La transició i Espanya fins a l’actualitat

La transició…………………………………………………...………………. Pàg 1.

Inici de la democràcia (1975—1979)……………………………...Pàg 2.

El primer govern d’Adolfo Suárez (1976-1979)………………...Pàg 3.

Nou sistema polític i l’Estat de les autonomies………….….… Pàg 4.

L’economia espanyola (1975-2008)……………………………….…. Pàg 5.

La llei per a la reforma política............................................ Pàg 6.

L’increment del terrorisme.................................................. Pàg 7.

Els règims preautonòmics: Catalunya, País Basc i Galícia…..Pàg 8.

El paper polític del Rei Juan Carlos I………………………………… Pàg 9.

El Govern, l'oposició i exèrcit…………………………………………..Pàg 10.

Primeres eleccions democràtiques…………………………………..Pàg 11.

Opinió personal……………………………………………………………….Pàg 12.

Bibliografía…………………………………………………………………….. Pàg 13.

ÍNDEX:

La Transició Espanyola és el període històric en el que es dona el procés

pel qual Espanya deixa arrere el règim dictatorial del general Francisco

Franco, passant a regir-se per una Constitució que consagrava un Es5tat

social, democràtic i de Dret.

Respecte a la duració exacta de la transició, alguns l'emmarquen dins del perí-

ode comprés entre la proclamació de Joan Carles I de Borbón com rei d'Espa-

nya el 22 de novembre de 1975 i l'entrada en vigor de la Constitució, el 29 de

desembre de 1978. Molts altres la situen entre dos dates clau: el 20 de novem-

bre de 1975, quan mor el dictador Francisco Franco; i el 28 d'octubre de 1982,

any en que deixa de governar la Unió de Centre Democràtic (UCD), partit que

va promoure el canvi de règim polític i l'aprovació de la Constitució del 78, en

l'elaboració de la qual va participar en tres dels set ponents que es van encar-

regar de la redacció del text. No obstant, també és possible trobar autors que

situen l'inici de la transició en l'aprovació de la Llei Orgànica de l'Estat en 1966

o que prolonguen la seua duració fins a les eleccions de l'any 1996 en les que

va guanyar el Partit Popular.

INICI DE LA DEMOCRÀCIA (1975—1979)

La transició democràtica

Després de la mort de Franco el 1975, es va

iniciar un període de transició a la democràcia

que va culminar amb l’aprovació de la Consti-

tució de 1978 i amb la posterior entrada d’Es-

panya en la Comunitat Europea el 1986.

Aquest procés de canvi, de la dictadura a la

democràcia, es coneix com la transició demo-

cràtica. Es va realitzar de forma pacífica i en

un ambient de tolerància i de consens entre

les diferents forces polítiques, per la qual co-

sa va suscitar l’admiració fora de les nostres

fronteres i es va convertir en un model a se-

guir per altres països.

Els inicis de la transició (1975-1976)

Set dies després de la mort de Franco, Joan

Carles de Borbó va ser proclamat rei i es va

iniciar el procés de reconstrucció de la de-

mocràcia.:

La via reformista consistia a arribar a

la democràcia reformant les instituci-

ons i les lleis franquistes.

La via de la ruptura volia la dissolució

immediata de les institucions fran-

quistes. Estava sostinguda però l’opo-

sició que, agrupada des de març de

1976.

El primer govern d’Adolfo Suárez (1976-1979)

La reforma política (1976-1977)

Per a portar a terme la reforma política, Adolfo Suárez va impulsar la Llei per a

la Reforma Política, va aconseguir el suport de l’oposició i va celebrar eleccions

el 1977:

La Llei per a la Reforma Política modificava la legislació franquista i establia

la sobirania popular, un Parlament bicameral, els membres del qual serien

elegits per sufragi universal, i l’autorització per a iniciar una reforma cons-

titucional.

El suport de l’oposició, el va aconseguir després de legalitzar tots els sindi-

cats i partits polítics, inclòs el Partit Comunista, i decretar una amnistia po-

lítica.

Les eleccions de juny de 1977 van donar majoria a la Unión de Centro De-

mocràtic (UCD), el partit de centre de Suárez. Aquest va portar a terme

una política de consens amb totes les forces polítiques per a elaborar la

Constitució.

Nou sistema polític i l’Estat de les autonomies

La constitució de 1978:

La Constitució, aprovada en referèndum el 6 de desembre de 1978, re-

cull els drets i els deures de la ciutadania, i regula el funcionament de

l’Estat i de les seves institucions.

Els drets i llibertats reconeguts per la Constitució són molt amplis, i

el seu compliment està garantit pel Tribunal Constitucional:

Els drets civils, les normes i principis que regulen les relacions més

generals i quotidianes de la vida de les persones. Entre aquests des-

taquen el dret a la vida, la igualtat davant la llei, la llibertat religio-

sa, el dret a la intimitat i les llibertats d’expressió, associació i reu-

nió.

Els drets socials afecten el conjunt de la ciutadania, com la segure-

tat t social i el dret a un medi ambient adequat, al treball i a un ha-

bitatge digne.

En el funcionament de l’Estat, democràtic i de dret. És social per-

què hi predominen els interessos socials sobre els individuals; és

democràtica perquè assegura la participació ciutadana en la vida

política; i és de dret perquè es basa en l’imperi de la llei.

Economía española (1975-2008)

Les activitats agràries ocupen un reduït nombre de persones i,

des de l’entrada d’Espanya en la Comunitat Europea, es porten a

terme dintre de les normes de la Política Agrària Comuna. En l’ac-

tualitat, tendeixen a augmentar la grandària de les explotacions,

la intensificació, la tecnologia i l’especialització, amb la finalitat

d’augmentar la producció i les vendes en el mercat.

La indústria ha reduït el nombre d’ocupacions, a causa de la re-

conversió i la modernització tecnològica. La majoria de les em-

preses són pimes amb reduïda Inversió d’investigació i desenvo-

lupament i en tecnologia, cosa que els resta competivitat a l’exte-

rior. Per a superar aquests problemes, es fomenta la cooperació

entre empreses, la innovació i la tecnologia.

La Llei per a la Reforma política

El projecte que es va elaborar pel govern al setembre havia

d'obrir la porta un sistema de democràcia parlamentària.

No concretava com anava a ser el nou sistema polític, sim-

plement eliminava els obstacles que oferia el règim fran-

quista a la implantació d'un sistema democràtic. Venia a

ser, en realitat, l'acta de liquidació del franquisme aprovada

per les pròpies Corts franquistes. Al llarg del mes de nove-

mbre la llei va ser debatuda per les Corts que, sota la presi-

dència de Fernández Miranda, la van aprovar per 425 vots

a favor amb 59 vots en contra i 13 abstencions.

Tenia un problema important, que era garantir la participa-

ció de l'oposició clandestina en el procés que ja estava en

marxa pel propi règim. Per a això es va enfrontar a un dels

temes més delicats, la legalització de l'oposició.

El 8 de febrer s'aprova un decret llei per a la Reforma Políti-

ca i posteriorment, al març, es legalitzen gran part dels par-

tits polítics amb un altre decreto llei on s'estableixen els re-

quisits per a la seva legalització. En cas de dubtes, el Minis-

teri d'Interior remetria la documentació al Tribunal Suprem

perquè dictaminés.

L'increment del terrorisme

El País Basc es va mantenir, al llarg de tot aquest període, en plena ebullició política.

Les reivindicacions d'amnistia política, especialment la setmana pro-amnistia del 8 al

15 de maig en la qual van morir set persones per la repressió, van obligar a Adolfo

Suárez a anar-la concedint en diferents etapes fins a arribar a l'amnistia total d'octu-

bre de 1977. Però els enfrontaments continus entre policia i manifestants no ajudaven

precisament a asserenar els ànims. ETA, després d'una certa treva en l'estiu de 1976,

va reprendre els seus atemptats a l'octubre. Però va anar sobretot entre desembre i

gener quan es va desencadenar un conjunt de violentes accions que van deixar la si-

tuació social i política en una posició molt inestable.

Però per primera vegada, bona part dels líders de l'oposició reunits amb el President

del Govern van publicar un comunicat de denúncia del terrorisme i de suport a l'ac-

tuació de Suárez. No obstant això, les forces del *búnker es van aprofitar de la inquie-

tud del moment per denunciar que el país s'estava precipitant en el caos.

Els règims preautonòmics: Catalunya, País Basc i Galícia.

Després de les eleccions, amb els resultats a Catalunya i País Basc, el govern

va permetre la creació d'institucions preautonòmiques. Va concedir autono-

mia provisional a les regions els diputats de les quals, constituïts en assem-

blees parlamentàries, així ho van sol·licitar. Era la primera baula de l'estructu-

ra territorial que ja estava pactada en la nova Constitució.

La primera *preautonomía concedida va ser la de Catalunya, el 29 de setem-

bre es va restablir la Generalitat de Catalunya i Josep Tarradellas, històric polí-

tic nacionalista en l'exili, es va convertir en el seu nou President el 23 d'octu-

bre.

Al País Basc, la situació política era dominada pel PNB, que reclamava incorpo-

rar a Navarra a l'autonomia formada per Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, amb la

distorsió d'ETA. L'assemblea de parlamentaris bascos, en la qual es van negar

a participar els navarresos, va negociar amb el Govern la creació d'un Consell

General Basc, aprovat el 6 de gener de 1978.

A Galícia, amb majoria de la UCD, es van sumar a la *preautonomía amb la

creació de la Junta de Galícia, al març de 1978

El paper polític del Rei Juan Carlos I

La mort de Franco va convertir l'endemà passat, el 22 de novembre de 1975, a Juan Car-

los de Borbó en rei, proclamat com a tal en virtut de la Llei de la Successió en la Prefec-

tura de l'Estat. Fins llavors, el príncep s'havia mantingut en un discret segon pla seguint

les pautes marcades per Franco. Però la desaparició del general anava a permetre a Juan

Carlos facilitar, com a rei d'Espanya, la implantació d'un sistema polític democràtic al

país. Aquest projecte comptava amb amplis suports dins i fora d'Espanya: els països oc-

cidentals, un sector important del capitalisme espanyol i internacional, la gran majoria

de l'oposició al franquisme i una part creixent del propi règim franquista.

No obstant això, la transició va haver de superar les resistències generades pel propi

règim, en un marc de tensions causades per grups radicals d'extrema esquerra i grups

franquistes d'extrema dreta. Aquests últims, a més, comptaven amb un suport conside-

rable dins de l'exèrcit. Tals grups amenaçaven amb deteriorar la situació política a l'ex-

cés, iniciant un procés d'involució.

El Govern, l'oposició i exèrcit

Per donar credibilitat al seu projecte, adopta una sèrie de mesures polítiques. Al ju-

liol de 1976 va haver-hi una amnistia política parcial, ampliada al març de l'any se-

güent i total al maig. Al desembre de 1976 es dissol el TOP. Al març de l'any següent

es legalitza el dret bàsic de vaga i a l'abril es decreta la llibertat sindical. També es

promulga una Llei Electoral amb les condicions necessàries per homologar-se amb

les dels països amb un sistema de democràcia liberal i parlamentària.

Gutiérrez Mellado actuava amb habilitat per promocionar als oficials partidaris de la

reforma i per substituir als comandaments de les forces de seguretat (Policia Armada

i Guàrdia Civil) més partidaris de conservar el règim.

Suárez volia demostrar a l'exèrcit que la normalització política del país no implicava

ni l'anarquia ni la revolució. Per aconseguir-ho comptava amb la col·laboració de

Santiago Carrillo, però es trobava amb violentes respostes de diferents grups terro-

ristes.

Primeres eleccions democràtiques

Aquestes eleccions es van celebrar finalment el dia 15 de juny de 1977.

Eren les primeres eleccions democràtiques des de la guerra civil. Unió de

Centre Democràtic és el partit més votat encara que no aconsegueix la

majoria absoluta i és el partit encarregat de formar govern. A partir d'a-

quest moment comença el procés de construcció de la democràcia a Es-

panya i de la redacció d'una nova Constitució.

A principis de 1981 dimiteix Adolfo Suárez a causa del distanciament amb

el rei i a les pressions internes del seu partit. Durant la celebració de la

votació al Congrés dels Diputats per triar com a successor a Leopoldo

Calvo-*Sotelo es produeix el cop d'estat dirigit per Antonio Tejero, Alfon-

so Armada i Jaime *Milans del Bosch, entre uns altres. .

Les tensions internes de la *UCD provocarien la seva desintegració al

llarg de 1981 i 1982. El segment *democristiano acabaria integrant-se

amb Aliança Popular, passant així a ocupar la franja de centre-dreta. D'al-

tra banda, els membres més propers a la *socialdemocracia s'unirien a

les files del Partit Socialista Obrer Español (PSOE).

Opinió personal

Jo crec que he après molt sobre aquest treball ja que m'ha ajudat a apren-

dre més coses sobre aquesta època, m'ha agradat molt el treball per que

m'agrada aquest tema, i no m'ha costat buscar la información.

Bibliografía

http://es.wikipedia.org/wiki/Transici%C3%B3n_Espa%C3%B1ola 1/3/2011

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://definanzas.com/wp-content/

uploads/adolfo-suarez.jpg&imgrefurl=http://definanzas.com/politica/

politicos/adolfo-suarez-gonzalez/

&usg=__qLAd44B1eKqQA3ig1XpCK3sPSh4=&h=356&w=300&sz=18&hl=es&sta

rt=0&zoom=1&tbnid=fuHVIEHukbF6nM:&tbnh=116&tbnw=110&ei=cdp5TY-

aDdDpOen_qN0G&prev=/images%3Fq%3Dadolfo%2Bsuarez%26um%3D1%

26hl%3Des%26biw%3D1916%26bih%3D924%26tbs%

3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=328&oei=cdp5TY-

aDdDpOen_qN0G&page=1&ndsp=76&ved=1t:429,r:0,s:0&tx=44&ty=51

2/3/2011

http://es.wikipedia.org/wiki/Adolfo_Su%C3%A1rez 3/3/2011

http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/constitucion.html 3/3/2011

http://noticias.juridicas.com/base_datos/Admin/constitucion.t1.html

4/3/2011

Hi ha informació que la he cercada en el llibre. 6/3/2011

http://es.wikipedia.org/wiki/Transici%C3%B3n_Espa%C3%

B1ola#La_Ley_para_la_Reforma_Pol.C3.ADtica 10/3/2011