7/29/2019 Treball de refor. 3r trimestre.
1/2
TREBALL DE REFOR.
MATRIA: RELIGI
CURS: 1r ESO
3r TRIMESTRE.
o Activitat:
Les organitzacions no governamentals per al
desenvolupament(ONGD) agrupen conjunts de persones que, sense cap
lligam concretamb ladministraci, es dediquen a promoure activitats
en un mbit socialdeterminat. Podem esmentar: Mdicus Mundi, Metges
sense fronteres,Mans Unides, Oxfam- Intermn, Amnistia
Internacional, Vicen Ferrer,Unicef, Ayuda en accin... Aquestes
organitzacions canalitzen ajutseconmics, materials i personals per
dur a terme projectes concrets de
desenvolupament en el Tercer Mn, a ms a ms desenvolupen unatasca
de conscienciaci del pblic en general per mitj de campanyes.
1. Busca informaci sobre una ONG, que tu vulguis, o pots agafar
una deles nombrades anteriorment. ( fundaci, objectius, projectes
realitzats,perones implicades,...)
o Activitats referents al text:
Pere Claver, esclau per sempre dels esclaus africans..
Lany 1610 desembarcava al port de Cartagena ( Amrica del Sud) un
jovejesuta catal. Tenia trenta anys quan la voluntat dels seus
superiors el vaenviar a una nova destinaci: les ndies
espanyoles.
La realitat que shi va trobar li trenc el cor. Cartagena era la
ciutat msprotegida dels mars del Carib i el port ms segur de la
costa americana, peraix era el centre dun comer que proporcionava
quantitats ingents de dinersper que horroritzava: la compra- venda
desclaus negres.Lesclavitud dels negres estava permesa. Els negres
proveen els seus
vaixells al continent afric i desprs venien la mercaderia a
Amrica. Aquestatragdia, un fantstic negoci per a uns quants,
comenava per la recerca icaptura dels negres als seus poblats
dorigen. Desprs venia la travessia delmar. Molts no aconseguien
sobreviure i eren llenats al mar; daltresquedaven malalts per
sempre. A lalimentaci migrada, cap atenci mdica, lamelangia i el
desemparo safegien maltractaments i crueltats de tot tipus.
En arribar a Cartagena trobaven una societat totalment diferent
de la seva, dela qual desconeixien la llengua, els costums i la
religi.
Gaireb ning no es preguntava si els que hi arribaven eren ssers
humans.Desprs hi acudien els compradors. Els negres eren enviats a
les mines,
7/29/2019 Treball de refor. 3r trimestre.
2/2
finques, plantacions, factories de canya de sucre,... La fora i
lhabilitat quetenien eren molt preuades.
Aquesta era la situaci que va trobar Pere Claver. Va prendre una
decisiimmediatament: treballar pels esclaus negres, missi a la qual
es va
consagrar durant ms de quaranta anys.
Pere Claver va ser una persona que no va deixar cap text escrit
ni tradicioral; va ser un home de fets, lacci en persona. La seva
vida estava alservei dels ms pobres: esclaus, malalts, empresonats,
delinqents...
Quan va fer la seva professi religiosa definitiva ( fer-se
religis, jesuta) vadeixar escrit el que volia arribar a ser: Pere
Claver, esclau per sempre delsesclaus africans.
Malgrat les dificultats i la incomprensi dels que lenvoltaven,
va ser fidel fins
a la mort amb la decisi que havia pres: el servei als pobres i
el servei alEvangeli de Jess.
Va morir lany 1654. Els quatre darrers anys de la seva vida
havia estatparaltic i no va poder moures de la seva habitaci. La
pesta, que se li vaencomanar atenent els pobres, en va ser la
causa.
Activitats referents al text
Quina s la situaci que es descriu en el relat?
1. Qu fa Pere Claver davant daquesta situaci?
2. Per qu de Pere Claver podem dir que s un bon seguidor de Jess
idel seu evangeli?
3. Qu hi descobreixes, en aquest personatge?
