1

TTTrrreeebbbaaalllllleeemmm lllaaa

CCCaaarrrtttaaa dddeee lllaaa

TTTeeerrrrrraaa

Per a infants de 9 a 13 anys i altres persones interessades

2

* CARTA de la TERRA *

— Adaptació infantil —

El text complet de la Carta de la Terra es troba a la pàgina web

http://www.cartadelatierra.org/files/charter/charter_ca.pdf

Hi ha adaptacions (infantil i juvenil) en molt idiomes a: http://weib.caib.es/programes/vivimplegats/carta_de_la_terra.htm

http://weib.caib.es/programes/vivimplegats/materials/materials_cartaterra.htm

Treball realitzat per Guillem Ramis i Moneny —Mallorca, novembre de 2005—

guiramis@terra.es

3

* TEXT (adaptat) de la CARTA de la TERRA *

I N V I T A C I Ó La Terra és la nostra casa

- Vivim un temps molt important i hem de conservar la Terra.

- Tots els pobles del món formam una gran família. - Facem la tasca meravellosa de

RESPECTAR LA NATURA i VIURE EN PAU. Som part d’un immens univers

- A l’univers, el nostre món és ple de vida, amb moltes plantes, animals i persones.

- Depenem de l’aigua, de la terra i de l’aire i sentim alegria de viure en aquest món.

- Hi ha persones que malgasten l’aigua, la terra i l’aire i fan mal als animals, a les plantes i a altres persones.

- Dissortadament, hi ha guerres, gent que passa fam, gent que no té casa ni escola o que està malalta, sense metge ni medicaments.

Què hem de fer? - Hem d’ajudar perquè totes les persones del món

tenguin el que necessiten per viure. - Nosaltres, els infants,

CADA DIA FAREM UN PETIT ESFORÇ per canviar les coses dolentes en coses bones, tractarem bé tothom i repartirem millor el que tenim.

- Si ajudam i estimam els altres, VIUREM AMB ALEGRIA I FELICITAT ! Demanem l’esforç de la gent gran: pares, mestres, veïns...

4

5

* TEXT (adaptat) de la CARTA de la TERRA *

I. Respecte i cura dels éssers vius __________________

1. Coneix i respecta les persones, els animals i les plantes - Perquè són éssers vius - Perquè són necessaris

- Perquè produeixen coses bones i belles -----------------------

2. Tracta bé les persones, els animals i les plantes

- Perquè formen part de la natura - Perquè necessiten protecció

- Perquè et donen mitjans per viure -----------------------

3. Ajuda els companys i les companyes

i ofereix-los la teva amistat - Perquè et necessiten

- Perquè pots fer molt per ells i elles - Perquè vols compartir

-----------------------

4. Pots fer que molta gent frueixi de coses bones i belles - Perquè respectes tot el que és viu

- Perquè vols alegria Perquè prepares un lloc per als infants que naixeran

6

7

* TEXT (adaptat) de la CARTA de la TERRA *

II. A LA VIDA TOT VA UNiT __________________

5. Admira com viuen les plantes, els animals i les persones

- Vetlla perquè ningú no els faci mal - Demana que tenguin protecció

- Reclama per a tots els éssers: aire, aigua, sol i terra ------------------

6. Conserva net el lloc on vius - Mantén la Terra neta i estalvia aigua

- Recull els fems - Procura ordenar les teves coses

------------------ 7. Respecta sempre aquestes tres coses:

- La vida dels éssers vius - Els drets de les persones

- El benestar de tothom ------------------

- 8. Coneix i estima el lloc on vius i comparteix el que saps

- Sobre els éssers vius en el seu ambient - Sobre la gent d’altres pobles i països

- Sobre el que necessites per viure sa o sana

8

TEXT (4)

9

* TEXT (adaptat) de la CARTA de la TERRA *

III. TOTHOM HA DE TENIR EL QUE NECESSITA _____________________________________________

9. Col·labora, perquè no hi hagi gent pobra - Tothom ha de tenir el que ha de menester

per viure dignament. - Tots els infants han de tenir escola.

- La gent necessitada ha de ser la gent més ajudada. _____________________________________________

10. Ajuda la gent, perquè visqui millor - Les persones que més tenen

han de ser les que més ajudin. - Has de voler tenir només allò que necessites.

- Has de saber compartir el que tens. _____________________________________________

11 . Nins i nines, fillets i filletes, boixos i boixes, xiquets i xiquetes, nens i nenes sou igualment importants

- Tots els infants heu d’aprendre i créixer junts. - Si un infant està malalt, ha de rebre l’atenció necessària.

- Les dones tenen els mateixos drets que els homes. - Totes les famílies seran protegides.

_____________________________________________

12. Treballa perquè sempre qualsevol infant: - nen o nena, fillet o filleta, boix o boixa, nin o nina, xiquet o xiqueta,

- de família rica o de família pobra, - blanc, negre o d’un altre color, - d’aquest país o d’un altre país,

- de la nostra llengua o d’una altra llengua, - cristià, musulmà, d’una altra religió o de cap religió,

tengui menjar, casa, família, descans, escola, amics i amigues, jocs i alegria,

i, si està malalt, metge i medicaments.

10

11

* TEXT (adaptat) de la CARTA de la TERRA *

IV. NO A LA GUERRA, SÍ A LA PAU _________________

13. Esforça’t perquè allà on vius ningú no es baralli - T’has d’informar sobre la forma de viure

de les persones del teu barri o poble. - Has de poder dir el que penses

i t’has de poder reunir amb qui vulguis. - Tothom ha de tenir cura del seu entorn.

-------------------------- 4. Assisteix i estima les persones, els animals i les plantes

- A casa teva. - A l’escola.

Al barri o poble. --------------------------

15. Estudia, principalment allò que t’ajuda a conviure amb els altres - Has d’estudiar amb interès

tot el que t’ajuda a ser millor persona. - Els mitjans de comunicació t’ajudaran a entendre les dificultats i els problemes que avui tenen les persones del món.

- Com millor t’eduquis, millor sabràs viure. --------------------------

16. Procura viure sempre en pau amb tothom - Cal que tothom s’entengui i s’ajudi. - Els humans no faran més la guerra,

ni fabricaran més armes. Hi ha d’haver pau arreu del món.

12

* TEXT (adaptat) de la CARTA de la TERRA *

RESUM

Els HUMANS hem de conservar i millorar el món en què vivim;

per això, hem de viure d’una manera nova, utilitzant les coses bones que tenim AVUI

___________ Hem de parlar amb tothom

per aprofitar les cultures i els invents que existeixen ___________

La gent d’altres països, llengües, costums i religions ens ajuda;

així podem conèixer noves maneres de viure i de tractar les persones

__________ Posem atenció i esforç

per superar les situacions difícils __________

Si ens unim, podrem millorar molt el món, perquè tothom és útil i pot ajudar

__________ Tant de bo es digui de nosaltres:

“Volen viure d’una forma nova” “S’esforcen per viure en pau” “Saben conservar la Terra”

13

La Carta de la Terra diu el que hem de fer

per conservar el món: * respectar la natura

* complir els drets humans * aconseguir que tothom tengui el que és necessari

* viure sempre en pau ______________

La Carta de la Terra ajudarà

a conservar i millorar el món on vivim ______________

La Carta de la Terra ha de ser la llei de tots els pobles i de totes les persones

______________

La Carta de la Terra va ser escrita l’any 1992 Després, s’hi han fet afegits i millores

______________

Demanam que sigui aprovada, acceptada i practicada

per tots els estats i països del món

14

EEllss iinnffaannttss ddeell MMÓÓNN rreeccllaammeenn

UUnnaa aallttrraa mmaanneerraa

ddee VViiUURREE

perquè ...

““UUnn aallttrree MMÓÓNN ééss ppoossssiibbllee!!””

15

CCaarrtteess dd’’iinnffaannttss ddeell MMóónn

- d’Europa: Mallorca i Nafarroa

(Espanya), Suècia i Bielorrússia.

- d’Àsia: Bangla Desh, Pakistan, Israel i Palestina.

- d’Àfrica: Marroc i Senegal i República Centreafricana.

- d’Amèrica: Brasil, Canadà i Colòmbia.

-- dd’’OOcceeaanniiaa:: TToonnggaa ii AAuussttrrààlliiaa..

16

DDeess ddee MMAALLLLOORRCCAA ((EEssppaannyyaa))

TTEENNIIMM UUNN CCOORR PPEERR EESSTTIIMMAARR

HHEEMM DD’’AAJJUUDDAARR LLAA GGEENNTT

MM’’aaggrraaddaarriiaa qquuee eenn aaqquueesstt mmóónn nnoo hhii hhaagguuééss mmééss gguueerrrraa,, qquuee ttoott ffooss ppaauu,, mmoollttííssssiimmaa ppaauu.. NNoo mm’’aaggrraaddaa qquuee llaa ggeenntt mmaattii.. DDoonn uunn ccoonnsseellll aa ttootthhoomm:: jjoo sséé qquuee tteenniiuu uunn ccoorr ppeerr eessttiimmaarr llaa ggeenntt,, eennccaarraa qquuee ssiigguuii mmoolltt ppeettiitt ii nnoo eess vveeggii.. VVuullll qquuee nnoo hhii hhaaggii gguueerrrraa,, qquuee ttoott ssiigguuii ppaauu.. ii ppaauu ...... JJooaannaa MMaarriiaa EEnnsseennyyaatt,, 1111 aannyyss

______________________________________

JJoo ddeemmaann qquuee aaqquueellllss qquuee tteenneenn mmoolltt ddoonniinn eell qquuee ppuugguuiinn aallss ppoobbrreess,, ddee mmaanneerraa qquuee ttoottss eessttiigguueemm iigguuaall.. JJoo ccrreecc qquuee hheemm dd’’aajjuuddaarr aabbaannss uunn ppoobbrree qquuee uunn rriicc.. EEll mmóónn hhaa ddee tteenniirr iigguuaallttaatt..

AAiixxòò ééss uunn ppeettiitt ppooeemmaa qquuee hhee iinnvveennttaatt:: SSii ttuu vvoollss sseerr iimmppoorrttaanntt,, nnoo iimmppoorrttaa qquuee ssiigguuiiss rriicc.. AAjjuuddaa eellss qquuee ssóónn ppoobbrreess;; jjaa vveeuurrààss ccoomm sseerrààss ffeelliicc..

IIssaaaacc RRooddrríígguueezz,, 1111 aannyyss

CCooll··lleeggii PPúúbblliicc BBLLAANNQQEERRNNAA -- CCaaüüllllss,, 2211 –– 0077000099 EEss PPoonntt dd’’IInnccaa -- MMAALLLLOORRCCAA ((EEssppaannyyaa))

17

Des de NAFARROA (Espanya)

ESTIMEM LES COSES QUE TENIM i SIGUEM MÉS SOLIDARIS

Hola. El meu nom és Beñat Irazoki i tenc 12 anys. Jo estudii a l'institut Toki Ona de Vera de Bidasoa, on m'hi trob molt a gust.

Quan pos en marxa el televisor i quan sent les notícies, veig gent que es troba en molt mala situació: infants sense cases, sense pares, terratrèmols i huracans arreu.

Després de veure tot això em dic a mi mateix: "Que bé vivim aquí!" Tenim de tot: pares, germans i germanes, cases, comoditats de tota casta... i en canvi, no agraïm res.

Bé, a veure si aquesta carta serveix perquè estimem les coses que tenim i siguem més solidaris amb les persones que no tenen res.

Rebeu una cordial salutació Beñat Irazoki

Instituta Toki Ona Eztegara Pasealekua, 34

31718 Bera NAFARROA (Navarra)

18

Des de SUÈCIA

CAL TRACTAR CADA PERSONA AMB IGUALTAT LLUITAM PER LA JUSTÍCIA

Com estau? Nosaltres anam a escola i treballam dur. Som dos al·lots, Arno Niazi i Peter Ahlman. Els dos jugam a tennis i pensam que la justícia és important i que s’hauria d’enfortir en aquest canvi de mil·lenni.

Cada persona ha de ser tractada amb igualtat, sense importar si és rica o pobra, sense valorar el color de la seva pell o si és home o dona.

El nom de la nostra escola és Eriksbergsskolan i està Situada a la ciutat d’Uppsala, a Suècia.

Un i altre tenim 12 anys i lluitam per la justícia.

Salutacions. Peter i Arno.

Eriksbergsskolan - Granitvägen, 14 - 75243 Uppsala - SUÈCIA

19

Des de BIELORÚSSIA

EL PROBLEMA ES RESOLDRÀ QUAN ELS INFANTS TROBEM BONS EXEMPLES

Aquesta carta d’una nina us podrà interessar si la deixau entrar dins la vostra vida. Entenem les coses quan les podem comparar. Sé per què cal estudiar llengües, geografia i història: per entendre com són les persones i per comprendre que vivim dins un món sense fronteres. M’agrada estudiar perquè l’educació és necessària per als infants, que més tard trobaran un bon treball i seran persones responsables.

Ara entenc millor que és un desastre ecològic. A la meva classe hi havia un al·lot anomenat Andreu; es posà malalt a causa de la radiació, l’operaren i deixà d’anar a l’escola.La meva àvia viu al camp, prop de la ciutat de Gomel, on hi ha molta radiació. Així i tot, allí hi van molts infants a passar-hi les vacances perquè no tenen mitjans econòmics per anar a altres llocs.Tenc por quan pens en la catàstrofe de Txernòbil. Se’n va dur moltes vides. I jo em deman, què passarà si un dia les radiacions omplen tot el planeta? No sé què respondre.

Mon pare diu que Déu s’ha allunyat del nostre país; ma mare afirma tot el contrari: això ens ha succeït perquè el nostre país sigui més conegut, com també sigui coneguda la renovació que farem mitjançant l’amor. L’estimació, diu, ho millorarà tot. Crec que el problema es resoldrà quan els infants trobem bons exemples al nostre costat.

Ekaterina Martchenko, 12 anys. Escola núm. 3 - 3 Ruelle Shelesnodoroshny, 16 - 220014 Minsk, BIELORÚSSIA

20

Des de BANGLA DESH

SOM UN POBLE SIMPLEMENT FELIÇ COMPARTIU LA NOSTRA PACÍFICA VIDA

El meu nom és Juleansia Rema. La meva llar es troba al poble de Moishmora. La meva mare va morir quan jo vaig néixer.Ara tenc 12 anys i pertany a una tribu aborigen anomenada gars. Ens organitzam en forma de matriarcat. La meva casa es troba a la jungla de Modhugur, a Bangla Desh.

Dins la jungla hi ha molts arbres preciosos, plantes medicinals, animals domèstics i salvatges. Actualment patim molt perquè el Departament Forestal està destruint aquesta formosa selva verge i intenta fer-nos deixar la jungla per apoderar-se de les nostres terres.

La nostra tribu té extraordinaris valors; mai deim mentides ni robam. Nosaltres som un poble simplement feliç. Hi ha pau a les nostres vides senzilles. Tenim precioses danses, cançons i tradicions que celebram en moltes trobades comunitàries. La nostra religió tribal penetra tota la vida; nosaltres intentam conservar- la. La natura és la manifestació del poder de Déu: el firmament, el vent, les tempestes, els llamps, els animals del bosc.

Esper que vosaltres també pugueu compartir la nostra pacífica vida.

La vostra Juleansia Rema. (Rem. Eugene Homrich, St. Paul’s Church) P.O. Pirgaccha, 1996 - Dt. Tangail, BANGLA DESH .

21

Des del PAKISTAN

UN INFANT VENUT PER 35 €

MILIONS d’INFANTS SOFREIXEN EXPLOTACIÓ

L'abril de 1995, en un poble del Punjab, al Pakistan, va ser assassinat un infant de 12 anys. Quan en tenia 6, Iqbal Masih va ser "venut" al teixidor Arshad. La seva mare necessitava diners per poder casar el fill major i va cedir Iqbal per la quantitat de 500 rupies (uns 36 euros), que havia de retornar en 4 anys.

Mentre sa mare no tornàs els diners l'infant treballaria de 12 a 15 hores cada dia. Faria estores de llana, juntament amb altres 11 persones (de les quals 5 eren infants) i guanyaria l'equivalent a 3 euros al mes. Sa mare necessitava més diners i el préstec augmentava dia a dia; així Iqbal seria sempre un esclau. Però ell es rebel·là.

Amb l'ajuda d'una organització que lluitava contra l'esclavitud, s'escapà del taller i informà uns periodistes sobre la injustícia que sofrien milers d'infants com ell en el seu país. Fou convidat a anar a Suècia i als Estats Units a parlar de l'esclavatge infantil que ell havia patit. Fou escoltat amb molt interès i començaren arreu les reclamacions contra els fabricants explotadors d'infants. Un dia, quan anava amb bicicleta prop del seu poble, va rebre un tret mortal i ningú no ha sabut qui va ser l'assassí.

La seva curta història ha servit perquè fos més coneguda l'explotació que sofreixen milions d'infants. Fan estores, pilotes, sabates ... i molts altres objectes del Tercer Món que aquí aconseguim a bon preu. EVA GRIJALVO

Cuando la juventud lucha por la justicia - Editorial Dersa. Madrid, 1997

22

Escola Primària “Neve Shalom, Wahat al-Salam” (Oasis de Pau, en hebreu i àrab)

23

Des d’ISRAEL i PALESTINA

ENS ESCOLTÀVEM UNS ALS ALTRES i DEMOSTRÀVEM RESPECTE i INTERÈS

Estimats amics. Aquest és el nostre tercer any a l’Escola Primària “Neve Shalom, Wahat al-Salam” (Oasis de Pau, en hebreu i àrab). Volem compartir amb vosaltres una experiència molt especial que tinguérem recentment quan vam commemorar els nostres dies nacionals: l’Holocaust, la Independència de l’Estat d’Israel i l’Al- Nakba de Palestina.

A la nostra classe hi hagué converses i discussions molt mogudes sobre la història nacional de cada poble, el d’Israel i el de Palestina. Escoltàrem amb molta atenció el que cada part compartia amb l’altra. Després cada un de nosaltres digué què sentia i què significava per a cada grup la idea de pàtria. Posteriorment els professors manifestaren haver estat colpits per la mostra conversa: com ens escoltàvem uns als altres i com demostràvem respecte i interès. Afirmaren que fins i tots les persones adultes, en una discussió tan difícil com aquella, no sempre saben comportar-se com ho férem nosaltres.

Sens dubte això ens va fer sentir cofois de nosaltres mateixos. Després ens dividírem en parelles i cada grup expressà amb un dibuix el que havia après del debat i ho explicà als altres grups. Hem volgut compartir amb vosaltres la nostra experiència i us agraïm la vostra atenció i suport. Rebeu la salutació de tercer curs.

Neve Shalom Wahat al-Salam ( www.nswas.com ) 99761 Doar Na Shimshon – ISRAEL

24

Des de SENEGAL

““VVOOLLEEMM VVIIUURREE EENN PPAAUU””

““VVOOLLEEMM AAPPRREENNDDRREE AA VVIIUURREE PPLLEEGGAATTSS””

Alumnes de cinquè curs Escola Elemental “El Hadji Ousmane Mbengue” Quartier Ndargou Ndaw Rufisque – SENEGAL

------------------------------------------------------------

Nosaltres, africans, demanam el respecte a l’ésser humà i a la seva dignitat, el sentit de la justícia, de la pau, de la solidaritat i de la responsabilitat i la promoció d’una manera de viure plegats les relacions entre iguals.

La Carta de la Terra constitueix un programa molt apropiat per a l’Àfrica, especialment per al Senegal. Dame Sene, mestre Escola Elemental “El Hadji Ousmane Mbengue” damesene@yahoo.fr

25

Des de la REPÚBLICA CENTREAFRICANA

LES DIFERÈNCIES ÈTNIQUES SÓN LA NOSTRA MILLOR RIQUESA

Nosaltres, infants de l’Àfrica Central, arribats de totes les regions del país, descendents de totes les races i de totes les religions, ens reconeixem fills d’un mateix país, la República Centreafricana.

Les diferències ètniques, que sempre existiran, són la nostra millor riquesa. La llengua sango és la nostra llengua, ja que la cultura centreafricana s’enriqueix cada dia amb el vocabulari, les expressions, els coneixements i el seny de totes les races del nostre país, i també dels països estrangers i amics.

Nosaltres ens comprometem a tractar les nostres diferències amb un esperit de tolerància i de respecte mutus, amb amor i solidaritat, amb comprensió, diàleg i pau.

Volem quedar units contra el racisme, la xenofòbia i la separació. Nosaltres, ambaixadors de la pau, ens comprometem a ser solidaris amb tots els infants de l’Àfrica Central, i amb els companys i les companyes dels països estrangers, que són els nostres germans i les nostres germanes, amb qui compartim el destí.

És per això que hem decidit plantar sobre la terra del nostre país les banderes de la tolerància, símbol del nostre pacte per la pau i de la nostra fe en el futur.

Signen aquest document 168 ambaixadors de la pau Palau de l’Assemblea Nacional. Bangui, juny de 1998

26

Des del MARROC

REFORCEM LES RELACIONS ENTRE ELS PAÏSOS PERQUÈ REGNI LA PAU EN EL MÓN

És necessari que els estats del món arribin a acords perquè els infants perduts puguin retrobar les seves famílies i retornar al seu ambient. Cal també reforçar les relacions entre els diferents països perquè regni la pau en el món.

Pens que l’infant té el dret i la llibertat de viatjar on ell vol amb els seus pares. L’infant vol viatjar per descobrir altres regions i altres països.

Souheil Abadarrine, 16 anys

Institut Kadi Ayad. Marràqueix, MARROC

27

Des del CANADÀ

COM ASSEGURAM EL NOSTRE FUTUR

i PROTEGIM EL PLANETA TERRA

Estimats amics i amigues,

Estam contents de tenir correspondència amb vosaltres. La nostra professora ens ha parlat del vostre projecte i és molt interessant.

Nosaltres vivim a un barri de Montreal, a Laval. Som alumnes de sisè curs. L’extraordinari de la nostra escola és que tots pertanyem a diferents nacionalitats i ètnies; això succeeix perquè la societat canadenca és multicultural i multiètnica.

Nosaltres tenim la sort de viure en un país en pau i fruir d’una natura molt bella, menjar bons aliments i rebre educació.

Sabem que a molts països hi ha problemes d’alimentació, de forta pol·lució i de conflictes de guerra.

La nostra generació ha de pensar com ha de fer el nostre futur més segur i com ha de protegir el planeta Terra.

Alumnes de 6è curs

École Simon Vanier - 1755, Av. Dumouchel - Chomedey, H7S1J7 – Laval - CANADÀ

28

Do BRASIL

- Penso que o mundo é violento e tem muita insegurança, mas por outro lado, o mundo também é bonito. Pâmela Lukly - Eu nâo gosto de violência porque nâo leva a nada. Anna Paula - Eu desejo que no futuro haja paz para todos. Ana Carolina - O mundo de hoje nâo está nada fácil. Acho que as pessoas precisam ter mais responsabilidade. Débora - Acho que o mundo atual está muito bem desenvolvido, apesar de suas guerras e violências. O mundo precisa de mais paz. Nicole Monticelli - O que penso do mundo atual é que poderia melhorar muito: é preciso acabar com a guerra e a fome entre outras coisas. Eduardo Fochesato - Desejo que as pessoas sejam mais unidas para tornarem o mundo um lugar melhor de se viver. Maithe

------------------------------------

Nós somos um grupo de estudantes que temos entre 11 e 12 anos. Moramos en Porto Alegre no estado do Rio Grande do Sul, Brasil.

-------------------------------------- Escola Estadual de Ensino Fundamental Major Miguel José Pereira

Rua Jackson de Figueiredo, 675 – Bairro Sarandi Porto Alegre /RS – BRASIL

sil-goncalves@ig.com.br

29

Des del BRASIL

EL MÓN ÉS VIOLENT i MOLT INSEGUR, PERÒ TAMBÉ ÉS GARRIT.

CAL ACABAR AMB LA GUERRA i LA FAM

- Pens que el món és violent i té molta inseguretat però, per altra part, el món també és bell. (Pâmela Lukly)

- No m’agrada la violència perquè no duu a res. (Anna Paula)

- Desig que en un futur hi hagi pau per a tothom. (Ana Carolina)

- El món d’avui no és gens fàcil. Trob que les persones han de ser més responsables. (Débora)

- Trob que el món actual està ben desenvolupat, malgrat les seves guerres i violències. El món necessita més pau. (Nicole Monticelli)

- El que pens del món actual és que podria millorar molt: cal acabar amb la guerra i la fam entre altres coses. (Eduardo Fochesato)

- Desig que les persones estiguin més unides per convertir el món en un lloc millor per viure-hi. (Maithe)

-------------------------------- Nosaltres som un grup d’estudiants que tenim entre 11 i 12 anys

Vivim a Porto Alegre, a l’estat de Rio Grande do Sul, Brasil --------------------------------

Escola Estadual de Ensino Fundamental Major Miguel José Pereira Rua Jackson de Figueiredo, 675 – Bairro sarandi – Porto Alegre/RS BRASIL

sil-goncalves@ig.com.br

30

DDeessddee CCOOLLOOMMBBIIAA -- PPooeemmaa:: ““EEll ssuueeññoo ddee llooss nniiññooss”” - Los niños del mundo tenemos sueños. Los sueños son nuestra vida. Soñamos dormidos, pero más, soñamos despiertos.

- Soñamos con dragones y castillos encantados. Soñamos con brujas y caperucitas rojas, azules, amarillas, como sean. Al fin de cuentas nosotros le ponemos el color a la vida.

- Soñamos con juegos, con libros, con lápices; soñamos con una maestra linda y cariñosa.

- Soñamos con un amigo real, o imaginario, con el que podamos compartir la libertad, la risa o la tristeza que sentimos cuando se nos escapa un sueño.

- Los sueños son nuestra vida; ellos no nos permiten comprender la guerra, los impuestos, la falta de salud y de vivienda; ellos no nos dejan ver los salarios miserables que se "ganan" nuestros padres.

- Los sueños son nuestra vida. Si nos los quitan despertaremos apretando un fusil en nuestras manos y disparando contra otros niños sin sueños.

- Si perdemos nuestros sueños despertaremos cargando bultos o excavando minas, por un salario mucho más que miserable.

____________________________________________

- ¿Por qué quieren entonces arrebatarles los sueños a los niños del sur de Bolívar? ¿No tienen, acaso, los mismos derechos que los niños del sur de España, del sur de Francia, del sur de Alemania o del sur de los Estados Unidos?

- ¡No vamos a permitir que les roben su vida! ¡No dejaremos que sean utilizados como instrumento de guerra! ¡No vamos a dejar que les destruyan sus sueños!

____________________________________________

- Los niños y las niñas del Colegio José Antonio Galán, los niños y las niñas de Ubaté, los niños y las niñas de Bogotá y de Colombia, los niños y las niñas del mundo... ¡VAMOS A SOÑAR POR ELLOS! Los sueños son nuestra vida, ¡Si nos los quitan seremos simplemente adultos!

Niños y niñas del Colegio José Antonio Galán, de Ubaté, Bogotà, Colombia y del mundo Año 2004

31

Des de COLÒMBIA

Poema: “EL SOMNI DELS INFANTS”

- Els infants del món tenim somnis. Els somnis són la nostra vida. Somiam dormits; més encara, somiam desperts. Somiam amb dracs i castells encantats. Somiam en bruixes i caputxetes vermelles, blaves, grogues o com siguin, perquè finalment nosaltres posam color a la vida. Somiam amb jocs, amb llibres, amb llapis. Hem somiat també en una mestra maca i afectuosa.

- Somiam en un amic real o imaginari, amb el qual podem compartir llibertat, rialles o tristor que vam sentir quan se’ns escapà un somni.

- Els somnis són la nostra vida i no ens permeten comprendre la guerra, els impostos, la falta de salut i d'habitatge. Ells no ens deixen veure els salaris miserables que guanyen els nostres pares. Els somnis són la nostra vida. Si ens lleven els somnis, despertarem estrenyent un fusell amb les nostres mans i disparant contra altres infants que no tenen somnis.

- Si perdem els nostres somnis, despertarem carregant embalums o excavant mines per un salari molt més que miserable.

- Per què volen, doncs, arrabassar els somnis als infants del sud de Bolívar? No tenen aquests, per ventura, els mateixos drets que els infants d’Espanya, de França, d'Alemanya o dels Estats Units?

- No podem permetre que ens robin la vida als infants! No deixarem que ens utilitzin com instruments de guerra! No deixarem que els nostres somnis siguin destruïts!

- Els nins i les nines del Col·legi José Antonio Galán, els nins i les nines d’Ubaté, els nins i les nines de Bogotà i de colòmbia, els nins i les nines del món ... SOMNIEM AMB ELLS!. Els somnis són la nostra vida; si ens els lleven serem simplement adults! Nins i nines del Col·legi José Antonio Galán, d’Ubaté, de Bogotà, de Colòmbia ... i del món.Any 2004

32

Des de TONGA

VOLDRIA QUE FOS CERT, PERÒ NO HO ÉS!

Jo estava assegut davall el meu arbre. Observava i pensava. En aquest moment un gran avió va passar. Vaig quedar-me pensant: Si jo pogués posar el món en ordre ... suprimiria tota destrucció com terratrèmols, guerres, assassinats, fàbriques que contaminen i els grans avions que destrueixen l’aire.

Si jo comandàs aniria als caps dels estats i els diria: “A veure si donau alguna cosa als països pobres”. Ells riurien. “De què reis?” —demanaria jo. “Per què reis quan hauríeu d’ajudar aquesta gent que s’està morint de fam? Apiadau-vos de tots els pobres que lluiten desesperadament per continuar amb vida. Em sentiu?”

Després aniria a altres llocs i diria el mateix a altres persones. I si refusassin això, em posaria agenollat i suplicaria: “Ajudau la Gent pobra”.

Després, el meu cap va deixar de pensar d’anar a la gent rica i es va quedar amb les persones pobres. Vaig imaginar festes i sopars, en què es menjava i es bevia tant com es volia. Fins que la meva imaginació va aturar-se.

Em vaig despertar i em vaig dir a mi mateix: “Voldria que fos cert, però no ho és!”

John Snell, 10 anys, TONGA

Programa de solidaritat escolar. UNICEF / FUNCOE. Palma, 1995

33

Des d’AUSTRÀLIA

M’AGRADARIA QUE M’ESCRIGUÉSSIU

El meu nom és Cassie. Quin és el teu nom?

Jo tenc onze anys i visc a Austràlia. Jo vaig néixer dia 17 de setembre. A la meva família hi viuen cinc persones: els meus dos germans grans Alex i Mitchell, ma mare, mon pare i jo.

A casa també tenim una gossa que es diu Bonnie.

M’agradaria que m’escriguéssiu.

La vostra corresponsal Cassie.

Cassie Cassan Our Lady of the Rosary Primary School

1 Kenmore Rd Kenmore 4069

AUSTRÀLIA

34

Infants del Col·legi Blanquerna amb Kendon i el qüestionari de la Carta de la Terra

Kendon Glass fent la volta al món en bicicleta (Dibuix d’un infant de Mallorca)

ont d’Inca, Marratxí (Mallorca), 26 de març de 2004

35

L’EXPEDICIÓ AUSTRALIANA “BRINK” A MALLORCA www.brinkx.org “Als infants somrients del Col·legi Blanquerna, a Es Pont d'Inca, Mallorca, us vull manifestar el meu sentit agraïment per haver-me acollit tan bé. Aquí teniu els resultats de la vostra enquesta. (Entre parèntesi el nombre d’alumnes que responguéreu cada pregunta; 18 en total). 25 de maig de 2005. Kendon Glass.”

1.El que més m’agrada trobar a la vida és: (The thing I like most in my life is) La meva família (són els millors; sense ells jo no puc viure; amb ells no em sent sola; ella m’ajuda: 10); Tenir un amic (2); Fruir de les coses que faig (2); Viure cada dia (1); Infància (1); Esport (1); Escola (1).

2. El que tothom necessita més és: (The thing that everybody needs most is) Amor (7); Felicitat i fruir la vida (4); Amistat (2); Salut (2); Coratge (1); P<au (1); Estudi (1).

3. El que admir més en una altra persona és: (The thing I admire most in a person is) Amabilitat (8); Confiança (5); Coratge (2); Paciència (1); Sinceritat (1); Humor (1).

4. El que avui fa més falta al món és: (The thing the world needs most is) Amor i pau (14); Energia neta, no contaminació (3); Família i cases (1).

5. El que més destrueix el món és: (The one thing that is most destructive in the world is) Guerra i violència (és una malaltia dolenta de la gent: 7); Contaminació (6); Destrucció i guerra (4); Alcohol (1).

6. El que més m’agrada de Mallorca és: (The thing I like most about Mallorca is) El medi (les nostres platges, les nostres muntanyes, la natura: 15); Amics (2); La cultura i la gent (1).

7. El que destrueix Mallorca és: (The one thing that is most destructive in Mallorca is) La contaminació (9); Edificis i construcció (6); Drogues i violència (2); La política del govern (1).

8. L’escalfament global es pot evitar si... (Global Warming can be avoided by) Si desenvolupam un transport que produeixi menys contaminació (14); Si utilitzam recursos renovables (4).

9. Record aquesta frase de la Carta de la Terra: (I remember the following phrase from the Earth Charter) “Jo vull VIURE”, “Volem PAU”, “La TERRA és la nostra casa”, “Ajudau TOTHOM” (11). “Igualtat per a tothom” (3); “Visquem plegats en pau” (2); “Tots els infants del món, nines i nins, són importants” (2).

10. Per ajudar i fer felices les persones que tenc al costat, jo puc fer això: (To help the people in my community to be happy I can do the following thing) Puc ESTIMAR-LES (puc ser amable amb tothom, puc estar al seu costat, puc ajudar-les: 11); No seré egoista (2); Puc ajudar a posar pau a la Terra (1); Puc respectar les persones, els animals i les plantes (1); Puc estudiar molt perquè en el futur jo ajudi a canviar el món (1). http://www.brinkx.org/TheJournal/JournalEntry.asp

36

CONÈIXER i VIURE LA CARTA DE LA TERRA —Programa “Vivim Plegats”—

Col·legi Blanquerna – Mallorca – Any 2004 - Alumnes de sisè curs (11-12 anys)

La Terra és la nostra casa, però l’estam contaminant i lluitam països contra països. Les guerres destrueixen el món on vivim; per això, hem d’aturar les nostres baralles. (Toni i Jaume)

Nosaltres somniam que en el món no hi hagi guerres ni terrorisme. En els nostres somnis pensam que es faci la igualtat dels pobles i que pugui venir gent d’altres països. (Cristian R i William)

Cada persona té un cor. Si llevam coses als altres podem deixar-los sense vida. La cosa més bella és conèixer altres països i cultures. (Aràbia i Salva)

Ens comunicam amb altres nins i nines de països diferents. Els enviam cartes i al cap d’un temps ens responen i ens expliquen què han fet, com estan i si els han agradat les nostres cartes. La Carta de la Terra ens diu com fer-ho. En el taller de fotografia també tractam el que ens diu la Carta de la Terra. (Mònica i Emma)

és conèixer altrespaïsos i cultures.

Ens agrada molt treballar la Carta de la Terra, rebre cartes d’escoles de països molt diferents i enviar-los les nostres comunicacions. (Cristian F)

Estam molt contents de respondre les cartes que ens han enviat des de diferents països: Austràlia, Canadà, Colòmbia, Romania, Senegal ... Així hem conegut moltes cultures del món. (Danny i Jean)

37

La Carta de la Terra ens ha empès a comunicar-nos amb la gent i a comprendre la cultura d’altres països; així, hem aconseguit tenir molts amics arreu del món. (Ana i Cristina C)

Jo som d’Argentina. Els companys i les companyes de classe em tractan bé i els professors també, però la gent del carrer em tracta malament i és un poc racista. Esper que un dia hi haurà pau a la Terra i que les guerres s’aturaran. (Nico)

Amb el projecte de la Carta de la Terra hem aconseguit tenir relacions amb altres països del món. Cal dir que a la nostra classe no hi manquen cultures de llocs molt llunyans i distints, i això gràcies a Danny i William, que són d’Equador, Nico d’Argentina, Aràbia del Sàhara, Jean de Colòmbia, Teresa de la Xina, Adrià de mare francesa i Salva de mare anglesa. (Rafel i José Miguel)

En aquesta classe hem après a respectar-nos perquè és molt internacional. Hi ha alumnes de molts indrets: Argentina, Colòmbia, Equador, Sàhara, Xina, França, Regne Unit. Al pati jugam amb companys d’altres països sense cap diferència. (Racel i Adrià)

Som moltes les persones que vivim al món i tenim diferents costums, llengües, religions... Amb la Carta de la Terra hem après com hem de conviure, començant per la nostra classe on hi ha gent de molts diferents països. Tots volem viure feliços, amb alegria i sense guerres ni violències, és a dir, tots volem viure sempre en pau. (Teresa i Cristina G)

38

39

La Terra és la nostra casa

Som part d’un immens univers

Hem de respectar i protegir la Natura

Tothom té dret a viure bé en aquest món

Cal trobar un altre sistema de vida

Tothom ha de fer un esforç; nosaltres també

Arreu hi ha d’haver pau i alegria

Un altre món és avui necessari i possible.

No basten paraules Tenim el món a les nostres mans

ENDAVANT !

40

* P A R A U L E S I M P O R T A N T S *

CULTURA: Conjunt de coneixements i formes de vida d’un poble, d’una

societat o de tota la humanitat, que ajuden a viure millor. INTERCULTURALITAT: Interacció o influència mútua entre dues o més cultures. ECOLOGIA: Ciència que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i amb el medi ambient. LLEI: Norma que regula la conducta de les persones i que s’estableix de manera obligatòria per a tothom. COOPERACIÓ: Quan es pren part amb altres persones en una obra. SOLIDARITAT: Quan una cosa o acció és comuna a diferents persones, de manera que cadascuna n’és responsable.

41

La Serra de Tramuntana a l’illa de Mallorca

* P A R A U L E S I M P O R T A N T S *

CONSERVAR: Tenir cura d’una cosa, impedint que sigui alterada o destruïda. No deixar perdre, mantenir. RESPECTAR: Tenir respecte, mirament, deferència, reverència. Abstenir-se de danyar. NATURA: Conjunt de totes les coses existents sense intervenció humana. ESFORÇ: Acció d’esforçar-se, aplicar-se amb força, afanyar-se. ALEGRIA: Sentiment de plaer que neix d’una viva satisfacció. Alegrança, exultació, goig, joia. Contrari a aflicció, dolor, pena, tristesa. FELICITAT: Considerar-se plenament satisfet. Sentir-se agraciat, amb sort, beat, benaurat. Contrari a sentir-se miserable, infeliç, malaurat, desgraciat, trist.

42

* P U N T S P E R C O M E N T A R * On vivim?

Com és el nostre món?

Per què hi ha vida a la Terra?

Fins quan durarà la vida a la Terra?

Què podem fer per millorar la vida en el món?

Quins són els obstacles que dificulten que tothom pugui viure bé?

Quines coses pots fer tu per fruir amb plenitud avui la vida de cada dia?

Quines coses pots fer perquè les altres persones també frueixin la vida?

Escriu altres preguntes o qüestions que et semblin interessants per ser comentades

43

LA TERRA ÉS LA NOSTRA CASA Vivim en el món, a Europa, a Espanya, a les Illes Balears o Pitiüses, a l’illa de ... , a la ciutat o al poble de ... (*) Tots sabem que el món, el nostre planeta es diu la Terra. Té forma quasi esfèrica i és molt gran; s’han de fer 40.000 quilòmetres per voltar-la. Nosaltres vivim en un lloc molt bell d’aquest planeta. Les nostres illes es troben dins la mar Mediterrània. El nostre mar banya els continents d’Europa, Àfrica i Àsia. Formam part dels més de 6.000 milions d’habitants que té actualment el nostre MÓN.

SOM PART D’UN IMMENS UNIVERS L’univers és poblat per milers de milions de galàxies. Cada galàxia conté milers de milions d’estrelles. La nostra galàxia es diu la Via Làctia i té prop de cent mil milions d’estrelles. Nosaltres ens trobam en el Sistema Solar que té el Sol com a única estrella. El Sol és l’estrella que tenim més prop (a 144 milions de quilòmetres de nosaltres!) i és un milió quatre-centes mil vegades més gros que la Terra. Hi ha moltíssimes estrelles molt més grosses que el Sol. Fa uns 5.000 milions d’anys que existeix i encara durarà altres 5.000 milions d’anys. Tenim vida a la Terra perquè rebem la llum i la calor del Sol. No sabem si existeixen éssers vivents fora de la Terra, però, entre tants milions i milions d’astres com hi ha, és creïble que la Terra sigui l’únic astre on hi ha VIDA dins tot l’UNIVERS?

------------------------------------------------------------------------------------ (*) El text subratllat s’ha d’adaptar al lloc on aquest material sigui treballat.

44

* P U N T S P E R C O M E N T A R * És possible un món de pau i alegria? Què cal fer per arribar-hi?

Com pots explicar que “la veritat es troba en molts somnis”?

Com “re-convertir” els mals en béns?

Què opines dels desastres naturals? Quina explicació dónes a l’orde natural existent a tot

l’Univers? Què és la mort? Per què morim? Com trobarem la bellesa del Món? Què és ser espiritual? Quan i com podem dir que “viure és meravellós”? Què és tenir fe? Què és tenir esperança? Com pots treballar per a “un món de pau i alegria”?

45

UN MÓN DE PAU, UN MÓN D’ALEGRIA El conte oriental “Les mil i una nits” diu: “La veritat no es troba en un sol somni; la veritat es troba en molts somnis”. Ara per ara aquesta expressió és una utopia (una cosa impossible), però també és quelcom que tots volem i desitjam. Per què no ho hem d’aconseguir, si tots i totes ho somniam?

Els humans hem provocat la major part de mals que hi ha al món. Per tant, no podem també els humans fer el contrari: convertir el mal en bé? Hi ha coses que els homes i les dones del món no podem encara dominar, com per exemple, tempestes, terratrèmols, inundacions, malalties ... Per ventura algun dia les arribem a dominar.

A l’Univers hi ha un ordre, tant a les coses grans com a les petites. Tot té un origen, una finalitat i una harmonia. La mateixa mort —que mai no dominarem— no ha de tenir també un sentit?

Hem d’estar oberts i hem de saber llegir la bellesa del Món: de les coses, de les plantes, dels animals i de les persones. Hem d’admirar i estimar tot el que és bo. Hem de ser també espirituals. La música i la poesia han d’entrar dins la nostra vida. L’art ens ha d’enfortir. Cal alenar bellesa i l’amor! Hem d’estar oberts a tot allò que ens fa més humans i que ens fa fruir millor la vida.

Que bella és la vida; viure és, doncs, meravellós! Fins i tot dins l’angoixa més gran és possible el crit d’esperança. La nostra alegria ningú no ens la prendrà. Sí, es possible aquesta utopia: UN MÓN DE PAU, UN MÓN D’ALEGRIA... un món ple de música i poesia. Aquesta és la nostra fe, aquesta és la nostra esperança! Tots junts ho podem fer!

* A C T I V I T A T * Faràs 15 trossos amb cartolines de 4 colors.

46

Amb lletres artístiques, copiaràs aquestes 15 paraules, una a cada tros.

Després mesclaràs bé totes les paraules i construiràs una frase adient amb el tema aquí tractat.

Si vols el joc més difícil, afegeix cartolines d’altres colors.

* PER *

* HE *

* PLEGATS *

* JO *

* ON *

* FER *

* MÓN *

* COSA *

*MILLORAR*

* ALGUNA *

* TOTS *

* TAMBÉ *

* EL *

* DE *

* VIVIM *

SOLUCIÓ: Jo també he de fer alguna cosa per millorar el món on vivim tots plegats

* A C T I V I T A T *

47

LA CARTA de la TERRA ENS ENSENYA QUE: El grup de participants es dividirà en quatre grups més petits.

Cada petit grup farà una pancarta o un mural. Hi escriurà, de forma artística, una frase corresponent

a una de les quatre parts de la Carta de la Terra. Hi afegirà dibuixos, retalls i/o fotografies adients amb el tema.

---------------------------------------

Acabat el treball, cada grup l’explicarà als altres tres grups i farà comentaris dels altres murals o pancartes.

S’exposaran tots els treballs a un lloc on passi molta gent.

LLaa CCaarrttaa ddee llaa TTeerrrraa

eennss eennsseennyyaa qquuee::

(Dibuixos i/o fotografies)

HHEEMM DDEE TTEENNIIRR RREESSPPEECCTTEE ii CCUURRAA DDEELLSS ÉÉSSSSEERRSS VVIIUUSS

LLaa CCaarrttaa ddee llaa TTeerrrraa

eennss eennsseennyyaa qquuee::

(Dibuixos i/o fotografies)

AA LLAA VVIIDDAA TTOOTT VVAA UUNNIITT

LLaa CCaarrttaa ddee llaa TTeerrrraa

eennss eennsseennyyaa qquuee::

(Dibuixos i/o fotografies)

TTOOTTHHOOMM HHAA DDEE TTEENNIIRR EELL QQUUEE NNEECCEESSSSIITTAA

LLaa CCaarrttaa ddee llaa TTeerrrraa

eennss eennsseennyyaa qquuee::

(Dibuixos i/o fotografies)

CCAALL RREEFFUUSSAARR LLAA GGUUEERRRRAA CCAALL CCOONNSSTTRRUUIIRR LLAA PPAAUU

* D I B U I X *

48

COPIA aquest dibuix, o millor encara,

INVENTA un dibuix que presenti la TERRA on vivim

* D I B U I X *

49

COPIA aquest dibuix o millor encara, INVENTA un dibuix sobre el MÓN que volem

* J O C *

50

QUÈ TROBAM EN EL MÓN?

Tindràs una cartolina amb aquests sis quadres. Agafaràs un dau i quan sigui el teu torn el tiraràs.

Diràs i escriuràs un nom a la casella que el dau indicarà (de l’1 al 6). Cal posar 5 paraules a cada casella (o 10, si vols que el joc sigui més

llarg). Guanyarà la persona que empleni totes les caselles. El joc continuarà fins que tothom ompli les seves 6 caselles.

* Noms de continents, oceans, mars, muntanyes, rius i illes

1. 2. 3. 4. 5.

* * Noms d’animals i plantes

1. 2. 3. 4. 5.

* * * Noms de països i ciutats

1. 2. 3. 4. 5.

* * * * Noms de persones que han fet o

fan coses bones 1. 2. 3. 4. 5.

* * * * * Noms de fets o coses que fan

difícil la vida en el món 1. 2. 3. 4. 5.

* * * * * * Noms de fets o coses que

ajuden a viure millor 1. 2. 3. 4. 5.

* J O C *

51

NNOOMMÉÉSS UUNNAA FFRRAASSEE

- Es tracta de contar una història amb l’aportació de totes les persones presents en el joc.

Convé que el tema sigui entorn dels valors de la Carta de la Terra.

------------------------------------------

Comença l’orientador del joc amb una frase que podria ser així: ““UUnnaa vveeggaaddaa uunnss iinnffaannttss lllleeggiirreenn llaa CCaarrttaa ddee llaa TTeerrrraa””

Continua una altra persona, per exemple, dient: ““ii ttrroobbaarreenn llaa CCaarrttaa mmoolltt iinntteerreessssaanntt ppeerrqquuèè ......””

Afegeix un tercer participant: ““eellss eennsseennyyaavvaa qquuèè hhaavviieenn ddee ffeerr ppeerr ccoonnsseerrvvaarr llaa TTeerrrraa ......””

I un altre: ““ppeerròò hhii hhaavviiaa ggeenntt qquuee ddeessttrroossssaavvaa eell ppllaanneettaa ......””

- I un altre membre del grup exclama: ““AAqquueelllleess nniinneess ii aaqquueellllss nniinnss vvoolliieenn vviiuurree bbéé ii aammbb aalleeggrriiaa ......””

- Demana una nina: ““QQuuèè hhaavviieenn ddee ffeerr ppeerr aaccoonnsseegguuiirr--hhoo??””

.......

Aquest joc admet moltes variants i, amb adequada orientació, pot servir per fer un RESUM de la Carta de la Terra; pot ser una MOTIVACIÓ per posar-la en pràctica; pot servir de CRÍTICA del treball ja fet a classe; pot ajudar a elaborar un PROJECTE de tot el curs escolar; pot fer pensar com organitzar una CAMPANYA per fer conèixer la Carta; pot fomentar l’INTERÈS per la narració i pel desenvolupament de la fantasia ...

* P O E M A *

52

Que preciós seria aixecar-se al matí i trobar un món en pau, sense fam ni enveges,

sense guerra ni bregues; veure els ocellons volar i veure tothom content!

Jo sé que això és somniar ... i és tan preciós somniar!

Núria Gil, 9 anys

* E S C R I U E L T E U P O E M A *

53

* P O E M A *

JO ENCARA TENC UN SOMNI Fragments del famós sermó nadalenc de Martin Luther King, llegit a l’església baptista d’Ebenezer a Atlanta, Estats Units, la Nit de Nadal de 1967. Tres mesos més tard fou assassinat per defensar l’amor i la justícia entre totes les persones del món; reclamava la igualtat de drets per als negres nord-americans. L’any 1964 havia rebut el Premi Nobel de la Pau.

Jo tenc un somni: un dia els homes s’aixecaran i arribaran a veure que estan fets per viure junts com a germans.

Jo tenc un somni aquest matí: cada negre al seu país, cada persona de diferent raça en el món, serà jutjada per les seves qualitats i no pel color de la seva pell; cada persona respectarà la dignitat i el valor de l’ésser humà.

Jo tenc avui un somni: un dia la justícia rajarà avall com l’aigua i l’honradesa ho farà com una forta torrentada.

Jo encara tenc avui un somni: un dia la guerra s’acabarà, els homes faran arades de llurs espases i de llurs llances, esporgadors; unes nacions no s’aixecaran contra unes altres i la guerra no serà mai més possible.

Jo encara tenc un somni: amb aquesta fe nosaltres serem capaços d’ajornar els consells desesperats i durem una nova llum a les fosques cambres del pessimisme.

MARTIN LUTHER KING, The trumpet of conscience. Ed. Hodder. London, 1968.

TEXT ORIGINAL ANGLÈS - I have a dream that one day men will rise up and come to see that they are made to live together as brothers. - I still have a dream this morning that one day every Negro in his country, every coloured person in the world, will be judged on the basis of the content of his character rather than the colour of his skin, and every man will respect the dignity and worth of human personality. - I still have a dream today that one day justice will roll down like water, and righteousness like a mighty stream. - I still have a dream today that one day war will come to an end, that men will beat their swords into ploughshares and their spears into pruning hooks, that nations will no longer rise up against nations, neither will they study war any more. - I still have a dream that with this faith we will be able to adjourn the councils of despair and bring new light into the dark chambers of pessimism.

54

55

* C A N Ç Ó *

Jo he somniat que un dia viurem tots com a germans;

deixant el que ens separa ens donarem les mans

-------------------

Jo he somniat que un dia desapareixerà tot el que contamina

el vent els rius i el mar -------------------

Jo he somniat que un dia

—pot ser serà demà— del lleure i la cultura els pobles gaudiran

Cant inspirat en un famós discurs de Martin Luther King, pastor evangèlic, assassinat l’any 1968 per defensar l’amor i la justícia entre totes les persones del món; reclamava la igualtat de drets per als negres nord-americans. L’any

1964 havia rebut el Premi Nobel de la Pau.

Lletra i música d’Albert Taulé (Sortia el sembrador, Editorial Claret. Barcelona, 1990)

56

57

* C A N Ç Ó *

AQUESTA TERRA ÉS NOSTRA TERRA —Cançó de La Trinca—

Aquesta terra és nostra terra, de la muntanya fins a la vall.

de dalt del cel al fons del mar, tot això és nostre de veritat.

1. Déu va passar-hi en primavera

i tot cantava al seu pas. I canta encara la terra entera, i canta que cantaràs. -------------------

2. Tant si fa bo com si fa tempesta, tant si fa fred com si el sol crema, tant si fa vent, com si està calmat, tot això és nostre de veritat. -------------------

3. I és nostre el cel i és nostre el mar, aquests turons i aquesta vall, les oliveres i el camp de blat, tot això és nostre de veritat.

58

* C A N Ç Ó E N Q U A T R E I D I O M E S *

AQUI UM OUTRO MUNDO É POSSÍVEL, ... SE A GENTE QUISER!

PORTUGUÊS CATALÀ Aqui um outro mundo é possível, ... se a gente quiser. Aqui um outro mundo é possível, ... se a gente quiser. - Caminhando nessa estrada, lado a lado vamos lá, construir um novo mundo e um planeta transformar. - Com humanidade, solidariedade, nós vamos vencer. Com muita coragem essa nossa luta pode nos dizer que ... Aqui um outro mundo é possível, ... se a gente quiser. Aqui um outro mundo é possível, ... se a gente quiser. - E vejam só há quem só vê exclusão e lucro pra manter o poder antisocial, neoliberal, mas com a gente vai ser diferente porque ... Aqui um outro mundo é possível, ... se a gente quiser. Aqui um outro mundo é possível. ... se a gente quiser. Fórum Social Mundia

Aquí un altre món és possible, ... si la gent ho vol. Aquí un altre món és possible, ... si la gent ho vol. - Caminant per aquesta ruta, un vora l’altre anem enllà, a construir un nou món i un planeta a transformar. - Amb humanitat, solidaritat, anem a vèncer. Amb molt coratge aquesta lluita nostra ens pot dir que ... Aquí un altre món és possible, ... si la gent ho vol. Aquí un altre món és possible, .... si la gent ho vol.. - I vegeu com n’hi ha que només veuen exclusió i lucre per mantenir el poder antisocial, neoliberal, però amb la gent serà diferent perquè ... Aquí un altre món és possible, ... si la gent ho vol. Aquí un altre món és possible, ... si la gent ho vol. Porto Alegre (Brasil), 2003

59

AQUI UM OUTRO MUNDO É POSSÍVEL, ... SE A GENTE QUISER!

CASTELLANO ENGLISH Aquí otro mundo es posible, ... si la gente lo desea. Aquí otro mundo es posible, ... si la gente lo desea. - Andando por este camino, uno al lado del otro vamos allá, para construir un nuevo mundo y transformar el planeta. - Con humanidad, solidaridad, vamos a vencer. Con mucho coraje esta lucha nuestra nos puede decir que ... Aquí otro mundo es posible, ... si la gente lo desea. Aquí otro mundo es posible, ... si la gente lo desea. - Y ved como hay quién solamente ve exclusión y beneficio para mantener el poder antisocial y neoliberal, pero con la gente serà diferente porque ... Aquí otro mundo es posible, ... si la gente lo desea. Aquí otro mundo es posible, ... si la gente lo desea.

Here another world is possible, ... if the people want it. Here another world is possible, ... if the people want it. - Walking on this road, side by side we go there, to construct a new world and transform the planet. - With humanity and solidarity we will be successful. with much courage our fight will tell us that ... Here another world is possible, ... if the people want it. Here another world is possible, ... if the people want it. - And see that there is someone only looking for exclusion and profit to maintain antisocial neoliberal power, but with the people it will be different because ... Here another world is possible, ... if the people want it. Here another world is possible, ... if the people want it.

World Social Forum

60

* F R A S E S P E R R E C O R D A R *

1. Només prec que durant tota la meva vida pugui tenir amor. Chaitanya (1.500 anys a.C) HINDUISME

_____________________________________________________________ 2. Visquem amb joia i amb amor entre aquells que odien.

Dhammapada (500 anys a.C) BUDISME _____________________________________________________________

3. Joia per a tots, salut per a tots, pau per a tots... tristor per a ningú. Pregària índia __________________________________________________________ 4. Al començament Déu creà el cel i la terra. Déu creà l’home

a imatge seva: home i dona els creà. Els beneí i els va dir: “Creixeu i multiplicau-vos i ompliu la terra i dominau-la.” Déu veié tot el que havia fet i era molt bo.

Gènesi (500 anys a.C) JUDAISME __________________________________________________________ 5. Vaig veure un cel nou i una terra nova.

Apocalipsi (Segle I) CRISTIANISME _____________________________________________________________ 6. L’amor és l’única força capaç de transformar un enemic en amic.

Martin Luther King, pastor evangèlic (segle XX) CRISTIANISME _____________________________________________________________ 7. Tota persona qui obra el bé, aquest li aprofita. Tota

persona qui fa el mal, es perjudica a ella mateixa. Mahoma: l’’Alcorà (Segle VII) ISLAMISME

__________________________________________________________________

8. Són les dificultats i les necessitats que ens obliguen a trobar nous camins. Mao Tse Tung (El petit llibre roig) Xina, 1967 _________________________________________________________

9. No podem veure el sol si tancam els ulls. Cal veure la grandesa en les coses petites: veure un món en un gra d’arena. Joan Mascaró (La creació de la fe) 1938 _____________________________________________________

10. Vivim en aquest món quan l’estimam. Rabindranath Tagore (El jardiner) 1927

61

* F R A S E S P E R R E C O R D A R *

1. Hi ha una llum que il·lumina més enllà de totes les coses de la Terra, més enllà de tots nosaltres, més enllà dels cels més suprems. Aquesta és la Llum que il·lumina els nostres cors.

Chandogya Upanishad (1200 anys a.C) HINDUISME _______________________________________________________________________________________________

2. Tots els qui sou sota el cel, considerau el cel com el vostre pare, la terra com la vostra mare, i totes les coses com a germans i germanes vostres. Llavors fruireu d’aquest país, lliures de l’odi i del dolor. Oracle d’Atsuta (500 a.C) SHINTOISME _________________________________________________________ ___________________________________

3. Jo som un ciutadà, no d’Atenes o de Grècia, sinó del món. Plutarc, filòsof grec (segle I)

_______________________________________________________________________________________________

4. La Humanitat no ha perdut l’esperança; sap que serà alliberada de la destrucció sense remei i que aconseguirà la llibertat, que és la glòria dels fills de Déu.

Pau de Tars, Carta als Romans (segle I) CRISTIANISME _______________________________________________________________________________________________

5. Si algú us saluda, retornau-li la vostra salutació encara més sentida. Profeta Mahoma, L’Alcorà (segle VII) ISLAMISME _______________________________________________________________________________________________

6. La Terra és un sol país i la humanitat són els seus ciutadans. Bahà U’llàh, fundador de la religió Bah’a¡í (segle XIX) BAHAISME

_______________________________________________________________________________________________

7. La felicitat de l’home té aquest nom: “Jo vull”. Nietzsche, filòsof alemany (segle XIX)

_______________________________________________________________________________________________

8. Puc veure que enmig de la mort, la vida persisteix; enmig de la mentida, la veritat persisteix; enmig de la foscor, la llum persisteix. Mahatma Gandhi,pacifista (segle XX) HINDUISME _______________________________________________________________________________________________

9. La història de la humanitat és un progrés constant encara que irregular. Comença amb la necessitat i vol arribar a la llibertat. Mao Tse Tung, polític xinès: “El petit llibre roig” (segle XX)

62

* M E D I T A C I Ó *

Un grup de deixebles estaven d’excursió ben amunt de la muntanya nevada. Era nit i per tot arreu regnava un silenci còsmic. El mestre va trencar el silenci i digué:

• No ho sentiu? • El què? • L’harmonia de les galàxies en moviment,

Els deixebles es miraren els uns als altres meravellats.

ANTHONY DE MELLO: Uns moments per a l’absurd. Editorial Claret. Barcelona, 1993

ESCOLTA EL SILENCI

- Seu còmodament, amb l’esquena ben dreta i els ulls tancats.

- Durant 5 minuts NOMÉS faràs això: ESCOLTA TOT EL QUE T’ENREVOLTA.

- Malgrat no facis res, has d’estar molt actiu fixant-te en tots els sons que sorgeixen vora teu.

- Destria bé el to i el sentit dels sons que t’arriben: de persones, animals i coses.

- Després —sempre en silenci— escolta la teva mateixa veu. Només diràs i repetiràs una sola paraula que ha de representar allò que més desitges en aqueix moment, per exemple, pau, joia, vida, amor...

- Pots fer el mateix exercici juntament amb altres persones. L’única norma és NO FER RES i ESCOLTAR EL SILENCI.

- Al final podeu tenir una comunicació silenciosa que consistirà en mirar-vos durant un minut sense dir res verbalment i expressant els vostres millors desigs solament amb la mirada. Així us podeu trametre sentiments de serenor, pau, alegria, joia, estimació ...

- Per acabar, podeu fer un diàleg —ara ja parlant— per intercanviar les experiències viscudes durant el temps que haureu fet silenci.

63

* C O M P R O M Í S *

Escriu el que decideixes fer AVUI per:

- respectar la natura - conservar el medi ambient - tenir pau amb les persones - viure amb alegria

64

* M E D I T A C I Ó * —De 15 a 30 minuts—

VOLEM VIURE I SER FELIÇOS

Una cosa tenim en comú tots els humans: TOTHOM VOL VIURE I SER FELIÇ. Vivim per ser feliços i estar en harmonia amb tot l’Univers.

La felicitat no és lluny; es troba dins cada un de nosaltres.

Som feliços quan tu, jo i qualsevol humà desenvolupam la pròpia personalitat (quan som el que ens toca ser: SIMPLEMENT HUMANS).

Quan posis ordre i pau, dins tu i fora de tu, llavors seràs feliç.

Asseu-te, doncs, en postura còmoda i relaxada. L’esquena ha d’estar dreta i la respiració ha de ser profunda i tranquil·la. (2 o 3 minuts)

Situa’t davant un problema teu que t’angoixa o et fa sofrir. Si pots, destria per què el tens i com influeix en el teu caràcter. (2 o 3 minuts)

A continuació fes present una situació positiva i agradable, que vius o has viscut, i també reflexiona com influeix en tu. (2 o 3 minuts més)

Llegeix pausadament vàries vegades el “Decàleg de la felicitat” i escull una o dues de les seves frases aplicables als punts reflexionats.(2 a 5 m)

Uneix-te als milions de persones que en aquest moment sofreixen fam, malaltia, soledat, guerra, atur, tristor ... Escull alguns casos concrets que coneguis i, juntament amb les persones que tens presents, diràs: “Jo vull viure, jo vull ser feliç!”. (2 o 3 minuts)

Uneix-te també a totes les persones que ara frueixen de menjar, salut, pau, treball, alegria ... Repassa els casos un per un i repeteix la mateixa expressió: “Jo vull viure, jo vull ser feliç!”. (2 o 3 minuts)

Per acabar, si vols, conversa amb els altres participants sobre el que heu sentit interiorment durant aquesta meditació (de 3 a 10 minuts)

65

* C O M P R O M Í S *

Escriu el que decideixes fer CADA DIA juntament amb altres persones amb coses petites i concretes

PER: - viure admirant tot el que és bo i bell

- viure unit o unida amb els qui sofreixen - viure estimant tothom

- viure fruint cada moment del dia - viure sabent que tu TAMBÉ

ajudes a construir el MÓN

DDEECCÀÀLLEEGG DDEE LLAA FFEELLIICCIITTAATT

66

11.. JJoo ssoomm ffeelliiçç,, ssii vvuullll sseerr--hhoo

22.. SSeemmpprree hhii hhaa rreeccuurrssooss ppeerr sseerr ffeelliiçç

33.. UUnnaa ccoossaa qquuee nnoo vvaaggii bbéé nnoo ddeessttrruuiirràà llaa mmeevvaa ffeelliicciittaatt

44.. SSuuppeerraarr llaa ddiiffiiccuullttaatt mm’’aajjuuddaarràà aa sseerr ffeelliiçç

55,, NNoo ttoottss eellss pprroobblleemmeess ppooddeenn sseerr sseemmpprree ssoolluucciioonnaattss

66.. AA llaa vviiddaa hhii hhaa mmoollttss ccaammiinnss

77.. UUnnaa ccoossaa nnoo sseemmpprree hhaa ddee ssoorrttiirr mmaallaammeenntt

88.. PPuucc sseerr ffeelliiçç,, mmaallggrraatt eellss aallttrreess nnoo ss’’iinntteerreessssiinn ppeerr mmii

99.. PPuucc sseerr ffeelliiçç eennmmiigg ddee llaa ggeenntt,, ffiinnss ii ttoott eennttrree llaa qquuee mm’’ééss ccoonnttrrààrriiaa

1100.. PPuucc sseerr ffeelliiçç,, mmaallggrraatt qquuee eellss aallttrreess eennccaarraa nnoo hhoo ssiigguuiinn

67

LLaa CCaarrttaa ddee llaa TTeerrrraa hhaa ddee sseerr llaa mmiilllloorr LLLLEEII ddee ttootthhoomm

HHeemm dd’’eessttaarr oobbeerrttss

aa ttootteess lleess CCUULLTTUURREESS ddeell MMóónn

AAmmbb eessffoorrçç ssuuppeerraarreemm lleess DDIIFFIICCUULLTTAATTSS

TTootthhoomm ééss ÚÚTTIILL ii ppoott ffeerr aallgguunnaa ccoossaa

VVoolleemm ccoonnsseerrvvaarr llaa TTEERRRRAA

VVoolleemm JJUUSSTTÍÍCCIIAA

VVoolleemm PPAAUU

VVOOLLEEMM VVIIUURREE DD’’UUNNAA MMAANNEERRAA NNOOVVAA!!

68

69

IImmaaggiinnee JJoohhnn LLeennnnoonn

Imagine there’s no heaven, —it’s easy if you try—

no hell below us, above us only sky;

imagine all the people living for today

You may say I’m a dreamer,

but I’m not the only one; I hope some day you’ll join us and the world will be as one.

Imagine there’s no countries,

—it isn’t hard to do— nothing to kill or die for

and no religion too; imagine all the people

living life in peace.

Imgine no possessions, —I wonder if you can—

no need for greed or hunger, a botherhood of men; imagine all the people sharing all the world.

Imagina que no hi ha cel —és fácil, si ho proves—

sota nosaltres no hi ha infern, sobre nosaltres només firmament;

imagina que tots els pobles viuen per l’avui.

Pots dir que som un somniador,

però no som l’únic; esper que un dia t’uniràs a nosaltres

i el món serà un tot.

Imagina que no hi ha països, —no és difícil fer-ho—

cap raó per matar o per morir, tampòc, cap religió;

imagina que tots els pobles viuen la vida en pau.

Imagina que no hi ha propietats, —quina meravella si ho pots fer— cap senyal de golafreria o fam;

una germanor d’humans; imagina que tots els pobles

comparteixen el món.

70

AANNNNEEXXOOSS

11.. TTeexxtt ccoommpplleett ddee llaa CCaarrttaa ddee llaa TTeerrrraa

22.. EEdduuccaarr ppeerr aa uunnaa vviiddaa ssoosstteenniibbllee

33.. CCaannççóó ““EEss eell mmuunnddoo uunn ppiizzaarrrróónn””

71

CARTA DE LA TERRA (text complet)

PREÀMBUL Ens trobem davant d'un moment crític en la història de la Terra, un moment en el qual la humanitat ha d'escollir el seu futur. A mesura que el món es fa més interdependent i fràgil, el futur presenta alhora grans riscos i grans promeses. Per continuar avançant hem de reconèixer que, enmig d'una magnífica diversitat de cultures i formes de vida, som una sola família humana i una sola comunitat de la Terra amb un destí comú. Hem d'unir-nos per crear una societat global sostenible basada en el respecte a la natura, els drets humans universals, la justícia econòmica i la cultura de la pau. Amb aquest objectiu, és imperatiu que nosaltres, els pobles de la Terra, declarem la nostra responsabilitat els uns vers els altres, vers la gran comunitat de vida i vers les generacions futures.

La Terra, la nostra llar

La Humanitat és part d'un immens univers en evolució. La Terra, la nostra llar, és plena d'una singular comunitat de vida. Les forces de la natura fan de l'existència una aventura exigent i incerta, però la Terra ha proveït les condicions essencials per a l'evolució de la vida. La capacitat de recuperació de la comunitat de vida i el benestar de la Humanitat depèn de la preservació d'una biosfera saludable amb tots el seus sistemes ecològics, una rica varietat en plantes i animals, terres fèrtils, aigües pures i aire net. El medi ambient global, amb els seus recursos finits, és una preocupació comuna a tots els pobles. La protecció de la vitalitat, la diversitat i la bellesa de la Terra és un deure sagrat.

La situació global Els models dominants de producció i consum estan causant la devastació ambiental, l'esgotament dels recursos i una extinció massiva de les espècies. S'estan destruint les comunitats. Els beneficis del desenvolupament no es comparteixen equitativament i la distància entre rics i pobres creix constantment. La injustícia, la pobresa, la ignorància i els conflictes violents s'estenen arreu del món i són causa de grans patiments. Un augment de la població humana sense precedents ha sobrecarregat els sistemes ecològics i socials. Els fonaments de la seguretat global estan amenaçats. Aquestes tendències són perilloses, però no inevitables.

Els reptes futurs L'elecció és nostra: crear un partenariat per tenir cura de la Terra i els uns dels altres o arriscar-nos a destruir-nos a nosaltres mateixos i la diversitat de vida. Els nostres valors, institucions i estils de vida necessiten canvis fonamentals. Hem d'adornar-nos que, una vegada satisfetes les necessitats bàsiques, el desenvolupament humà significa primordialment ser més, no tenir més. Disposem del coneixement i la tecnologia per proveir tothom i per reduir els impactes sobre el medi ambient. L'emergència d'una societat civil global està creant noves oportunitats per construir un món democràtic i humà. Els nostres reptes ambientals, econòmics, polítics, socials i espirituals estan interrelacionats i junts podem forjar solucions inclusives.

Responsabilitat universal

Per portar a terme aquestes aspiracions, hem de prendre la decisió de viure amb un sentit de la responsabilitat universal i d'identificar-nos amb la comunitat terrestre global, així com amb les comunitats locals. Som alhora ciutadans de diferents nacions i d'un sol món en el qual els àmbits local i global estan estretament vinculats. Tots compartim la responsabilitat pel benestar present i futur de la família humana i del món vivent en tota la seva amplitud. L'esperit de solidaritat humana i d'afinitat amb tota vida s'enforteix quan vivim amb reverència el misteri del ser, amb gratitud el do de la vida i amb humilitat el lloc que ocupa l'ésser humà en la natura. Necessitem urgentment una visió compartida dels valors bàsics que donin un fonament ètic a la comunitat mundial emergent. Per tant, junts i amb esperança, afirmem els principis interdependents següents, per a un sistema de vida sostenible, com a fonament comú amb el qual

72

s'haurà de guiar i valorar la conducta de les persones, les organitzacions, les empreses, els governs i les institucions transnacionals.

PRINCIPIS:

I. RESPECTE I CURA DE LA COMUNITAT DE VIDA 1. Respectar la Terra i la vida en tota la seva diversitat

a) Reconèixer que tots els éssers són interdependents i que tota forma de vida té valor, independentment de la seva utilitat per als éssers humans.

b) Afirmar la fe en la dignitat inherent a tot ésser humà i en el potencial intel·lectual, artístic, ètic i espiritual de la Humanitat.

2. Tenir cura de la comunitat de vida amb enteniment, compassió i amor

a.Acceptar que el dret a posseir, administrar i utilitzar els recursos naturals comporta el deure de prevenir els danys ambientals i protegir els drets de les persones.

b.Afirmar que més llibertat, coneixement i poder comporta més responsabilitat de promoure el bé comú.

3. Construir societats democràtiques que siguin justes, participatives, sostenibles i pacífiques

a.Assegurar que les comunitats garanteixin en tots els àmbits els drets humans i les llibertats fonamentals i que ofereixin a tothom l'oportunitat de desenvolupar tot el seu potencial.

b.Promoure la justícia social i econòmica, i possibilitar que tothom atenyi una forma de vida segura i digna que sigui responsable ecològicament.

4. Preservar els fruits i la bellesa de la Terra per a les generacions presents i futures

a.Reconèixer que la llibertat d'acció de cada generació està condicionada per les necessitats de les generacions futures.

b.Transmetre a les generacions futures valors, tradicions i institucions que fomentin la prosperitat a llarg termini de les comunitats humanes i ecològiques de la Terra. Per complir aquests quatre compromisos generals, cal:

II. INTEGRITAT ECOLÒGICA 5. Protegir i restaurar la integritat dels sistemes ecològics de la Terra, amb especial atenció a la diversitat biològica i els processos naturals que sustenten la vida.

a.Adoptar, en tots els àmbits, plans de desenvolupament sostenible i regulacions que facin de la conservació ambiental i la rehabilitació part integral de totes les iniciatives de desenvolupament.

b.Establir i salvaguardar reserves viables de la natura i la biosfera, incloent-t'hi terres verges i zones marines, per protegir els sistemes de suport a la vida de la Terra, mantenir la biodiversitat i preservar la nostra herència natural.

c.Promoure la recuperació de les espècies i els ecosistemes en perill. d. Controlar i eradicar els organismes exògens o genèticament modificats que siguin perjudicials per a les espècies autòctones i el medi ambient, i prevenir la introducció d'aquests organismes perjudicials. e.Administrar l'ús dels recursos renovables com l'aigua, el sòl, els productes forestals i la

vida marina de forma que no se n'excedeixin les possibilitats de regeneració i que es protegeixi la salut dels ecosistemes.

f.Administrar l'extracció i l'ús dels recursos no renovables, com els minerals i els combustibles fòssils, de forma que es minimitzi el seu esgotament i no es causin greus problemes ambientals.

6. Evitar danys com a millor mètode de protecció ambiental i, quan els coneixements són limitats, procedir amb precaució.

73

a.Actuar per evitar la possibilitat de produir danys ambientals greus o irreversibles, encara que el coneixement científic sigui incomplet o inconclusiu

b.Exigir les proves pertinents a aquells que argumentin que una activitat proposada no causarà danys significatius i fer que les parts implicades siguin responsables dels danys ambientals.

c.Assegurar que la presa de decisions prevegi les conseqüències acumulatives, a llarg termini, indirectes, d'ampli abast i globals de les activitats humanes.

d.Prevenir la contaminació de qualsevol part del medi ambient i no permetre l'acumulació de substàncies radioactives, tòxiques o perilloses. e.Evitar activitats militars que perjudiquin el medi ambient.

7. Adoptar models de producció, consum i reproducció que salvaguardin les capacitats regeneratives de la Terra, els drets humans i el benestar comú.

a.Reduir, reutilitzar i reciclar els materials utilitzats en els sistemes de producció i consum i assegurar que els residus puguin ser assimilats pels sistemes ecològics. b.Actuar amb moderació i eficiència en l'ús de l'energia i basar-se progressivament en les

fonts d'energia renovable, com ara la solar i l'eòlica. c.Promoure el desenvolupament, l'adopció i la transferència equitativa de tecnologies

respectuoses amb el medi ambient. d.Assimilar tots els costos ambientals i socials dels béns i serveis en el preu de venda i

possibilitar que els consumidors puguin identificar els productes que compleixin les normes socials i ambientals més altes.

e.Assegurar l'accés universal a una sanitat que fomenti la salut reproductiva i la reproducció responsable.

f.Adoptar estils de vida que posin èmfasi en la qualitat de vida i la suficiència material en un món finit.

8. Impulsar l'estudi de la sostenibilitat ecològica i promoure l'intercanvi obert i una àmplia aplicació dels coneixements adquirits.

a.Donar suport a la cooperació científica i tècnica internacional sobre la sostenibilitat, amb especial atenció a les necessitats dels països en desenvolupament.

b.Reconèixer i preservar el coneixement tradicional i la saviesa espiritual en totes les cultures que contribueixen a la protecció del medi ambient i el benestar humà. c.Assegurar que la informació de vital importància per a la salut humana i la protecció

ambiental, inclosa la informació genètica, sigui de domini públic.

III. JUSTÍCIA SOCIAL I ECONÒMICA

9. Eradicar la pobresa com un imperatiu ètic, social i ambiental

a.Garantir el dret a l'aigua potable, l'aire net, la suficiència alimentària, la terra incontaminada, l'habitatge i el sanejament segur, assignant-hi els recursos nacionals i internacionals que calguin.

b.Capacitar tots els éssers humans amb l'educació i els recursos necessaris per garantir una forma de vida sostenible, i proporcionar la seguretat social i les xarxes de suport necessàries a aquells que no puguin sostenir-se per si mateixos.

c.Reconèixer els ignorats, protegir els vulnerables, servir aquells que pateixen i proporcionar-los les possibilitats necessàries perquè desenvolupin les seves capacitats i segueixin les seves aspiracions.

10. Assegurar que les institucions i activitats econòmiques, en tots els àmbits, promoguin el desenvolupament humà de manera equitativa i sostenible.

a.Promoure la distribució equitativa de la riquesa dintre de les nacions i entre les nacions. b.Augmentar els recursos intel·lectuals, financers, tècnics i socials dels països en

74

desenvolupament i alliberar-los dels deutes internacionals onerosos. c.Assegurar que tot comerç doni suport a l'ús sostenible dels recursos, la protecció

ambiental i les normes laborals progressives. d.Requerir les corporacions multinacionals i els organismes financers internacionals perquè

actuïn amb transparència pel bé públic i fer-los responsables de les conseqüències de les seves activitats.

11. Afirmar la igualtat i equitat de gènere com a prerequisit per al desenvolupament humà sostenible i assegurar l'accés universal a l'educació, la sanitat i les oportunitats econòmiques.

a.Assegurar els drets humans a les dones i les nenes i acabar amb tota violència en contra seva.

b.Promoure la participació activa de les dones en tots els aspectes de la vida econòmica, política, civil, social i cultural com a partners iguals i de ple dret, decisores, líders i beneficiàries.

c.Enfortir les famílies i garantir la seguretat i la cura de tots els seus membres. 12. Defensar el dret de tothom, sense discriminació, a un entorn natural i social que fomenti la dignitat humana, la salut física i el benestar espiritual, amb especial atenció als drets dels pobles indígenes i les minories.

a.Eliminar la discriminació en totes les seves formes, com les basades en la raça, el color, el sexe, l'orientació sexual, la religió, la llengua i l'origen nacional, ètnic o social.

b.Afirmar el dret dels pobles indígenes a la seva espiritualitat, coneixements, terres i recursos i a les seves pràctiques vinculades a una forma de vida sostenible.

c.Honrar i donar suport als joves de les nostres comunitats, i ca pacitar-los per exercir el seu paper essencial en la creació de societats sostenibles.

d.Protegir i restaurar llocs rellevants amb significat cultural i espiritual.

IV. DEMOCRÀCIA, NO-VIOLÈNCIA I PAU

13. Enfortir les institucions democràtiques en tots els àmbits i proporcionar transparència i responsabilitats en la governabilitat, participació en la presa de decisions i accés a la justícia.

a.Mantenir el dret de tothom a rebre informació clara i puntual sobre els temes ambientals i totes les activitats i plans de desenvolupament que puguin afectar-los o interessar-los.

b.Donar suport a la societat civil local, regional i global i promoure la participació significativa de tots els individus i organitzacions interessats en la presa de decisions. c.Protegir els drets a la llibertat d'opinió, expressió, reunió pacífica, associació i

dissentiment. d.Instituir l'accés efectiu i eficaç a procediments judicials independents i administratius,

incloent-hi les solucions i compensacions per danys ambientals i per l'amenaça d'aquests danys.

e.Eliminar la corrupció en totes les institucions públiques i privades. f.Enfortir les comunitats locals i capacitar-les perquè puguin tenir cura dels seus entorns

propis, i assignar les responsabilitats ambientals als nivells de govern que les puguin portar a terme amb més efectivitat.

14. Integrar en l'educació formal i l'aprenentatge al llarg de tota la vida les capacitats, els coneixements i les valors necessaris per a una forma de vida sostenible.

a.Proporcionar a tothom, especialment als nens i als joves, l'oportunitat a l'educació que els capaciti per contribuir activament en el desenvolupament sostenible. b.Promoure la contribució de les arts i les humanitats, així com de les ciències, en

l'educació per a la sostenibilitat. c.Intensificar el paper dels mitjans de comunicació en la presa de consciència a l'entorn dels

reptes ecològics i socials. d.Reconèixer la importància de l'educació moral i espiritual per viure de forma sostenible.

75

15. Tractar tots els éssers vius amb respecte i consideració

a.Prevenir la crueltat amb els animals que encara es mantingui en les societats humanes, i protegir-los del patiment.

b.Protegir els animals salvatges dels mètodes de caça, trampa i pesca que causin un patiment extrem, prolongat o evitable.

c.Evitar o eliminar, fins a on sigui possible, la captura o destrucció indiscriminades d'espècies.

16. Promoure la cultura de la tolerància, la no-violència i la pau

a.Encoratjar i donar suport a la comprensió mútua, la solidaritat i la cooperació entre tots els pobles i dintre i entre les nacions.

b.Implantar estratègies àmplies per prevenir els conflictes violents i utilitzar la col·laboració en la resolució de problemes per gestionar i resoldre conflictes ambientals i altres disputes. c.Desmilitaritzar els sistemes nacionals de seguretat al nivell d'una postura de defensa no

provocadora i utilitzar els recursos militars amb fins pacífics, inclosa la restauració ecològica.

d.Eliminar les armes nuclears, biològiques i tòxiques i d'altres armes de destrucció massiva. e.Assegurar que l'ús de l'espai orbital i exterior dóna suport al medi ambient i la pau. f.Reconèixer que la pau és la totalitat creada per les relacions correctes amb un mateix, les

altres persones, cultures i formes de vida, la Terra i el Tot del qual formem part.

EL CAMÍ CAP ENDAVANT Com mai abans en la història, el destí comú ens crida a buscar un nou començament.

Aquesta renovació és la promesa d'aquests principis de la Carta de la Terra. Per complir aquesta promesa, ens hem de comprometre a adoptar i promoure els valors i objectius d'aquesta Carta.

Això requereix un canvi de mentalitat i de cor. Requereix un nou sentit de la interdependència global i responsabilitat universal. Hem de desenvolupar i aplicar imaginativament la visió de una forma de vida sostenible en els àmbits local, nacional, regional i global. La nostra diversitat cultural és una preciosa herència i les diferents cultures trobaran les seves formes pròpies per concretar aquesta visió. Hem d'aprofundir i estendre el diàleg global que va generar al Carta de la Terra, ja que hem d'aprendre molt de la contínua cerca conjunta de la veritat i la saviesa.

La vida sovint implica tensions entre valors importants. Això pot comportar decisions difícils. Malgrat això, hem de trobar els camins per harmonitzar diversitat i unitat, l'exercici de la llibertat i el benestar comú, els objectius a curt termini i a llarg termini. Tot individu, família, organització i comunitat hi té un paper vital. Les arts, les ciències, les religions, les institucions educatives, els mitjans de comunicació, les empreses, les organitzacions no governamentals i els governs són cridats a oferir un lideratge creatiu. L'aliança entre governs, societat civil i empreses és essencial per a la governabilitat efectiva.

Amb l'objecte de construir una comunitat global sostenible, les nacions del món han de renovar el seu compromís amb les Nacions Unides, complir les seves obligacions sota els acords internacionals actuals i donar suport a la implantació dels principis de la Carta de la Terra mitjançant un instrument internacional legalment vinculant sobre el medi ambient i el desenvolupament.

Que el nostre sigui un temps que es recordi pel despertar a una nova reverència a la vida, la ferma resolució a aconseguir la sostenibilitat, i l'acceleració en la lluita per la justícia, la pau i la joiosa celebració de la vida.

76

Educar per a una vida sostenible .....................

Capítol 6 del llibre de MOACIR GADOTTI: Un somni garrit, ensenyar i aprendre amb sentit (“Boniteza de um sohno. Ensinar e aprender com sentido”). Novo Hamburgo, Brasil. Editora Feevale, 2003

Tres dècades de debats sobre el “nostre futur comú” han deixat algunes petjades ecològiques, tant en el camp de l’economia, com en els camps de l’ètica, de la política i de l’educació. Aquestes traces poden indicar-nos un camí davant els reptes que presenta el segle XXI perquè en aquest inici de mil·leni, la sostenibilitat ha esdevingut un tema generador preponderant per repensar no només el planeta, sinó també l’educació. La sostenibilitat és un tema que duu tot un projecte social global, és capaç de reeducar el nostre esguard i tots els nostres sentits i pot tornar a encendre l’esperança en un futur possible, digne i universal. L’escenari no és optimista perquè en aquest mil·leni que ha començat podem destruir tota la vida del planeta. Hi cal una acció conjunta i global. És imprescindible un gran moviment general, com a obra civilitzadora de tothom, per posar en pràctica una altra globalització que sigui un esdeveniment planetari, fonamentat en principis diferents als de l’explotació econòmica, dominació política o exclusió social. La forma amb la qual proveirem la nostra existència en aquest petit planeta, decidirà la seva mateixa vida o la seva mort, i també la de tots els seus fills i filles. Els paradigmes o models clàssics, fonamentats en una visió industrialista depredadora, antropocèntrica i de

desenvolupament exagerat, s’esgoten i no donen temps per explicar el moment present ni per respondre a les necessitats futures. Necessitam tenir un altre model, fonamentat en una concepció sostenible del planeta Terra. La globalització actual és, doncs, essencialment insostenible perquè respon primerament als interessos del capital i només en segon lloc atén les necessitats humanes. Cal recordar que moltes d’aquestes necessitats humanes, ateses pel capital, només han esdevingut “humanes” una vegada que el capital les ha considerades útils per servir-lo. Necessitam una “Pedagogia de la Terra” que sigui apropiada a aquest moment de reconstrucció paradigmàtica i estigui adaptada a la cultura de la sostenibilitat i de la pau. Aquesta cultura es construeix de forma gradual i aprofita moltes reflexions fetes durant les últimes dècades, principalment a l’interior del moviment ecològic. Troba el fonament en un model filosòfic que surt de l’educació (1) i proposa un conjunt de coneixements i valors interdependents, entre els quals podem destacar: 1º. Educar per pensar globalment. A l’era de la informació —tenint en compte la velocitat amb què el coneixement es produeix i envelleix— ja no serveix acumular informacions. És necessari, doncs, saber pensar. I cal

77

pensar la realitat perquè no hem de repensar pensaments ja pensats. D’aquí surt la necessitat de tornar a situar el tema del coneixement, de saber aprendre, de saber conèixer, de saber organitzar els mètodes i el treball a l’escola. 2º. Educar els sentiments. L’ésser humà és l’únic ser vivent que es pregunta sobre el significat de la seva vida. Educar per sentir i tenir sentit, per atendre i ser atès, per viure amb sentit cada moment de la vida. Aquesta és la tasca. Som humans, més per sentir que per pensar. Som part d’un tot en construcció i reconstrucció. 3º. Ensenyar la identitat terrenal com a condició humana essencial. El nostre destí comú al planeta és compartir en aquest món la vida amb tothom. La nostra identitat és, al mateix temps, individual i còsmica. Cal, doncs, educar per conquerir un vincle amorós amb la Terra i no per explotar-la, sinó per estimar-la. 4º. Formar per a una consciència planetària. La Terra és una sola nació i nosaltres, els terrícoles, els seus ciutadans. Hem de comprendre que som interdependents. No hauríem de menester passaports. A cap lloc de la Terra se’ns hauria de considerar estrangers. Separar el primer món del tercer món significa dividir la Terra, per governar-la, a partir dels més poderosos. Aquesta és la gran divisió entre globalitzadors i globalitzats, la qual cosa va al contrari del procés planetari. 5º. Formar per a la comprensió. Cal formar per a l’ètica del gènere humà, no per a l’ètica instrumental i utilitària del mercat. Ens hem d’educar per

comunicar-nos. No ens hem de comunicar per explotar-nos i treure profit d’altri, sinó per comprendre’l millor. La Pedagogia de la Terra que defensam, es fonamenta en aquest nou model ètic i en una nova intel·ligència del món. No és intel·ligent la persona que sap resoldre problemes (intel·ligència instrumental), sinó la que té un projecte de vida solidari. La diversitat és, doncs, bella i enriquidora en possibilitats de creació de noves realitats encara més plenes. La solidaritat, com a valor i com a necessitat humana, embelleix, humanitza i promou la vida. 6º. Educar per a la simplicitat i per a la quietud. Cal que les nostres vides siguin guiades per nous valors. Vet aquí alguns: simplicitat, austeritat, quietud, pau, saber escoltar, saber viure junts, compartir, descobrir i actuar junts. Hem d’escollir un món més responsable, enfrontat a la cultura dominant (que és una cultura de guerra, renou, competitivitat i egoisme). Hem de passar d’una responsabilitat diluïda a una acció concreta, practicant la sostenibilitat en la vida diària, en la família, en el treball, a l’escola i al carrer. No cal confondre simplicitat amb ximplesa, ni quietud amb silenci. La simplicitat ha de ser voluntària i s’ha d’exercir en el canvi d’hàbits de consum i en la reducció del mateix consum. La quietud és una virtut, conquerida per la interior i no pel silenci imposat. És clar que tot això suposa justícia, la qual exigeix que tothom tingui accés a una qualitat de vida. Seria cínic parlar de reducció d’exigències de consum o discutir i atacar el consumisme entre els que encara no tenen accés al

78

consum bàsic. Així, doncs, no existeix pau sense justícia.

Enfrontats al possible extermini del nostre planeta, neixen alternatives amb la cultura de la pau i la cultura de la sostenibilitat. La sostenibilitat quasi no té res en comú amb la biologia, l’economia i l’ecologia, però sí que té molta relació amb els nexes que mantenim amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb tota la natura. La pedagogia hauria de començar per ensenyar a llegir sobretot el món, com ens diu Paulo Freire. El món, que és el nostre propi univers, ha de ser el nostre primer educador. La primera educació que hem de rebre ha de ser una educació emocional que ens col·loqui davant el misteri de l’univers i dins la seva intimitat; ens ha de produir l’emoció de fer-nos sentir part d’aquest ésser vivent, sagrat i en evolució permanent.

No entenem l’univers com unes parts o entitats separades, sinó com un tot sagrat i misteriós, en evolució, en expansió, en interacció, que presenta un repte a cada moment de les nostres vides. Raó, emoció i intuïció són parts d’aquest procés, on el propi observador s’hi troba implicat. El paradigma Terra és un model de civilització. I com que la cultura de la sostenibilitat ofereix una nova percepció de la Terra, considerant-la una única comunitat d’humans, aquesta cultura esdevé també fonamental per a la cultura de la pau.

L’univers no es troba allí fora. Està dins nosaltres. Ens és molt proper. Un petit jardí, un hort, un tros de terra són microcosmos de tot el món natural. En ell trobam formes, recursos i processos de vida. A partir d’ell podem retrobar els conceptes del nostre currículum escolar. Mentre el reconstruïm i el desenvolupam podem

aprendre encara moltes coses. Els infants en faran referència en moltes situacions. La natura ens ensenyarà els valors de poder-nos emocionar amb la Terra, mitjançant la vida, la mort, la supervivència, la paciència, la perseverança, la creativitat, l’adaptació, la transformació, la renovació ...

Totes les nostres escoles poden transformar-se en jardins. Els mestres i els seus alumnes, els educadors i els educands, poden esdevenir els seus jardiners. El jardí ens ensenya ideals democràtics d’unió, elecció, responsabilitat, decisió, iniciativa, igualtat, biodiversitat, colors, castes, ètnies i gènere.

Paulo Freire insistia en la necessitat de reafirmar l’estètica com a dimensió fonamental de la tasca educativa. L’Institut Paulo Freire dóna continuïtat i re-inventa el somni del seu fundador. Recentment em comunicava un dels seus directors pedagògics, Paulo Roberto Padilha (que escriu una tesi doctoral sobre el tema d’aquest llibre): “El que és bonic trobar en un mestre és que ha de fer una activitat desafiadora, plena de colors, temps i espais diferents. La vida del professor serà dinàmica i bella, si pot omplir-se amb jardins, sons, imatges i sentiments; si pot rescatar la bellesa que tenim en nosaltres, els éssers humans; si pot recuperar la nostra humanitat dins l’escola i dins l’aula”. Jo estic totalment d’acord amb aquestes paraules. -------------------------------------------------------

- (1) Entre els principals representants d’aquest paradigma o model podem citar: Paulo Freire, Leonardo Boff, Sebastião Salgado, Boaventura de Sousa Santos, Milton Santos, Aziz Ab’Sáber, Thomas Berry, Fritjop Capra i Edgar Morin.

79

“ES EL MUNDO UN PIZARRÓN” —cançó proposta— Pel grup de COLÒMBIA “Pasajeros en colectivo” pasajerosencolectivo@hotmail.com

http://es.geocities.com/pasajeros_libres/cancprop.htm

- En tu mano hay una tiza, en tu rostro una sonrisa, en tu sueño más inmenso hay un cantar. - Con paleta y acuarela pinta el maestro de escuela cuando su mayor pasión es enseñar. - Suave para biología, duro en trigonometría, pero siempre está pariendo humanidad. - ¿Cómo hacer para explicarte —ésta es otra especie de arte— injusticias que tú tienes que cambiar? -Es el mundo un pizarrón; pongan todos su atención porque espero que se aprendan la lección. - Capitalismos salvajes hallarás a cada viaje. Para el pobre nunca existe solución. - Es el mundo un pizarrón; pongan todos su atención que en mitad de la tormenta estarás vos. - Al final de la jornada me dirás que estás cansada, pero que le has puesto todo el corazón.

- Y tal vez en el camino volveré a escuchar un trino como cuando hablabas ante mi salón. - Te agradezco con el alma las capsulitas que salvan el mundo, maestro, que aprendí de vos. - Aprendí que la utopía hay que hacerla cada día, que no es lo mismo una estrella que un millón. - Bajo un cielo oscurecido hay que estar aún más unidos para ser la luz que alumbre la razón. - Es el mundo un pizarrón; pongan todos su atención, porque espero que se aprendan la lección. - Aprendí que la utopía hay que hacerla cada día, que no es lo mismo una estrella que un millón. - Es el mundo un pizarrón; pongan todos su atención que en mitad de la tormenta estarás vos. - Bajo un cielo oscurecido hay que estar aún más unidos para ser la luz que alumbre la razón.

AUDIO a http://es.geocities.com/pasajeros_libres/trab04.htm

80

81

** ÍÍ NN DD EE XX ** La Carta de la Terra ( text adaptat a infants) Invitació ............................................................................................

I. Respecte i cura dels éssers vius ............................................. II. A la vida tot va unit .................................................................. III. Tothom ha de tenir el que necessita .................................

IV. No a la guerra, sí a la pau ....................................................... Resum. ................................................................................................. Els infants reclamen una altra manera de viure ....................... Cartes d’infants del món

Des de Mallorca ....................................................................... Des de Nafarroa .....................................................................

Des de Suècia ........................................................................... Des de Bielorússia ........................................................................ Des de Bangla Desh ..................................................................... Des de Pakistan ............................................................................ Des d’Israel i Palestina .............................................................. Des de Senegal ............................................................................. Des de la República Centreafricana ....................................... Des del Marroc ............................................................................ Des del Canadà ............................................................................ Des del Brasil ............................................................................. Des de Colòmbia .......................................................................... Des de Tonga ................................................................................. Des d’Austràlia ........................................................................... L’expedició australiana Brink a Mallorca .................................... Conèixer i viure la Carta de la Terra (Col·legi Blanquerna) ... Endavant ............................................................................................. Paraules importants .......................................................................... Punts per comentar ......................................................................... La Terra és la nostra casa ............................................................ Punts per comentar ........................................................................ Un món de pau, un món d’alegria .................................................... Activitats ............................................................................................ Dibuixos ............................................................................................... Joc: ¿Qué trobam en el món? ...................................................... Joc: Només una frase ..................................................................... Poema. Que preciós seria ................................................................ Poema: Jo encara tenc un somni ................................................... Cançó. Jo he somniat que un dia .................................................. Cançó: Aquesta terra és nostra terra ........................................

Cançó: Aquí um outro mundo é possível ..................................... Frases per recordar ....................................................................... Meditació: Escolta el silenci i compromís .................................... Meditació: Volem viure i ser feliços i compromís .................... Decàleg de la felicitat ..................................................................... Volem viure d’una manera nova ...................................................... Cançó: Imagine ................................................................................

ANNEXOS Text complet de la Carta de la Terra .................... Educar per a una vida sostenible ................................................. Cançó proposta. Es el mundo un pizarrón ................................. Dibuix El Colom de la pau ...............................................................

2

3 5 7 9 11 12 14 15 16 17 18 19 20 21 23 24 25 26 27 29 31 32 33 35 36 39 40 42 43 44 45

46, 47 48, 49

50 51 52 53 54 56 58 60

62, 63 64, 65

66 67 68 72 77 80 81

82