Treball Grupal. Eivissa. Itinerari B

7/31/2019 Treball Grupal. Eivissa. Itinerari B.

http://slidepdf.com/reader/full/treball-grupal-eivissa-itinerari-b 1/10

UIB (Seu Eivissa). Reflexió i Innovació Educativa.

Treball de Millora – Part Grupal – Eivissa. Pàg. 1

L’AVALUACIÓ. PLA DE MILLORA.

ANÀLISI GRUPAL. Eivissa.

1. Què modificaríeu respecte a l’avaluació en algun dels

projectes de millora que més us han agradat?

Els projecte de millora triat ha estat l’anomenat: “Memòria d’experiència

de qualitat: Estimulació Primerenca.”

L’hem triat per sobre dels altres, perquè és un dels projectes de millora

més complerts i aclaridors que hem trobat. Consta de vàries parts i estan

explicades de manera seqüencial. Aquest projecte tracta de portar a terme una

millora envers l’estimulació primarenca amb els infants.

a) Si agafem els INDICADORS, quines millores podem

introduir al projecte?

Indicadors d’assoliment EvidènciesELS INDICAROS DEL PLA ESTAN BEN CONCRETATS

S’estableix un nombre d’objectius de

millora adequat, real i assolible?

SI

Es proposen cinc objectius, els quals

són adequats i reals, amb la qual cosa podem

dir que arribaran a assolir-se.

Els objectius estan prou esmicolats,

però alhora queda clar el seu lligam

amb els objectius del centre? (Amb

això es fa emergir l’ideal’, on es vol

arribar)

SI

Pensem que els objectius es troben

clarament especificats i reflecteixen amb

claredat la ideologia del centre.





S’expliciten en forma de llistat les

accions concretes que comporta

l’assoliment de cadascun dels

objectius establerts. Això es pot fer a

partir de la pregunta: Què implica

exactament…?

NO

Els objectius es troben redactats de

forma molt clara, però no s’expliciten les

accions concretes que comporta l’assoliment

de cadascun del objectius que es proposen.

Els objectius del pla s’han establert

de forma compartida, o bé s’han

concretat unilateralment?

S’HA PLANIFICAT UN TREBALL SIS

OBJECTIUS

TEMÀTIC PER ASSOLIR ELS

DE MILLORA

S’estableix una planificació (un

calendari) per a la consecució dels

objectius?

NO

Exactament no trobem una

planificació per a la consecució dels

objectius, simplement trobem un quadre

d’actuacions i de temporització.

La planificació contempla sessions

de treball ?

SI

La planificació contempla sessions de

treball dividides per àrees, com per exemple:

àrea de identitat i autonomia personal, àrea

del medi físic i social, àrea de comunicació i

representació.

La planificació afecta a diferents

agents?

SI

La planificació afecta a l’equip directiu

i a la coordinadora, als membres de l’equip

de millora, al personal administratiu, a les

tutores i la mestra de suport i, finalment, a

les famílies.





La planificació implica un treball de

grup entre les alumnes practicants?

NO PROCEDEIX

En tot el projecte de millora no

s’esmenta la presència o el treball de

alumnat en pràctiques.

EN RELACIÓ AL PROCÉS DE MILLORA

El pla de millora parteix o inclou una

Autoanàlisi: Què fem ja en relació a

les accions per assolir l’objectiu

establert? Què ens falta fer?

NO

En cap moment es plantegen

preguntes per a dur a terme un autoanàlisis,

simplement es qüestionen si els objectius del

seu protocol s’han transformat en resultats.

El pla de millora inclou el contrast

amb altres mirades: Com ho fem

nosaltres? Què ens aporten altres

mirades (d’altres centres o de

sabers teòrics?

NO PROCEDEIX

En tot el projecte de millora no es

contrasten mirades amb altres centres o amb

sabers teòrics.

El pla de millora inclou moments,

eines o persones per fer l’Avaluació:

En què hem avançat respecte al

punt de partida?

SIEl pla de millora es seguit i avaluat

per els òrgans d’aquest pla, que a la vegada

han organitzat una avaluació final

mitjançant qüestionaris per al personal

docent, pares, personal no docent i persones

properes al centre. A més a més, s’han dut a

terme unes graelles d’observació i unesenquestes.





EN RELACI A LA DINÀMICA

INTERNA

El pla preveu els obstacles i les

resistències així com la manera de

superar-les?

NO PROCEDEIX

No es mencionen obstacles ni

resistències en tot el projecte de millora, a

causa d’això tampoc podem trobar la manera

de superar-les.

ES DUU A TERME UNA AVALUACIÓ

COM DELS

QUALITATIVA DEL PROCÉS, AIXÍ

RESULTATS

Es preveu la manera de documentar

tot el procés que es vagi seguint?

S’aporten evidències concretes de

l’assoliment dels objectius. : En què

hem avançat? En quina mesura hem

assolit els objectius concrets?

Quines evidències tenim?

SI

Han afavorit l’educació integral dels

nens ajustant-se en tot moment a les seves

necessitats, estimulant el procés

d’aprenentatge arribant a aconseguir una

millora en els resultats acadèmics. A més a

més, aquesta proposta ha aconseguit

sensibilitzar i implicar als pares en la tasca

educativa dels seus fills. Per finalitzar, hemde dir que la realització del projecte de

millora ha suscitat major motivació i

responsabilitat en l’estimulació, tant per part

del professorat com de la resta de personal

del centre.

S’argumenten finalment els avenços

fets en relació als tres eixossegüents:

a) pràctiques d’aula

b) relacions interpersonals

c) creences de centre

NO

Si que s’argumenten el avenços peròno ho fan diferenciant els tres eixos, és a dir,

no remarquen la diferència en els avenços de

pràctiques d’aula, relacions interpersonals i

creences de centre. En el pla de millora es fa

referència als avenços però d’una manera

global.





b) Que suposaria la incorporació del pla de millora pel centre?

I per cadascun dels components del grup?

La incorporació del pla de millora al centre educatiu suposaria un gran

pas endavant cap a la millora del desenvolupament general dels infants. Encara

que hem de tenir en comte que cada escola té unes necessitats diferents i que

per això potser no serveix de la mateixa manera a totes les escoletes.

Malgrat això, unes de les coses que més ens han agradat d’aquest

projecte, ha estat la bona organització i programació del mateix, ja que per

començar varen demanar suport i varen deixar un espai i un temps per a que

l’equip docent podes dir el que pensava, ho posaven en comú i ho avaluaven,

arribant, d’aquesta manera, a poder fer una bona programació. En aquest article

podem veure com organitzen la proposta de millora amb punts importants tals

com els objectius, la metodologia, el desenvolupament, l’avaluació contínua, la

creació de material per avaluar, temporització, recursos, etc. La qual cosa no és

comuna en la resta de projectes de millora trobats en xarxa.

Aquest pla de millora és un molt bon exemple de com plantejar-se ,dintrede les escoles, una millora, per què fer-la i amb quins objectius, basant-se en

una fonamentació teòrica. Pot ser l’execució del pla de millora, tal qual l’han fet

en aquest exemple de centre, no serviria per igual a totes les escoletes, ja que

cada una d’elles pot seguir un projecte educatiu, un programa d’activitats i un

plantejament didàctic diferent al d’aquesta escola. Però crèiem important

introduir aquest projecte de millora com exemple a seguir, pel bon

desenvolupament.





c) Quins avantatges?

Els avantatges de seguir un bon procediment avaluador, tant del pla de

millora com de qualsevol tasca educativa, innovadora o rutinària, dependran en

gran mesura del moment en el què es faci, a qui vagi dirigit, del mètode

d’avaluació i qui és la persona que realitza l’avaluació.

Tant des del punt de vista de l’estudiant com del professor, l’avaluació de

l’aprenentatge dins l’àmbit educatiu es considera necessària i queda justificada

per les següents funcions:

1º: Saber si s’han complit els objectius i de quina manera s’ha fet.

2º: És una eina que serveix per millorar els aprenentatges, no per

determinar.

3º: Recull evidències dels processos, dels progressos, de si s’han assolit

els aprenentatges i si s’han seguit els passos adequats per assolir-los.

4º: És una eina que serveix per prendre decisions per a un futur proper.

Sempre haurem de procurar fer un bon sistema per avaluar de forma

contínua i cíclica, és a dir, que segueixi un procés seqüencial i procedimentald’inici, durant el transcurs del projecte, i una avaluació final.

Quan ens plantegem el procés d'avaluació hem de tenir en compte amb

quina finalitat ho fem. Si per a dur un control dels aprenentatges que van

adquirint els alumnes, o bé per a fer un anàlisi exhaustiu de tot el procés

d'ensenyança aprenentatge, des d'una perspectiva de millora. Segons la finalitat

que pretenguem, conduirem el procés d'avaluació en un sentit o en un altre.

L’avaluació inicial té la funció de servir de diagnòstic, ens donarà a

conèixer les reflexions i el perquè de fer el projecte, podent arribar a avaluar i

prendre decisions segons les diferents perspectives de cada un dels membres

integrants del pla d’avaluació.





Partint de la base dels tres moments claus apuntats anteriorment (al

inici, durant i al final del procés d'ensenyament - aprenentatge), caldrà

planificar una avaluació en moments continuats i interrelacionats durant tot el

procés de formació.

L’avaluació del procés ens donarà a conèixer aspectes sobre el

desenvolupament del projecte, si està anant tal com s’esperava o no i ens donarà

oportunitat de valorar el perquè, podent d’aquesta manera prendre decisions de

canvi o no, per millorar aquest procés i els resultats finals.

Haurem de tenir molt en compte aspectes tals com què avaluem, perquè,

en quin moment, qui serà la persona encarregada de l’avaluació, quins suports

materials farem servir i en quin moment la farem. L’a valuació ha de ser

contextualitzada i personalitzada, per a cada moment i cada situació concreta.

En referència a l’avaluació final, aquesta ens servirà per conèixer si s’han

complit els objectius que en un principi es valoraven per a justificar el projecte,

tindrà una funció bàsicament orientadora / reguladora, que permetrà anar

programant i oferint les respostes de si es compleixen els objectius cercats o no. A part de valorar si els objectius han estat o no complits, l’avaluació final ha de

servir per reflexionar sobre altres aspectes del projecte tals com la metodologia

emprada, el suport material i personal emprat, la temporització, el paper del

personal docent, etc.

En altres paraules, una altra part important del procés d’avaluació serà

l’autoavaluació i l’autoanàlisi de la pròpia pràctica docent, per tal d’identificarels seus punts forts i els febles, per tal d’explotar-los o millorar-los.

A més a més, hem de tenir present que l’avaluació també hauria de passar

per un procés avaluador, que valorés la funcionalitat i les vies d’actuació de la

mateixa avaluació (procés i resultats).





d) Quins problemes cal preveure?

Com a tota tasca de qualsevol índole, entre elles l’educativa, a l’avaluació

poden succeir alguns problemes que hem de tenir en compte per tal realitzar-la

de la millor manera possible.

Contemplant aquests problemes (també és un acte d’avaluació inicial),

podrem cercar vies i mecanismes per procurar que no succeeixin.

Els possibles problemes poden ser els següents:

- No tenir ben clars els objectius treballats, amb això no sabríem què és

el què volen avaluar. Si no es sap quin és el sentit de l’activitat és impossible que

es pugui reconèixer què és el que no acaba d’estar prou ben fet.

- No anticipar i planificar bé l’acció per realitzar la tasca. No tenir clares

les eines per avaluar allò que necessitem avaluar.

- Tenir ben clar el que farem, perquè i com organitzar-ho.

- Que l’avaluació no estigui ben plantejada, pensada i reflexionada entre

tots els membres que portaran a terme el projecte de millora.

- Que no es posin d’acord entre els companys per saber què avaluar i

amb quina finalitat.

- No fer una avaluació completa i seqüencial.

- No saber actuar una vegada tenim feta l’avaluació.

- No tenir en compte el fer una bona planificació.





e) Quins nous interrogants?

- El sistema d’avaluació emprat és el més adequada per enregistrar

l’autonomia dels nens?

- Tot l’equip educatiu es guiarà per el mateix sistema d’avaluació fent ús

del sistema de graelles?

- De quina manera podem involucrar a les famílies en aquest projecte?

- Podrem donar-li continuïtat? Es farà un treball conjunt amb les

famílies?

- Tindrà bona acceptació per part dels nens i per tant s’aniran complint

els objectius plantejats?

- Tots el professorat s’implicarà i mostrarà el mateix interès en relació al

projecte?

- S’adaptarà aquest projecte a les necessitats i característiques individuals

de cada infant?

- S’aconseguirà la millora del projecte segons els objectius plantejats?

- Quines seran les conclusions que extraurem mitjançant la realització

d’aquest projecte?

- Podrem aprofundir en la millora del projecte? És suficient la feinarealitzada per arribar als objectius marcats?

- Disposarem de l’espai/temps/ materials suficients?

Conclusió.

La majoria de plans de millora trobats en xarxa no disposen d’un plad’avaluació, per tant podríem dir que els plans que naveguen per la ret no són

plans de millora complets, sinó parcials i potser poc funcionals.

Doncs, un bon projecte ha de complir certs requisits i per poder fer una

bona conclusió reflexiva, en referència a si s’han complit els objectius que es

cercaven o no, és necessari un bon pla d’avaluació continu.





PUNTS IMPORTANTS A DESTACAR:

- El projecte s’ha de basar en donar una ullada a les possibles necessitats

del centre. Això ho fan a través d’una avaluació inicial, confeccionant unes

graelles per a que tot l’equip docent. Fan el buidatge dels documents avaluadors

i extreuen els resultats per saber quina és l’àrea que més necessita millorar.

- Els hi expliquen a les famílies, demanant-los col·laboració.

- Es posen en marxa amb el projecte, tenint en compta aquests punts:

Què volem millorar i per què? Objectius.

Fonamentació teòrica.

Com ho farem?

De quins mitjans disposem?

Metodologia.

Temporització.

Avaluació.

Grup format per:

Cardona Marí, Sergio.

Bonet Pachon, Ana.

González Arabí, Anna.

López Torres, Natalia.Martínez Quirosa, Maria Pilar.

Martos Ruíz, Noelia.

Ribas Fernández, Alicia.

Rodríguez Rodríguez, Amanda.

Roig Galdón, Cira.

Sánchez Barreda, Rosa Luz

Documents

Treball Grupal. Eivissa. Itinerari B