Embed Size (px)
DESCRIPTION
Revista Tornaveu de l'Escola Cervantes de Ciutat Vella, Barcelona
Citation preview
3
Sumari
Benvolguts pares, mares, mestres, monitors, NENS i NE-NES del Cervantes,
Ha començat un nou curs escolar. Aquest any del Quixot ve carregat de novetats i, com no pot ser d’altra manera, des de la Tornaveu ens en volem fer ressò.
Primer de tot, és de referència obligada agrair molt sin-cerament la tasca feta al llarg dels últims anys per l’equip editorial sortint de la Tornaveu. Ni la Tornaveu ni la nostra escola serien el que són actualment sense la vostra im-plicació en els projectes del Cervantes. Noies i nois, heu posat el llistó molt alt. Des del nou equip editorial ens comprometem a posar-hi les hores, l’afany i l’entusiasme necessari per tirar endavant aquest rotatiu escolar. Així doncs, comencem!!
Aquest curs 2014/2015 hem de donar la benvinguda a l’escola als nens i nenes de la classe dels “GEGANTS” i als seus pares. Aquests 9 propers anys seran un període irrepetible en les vostres vides. Els vostres fills i filles es faran personetes, vosaltres anireu posant “experiència” a la vostra motxilla i tots plegats tindreu l’oportunitat de fer amics i passar moltes bones estones al Cervantes. Pares, mares i nens del “Gegants”, cordeu-vos el cintu-ró i agafeu-vos ben fort que comença el fascinant viatge pel Cervantes! Seguint amb les ‘noves adquisicions’, a l’escola tenim altres nens i nenes nous, a banda dels de P3, i també alguns mestres i monitors nous que us pre-sentem en detall en aquest número de la Tornaveu. A tots ells volem desitjar-los una bona estada entre nosaltres. Una altra menció especial és la que volem fer als mem-bres sortints de la junta de l’AMPA: nois i noies, gràcies per la vostra dedicació!! Ah!! I a la nova junta de l’AMPA del Cervantes volem donar-los la benvinguda i desitjar-los una llarga vida...
I després dels adéus i un cop fetes les presentacions és hora de posar fil a l’agulla, de posar-se en marxa. Que tingueu un bon curs 2014/2015!!
Equip de redacció de la Tornaveu
Editorial
Editorial 03Benvinguts i benvingudes 04
L’any de... El Quijote 08Projecte intergeneracional a l’escola 10
Variacions del buit urbà... 12Reciclatge dels llibres 14
Debut dels pre-benjamins de bàsquet 16Miguel Vega, professor d’anglès 18
Què sopen...? 20Què pots llegir? 22
Els polls 24Anem a... 25
Entreteniments 26Els nostres espònsors 27
Equip dE rEdacció i dissEny:
Sònia Abilleira, Daniela Trapasso,Teresa Herrero, Maria Herrera, Cristina Fons,
Mireia Aguado, Jordi Ors, i l’equip de mestres de l’escola.
Moltes gràcies a tothomque hi ha col·laborat!
El Tornaveu és la vostra revista. Si teniu qualsevolidea per a un proper número envieu-la
a la nostra adreça electrònica:[email protected]
http://ampacervantes.blogspot.com/
benvingudes i benvinguts
quan expliquem contes, a mi m’agrada el conte de la granota.
a mi m’agrada el tren de joguina perquè juguem.
a mi m’agrada el tren de joguina perquè juguem.Sarah
JofreAdam
FatimaSonia
Ferran
Irina
Margherita Eva
M’ho passo bé , molt bé. M’agrada jugar a cuinetes.
La pintura i pintar amb els dits.
Me gusta el columpio.
Jugar a l’autobus.
El tren, pintar i los juguetes.
Els dinosaures perquè tinc a casa meva i el trenet i les vies.
Jugar a nines i el telèfon.
Els
5
Teo
Leo
Michelle DenisaMiguel
Gaia
Aya
Deia Kristina
Julieta Nabil Mario
IvánAgathe Dora
Iván
Els contes, el conte de la granota.
Jugar a cotxes.Els telèfons.
pintar papers i jugar al tren.
Me gusta pintar con les mans.
Els contes. El conte del león de la lluna.
Jugar con los juguetes de l’escola.
anar al gimnàs i pintar.
El conte de la lluna.
El pati i pintar.M’agrada dormir a la caseta del pati.
anar al pati a la caseta i a amagar.
M’agrada les joguines. M’agrada coses especials, jugar al tren petitó.
pintar i jugar amb les nines i els cotxes. Mirar les fulles i els
cotxes.pintar i jugar al pati amb el ferran.
BenvingutsAbunasen 4rt SANCHoPANzASEl que més m’agrada és parlar amb els meus amics, fem coses divertides a classe i mai no estic sol.
Azahara 6è ALDoNzAS I DULCINEASMe gusta hablar con las chicas de la clase.
Shahzain P4 CAVALLSM’agrada pintar.
Naila 2n LA MANCHAAnar de colònies, gimnàstica i aikido.
Teo P5 oVELLESJugar al pati amb els patinets
a la història del Cervantes
Mitch 6è ALDoNzAS I DULCINEASBeautiful,there’s a lot of art in this school.The people here is friendly.
Omnia 3r AL·LUCINACIoNSM’agrada molt l’escola. I els meus nous amics m’encanten.
Jordi P5 oVELLESAprendre tot,aprendre dibuix.
Sameer P4 CAVALLSM’agrada jugar al pati amb la bicicleta.
SilviaMestra de 2n LA MANCHA
CarmenMestra de 1r PRINCESES I CAVALLERS
NouviNgut
NouviNgut
esCOLA
El curs passat, dos pares molt artis-tes, l’oriol García i el David Farré ens van proposar de fer un mural a les parets del pati. I quin podria ser el mi-llor tema? Doncs, “El Quixot” en ho-menatge al nom de la nostra escola!
D’aquesta manera va començar a forjar-se aquesta idea, l’oriol va fer un dibuix del projecte perquè ens en féssim la idea. Ho vam presentar al claustre i ens va agradar molt, llavors vam decidir que era un bon tema per treballar-lo com a tema general pel curs 14-15, ja que ”El Quixot” és una novel·la importantíssima de la litera-tura universal, és un retrat de l’època. També agrada als nens i nenes per la imaginació desbordant que conté i per la ironia amb la què està escrita.
La primera cosa que calia fer era mo-tivar a l’alumnat i fer-los conèixer “El
9
Quixot”. Per això, a totes les classes, aquest any, s’ha treballat el text ade-quat a cada edat. Els murals de les columnes del vestíbul es van presen-tar a la festa de la castanyada i com podeu veure han quedat preciosos.
Durant el segon trimestre ja co-mençarem a fer el projecte del mu-ral del pati. Cada classe triarà un passatge del “Quixot” i en farà una il·lustració que després s’haurà d’ampliar per pintar-la a la paret del pati. Cada dibuix es farà en una gran vinyeta amb un petit text a sota, per tant farem 9 vinyetes, una per clas-se. Volem que els dibuixos siguin fets entre tots els nens i nenes de cada classe i que tots puguin pintar algun tros de paret. Les parets del pati ens les ha arreglat el Consorci. Ara, no-més falta començar a pensar, decidir un capítol i dibuixar!
Projecteintergeneracional
a l Escola
esCOLA...
10
Una cosa és col·laborar i l’altra im-plicar-se. M’explico: imagineu un plat amb un ou ferrat i unes tires de bacó fregidet. En aquest plat, la gallina ha col·laborat i el porc s’ha implicat. Doncs això.
Sentim a dir que moltes escoles de Barcelona col·laboren amb projectes socials dels barris però l’Escola Cer-vantes va més enllà, hi està implica-da, i molt.
Ja fa quatre anys que vam començar un projecte conjunt l’Escola, el Cen-tre de Dia del Casc Antic i el Centre de Dia PRISBA. El que volíem era que els nanos de sisè coneguessin els avis i àvies que van al centre, que aprenguessin què s’hi fa als cen-tres de dia, com viuen les persones grans, quines dificultats es troben i toooooooot el que encara poden fer i ensenyar. I a la vegada, també volíem que els nostres avis coneguessin
aquests nens que sempre veuen de lluny i que tant poques vegades els fan cas… en resum, volíem que les dues generacions es coneguessin i s’enamoressin.
I si, any rere any ha sorgit la “xispa” i la màgia ha fet que les experiències que hem anat vivint al costat dels nanos i dels avis hagin estat extraor-dinàries.
11
Treballs de memòria, passejos pel barri per conèixer la historia dels ca-rrers, visites a l’escola per saber què aprenen avui els nois i noies, jocs de taula… a poc a poc, anàvem creant activitats conjuntes ideades pels ma-teixos nanos, preparades pels avis i gaudides per tots.
Moltes experiències ens han fet emo-cionar, com per exemple, recordem un nano que ens va dir que ell no te-nia avi i que li feia molt il·lusió tenir-ne un... ens va demanar si podia quedar-se un avi del centre de dia! o un dia que vam anar de passeig i dos nens es barallaven per portar la cadira de rodes d’una àvia fins que ella els va dir que cadascú agafés un mànec... l’avia aquell dia va engreixar-se vint quilos de felicitat, ens va dir que mai ningú s’havia barallat per estar amb ella...
L’avantatge del treball intergenera-cional és sobretot la naturalitat amb que ho viuen tot tant els nanos com les persones grans. Els nens i nenes estan en una edat que tant els hi fa el pudor o el que és políticament correcte i si tenen alguna pregunta, te la fan, sigui quina sigui (per què a aquesta senyora se li cau la baba?, quan els avis eren petits, què feien si no tenien tele?) i les persones grans, en la etapa de la vida que estan vi-vint, ja estan de tornada de tot i ja no han de quedar bé amb ningú, te-nen saviesa suficient per saber que el que diuen és veritat perquè ells ho han viscut, i punt. I no hi ha una cosa que els faci més il·lusió que algú els pregunti alguna cosa amb sinceritat i encara els fa més feliços que qui els ha preguntat, s’esperi a sentir la
resposta amb interès. Aquesta és la màgia.
El que dèiem de la implicació. Més enllà d’aquestes activitats compar-tides, el curs passat vam presentar un projecte nou a l’Escola, el Radars, un projecte que busca sensibilitzar als veïns i veïnes del barri per tal que es preocupin per les persones grans que viuen a prop d’ells. En cas que algun veí detecti que una persona gran pot necessitar d’algun ajut, el Radars ofereix un telèfon que activa tot un protocol per accedir a aquella persona gran i poder oferir-li els re-cursos que necessiti.
Dit i fet, quan vam presentar el projec-te al claustre i a l’AMPA, la resposta va ser magnífica. A partir d’aleshores, l’Escola és un Radar de Confiança i els pares i mares de l’AMPA, nous radars veïnals.
Tot s’encomana, les coses boniques també! Els alumnes aprenen que les persones grans tenen molt a dir i a fer, les persones grans aprenen que els nens i nenes els poden ensenyar moltes coses encara. Les professo-res i professors aprenen que les per-sones grans també volen ajudar-los a fer de mestres i els pares i mares aprenen que també poden aprendre dels seus fills...
Seguim un curs més. Aquest serà el cinquè! I sabeu què? Els avis del centre de dia, ja pregunten que quan vindran “esos niños tan majos que nos dan tanta alegria”... aviat aviat!!
Anna Balaguer
FUNDACIó RoURE
Per més informació:
http://serveisgentgranradars.org/projecte-radars-cms1.html
www.fundacioroure.org
eL nOstre bArri
vAriACiOns deL buit urbà AL bArri de sAnt Pere i sAntA CAterinA
12
945 Conjunt monàstic Sant Pere de les Puel.les [Església de Sant Pere]
1270 Sant Pere més Baix
1285 Muralla medieval
1295 Portal Nou
1300 Convent Dominic de Santa Catalina [Mercat de Santa Caterina]
1357 Fortificació muralles
1423 Sant Pere més Alt
1434 Sant Pere Mitjà
1450 edifici original [Cervantes]
1606 Convent de Sant Francesc de Paula [Palau de la Música]
1650 Els 11 Baluards
1811 Palau dels dou [Cervantes]
Cuando la iglesia está vacíaes espacio (estéticamente) religioso.Cualquier espacio vacío (estéticamente desocupado)es espiritualmente receptivo.Pero el hombre ha de estar preparadopara servirse espiritualmente de él,para habitarlo (espiritualmente)
Jorge Oteiza, escultor
Redibuixatde 5 plànols històrics del barri de Sant Pere i Santa Caterina, en negre la massa ocupada, en blanc el buit, en gris l’origen del barri, els convents de Santa Caterina i Sant Pere i en taronja l’espai que ocupa l’actual Escola Cervantes.
Jordi Adell
13
1847 Mercat de Santa Caterina
1854 Enderroc muralles
1859 Pla Cerdà / Eixample
1865 reforma del Palau dels dou [Cervantes]
1866 Carrer de Mendez Núñez
1908 Palau de la Música
1908 Via Laietana
1874 Enderroc Monestir Sant Pere de les Puel·les [Església de Sant Pere]
1989 Primera ampliació Palau de la Música
1989 transformació del Palau dels dou en escola Cervantes
1999 Enderroc església de Sant Francesc de Paula
2000 Segona ampliació Palau de la Música
2002 “Forat de la Vergonya”
2005 Remodelació Mercat de Santa Caterina
2007 Pou de la Figuera
2007 Prolongació Avinguda Francesc Cambó
2014 .....continuarà?
esCOLA...AmPA
14
comissio reciclatge de llibres
1515
Una mica d’història…Aquest grup sorgeix de la inquietud de pares molt implicats en el dia a dia de l’educació dels seus fills en el districte de Ciutat Vella. Són repre-sentants de les AMPES dels CEIP que tenen adscrit l’IES Pau Claris però que veuen amb preocupació que aquest institut no és percebut com una opció real d’escolarització per als seus fills i volen capgirar la si-tuació.
Què hem fet?Ens hem trobat periòdicament, més o menys un cop al mes des del pas-sat curs 2013-2014.
En aquestes trobades hem discutit, reflexionat, après i decidit diferents accions per dur a terme. Ens hem trobat com a grup de treball, com
a grup d’estudi i discussió, ens han visitat autors d’un bloc anti-segre-gació escolar, hem fet la “trobada de l’eslògan” a on vam decidir tirar endavant accions amb un rerefons reivindicatiu. Hem aconseguit que el Consorci d’Educació de Barcelona ens rebi i es faci ressò de la situació en la què ens trobem.
En quin punt som ara?A data d’avui, tenim prevista una nova reunió amb el Consorci per establir un calendari d’accions i temes a tre-ballar abans de les preinscripcions. Per altra banda, l’IES Pau Claris s’ha compromès a realitzar presentacions del seu projecte a les escoles adscri-tes per tal de donar-se a conèixer a les famílies.
Montse Ferrando
COMISSIO AMPAAMICS DEL PAU CLARIS
comissio reciclatge de llibres
DeBUT Dels PRe-BeNJAMINs De BAsQUeTUNA VAlORACIO FReDA, OBJeCTIVA I DesAPAssIONADA Del PRIMeR TRIMesTRe De llIGA
Un a un CeRVANTes
By Pinkerton
Ton, UNIC de joc alegre i encisador (de casta le viene
al galgo, de tal palo tal astilla, amanece que no es poco), aquest
carismàtic jugador és el rei, tant de casa com de la pista.
Bia, lleGeNDARI autor de cistelles inversemblants i lluitador incansa-ble. Diuen que només pot dormir si abans d’anar al llit li posen el Top 25 d’en Michael Jordan.
Julia, RessOlUTIVA Alquímia per-fecte entre pivot i base, escolta i ale-ró, or i argent, atac i defensa. Costa d’entendre d’on treu les forces per a tanta modèstia.
samu, RABeNT altrament dit “el cirurgià dels 3 metres” per la precisió amb què encistella des d’aquella distància sense ni tan sols despen-tinar-se.
Toni, eNGINYOs arquitecte de mu-ralles defensives i Legolas de l’atac per sorpresa. Aquesta perla del plan-ter Cervantes és una de les darreres incorporacions al Dream Team.
subaru, MITIC sota una capa d’elegància i una eloqüent humilitat, trobem el corredor més veloç del Cervantes i un dels puntals indiscuti-bles de l’equip.
Abril, INFRANQUeJABle Fent honor al nom de l’equip i de l’escola, aquesta cervantina mou els braços com les seves pales els molins més actius del Quixot.
Marti, HeROIC fitxatge estel·lar del Cervantes. Ha resultat ser el passa-dor més solidari d’un equip i amb tota seguretat el millor exponent del seu joc col·lectiu.
Nassim, HOMeRIC ràpid com un llamp i de driblin endiablat. Se sos-pita que està dotat del poder de la tele-transportació.
Bruno, OMNIPReseNT una altra perla del planter, ataca amb astúcia i defensa amb solvència. Poc més podem afegir d’un jugador gairebé perfecte.
eNTReNADOR A CeRVANTes TRANsMUTADOR Sota tres noms i aparences diferents descobrim un/s míster/a tocat pels dons de la coor-dinació i estratègia d’equip.
PUBlIC CeRVANTes INCoMBUSTI-BLE I ALEGRE el públic del CER-VANTES és sens dubte el més entregat de la lliga.
CeR
VA
NTe
s 1
66 –
Res
TA D
el M
ON
76
16
Un a un rival
17
17, ATROPELLAT al seu costat, en John Travolta de Grease sembla en Magic Johnson.13, IRRELLEVANT tant si juga com si no, condueix el seu equip de cara a la derrota.9, NEGLIGENT relliscós i desubicat com una pellofa de plàtan sobre la pista.21, BARROER es mou per la pista com un mamut a un saló de té carregat de velletes.3, RONDINAIRE ara m’han fet sal-tar una dent, ara m’han arrencat la samarreta, ara m’han ficat un dit a l’ull... Qualsevol motiu és bo per a queixar-se!
ÀRBITRE Pirata, filibus-ter, contrabandista, fariseu i acoquinat
quan perdem, just, ponderat, salomònic
i professional quan guanyem.
6, ANECDÒTIC si li hagués de suposar un súper-poder, seria sens dubte el de la invisibilitat. 2, BÀRBAR de joc brut i ladí, farien bé de portar-lo a la típica escola anglesa que amb tanta claredat ens mostres a “The Wall”.15, DESORIENTAT per a aquest jovenet sembla que només hi hagi una ciste-lla: la seva.4, INSOLENT De llengua tan bruta i mal parlada com lenta la seva “carrera”. Segons m’han dit, gaudeix obscena-ment de la victòria.
ENTRENADOR/A CONTRARI, ESPECU-LADOR faria millor feina entrenant les meves tortugues a saltar que a fer jugar els seus pupils a quelcom sem-blant al bàsquet.PÚBLIC RIVAL Hostil i babau. Noi, si això és animar, no me’ls imagino en un funeral!
Cervantecracks!!!
Miguel Vega
18
exPLiCA’m què fAs...
Pare del Martiño de 6è, i de l’Antón (ex-alumne)
Professor d’anglès de l’EIM a la Universitat de Barcelona.
Responsable de les entre-vistes de la Tornaveu.
¿Com vas a arribar a Barcelona?Vaig arribar a Barcelona perquè volia sortir de casa meva i ja tenia aquí a l’ambaixadora: la Puri, que va arribar abans que jo. Jo només la vaig se-guir...
¿Abans de venir a Barcelona què vas fer?Quan nosaltres vam acabar la carrera a Santiago, on vam estudiar filolo-gia anglesa, a mi em van donar una beca. És curiosa la història, perquè la Puri estava de substituta d’aquesta beca: si jo renunciava, marxava ella... i no vaig renunciar-hi. Llavors ella va venir aquí (a Barcelona) a estudiar i jo me’n vaig anar a Estats Units un any.
¿On vas estar? ¿Què vas trobar de di-ferent?A Mississippí. Vaig fer una estada d’estudis de lingüística i literatura del
sud d’Estats Units. Vivia en una re-sidència d’estudiants, molt divertit, tot plegat. La gent té la imatge de les grans ciutats americanes com Nova York, Chicago o Los Angeles. En canvi, si vas a Mississippí és com anar a Teruel, però amb un punt èt-nic. De diferent vaig trobar, sobretot, la grandària de les coses. Tot és gran, enorme: els cotxes, les carreteres, la gent! Mississippí és el quart estat més “grassonet” d’Estats Units.
¿Per què vas voler marxar fora?No ho vaig planejar gaire. Vaig sol·licitar la beca i vaig escollir aques-ta universitat com a última opció per una qüestió nostàlgica, perquè la ciutat, Òxford Mississippí, era el lloc on va néixer el meu escriptor favorit, William Faulkner. La mala sort és que tenien pocs cursos de lingüística, que és el que m’interessava a mi, i vaig acabar estudiant més literatura. Quan vaig venir a Barcelona, llavors vaig fer els cursos de doctorat de lin-güística.
¿Quan vas arribar a Barcelona, cultu-ralment, què és el que més et va so-btar?Quan vius fora, el shock cultural més
Professor d angles de l EIM
“Darrera d’una gran dona, sempre hi ha un gran home”
19
fort és, sobretot, quan tornes. Quan arribes allà, t’has d’ajustar, en una sèrie de fases: primer eufòria, després frustració i finalment, quan ja has ac-ceptat el lloc on vius, te n’has d’anar, has de tornar. I aquí ve el shock de veritat, quan tornes, perquè estàs totalment fora de lloc, des-ubicat. A més, a Barcelona tot just havien aca-bat els Jocs olímpics, la ciutat estava de “subidón”. Era com arribar a una ciutat d’estrena, era molt maco. A mi, venint d’una ciutat petita com San-tiago, em va descol·locar una mica, perquè era tot molt dinàmic, molt es-tressant, però alhora interessant.
¿Com va començar la Tornaveu?Va sorgir d’una reunió de renovació de l’AMPA. La idea va ser de l’oriol, i ens vam unir tota una sèrie de per-sones: la Inés, que era la dinamitza-dora, l’Stephen Burgen, que havia estat editor de diaris internacionals, l’oriol, que portava el tema del dis-seny, i després hi va haver molts col·laboradors i va anar creixent. El secret va ser la primera festa que vam fer, que va donar a conèixer la revista, i també perquè vam engres-car molta gent del barri.
¿Com havia de ser la revista?El dubte sempre ha estat entre fer una revista més d’AMPA, adreçada a les famílies, o si ha de tenir més con-tingut escolar. Si havia de tenir més treballs que es feien a classe o si ha-via de tenir més articles amb informa-ció pels pares i mares. En definitiva, la idea era fer una barreja, on hi par-ticipés tothom... que fos una revista per a les famílies.
Tu ets un dels pares més experimen-tats de l’escola... quin any vau entrar a l’escola?Al 2003-2004. L’escola Cervan-tes la coneixia a través de gent que m’explicava històries molt maques sobre el que significava l’escola, d’integració, de diversitat dintre del barri i d’una escola que donava mol-ta alegria.
Tens fama de ser un gran dinamitza-dor de pares...Tinc aquesta reputació... darrera d’una gran dona, sempre hi ha un gran home! (riure)
¿Com definiries l’escola del Martiño si algú t’ho preguntés?Per mi ha estat sempre una experièn-cia molt maca, sobretot pel contacte que hem tingut amb els professors, i amb la sort que l’AMPA ha estat sempre molt activa. Té aquest punt d’equilibri perfecte entre el teixit so-cial del barri, que està molt ben re-presentat a l’escola i que la enriqueix molt. L’escola és un punt de trobada.
No tant sols els nanos han rebut un ensenyament de qualitat sinó que també nosaltres ens hem identificat amb les famílies i hem fet molts bons amics a l’escola. Mirat amb perspec-tiva, per mi l’escola és un lloc de re-
ferència. Els nanos s’hi senten molt segurs i els que ja han deixat l’escola, hi tornen. Tornen a veure els partits de bàsquet, tornen a participar de les festes de final de curs... perquè és com tornar a casa.
Maite Domingo
“La idea de la Tornaveu va ser de l’Oriol però ràpidament ens hi vam afegir tot un seguit de persones: la Inés, l’Stephen Burgen i jo mateix, i molts d’altres col·laboradors!!
“Vam entrar al Cervan-tes el curs 2003-2004 atrets pel que explicava la gent del barri sobre els valors de l’escola: la integració, la diversitat i l’alegria”
“Hem fet molts bons amics a l’escola”
Mercè ayesta
La família Chen són originaris del sud de la Xina, exactament de la ciutat de zhejiang, arriben a Barcelona fa uns 7 anys. El Toni és alumne de 3r de primària de l’Escola Cervantes. Els pares del Toni són la Li i en Hongjia, té dos germans grans que són la Chenjing que te 18 anys i en Chenyong de 20 anys. Aquesta família xinesa té una tenda de productes d’alimentació al carrer Sant Pere més Baix, 77. Avui ens conviden a que cuinem un plat típic xinès que són els Jiaozi, farcellets xinesos. Els Jiaozis es mengen durant tot l’any però sobretot a la festa d’any nou xinès.
El proper any nou xinès tindrà lloc el 19 de febrer de 2015. El nou any xinès, més co-negut com la Festa de la Primavera a Xina o com l’any nou lunar a l’estranger, és una festa familiar. És la festa tradicional més important del calendari. Segons el calendari de la lluna les celebracions comencen el primer dia del mes lunar i finalitza als quinze dies amb el Festival de les faroles.
Toni AL·LUCinACionS (3er)
JiAozi (fArCeLLeTS de porCAmB verdUreS)
XinA
QUi? CLASSe?
QUÈ?
oriGen
Que sopenels nens i
nenes del Cervantes?
Ingredients de lamassa dels farcellets· 1 kg de farina de blat· 2-3 tasses d’aigua freda· ½ cullerada de sal
Ingredients pel farcit· 1 kg de carn de porc o de vedella picada· 2-3 cullerades de sopa de salsa de soja· ½ culleradeta de sal· 2 cullerades d’d’oli de gira-sol· 200 g d’api· 100 g de pastanaga· 1 ceba gran· 50 g de ceba tendra
Jiaozi
Que sopenels nens i
nenes del Cervantes?
Preparació de la massa
La base dels farcellets es fa barrejant la farina, l’aigua i la sal amb les mans. Fins a ob-tenir una massa com de pizza. Deixar reposar la massa, fora de la nevera, uns 20 min.Posar farina en un fusta per treballar la massa. Formar un rotllo allargat amb la massa i tallar en trossets d’un cm de gruix. Aixafar la massa amb la planta de la mà fins a ob-tenir una mini rodona. Amb el corró de fusta anar formant bases rodones d’uns 3 mm de gruix.
Preparació del farcit
Barrejar la carn amb la salsa de soja i la sal. Deixar reposar 15 minuts. Anar tallant totes les verdures molt petites. Barrejar la carn amb les verdures i afegir una cullerada de soja. Altres farcits es poden fer amb gambes minis, api i ceba o bé amb carn de vedella picada, col xinesa i ceba.
Formar els farcellets: Agafes una base de farcellet amb una culleradeta del farcit i es van tancant ajuntant les bores. Hi ha moltes formes de fer els farcellets, és tot un art, i ja us avancem que no és gens fàcil.
Finalment, escalfar oli de gira-sol a una paella, col·locar els farcellets i afegir aigua fins que cobreixi mig dit els farcellets, tapa la paella i cuinar a foc fort uns 10 minuts o bé fins que es consumeixi l’aigua.
Salsa dels farcellets: Soja amb picada d’all.
22
Llibres ...Mes llibres
LOST AND FOUNDby Oliver Jeffers
Harper Collins Children’s Books
ISBN: 978-0007150359
Què faries si un dia apareixes un pingüí a la porta de casa? Lost and Found no és només “l’oficina d’objectes Perduts”, si no també un conte preciós on es perden, es descobreixen i es troben co-ses, però que parla, sobre tot, de l’amistat. Amb un anglès senzill i precís, en oliver Jeffers ens porta
de viatge amb un nen, un pingüí i les seves històries a alta mar.
If you dare a challenge, try the film! Lost and Found Estudi AKA.If you wish to read further, try another of o. Jeffers’ books: How to Catch a Star
Deixant de banda els clàssics (Mor-tadelo y Filemón per una banda i Forges per l’altra) no és fàcil, al menys per mi, trobar llibres que et facin saltar les llàgrimes de riure. No sé per quina raó a mi el gènere que m’ha divertit de forma més sal-vatge ha estat l’epistolar. Així, unes cartes que no puc llegir ni en públic ni en veu alta d’una forma conti-nuada són les que componen el conte “Para acabar con el ajedrez. Correspondencia” que trobem a la breu i enginyosa recopilació “Cómo acabar de una vez por todas con la cultura” de Woody Allen en la que dos amics intenten, sense gaire èxit, jugar una partida d’escacs per correspondència. Al mateix llibre també trobem “Para acabar con las películas de terror. El conde Drácu-la”, conte que ens explica les tribu-lacions del Conde Drácula durant un eclipsi de sol i que es pot llegir amb els nens sense problema.
THE RELUCTANTFUNDAMENTALISTby Moshin Hamid
Penguin Books, 2007
ISBN: 978-0-241-96502-3
“Excuse me sir, but may I be of as-sistance? Ah, I see I have alarmed you. Do not be frightened by my beard. I am a lover of America...” Així comença el monòleg del mis-teriós pakistanès que se’ns apropa un capvespre en una cafeteria de Lahore. Descobreix què el mou a parlar-te, i per què parla anglès mi-llor que la reina d’Anglaterra. Per què tothom persegueix el somni americà? Què passa quan aquest somni d’occident ens traeix? Per què Changez va tornar a Lahore si Estats Units li havia donat “tot”?
Don’t watch the film first! It’ll spoil the pleasu-re of reading the novel...Nivell recomanat: B2, 5è de l’EoI o First Cer-tificate (Cambridge)
23
Canviant d’autor, recomano amb fervor “La concesión del teléfono” d’Andrea Camilleri que ens explica la gimcana burocràtica que ha de fer un senyor de poble a la Sicília de finals del segle XIX. Les 4 o 5 primeres cartes que remet el pro-tagonista a les autoritats no tenen desperdici.
Més cartes hilarants les trobem, en abundància, a la correspondència
de Grouxo Marx que publicà Ana-grama ja fa uns anys i per acomia-dar-me d’aquest gènere recomana-ré la carta que li adreça un indignat Ignatius J. Reilly a un client descon-tent al que li ha venut uns pantalons i que trobem a “La conjura de los necios” de Kennedy Toole.
Si us agrada riure però no el gè-nere epistolar, i deixant de banda “Sin noticias de Gurb” d’en Men-doza que ja s’ha llegit més de mitja Barcelona, us recomano dues joies curtetes i divertides de debò: A “El antropólogo inocente” de Nigel Barley se’ns expliquen les vivències d’un antropòleg anglès que viatja a Camerun per a estudiar al peculiar poble “dowayo” i a “Noticia bom-ba!” Evelyn Waugh ens explica les aventures d’un jove periodista de províncies al que envien per error com a corresponsal d’un país afri-cà. No sé a quin d’aquests dos lli-bres surt una història d’una cabra lligada a una corda que us convido a llegir, si voleu morir, amb catorze “cortezas de cerdo” a la boca.
Ja per acomiadar-me i dintre del gènere de l’humor absurd recoma-naria “Trampa 22” de Joseph He-ller, on se’ns rebela l’absurditat de la guerra i dels militars que l’habiten amb algunes escenes francament memorables.
recomanacionsmAite dOmingOtOni bOtey
24
COnseLLs de sALut
Els polls són insectes parà-sits d’uns 4 mm de gran-dària que viuen enganxats amb dues potes als nostres cabells. Com a paràsits que són s’aprofiten de nosaltres per alimentar-se (xuclant-nos la sang) i reproduir-se (dipositen els seus ous o llémenes als nostres cabells). Per passar desapercebuts, el seu color s’adapta al del cabell de la persona on habiten. Els polls no transmeten malalties però és important tractar-los perquè la seva infestació és molt mo-lesta i es transmeten molt fàcilment d’una persona a una altra. Trobem polls durant tot l’any però, sobretot, en època escolar.
COM PODEM DETECTAR-LOS?Per detectar la presència de polls cal revisar periòdicament (idealment cada dia) el cabell del nen o nena amb una pinta llemenera (pinta de pues llargues molt juntes). Normal-ment trobarem polls adults i llémenes (són petits punts blancs adherits a les arrels del cabell) allà on més reg sanguini hi ha: al clatell i darrera les orelles. Una clara senyal d’alarma és que el nen o nena es rasqui molt el cap. Això és degut a la picor inten-sa causada tant per les picades dels
bres de la família i a més ren-tar a alta temperatura (60ºC)
tota la roba de llit, tovalloles, raspalls, pintes, etc. perquè
no hi quedin llémenes i evitar un nou contagi.
Per fer una bona prevenció i evitar el contagi de polls a l’escola, gim-nàs, colònies, etc., existeixen va-ris mètodes que van des de gotes d’oli d’arbre de té que es posen en l’aigua d’esclarir els cabells al rentar-los o als bàlsams per desenredar el cabell. També disposem d’esprais ja preparats amb repel·lent per posar al sortir de casa. Un darrer mètode molt efectiu que s’està promovent cada vegada més des de la farmàcia, tant per la prevenció com pel tracta-ment, són les llemeneres elèctriques. Aquest mètode actua matant el poll i la llémena quan ens pentinem amb el raspall elèctric. No té cap efecte in-desitjable sobre el cabell ja que actua a temperatures molt més baixes que un assecador, però prou altes per matar els paràsits. El pot fer servir qualsevol membre de la família però sempre després de netejar el capçal. Així, amb un sol aparell n’hi ha prou per a tota la família i per les vegades que es necessiti.
Farmàcia Central · Via Laietana 40
polls com per la incòmode sensació de quan caminen pel cap. Si detec-tem polls en una persona de la famí-lia, cal combatre’ls ràpidament ja que s’encomanen molt fàcilment.
COM ES TRACTEN? A la farmàcia hi ha diferents mètodes pel tractament i prevenció de la infes-tació per polls. Pel tractament, tro-bem, d’una banda, locions i xampús pedicul·licides (maten polls i lléme-nes). Un cop aplicats aquest mèto-des els polls i llémenes morts s’ha de retirar mitjançant la llemenera. Ja que la transmissió es tan fàcil, el tracta-ment s’hauria de fer a tots els mem-
Els polls
25
El Poble Nou del Delta de l’Ebre es ca-racteritza pels seus carrers enjardinats i les seves cases amb pati interior amb les façanes de color blanc. El poble es va crear per donar residència als agricultors que treballaven els arrossars. Avui dia la major part de la població es dedica al tu-risme natural, per la riquesa de la zona.
L’atractiu de la zona, a part del paisatge, l’ofereix la seva fauna: ardèids, polla blava,
martinet menut, fotja, martinet ros, cama-
llargs, i esplugabous... així com la seva flo-
ra: boga, canyís, lliri groc, joncs diversos,
etc.
A l’Encanyissada, hi trobem la llacuna més
gran d’aigua dolça i la Casa de Fusta, que
a més de ser el centre d’informació, acull
el Museu ornitològic del Delta amb 182
exemplars de 134 espècies diferents.
Clara Jori
Cristina Fons
Un dissabte sense gaire saber què fer, un diumenge que es presenta llarg...
Tot just a 20 minuts en metro tenim un museu fantàstic. Dels antics museus de geologia i zoologia que hi havia al Parc de la Ciutadella es va crear el Museu Blau aprofitant un dels edificis emblemàtics construïts per al Fòrum de les Cultures.
El Museu Blau té una part d’exposició estable: la creació de la Terra, l’Evolució
de les Espècies, mostra de la vida animal i vegetal de la Terra i mostra de minerals; i una part d’exposició temporal. A més, hi ha una part que és Aula Taller on es fan diferents cursets adreçats als nens i nenes i a les famílies.
El museu té diferents tarifes. Els infants fins a 14 anys tenen l’entrada gratuïta i els seus acompanyants adults gaudeixen de tarifa reduïda.
El poble nou del Delta de l’Ebre
EL Museu Blau
http://[email protected]//[email protected]//viulebre.com
Horari Casa fusta10:00 - 13:00 h i de 15:00 - 17:00. Dilluns tancattarifa:2€http://instagram.com/p/vdaa8RENee/http://instagram.com/p/vop2EoOokS/
http://museuciencies.cat/https://www.facebook.com/museucien-cies@museuciencies
COM ANAR-Himetro L4 (línia groga). Parada el Maresme-Fòrum (sortida Rambla Prim)tramvia t4. Parada Fòrumbus 43, H16 (parada Fòrum), 7, 36, 99, bus turístic (ruta verda, funciona del 15/4 al 25/9), b23Cotxe. Aparcaments: al mateix edifici Fòrum i al centre comercial Diagonal Marbicing. Estacions: 158 Rambla Prim i 169-Av. Eduard Maristany, 1-Fòrum
2
2
3
3
4
4
4 3 73
5
119
2
26
5 7
73
GARBÍ · GREGAL · TRAMUNTANA · LLEVANTMESTRAL · MIGJORN · PONENT · XALOC
SOLUCIONS
M
P
M
B
H
G
G
D
U
N
T
E
B
I
W
E
Z
V
O
I
H
R
S
R
G
H
D
A
M
W
D
L
A
T
Y
J
M
X
A
L
O
C
X
M
R
E
O
V
Y
H
R
Z
L
C
U
A
G
R
R
L
F
O
H
Z
P
N
L
R
N
S
G
A
R
B
I
O
T
C
E
L
L
E
V
A
N
T
N
A
B
G
V
C
C
D
I
Q
G
E
N
S
A
Q
E
V
U
P
T
R
N
A
A
L
R
V
E
P
S
X
H
T
I
62
2 31
18
97
64
26
2
2
3
3
1
2
73
2
5
18
4
96
32
7
1
69
5
48
2
4
4
4
3
1
56
8
3
94
2
17
81
3
7
46
9
52
1
4
49
1
6
72
8
35
97
5
8
21
3
64
3
24
6
9
53
7
81
68
4
2
35
1
79
15
9
4
87
6
23
1
VENTS
ingredientes para 8 personas450g Lasaña9 alcachofas10 lonchas de jamón cocido200g rodajas Fontina (queso)ajoaceitesal y pimientaparmesano ½ vaso de leche300 g de mozzarellaVaso de vino blanco
LasañaaLcachofa
La cucine mandarosso
1. Limpiar y cortar las alcachofas, luego ponerlas en agua y limón.
2. Se deja freír un poco de ajo en aceite, se añaden las alcachofas con un poco de agua y se cocinan a fuego medio, agregar un vaso de vino blanco ,sal y pimienta y dejar que se evapore , y luego terminar de cocinar las alcachofas , cubriendo la olla unos 5-10 minutos, hasta que se queden bien tiernas.
3. Cuando están listas, triturar todo con un poco de leche y la crema de alcachofa esta lista.
4. En una fuente para horno, verter un par de cucharadas de aceite de oliva y organizar la primer capa de lasaña, cubrir con la crema de alcachofas, con queso parmesano, con rodajas de queso, con jamón, mozzarella. Luego continuar con las capas con todos los ingredien-tes: lasaña, alcachofas ,jamon y queso. La última capa de lasaña está cubierta con crema de alcachofa y queso parmesano rallado, hornear durante 35 minutos a 180 grados, o hasta que la superficie se dore.
c/ verdaguer i Callis, 4(Palau de la música)08003 barcelona metro urquinaona (L1, L4)tel. 932690780 - móvil 687208059
