Embed Size (px)
Citation preview
tramuntana65 la r
evis
ta d
el C
EIP
Es P
uig
Sóller
2 tramuntana 65
Equip directiu:Mercè Valero CanoCatalina Bernat SastreFrancisca Juan Calafat
Equip aula Ropit:Laura Gallego PeñaEva Aparicio del RioFrancisca Juan Calafat
Equip d’educació infantilJoana Marquet VaubanCatalina Frontera LladóAntònia Cifre CarreraMaria Carmen LópezCati Borge Valcaneras
Equip primer cicle:Llum Llufriu CastanMaite Estarelles CollManel Rullan Colom
Equip segon cicle:Pere Crespí IsernCatalina Bernat SastreM del Mar Bennássar GrimaltCatalina Maria Colom SociasJoana Medina Mayol
Equip tercer cicle:Sofia Lorente MartorellJoan Muntaner MasMargalida Bujosa EstarellasMagdalena Caldentey MayolBernat Estelrich MoraguesMerçè Valero CanoIsabel Salom MunarInmaculada Díaz del Cañizo
Equip especialistes:Llorenç Salvà FarréMaties Rabassa OrdinesTeresa Merçè FronteraDamià Estelrich DolsJoan Muntaner MasPere Gonyalons Moll
Equip suport:Aurèlia Pardo GamundiVanesa VaquerBernat Lladó ArbonaMagdalena Vera MarquésLaura Gallego PeñaRaquel Bertazioli NogueiraFrancisca Garrido Pérez
Equip de manteniment i altres:Bernat Reynés Trias
Imprimeix i edita:CEIP Es Puig, Sóller.Vial 71 nº2, 70100-Sóller, Mallorca.telèfon 971630372 / DL PM-1759-2007
pàg 3El CEIP Es Puig
pàg 4 a 8Les aventures dels alumnes d’infantil
pàg 9Què fan els nins i nines de segon «b»?
pàg 10 i 11Aixecar-se d’hora
pàg 12 i 13El notosaure del Puig
pàg 14 i 15Seqüències
pàg 16 i 17Text lliure
pàg 18 a21Dos anys inoblidables
pàg 22 i 23Les jornades vistes per Ropit
pàg 24 a 27Les jornades culturals
pàg 28 i 29Firó 2013
pàg 30 a 35Espai Comenius
pàg 36 i 37Viatge d’estudis
pàg 38 i 39L’aprenentatge cooperatiu, un nourepte
El dibuix de la portada i contraportada és obrad’un alumne de segon «A»
Què hi podem trobara Tramuntana 65?
Equip
edu
cati
u /
2012·2
013
tramuntana 65 3
A punt d’acabar el curs……
Un curs marcat pel desànim provocat per aquesta crisi que està originantnombrosos problemes, retallades de sou i de personal, lleis que ensfaran anar enrere i d’altres que ens faran fer coses per les que no estamencara preparats però, sobretot, ens fa tenir la sensació d’haver detornar començar a lluitar per unes coses que estaven més que superadesi, sobretot, arrelades.
Ara bé, si fullejam aquesta Tramuntana 65 veurem que els infantssegueixen creant, dibuixant, observant, intercanviant, compartint... ambla mateixa il·lusió de sempre i com si res no passés.
Això ens ha de donar força i ens ha de fer pensar que no hem de perdrede vista la nostra tasca més important que no és altra que lad’acompanyar-los en la seva aventura d’aprendre i crèixer com apersones, ajudant-los a ser creatius, a resoldre els seus problemes, a serautònoms, oberts, a saber conviure tot i esser diferents, a respectar-se ia ser respectats, a estimar el nostre entorn i el dia a dia i adesenvolupar el seu potencial per aconseguir un món millor on tots hitenguem el nostre racó com a participants actius.
Hem de tenir sempre present que el camí cap al futur que està sempreben a prop el feim nosaltres i com millor el sapiguem dissenyar millordisfrutarem en construir-lo i disfrutar-lo.
Au idò, a veure si entre tots dibuixam el que volem ser i fer en sergrans...
i fer quan
dibuixarvolem ser
el que
serem grans.
4 tramuntana 65
tramuntana 65 5
Enguany la nostra escolaparticipa del Projecte
Comenius. Aquest projecte estàenfocat a l’intercanvi de
tradicions i cultura entrediferents països.
Per aquest motiu des d’educacióinfantil hem treballat els
nostres costums més propis queens caracteritzen com a poble.
Les
A l’octubre vàrem visitar la fàbricad’embotits i patés « LA LUNA» on elsnins van poder observar el procèsd’elaboració i la maquinàrianecessària ( antiga i moderna) queempren a «LA LUNA» (imatges de ladreta).
A finals de gener vàrem anar a laTafona de Can Det. Vam poderobservar des del principi com destrienl’oliva de la fullaca fins aconseguir l’oli (imatges de l’esquerra).
A l’escola, els tallers es van poderrealitzar gràcies al suport icol.laboració dels pares dels alumnesd’infantil i primer cicle de primària.
aventuresalumnesdels
d’infantil
6 tramuntana 65
Els tallersrealitzatsvan ser:
tramuntana 65 7
Pintar camisetes aprofitant elsproductes més caracteristics deSóller: taronges i llimones.
Pintar teules. En Jaume Pinya ensva explicar quins eren els pigmentsutilitzats abans i els diferentsmotius emprats.
Taller de ball de bot amb lacol.laboració d’en Joan Bernat, onels nins ballaren boleros i jotesmarcant les passes bàsiques.
Taller de rondalles on els ninsgaudiren de la Flor Romanial i elGorrionet.
I aprofitant que a l’escola tenimel nostre estimat «CapitàAngelats» poguèrem conèixer deprimera mà la història d’en JoanArbona i com els moros saquejaren,sense vèncer´ns, la nostra Vila. Ensmostrà l’espasa i la roba empradaper aquest esdeveniment i noltrosférem les nostres particularssenyeres.
Dins el marc de la setmanacultural, enfocada enguany a larealització de diferents tallersrelacionats amb la culturasollerica, vàrem visitar la TorrePicada. Entràrem a dins i poguèremveure el canó i les puntes on vandesembarcar els pirates sarraïns,…Tot això ens serví per treballar elFiró a l’escola, una de les festesmés emblemàtiques irepresentatives de la nostra Vall.
8 tramuntana 65
I ja per acabar, aprofitant el bon temps, que enguany no acaba d’arribar,hem anat a veure el procès artesanal dels gelats de Can Pau.
tramuntana 65 9
Jo, quan veig que vaig guanyant,FAIG:
Me da igual, no faig res, pos bona cara.
Seguesc i no me rendesc, encara mepreocup que me pot remontar, mai hasde deixar de preocupar-te per lapartida.
Que puc guanyar.
M´enric perque estic guanyant.
Faig una trampa sense que se enteri, esmeu germà mitjà.
No jug molt en serio perque si guanyno jugaran una altra partida.
Que crec que puc guanyar.
Mir més la partida i estreinc els punysperò no em desconfiï.
No passa res guany i pot ser que faci unmal moviment i perd.
M´alegr i estic contenta.
Jo, quan veig que estic a punt deperdre,FAIG:
Res.
Me pos a tope, me rendeix.
Me rendesc i dic que ha jugat molt bé im´ha guanyat.
He de reaccionar ràpid.
No faig res.
No quedar-me trista.
FAN EL SEGÜENT QUANMe pos en seriu i així està segur queguany i no fent trampa perque sino nojuguen.
Intento fer-ho millor.
Tanc un poc els ulls, pos les mans comsi estigués resant.
Quan guanya vull sa revanxa.
Intent guanyar i mai no guany.
Jo, quan he perdut,FAIG:
Explic sa revanxa.
Vull tornar a intentar, li doncs´enhorabona.
M´en vaig i dic que ja no jug més perque no vull fer dues partides.
Vull turnar a intentar, ho puc tornarintentar.
Dic: torn a començar.
Jug una altra vegada i si he perdut unaaltra vegada no vull jugar més.
Dic molt bé, m´has guanyat, bonapartida, jugam a una altra cosa i teguanyaré.
Pues, no m´enfat.
No passa res, estic content.
M´en fot i pens que ho puc tornar aintentar i li dic al meu rival podremtornar a jugar.
Torn a jugar i a n´es final guany i m´enric de sobres.
LES NINES i ELS NINS DE SEGON «B»
10 tramuntana 65
tramuntana 65 11
ENRIQUE,MARIA,LLUC,AINA BISBAL,AINA BUJOSA,ORIAN,GUILLEM,RAMON,
ElElElElEl
notosaurenotosaurenotosaurenotosaurenotosauredel Puigdel Puigdel Puigdel Puigdel Puig
MIQUEL,JAVIER,LAIA,YEISON,CLAUDIA,JOAN,ÀNGEL,THELMA,DARIUS.
Fa uns 250 milions d´anys,les Illes Balears no existien,ni Mallorca,ni Sóller.
Allà on ara tenim l´Escola del Puig era la mar.
Hi vivien molts d´animals marins i un d´ells era el NOTOSAURE.
Tenia uns 3 metres de llarg i s´alimentava de peixos.
La seva vida era molt semblant a la de les foques i lleons marins.
Quan feren els fonaments de l´escola en trobaren una vértebra.
14 tramuntana 65
Aquesta vegada hem volgut participaramb unes vinyetes que mostren alguns
momentsd’aquell 11de maigde 1561.
Seqüències
tramuntana 65 15
Sembla ser quel’espectacularitat de
l’invasió pirata latrobam a les
seqüències d’aquestesdiferents imatges:
l’avís dels guaites alColl de s’Illa, labenvinguda dels
foners, l’embarcaciód’Ulutx Alí, el
desembarc delssarraïns i la batalla aambdues platges; i,
sobretot, a la victòriadels pagesos i la
partida amb les mansbuides dels pirates.
16 tramuntana 65
ELS ANIMALS
Hi havia una vegada unpoble d’animals quesabien xerrar i s’hopassaven bomba.Però un dia varenperdre el seu amicMichi el moix. Elsseus amics elcercaven i el
cercaven i no eltrobaven. Fins que un dia la
girafa va dir:– Ara nos hem de separar en dos grups i esqui trobi a en Michi guanyarà un premi.Tots se varen separar en dos grups. Fins que elvaren trobar. Varen guanyar el gran premi. Elgran premi era un dia a l’spa. El grup que vaguanyar es va posar molt content. Varenquedar feliços i contents.
Naomi
La classe de 3r B hem estat practicant durant tot el curs el textlliure. Un dia per setmana els nins i nines han escrit un petit conteque els altres han pogut escoltar i votar. El text més triat s’haconvertit en el protagonista durant la següent setmana. A partir deltext originari s’han corregit les errades ortogràfiques entre tots is’ha tornat a reescriure, ja de forma correcte. S’ha deixat queescriguessin tot allò que volien, per això els textos són graciosos ide voltes un poc barroers. Aquí teniu una petita mostra d’aquestescreacions.
TEXT LLIUREUNA FORMA DIVERTIDA D’APRENDRE A REDACTAR I L’ORTOGRAFIA
Conte deSalvador Cohello
i reescrit per Martina Coll
tramuntana 65 17
Conte deJoan Oliver
i reescrit per Carla Tóth
Conte escriti reescrit per Pau Fuster
18 tramuntana 65
DOS ANYSINOBLIDABLES!! (1ªpart)
Volta pels nostres torrents després d’haver-los estudiat. No poguéremtriar un dia millor: un bon fred i una mica de pluja!! Però a
nosaltres no ens atura res!!
DENIP: Somniàrem catifes voladores i escriguérem missatges de pau.
tramuntana 65 19
Colònies al Burotell!! Ens ho passàrem beníssim i gaudírem de totesles activitats que ens havien preparat.
20 tramuntana 65
DOS ANYSINOBLIDABLES!! (2ªpart)
Ja arriben els Reis, i si no feis bonda....
St. Antoni: venga foc i fum, ximbombades i paamb sobrassada!!
tramuntana 65 21
Les tutores de 4t volem donar les gràcies a totes
les famílies pel suport rebut durant aquests dos
anys i per la implicació que heu demostrat amb la
nostra tasca. Aquesta unió ens ha permès dur
endavant un cicle plegat de bones experiències
que ens han omplert a tots.
Aula rèptil: Quina passada de serps, dragons, taràntula,...!
22 tramuntana 65
Els alumnes de segon cicle
Els nins i nines de 3r i 4tanàrem al centre de Sóller ivérem una casa amb flors quees deia Ca’n Prunera, un balcóamb flors, un pou amb flors. Iens explicàren que això eramodernisme. També véremquadres d’en Joan Miró idescobrirem el significat delsdibuixos dels seus quadres.
El divendres férem tallers desiurells (dimonis, molins,pagesos,...), marges,dibuixos com els d’en Joan Miró i casetesmodernistes.
Les jornades vistes per RopitEls alumnes d’infantil i primer cicle
Férem tallers el dijous,pintàrem teules, escoltàremuna història del CapitàAngelats i aguantàrem l’espasade metall i de fusta, despréspintàrem les banderes demoros i cristians. Escoltàremrondalles; ens ensenyàrem aballar un bolero i una jota.També férem una estampacióde taronges i llimones damuntuna camiseta blanca.
Divendres férem una visita alpoble, passejant per Plaça, després anàremal Port a berenar, a passejar i a jugar alparc.
Can Prunera i elmodernisme
En Joan Miró iels seusdibuixos
tramuntana 65 23
El alumnes de tercer cicle
Anàrem al Port i coneixerem un pescadorque era el padrí de na Noelia,ens va explicar coses sobre laseva feina. Berenàrem al «Mari sol». Després visitàrem unatenda de souvenirs i allà ensvan respondre a unespreguntes.
També anàrem a visitar lajoieria de la mare d’en MisterJhon.
Un altre grup va anar adeixalles i vèrem mobles,objectes, roba,... Ensexplicaren que arreglen coses.
Després anàrem a una botigaque es diu Sa Telasa on hivenen aliments (fruites, verdures, sucs i
el Firó i el ballde bot
coses salades) i anàrem al pati de l’Horta aberenar.
Un altre grup anàrem a veureel tren i un senyor ens vaexplicar coses del tren i deltramvia.
També varem anar a la plaçaa berenar i després a un fornon ens varen explicar comfeien el pa. Abans de tornar al’escola ens varem trobar ambun altre grup a un parc, onjugàrem una estona tots junts.
Descobrir oficis,jugar a ser
grans
Fer passes pelnostre poble
24 tramuntana 65
Les jornades culturalsEls nins i nines de 5è B ens hem decidit a fer de periodistes i aprofitar l’ocasió perexplicar-vos el què vam fer al tercer cicle durant la setmana cultural, que es va dura terme els dies 2 i 3 de maig d’aquest curs 2013.
A nosaltres, els alumnes, ens encanten les «setmanes culturals» perquè hi ha tallers,aprenem coses noves i s’impliquen els postres familiars i amics/es del poble. Desd’aquí vos donam les GRÀCIES!
Sortida a: Ca´n Matarino, JoieriaS.XVIII i Teles de ca na Paula.
A ca´n Matarino:Ens varen ensenyar elque feien: sobrassada, carn,llonganissa.... les càmaresd’emmagatzemar.
Després ens anarem a Ca Na Paula,NaPaula es una cosidora que es dedica acosir desde que era petita. Quan té mésfeina és pel Firo.Ens va mostrar les sevesteles, que en té moltes i molt guapes.
Joyería «Clàssic» a la joieria fanpolseres ,anells i arrecades de plata id’or. També venen teles per fer vestitsde pagès/a.
Per Àgueda Payeras i Tobias Ramírez.
Sortida a la gelateria can Pau i ala sabateria Ben calçat
A ca’n Pau vàrem veure com es feia elgelat, que es necessitava per fer-lo lamaquinària que utilitzàven. Desprésvàrem veure quins sabors hi havia:llimona, xocolata, maduixa, pomelo itaronja, iogurt natural ,vainilla...i gelatsespecials de soja i fructosa .
Després vàrem anar a la sabateria«Bencalçat´´en Paco, el sabater, ensvamostrar com es feia una «porquera´´.També fan patateres i avarques.
Per Ramsés Riofrio, Alfons Ruíz i OwenVivanco.
tramuntana 65 25
Sortida a Deixalles i a Sa Taleca
Deixalles ès una organització dereutilització de materials,tot i que noaccepten materials tòxics. Ajuden a genten situació desocupada. El que més ensva cridar l´atenció va ser un moble quevalia 3.500 euros!!! Vam al.lucinar!
ANÈCTODES CURIOSES:Els van dur unadentadura postissa, (per reciclar????, jajajqui la pot voler????)
·Van dur un canterano preciós, quan vanobrir una porta... estava forrat
de pósters d´en Justin Bieber.JAJAJAJAJA
·També vàrem visitar Sa Taleca unabotiga nova on venen fruita ecològica ialtres menjars. Taleca vol dir bossa depell i tela per posar les olives durant lacollita.
Per Luisa de Miranda Steen, Lluc Fiol,Mateo Herreras i Noa Forteza.
Sortida a La Cooperativa i a lafusteria ca’n Dols
Primer varem anar a la cooperativa deSant Bartomeu. Na Margalida ens vamostrar com funciona la cooperativa,com fer oli,les funcions de lesmàquines...i vam visitar la tenda onvenen taronges,verdura, begudes ,etc.
A la fusteria Ca’n Dols ens varenmostrar com es feia una persianamallorquina, pas a pas:primer tallar lafusta,passar la fusta per fer-la planaamb una màquina, després varem ferels forats a la fusta i la varem aferrar.Amb aquests quatre passos varem fer lapersiana mallorquina.
Per Amanda Pardo i Claudio Olaru.
26 tramuntana 65
Les jornades culturals (II)Sortida al forn de C’an Panxeta
Al forn C´an Panxeta fan: pa, croissants,ensaïmades. En Bernat, el forner,ens vaensenyar com es feia la pasta, comencalentien una pizza al forn,després ensva mostrar un guant per no cremar-sequan enforna el pa oles ensaïmades.
En acabar anàrem a l’estació per veureel tren de Sóller.Ens mostràren lescotxeres .Els hi vam fer una entrevista:elresponsable ens va contar que el tren esva crear l’any 1.912, que pot dur365persones i que en aquest moment hitreballen 306 persones.
Per Benet Celià.
Sortida a CA’N TAMBORA,a l’hotel«Es Port» i al bar Roma.
Ca’n Tambora està al Port. És un forn,pizzeria i pastisseria. Comencen atreballar a les sis menys quart i acaben ales onze del vespre. Venen productesd’el.laboració pròpia com pa, pastissos,coques, etc.A més a més pots fer uncafetet. Ens van regalar un croissant acada un…mmmmmmm!!!
L’hotel «Es Port» té cinc estrelles .Desposa d’una piscina exterior i una declimatizada, pistes de tennis i llocs perdescansar, també té dues suits una gran iuna petita.
El bar Roma està al Port.És un bar queabans formava part d’un hotel.Té aquestnom perquè els pares de l’amo del barRoma varen anar de viatge de nuviis a laciutat de Roma.
Per Marta Girona i Sara Kusi.
tramuntana 65 27
Sortida a L’hort solidari
Varem anar a l’Hort Solidari que estroba a les planes de Son Angelats. Elprojecte va començar fa un any. Tenen3 objectius: 1, recuperar aquellesterres perdudes; 2, donar feina a lespersones a «l’atur»; 3, cultivar plantesper afavorir i respectar el mediambient, a més de poder-ne treure unprofit.
Per Domingo Moragues i Pablo Mayol.
Sortida a mestre d’obres i ataller ocupacional.
Primer vàrem anar a veure un mestred’obres,a una casa on hi havia obres(en aquell moment estava aturat). Ensvaren ensenyar les eines ,hi havia unaeina que quan l ‘estiraves i la posavesa la paret quedava una línea marcada.Ens varen ensenyar la casa per dedins.Varem berenar i varem partir al tallerocupacional.
Al taller ocupacional ens van ensenyarque feien diverses activitats:ceràmica, confitura, neteja a lesescoles i també fan jardineria. Desprésvarem anar a l’escola, varem veureles fotos que havíem fet.
Per Aina Celià, Arnau Caselles i MariaVarón.
Esperam vos agradin les nostrescròniques sobre les visitesrealitzades per tal de conèixeralgunes de les diverses professionsque es duen a terme a Sóller.
28 tramuntana 65
Una vegada més, com cada any, elssollerics surten al carrer perparticipar en els actes del Firó.
La incursió sarraïna a tornat afracassar i les tropes del capitàAngelats han salvat de nou la vilade Sóller del saqueig i ladestrucció, com ja va succeir el dia11 de maig de 1561 quan Ulutx Alí iels seus, van desembarcar a CanGenerós i a la platja d’en Repic. La intenció dels moros era robar isaquejar el poble de Sóller.
Els Sarraïns, no esperaven que lavalentia dels habitants de Sóller,ajudats per altres pobles veïns i elsbandolers, els farien retrocedir i noaconseguirien els seus propòsits.
Una valentia i un saber fer, queenguany han tornat a demostrarSóller i els seus habitants,
FIRÓ 2013engalanant les seves cases, carrers,plaçes i vestint tots amb els vestitstípics de l’època. Han representantles batalles d’una forma tranquil ·la i sense incidents greus malgratel gran nombre d’espectadors quevan gaudir de la festa.
Aquest any, ja s’esperava quevindrien moltes persones de fora agaudir de la festa. Per tal elnombre de policies i guàrdies civilsgairebé s’ha triplicat.
Així i tot, es produiren algunspetits altercats i petits accidents,tots després d’acabar la festa, encap d’ells han estat involucratsveïns de Sóller.
Ha estat el Firó amb mesparticipació i amb menys incidentsdes de fa molts anys.
quatre paraules d’uns fets llunyans
tramuntana 65 29
temps de caragols i d’espases
30 tramuntana 65
«ES FIRÓ» HISTORY«ES FIRÓ» HISTÒRIA
espai comenius
Es Firó és una festa profundamentarrelada amb la qual el poble de Sóllercommemora, cada segon dilluns de maig,la defensa de la vall i posterior victòriadels sollerics sobre els moros invasors,l’11 de maig de 1561.Del desembarc dels moros a Sóller l’any1561 se’n coneixen tres ressenyescoetànies, escrites dins la setmanasegüent al propi succés. La primera, demà de l’escrivà municipal, es guarda al’Arxiu de les Cases de la Vila.
Es Firó is a celebration deeply rootedwith the town of Sóller. Every secondMonday of May it is commemorated thedefense of the valley and subsequentvictory of the local people over theinvading Moors, 11th May 1561.From the arrival of the Moors in Sóllerin 1561, we still keep three knowncontemporary reviews, written in theweek following to the event itself. Thefirst one, it was written by a municipalclerk and it is preserved in the archivesof the Town Hall.
La victòria dels sollerics contra els turcs,l’any 1561.
The victory of the local people againstthe Turkish in 1561.
La pirateria i el corsarisme era una pràcticanaval militar força corrent en el segle XVI.Els corsaris no eren més que naviliersparticulars que armaven una nau i partien ala recerca del botí.
Piracy was a common naval force practicedin the sixteenth century. The pirates weresimple sailors who armed a particular shipand set off in search of booty.
tramuntana 65 31
El diumenge 11 de maig del 1561,desembarquen a Ses Puntes entre 1700 i1800 corsaris turcs i argelins quecomençaren a baixar a terra poc abans deles quatre del matí, a rompuda d’alba. Deseguida que els vigilants de guàrdia sen’adonen de la presència dels turcs,abandonen el seu lloc de vigilància i baixencorrent cap a la vila tocant el corn, perprevenir els sollerics.
Es van desencadenar tota una sèrie debatalles en diferents punts estratègics finsque els sollerics aconseguiren finalment lavictòria.En total, sembla que moren 211 turcs, entreells tres rais, i mitja dotzena de combatentssollerics, sense comptar una gran quantitatde ferits d’ambdós bàndols, alguns dels qualsmoririen més endavant com a conseqüènciade les ferides.
On Sunday 11th May 1561, between 1700and 1800 Turkish corsairs and Algerianslanded at Ses Puntes (a local place near Portde Sóller) shortly before four in themorning, clearing of dawn. As soon as theguards on duty realized the presence of theTurkish, they left their sentry and run downthe town playing the horn to prevent thelocals about the invaders.
A series of battles were triggered indifferent strategic points until the localpeople could finally get the victory.
Overall, it appears that 211 Turkish peoplewere killed, including three rafts, and halfa dozen of local fighters. Besides, therewere a lot of casualties on both sides, someof whom would die later as a result of theirinjuries.
Les imatges d’ambdues pàgines han estat cedidespel fotograf Pere Joan Oliver (foto Sóller)
32 tramuntana 65
LA VESTIMENTA TRA-DICIONAL
El vestit de l’home es compon de calçonsamb bufes, amb puny a la cintura i alsgenolls, calcetes, una faixa a la cintura, perprotegir l’esquena, camisa i guardapits iespardenyes o albarques. Al coll o al cap hisolen portar un mocador, i alguns portenbarret (fet de palla), normalment els quetreballaven al camp.
La dona vesteix amb un gipó o camisa peral vestit de camp, aquestes duen sobre lacamisa «manegots» fins als colzes, calcetes,calçoneres (utilitzats com a prenda íntima),les faldetes (estufadors), i la falda; iespardenyes, albarques, o sandàlies alspeus. La falda pot ser de pagesa o desenyora, normalment les de senyora sónfetes amb teles més cares i lluentes. Aixòdepenia de la classe social a la qual espertanyia a aquella època. Sobre la falda,les que treballaven al camp o a casa,portaven un davantal per protegir-la.
OUR TRADITIONALCLOTHES
Men’s suit consists of baggy trousers withcuffs at the waist and knees, pants, a thickstrip at the waist to protect their backs, ashirt with a vest on it and typical Majorcansandals. They also wear a kerchief aroundtheir necks or on their heads and some ofthem wore hats (made of straw), usuallyfield workers.
Women wear a doublet or shirt to work,they carry «sleeves» on the shirt up to theelbows, panties, panties, underskirts(moulder skirt), the main skirt, typicalMajorcan sandals. The main skirt can berural or luxurious; ladies usually woreexpensive and beautiful fabrics. Thisdepended on the social class to which theybelonged at that time. On the skirt workersin the field or at home, wore an apron toprotect it.
espai comenius
tramuntana 65 33
Al cap, les dones del camp solien durmocador i capell, i les senyores de lanoblesa solien portar «rebosillo», que és unatela amb forma de campana que cobreix elcap , sol anar brodat i solien pentinar-seamb la clenxa enmig, i els cabells benrecollits amb una trunyella fermada amb unllaç.
També acompanyaven la vestimenta ambjoies, com cordells d’or, rosaris,...
Rural women used to wear a kerchief anda hat on their heads, and the ladies of thenobility used to wear a rebosillo which isa bell-shaped cloth that covers the head,usually embroidered.They used to wear their hair tied at theback with a ribbon at the end of a longbraid. Also accompanied the dress withjewels, and gold cords, strings, ...
Ladies used to accompany their clothes withjewels, beads, gold necklaces, …
THE SOUNDS OFFIRÓ
ELS SONS DEL FIRÓ
En realitat als fets històrics no hi va haverpresència de xeremiers, però sí que n’hiha hagut i n’hi ha a la festa del Firó ambperíodes d’alts i baixos on la sevasupervivència com element músico-culturalha arribat a estar en perill.
Actualment es viu un moment àlgid on lesbandes de Xeremiers tenen entre 8 i 15músics. Així va esser com a l ´any 2001 esva constituïr a Sóller l´associació«Xeremiers de Sóller» dedicada bàsicamenta la música tradicional de les xeremies iactuen a totes les festes de la Vila i que
Historical events were not accompanied bythe presence of xeremiers (bagpipesplayers), but this traditional music has beenpart of the celebration for many years eventhough it was about to disappear.
Nowadays, Xeremiers bands areexperiencing a very high point where wecan find between 8 and 15 musicians in eachone. That is how in 2001 the association«Xeremiers de Sóller» was established inSóller. It is basically dedicated to thetraditional music of bagpipes and they acton all parties and festivities in the town.
34 tramuntana 65
espai comeniusany rere any forma nous músics que podenpassar a integrar la banda.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=TzCQdeBHjYw#!
Després de la batalla final, una vegadaaconseguida la victòria, es viu un momentmolt emotiu on tots els cristians canten juntsl’himne de Mallorca, «La Balanguera»:
http://www.youtube.com/watch?v=8j-YJ0LwBtY
La lletra la trobareu aquí:
http://www.pagesosfiro.com/Utilitats/labalanguera.pdf
Also, year after year new players are taughtand may be integrated in the band.http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=TzCQdeBHjYw#!
After the final battle, once victory has beenachieved, one of the most excitingmoments is when all Christians together sing«La Balanguera» the anthem of Majorca.
http://www.youtube.com/watch?v=8j-YJ0LwBtY
You will find its lyrics here:
http://www.pagesosfiro.com/Utilitats/labalanguera.pdf
tramuntana 65 35
espai comeniusTypical Food at Firó,
«Snails»«Cargols», El menjar
típic pel Firó
El plat típic per excel·lènciadurant les festes del Firó són els«Caragols a la Sollerica»acompanyats d’un bon allioli.
Ingredients per a 10 persones:
2kg de caragols300g de panxeta fresca300grs de costella de vedella2 bocins d’os de cuixot salat2 botifarrons i 100g de sobrassada2 manats ben grossos de fines herbes(sobretot fonoll, a més de: senyorida,julivert, moraduix, àpit, llorer, herbasana, etc.) Sempre s’ha dit « Els caragolsvolen molta d’herba.»4 patates i 2 alls sencers3 cebes, 1 manat de porros i 1 de cebestendres250 g de faves100 g de mongetes planes i 100 g dexítxeros2 pebres vermells i 200g de tomàtiganatural triturada, Sal, pebre bo negre,pebre bo dolç.100 g de pa rallat.
The dish par excellence duringFiró’s celebrations is «Sollericstyle snails» with a good aioli(garlic mayonnaise).
Ingredients for 10 people:
2kg of snails300g fresh bacon300g rib of beef2 pieces of salty ham bone2 botifarrons and 100g of sobrassada(typical Majorcan sausages)2 very large bunches of herbs (especiallyfennel, plus: senyorida, parsley,marjoram, TIPS, Laurel, mint, etc.). It hasalways been said «The snails want lots ofherbs.»4 potatoes and 2 whole garlic3 onions, 1 bunch of leeks and 1 bunch ofspring onions250g of beans100g of flat beans and 100g of peas2 red peppers and 200g of crushed naturaltomato, salt, black pepper, sweet pepper.100g breadcrumbs.
36 tramuntana 65
d’es
tudi
sviatge
Dilluns 27:Trobada a l’escola a les 7:00h del matí i trasllat al’aeroport.Sortida de Palma a les 10 :15h.A les 12:00h, visita al zoo de Barcelona. Dinam allàmateix.A les 17:00h, sortida cap a l’alberg La Bruna a Bellverde Cerdanya.A les 20:30h, sopar, disco i a jeure.El vol se’ns ha fet molt curt!Quin dia més llarg!Al zoo hi ha un munt d’animals. M’ha agradat l’elefantperquè em recorda el meu pare que li agraden elscacauets.Dimarts 28:A les 9:00, sortida cap a Seu d’Urgell per fer rafting enel riu Segre.Dinar a l’alberg.A les 16:00, sortida cap a Llívia, on visitam la farmàciaEsteve, i passejada per Puigcerdà.Sopar a l’alberg i disco.A fer rafting! Alguns hem caigut a l’aigua en els ràpids.Que està de freda!Hem arribat a la Bruna morts de fam. Amb el suculentdinar que ens donen ens posarem les botes! Hi ha unagran varietat de plats per escollir.A Llívia hem visitat la farmàcia més antiga d’Europa.A Puigcerdà no hem pogut veure gaire cosa perquè s’haposat a ploure.Dimecres 29:Trasllat a Bellver de Cerdanya. Visita guiada pel poble ivoltants.
Passejada per la vora del riu Segre. Observació de plantesi animals.Dinar a La Bruna.A les 16:00h, activitats multiaventura: tirolines,rocòdrom i tir amb arc.Sopar a l’alberg i disco.Després de berenar, hem anat a Bellver de Cerdanya. EnMikel, un monitor molt divertit, ens ha explicat moltescoses que han passat en aquest poble i ens ha duit a feruna volta pel bosc, a vorera del riu Segre.Pareix que vol ploure, però, al final sí que podrem ferles activitats programades: tirolina, rocòdrom i tir ambarc. Va tenir «gust de poc».Fa un poc de por, però és molt divetit.Dijous 30:A les 9:00h sortida cap a Barcelona.A les 12:00h visita al Cosmocaixa.A les 14:00 trasllat a l’aeroport.Sortida cap a Palma a les 17:30h.Estam tristos per no poder quedar un dia més a La Bruna,que ha estat el nostre lloc de descans aquests quatredies tan divertits.El Cosmocaixa és un museu increïble: experiments moltsrars, vida microscòpica, cervells de tota classe... i moltescoses més.Anam a l’aeroport, embarcam les maletes, passam elcontrol de seguretat i... a volar!Ens trobam amb les famílies, i a contar i contar, moltcontents i cansats.
tramuntana 65 37
38 tramuntana 65
l’ap
rene
ntat
ge c
oope
rati
u...
Cooperar per Aprendre;
Alguns alumnes fent la dinàmica de la «diana».
tramuntana 65 39
...
un n
ou r
epte
L’any passat alguns mestres i alumnesvàrem començar un curs sobrel’Aprenentatge Cooperatiu» dins lesaules.
Enguany hem seguint amb la formació de2n any i hem assessorat a alguns mestresmés que han començat el seu 1r any.Pel curs vinent tenim l’objectiu d’acabaraquest seminari (els que ja estam al 3rany) i fer seguiment dels que faran 2n i1r respectivament (ANIMAU-VOS!!!).
L’objectiu és que mestres i alumnesaprenem a treballar de maneracooperativa, és a dir, arribar alscontinguts de manera conjunta, ajudant-nos uns amb els altres i, d’aquestamanera, aconseguir que el nostreaprenentatge sigui molt més significatiu.
Aprendre Cooperant...
Altre grup-classe fent la dinàmica de la «teranyina».
Per això necessitam conèixer-nos bé i tenir unes bonesrelacions entre companys. Nosempre és fàcil, però tambéaprenem a resoldre elsconflictes que van sorgint.
També és important repartir-nos les funcions i per aixòtenim un càrrec determinat quehem de complir perquè l’equipfuncioni de la millor manerapossible. Ens hem d’escoltar,respectar, valorar, donarsuport, etc i entre totsaconseguim els nostresobjectius.
40 tramuntana 65
