzarà la substitució del suport, aprofitant el seccionador existent, i retivant el vano existent de conductor LA-56, així s’aprofita l’entroncament amb la línia de mitja tensió “Llobregat1”.

Page 136: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa II: Registre Hidrològic

136

2.2 Registre Hidrològic

Registre hidrològic del Riu Llobregat entre els anys 1990 i 2004. Registre de cabals mitjos diaris, corresponent a tres estacions d’aforament de l’Agència Catalana de l’Aigua, situades en el tram anterior a l’entrada del riu al sistema de colònies, ens permetrà fer el càlcul hidrològic corresponent al tram de riu del sistema de colònies, juntament amb l’entrada de la Colònia de Viladomiu Nou.

El registre, juntament amb les estacions d’aforament de l’Agència Catalana de L’Aigua estan classificades de la següent manera:

2.2.1 Registre Classificat, Agència Catalana de l’Aigua.

PRESA: Presa de l’embassament de la Baells (Cercs)

Entrada:Estació situada a l’entrada de l’embassament.

Sortida:Estació situada a la presa de l’embassament.

CANAL: Canal Industrial de Berga (Berga)

Estació d’aforament 478:Estació situada al tram baix del canal.

RIU: Confluència del canal industrial de Berga al Riu Llobregat,

després de la presa de l’embassament de la Baells.

Suma de les dades de la sortida de la presa amb la del canal.

Canal Riu

Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Presa

Taula 18. Registre Hidrològic.

Page 137: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

1 27,97 1,00 1,90 2,90 0,37 3,00 1,90 4,902 13,76 1,00 1,89 2,89 0,27 3,00 1,83 4,833 10,11 1,00 1,90 2,90 0,16 3,00 1,75 4,754 7,36 1,00 1,89 2,89 0,10 3,00 1,72 4,725 5,71 1,00 1,90 2,90 0,93 3,00 1,63 4,636 4,71 1,00 1,89 2,89 0,21 3,00 1,83 4,837 9,14 1,00 1,90 2,90 0,57 2,08 1,79 3,878 9,79 1,00 1,89 2,89 0,88 2,00 1,75 3,759 6,83 1,00 1,90 2,90 0,70 2,00 1,72 3,72

10 5,89 1,00 1,89 2,89 0,81 2,00 1,69 3,6911 14,27 1,00 1,90 2,90 0,60 2,00 1,63 3,6312 22,30 1,00 1,89 2,89 0,85 2,00 1,59 3,5913 19,69 1,00 1,89 2,89 0,71 2,00 1,63 3,6314 15,08 1,00 1,87 2,87 0,81 2,00 1,69 3,6915 15,67 1,00 1,89 2,89 0,78 2,00 1,63 3,6316 14,84 1,00 1,87 2,87 0,56 2,00 1,69 3,6917 12,62 1,00 1,89 2,89 0,35 2,00 1,63 3,6318 10,39 1,00 1,89 2,89 0,57 2,00 1,59 3,5919 9,06 1,00 1,87 2,87 0,21 2,00 1,59 3,5920 7,79 1,00 1,89 2,89 0,50 2,00 1,55 3,5521 6,75 1,00 1,89 2,89 0,29 2,00 1,48 3,4822 16,00 1,00 1,90 2,90 0,40 2,00 1,42 3,4223 13,36 6,83 1,89 8,72 0,29 2,00 1,39 3,3924 11,03 6,00 1,90 7,90 0,26 2,00 1,36 3,3625 9,05 3,00 1,89 4,89 0,47 2,00 1,31 3,3126 8,01 4,75 1,89 6,64 0,00 22,26 1,36 23,6227 6,90 6,00 1,90 7,90 42,92 2,00 1,90 3,9028 6,26 6,00 1,89 7,89 4,77 2,00 1,90 3,9029 5,54 6,67 1,89 8,56 6,04 2,94 1,89 4,8330 4,86 7,00 1,90 8,90 5,02 3,50 1,90 5,4031 4,79 7,00 1,89 8,89 4,11 3,50 0,00 3,501 4,01 7,00 1,89 8,89 4,69 3,50 0,00 3,502 4,09 7,00 1,87 8,87 3,93 3,50 0,00 3,503 3,95 7,00 1,87 8,87 3,72 3,50 0,00 3,504 2,73 7,00 1,89 8,89 3,68 3,50 0,00 3,505 2,74 7,00 1,89 8,89 3,39 3,50 0,00 3,506 2,45 3,00 1,87 4,87 1,29 2,63 1,90 4,537 2,59 3,00 1,89 4,89 0,99 2,00 1,87 3,878 2,48 3,00 1,87 4,87 0,88 2,00 1,90 3,909 4,63 3,00 1,89 4,89 0,70 2,00 1,90 3,90

10 8,45 3,00 1,83 4,83 0,70 2,00 1,87 3,8711 7,39 3,00 1,79 4,79 0,36 1,58 1,87 3,4512 5,79 3,00 1,83 4,83 0,46 1,50 1,83 3,3313 5,95 3,00 1,85 4,85 0,67 1,50 1,75 3,2514 4,89 4,67 1,83 6,50 0,35 1,50 1,72 3,2215 3,88 5,00 1,85 6,85 0,24 1,50 1,69 3,1916 4,18 5,00 1,83 6,83 0,28 1,50 1,69 3,1917 3,40 5,00 1,85 6,85 0,46 1,50 1,66 3,1618 3,21 5,00 1,83 6,83 0,53 1,50 1,63 3,1319 2,99 5,00 1,85 6,85 0,25 1,50 1,59 3,0920 2,70 5,00 1,83 6,83 0,43 1,50 1,55 3,0521 2,77 5,00 1,85 6,85 0,28 1,50 1,52 3,0222 2,48 5,00 1,85 6,85 0,25 1,50 1,48 2,9823 2,45 5,00 1,83 6,83 0,21 1,50 1,50 3,0024 2,68 2,50 1,87 4,37 0,32 1,50 1,42 2,9225 2,57 2,50 1,89 4,39 0,32 1,50 1,42 2,9226 2,09 2,50 1,89 4,39 0,15 1,50 1,55 3,0527 1,91 2,50 1,87 4,37 0,25 1,50 1,48 2,9828 1,98 2,50 1,89 4,39 0,11 1,50 1,48 2,9829 1,54 2,50 1,89 4,39 1,07 1,50 1,45 2,9530 1,43 2,50 1,90 4,40 12,24 1,50 1,87 3,37

PresaPresaDia

NOVEMBRE

Mes

OCTUBRE

Any hidrològic1991-1992

Any hidrològic1990-1991

Page 138: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

PresaPresaDiaMes

Any hidrològic1991-1992

Any hidrològic1990-1991

1 1,36 2,50 1,89 4,39 75,86 1,50 1,87 3,372 0,62 2,50 1,87 4,37 98,20 1,50 1,87 3,373 0,92 2,50 1,89 4,39 58,58 1,50 1,90 3,404 0,99 2,50 1,90 4,40 28,37 1,50 1,90 3,405 0,88 2,50 1,89 4,39 18,29 1,50 1,89 3,396 0,85 2,50 1,87 4,37 12,60 6,71 1,90 8,617 0,74 2,50 1,89 4,39 9,76 8,00 1,90 9,908 3,49 2,50 1,89 4,39 8,40 11,83 1,90 13,739 2,28 2,50 1,90 4,40 6,95 12,00 1,90 13,90

10 1,94 1,79 1,89 3,68 7,17 12,00 1,90 13,9011 1,61 1,50 1,90 3,40 8,26 12,00 1,87 13,8712 1,43 1,50 1,87 3,37 8,18 12,00 1,89 13,8913 0,80 1,50 1,89 3,39 6,88 8,00 1,90 9,9014 1,53 1,94 1,87 3,81 6,63 8,00 1,90 9,9015 1,23 2,00 1,89 3,89 6,13 6,63 1,90 8,5316 1,34 2,00 1,87 3,87 5,59 6,00 1,90 7,9017 1,23 2,00 1,83 3,83 5,17 6,00 1,90 7,9018 1,01 2,00 1,85 3,85 4,88 6,00 1,89 7,8919 1,05 2,00 1,83 3,83 4,88 6,00 1,90 7,9020 0,79 2,00 1,79 3,79 5,09 6,00 1,90 7,9021 0,87 2,00 1,83 3,83 4,35 6,00 1,90 7,9022 0,87 2,00 1,81 3,81 3,94 6,00 1,87 7,8723 0,83 2,00 1,75 3,75 5,01 6,00 1,90 7,9024 0,76 2,00 1,66 3,66 4,33 4,00 1,90 5,9025 0,87 2,00 1,63 3,63 4,25 4,00 1,89 5,8926 0,76 2,00 1,63 3,63 3,51 4,00 1,90 5,9027 0,80 2,00 1,75 3,75 3,45 3,00 1,87 4,8728 0,58 2,00 1,79 3,79 3,33 3,00 1,89 4,8929 1,17 2,00 1,75 3,75 3,04 3,00 1,87 4,8730 1,56 2,00 1,75 3,75 2,75 3,00 1,90 4,9031 1,96 2,00 1,83 3,83 2,59 3,00 1,89 4,891 2,35 2,50 1,79 4,29 2,18 3,00 1,90 4,902 2,10 2,50 1,83 4,33 2,09 3,00 1,90 4,903 1,81 2,50 1,79 4,29 1,97 3,00 1,87 4,874 1,63 2,50 1,83 4,33 1,89 3,00 1,90 4,905 1,59 2,50 1,75 4,25 1,68 3,00 1,89 4,896 1,59 2,50 1,79 4,29 1,60 3,00 1,90 4,907 0,99 1,75 1,75 3,50 1,56 3,00 1,89 4,898 0,70 1,50 1,75 3,25 1,65 3,00 1,87 4,879 0,74 1,50 1,79 3,29 2,47 3,00 1,87 4,87

10 0,56 1,50 1,75 3,25 2,06 3,00 1,89 4,8911 0,74 1,50 1,72 3,22 1,89 3,00 1,87 4,8712 1,61 1,50 1,69 3,19 2,10 3,00 1,87 4,8713 0,85 1,50 1,90 3,40 1,49 3,00 1,90 4,9014 0,78 1,50 1,87 3,37 1,32 3,00 1,89 4,8915 0,71 1,50 1,83 3,33 1,41 3,00 1,87 4,8716 0,67 1,50 1,79 3,29 1,00 3,00 1,87 4,8717 0,89 1,50 1,75 3,25 1,08 3,00 1,89 4,8918 0,42 1,50 1,75 3,25 1,17 3,00 1,87 4,8719 0,64 1,50 1,69 3,19 1,09 3,00 1,83 4,8320 0,71 1,50 1,63 3,13 0,97 3,00 1,87 4,8721 0,49 1,50 1,69 3,19 1,25 3,00 1,89 4,8922 0,64 1,50 1,57 3,07 1,70 3,00 1,87 4,8723 0,78 1,50 1,55 3,05 3,08 3,00 1,89 4,8924 0,28 1,50 1,52 3,02 9,42 3,00 1,90 4,9025 0,60 1,50 1,50 3,00 6,83 3,00 1,90 4,9026 0,57 1,50 1,47 2,97 5,53 3,00 1,89 4,8927 0,46 1,50 1,45 2,95 4,80 3,00 1,90 4,9028 0,50 1,50 1,42 2,92 4,02 3,00 1,90 4,9029 0,61 1,50 1,45 2,95 3,61 3,00 1,89 4,8930 0,00 2,04 1,42 3,46 3,12 3,00 1,87 4,8731 2,61 1,50 1,39 2,89 3,41 3,00 1,89 4,89

GENER

DESEMBRE

Page 139: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

PresaPresaDiaMes

Any hidrològic1991-1992

Any hidrològic1990-1991

1 0,00 2,11 1,36 3,47 3,70 3,00 1,90 4,902 0,64 1,50 1,36 2,86 3,65 3,00 1,90 4,903 0,43 1,50 1,39 2,89 3,45 3,00 1,90 4,904 0,54 1,50 1,36 2,86 3,37 3,00 1,89 4,895 0,47 1,50 1,37 2,87 4,23 3,00 1,90 4,906 0,50 1,50 1,31 2,81 4,44 3,00 1,90 4,907 0,50 1,50 1,36 2,86 4,15 3,00 1,89 4,898 0,54 1,50 1,31 2,81 3,16 3,00 1,90 4,909 0,54 1,50 1,36 2,86 3,33 3,00 1,90 4,90

10 0,19 1,50 1,36 2,86 3,33 3,00 1,90 4,9011 0,58 1,50 1,31 2,81 3,62 3,00 1,89 4,8912 0,26 1,50 1,31 2,81 3,49 3,00 1,90 4,9013 0,33 1,50 1,24 2,74 4,07 3,00 1,90 4,9014 0,05 1,50 1,24 2,74 3,66 3,00 1,89 4,8915 0,47 1,50 1,31 2,81 3,29 3,00 1,90 4,9016 0,90 1,50 1,36 2,86 3,21 3,00 1,89 4,8917 1,25 1,50 1,87 3,37 3,04 3,00 1,90 4,9018 1,11 1,50 1,83 3,33 2,75 3,00 1,89 4,8919 0,93 1,50 1,83 3,33 2,22 3,00 1,87 4,8720 0,90 1,50 1,79 3,29 2,14 3,00 1,89 4,8921 0,86 1,50 1,75 3,25 1,84 2,50 1,89 4,3922 0,76 1,50 1,72 3,22 1,72 2,50 1,90 4,4023 0,83 1,50 1,71 3,21 1,72 2,50 1,89 4,3924 1,01 1,50 1,75 3,25 1,76 2,50 1,89 4,3925 1,32 1,50 1,72 3,22 2,21 2,50 1,90 4,4026 1,61 1,50 1,71 3,21 1,38 2,00 1,89 3,8927 3,33 1,50 1,70 3,20 1,38 2,00 1,90 3,9028 1,85 1,50 1,83 3,33 1,18 2,00 1,89 3,8929 1,34 2,00 1,87 3,871 2,70 1,50 1,83 3,33 1,22 2,00 1,89 3,892 2,10 1,50 1,87 3,37 1,26 2,00 1,89 3,893 2,45 1,50 1,87 3,37 1,22 2,00 1,90 3,904 3,27 1,50 1,87 3,37 2,57 2,00 1,89 3,895 2,00 1,50 1,87 3,37 5,07 2,00 1,90 3,906 28,93 1,50 1,83 3,33 4,87 2,00 1,89 3,897 64,88 1,50 1,87 3,37 4,38 2,00 1,90 3,908 31,69 1,50 1,83 3,33 8,59 2,00 1,89 3,899 20,13 1,50 1,87 3,37 7,12 2,00 1,90 3,90

10 15,00 1,50 1,87 3,37 5,60 2,00 1,89 3,8911 12,99 1,50 1,87 3,37 4,69 2,00 1,90 3,9012 12,28 5,63 1,89 7,52 4,86 2,00 1,90 3,9013 11,50 6,00 1,90 7,90 4,00 2,00 1,90 3,9014 9,02 2,17 1,87 4,04 3,87 2,00 1,90 3,9015 8,45 2,00 1,83 3,83 4,08 2,00 1,89 3,8916 8,35 2,00 1,87 3,87 4,59 2,00 1,90 3,9017 7,73 2,00 1,87 3,87 4,38 2,00 1,89 3,8918 6,47 2,00 1,87 3,87 5,47 2,00 1,90 3,9019 6,20 3,92 1,83 5,75 5,09 3,00 1,90 4,9020 6,48 4,00 1,87 5,87 4,80 3,00 1,89 4,8921 6,45 4,00 1,89 5,89 5,27 3,00 1,87 4,8722 6,69 4,00 1,87 5,87 5,44 3,00 1,89 4,8923 4,64 4,00 1,89 5,89 5,85 4,00 1,90 5,9024 6,98 4,00 1,87 5,87 6,44 4,00 1,89 5,8925 8,03 4,00 1,89 5,89 4,17 4,00 1,90 5,9026 6,85 2,08 1,87 3,95 3,54 4,00 1,89 5,8927 6,21 2,00 1,89 3,89 2,82 4,00 1,90 5,9028 5,69 2,00 1,90 3,90 2,78 4,00 1,89 5,8929 6,68 2,00 1,89 3,89 1,65 4,00 1,90 5,9030 6,85 2,00 1,89 3,89 3,87 4,00 1,90 5,9031 6,25 2,00 1,90 3,90 2,70 4,00 1,89 5,89

MARÇ

FEBRER

Page 140: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

PresaPresaDiaMes

Any hidrològic1991-1992

Any hidrològic1990-1991

1 5,48 2,00 1,89 3,89 2,03 4,00 1,90 5,902 5,65 2,00 1,89 3,89 1,78 4,00 1,87 5,873 5,45 2,00 1,87 3,87 2,74 4,00 1,89 5,894 5,21 2,00 1,90 3,90 5,34 4,00 1,90 5,905 4,14 2,00 1,89 3,89 4,54 4,00 1,90 5,906 4,06 2,00 1,90 3,90 3,37 4,96 1,90 6,867 3,36 2,00 1,89 3,89 4,75 5,00 1,89 6,898 3,66 2,96 1,90 4,86 3,79 5,00 1,90 6,909 3,91 3,00 1,89 4,89 3,03 5,00 1,89 6,89

10 3,83 3,00 1,90 4,90 2,83 5,00 1,90 6,9011 3,99 3,00 1,89 4,89 2,79 5,00 1,89 6,8912 4,20 3,00 1,90 4,90 2,67 5,00 1,90 6,9013 4,20 3,00 1,90 4,90 2,71 5,00 1,90 6,9014 3,41 3,00 1,89 4,89 2,67 5,00 1,89 6,8915 3,29 3,00 1,90 4,90 3,42 5,00 1,89 6,8916 3,41 3,00 1,90 4,90 3,05 5,00 1,90 6,9017 3,71 3,00 1,89 4,89 0,36 5,00 1,89 6,8918 3,25 3,00 1,90 4,90 1,40 5,00 1,90 6,9019 3,00 3,00 1,89 4,89 1,95 5,00 1,90 6,9020 1,76 3,00 1,90 4,90 2,44 5,00 1,90 6,9021 2,34 3,00 1,90 4,90 3,02 5,00 1,89 6,8922 2,01 3,00 1,89 4,89 3,77 5,00 1,90 6,9023 2,01 3,00 1,90 4,90 4,86 4,00 1,90 5,9024 3,17 3,00 1,92 4,92 5,32 4,00 1,89 5,8925 6,65 3,00 1,90 4,90 5,57 4,00 1,90 5,9026 2,59 3,00 1,90 4,90 6,23 4,00 1,90 5,9027 2,59 3,00 1,89 4,89 6,02 4,00 1,90 5,9028 2,17 3,00 1,89 4,89 6,69 4,00 1,89 5,8929 1,76 3,00 1,90 4,90 5,08 4,00 1,90 5,9030 2,59 3,00 1,89 4,89 4,17 4,00 1,90 5,901 4,66 3,00 1,90 4,90 6,77 4,00 1,90 5,902 4,66 3,00 1,89 4,89 22,57 4,00 1,89 5,893 2,46 3,00 1,90 4,90 10,28 4,00 1,90 5,904 2,75 3,00 1,89 4,89 6,73 4,00 1,90 5,905 5,45 3,00 1,90 4,90 7,61 4,88 1,90 6,786 3,25 3,00 1,90 4,90 6,68 5,00 1,07 6,077 3,29 3,00 1,89 4,89 6,05 5,00 0,00 5,008 12,37 3,00 1,90 4,90 5,21 5,00 0,00 5,009 22,59 3,00 1,87 4,87 5,21 5,00 0,35 5,35

10 18,80 6,63 1,89 8,52 4,16 5,00 0,35 5,3511 14,72 19,08 1,89 20,97 2,74 4,00 0,33 4,3312 13,45 20,00 1,90 21,90 1,48 4,00 0,35 4,3513 11,56 10,38 1,90 12,28 1,27 4,00 1,90 5,9014 11,36 9,00 1,89 10,89 1,06 4,00 1,89 5,8915 11,54 9,00 1,90 10,90 0,23 4,00 1,90 5,9016 10,02 9,00 1,89 10,89 1,24 5,00 1,90 6,9017 8,75 9,00 1,90 10,90 1,24 5,00 1,89 6,8918 8,11 9,00 1,89 10,89 0,42 5,00 1,90 6,9019 5,70 9,00 1,90 10,90 1,26 5,00 1,89 6,8920 5,75 9,00 1,90 10,90 2,51 5,00 1,90 6,9021 5,72 4,16 1,92 6,08 1,51 4,00 1,90 5,9022 6,62 4,00 1,90 5,90 8,15 4,00 1,90 5,9023 7,00 4,00 1,90 5,90 22,34 4,00 1,90 5,9024 6,92 4,00 1,92 5,92 33,58 27,92 1,89 29,8125 6,71 4,00 1,90 5,90 23,37 24,00 1,90 25,9026 6,00 4,00 1,89 5,89 17,29 24,00 1,90 25,9027 5,87 4,00 1,90 5,90 13,15 24,00 1,90 25,9028 5,53 4,00 1,92 5,92 11,18 17,00 1,89 18,8929 5,79 4,00 1,90 5,90 10,00 10,00 1,90 11,9030 5,19 4,00 1,89 5,89 19,98 10,00 1,89 11,8931 4,72 4,00 1,90 5,90 28,44 10,00 1,90 11,90

ABRIL

MAIG

Page 141: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

PresaPresaDiaMes

Any hidrològic1991-1992

Any hidrològic1990-1991

1 5,11 4,00 1,90 5,90 0,56 57,00 1,90 58,902 4,60 4,00 1,89 5,89 66,56 46,00 1,89 47,893 4,13 4,00 1,90 5,90 96,24 46,00 1,90 47,904 4,00 4,00 1,92 5,92 24,91 46,00 1,90 47,905 3,66 4,00 1,90 5,90 21,82 46,00 1,90 47,906 3,66 4,00 1,89 5,89 21,70 46,00 1,90 47,907 3,40 4,00 1,90 5,90 23,85 14,00 1,90 15,908 3,06 4,00 1,89 5,89 21,01 14,00 1,90 15,909 2,94 4,00 1,90 5,90 22,88 18,75 1,89 20,64

10 2,70 3,00 1,90 4,90 22,77 24,79 1,90 26,6911 2,40 3,00 1,89 4,89 19,55 25,00 1,89 26,8912 2,28 3,00 1,90 4,90 18,66 25,00 1,90 26,9013 1,89 3,00 1,90 4,90 15,82 25,00 1,90 26,9014 1,85 3,00 1,89 4,89 13,81 18,75 1,90 20,6515 1,68 3,00 1,90 4,90 12,86 10,00 1,90 11,9016 4,57 3,00 1,90 4,90 12,45 10,00 1,89 11,8917 3,68 3,00 1,90 4,90 12,05 10,00 1,90 11,9018 2,66 3,00 1,89 4,89 12,05 10,00 1,90 11,9019 1,89 3,00 1,90 4,90 11,23 10,00 1,89 11,8920 1,94 3,00 1,90 4,90 15,79 10,00 1,90 11,9021 1,22 3,00 1,92 4,92 11,56 10,00 1,90 11,9022 1,43 3,00 1,90 4,90 15,90 10,00 1,90 11,9023 1,22 3,00 1,89 4,89 19,02 10,00 1,90 11,9024 0,92 3,00 1,90 4,90 16,98 10,00 1,90 11,9025 0,84 3,00 1,89 4,89 14,29 10,00 1,89 11,8926 0,80 3,00 1,87 4,87 12,46 10,00 1,90 11,9027 0,43 3,00 1,89 4,89 10,42 10,00 1,90 11,9028 0,39 3,00 1,87 4,87 10,00 10,00 1,90 11,9029 0,52 3,00 1,83 4,83 10,00 10,00 1,42 11,4230 0,44 3,00 1,79 4,79 15,02 10,00 1,42 11,421 0,23 3,00 1,75 4,75 27,66 18,00 1,59 19,592 0,32 3,00 1,79 4,79 22,00 18,00 1,90 19,903 0,45 3,00 1,75 4,75 37,32 33,31 1,90 35,214 0,53 3,00 1,72 4,72 27,47 30,00 1,90 31,905 0,20 3,00 1,69 4,69 30,84 30,00 1,90 31,906 0,25 3,00 1,63 4,63 15,53 20,00 1,90 21,907 0,29 3,00 1,61 4,61 6,01 15,00 1,89 16,898 0,46 3,00 1,59 4,59 11,44 15,00 1,90 16,909 0,09 3,00 1,59 4,59 15,42 15,00 1,90 16,90

10 0,14 3,00 1,63 4,63 24,02 15,00 1,90 16,9011 0,02 3,00 1,59 4,59 21,11 15,00 1,90 16,9012 0,10 3,00 1,55 4,55 16,48 15,00 1,89 16,8913 0,27 3,00 1,52 4,52 14,16 15,00 1,90 16,9014 0,28 3,00 1,52 4,52 12,26 15,00 1,90 16,9015 0,28 3,00 1,48 4,48 6,00 10,00 1,90 11,9016 0,33 3,00 1,45 4,45 9,58 10,00 1,89 11,8917 0,33 3,00 1,42 4,42 27,31 10,00 1,90 11,9018 0,13 3,00 1,39 4,39 15,95 10,00 1,90 11,9019 0,26 3,00 1,36 4,36 16,70 15,00 1,90 16,9020 0,26 3,00 1,31 4,31 11,60 15,00 1,90 16,9021 0,26 3,00 1,17 4,17 10,12 15,00 1,90 16,9022 3,04 3,00 1,17 4,17 8,86 15,00 1,90 16,9023 0,00 5,71 1,11 6,82 7,83 15,00 1,89 16,8924 0,19 3,00 1,11 4,11 7,90 10,00 1,90 11,9025 0,00 3,17 1,07 4,24 8,78 10,00 1,90 11,9026 0,08 3,00 1,04 4,04 7,69 10,00 1,90 11,9027 1,38 3,00 1,01 4,01 5,68 7,19 1,90 9,0928 1,38 3,00 0,00 3,00 5,95 7,00 1,90 8,9029 1,55 3,00 0,00 3,00 3,65 7,00 1,90 8,9030 1,25 4,00 0,00 4,00 3,82 7,00 1,90 8,9031 1,34 4,00 0,00 4,00 3,70 7,00 1,90 8,90

JULIOL

JUNY

Page 142: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

PresaPresaDiaMes

Any hidrològic1991-1992

Any hidrològic1990-1991

1 1,18 4,00 0,00 4,00 4,87 7,00 1,89 8,892 1,23 4,00 0,00 4,00 4,46 7,00 1,90 8,903 1,47 4,00 0,00 4,00 8,54 7,00 1,90 8,904 1,88 4,00 0,00 4,00 6,13 7,00 1,90 8,905 1,36 4,00 0,00 4,00 4,46 7,00 1,90 8,906 1,28 4,00 0,00 4,00 3,76 7,00 1,90 8,907 1,13 4,00 0,00 4,00 4,92 7,00 1,90 8,908 2,41 4,00 0,00 4,00 6,59 7,00 1,90 8,909 2,25 4,00 0,00 4,00 14,27 7,00 1,90 8,90

10 1,93 4,00 0,00 4,00 7,46 8,92 1,90 10,8211 1,69 4,00 0,00 4,00 6,30 9,00 1,90 10,9012 1,50 4,00 0,00 4,00 5,47 9,00 1,90 10,9013 1,23 4,00 0,00 4,00 4,63 11,88 1,90 13,7814 1,62 4,00 0,00 4,00 5,81 12,00 1,90 13,9015 0,68 4,00 0,00 4,00 4,85 12,00 1,90 13,9016 1,59 4,00 0,00 4,00 4,79 12,00 1,89 13,8917 1,12 4,00 0,00 4,00 4,16 10,08 1,90 11,9818 1,09 4,00 0,00 4,00 3,94 10,00 1,90 11,9019 1,13 4,00 0,00 4,00 3,27 10,00 1,89 11,8920 1,33 4,00 0,00 4,00 2,89 10,00 1,87 11,8721 1,10 4,00 0,00 4,00 3,56 10,00 1,90 11,9022 0,83 4,00 0,00 4,00 3,02 10,00 1,89 11,8923 0,64 4,00 0,00 4,00 2,88 10,00 1,90 11,9024 0,96 4,00 0,00 4,00 2,40 10,00 1,90 11,9025 0,50 4,00 0,00 4,00 5,40 10,00 1,90 11,9026 2,84 4,00 0,00 4,00 3,67 10,00 1,90 11,9027 1,76 3,00 1,42 4,42 2,90 10,00 1,90 11,9028 0,05 3,00 1,59 4,59 2,54 10,00 1,90 11,9029 0,02 3,00 1,17 4,17 2,38 10,00 1,90 11,9030 0,26 3,00 1,01 4,01 1,82 10,00 1,89 11,8931 0,42 3,00 0,00 3,00 2,29 10,00 1,90 11,901 0,69 3,00 0,00 3,00 1,67 10,00 1,89 11,892 4,16 3,00 1,42 4,42 2,13 10,00 1,89 11,893 0,96 3,00 1,69 4,69 2,09 10,00 1,87 11,874 0,54 3,00 1,75 4,75 1,89 10,00 1,90 11,905 1,12 3,00 1,75 4,75 2,05 10,00 1,89 11,896 6,88 3,00 1,87 4,87 1,71 10,00 1,89 11,897 3,77 3,00 1,83 4,83 4,26 10,00 1,89 11,898 2,08 3,00 1,87 4,87 83,23 10,00 1,89 11,899 1,12 3,00 1,90 4,90 57,92 10,00 1,90 11,90

10 1,92 3,00 1,87 4,87 14,02 10,00 1,90 11,9011 5,11 3,00 1,90 4,90 4,54 10,00 1,90 11,9012 10,09 3,00 1,90 4,90 0,20 10,00 1,90 11,9013 7,25 3,00 1,87 4,87 0,00 13,43 1,90 15,3314 4,20 3,00 1,90 4,90 0,00 14,28 1,90 16,1815 2,92 3,00 1,94 4,94 0,00 15,72 1,90 17,6216 5,96 7,27 1,90 9,17 11,34 12,00 1,90 13,9017 1,67 8,00 1,89 9,89 0,00 14,15 1,89 16,0418 0,84 8,00 1,90 9,90 6,76 10,00 1,90 11,9019 0,07 8,00 1,89 9,89 6,23 10,00 1,90 11,9020 0,41 8,00 1,90 9,90 5,66 10,00 1,90 11,9021 0,26 8,00 1,90 9,90 6,86 10,00 1,90 11,9022 0,06 8,00 1,89 9,89 8,12 10,00 1,90 11,9023 0,33 8,00 1,79 9,79 7,13 10,00 1,90 11,9024 0,21 8,00 1,75 9,75 8,02 10,00 0,00 10,0025 2,55 8,00 1,75 9,75 7,52 10,00 0,00 10,0026 1,61 8,00 1,90 9,90 30,62 10,00 0,00 10,0027 0,78 8,00 1,90 9,90 30,78 10,00 0,00 10,0028 0,74 8,00 1,92 9,92 19,74 10,00 0,00 10,0029 0,48 8,00 1,90 9,90 16,38 14,38 0,00 14,3830 0,24 4,04 1,90 5,94 13,63 15,00 0,00 15,00

SETEMBRE

AGOST

Page 143: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

123456789

10111213141516171819202122232425262728293031123456789

101112131415161718192021222324252627282930

Dia

NOVEMBRE

Mes

OCTUBRE

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

12,06 15,00 0,00 15,00 2,45 3,50 1,72 5,2211,17 15,00 0,00 15,00 3,26 5,00 1,67 6,6710,39 15,00 0,00 15,00 1,52 5,00 1,64 6,6410,25 15,00 0,00 15,00 1,18 5,00 1,59 6,599,39 19,90 0,00 19,90 1,54 5,00 1,57 6,578,67 20,00 0,00 20,00 2,93 5,00 1,52 6,528,10 20,00 0,00 20,00 2,41 5,00 1,50 6,5011,74 20,00 0,00 20,00 2,93 5,00 1,47 6,4718,41 20,00 0,00 20,00 2,59 5,00 1,42 6,4214,14 15,31 0,00 15,31 2,42 5,00 1,40 6,4013,60 15,00 0,00 15,00 2,26 5,00 1,35 6,3512,65 15,00 0,00 15,00 3,63 5,00 1,34 6,3411,16 11,88 0,00 11,88 4,32 5,00 1,33 6,338,73 7,67 0,70 8,37 19,44 5,00 1,32 6,327,51 6,00 2,14 8,14 12,97 5,00 1,32 6,3210,66 6,00 2,14 8,14 8,82 5,00 1,30 6,3024,12 6,00 2,14 8,14 7,44 5,00 1,30 6,3020,29 6,00 2,12 8,12 6,05 5,00 1,17 6,1756,38 11,27 2,14 13,41 5,87 5,00 1,05 6,0534,73 15,00 2,14 17,14 4,50 4,50 0,82 5,3224,40 15,00 2,12 17,12 4,00 4,00 0,70 4,7019,31 15,00 2,14 17,14 3,33 3,50 1,38 4,8815,97 15,00 2,14 17,14 2,80 3,50 1,50 5,0013,59 15,00 2,14 17,14 3,83 4,00 1,99 5,9911,81 15,00 2,14 17,14 3,83 4,00 0,57 4,5710,45 15,00 2,14 17,14 0,00 4,01 0,45 4,469,50 15,00 2,14 17,14 3,65 4,00 0,45 4,458,92 15,00 2,14 17,14 21,67 4,00 0,51 4,519,66 15,00 2,14 17,14 13,27 2,50 1,74 4,2412,13 15,00 2,14 17,14 8,00 2,50 2,07 4,5734,27 15,00 2,14 17,14 7,13 2,50 2,10 4,6042,56 15,00 2,14 17,14 7,64 3,00 2,07 5,0728,42 17,88 0,00 17,88 7,30 3,00 2,07 5,0724,24 18,00 0,00 18,00 5,87 3,00 2,14 5,1421,75 18,00 0,00 18,00 5,16 3,00 2,24 5,2418,56 19,92 0,00 19,92 4,44 3,00 2,14 5,1415,15 20,00 1,74 21,74 4,62 3,00 2,14 5,1413,64 20,00 2,14 22,14 5,16 3,00 2,14 5,1412,44 20,00 2,14 22,14 4,88 3,00 2,14 5,1410,97 20,00 2,14 22,14 4,66 3,00 2,24 5,2410,16 20,00 2,14 22,14 4,34 3,00 2,24 5,249,20 15,21 2,14 17,35 3,83 3,00 2,14 5,148,73 15,00 2,12 17,12 3,94 3,00 2,14 5,148,03 15,00 2,14 17,14 3,36 3,00 2,24 5,247,74 15,00 2,14 17,14 2,85 3,00 2,24 5,247,73 15,00 2,14 17,14 1,19 3,00 2,14 5,146,85 15,00 2,14 17,14 2,06 3,00 2,24 5,246,23 10,21 2,14 12,35 2,02 3,00 2,14 5,145,52 6,50 2,14 8,64 1,55 3,00 2,24 5,244,66 6,00 2,14 8,14 1,81 3,00 2,14 5,144,19 6,00 2,14 8,14 1,48 3,00 2,14 5,144,23 6,00 2,14 8,14 1,20 3,00 2,14 5,143,80 6,00 2,14 8,14 1,05 3,00 2,14 5,143,41 6,00 2,14 8,14 0,37 3,00 2,14 5,143,38 6,00 2,14 8,14 1,06 3,00 2,14 5,143,27 6,00 2,14 8,14 0,00 3,12 2,12 5,243,07 6,00 2,12 8,12 0,92 3,00 2,10 5,102,95 4,08 2,14 6,22 0,75 3,00 2,10 5,102,99 4,00 2,12 6,12 0,68 3,00 2,10 5,102,60 4,00 2,14 6,14 0,40 3,00 2,07 5,072,41 4,00 2,14 6,14 1,58 3,00 2,03 5,03

Any hidrològic1993-1994

Presa

Any hidrològic1992-1993

Presa

Page 144: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

10111213141516171819202122232425262728293031123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

GENER

DESEMBRE

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic1993-1994

Presa

Any hidrològic1992-1993

Presa

2,68 4,00 2,14 6,14 0,00 3,59 2,07 5,662,52 4,00 2,14 6,14 0,27 3,00 2,07 5,072,37 4,00 2,14 6,14 0,42 3,00 2,03 5,033,03 4,00 2,12 6,12 0,00 3,08 1,99 5,062,45 4,00 2,14 6,14 0,46 3,00 1,99 4,992,34 4,00 2,14 6,14 0,53 3,00 1,99 4,992,57 4,00 2,14 6,14 0,33 3,00 1,94 4,942,03 4,00 2,14 6,14 0,37 3,00 1,89 4,892,61 4,00 2,14 6,14 0,37 3,00 1,79 4,791,92 4,00 2,12 6,12 0,52 3,00 1,74 4,742,16 3,04 2,14 5,18 0,28 3,00 1,69 4,691,81 3,00 2,14 5,14 0,25 3,00 1,64 4,641,85 3,00 2,14 5,14 0,36 3,00 2,07 5,071,96 3,00 2,14 5,14 0,22 3,00 1,55 4,551,62 3,00 2,12 5,12 0,26 3,00 1,55 4,553,08 3,00 2,12 5,12 0,23 3,00 1,50 4,502,35 3,00 2,14 5,14 0,27 3,00 1,50 4,502,16 3,00 2,14 5,14 0,41 3,00 1,50 4,502,00 3,00 2,14 5,14 0,00 3,03 1,45 4,481,73 3,00 2,14 5,14 0,22 3,00 1,50 4,501,85 3,00 2,14 5,14 0,29 3,00 1,55 4,551,47 3,00 2,14 5,14 0,37 3,00 1,50 4,501,78 3,00 2,14 5,14 0,51 3,00 1,50 4,505,41 3,00 2,14 5,14 0,48 3,00 1,50 4,508,37 3,00 2,12 5,12 0,75 3,00 1,45 4,455,58 3,00 2,14 5,14 0,93 3,00 1,35 4,354,50 3,00 2,14 5,14 0,12 3,00 1,45 4,453,96 3,00 2,14 5,14 0,22 3,00 1,40 4,403,19 3,00 2,14 5,14 0,50 3,00 1,35 4,352,73 3,00 2,14 5,14 0,54 3,00 1,34 4,342,54 3,00 2,14 5,14 0,47 3,00 1,32 4,322,15 3,00 2,12 5,12 0,24 3,00 1,32 4,321,96 3,00 2,12 5,12 0,55 3,00 1,32 4,321,88 3,00 2,12 5,12 0,52 3,00 1,32 4,321,62 3,00 2,12 5,12 0,52 3,00 1,31 4,311,66 3,00 2,14 5,14 0,80 3,00 1,31 4,311,43 3,00 2,14 5,14 16,41 3,00 1,74 4,741,58 3,00 2,14 5,14 11,65 3,00 2,14 5,141,35 3,00 2,12 5,12 4,90 3,00 2,14 5,141,32 3,00 2,14 5,14 3,68 3,00 2,14 5,141,13 3,00 2,14 5,14 5,07 3,00 2,14 5,141,21 3,00 2,14 5,14 3,37 3,00 2,12 5,121,32 3,00 2,12 5,12 3,00 3,00 2,14 5,141,36 3,00 2,10 5,10 2,52 3,00 2,14 5,141,36 3,00 2,12 5,12 4,02 3,00 2,14 5,141,10 3,00 2,10 5,10 3,34 3,00 2,14 5,141,06 3,00 2,10 5,10 2,73 3,00 2,14 5,140,99 3,00 2,12 5,12 1,91 3,00 2,12 5,121,03 3,00 2,10 5,10 1,27 3,00 2,10 5,100,77 3,00 2,12 5,12 1,20 3,00 2,12 5,120,96 3,00 2,10 5,10 0,59 3,00 2,14 5,140,92 3,00 2,10 5,10 0,60 3,00 2,10 5,100,77 3,00 2,07 5,07 1,01 3,00 2,07 5,070,82 3,00 2,03 5,03 0,77 3,00 2,03 5,030,48 3,00 2,07 5,07 0,84 3,00 2,10 5,101,20 3,00 1,99 4,99 0,88 3,00 2,03 5,030,97 3,00 2,03 5,03 0,82 3,00 2,07 5,070,94 3,00 1,99 4,99 0,85 3,00 2,10 5,101,05 3,00 1,99 4,99 0,89 3,00 2,07 5,070,94 3,00 1,99 4,99 0,89 3,00 2,03 5,031,10 3,00 1,94 4,94 0,40 3,00 2,05 5,051,21 3,00 1,89 4,89 0,47 3,00 2,07 5,07

Page 145: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

1011121314151617181920212223242526272829123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

MARÇ

FEBRER

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic1993-1994

Presa

Any hidrològic1992-1993

Presa

0,84 3,00 1,99 4,99 0,87 3,00 2,03 5,030,99 3,00 1,94 4,94 0,91 3,00 2,03 5,030,84 3,00 1,89 4,89 2,70 3,00 2,03 5,031,22 3,00 1,74 4,74 4,06 3,00 2,14 5,142,04 3,00 1,99 4,99 3,60 3,00 2,14 5,141,22 3,00 2,03 5,03 2,80 3,00 2,12 5,121,19 3,00 1,94 4,94 2,60 3,00 2,14 5,145,48 3,00 2,10 5,10 1,67 3,00 2,14 5,147,79 3,00 2,12 5,12 2,37 3,00 2,12 5,125,42 3,00 2,10 5,10 2,24 3,00 2,14 5,144,12 3,00 2,12 5,12 2,70 3,00 2,14 5,143,04 3,00 2,12 5,12 2,40 3,00 2,14 5,142,70 3,00 2,10 5,10 2,34 3,00 2,14 5,142,48 3,00 2,12 5,12 2,67 3,00 2,14 5,142,29 3,00 2,10 5,10 2,30 2,00 2,14 4,142,18 3,00 2,12 5,12 1,67 2,00 2,14 4,141,92 3,00 2,12 5,12 1,87 2,00 2,12 4,121,92 3,00 2,10 5,10 1,60 2,00 2,12 4,121,74 3,00 2,12 5,12 1,70 2,00 2,10 4,101,66 3,00 2,10 5,10 1,21 2,00 2,12 4,121,44 3,00 2,12 5,12 1,17 2,00 2,10 4,101,33 3,00 2,10 5,10 1,34 2,00 2,07 4,071,19 3,00 2,12 5,12 1,50 2,00 2,07 4,071,00 3,00 2,10 5,10 1,34 2,00 2,10 4,101,04 3,00 2,07 5,07 1,51 2,00 2,12 4,120,97 3,00 2,03 5,03 1,51 2,00 2,12 4,121,01 3,00 1,99 4,99 2,46 2,00 2,10 4,100,87 3,00 1,99 4,99 2,10 2,00 2,10 4,10

1,31 3,00 1,99 4,99 1,77 2,00 2,12 4,121,53 3,00 2,07 5,07 1,80 2,00 2,10 4,101,42 3,00 2,10 5,10 1,74 2,00 2,12 4,121,35 3,00 2,10 5,10 2,79 2,00 2,12 4,121,35 3,00 2,07 5,07 2,99 2,00 2,10 4,101,65 3,00 2,03 5,03 3,29 2,00 2,12 4,121,87 3,00 2,07 5,07 3,35 2,00 2,12 4,122,49 3,00 2,10 5,10 3,03 2,00 2,10 4,103,00 3,00 2,14 5,14 3,09 2,00 2,12 4,122,71 3,00 2,14 5,14 3,06 2,00 2,10 4,102,60 3,00 2,14 5,14 3,82 2,00 2,12 4,122,64 3,00 2,12 5,12 2,30 2,00 2,10 4,102,53 3,00 2,12 5,12 2,33 2,00 2,10 4,106,61 3,00 2,10 5,10 2,33 2,00 2,10 4,1013,56 3,00 2,14 5,14 1,93 2,00 2,12 4,129,67 3,00 2,12 5,12 1,74 3,00 2,12 5,128,14 3,00 2,10 5,10 2,01 3,00 2,12 5,127,64 3,00 2,12 5,12 1,67 3,00 2,14 5,147,58 3,00 2,14 5,14 1,84 3,00 2,12 5,127,07 3,00 2,12 5,12 1,68 3,00 2,12 5,128,05 3,00 2,12 5,12 1,91 3,00 2,12 5,127,61 3,00 2,12 5,12 1,81 3,00 2,10 5,107,17 3,00 2,10 5,10 1,65 3,00 2,12 5,1216,76 3,00 2,12 5,12 1,35 3,00 2,12 5,1214,96 3,00 2,12 5,12 1,52 3,00 2,10 5,1010,20 3,00 2,10 5,10 1,85 3,00 2,12 5,128,96 3,00 2,12 5,12 1,78 3,00 2,12 5,127,16 3,00 2,10 5,10 1,42 3,00 2,12 5,126,40 3,00 2,10 5,10 1,20 3,00 2,10 5,105,75 3,00 2,12 5,12 1,20 3,00 2,12 5,125,13 3,00 2,10 5,10 1,04 3,00 2,14 5,14

Page 146: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

101112131415161718192021222324252627282930123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

ABRIL

MAIG

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic1993-1994

Presa

Any hidrològic1992-1993

Presa

5,10 3,00 2,12 5,12 1,37 3,00 2,10 5,104,44 3,00 2,10 5,10 1,11 3,00 2,10 5,104,05 3,00 2,12 5,12 0,98 3,00 2,10 5,103,82 3,00 2,10 5,10 0,98 3,00 2,07 5,073,35 3,00 2,10 5,10 1,12 3,00 2,07 5,073,23 3,00 2,12 5,12 0,24 3,00 1,99 4,993,62 3,00 2,10 5,10 0,09 3,00 2,03 5,033,82 3,00 2,12 5,12 0,26 3,00 1,99 4,994,29 3,00 2,12 5,12 0,26 3,00 1,99 4,994,68 3,00 2,10 5,10 0,43 3,00 1,94 4,944,17 3,00 2,10 5,10 0,11 3,00 1,94 4,943,51 3,00 2,10 5,10 0,06 3,00 1,84 4,843,00 3,00 2,12 5,12 0,03 3,00 1,79 4,793,12 3,00 2,10 5,10 0,61 3,00 1,74 4,742,73 3,00 2,12 5,12 0,78 2,21 1,69 3,902,22 3,00 2,10 5,10 0,41 2,00 1,84 3,841,91 3,00 2,12 5,12 0,32 2,06 1,74 3,801,71 3,00 2,10 5,10 0,56 3,00 1,74 4,741,56 3,00 2,10 5,10 1,23 3,00 1,79 4,791,79 3,00 2,12 5,12 1,70 3,00 2,31 5,312,03 3,00 2,10 5,10 1,64 3,00 2,31 5,312,14 3,00 2,12 5,12 1,55 2,38 2,45 4,822,15 3,00 2,12 5,12 1,65 2,00 2,45 4,454,28 3,00 2,10 5,10 2,72 2,13 2,45 4,578,18 3,00 2,12 5,12 2,37 3,00 2,45 5,4512,46 3,00 2,10 5,10 1,83 3,00 2,45 5,4512,87 3,00 2,12 5,12 1,99 3,00 2,31 5,3118,04 3,00 2,03 5,03 2,53 3,00 2,45 5,4514,88 3,00 2,05 5,05 2,60 2,38 2,45 4,8219,67 3,00 2,07 5,07 2,69 2,00 2,45 4,4516,85 3,00 2,03 5,03 2,82 2,13 2,52 4,6417,44 5,00 2,07 7,07 2,78 3,00 2,45 5,4513,86 5,00 2,05 7,05 2,84 3,00 2,52 5,5216,03 8,00 1,99 9,99 2,53 3,00 2,45 5,4514,53 8,00 2,03 10,03 2,53 3,00 2,45 5,4514,60 9,00 1,99 10,99 2,31 2,38 2,45 4,8219,20 9,00 1,99 10,99 2,25 2,00 2,52 4,5217,15 9,00 1,99 10,99 2,91 2,00 2,52 4,5218,87 9,00 2,03 11,03 2,91 3,00 2,45 5,4531,84 27,75 1,99 29,74 2,21 3,00 2,52 5,5225,02 35,00 2,03 37,03 3,79 3,00 2,45 5,4532,69 35,00 2,05 37,05 3,54 3,00 2,31 5,3127,26 35,00 1,99 36,99 5,02 2,38 2,14 4,5222,08 30,42 1,99 32,40 9,38 2,00 2,14 4,1422,92 25,00 1,99 26,99 6,90 2,13 2,14 4,2723,96 25,00 1,99 26,99 5,11 3,00 2,14 5,1417,93 21,04 1,94 22,98 4,34 3,00 2,12 5,1216,89 20,00 1,94 21,94 3,61 3,00 2,14 5,1430,17 20,00 0,00 20,00 2,90 3,00 2,14 5,1426,67 20,00 0,00 20,00 2,53 2,38 2,14 4,5221,25 20,00 0,00 20,00 2,93 2,00 2,14 4,1418,54 20,00 0,00 20,00 2,35 2,13 2,14 4,2716,45 20,00 0,00 20,00 2,17 3,00 2,14 5,1415,42 20,00 0,00 20,00 2,04 3,00 2,12 5,1213,55 15,21 0,00 15,21 1,69 3,00 2,14 5,1413,13 15,00 0,00 15,00 1,47 3,00 2,12 5,1211,47 15,00 0,00 15,00 1,45 2,38 2,14 4,519,83 15,00 0,00 15,00 1,46 2,00 2,10 4,1011,26 12,92 0,51 13,43 1,20 2,13 2,10 4,237,94 10,00 1,99 11,99 1,06 3,00 2,12 5,127,18 8,00 2,07 10,07 0,62 3,00 2,12 5,12

Page 147: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

101112131415161718192021222324252627282930123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

JULIOL

JUNY

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic1993-1994

Presa

Any hidrològic1992-1993

Presa

6,76 8,00 2,03 10,03 0,84 3,00 2,10 5,106,35 8,00 2,07 10,07 0,60 3,00 2,10 5,105,43 6,25 2,10 8,35 0,48 2,38 2,10 4,484,97 6,00 2,12 8,12 0,71 2,00 2,10 4,104,36 6,00 2,12 8,12 0,71 2,13 2,07 4,193,95 6,00 2,10 8,10 0,11 3,00 2,10 5,104,38 5,00 2,10 7,10 0,43 3,00 2,07 5,073,77 5,00 2,12 7,12 0,93 3,00 1,99 4,994,21 4,00 2,10 6,10 0,00 3,00 1,99 4,994,00 4,00 2,12 6,12 0,00 2,75 1,84 4,593,18 4,00 2,10 6,10 0,41 2,00 1,79 3,792,77 4,00 2,10 6,10 0,76 2,13 1,74 3,872,77 4,00 2,12 6,12 0,20 3,00 1,69 4,692,59 3,04 2,10 5,15 0,27 3,00 1,64 4,642,22 3,00 2,12 5,12 0,59 3,00 1,67 4,672,39 3,00 2,12 5,12 0,28 3,00 1,59 4,591,98 3,00 2,10 5,10 0,31 2,38 1,50 3,871,77 3,00 2,10 5,10 0,43 2,00 1,50 3,501,57 3,00 2,12 5,12 0,59 2,13 1,50 3,621,57 3,00 2,10 5,10 0,12 3,00 1,50 4,502,18 3,00 2,12 5,12 0,03 3,00 1,50 4,502,55 3,00 2,10 5,10 0,31 3,00 1,45 4,453,24 3,00 2,12 5,12 0,33 2,38 1,45 3,821,78 3,00 2,10 5,10 0,42 2,00 1,50 3,501,66 3,00 2,10 5,10 0,30 2,00 1,45 3,451,29 3,00 2,10 5,10 0,52 2,19 1,50 3,691,98 3,00 2,07 5,07 0,17 3,50 1,50 5,003,58 4,44 0,00 4,44 0,46 3,00 1,50 4,502,75 4,50 0,00 4,50 0,26 3,00 1,32 4,3210,56 4,50 0,00 4,50 0,44 3,00 1,32 4,3216,75 4,98 0,00 4,98 0,35 2,21 1,31 3,528,13 5,96 0,00 5,96 0,59 2,00 1,32 3,325,51 6,00 0,00 6,00 0,54 2,04 1,32 3,364,32 6,00 0,00 6,00 0,13 3,00 1,31 4,313,87 6,00 0,00 6,00 0,02 3,00 1,31 4,313,77 5,04 0,00 5,04 0,35 3,00 1,32 4,323,24 5,00 0,00 5,00 0,21 3,00 1,31 4,313,86 5,00 0,00 5,00 0,45 3,00 1,31 4,312,18 5,00 0,00 5,00 0,22 3,00 1,17 4,173,04 5,00 0,00 5,00 0,49 3,00 1,30 4,302,28 5,25 0,00 5,25 0,26 3,00 1,31 4,313,21 5,00 0,00 5,00 0,24 3,00 1,31 4,312,52 5,00 0,00 5,00 0,16 3,00 1,30 4,302,73 5,00 0,00 5,00 0,08 3,00 1,30 4,302,37 5,00 0,00 5,00 0,20 3,00 1,31 4,311,04 5,00 0,00 5,00 0,27 3,00 1,31 4,312,17 5,00 0,00 5,00 0,16 3,00 1,17 4,172,42 5,00 0,00 5,00 0,25 3,00 1,17 4,171,94 5,00 0,00 5,00 0,87 4,50 1,17 5,672,39 5,00 0,00 5,00 0,32 5,00 1,30 6,302,71 5,00 0,00 5,00 0,91 5,00 1,17 6,172,27 5,00 0,00 5,00 0,00 4,65 1,64 6,292,24 5,00 0,00 5,00 0,33 4,50 1,50 6,001,68 5,00 0,00 5,00 0,74 4,50 1,45 5,952,53 5,00 0,00 5,00 0,17 3,89 1,50 5,392,37 5,00 0,00 5,00 0,09 3,80 1,30 5,101,42 5,00 0,00 5,00 0,05 3,80 1,31 5,112,14 5,00 0,00 5,00 0,65 3,80 1,31 5,111,71 5,00 0,00 5,00 0,88 3,80 1,32 5,122,31 5,00 0,00 5,00 0,75 3,80 1,74 5,541,64 5,00 0,00 5,00 2,64 3,80 1,50 5,30

Page 148: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

10111213141516171819202122232425262728293031123456789

101112131415161718192021222324252627282930

SETEMBRE

AGOST

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic1993-1994

Presa

Any hidrològic1992-1993

Presa

1,84 5,00 0,00 5,00 1,39 3,80 1,99 5,791,18 5,00 0,00 5,00 0,60 3,36 1,99 5,351,70 5,00 0,00 5,00 0,00 3,30 1,74 5,041,63 5,00 0,00 5,00 0,42 3,30 1,74 5,041,63 5,00 0,00 5,00 0,29 3,30 1,50 4,801,72 5,00 0,00 5,00 0,30 3,30 1,45 4,751,72 5,00 0,00 5,00 0,31 3,30 1,45 4,753,01 5,00 0,00 5,00 0,18 3,30 1,32 4,623,13 5,00 0,00 5,00 0,06 3,30 1,31 4,610,65 5,00 0,00 5,00 0,61 3,30 1,17 4,471,90 5,00 0,00 5,00 0,36 3,59 0,70 4,291,52 5,00 0,00 5,00 0,00 3,75 0,94 4,691,91 5,00 0,00 5,00 0,00 3,73 0,94 4,672,30 5,00 0,00 5,00 0,00 3,68 1,50 5,182,11 5,00 0,00 5,00 0,05 3,60 1,50 5,101,35 5,00 0,00 5,00 0,05 3,60 1,32 4,921,55 5,00 0,00 5,00 0,16 3,70 1,31 5,011,48 5,00 0,00 5,00 0,00 3,73 0,70 4,431,56 5,00 0,00 5,00 0,00 3,73 0,70 4,431,76 5,00 0,00 5,00 0,00 3,71 0,70 4,411,46 5,00 0,00 5,00 0,00 3,81 0,94 4,741,20 5,00 0,00 5,00 0,12 3,70 0,60 4,301,59 5,00 0,00 5,00 0,20 3,70 0,60 4,303,49 5,00 0,00 5,00 0,00 4,09 0,59 4,682,36 5,00 0,00 5,00 0,12 3,70 0,59 4,291,61 5,00 0,00 5,00 0,38 3,70 0,60 4,301,24 5,00 0,00 5,00 0,00 3,91 0,58 4,491,62 5,00 0,00 5,00 0,80 3,70 0,58 4,281,25 5,00 0,00 5,00 0,00 3,95 0,57 4,521,63 5,00 0,00 5,00 0,34 3,70 0,57 4,271,45 5,00 0,00 5,00 2,83 3,00 1,32 4,321,46 5,00 0,00 5,00 4,72 3,00 1,74 4,741,28 5,00 0,00 5,00 0,00 3,01 1,50 4,511,29 5,00 0,00 5,00 0,39 3,00 0,70 3,701,67 5,00 0,00 5,00 0,41 3,00 0,70 3,700,94 5,00 0,00 5,00 0,34 3,00 0,70 3,701,32 5,00 0,00 5,00 0,00 3,86 0,60 4,461,69 5,00 0,00 5,00 0,00 3,88 0,60 4,481,33 5,00 0,00 5,00 0,00 4,19 0,57 4,751,16 5,00 0,00 5,00 0,00 4,04 0,57 4,611,17 5,00 0,00 5,00 0,00 3,89 0,57 4,461,18 5,00 0,00 5,00 0,00 3,97 0,57 4,531,00 5,00 0,00 5,00 0,39 3,20 0,57 3,771,19 5,00 0,00 5,00 2,33 3,20 0,57 3,771,02 5,00 0,00 5,00 0,35 3,20 1,74 4,940,67 5,00 0,00 5,00 0,40 3,20 1,50 4,701,76 5,00 0,00 5,00 0,00 3,53 0,70 4,231,05 5,00 0,00 5,00 0,61 3,20 0,70 3,901,06 5,00 0,00 5,00 0,38 3,20 0,70 3,900,89 5,00 0,00 5,00 0,03 3,20 0,57 3,770,90 5,00 0,00 5,00 1,41 3,20 0,57 3,771,45 5,00 0,00 5,00 5,55 3,20 1,99 5,191,45 5,00 0,00 5,00 11,02 3,00 2,31 5,314,82 5,00 0,00 5,00 28,21 3,00 2,31 5,312,35 5,00 0,00 5,00 17,72 3,00 2,31 5,311,82 5,00 0,00 5,00 8,92 3,00 2,31 5,311,30 5,00 0,00 5,00 5,96 3,00 2,31 5,311,31 5,00 0,00 5,00 4,49 3,00 2,45 5,451,32 5,00 0,65 5,65 3,45 3,00 2,45 5,451,03 4,00 0,60 4,60 28,36 3,00 2,31 5,311,40 3,50 1,99 5,49 39,78 3,00 2,31 5,31

Page 149: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

123456789

10111213141516171819202122232425262728293031123456789

101112131415161718192021222324252627282930

Dia

NOVEMBRE

Mes

OCTUBRE

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

25,19 3,00 2,34 5,34 2,11 3,00 2,34 5,3415,96 3,00 2,54 5,54 1,78 3,00 2,34 5,3411,59 3,00 2,54 5,54 1,78 3,00 2,34 5,3410,25 3,00 2,54 5,54 2,04 3,00 2,14 5,149,82 3,00 2,64 5,64 3,11 3,00 2,34 5,346,98 3,00 2,64 5,64 2,78 3,00 2,74 5,746,27 3,00 2,54 5,54 2,41 3,00 2,54 5,544,85 3,00 2,64 5,64 2,19 3,00 2,54 5,5422,55 3,00 2,64 5,64 1,78 3,00 2,34 5,34

192,91 3,00 2,34 5,34 1,56 3,00 2,34 5,3468,08 3,00 2,54 5,54 1,37 3,00 2,34 5,3462,22 3,00 2,54 5,54 1,47 3,00 2,14 5,1437,38 3,00 2,64 5,64 1,19 3,00 2,11 5,1128,75 3,00 2,64 5,64 1,19 3,00 2,11 5,1123,68 3,00 2,74 5,74 1,26 3,00 2,14 5,1420,06 3,00 2,64 5,64 1,19 3,00 2,11 5,1117,12 3,00 2,64 5,64 1,12 3,00 2,07 5,0713,17 3,00 2,74 5,74 1,26 3,00 2,07 5,0713,00 3,00 2,74 5,74 1,08 3,00 2,00 5,0010,35 3,00 2,84 5,84 1,44 3,00 2,00 5,009,48 3,00 2,94 5,94 0,97 3,00 1,90 4,908,57 3,00 2,94 5,94 0,94 3,00 1,85 4,857,74 3,00 2,74 5,74 1,01 3,00 1,75 4,757,53 6,00 2,94 8,94 1,52 3,00 1,65 4,657,17 6,00 3,04 9,04 0,50 3,00 1,60 4,605,92 6,00 3,04 9,04 0,83 3,00 1,50 4,508,63 6,00 2,94 8,94 0,76 3,00 1,50 4,5017,31 6,00 3,04 9,04 0,72 3,00 1,45 4,4512,06 6,00 3,04 9,04 0,65 3,00 1,45 4,4510,04 6,00 3,04 9,04 0,52 3,00 1,45 4,458,50 6,00 3,04 9,04 0,67 3,00 1,40 4,407,74 6,00 3,04 9,04 0,56 3,00 1,40 4,406,16 6,00 3,04 9,04 0,74 3,00 1,38 4,388,67 6,00 3,04 9,04 0,67 3,00 1,37 4,37

145,49 23,75 3,04 26,79 0,49 3,00 1,36 4,3674,49 85,54 2,94 88,48 0,70 3,00 1,35 4,3569,14 102,00 3,04 105,04 0,31 3,00 1,33 4,3327,20 39,00 3,04 42,04 0,70 3,00 1,28 4,2826,24 19,50 3,04 22,54 0,56 3,00 1,27 4,2721,61 19,50 3,04 22,54 0,88 3,00 1,28 4,2820,83 45,31 3,04 48,35 0,31 3,00 1,23 4,2318,05 49,00 3,04 52,04 0,52 3,00 1,12 4,1216,75 49,00 3,04 52,04 0,56 3,00 1,35 4,3514,96 49,00 3,04 52,04 0,56 3,00 1,23 4,2311,54 10,00 3,04 13,04 0,66 3,00 1,23 4,2310,69 9,50 3,14 12,64 0,82 3,00 1,21 4,2110,21 9,50 3,14 12,64 0,17 3,00 1,21 4,218,91 9,50 3,14 12,64 0,61 3,00 1,19 4,197,56 4,00 3,14 7,14 0,41 3,00 1,17 4,177,12 4,00 3,14 7,14 0,51 3,00 1,17 4,176,81 4,00 3,14 7,14 0,34 3,00 1,17 4,175,92 4,00 3,04 7,04 0,58 3,00 1,16 4,165,25 4,00 3,14 7,14 0,65 3,00 1,12 4,125,01 4,00 3,14 7,14 0,37 3,00 1,12 4,124,56 4,00 3,14 7,14 0,10 3,00 1,12 4,124,36 4,00 3,04 7,04 4,42 3,00 1,11 4,114,08 4,00 3,04 7,04 5,94 3,00 2,74 5,743,84 4,00 3,04 7,04 2,55 3,00 2,74 5,743,72 4,00 3,04 7,04 1,03 3,00 2,74 5,743,60 4,00 3,04 7,04 0,68 3,00 2,34 5,343,07 4,00 3,14 7,14 0,65 3,00 2,14 5,14

Any hidrològic1995-1996

Presa

Any hidrològic1994-1995

Presa

Page 150: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

10111213141516171819202122232425262728293031123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

GENER

DESEMBRE

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic1995-1996

Presa

Any hidrològic1994-1995

Presa

2,99 4,00 3,04 7,04 0,44 3,00 2,11 5,112,79 4,00 3,04 7,04 0,72 3,00 2,07 5,072,89 4,00 3,04 7,04 0,84 3,00 2,11 5,113,13 4,00 3,04 7,04 2,83 3,00 2,94 5,941,87 4,00 3,04 7,04 2,90 3,00 2,94 5,942,34 4,00 2,94 6,94 1,34 3,00 2,74 5,742,84 3,00 2,94 5,94 2,12 3,00 2,74 5,742,37 3,00 3,04 6,04 24,59 3,00 2,94 5,942,25 3,00 2,94 5,94 20,56 3,00 2,94 5,942,25 3,00 2,84 5,84 16,65 3,00 2,94 5,942,09 3,00 2,94 5,94 10,78 3,00 2,94 5,941,89 3,00 3,04 6,04 7,81 3,00 2,94 5,941,85 3,00 2,94 5,94 6,11 3,00 2,94 5,941,54 3,00 2,74 5,74 4,41 3,00 2,74 5,741,77 3,00 2,84 5,84 57,98 3,00 2,74 5,741,50 3,00 2,74 5,74 219,52 41,52 2,94 44,461,42 3,00 2,74 5,74 49,06 46,25 2,74 48,991,38 3,00 2,64 5,64 28,60 30,00 2,34 32,341,10 3,00 2,74 5,74 24,63 30,00 2,74 32,741,58 3,00 2,74 5,74 19,70 30,00 2,94 32,941,38 3,00 2,64 5,64 15,96 20,00 2,94 22,940,87 3,00 2,54 5,54 15,80 20,00 2,84 22,841,26 3,00 2,34 5,34 17,39 10,00 2,94 12,940,98 3,00 2,34 5,34 15,73 10,00 2,84 12,840,94 3,00 2,34 5,34 20,86 10,00 2,94 12,940,94 3,00 2,34 5,34 22,09 10,00 2,94 12,941,06 3,00 2,34 5,34 18,60 20,00 2,94 22,940,83 3,00 2,14 5,14 12,20 20,00 2,74 22,740,94 3,00 2,11 5,11 9,18 10,00 2,84 12,841,02 3,00 2,07 5,07 15,16 10,00 2,94 12,940,67 3,00 2,09 5,09 15,49 10,00 2,94 12,941,11 3,00 2,11 5,11 18,54 14,00 2,34 16,340,77 3,00 2,34 5,34 10,08 14,00 2,34 16,341,09 3,00 2,14 5,14 10,25 14,00 2,34 16,340,87 3,00 2,14 5,14 8,18 14,00 2,34 16,341,07 3,00 2,11 5,11 8,63 9,00 2,34 11,340,65 3,00 2,14 5,14 11,60 9,00 2,54 11,540,95 3,00 2,11 5,11 14,77 9,00 2,74 11,740,64 3,00 2,11 5,11 12,01 9,00 2,34 11,340,91 3,00 2,14 5,14 38,48 9,00 2,54 11,540,57 3,00 2,11 5,11 70,26 85,87 2,74 88,610,72 3,00 2,07 5,07 32,94 69,00 2,54 71,540,40 3,00 2,07 5,07 35,66 24,06 2,74 26,800,57 3,00 2,04 5,04 29,00 25,00 2,54 27,540,72 3,00 2,07 5,07 25,95 25,00 2,54 27,540,56 3,00 2,04 5,04 22,56 25,00 2,74 27,740,82 3,00 2,11 5,11 19,10 25,00 2,54 27,540,92 3,00 2,07 5,07 11,98 20,00 2,54 22,544,63 3,00 2,34 5,34 14,51 20,00 2,74 22,742,09 3,00 2,94 5,94 13,90 20,00 2,74 22,741,33 3,00 2,74 5,74 12,09 15,00 2,74 17,741,26 3,00 2,74 5,74 13,22 15,00 2,54 17,541,10 3,00 2,54 5,54 138,69 42,30 2,74 45,041,03 3,00 2,14 5,14 126,66 232,50 2,74 235,240,96 3,00 2,11 5,11 38,56 65,00 2,84 67,841,00 3,00 2,07 5,07 43,14 45,00 2,84 47,840,84 3,00 2,04 5,04 33,02 35,00 2,74 37,740,92 3,00 2,07 5,07 19,62 17,25 2,74 19,990,88 3,00 2,07 5,07 29,63 15,00 2,74 17,740,88 3,00 2,07 5,07 61,15 45,00 2,74 47,740,50 3,00 2,07 5,07 41,45 45,00 2,74 47,740,79 3,00 2,07 5,07 25,35 50,63 2,84 53,47

Page 151: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

1011121314151617181920212223242526272829123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

MARÇ

FEBRER

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic1995-1996

Presa

Any hidrològic1994-1995

Presa

0,75 3,00 2,04 5,04 25,59 60,00 2,84 62,840,35 3,00 2,00 5,00 23,63 23,75 2,74 26,490,50 3,00 2,00 5,00 20,60 10,00 2,74 12,740,55 3,00 1,95 4,95 14,13 10,00 2,74 12,740,64 3,00 1,95 4,95 20,40 10,00 2,74 12,740,67 3,00 1,90 4,90 14,90 10,00 2,74 12,740,69 3,00 1,90 4,90 13,80 10,00 2,74 12,740,65 3,00 1,85 4,85 10,71 10,00 2,74 12,740,74 3,00 1,90 4,90 13,91 10,00 2,74 12,740,74 3,00 1,85 4,85 10,83 10,00 2,74 12,740,78 3,00 1,90 4,90 10,39 10,00 2,74 12,740,63 3,00 1,90 4,90 10,20 10,00 2,74 12,740,64 3,00 1,80 4,80 9,96 10,00 2,74 12,740,66 3,00 1,75 4,75 9,41 10,00 2,84 12,840,63 3,00 1,75 4,75 8,77 10,00 2,74 12,740,30 3,00 1,80 4,80 6,06 8,00 2,84 10,840,63 3,00 1,75 4,75 6,93 8,00 2,74 10,740,64 3,00 1,75 4,75 6,85 8,00 2,74 10,740,66 3,00 1,80 4,80 7,23 6,00 2,74 8,740,45 3,00 1,70 4,70 6,70 6,00 2,84 8,841,29 3,00 1,75 4,75 5,38 6,00 2,74 8,740,47 3,00 1,70 4,70 5,45 6,00 2,84 8,841,01 3,00 1,65 4,65 4,75 4,00 2,74 6,740,14 3,00 1,75 4,75 4,55 4,00 2,74 6,740,69 3,00 1,75 4,75 4,79 4,00 2,84 6,840,80 3,00 1,70 4,70 4,79 4,00 2,74 6,741,85 4,19 1,60 5,79 4,83 4,00 2,84 6,842,09 4,50 1,53 6,03 4,83 4,00 2,84 6,84

4,32 4,00 2,84 6,840,47 3,00 1,43 4,43 3,84 4,00 2,84 6,840,58 3,00 1,38 4,38 4,47 4,00 2,84 6,840,36 3,00 1,35 4,35 4,51 4,00 2,84 6,840,75 3,00 1,33 4,33 3,84 4,00 2,84 6,840,50 3,00 1,35 4,35 3,49 4,00 2,84 6,840,28 3,00 1,38 4,38 5,03 4,00 2,74 6,740,33 3,00 1,38 4,38 4,51 4,00 2,84 6,840,59 3,00 1,35 4,35 4,44 4,00 2,84 6,840,34 3,00 1,33 4,33 3,76 4,00 2,74 6,740,64 3,00 1,31 4,31 3,68 4,00 2,84 6,840,45 3,00 1,33 4,33 4,32 4,00 2,84 6,840,38 3,00 1,31 4,31 4,51 4,00 2,74 6,740,41 3,00 1,28 4,28 4,95 4,00 2,84 6,840,47 3,00 1,25 4,25 4,16 4,00 2,84 6,840,37 3,00 1,25 4,25 3,80 4,00 2,74 6,740,42 3,00 1,23 4,23 3,41 4,00 2,74 6,740,59 3,00 1,23 4,23 3,61 4,00 2,84 6,840,57 3,00 1,23 4,23 3,25 4,00 2,84 6,840,63 3,00 1,23 4,23 3,56 4,00 2,74 6,740,38 3,00 1,23 4,23 3,72 4,00 2,74 6,740,49 3,00 1,23 4,23 4,59 4,00 2,84 6,840,57 3,00 1,23 4,23 5,30 4,00 2,84 6,840,40 3,00 1,23 4,23 6,92 4,00 2,84 6,840,38 3,00 1,23 4,23 8,03 4,00 2,84 6,840,65 3,00 1,21 4,21 9,93 4,00 2,84 6,840,55 3,00 1,23 4,23 13,23 6,00 2,84 8,840,37 3,00 1,23 4,23 11,86 6,00 2,74 8,740,51 3,00 1,21 4,21 9,63 6,00 2,84 8,840,34 3,00 1,21 4,21 9,92 6,00 2,84 8,840,37 3,00 1,19 4,19 9,15 6,00 2,84 8,840,37 3,00 1,19 4,19 8,42 6,00 2,84 8,84

Page 152: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

101112131415161718192021222324252627282930123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

ABRIL

MAIG

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic1995-1996

Presa

Any hidrològic1994-1995

Presa

0,55 3,00 1,19 4,19 8,83 6,00 2,84 8,840,41 3,00 1,17 4,17 6,93 6,00 2,84 8,840,53 3,00 1,17 4,17 7,09 6,00 2,84 8,840,40 3,00 1,17 4,17 6,16 6,00 2,74 8,740,43 3,00 1,17 4,17 6,04 6,00 2,84 8,840,51 3,00 1,19 4,19 6,20 6,00 2,84 8,840,33 3,00 1,17 4,17 4,99 6,00 2,84 8,840,16 3,00 1,17 4,17 5,80 6,00 2,84 8,840,50 3,00 1,15 4,15 6,12 6,00 2,84 8,840,30 3,00 1,15 4,15 6,89 6,00 2,74 8,740,33 3,00 1,15 4,15 7,82 6,00 2,84 8,840,44 3,00 1,17 4,17 8,20 8,00 2,84 10,840,33 3,00 1,15 4,15 10,67 8,00 2,84 10,840,53 3,00 1,15 4,15 9,58 8,00 2,84 10,840,37 3,00 1,12 4,12 9,60 10,00 2,84 12,840,40 3,00 1,12 4,12 11,21 10,00 2,84 12,840,35 3,00 1,15 4,15 14,13 10,00 2,84 12,840,20 3,00 1,12 4,12 12,06 10,00 2,74 12,740,52 3,00 1,12 4,12 10,83 10,00 2,84 12,840,70 3,00 1,12 4,12 9,59 10,00 2,84 12,840,49 3,00 1,50 4,50 9,40 18,75 2,84 21,590,46 3,00 1,45 4,45 38,63 20,00 2,84 22,841,78 3,00 1,23 4,23 34,38 24,27 2,84 27,112,03 3,00 2,00 5,00 21,81 35,42 2,94 38,360,64 3,00 1,50 4,50 16,72 40,00 2,94 42,940,00 4,06 1,35 5,41 14,96 40,00 2,84 42,840,27 3,00 1,33 4,33 12,63 40,00 2,84 42,840,36 3,00 1,30 4,30 14,07 20,00 2,84 22,840,75 3,00 1,28 4,28 15,85 20,00 2,94 22,940,70 3,00 1,35 4,35 14,80 15,00 2,94 17,940,40 3,00 1,28 4,28 13,81 15,00 2,84 17,840,55 3,00 1,35 4,35 7,63 10,00 2,94 12,940,42 3,00 1,60 4,60 7,83 10,00 2,94 12,940,52 3,00 1,50 4,50 13,75 10,00 2,84 12,840,33 3,00 1,45 4,45 10,79 10,00 2,94 12,940,36 3,00 1,45 4,45 10,40 10,00 2,94 12,940,42 3,00 1,40 4,40 13,56 10,00 2,94 12,940,65 3,00 1,45 4,45 15,53 10,00 2,94 12,942,97 3,00 1,45 4,45 19,45 10,00 2,84 12,841,77 3,00 1,75 4,75 33,12 10,00 2,94 12,9434,48 3,00 2,00 5,00 48,16 16,25 2,94 19,1911,41 3,00 2,94 5,94 35,08 24,58 2,94 27,525,31 3,00 3,04 6,04 25,26 30,00 2,94 32,943,00 3,00 3,04 6,04 20,20 30,00 2,94 32,942,84 3,00 2,94 5,94 17,60 30,00 2,94 32,942,48 3,00 2,54 5,54 5,23 20,00 2,84 22,841,38 3,00 2,34 5,34 29,52 20,00 2,94 22,941,52 3,00 2,34 5,34 19,68 20,00 2,94 22,941,19 3,00 2,14 5,14 18,91 20,00 2,94 22,941,12 3,00 2,34 5,34 16,04 20,00 2,94 22,941,25 3,00 2,11 5,11 14,39 15,00 2,94 17,940,52 3,00 2,00 5,00 13,18 15,00 2,94 17,940,79 3,00 1,95 4,95 12,98 15,00 2,84 17,840,69 3,00 1,75 4,75 12,42 15,00 2,94 17,940,76 3,00 1,70 4,70 12,81 10,63 2,94 13,570,53 3,00 2,00 5,00 10,81 10,00 2,94 12,940,57 3,00 1,85 4,85 12,42 10,00 2,94 12,940,62 3,00 1,75 4,75 11,21 10,00 2,94 12,941,16 3,00 1,45 4,45 10,61 10,00 2,94 12,941,10 3,00 2,00 5,00 10,20 10,00 2,94 12,940,49 3,00 1,95 4,95 9,79 10,00 2,84 12,84

Page 153: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

101112131415161718192021222324252627282930123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

JULIOL

JUNY

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic1995-1996

Presa

Any hidrològic1994-1995

Presa

0,62 3,00 1,75 4,75 11,82 10,00 2,84 12,840,58 3,00 1,50 4,50 18,89 10,00 2,94 12,940,52 3,00 1,50 4,50 14,85 10,00 2,94 12,940,65 3,00 1,45 4,45 10,81 10,00 2,94 12,940,65 3,00 1,95 4,95 10,40 10,00 2,94 12,940,26 3,00 1,75 4,75 10,00 10,00 2,84 12,840,23 3,00 1,65 4,65 9,39 10,00 2,94 12,942,84 2,00 2,00 4,00 9,19 10,00 2,94 12,9412,02 3,00 3,04 6,04 8,59 10,00 2,94 12,9410,73 3,00 2,94 5,94 9,80 10,00 2,94 12,949,60 3,00 3,04 6,04 8,51 10,00 2,94 12,9411,98 3,00 3,04 6,04 8,47 10,00 2,94 12,948,61 3,00 3,04 6,04 7,58 10,00 2,94 12,946,79 3,00 2,94 5,94 6,97 10,00 2,94 12,949,59 3,00 3,04 6,04 7,05 10,00 2,94 12,948,94 3,00 3,04 6,04 7,90 10,00 2,94 12,948,07 3,00 3,04 6,04 6,36 10,00 2,94 12,947,08 3,00 2,94 5,94 5,98 8,00 2,94 10,945,70 3,00 3,04 6,04 16,89 8,00 2,94 10,944,35 3,00 3,04 6,04 10,02 8,00 2,94 10,944,13 3,00 3,04 6,04 8,79 10,00 2,94 12,942,89 3,00 2,94 5,94 6,37 10,00 2,94 12,942,35 3,00 2,94 5,94 6,36 10,00 2,94 12,942,12 3,00 2,74 5,74 5,56 10,00 2,94 12,941,65 3,00 2,34 5,34 4,36 8,00 2,94 10,941,49 3,00 2,34 5,34 4,41 8,00 2,94 10,941,65 3,00 2,34 5,34 4,05 8,00 2,84 10,841,65 3,00 2,14 5,14 3,03 6,00 2,94 8,942,16 3,00 2,34 5,34 3,23 6,00 2,94 8,941,34 3,00 2,34 5,34 3,11 6,00 2,94 8,941,02 3,00 2,34 5,34 2,76 6,00 2,84 8,840,86 3,00 2,14 5,14 2,92 6,00 2,84 8,841,02 3,00 2,14 5,14 2,61 4,00 2,94 6,942,18 3,00 2,34 5,34 2,74 4,00 2,84 6,841,52 3,00 2,34 5,34 1,83 4,00 2,94 6,941,02 3,00 2,34 5,34 2,41 4,00 2,94 6,940,69 3,00 2,14 5,14 2,59 4,00 2,84 6,840,69 3,00 2,14 5,14 2,50 4,00 2,84 6,840,53 3,00 2,07 5,07 2,58 4,00 2,84 6,840,69 3,00 2,11 5,11 2,42 4,00 2,74 6,740,86 3,00 2,11 5,11 1,04 4,00 2,74 6,740,36 3,00 2,00 5,00 0,88 4,00 2,64 6,640,36 3,00 1,90 4,90 1,60 4,00 2,54 6,540,36 3,00 1,75 4,75 1,33 4,00 2,54 6,540,38 3,00 1,65 4,65 1,76 4,00 2,54 6,540,42 3,00 1,60 4,60 1,46 4,00 2,74 6,741,39 3,00 1,50 4,50 2,83 4,00 2,54 6,540,58 3,00 2,00 5,00 2,49 4,00 2,84 6,840,42 3,00 1,50 4,50 4,70 4,00 2,84 6,840,39 3,00 1,45 4,45 3,23 4,00 2,84 6,840,00 2,38 1,35 3,73 1,68 4,00 2,74 6,741,00 2,00 1,29 3,29 1,68 4,00 2,94 6,940,55 2,13 1,23 3,36 1,68 4,00 2,84 6,840,30 3,00 1,23 4,23 0,71 4,00 2,84 6,840,26 3,00 1,25 4,25 1,10 4,00 2,74 6,740,52 3,00 1,23 4,23 1,39 4,00 2,84 6,840,23 3,00 1,19 4,19 3,13 4,00 2,74 6,741,38 2,38 1,19 3,56 1,60 4,00 2,74 6,740,49 2,00 1,17 3,17 1,18 4,00 2,74 6,743,19 2,13 1,50 3,63 0,71 4,00 2,64 6,640,94 3,00 2,00 5,00 0,95 4,00 2,74 6,74

Page 154: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

10111213141516171819202122232425262728293031123456789

101112131415161718192021222324252627282930

SETEMBRE

AGOST

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic1995-1996

Presa

Any hidrològic1994-1995

Presa

17,94 3,00 2,34 5,34 0,78 4,00 2,64 6,644,80 3,00 2,34 5,34 1,77 4,00 2,64 6,641,78 3,00 2,74 5,74 3,24 4,00 2,94 6,941,02 2,38 2,74 5,12 2,07 4,00 2,84 6,840,71 2,00 2,94 4,94 1,99 4,00 2,74 6,743,35 2,13 2,34 4,47 1,65 4,00 2,74 6,744,39 3,00 2,74 5,74 3,57 3,00 2,84 5,843,32 3,00 2,94 5,94 3,57 3,00 2,94 5,941,39 3,00 2,34 5,34 3,38 3,00 2,94 5,941,23 3,00 2,11 5,11 2,62 3,00 2,94 5,948,33 2,38 2,00 4,38 2,81 3,00 2,84 5,844,46 2,00 2,94 4,94 1,83 3,00 2,84 5,842,76 2,00 2,94 4,94 0,96 3,00 2,74 5,747,47 2,00 2,34 4,34 1,86 3,00 2,74 5,744,81 2,13 2,94 5,06 1,68 3,00 2,94 5,942,72 3,00 2,34 5,34 0,92 3,00 2,84 5,843,16 3,00 2,34 5,34 1,11 3,00 2,84 5,8414,48 2,00 1,12 3,12 1,30 3,00 2,74 5,7412,88 2,00 0,00 2,00 1,30 3,00 2,84 5,8431,43 3,00 0,00 3,00 1,11 3,00 2,84 5,8418,53 3,00 0,00 3,00 0,72 3,00 2,74 5,7414,72 3,00 0,00 3,00 0,74 3,00 2,74 5,7411,47 3,00 0,00 3,00 0,73 3,00 2,34 5,349,39 3,00 0,00 3,00 1,11 3,00 2,34 5,347,19 2,00 0,00 2,00 0,95 3,00 2,34 5,345,46 2,00 0,00 2,00 2,82 3,00 2,34 5,345,17 2,00 0,00 2,00 3,00 3,00 2,94 5,944,77 3,00 0,00 3,00 2,63 3,00 2,84 5,844,77 3,00 0,00 3,00 2,26 3,00 2,84 5,844,41 3,00 0,00 3,00 1,52 3,00 2,74 5,744,06 3,00 0,00 3,00 1,52 3,00 2,84 5,843,70 2,00 0,00 2,00 1,45 3,00 2,74 5,743,13 2,00 0,00 2,00 1,22 3,00 2,74 5,744,20 3,00 0,00 3,00 0,96 3,00 2,74 5,743,35 3,00 0,00 3,00 0,67 3,00 2,84 5,842,86 3,00 0,00 3,00 3,00 3,00 2,74 5,741,23 3,00 2,00 5,00 0,71 3,00 2,64 5,640,95 3,00 1,75 4,75 0,96 3,00 2,54 5,540,34 2,00 1,65 3,65 0,97 3,00 2,34 5,341,12 2,00 1,60 3,60 2,81 3,00 2,34 5,340,94 2,00 1,50 3,50 1,70 3,00 2,94 5,941,42 2,13 1,50 3,63 1,15 3,00 2,94 5,9414,79 3,00 1,50 4,50 0,96 3,00 2,74 5,746,07 3,00 2,34 5,34 0,59 3,00 2,54 5,544,41 3,00 2,74 5,74 0,78 3,00 2,34 5,343,25 2,37 2,34 4,71 0,63 3,00 2,14 5,142,71 2,00 2,34 4,34 0,56 3,00 2,11 5,112,66 2,13 2,34 4,47 3,00 3,00 2,09 5,0919,43 3,00 2,74 5,74 1,89 3,00 2,84 5,8420,48 3,00 2,34 5,34 1,16 3,00 2,54 5,5412,30 3,00 2,54 5,54 1,19 3,00 2,34 5,348,65 3,00 2,54 5,54 1,69 3,50 2,14 5,648,26 3,00 2,74 5,74 0,47 3,00 2,34 5,346,48 3,00 2,54 5,54 1,01 3,00 2,34 5,344,89 3,00 2,54 5,54 1,01 3,00 2,34 5,344,26 3,00 2,54 5,54 0,83 3,00 2,14 5,143,52 3,00 2,74 5,74 0,47 3,00 2,11 5,113,19 3,00 2,74 5,74 0,83 3,00 2,11 5,112,63 3,00 2,54 5,54 0,11 3,00 2,07 5,071,97 3,00 2,54 5,54 0,47 3,00 2,07 5,072,14 3,00 2,34 5,34 0,47 3,00 2,07 5,07

Page 155: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

123456789

10111213141516171819202122232425262728293031123456789

101112131415161718192021222324252627282930

Dia

NOVEMBRE

Mes

OCTUBRE

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

0,90 3,00 2,03 5,03 0,29 3,00 1,65 4,650,39 3,00 2,00 5,00 0,29 3,00 1,64 4,640,47 3,00 1,95 4,95 0,47 3,00 1,60 4,600,11 3,00 1,90 4,90 0,29 3,00 1,59 4,590,51 3,00 1,90 4,90 0,65 3,00 1,56 4,560,17 3,00 1,85 4,85 0,11 3,00 1,59 4,590,35 3,00 1,80 4,80 0,10 3,00 1,57 4,570,59 3,00 1,75 4,75 0,11 3,00 1,54 4,540,63 3,00 1,75 4,75 0,02 3,00 1,50 4,500,52 3,00 1,70 4,70 0,22 3,00 1,46 4,460,63 3,00 1,65 4,65 0,29 3,00 1,46 4,460,42 3,00 1,65 4,65 0,65 3,00 1,44 4,441,23 3,00 1,60 4,60 0,00 3,07 1,42 4,4925,74 3,00 2,94 5,94 0,00 3,19 1,42 4,6021,34 3,00 2,94 5,94 0,00 3,01 1,42 4,429,87 3,00 2,84 5,84 0,00 3,18 1,41 4,595,99 3,00 2,84 5,84 0,00 3,19 1,40 4,584,86 3,00 2,74 5,74 1,30 4,13 1,41 5,543,65 3,00 2,74 5,74 0,52 3,00 1,40 4,403,11 3,00 2,64 5,64 0,35 3,00 1,37 4,372,28 3,00 2,74 5,74 0,35 3,00 1,35 4,352,17 3,00 2,74 5,74 0,35 3,00 1,36 4,361,95 3,00 2,64 5,64 0,34 3,00 1,37 4,371,66 3,00 2,54 5,54 0,18 3,00 1,34 4,341,59 3,00 2,54 5,54 0,17 3,00 1,32 4,321,70 3,00 2,54 5,54 0,21 3,00 1,33 4,331,88 3,00 2,34 5,34 0,41 3,00 1,32 4,321,37 3,00 2,34 5,34 0,41 3,00 1,30 4,300,94 3,00 2,34 5,34 0,23 3,00 1,32 4,320,68 3,00 2,14 5,14 0,06 3,00 1,29 4,290,58 3,00 2,11 5,11 0,06 3,00 1,26 4,260,00 2,46 2,07 4,53 0,23 3,00 1,25 4,250,58 3,00 2,03 5,03 0,41 3,00 1,25 4,251,37 3,00 2,00 5,00 0,58 3,00 1,23 4,232,24 3,00 0,00 3,00 0,41 3,00 1,39 4,392,65 5,00 0,00 5,00 1,96 3,00 1,30 4,302,32 5,00 0,00 5,00 17,79 3,00 1,47 4,472,11 5,00 0,00 5,00 8,94 3,00 1,38 4,382,01 5,00 0,00 5,00 5,77 3,00 1,38 4,381,52 5,00 0,00 5,00 5,54 3,00 1,38 4,382,57 5,00 0,00 5,00 4,27 3,00 1,39 4,3949,96 5,00 0,00 5,00 4,41 3,00 1,39 4,39

144,32 7,30 0,00 7,30 4,06 3,00 1,38 4,3867,84 23,30 0,00 23,30 3,00 3,00 1,38 4,3855,96 38,75 0,00 38,75 3,00 3,00 1,38 4,3851,22 52,50 0,00 52,50 2,47 3,00 1,39 4,3977,87 53,75 0,00 53,75 1,76 3,00 1,39 4,39

125,65 130,80 0,00 130,80 2,29 3,00 1,38 4,3864,00 100,00 0,00 100,00 1,95 3,00 1,38 4,3825,48 70,00 0,00 70,00 2,31 3,00 1,39 4,3920,53 50,00 0,00 50,00 1,96 3,00 1,42 4,4219,00 40,00 0,00 40,00 2,31 3,00 1,43 4,4324,73 25,00 0,00 25,00 1,96 3,00 1,43 4,4324,42 25,00 0,00 25,00 1,79 3,00 1,43 4,4321,83 25,00 0,00 25,00 1,44 3,00 1,43 4,4319,19 20,00 0,00 20,00 1,96 3,00 1,43 4,4317,52 20,00 0,00 20,00 1,96 3,00 1,43 4,4317,06 20,00 0,00 20,00 1,62 3,00 1,42 4,4215,81 20,00 0,00 20,00 1,62 3,00 1,42 4,4213,88 10,00 0,00 10,00 1,62 3,00 1,43 4,4314,18 10,00 0,00 10,00 1,62 3,00 1,43 4,43

Any hidrològic1997-1998

Presa

Any hidrològic1996-1997

Presa

Page 156: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

10111213141516171819202122232425262728293031123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

GENER

DESEMBRE

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic1997-1998

Presa

Any hidrològic1996-1997

Presa

14,37 10,00 0,00 10,00 0,93 3,00 1,43 4,4313,37 10,00 0,00 10,00 1,27 3,00 1,43 4,4312,67 10,00 0,00 10,00 0,93 3,00 1,44 4,4413,48 10,00 0,00 10,00 0,93 3,00 1,44 4,4427,87 13,33 0,00 13,33 0,75 3,00 1,44 4,4436,67 33,54 0,00 33,54 0,58 3,00 1,44 4,4454,66 50,00 0,00 50,00 0,41 3,00 1,44 4,4497,09 72,50 0,00 72,50 1,10 3,00 1,44 4,4447,50 80,00 0,00 80,00 1,44 3,00 0,43 3,4331,93 45,00 0,00 45,00 0,44 3,00 1,36 4,3626,13 30,00 0,00 30,00 0,64 3,00 1,62 4,6223,65 25,00 0,00 25,00 0,64 3,00 1,61 4,6123,96 25,00 0,00 25,00 0,47 3,00 1,51 4,5121,52 25,00 0,00 25,00 0,70 3,00 1,46 4,4619,28 25,00 0,00 25,00 0,47 3,00 1,47 4,4717,18 25,00 0,00 25,00 3,27 3,00 1,58 4,5815,91 20,00 0,00 20,00 130,95 7,00 1,81 8,8118,62 10,00 0,00 10,00 251,99 22,13 1,07 23,2024,70 10,00 0,00 10,00 46,58 99,20 0,30 99,5021,37 10,00 0,00 10,00 16,38 71,10 0,24 71,3424,70 10,00 0,00 10,00 25,92 56,00 0,23 56,2329,49 10,00 0,00 10,00 22,87 19,00 0,20 19,2030,48 10,00 0,00 10,00 20,07 22,00 0,34 22,3424,20 20,00 3,14 23,14 15,75 20,00 1,17 21,1718,59 20,00 3,04 23,04 13,52 17,00 1,78 18,7816,69 20,00 3,04 23,04 11,91 15,00 1,87 16,8714,31 20,00 3,14 23,14 10,60 13,50 1,94 15,4412,77 20,00 3,14 23,14 9,10 12,00 2,00 14,0012,17 20,00 3,04 23,04 8,76 20,66 2,00 22,669,52 20,00 3,04 23,04 7,97 25,00 2,03 27,0311,36 15,00 2,94 17,94 7,98 25,00 2,03 27,038,99 15,00 2,94 17,94 7,98 25,00 2,02 27,0212,48 15,00 3,04 18,04 7,04 10,00 2,02 12,0227,17 15,00 2,94 17,94 8,15 10,00 2,03 12,0316,94 15,00 2,94 17,94 7,22 10,00 2,03 12,0314,45 15,00 2,94 17,94 6,86 10,00 2,03 12,0311,84 15,00 2,94 17,94 6,48 10,00 2,02 12,0211,05 15,00 2,94 17,94 6,41 10,00 2,03 12,0312,83 15,00 3,04 18,04 4,22 6,00 2,03 8,0311,17 15,00 2,94 17,94 3,47 6,00 2,05 8,0511,17 15,00 2,94 17,94 4,37 6,00 2,10 8,1011,13 15,00 2,94 17,94 4,01 6,00 2,09 8,0911,60 15,00 2,94 17,94 3,00 3,00 2,12 5,1211,56 15,00 2,94 17,94 3,36 3,00 2,14 5,1411,21 15,00 3,04 18,04 3,54 3,00 2,13 5,1310,54 10,00 2,94 12,94 2,82 3,00 2,13 5,1310,77 10,00 2,84 12,84 2,64 3,00 2,14 5,1412,94 10,00 2,94 12,94 2,64 3,00 2,13 5,1312,98 10,00 2,94 12,94 2,64 3,00 2,13 5,1323,55 10,00 2,94 12,94 2,28 3,00 2,14 5,1456,98 10,00 2,34 12,34 1,73 3,00 2,15 5,1548,30 25,80 2,34 28,14 1,73 3,00 2,17 5,1746,29 45,00 2,34 47,34 1,92 3,00 2,10 5,1044,76 45,00 2,34 47,34 1,73 3,00 2,08 5,0846,74 45,00 2,34 47,34 1,73 3,00 2,08 5,0833,97 45,00 2,34 47,34 1,91 3,00 2,08 5,0825,94 45,00 2,34 47,34 1,19 3,00 2,08 5,0822,81 30,00 2,07 32,07 2,28 3,00 2,09 5,0922,45 30,00 2,07 32,07 1,91 3,00 2,08 5,0821,38 30,00 2,05 32,05 2,28 3,00 2,07 5,0720,08 30,00 2,05 32,05 1,91 3,00 2,07 5,0718,10 20,00 2,07 22,07 1,91 3,00 2,07 5,07

Page 157: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

1011121314151617181920212223242526272829123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

MARÇ

FEBRER

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic1997-1998

Presa

Any hidrològic1996-1997

Presa

16,56 20,00 2,05 22,05 2,64 3,00 2,07 5,0715,06 20,00 2,05 22,05 2,64 3,00 2,07 5,0715,16 15,00 2,05 17,05 4,45 3,00 2,08 5,0813,62 15,00 2,05 17,05 4,99 3,00 2,08 5,0813,04 10,00 2,05 12,05 3,72 3,00 2,07 5,0711,74 10,00 2,05 12,05 3,18 3,00 2,07 5,0711,34 10,00 2,05 12,05 3,00 3,00 2,08 5,0810,75 10,00 2,05 12,05 2,82 3,00 2,08 5,0810,51 10,00 2,05 12,05 2,64 3,00 2,07 5,0710,24 10,00 2,05 12,05 2,46 3,00 2,08 5,089,76 10,00 2,05 12,05 2,46 3,00 2,07 5,079,80 10,00 2,05 12,05 1,01 3,00 2,09 5,099,92 10,00 2,05 12,05 3,18 3,00 2,10 5,109,25 10,00 2,05 12,05 2,10 3,00 2,10 5,109,09 10,00 2,05 12,05 2,46 3,00 2,09 5,099,29 10,00 2,05 12,05 2,46 3,00 2,09 5,097,67 10,00 2,05 12,05 2,28 3,00 2,09 5,097,62 10,00 2,05 12,05 2,28 3,00 2,09 5,097,69 10,00 2,07 12,07 2,28 3,00 2,10 5,107,60 10,00 2,07 12,07 2,28 3,00 2,09 5,097,00 7,00 2,07 9,07 1,91 3,00 2,10 5,107,23 7,00 2,07 9,07 2,09 3,00 2,09 5,097,89 7,00 2,07 9,07 1,19 3,00 2,09 5,097,81 7,00 2,07 9,07 1,37 3,00 2,09 5,098,32 7,00 2,07 9,07 1,55 3,00 2,09 5,098,47 7,00 2,07 9,07 1,37 3,00 2,09 5,097,83 7,00 2,07 9,07 1,19 3,00 2,09 5,097,71 7,00 2,07 9,07 1,40 3,00 2,11 5,11

7,63 7,00 2,07 9,07 1,23 3,00 2,10 5,107,59 7,00 2,07 9,07 1,23 3,00 2,10 5,107,20 7,00 2,07 9,07 1,41 3,00 2,09 5,097,47 7,00 2,07 9,07 1,29 3,00 2,09 5,097,55 7,00 2,07 9,07 0,82 3,00 2,09 5,097,36 7,00 2,07 9,07 1,41 3,00 2,09 5,096,84 7,00 2,07 9,07 1,59 3,00 2,10 5,106,56 7,00 2,09 9,09 1,23 3,00 2,09 5,096,09 7,00 2,09 9,09 1,59 3,00 2,09 5,096,13 7,00 2,11 9,11 1,76 3,00 2,09 5,096,13 7,00 2,11 9,11 1,24 3,00 2,09 5,095,82 7,00 2,13 9,13 0,88 3,00 2,09 5,095,92 7,00 2,11 9,11 1,05 3,00 2,04 5,045,92 7,00 2,11 9,11 0,88 3,00 1,91 4,910,00 13,08 2,11 15,19 0,70 3,00 1,82 4,8217,18 7,00 2,11 9,11 0,71 3,00 1,72 4,725,45 7,00 2,11 9,11 0,88 3,00 1,69 4,695,72 7,00 2,11 9,11 0,88 3,00 1,73 4,735,69 7,00 2,11 9,11 0,91 3,00 1,74 4,745,49 7,00 2,11 9,11 0,93 3,00 1,80 4,805,26 7,00 2,11 9,11 0,93 3,00 1,83 4,834,99 7,00 2,11 9,11 0,58 3,00 1,83 4,834,72 7,00 2,11 9,11 0,93 3,00 1,84 4,844,64 7,00 2,34 9,34 0,93 3,00 1,76 4,764,22 7,00 2,34 9,34 0,58 3,00 1,71 4,713,87 7,00 2,34 9,34 0,93 3,00 1,67 4,671,94 5,00 2,34 7,34 0,57 3,00 1,64 4,643,92 5,00 2,34 7,34 0,93 3,00 1,68 4,684,38 5,00 2,34 7,34 1,27 3,00 1,88 4,883,96 5,00 2,34 7,34 1,96 3,00 2,03 5,033,92 5,00 2,34 7,34 0,41 3,00 2,10 5,10

Page 158: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

101112131415161718192021222324252627282930123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

ABRIL

MAIG

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic1997-1998

Presa

Any hidrològic1996-1997

Presa

3,39 3,00 2,34 5,34 0,58 3,00 2,08 5,083,50 3,00 2,34 5,34 1,10 3,00 2,17 5,173,46 3,00 2,34 5,34 1,00 3,00 2,15 5,153,27 3,00 2,34 5,34 0,87 3,00 2,16 5,163,04 3,00 2,11 5,11 2,66 3,00 2,20 5,202,88 3,00 2,11 5,11 1,48 3,00 2,17 5,172,54 3,00 2,11 5,11 0,81 3,00 2,16 5,162,87 3,00 2,11 5,11 0,97 3,00 2,07 5,072,89 3,00 2,11 5,11 0,97 3,00 2,02 5,022,73 3,00 2,11 5,11 0,97 3,00 1,92 4,922,50 3,00 2,11 5,11 0,97 3,00 1,93 4,932,57 3,00 2,11 5,11 0,81 3,00 1,82 4,822,81 3,00 2,11 5,11 0,81 3,00 1,69 4,692,77 3,00 2,11 5,11 1,99 3,00 1,62 4,622,88 3,00 2,11 5,11 4,69 3,00 2,24 5,243,12 3,00 2,11 5,11 2,33 3,00 2,42 5,423,08 3,00 2,11 5,11 1,65 3,00 2,37 5,373,73 3,00 2,11 5,11 1,31 3,00 2,33 5,335,94 3,00 2,11 5,11 0,97 3,00 2,32 5,324,74 3,00 2,11 5,11 0,64 3,00 2,19 5,193,85 3,00 2,11 5,11 0,64 3,00 2,33 5,333,19 3,00 2,11 5,11 1,31 3,00 2,45 5,452,69 3,00 2,11 5,11 1,31 3,00 2,39 5,392,42 3,00 2,11 5,11 2,66 3,00 2,39 5,391,22 3,00 2,11 5,11 3,00 3,00 2,37 5,372,46 3,00 2,11 5,11 5,36 3,00 2,47 5,472,34 3,00 2,11 5,11 5,70 3,00 2,50 5,502,77 3,00 2,07 5,07 4,88 3,00 2,47 5,473,70 3,00 2,07 5,07 4,83 3,00 2,54 5,543,66 3,00 2,05 5,05 6,04 3,00 2,56 5,563,08 3,00 2,07 5,07 6,71 3,00 2,53 5,532,92 3,00 2,05 5,05 6,38 3,00 2,53 5,533,12 3,00 2,07 5,07 5,70 3,00 2,51 5,513,81 3,00 2,07 5,07 4,69 3,00 2,52 5,523,73 3,00 2,07 5,07 4,35 3,00 2,41 5,413,31 3,00 2,05 5,05 3,00 3,00 2,50 5,503,16 3,00 2,05 5,05 3,00 3,00 2,60 5,602,69 3,00 2,05 5,05 3,34 3,00 2,62 5,622,34 3,00 2,03 5,03 3,34 3,00 2,64 5,640,95 3,00 2,05 5,05 3,34 3,00 2,61 5,611,69 3,00 2,07 5,07 3,34 3,00 2,63 5,632,69 3,00 2,05 5,05 3,67 3,00 2,65 5,652,61 3,00 2,03 5,03 3,51 3,00 2,62 5,622,54 3,00 2,05 5,05 3,00 3,00 2,62 5,622,46 3,00 2,03 5,03 2,49 3,00 2,60 5,602,23 3,00 2,05 5,05 4,01 3,00 2,60 5,604,97 3,00 2,03 5,03 2,32 3,00 2,61 5,614,31 3,00 2,00 5,00 2,33 3,00 2,63 5,633,54 3,00 2,03 5,03 2,49 3,00 2,77 5,772,65 3,00 2,00 5,00 2,16 3,00 2,80 5,803,12 3,00 2,01 5,01 1,99 3,00 2,83 5,832,58 3,00 2,00 5,00 1,31 3,00 2,76 5,762,38 3,00 2,01 5,01 2,66 3,00 2,86 5,862,11 3,00 2,00 5,00 2,33 3,00 2,82 5,822,15 3,00 2,03 5,03 2,29 3,00 2,80 5,801,57 3,00 2,00 5,00 2,22 3,00 2,81 5,811,88 3,00 2,01 5,01 5,88 4,50 0,61 5,112,23 3,00 2,00 5,00 6,63 4,50 0,16 4,661,88 3,00 2,00 5,00 5,72 4,50 0,14 4,641,84 3,00 2,01 5,01 7,78 4,50 0,13 4,631,78 3,00 2,00 5,00 8,59 4,50 0,12 4,62

Page 159: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

101112131415161718192021222324252627282930123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

JULIOL

JUNY

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic1997-1998

Presa

Any hidrològic1996-1997

Presa

1,98 3,00 2,00 5,00 6,92 4,50 0,11 4,611,68 3,00 1,95 4,95 2,08 4,50 0,10 4,601,64 3,00 1,95 4,95 9,30 4,50 0,09 4,5940,61 3,00 1,93 4,93 4,74 4,50 0,08 4,5836,99 3,00 1,75 4,75 4,50 4,50 0,08 4,5812,72 3,00 1,75 4,75 5,33 4,50 0,09 4,5910,44 3,00 1,80 4,80 5,30 4,50 0,09 4,596,85 3,00 1,75 4,75 5,16 4,50 0,08 4,587,43 3,00 1,75 4,75 5,02 4,50 0,08 4,585,34 3,00 1,80 4,80 4,71 4,50 0,08 4,584,49 3,00 1,75 4,75 4,12 4,50 0,08 4,584,37 3,00 1,78 4,78 3,81 4,50 0,08 4,583,69 3,00 1,75 4,75 3,74 4,50 0,08 4,583,56 3,00 1,75 4,75 3,77 4,50 0,09 4,593,16 3,00 1,75 4,75 3,64 4,50 0,05 4,553,16 3,00 1,80 4,80 3,33 4,50 0,00 4,503,89 3,00 1,80 4,80 2,25 4,50 0,00 4,503,20 3,00 1,78 4,78 2,50 4,50 0,00 4,502,39 3,00 1,78 4,78 2,46 4,50 0,00 4,502,19 3,00 1,80 4,80 2,47 4,50 0,00 4,502,27 3,00 1,78 4,78 2,37 4,50 0,00 4,501,95 3,00 1,80 4,80 2,44 4,50 0,00 4,501,30 3,00 1,80 4,80 2,10 4,50 0,00 4,501,63 3,00 1,78 4,78 1,93 4,50 0,00 4,501,14 3,00 1,75 4,75 2,14 4,50 0,00 4,502,84 3,00 1,73 4,73 4,50 4,50 1,50 6,002,31 3,00 1,78 4,78 1,66 4,50 0,00 4,5017,42 3,00 1,78 4,78 1,77 4,50 0,02 4,5217,07 10,00 1,70 11,70 0,00 5,57 0,00 5,578,95 10,00 1,70 11,70 1,60 4,50 0,13 4,637,09 10,00 1,73 11,73 1,50 4,50 0,31 4,817,46 10,00 1,70 11,70 1,06 4,50 0,54 5,047,66 10,00 1,70 11,70 0,52 3,06 1,02 4,0813,72 10,00 1,70 11,70 0,53 3,00 1,16 4,1612,06 10,00 1,70 11,70 0,53 3,00 1,13 4,139,07 10,00 1,70 11,70 0,29 3,39 1,13 4,527,42 10,00 1,70 11,70 1,06 3,50 1,17 4,676,04 10,00 1,70 11,70 0,76 3,50 1,24 4,745,84 10,00 1,70 11,70 2,44 3,50 1,14 4,645,88 10,00 1,68 11,68 0,10 3,50 1,12 4,624,59 10,00 1,63 11,63 0,10 3,50 1,09 4,594,55 10,00 1,63 11,63 0,00 3,50 1,08 4,584,28 10,00 1,63 11,63 0,23 3,50 1,04 4,542,85 7,00 1,63 8,63 0,00 3,56 1,03 4,602,89 7,00 1,63 8,63 0,12 3,50 1,03 4,532,57 7,00 1,63 8,63 0,57 3,50 1,00 4,502,29 7,00 1,63 8,63 0,51 3,50 0,99 4,492,47 5,00 1,63 6,63 0,70 3,50 0,98 4,480,34 5,00 1,63 6,63 0,60 3,50 0,96 4,461,60 5,00 1,63 6,63 0,15 3,50 0,94 4,441,55 4,00 1,63 5,63 0,60 3,50 0,94 4,441,43 4,00 1,63 5,63 0,28 3,50 0,93 4,433,53 4,00 1,63 5,63 0,44 3,50 0,92 4,425,94 4,00 1,63 5,63 0,53 3,50 0,90 4,403,17 4,00 1,58 5,58 0,61 3,50 0,89 4,392,38 4,00 1,55 5,55 0,52 3,50 0,89 4,391,98 4,00 1,55 5,55 0,51 3,50 0,89 4,392,93 4,00 1,60 5,60 0,52 3,50 0,88 4,386,65 4,00 1,58 5,58 0,52 3,50 0,89 4,396,33 4,00 1,58 5,58 0,51 3,50 0,86 4,362,97 4,00 1,58 5,58 0,52 3,50 0,87 4,37

Page 160: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

10111213141516171819202122232425262728293031123456789

101112131415161718192021222324252627282930

SETEMBRE

AGOST

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic1997-1998

Presa

Any hidrològic1996-1997

Presa

3,21 4,00 1,58 5,58 1,14 3,50 0,92 4,422,46 4,00 1,58 5,58 1,36 3,50 1,32 4,822,02 4,00 1,58 5,58 0,77 3,50 1,24 4,741,61 4,00 1,58 5,58 0,24 3,06 1,04 4,102,26 4,00 1,58 5,58 0,21 3,00 0,95 3,954,58 4,00 1,60 5,60 0,48 3,00 0,91 3,913,61 4,00 1,63 5,63 0,30 3,00 0,89 3,893,03 4,00 1,65 5,65 0,42 3,00 0,86 3,862,68 4,00 1,63 5,63 0,18 3,00 0,84 3,843,96 4,00 1,60 5,60 0,06 3,00 0,83 3,835,55 4,00 1,63 5,63 1,32 3,50 0,86 4,364,00 4,00 1,63 5,63 0,45 3,00 0,90 3,903,61 4,00 1,60 5,60 1,37 3,00 0,96 3,963,23 4,00 1,60 5,60 5,45 3,00 1,29 4,293,23 4,00 1,63 5,63 2,39 3,00 1,67 4,673,61 4,00 1,63 5,63 2,08 3,00 1,85 4,859,80 4,00 1,63 5,63 0,85 3,00 1,97 4,979,93 4,00 1,63 5,63 0,85 3,00 1,74 4,746,77 4,00 1,63 5,63 0,85 3,00 2,06 5,0615,86 4,00 1,63 5,63 0,55 3,00 1,63 4,6313,09 4,00 1,63 5,63 0,61 3,00 1,43 4,438,74 4,00 1,63 5,63 0,46 3,00 1,32 4,325,98 4,00 1,63 5,63 0,52 3,00 1,22 4,224,79 4,00 1,63 5,63 0,52 3,00 1,17 4,175,11 4,00 1,63 5,63 0,49 3,00 1,13 4,135,07 4,00 1,63 5,63 0,79 3,00 1,10 4,103,21 4,00 1,63 5,63 5,96 3,00 1,38 4,383,41 4,00 1,63 5,63 0,91 3,00 2,24 5,243,21 4,00 1,65 5,65 0,61 3,00 1,63 4,632,34 4,00 1,60 5,60 0,34 3,00 1,33 4,332,10 4,00 1,60 5,60 0,25 3,00 1,24 4,243,60 4,00 1,65 5,65 0,64 3,00 1,17 4,172,81 4,00 1,65 5,65 0,34 3,00 1,11 4,113,68 10,00 1,63 11,63 0,25 3,00 1,12 4,124,07 10,00 1,63 11,63 0,11 3,00 1,06 4,063,28 10,00 1,63 11,63 0,38 3,00 1,05 4,052,49 10,00 1,63 11,63 0,35 3,00 1,03 4,032,92 10,00 1,63 11,63 0,41 3,00 1,01 4,012,92 10,00 1,63 11,63 0,81 3,00 1,01 4,013,15 10,00 1,63 11,63 4,86 3,00 1,00 4,002,73 10,00 1,63 11,63 0,00 6,67 0,96 7,632,57 10,00 1,63 11,63 0,67 3,00 1,45 4,452,26 10,00 1,63 11,63 0,67 3,00 1,23 4,235,82 10,00 1,63 11,63 0,00 3,21 1,10 4,313,19 10,00 1,65 11,65 0,08 3,00 1,06 4,062,81 10,00 1,63 11,63 0,42 3,00 1,04 4,042,43 10,00 1,63 11,63 0,00 3,13 1,00 4,132,81 10,00 1,63 11,63 0,13 3,00 0,99 3,992,10 10,00 1,65 11,65 0,00 3,16 0,96 4,110,67 4,00 1,65 5,65 0,19 3,00 0,94 3,940,67 4,00 1,63 5,63 0,17 3,00 0,93 3,931,04 4,00 1,60 5,60 0,20 3,00 0,91 3,910,97 4,00 1,65 5,65 0,13 3,00 0,92 3,920,89 4,00 1,65 5,65 0,30 3,00 0,94 3,940,52 4,00 1,60 5,60 0,84 3,00 0,98 3,980,67 4,00 1,50 5,50 4,73 3,00 1,90 4,900,22 3,00 1,65 4,65 16,08 3,00 2,29 5,290,59 3,00 1,63 4,63 5,70 3,00 2,10 5,100,48 3,00 1,65 4,65 3,43 3,00 2,05 5,050,52 3,00 1,63 4,63 3,00 3,00 1,88 4,880,24 3,00 1,65 4,65 2,29 3,00 1,48 4,48

Page 161: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

123456789

10111213141516171819202122232425262728293031123456789

101112131415161718192021222324252627282930

Dia

NOVEMBRE

Mes

OCTUBRE

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

1,21 3,00 2,00 5,00 1,76 2,00 1,90 3,900,95 3,00 2,03 5,03 1,58 2,00 1,96 3,960,64 3,00 2,06 5,06 1,42 2,00 1,85 3,850,81 3,00 2,06 5,06 1,05 2,00 1,64 3,641,72 3,00 2,05 5,05 1,03 2,00 1,56 3,562,66 3,00 2,01 5,01 0,82 2,00 1,54 3,542,06 3,00 2,03 5,03 0,63 2,00 1,47 3,471,58 3,00 2,03 5,03 0,53 2,00 1,45 3,450,00 11,38 2,04 13,42 0,84 2,00 1,42 3,4210,40 3,00 2,03 5,03 0,06 2,00 1,42 3,420,73 3,00 2,03 5,03 0,34 2,00 1,40 3,400,56 3,00 2,03 5,03 0,48 2,00 1,44 3,440,31 3,00 2,02 5,02 0,50 2,00 1,52 3,520,29 3,00 1,91 4,91 0,45 2,00 1,37 3,370,00 3,16 1,70 4,86 0,45 2,00 1,39 3,390,56 3,00 1,59 4,59 0,32 2,00 1,45 3,450,12 3,00 1,51 4,51 1,76 2,00 1,42 3,421,59 3,00 1,48 4,48 1,53 2,00 1,52 3,520,73 3,00 2,01 5,01 0,24 1,08 1,48 2,560,64 3,00 2,02 5,02 21,52 1,00 1,48 2,480,17 3,00 1,86 4,86 14,54 1,00 1,50 2,500,29 3,00 1,61 4,61 9,15 1,00 1,78 2,780,22 3,00 1,52 4,52 2,67 1,00 2,02 3,020,17 3,00 1,48 4,48 15,95 1,00 2,09 3,090,17 3,00 1,48 4,48 10,56 1,00 2,08 3,080,17 3,00 1,48 4,48 7,73 1,00 2,09 3,090,25 3,00 1,48 4,48 6,21 1,00 2,08 3,080,27 3,00 1,48 4,48 4,78 1,00 2,07 3,070,19 3,00 1,48 4,48 4,36 1,00 2,02 3,020,41 3,00 1,48 4,48 3,79 1,00 1,89 2,890,19 3,00 1,44 4,44 3,25 1,00 1,94 2,940,32 3,00 1,40 4,40 2,73 1,00 1,94 2,940,32 3,00 1,34 4,34 2,42 1,00 1,81 2,812,79 3,00 1,28 4,28 2,14 1,00 1,78 2,780,00 5,13 1,29 6,42 1,77 1,00 1,74 2,740,08 3,00 1,23 4,23 1,48 1,00 1,68 2,680,24 3,00 1,20 4,20 1,23 1,00 1,98 2,980,03 3,00 1,19 4,19 1,14 1,00 2,05 3,050,16 3,00 1,18 4,18 0,97 1,00 2,04 3,040,22 3,00 1,17 4,17 0,69 1,00 2,03 3,030,11 3,00 1,14 4,14 0,15 1,00 2,03 3,030,21 3,00 1,13 4,13 1,60 1,00 2,03 3,030,29 3,00 1,13 4,13 80,04 1,00 1,96 2,960,01 3,00 1,11 4,11 103,90 1,00 1,89 2,890,26 3,00 1,10 4,10 41,16 1,00 2,00 3,000,16 3,00 1,10 4,10 24,99 1,00 2,01 3,010,14 3,00 1,10 4,10 17,59 1,00 1,95 2,950,11 3,00 1,10 4,10 13,67 1,00 1,87 2,870,21 3,00 1,09 4,09 11,26 1,00 1,79 2,790,00 3,04 1,09 4,13 8,89 1,00 1,72 2,720,00 3,04 1,08 4,12 7,40 1,00 1,69 2,690,44 3,00 1,05 4,05 6,26 1,00 1,63 2,630,44 3,00 1,04 4,04 5,27 1,00 1,60 2,600,16 3,00 1,04 4,04 4,84 1,00 1,93 2,930,04 3,00 1,03 4,03 4,33 1,00 2,02 3,020,00 3,03 1,05 4,09 3,86 1,00 2,01 3,010,00 3,11 1,03 4,14 3,50 1,00 2,02 3,020,04 3,00 1,03 4,03 3,32 1,00 2,02 3,020,26 3,00 1,05 4,05 3,06 1,00 2,02 3,020,24 3,00 1,06 4,06 2,92 1,00 2,02 3,020,22 3,00 1,04 4,04 2,37 1,00 2,02 3,02

Any hidrològic1999-2000

Presa

Any hidrològic1998-1999

Presa

Page 162: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

10111213141516171819202122232425262728293031123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

GENER

DESEMBRE

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic1999-2000

Presa

Any hidrològic1998-1999

Presa

0,36 3,00 1,01 4,01 2,56 1,00 1,91 2,910,00 3,19 1,01 4,20 2,19 1,00 1,91 2,910,41 3,00 1,01 4,01 1,94 1,00 1,92 2,920,07 3,00 1,01 4,01 2,01 1,00 1,92 2,920,00 3,17 0,99 4,16 1,72 1,00 1,91 2,910,22 3,00 0,98 3,98 1,51 1,00 1,91 2,910,14 3,00 0,98 3,98 1,18 1,00 1,92 2,920,00 3,01 0,96 3,97 1,18 1,00 1,93 2,930,15 3,00 0,97 3,97 1,18 1,00 1,92 2,920,34 3,00 0,96 3,96 1,22 1,00 1,91 2,910,23 3,00 0,97 3,97 1,00 1,00 1,91 2,910,32 3,00 0,96 3,96 1,00 1,00 1,91 2,910,20 3,00 0,97 3,97 0,89 1,00 1,91 2,910,16 3,00 0,97 3,97 1,00 1,00 1,91 2,910,23 3,00 0,96 3,96 2,57 1,00 1,90 2,900,23 3,00 0,94 3,94 0,15 1,00 1,91 2,910,21 3,00 0,93 3,93 1,18 1,00 1,90 2,900,26 3,00 0,93 3,93 1,19 1,00 1,90 2,900,53 3,00 0,93 3,93 1,04 1,00 1,90 2,900,60 3,00 0,93 3,93 0,67 1,00 1,90 2,900,00 3,31 0,94 4,25 0,60 1,00 1,92 2,920,26 3,00 0,89 3,89 0,49 1,00 1,85 2,850,13 3,00 0,92 3,92 0,57 1,00 1,73 2,730,00 3,31 0,93 4,24 0,71 1,00 1,66 2,660,16 3,00 0,90 3,90 0,28 1,00 1,64 2,640,14 3,00 0,91 3,91 0,82 1,00 1,65 2,650,27 3,00 0,91 3,91 1,98 2,42 1,75 4,170,14 3,00 0,91 3,91 2,80 3,96 1,83 5,790,25 3,00 0,91 3,91 0,96 4,00 1,79 5,792,00 3,00 0,99 3,99 0,00 3,26 1,58 4,843,71 3,00 1,88 4,88 0,00 2,50 1,55 4,052,07 3,00 1,96 4,96 0,38 1,00 1,46 2,461,47 3,00 1,98 4,98 0,42 1,00 1,46 2,461,87 3,00 1,86 4,86 0,24 1,00 1,44 2,440,00 3,57 1,47 5,05 0,28 1,00 1,41 2,410,54 3,00 1,41 4,41 0,53 1,00 1,39 2,390,39 3,00 1,43 4,43 0,28 1,00 1,40 2,400,44 3,00 1,45 4,45 0,39 1,00 1,35 2,350,74 3,00 1,41 4,41 0,35 1,00 1,36 2,362,29 3,00 1,53 4,53 0,06 1,00 1,35 2,354,51 3,00 2,00 5,00 0,28 1,00 1,34 2,342,35 3,00 2,01 5,01 0,17 1,00 1,31 2,311,47 3,00 2,04 5,04 0,13 1,00 1,28 2,281,19 3,00 2,04 5,04 0,31 1,00 1,26 2,261,32 3,00 2,04 5,04 0,28 1,00 1,26 2,260,89 3,00 2,04 5,04 0,31 1,00 1,29 2,291,07 3,00 2,04 5,04 0,31 1,00 1,24 2,245,49 3,00 2,04 5,04 0,20 1,00 1,23 2,236,77 3,00 2,04 5,04 0,57 1,00 1,23 2,235,11 3,00 2,04 5,04 0,25 1,00 1,21 2,213,97 2,50 2,04 4,54 0,41 1,00 1,19 2,193,21 2,50 2,03 4,53 0,28 1,00 1,17 2,172,54 2,50 2,03 4,53 0,28 1,00 1,16 2,161,96 2,50 2,00 4,50 0,17 1,00 1,16 2,161,40 2,50 2,00 4,50 0,06 1,00 1,13 2,131,31 2,50 2,01 4,51 0,24 1,25 1,15 2,401,41 2,50 2,00 4,50 0,00 1,38 1,12 2,501,27 2,50 2,00 4,50 0,37 1,38 1,14 2,522,11 2,09 2,00 4,09 0,09 1,00 1,11 2,113,23 2,00 2,01 4,01 0,13 1,00 1,11 2,112,30 2,00 2,03 4,03 0,02 1,00 1,12 2,121,27 2,00 2,04 4,04 0,23 1,33 1,10 2,43

Page 163: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

1011121314151617181920212223242526272829123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

MARÇ

FEBRER

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic1999-2000

Presa

Any hidrològic1998-1999

Presa

1,22 2,00 2,02 4,02 0,27 1,30 1,09 2,391,09 2,00 2,00 4,00 0,10 1,30 1,11 2,410,90 2,00 2,00 4,00 0,38 1,30 1,11 2,410,81 2,00 1,96 3,96 0,52 1,30 1,08 2,380,81 2,00 2,00 4,00 0,70 1,30 1,07 2,370,57 2,00 2,01 4,01 0,70 1,30 1,07 2,370,70 2,00 1,98 3,98 0,63 1,30 1,08 2,380,70 2,00 1,87 3,87 0,63 1,30 1,07 2,370,77 2,00 1,76 3,76 0,56 1,30 1,07 2,370,72 2,00 1,63 3,63 0,73 2,53 1,05 3,580,23 2,00 1,50 3,50 0,82 2,30 1,05 3,350,12 2,00 1,43 3,43 0,81 2,30 1,04 3,340,66 2,00 1,32 3,32 0,78 2,30 1,04 3,340,56 2,00 1,34 3,34 0,60 2,30 1,04 3,340,58 2,00 1,33 3,33 0,96 2,30 1,04 3,340,54 2,00 1,32 3,32 0,57 2,30 1,04 3,340,41 2,00 1,30 3,30 0,67 2,30 1,04 3,340,43 2,00 1,29 3,29 0,78 2,30 1,06 3,360,47 2,00 1,26 3,26 0,74 2,30 1,04 3,340,75 2,00 1,28 3,28 1,38 2,30 1,01 3,310,58 2,00 1,32 3,32 0,74 2,30 1,00 3,300,62 2,00 1,34 3,34 1,66 2,30 1,01 3,310,60 2,00 1,41 3,41 0,00 2,37 0,98 3,350,48 2,00 1,41 3,41 0,32 2,30 1,03 3,330,64 2,00 1,41 3,41 0,67 2,30 1,00 3,300,58 2,00 1,40 3,40 0,78 2,30 0,99 3,290,50 2,00 1,51 3,51 0,90 2,30 0,99 3,290,64 2,00 1,56 3,56 0,88 2,30 0,98 3,28

0,71 2,30 1,00 3,300,56 2,00 1,54 3,54 0,62 3,11 1,00 4,110,60 2,00 1,51 3,51 0,27 3,80 0,99 4,790,59 1,50 1,75 3,25 0,55 3,80 0,98 4,780,46 1,50 1,95 3,45 0,69 3,80 0,98 4,780,39 1,50 1,84 3,34 0,10 3,80 0,98 4,780,42 1,50 1,58 3,08 0,17 3,80 0,98 4,780,19 1,50 1,45 2,95 0,45 3,80 0,96 4,760,38 1,50 1,40 2,90 0,00 3,80 0,95 4,760,32 1,50 1,37 2,87 0,45 3,80 0,97 4,770,20 1,50 1,35 2,85 0,37 3,80 0,94 4,740,12 1,50 1,65 3,15 0,25 3,80 0,95 4,750,77 1,50 1,93 3,43 0,32 3,80 0,95 4,751,01 1,50 1,96 3,46 0,25 3,80 0,98 4,780,79 1,50 1,96 3,46 0,42 3,80 1,00 4,800,79 1,38 1,91 3,29 0,25 3,80 0,99 4,791,13 1,50 1,85 3,35 0,36 3,80 0,97 4,771,17 1,50 1,84 3,34 0,36 3,80 0,96 4,761,01 1,50 1,84 3,34 0,15 3,80 0,95 4,750,81 1,50 1,84 3,34 0,24 3,80 0,92 4,720,63 1,50 1,84 3,34 0,30 3,80 0,99 4,790,66 1,50 1,84 3,34 0,50 3,80 0,96 4,760,56 1,50 1,85 3,35 0,63 3,80 0,95 4,750,54 1,50 1,84 3,34 0,80 3,80 1,31 5,110,91 1,50 1,84 3,34 0,77 3,80 1,46 5,264,19 1,50 1,84 3,34 0,57 3,80 1,25 5,053,13 1,50 1,84 3,34 0,00 3,33 1,17 4,512,46 1,50 1,80 3,30 0,87 3,80 1,20 5,001,77 1,50 1,80 3,30 0,50 3,80 1,48 5,281,13 1,50 1,79 3,29 0,60 3,80 1,35 5,151,01 1,50 1,79 3,29 0,60 3,80 1,28 5,081,15 1,50 1,79 3,29 0,74 3,80 1,32 5,12

Page 164: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

101112131415161718192021222324252627282930123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

ABRIL

MAIG

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic1999-2000

Presa

Any hidrològic1998-1999

Presa

1,27 1,50 1,80 3,30 0,68 3,80 1,42 5,221,54 1,50 1,79 3,29 1,10 3,80 1,39 5,191,46 1,50 1,78 3,28 5,02 3,80 1,70 5,501,64 1,50 1,78 3,28 3,90 3,80 1,73 5,531,68 1,50 1,78 3,28 2,00 3,80 1,72 5,521,74 1,50 1,77 3,27 1,83 3,80 1,73 5,531,68 1,50 1,81 3,31 1,58 3,80 1,73 5,531,56 1,50 1,81 3,31 1,45 3,80 1,74 5,540,87 1,50 1,79 3,29 1,26 3,80 1,73 5,530,85 1,50 1,78 3,28 2,51 3,80 1,68 5,480,73 1,50 1,77 3,27 5,73 3,80 1,66 5,460,44 1,50 1,78 3,28 4,49 2,08 1,66 3,730,58 1,50 1,78 3,28 3,39 2,00 1,65 3,650,71 1,50 1,78 3,28 4,13 3,00 1,66 4,662,52 1,50 1,75 3,25 3,42 3,00 1,66 4,661,62 0,75 1,69 2,44 19,91 3,00 1,66 4,661,99 0,30 1,69 1,99 22,13 3,00 1,64 4,641,29 1,03 1,69 2,72 11,64 3,00 1,62 4,620,32 1,50 1,68 3,18 7,98 3,00 1,61 4,612,97 1,50 1,69 3,19 7,49 3,00 1,61 4,612,11 1,50 1,69 3,19 6,75 3,00 1,61 4,613,62 1,50 1,70 3,20 6,85 3,00 1,62 4,622,40 1,50 1,69 3,19 6,88 3,00 1,61 4,612,29 1,50 1,69 3,19 5,33 3,00 1,61 4,612,25 1,50 1,68 3,18 5,24 3,96 1,61 5,564,29 1,60 1,68 3,28 4,68 4,00 1,62 5,626,26 1,34 1,69 3,03 4,47 4,00 1,61 5,615,70 1,30 1,70 3,00 4,47 4,00 1,63 5,639,09 1,30 1,67 2,97 3,66 4,00 1,62 5,627,09 1,20 1,67 2,87 1,80 4,00 1,62 5,625,84 1,20 1,68 2,88 4,00 4,00 1,62 5,625,21 1,20 1,68 2,88 3,63 4,00 1,53 5,535,34 1,20 1,69 2,89 4,52 5,50 0,03 5,534,93 1,08 1,67 2,75 4,82 6,00 0,02 6,024,72 1,00 1,68 2,68 4,99 6,00 0,02 6,025,31 1,00 1,69 2,69 4,99 6,00 0,02 6,0212,20 1,00 1,72 2,72 4,99 6,00 0,02 6,0214,17 1,00 1,70 2,70 4,82 6,00 0,02 6,0210,32 1,00 1,64 2,64 4,62 6,00 0,02 6,027,95 1,00 1,66 2,66 7,55 6,00 0,02 6,026,94 1,00 1,71 2,71 7,05 3,00 0,02 3,025,57 1,00 1,71 2,71 6,51 3,00 0,02 3,024,88 1,00 1,71 2,71 5,87 3,00 0,02 3,025,11 1,00 1,71 2,71 5,26 3,00 0,02 3,025,18 1,00 1,72 2,72 5,10 5,88 0,02 5,907,82 1,00 1,72 2,72 4,92 6,00 0,02 6,0255,96 1,00 1,72 2,72 5,64 6,35 0,03 6,3828,38 1,00 1,73 2,73 4,81 6,50 0,02 6,5220,26 1,00 1,76 2,76 4,54 6,50 0,02 6,5218,71 1,00 1,75 2,75 4,17 6,50 0,02 6,5213,41 1,00 1,76 2,76 5,39 6,50 0,02 6,5210,71 1,00 1,75 2,75 4,52 3,00 0,02 3,029,01 1,00 1,75 2,75 3,85 4,19 0,52 4,717,65 1,00 1,74 2,74 2,10 4,50 1,72 6,226,82 1,00 1,75 2,75 3,18 4,50 2,20 6,705,82 1,00 1,74 2,74 5,68 4,50 2,29 6,795,24 1,00 1,76 2,76 7,67 4,50 2,32 6,824,38 1,00 1,79 2,79 5,78 4,50 2,31 6,813,98 1,00 1,78 2,78 3,59 4,50 2,31 6,813,81 1,00 1,78 2,78 3,49 4,50 2,30 6,803,30 1,00 1,78 2,78 2,88 4,50 2,27 6,77

Page 165: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

101112131415161718192021222324252627282930123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

JULIOL

JUNY

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic1999-2000

Presa

Any hidrològic1998-1999

Presa

2,29 1,44 1,77 3,21 2,27 4,50 2,23 6,732,44 1,50 1,78 3,28 2,10 4,50 2,20 6,702,07 1,50 1,78 3,28 1,29 4,50 2,18 6,681,95 1,50 1,78 3,28 1,19 4,50 2,15 6,651,78 1,50 1,78 3,28 3,53 4,10 2,14 6,241,81 1,50 1,80 3,30 4,67 4,00 2,25 6,251,78 1,78 1,80 3,58 2,95 4,00 2,25 6,251,60 2,00 1,79 3,79 2,01 4,00 2,23 6,232,06 3,00 1,78 4,78 1,84 4,00 2,22 6,223,47 3,50 1,79 5,29 11,90 4,00 2,23 6,233,13 4,30 1,78 6,08 10,18 4,00 2,22 6,222,28 4,30 1,78 6,08 7,28 4,00 2,22 6,223,16 4,30 1,79 6,09 5,86 4,00 2,22 6,222,19 3,33 1,79 5,12 4,88 4,00 2,22 6,221,78 3,00 1,78 4,78 5,42 4,00 1,98 5,981,07 3,00 1,78 4,78 5,69 4,00 0,25 4,254,56 3,00 1,81 4,81 5,28 4,00 0,02 4,023,40 3,00 1,81 4,81 4,71 4,00 0,01 4,012,43 3,00 1,81 4,81 4,45 4,79 0,02 4,812,01 3,00 1,80 4,80 3,89 5,00 0,02 5,021,49 3,00 1,82 4,82 3,68 5,00 0,02 5,021,11 3,92 1,83 5,75 3,58 5,00 0,01 5,011,12 4,30 1,83 6,13 3,58 5,00 0,02 5,020,75 4,30 1,83 6,13 2,87 5,00 0,02 5,020,75 4,30 1,83 6,13 3,04 5,00 0,02 5,020,92 4,30 1,82 6,12 2,76 5,63 0,01 5,641,56 4,30 1,83 6,13 2,28 6,00 0,01 6,010,39 4,30 1,79 6,09 2,29 6,00 0,01 6,010,39 4,30 1,82 6,12 2,29 6,00 0,01 6,010,98 4,30 1,83 6,13 2,31 6,00 0,01 6,010,87 4,30 1,79 6,09 2,21 6,00 0,01 6,010,69 4,30 1,75 6,05 2,24 6,00 0,01 6,010,66 4,30 1,65 5,95 2,02 5,65 0,01 5,660,79 4,30 1,51 5,81 1,54 5,50 0,01 5,510,85 4,30 1,47 5,77 1,67 5,50 0,01 5,510,55 4,30 1,43 5,73 2,04 5,50 0,02 5,520,60 4,30 1,38 5,68 1,41 5,50 0,05 5,550,60 4,30 1,33 5,63 1,71 5,50 0,01 5,510,25 4,70 1,28 5,98 0,98 5,50 0,46 5,960,99 4,80 1,28 6,08 0,35 5,50 1,18 6,680,33 4,80 1,32 6,12 0,81 4,19 1,26 5,450,26 4,80 1,27 6,07 0,78 4,00 1,21 5,210,28 4,80 1,28 6,08 0,62 4,00 1,17 5,170,68 4,80 1,36 6,16 0,75 4,00 1,14 5,140,20 4,80 1,25 6,05 0,20 4,71 1,16 5,870,22 4,80 1,22 6,02 0,20 5,00 1,11 6,110,35 4,80 1,30 6,10 0,28 5,00 1,11 6,110,45 4,80 1,42 6,22 0,02 6,49 1,14 7,630,66 4,80 1,62 6,42 0,44 5,00 1,18 6,180,68 4,80 1,71 6,51 0,00 5,03 1,10 6,130,54 4,80 1,68 6,48 0,25 5,00 1,09 6,092,16 4,80 1,64 6,44 0,32 5,00 1,05 6,050,94 4,80 1,64 6,44 0,39 5,00 1,11 6,110,70 4,80 1,65 6,45 0,25 5,00 1,12 6,120,42 4,80 1,64 6,44 0,82 4,50 1,08 5,581,14 4,40 1,52 5,92 0,67 4,50 1,06 5,560,59 3,90 1,53 5,43 0,27 4,50 1,01 5,510,00 4,40 1,51 5,91 0,70 4,50 0,97 5,470,99 3,80 1,47 5,27 0,02 4,50 0,97 5,474,11 3,80 1,64 5,44 0,24 4,50 0,96 5,463,75 3,80 1,61 5,41 0,25 4,50 0,94 5,44

Page 166: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

10111213141516171819202122232425262728293031123456789

101112131415161718192021222324252627282930

SETEMBRE

AGOST

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic1999-2000

Presa

Any hidrològic1998-1999

Presa

3,07 3,80 1,63 5,43 0,28 4,50 1,07 5,572,13 3,80 1,69 5,49 0,39 5,00 0,98 5,982,03 3,80 1,73 5,53 0,63 5,00 0,95 5,951,57 3,80 1,73 5,53 0,48 5,00 1,07 6,071,16 3,80 1,73 5,53 0,36 5,00 0,96 5,961,21 3,34 1,78 5,12 0,20 5,00 0,94 5,941,03 3,30 1,80 5,10 0,30 5,00 0,92 5,920,71 3,30 1,79 5,09 0,36 5,00 0,89 5,890,80 3,30 1,79 5,09 0,42 5,00 0,88 5,880,64 3,30 1,77 5,07 0,48 5,00 0,89 5,890,85 3,70 1,60 5,30 0,36 5,00 0,87 5,870,60 3,40 1,59 4,99 0,51 5,00 0,89 5,890,90 3,30 1,71 5,01 0,62 5,00 0,92 5,920,48 3,30 1,44 4,74 0,45 5,00 0,90 5,900,53 3,30 1,38 4,68 0,45 5,00 0,88 5,880,55 3,30 1,33 4,63 0,65 5,00 0,86 5,860,72 3,30 1,31 4,61 0,73 4,63 0,86 5,480,56 3,30 1,26 4,56 0,82 5,94 0,83 6,770,53 3,30 1,19 4,49 0,42 5,00 0,77 5,770,58 3,30 1,21 4,51 0,15 5,00 0,81 5,810,56 3,30 1,18 4,48 0,24 5,50 0,81 6,310,44 3,30 1,26 4,56 0,00 5,54 0,81 6,360,74 3,30 1,50 4,80 0,00 5,54 0,81 6,350,38 3,68 1,20 4,87 0,32 5,50 0,79 6,290,42 3,80 1,15 4,95 0,37 5,50 0,78 6,280,49 4,40 1,12 5,52 0,37 5,50 0,78 6,280,58 4,60 1,11 5,71 0,37 5,50 0,78 6,286,22 6,06 1,22 7,28 0,00 5,94 0,77 6,711,65 6,40 1,78 8,18 0,41 6,00 0,79 6,790,56 6,40 1,71 8,11 0,48 6,00 0,84 6,840,79 6,40 1,45 7,85 0,48 6,00 0,97 6,970,73 6,40 1,46 7,86 0,22 6,00 0,83 6,830,28 6,40 1,34 7,74 0,22 6,00 0,83 6,831,66 6,40 1,42 7,82 0,10 6,00 0,81 6,815,97 6,40 1,56 7,96 0,63 6,00 0,83 6,8310,93 6,40 1,91 8,31 0,12 6,00 0,80 6,8010,30 4,66 1,86 6,52 0,12 6,00 0,79 6,794,97 2,00 1,82 3,82 0,69 6,00 0,79 6,793,30 2,80 1,87 4,67 0,03 6,00 0,78 6,781,97 2,85 1,86 4,71 0,28 6,00 0,78 6,781,24 2,90 1,86 4,76 0,53 6,00 0,77 6,770,90 2,90 1,87 4,77 0,16 6,00 0,78 6,780,29 2,90 1,84 4,74 0,56 6,00 0,78 6,780,98 2,90 1,82 4,72 0,19 6,00 0,79 6,7922,39 3,45 1,80 5,25 0,44 6,00 0,77 6,7719,20 2,42 1,85 4,27 0,19 6,00 0,76 6,7610,08 2,50 1,88 4,38 0,08 6,00 0,77 6,777,12 2,50 1,90 4,40 0,83 6,00 0,78 6,785,45 2,50 1,89 4,39 0,66 6,00 0,83 6,8360,00 2,50 1,89 4,39 2,38 6,00 1,10 7,1028,96 2,50 1,89 4,39 0,86 6,00 1,26 7,2617,58 2,50 1,87 4,37 0,00 6,02 1,09 7,1111,75 2,50 1,86 4,36 0,40 6,00 1,02 7,025,86 2,00 1,85 3,85 0,22 6,00 0,98 6,989,41 2,00 1,86 3,86 0,50 6,00 0,97 6,975,36 2,00 1,86 3,86 0,50 6,00 0,95 6,954,39 2,00 1,86 3,86 0,67 6,00 0,92 6,923,34 2,00 1,87 3,87 0,00 6,06 0,92 6,983,18 2,00 1,87 3,87 8,29 6,00 1,05 7,052,66 2,00 1,86 3,86 4,65 6,00 1,62 7,622,53 2,00 1,87 3,87 2,69 6,00 1,93 7,93

Page 167: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

123456789

10111213141516171819202122232425262728293031123456789

101112131415161718192021222324252627282930

Dia

NOVEMBRE

Mes

OCTUBRE

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

2,15 6,00 1,95 7,95 0,50 3,00 1,54 4,540,94 6,00 2,04 8,04 0,23 3,00 1,53 4,530,18 6,00 1,84 7,84 0,24 3,00 1,51 4,510,40 6,00 1,46 7,46 0,24 3,00 1,49 4,490,24 6,00 1,39 7,39 0,88 5,00 1,46 6,460,36 6,00 1,38 7,38 0,00 5,20 1,45 6,650,25 6,00 1,28 7,28 0,06 5,50 1,40 6,900,46 6,00 1,24 7,24 0,00 5,15 1,42 6,570,06 6,00 1,18 7,18 0,96 5,00 1,43 6,430,22 6,00 1,18 7,18 0,17 5,00 1,58 6,580,32 6,00 1,19 7,19 0,42 4,17 1,45 5,620,42 6,00 1,29 7,29 0,27 4,00 1,38 5,380,11 5,00 1,23 6,23 0,55 4,00 1,41 5,410,28 5,00 1,24 6,24 0,56 4,00 1,40 5,400,48 5,00 1,30 6,30 0,31 4,00 1,34 5,340,24 5,00 1,42 6,42 0,59 4,00 1,37 5,370,06 5,00 1,39 6,39 0,60 4,00 1,35 5,350,41 5,00 1,36 6,36 0,35 4,00 1,57 5,570,16 3,60 1,32 4,92 1,92 4,00 1,48 5,480,00 4,13 1,32 5,45 6,86 4,00 2,82 6,820,06 4,00 1,32 5,32 2,96 4,00 2,84 6,840,87 4,00 1,65 5,65 2,18 4,00 2,81 6,815,66 4,00 2,13 6,13 0,89 4,00 2,78 6,783,76 4,00 2,25 6,25 0,90 4,00 2,59 6,592,36 4,00 2,23 6,23 0,00 4,12 2,09 6,211,50 3,63 2,26 5,88 0,18 3,00 1,89 4,891,27 3,00 2,24 5,24 0,19 3,00 1,85 4,850,71 3,00 2,22 5,22 0,20 3,00 1,80 4,800,57 3,00 2,12 5,12 0,21 3,00 1,76 4,760,00 2,64 1,88 4,52 0,21 3,00 1,72 4,720,52 2,00 1,97 3,97 0,42 2,69 1,70 4,390,38 2,00 1,97 3,97 0,00 2,52 1,67 4,200,66 2,00 1,71 3,71 0,00 2,76 1,67 4,430,39 2,00 1,65 3,65 0,50 3,00 1,66 4,660,41 2,00 1,58 3,58 0,25 3,00 1,66 4,661,36 2,00 1,48 3,48 0,26 3,00 1,65 4,657,28 2,00 2,05 4,05 0,27 3,00 1,64 4,644,03 2,00 2,19 4,19 0,52 3,00 1,64 4,642,70 2,00 2,17 4,17 0,53 3,00 1,64 4,641,76 2,00 2,15 4,15 0,00 3,20 1,63 4,831,17 2,00 2,16 4,16 0,30 3,00 1,58 4,580,85 2,00 2,14 4,14 1,04 3,00 1,56 4,560,66 2,00 2,00 4,00 0,32 3,00 1,59 4,590,75 2,00 1,92 3,92 0,57 3,00 1,50 4,501,02 2,00 2,15 4,15 0,57 3,00 1,46 4,460,42 1,21 2,16 3,36 0,34 3,00 1,49 4,490,32 1,00 2,03 3,03 1,79 3,00 1,80 4,800,23 1,00 1,83 2,83 7,35 3,00 2,60 5,600,32 1,00 1,67 2,67 3,24 3,00 2,55 5,550,43 1,00 1,52 2,52 1,55 3,00 2,47 5,470,05 1,00 1,47 2,47 0,82 3,00 2,35 5,350,04 1,00 1,42 2,42 0,35 3,00 2,01 5,010,32 1,00 1,39 2,39 0,60 3,00 1,88 4,8812,00 1,00 1,95 2,95 0,60 3,00 1,86 4,866,40 1,00 2,13 3,13 0,61 3,00 1,88 4,883,77 1,00 2,11 3,11 0,62 3,00 1,92 4,922,46 1,00 2,11 3,11 0,62 3,00 1,97 4,971,63 1,00 2,12 3,12 0,63 3,00 1,85 4,851,19 1,00 2,12 3,12 0,40 3,00 1,80 4,801,04 1,00 2,12 3,12 0,65 3,00 1,76 4,760,82 1,00 2,12 3,12 0,65 3,00 1,74 4,74

Any hidrològic2001-2002

Presa

Any hidrològic2000-2001

Presa

Page 168: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

10111213141516171819202122232425262728293031123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

GENER

DESEMBRE

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic2001-2002

Presa

Any hidrològic2000-2001

Presa

0,54 1,00 2,12 3,12 0,66 3,00 1,80 4,800,52 1,00 2,08 3,08 0,66 3,00 2,04 5,040,47 1,00 1,97 2,97 0,67 3,00 2,08 5,080,43 1,00 1,82 2,82 0,68 3,00 1,95 4,950,32 1,00 1,69 2,69 0,69 3,00 1,86 4,860,70 1,00 1,75 2,75 0,69 3,00 1,81 4,813,93 1,00 2,03 3,03 0,70 3,00 1,81 4,813,78 1,00 2,12 3,12 0,70 3,00 1,81 4,813,16 1,00 2,11 3,11 0,71 3,00 1,79 4,791,53 1,00 2,11 3,11 0,34 2,63 1,77 4,391,41 1,00 2,11 3,11 0,22 2,50 1,70 4,201,00 1,00 2,11 3,11 0,46 2,50 1,69 4,190,70 1,00 2,12 3,12 0,46 2,50 1,69 4,190,72 1,00 2,06 3,06 0,69 2,50 1,69 4,190,35 1,00 1,98 2,98 0,25 2,50 1,69 4,190,45 1,00 1,88 2,88 0,26 2,50 1,69 4,190,45 1,00 1,74 2,74 0,04 2,50 1,66 4,160,21 1,00 1,64 2,64 0,09 2,32 1,66 3,980,21 1,00 1,54 2,54 0,89 2,00 1,66 3,660,19 1,00 1,47 2,47 0,00 2,00 1,59 3,590,39 1,00 1,48 2,48 0,01 2,00 1,63 3,6313,41 1,00 2,02 3,02 0,01 2,00 1,60 3,6064,96 1,00 2,11 3,11 0,24 2,00 1,64 3,6462,86 1,00 2,11 3,11 0,02 2,00 1,60 3,6032,48 1,00 2,10 3,10 0,46 2,00 1,50 3,5017,25 1,00 2,10 3,10 0,25 2,00 1,55 3,5511,16 1,00 2,09 3,09 0,04 2,00 1,56 3,568,33 1,00 2,09 3,09 0,00 1,74 1,55 3,296,45 1,00 2,09 3,09 0,04 2,00 1,53 3,535,16 1,00 2,09 3,09 0,05 2,00 1,54 3,544,47 1,00 2,09 3,09 0,49 2,00 1,63 3,633,50 1,00 2,09 3,09 0,49 2,00 1,71 3,714,03 1,00 2,09 3,09 0,28 2,00 1,69 3,694,25 1,00 2,09 3,09 0,28 2,00 1,68 3,683,60 1,00 2,09 3,09 1,14 2,00 2,24 4,245,00 2,58 2,10 4,68 0,50 2,00 2,42 4,4214,35 3,00 2,11 5,11 0,50 2,00 2,04 4,0413,76 3,00 2,10 5,10 0,51 2,00 1,85 3,8510,73 2,00 2,09 4,09 0,30 2,00 1,79 3,798,12 2,00 2,10 4,10 0,25 1,52 1,73 3,256,83 2,00 2,09 4,09 0,44 1,50 1,69 3,195,99 2,00 2,09 4,09 0,02 1,50 1,67 3,178,17 2,00 2,10 4,10 0,23 1,50 1,65 3,154,23 2,00 2,09 4,09 0,24 1,50 1,65 3,1511,07 2,00 2,11 4,11 0,03 1,50 1,65 3,1510,50 2,00 2,10 4,10 0,60 1,85 1,64 3,5011,15 2,00 2,11 4,11 0,33 2,00 1,62 3,629,84 2,00 2,12 4,12 0,33 2,00 1,54 3,548,22 1,60 2,12 3,73 0,33 2,00 1,54 3,546,76 1,50 2,12 3,62 0,34 2,00 1,57 3,575,99 1,50 2,12 3,62 0,13 2,00 1,53 3,534,88 1,50 2,12 3,62 0,35 2,00 1,51 3,514,89 1,50 2,13 3,63 0,00 2,27 1,51 3,784,62 1,50 2,13 3,63 0,36 2,00 1,53 3,534,63 1,50 2,12 3,62 0,15 2,00 1,64 3,644,92 1,50 2,13 3,63 0,36 2,00 1,54 3,544,65 1,50 2,13 3,63 0,16 2,00 1,49 3,494,08 1,50 2,13 3,63 0,37 2,00 1,47 3,474,66 1,50 2,12 3,62 0,17 2,00 1,48 3,483,81 1,50 2,15 3,65 0,38 2,00 1,47 3,472,65 1,50 2,18 3,68 0,18 2,00 1,49 3,492,65 1,50 2,18 3,68 0,79 2,00 1,50 3,50

Page 169: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

1011121314151617181920212223242526272829123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

MARÇ

FEBRER

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic2001-2002

Presa

Any hidrològic2000-2001

Presa

2,66 1,50 2,17 3,67 0,00 2,61 1,47 4,082,37 1,50 2,18 3,68 0,20 2,00 1,47 3,472,37 1,50 2,16 3,66 0,60 2,00 1,46 3,462,37 1,50 2,18 3,68 0,21 2,00 1,46 3,461,79 1,50 2,18 3,68 0,61 2,00 1,48 3,482,08 1,50 2,19 3,69 0,42 2,00 1,64 3,642,37 1,50 2,19 3,69 0,02 2,00 1,54 3,541,79 1,50 2,14 3,64 0,23 2,00 1,52 3,521,79 1,50 2,08 3,58 0,23 2,00 1,49 3,491,79 1,50 2,00 3,50 0,24 2,00 1,50 3,501,79 1,50 1,98 3,48 0,24 2,00 1,50 3,501,79 1,50 2,13 3,63 0,25 2,00 1,51 3,512,08 1,50 2,17 3,67 0,17 2,50 1,52 4,022,08 1,50 2,18 3,68 0,18 2,50 1,55 4,052,37 1,50 2,16 3,66 0,19 2,50 1,56 4,061,79 1,50 2,10 3,60 0,20 2,50 1,57 4,071,79 1,50 2,00 3,50 0,21 2,50 1,59 4,091,50 1,50 1,96 3,46 0,21 2,50 1,53 4,031,50 1,50 1,92 3,42 0,22 2,50 1,53 4,031,50 1,50 1,87 3,37 0,23 2,50 1,50 4,001,21 1,50 1,85 3,35 0,00 2,82 1,46 4,281,79 1,50 1,89 3,39 0,25 2,50 1,46 3,961,79 1,50 1,97 3,47 0,26 2,50 1,47 3,971,50 1,50 2,05 3,55 0,08 2,50 1,49 3,991,50 1,50 2,01 3,51 0,28 2,50 1,50 4,001,21 1,50 1,91 3,41 0,29 2,50 1,53 4,031,21 1,50 1,83 3,33 0,11 2,50 1,54 4,041,21 1,50 1,79 3,29 0,12 2,50 1,59 4,09

1,50 1,50 1,74 3,24 0,50 2,50 1,01 3,517,05 1,50 1,95 3,45 0,41 2,23 1,00 3,2310,61 1,50 2,17 3,67 0,00 1,63 1,00 2,638,61 1,50 2,18 3,68 0,06 1,50 1,00 2,507,75 1,50 2,14 3,64 0,24 1,50 1,00 2,507,78 1,50 2,18 3,68 0,06 1,50 1,00 2,5014,78 1,50 2,20 3,70 0,42 1,85 1,00 2,8525,09 1,50 2,25 3,75 0,00 2,50 1,00 3,5016,43 1,50 2,27 3,77 0,01 2,50 1,00 3,5012,81 1,50 2,27 3,77 0,03 2,50 1,00 3,5010,37 1,50 2,25 3,75 0,21 2,50 1,00 3,5010,43 1,50 2,24 3,74 0,05 2,50 1,00 3,509,85 1,50 2,23 3,73 0,30 2,04 1,00 3,047,31 1,50 2,23 3,73 0,09 2,00 1,06 3,068,63 1,50 2,22 3,72 0,09 2,00 1,00 3,005,41 1,50 2,23 3,73 0,10 2,00 1,00 3,006,07 1,50 2,23 3,73 0,11 2,00 1,00 3,007,07 1,50 2,22 3,72 0,00 2,06 1,00 3,065,12 1,50 2,25 3,75 0,29 2,00 1,00 3,005,13 1,50 2,26 3,76 0,30 2,00 1,01 3,015,80 1,50 2,25 3,75 0,30 2,00 1,70 3,707,14 1,50 2,23 3,73 0,00 2,03 1,95 3,986,83 1,50 2,25 3,75 0,00 2,02 2,00 4,025,85 1,50 2,25 3,75 0,00 2,01 2,00 4,013,85 1,50 2,26 3,76 0,16 2,00 1,99 3,994,86 1,50 2,27 3,77 0,01 2,00 1,95 3,954,53 1,50 2,27 3,77 0,00 1,66 1,23 2,883,86 1,50 2,27 3,77 0,01 1,50 1,06 2,563,19 1,50 2,27 3,77 0,02 1,50 1,00 2,503,19 1,50 2,27 3,77 0,02 1,50 1,00 2,502,85 1,50 2,25 3,75 0,00 1,80 1,00 2,80

Page 170: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

101112131415161718192021222324252627282930123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

ABRIL

MAIG

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic2001-2002

Presa

Any hidrològic2000-2001

Presa

2,18 1,50 2,26 3,76 0,20 1,50 1,00 2,502,52 1,50 2,25 3,75 0,00 1,63 1,00 2,632,86 1,50 2,28 3,78 8,52 1,50 1,64 3,142,59 1,92 2,30 4,22 4,80 1,17 2,00 3,172,34 2,00 2,28 4,28 2,83 1,00 2,00 3,002,34 2,00 2,27 4,27 5,35 1,00 2,00 3,002,34 2,00 2,30 4,30 46,99 1,00 2,00 3,003,02 2,00 2,31 4,31 18,30 1,00 1,98 2,982,00 2,00 2,31 4,31 12,06 1,00 2,00 3,001,80 2,48 2,29 4,77 16,39 1,00 2,00 3,001,48 2,50 2,30 4,80 35,22 1,00 1,96 2,961,14 2,50 2,29 4,79 22,74 1,00 2,00 3,000,81 2,50 2,29 4,79 16,60 1,00 2,00 3,001,48 2,50 2,27 4,77 13,81 1,00 2,00 3,001,15 2,50 2,25 4,75 10,41 1,00 2,00 3,000,81 2,50 2,26 4,76 6,89 1,00 2,00 3,001,49 2,50 2,27 4,77 9,68 1,00 2,00 3,000,81 2,50 2,24 4,74 7,00 1,00 2,00 3,001,83 2,50 2,21 4,71 4,25 1,00 2,00 3,001,49 2,50 2,24 4,74 8,47 1,00 2,00 3,000,82 2,50 2,20 4,70 6,18 1,00 2,00 3,001,49 2,50 2,16 4,66 5,73 1,00 2,00 3,000,88 2,90 2,06 4,96 5,76 1,00 2,00 3,000,65 3,00 2,10 5,10 5,79 1,00 2,00 3,001,33 3,00 2,20 5,20 5,33 1,00 2,00 3,001,33 3,00 2,21 5,21 6,57 1,00 2,00 3,002,00 3,00 2,22 5,22 5,87 1,00 2,00 3,001,66 3,00 2,25 5,25 5,65 1,00 2,00 3,001,66 3,00 2,24 5,24 5,36 1,92 2,00 3,9212,37 3,00 2,31 5,31 5,21 2,00 2,00 4,007,71 3,00 2,33 5,33 5,97 2,00 2,00 4,006,71 3,00 2,34 5,34 10,34 1,60 2,00 3,606,04 3,00 2,34 5,34 9,82 1,50 2,00 3,505,37 3,00 2,33 5,33 7,34 1,50 2,00 3,504,36 3,00 2,34 5,34 6,61 1,50 2,00 3,504,70 3,00 2,34 5,34 6,90 1,50 2,00 3,504,02 3,00 2,34 5,34 7,18 1,50 2,00 3,503,68 3,00 2,32 5,32 14,81 1,50 2,00 3,504,36 3,00 2,32 5,32 33,27 1,50 2,00 3,504,36 3,00 2,33 5,33 23,98 1,50 1,99 3,495,39 3,00 2,29 5,29 32,42 1,50 2,00 3,505,39 3,00 2,29 5,29 23,38 1,50 2,00 3,505,74 3,00 2,31 5,31 17,60 1,50 2,00 3,504,72 3,00 2,31 5,31 14,54 1,50 2,00 3,504,71 3,00 2,30 5,30 12,28 1,50 2,00 3,504,03 3,00 2,30 5,30 10,56 1,50 2,00 3,504,37 3,00 2,30 5,30 10,01 1,50 2,00 3,504,03 3,00 2,30 5,30 8,85 1,50 2,00 3,503,34 3,00 2,30 5,30 7,66 1,50 2,00 3,503,34 3,00 2,29 5,29 7,07 1,50 2,00 3,503,00 3,00 2,31 5,31 6,47 1,50 2,00 3,502,66 3,00 2,29 5,29 6,17 1,50 2,00 3,503,34 3,00 2,31 5,31 5,88 1,50 2,00 3,507,48 3,00 2,33 5,33 5,16 2,65 2,00 4,656,46 3,00 2,31 5,31 4,26 3,00 2,00 5,005,77 3,00 2,29 5,29 4,26 3,00 2,00 5,003,35 3,00 2,28 5,28 3,95 3,00 2,00 5,003,69 3,00 2,28 5,28 3,31 3,00 2,00 5,003,00 3,00 2,28 5,28 3,32 3,00 2,00 5,002,66 3,00 2,29 5,29 3,00 3,00 2,00 5,006,82 3,00 2,31 5,31 2,68 3,00 2,00 5,00

Page 171: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

101112131415161718192021222324252627282930123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

JULIOL

JUNY

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic2001-2002

Presa

Any hidrològic2000-2001

Presa

4,39 3,00 2,28 5,28 3,00 3,00 2,00 5,003,00 3,00 2,27 5,27 2,37 3,00 2,00 5,003,00 3,00 2,28 5,28 2,69 3,00 2,00 5,002,31 3,00 2,27 5,27 1,43 3,00 2,00 5,001,96 3,00 2,29 5,29 16,90 3,00 2,00 5,001,61 3,00 2,27 5,27 11,28 3,00 2,00 5,001,61 3,00 2,26 5,26 7,48 3,00 2,00 5,001,35 2,04 2,24 4,29 14,27 3,00 2,00 5,001,65 2,00 2,21 4,21 13,39 3,00 2,00 5,001,31 2,00 2,25 4,25 8,88 3,00 2,00 5,000,96 2,00 2,21 4,21 6,93 3,00 2,00 5,000,96 2,00 2,18 4,18 6,29 3,00 2,00 5,000,96 2,00 2,16 4,16 6,30 3,00 2,00 5,000,96 2,00 2,14 4,14 5,31 3,00 2,00 5,000,27 2,00 2,13 4,13 4,65 3,00 2,00 5,000,62 2,00 2,10 4,10 4,32 3,00 2,00 5,000,62 2,00 2,05 4,05 3,73 3,40 2,00 5,400,28 2,00 1,98 3,98 3,50 3,50 2,00 5,500,63 2,00 1,86 3,86 2,58 3,90 2,00 5,900,62 2,00 1,82 3,82 2,68 4,00 2,00 6,000,63 2,00 1,74 3,74 2,35 4,00 2,00 6,000,00 2,06 1,68 3,74 2,35 4,00 2,00 6,000,63 2,00 1,62 3,62 2,02 4,00 2,00 6,000,29 2,00 1,55 3,55 2,03 4,00 2,00 6,000,63 2,00 1,51 3,51 1,70 4,00 2,00 6,000,27 3,00 1,48 4,48 1,38 4,00 2,00 6,000,00 3,07 1,46 4,53 1,38 4,00 2,00 6,000,62 3,00 1,49 4,49 1,06 4,00 2,00 6,000,27 4,00 1,44 5,44 1,39 4,00 2,00 6,000,28 4,00 1,39 5,39 1,40 4,00 2,00 6,000,62 4,00 1,41 5,41 1,40 4,00 2,00 6,000,63 4,00 1,39 5,39 1,08 4,00 2,00 6,000,64 4,00 1,42 5,42 0,84 4,40 2,00 6,400,65 4,00 1,62 5,62 0,63 4,50 2,00 6,500,32 4,00 1,56 5,56 0,96 4,50 2,00 6,500,67 4,00 1,66 5,66 0,97 4,50 2,00 6,500,34 4,00 1,48 5,48 1,30 4,50 2,00 6,500,68 4,00 1,43 5,43 0,67 4,50 2,00 6,501,02 4,00 1,55 5,55 0,68 4,50 2,00 6,500,69 4,00 1,89 5,89 0,61 4,10 2,00 6,100,70 4,00 1,58 5,58 0,84 4,00 2,00 6,000,38 4,00 1,48 5,48 2,42 4,00 2,00 6,000,07 4,00 1,44 5,44 1,16 4,00 2,00 6,004,98 4,00 1,45 5,45 0,22 4,00 2,00 6,004,98 4,00 2,35 6,35 0,55 4,00 2,00 6,001,71 4,00 2,39 6,39 0,87 4,00 2,00 6,001,38 4,00 2,33 6,33 0,57 4,00 2,00 6,000,74 4,00 2,27 6,27 0,57 4,00 1,87 5,871,39 4,00 2,29 6,29 0,59 4,00 1,68 5,680,57 3,17 2,31 5,48 0,29 4,00 1,46 5,460,73 3,00 2,22 5,22 0,92 4,00 1,40 5,400,41 3,00 2,06 5,06 0,10 4,10 1,22 5,320,41 3,00 1,93 4,93 0,51 4,50 1,20 5,700,10 3,00 1,83 4,83 0,53 4,50 1,10 5,600,43 3,00 1,77 4,77 1,22 4,88 1,02 5,900,43 3,00 2,05 5,05 0,44 5,00 1,00 6,000,11 3,00 2,16 5,16 0,46 5,00 1,00 6,000,12 3,00 2,00 5,00 0,48 5,00 1,16 6,160,45 3,00 1,83 4,83 0,20 5,00 1,59 6,590,45 3,00 1,67 4,67 8,90 5,00 1,98 6,980,14 3,00 1,60 4,60 4,70 5,00 1,96 6,96

Page 172: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

10111213141516171819202122232425262728293031123456789

101112131415161718192021222324252627282930

SETEMBRE

AGOST

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic2001-2002

Presa

Any hidrològic2000-2001

Presa

0,14 3,00 1,51 4,51 2,71 4,21 2,00 6,210,47 3,00 1,47 4,47 2,20 4,00 2,00 6,000,15 3,00 1,46 4,46 1,60 4,00 2,00 6,000,16 3,00 1,41 4,41 1,01 4,00 2,00 6,000,48 3,00 1,43 4,43 1,32 4,00 2,00 6,000,00 3,14 1,41 4,55 1,03 4,00 2,00 6,000,81 3,00 1,40 4,40 0,74 4,00 2,00 6,000,19 3,00 1,36 4,36 1,93 4,00 2,00 6,000,50 3,00 1,35 4,35 1,93 4,00 2,00 6,000,00 3,12 1,37 4,48 1,35 4,00 2,00 6,000,51 3,00 1,34 4,34 1,06 4,00 2,00 6,000,52 3,00 1,32 4,32 0,48 4,00 2,00 6,000,83 3,00 1,42 4,42 0,20 4,00 2,00 6,000,00 3,40 1,45 4,85 0,50 4,00 2,00 6,000,53 3,00 1,50 4,50 4,58 4,00 1,99 5,990,23 3,00 1,42 4,42 3,42 4,00 2,00 6,000,24 3,00 1,41 4,41 2,84 4,00 2,00 6,002,08 3,00 1,58 4,58 1,68 4,00 2,00 6,001,16 3,00 1,72 4,72 1,10 4,00 2,00 6,000,00 3,06 1,42 4,48 1,11 4,00 2,00 6,000,56 3,00 1,36 4,36 1,41 4,00 2,00 6,000,00 3,04 1,34 4,38 3,42 4,00 2,00 6,000,57 3,00 1,37 4,37 2,85 4,00 2,00 6,000,58 3,00 1,80 4,80 8,61 4,00 2,00 6,000,28 3,00 1,40 4,40 9,79 4,00 2,00 6,000,29 3,00 1,34 4,34 6,62 4,00 2,00 6,000,29 3,00 1,33 4,33 7,29 3,50 2,00 5,500,30 3,00 1,29 4,29 6,71 3,50 2,00 5,500,30 3,00 1,26 4,26 5,55 3,50 2,00 5,502,40 3,00 1,29 4,29 4,97 3,50 2,00 5,500,61 3,00 1,87 4,87 4,38 3,50 2,00 5,500,61 3,00 1,33 4,33 3,50 3,50 2,00 5,500,32 3,00 1,27 4,27 4,38 3,50 2,00 5,500,92 3,00 1,26 4,26 2,91 3,50 2,00 5,500,63 3,00 2,05 5,05 3,79 3,50 2,00 5,500,63 3,00 1,47 4,47 4,38 3,50 2,00 5,500,34 3,00 1,38 4,38 4,09 3,50 2,00 5,500,35 3,00 1,31 4,31 3,20 3,50 2,00 5,500,36 3,00 1,27 4,27 5,56 3,50 2,00 5,500,36 3,00 1,27 4,27 8,23 3,50 2,00 5,500,08 3,00 1,24 4,24 5,28 3,50 2,00 5,500,38 3,00 1,23 4,23 4,09 3,50 2,00 5,500,00 3,20 1,19 4,39 7,96 3,50 2,00 5,500,68 3,00 1,19 4,19 6,18 3,50 2,00 5,500,10 3,00 1,18 4,18 4,10 3,50 2,00 5,500,40 3,00 1,15 4,15 3,20 3,50 2,00 5,500,12 3,00 1,16 4,16 3,20 3,50 2,00 5,500,13 3,00 1,17 4,17 3,30 2,71 2,00 4,710,13 3,00 1,14 4,14 2,50 2,50 2,00 4,500,43 3,00 1,11 4,11 2,50 2,50 2,00 4,500,15 3,00 1,14 4,14 2,20 2,50 2,36 4,860,72 3,00 1,13 4,13 0,71 2,50 2,39 4,890,73 3,00 1,16 4,16 0,42 2,50 2,39 4,890,73 3,00 1,49 4,49 1,61 2,50 2,39 4,890,17 3,00 1,26 4,26 1,31 2,50 2,39 4,890,46 3,00 1,21 4,21 0,72 2,50 2,38 4,880,19 3,00 1,21 4,21 0,43 2,50 2,43 4,930,19 3,00 1,17 4,17 0,13 2,50 2,53 5,030,20 3,00 1,17 4,17 0,00 2,66 2,55 5,210,49 3,00 1,21 4,21 0,73 2,50 2,56 5,060,21 3,00 1,23 4,23 0,15 2,50 2,56 5,06

Page 173: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

123456789

10111213141516171819202122232425262728293031123456789

101112131415161718192021222324252627282930

Dia

NOVEMBRE

Mes

OCTUBRE

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

0,52 2,50 2,57 5,07 11,43 4,42 2,43 6,851,09 2,50 2,56 5,06 3,71 4,00 2,64 6,640,52 2,50 2,55 5,05 2,53 4,00 2,65 6,650,53 2,50 2,47 4,97 1,08 4,00 2,66 6,660,54 2,50 2,34 4,84 0,79 4,00 2,57 6,570,54 2,50 2,24 4,74 1,09 4,00 2,25 6,250,27 2,50 2,22 4,72 0,22 4,00 2,05 6,050,56 2,50 2,20 4,70 0,24 4,00 1,87 5,8712,56 2,50 2,44 4,94 0,82 4,00 1,73 5,7315,00 2,50 2,55 5,05 1,27 4,15 1,64 5,799,68 2,50 2,59 5,09 0,00 3,74 1,59 5,336,25 2,50 2,62 5,12 0,14 3,00 1,56 4,563,95 2,50 2,60 5,10 1,86 3,00 1,63 4,633,95 2,50 2,62 5,12 1,57 3,00 1,96 4,962,70 2,13 2,61 4,73 0,72 3,00 1,73 4,732,58 2,00 2,61 4,61 1,30 3,00 1,57 4,572,00 2,00 2,61 4,61 6,98 3,00 2,28 5,282,00 2,00 2,61 4,61 8,43 3,00 2,63 5,631,71 2,00 2,64 4,64 16,27 3,00 2,63 5,631,42 2,00 2,66 4,66 14,93 3,00 2,55 5,557,23 2,00 2,69 4,69 8,57 3,00 2,56 5,564,62 2,00 2,68 4,68 7,42 3,00 2,55 5,552,87 2,00 2,68 4,68 4,77 3,00 2,54 5,541,13 2,00 2,68 4,68 4,77 3,00 2,53 5,534,04 2,00 2,67 4,67 3,29 3,00 2,54 5,541,71 2,00 2,67 4,67 6,85 3,00 2,55 5,551,71 2,00 2,68 4,68 6,57 3,00 2,52 5,521,42 2,00 2,68 4,68 9,88 3,00 2,53 5,531,42 2,00 2,71 4,71 12,64 3,00 2,51 5,511,42 2,00 2,74 4,74 10,29 3,00 2,50 5,501,13 2,00 2,74 4,74 38,90 2,08 2,53 4,610,84 2,00 2,71 4,71 24,16 2,00 2,53 4,531,42 2,00 2,69 4,69 12,57 2,00 2,51 4,511,13 2,00 2,69 4,69 9,74 2,00 2,51 4,510,84 2,00 2,68 4,68 7,19 2,00 2,52 4,520,84 2,00 2,64 4,64 6,23 2,00 2,52 4,520,26 2,00 2,60 4,60 5,59 2,00 2,53 4,530,26 2,00 2,57 4,57 3,96 2,00 2,54 4,540,84 2,00 2,53 4,53 4,29 2,00 2,53 4,530,56 2,00 2,49 4,49 4,96 2,00 2,52 4,520,56 2,00 2,44 4,44 4,96 2,00 2,50 4,500,56 2,00 2,44 4,44 4,64 2,00 2,51 4,510,27 2,00 2,37 4,37 4,64 2,00 2,51 4,512,29 2,00 2,31 4,31 3,00 2,00 2,52 4,524,88 2,00 2,73 4,73 3,00 2,00 2,53 4,534,89 2,00 2,75 4,75 4,32 2,00 2,53 4,532,58 2,00 2,74 4,74 18,37 2,00 2,49 4,492,29 2,00 2,75 4,75 12,46 2,00 2,47 4,472,29 2,00 2,74 4,74 9,13 2,00 2,49 4,491,42 2,00 2,76 4,76 7,46 2,00 2,49 4,4915,37 2,00 2,80 4,80 5,77 2,00 2,49 4,4915,22 2,00 2,77 4,77 5,78 2,00 2,50 4,5010,01 2,00 2,77 4,77 4,41 2,00 2,50 4,508,57 2,00 2,76 4,76 18,63 2,00 2,50 4,5027,45 2,00 2,78 4,78 29,84 2,00 2,41 4,4124,27 2,00 2,79 4,79 17,41 2,00 2,48 4,4814,86 2,00 2,73 4,73 12,86 2,00 2,48 4,4810,54 2,00 2,63 4,63 11,11 2,00 2,49 4,498,36 2,00 2,88 4,88 8,60 2,00 2,49 4,497,11 2,00 2,91 4,91 7,15 2,00 2,50 4,506,16 2,00 2,95 4,95 7,17 2,00 2,50 4,50

Any hidrològic2002-2003

Presa

Any hidrològic2003-2004

Presa

Page 174: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

10111213141516171819202122232425262728293031123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

GENER

DESEMBRE

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic2002-2003

Presa

Any hidrològic2003-2004

Presa

4,57 2,00 2,94 4,94 14,26 2,00 2,48 4,484,57 2,00 2,94 4,94 12,86 2,00 2,48 4,484,26 2,00 2,94 4,94 38,11 2,00 2,49 4,493,62 2,00 2,96 4,96 57,09 3,60 2,44 6,043,29 2,00 2,94 4,94 29,33 7,00 2,50 9,503,29 2,00 2,96 4,96 21,09 7,00 2,50 9,502,65 2,00 2,96 4,96 15,91 7,00 2,50 9,502,32 2,00 2,96 4,96 14,32 7,00 2,51 9,513,30 2,00 2,95 4,95 12,08 8,00 2,51 10,516,55 2,00 2,98 4,98 9,23 8,00 2,52 10,527,87 2,00 2,99 4,99 10,04 8,00 1,87 9,877,07 1,50 2,84 4,34 8,82 8,00 0,01 8,015,94 2,00 2,82 4,82 9,64 8,00 0,01 8,015,30 2,00 2,82 4,82 10,46 8,00 0,01 8,014,97 2,00 2,82 4,82 10,46 8,00 0,01 8,014,65 2,00 2,37 4,37 8,82 8,00 0,01 8,015,32 2,00 2,97 4,97 8,00 8,00 0,02 8,029,00 2,00 2,98 4,98 7,18 8,00 0,01 8,018,70 2,00 2,96 4,96 6,77 8,00 0,01 8,017,05 2,00 2,95 4,95 6,36 8,00 0,01 8,016,73 2,00 2,95 4,95 5,13 8,00 0,22 8,226,07 2,00 2,96 4,96 4,32 8,00 1,22 9,225,06 2,00 2,96 4,96 2,69 8,00 2,32 10,324,73 2,00 2,96 4,96 3,37 5,00 2,56 7,564,73 2,00 2,95 4,95 3,37 5,00 2,58 7,584,05 2,00 2,96 4,96 3,37 5,00 2,58 7,584,40 2,00 2,95 4,95 2,96 5,00 2,58 7,583,71 2,00 2,94 4,94 3,38 5,00 2,58 7,583,72 2,00 2,96 4,96 2,57 5,00 2,61 7,613,72 2,00 2,96 4,96 2,57 5,00 2,62 7,623,38 2,00 2,95 4,95 2,98 5,00 2,61 7,613,38 2,00 2,96 4,96 3,38 5,00 2,61 7,613,03 2,00 2,97 4,97 2,58 5,00 2,61 7,612,00 2,00 2,96 4,96 2,99 5,00 2,62 7,622,69 2,00 2,97 4,97 2,58 5,00 2,62 7,624,07 2,00 2,99 4,99 2,99 5,00 2,63 7,633,38 2,00 2,99 4,99 2,59 5,00 2,64 7,642,69 2,00 2,99 4,99 2,59 5,00 2,64 7,642,00 2,00 2,98 4,98 2,19 5,00 2,63 7,632,35 2,00 2,99 4,99 2,60 5,00 2,63 7,632,35 2,00 2,98 4,98 2,60 5,00 2,64 7,642,00 2,00 2,96 4,96 2,60 5,00 2,64 7,641,65 2,00 2,96 4,96 3,01 5,00 2,64 7,641,65 2,00 2,96 4,96 2,61 5,00 2,64 7,641,31 2,00 2,95 4,95 2,61 5,00 2,64 7,641,65 2,00 2,94 4,94 2,62 5,00 2,64 7,641,31 2,00 2,92 4,92 2,62 5,00 2,65 7,651,31 2,00 2,91 4,91 1,32 3,70 2,64 6,340,81 1,50 2,91 4,41 1,22 3,20 2,64 5,841,31 2,00 2,91 4,91 0,04 3,20 2,53 5,732,00 2,00 2,93 4,93 0,54 3,70 2,53 6,232,00 2,00 2,97 4,97 0,94 3,70 2,47 6,172,00 2,00 2,98 4,98 0,55 3,70 2,43 6,131,65 2,00 2,95 4,95 0,56 3,70 2,36 6,061,31 2,00 2,92 4,92 0,96 3,70 2,43 6,131,66 2,00 2,90 4,90 0,18 3,70 2,57 6,272,00 2,00 2,90 4,90 0,98 4,10 2,47 6,571,65 2,00 2,94 4,94 1,05 3,00 2,31 5,311,66 2,00 2,97 4,97 1,05 3,00 2,16 5,162,00 2,00 2,96 4,96 1,06 3,00 2,07 5,071,65 2,00 2,94 4,94 1,06 3,00 1,98 4,981,31 2,00 2,82 4,82 1,06 3,00 1,94 4,94

Page 175: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

1011121314151617181920212223242526272829123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

MARÇ

FEBRER

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic2002-2003

Presa

Any hidrològic2003-2004

Presa

1,31 2,00 2,90 4,90 1,45 3,00 1,85 4,851,31 2,00 2,91 4,91 1,06 3,00 1,84 4,841,31 2,00 2,88 4,88 1,01 2,17 1,80 3,971,31 2,00 2,87 4,87 0,84 2,00 1,82 3,820,63 2,00 2,86 4,86 0,84 2,00 1,84 3,840,63 2,00 2,85 4,85 0,46 2,00 1,82 3,820,97 2,00 2,83 4,83 1,23 2,00 1,88 3,880,97 2,00 2,81 4,81 1,23 2,00 1,89 3,890,63 2,00 2,79 4,79 0,46 2,00 1,84 3,840,97 2,00 2,76 4,76 0,85 2,00 1,80 3,800,97 2,00 2,72 4,72 1,23 2,00 1,78 3,781,32 2,00 2,70 4,70 0,46 2,00 1,75 3,751,32 2,00 2,68 4,68 0,85 2,00 1,70 3,701,32 2,00 2,61 4,61 0,85 2,00 1,72 3,721,32 2,00 2,72 4,72 0,85 2,00 1,73 3,730,64 2,00 2,47 4,47 2,00 2,00 1,92 3,920,98 2,00 2,26 4,26 1,23 2,00 1,90 3,900,98 2,00 2,35 4,35 0,90 3,58 1,79 5,371,66 2,00 2,50 4,50 1,33 4,00 1,72 5,721,66 2,00 2,85 4,85 2,47 4,00 1,80 5,801,66 2,00 2,93 4,93 4,76 4,00 2,52 6,523,36 2,00 2,97 4,97 4,77 4,00 2,48 6,482,68 2,00 2,98 4,98 4,00 4,00 2,49 6,494,04 2,00 3,01 5,01 1,23 2,00 2,51 4,5112,95 2,00 3,01 5,01 2,47 4,00 2,51 6,5178,39 2,00 2,99 4,99 2,47 4,00 2,51 6,5142,97 2,00 2,97 4,97 2,48 4,00 2,52 6,5223,49 2,00 2,98 4,98 2,10 4,00 2,52 6,52

0,96 4,00 2,52 6,5217,64 2,00 2,98 4,98 0,59 4,00 2,49 6,4915,08 2,00 2,97 4,97 1,35 4,00 2,47 6,4714,57 3,33 2,98 6,31 1,73 4,00 2,36 6,3614,93 4,00 2,98 6,98 1,36 4,00 2,34 6,3415,39 4,00 2,99 6,99 1,36 4,00 2,34 6,3414,27 6,77 2,98 9,75 2,12 4,00 2,52 6,5211,86 7,50 2,96 10,46 1,37 4,00 2,51 6,5111,07 7,50 2,96 10,46 1,37 4,00 2,50 6,509,88 7,50 2,97 10,47 1,38 4,00 2,49 6,499,89 7,50 2,97 10,47 1,38 4,00 2,49 6,499,49 7,50 2,97 10,47 1,02 4,00 2,44 6,4410,29 7,50 2,98 10,48 1,77 4,00 2,43 6,439,90 7,50 2,97 10,47 2,14 4,00 2,49 6,4910,70 7,50 2,97 10,47 2,88 4,00 2,48 6,489,10 7,50 2,96 10,46 2,52 4,00 2,48 6,487,50 7,50 2,94 10,44 2,89 4,00 2,47 6,476,70 7,50 2,97 10,47 3,63 4,00 2,46 6,466,70 7,50 2,97 10,47 3,26 4,00 2,46 6,464,30 7,50 2,89 10,39 3,26 4,00 2,46 6,465,90 7,50 2,81 10,31 3,26 4,00 2,46 6,464,31 7,50 2,83 10,33 3,26 4,00 2,46 6,464,31 7,50 2,82 10,32 2,43 3,17 2,46 5,625,51 7,50 2,70 10,20 3,74 3,00 2,47 5,476,31 7,50 0,02 7,52 1,52 3,00 2,48 5,486,31 7,50 0,00 7,50 2,26 3,00 2,49 5,496,31 7,50 0,00 7,50 1,53 3,00 2,49 5,497,50 7,50 0,00 7,50 1,89 3,00 2,49 5,4916,65 7,50 0,00 7,50 1,53 3,00 2,49 5,4915,09 7,50 0,00 7,50 1,53 3,00 2,48 5,4811,91 7,50 0,00 7,50 35,35 3,00 2,46 5,4611,12 7,50 0,00 7,50 44,52 3,00 2,38 5,38

Page 176: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

101112131415161718192021222324252627282930123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

ABRIL

MAIG

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic2002-2003

Presa

Any hidrològic2003-2004

Presa

9,51 7,50 0,00 7,50 22,79 3,00 2,40 5,4010,32 7,50 0,00 7,50 30,90 7,33 2,41 9,749,11 7,50 0,00 7,50 20,70 8,00 2,41 10,418,31 7,50 0,00 7,50 15,98 8,00 2,41 10,417,90 7,50 0,00 7,50 16,42 8,00 2,41 10,417,91 7,50 0,10 7,60 15,65 8,00 2,40 10,406,69 7,50 1,50 9,00 15,27 8,00 2,40 10,405,08 7,50 2,29 9,79 18,15 8,00 2,39 10,397,50 7,50 2,35 9,85 15,75 8,00 2,40 10,409,11 7,50 2,33 9,83 13,73 8,00 2,40 10,407,90 7,50 2,31 9,81 10,87 8,00 2,41 10,416,69 7,50 2,32 9,82 9,64 8,00 2,40 10,406,29 7,50 2,33 9,83 8,82 8,00 2,41 10,415,89 7,50 2,37 9,87 9,64 8,00 2,41 10,416,29 7,50 2,35 9,85 9,23 8,00 2,40 10,406,29 7,50 2,38 9,88 9,24 8,00 2,41 10,415,89 7,50 2,37 9,87 9,24 8,00 2,41 10,415,49 7,50 2,40 9,90 9,65 8,00 2,40 10,405,90 7,50 2,41 9,91 9,24 8,00 2,40 10,405,89 7,50 2,42 9,92 8,83 8,00 2,40 10,404,70 7,50 2,44 9,94 9,41 13,54 2,40 15,944,30 7,50 2,43 9,93 12,08 20,71 2,40 23,114,70 7,50 2,46 9,96 14,99 8,00 2,38 10,385,51 7,50 2,44 9,94 13,77 8,00 2,39 10,395,25 5,25 2,47 7,72 12,55 8,00 2,39 10,396,09 4,50 2,48 6,98 11,73 8,00 2,38 10,386,10 4,50 2,50 7,00 11,73 8,00 2,37 10,375,70 4,50 2,50 7,00 13,82 8,00 2,37 10,376,50 4,50 2,58 7,08 27,80 32,79 2,35 35,146,10 4,50 2,58 7,08 22,21 40,00 2,32 42,325,70 4,50 2,57 7,07 16,26 40,00 2,33 42,334,90 4,50 2,58 7,08 18,82 10,67 2,34 13,014,90 4,50 2,59 7,09 19,06 8,00 2,33 10,334,90 4,50 2,58 7,08 17,47 8,00 2,35 10,354,50 4,50 2,59 7,09 15,44 8,00 2,36 10,364,90 4,50 2,58 7,08 13,81 8,00 2,36 10,365,30 4,50 2,58 7,08 12,18 15,92 2,36 18,285,30 4,50 2,58 7,08 11,79 18,00 2,35 20,354,90 4,50 2,59 7,09 10,98 18,00 2,36 20,364,90 4,50 2,59 7,09 10,60 18,00 2,38 20,386,51 4,50 2,58 7,08 11,85 18,00 2,39 20,396,91 4,50 2,58 7,08 12,28 18,00 2,37 20,375,71 4,50 2,59 7,09 10,07 9,66 2,37 12,034,90 4,50 2,59 7,09 8,41 8,00 2,39 10,394,10 4,50 2,59 7,09 8,41 8,00 2,38 10,384,50 4,50 2,56 7,06 8,41 8,00 2,38 10,384,90 4,50 2,56 7,06 9,23 8,00 2,39 10,394,10 4,50 2,55 7,05 9,22 8,00 2,38 10,384,10 4,50 2,56 7,06 10,46 8,00 2,35 10,353,69 4,50 2,56 7,06 10,87 8,00 2,35 10,353,29 4,50 2,61 7,11 12,52 8,00 2,34 10,342,49 4,50 2,64 7,14 12,53 8,00 2,34 10,342,49 4,50 2,64 7,14 12,12 8,00 2,34 10,343,70 4,50 2,63 7,13 10,48 8,00 2,34 10,345,70 4,50 2,59 7,09 9,65 8,00 2,34 10,343,30 4,50 2,55 7,05 8,83 8,00 2,36 10,363,30 4,50 2,56 7,06 8,83 8,00 2,38 10,383,70 4,50 2,58 7,08 8,00 8,00 2,37 10,372,90 4,50 2,60 7,10 8,00 8,00 2,35 10,352,10 4,50 2,62 7,12 8,83 8,00 2,35 10,353,30 4,50 2,64 7,14 7,59 8,00 2,35 10,35

Page 177: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

101112131415161718192021222324252627282930123456789

10111213141516171819202122232425262728293031

JULIOL

JUNY

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic2002-2003

Presa

Any hidrològic2003-2004

Presa

3,30 4,50 2,63 7,13 8,00 8,00 2,37 10,372,90 4,50 2,59 7,09 7,58 8,00 2,37 10,372,11 4,50 2,58 7,08 6,34 8,00 2,38 10,381,71 4,50 2,62 7,12 6,35 8,00 2,41 10,411,72 4,50 2,61 7,11 5,93 8,00 2,43 10,431,72 4,50 2,60 7,10 5,52 8,00 2,41 10,412,12 4,50 2,59 7,09 5,17 5,58 2,40 7,981,73 4,50 2,60 7,10 4,41 4,00 2,40 6,402,13 4,50 2,61 7,11 4,00 4,00 2,40 6,401,34 4,50 2,60 7,10 4,00 4,00 2,38 6,380,85 4,00 2,58 6,58 6,06 4,00 1,98 5,981,25 4,00 2,55 6,55 7,30 4,00 2,30 6,300,47 4,00 2,54 6,54 4,83 4,00 2,34 6,34-0,31 4,00 2,43 6,43 4,00 4,00 2,33 6,332,83 4,00 2,38 6,38 4,00 4,00 2,32 6,320,87 4,00 1,77 5,77 3,59 4,00 2,32 6,322,05 4,00 1,01 5,01 3,18 4,00 2,32 6,320,88 4,00 2,67 6,67 2,76 4,00 2,30 6,300,89 4,00 2,35 6,35 6,89 4,00 2,28 6,280,90 4,00 2,17 6,17 4,41 4,00 2,28 6,280,90 4,00 2,07 6,07 3,17 4,00 2,28 6,280,91 4,00 1,99 5,99 3,17 4,00 2,27 6,270,53 4,00 1,87 5,87 2,76 4,00 2,25 6,250,92 4,00 1,83 5,83 2,35 4,00 2,23 6,230,15 4,00 1,78 5,78 2,35 4,00 2,23 6,231,32 4,00 1,76 5,76 2,76 4,00 2,20 6,202,08 4,00 2,14 6,14 1,53 4,00 2,19 6,191,32 4,00 2,75 6,75 1,53 4,00 2,17 6,170,95 4,00 2,28 6,28 1,94 4,41 2,15 6,560,57 4,00 2,03 6,03 1,88 4,34 2,13 6,470,96 4,00 2,02 6,02 1,14 4,42 2,12 6,54-0,17 4,00 1,98 5,98 1,20 4,47 2,10 6,570,22 4,00 1,94 5,94 1,42 4,29 2,08 6,370,22 4,00 1,85 5,85 1,28 4,14 2,06 6,200,61 4,00 1,81 5,81 1,39 4,24 2,05 6,291,37 4,00 1,99 5,99 1,54 3,98 2,05 6,030,25 4,00 2,30 6,30 1,81 3,84 2,04 5,881,75 4,00 2,08 6,08 1,04 3,87 1,98 5,861,01 4,00 2,71 6,71 1,04 3,87 1,94 5,81-0,47 4,00 2,48 6,48 3,93 3,93 1,94 5,870,65 4,00 2,15 6,15 2,28 3,90 1,93 5,840,29 4,00 1,99 5,99 1,15 3,99 1,92 5,900,30 4,00 1,80 5,80 1,18 4,00 1,86 5,860,31 4,00 1,74 5,74 1,20 4,02 1,82 5,840,32 4,00 1,69 5,69 1,18 4,00 1,81 5,810,33 4,00 1,62 5,62 5,61 4,00 1,78 5,780,34 4,00 1,58 5,58 2,79 4,00 1,78 5,780,35 4,00 1,50 5,50 1,99 4,00 1,77 5,77-0,01 4,00 1,43 5,43 1,19 4,00 1,77 5,770,37 4,00 1,48 5,48 1,19 4,00 1,76 5,760,38 4,00 1,45 5,45 1,20 4,00 1,75 5,750,38 4,00 1,43 5,43 0,80 4,00 1,76 5,760,40 4,00 1,40 5,40 0,81 4,00 1,79 5,79-0,32 4,00 1,49 5,49 0,82 4,00 1,80 5,800,42 4,00 1,38 5,38 0,82 4,00 1,80 5,800,43 4,00 1,31 5,31 1,22 4,00 1,75 5,750,43 4,00 1,33 5,33 0,04 4,00 1,69 5,690,09 4,00 1,28 5,28 0,83 4,00 1,67 5,670,46 4,00 1,26 5,26 1,63 4,00 1,75 5,750,11 4,00 1,24 5,24 0,45 4,00 1,84 5,840,13 4,00 1,21 5,21 0,85 4,00 1,79 5,79

Page 178: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

DiaMes

123456789

10111213141516171819202122232425262728293031123456789

101112131415161718192021222324252627282930

SETEMBRE

AGOST

Canal Riu Canal RiuEntrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s) Entrada (m³/s) Sortida (m³/s) Cabal (m3/s) Cabal (m3/s)

Any hidrològic2002-2003

Presa

Any hidrològic2003-2004

Presa

0,14 4,00 1,22 5,22 0,46 4,00 1,72 5,720,50 4,00 1,19 5,19 0,47 4,00 1,64 5,640,51 4,00 1,16 5,16 0,87 4,00 1,64 5,640,17 4,00 1,13 5,13 14,98 4,00 1,48 5,48-0,17 4,00 1,12 5,12 4,79 4,00 2,02 6,020,53 4,00 1,05 5,05 2,82 4,00 2,05 6,050,20 4,00 1,37 5,37 2,04 4,00 2,04 6,040,55 4,00 1,31 5,31 1,25 4,00 1,99 5,990,22 4,00 1,15 5,15 1,65 4,00 1,98 5,980,23 4,00 1,18 5,18 0,87 4,00 1,96 5,960,58 4,00 1,11 5,11 0,48 4,00 1,93 5,930,25 4,00 1,07 5,07 0,88 4,00 1,85 5,850,33 4,75 1,05 5,80 0,50 4,00 1,80 5,800,00 4,74 1,08 5,83 0,50 4,00 1,73 5,730,61 5,00 1,01 6,01 0,51 4,00 1,68 5,680,63 5,00 1,05 6,05 0,52 4,00 1,64 5,640,64 5,00 0,50 5,50 0,53 4,00 1,60 5,600,32 5,00 0,50 5,50 0,15 4,00 1,55 5,550,50 4,17 0,54 4,70 0,54 4,00 1,50 5,500,35 4,00 0,57 4,57 0,55 4,00 1,45 5,451,35 4,00 0,61 4,61 0,55 4,00 1,41 5,410,69 4,00 0,65 4,65 0,57 4,00 1,41 5,410,70 4,00 0,68 4,68 0,95 4,00 1,41 5,410,38 4,00 0,72 4,72 0,20 4,00 1,43 5,430,39 4,00 0,75 4,75 0,21 4,00 1,34 5,340,73 4,00 0,79 4,79 0,60 4,00 1,32 5,320,41 4,00 0,79 4,79 0,60 4,00 1,27 5,270,51 4,74 1,08 5,82 0,99 4,00 1,28 5,280,79 5,00 1,03 6,03 1,37 4,00 1,56 5,560,80 5,00 0,97 5,97 0,62 4,00 1,61 5,611,13 5,00 1,07 6,07 0,63 4,00 1,76 5,762,11 5,00 1,27 6,27 1,01 4,00 1,58 5,581,48 5,00 1,60 6,60 1,02 4,00 1,67 5,670,84 5,00 1,44 6,44 1,02 4,00 1,50 5,500,86 5,00 1,24 6,24 0,10 4,55 1,43 5,980,87 5,00 1,17 6,17 0,67 4,00 1,35 5,350,88 5,00 1,13 6,13 0,87 3,83 1,30 5,131,53 5,00 1,61 6,61 0,42 3,00 1,33 4,331,22 5,00 2,20 7,20 0,42 3,00 1,29 4,290,60 5,00 1,74 6,74 0,79 3,00 1,25 4,250,62 5,00 1,51 6,51 0,43 3,00 1,23 4,230,94 5,00 1,40 6,40 1,17 3,00 1,29 4,290,34 5,00 1,29 6,29 0,80 3,00 1,64 4,640,97 5,00 1,24 6,24 0,44 3,00 1,31 4,310,99 5,00 1,23 6,23 1,54 3,00 1,26 4,260,69 5,00 1,15 6,15 2,64 3,00 1,87 4,870,40 5,00 1,12 6,12 1,18 3,00 1,91 4,910,73 5,00 1,07 6,07 1,30 3,12 1,79 4,910,74 5,00 1,04 6,04 0,56 3,10 1,61 4,710,46 5,00 1,04 6,04 0,59 3,13 1,51 4,640,17 5,00 1,06 6,06 0,61 3,15 1,43 4,581,70 5,00 1,10 6,10 0,58 3,11 1,38 4,490,51 5,00 1,28 6,28 0,96 3,13 1,33 4,460,53 5,00 1,15 6,15 0,57 3,10 1,28 4,370,55 5,00 1,06 6,06 0,48 3,00 1,24 4,240,56 5,00 1,03 6,03 0,49 3,00 1,18 4,180,58 5,00 0,99 5,99 0,50 3,00 1,19 4,191,18 5,00 1,14 6,14 0,14 3,00 1,14 4,140,91 5,00 1,22 6,22 0,31 3,16 1,13 4,290,63 5,00 1,25 6,25 0,51 3,00 1,15 4,157,04 5,00 1,13 6,13 0,66 3,15 1,12 4,27

Page 179: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa II: Registre Hidrològic

179

2.2.2 Resum Registre Hidrològic

2.2.2.1 Cabals Característics

A la Taula 19, es donen els valors característics del registre hidrològic de cabals del riu Llobregat, en segm /3 . Aquests están classificats en anys hidrològics;

Any hidrològic

Any hidrològic

Any hidrològic

Any hidrològic

Any hidrològic

1990-1991 1991-1992 1992-1993 1993-1994 1994-1995

Mitja 4,39 5,90 5,12 4,99 5,07

Màxima 21,90 58,90 37,05 6,67 105,04

Mínima 2,74 2,92 4,44 3,32 2,00

Any hidrològic

Any hidrològic

Any hidrològic

Any hidrològic

Any hidrològic

1995-1996 1996-1997 1997-1998 1998-1999 1999-2000

Mitja 6,84 5,74 4,65 4,12 4,77

Màxima 235,24 130,80 99,50 13,42 7,93

Mínima 4,11 3,00 3,43 1,99 2,11

Any hidrològic

Any hidrològic

Any hidrològic

Any hidrològic

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004

Mitja 4,21 4,64 5,40 6,04

Màxima 8,04 6,98 10,48 42,33

Mínima 2,39 2,50 4,26 3,70

Taula 19. Valors caraterístics, en segm /3 .

2.2.2.2 Cabals Contabilitzats

En aquesta Taula 20 podem fer l'estudi sobre les característiques mensuals que té el riu Llobregat, el registre està ordenat per messos segons les seves dades característiques, ens dona valors com ara màxims i mínims mensuals, i valors mitjos que fan referència a la mitja mensual, contavilitzant els dies en que el riu i baixa un caudal per sobre de la mitja, com també es contavilitzen els dies en que el riu i baixa un caudal inferior a la mitja.

Page 180: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa II: Registre Hidrològic

180

Mesos OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE GENER FEBRER MARÇ Màxima 23,6 130,8 99,5 235,2 62,8 15,2 Mínima 2,5 2,4 2,5 2,1 2,4 2,5 Mitja 5,9 7,9 7,9 8,4 5,4 5,3

Dies > mitja 114 66 91 69 69 140 < mitja 320 354 343 365 327 294 Freqüència diària

m3/seg OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE GENER FEBRER MARÇ 1.0-2.0 0 0 0 0 0 0 2.0-3.0 28 29 37 36 24 14 3.0-4.0 48 54 85 66 118 116 4.0-5.0 129 194 115 116 118 96 5.0-6.0 122 48 71 119 70 94 6.0-7.0 47 15 14 8 16 49 7.0-8.0 14 14 21 16 0 15 8.0-9.0 12 14 13 4 4 6

9.0-10.0 6 3 9 0 8 26 10.0-11.0 0 2 13 0 3 17 11.0-12.0 1 0 0 5 0 0 12.0-13.0 0 4 7 12 29 0 13.0-14.0 2 1 7 0 0 0 14.0-15.0 0 0 0 0 0 0 15.0-16.0 7 0 1 0 0 1 16.0-17.0 0 0 1 4 0 0 17.0-18.0 12 8 1 14 2 0 18.0-19.0 0 2 1 3 0 0 19.0-20.0 1 1 1 1 0 0 20.0-21.0 4 4 1 0 0 0 21.0-22.0 0 1 1 0 0 0 22.0-23.0 0 6 6 4 2 0 23.0-24.0 1 1 8 0 0 0 24.0-25.0 0 0 0 0 0 0

>25.0 0 19 21 26 2 0 SUMA 434 420 434 434 396 434

TOTAL DIES MESURATS: 5.114 dies

Page 181: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa II: Registre Hidrològic

181

ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE 42,9 42,3 58,9 35,2 13,9 17,6 2,0 2,6 3,2 3,0 2,0 2,0 6,3 8,0 7,1 6,4 5,5 6,0

105 109 78 100 182 125 315 325 342 334 252 295

Freqüència diària

ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE 1 0 0 0 0 0 9 31 0 0 4 2 64 27 25 11 19 34 105 50 130 93 134 132 136 153 87 172 191 126 19 31 91 107 51 52 10 33 13 1 2 13 11 1 7 10 11 1 19 1 0 1 0 14 27 34 14 0 3 5 0 5 18 20 15 34 6 17 21 0 0 0 0 3 0 0 4 1 0 0 0 0 0 1 1 4 2 0 0 2 0 0 0 13 0 2 1 5 0 0 0 1 0 2 0 0 0 0 0 1 0 2 0 0 0 12 2 0 0 0 1 2 0 1 0 0 3 6 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 6 16 10 3 0 0

420 434 420 434 434 420

TOTAL DIES MESURATS: 5.114 dies Taula 20. Valors contabilitzats.

Page 182: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa II: Registre Hidrològic

182

2.2.2.3 Corba de Cabals Classificats

En les següents figures es mostra el gràfic del registre ordenat correlativament de gran a petit, aquest registre ens servirà per a la construcció del plànol de la corba de cabals classificats, plànol nº 4.

corba de cabals classif icats

0,00

50,00

100,00

150,00

200,00

250,00

Figura 40. Corba de cabals classificats.

En aquest no es tenen en compte els valors puntuals, sino els més corrents, així es mostra el gràfic amb més claretat.

corba de cabals classificats

0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

Figura 41. Corba de cabals classificats.

Page 183: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa III: Cronologia Viladomiu Nou

183

2.3 Cronologia de la colònia tèxtil de Viladomiu Nou

1870; Viladomiu e hijos compra als Feliu la finca F.97 (29 a 64 ca) al marge dret del Llobregat. Pertany al municipi de Gironella, al mas Sant Marc i a la partida Clau de Sant Marc.

1876; Viladomiu e hijos amplia l’anterior propietat amb més terres dels Feliu i es constitueix la finca F.197.

1879; El Govern Civil de Barcelona aprova la concessió de l’aprofitament hidràulic amb un cabal de 4561 l/s i un salt útil de 6,99 m. S’inicia la construcció del canal, la presa i la fàbrica.

En la Figura 42 es mostra el plànol de planta de Viladomiu Nou, que es troba dins la sol·licitud de reforma de la presa de Jacint Viladomiu Montañà.

1908. (AJA). AJ 4-1 / Exp. 376 / Jacint Viladomiu Montañà.

Figura 42. Plànol de planta Viladomiu Nou.

Page 184: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa III: Cronologia Viladomiu Nou

184

En la Figura 43 es mostra el plànol del detall de la presa de fusta

Figura 43. Detall presa de fusta.

1881; Alta de la contribució industrial amb 1.600 fusos i 40 telers mecànics. La fàbrica entra en funcionament.

1884; Fàbrica, amb planta baixa, primer pis i golfes. Batans. Salt. Carrer de la font de la Plata. Planta baixa i primer pis, amb 16 pisos construïts al 1883.

1884; Pròrroga de la societat Viladomiu e Hijos.

1886; 76 veïns /16 famílies) a la fàbrica nova. 122 famílies a les colònies Viladomiu (106 famílies a la fàbrica vella).

1887; Inventari de la societat Viladomiu e Hijos.

1888; Ampliació fàbrica a ponent. De 25 a 31 mòduls.

1888; Inscripció de l’herència de Tomàs Viladomiu Bertran.

1889; Acta de l’Enginyer Agrònom Marià Llofriu.

1892; Primer retrat real de la colònia Viladomiu Nou.

A la Figura 44 es mostra una pintura a l’oli de la colònia tèxtil de Viladomiu Nou.

Page 185: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa III: Cronologia Viladomiu Nou

185

Figura 44. Pintura a l’oli, Viladomiu Nou.

1894; Viladomiu Hijos compra als Feliu totes les terres del meandre. F.402 de Gironella i la F.383 de Casserres.

1896; 125 famílies a les colònies Viladomiu i 620 veïns. Es manté la situació de 1886.

1897; No s’enregistren variacions en les propietats, però s’estan construint habitatges.

1897; Inscripció d’adjudicació a Jacint Viladomiu Montañà.

1898; 57 famílies a Viladomiu Nou. 17 viuen al carrer de sota, vora la fàbrica. 40 als carrers de dalt.

− Habitatge director. PP. Magatzem. PB. − Carrer de Dalt. PB+2. 27 pisos. 1896-97. − Carrer Nou. 1a fase. PB+2. 30 pisos. 1896-97.

Page 186: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa III: Cronologia Viladomiu Nou

186

1900; Viladomiu Nou.

− 257 veïns declarats / 341 veïns reals. − 55 famílies declarades / 69 famílies reals.

1900; Cens.

1908; Planta de Viladomiu Nou.

1910; Concessió del Govern Civil de substituir l’antiga presa de fusta per una de fàbrica 15cm més alta. Salt útil 7,14 metres.

− Nou cobert per a les turbines. − Locals adossats fàbrica testa ponent. − Locals annexos fàbrica testa llevant. Administració, tallers, magatzems i habitatge

porter. − Carrer Nou. 2a fase. PB+2. 21 pisos. 1899-1910. − Grup de la plaça. PB+1. Botiga, cafè i escola. 1912. − Torre de l’amo i annexos (ca l’hortolà, safareig i galliners). 1905. − Església. 1905.

1910; Inscripció de l’herència de Jacint Viladomiu Montañà.

1911; Marc Viladomiu Senmartí compra terres properes a la colònia però a l’altra banda de la carretera. F.383 de Gironella i F.401 de Casserres.

1912; Nova compra de terres per sobre la carretera . F.535 de Gironella i F.98 de Casserres. Agregació de finques i constitució de la F.536 de Gironella i la F.475 de Casserres. També compra una peça de terra entre la carretera i el riu immediata pel nord a Viladomiu Vell. F.534 de Gironella.

La inscripció del salt d’aigua de Josep Viladomiu Senmartí inclou:

• Descripció de les obres efectuades a la colònia. • Descripció de la sol·licitud d’ampliació de la presa.

Page 187: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa III: Cronologia Viladomiu Nou

187

En la Figura 45 es mostra una còpia, d’una part de l’original de la “Inscripció del salt d’aigua de Josep Viladomiu Senmartí”.

En la inscripció també s’inclou;

• El recurs desestimat de Josep Fusté Teixidó i de Concepció Teixidor de Fusté per possibles perjudicis de la reforma del salt a la seva fàbrica.

• Reconeixement de Josep Viladomiu Senmartí com a propietari de l’aprofitament d’aigua concedit a Josep Viladomiu Montañà el 19 de Desembre de 1898. Josep Viladomiu Senmartí inscriu la propietat del salt i del dret d’aprofitament de la força hidràulica el 5 d’Agost de 1912.

1912. (RPB).F.499.Tom 297 / Llibre 12è de Gironella / Folis 33-37 / Inscripció 3ª.

Page 188: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa III: Cronologia Viladomiu Nou

188

Page 189: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa III: Cronologia Viladomiu Nou

189

Page 190: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa III: Cronologia Viladomiu Nou

190

Figura 45. Inscripció del Registre.

1916; Viladomiu Nou (fotografia).

Figura 46. Viladomiu Nou. 1916.

Page 191: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa III: Cronologia Viladomiu Nou

191

1920; 65 famílies a Viladomiu Nou.

1920; Cens.

1927;

− 16 pisos per encarregats. − Teatre.

1927; Plànol topogràfic.

En la Figura 47 es mostra el plànol de planta realitzat per el topògraf Juan Cabeza l’any 1927. Indicant els carrers de la font de la Plata (1), el carrer de Dalt (2) i el carrer Nou (3).

“Plano topográfico de la colònia Viladomiu Nou que Don Marcos Viladomiu y Senmartí posee en el término municipal de Gironella”.

Figura 47. Plànol de planta.

En la Figura 48 es mostra el plànol de distribució de la fàbrica i dels blocs d’habitatges.

Page 192: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa III: Cronologia Viladomiu Nou

192

Figura 48. Distribució de la fabrica.

1931; Ampliació de la fàbrica a ponent amb estructura de revoltons i perfils metàl·lics. Sala de màquines amb motor elèctric individual.

En la Figura 49 es mostra el plànol de secció realitzat per el topògraf Juan Cabeza l’any 1931.

“Fabrica propiedad de D. Marcos Viladomiu y Senmartí situada en el término de Gironella”.

Figura 49. Plànol de secció.

1970; Viladomiu Nou (fotografia).

Page 193: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa III: Cronologia Viladomiu Nou

193

Figura 50. Fotogràfia Viladomiu Nou.

1997; Propietats dels Viladomiu vora el riu i la carretera.

Figura 51. Propietats dels Viladomiu.

Page 194: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Annexa III: Cronologia Viladomiu Nou

194

FRANCESC ESQUERRA MIRÓ

ENG. TÈCNIC INDUSTRIAL

Nº COL·LEGIAT: 123041

La propietat

Tarragona, a 04 d’Abril del 2006.

Page 195: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric

3. Plànols

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Electricitat.

AUTOR: Francesc Esquerra i Miró. DIRECTOR: Jordi Garcia Amorós.

DATA: 04 / 2006.

Page 196: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Plànols

196

3 Plànols

3.1 Situació

3.2 Emplaçament

3.3 Situació de les estacions d’aforament

3.4 Corba de cabals classificats

3.5 Secció edifici Viladomiu Nou

3.6 Esquema unfilar del quadre de la minicentral

3.7 Esquema unfilar del quadre de serveis auxiliars

3.8 Esquema equip de facturació

3.9 Esquema interconnexió

3.10 Connexió quadre general amb borns del trafo

3.11 Esquema unifilar centre de mesura

3.12 Vistes interiors de l’edifici, Obra civil

3.13 Vistes interiors de l’edifici, Plànol disposició elèctrica

3.14 Electròdes de protecció i serveis

3.15 Connexió centre de mesura amb CT N1171

3.16 Afectació en mitja tensió

3.17 Esquema unifilar de la xarxa

Page 197: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d'un aprofitament hidroelèctric

Situació

Estudi de viabilitat d'un aprofitament hidroelèctric

1:500001:10000

Viladomiu Nou

Page 198: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

El Llobregat

Viladomiu Nou

Resclosa de Viladomiu Nou

Emplaçament1:2000

Estudi de viabilitat d'un aprofitament hidroelèctric

Secció A-A: Plànol 5.

Page 199: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d'un aprofitament hidroelèctric

Situació de les estacions d'aforament

SituacióSortidaEntrada

Embassament de la Baells

Canal industrial de Berga

Estacions d'aforament de l'A.C.A.

E.A. ENTRADA BAELLS

E.A. SORTIDA BAELLS

E.A. 478

Confluència canal industrial de Berga amb Riu Llobregat

E.A. ENTRADA BAELLS

Confluència canal industrial de Berga amb Riu Llobregat

E.A. SORTIDA BAELLS

E.A. 478

Page 200: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d'un aprofitament hidroelèctric

Corba de cabals classificats

4,651 m3/s

1,162 m3/s

235,24 m3/s

1.99 m3/s

1,21 m3/s

Qe; Cabal equipament

Qmt; Cabal mínim tècnic

Qs; Cabal ecològic i serveis

Qm; Cabal mínim

QM; Cabal máxim

QM; 235,24 m3/s

Qm; 1.99 m3/s

Volum turbinat

Volum sobrant

Volum ecològic

Volum mínim tècnic

Page 201: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Secció A-A del plànol nº2

Secció edifici Viladomiu Nou

Estudi de viabilitat d'un aprofitament hidroelèctric

1:100

Page 202: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d'un aprofitament hidroelèctric

Esquema Unifilar del quadre de la minicentral

Quadre general d'acoblament de la minicentralQuadre general Serveis Auxiliars Quadre general del Generador

Page 203: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d'un aprofitament hidroelèctric

Esquema Unifilar del quadre de serveis auxiliars

Quadre Serveis Auxiliars

500 W

3000 W 100 W1500 W

Page 204: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Esquema Equip de Facturació

Estudi de viabilitat d'un aprofitament hidroelèctric

Tarificador

Comptador d'Energia Reactiva Importació

Comptador d'Energia Reactiva Exportació

Comptador d'Energia Activa Importació

Comptador d'Energia Activa Exportació

TRAFOA XARXA (CEL·LA DE LÍNIA)

Page 205: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Esquema Interconnexió a la Xarxa

Estudi de viabilitat d'un aprofitament hidroelèctric

Page 206: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Viladomiu Nou

El Llobregat

Connexió quadre general amb borns del trafo

1:1000

Estudi de viabilitat d'un aprofitament hidroelèctric

Quadre general de

la minicentral

2(Rz-150 Al)

2(Rz-150 Al)

2(L-240)

Realitzar conversió

aereo-subterranea

N1171

NOU CM

400kVA

Page 207: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d'un aprofitament hidroelèctric

Esquema unifilar Centre Mesura

Page 208: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

1:30

Estudi de viabilitat d'un aprofitament hidroelèctric

Vistes interiors de l'edifici,Obra civil

Page 209: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Vistes interiors de l'edifici,Plànol disposició elèctrica

Estudi de viabilitat d'un aprofitament hidroelèctric

1:30

Page 210: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Electròdes de protecció i serveis

Estudi de viabilitat d'un aprofitament hidroelèctric

Page 211: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Viladomiu Nou

El Llobregat

Connexió Centre de Mesura amb CT N1171

1:1000

Estudi de viabilitat d'un aprofitament hidroelèctric

AL-150N1171

NOU CM 400kVA2 T.H.

Page 212: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

El Llobregat

Viladomiu Nou

Resclosa de Viladomiu Nou

Afectació en Mitja Tensió

1:2000

Estudi de viabilitat d'un aprofitament hidroelèctric

Desdoblament de l'eix del LlobregatNou traçat previst, C-16

N1171

NOU CM 400kVAAL-240

LA-56

2C(L

A-1

10)

Retivar vano

CN 16/2000

CN 16/2000

CN 16/3000+CONVERSIÓ

2C(L

A-1

10)

Substituir CN+Seccionador, per nou CN 16/2000+Seccionador

Realitzar entroncament termorretràctil

L.A

.M.T

. "Ll

obre

gat1

"

Page 213: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Esquema Unifilar de la xarxa

Estudi de viabilitat d'un aprofitament hidroelèctric

Page 214: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Plànols

215

FRANCESC ESQUERRA MIRÓ

ENG. TÈCNIC INDUSTRIAL

Nº COL·LEGIAT: 123041

La propietat

Tarragona, a 04 d’Abril del 2006.

Page 215: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric

4. Plec de Condicions Generals, Facultatives, Econòmiques i Tècniques

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Electricitat.

AUTOR: Francesc Esquerra i Miró. DIRECTOR: Jordi Garcia Amorós.

DATA: 04 / 2006.

Page 216: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Plec de Condicions

218

4 Plec de Condicions Generals, Facultatives, Econòmiques i Tècniques

4.1 Disposicions Generals

Naturalesa i objecte del Plec General

Article 1.- El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de Condicions particulars del Projecte. Ambdós, com a part del projecte tenen com a finalitat regular l’execució de les obres fixant-ne els nivells tècnics i de qualitat exigibles i precisen les intervencions que corresponen, segons el contracte i d’acord amb la legislació aplicable, al Promotor o propietari de l’obra, al Contractista o constructor de l’obra, als seus tècnics i encarregats, al Projectista, així com les relacions entre ells i les seves obligacions corresponents en ordre a l’acompliment del contracte d’obra.

Documentació del Contracte d'Obra

Article 2.- Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre de relació pel que es refereix al valor de les seves especificacions en cas d’omissió o contradicció aparent:

1. Les condicions fixades en el mateix document de contracte d’empresa o arrendament d’obra si és que existeix.

2. El Plec de Condicions particulars.

3. El present Plec General de Condicions.

4. La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols, medicions i pressupost).

Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s’incorporen al Projecte com a interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cada document, les especificacions literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cota preval sobre la mida a escala.

4.2 Condicions Facultatives

4.2.1 Delimitació General de Funcions Tècniques

El Projectista

Article 3.- Correspon al Projectista:

a) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin.

b) Assistir a les obres, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i complexitat, per tal de resoldre les contingències que es produïssin i impartir les instruccions complementàries que calguin per aconseguir la solució correcta.

c) Coordinar la intervenció en obra d’altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat.

d) Aprovar les certificacions parcials d’obra, la liquidació final i assessorar el promotor en l’acte de la recepció.

Page 217: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Plec de Condicions

219

e) Preparar la documentació final de l’obra i expedir i subscriure el certificat de final d’obra.

El Constructor

Article 4.- Correspon al Constructor:

a) Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d’obra que calguin i projectant o autoritzant les instal·lacions provisionals i mitjans auxiliars de l’obra.

b) Elaborar el Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s’analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contemplades a l’estudi o estudi bàsic, en funció del seu propi sistema d’execució de l’obra..

c) Subscriure amb el Projectista l’acte de replanteig de l’obra.

d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l’obra i coordinar les intervencions dels subcontractistes.

e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que s’utilitzen, comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant, per iniciativa pròpia o per prescripció del Projectista, els subministraments o prefabricats que no comptin amb les garanties o documents de idoneïtat requerits per les normes d’aplicació.

f) Custodiar el Llibre d’ordres i seguiment de l’obra, i donar el vist i plau a les anotacions que s’hi practiquin.

g) Facilitar al Projectista, amb temps suficient, els materials necessaris per l’acompliment de la seva comesa.

h) Preparar les certificacions parcials d’obra i la proposta de liquidació final.

i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva.

j) Concertar les assegurances d’accidents de treball i de danys a tercers durant l’obra.

4.2.2 De les obligacions i drets generals del Contractista

Verificació dels documents del projecte

Article 5.- Abans de començar les obres, el Contractista consignarà per escrit que la documentació aportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l’obra contractada, o en cas contrari, sol·licitarà els aclariments pertinents.

Pla de Seguretat i Salut

Article 6.- El Contractista, a la vista del Projecte que contingui l’estudi de Seguretat i Salut o bé l’estudi bàsic, presentarà el Pla de Seguretat i Salut que s’haurà d’aprovar, abans de l'inici de l’obra, pel coordinador en matèria de seguretat i salut o per la direcció facultativa en cas de no ser necessària la designació de coordinador.

Serà obligatòria la designació, per part del promotor, d’un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l’execució de l’obra sempre que a la mateixa intervingui més d’una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms.

Els contractistes i subcontractistes seran responsables de l’execució correcta de les mides preventives fixades en el pla de seguretat i salut, relatiu a les obligacions que els hi corresponguin a ells directament o, en tot cas, als treballadors autònoms contractats per ells. Els contractistes i subcontractistes respondran solidàriament de les conseqüències que es

Page 218: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Plec de Condicions

220

derivin de d’incompliment de les mides previstes en el pla, en els termes de l’apartat 2 de l’article 42 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals.

Oficina a l’obra

Article 8.- El Contractista habilitarà a l’obra una oficina en la qual hi haurà una taula o taulell adequat, on s’hi puguin extendre i consultar els plànols.

En l'esmentada oficina hi tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció Facultativa:

- El projecte complet, inclosos els complements que en

el seu cas, redacti el projectista.

- La Llicència d'obres.

- El Llibre d'Ordres i Assistències.

- El Pla de Seguretat i Salut.

- La documentació de les assegurances esmentades en l’article 4.j)

Disposarà a més el Contractista una oficina per a la Direcció Facultativa, convenientment condicionada per treballar-hi amb normalitat a qualsevol hora de la jornada.

El Llibre d'Incidències, que haurà de restar sempre a l’obra, es trobarà en poder del coordinador en matèria de seguretat i salut o, en el cas de no ésser necessària la designació de coordinador, en poder de la Direcció Facultativa.

Representació del Contractista

Article 9.- El Contractista està obligat a comunicar a la propietat la persona designada com a delegat seu a l’obra, que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb dedicació plena i amb facultats per representar-lo i adoptar en tot moment aquelles decisions que es refereixen a la Contracta.

Les seves funcions seran les del Contractista segons s’especifica a l'article 5.

Quan la importància de les obres ho requereixi i així es consigni en el Plec de "Condicions particulars d’índole facultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiu de grau superior o grau mig, segons els casos.

El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que el Contractista s’obligui a mantenir en l’obra com a mínim, i el temps de dedicació compromesa.

L'incompliment d’aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient per part del personal segons la naturalesa dels treballs, facultarà al projectista per ordenar la paralització de les obres, sense cap dret a reclamació, fins que sigui esmenada la deficiència.

Presència del Contractista en l’obra

Article 10.- El Cap d’obra, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics o encarregats, estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà a la Direcció Facultativa en les visites que facin a les obres, posant-se a la seva disposició per a la pràctica dels reconeixements que es considerin necessaris i subministrant-los les dades que calguin per a la comprovació de medicions i liquidacions.

Treballs no estipulats expressament

Page 219: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Plec de Condicions

221

Article 11.- Es obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per a la bona construcció i aspecte de les obres, encara que no es trobi expressament determinat als documents de Projecte, sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta interpretació, ho disposi el Projectista dins els límits de possibilitats que els pressupostos habilitin per a cada unitat d’obra i tipus d’execució.

En cas de defecte d’especificació en el Plec de Condicions particulars, s’entendrà que cal un reformat de projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació que suposi increment de preus d’alguna unitat d’obra en més del 20 per 100 o del total del pressupost en més d’un 10 per 100.

Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del projecte

Article 12.- Quan es tracti d’aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran precisament per escrit al Contractista que estarà obligat a tornar els originals o les còpies subscrivint amb la seva signatura el conforme que figurarà al peu de totes les ordres, avisos o instruccions que rebi, tant de la Direcció Facultativa.

Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció Facultativa vulgui fer el Contractista, haurà de dirigir-la, dins precisament del termini de tres dies, a aquell que l’hagués dictat, el qual donarà al Contractista el corresponent rebut si així ho sol·licités.

Article 13.- El Contractista podrà requerir de la Direcció Facultativa, les instruccions o aclariments que calguin per a la correcta interpretació i execució del projecte.

Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa

Article 14.- Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions dimanades de la Direcció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través de Projectista, davant la Propietat, si són d’ordre econòmic i d’acord amb les condicions estipulades en els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicions d’ordre tècnic de la direcció Facultativa, no s’admetrà cap reclamació, i el Contractista podrà salvar la seva responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida al Projectista, el qual podrà limitar la seva resposta a l’acusament de recepció que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de reclamacions.

Recusació pel Contractista del personal nomenat pel Projectista

Article 15.- El Contractista no podrà recusar als Projectistes o personal encarregat per aquests de la vigilància de l’obra, ni demanar que per part de la propietat es designin altres facultatius per als reconeixements i medicions.

Quan es cregui perjudicat per la seva tasca, procedirà d’acord amb allò estipulat a l’article precedent, però sense que per això no es puguin interrompre ni pertorbar la marxa dels treballs.

Faltes del personal

Article 16.- El Projectista, en el cas de desobediència a les seves instruccions, manifesta incompetència o negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels treballs, podrà requerir el Contractista perquè aparti de l’obra als dependents o operaris causants de la pertorbació.

Page 220: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Plec de Condicions

222

Article 17.- El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d’obra a altres contractistes i industrials, subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de Condicions particulars i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general de l’obra.

4.2.3 Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als mitjans auxiliars

Camins i accessos

Article 18.- El Contractista disposarà pel seu compte dels accessos a l’obra, la senyalització i el seu tancament o ballat.

La Direcció Facultativa podrà exigir la seva modificació o millora.

Replanteig

Article 19.- El Contractista iniciarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant-ne les referències principals que mantindrà com a base d’ulteriors replanteigs parcials. Aquests treballs es consideraran a càrrec del Contractista i inclosos en la seva oferta.

El Contractista sotmetrà el replanteig a l’aprovació de la Direcció Facultativa i una vegada aquesta hagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyada d’un plànol que haurà de ser aprovat pel Projectista, i serà responsabilitat del Contractista l’omissió d’aquest tràmit.

Començament de l’obra. Ritme d’execució dels treballs

Article 20.- El Contractista començarà les obres en el termini marcat en el Plec de Condicions Particulars, desenvolupant-les en la forma necessària perquè dins dels períodes parcials assenyalats en el Plec esmentat quedin executats els treballs corresponents i, en conseqüència, l’execució total es dugui a terme dins del termini exigit en el Contracte.

Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte a la Direcció Facultativa del començament dels treballs al menys amb tres dies d’anticipació.

Ordre dels treballs

Article 21.- En general, la determinació de l’ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte aquells casos en què, per circumstàncies d’ordre tècnic, la Direcció Facultativa estimi convenient variar.

Facilitat per a altres Contractistes

Article 22.- D’acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista General haurà de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que siguin encomanats a tots els altres Contractistes que intervinguin en l’obra. Això sense perjudici de les compensacions econòmiques que tinguin lloc entre Contractistes per utilització de mitjans auxiliars o subministraments d’energia o altres conceptes.

En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la Direcció Facultativa.

Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major

Article 23.- Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar el Projecte, no s’interrompran els treballs i es continuaran segons les instruccions fetes per la Direcció Facultativa en tant es formula o tramita el Projecte Reformat.

El Contractista està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò que la Direcció de les obres disposi per fer calçats, apuntalaments, enderrocs, recalçaments, bastides

Page 221: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Plec de Condicions

223

o qualsevol obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, l'import del qual li serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d’acord amb el que s’estipuli.

Pròrroga per causa de força major

Article 24.- Si per causa de força major i independent de la voluntat del Contractista, aquest no pogués començar les obres, o hagués de suspendre-les, o no li fos possible acabar-les en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per l’acompliment de la Contracta, previ informe favorable del Projectista. Per això, el Contractista exposarà, en un escrit dirigit a la Direcció Facultativa la causa que impedeix l’execució o la marxa dels treballs i el retard que degut a això s’originaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que per l'esmentada causa sol·licita.

Responsabilitat de la Direcció Facultativa en el retard de l’obra

Article 25.- El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis d’obres estipulats, al·legant com a causa la carència de plànols o ordres de la Direcció Facultativa, a excepció del cas en què havent-ho sol·licitat per escrit no se li hagués proporcionat.

Condicions generals d’execució dels treballs

Article 26.- Tots els treballs s’executaran amb estricte subjecció al Projecte, a les modificacions que prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la responsabilitat de la Direcció Facultativa i per escrit, lliurin els Projectistes al Contractista, dins de les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allò especificat a l’article 11.

Durant l’execució de l’obra es tindran en compte els principis d’acció preventiva de conformitat amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

Obres ocultes

Article 27.- De tots els treballs i unitats d’obra que hagin de quedar ocults a l’acabament de l’edifici, se n’aixecaran els plànols que calguin per tal que quedin perfectament definits; aquests documents s’atendran per triplicat i se’n lliuraran: un als Tècnics Projectistes i l’altre al Contractista. Aquests documents aniran firmats pels tècnics directors i els contractista. Els plànols, que hauran d’anar suficientment acotats, es consideraran documents indispensables i irrecusables per a efectuar les mediacions.

Treballs defectuosos

Article 28.- El Contractista haurà d’emprar materials que acompleixin les condicions exigides en les "Condicions generals i particulars d’índole tècnica" del Plec de Condicions i realitzarà tots i cadascun dels treballs contractats d’acord amb allò especificat també en l’esmenta’t document.

Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l’edifici, és responsable de l’execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en els treballs hi poguessin existir per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels materials emprats o aparells col·locats sense que li exoneri de responsabilitat el control que és competència dels Tècnics Projectistes, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estat valorats en les certificacions parcials d’obra, que sempre s’entendran exteses i abonades a bon compte.

Com a conseqüència de l’expressa’t anteriorment, quan el Tècnic Projectista detecti vicis o defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells col·locats no reuneixin les condicions preceptuades, ja sigui en el decurs de l’execució dels treballs, o un

Page 222: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Plec de Condicions

224

cop finalitzats, i abans de ser verificada la recepció definitiva de l’obra, podrà disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades o desmuntats i reconstruïdes o instal·lats d’acord amb el que s’hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta.

Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués a l’enderroc o desmuntatge i reconstrucció ordenades, es plantejarà la qüestió davant el Projectista de l’obra, que ho resoldrà.

Vicis ocults

Article 29.- Si el Tècnic Projectista tingués raons de pes per creure en l’existència de vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar a qualsevol moment, i abans de la recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui necessaris per reconèixer els treballs que suposi que són defectuosos. Les despeses que ocasionin seran a compte del Contractista, sempre i quan els vicis existeixin realment, en cas contrari seran a càrrec de la Propietat.

Dels materials i dels aparells. La seva procedència

Article 30.- El Contractista té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes classes en els punts que ell cregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular de Condicions Tècniques preceptuï una procedència determinada.

Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Contractista haurà de presentar al Tècnic Projectista una llista completa dels materials i aparells que hagi d’emprar en la qual s’hi especifiquin totes les indicacions sobre marques, qualitats, procedència i idoneïtat de cadascun.

Presentació de mostres

Article 31.- A petició de la Direcció Facultativa, el Contractista li presentarà les mostres dels materials amb l’anticipació prevista en el Calendari de l’obra.

Materials no utilitzables

Article 32.- El Contractista, a càrrec seu, transportarà i col·locarà, agrupant-los ordenadament i en el lloc adequat, els materials procedents de les excavacions, enderrocs, etc., que no siguin utilitzables en l’obra.

Es retiraran de l’obra o es portarà a l’abocador, quan així sigui establert en el Plec de Condicions particulars vigent en l’obra.

Si no s’hagués preceptuat res sobre el particular, es retiraran de l’obra quan així ho ordeni la Direcció Facultativa, però acordant prèviament amb el Contractista la seva justa taxació, tenint en compte el valor d’aquests materials i les despeses del seu transport.

Materials i aparells defectuosos

Article 33.- Quan els materials, elements instal·lacions o aparells no fossin de la qualitat prescrita en aquest Plec, o no tinguessin la preparació que s’hi exigeix o, en fi, quan la manca de prescripcions formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no eren adequats per al seu objecte, la Direcció Facultativa donarà ordre al Contractista de substituir-los per altres que satisfacin les condicions o acompleixin l’objectiu al qual es destinen.

Si el Contractista al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri els materials que no estiguin en condicions no ho ha fet, podrà fer-ho la Propietat carregant-ne les despeses a la Contracta.

Page 223: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Plec de Condicions

225

Si els materials, elements instal·lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptables a criteri de la Direcció Facultativa, es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell determini, a no ser que el Contractista prefereixi substituir-los per altres en condicions.

Despeses ocasionades per proves i assaigs

Article 34.- Totes les despeses dels assaigs, anàlisis i proves realitzats pel laboratori i, en general, per persones que no intervinguin directament a l’obra seran per compte del propietari o del promotor (art. 3.1. del Decret 375/1988. Generalitat de Catalunya)

Neteja de les obres

Article 35.- Es obligació del Contractista mantenir netes les obres i els seus voltants, tant de runa com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal·lacions provisionals que no siguin necessàries, així com adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin perquè l’obra ofereixi bon aspecte.

Obres sense prescripcions

Article 36.- En l’execució de treballs que entren en la construcció de les obres i instal·lacions i pels quals no existeixin prescripcions consignades explícitament en aquest Plec ni en la documentació restant del Projecte, el Contractista s’atendrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la Direcció Facultativa de les obres i, en segon lloc, a les regles i pràctiques de la bona construcció.

4.2.4 De les Recepcions de les Obres i Instal·lacions

4.2.4.1 De les recepcions provisionals

Article 37.- Trenta dies abans de finalitzar les obres, la Direcció Facultativa comunicarà a la Propietat la proximitat del seu acabament amb la finalitat de convenir la data per a l’acte de recepció provisional.

Aquesta recepció es farà amb la intervenció de la Propietat, del Constructor i la Direcció Facultativa. Es convocarà també als tècnics restants que, en el seu cas, haguessin intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectes parcial o unitats especialitzades.

Practicat un detingut reconeixement de les obres, s’atendrà un acta amb tants exemplars com intervinents i signats per tots ells. Des d’aquesta data començarà a córrer el termini de garantia, si les obres es trobessin en estat de ser admeses.

Seguidament, els Tècnics de la Direcció Facultativa extendran el Certificat corresponent de final d'obra.

Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar en l'acta i es donarà al Contractista les oportunes instruccions per resoldre els defectes observats, fixant un termini per a subsanar-los, finalitzat el qual, s'efectuarà un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional de l’obra.

Si el Contractista no hagués complert, podrà declarar-se rescindit el contracte amb pèrdua de la fiança.

Documentació final d’obra

Page 224: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Plec de Condicions

226

Article 38.- La Direcció Facultativa facilitarà a la Propietat la documentació final de les obres, amb les especificacions i contingut disposats per la legislació vigent i, si es tracta d’habitatges, amb allò que s’estableix en els paràgrafs 2, 3, 4 i 5, de l’apartat 2 de l’article 4t. del Reial Decret 515/1989, de 21 d’abril.

Medició definitiva dels treballs i liquidació provisional de l’obra

Article 39.- Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament pel tècnic projectista a la seva medició definitiva, amb la assistència precisa del Contractista o del seu representant. S'extendrà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada per la Direcció Facultativa amb la seva signatura, servirà per l'abonament per part de la Propietat del saldo resultant excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança.

Termini de garantia

Article 40.- El termini de garantia haurà d'estipular-se en el Plec de Condicions Particulars i en qualsevol cas mai no haurà de ser inferior a nou mesos.

Conservació de les obres rebudes provisionalment

Article 41.- Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les recepcions provisional i definitiva, seran a càrrec del Contractista.

Si l’edifici fos ocupat o emprat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i reparacions causades per l'ús seran a càrrec del propietari i les reparacions per vicis d’obra o per defectes en les instal·lacions, seran a càrrec de la Contracta.

De la recepció definitiva

Article 42.- La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termini de garantia en igual forma i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la data del qual cessarà l’obligació del Contractista de reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la conservació normal dels edificis i quedaran només subsistents totes les responsabilitats que poguessin afectar-li per vicis de construcció.

Pròrroga del termini de garantia

Article 43.- Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l’obra, no es trobés en les condicions degudes, la recepció definitiva s’aplaçarà i la Direcció Facultativa marcarà al Contractista els terminis i formes en què s’hauran de fer les obres necessàries i, si no s’efectuessin dins d’aquests terminis, podrà resoldre’s el contracte amb pèrdua de la fiança.

De les recepcions de treballs la contracta de les quals hagi estat rescindida

Article 44.- En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en el termini que es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans auxiliars, instal·lacions, etc., a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar l’obra en condicions de ser recomençada per una altra empresa.

Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits establerts en l’article 35.

Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament segons allò que es disposà en els articles 39 i 40 d’aquest Plec. Per a les obres i treballs no acabats però acceptables a criteri de la Direcció facultativa, s’efectuarà una sola i definitiva recepció.

Page 225: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Plec de Condicions

227

4.2.5 Condicions Econòmiques

4.2.5.1 Principi general

Article 45.- Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre puntualment les quantitats acreditades per la seva correcta actuació d’acord amb les condicions contractualment establertes.

Article 46.- La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden erigir-se recíprocament les garanties adequades a l’acompliment puntual de les seves obligacions de pagament.

4.2.5.2 Fiances

Article 47.- El Contractista prestarà fiança d’acord amb alguns dels procediments següents, segons que s’estipuli:

a) Dipòsit previ, en metàl·lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10 per 100 del preu total de contracta (art.53).

b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la mateixa proporció.

Fiança provisional

Article 48.- En el cas que l’obra s’adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit provisional per a prendre-hi part s’especificarà en l’anunci de l’esmentada subhasta i la seva quantia serà d’ordinari, i exceptuant estipulació distinta en el Plec de Condicions particulars vigent en l’obra, d’un tres per cent (3 per 100) com a mínim, del total del pressupost de contracta.

El Contractista al qual s’hagi adjudicat l’execució d’una obra o servei per la mateixa, haurà de dipositar en el punt i termini fixats a l’anunci de la subhasta o el que es determini en el Plec de Condicions particulars del Projecte, la fiança definitiva que s’assenyali i, en el seu defecte, el seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es faci l’adjudicació de l'obra, fiança que pot constituir-se en qualsevol de les formes especificades en l'apartat anterior.

El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i llevat condició expressa establerta en el Plec de Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en què sigui comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la carta de pagament o rebut que acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix el mateix paràgraf.

L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul·la l’adjudicació, i l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta.

Execució de treballs amb càrrec a la fiança

Article 49.- Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar l'obra en les condicions contractades, la Direcció Facultativa, en nom i representació del Propietari, els ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar-los directament per administració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'import de la fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossin de recepció.

Page 226: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Plec de Condicions

228

De la seva devolució en general

Article 50.- La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no excedeixi trenta (30) dies

un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. La propietat podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes causats per l'execució de l'obra, tals com salaris, subministraments, subcontractes...

Devolució de la fiança en el cas que es facin recepcions parcials

Article 51.- Si la propietat, amb la conformitat de la Direcció Facultativa, accedís a fer recepcions parcials, tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part proporcional de la fiança.

4.2.5.3 Dels Preus

Composició dels preus unitaris

Article 52.- El càlcul dels preus de les distintes unitats d'obra és el resultat de sumar els costos directes, els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial.

Es consideren costos directes:

a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que intervinguin directament en l'execució de la unitat d'obra.

b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat de què es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució.

c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció d'accidents i malalties professionals.

d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per l'accionament o funcionament de la maquinària i instal·lació utilitzades en l'execució de la unitat d'obra.

e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal·lacions, sistemes i equips anteriorment citats.

Es consideraran costos indirectes:

Les despeses instal·lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de magatzems, tallers, pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., els del personal tècnic i administratiu adscrits exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totes aquestes despeses, es xifraran en un percentatge dels costos directes.

Es consideraran despeses generals:

Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de l'administració, legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels costos directes i indirectes (en els contractes d'obres de l'Administració pública aquest percentatge s'estableix entre un 13 per 100 i un 17 per 100.)

Benefici industrial

El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les partides anteriors.

Preu d'Execució material

Page 227: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Plec de Condicions

229

S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriors conceptes excepte el Benefici Industrial.

Preu de Contracta

El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les Despeses Generals i el Benefici Industrial.

L'IVA gira sobre aquesta suma, però no n'integra el preu.

Preus de contracta. Import de contracta

Article 53.- En el cas que els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol es contractessin a risc i ventura, s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost total de la unitat d'obra, es a dir, el preu d'execució material més el tant per cent (%) sobre aquest últim preu en concepte de Benefici Industrial de Contractista. El benefici s'estima normalment, en un 6 per 100, llevat que en les Condicions Particulars se n'estableixi un altre de diferent.

Preus contradictoris

Article 54.- Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant l'Arquitecte decideixi introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan calgui afrontar alguna circumstància imprevista.

El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis.

Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre la direcció facultativa i el Contractista abans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec de Condicions Particulars. Si subsisteix la diferència s'acudirà, en primer lloc, al concepte més anàleg dins del quadre de preus del projecte, i en segon lloc al banc de preus d'utilització més freqüent en la localitat.

Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data del contracte.

Reclamacions d'augment de preus per causes diverses

Article 55.- Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació o observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per a l'execució de les obres (amb referència a Facultatives).

Formes tradicionals de mesurar o d'aplicar els preus

Article 56.- En cap cas podrà al·legar el Contractista els usos i costums del país respecte a l'aplicació dels preus o de la forma de mesurar les unitats d'obra executades, es respectarà allò previst en primer lloc, al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon lloc, al Plec General de Condicions particulars.

De la revisió dels preus contractats

Article 57.- Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels preus en tant que l'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar d'acord amb el Calendari, a un muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total del pressupost de Contracte.

En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà la revisió corresponent d'acord amb la fórmula establerta en el Plec de Condicions Particulars,

Page 228: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Plec de Condicions

230

rebent el Contractista la diferència en més que resulti per la variació de l'IPC superior al 3 per 100.

No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en el Calendari de la oferta.

Emmagatzament de materials

Article 58.- El Contractista està obligat a fer els emmagatzaments de materials o aparells d'obra que la Propietat ordeni per escrit.

Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusiva propietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista.

4.2.5.4 Obres per administració

Administració

Article 59.- Se'n diuen "Obres per Administració" aquelles en què les gestions que calgui per a la seva realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui un representant seu o bé mitjançant un constructor.

Les obres per administració es classifiquen en les dues modalitats següents:

a) Obres per administració directa.

b) Obres per administració delegada o indirecta.

Obres per administració directa

Article 60.- Se'n diuen "Obres per Administració directa" aquelles en què el Propietari per si mateix o mitjançant un representant seu, que pot ser la Direcció Facultativa, autoritzat expressament per aquest tema, porti directament les gestions que calguin per a l'execució de l'obra, adquirint-ne els materials, contractant-ne el seu transport a l'obra i, en definitiva, intervenint directament en totes les operacions precises perquè el personal i els obrers contractats per ell puguin realitzar-la; en aquestes obres el constructor, si hi fos, o l'encarregat de la seva realització, és un simple dependent del propietari, ja sigui com empleat seu o com autònom contractat per ell, que és el que reuneix, per tant, la doble personalitat de Propietat i Contractista.

Obres per administració delegada o indirecta

Article 61.- S'entén per "Obra per administració delegada o indirecta" la que convenen un Propietari i un Constructor perquè aquest últim, per comte d'aquell i com a delegat seu, realitzi les gestions i els treballs que calguin i es convinguin.

Són, per tant, característiques peculiars de les "Obres per Administració delegada o indirecte" les següents:

a) Per part del Propietari, l' obligació d'abonar directament o per mitjà del Constructor totes les despeses inherents a la realització dels treballs convinguts, reservant-se el Propietari la facultat de poder ordenar, bé per si mateix o mitjançant la Direcció Facultativa en la seva representació, l'ordre i la marxa dels treballs, l'elecció dels materials i aparells que en els treballs han d'emprar-se i, a la fi, tots els elements que cregui necessaris per regular la realització dels treballs convinguts.

b) Per part del Contractista, l'obligació de portar la gestió pràctica dels treballs, aportant els seus coneixements constructius, els mitjans auxiliars que calguin i, en definitiva, tot allò

Page 229: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Plec de Condicions

231

que, en harmonia amb la seva tasca, es requereixi per a l'execució dels treballs, rebent per això del Propietari un tant per cent (%) prefixat sobre l'import total de les despeses efectuades i abonades pel Contractista.

Liquidació d'obres per administració

Article 62.- Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada o indirecta, regiran les normes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "Condicions particulars d'índole econòmica" vigents en l'obra; en cas que no n'hi haguessin, les despeses d'administració les presentarà el Contractista al Propietari, en relació valorada a la qual s'adjuntaran en l'ordre expressat més endavant els documents següents conformats tots ells per la Direcció facultativa:

a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document adequat que justifiqui el dipòsit o la utilització dels esmentats materials en l'obra.

b) Les nòmines dels jornals abonats, ajustades a allò que és establert en la legislació vigent, especificant el nombre d'hores treballades en l'obra pels operaris de cada ofici i la seva categoria, acompanyant les esmentades nòmines amb una relació numèrica dels encarregats, capatassos, caps d'equip, oficials i ajudants de cada ofici, peons especialitzats i solts, llisters, guardians, etc., que hagin treballat en l'obra durant el termini de temps al qual corresponguin les nòmines que es presentin.

c) Les factures originals dels transports de materials posats en l'obra o de retirada d'enderrocs.

d) Els rebuts de llicències, impostos i altres càrregues inherents a l'obra que hagin pagat o en la gestió de la qual hagi intervingut el Constructor, ja que el seu abonament és sempre a compte del Propietari.

A la suma de totes les despeses inherents a la pròpia obra en la gestió o pagament de la qual hagin intervingut el Constructor se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un quinze per cent (15 per 100), entenent-se que en aquest percentatge estan inclosos els mitjans auxiliars i els de seguretat preventius d'accidents, les despeses generals que originin al Constructor els treballs per administració que realitzi el Benefici Industrial del mateix.

Abonament als constructor dels comptes d'administració delegada

Article 63.- Llevat pacte distint, els abonaments al Constructor dels comptes d'Administració delegada, els realitzarà el Propietari mensualment segons els comunicats de treball realitzats aprovats pel propietari o pel seu delegat representant.

Independentment, la direcció Facultativa Tècnic redactarà, amb la mateixa periodicitat, la medició de l'obra realitzada, valorant-la d'acord amb el pressupost aprovat. Aquestes valoracions no tindran efectes per als abonaments al Contractista sinó que s'hagués pactat el contrari contractualment.

Normes per a l'adquisició dels materials i aparells

Article 64.- Això no obstant, les facultats que en aquests treballs per Administració delegada es reserva el Propietari per a l'adquisició dels materials i aparells, si al Contractista se li autoritza per gestionar-los i adquirir-los, haurà de presentar al Propietari, o en la seva representació a la Direcció Facultativa, els preus i les mostres dels materials i aparells oferts, necessitant la seva prèvia aprovació abans d'adquirir-los.

Responsabilitat del constructor en el baix rendiment dels obrers

Page 230: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Plec de Condicions

232

Article 65.- Si la Direcció Facultativa advertís en els comunicats mensuals d'obra executada que preceptivament ha de presentar-li el Contractista, que els rendiments de la mà d'obra, en totes o en alguna de les unitats d'obra executades fossin notablement inferiors als rendiments normals admesos generalment per a unitats d'obra iguals o similars, li ho notificarà per escrit al Contractista, amb la finalitat que aquest faci les gestions precises per augmentar la producció en la quantia assenyalada per la Direcció Facultativa.

Si un cop feta aquesta notificació al Contractista, en els mesos successius, els rendiments no arribessin als normals, el Propietari queda facultat per resercir-se de la diferència, rebaixant-ne el seu import del quinze per cent (15 per 100) que pels conceptes abans expressats correspondria abonar-li al Contractista en les liquidacions quinzenals que preceptivament s'hagin d'efectuar-li. En cas de no arribar ambdues parts a un acord pel que fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el cas a arbitratge.

Responsabilitats del contractista

Article 66.- En els treballs d'"Obres per Administració delegada" el Contractista només serà responsable dels defectes constructius que poguessin tenir els treballs o unitats executades per ell i també els accidents o perjudicis que poguessin sobrevenir als obrers o a terceres persones per no haver pres les mesures necessàries i que en les disposicions legals vigents s'estableixen. En canvi, i exceptuant l'expressat a l'article 63 precedent, no serà responsable del mal resultat que poguessin donar els materials i aparells elegits segons les normes establertes en aquest article.

En virtut del que s'ha consignat anteriorment, el Contractista està obligat a reparar pel seu compte els treballs defectuosos i a respondre també dels accidents o perjudicis expressats en el paràgraf anterior.

4.2.5.5 De la valoració i abonament dels treballs

Formes diferents d'abonament de les obres

Article 67.- Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i exceptuant que en el Plec Particular de Condicions econòmiques s'hi preceptui una altra cosa, l'abonament dels treballs s'efectuarà així:

1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de l'adjudicació, disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari.

2n. Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la bestreta, podent-ne variar solament el nombre d'unitats executades.

Prèvia medició i aplicant al total de les unitats diverses d'obra executades, del preu invariable estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de les compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb els documents que constitueixen el Projecte, els quals serviran de base per a la medició i valoració de les diverses unitats.

3r. Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els materials diversos emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de la Direcció Facultativa.

S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior.

4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present "Plec General de Condicions econòmiques" determina.

5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte.

Page 231: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Plec de Condicions

233

Relacions valorades i certificacions

Article 68.- En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els "Plecs de Condicions Particulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una relació valorada de les obres executades durant els terminis previstos, segons la medició que haurà practicat la Direcció Facultativa.

El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicant al resultat de la medició general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent per a cada unitat d'obra, els preus assenyalats en el pressupost per a cadascuna d'elles, tenint present a més allò establert en el present "Plec General de Condicions econòmiques" respecte a millores o substitucions de materials o a les obres accessòries i especials, etc.

Al Contractista, que podrà presenciar les medicions necessàries per extendre aquesta relació, la Direcció Facultativa li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada, acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10) dies a partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui en examinar-les i tornar-les firmades amb la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions o reclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la seva recepció, la Direcció Facultativa acceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si hi fossin, donant-li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas, acudir davant el Propietari contra la resolució de la Direcció Facultativa en la forma prevista en els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals".

Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior, la Direcció Facultativa expedirà la certificació de les obres executades.

De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la finança s'hagi preestablert.

El material emmagatzemat a peu d'obra per indicació expressa i per escrit del Propietari, podrà certificar-se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus que figuren en els documents del Projecte, sense afectar-los del tant per cent de Contracta.

Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual es refereixen, i tindran el caràcter de document i lliuraments a bon compte, subjectes a les rectificacions i variacions que es deriven de la liquidació final, no suposant tampoc aquestes certificacions ni aprovació ni recepció de les obres que comprenen.

Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini al qual la valoració es refereix. En cas que la Direcció Facultativa ho exigís, les certificacions s'extendran a l'origen.

Millores d'obres lliurament executades

Article 69.- Quan el Contractista, inclòs amb autorització de la Direcció Facultativa, utilitzés materials de preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el Projecte o substituís una classe de fàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb dimensions més grans qualsevol part de l'obra o, en general introduís en l'obra sense demanar-li, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri del Tècnic Director, no tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que pogués correspondre en el cas que hagués construït l'obra amb estricte subjecció a la projectada i contractada o adjudicada.

Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada

Page 232: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Plec de Condicions

234

Article 70.- Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole econòmica", vigent en l'obra, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada, s'efectuarà d'acord amb el procediment que correspongui entre els que a continuació s'expressen:

a) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals, les pressupostades mitjançant partida alçada, s'abonaran prèvia medició i aplicació del preu establert.

b) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra similars, s'establiran preus contradictoris per a les unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats.

c) Si no hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals o similars, la partida alçada s'abonarà íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra s'expressi que l'import d'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas, el Tècnic Director indicarà al Contractista i amb anterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir per portar aquest compte que, en realitat serà d'administració, valorant-ne els materials i jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o, en el seu defecte, als que anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'import total amb el percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de Despeses Generals i Benefici Industrial del Contractista.

Abonament d'esgotaments i altres treballs especials no contractats

Article 71.- Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de qualsevol índole especial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per compte del Contractista, i si no fossin contractats amb tercera persona, el Contractista tindrà l'obligació de fer-los i de pagar les despeses de tota mena que ocasionin, i li seran abonats pel Propietari per separat de la Contracta.

A més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonarà juntament amb ells el tant per cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el Plec de Condicions Particulars.

Pagaments

Article 72.- El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts.

L'import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions d'obra conformades pel Tècnic Director, en virtut de les quals es verificaran els pagaments.

Abonament de treballs executats durant el termini de garantia

Article 73.- Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin executat treballs, per al seu abonament es procedirà així:

1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa justificada, no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i la Direcció Facultativa exigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren en el pressupost i abonats d'acord amb el que es va establir en els "Plecs Particulars" o en el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preus fossin inferiors als vigents en l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims.

2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de l'edifici, degut a que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es valoraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordats.

Page 233: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Plec de Condicions

235

3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al Contractista.

4.2.5.6 De les indemnitzacions mútues

Import de la indemnització per retard no justificat en el termini d'acabament de les obres.

Article 74.- La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil (0/000) de l'import total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a partir del dia d'acabament fixat en el calendari d'obra.

Les sumes resultants es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança.

Demora dels pagaments

Article 75.- Si el propietari no pagués les obres executades, dins del mes següent a què correspon el termini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre l'abonament d'un quatre i mig per cent (4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de demora, durant l'espai de temps de retard i sobre l'import de l'esmentada certificació.

Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un mes sense realitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del contracte, procedint-se a la liquidació corresponent de les obres executades i dels materials emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertes i que la seva quantitat no excedeixi de la necessària per a la finalització de l'obra contractada o adjudicada.

Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol·licitud de resolució del contracte fundat en la demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data de l'esmentada sol·licitud ha invertit en obra o en materials emmagatzemats admissibles la part de pressupost corresponent al termini d'execució que tingui assenyalat al contracte.

4.2.6 Varis

Millores i augments d'obra. Casos contraris

Article 76.- No s'admetran millores d'obra, només en el cas que el Tècnic Director hagi manat per escrit l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats, així com la dels materials i aparells previstos en el contracte.

Tampoc s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, excepte en cas d'error en les medicions del Projecte, a no ser que la Direcció Facultativa ordeni, també per escrit, l'ampliació de les contractades.

En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants, abans de la seva execució o utilització, convinguin per escrit els imports totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials o aparells ordenants utilitzar i els augments que totes aquestes millores o augments d'obra suposin sobre l'import de les unitats contractades.

Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan el Tècnic Director introdueixi innovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats d'obra contractades.

Unitats d'obra defectuoses però acceptables

Article 77.- Quan per qualsevol causa calgués valorar obra defectuosa, però acceptable segons la Direcció Facultativa de les obres, aquest determinarà el preu o partida d'abonament

Page 234: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Plec de Condicions

236

després de sentir al Contractista, el qual s'haurà de conformar amb l'esmentada resolució, excepte el cas en què, estant dins el termini d'execució, s'estimi més enderrocar l'obra i refer-la d'acord amb condicions, sense excedir l'esmentat termini.

Assegurança de les obres

Article 78.- El Contractista estarà obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el temps que duri la seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança coincidirà en cada moment amb el valor que tinguin per Contracta els objectes assegurats. L'import abonat per la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a nom del Propietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni l'obra que es construeixi, i a mesura que aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al Contractista es farà per certificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, llevat conformitat expressa del Contractista, fet en document públic, el Propietari podrà disposar d'aquest import per menesters distints del de reconstrucció de la part sinistrada; la infracció del què anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el Contractista pugui resoldre el contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses, materials emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats al Contractista pel sinistre i que no se li haguessin abonat, però sols en proporció equivalent a allò que representi la indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a l'import dels danys causats pel sinistre, que seran taxats amb aquesta finalitat pel Tècnic Director.

En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part d'edifici que hagi de ser assegurada i la seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha de comprendre tota la part de l'edifici afectada per l'obra.

Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d'Assegurances, els posarà el Contractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, a l'objecte de recaptar d'aquest la seva prèvia conformitat o objeccions.

Conservació de l'obra

Article 79.- Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de l'obra durant el termini de garantia, en el cas que l'edifici no hagi estat ocupat pel Propietari abans de la recepció definitiva, el Tècnic Director, en representació del Propietari, podrà disposar tot el que calgui perquè s'atengui la vigilància, neteja i tot el que s'hagués de menester per la seva bona conservació, abonant-se tot per compte de la Contracta.

En abandonar el Contractista l'edifici, tant per bon acabament de les obres, com en el cas de resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que la Direcció Facultativa fixi.

Després de la recepció provisional de l'edifici i en el cas que la conservació de l'edifici sigui a càrrec del Contractista, no s'hi guardaran més eines, útils, materials, mobles, etc. que els indispensables per a la vigilància i neteja i pels treballs que fos necessari executar.

En tot cas, tant si l'edifici està ocupat com si no, el Contractista està obligat a revisar i reparar l'obra, durant el termini expressat, procedint en la forma prevista en el present "Plec de Condicions Econòmiques".

Utilització pel contractista d'edificis o bens del propietari

Article 80.- Quan durant l'execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i prèvia autorització del Propietari, edificis o utilitzi materials o útils que pertanyin al Propietari, tindrà obligació de adobar-los i conservar-los per fer-ne lliurament a l'acabament

Page 235: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Plec de Condicions

237

del contracte, en estat de perfecte conservació, reposant-ne els que s'haguessin inutilitzat, sense dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores fetes en els edificis, propietats o materials que hagi utilitzat.

En el cas que en acabar el contracte i fer lliurament del material, propietats o edificacions, no hagués acomplert el Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzarà el Propietari a costa d'aquell i amb càrrec a la fiança.

FRANCESC ESQUERRA MIRÓ

ENG. TÈCNIC INDUSTRIAL

Nº COL·LEGIAT: 123041

La propietat

Tarragona, a 04 d’Abril del 2006.

Page 236: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric

5. Estat de Medicions

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Electricitat.

AUTOR: Francesc Esquerra i Miró. DIRECTOR: Jordi Garcia Amorós.

DATA: 04 / 2006.

Page 237: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estat de Medicions

239

5 Estat de Medicions

CAPÍTOL 1: EQUIPAMENT DE GENERACIÓ Codi Ud Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat

IM42123 u Turbina Kaplan Model D-868-AEV, eix vertical

Turbina Kaplan mòdel D-898-ERD, de 262kW de potencia a l'eix, velocitat específica de 524 rpm, diametre del rodet 850mm, d'implantació en salt de canal i en posició de l'eix vertical, maniobra de pales automàtica i directrius

fixes. Palier inferior regulat i superior amb tope de rentensió rodillos+rotula de rodillos. Espesor de la xapa 12mm, cabal d'arrancada 812l/s, rendiment 86%,

4 pales de material Cupro-alu. Cobertura del rodet cilindrica, tancament de pales amb resorts, xasis d'acoblament, protecció anticorrossió, pintura Verde

RAL6012 Epoxy.

1 1,000 1,00

IK52143 u Reixa i epuip netejareixes automàtic

Reixa i epuipament netejar les reixes amb sistema automàtic

1 1,000 1,00

IK52145 u Acoplament elàstic entre eixos generador-multiplicador

Acoplament elàstic entre els eixos del generador i el multiplicador

1 1,000 1,00

IK52150 u Acoplament elàstic entre eixos turbina-multiplicador

Acoplament elàstic entre els eixos de la turbina i el multiplicador

1 1,000 1,00

IK53849 u Multiplicador de velocitat, corretja plana SIEGLING

Multiplicador de velocitat, corretja plana SIEGLING/HABASIT, index de multiplicació 5, i lubricació per barbotei, incorpora termòmetre per Tª oli i

termostat per cada coixinet, velocitat primària- secundaria 524,43-1500 rpm, rendiment 97%. Pot. 300 kW.

1 1,000 1,00

Page 238: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estat de Medicions

240

ID46278 u Tub aspiració, acodada 8mm

Tub aspiració en forma acodada i una espessor de 8mm. Construcció metál·lica i de la mateixa protecció anticorrossió que la turbina.

1 1,000 1,00

FR13598 u Conducció d'entrada, circular 8mm

Conducció d'entrada en forma circular i una espessor de 8mm. Construcció metál·lica i de la mateixa protecció anticorrossió que la turbina.

1 1,000 1,00

GF37691 u Generador Asíncron 280 kW, 50Hz, 1500rpm, IP23

Generador asíncron de 280 kW de potència, freqüència 50Hz, i una velocitat nominal 1500rpm, grau de protecció IP23, Un=400V, factor de potència 82%, rendiment 92%. Sondes en els arrollamientos tipus PTC. Connexió estrella.

Incorpora; dinamo tacomètrica, termòmetre de resistència, sondes tèrmiques, termòmetre d'esfera amb coixinets, tres trafos d'intensitat 200/5 5A.

1 1,000 1,00

IC53283 u Carril montatge i elements de posta en marxa

Carril montatge i elements de posta en marxa, inclosa la mà d'obra

1 1,000 1,00

IC54643 u Organ de guarda V-204-A, comporta automàtica

Organ de guarda, Mòdel V-204-A, comporta i funcionament automàtics; obertura amb cilindre hidràulic i tancament amb contrapesos.

1 1,000 1,00

X24539 u Instal·lació sobre ubicació, reglatges i assajos

Instal·lació sobre ubicació, reglatges i assajos per la posada apunt de la instal·lació de l'equipament de generació amb ajuda tècnica inclosa.

1 1,000 1,00

Page 239: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estat de Medicions

241

CAPÍTOL 2: INSTAL·LACIÓ EQUIPAMENT DE LA MINICENTRAL

Codi Ud Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat

PK47623 u Xemeneia d'equilibri acer inox. AISI-316

Xemeneia d'equilibri d'acer inoxidable AISI-316 de doble paret aillada, de 500mm de

diametre, amb certificat d'homologació, incloent suport i tots els accessoris per la instal·lació.

1 1,000 1,00

PK58343 u Bancada formigó tipus terra flotant

Construcció d'una bancada de formigó del tipus de terra flotant, amb dimensions de 3000x630x400 mm.

1 1,000 1,00

PK52489 u Làmina cauchú 20kr/m2, espessor 3mm Làmina de cauchú, de 20kr/m2 i 3mm d'espessor. 1 4,000 4,00

PK52494 u Amortiguador cauchú baixa freqüència

Amortiguador de cauchú, de baixa freqüència de resonància, degudament instal·lat sota l'equip del grup de la minicentral.

1 4,000 4,00

PK54594 u Vàlvula cònica de fundició, PN16. UNE 196 76, 196 80 i 196 81.

Vàlvula de tancament cònic de fundició, diàmetre nominal, PN16. Segons UNE 196 76, 196 80 i 196 81, inclosos els accessoris d'instal·lació.

1 2,000 2,00

PK54672 u Armari metàl·lic tancament normalitzat

Armari metàl·lic amb tancament normalitzat, per la instal·lació del comptador elèctric. 900x900x300 mm.

1 1,000 1,00

PK55272 u Pletines reixades 60x10. Perfil en U de 120mm

Pletines reixades de ferro de 60x10, i separació entre pletines de 60 mm. Perfil en U de 120mm.

1 4,000 4,00

Page 240: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estat de Medicions

242

PK55307 u Manòmetre pressió 0-6kg/cm2, esfera de 100mm.

Manòmetre per a una pressió de 0 a 6kg/cm2, d'esfera de 100mm de diàmetre,

inclòs accessoris i instal·lació 1 1,000 1,00

PK56012 u Caixa de borns ABB metron

Caixa de borns ABB metron. Inclòs instal·lació.

1 1,000 1,00

Page 241: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estat de Medicions

243

CAPÍTOL 3: REGULACIÓ I CONTROL DE LA MINICENTRAL Codi Ud Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Import

EL42564 u Equip de condensadors, Varplus M1/M4

Equip de condensadors, amb cabina metàl·lica, del tipus Varplus M1/M4, 200 kVAr. amb cotactors específics pel comandament dels condensadors i fusibles de protecció. Un=400V, 50Hz, tol·lerància sobre capacitat 0+10%, aillament 0,66kV, Imax=1,5In, Umax=520, protecció IP31, classeH. Color

RAL 7032-RAL1019-Belge. Normes CEI 439-1, UNE EN 60439,1

1 1,000 1,00

EM51246 u Autòmat programable OMRON, CPU C200HE-42-E

Autòmat programable OMRON, CPU C200HE-42-E, amb font d'alimentació

C20011W-PA204, rack de 8 slots C200HW-BC081, inclòs mòdul de 16 sortides, relé C200H-OC226N.

1 1,000 1,00

EM53567 u Interface NT31

Interface NT31, amb accessoris totalment instal·lats.

1 1,000 1,00

EM53895 u Regulador tensió

Regulador de tensió amb un dispositiu de regulació per tiristors i limitadors adicionals, accessoris totalment instal·lats.

1 1,000 1,00

EM54246 u Captador de nivell CNM 4200 hidroestàtic

Captador de nivell CNM 4200, mitjançant mesura de pressió hidroestàtica,

senyal de sortida a 4-20mA, alimentació al sensor AT30E inclòs cablejat als organs de nivell i control.

1 1,000 1,00

EM54356 u Armari Control- Maniobra minicentral

Armari de control i maniobra de la minicentral, situat a sala de control i aparamenta de mesura i control.

1 1,000 1,00

Page 242: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estat de Medicions

244

CAPÍTOL 4: EQUIPAMENT ELÈCTRIC BAIXA TENSIÓ SUBCAPÍTOL 1: QUADRE GENERAL D'ACOBLAMENT DE LA MINICENTRAL

Codi Ud Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Import

EL23486 u Armari metàl·lic xapa electronitzada 2,5mm

Armari metàl·lic construit amb xapa electronitzada de 2,5mm d'espessor, amb revestiment de pintura, cablejat i cartells de

senyalització dels circuits.

1 180 cm 50 cm 80 cm 1,000 1,00

EL25492 u Interruptor Automàtic Siemens MASTERPAC, 1600A, 80kA.

Interruptor Automàtic, Mòdel Siemens MASTERPAC, Baixa Tensió de 4 pols per protecció circuit BT de 1600A d'intensitat nominal, i

amb poder de tall de 80kA.

1 1,000 1,00

EL23492 u Interruptor Diferencial , 300mA, 1600 A.

Interruptor Diferencial amb intensitat de defecte 300mA de 4 pols i 1600 A d'intensitat nominal. Degudament instal·lat amb accessoris

de connexionat totalment instal·lats.

1 1,000 1,00

EL24072 u Amperímetre escala 0-500-1000-1500

Amperímetre de fons d'escala 0-500-1000-1500, per control d'intensitat.

1 1,000 1,00

EL24172 u Voltímetre escala 0-100-200-300-400

Voltímetre amb fons d'escala 0-100-200-300-400, per control de tensió.

1 1,000 1,00

Page 243: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estat de Medicions

245

CAPÍTOL 4: EQUIPAMENT ELÈCTRIC BAIXA TENSIÓ SUBCAPÍTOL 2: QUADRE DE PROTECCIÓ DEL GRUP

Codi Ud Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Import

EL23486 u Armari metàl·lic xapa electronitzada 2,5mm

Armari metàl·lic construit amb xapa electronitzada de 2,5mm d'espessor, amb revestiment de pintura, cablejat i cartells de

senyalització dels circuits.

1 180 cm 50 cm 80 cm 1,000 1,00

EL25492 u Interruptor Automàtic Siemens MASTERPAC, 1600A, 80kA.

Interruptor Automàtic, Mòdel Siemens MASTERPAC, Baixa Tensió de

4 pols per protecció circuit BT de 1600A d'intensitat nominal, i amb poder de tall de 80kA.

1 1,000 1,00

EL23492 u Interruptor Diferencial , 300mA, 1600 A.

Interruptor Diferencial amb intensitat de defecte 300mA de 4 pols i

1600 A d'intensitat nominal. Degudament instal·lat amb accessoris de connexionat totalment instal·lats.

1 1,000 1,00

EL24072 u Amperímetre escala 0-500-1000-1500

Amperímetre de fons d'escala 0-500-1000-1500, per control d'intensitat.

1 1,000 1,00

EL24172 u Voltímetre escala 0-100-200-300-400

Voltímetre amb fons d'escala 0-100-200-300-400, per control de tensió.

1 1,000 1,00

EL34172 u Sistema de control i protecció del grup S2000 G01

S2000 G01, sistema de control i protecció del grup.

1 1,000 1,00

Page 244: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estat de Medicions

246

CAPÍTOL 4: EQUIPAMENT ELÈCTRIC BAIXA TENSIÓ SUBCAPÍTOL 3: QUADRE DE SERVEIS AUXILIARS

Codi Ud Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Import

EL23486 u Armari metàl·lic xapa electronitzada 2,5mm

Armari metàl·lic construit amb xapa electronitzada de 2,5mm d'espessor, amb revestiment de pintura, cablejat i cartells de

senyalització dels circuits.

1 180 cm 50 cm 80 cm 1,000 1,00

EL26392 u Interruptor Automàtic Siemens MASTERPAC, 50A, 16kA.

Interruptor Automàtic, Mòdel Siemens MASTERPAC, Baixa Tensió de 4 pols per protecció circuit BT de 50A d'intensitat nominal, i amb poder

de tall de 16kA.

1 1,000 1,00

EL26422 u Interruptor Diferencial QSA, 300mA, 25 A.

Interruptor Diferencial amb intensitat de defecte 300mA de 4 pols i 25 A d'intensitat nominal per protecció de fuga QSA. Degudament instal·lat

amb accessoris de connexionat totalment instal·lats.

1 1,000 1,00

EL24072 u Amperímetre escala 0-100

Amperímetre de fons d'escala 0-100, per control d'intensitat.

1 1,000 1,00

EL24172 u Voltímetre escala 0-100-200-300-400

Voltímetre amb fons d'escala 0-100-200-300-400, per control de tensió.

1 1,000 1,00

EL25372 u Conductors de Cu petita secció, 750V d'aillament

Conductors de Cu de petita secció; 2,5mm2, 4mm2, 6mm2, etc. d'aillament de 750V.

1 1,000 1,00

Page 245: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estat de Medicions

247

CAPÍTOL 4: EQUIPAMENT ELÈCTRIC BAIXA TENSIÓ SUBCAPÍTOL 4: CONNEXIÓ QUADRE GENERAL AMB TRAFO

Codi Ud Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Import

BA11203 u Estesa de conductor Rz 3x150 AL/80 ALM grapat

Estesa de conductor Rz 3x150 AL/80 ALM, incorpora; conductor de 150 mm2, suport amb abraçadera i claus, Forat amb potro a paret i

col·locació de suport-abraçadera-taco-calu.

75 75,000 75,00

BG40802 u Creuament subterrani RV 3x240/150 AL A Rz 3x150/80 ALM

Creuament subterrani RV 3x240/150 AL A Rz 3x150/80 ALM, incorpora; maniguito per entroncament 240/150, abraçadera amb

suport i clau, tub d'hacer per protecció cables 100mm, tub aillant rígid de d=90mm, capuxó prot. Quatre sortidescable tub.

1 1,000 1,00

CC11307 u Estesa 2Circuits 3x240+1x150 subterrani

Estesa de conductor de dos circuits de 3x240+1x150, en subterrani. Incorpora el conductor i l'estesa del conductor per la rasa.

10 10,000 10,00

CJ30205 u Metre Linial de rasa 2C.BT obert. Mixta sorra

Metre linial de rasa de dos circuits, incorpora; l'obertura i demolició

d'1m de rasa de 0,4m d'amplada i 0,7m de profunditat, ballat, col·locació de proteccions i tapat amb retirada de terres sobrants.

1 10 0.4 0.7 10,000 10,00

CV1000 u Cata localització serveis BT

Cata localització de serveis BT, incorpora l'obertura i demolició d'1 metre de cata de 0,6m d'ample i 1m de profunditat, ballat, tapat i

reposició del paviment.

1 2,000 2,00

CV1130 u Suplement m3 excavació roca BT

Suplement m3 excavació roca BT, s'utilitza per rases amb roca normal, 20% roca.

1 1,000 1,00

Page 246: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estat de Medicions

248

CV1200 u Marcar, medir, confeccionar plànol

Sobre terreny es marquen els treballs a realitzar per comprovar la

viabilitat de l'execució, confeccionar plànol de l'obra realitzada, segons normativa vigent, realització plànol As-built. Plànol de rases fins a 15m.

1 1,000 1,00

Page 247: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estat de Medicions

249

CAPÍTOL 5: EQUIPAMENT CENTRE DE MESURA Codi Ud Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Import

GY5480 u Equip reles de protecció MAYVASA

Equip de protecció de la marca MAYVASA, amb reles de protecció 51/50 - 81/80 - 27 - 64 - 59 , incorporen accessoris de instal·lació.

1 1,000 1,00

GY5530 u Equipament de mesura energia activa/reactiva imp/exp

Equipament de mesura d'energia activa i energia reactiva d'importació i exportació, incorporen accessoris de instal·lació.

1 1,000 1,00

FA2350 u Cel·la Modular de línia 36kV Sf6 400A

Cel·la modular de línia, conjunt estanc CAS 410 en atmosfera de hexaflorur

de sofre, de 36 kV de tensió nominal, per una intensitat de 400 A, col·locació cel·la modular Sf6 MT accès directe.

1 1,000 1,00

FA2460 u Cel·la Modular de protecció 36kV Sf6 400A

Cel·la modular de protecció 36kV Trafo, conjunt estanc CAS 410 en

atmosfera de hexaflorur de sofre, per una intensitat de 400 A, col·locació cel·la modular Sf6 MT accès directe.

1 1,000 1,00

FA2100 u Terminacions pont Mitja Tensió 36kV.

Terminacions del pont de Mitja Tensió 36kV, incorpora; termincacions

interiors termorretractils, terminacions enxufables i acodades, col·locació terminacions interiors per cable sec i termincaions enxufables 18/30kV.

1 1,000 1,00

FC1000 u Electròde complert de posta a terra

Electròde complert de posta a terra, amb cinta de protecció anticorrosiva

10m, pica llisa PL-20 posta tera, grapa connexió pica posta terra. Col·locació electrode posta aterra i grapa amb electròde PAT.

1 8,000 8,00

Page 248: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estat de Medicions

250

FC1100 u Metre linial cable terra aillat amb rasa 0,3x0,5

Metre linial cable de Cu RV 0,6/1kV 1x50mm2 de terra aillat amb rasa de 0,3x0,5m, i col·locació de cable per rasa.

20 20,000 20,00

FC1120 u Metre linial cable terra despullat amb rasa 0,3x0,5

Metre linial cable de Cu despullat de 50mm2, de terra amb rasa 0,3x0,5, i col·locació de cable per rasa.

20 20,000 20,00

FG1020 u Instal·lar transformador a CT acces directe

Instal·lar transformador a CT acces directe, incorpora la instal·lació d'un transformador, la connexió dels circuits de MT, BT i termòmetre, conectar a

terra la tapa i cuba del transformador, treure o posar oli desmontant el dipòsit si és necessari, tornant a montar i desplaçar les plauqes

indicadores, tambè inclou el carregament, transport i descàrrega del transformador.

1 1,000 1,00

FG1280 u Fusibles de 20A 36kV per trafos 250-400kVA

Fusibles per trafos 250-400kVA, incorpora tres fusibles de cartutx FLAP 36kV/20A

1 1,000 1,00

FH1020 u Plaques indicatives de seguretat FECSA CT 25kV

Plaques indicatives de seguretat FECSA CT 25kV, incorpora; banqueta aillant int 25kV, cartell de plàstic primers auxilis, cartell instruc. Maniobra,

ròtul d'identificació del CT, senyal de risc, candau per aparamenta exterior.

1 1,000 1,00

FL1122 u CT Superficie 25 kV 400 kVA 2 Portes

Centre de transformació en superfície, de 25kV per a trafo de 400kVA, i dues portes amb accès directe. Incorpora; Ferratge de subjecció de les

cel·les, pont de mitja tensió 18/30kV 150mm2 CT superficie, pont de baixa tensió CT superficie 400kVA, armari BT, circuit de terres interior al CT de sup, circuit d'enllumenat i protecció CT, mampara de protecció pel trafo,

instal·lar transformador en accès directe, fusibles 25A 25kV per trafo 400kVA.

1 1,000 1,00

Page 249: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estat de Medicions

251

FL1140 u Transformador 400 kVA Transformador 400 kVA/36/25/B2 +10% 6 tomas 1 1,000 1,00

6704114 u Fusible cartutx 25kV curva Tipus APR Fusible cartutx 25kV curva Tipus APR 1 3,000 3,00

6753337 u Conjunt de Candaus

Candaus; dos candaus per les portes del CT, i tres candaus per el trafo.

1 1,000 1,00

Page 250: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estat de Medicions

252

CAPÍTOL 6: XARXA DE MITJA TENSIÓ SUBCAPÍTOL 1: CONNEXIÓ NOU CM AMB CT 1171

Codi Ud Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Import

DD1042 u Conjunt Terminacions apant. 1C. 240mm2 AL 18/30kV

Conjunt Terminacions apantallades d'un circuit de AL 240mm2 18/30kV.

Incorpora; tres terminacions atornillades i enxufables apantallades i la seva col·locació a cel·la de línia.

1 2,000 2,00

DC1002 u Estesa d'un circuit de 3x240+1x150mm2 AL 18/30kV

Estesa de conductor d'un circuit de 3x240+1x150mm2 AL 18/30kV, en subterrani. Incorpora el conductor i l'estesa del conductor per la rasa.

55 55,000 55,00

DJ2402 u Metre linial de rasa 1C. MT calçada-sorra-morter asfàl. Mixta

Metre linial de rasa d'un circuit MT en calçada, sorra i morter asfàltic. Incorpora;

l'obertura i demolició d'1m de rasa de 0,4m d'amplada i 0,9m de profunditat, ballat, col·locació de proteccions i tapat amb retirada de terres sobrants.

70 0,4 0,9 70,000 70,00

DJ2404 u Metre linial de rasa 1C. MT en calçada-2 tubs formig. Mixta

Metre linial de rasa d'un circuit MT en calçada i dos tubs formifonats. Incorpora;

l'obertura i demolició d'1m de rasa de 0,4m d'amplada i 0,9m de profunditat, ballat, col·locació de proteccions i tapat amb retirada de terres sobrants.

7 0,4 0,9 7,000 7,00

DV1000 u Cata localització serveis MT

Cata localització de serveis MT, incorpora l'obertura i demolició d'1 metre de cata de 0,6m d'ample i 1m de profunditat, ballat, tapat i reposició del paviment.

1 3,000 3,00

DJ9900 u Suplement m3 excavació roca MT

Suplement m3 excavació roca BT, s'utilitza per rases amb roca normal, 20% roca.

3 3,961 3,96

Page 251: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estat de Medicions

253

DV1906 u Marcar, medir, confeccionar plànol

Sobre terreny es marquen els treballs a realitzar per comprovar la viabilitat de l'execució, confeccionar plànol de l'obra realitzada, segons normativa vigent,

realització plànol As-built. Plànol de rases superiors a 15m i fins a 100m.

1 1,000 1,00

X45111 u Maniobra a L.S.M.T. zona prot. Realització treballs

Maniobra a L.S.M.T. zona prot. Amb realització de treballs. Compren tots els treballs necessàris perquè una part de la xarxa subterrania MT quedi constituida

com a zona de treball, i per retornar posteriorment la mateixa a la seva explotació normal. Les corresponents maniobres del aparells de tall, es realitzaran al lloc i moment estipulats per el centre de control de companyia. Així com la verificació de falta de tensió, de posta a terra i en curtcircuit, etc.Tambè inclou la delimitació

i protecció de la zona protegida.

1 1,000 1,00

Page 252: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estat de Medicions

254

CAPÍTOL 6: XARXA DE MITJA TENSIÓ SUBCAPÍTOL 2: AFECTACIÓ XARXA DE MITJA TENSIÓ

Codi Ud Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Import

AA1000 u Metre d'estesa 1C.3xLA-56

Metre d'estesa d'un circuit de conductor 3xLA-56 a intemperie despullat.

310 310,000 310,00

AA2000 u Connexió 1C. conductor LA-56 amb LA-56

Connexió un circuit de conductor LA-56 amb LA-56, amb connector ampact LA-56/LA.56, blau.

1 1,000 1,00

AE1022 u Suport metàl·lic N 2000 DAN 16 M, Zona A o B

Suport metàl·lic normalitzat de 2000 DAN d'esforç i 16 metres d'alçada, plantat en zona A o B. Incorpora; excavació de terreny, formigó H-150 i fonaments.

1 3,000 3,00

AE1032 u Suport metàl·lic N 3000 DAN 16 M, Zona A o B

Suport metàl·lic normalitzat de 3000 DAN d'esforç i 16 metres d'alçada, plantat en zona A o B. Incorpora; excavació de terreny, formigó H-150 i fonaments.

1 1,000 1,00

AE3000 u Armat triangular 1C Metàl·lic 4500 DAN, 1,5 M Zona A-B

Armat triangular per un circuit muntat en suport metàl·lic de fins a 4500 DAN d'esforç , semicreueta de 1,5 metres, peça d'amarratge, ferratge amb cadena

de suspensió i la seva col·locació.

1 4,000 4,00

AF1356 u Compl. Aisla. Polim Fase cent. 170/555 LA-56

Complement per aillament polimèric tipus 170/555 fins a 36kV en la fase central, per a conductor LA-56. Amb grillet , grapes, rotilar normal r-16.

1 4,000 4,00

Page 253: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estat de Medicions

255

AF1400 u Amarratge 1costat Aisla. Polim 170/555 LA-56

Amarratge per un costat amb aïllament polimèric del tipus 170/555 fins a 36kV per a conductor LA-56, amb grillet , grapes, rotilar normal r-16.

1 3,000 3,00

AF1420 u Doble Amarra. 1costat Aisla. Polim 170/555 LA-56

Doble amarratge per un costat amb aïllament polimèric del tipus 170/555 fins a 36kV per a conductor LA-56, amb grillet , grapes, rotilar normal r-16.

1 4,000 4,00

AG1033 u Senyalització Suport metàl·lic -fecsa-

Senyalització de suport metàl·lic de la companyia fecsa. Ròtul d'identificació,

sanyal de risc elèctric, banda de protecció de plàstic de 20mm i la seva instal·lació.

1 4,000 4,00

AG1043 u Complement Senyalització Aparamenta, fecsa

Complement de senyalització d'aparamenta en suport metàl·lic, amb ròtul de

maniobra exterior fecsa, banda de protecció de plàstic de 20mm, i la seva instal·lació.

1 1,000 1,00

AH1300 u Electrode i PAT Suport metàl·lic zona normal

Electròde i posta a terra en suport metàl·lic instal·lat en zona normal. Incorpora cinta de protecció anticorrossiva de 10m, inclou l'obertura d'un metre de rasa

de 0,3x0,5m a tot el terreny, anclat de l'electròde, estesa de conductor de terra protegit amb PVC subjectada al suport, el connexionat del cable i col·locació de la grapa al electròde i efectuant finalment el tapat de la rasa. Es confeccionarà un croquis a mà açada, de la situació del electròdes i indicant els resultats de

mesura de la posta a terra.

1 4,000 4,00

AH1400 u Baixada PAT Suport metàl·lic 12m amb aparamenta conversió

Baixada de conductor Cu RV 0,6/1kV 1x50mm2, fins a 12 metres, per a suport

metàl·lic amb aparmenta i conversió, amb terminal de Cu, connexió posta a terra Cu.

1 1,000 1,00

Page 254: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estat de Medicions

256

AH1410 u Compl. ML baixada PAT,suport metàl·lic i conv.

Complement per metre linial per baixada de posta a terra, per a suport metàl·lic amb aparamenta i conversió.

1 4,000 4,00

AJ1025 u Seccionador III 36 kV 400A

Seccionador tripular, exterior fins a 36 kV i 400A, amb plataforma aïllant sobre suport de 25kV.

1 1,000 1,00

AK1000 u Conversió aereo-subterrania 1C

Conversió aereo-subterrania per a un circuit. Amb l'aportació de kg de ferro galavanitzat en calent, tallat, soldat, i empotrats. Amb col·locació per a conjunt

parallamps MT a suport existent, i els seus ferratges per a suports de les terminacions i parallamps.

1 1,000 1,00

AK1028 u Llosa formigó mallat i pintura aillant

Llosa de formigó mallat amb malla equipotencial, excavació de terreny i pintura aillant

1 2,000 2,00

AK1035 u Suplement conjunt parallamps 25 kV

Suplement per a conjunt de parallamps de fins a 25 kV Oxid.cinc-distribució.

1 2,000 2,00

X20413 u Retivar vanos existents MT

Retivar vano i circuit existent, inclou el treure les retencions, deixar els cables de les grapes de suspensió, regular i tornar a grapar o retencionar.

1 1,000 1,00

DD1030 u Conj. Terminacions ext. 1C 150mm2 AL 18/30kV

Conjunt de terminacions exteriors per a un circuit de 150mm2 AL, inclou la

connexió de la pantalla del circuit de terres, així com la pujada del conductor al suport protegint-lo amb un tub d'acer galvanitzat i amb brides.

1 1,000 1,00

Page 255: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estat de Medicions

257

X25105 u Maniobra R.A.M.T. amb secc. En 3 o més llocs

Maniobres necessaries per la creació d'una zona protegida i la devolució de la mateixa a la explotació normal, inclou la maniobra de tres o més aparells de seccionament situats a llocs diferents considerablement separats entre si.

1 1,000 1,00

FRANCESC ESQUERRA MIRÓ

ENG. TÈCNIC INDUSTRIAL

Nº COL·LEGIAT: 123041

La propietat

Tarragona, a 04 d’Abril del 2006.

Page 256: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric

6. Pressupost

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Electricitat.

AUTOR: Francesc Esquerra i Miró. DIRECTOR: Jordi Garcia Amorós.

DATA: 04 / 2006.

Page 257: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

259

6 Pressupost

6.1 Preus Unitaris CAPÍTOL 1: EQUIPAMENT DE GENERACIÓ

Codi Ud Descripció Preu

IM42123 u Turbina Kaplan Model D-868-AEV, eix vertical 88.000,00 €

IK52143 u Reixa i epuip netejareixes automàtic 1.680,00 €

IK52145 u Acoplament elàstic entre eixos generador-multiplicador 448,00 €

IK52150 u Acoplament elàstic entre eixos turbina-multiplicador 448,00 €

IK53849 u Multiplicador de velocitat, corretja plana SIEGLING 2.500,00 €

ID46278 u Tub aspiració, acodada 8mm 5.000,00 €

FR13598 u Conducció d'entrada, circular 8mm 1.800,00 €

GF37691 u Generador Asíncron 280 kW, 50Hz, 1500rpm, IP23 7.500,00 €

IC53283 u Carril montatge i elements de posta en marxa 1.200,00 €

IC54643 u Organ de guarda V-204-A, comporta automàtica 11.000,00 €

X24539 u Instal·lació sobre ubicació, reglatges i assajos 7.000,00 €

Page 258: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

260

CAPÍTOL 2: INSTAL·LACIÓ EQUIPAMENT DE LA MINICENTRAL

Codi Ud Descripció Preu

PK47623 u Xemeneia d'equilibri acer inox. AISI-316 1.400,00 €

PK58343 u Bancada formigó tipus terra flotant 275,00 €

PK52489 u Làmina cauchú 20kr/m2, espessor 3mm 4.800,00 €

PK52494 u Amortiguador cauchú baixa freqüència 56,00 €

PK54594 u Vàlvula cònica de fundició, PN16. UNE 196 76, 196 80 i 196 81. 66,00 €

PK54672 u Armari metàl·lic tancament normalitzat 210,60 €

PK55272 u Pletines reixades 60x10. Perfil en U de 120mm 55,42 €

PK55307 u Manòmetre pressió 0-6kg/cm2, esfera de 100mm. 183,00 €

PK56012 u Caixa de borns ABB metron 11.000,00 €

Page 259: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

261

CAPÍTOL 3: REGULACIÓ I CONTROL DE LA MINICENTRAL

Codi Ud Descripció Preu

EL42564 u Equip de condensadors, Varplus M1/M4 1.400,00 €

EM51246 u Autòmat programable OMRON, CPU C200HE-42-E 275,00 €

EM53567 u Interface NT31 1.200,00 €

EM53895 u Regulador tensió 712,00 €

EM54246 u Captador de nivell CNM 4200 hidroestàtic 290,00 €

EM54356 u Armari Control- Maniobra minicentral 8.745,00 €

Page 260: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

262

CAPÍTOL 4: EQUIPAMENT ELÈCTRIC BAIXA TENSIÓ SUBCAPÍTOL 1: QUADRE GENERAL D'ACOBLAMENT DE LA MINICENTRAL

Codi Ud Descripció Preu

EL23486 u Armari metàl·lic xapa electronitzada 2,5mm 568,00 €

EL25492 u Interruptor Automàtic Siemens MASTERPAC, 1600A, 80kA. 1.356,00 €

EL23492 u Interruptor Diferencial , 300mA, 1600 A. 55,00 €

EL24072 u Amperímetre escala 0-500-1000-1500 43,00 €

EL24172 u Voltímetre escala 0-100-200-300-400 43,00 €

SUBCAPÍTOL 2: QUADRE DE PROTECCIÓ DEL GRUP Codi Ud Descripció Preu

EL23486 u Armari metàl·lic xapa electronitzada 2,5mm 568,00 €

EL25492 u Interruptor Automàtic Siemens MASTERPAC, 1600A, 80kA. 1.356,00 €

EL23492 u Interruptor Diferencial , 300mA, 1600 A. 12,00 €

EL24072 u Amperímetre escala 0-500-1000-1500 42,00 €

EL24172 u Voltímetre escala 0-100-200-300-400 42,00 €

EL34172 u Sistema de control i protecció del grup S2000 G01 2.300,00 €

SUBCAPÍTOL 3: QUADRE DE SERVEIS AUXILIARS Codi Ud Descripció Preu

EL23486 u Armari metàl·lic xapa electronitzada 2,5mm 568,00 €

EL26392 u Interruptor Automàtic Siemens MASTERPAC, 50A, 16kA. 1.356,00 €

EL24072 u Amperímetre escala 0-100 42,00 €

EL24172 u Voltímetre escala 0-100-200-300-400 42,00 €

EL25372 u Conductors de Cu petita secció, 750V d'aillament 42,00 €

Page 261: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

263

SUBCAPÍTOL 4: CONNEXIÓ QUADRE GENERAL AMB TRAFO Codi Ud Descripció Preu

BA11203 u Estesa de conductor Rz 3x150 AL/80 ALM grapat 384,75 €

BG40802 u Creuament subterrani RV 3x240/150 AL A Rz 3x150/80 ALM 180,00 €

CC11307 u Estesa 2Circuits 3x240+1x150 subterrani 98,70 €

CJ30205 u Metre Linial de rasa 2C.BT obert. Mixta sorra 118,30 €

CV1000 u Cata localització serveis BT 76,00 €

CV1130 u Suplement m3 excavació roca BT 33,60 €

CV1200 u Marcar, medir, confeccionar plànol 65,00 €

Page 262: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

264

CAPÍTOL 5: EQUIPAMENT CENTRE DE MESURA

Codi Ud Descripció Preu

GY5480 u Equip reles de protecció MAYVASA 4.505,00 €

GY5530 u Equipament de mesura energia activa/reactiva imp/exp 1.500,00 €

FA2350 u Cel·la Modular de línia 36kV Sf6 400A 1.270,00 €

FA2460 u Cel·la Modular de protecció 36kV Sf6 400A 1.856,00 €

FA2100 u Terminacions pont Mitja Tensió 36kV. 192,00 €

FC1000 u Electròde complert de posta a terra 86,40 €

FC1120 u Metre linial cable terra despullat amb rasa 0,3x0,5 160,00 €

FG1020 u Instal·lar transformador a CT acces directe 83,00 €

FG1280 u Fusibles de 20A 36kV per trafos 250-400kVA 50,00 €

FH1020 u Plaques indicatives de seguretat FECSA CT 25kV 45,00 €

FL1122 u CT Superficie 25 kV 400 kVA 2 Portes 8.300,00 €

FL1140 u Transformador 400 kVA 4.220,00 €

6704114 u Fusible cartutx 25kV curva Tipus APR 54,00 €

6753337 u Conjunt de Candaus 45,00 €

Page 263: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

265

CAPÍTOL 6: XARXA DE MITJA TENSIÓ SUBCAPÍTOL 1: CONNEXIÓ NOU CM AMB CT 1171

Codi Ud Descripció Preu

DD1042 u Conjunt Terminacions apant. 1C. 240mm2 AL 18/30kV 384,00 €

DC1002 u Estesa d'un circuit de 3x240+1x150mm2 AL 18/30kV 602,80 €

DJ2402 u Metre linial de rasa 1C. MT calçada-sorra-morter asfàl. Mixta 2.086,00 €

DJ2404 u Metre linial de rasa 1C. MT en calçada-2 tubs formig. Mixta 308,70 €

DV1000 u Cata localització serveis MT 114,00 €

DJ9900 u Suplement m3 excavació roca MT 237,60 €

DV1906 u Marcar, medir, confeccionar plànol 65,00 €

X45111 u Maniobra a L.S.M.T. zona prot. Realització treballs 35,60 €

SUBCAPÍTOL 2: AFECTACIÓ XARXA DE MITJA TENSIÓ Codi Ud Descripció Preu

AA1000 u Metre d'estesa 1C.3xLA-56 387,50 €

AA2000 u Connexió 1C. conductor LA-56 amb LA-56 10,96 €

AE1022 u Suport metàl·lic N 2000 DAN 16 M, Zona A o B 2.265,00 €

AE1032 u Suport metàl·lic N 3000 DAN 16 M, Zona A o B 895,00 €

AE3000 u Armat triangular 1C Metàl·lic 4500 DAN, 1,5 M Zona A-B 216,00 €

AF1356 u Compl. Aisla. Polim Fase cent. 170/555 LA-56 112,00 €

AF1400 u Amarratge 1costat Aisla. Polim 170/555 LA-56 2.616,00 €

AF1420 u Doble Amarra. 1costat Aisla. Polim 170/555 LA-56 860,00 €

AG1033 u Senyalització Suport metàl·lic -fecsa- 16,00 €

AG1043 u Complement Senyalització Aparamenta, fecsa 2,00 €

AH1300 u Electrode i PAT Suport metàl·lic zona normal 119,20 €

Page 264: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

266

AH1400 u Baixada PAT Suport metàl·lic 12m amb aparamenta conversió 44,10 €

AH1410 u Compl. ML baixada PAT,suport metàl·lic i conv. 10,00 €

AJ1025 u Seccionador III 36 kV 400A 795,00 €

AK1000 u Conversió aereo-subterrania 1C 175,00 €

AK1028 u Llosa formigó mallat i pintura aillant 686,00 €

AK1035 u Suplement conjunt parallamps 25 kV 196,00 €

X20413 u Retivar vanos existents MT 36,00 €

DD1030 u Conj. Terminacions ext. 1C 150mm2 AL 18/30kV 156,00 €

X25105 u Maniobra R.A.M.T. amb secc. En 3 o més llocs 125,00 €

Page 265: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

267

6.2 Pressupost General CAPÍTOL 1: EQUIPAMENT DE GENERACIÓ

Codi Ud Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Import

IM42123 u Turbina Kaplan Model D-868-AEV, eix vertical

Turbina Kaplan mòdel D-898-ERD, de 262kW de potencia a l'eix, velocitat específica de 524 rpm, diametre del rodet 850mm,

d'implantació en salt de canal i en posició de l'eix vertical, maniobra de pales automàtica i directrius fixes. Palier inferior

regulat i superior amb tope de rentensió rodillos+rotula de rodillos. Espesor de la xapa 12mm, cabal d'arrancada 812l/s, rendiment 86%, 4 pales de material Cupro-alu. Cobertura del

rodet cilindrica, tancament de pales amb resorts, xasis d'acoblament, protecció anticorrossió, pintura Verde RAL6012

Epoxy.

1 88000 88.000,00 €

IK52143 u Reixa i epuip netejareixes automàtic

Reixa i epuipament netejar les reixes amb sistema automàtic

1 1680 1.680,00 €

IK52145 u Acoplament elàstic entre eixos generador-multiplicador

Acoplament elàstic entre els eixos del generador i el multiplicador

1 448 448,00 €

IK52150 u Acoplament elàstic entre eixos turbina-multiplicador

Acoplament elàstic entre els eixos de la turbina i el multiplicador

1 448 448,00 €

IK53849 u Multiplicador de velocitat, corretja plana SIEGLING

Multiplicador de velocitat, corretja plana SIEGLING/HABASIT, index de multiplicació 5, i lubricació per barbotei, incorpora

termòmetre per Tª oli i termostat per cada coixinet, velocitat primària- secundaria 524,43-1500 rpm, rendiment 97%. Pot. 300

kW. 1 2500 2.500,00 €

Page 266: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

268

ID46278 u Tub aspiració, acodada 8mm

Tub aspiració en forma acodada i una espessor de 8mm.

Construcció metál·lica i de la mateixa protecció anticorrossió que la turbina.

1 5000 5.000,00 €

FR13598 u Conducció d'entrada, circular 8mm

Conducció d'entrada en forma circular i una espessor de 8mm. Construcció metál·lica i de la mateixa protecció anticorrossió

que la turbina.

1 1800 1.800,00 €

GF37691 u Generador Asíncron 280 kW, 50Hz, 1500rpm, IP23

Generador asíncron de 280 kW de potència, freqüència 50Hz, i una velocitat nominal 1500rpm, grau de protecció IP23,

Un=400V, factor de potència 82%, rendiment 92%. Sondes en els arrollamientos tipus PTC. Connexió estrella. Incorpora;

dinamo tacomètrica, termòmetre de resistència, sondes tèrmiques, termòmetre d'esfera amb coixinets, tres trafos

d'intensitat 200/5 5A. 1 7500 7.500,00 €

IC53283 u Carril montatge i elements de posta en marxa

Carril montatge i elements de posta en marxa, inclosa la mà d'obra

1 1200 1.200,00 €

IC54643 u Organ de guarda V-204-A, comporta automàtica

Organ de guarda, Mòdel V-204-A, comporta i funcionament automàtics; obertura amb cilindre hidràulic i tancament amb

contrapesos.

1 11000 11.000,00 €

X24539 u Instal·lació sobre ubicació, reglatges i assajos

Instal·lació sobre ubicació, reglatges i assajos per la posada

apunt de la instal·lació de l'equipament de generació amb ajuda tècnica inclosa.

1 7000 7.000,00 €

TOTAL CAPITOL 1: EQUIPAMENT DE GENERACIÓ.............. 126.576,00 € El total del capítol 1, ascendeix a la quantitat de cent vint-i-sis mil, cinc cents setanta sis euros.

Page 267: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

269

CAPÍTOL 2: INSTAL·LACIÓ EQUIPAMENT DE LA MINICENTRAL

Codi Ud Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Import

PK47623 u Xemeneia d'equilibri acer inox. AISI-316

Xemeneia d'equilibri d'acer inoxidable AISI-316 de doble paret aillada, de 500mm de diametre, amb certificat d'homologació, incloent suport i

tots els accessoris per la instal·lació. 1 1400 1.400,00 €

PK58343 u Bancada formigó tipus terra flotant

Construcció d'una bancada de formigó del tipus de terra flotant, amb dimensions de 3000x630x400 mm.

1 275 275,00 €

PK52489 u Làmina cauchú 20kr/m2, espessor 3mm Làmina de cauchú, de 20kr/m2 i 3mm d'espessor. 4 1200 4.800,00 €

PK52494 u Amortiguador cauchú baixa freqüència

Amortiguador de cauchú, de baixa freqüència de resonància, degudament instal·lat sota l'equip del grup de la minicentral.

4 14 56,00 €

PK54594 u Vàlvula cònica de fundició, PN16. UNE 196 76, 196 80 i 196 81.

Vàlvula de tancament cònic de fundició, diàmetre nominal, PN16.

Segons UNE 196 76, 196 80 i 196 81, inclosos els accessoris d'instal·lació.

2 33 66,00 €

PK54672 u Armari metàl·lic tancament normalitzat

Armari metàl·lic amb tancament normalitzat, per la instal·lació del comptador elèctric. 900x900x300 mm.

1 210,5 210,50 €

PK55272 u Pletines reixades 60x10. Perfil en U de 120mm

Pletines reixades de ferro de 60x10, i separació entre pletines de 60 mm. Perfil en U de 120mm.

4 13,855 55,42 €

Page 268: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

270

PK55307 u Manòmetre pressió 0-6kg/cm2, esfera de 100mm.

Manòmetre per a una pressió de 0 a 6kg/cm2, d'esfera de 100mm de

diàmetre, inclòs accessoris i instal·lació 1 183 183,00 €

PK56012 u Caixa de borns ABB metron

Caixa de borns ABB metron. Inclòs instal·lació.

1 11000 11.000,00 €

TOTAL CAPITOL 2: INSTAL·LACIÓ EQUIPAMENT DE LA MINICENTRAL.............. 18.045,92 € El total del capítol 2, ascendeix a la quantitat de divuit-mil quaranta-cinc euros, i noranta-dos cèntims

d'euro.

Page 269: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

271

CAPÍTOL 3: REGULACIÓ I CONTROL DE LA MINICENTRAL

Codi Ud Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Import

EL42564 u Equip de condensadors, Varplus M1/M4

Equip de condensadors, amb cabina metàl·lica, del tipus Varplus M1/M4, 200 kVAr. amb cotactors específics pel comandament dels

condensadors i fusibles de protecció. Un=400V, 50Hz, tol·lerància sobre capacitat 0+10%, aillament 0,66kV, Imax=1,5In, Umax=520, protecció IP31, classeH. Color RAL 7032-RAL1019-Belge. Normes CEI 439-1,

UNE EN 60439,1

1 1400 1.400,00 €

EM51246 u Autòmat programable OMRON, CPU C200HE-42-E

Autòmat programable OMRON, CPU C200HE-42-E, amb font

d'alimentació C20011W-PA204, rack de 8 slots C200HW-BC081, inclòs mòdul de 16 sortides, relé C200H-OC226N.

1 275 275,00 €

EM53567 u Interface NT31

Interface NT31, amb accessoris totalment instal·lats.

1 1200 1.200,00 €

EM53895 u Regulador tensió

Regulador de tensió amb un dispositiu de regulació per tiristors i limitadors adicionals, accessoris totalment instal·lats.

1 712 712,00 €

EM54246 u Captador de nivell CNM 4200 hidroestàtic

Captador de nivell CNM 4200, mitjançant mesura de pressió

hidroestàtica, senyal de sortida a 4-20mA, alimentació al sensor AT30E inclòs cablejat als organs de nivell i control.

1 290 290,00 €

EM54356 u Armari Control- Maniobra minicentral

Armari de control i maniobra de la minicentral, situat a sala de control i aparamenta de mesura i control.

1 8745 8.745,00 €

TOTAL CAPITOL 3: REGULACIÓ I CONTROL DE LA MINICENTRAL.............. 12.622,00 €

El total del capítol 3, ascendeix a la quantitat dedotze mil, sis cents vint-i-dos euros.

Page 270: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

272

CAPÍTOL 4: EQUIPAMENT ELÈCTRIC BAIXA TENSIÓ SUBCAPÍTOL 1: QUADRE GENERAL D'ACOBLAMENT DE LA MINICENTRAL

Codi Ud Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Import

EL23486 u Armari metàl·lic xapa electronitzada 2,5mm

Armari metàl·lic construit amb xapa electronitzada de 2,5mm d'espessor, amb revestiment de pintura, cablejat i cartells de

senyalització dels circuits.

1 568 568,00 €

EL25492 u Interruptor Automàtic Siemens MASTERPAC, 1600A, 80kA.

Interruptor Automàtic, Mòdel Siemens MASTERPAC, Baixa

Tensió de 4 pols per protecció circuit BT de 1600A d'intensitat nominal, i amb poder de tall de 80kA.

1 1356 1.356,00 €

EL23492 u Interruptor Diferencial , 300mA, 1600 A.

Interruptor Diferencial amb intensitat de defecte 300mA de 4 pols i 1600 A d'intensitat nominal. Degudament instal·lat amb

accessoris de connexionat totalment instal·lats.

1 55 55,00 €

EL24072 u Amperímetre escala 0-500-1000-1500

Amperímetre de fons d'escala 0-500-1000-1500, per control d'intensitat.

1 43 43,00 €

EL24172 u Voltímetre escala 0-100-200-300-400

Voltímetre amb fons d'escala 0-100-200-300-400, per control de tensió.

1 43 43,00 €

Page 271: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

273

CAPÍTOL 4: EQUIPAMENT ELÈCTRIC BAIXA TENSIÓ SUBCAPÍTOL 2: QUADRE DE PROTECCIÓ DEL GRUP

Codi Ud Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Import

EL23486 u Armari metàl·lic xapa electronitzada 2,5mm

Armari metàl·lic construit amb xapa electronitzada de 2,5mm d'espessor, amb revestiment de pintura, cablejat i cartells de

senyalització dels circuits.

1 568 568,00 €

EL25492 u Interruptor Automàtic Siemens MASTERPAC, 1600A, 80kA.

Interruptor Automàtic, Mòdel Siemens MASTERPAC, Baixa Tensió de

4 pols per protecció circuit BT de 1600A d'intensitat nominal, i amb poder de tall de 80kA.

1 1356 1.356,00 €

EL23492 u Interruptor Diferencial , 300mA, 1600 A.

Interruptor Diferencial amb intensitat de defecte 300mA de 4 pols i

1600 A d'intensitat nominal. Degudament instal·lat amb accessoris de connexionat totalment instal·lats.

1 12 12,00 €

EL24072 u Amperímetre escala 0-500-1000-1500

Amperímetre de fons d'escala 0-500-1000-1500, per control d'intensitat.

1 42 42,00 €

EL24172 u Voltímetre escala 0-100-200-300-400

Voltímetre amb fons d'escala 0-100-200-300-400, per control de tensió.

1 42 42,00 €

EL34172 u Sistema de control i protecció del grup S2000 G01

S2000 G01, sistema de control i protecció del grup.

1 2300 2.300,00 €

Page 272: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

274

CAPÍTOL 4: EQUIPAMENT ELÈCTRIC BAIXA TENSIÓ SUBCAPÍTOL 3: QUADRE DE SERVEIS AUXILIARS

Codi Ud Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Import

EL23486 u Armari metàl·lic xapa electronitzada 2,5mm

Armari metàl·lic construit amb xapa electronitzada de 2,5mm d'espessor, amb revestiment de pintura, cablejat i cartells de senyalització dels circuits.

1 568 568,00 €

EL26392 u Interruptor Automàtic Siemens MASTERPAC, 50A, 16kA.

Interruptor Automàtic, Mòdel Siemens MASTERPAC, Baixa Tensió de 4 pols

per protecció circuit BT de 50A d'intensitat nominal, i amb poder de tall de 16kA.

1 1356 1.356,00 €

EL26422 u Interruptor Diferencial QSA, 300mA, 25 A.

Interruptor Diferencial amb intensitat de defecte 300mA de 4 pols i 25 A

d'intensitat nominal per protecció de fuga QSA. Degudament instal·lat amb accessoris de connexionat totalment instal·lats.

1 12 12,00 €

EL24072 u Amperímetre escala 0-100

Amperímetre de fons d'escala 0-100, per control d'intensitat.

1 42 42,00 €

EL24172 u Voltímetre escala 0-100-200-300-400

Voltímetre amb fons d'escala 0-100-200-300-400, per control de tensió.

1 42 42,00 €

EL25372 u Conductors de Cu petita secció, 750V d'aillament

Conductors de Cu de petita secció; 2,5mm2, 4mm2, 6mm2, etc. d'aillament de 750V.

1 42 42,00 €

Page 273: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

275

CAPÍTOL 4: EQUIPAMENT ELÈCTRIC BAIXA TENSIÓ SUBCAPÍTOL 4: CONNEXIÓ QUADRE GENERAL AMB TRAFO

Codi Ud Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Import

BA11203 u Estesa de conductor Rz 3x150 AL/80 ALM grapat

Estesa de conductor Rz 3x150 AL/80 ALM, incorpora; conductor de 150

mm2, suport amb abraçadera i claus, Forat amb potro a paret i col·locació de suport-abraçadera-taco-calu.

75 5,13 384,75 €

BG40802 u Creuament subterrani RV 3x240/150 AL A Rz 3x150/80 ALM

Creuament subterrani RV 3x240/150 AL A Rz 3x150/80 ALM, incorpora; maniguito per entroncament 240/150, abraçadera amb suport i clau, tub

d'hacer per protecció cables 100mm, tub aillant rígid de d=90mm, capuxó prot. Quatre sortidescable tub.

2 90 180,00 €

CC11307 u Estesa 2Circuits 3x240+1x150 subterrani

Estesa de conductor de dos circuits de 3x240+1x150, en subterrani. Incorpora el conductor i l'estesa del conductor per la rasa.

10 9,87 98,70 €

CJ30205 u Metre Linial de rasa 2C.BT obert. Mixta sorra

Metre linial de rasa de dos circuits, incorpora; l'obertura i demolició d'1m de rasa de 0,4m d'amplada i 0,7m de profunditat, ballat, col·locació de

proteccions i tapat amb retirada de terres sobrants.

10 11,83 118,30 €

CV1000 u Cata localització serveis BT

Cata localització de serveis BT, incorpora l'obertura i demolició d'1 metre de cata de 0,6m d'ample i 1m de profunditat, ballat, tapat i reposició del

paviment.

2 38 76,00 €

CV1130 u Suplement m3 excavació roca BT

Suplement m3 excavació roca BT, s'utilitza per rases amb roca normal, 20% roca.

0,56 60 33,60 €

Page 274: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

276

CV1200 u Marcar, medir, confeccionar plànol

Sobre terreny es marquen els treballs a realitzar per comprovar la viabilitat de l'execució, confeccionar plànol de l'obra realitzada, segons normativa

vigent, realització plànol As-built. Plànol de rases fins a 15m.

1 65 65,00 €

TOTAL CAPITOL 4: EQUIPAMENT ELÈCTRIC BAIXA TENSIÓ.............. 9.403,35 € El total del capítol 4, ascendeix a la quantitat de nou mil, quatre cents tres euros, i trenta-cinc cèntims

d'euro.

Page 275: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

277

CAPÍTOL 5: EQUIPAMENT CENTRE DE MESURA

Codi Ud Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Import

GY5480 u Equip reles de protecció MAYVASA

Equip de protecció de la marca MAYVASA, amb reles de protecció 51/50 - 81/80 - 27 - 64 - 59 , incorporen accessoris de instal·lació.

1 4505 4.505,00 €

GY5530 u Equipament de mesura energia activa/reactiva imp/exp

Equipament de mesura d'energia activa i energia reactiva d'importació i exportació, incorporen accessoris de instal·lació.

1 1500 1.500,00 €

FA2350 u Cel·la Modular de línia 36kV Sf6 400A

Cel·la modular de línia, conjunt estanc CAS 410 en atmosfera de

hexaflorur de sofre, de 36 kV de tensió nominal, per una intensitat de 400 A, col·locació cel·la modular Sf6 MT accès directe.

1 1270 1.270,00 €

FA2460 u Cel·la Modular de protecció 36kV Sf6 400A

Cel·la modular de protecció 36kV Trafo, conjunt estanc CAS 410 en

atmosfera de hexaflorur de sofre, per una intensitat de 400 A, col·locació cel·la modular Sf6 MT accès directe.

1 1856 1.856,00 €

FA2100 u Terminacions pont Mitja Tensió 36kV.

Terminacions del pont de Mitja Tensió 36kV, incorpora; termincacions interiors termorretractils, terminacions enxufables i acodades, col·locació terminacions interiors per cable sec i termincaions

enxufables 18/30kV.

1 192 192,00 €

FC1000 u Electròde complert de posta a terra

Electròde complert de posta a terra, amb cinta de protecció anticorrosiva 10m, pica llisa PL-20 posta tera, grapa connexió pica

posta terra. Col·locació electrode posta aterra i grapa amb electròde PAT.

8 10,8 86,40 €

Page 276: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

278

FC1100 u Metre linial cable terra aillat amb rasa 0,3x0,5

Metre linial cable de Cu RV 0,6/1kV 1x50mm2 de terra aillat amb rasa de 0,3x0,5m, i col·locació de cable per rasa.

20 8 160,00 €

FC1120 u Metre linial cable terra despullat amb rasa 0,3x0,5

Metre linial cable de Cu despullat de 50mm2, de terra amb rasa 0,3x0,5, i col·locació de cable per rasa.

20 8 160,00 €

FG1020 u Instal·lar transformador a CT acces directe

Instal·lar transformador a CT acces directe, incorpora la instal·lació d'un transformador, la connexió dels circuits de MT, BT i termòmetre,

conectar a terra la tapa i cuba del transformador, treure o posar oli desmontant el dipòsit si és necessari, tornant a montar i desplaçar les

plauqes indicadores, tambè inclou el carregament, transport i descàrrega del transformador.

1 83 83,00 €

FG1280 u Fusibles de 20A 36kV per trafos 250-400kVA

Fusibles per trafos 250-400kVA, incorpora tres fusibles de cartutx FLAP 36kV/20A

1 50 50,00 €

FH1020 u Plaques indicatives de seguretat FECSA CT 25kV

Plaques indicatives de seguretat FECSA CT 25kV, incorpora; banqueta aillant int 25kV, cartell de plàstic primers auxilis, cartell

instruc. Maniobra, ròtul d'identificació del CT, senyal de risc, candau per aparamenta exterior.

1 45 45,00 €

FL1122 u CT Superficie 25 kV 400 kVA 2 Portes

Centre de transformació en superfície, de 25kV per a trafo de 400kVA, i dues portes amb accès directe. Incorpora; Ferratge de subjecció de les

cel·les, pont de mitja tensió 18/30kV 150mm2 CT superficie, pont de baixa tensió CT superficie 400kVA, armari BT, circuit de terres interior

al CT de sup, circuit d'enllumenat i protecció CT, mampara de protecció pel trafo, instal·lar transformador en accès directe, fusibles 25A 25kV

per trafo 400kVA.

1 8300 8.300,00 €

Page 277: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

279

FL1140 u Transformador 400 kVA Transformador 400 kVA/36/25/B2 +10% 6 tomas 1 4220 4.220,00 €

6704114 u Fusible cartutx 25kV curva Tipus APR Fusible cartutx 25kV curva Tipus APR 3 18 54,00 €

6753337 u Conjunt de Candaus

Candaus; dos candaus per les portes del CT, i tres candaus per el trafo.

1 45 45,00 €

TOTAL CAPITOL 5: EQUIPAMENT CENTRE DE MESURA.............. 22.526,40 € El total del capítol 5, ascendeix a la quantitat de vint-i-dos mil, cinc cents vint-i-sis euros, i quaranta

cèntims d'euro.

Page 278: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

280

CAPÍTOL 6: XARXA DE MITJA TENSIÓ SUBCAPÍTOL 1: CONNEXIÓ NOU CM AMB CT 1171

Codi Ud Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Import

DD1042 u Conjunt Terminacions apant. 1C. 240mm2 AL 18/30kV

Conjunt Terminacions apantallades d'un circuit de AL 240mm2 18/30kV. Incorpora; tres terminacions atornillades i enxufables apantallades i la

seva col·locació a cel·la de línia.

2 192 384,00 €

DC1002 u Estesa d'un circuit de 3x240+1x150mm2 AL 18/30kV

Estesa de conductor d'un circuit de 3x240+1x150mm2 AL 18/30kV, en subterrani. Incorpora el conductor i l'estesa del conductor per la rasa.

55 10,96 602,80 €

DJ2402 u Metre linial de rasa 1C. MT calçada-sorra-morter asfàl. Mixta

Metre linial de rasa d'un circuit MT en calçada, sorra i morter asfàltic. Incorpora; l'obertura i demolició d'1m de rasa de 0,4m d'amplada i 0,9m de profunditat, ballat, col·locació de proteccions i tapat amb retirada de

terres sobrants. 70 29,8 2.086,00 €

DJ2404 u Metre linial de rasa 1C. MT en calçada-2 tubs formig. Mixta

Metre linial de rasa d'un circuit MT en calçada i dos tubs formifonats. Incorpora; l'obertura i demolició d'1m de rasa de 0,4m d'amplada i 0,9m de profunditat, ballat, col·locació de proteccions i tapat amb retirada de

terres sobrants.

7 44,1 308,70 €

DV1000 u Cata localització serveis MT

Cata localització de serveis MT, incorpora l'obertura i demolició d'1 metre de cata de 0,6m d'ample i 1m de profunditat, ballat, tapat i reposició del

paviment. 3 38 114,00 €

DJ9900 u Suplement m3 excavació roca MT

Suplement m3 excavació roca BT, s'utilitza per rases amb roca normal, 20% roca.

3,96 60 237,60 €

Page 279: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

281

DV1906 u Marcar, medir, confeccionar plànol

Sobre terreny es marquen els treballs a realitzar per comprovar la viabilitat de l'execució, confeccionar plànol de l'obra realitzada, segons normativa vigent, realització plànol As-built. Plànol de rases superiors a

15m i fins a 100m. 1 65 65,00 €

X45111 u Maniobra a L.S.M.T. zona prot. Realització treballs

Maniobra a L.S.M.T. zona prot. Amb realització de treballs. Compren tots els treballs necessàris perquè una part de la xarxa subterrania MT quedi constituida com a zona de treball, i per retornar posteriorment la mateixa a la seva explotació normal. Les corresponents maniobres del aparells de

tall, es realitzaran al lloc i moment estipulats per el centre de control de companyia. Així com la verificació de falta de tensió, de posta a terra i en

curtcircuit, etc.Tambè inclou la delimitació i protecció de la zona protegida.

1 35,6 35,60 €

Page 280: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

282

CAPÍTOL 6: XARXA DE MITJA TENSIÓ SUBCAPÍTOL 2: AFECTACIÓ XARXA DE MITJA TENSIÓ

Codi Ud Descripció Uts Longitud Amplada Alçada Parcials Quantitat Preu Import

AA1000 u Metre d'estesa 1C.3xLA-56

Metre d'estesa d'un circuit de conductor 3xLA-56 a intemperie despullat.

310 1,25 387,50 €

AA2000 u Connexió 1C. conductor LA-56 amb LA-56

Connexió un circuit de conductor LA-56 amb LA-56, amb connector ampact LA-56/LA.56, blau.

1 10,96 10,96 €

AE1022 u Suport metàl·lic N 2000 DAN 16 M, Zona A o B

Suport metàl·lic normalitzat de 2000 DAN d'esforç i 16 metres d'alçada, plantat en zona A o B. Incorpora; excavació de terreny, formigó H-150 i

fonaments.

3 755 2.265,00 €

AE1032 u Suport metàl·lic N 3000 DAN 16 M, Zona A o B

Suport metàl·lic normalitzat de 3000 DAN d'esforç i 16 metres d'alçada, plantat en zona A o B. Incorpora; excavació de terreny, formigó H-150 i

fonaments.

1 895 895,00 €

AE3000 u Armat triangular 1C Metàl·lic 4500 DAN, 1,5 M Zona A-B

Armat triangular per un circuit muntat en suport metàl·lic de fins a 4500 DAN d'esforç , semicreueta de 1,5 metres, peça d'amarratge, ferratge

amb cadena de suspensió i la seva col·locació.

4 54 216,00 €

AF1356 u Compl. Aisla. Polim Fase cent. 170/555 LA-56

Complement per aillament polimèric tipus 170/555 fins a 36kV en la fase central, per a conductor LA-56. Amb grillet , grapes, rotilar normal r-16.

4 28 112,00 €

Page 281: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

283

AF1400 u Amarratge 1costat Aisla. Polim 170/555 LA-56

Amarratge per un costat amb aïllament polimèric del tipus 170/555 fins a 36kV per a conductor LA-56, amb grillet , grapes, rotilar normal r-16.

3 872 2.616,00 €

AF1420 u Doble Amarra. 1costat Aisla. Polim 170/555 LA-56

Doble amarratge per un costat amb aïllament polimèric del tipus 170/555 fins a 36kV per a conductor LA-56, amb grillet , grapes, rotilar normal r-

16.

4 215 860,00 €

AG1033 u Senyalització Suport metàl·lic -fecsa-

Senyalització de suport metàl·lic de la companyia fecsa. Ròtul

d'identificació, sanyal de risc elèctric, banda de protecció de plàstic de 20mm i la seva instal·lació.

4 4 16,00 €

AG1043 u Complement Senyalització Aparamenta, fecsa

Complement de senyalització d'aparamenta en suport metàl·lic, amb ròtul de maniobra exterior fecsa, banda de protecció de plàstic de 20mm, i la

seva instal·lació.

1 2 2,00 €

AH1300 u Electrode i PAT Suport metàl·lic zona normal

Electròde i posta a terra en suport metàl·lic instal·lat en zona normal. Incorpora cinta de protecció anticorrossiva de 10m, inclou l'obertura d'un metre de rasa de 0,3x0,5m a tot el terreny, anclat de l'electròde, estesa

de conductor de terra protegit amb PVC subjectada al suport, el connexionat del cable i col·locació de la grapa al electròde i efectuant

finalment el tapat de la rasa. Es confeccionarà un croquis a mà açada, de la situació del electròdes i indicant els resultats de mesura de la posta a

terra.

4 29,8 119,20 €

AH1400 u Baixada PAT Suport metàl·lic 12m amb aparamenta conversió

Baixada de conductor Cu RV 0,6/1kV 1x50mm2, fins a 12 metres, per a

suport metàl·lic amb aparmenta i conversió, amb terminal de Cu, connexió posta a terra Cu.

1 44,1 44,10 €

Page 282: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

284

AH1410 u Compl. ML baixada PAT,suport metàl·lic i conv.

Complement per metre linial per baixada de posta a terra, per a suport metàl·lic amb aparamenta i conversió.

4 2,5 10,00 €

AJ1025 u Seccionador III 36 kV 400A

Seccionador tripular, exterior fins a 36 kV i 400A, amb plataforma aïllant sobre suport de 25kV.

1 795 795,00 €

AK1000 u Conversió aereo-subterrania 1C

Conversió aereo-subterrania per a un circuit. Amb l'aportació de kg de ferro galavanitzat en calent, tallat, soldat, i empotrats. Amb col·locació per

a conjunt parallamps MT a suport existent, i els seus ferratges per a suports de les terminacions i parallamps.

1 175 175,00 €

AK1028 u Llosa formigó mallat i pintura aillant

Llosa de formigó mallat amb malla equipotencial, excavació de terreny i pintura aillant

2 343 686,00 €

AK1035 u Suplement conjunt parallamps 25 kV

Suplement per a conjunt de parallamps de fins a 25 kV Oxid.cinc-distribució.

2 98 196,00 €

X20413 u Retivar vanos existents MT

Retivar vano i circuit existent, inclou el treure les retencions, deixar els cables de les grapes de suspensió, regular i tornar a grapar o retencionar.

1 36 36,00 €

DD1030 u Conj. Terminacions ext. 1C 150mm2 AL 18/30kV

Conjunt de terminacions exteriors per a un circuit de 150mm2 AL, inclou la connexió de la pantalla del circuit de terres, així com la pujada del conductor al suport protegint-lo amb un tub d'acer galvanitzat i amb

brides.

1 156 156,00 €

Page 283: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

285

X25105 u Maniobra R.A.M.T. amb secc. En 3 o més llocs

Maniobres necessaries per la creació d'una zona protegida i la devolució de la mateixa a la explotació normal, inclou la maniobra de tres o més aparells de seccionament situats a llocs diferents considerablement

separats entre si. 1 125 125,00 €

TOTAL CAPITOL 6: XARXA DE MITJA TENSIÓ.............. 13.556,46 € El total del capítol 6, ascendeix a la quantitat de tretze mil, cinc cents cincuanta-sis euros, i quaranta-sis

cèntims d'euro.

Page 284: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

286

6.3 Resum del Pressupost Resum del Pressupost

CAPITOL 1: EQUIPAMENT DE GENERACIÓ 126.576,00 € CAPITOL 2: INSTAL·LACIÓ EQUIPAMENT DE LA MINICENTRAL 18.045,92 € CAPITOL 3: REGULACIÓ I CONTROL DE LA MINICENTRAL 12.622,00 € CAPITOL 4: EQUIPAMENT ELÈCTRIC BAIXA TENSIÓ 9.403,35 € CAPITOL 5: EQUIPAMENT CENTRE DE MESURA 22.526,40 € CAPITOL 6: XARXA DE MITJA TENSIÓ 13.556,46 €

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL 202.730,13 €

13,00 % Despeses

Generals........... 26.354,92 €

6,00 % Benefici

industrial ............... 12.163,81 €

Total Execució-Despeses-Benifici 241.248,86 €

16%

I.V.A...................... 38.599,82 €

TOTAL PRESSUPOST CONTRATA 279.848,67 €

TOTAL PRESSUPOST GENERAL 279.848,67 €

El pressupost general ascendeix a la quantitat de Dos-cents setanta-nou mil, vuit-cents quaranta vuit euros, i seixanta-set cèntims d'euro.

Page 285: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Pressupost

287

FRANCESC ESQUERRA MIRÓ

ENG. TÈCNIC INDUSTRIAL

Nº COL·LEGIAT: 123041

La propietat

Tarragona, a 04 d’Abril del 2006.

Page 286: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric

7. Estudi de Seguretat i Salut Laboral

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Electricitat.

AUTOR: Francesc Esquerra i Miró. DIRECTOR: Jordi Garcia Amorós.

DATA: 04 / 2006.

Page 287: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estudi de Seguretat

289

7 Estudi de Seguretat i Salut Laboral

7.1 Objecte

El present Estudi Bàsic de Seguretat i Salut Laboral té com objecte establir las directrius generales encaminades a disminuir en el possible, els riscos de accidentes laborals i malalties professionals, així com a la minimització de les conseqüències dels accidents que es produeixin. Aquests estudi s’ha elaborat en compliment del Real Decret 162/97 a 24 d’Octubre, que estableix els criteris de planificació, control i desenvolupament dels medis i mesures de Seguretat e Higiene que han de tenir presents en l’execució dels Projectes en Construcció.

7.2 Abast

Les mesures contemplades en aquests Estudi arriben a tots els treballs realitzats en el present Projecte, i aplica l’obligació del seu compliment a totes les persones de les diferents organitzacions que intervinguin en l’execució dels mateixos.

7.3 Instal.lacions elèctriques provisionals

Per al subministra d’energia a les maquines i ferramentes elèctriques pròpies dels treballs objecte del present Estudi, els contractistes instal·laran quadres de distribució amb presa de corrent en les instal·lacions de la propietat o alimentats mitjançant grups electrògens.

Tant els riscos previsibles com les mesures preventives a aplicar per els treballs en instal·lacions, elements i maquinària elèctrica son analitzades en els apartats següents.

7.4 Anàlisis de Riscos

A continuació analitzem els riscos previsibles inherents a les activitats d’execució previstes, així com les derivades de l’ús de maquinària, medis auxiliars i manipulació d’instal·lacions, maquinària o ferramentes elèctriques.

Amb la intenció de no repetir innecessàriament la relació de riscos analitzarem primer els riscos generals, que poden haver en qualsevol de les activitats, i després continuarem amb l’anàlisi dels específics de cada activitat.

7.4.1 Riscos Generals

Entenem com riscos generals aquells que poden afectar a tots els treballadors, independentment de l’activitat concreta que realitzen. Es prevéu que poden donar-se els següents:

- Caigudes d’objectes o components sobre les persones.

- Caigudes de persones a diferents nivells.

- Caigudes de persones al mateix nivell.

- Projeccions de partícules als ulls.

Page 288: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estudi de Seguretat

290

- Conjuntivitis per arc de soldadura o altres.

- Ferides a les mans o peus per maneig de materials.

- Sobreesforços.

- Cops i talls per maneig de ferramentes.

- Cops contra objectes.

- Atrapaments entre objectes.

- Cremades per contactes tèrmics.

- Exposició a descàrregues elèctriques.

- Incendis i explosions.

- Atrapament per bolcada de maquinària, vehicles o equips.

- Atropellament o cops per vehicles en moviment.

- Lesions per manipulació de productes químics.

- Lesions o malalties per factors atmosfèrics que comprometen la seguretat o salut.

- Inhalació de productes tòxics.

7.4.2 Riscos específics

Ens referim als riscos propis d’activitats concretes que afecten sols al personal que realitza treballs en la mateixa.

Aquests personal esta exposat als riscos generals indicats en el punt 3.1., més els específics de la seva activitat.

Per això analitzarem a continuació les activitats més significatives.

7.4.2.1 Excavacions

A més dels generals, i poden ser inherents a les excavacions els riscos següents:

- Despreniment o esllavissaments de terres.

- Atropellament i/o cops per maquines o vehicles.

- Col·lacions i bolcada de maquinària.

- Riscos a tercers aliè al propi treball.

7.4.2.2 En voladures

- Projeccions de pedres

- Explosions incontrolades por corrents erràtics o manipulació incorrecta.

- Explosions fallides.

- Elevat nivell de soroll

- Riscos a terceres persones.

Page 289: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estudi de Seguretat

291

7.4.2.3 Moviment de terres

En els treballs derivats del moviment de terres per excavacions o terraplents es preveu els següents riscos:

- Càrrega de materials de les pales o caixes dels vehicles.

- Caiguda de persones des de els vehicles.

- Bolcada de vehicles per diverses causes (condicions del terreny defectuoses, excés de càrrega, durant les descàrregues, ets.).

- Atropellament i col·lisions.

- Projecció de partícules.

- Pols ambiental.

7.4.2.4 Treballs amb ferralla

Els riscos més comuns relatius a la manipulació i muntatge de ferralla son:

- Talls i ferides en l’utilització de les barres o filferro.

- Atrapament en les operacions de càrrega i descàrrega de paquets de barres o en la col·locació de les mateixes.

- Torçades de peu, ensopegades i caigudes al mateix nivell al caminar sobre armadures.

- Trencaments eventuals de barres durant la manipulació.

7.4.2.5 Treballs d’encofrar o desencofrar

En aquesta activitat podem destacar els següents:

- Despreniment de taulons.

- Punxades amb objectes punxants.

- Caiguda de materials (taulons, puntals, etc.).

- Caiguda d’elements de l’encofrat durant les operacions de desencofrat .

- Talls i ferides en les mans per maneig de ferramentes (serres, raspalls, etc.) i materials.

7.4.2.6 Treballs amb formigó

La exposició i manipulació del formigó implica els següents riscos:

- Esquitxades de formigó als ulls.

- Enfonsament, trencament o caiguda d’encofrats.

- Torçades de peu, punxades, ensopegades i caigudes al mateix nivell i a diferents nivells, al moures per sobre les estructures.

- Dermatitis a la pell.

- Aplastament o atrapament per fallada d’estivacions.

- Lesions musculars per el maneig de vibradors.

- Electrocució per ambients humits.

Page 290: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estudi de Seguretat

292

7.4.2.7 Manipulació de materials

Els riscos propis d’aquesta activitat estan inclosos en la descripció dels riscos generals.

7.4.2.8 Transport de materials i equips dins l’obra

En aquesta activitat, a més dels riscos enumerats en el punt 3.1., son previsibles els següents:

- Despreniment o caiguda de la càrrega, o part de la mateixa, per ser excessiva o estar en mal subjecta.

- Cops contra parts sobresortides de la càrrega.

- Atropellaments a persones.

- Bolcades.

- Xocs contra altres vehicles o maquines.

- Cops o enganxades de la càrrega amb objectes (instal·lacions o estesa de cables).

7.4.2.9 Prefabricació i muntatge d’estructures, tancaments i equips

Dels específics d’aquest apartat cal destacar:

- Caiguda de materials per mala subjecció de la maniobra de hissat i acoblament dels mateixos o errada mecànica d’equips.

- Caiguda de persones des de alçada per diverses causes.

- Atrapament de mans o peus en el maneig dels materials o equips.

- Caiguda d’objectes, ferramentes lliure.

-Explosions o incendis per ús de gasos o per projeccions incandescents .

7.4.2.10 Maniobres de hissat, situació en l’obra i muntatge d’equips i materials

Com riscos específics d’aquesta maniobra podem enumerar els següents:

- Caiguda de materials, equips o components dels mateixos per errada dels medis d’elevació o error en la maniobra.

- Caiguda de petits objectes o materials lliures (ferramentes, etc.) sobre persones.

- Caiguda de persones.

- Atrapaments de mans o peus.

- Apressonament/aplastament de persones per moviments incontrolats de la càrrega.

- Cops d’equips en la hissada i transport contra instal·lacions (estructures, línies elèctriques, tec.) caiguda o bolcada dels medis d’elevació.

Page 291: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estudi de Seguretat

293

7.4.2.11 Muntatge de instal·lacions. Terra i acabats

Els riscos inherents a aquesta activitat podem considerar-los inclosos dins dels generals, al no efectuar-se a grans alçades ni presentar aspectes relativament perillosos.

7.4.3 Maquinaria i medis auxiliars

Analitzarem en aquests apartat els riscos que a més dels generals, poden presentar-se en l’ús de maquinària i els medis auxiliars.

La maquinària i els medis auxiliars més significatius que es preveu utilitzar per la execució dels treballs objecte del present Estudi, son els que es relacionen a continuació.

- Equip de soldadura elèctrica.

- Equip de soldadura oxiacetilénica-oxicorte.

- Maquina elèctrica de roscar.

- Camió de transport.

- Grua mòbil.

- Camió grua.

- Cabrestant de hissat.

- Cabrestant de estesa subterrània.

- Pistoles de fixació.

- Trepants de mans.

- Talls de tubs.

- Corvadures de tubs.

- Radials i esmeriladores.

- Tràctels, politges, aparells, cordes, cintes, etc....

- Jocs alça bobines, corró, etc.

- Maquinà d’excavació amb martell hidràulic.

- Maquina retroexcavadora mixta.

- Formigoneres autopropulsades.

- Camió volquete.

- Maquina anivelladora.

- Mini retroexcavadora.

- Compactadora.

- Compressor.

- Martell trencador i picador, etc.

Entre els medis auxiliars cal mencionar els següents:

- Bastides sobre borriquetes.

Page 292: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estudi de Seguretat

294

- Bastides metàl·liques modulars.

- Escales de ma.

- Escales d’estisores.

- Quadres elèctrics auxiliares.

- lnstal.lacions elèctriques provisionals.

- Ferramentes de ma.

- Bancs de treball.

- Equips de mesura

- Comprobador de freqüències de fases

- Mesurador d’aïllament

- Mesurador de terres

- Pinces amperimètriques

- Termòmetres

Diferenciem aquests riscos classificant-los en els següents grups:

7.4.3.1 Maquines fixes i ferramentes elèctriques

Els riscos més significatius son:

- Les característiques de treballs en elements amb tensió elèctrica en els quals poden produir-se accidents per contacte, tant directes com indirectes.

- Caigudes de personal al mateix o diferent nivell per desordre de manegues.

- Lesions per ús inadequat o males condicions de la maquinària giratòria o de tall.

- Projeccions de partícules.

7.4.3.2 Medis d’Elevació

Considerem com riscos específics d’aquests medis, els següents:

- Caiguda de la càrrega per maniobra deficient.

- Trencament de cable, ganxo, estreb, grilló o qualsevol medi auxiliar d’elevació.

- Cops o aplastament per moviments incontrolats de la càrrega.

- Excés de càrrega, trencament o bolcada, del medi corresponent.

- Errada d’elements mecànics o elèctrics.

- Caiguda de personal a diferents nivells durant les operacions de moviments de càrregues.

Page 293: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estudi de Seguretat

295

7.4.3.3 Bastides, Plataformes i Escales

Son previsibles els següents riscos:

- Caiguda de persones a diferents nivells.

- Carda de la bastida per bolcada.

- Bolcada o lliscament d’escales.

- Caiguda de materials o ferramentes des de la bastida.

- Els derivats de malalties no detectades (epilèpsia, vértig, etc.)

7.4.3.4 Equips de soldadura elèctrica i oxiacetilénica

Els riscos previsibles propis de l’ús d’aquests equips son els següents:

- Incendis.

- Cremades.

- Els derivats de la inhalació de vapors metàl·lics.

- Explosió de botelles de gas.

- Projeccions incandescents, o de cossos estranys.

- Contacte amb l’energia elèctrica.

7.4.4 Mesures Preventives

Per disminuir en el possible els riscos previsibles en l’apartat anterior, ha d’actuar-se sobre els factors que, per separat o en conjunt, determinen les causes que produeixen els accidents. Ens referim al factor humà i al factor tècnic.

L’actuació sobre el factor humà, basada fonemantalment en la formació, mentalització e informació de tot el personal que participi en els treballs de present Estudi, així com en aspectes ergonòmics i condicions ambientals, haurà de ser analitzada amb major deteniment en altres punts de l’Estudi.

Per el que representa a l’actuació sobre el factor tècnic, s’actuarà bàsicament en els següents aspectes.

- Proteccions col·lectives.

- Proteccions personals.

- Controls i revisions tècniques de seguretat

En base als riscos previsibles enumerats en el punt anterior, analitzarem a continuació les mesures previstes en cada un d’aquests camps.

7.4.4.1 Proteccions col·lectives

Sempre que sigui possible es donarà prioritat a l’ús de proteccions col.lectives, ja que la seva efectivitat es molt superior a la de les proteccions personals. Sense excloure l’ús d’aquestes últimes, les proteccions col.lectives previstes, en funció dels riscos enumerats, son els següents :

Page 294: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estudi de Seguretat

296

7.4.4.2 Riscos Generals

En aquests punt en referim a les mesures de seguretat a adoptar per la protecció de

riscos que considerem comuns a totes les activitats, son les següents:

- Senyalització d’accessos a l’obra i ús d’elements de protecció personal.

- Acotament i senyalització de la zona on existeixi risc de caiguda d’objectes des de alçada.

- Es muntaran baranes resistents en els forats per els que pogués produir-se caigudes de persones.

- En cada zona de treball diferent, es disposarà de, almenys, un extintor portàtil de pols polivalent.

- Si qualsevol lloc de treball genera riscos de proteccions (partícules, o per arc de soldadura) a tercers es col·locaran mampares opaques de material innífug.

- Si es realitzen treballs amb projeccions incandescents en proximitat de materials combustibles, es retiraran o es protegiran amb una lona innífuga.

- Es mantindran ordenats els materials, cables i manegues per evitar el riscos de cops o caigudes al mateix nivell per aquesta causa.

- La resta dels materials generats per el treball es retiraran periòdicament per mantenir netes les zones de treball.

- Els productes tòxics i perillosos es manipularan segons l’establert en les condicions d’ús específic de cada producte.

- Respectar la senyalització i limitacions de velocitat fixades per circulació de vehicles i maquinària en l’interior de l’obra.

- Aplicar les mesures preventives contra riscos elèctrics que es desenvoluparan més endavant.

- Tots els vehicles portaran els indicadors òptics i acústics que exigeix la legislació vigent.

- Protegir als treballadors contra les inclemències atmosfèriques que poden comprometre la seva seguretat i salut.

7.4.4.3 Riscos específics

Les proteccions col·lectives previstes per la prevenció d’aquests riscos, seguin l’ordre dels mateixos establerts en el punt 1.3.2. son els següents:

7.4.4.3.1 En excavacions - Es realitzaran talussos en totes les excavacions verticals de profunditat superior a 1,5 m.

- Es senyalitzaran les excavacions, com a mínim a 1 m de la seva vora.

- No s’arreplegarà terres ni materials a menys de 2 m de la vora de l’excavació.

- Les excavacions de profunditat superior a 2 m, i a les quals a la seva proximitat circulin persones, es protegiran de baranes resistents de 90 cm d’alçada, les quals es situaran, sempre que sigui possible, a 2 m de la vora de l’excavació.

Page 295: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estudi de Seguretat

297

- Els accessos a les rases o trinxeres es realitzaran mitjançant escales sòlides que sobrepassen en 1 m la vora d’aquesta.

- Les maquines excavadores i camions sols seran manipulades per personal capacitat, amb el corresponent premis de conduir el qual serà responsable, així mateix, de la adequada conservació de la seva maquina.

7.4.4.3.2 En voladures Les voladures es realitzaran per una empresa especialitzada que elaborarà el

corresponent pla de voladura. A la seva execució, a més de complir la seva legislació vigent sobre explotacions (R.D. 2114/787 B.O.E. 07.09.78), es prendran, com mínim, les següents mesures de seguretat:

- Marcar la zona de “càrrega” i “pega” a la que, baix cap concepte, pot accedir persones alienes a la mateixa.

- Anunciar, amb un toc de sirena 15 minuts abans, la proximitat de la voladura, amb dos tocs la ràpida execució del detonament i amb tres el final de la voladura, per permetre reempendre l’activitat en la zona.

- En el perímetre de la zona acordonada es col·locaran senyals de “ Prohibit el pas – Voladura “

- Abans de la “pega”, una persona recorrerà la zona comprovant que no hi queda ningú, i es ficaran vigilants en llocs estratègics d’accessos a la zona para impedir la entrada de persones o vehicles.

- El responsable de la voladura i els artillers comprovaran, quan els gasos hagin desaparegut, que la “pega” ha estat completa i comprovaran que no queden terrenys inestables, sanejant aquests si fos necessari abans d’iniciar els treballs.

7.4.4.3.2.1 En moviment de terres - No es carregaran els camions per damunt de la carrega admissible ni sobrepassant el nivell

superior de la caixa.

- Esta prohibit el trasllat de persones fora de la cabina dels vehicles.

- Es situaran topes o falques per limitar la proximitat de vores d’excavacions o desnivells en zones de descàrrega.

- Es limitarà la velocitat dels vehicles en el camí d’accés i en els vials interiors de l’obra a 20 Km/h.

- En cas necessari i a criteri del Tècnic de Seguretat es regarà les pistes de circulació per evitar la formació de núvols de pols.

7.4.4.3.3 En treballs en alçada Es evident que el treball en alçada es presenta dintre de moltes de les activitats que

es realitzen en l’execució d’aquest Projecte i, com tal, les mesures preventives a les mateixes seran tractades conjuntament amb la resta de les que afecten a cada qual.

Però, donada la elevada gravetat de les conseqüències que, generalment, es deriven de les caigudes d’alçada, es considera oportú i convenient remarcar, en aquests apartat

Page 296: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estudi de Seguretat

298

concret, les mesures de prevenció bàsiques y fundamentalment que han d’aplicar-se per eliminar, en lo possible, els risc inherents als treballs en alçada.

Destacarem, entre altres, les següents mesures:

7.4.4.3.3.1 Per evitar la caiguda d’objectes - Coordinar els treballs de forma que no es realitzen treballs superposats.

- Si es necessari realitzar treballs en la mateixa vertical, han de haver les oportunes proteccions (marquesines, etc.).

- Acotar i senyalitzar les zones amb risc de caigudes d’objectes.

- Senyalitzar i controlar la zona on es realitzaran maniobres amb càrregues suspeses, fins que aquestes es trobin totalment parades i sobre el ferm.

- Fer servir cordes per guia de càrregues suspesa, que hauran de ser manipulades des de fora de la zona d’influència de la càrrega, i accedir a aquesta zona sols quan la càrrega sigui pràcticament arriada.

7.4.4.3.3.2 Per evitar la caiguda de persones - Es muntaran baranes resistents en tot el perímetre o vores de plataformes, forjats, etc. per

els que puguin produir-se caigudes de persones.

- Es protegiran amb baranes o tapes de suficient resistència els forats existents en forjats, així com en paràmetres verticals si aquests son accessibles o estan a menys de 1.5 m del terra.

- Les baranes que es treguin o forats que es destapen per introducció d’equips, ets. , es mantindran perfectament controlats i senyalitzats durant la maniobra, col·locant les corresponents proteccions al finalitzar aquestes

- Les bastides que utilitzen (modulars o tubulars) compliran els requisits i condicions mínims definides en la O.G.S.H.T., destacant entre altres:

- Superfície de suport horitzontal i resistència.

- Si son mòbils, les rodes estaran bloquejades i no es traslladaran amb persones sobre la mateixa.

- Fixar-los a partir de certa altura.

- A partir de 2 m d’altura es protegirà tot el perímetre amb rodapeus col·locats a 45 i 90 cm del terra, el qual tindrà, com a mínim, una amplada de 60 cm.

- No sobrecarregar les plataformes de treball i mantenir-les netes i lliures d’obstacles.

- En alçades (més de 2 m) es obligatori utilitzar cinturó de seguretat, sempre que no existeixin proteccions (baranes) que protegeixin de caigudes, el qual estarà fixat a elements, fixos, mòbils, definitius o provisionals, de suficient resistència

- S’instal·laran cordes o cables fixadors per subjecció dels cinturons de seguretat en aquells casos en que no sigui possible muntar baranes de protecció, o bé sigui necessari el desplaçament dels operaris sobre estructures o cobertes. En aquests cas s’utilitzaran cinturons de caiguda, amb arnés previstos d’absorció d’energia.

· Les escales de ma compliran, com a mínim, les següents condicions:

Page 297: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estudi de Seguretat

299

· No hauran de tenir trencats ni estilats els travessers o graons. Disposarà de sabates antilliscants.

· Les superfícies de suport inferior i superior hauran de ser planes i resistents.

· Fixació per el cap en casos especials i fer servir cinturó de seguretat fixat a un element aliè a aquest.

· Col·locar-la amb la inclinació adequada.

· Amb les escales de tisora, ficar-li un límit o cadena per que no s’obrin, no fer les servir plegades i no ficar-se a cavall en elles.

7.4.4.3.3.2.1 En treballs amb ferralla - Els paquets de rodons s’apilaran en posició horitzontal, separant les capes amb peces de

fusta i evitant alçades de pilars superiors a 1 ,50 m.

- No es permetrà caminar per sobre de les armadures.

- Es col·locaran taulons per circular per armadures metàl·liques.

- No es faran servir elements o medis auxiliars (escales, ganxos, etc.) fets amb trossos metàl·lics.

- Diàriament es netejarà la zona de treball, recollint i tirant les sobres de les armadures.

7.4.4.3.3.2.2 En treballs d’encofrat i desencofrat - L’ascens i descens als encofrats es farà amb escala de ma reglamentaria.

- No hi haurà operaris en la zona d’influència de les càrregues durant les operacions de hissat i trasllat de taulons, puntals, etc.

- Es trauran o reblaran tots els claus o puntes existents en fustes usades.

- El desencofrat es realitzarà sempre des de el costat en que no puguin haver despreniments dels taulons i arrossegar l’operari.

- S’acotarà, mitjançant cinta de senyalització, la zona en la que poden caure elements procedents de les operacions d’encofrat o desencofrat.

7.4.4.3.4 En treball de formigó

7.4.4.3.4.1 Llançament mitjançant canaleta - Instal·lar límits al final del recorregut dels camions formigonera per evitar bolcades.

- No espot situar cap operari darrera dels camions formigonera en les maniobres de retrocés.

7.4.4.3.4.2 Llançament mitjançant cub amb grua - Senyalitzar amb pintura el nivell màxim de capacitat per no sobrepassa la càrrega

admissible de la grua.

- No hi haurà cap operari sota la zona d’influència del cub durant les operacions de hissat i transport d’aquesta grua.

Page 298: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estudi de Seguretat

300

- L’obertura del cub per llançar el formigó, es farà exclusivament accionant una palanca prevista per això. Per realitzar aquesta operació s’utilitzarà, obligatòriament, guants, ulleres i, quan hi hagi risc de caure, cinturó de seguretat.

- Els moviments dels cub es farà sempre amb corretges de guia.

7.4.4.3.4.3 Per la manipulació dels materials - Informar als treballadors sobres els riscos més característics d’aquesta activitat, accidents

més habituals i forma de prevenir-los, especialment els següents aspectes:

· Maneig manual dels materials.

· Amuntegar el material, segons les seves característiques.

· Maneig/amuntegar els materials tòxics/perillosos.

7.4.4.3.4.4 Per el transport de material i equips dins l’obra - Es compliran les normes de tràfic i límits de velocitats establertes per circular en els vials

de l’obra, les quals estaran senyalitzades i difoses pels conductors.

- Es prohibirà que les plataformes i/o camions transporten una càrrega superior a la identificada com màxima admissible.

- La càrrega es transportarà agafada amb cables d’acer o cordes de suficient resistència.

- Es senyalitzaran amb banderoles o llums vermelles les parts sortints de la càrrega, les quals no podran sobresortir més de 1,50 m.

- En les maniobres amb risc de bolcada del vehicle, es col·locaran topalls i s’ajudarà amb senyalitzacions.

- Quan s’hagi de circular o realitzar maniobres en proximitats a línies elèctriques, s’instal·laran advertències lluminosos o topalls que evitin aproximar-se a la zona d’influència.

- No es permetrà el transport de persones fora de la cabina dels vehicles.

- No es transportarà, en cap cas, càrregues suspeses per una ploma amb grues mòbils.

- Es revisarà periòdicament l’estat dels vehicles de transport i medis auxiliars corresponents.

7.4.4.3.4.5 Per la prefabricació, hissat i muntatge d’estructures, tancaments i equips - Es senyalitzarà i s’acotaran les zones en que hi hagi risc de caiguda de materials per

manipulació, elevació i transport dels mateixos.

- No es permetrà, en cap cas, l’accés de qualsevol persona a la zona senyalitzada i acotada en la que es realitzen maniobres amb càrrega suspesa.

- El guiat de càrrega/equips per la seva ubicació definitiva, es farà sempre mitjançant cordes guia manejades des de llocs exteriors a la zona d’influència de la seva possible caiguda, i no es podrà accedir a aquesta zona fins el moment d’efectuar la maniobra de posició.

- Es taparà o protegirà amb baranes resistents o, segons els casos, es senyalitzaran adequadament els forats que es generin en el procés de muntatge.

Page 299: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estudi de Seguretat

301

- S’assemblaran a nivell de terra, en la mesura que permeti la zona de muntatge i capacitat de les grues, els mòduls d’estructura amb la finalitat de reduir en el possible el nombre d’hores de treball en alçada i els seus risc.

- Els llocs de treball de soldadura estaran suficientment separats o s’instal·laran amb pantalles divisòries.

- La zona de treball, sigui de taller o de camp, es mantindrà sempre neta i ordenada.

- Els equips/estructura romandran lligats, durant tota la fase de muntatge fins que no s’efectuï la subjecció definitiva, per garantitzar la seva estabilitat en les pitjors condicions previsibles.

- Les bastides que s’utilitzin compliran els requisits i condicions mínimes definides en la O.G.S.H.T.

- S’instal·laran cordes o cables fixadors per la subjecció dels cinturons de seguretat en aquells casos en que no segui possible muntar plataformes de treball amb barana, es a dir, que sigui necessari pel desplaçament d’operaris per sobre de l’estructura. En aquestes casos s’utilitzaran cinturons de caiguda, amb arnés previstos d’absorció d’energia.

De qualsevol manera, donat que aquestes operacions i maniobres estan molt condicionades per l’estat real de l’obra en el moment d’execució, en el cas de detectar-se una complexitat especial s’elaborarà un estudi de seguretat específic al afecte

7.4.4.3.4.6 Per maniobres de hissat i ubicació en l’obra de materials i equips Les mesures de prevenció a aplicar en relació amb els riscos inherents a aquests

treballs, que ja es relacionen, seran contemplades i definides en el punt anterior, destacant especialment les corresponents a:

- Senyalitzar i acotar les zones de treball amb càrrega suspesa.

- No permetre persones en la zona d’influència de la càrrega.

- Fer el guiat de la càrrega mitjançant cordes.

- Entrar a la zona de risc en el moment d’acoplament.

7.4.4.3.4.6.1 En instal·lacions de distribució d’energia - Hauran de verificar-se i mantenir-se amb regularitat les instal·lacions de distribució d’energia presents a l’obra, en particular les que estiguin sotmeses a factors extrems.

- Les instal·lacions existents abans del començament de l’obra hauran de estar localitzades, verificades i senyalitzades clarament.

- Quan hi hagi línies d’estesa elèctrica aèries que afectin a la seguretat de l’obra serà necessari desviar-les fora del recinte de l’obra o deixar-les sense tensió. Si això no es possible, es col·locaran barreres o avisos per a que els vehicles i les instal·lacions es mantinguin allunyades de les mateixes. En cas de que els vehicles de l’obra haguessin de circular per sota de l’estesa, s’utilitzarà una senyalització d’advertència i una de protecció de delimitació d’altura.

Page 300: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estudi de Seguretat

302

7.4.4.4 Proteccions Personals

Com complement de les proteccions col·lectives serà obligatori l’ús de les proteccions personals. Els comandaments intermedis i el personal de seguretat, vigilaran i controlaran la correcta utilització d’aquestes proteccions.

Per no excedir-nos massa, i donat que la majoria dels riscos que obliga a l’ús de proteccions personals son comunes a les activitats a realitzar, relacionem les peces de protecció previstes per el conjunt dels treballs.

Es preveu l’ús, en major o menor grau, de les següents proteccions personals: - Casc.

- Pantalla facial transparent.

- Pantalla de soldador amb visor abatible i vidre inactínic.

- Caretes facials segons necessitats.

- Caretes d’un sol ús de paper.

- Guants de varis tipus (muntador, soldador, aïllant, goma, etc.)

- Cinturó de seguretat.

- Absorbidors d’energia.

- Jaqueta, peto, mànigues i polaines de cuiro.

- Ulleres de varis tipus (contraimpactes, etc).

- Calçat de seguretat, adequat a cada un dels treballs.

- Proteccions auditives (cascs o tapons).

- Roba de treball.

Totes les proteccions personals compliran la Normativa Europea (CE) relativa a Equips de Proteccions Individual (EPI).

7.4.4.5 Revisions Tècniques de seguretat

La seva finalitat es comprovar la correcta aplicació del Pla de Seguretat. Per això, el Contractista velarà per l’execució correcta de les mesures preventives fixades en aquests.

Sense desvaloritzar l’anterior, podran realitzar-se visites d’inspecció per tècnics assessors especialistes en seguretat, els quals poden ser de gran valor.

7.4.5 Instal·lacions Elèctriques Provisionals

L’escomesa elèctrica general alimentarà una sèrie de quadres de distribució als diferents contractistes, els quals es col·locaran en llocs estratègics pel subministrament a les seves corresponents instal·lacions, equips i ferramentes pròpies dels treballs.

7.4.5.1 Riscos Previsibles

Els riscos implícits a aquestes instal·lacions son els característics dels treballs i manipulació d’elements, quadres, conductors, etc. i ferramentes elèctriques, que poden produir accidents per contacte tant directe com indirecte.

Page 301: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estudi de Seguretat

303

7.4.5.2 Mesures Preventives

Les principals mesures preventives a aplicar en instal·lacions, elements i equips elèctrics seran els següents:

7.4.5.2.1 Quadres de distribució Seran estancs, romandran totes les parts que estiguin en tensió inaccessibles al

personal i estaran dotats de les següents proteccions:

- Interruptor general.

- Proteccions contra sobrecàrregues i curt-circuits.

- Diferencial de 300 ma.

- Posta de terra de resistència màxima 20 OHMS.

- Diferencial de 30 ma per les preses monofàsiques que alimenten ferramentes o portàtils.

- Hauran de tenir senyalització de perill elèctric.

- Solament li es premés de manipular als electricistes.

- Els conductors aïllats utilitzats tant per escomeses com per instal·lacions seran de 1.000 volts de tensió nominal com mínim.

7.4.5.2.2 Prolongadors, clavilles, connexions i cables - Les prolongacions, clavilles i connexions seran de tipus intempèrie amb tapes de seguretat

en escomeses de corrent femelles i de característiques tals que asseguren l’aïllament, inclòs en el moment de connectar i desconnectar.

- Els cables seran de tipus intempèrie sense presentar cap fissura i de suficient resistència a esforços mecànics.

- Els entroncaments i aïllaments es cables es faran amb maniguets i cintes aïllants vulcanitzades.

- Les zones de pas es protegiran contra danys mecànics.

7.4.5.2.3 Ferramentes i utensilis elèctrics portàtils - Les llums elèctriques portàtils tindran el mànec aïllant i un dispositiu protector de la llum

de suficient resistència. En estructures mecàniques i altres zones d’alta conductivitat elèctrica s’utilitzaran transformadors per tensions de 24 V.

- Totes les ferramentes, llums i utensilis seran de doble aïllament.

- Totes les ferramentes, llums i utensilis elèctrics portàtils, estaran protegits per diferencials d’alta sensibilitat (30 ma).

7.4.5.2.4 Maquines i equips elèctrics A part d’estar protegits per diferencials de mitja sensibilitat (300 ma), aniran

connectats a una posta de terra de 20 ohms de resistència màxima i portaran incorporats a la manega d’alimentació el cable de terra connectada al quadre de distribució.

Page 302: TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial, …deeea.urv.cat/public/PROPOSTES/pub/pdf/865pub.pdfEstudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica

Estudi de viabilitat d’un aprofitament hidroelèctric Estudi de Seguretat

304

7.4.5.2.5 Normes de caràcter General - Mai s’haurà de deixar elements de tensió, com puntes de cables terminals, etc., sense

aïllament.

- Les operacions que afectin a instal·lacions elèctriques, hauran de ser realitzades únicament per electricistes.

- Quan es realitzen operacions en cables, quadres i instal·lacions elèctriques, es realitzarà sense tensió.

7.4.5.2.6 Estudi de revisions de manteniment Es realitzarà un perfecte manteniment i revisions periòdiques de les diferents

instal·lacions, equips i ferramentes elèctriques, per analitzar i adoptar les mesures necessàries en funció dels resultats d’aquestes revisions.

FRANCESC ESQUERRA MIRÓ

ENG. TÈCNIC INDUSTRIAL

Nº COL·LEGIAT: 123041

La propietat

Tarragona, a 04 d’Abril del 2006.