Upload
duongquynh
View
240
Download
2
Embed Size (px)
Citation preview
escola el sagrer
2n de primària
Xi Premis cac a l’escola
Categoria a, alumnat de centres educatius
Índex
1- Presentació del projecte.
2- Justificació del projecte.
3- Relació del material audiovisual adjuntat
4- Unitat didàctica del projecte
5- Temporització , recursos humans i materials
6- Descripció de les activitats audiovisuals competencials treballades
7- Objectius d’aprenentatge
8- Continguts
9- Criteris d’avaluació.
10- Metodologia i seqüència didàctica
11- Descripció de les activitats i alguns materials gràfics dels alumnes
12- Fonts d’informació
13- Valoració de l’activitat
Material presentat
Projecte en paper
Memòria amb el projecte digital i els curtmetratges del festival (veure
apartat 3 material audiovisual adjuntat.
Enllaç al site del projecte:
https://sites.google.com/site/projecteelcinema/
1- Presentació del projecte.
Els nens i nenes de l’escola el Sagrer us volem presentar els curts i tot el treball que vam
realitzar sobre el cinema. Vam organitzar un festival de cinema pels pares i mares i pel veïnat
de la Sagrera. Aquest és el programa que vam preparar i que presentem al concurs juntament
amb tota la unitat didàtica global del projecte.
2- JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE.
Al cicle inicial de l’escola el Sagrer treballem per projectes. Cada trimestre es fa un projecte diferent.
Dos els trien els nens i l’altre es decideix a nivell. Aquest projecte (el Cinema) va estar escollit pels
26 nens i nenes de la classe de 2nB durant el tercer trimestre.
A partir de les seves inquietuds hem dissenyat el conjunt d’activitats sobre el cinema. Ha estat un
projecte molt engrescador dins la dinàmica de l’aula. Els nostres nens i nenes viuen en la societat de
la imatge i la comunicació, són nadius audiovisuals i digitals. Tot el que apareix per una pantalla
crida la seva atenció i tenen moltes ganes de comprendre com es fa allò que estan veien i, alhora,
volen ser creadors dels seus propis continguts visuals.
Tot el projecte ha estat una bona aproximació al món del cinema. L’objectiu que ens vam plantejar
va ser gravar diferents curts i organitzar un festival del cinema al barri. Abans però calia aprendre
moltes coses. Per assolir el nostre objectiu principal hem desenvolupat el nostre projecte en
diferents parts.
La primera part s’ha centrat en entendre l’origen i els principis que fan possible el cinema.
La persistència de la visió
La fotografia
La projecció
La segona part del projecte ens hem apropat al món del cinema a partir dels:
Generes cinematogràfics
Llenguatge de la fotografia ( tipus de plans…)
La tercera part és on finalment hem volgut filmar les nostres pel·lícules. Hem fet diverses activitats
Gravar una stopmotion
Gravar un curtmetratge
Gravar un curt sobre el cinema mut
Gravar efectes especials amb una aplicació de mòbil: FXGURU
Finalment aconseguit el nostre objectiu fer un festival de cinema obert al barri en un centre
cultural proper: la Nau ivanow.
3- Relació del material audiovisual adjuntat.
Curtmetratges que vam presentar dins del festival són.
Stopmption: la llegenda de Sant Jordi
La màgia de Georges Méliès
Escenes dels gèneres cinematogràfics
Efectes especials
Un pati qualsevol
També adjuntem tota la unitat didàctica sobre el cinema i una descripció de totes les activitats
programades fins assolir l’objectiu de realitzar el festival.
4- Unitat didàctica del projecte
Un projecte interdisciplinar fa que no es treballi en una sola àrea curricular, sinó que es relacionin
els coneixements de diverses matèries, les quals tenen com a finalitat central el desenvolupament
de les competències bàsiques. Amb un projecte d’aquest tipus transportem a la vida el que sabem,
amb la recerca, l’experimentació i l’aplicació fem competents els continguts de les àrees curriculars
que treballem. En aquest quadre podeu veure les àrees que s’han treballat en aquest projecte i com
s’ha afavorit el treball competencial.
Àrees. Competències pròpies de l’àrea. Aportacions de les àrees a les
competències bàsiques.
Educació artística 2. Artística i cultural. 6. Competència d’autonomia i
iniciativa personal
5. Competència d’aprendre a
aprendre
Coneixement del medi
natural, socal i cultural
7. Coneixement i interacció amb el món
Físic
8. Social i ciutadana
Llengua catalana 1. Comunicativa lingüística i audiovisual
Matemàtiques 4. Matemàtica
Tractament de les TIC 3. Tractament de la informació i
competència digital
Educació Física
5- Temporització , recursos humans i materials
Temporització:
El projecte s’ha desenvolupat al llarg del tercer trimestre del curs 2012-2013. Ha estat un projecte
interdisciplinar on han intervingut les àrees de llengua,matemàtiques,coneixement del medi,
educació visual i plàstica, eduació física.
Recursos humans
El mestre tutor i dos mestres que fan desdoblaments a l’aula juntament amb una alumne de
pràctiques han estat les persones implicades en aques projecte.
Materials i recursos utilitzats
- S’han utilitzats materials molt manipulatius, imatges i vídeos clars.
- Pissarra Digital Interactiva (PDI), projector i ordinador
- Càmeres digitals de fotografia
- Càmera de vídeo i trípode
- Llibres de consulta
- Internet, consultes d’informació, de vídeos
- Jocs 2.0
- Fitxes dissenyades pel projecte Correu personal de l’escola (per enviar informació que van
trobant i exposaran a l’aula)
- Material fungible: cartolines, fulls, blue-tack, cola de barra, cartró, tubs de paper, tisores,
retoladors, llapis, goma, etc.
- Disfresses, menjar, entrades del festival
6- Descripció de les activitats audiovisuals competencials treballades:
Creació de joguines òptiques:Taumàtrop, Flipbook i Zootròp
COMPETÈNCIES TREBALLADES OBJECTIUS I CONCEPTES CLAU
Artística i cultural.
Competència d’autonomia i iniciativa personal
Entendre el concepte de la persistència de la visió.
Conèixer els inicis del cinema.
Saber construir: un taumàtrop, un flibook i un zootròp.
SEQUÈNCIA DIDÀCTICA DE LES ACTIVITATS MATERIAL ADJUNTAT
- Recerca d’informació lliure dels alumnes sobre el cinema
- Sessions de treball a l’aula sobre l’origen del cinema ( vídeos, presentacions...)
- Presentació dels factors que fan possible el cinema: persistència de la visió, projecció i
moviment
- Construcció d’un Taumàtrop ( disseny dels dibuixos per part dels alumnes)
- Construcció d’un zootròp
- Construcció d’un flipbook
Taumàtrop, flipbook i zootrop creat
pels alumnes ( imatges i fotografies
adjuntades en aquest document, veure
l’apartat de descripció de les activitats.)
Material activitats dels alumnes (
fotocòpies)
Realització d’una stopmotion: la llegenda de Sant Jordi
COMPETÈNCIES TREBALLADES OBJECTIUS I CONCEPTES CLAU
Comunicativa lingüística i audiovisual
Artística i cultural.
Matemàtica.
Tractament de la informació i competència digital
Competència d’aprendre a aprendre
Descobrir que és un fotograma
Identificar el cinema d’animació i entendre que és una Stopmotion
Conèixer els tipus de plans i aplicar-los en la gravació de la Stopmotion
Saber que és un Storyboard i realització d’un per l’escena del grup.
Conèixer alguns software per editar el vídeo
SEQUÈNCIA DIDÀCTICA DE LES ACTIVITATS MATERIAL ADJUNTAT
- Presentar als alumnes que és el cinema d’animació i una Stopmotion. Visionat de vídeos diversos a l’aula.
- Activitats sobre el llenguatge audiovisual: els tipus de plans., realització de fotografies per aplicar els
tipus de plans treballats
- Elecció d’un conte a representar amb playmobils. Repartir el conte en 6 escenes i organització per grups.
- Elaboració de l’Storyboard de l’escena per grup, aplicació dels llenguatge audiovisual ( tipus de plans)
- gravació dels diàlegs i elecció dels efectes visuals.
- Elaboració dels decorats necessari
- Càlcul del nombre de fotogrames necessaris
- Realització d’un càsting per escollir els personatges. Votació fa l’elaboració de gràfiques dels resultats
- Realització de les fotos planificades
- Muntatge de la filmació
Storyboard realitzat pels
alumnes
Guió
Vídeo de la Stopmotion
(memòria digital adjuntada)
MEMÒRIA USB ADJUNTAT
Material activitats dels
alumnes ( fotocòpies)
Curts gèneres cinematogràfics
Competències treballades Objectius/conceptes clau
Comunicativa lingüística i audiovisual
Competència d’aprendre a aprendre
Coneixement i interacció amb el món Físic
Conèixer els diferents gèneres cinematogràfics del cinema.
Saber buscar informació sobre els gèneres i exposar-la als
companys.
Elaborar un petit guió d’una escena sobre un gènere
Seqüència didàctica d’activitats Material presentat
- Recerca d’informació sobre els gèneres cinematogràfics i exposició davant el grup classe
- Elaboració d’un petit guió per grups sobre un gènere concret
- Activitats de consolidació sobre els gèneres cinematogràfics
Curt de les diferents escenes
gravades per escenificar els
gèneres
MEMÒRIA USB ADJUNTAT
Material activitats dels
alumnes ( fotocòpies)
Gravació d’una pel·lícula de cinema mut
Competències treballades Objectius/conceptes clau
Coneixement i interacció amb el món Físic
Comunicativa lingüística i audiovisual
Artística i cultural.
Consolidar el concepte de persistència de la visió
Descobrir els primers trucs cinematogràfics del cinema
Conèixer la figura del Georges Méliès i la seva aportació al món del cinema.
Mostrar interès pel cinema mut.
Seqüència didàctica d’activitats Material presentat
- Visionat amb un projector de la primera meitat del segle XX de pel·lícules de cinema mut. Activitat
realitzada per un pare de la escola
- Visita a l’exposició de Georges Méliès
- Gravació de dos petits vídeos de cinema mut, descobrint els primers trucs amb la càmera dels pioners
del cinema.
Curt gravat del cinema mut
“Fem màgia”
MEMÒRIA USB ADJUNTAT
Material activitats dels
alumnes ( fotocòpies)
Gravació d’efectes digitals amb aplicació de mòbil
Competències treballades Objectius/conceptes clau
Coneixement i interacció amb el món
Físic
Tractament de la informació i
competència digital
Valorar l’evolució tecnològica del cinema gràcies a les eines informàtiques.
Conèixer que són els efectes especials
Utilitzar aplicació mòbil per la gravació d’un efecte ( FXGURU)
Conèixer la feina dels especialistes del cinema.
Seqüència didàctica d’activitats Material presentat
- Visionat de diferents imatges d’efectes especials. Introduir el concepte dels especialistes.
- Realització al gimnàs d’una activitat d’educació física sobre els especialistes mitjançant circuïts,
equilibris..
- Gravació amb l’ajuda de l’aplicació FXguru d’efectes especials amb un dispositiu mòbil.
Vídeo recull d’efectes
MEMÒRIA USB ADJUNTAT
Material activitats dels
alumnes ( fotocòpies
Gravació d’un curmetratge: Un pati qualsevol Competències treballades Objectius/conceptes clau
Comunicativa lingüística i audiovisual
Competència d’autonomia i iniciativa
personal
Aplicar tots els coneixements durant al projecte a la gravació d’un curt.
Preparar per grups una escena tot pensant el guió, els tipus de plans, el material necessari
Gaudir de l’elaboració d’un curt on nosaltres som els protagonistes de la història.
Seqüència didàctica d’activitats Material presentat
- Visita d’en Pablo un estudiant de cinema. Pluja d’idees sobre coses i aventures que podrien passar al
pati de l’escola
- Divisió per escenes del curt. Cada grup fa el guió i pensa els tipus de plans amb l’ajuda del Pablo.
- Preparació del material necessari i assaig de l’escena.
- Gravació del curt
Vídeo del curt “Un pati
qualsevol” memòria USB
adjunta.
Material activitats dels
alumnes ( fotocòpies)
FESTIVAL DE CINEMA Competències treballades Objectius/conceptes clau
Social i ciutadana
Comunicativa lingüística i audiovisual
Competència d’autonomia i iniciativa personal
Valorar tot el que es necessita per fer un festival de cinema obert al barri.
Saber preparar tot el necessari, organitzar les feines...
Preparar la difusió i elaborar el guió de les presentacions dels diferents curtmetratges
Valorar el fet d’utilitzar un equipament cultural del barri
Seqüència didàctica d’activitats Material presentat
- Debat a l’aula sobre tot el que cal preparar pel festival.
- Disseny del tríptic del festival i del cartell
- Distribució de les tasques per grups: cambrers, acomodadors, presentadors, periodistes....) i
organització del material, disfresses... necessaris
- Assaig de tot el festival
- Difusió per l’escola i pel barri dels cartells, tríptics. Difusió per la web, mail....
- Realització del festival
Entrades, cartells i triptics
dissenyats pel festival
Recopilació de tots els curts
Memòria USB adjunta
Muntatge audiovisual de la
jornada
Memòria USB Adjunta.
7- OBJECTIUS D’APRENENTATGE.
Generals
- Mostrar una actitud positiva i d’aprenentatge cap al projecte.
- Aprendre a respectar el torn de paraula, les opinions dels altres. Sentir-se membre
d’una comunitat i fomentar el respecte entre tots com a iguals.
- Saber treballar en grup. Col·laborar amb els companys i companyes,
- Desenvolupar el gust per participar en activitats no competitives i
- Saber preparar un grup de treball.
Àrea artística
- Planificar i organitzar correctament un storyboard, una stopmotion, uns
curtmetratges....
- Experimentar i indagar en les possibilitats expressives del so, de la imatge i del
moviment.
- Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, la
comunicació audiovisual, els materials, les TIC, mitjançant els llenguatges artístics i la
realització de projectes de comunicació.
- Participar, generar i afavorir l’intercanvi d’opinions, experiències, idees i valoracions i
incorporar en el procés creatiu propi i dels altres aspectes de la pròpia experiència o
inquietud.
- Valorar i gaudir de la interacció en el grup i el cooperativisme, tot participant
conjuntament en la planificació de les activitats i de la producció per crear un sentit de
comunitat, desenvolupant una relació de confiança en la dinàmica de les activitats i
compartint amb els companys i les companyes idees, valoracions i projectes.
Àrea de medi
- Saber organitzar un festival de cinema
- Conèixer els inicis del cinema i els seus principals avenços.
- Descobrir la funció de la persistència de la visió de l’ull tot experimentant amb diferents
joguines òptiques.
- Conèixer el llenguatge visual. Saber diferenciar entre diferents tipus de plans i d’angles.
- Conèixer els diferents gèneres del cinema.
- Elaborar i reconèixer: una Stopmotion, curts, efectes especials, cinema mut...
- Plantejar-se, identificar i resoldre interrogants i problemes relacionats amb fenòmens i
elements significatius de l’entorn natural, social i cultural, utilitzant estratègies de cerca
i tractament de la informació, i analitzar els resultats i plantejar solucions alternatives
als problemes.
- Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable, solidària,
cooperativa i dialogant, argumentar les pròpies opinions i contrastar-les amb les dels
altres, respectant els principis bàsics del funcionament democràtic.
- Reconèixer en el medi natural, social i cultural els canvis i les continuïtats relacionats
amb el pas del temps, comprendre algunes relacions de successió i simultaneïtat, de
cronologia i de durada, i aplicar aquests coneixements en la interpretació del present, la
comprensió del passat i en la construcció del futur.
- Planificar i realitzar projectes i aparells senzills tot valorant la contribució de la ciència i
la tècnica a la millora de les condicions de vida de les persones.
Àrea de llengua
- Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita per comunicar-se amb els
altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals..
- Desenvolupar la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació
parlada o escrita, per a la construcció dels coneixements, per al desenvolupament
personal i l’expressió, i per a la seva participació en les creacions culturals.
- Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut als diferents contextos i
situacions comunicatives, i mostrant una actitud respectuosa i de col·laboració.
- Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en l’àmbit escolar i en el context
social i cultural proper.
- Comprendre textos escrits que es donen en l’àmbit escolar i en el context social i
cultural proper.
- Comprendre textos audiovisuals (publicitat, pel·lícules, informatius), dels mitjans de
comunicació o de les tecnologies de la informació i la comunicació, i fer-ne una lectura
crítica i creativa.
- Utilitzar adequadament els mitjans de comunicació audiovisual i les tecnologies de la
informació per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents.
- Utilitzar les llengües eficaçment en l’activitat escolar, tant per buscar, recollir i processar
informació, com per escriure textos vinculats a les diferents àrees del currículum.
- Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb el context
social i cultural, amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, adequada a
l’edat.
- Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat
d’aprenentatge i d’ús de les llengües.
Àrea de matemàtiques
- Utilitzar i valorar les matemàtiques com una eina útil per expressar informacions.
- Crear i utilitzar representacions per organitzar, registrar i comunicar les idees, així com
interpretar i usar el llenguatge matemàtic com taules i gràfics per a descriure fenòmens
habituals.
- Planificar i aplicar estratègies (anàlisi de semblances i diferències, exploració sistemàtica
de diferents possibilitats, comprensió de l’ús de les operacions) per resoldre problemes.
Àrea d’educació física
- Utilitzar el coneixement del propi cos, les capacitats físiques i les habilitats motrius per
resoldre i adaptar el moviment a les necessitats o circumstàncies de cada situació.
- Compartir i gaudir de l’exercici físic i de l’expressió i comunicació corporal en
col·lectivitat mitjançant el joc.
Àrea de tractament de les TIC
- Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i el material relacionat amb
l’experimentació i el treball de camp, tant com a eines per obtenir informacions, com a
instruments per aprendre i compartir coneixements.
- Aprendre a introduir imatges dins d’un arxiu powerpoint.
8- CONTINGUTS.
Àrea artística
EXPLORAR I PECEBRE
Visual i plàstica
- El llenguatge visual: plans i angles. Diferències i usos.
- Observació i valoració d’imatges de contextos propers (il·lustracions, fotografies,
cartells).
- Observació de recursos formals del llenguatge audiovisual (plans i angles).
- Apreciació dels objectes i imatges produïts per un mateix o per altres.
Música i dansa
- Exploració sensorial de les possibilitats de moviment del cos.
- Expressió d’emocions i experiències a través del teatre.
- Interès i curiositat per participar i gaudir de les representacions teatrals.
INTERPRETAT I CREAR
Visual i plàstica
- Disseny d’una seqüència d’imatges o storyboard.
- Concepció i composició individual i col·lectiva d’imatges i objectes a partir de materials i
tècniques diferents.
- Ús dels materials, imatges i objectes diversos de l’entorn en les produccions pròpies i
col·lectives: materials plàstics, fotografies, revistes.
- Elaboració de produccions plàstiques i missatges audiovisuals tot preveient els recursos
necessaris i les possibilitats dels materials.
- Interès, valoració i respecte davant del fet artístic i davant de les produccions artístiques
pròpies i alienes.
Música i dansa
- Composició col·lectiva de produccions teatrals.
Àrea de medi
Canvis i continuïtats en el temps
- Nocions de l’origen del cinema. Fets i progressos destacables de la història.
- Observació dels canvis en les persones al llarg del temps. Reconeixement de les diverses
etapes de la vida.
- Ús de fonts orals, imatges i materials per reconstruir la pròpia història, valorant la dels
altres i l’intercanvi comunicatiu dins el grup.
- Aplicació de nocions de canvi i continuïtat en fets quotidians propers a la seva
experiència i elements de patrimoni.
Entorn, tecnologia i societat
- El cinema: imatges en moviment. Les joguines òptiques com a precursores del cinema.
- Tipus de gèneres cinematogràfics. Coneixement de les seves característiques principals.
- Tipus de curtmetratges: curts, stopmotion, el cinema mut, efectes especials
Àrea de llengua
DIMENSIÓ COMUNICATIVA
Parlar i conversar
- Participació activa en interaccions amb el grup i mestre en qualsevol situació
comunicativa de l’aula, amb respecte a les normes que regeixen la interacció oral (torns
de paraula, to de veu, ritme).
- Producció de textos orals memoritzats en els diferents curts i narracions de producció
pròpia (exposicions i explicacions) adaptant l’entonació, el to de veu o el gest a la
situació comunicativa.
- Interès per expressar-se oralment amb bona entonació i pronunciació.
Escoltar i comprendre
- Comprensió de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i en qualsevol dels
escenaris possibles: activitats d’aula, racons, etc.
- Comprensió de relats audiovisual com a representació de la realitat, per tal de començar
a diferenciar el món real i la seva representació audiovisual.
- Comprensió de textos orals de diferents tipus, formats i mitjans.
- Interès i respecte per les intervencions dels altres.
Llegir i comprendre
- Comprensió de les informacions més habituals de classe, de la vida quotidiana i dels
textos vinculats a continguts curriculars en qualsevol dels formats possibles i de forma
conjunta a partir dels textos, imatges i esquemes.
- Interès i curiositat per mirar o llegir llibres de coneixements relacionats amb el cinema.
- Participació en activitats de lectura col·lectiva.
Escriure
- Composició de textos escrits, que poden tenir el suport d’imatges o esquemes, fets en
diferents situacions: situacions quotidianes de l’aula, produccions en l’àmbit creatiu,
textos de treball produïts sobre un contingut concret.
- Interès per la bona presentació dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements
ortogràfics treballats a classe.
DIMENSIÓ LITERÀRIA
- Interès i participació activa en les activitats orientades al foment del gust per la lectura:
lectura guiada, ús de la biblioteca de projecte.
- Comprensió dels elements fonamentals d’un relat audiovisual (personatges, espais,
accions).
- Lectura en veu alta tot fent atenció a la pronunciació, al to de veu i a l’entonació perquè
tots ho entenguin.
Àrea de matemàtiques
NUMERACIÓ I CÀLCUL
Comprensió dels nombres, de les seves formes de representació i del sistema de numeració
- Comprensió i ús del comptatge amb significat de quantitats discretes. Descripció oral,
gràfica i escrita dels processos de comptatge i de càlcul.
- Ús dels llenguatges verbal i gràfic per representar nombres. Interpretació i elaboració de
gràfics a partir del comptatge. Posada en comú de les diferents representacions.
Comprensió dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entre unes i altres
- Comprensió dels diferents significats de la suma i la resta amb nombres naturals, així
com la relació que hi ha entre una i altra.
Comprensió de la funcionalitat del càlcul i l’estimació
- Inici en l’elaboració d’estratègies de càlcul mental. Explicació verbal de les estratègies
pròpies emprades i assaig de les alienes.
- Estimació dels resultats de sumes i restes.
ESTADÍSTICA I ATZAR
Formulació de preguntes abordables amb dades de recollia, organització i presentació de
dades rellevants per respondre-les
- Elaboració de preguntes i recollida de les respostes donades.
- Organització i representació de dades obtingudes a partir d’experiències de comptatge.
Selecció i ús de mètodes estadístics per analitzar dades
- Comparació quantitativa de dades numèriques
- Elaboració de qüestions relatives al comptatge i aplicació de resolució de problemes.
Àrea d’educació física
El cos: imatge i percepció
- Experimentació i exploració de diferents sensacions.
- Experimentació de situacions d’equilibri i desequilibri.
- Execució de diferents situacions que provoquin la coordinació de moviments.
Expressió corporal
- Exploració i descobriment de les possibilitats expressives del cos i del moviment.
- Desinhibició en l’exteriorització d’emocions i sentiments a través del cos, el gest i el
moviment.
El joc
- Experimentació dels diferents rols en el joc actuant amb comprensió i compliment de les
normes del joc.
- Valoració del joc com a mitjà de relació amb els altres i de divertiment.
Àrea de tractament de les TIC
- Reconeixement d’elements bàsics de l’ordinador i del programari. Utilització del teclat,
del ratolí i del micròfon i iniciació al programari bàsic d’edició de presentació.
- Cerca, amb ajudes, a internet. Reconeixement de les pàgines web.
- Iniciació al correu electrònic en grup i amb ajuda.
- Ús de la càmera fotogràfica i la camera de vídeo
- Iniciació en l’edició de vídeo.
9- CRITERIS D’AVALUACIÓ.
Generals
- Mostrar una actitud positiva i d’aprenentatge cap al projecte.
- Saber el torn de paraula i les opinions dels altres.
- Saber treballar en grup. Col·laborar amb els companys i companyes. No discutir.
- Participar dins l’aula.
Àrea artística
- Conèixer l’ús d’un guió il·lustrat o storyboard.
- Expressar de forma senzilla i compartir amb els companys i les companyes el que ens
desvetlla una experiència cultural o artística, individual o col·lectiva.
- Realitzar senzilles composicions visuals (imatges i objectes) que representin el món
imaginari, afectiu i social i participar en produccions col·lectives.
- Emprendre processos de creació i producció artística i desenvolupar-los amb confiança,
satisfacció i respecte.
- Mostrar respecte en el treball cooperatiu a l’hora de participar en projectes artístics
col·lectius.
- Representar personatges i situacions mitjançant el cos i el moviment amb desinhibició.
Àrea de medi
- Diferenciar entre els principals avenços en el món del cinema.
- Conèixer la funció de la persistència de la visió.
- Diferenciar entre diferents tipus de plans i angles, tipus de gèneres i de curts.
- Col·laborar en les tasques del treball en grup, contrastant i valorant les explicacions dels
altres i les pròpies amb respecte.
- Observar i identificar les propietats d’alguns materials i relacionar-les amb els seus usos,
fent-se preguntes que permetin obtenir informacions rellevants.
- Participar activament en la realització del festival de cinema. Grau d’implicació en la
tasca assignada.
Àrea de llengua
- Participar de forma adequada en les situacions comunicatives habituals en el context
escolar i social, respectant les normes d’interacció oral i mostrar interès i respecte quan
parlen els altres.
- Comprendre tot tipus de missatges orals que es produeixen en activitats d'aula,
situacions d'aprenentatge i vida quotidiana, i també els que provenen de mitjans
audiovisuals i informàtics.
- Realitzar exposicions orals de textos memoritzats o de producció pròpia adaptant el to
de veu o el gest a la situació comunicativa, i amb utilització d'imatges o audiovisuals, si
la situació ho requereix.
- Comprendre i extreure informacions rellevants de textos escrits i audiovisuals adequats
a l'edat i presentats en diferents suports.
- Escriure textos a mà de diferents tipologies i que responguin a diferents situacions a
partir de models o de creació pròpia.
- Haver mecanitzat que abans d'escriure s'ha de pensar i, un cop escrit, s'ha de revisar.
Aplicar-ho a tot tipus de textos.
- Mostrar coneixement en la correspondència so-grafia .
- Mostrar coneixement de l'ortografia de base i de les normes ortogràfiques més bàsiques
en les produccions.
- Interès per aplicar els coneixements apresos a la lectura i a l'escriptura i per la bona
presentació dels treballs.
- Mostrar interès per la lectura en general.
Àrea de matemàtiques
- Usar el llenguatge verbal per interpretar gràfics.
- Interpretar i construir gràfics (pictogrames i diagrames de barres) amb dades sobre fets
coneguts.
- Comprendre situacions-problema relacionades amb aspectes concrets i vinculats a la
pròpia experiència. Emprendre la resolució de forma autònoma i expressar la solució i el
procés seguit.
Àrea d’educació física
- Equilibrar el cos adoptant diferents postures.
- Participar i gaudir en els jocs ajustant la pròpia actuació, tant pel que fa a aspectes
motrius com de relació amb els companys i les companyes.
- Col·laborar activament en el desenvolupament dels jocs col·lectius, mostrant
responsabilitat i cooperació.
Àrea de tractament de les TIC
- Conèixer la funció de les TIC com a eina per obtenir informació.
- Saber introduir imatges dins d’un arxiu powerpoint.
L’avaluació plantejada a la nostra unitat didàctica és una avaluació continuada i centrada en el
procés d’aprenentatge i la implicació de l’alumnat on s’avaluarà als alumnes en funció a
l’observació i evidencies mostrades al llarg de la unitat didàctica.
Hi haurà un seguiment i control continu de les activitats proposades en cada sessió tenint en
compte els criteris d’avaluació esmentats
Hi ha altres activitats més cooperatives on el mestre pot observar que els alumnes vagin assolin
objectius, hagin après els continguts de manera significativa, l’actitud positiva cap a
l’aprenentatge i les aportacions de cadascun dels alumnes. Aquestes activitats serveixen per
avaluar de manera continuada durant tota la unitat didàctica. Són exemples els racons dels
especialistes, les exposicions, la gravació dels curts, l’storyboard o treballs en grup.
10- METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
Per atendre a la diversitat i garantir la cooperació, la iniciativa i la participació de tots els
alumnes, hem treballat, en molts casos, de forma grupal i fent posades en comú, interaccionant
així mestres i alumnes.
La major part de les activitats s’han fet generalment en grups de taula formats per 4 alumnes.
(aquests grups de 4 han anat canviant al llarg del projecte) També hem fet algunes activitats
per parelles. En tota activitat també hi ha un treball de forma individual per tal que els alumnes
puguin autoregular el seu propi treball.
11- Descripció de les activitats i alguns materials gràfics dels
alumnes
Portem informació sobre el cinema
Tots junts hem escollit el projecte del cinema. A partir d’aquí, cada nen lliurament ha buscat
informació sobre qualsevol tema del cinema. Molts han buscat informació sobre fets
històrics, quina va ser la primera pel·lícula, han portat vídeos de les primeres pel·lícules en
blanc i negre, una pel·lícula de “el Gordo y el Flaco”, exemples de pel·lícules famosos i
d’altres més conegudes per ells; una alumna ha portat una càmera de fotografia antiga dels
seus pares i ha explicat com funciona; un altre alumne va construir una maqueta d’una
càmera de vídeo. Molts nens van portar molta informació sobre els inicis dels cinema: qui
va inventar el cinema, quina va ser la primera pel·lícula en blanc i negre, la primera en so,
en color, qui era George Méliès, etc.
http://www.youtube.com/watch?v=ditiCdg9Yg0 (història del cinema)
http://www.youtube.com/watch?v=dxB2x9QzXb0 (Viatge a la Lluna)
Presentacions material i informació del cinema
FITXA ALUMNES: ORIGEN DEL CINEMA
Aquest resum va estar elaborat per un nen de la classe.
Els origens del cinema
El taumàtrop, és el primer aparell de cinema creat per John Ayton Paris en 1825, en Anglaterra.
Consisteix en un disc de cartró que porta un dibuix per ambdós costats. A les vores té un llistó
que quan gira dóna la il·lusió de superposar les imatges.
Entre 1825 i 1895 s’inventen tota una sèrie d’aparells precursors del cinematògraf.
El cinematògraf el van inventar els germans Lumière. Ja no és una sola persona, sinó un grup,
qui gaudeix de la projecció. La seva presentació en públic es va dur a terme el 28 de desembre
de 1895 en el Grand Cafè de Paris. Era càmera, copiadora i projector alhora.
Les primeres pel·lícules eren mudes i en blanc i negre. El director mes important de la primera
època va ser el francès Georges Méliès, que feia pel·lícules de ciència ficció amb trucatges
visuals . Una de les més famoses és “Viatge a la Lluna”.
El cinema comença a ser sonor (s’escolten els diàlegs dels actors) a partir de 1929. A partir de
1935 comencen les pel·lícules en color, però la primera gran pel·lícula en color va ser “Allò que
el vent s’endugué”, de 1939.
Darrerament la més important innovació és l’aprofitament de les tecnologies digitals que
permeten crear efectes especials per ordinador. Una de les pel·lícules en què més s’han
aprofitat les innovacions informàtiques ha estat “Avatar”.
NIL DELGADO
Un cop tothom ha explicat la seva informació entre tots hem dedicit que volíem treballar.
Aquest és el resum dels aspectes plantejats pels alumnes.El mestres després hem ordenat i
complementat el disseny de la seqüència d’aprenentatge més adient.
Que sabem :
Algunes es retoquen a l’ordinador
Hi ha efectes especials i òptics
Hi ha pel·licules en 2D 3D i 4D
Abans eren en blanc i negre i mudes. Ara si volem també ho odem grabar així.
Per fer una pel·lícula cal:
Una càmera
Actors
Maquillatge
Cal un director/a de la pel·lícula
Decorats i focus
Al cinema cal:
Una pantalla, altaveus
A vegades mengem crispetes
VOLEM SABER
Com eren les pel·lícules abans
Quan es va fer la primera pel·lícula
Quin va començar a fer cinema
Com es fan els dibuixos animats
Com és un rodatge
Com es fa les pelis en 3D i 4D
Quantes pelis s’han fet a tot el món
Quants actors han fet cinema
Com és la càmera per dins
Com es fan els efectes especials
Quan triga a fer-se una peli
Com es fan les ulleres 3D
Com són els decorats
Com es fabriquen les crispetes de colors
Quina és la pel·lícula més llarga
Com es fa el maquillatge
Com es construix un cinema
Qui va fer STAR WARS
Qui va ajudar als germans lumiere
Qui tira els actors
Quina és la peli mes curta
Com és una cinta de gravació
Quina va ser la primera peli en color
Quins premis hi ha al món
Perquè surten anuncis abans de les pelis?
Quants persones necessitem per fe una pel·li
Decidim que volem aprendre
Què fa possible el cinema?
En aquesta sessió vam introduir els tres conceptes que volíem treballar amb el cinema:
persistència de la visió, fotografia i projecció. Amb l’ajuda de dos vídeos, es va reforçar les
dades que s’han comentat anteriorment sobre els moments més importants de la història i la
seva evolució al llarg del temps i es van introduir aquest 3 nous conceptes.
Treballem la persistència de la visió: Creem joguines òptiques.
1- Traumàtrop
Les joguines òptiques ens van ajudar a produir imatges en moviment mitjançant la
persistència de la visió. El primer invent que vam fer va ser el
traumàtrop. Vam utilitzar un video de traumàtrops construïts en una
escola per entrendre el seu funcionament.
Primer tothom tria una plantilla ja creada. Quan van entendre com
funciona un traumàtrop van poder crear el seu propi disseny.
http://www.youtube.com/watch?v=vypEOfWjzv8 (exemples traumàtrops)
Material: plantilles del taumàtrop, gomes elàstiques, colors, plantilles en blanc..
Construïm un flipbook
Vam mostrar als alumnes uns flipbook ja construïts i després cada
alumne va dissenyar el seu propis
Material necessari: tires de paper de 8x3 cm, gomes elàstiques, regle, llapis, goma.
Figures òptiques. Zoòtrop.
Una alumna va porta una praxinoscopi, i va proposar construir un per cada alumne. Després
d’estudiar-ho vam escollir fer-ne un altre el zoòtrop perquè el funcionament d’aquest és molt
semblant però és més fàcil de construir.
Material necessari: plantilles de cartolina negre tallada, bases rodones negra,
tubs grans i petits
negres, imatges dels
cangurs, tisores, cola
de barra, cola blanca i
pinzells.
Model del Zoòtrop
Fotos del procés de construcció:
Preparem el material
Muntatge Zoòtrop construits
Experimentant amb el zoòtrop
La projecció
El segon principi del cinema és la projecció.
Un dels primers invents per aconseguir la projecció va ser la llanterna màgica. A la classe vam
tenir una d’infantil i vam poder jugar amb ella i vam veure com es projectaven els dibuixos.
Ens visita el pare d’en Sergi
Avui hem pogut veure com es projectavem les pel·lícules antigament. La família del Sergi té un
projector molt antic. Ens l’ha ensenyat i hem pogut veure com és la cinta, quin soroll fa
Quan funciona. Ens ha explicat que calia vigilar molt perquè a vegades la cinta es cremava i
podia haver un incendi. Hem comprovat com alguns fotogrames tenen taques per la calor i
hem vist com es pot tallar i empalmar la cinta per arreglar la pel·lícula i continuar veient-la.
Hem vist dues pel·lícules mudes.
Visita A L’EXPOSICIÓ DE GEORGES MÈLIES
Hem anat al Caixaforum a visitar l’exposició Sobre Georges Méliès. Hem descobert que va ser
el pioner a l’hora de fabricar il·lusions i va crear els gèneres cinematogràfics.
Ens ha agradat molt veure les seves pel·lícules i al final hem fet una nosaltres. Un truc de
màgia !
Fem màgia: Gravem un curt de cinema mut
Hem arribat tant emocionats de la visita de georges mélies , hem descobert els primers trucs
de camera per poder fer efectes especials. Hem decicit que tots junts gravarem una escena de
cinema mut. Demà tots portarem disfresses i passarem per l’interior d’un túnel màgic.
El llenguatge cinematogràfic. Plans i angles.
Per treballar aquests continguts ens vam centrar més amb la fotografia que no pas amb el
cinema. De fet, la fotografia és un dels conceptes claus que fan possible el cinema.
Per introduir els plans i angles vam jugar amb un visor fet de cartolina. Representàvem
diferents situacions que calia enfocar amb el nostre visor. A partir de preguntes guiades vam
anar fent reflexions com que podíem tirar la càmera més endavant o més endarrere. Que
segons la posició de la càmera i l’angle de visió que tenia la càmera hi veiem més o menys
coses...
Quan van entredre la diferència entre pla i angle, vam parlar dels tipus d’angles i dels tipus de
plans. Vam utilitzar la webcam de l’ordinador per anar creant els diferents angles.
Després vam repartir diferents revistes i havien de retallar com a mínim un exemple de cada
tipus de pla. Després vam agrupar les fotos de cada tipus de plans i d’angles en cartolines
diferents i els vam exposar al passadís..
Material necessari: ordinador, projector, PDI, webcam, revistes amb imatges,
tisores, cola de barra, 9 cartolines de colors diferents.
Com a resum vam fer aquesta fitxa pels alumnes.
EL LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC. L’ENQUADRAMENT.
L’enquadrament és la part de realitat que veiem a través del visor de la càmera i que
determina allò que l’espectador veurà.
Cal escollir:
- Des d’on ens la mostrarà, és a dir, amb quin angle d’enquadrament.
- Quina part de la realitat ens mostrarà, és a dir, quin tipus de pla.
Segons l’alçada des de la qual enquadrem l’objecte o el personatge distingim diversos
angles d’enquadrament.
Angle normal: la càmera se situa a l’alçada dels ulls del personatge.
Angle picat: la càmera se situa per sobre l’objecte i enfoca de dalt cap a baix.
Angle contrapicat: és aquell en què la càmera se situa per sota de l’objecte i enfoca de
baix cap a dalt.
ESCRIU EL NOM DELS ANGLES
TIPUS DE PLA
Segons si l’enquadrament és més obert o més tancat, diferenciem
diversos tipus de pla:
o Pla general: és aquell en què veiem la figura humana sencera i
també l’escenari on es desenvolupa l’acció.
o Pla americà: apareix la figura humana aproximadament des dels
genolls.
o Pla mig: apareix la figura humana aproximadament de cintura cap
amunt.
o Primer pla: només hi apareix la cara i l’inici de les espatlles..
o Pla detall: ens mostra un
element
de molt a la vora. Es fa servir
per captar un detall de
l’escena, o bé del
personatge o bé de
l’escenari.
Per grup hem treballar els plans.
Cada grup havia de buscar en
revistes els diferents tipus de
plans.
Fem de fotògrafs: TREBALLEM TIPUS DE PLANS
Per parelles vam repartir una càmera de fotogràfica digital i un full on se’ls hi demanava un seguit
de fotografies concretes per treballar els plans i els angles.
Per exemple, se’ls hi demanar fer una fotografia amb un angle contrapicat d’una taula.
Cada grup tenia una targeta semblant a aquesta.
ANGLES
Fes una foto amb:
Un angle picat d’una cadira.
Un angle normal d’una motxilla.
Un angle contrapicat d’un castell.
PLANS
Fes una foto amb:
Un pla general de l’aula.
Un pla sencer del teu company.
Un pla americà d’un drac.
Un pla mig d’un ninot de playmobil.
Un primer pla del teu company.
Un pla detall d’una part de la cara.
La segona part de l’activitat els alumnes van aprendre a introduir imatges dins d’una graella de
power point per resumir en un full tots els angles i plans realitzats.
Aquest és un exemple de la feina d’un parell de grups.
LLENGUATGE CINEMATOGRÀFIC: Els tipus de plans
.
Ens visita el pare de Clàudia,fotogràf professional
En Xavier és fotograf de professió i ja ha participat en
el rodatge de més de 500 pel·lícules.
Ens ha explicat l’importància dels tipus de plans i
perquè s’utilitzen.
Li hem fet preguntes sobre la seva feina i hem
descobert que ha participat en la gravació de la
pel·lícula del Floquet de neu.
Ens ha explicat com segons el pressuport de la
pel·licula s’utilitzen uns recursos o uns altres. Alguna
vegada ell ha gravat plans en moviment amb l’ajuda
d’un Skate.
Construim un marc per veure com el nostre ull pot fer enfocs diferents.
Nosaltres ens hem constuït un marc que simula un visor d’una càmera. Així veiem com segons on
enfoquem
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
38
Dissenyem una stopmotion: ESCOLLIM EL GUIÓ
Vam veure diferents exemples de Stopmotion amb ninots de
Playmobil. Com estavem pels voltants de Sant Jordi els nens i
nenes van proposar fer la llegenda. Vam portar a l’escola
diferents versions del conte i entre tots vam hem escollir-ne una
Després vam llegir conjuntament tota la història de Sant Jordi i
vam decidir dividir-la en sis parts una per cada grup de taula.
Cada grup va triar quina escena volia.
Llegint la llegenda de Sant Jordi Decidint l’ordre de preferència en grup
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
39
Text de la llegenda de Sant Jordi escollida i la divisió de les escenes
EL DRAC ATACA A MONTBLANC
Diu la llegenda que per les terres de Montblanc hi vivia un Drac ferotge que tenia aterrida a tota
la població de la comarca. El drac terrible portava anys devorant persones i remats sencers de
bestiar i ningú podia viure tranquil.
EL SORTEIG
Desesperats, els habitants de la vila van fer una reunió per veure que podien fer: per poder
portar una vida normal havien d’aconseguir que el drac no tingués gana i per això es va decidir
que cada dia oferirien a la bèstia una persona escollida a l’atzar i així la resta dels vilatans podrien
viure tranquils, almenys per aquella jornada.
LA PRINCESA I EL DRAC
Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei.. La jove i bella
princesa va entrar en desconsol, però també tot el poble que l’estimava i l’adorava i que varen
demanar clemència al pare de la noia. Però el rei, fidel a les seves decisions, va acceptar el que
l’atzar havia marcat i amb tota la seva pena va enviar a la seva estimada filla cap a la cova del
drac, per al seu sacrifici.
ARRIBA SANT JORDI
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble
mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici.
Però de sobte, muntat en un cavall blanc, va aparèixer un cavaller. El seu nom era Jordi i venia a
salvar a la Princesa i a tota la població de Montblanc.
LLUITA AMB EL DRAC
Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb
la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en
sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai,
NEIX UN ROSER
Del roser el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa. El rei, agraït, va oferir-li a la seva
gentil filla en matrimoni, però el cavaller no va voler acceptar aquell honor. Va agafar el seu
cavall blanc i va marxar.
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
40
Dissenyem l’STORYBOARD de la nostra stopmotion
Un cop cada grup sabia la part de la llegenda que faria, vam introduir un nou contingut:
l’Storyboard.
Vam explicar que l’Storyboad és com una planificació dibuixada del la història, és a dir, és una
representació il·lustrada d’una pel·lícula abans de la seva realització. Podem comparar-ho
com un còmic sense text però ampliat i amb més detalls. La idea és que quan estigui
l’Storyboard acabat serà el guió que utilitzarà el grup en el moment de fer les fotos.
Els nens, per grups vam parlar com voldrien representar desprès
amb fotos la seva part de la història i dibuixar-ho per ordre
cronològic dins d’uns fotogrames que els hi vam donar
Abans de dibuixar havien de tenir en compte l’angle i el pla que
utilitzarien i escriure-ho sota cada fotograma perquè quedes
reflectit.
Material necessari: llegenda de Sant Jordi dividida amb parts, llapis, DINA3 amb
fotogrames per dibuixar a dins, 6 cartolines blanques, tisores i blu-tack.
Visió de l’aula amb l’storyboard al fons
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
41
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
42
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
43
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
44
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
45
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
46
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
47
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
48
Càsting dels personatges de la Stopmotion
Des de que es va presentar que faríem un Stopmotion sobre la Llegenda de Sant Jordi, se’ls
va demanar als al alumnes que portessin tot tipus de ninots de playmobil que poguéssim
utilitzar: princeses, cavallers, tot tipus d’animals, cavalls pel Sant Jordi, dracs així com castells
o qualsevol altre material que ells creguessin que podríem utilitzar. També vam utilitzar
castells i dracs que tenien a parvulari dels racons.
Vam votarem 4 elements: el drac, el castell, el cavall i el cavaller de Sant Jordi
Com de princeses i reis només vam aconseguir-ne un no va caler votar.
Vam agrupar els persontages per temàtica i els vam numerar..
Aquí teniu l’exposició que vam preparar per poder fer la votació
Votem i fem Gràfics dels personatges de la Stopmotion
Cada nen/a tenia una graella com aquesta
Castell
Drac
Cavaller de Sant Jordi
Cavall
Quan tots van votar vam crear a la PDI una taula per recollir els resultat.
Material necessari: graella amb els ítems a votar, retoladors, urna,
ordinador, projector, PDI, quadrícula-gràfica per fer el recompte de vots
amb la PDI.
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
49
Després vam imprimir les gràfiques i vam fer un treball matemàtic amb elles.
Full dels alumnes:
Desprès d’observar les gràfiques que hem fet sobre les votacions del càsting de la Llegenda de
Sant Jordi i, contesta les següents preguntes:
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
50
Preguntes al voltant de les gràfiques del càsting
- Quina és la figura o castell que ha rebut més vots en total? Quants?
- Quants vots de diferencia hi ha entre el castell més votat i el menys votat?
- Quants vots més hauria d’haver aconseguit el cavall que ha quedat segon per empatar amb el
primer?
- I per guanyar?
- Quants cavallers de Sant Jordi han rebut com a mínim un vot?
- Quants cavallers no n’han rebut cap?
- Sense contar-los, podries dir quants cavallers hi havia en total? Comprova-ho.
- Material necessari: fitxes amb les preguntes sobre les gràfiques, llapis, ordinador,
projector, PDI.
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
51
Recordem la votació: Treballem l’inserció d’imatge en una ppt.
Vam fer fotografies de tots els personatges i elements a escollir drac, castell, cavall i cavaller).
I cadascú va introduir la seva votació en un power point per recordar-la-
Material necessari: fitxes amb les fotos que han de fer cada grup, càmeres digitals,
aula d’ordinadors, plantilles powerpoint per introduir les imatges, imatges dels
objectes que s’han votat.
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
52
CREEM ELS DECORATS DE LA STOPMOTION: Escenografia.
Vam fer tres grups a plàstica serà l’encarregat de dissenyar i construir una part de la
escenografia del plató de l’Stopmotion. Uns eren els encarregats de construir la muntanya
amb la cova pel drac, uns altres feien una muntanya amb rius i arbres que connectava la
muntanya amb el castell i el tercer grup eren els encarregats de construir camps de conreu i
altres idees inventades. Vam utilitzar diferents materials de l’aula de plàstica: cartró, paper
de diari, cola blanca, paper de seda, plastilina, tubs varis, etc.
Material necessari: cartró, paper de diari, cola blanca, paper de seda, plastilina, tubs
varis, etc.
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
53
Activitat matemàtica sobre el nombre de fotogrames de la Stopmotion Quantes fotografies haurem de fer?
A cada segon hi ha 5 fotogrames.
Cada grup ocupa 90 segons.
Quantes fotografies farà cada grup?
Quants grups hi ha?
Quan minuts durarà l’stopmotion en total?
Quantes fotografies haurem de fer entre tots els grups en total?
GRAVEM LA STOPMOTION
Després cada grup seguint el seu projecte de la Storyboard ha anat sol al plató per fer les
fotografies. Cada grup s’ha organitzat per dividir-se la feina. Us movien els personatges i altres
amb l’ajuda de l’autodisparador del pare de la Clàudia feien els fotogrames. Han fet aquest
treball les hores de pati i del migdia i ha estat un treball totalment autònom. Quan un grup acaba
l’escena començava el següent. Han estat dues setmanes de filmació i els nens i nenes han pogut
vivenciar el temps que cal per fer una pel·lícula d’animació
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
54
Descobrim els gèneres cinematogràfics
Vam fer una petita activitat per introduir quatre idees bàsiques sobre els gèneres
cinematogràfics. Molts d’ells ja havien sentit a parlar-ne, potser no coneixien la terminologia
correcte, però sabien diferenciar les característiques principals entre alguns gèneres.
Aleatòriament se’ls hi va repartir un paper amb un gènere. N’hi havia 7: comèdia, dibuixos
animats, ciència ficció, amor, acció i aventures.
Durant el cap de setmana i els següents dies van buscar qualsevol tipus d’informació sobre el
tema que els hi havia tocat: característiques, títols de pel·lícules, vídeos, etc. i van presentar-
la davant dels companys.
Material necessari
llistat gèneres a treballar, llibreta de comunicació, llapis. Material que porta l’alumne per la
seva exposició.
Gravem petites escenes sobre gèneres
Ara que ja sabíem les característiques principals de cada gènere, ens vam ajuntar per grups
segons el gènere que havíem buscat la informació. A partir d’aquí cada grup va inventar-se
una història d’uns 30 segons i gravar-la.
Totes les històries han de sorgir imaginant-se que què hi ha darrera una porta de l’escola? La
idea va sorgir d’un comentari d’un alumne que pregunta que hi havia darrera una porta
mentre s’estava muntant l’escenografia.
Cada grup va omplir una graella de planificació amb quins personatges hi sortiran, com
començaran el curt, que passarà, etc.
Material necessari: fitxa planificació del curt, disfresses, càmera etc....
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
55
Graella de planificació dels curts dels gènere
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
56
Busquem informació dels gèneres cinematogràfics:
Per grups hem buscat informació dels gèneres cinematogràfics i els hem exposat a classe
Gèneres cinematogràfics: tipus de temàtiques o ambients dins dels quals passa l'acció. Per grups cadascú ha gravat un petit curt sobre diferents gèneres. Escriu sota cada imatge a quin
gènere pertany.
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
57
RELACIONA
AVENTURES
El cinema d'acció és un gènere cinematogràfic on la història és contada mitjançant acció física. Hi Ha lluites, persecucions, explosions...
ANIMACIÓ
És un gènere fílmic que busca causar por i angoixa en l'espectador. Els temes principals són: morts, monstres i criatures fantàstiques.....
CIÈNCIA FICCIÓ
És un dels gèneres clàssics del teatre i d'allà s'ha estès a altres arts com el cinema. Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d'humor o d'ironia.
AMOR
Històries d’amor amb final o no feliç
ACCIÖ
Es basa en una versió fantasiosa de la realitat, relacionada amb totes les probables o desorbitades derivacions de la ciència i la tècnica.
COMÈDIA
Mostra un món heroic de combats i aventures, on sol haver-hi molta acció i valors de justícia.
TERROR
Són una producció audiovisual, normalment de dibuixos realitzats a mà (o més recentment amb ordinadors que simulen el dibuix a mà)
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
58
Recordem els gèneres cinematogràfics.
Fem un parell d’activitats per consolidar l’aprenentatge sobre els gèneres cinematogràfics.
Alumnes completant la taula dels gèneres
Taula dels gèneres corregida a la PDI
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
59
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
60
FEM D’ESPECIALISTES D’EDUCACIÓ FÍSICA.
Els especialistes:
Hem fet una sessió d’educació física ben especial. Ens hem
entrenat per fer d’especialistes de cinema. A les pel·lícules
d’acció les escenes més perilloses no les fan els actors, uns
dobles les fan per ells. Són els actors i actrius anomenats
especialistes que estan preparats per les escenes de més risc.
Hem fet varis entrenaments.
- Equilibris i caigudes a la barra fixa
- Circuit d’habilitat
- Entrenament d’esgrima
- Simulació de cops
Material necessari: material del gimnàs: matalassos, cordes, barra
d’equilibris, bancs,etc.
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
61
ELS EFECTES ESPECIALS
Hem rodat escenes amb efectes especials amb una aplicació per mòbils i tablets. FXGURU
Després de presentar els diferents efectes: arribada d’un dinosaure, meteorits, ocells,
llamps...Hem fet grups i hem assajat i gravat l’efecte. Ens ho hem passat molt bé
Material: Dispositiu mòbil per gravar
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
62
Activitat de consolidació d’aprenentatges
Aquesta sessió va servir una mica per concloure els conceptes treballats sobre la història del
cinema i els invents sorgits a partir del cinema i els gèneres cinematogràfics.
Material necessari: aplicació JClic, aula d’ordinadors, projector, PDI.
Enllaç JClic: http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=3780
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
63
UN PATI QUALSEVOL. Gravem un curtmetratge.
Per finalitzar el nostre projecte i poder preparar el festival que hem dissenyat volíem gravar el
nostre curtmetratge on tots fóssim protagonistes. Vam aprendre que hi ha gent que estudia
cinema i vam decidir demanar ajuda per elaborar el nostre curt a un estudiant de guionista. Ens
va Visitar en Pablo un estudiant de cinema i amb ell vam decidir que farem un curt sobre l’hora
del pati a les escoles. Vam elaborar una pluja d’idees sobre coses i aventures que podrien passar
al pati de l’escola.
Les idees que van sortir van ser sobre:
uns nens que fan un castell de sorra
uns que trobem un escarbat
uns que volen pujar a la classe sense permís
uns altres que han penjat una pilota
un nen que es taca i els companys l’ajuden
uns nens que troben un mapa del tresor...
En Pablo es va proposar que les històries es barregessin. Vam decidir que tot girava al voltant
d’unes bales i una partida entre dos nens que anava captant l’atenció de tots els nens del pati
Ens vam dividir per escenes i per grups sortíem amb el Pablo a dissenyar-la.
Cada grup va:
Preparar el seu material
Va assajar
Va gravar l’escena.
Pel muntatge vam demanar ajuda al Pablo però ell ens va explicar que al cinema treballa molta
gent i calia demanar ajuda a un muntador o maquetista. Un amic seu l’Àlex ens va ajudar.
Quan vam veure el resultat vam quedar emocionats.
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
64
Full de preparació de l’escena que tenia cada grup
RODATGE: UN PATI QUALSEVOL
ESCENA: ACTORS: DIRECTOR:
LOCALITZACIÓ:
MATERIAL/ ATREZZO….
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
65
Diferents moments del curt.
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
66
Organitzem el festival de cinema
Un cop ja teníem tots els audiovisuals ( cinema mut, gèneres, stopmotion, efectes i curt) vam
començar a preparar el festival.
Per començar vam realitzar un debat a l’aula sobre tot el que cal preparar pel festival. Teníem
moltes idees i volíem que fos com un cinema de veritat ( amb crispetes, begudes...) i també fer
com una cerimònia d’entrega de premis. Vam decidir que faríem una presentació de cada curt.
Distribució de les tasques per grups de
Taquilles: encarregats de repartir les entrades i donar el tríptic del festival
Cambrers i venedors de crispetes i begudes
Acomodadors: vestits de gala que vigilaven la sala
Periodistes: encarregats de fer fotografies i la notícia per la web de l’escola
Presentadors dels curtmetratges.
Cada grup va preparar l’organització del material, disfresses... necessaris pel seu rol.
Després a classe vam dissenyar entre tots del tríptic del festival i del cartell. Un cop el teníem
vam organitzar la difusió per l’escola i pel barri dels cartells, tríptics. I també vam fer difusió per
la web de l’escola, mails de les famílies....
Al matí vam realitzar un assaig de tot el festival i per la tarda vam realitzar-lo. Va ser tot un èxit.
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
67
Aquest era el programa que repartíem als pares i mares i veïns a l’entrada del
festival i on podeu veure tots els curts que vam presentar.
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
68
Recull d’algunes imatges del festival de cinema.
g
La
BeBENVINGUTS AL FESTIVAL
DE CINEMA Aquí teniu el
programa BeLes entrades
siusplau Els acompanyo
al seu lloc ¡
BeAmb tots vosaltres ….
Silenci que
comença
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
69
La màgia del
cinema mut
La Stopmotion la
llegenda de SAnt
Jordi
BeDescobrim els gèneres
cinematogràfics Els efectes
digitals ¡
BeEl nostre curt Un pati
qualsevol
I per cel·lebrar-ho un bon
pica-pica !
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
70
Aquest és el Guió de la presentació del festival que van preparar els nens i nenes.
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
71
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
72
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
73
12- FONTS D’INFORMACIÓ.
Cúrriculum Educació Primària. Generalitat de Catalunya. Departament D’Educació.
http://www.xtec.cat/web/curriculum/primaria/curriculum
Joguines òptiques. Classificació.
http://www.xtec.cat/~rriera/11.CONSTRUCCIO%20DARTEFACTES%20OPTICS.htm
http://praxinoscope.free.fr/historiqueA.html
Construcció d’un traumàtrop.
http://efrepcanroca.blogspot.com.es/2013/02/construccio-dun-traumatrop.html
• Construcció d’un zoòtrop
https://docs.google.com/document/preview?hgd=1&id=1ckWA9Joitv0LyZsId0H5Fwt0wtr
PEQCLF6R6NcSnQ2M&pli=1
Moviment. Conceptes i jocs.
http://www.edu365.cat/primaria/muds/visual/jugaimatges/mov/index.htm
Llenguatge visual. Plans i angles. Exemples.
http://llenguatgecinematografic.wordpress.com/angles-denquadrament/
http://blocs.xtec.cat/tallercine/plans-i-angles/
http://laiacampa.blogspot.com.es/2013/03/introduccio-al-llenguatge-audiovisual.html
Informació per fer un Stopmotion
http://www.editando.cl/2010/09/lo-basico-para-hacer-un-stop-motion.html
• Enllaços youtube
http://www.youtube.com/watch?v=ditiCdg9Yg0 (història del cinema)
http://www.youtube.com/watch?v=dxB2x9QzXb0 (Viatge a la Lluna)
http://www.youtube.com/watch?v=vypEOfWjzv8 (exemples traumàtrops)
• Enllaç JClic: el cinema.
http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=3780
FESTIVAL DE CINEMA Escola El Sagrer
74
16- Valoració del projecte.
Aquest projecte del Festival del cinema ha estat molt reeixit. Els nens i nenes l’han valorat molt
positivament i les famílies també.
A nivell pedagògic l’equip docent estem molt satisfets perquè la temàtica ha estat molt propera i
engrescadora pels alumnes. Com he explicat a la presentació, aquest generació de nens i nenes
viuen immersos en el món audiovisual des del seu naixement. El tema els apassiona i són molt
hàbils. Malgrat intuïtivament saben coses el projecte ha estat molt ric i ha descobert conceptes,
continguts, tècniques...
A nivell organitzatiu el projecte ha funcionat molt bé i l’experiència del festival de curts ha estat
molt interessant per les sinergies que hem teixit amb el barri, més concretament amb l’espai 30
un espai cultural lligat a la Nau ivanow. Ben segur que això facilitarà que puguin néixer més
projectes semblants.
Gravar els curtmetratges ha estat un aprenentatge molt competencial, on sobretot tot els
alumnes han estat molt autònoms i han aprés a tenir iniciativa, autoregular-se i poc a poc a
aprendre a aprendre.
A nivell personal com a tutor ha estat un projecte que ha superat totes les expectatives inicials i
ha estat fantàstic veure com gaudien els nens.
Com a unitat didàctica ha estat molt complerta i perfectament es podria adaptar fàcilment a
d’altres realitats i contextos.
Per tots aquestes factors creiem que el festival de cinema és una experiència que val la pena
repetir.