Treball ConferèNcia Auditori

GONZÁLEZ SÁEZ, Beatriz

Assignatura Comunicació oral, escrita i digital

Grup I, 1 Curs (Tarda)

Professora MACKAY, Anna

Conferència Ana del Barrio

“DE LA REFLEXIÓ PERSONAL

A LA REFLEXIÓ CRÍTICA EN

EQUIP: UN PROCÉS DE

TRANSFORMACIÓ EN LA

PRÀCTICA PROFESSIONAL”

2

De la reflexió personal a la reflexió crítica en equip:

un procés de transformació en la pràctica professional


El passat dimecres 21 d’Octubre vam assistir a una conferència que es realitzava al

auditori de la nostra Facultat. La conferència la realitzava Ana del Barrio Saiz, que

és llicenciada per la Universitat Autònoma de Madrid i la Rijksuniveriteit de Leiden

(Holanda) i és especialista en psicologia evolutiva. Els últims 31 anys ha viscut a

diferents països europeus com Holanda, Alemania, Bèlgica i Suïssa. Actualment

treballa com a consultora des de la seva pròpia empresa AdB- Intercultural Training

& Consulting. Ana del Barrio està especialitzada en temes de diversitat a l’àmbit de

l’educació i la cooperació internacional. Actualment, també està involucrada en una

recerca qualitativa sobre les competències necessàries per treballar la diversitat

entre els mestres d’educació infantil. Amb l’agència holandesa MUTANT per la

“Formación, Apoyo y Desarrollo de la Diversidad en la Primera Infancia” ha

desenvolupat en projecte 'Trabajo continuo de aprendizaje en equipo. . De la

reflexión personal a la reflexión crítica en equipo'. Actualment coopera amb aquesta

agència en un projecte de dos anys sobre 'Desarrollo de la Participación

Democrática de los niños en centros infantiles y de las competencias necesarias

para los educadores'.

La conferència parlava del seu projecte “De la reflexió personal a la reflexió crítica

en equip: un procés de transformació en la pràctica professional”.

Ana del Barrio va començar la conferència exposant dos exemples de reflexions

crítiques. La primera reflexió crítica que va fer va ser la quantitat de llenguatges

que hi participarien en la conferència: el català, el castellà i l’anglès.

El primer exemple que ens va explicar va ser que una nena de quatre anys li va dir

a la seva mare que volia ser mestra de nens quan fos gran, però que no podia ser

mare ja que les seves mestres no ho eren. Però, que tipus de realitat li oferim als

nens?

El segon exemple que ens va explicar va ser el d’una mestra que reflexiona sobre

un record que va tenir a classe. Aquest record era que un dia a classe recollint les

joguines va veure una nina que li faltava una cama i va pensar en llençar-la però no

ho va fer i un dia li va donar la nina a una alumna seva per a que jugués amb ella i

la alumna al principi es va queixar però va acabar jugant amb ella. La mestra

reflexionava que un incident en la professió fa que hi hagi també un accident en la

pràctica.

2




Ana del Barrio per iniciar la seva explicació sobre el seu projecte ens va qüestionar

unes preguntes inicials:

Com podem crear espais per al diàleg en els equips i amb respecte a la

diversitat?

Com podem crear una comunitat d’aprenentatge crític a Educació Infantil?

Com podem refermar la comprensió i mètodes de cooperació amb pares i

mares amb diversitat lingüística i cultural?

Ana del Barrio ha definit el seu projecte en un projecte de formació en recerca-

acció destinat a quatre centres d’Educació infantil amb una cooperació de quatre

equips d’educadors amb títol i equips de gestió mitjana i alta amb un personal

pedagògic.

Marc teòric

Tothom és competent per a fer una reflexió i tothom és capaç de participar. Els

pares són competents per allò que volen els seus fills. També tots els cooperadors

són responsables del procés d’aprenentatge, tots els involucrats d’un equip han de

ser responsables. Si un company no és responsable també et repercuteix a tu. En

un equip no hi ha el que sap més o el que no sap, sinó que cadascú sap una cosa

diferent, tots sabem alguna cosa. Per tant, el que no sap un, li pot ensenyar un altre

i així successivament. Així que tothom és aprenent i mestre a la vegada.

Els aspectes clau que es tenen és que es fan reflexions crítiques tant de forma

individual com de forma col·lectiva.

Les cites que va explicar-nos Ana del Barrio van ser les següents:

2




Reflexió crítica: “tot el que necessitem és crear una cultura de

qüestionaments de valoració i acollir el canvi en el sistema.”

Diàleg: “el diàleg entre diferències és possible.”

Veritat & coneixement: “hem de ser conscients de la nostra pròpia

ignorància i renunciar a la idea que som els portadors exclusius de la veritat

i el coneixement.”

Reflexió bàsica: “Aprendre des de dins, centrant-nos en les qualitats

essencials i acomodant els objectius professionals i personals, deixant-nos

fluir.”

No és tant important el que sabem, sinó qui som. Que tipus d’educadors

som? Aquesta és una reflexió essencial. Ajustar els teus objectiu personals i

professionals. Es tracta de veure quins motius i objectius personal ens han

portat per decidir el que volem fer. El moment en que treballem

enèrgicament sense que ens importi el temps, treballar còmodament.

Comunitat d’aprenentatge crític: “Col·laborativa, orientada cap al

qüestionament i el diàleg, construcció de coneixement crític, orientat cap al

canvi social.”

Treballar en equip i col·laborar. Has d’estar disposat a aprendre coses de

l’altra persona. T’has de preguntar: què és el que puc aprendre d’ells? Els

moments en els que veus que hi ha problemes és el millor moment per

aprendre.

Raonar que volem un centre que hi hagi diferències socials i treballar tots

units per a produir un canvi positivament.

Com podem crear espai per al diàleg?

Mitjançant 8 instruments d’aprenentatge:

Valorant (reflexionant al voltant de) el professional i les seves qualitats

essencials.

Ajustant els objectius personals amb els professionals.

Reflexionant sobre el fet de pensar, sentir, fer.

2




Fomentant i recolzant:

El pensament contextual

La cooperació amb col·laboradors professionals crítics

El desenvolupament d’un acord/contracte de comunitat d’aprenentatge.

Els pares no volen escoltar que els seus fills van malament. Els educadors

fan reunions sobre el que pensen els pares, etc. L’educador aprèn de les

famílies i sobre tot ho fa en moments que no són difícils. Els educadors

treballen i pensen que les famílies tenen idees i propòsits sobre els seus fills,

I això és molt interessant, arribar a un acord amb un company per aclarir

què fer, quins propòsits vols fer i ajudar-se mútuament.

Un instrument interessant també és parlar amb l’equip per veure que tots

tenim dret a parlar. El que és interessant de tot aquest acord és establir

aquesta regla de que tots tenim veu i després de la reunió, analitzar-ho tot:

diferències d’opinions, etc.

Mitjançant la documentació (Quaderns d’aprenentatge). La

documentació necessita temps, així que oblida’t del temps!

Valorant la reflexió crítica. Fent-se preguntes crítiques com per

exemple: Quin tipus de qualitat vols que tinguin els pares? Què

sabem dels pares i mares de família amb els que treballem cada dia?

I dels nostres companys?

Resultats

Els resultats que han obtingut aquest equip d’educadors ha sigut de més energia,

entusiasme i seguretat en centres d’Educació Infantil ja que hi havia més llibertat

d’expressió i tot era més natural, hi havia més respecte i una major opertura a les

famílies.

Han reconegut que tothom és competent i que existeix una interdepenència entre

tots els nivells d’organització d’Educació Infantil.Hi havia més consciència del

context: per què i d’on vinc per fer educació infantil?

Ha crescut el compromís dels professionals de l’Educació Infantil. S’ha iniciat la

reflexió crítica i hi ha més consciència de context i de diversitat de valors. Ha hagut

més cooperació amb col·laboradors i companys s’ha aprengut en equip i s’han

2




establert relacions col·laboratives.

La recerca els mostra que la capacitat reflexiva i els recursos de context dels

professionals i de les institucions estan infravalorades, i que un apropament de

treball en equip estructurat i engrescat estimula qüestions crítiques i un procés

d’aprenentatge sostenible. Els nens reflexionen a diari igual que les famílies i els

companys. Hi ha un suport i unes condicions que permeten fer-ho.

“La reflexió és pura acció.” (P.Freire). No hi ha temps. En realitat el temps no

l’utilitzem per a poder reflexionar, però els mestres que amb aquest projecte han

reflexionat han afirmat que per reflexionar uns quinze minuts han aconseguit parlar

i entendre més als pares.

És important que tot l’equip parli dels objectius que volen, ja siguin pedagogs o

mestres. És molt important tenir una passió per la nostra feina o la nostra futura

feina.

Condicions per a un canvi sostenible:

Diferenciació estructural entre les reunions ordinàries prefixades i les

reunions per aprendre mitjançant la reflexió.

Coordinació dels rols i expectatives entre els professionals, equips de gestió

i personal pedagògic

Teamcoaching (suport d’equip) per tal que els professionals i el personal

esdevinguin agents de canvi reflexius

Promoure competències orientades al canvi social:

- Reflexió crítica en comunitats d’aprenentatge crític

- Compromís per actuar amb infants i els seus adults, per crear un canvi

social progressiu i extendre la democràcia

- Passió per defensar les polítiques basades en la justícia social

Consciència de canvis als centres d’Educació Infantil:

2




Ja no estem dirigint els infants cap a un futur que, en general, és dels adults,

concebut per als adults, conegut per ells... Hem d’aprendre a llegir nous

mapes (Urban,06)

Treballar en la gestió de la incertesa (aprendre a actuar en situacions

complexes)

Donar als pares una veu real sense sentir que això amenaça directament la

identitat i expertesa dels professionals (Mac Naughton, 2005)

Per a acabar...

El projecte d’investigació acció MUTANT es troba actualment en fase de difusió de

resultats en la política d’atenció a la infància a Holanda. Hi haurà una publicació per

a estudiants i professionals al 2009.

A la conferència l’ambient en general era bo el que passa és que hi havia una mica

de soroll dels altaveus i alguna vegada s’escoltava un soroll molest, però en general

l’ambient era bo i penso que la majoria dels alumnes que vam assistir van saber

comportar-se bastant bé.

Ana del Barrio va ser una bona comunicadora encara que li va faltar desplaçar-se

pel públic per donar més confiança els oients. Va repetir molt la paraula “col·lega”

fins el punt que els

assistents ja ens donàvem compte i el to de veu era una mica fluix per a la gent que

es trobava a les últimes files. Penso que el que faltava a la conferència era un toc

d’humor per captar més l’atenció del públic.

2




Documents

Treball ConferèNcia Auditori