Retorn a l’escola en temps de crisi

TRIBUNAmaresme

SETEMBRE2014

www.tribunamaresme.comk tribunamaresme f tribunamaresme 290

Retorn al col·le reivindicatiuAmb el nou cicle escolar a punt, la 2a Marxa per l’educació pública a Catalunya va travessar el Baix Maresme. Recollim l’opinió de tres dels seus protagonistes: Sònia Resina, David Fernàndez i Daniel Meroño.

Dels dies 12 al 14 de setembre Alella celebra els 40 anysde La VeremaP.19

La Guerra de Successió al Maresme, en una mostra itinerant per al TricentenariP.06

Emotiu comiat al cantant mataroní ‘Peret’, creador de la rumba catalana

Parlem de literatura amb la guanyadora del ‘Ramon Llull’, Care SantosP.08

P.04

FOTO: JOSEP MARIA PONCE

PROPERA SORTIDA DE TRIBUNA MARESME 8 D’OCTUBRE

CRÒNIQUES2

Els darrers dies d’agost, prop de l’arrencada del nou cicle escolar d’aquest mes de setembre, la 2a Marxa per l’educació pública a Catalunya, convocada per Assemblea Groga, va travessar el Baix Maresme. L’organització d’aquesta proposta reivindicati-va va posar a treballar a un centenar de col·laboradors per garantir la logística dels 120 km que van caminar-se en vuit etapes, entre Girona i Barcelona, dels dies 23 al 30. A les diverses poblacions per les quals es passava es va comptar amb el suport de moltes persones i es van fer actes i propostes per posar un cop més, en el punt

La 2a Marxa per l’educaciótravessa el Maresme

de mira, el clam en defensa per un ensenyament públic. Precisament, el 28 d’agost els marxants van passar per Cabrera de Mar i Vilassar de Mar i el 29 per Premià de Mar, ja en la recta fi nal cap a Barcelona. A través de tres articles de participants ens acostem al que ha suposat la Marxa Groga: Sònia Resina Navarro, membre de la coordinació general; Daniel Meroño que va treballar especialment en el tram de Cabrera de Mar i la trobada que va fer-se al CEIP Pla de l’Avellà i el diputat de la CUP David Fernàndez, que va recórrer la Marxa entre Mataró i Vilassar de Mar.

La 2a Marxa per l’educació pública: un canvi de cicle?Les activistes d’Assemblea Groga ens preguntàvem, en organitzar la 2a Marxa, si seria la darrera enso-pegada d’un curs molt fl uix per a un moviment social que fi ns aleshores no havia parat de créixer, o si seria la primera d’un curs -el proper- més combatiu. La resposta del territori, la cohesió dins la pròpia Marxa, les simpaties generades fora la Marxa i la conjuntura política general, fan pensar que potser estem davant d’un canvi de cicle.

L’organització de la Marxa ha posat a treballar ben bé a un centenar de persones garantint la logística dels 120 km que hem caminat en vuit eta-

pes. Aquesta feina i la connexió de les poblacions veïnes ha enfortit una xar-xa i estratègia que anem recomposant des de fa uns anys. D’aquesta confi an-ça que es genera entre les membres d’un col·lectiu tan plural com Assem-blea Groga, on hi participen tots els sectors de la comunitat educativa des de Bressol a Universitat i diversos territoris, després de la 1a Marxa del passat any, es va aconseguir una Assemblea de 120 persones on es va impulsar la Iniciativa Legislativa Po-pular per una llei del sistema educatiu de Catalunya, que d’una altra forma, potser no hagués vist mai la llum. Enguany, al llarg d’aquesta 2a Marxa, amb la proposició de llei ja admesa a tràmit pel Parlament, hem recollit 70 fedatàries de les diferents poblacions per on hem passat i d’altres que han caminat alguna etapa amb nosaltres. Així doncs, la Marxa que acabem de viure suposa una continuïtat en

l’estratègia iniciada en la 1a Marxa de l’any passat i que ben segur seguirà endavant en la propera Assemblea Groga del pròxim 20 de setembre.

És important anomenar que la con-nexió amb el moviment en defensa de l’educació pública de les Illes Balears ha estat una constant en aquesta 2a Marxa. La va obrir un discurs a Salt d’en Jaume Sastre, seguidament una xerrada a Tordera de l’Iñaki Aicart i la participació d’en Manel i en Jan, el primer d’Assemblea de docents i el segon un estudiant de la Crida, incrus-tats a la marxa des de Malgrat. Fins i tot en Tomeu Penya va venir a la pa-ella popular de Calella. Tals fets han tingut ressò mediàtic i repercussió a les xarxes socials d’arreu de l’Estat.

Tot plegat, que ha fet que en fi nalit-zar aquesta 2a Marxa ens sentim més fortes que mai, i el moment polític en el qual estem immerses (que obre la possibilitat a què haguem d’obrir un

debat sobre quin model de país volem, també en educació, i fi ns i tot a què discutim la nova llei amb una altra correlació de forces al Parlament), farà que l’Assemblea Groga hi parti-cipi dient que el nostre model és aca-bar amb els concerts, universalitzar l’educació per a qui ho necessiti (a les escoles bressol, a la universitat i als ci-cles de formatius), sense taxes a tot el sistema i amb beques salaris per a les estudiants, on es retorni la democra-tització dels centres educatius (mal-mesa amb la LEC i la LOMQE) i de la universitat, i es vetlli constantment per una educació en català i basada en valors com la igualtat i la laïcitat.

SÒNIA RESINA NAVARROCoordinació 2aMarxa Groga.

CRÒNIQUES 3 TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2014

Un país en marxaEn retrospectiva, mirant enrere per seguir endavant, som un país de mar-xes. De la Marxa per la Llibertat, el 1978 –tan lluny i tan a prop–, a les Marxes contra l’OTAN a la dècada dels 80, passant fi ns a les Marxes con-tra l’Atur als 90 i fi ns arribar a la dar-rera II Marxa per l’Educació Pública d’aquest mateix agost. La memòria, que sempre aixopluga, ens ho recorda. Que hem estat i som encara, un país en marxa, un poble –en tants sentits– en moviment.

La II Marxa per l’Educació, con-vocada per l’Assemblea Groga –una d’aquestes marees que dignifi quen el país, al costat del verd de la PAH, del blanc de la sanitat pública o el vermell de la televisió pública–, que, venint a peu des de Girona per arribar a Barcelona, va travessar el Maresme la darrera setmana d’agost. Tot vindicant un ensenyament –del bressol a la uni-versitat– al servei de totes i tots; sense retallades; inclusiu; democràtica; co-educador; en català; de qualitat i equitatiu. Un sistema públic –autèntic

garant de la igualtat– que en els dar-rers anys ha vist com davallava el seu pressupost un 15% mentre rescatàvem bancs i carregàvem deutes privats a l’esquena de l’una ciutadania cada cop més precaritzada, especialment les

classes populars.Enguany però, la Marxa Groga ve-

nia marcada, a més, per la participació de l’Assemblea de Docents de les Illes, per l’extraordinària presència d’en Jaume Sastre –el vaguista de fam de

La 2a Marxa Groga a Cabrera de MarQuan els primers dies del mes d’agost ens assabentàvem de què la Segona Marxa Groga per l’Educació Pública tenia parada a Vilassar de Mar, els pares membres de la Comissió Groga de l’AMPA del CEIP Pla de l’Avellà no ens ho vam pensar dos cops. Vo-líem que passés per la nostra escola pública, mancomunada entre els ajun-taments de Vilassar de Mar i Cabrera de Mar. Tot i les dates tan estivals que estàvem i la difi cultat tant de convoca-tòria com de participació, vam pensar

que era una magnífi ca manera de culminar les tasques reivindicatives realitzades pels membres de la comis-sió durant l’any lectiu. Entre d’altres actes, s’ha estat recollint signatures en contra de les reformes de la LOMCE com de la LEC, a les entrades i sorti-des de l’escola. El resultat de la feina ha estat més de dues-centes signatu-res, només al nostre CEIP.

Aquestes signatures han estat pre-sentades als ajuntaments de Vilassar i Cabrera de Mar, sol·licitant als con-sistoris que es posicionin institucio-nalment en quant a les reformes legis-latives instaurades pels governs auto-nòmic i central, en forma de votació als propers plens del mes de setembre.

És especialment interessant veure el posicionament de l’ajuntament de Cabrera de Mar, després del recent tancament de l’escola bressol pública del Castellet. Tot esgrimint arguments com la manca de benefi cis o l’actual descens de natalitat, representa un cop més a l’educació pública, demo-cràtica i vertebradora que els escolars necessiten, ja des d’edats en què són molt petits.

La jornada a Cabrera-Vilassar de Mar que vam gaudir amb la gent de la Marxa Groga va ser del tot especial, amb multitud d’actes. Van ser unes hores on persones de diferents motiva-cions polítiques i socials vam treballar conjuntament per un bé comú. No és

bo posar etiquetes i en aquest cas en-cara menys. L’Assemblea Groga és un moviment social i plural que aglutina variats agents educatius i que lluita per una educació pública de qualitat.

El moment és difícil i les reformes auguren un horitzó educatiu precari, mercantilitzat i privatitzat. Aquesta lluita, com diu la Marxa Groga, no s’aturarà, doncs per construir una nova societat l’educació pública és el principal camí.

DANIEL MEROÑOMembre organitzador 2a Marxa Groga. 1er Secretari PSC Cabrera de Mar.Marxa Groga. 1er Secretari

les Illes Balears que es va afrontar a la reforma educativa de Bauzà (PP) amb una dignitat infi nita– i, malaurada-ment, per l’inici d’un curs escolar mar-cat, arreu dels Països Catalans, per la LOMCE de Wert i a Catalunya per la LEC, al País Valencià amb la policia estatal desallotjant el CEIP Ciutat de Cremona d’Alaquàs i, tot plegat enmig –encara– de la política de concerts educatius, alguns amb elitistes centres privats.

Una marxa, fet i fet i fent camí, que passa a passa i poble a poble, ens recordava la vigència aclaparadora d’allò reblat per Nelson Mandela: que “l’educació és l’arma més poderosa per canviar el món”. Per això cal pro-tegir-la avui, per garantir-la demà, desobeint antigues i maldestres im-posicions. Perquè no hi ha més lluita pel futur que el present. Per això es-tem en marxa.

DAVID FERNÀNDEZParticipant de l’etapa Mataró-Vilassar.

Un moment de la trobada, durant la Marxa Groga, al CEIP Pla de l’Avellà de Cabrera de Mar.

CRÒNIQUES4 SETEMBRE 2014 TRIBUNAMARESME

L’entitat Natura, amb l’objectiu de potenciar i consolidar en el temps i en el territori les actuacions en la pre-servació i millora del medi natural, el paisatge i el medi ambient , convo-ca els Premis Natura del Maresme i Argentona.

El Premi Natura Maresme està destinat a les persones físiques, jurí-diques o col·lectius per reconèixer la trajectòria i els treballs en la defensa, preservació, protecció i/o difusió de la natura, el patrimoni natural i el medi ambient i la conscienciació sobre la preservació del medi ambient en el nostre entorn, que agafi com a marc físic el Maresme.

El Premi Natura Argentona, desti-nat a les persones físiques, jurídiques

El passat 27 d’agost ens va deixar el cantant ‘Peret’, tot un referent de la rumba catalana.

Pere Pubill Calaf, ‘Peret’, tenia les se-ves arrels familiars a Mataró, ciutat on va néixer el 1935. I precisament va ser a la capital del Maresme, al cementiri dels Caputxins, al costat del seu avi, on la seva família va acomiadar-lo el dia 29 en una cerimònia en la intimi-tat en la qual van escoltar-se les dues cançons que l’artista havia demanat: ‘El muerto vivo’ i ‘Porque yo me iré’.

Prèviament, però, va rebre un comi-at multitudinari de totes les persones van passar per la Capella ardent, el dia 28, al Saló de Cent a l’Ajuntament de Barcelona. Familiars, amics, gent del món de la cultura i de la política, ad-miradors... van voler dir l’últim adéu al

o col·lectius per reconèixer la trajec-tòria i els treballs en la defensa, pre-servació, protecció i/o difusió de la natura, el patrimoni natural i el medi ambient i la conscienciació sobre la preservació del medi ambient en el nostre entorn, que agafi com a marc físic a Argentona.

EL GUARDÓ S’ENTREGARÀ ANUALMENT. Es crearà un Llibre d’Honor per ins-criure els guanyadors, i els motius que justifiquen el mèrit de rebre el Premi. Es nomenarà un jurat de 5 membres, que determinarà el guanyador entre les propostes que rebrà l’entitat fins el 30 de setembre. Han d’incorporar els motius del nomenament.

Font: Natura Maresme

rei de la rumba. Pel que fa a les autori-tats de la capital del Maresme, l’alcal-de de Mataró, Joan Mora, i el regidor de Cultura i primer tinent d’alcalde, Joaquim Fernàndez, van anar-hi en representació del consistori.

Amb una llarga trajectòria com a cantant i tot un referent popular, Peret va ser el creador de la rumba catalana a partir de la fusió del rock, el tanguillo flamenc i el mambo cubà. Va debutar als escenaris a la dècada de 1940. En

Catalunya s’acomiada del rei de la rumbala seva carrera musical va enregistrar una trentena de discos, sense comptar els recopilatoris. També va participar en una desena de pel·lícules.

Precisament, entre els guardons obtinguts, va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona. I el 2011 Mataró li va ator-gar el títol de Fill predilecte de la ciu-tat en reconeixement de la seva tra-jectòria professional i com a creador de la rumba catalana, en la que va ser la primera ocasió en què el consistori entregava aquesta distinció.

L’any passat, en el record més recent de tots, el cantant va participar en el ‘Concert per la Llibertat’, interpre-tant ‘L’emigrant’ i ‘Catalunya té molt poder’. Poc abans de morir estava ul-timant el seu primer disc íntegrament en català.

Natura reconeixerà amb un premi als col·lectius que preservin el medi, el paisatge i el patrimoni natural

Nou èxit de la Mostra Gastronòmica de Cabrils

Un any més, el tall de l’estiu va estar marcat per l’esdeveniment gastro-nòmic de referència. La 27a Mostra de Cabrils, cita ineludible en el seu àmbit, va tornar a convocar multitud d’assistents els dies 15 al 18 d’agost en el recinte de l’Escola L’Olivera. En aquest marc es van oferir els tas-

tets més creatius,agosarats i saboro-sos de la mà de destacats professio-nals de la restauració. Enguany, la Mostra Gastronòmica, Comercial i d’Artesans de Cabrils va tornar a ser un punt de trobada multitudinari, consolidant així un cop més la seva trajectòria.

A.C. TORN

AVEU / AM

IC

CRÒNIQUES 5 TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2014

CULTURA

‘El Maresme en la línia del temps de la Guerra de Successió (1702 - 1714)’ va poder-se visitar aquest estiu a la masia de Cal Conde, edifici emblemàtic de Cabrera de Mar per la seva història i arquitectura. L’equipament municipal va acollir aquesta mostra de caràcter itinerant sobre el Maresme i el conflic-te bèl·lic originat per la qüestió succes-sòria a la corona hispànica.

La inauguració a Cabrera de la mos-tra ‘El Maresme en la línia del temps de la Guerra de Successió (1702 - 1714)’ va tenir lloc el passat 29 de ju-liol a Cal Conde, l’antic Can Dalmases i Can Ros. L’acte, que va anar a càrrec de Laura Bosch, gerent del Museu Col-lecció Municipal de Cabrils, va comp-tar amb les intervencions de l’alcalde, Jordi Mir, i de la regidora de Cultura, Montserrat Reig.

Bosch va oferir als assistents un re-corregut explicatiu de l’exposició que va finalitzar amb el plafó que tracta so-bre el municipi de Cabrera, la recerca del qual ha estat realitzada per ella ma-teixa i per l’historiador Jordi Montlló. Segons va explicar, el Maresme va ju-gar un paper decisiu en la Guerra de Successió degut al seu valor estratègic en el desenvolupament del conflicte.

La idea d’organitzar una exposició sobre el Maresme i el 1714 va sorgir l’any 2013 com una proposta de la Di-recció General d’Arxius, Biblioteques,

Museus i Patrimoni del Departament de Cultura. A més de considerar que era una bona manera de difondre la història del conflicte en aquesta co-marca, es va valorar que en aquell ma-teix moment s’estigués constituint la Comissió del Maresme Commemora-ció 1713-1714, la qual cosa evidenciava l’interès dels ajuntaments per comme-morar el Tricentenari.

‘El Maresme en la línia del temps de la Guerra de Successió (1702 - 1714)’ es va inaugurar en el marc de la Setma-na Internacional d’Arxius, el 9 de juny de 2014 a Calella, i des d’aleshores ha recorregut els pobles de la comarca amb l’objectiu de donar a conèixer documentació fins ara inèdita sobre la Guerra de Successió, i generar altres projectes locals que permetin avançar cap a un coneixement més aprofundit i generalista d’aquests fets històrics al Maresme.

La mostra, que ja ha passat per Arenys de Munt, Argentona, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Teià, visitarà properament els següents mu-nicipis: Alella, Arenys de Mar, Canet de Mar, Dosrius, El Masnou, Malgrat de Mar, Montgat, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

S. Tarragó

Una exposició itinerant per conèixer els fets del Tricentenari a la comarca

Explicar un himne que s’habastit de baix cap a daltEl documental Bon cop de falç. La història de l’himne és un llargmetratge docu-mental que he dirigit aquesta primavera. Produït per la productora Clack i les editorials L’Avenç i Grup Enderrock, en coproducció amb Televisió de Catalun-ya i La Xarxa de Comunicació Local, el treball audiovisual està basat en el llibre de Jaume Ayats Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional.

Hi hem intentat bastir una narració que expliqués com va néixer una peça musical amb més de 120 anys d’història. Una història autènticament rica, per-què Els Segadors sempre ha estat relacionada amb les idees de llibertat, de-mocràcia i justícia. S’ha cantat enmig de la Setmana Tràgica el 1909. O en les manifestacions contra la dictadura de Primo de Rivera. O entre les columnes de milicians marxant al front de la Guerra. O als camps de la mort nazis o a l’exili americà de la Generalitat. Fins i tot s’ha combinat amb La Internacional en els mítings de la resistència antifranquista a principis dels setanta. Ha estat una cançó que ha fet costat al poble.

I el poble, malgrat saber que estava prohibida, perseguida i multada, l’ha cantada. La voluntat del documental ha estat sobretot saber estar a l’alçada. Perquè trigarem temps a tornar a fer una obra audiovisual d’aquestes dimen-sions on l’epicentre sigui l’himne.

La cançó, composada per Francesc Alió el 1892, trigarà més d’un segle a ser reconeguda oficialment com a himne nacional de Catalunya. Serà el 1993, després d’un llarg debat en el Parlament de Catalunya.

També crec que valia la pena fer un documental amb un cert caire genera-cional. Tot just passat els trenta anys, crec que jo –i la nostra generació– hem de fer memòria. Els Segadors ens recorda que Catalunya s’ha forjat en base al respecte a les classes populars i a la voluntat d’aquesta de ser. El nostre himne s’ha imposat de baix cap a dalt. S’ha bastit per voluntat popular. I he intentat que cada pla, cada seqüència, cada escena de ficció i entrevista, cada dibuix, ho expliqués amb un llenguatge audiovisual renovat, elegant i honest.

ELOI AYMERICH. CLACK.

CULTURA 7 TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2014

L’associació Cabrera és Espectacle és una entitat cultural que organit-za al llarg de l’any diversos actes per a la gent del municipi i rodalies com la Discokids, una discoteca per als més petits, o el Tastet Popular, on es poden assaborir tapes, postres i d’al-tres plats. Tanmateix, l’esdeveniment principal de l’associació és el Festival de Playbacks que porta el seu nom, tot un show musical on els membres de l’associació es caracteritzen per imitar cantants i grups de música de tots els estils i èpoques. Amb només cinc edicions, aquest acte ha acabat convertint-se en un del més multitu-

dinaris de la Festa Major de Cabrera.En aquesta darrera edició, que va

superar el miler d’espectadors, els assistents van poder gaudir d’una re-presentació molt variada que va co-mençar evocant l’estil dels musicals de Broadway amb una interpretació del número final de A Chorus Line, One. El ball es va acompanyar d’una adaptació al català de la cançó origi-nal, amb una lletra inspirada en l’es-pectacle i en el poble de Cabrera.

La Literatura no mou grans quan-titats d’adeptes, excepte quan es produeixen booms mediàtics (que no sempre són sinònim de qualitat); amb aquesta premissa s’entén que un espai radiofònic dedicat íntegrament a aquest bell art, celebri el seu cinquè any en antena amb una audiència fi-del i creixent amb una gran festa, no és per a menys.

Històries va néixer arran d’una proposta de la Maria Rosa Martínez, directora de Ràdio Argentona, a qui seria la presentadora i ànima de l’es-pai, Sílvia Cantos una enamorada dels llibres. L’aventura va iniciar-se amb un format de 30’ dins el maga-zine matinal De tots colors presentat per Miquel Carabaño. Ja en la segona temporada va ampliar-se a una hora, independitzant-se del magazine i adoptant horari de vesprada. Dues temporades després des de Vilassar Ràdio van interessar-se per l’espai i així el programa va assolir doble di-fusió, traslladant l’enregistrament als estudis de l’emissora vilassarenca, fet que junt amb la consolidació del pro-grama, va facilitar la visita d’autors i il·lustradors, oferint als oients unes

entrevistes amb una major compli-citat que la que es pot aconseguir per via telefònica.

El gruix del programa es dedica a un títol del qual s’entrevista l’autor, però també hi ha altres seccions, com les recomanacions infantils i juvenils i l’agenda literària, a càrrec de Ferran Pizarro, col·laborador que se suma a l’equip en la cinquena temporada. També compta amb una secció dedi-cada als microrelats, en col·laboració amb l’Associació de Relataires en Català (ARC).

El proper 14 de setembre es com-memora el cinquè aniversari de l’emissió del primer Històries i per celebrar-ho, han preparat una gran festa que tindrà lloc al fabulós jar-dí de la biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar, un entorn idíl·lic per a l’ocasió. Delirics i Dreamers Ball Trio, dues bandes maresmenques, seran les encarregades d’amenitzar la vetllada amb un doble concert. L’acte comptarà amb la presència d’una pa-drina de luxe, l’escriptora mataroni-na Care Santos. I tu, t’ho perdràs?

Redacció

Cinc anys d’Històries a la ràdioCabrera és Espectacle supera els mil espectadors amb el seu darrer muntatge

ESTER CISA

Llegeix aquest article en la seva versió completa a www.tribunamaresme.com

Ara ja amb una certa perspectiva del temps... què està representant per a vostè el fet que Desig de xocolata fos guardonada amb el ‘Ramon Llull’?

Sóc molt conscient que gran part de l’èxit de Desig de xocolata té a veure amb el premi. El ‘Ramon Llull’ és un altaveu de luxe, una manera de col-locar-te en un mapa on potser no havi-es estat mai, encara que t’ho cregues-sis. A banda d’això, que no és el més important, per a mi el ‘Ramon Llull’ ha estat com passar un examen molt difí-cil. Feia molt que volia escriure en ca-talà una novel·la per a adults. Fins De-sig de xocolata només n’havia fet per a joves. D’alguna manera, el senyor Llull m’ha donat un copet a l’espatlla i m’ha dit: ‘Noia, sembla que te’n surts. Potser ho podries tornar a intentar’.

Com ha estat la resposta del públic ca-talà?

Excel·lent. Molt millor del que m’imaginava. L’entusiasme dels lec-tors és sempre el millor que et deixa una novel·la, i en aquest cas n’he rebut molt, i encara continua.

I l’aparició de la versió en llengua cas-tellana?

És curiós perquè, tot i que la versió castellana és meva, la sento com una mica il·legítima. Com si el text en cas-

GENT DEL MARESME8

CARE SANTOS,ESCRIPTORA

“Les històries s’espereni tenen el seu moment”

Amb la novel·la ‘Desig de xocolata’, l’escriptora Care Santos (Mataró, 1970) va rebre el premi ‘Ramon Llull’, publicat per Editorial Planeta. L’apa-rició d’aquest títol, referent del passat Sant Jordi, ha estat per a ella una gran rampa de connexió directa amb els lectors, que ha ajudat a projectar amb molta més força la seva veu literària. Autora d’una extensa producció que comprèn novel·les, relats i un gran nombre de llibres per a joves, mai ha defugit la vinculació amb el territori i es planteja cada obra com un nou gran repte. Parlem amb ella amb la distància del 23 d’abril.

tellà tingués una mica menys de bri-llantor. Em penso que és una bestiesa, però quan et tradueixes t’adones com de difícil és transmetre segons quines coses d’un idioma a l’altre, fins i tot quan són idiomes germans. I no parlo només de traduir “panellet” o “coca de sant Joan”. L’edició en castellà, per altra banda, sembla que va arribant als lectors més a poc a poc. Ara tothom dòna la culpa de tot al mercat. Jo no sé de qui són les culpes, ni ho vull saber. Els llibres troben el seu camí, si l’han de trobar. Jo només sé i vull escriure.

Les seves darreres obres recuperen la història de Barcelona, és aquesta una ciutat i un gènere, l’històric, en què s’hi troba a gust?

És el territori de la meva honeste-dat personal i literària. Parlo del meu món: Barcelona i també sempre El Maresme. Els llocs que conec, que es-timo, on he crescut. Se’m faria estrany parlar d’altres llocs, tot i que no ho puc descartar. És la història que expliques qui et diu on l’has de situar. A mi em ve de gust explicar històries de gent d’aquí.

Per què va escollir la xocolata? Què s’amaga rere aquesta decisió de fer gi-rar la novel·la entorn aquest producte?

S’amaga una troballa intel·lectual,

GENT DEL MARESME 9 TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2014

per molt decebedor que sigui no con-fessar una addicció incorregible a la xocolata. En una documentació per un llibre anterior vaig topar amb Fer-nández, un xocolater del segle XVIII que va tenir negoci al barri del Born, de Barcelona. Va ser buscant-lo a ell que vaig anar trobant tota la resta. Per descomptat, en Fernández és present a la novel·la. Però ell va ser només l’inici. I la xocolata m’agrada, per si s’ho pre-gunta, com a tothom, però no en sóc una fanàtica.

Precisament, gràcies al seu treball ens acosta l’univers xocolater de la capital de Catalunya. Com es va documentar per conèixer-lo?

Vaig remenar arxius, com tinc per costum (em fa feliç passar hores entre papers, sense res més a fer). També vaig fer moltes entrevistes a xocolaters coneguts. Per exemple, Claudi Uñó, de pastisseria Uñó de Mataró, em va ajudar molt generosament. Les meves documentacions són multimèdia. I molt periodístiques, em penso. No puc deixar de banda el periodisme, que ha estat molt i molt important en la meva formació.

Les tres protagonistes són dones.Inevitablement, em sento més cò-

moda mirant el món des dels ulls d’una dona. La qual cosa no vol dir que al llibre no hi hagi homes, i que no siguin molt importants. De fet, tots els des-tins de les dones de la novel·la estan condicionats pels homes que tenen al costat. Podríem discutir qui son els protagonistes, realment, si ells o elles. No tinc cap mena d’intenció feminista en la literatura que faig. Però he de re-conèixer que explicar la història de les dones al llarg dels darrers tres segles va ser molt engrescador.

També tres èpoques diferents. Per què les va escollir?

Feia molt que em voltava pel cap una mena d’estructura en forma de tríptic. Volia explicar una història en tres parts independents, molt diferents les unes de les altres. Ja ho volia fer quan vaig escriure Habitacions tancades, però no va poder ser. Estava clar que havia d’esperar el moment oportú. Cada for-ma, cada història, cada personatge té un moment.

La fascinació pels objectes és un dels ei-xos de la narració. Què creu que ha de posseir un objecte per què ens captivi?

Crec que la fascinació pels objectes és un dels eixos de la meva narrativa, en general. Qualsevol cosa, per petita que sigui, em fascina. Quan veig un objecte antic, el primer que em pre-gunto és què deu haver vist, on ha es-tat, en quines mans, qui l’ha estimat?. Les coses són molt inquietants, per-

què ens sobreviuen.

Com va, hores d’ara, la pro-jecció de la novel·la a d’altres llengües?

A dia d’avui s’està traduint a nou llengües. Em penso que la primera traducció que es pu-blicarà serà la italiana (Edito-rial Salani), seguida potser de la francesa (Laffont), la portugesa (Planeta) i l’anglesa (Alma Bo-oks). Sigui com sigui, la novel·la tindrà una vida molt més llarga de la que ha tingut fins ara, i això sem-

pre és molt emocio-nant. Imaginar un se-nyor finlandès llegint Desig de xocolata encara em costa i em sorprèn. Jo que em penso sempre que escric per als meus veïns de carrer...

Ja deu treballar en el proper llibre. Què ens en pot dir?

Poca cosa. Les meves novel·les neixen d’una boira es-

pessa, de moment tot són preguntes i plans. Si tot va bé, m’hi posaré a l’octu-bre. De moment només sé que la Pri-mera Guerra mundial i Barcelona se-ran importants en l’escenificació i que hi ha una història familiar molt bonica —d’uns avis meus— que fa molts anys que vull explicar i per fi explicaré. Ho veu? Les històries s’esperen i tenen el seu moment. Ha arribat el moment d’aquesta dels avis. Jo sento que ja to-cava.

Text: RedaccióFoto: Quim Puig / AMIC

OPINIÓ10

Ja és hora d’acabar amb la impunitat a Israel i la Franja de Gaza

Des del començament de l’operació mili-tar israeliana “Marge Protector”, i fi ns que s’assolís l’acord d’alto el foc el passat 27 d’agost, a la Franja de Gaza han perdut la vida més de 2100 palestins. Segons l’ONU, la majoria eren civils, 253 dones i més de 490 nens i nenes. També han mort quatre civils a Israel pels coets llançats des de Gaza i 65 soldats israelians han perdut la vida. Els indicis que totes les parts han co-mès crims de guerra s’han anat acumulant dia rere dia. Israel ha atacat escoles on bus-caven refugi milers de persones, matant-ne a desenes i ferint-ne centenars d’elles. També s’han dut a terme atacs a hospitals, centres i equips mèdics que intentaven evacuar persones ferides. Aquests atacs es-tan prohibits pel dret internacional.

Malgrat els forts indicis de crims de guerra comesos per part d’Israel, Hamàs i els grups armats palestins, els responsables continuen gaudint d’impunitat. Cal que la Cort Penal Internacional obri sense demo-ra una investigació i que els responsables siguin portats davant la justícia. El Consell de Seguretat de l’ONU ha de prendre me-sures decisives perquè es faci justícia per les atrocitats comeses a Israel i la Franja de Gaza. La comunitat internacional ha de pressionar perquè tant l’Autoritat Palesti-na com Israel acceptin la competència de la Cort Penal Internacional i perquè s’ai-xequi el bloqueig imposat fa set anys per Israel a la franja de Gaza que augmenta el patiment de la seva població civil.

Només depèn de nosaltres. Tan fà-cil o tan difícil com això. Depèn de la voluntat i la fermesa de la gent que vivim a Catalunya que el pro-per 9 de novembre votem per de-cidir el futur que ens volem donar com a societat.

I per fer-ho evident, el proper 11 de setembre ens hem de mobilit-zar com mai ho hem fet fi ns ara. La manifestació de 2012 va fer que el president de Catalunya convoqués unes eleccions al Parlament de les que va sortir una àmplia majoria compromesa amb el dret a decidir. La Via Catalana de l’any passat va impulsar l’acord de sis forces po-lítiques: CDC, ERC, UDC, ICV, EUiA i CUP sobre una data i una pregunta per votar com ens volem governar d’ara endavant.

Donada la magnitud del repte, cal que enviem com a col·lectiu un missatge contundent als nostres representants polítics: el 9 de no-vembre la ciutadania catalana ha decidit votar i votarà. I aquest clam

farà esvair els dubtes que alguns encara puguin tenir.

Si ens mostrem convençuts com a poble i sortim al carrer a expressar-ho, aquest missatge arribarà amb la mateixa intensitat als represen-tants de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i a tot el món. Podran voler no veure-ho però ho tindran clar. Sabran que no ho podran aturar.

Entre l’11 de setembre i el 9 de no-vembre passaran moltes coses. Al-gunes que ens faran sentir orgullo-sos, i d’altres que pretendran fer-nos dubtar, defallir i atemorir. Però cap ens haurà de fer tòrcer la voluntat.

I el 9 de novembre votarem, de-mocràticament i pacífi ca. I tots haurem de respectar-ne el resultat. Sigui quin sigui. De les urnes sorti-rà un mandat clar als nostres repre-sentants polítics que hauran d’ac-tuar en conseqüència. I l’endemà tots estarem a l’alçada del moment.

Vista la voluntat mostrada fi ns ara per part de l’Estat espanyol, caldrà aleshores un govern fort per

prendre decisions i que vagi de la mà de la ciutadania. Una mesura pot ser la d’ingressar els nostres impostos a la Hisenda catalana per tal de guanyar força i fer seure els representants d’Espanya a negoci-ar les condicions de la separació. Perquè negociaran, i tant!

Ara però, el que cal és que l’11 de setembre ens mobilitzem més gent que mai als carrers de Barcelona, que convencem familiars, amics i veïns que la seva presència és im-portantíssima i que junts, units com a poble, som invencibles.

Afrontem el que possiblement serà el moment més important per a Catalunya en molts i molts anys, fi ns i tot tres segles. La història ens jutjarà, però hem de ser conscients que la història l’escriuen els vence-dors. Jo votaré Sí i Sí. Ara és l’hora! Vencem!

La manifestació de les nostres vides

ANDREU FRANCISCO.Alcalde d’Alella i president d’ERC de la Regió Metropolitana de BCNAlcalde d’Alella i president d’ERC de

PEP PARÉS. Coordinador del Grup del Maresme d’Amnistia Internacional Catalunya

En record de Jaume LlinésM’assabento de la mort a França de l’amic Jaume Lli-nés. Poeta, home de teatre, estimava com ningú Cabre-ra de Mar i ha estat el darrer representant dels autors locals del nucli antic del poble pertanyents a la genera-ció marcada per la Guerra Civil i els anys posteriors de repressió i represa de la llengua i la cultura catalanes.

Amb Josep Garí i Ramon Bonet ens ha llegat poemes que des de l’amor per la paraula i el record ens des-criuen paisatges i fi gures d’una Cabrera que queda ja només en els calaixos del temps. I als noms d’escriptors que esmento caldria afegir també els del cronista Joan Vilalta i el del divulgador històric Josep López, ja tras-passats i també el de l’historiador, actualment en actiu, Josep Miquel Modolell.

Al marge del respecte i l’amistat personal per Llinés, vaig poder compartir grans moments amb ell, especial-ment la coneixença de Mossèn Pere Ribot a Riells del Montseny. Alhora, també vaig poder impulsar l’edició dels seus poemes, amb pròleg del mateix Ribot i al llarg dels anys anar seguint el seu amor per les paraules, per les persones, pel territori compartit.

El seu perfi l únic i inconfusible romandrà per a tots nosaltres en la memòria, l’esperarem passejant pels carrers de Cabrera cada Festa Major, sempre amb un somriure als llavis i el pes del record com a energia vital.

RAFAEL VALLBONAcasavbn.blogspot.com

L’any passat es van editar més llibres en català que el 2012, però el mercat es va seguir empetitint tot i que el nombre de lectors va créixer. En resum: la gent lle-geix de franc. Entre la crisi, l’excel·lent xarxa de biblioteques i la pirateria s’està perdent el vell anhel humanista de fer-nos la nostra pròpia biblioteca que ajudi a de-fi nir-nos intel·lectualment i estètica i ens eduqui al llarg de la vida. Una biblioteca personal és més que una paret colgada de llibres, és la projecció de la nostra perso-nalitat, refi nament i distinció. Diu més a favor nostre que no pas presumir de cotxe, posem per cas.

El passat 5 de setembre es va inaugurar la 32èna Setmana del llibre en Català amb un 35% més d’editors. Pot ser una bona ocasió per deixar-nos seduir per aquest aparell de sofi sticació i cosmopolitisme que en diuen llibre. Un moment idoni per començar a aixecar la nostra bibliote-ca personal què ens permeti ascendir en l’escala de la dignitat i el reconeixement social.

Els més de trenta llibreters de Gràcia, què han convertit la indomable vila d’es-perit lliure en el barri de les lletres de Barcelona, estan posant a punt una fi ra del llibre pròpia per la propera tardor. A Itàlia

no hi ha ciutadeta que no tingui la seva fi ra del llibre amb autors, editors i activitats. Seria bo que llibreters de tots els barris i ciutats del país fessin la seva fi ra del llibre, que acostessin al ciutadà la idea de rique-sa i prestigi que aporta una col·lecció de llibres personal, per petita que sigui. La fi ra de Gràcia pot ser un punt de partida. En podem aprendre molt d’aquesta expe-riència. El moment de fer-ho és ara que les vendes han minvat tant i que la gent llegeix com mai. Són petites idees que su-men.

Bones petites idees

OPINIÓ 11 TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2014

ALBERT CALLSPeriodista i escriptor

APUNTS

Res millor que la situació actual per comprendre de quina manera funcio-nem els humans.

Retornem, és dir, tornem al lloc on ja havíem estat, a casa, a la nostra vida ha-bitual, els petits i els grans.

Hi tornem amb el nostre bagatge per-sonal i social: aquest bagatge personal està format de les experiències viscu-des a les vacances i abans de vacances; corresponen al bagatge social, el món de la parella, de la família, del treball (o del no-treball) i de l’entorn sociopolític marcat fortament per la crisi actual que tots patim de formes variades. Formes variades ja que uns dies ens diuen que ja anem millor, i altres que continuem anant fatal, i quan mirem els nostres “mandataris”, hem d’esforçar-nos molt per entendre cap a on anem.

Tenim, doncs, un passat que vàrem deixar amb les vacances, almenys de forma física: des dels que efectivament s’han desplaçat geogràficament, fins el que ens hàgim quedat a casa, és a dir, hi ha un element extern a nosaltres que fa que canviem en major o menor mesura.

Però segur que per a molts, aquest canvi físic és viscut emocionalment i amb el pensament de formes força di-verses; per a algunes persones aquestes vacances han estat una descàrrega emo-cional per les experiències que hi han pogut viure, per a d’altres el record del retorn o la presència de factors preocu-pants, fins i tot estant de vacances, els ha fet passar moments de patiment, físic i/ o mental -si és que es poden separar les dues coses.

Quan tornem a canviar d’activitat re-agafant la rutina que comporta moltes

vegades la vida laboral, efectivament hem d’afrontar, no solament la situació que vàrem deixar, sinó sobretot com afecta els nostres pensaments i emocions.

És a dir, que constantment allò que sentim i pensem, es veu afectat pel que estem vivint externament, ja sigui la re-acció de les altres persones, o la situació més general que marca el món econò-mic, laboral i sociopolític, i a l’inrevés.

La resultant d’aquest diàleg perma-nent, és la recerca de l’equilibri o l’anar fent equilibris entre un i altre món de forma indefugible. I és aquí, on l’ansi-etat, com a motor del sistema mental es fa present (i “Déu nos en guard” si no ho fes!) i ens permet si tot funciona adequadament trobar solucions, moti-var-nos, i anar resolent... el que sigui: la relació de parella, el conflictes laborals, les dificultats educatives, etc. És a dir, que igual que hi ha colesterol bo i coles-terol dolent, també hi ha ansietat moti-vadora, que ens fa sentir ganes de fer co-ses, que ens esperona i ens fa sentir bé, i ansietat que ens bloqueja i no ens deixa trobar sortides als nostres conflictes.

Llàstima que la diferencia amb el co-lesterol està en què les dues ansietats no estan tan clarament diferenciades, i és relativament fàcil passar d’una a l’altra.

Sigui pels nostres conflictes i experi-ències internes, sigui per la vida social quan es torna altament difícil, es pot anar creant un cercle que va de la deses-perança interna a la projecció d’aquesta a la realitat, certament decebedora i, de nou, aquesta realitat confirma les nos-tres creences que no hi ha solució per a nosaltres... o sí!

De tota manera, quan en aquest siste-ma l’ansietat i el desig, passen a ser font de patiment bloquejant la trobada de solucions a les nostres ocupacions habi-tuals, és quan podem entrar en un cer-cle “mental” la solució del qual caldrà buscar-la conjuntament amb “algú que hi entengui”, és a dir amb algun profes-sional que ens hi pugui ajudar, quan la comunicació amb les nostres persones estimades no és suficient.

La famosa “Síndrome post-vacacio-nal” no és doncs una situació tan estra-nya, sinó l’exacerbació del propi funcio-nament mental humà, que com hem dit ha d’adaptar de forma permanent allò que és més biològic amb els pensaments i sentiments propis en un entorn social que hi està en diàleg i transformació permanent... si pot!

RAMON DOMINGO. Psicòleg

PSICOLOGIA

Retorn ansiós? Final Nacional a Alacant del Torneig de Golf Mercedes-Benz

Després de les vacances estivals i amb l’arrencada del nou curs, aquest mes de setembre i dins l’àmbit esportiu, és previst que se celebri a Alacant la Final Na-cional del Torneig de Golf Mer-cedes-Benz, com informen des d’aquesta marca automobilísti-ca amb coneguda implantació al Maresme.

D’altra banda, a aquest esde-veniment esportiu hi assistiran els guanyadors del Torneig que va organitzar MB Motors al Club de Golf Vallromanes, entre els seus clients, en una jornada esplèndida i comptant-se amb la participació de més de 80 jugadors d’aquest esport de re-ferència i amb cada cop més se-guidors. No en va, en pocs anys el golf ha esdevingut un esport amb creixent implantació.

Redacció

MOTOR

Ara que estem al pic de l’Estiu, ens anirà bé fer una sortida per llocs ombrívols i corriols petits on hi corre la fresca matutina. Recorrerem uns rocs ben curiosos catalogats pel veí de Llavaneres Andreu Ventura Devesa, que ha editat un interessant llibre de fotografies on es recull tot el rocam destacat de la població. En aquesta sortida podrem veure dues formacions rocoses:

LA ROCA DE LA TORTUGA: És d’una forma ben curi-osa ja que té la forma d’una tortuga, donant princi-pal èmfasi al que és el cap i l’ull.

MIRADOR DEL MARESME: És una formació de rocs grans variats i arrodonits amb uns forats cilíndrics a la base, produïts pel desgast de les congelacions hivernals. És el rocam més elevat del terme de Llavaneres i del que es gaudeix de la millor vista. A més de la bellesa del nostre mar, podem veure per l’Est des de La Torre dels Encantats de Caldes fins al Castell del Burriac amb tota la grandesa dels plans de Mataró, amb els seus cultius i el seu port; i cap a l’Oest veiem el Matagalls al Montseny, l’ele-vació de La Mola a Sant Llorenç del Munt i en un.

APUNTS 13 TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2014

COM ANAR-HI? Iniciem la nostra marxa a l’Aparcament de Can Brugue-ra, (Mataró) al costat del Camp de Futbol i agafem al Camí de la Cornisa el GR-83 en direcció Nord. Seguim aquest camí ample i força ombrívol, és el que ens por-taria al Corredor.

Al cap d’uns 3, 2 Km haurem arribat a la Plana del Sastre que és un punt a on al mig del camí, hi ha una masia gran, vallada i que podem vorejar seguint el camí de la dreta o l’esquerra indistintament. Continu-em pel camí del Corredor, seguint les fites indicadores que trobem pel camí.

1 Km mes endavant, arribem a Les Cadenes del Tinto-rer, que és una cruïlla de 3 camins amples que queda a la nostra dreta. En aquest punt, agafem el corriol estret que queda més a l’esquerra i s’enfila força entre brucs i alzines. Hem d’estar vigilant perquè quan el camí ja és més planer a la nostra ESQUERRA i entre els arbres, veiem una pedra gran d’uns 8 metres de llarg , és EL ROC DE LA TORTUGA, el reconeixerem perquè és com una tortuga en el que una part de la pedra és mes pe-tita, té la forma del cap, i es pot veure perfectament el que seria l’ull. En aquest punt portem caminats des de La Plana del Sastre uns 22 minuts.

Seguint el camí i uns 3 minuts més endavant, hem de vigilar a la DRETA ja que s’acaba la pujada i comen-ça la baixada, és just en aquest punt on surt un petit corriol a MÀ DRETA i veiem uns rocs de grans dimen-sions amb un pas pel mig. Hem de passar per aquest forat entre el rocam i a l’altre costat ens podem enfilar a dalt de la Roca que és el MIRADOR DEL MARESME i gaudir de la vista que els nostres ulls veuen. El camí de tornada es pel mateix lloc.

CAMINANT PEL MARESME

MIRADOR DEL MARESME DE LLAVANERES.DES DE CAN BRUGUERA

JOSEP GRAU. MONTALTREKAssociació Excursionista Sant Vicenç de Montalt

Itinerari: NO Circular | Durada: 2h. 45 min. | Desnivell: 110 m. | Distància: 10 Km.

PROPOSTES14 SETEMBRE 2014 TRIBUNAMARESME

MATARÓ. DES DE L’AJUNTAMENT Modernisme a Mataró. Diumenge 28 a les 11 h. Passejada pels principals elements modernistes de la ciutat.

MATARÓ. CAPELLA DELS DOLORSVisita amb audioguia al conjunt barroc de la Capella dels Dolors. Cada dissabte d’11 a 13 h i de 18 a 20 h. Per descobrir el nucli principal del barroc mataroní. La capella va ser ornamen-tada per Antoni Viladomat, el pintor català més important del segle XVIII. La durada de la visita és de 45 minuts.

PREMIÀ DE MAR. MUSEU ESTAMPACIÓL’origen mariner de Premià, sortim a descobrir-lo!. Diumenge 28 de 12 h a 14 h. Coneixereu una part del Museu i farem una sortida per Premià, tot evocant els orígens mariners de Premià de Mar.

PREMIÀ DE DALTCéllecs: rocams, castellots i rapinyai-res. Òrrius. Diumenge 21 a les 10 h. Els esqueis granítics de Cèllecs constituei-xen unes veritables illes pètries enmig d’una mar forestal. Un passeig entre alzines, pins i cirerers d’arborç ens farà gaudir de molt àmplies vistes i pobla-ments antics ibèrics i medievals. Més info a: p.slitoral@diba.cat parcs.diba.cat/web/litoral.

PREMIÀ DE DALT.Vinyes verdes vora el mar (Alella). Diumenge 28 a les 10 h. La passejada per les vinyes ens permetrà copsar la recuperació agrícola del Baix Maresme i alhora redescobrir les empremtes del passat. Punt de trobada a les 10 h l’Ins-titut d’ensenyament secundari d’Alella. Més info a: p.slitoral@diba.cat o parcs.diba.cat/web/litoral.

PREMIÀ DE DALT.PLAÇA DE LA VILAXXV Marxa a Peu Premià de Dalt - Montserrat. Divendres 26 i dissabte 27. Sortida divendres 26, a les 20 h de la plaça de la Vila. Preu: 16€.

EL MASNOU. PLAÇA D’OCATAVisita a la Mina d’Aigua del Masnou. Diumenge 14 a les 11 h. Us convidem a submergir-vos sota terra per descobrir un tram de les mines d’aigua Cresta i Malet, que formen part d’un laberint de galeries de 27 km. Cal inscripció prèvia a museu.nautica@elmasnou.cat o al tel. 93 557 18 30.

MATARÓ. DES DE L’AJUNTAMENT El triangle modernista al Maresme: Puig i Cadafalch, Gaudí i Domènech i Montaner. Dissabte 13 a les 10 h. Amb inscripció prèvia a l’Oficina de Turisme.

MATARÓ. VIL·LA ROMANA DE TORRE LLAUDER Visita guiada a la vil·la romana de Torre Llauder. Dissabte 20 I 27 a les 12 h. Visita al jaciment arqueològic de Torre Llauder.

MATARÓ. DES DE L’AJUNTAMENT Salve Iluro. La ciutat romana a través dels sentits. Dissabte 20 a les 18 h. Ruta guiada.

MATARÓ. SANTA MARIA El campanar i l’orgue de Santa Maria. Dissabte 27 d’11 a 13 h i de 17 a 19 h. Visites comentades al campanar i l’orgue de Santa Maria. Grups reduïts cada mitja hora. Inscripcions a l’Oficina de Turisme (93 758 26 98).

MATARÓ. DES DE LA PL. SANTA MARIA Ruta Mataró 1714. Dissabte 27 i diu-menge 28a les 18 h. Visita guiada pels espais històrics de Mataró durant la Guerra de Successió.

MATARÓ. CASA COLL I REGÀSCasa Coll i Regàs. Diumenge 28 de 10.30 a 12.30 h. Visita audioguiada. Amb reserva prèvia per a grups.

Els pobles del Maresme programen diàriament nombroses activitats de tots els àmbits socials i culturals possibles: des de per al públic infantil fins als actes adreçats a persones de totes les edats i preferències, com ara cursos, tallers, xerrades, cine-fòrums, concerts i recitals, teatre i sortides, etc.

Es tracta d’un ampli ventall de propostes promogut per entitats, consistoris i institucions, moltes de les quals són de lliure accés i que permeten aprendre la més diversificada gamma de coses, assistir a esdeveniments escènics tant d’amateurs com de professionals, gaudir de les màximes exposicions possibles, escoltar concerts i xerrades o descobrir rutes del territori, entre moltes d’altres coses.

En aquest context, les PROPOSTES mensuals de TRIBUNA Maresme apleguen una selecció d’aquests actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes en curs. Alhora, volen contribuir a què els lectors de la publicació puguin escollir entre les activitats del ric teixit associatiu maresmenc i amb la necessària previsió, fer-se un itinerari personal per escollir les que més els agradin o desitgin.

Tanmateix, en la mateixa línia d’apertura que ha marcat des de sempre aquesta publicació, tothom que cregui interessant fer-ho pot enviar-nos les seves propostes abans del dia 20 de cada mes al següent correu: info@tribunamaresme.com

PROPOSTES

S. VICENÇ MONTALT. PK C/GINESTAMatinal familiar a: de Sant Pere de Vilamajor a l’ermita de Sant Elies (Parc Natural del Montseny). Diumen-ge 14 a les 8 h. Gaudint de les vistes del Montseny i a 1000 metres d’alçada es troba aquesta ermita. Dificultat Mitja. Coordinador: Pep Fané: 654 323 421

S. VICENÇ MONTALT. PK C/GINESTACamí de Ronda. De Cadaqués fins a Roses. Diumenge 29 a les 7 h. Con-tinuarem el Cami de Ronda, vorejant caletes plenes d’encant i seguint la Costa amb tot l’esplendor de la Costa Brava. Cal reservar plaça. Coordinador: Sisku Calopa 660 328 148.

VILASSAR DE DALT.Ruta Prehistòrica. Dissabte 27 a les 10.30h. Com vivien els prehistòrics al Maresme? Quins eren els seus rituals funeraris? Troba les respostes pas-sejant amb un arqueòleg per la ruta prehistòrica de Vilassar de Dalt. Preu: 4€ (reserves a www.tanitdifusio.cat.

VILASSAR DE MAR. Ruta 1714 al Maresme. Diumenge 28. Pels escenaris de la Guerra de Succes-sió al Baix Maresme. A càrrec de Tanit difusió cultural. www.tanitdifusio.cat o 691 170 860.

TEIÀ. CELLA VINARIAVisita teatralitzada. Diumenge 21 a les 12 h. Visita guiada teatralitzada al Parc Arqueològic Cella Vinaria, acom-panyada amb el tast d’un vi. Epictet, antic gerent del celler, ens mostrarà en una divertida visita com era el celler romà de Vallmora, què bevien i què menjaven els antics habitants d’aquest territori. Coneixerem quin era el procés de fabricació del vi i tots els trucs i con-sells dels nostres avantpassats romans.

ALELLA. OFICINA DE TURISMEVisita guiada a la ruta “Alella, 1.000 anys d’història”. Dissabte 27 a les 10.30h. Una passejada pel centre urbà, plena d’encant i història. Grups concer-tats i altres idiomes: per a grups con-certats de més de 10 persones o grups de castellà, anglès o francès, sol·liciteu informació i reserves a l’Oficina de Turisme. Més informació i inscripcions a l’Oficina de Turisme 93 555 46 50 oficinadeturisme@alella.cat

ALELLA. INSTITUT ALELLAVinyes verdes vora el mar. Diu-menge 28 a les 10h. Passejada pel Parc de la Serralada Litoral. Durada: 3 hores. El paisatge està en cons-tant evolució i els canvis vinculats a l’economia d’un territori en són una causa important. La passejada per les vinyes permetrà copsar la recuperació agrícola del Baix Maresme i alhora redescobrir les empremtes del passat. Distància: 4,5 km Desnivell: 100 m. oficinadeturisme@alella.cat i www.alella.cat/turisme.

LLAVANERES. CASAL DE LLAVANERESTravessa al Cap de Creus (Alt Empordà). Dijous 25 a les 7 h. Cap de Creus, Far del Cap de Creus i Port de La Selva, de dificultat mitjana i una dura-da de 4 hores.

FESTA AL CEL (EXHIBICIÓ AÈRIA)MATARÓ. DISSABTE 27 I DIUMENGE 28Mataró ha programat diverses activitats complementàries a l’exhibició aèria del matí del diu-menge 28. Hi haurà xarangues i animacions als carrers del centre de la ciutat el dissabte al vespre i al passeig marítim el diumenge al migdia. El passeig del Callao acollirà un espectacle del Club Súper 3 la mateixa tarda del diumenge 28.

11 DE SETEMBRETOTS ELS POBLES DEL MARES-ME. La commemoració de la diada nacional de Catalunya omplirà d’activitats i actes els pobles del Maresme durant els dies anteriors i posteriors a l’Onze de setembre

CARLES & BELISAMATARÓ. CAN SERRA. 13, 14, 20 i 21 setembre. Retaule musical que, utilitzant els recursos teatrals del segle XVIII, fa un recorregut pels esdeveniments més significatius d’aquells dies.

MACROFESTIVAL RADIO TELETAXIVILASSAR DALT. ILLA FANTA-SIA. Diumenge 14 a partir de les 10h. Amb els artistes: Bus-tamente, Camela, Merche, El Barrio, Chenoa, Rosa López, entre molts d’altres.

SORTIDESI VISITES

PROPOSTES 15 TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2014

PREMIÀ MAR. PL. MERCÈ RODOREDAMarxa de Torxes per la Indepen-dència. Dimecres 10 a les 22 h. Con-centració a la plaça Mercè Rodoreda. Inici a les 22.30 h. Recorregut: plaça Mercè Rodoreda, de la Plaça, Gran Via, Eixample, Esperança, Anselm Clavé, de la Plaça, Sant Cristòfol, Rectoria, plaça de l’Ajuntament. En arribar a l’Ajuntament lectura del manifest.

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA CAN MANENTOfrena floral al monument Rafael de Casanova. Dijous 11 a les 12.00 h. Ofrena floral institucional al mo-nument a Rafael de Casanova i, a continuació, les entitats del municipi llegiran els seus manifests.

PREMIÀ DE DALT.PARC DEL VOGI Presentació de la Sínia. Dimecres 10 a les 19 h. Restaurada recentment.

PREMIÀ DE DALT.PARC DEL VOGI La Diada més reivindicativa. Què passa a l’endemà del 9N?. Dimecres 10 a les 19 h, a càrrec de l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro.

PREMIÀ DE DALT.SANTUARI LA CISATeatralització de la crema del san-tuari de la Cisa a mans dels Bor-bons el 1714. Dimecres 10 a les 22 h.

PREMIÀ DE DALT.PASSEIG CAN BALETCelebració de la Diada de Catalunya. Dijous 11 a les 11.30 h. Parlament institucional a càrrec de l’Assemblea Nacional Catalana i ofrena floral.

PREMIÀ DE DALT. MUSEU DE PREMIÀ DE DALTArtistes pel Tricentenari. Dijous 11 a les 13 h. A càrrec de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt. Fins al 12 d’octubre.

ALELLA. PLAÇA DE CAN LLEONARTDiada de l’Onze de Setembre. Dijous 11 a les 11h. Ofrena floral i cantada dels Segadors.

ALELLA. RIERA PRINCIPAL Presentació de la campanya “Ara és l’hora”. Dissabte 13 de 19 a 22h . Instal·lació d’un globus aerostàtic captiu, amb el qual els més menuts i el jovent podrà gaudir del plaer de volar. També es muntaran parades i haurà coca i xocolata.

CABRERA DE MAR. CAN BARTOMEUCoral Primavera per la Pau. Di-mecres 10 a les 21h. A continuació baixada de torxes fins la Plaça de l’Ajuntament.

CABRERA MAR. PARC DE LES CORTSDiscurs institucional. Dijous 11 a les 10h. A continuació, lectura del Manifest del Correllengua 2014, ofrena floral a Rafael Casanova i cantada del Cor Parroquial i Cabrera és Espectacle.

EL MASNOU. PLAÇA 11 DE SETEMBREOfrena floral i lectura del manifest de l’Onze de Setembre. Dijous 11 a les 12 h. Tot seguit, inauguració de la placa commemorativa al parc dels Pinetons (a l’alçada de l’avinguda de Joan XXIII amb el carrer de Silveri Fàbregas).

LLAVANERES. PASSEIG DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRATDiada Nacional de Catalunya. Dijous 11 a les 11.30 h. Sardanes, hissada de la senyera i ofrena floral davant el monòlit de Rafael Casanova.

MATARÓ. PLAÇA RAFAEL CASANOVA Ofrena floral. Dijous 11 a les 10.30 h

MATARÓ. BIBLIO. FUNDACIÓ ILUROEspecial Diada de Catalunya. 8,9 I 10 de setembre a partir de les 17.30 h. Les tradicions catalanes a la Biblio.

DIADA

ALELLA. BIBLIOTECAL’hora del conte. Dimarts 30 a les 17.30h. Actes del Tricentenari. Avi, què va passar el 1714?, amb Albert Estengre.

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECAL’hora del conte. Dimecres 17 a les 18h. Avi, què va passar el 1714? A càrrec d’Albert Estengre.

EL MASNOU. PARC TEMÀTIC CARAMARCirculació del trenet de cinc polza-des. Diumenge 14 i 28 a les 10 h.

LLAVANERES. BIBLIOTECAClub de lectura. Divendres 19 a les 19h. Un cadàver exquisit, de Jordi Mata.

LLAVANERES. BIBLIOTECAL’hora del conte. Dissabte 27 a les 12 h. Tricentenari del 1714, A càrrec d’Albert Estengre.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Empedrat de contes. Dimarts 9 a les a les 18 h: De quin planeta ets, Anna Tarambana?, a càrrec de Mon Mas. Dimarts 16 a les 18 h: Contes reials, a càrrec de Blai Senabre. Dimarts 23 a les 18 h: La Tereseta juga a Sinera, narracions de Salvador Espriu a càrrec de Núria Clemares. Dimarts 30 a les 18 h: Rondalles de Mallorca, a càrrec de Ferran Pisà.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Empedrat de contes. Dimecres 10 a les 18 h: Maleta catalana, A càrrec de Gisela Llimona. Dimecres 17 a les 18 h: L’àvia Lola, a càrrec de Marta Esma-rats. Dimecres 24 a les 18 h: El cargol Mossi i el cuc, a càrrec de La Closca.

MATARÓ. BIBLIO. FUNDACIÓ ILURO Llegim el conte. Dijous 18 a les 17.30 h: The crocodile who didn’t like wa-ter, de Gemma Merino. Dijous 25 a les 17.30h: El Gall cantaire, d’Àfrica Guzmán.

MATARÓ. BIBLIOTECA POPULAR FUNDACIÓ ILURO Les tradicions catalanes a la biblio. Dimecres 10 a les 17.30 h

MATARÓ. CA L’ARENAS Et convido a casa. Dissabte 13 i 27 a les 18 h, . Coneixerem la vida i l’obra artística de Jordi Arenas i dissenyarem un cartell. Activitat familiar.

MATARÓ. CAN SERRA. MUSEU DE MATARÓ 1714, obrim panys!. Diumenge 14 a les 18 h. Activitat familiar. A partir d’un joc d’experimentació i pistes descobrirem alguns dels aspectes més singulars de la història de Mataró a principi del segle XVIII, en el context de la Guerra de Successió.

MATARÓ. NAU GAUDÍ Col·lecció Bassat. Quatre dècades, cinquanta artistes. Diumenge 21 a les 12 h. Activitat familiar.

PREMIÀ DE MAR. MUSEU ESTAMPACIÓPetits estampadors. Diumenge 21 de 12 h a 14 h. Demostració d’estampa-ció al bac, com ho feien al segle XVIII. Preu: 2 €.

S. VICENÇ MONTALT. PK C/GINESTAMontaltkids: Mas Bes i el Volcà de la Crosa. Dissabte 27 a les 8.30 h. Visitarem la granja lletera de Mas Bes a Salitja (Vilobí d’Onyar) i després farem un recorregut per el volcà de la Crosa on descendrem fins l’interior del cràter. Coordinadors: Ferran 639170751 i l’Anna 630316792. www.montaltrek.org

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCHL’hora del conte. Dijous 18 a les 17.30h. Qui no té nas?, a càrrec de Mon Mas, narradora professional.

VILASSAR DE MAR. CAN BISAConcert familiar: “Cordejant”. Diumenge 14 a les 17.30h. De la com-panyia La botzina. Violí, contrabaix, guitarra o mandolina són alguns dels instruments que posaran la música de l’espectacle.

VILASSAR DE MAR. CAN BISAVilassar Màgic amb “Hocus-Pocus”. Diumenge 21 a les 18 h. Espectacle participatiu, ple d’il·lusions, objectes estranys i animalons màgics per a tota la família, a càrrec d’Eduard Juanola.

INFANTIL

PREMIÀ DE DALT. BIBL. JAUME PERICHInauguració de l’obra mural “Catalunya”. Dijous 11 a les 13h. De l’artista local Elisenda Sala.

VILASSAR DE DALT.PLAÇA DE LA VILAActes institucional de la Diada. Dimecres 10 a les 20h. Trabucaires del Vi d’Alella; concert Despertaferro; cant de la Senyera a càrrec de la Co-ral Mareny, la Coral Xic Estel, musics de l’Aula de Música; Encesa de torxes per part dels Diabòlics Anònims; ballada de gegants i gegantons i encesa de torxes; Inici de la marxa de torxes fins la Plaça 11 de setembre encapçalada pels Stromboli.

VILASSAR DALT.PLAÇA 11 SETEMBREActe institucional de la Diada. Dimecres 10 a les 21h. Arribada a la Plaça 11 de setembre i interpretació dels Segadors per part de Quimi Montanyès; Lectura del Manifest a càrrec d’Àlex Puig, primer alcalde democràtic de Vilassar de Dalt; ofre-na floral al monòlit dedicat a Rafael Casanovas; cant dels segadors i encesa de la Senyera de Foc; ballada de sardanes.

VILASSAR DE DALT. CAN SALVETMegadiada de Can Salvet. Dijous 11 durant tot el dia.

VILASSAR DE MAR. DIVESOS INDRETSDiada Nacional de Catalunya. Dimecres 10 a partir de les 21h. Exhibició de cultura popular i tradicio-nal catalana, a càrrec de les colles de l’AVAL; Interpretació dels Segadors, a càrrec dels Sons de l’AVAL, i ballada de sardanes amb la Cobla Sabadell; Arribada de la Marxa de Torxes, lectura del manifest i recital amb la Coral Englantina; Ofrena floral d’en-titats i associacions al monument de Rafael Casanova

PROPOSTES16 SETEMBRE 2014 TRIBUNAMARESME

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Club de lectura. Dijous 18 a les 21h. Actes del Tricentenari. Victus, amb assistència de l’autor, Albert Sánchez Piñol.

ALELLA. CAN MANYÉLa Cuina del Maresme. Guia de re-cursos de les Biblioteques Municipals del Maresme. Divendres 19 a les 18h. Presentació i taula rodona a càrrec dels xefs: Ada Parellada (Semproniana), Ángel Rodríguez (Cuinalella) i Xavier Orfila (Orfila). Tast de plats i maridatge amb vi DO Alella. Cal confirmar assis-tència a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia (93 555 90 55) o a la Biblioteca Joan Coromines (93 557 18 88).

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECAPresentació de llibre. Divendres 19 a les 19h. Cuando nos vamos, ¿A dónde vamos? de Isabel Rodríguez. Presen-taran l’acte Montserrat Reig, regidora de cultura i Raquel Recolons, actriu i productora.

CABRILS. BIBLIOTECATertúlia literària. Divendres 26 a les 20h. Olor de colònia, de Silvia Alcàntara. Moderada per Raquel Pico-lo, amb l’assistència de l’autora.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESTrobades amb... Patrícia Gabancho. Dimarts 9 a les 19 h. Presentació del llibre Les dones del 1714. La participació de les dones assenyalades en els fets del 1714 és molt desconeguda; malgrat que hi ha personatges fascinants, mai ningú no n’ha parlat.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESTertúlia literària. Dimecres 17 a les 19 h. Sol ponent, sol ixent, de Teresa Costa i Gramunt. Conduirà la tertúlia l’escriptora M. Carme Roca.

EL MASNOU. GENT DEL MASNOUDiumenge amb lletres. Diumenge 28 a les 19h. Vetllada artística, amb mo-nòlegs còmics, música, cant, fragments teatrals, dansa, contes, poesia... A càrrec del grup Rauxa.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Véns a la tertúlia? Dimarts 9 a les 19 h. Victus, d’Albert Sánchez Piñol. Moderada per Cristina Valls.

MATARÓ. LES ESMANDIES Poemas del amor y también del desamor. Diumenge 21a les 12 h. A càrrec de Gloria Recarey, Alba Tudela i Domingo Sánchez.

PREMIÀ DE DALT.BIBLIOTECA J.PERICHClub de lectura juvenil. Dijous 25 a les 18.30 h. Es comentarà el llibre El me-canoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo. A càrrec de Tània Riera i Abril Ramos.

BIBLIOTECA PAU PIFERRERTertúlia literària. Dijous 18 a les 19 h. Sobre Caligrafía de los sueños de Juan Marsé amb la col·laboració de Teresa Ribas, professora de la UAB.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCH1714 Poemes i cançons. Dimecres 10 a les 19.30h. Recorregut per la poesia i les cançons de 1714, a càrrec de Jordi Muixí, veu, i Pep Pla de Llorens, piano.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCHPresentació del llibre. Dijous 18 a les 19h. Les cicatrius de 1714. Presentació a càrrec de Silvia Cantos i l’autor Andreu Martin.

VILASSAR DE MAR. JARDINS DE CAN MADRONAIX Nit poètica de Nats el 51. Dissabte 13 a les 21 h.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCHPresentació del llibre. Dissabte 20 a les 11.30h. Temp(teig)s de l’autora lo-cal Lali Ribera. A càrrec de Rosa Vergés, directora de cinema i guionista, Jordi Solé, d’Editorial Voliana i l’autora.

TEIÀ BIBLIOTECARacó poètic. Dimecres 17 a les 18h. Si t’agrada la poesia, apunta’t a les trobades que es fan cada tercer dime-cres de mes. Xerrarem i farem lectures de poesia.

XERRADES

ALELLA. CAN LLEONARTXerrada: Coneixeu el “Canicross”. Divendres 26 de setembre 20h. Què és el Canicross? Quines persones i quins gossos poden practicar Canicross ? Com tenir cura d’un gos d’esport? La Montse Claverol,” veïna d’Alella i “musher” ens explicarà en què consis-teix aquesta jove disciplina esportiva de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern que cada cop te més adeptes.

EL MASNOU. SALA CONSISTORIALL’Onze de Setembre: el sentit d’una Diada Nacional. Dimecres 10 a les 19.30 h. Conferència a càrrec de Joan B. Culla, professor d’Història Contem-porània a la UAB.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESLa Guerra de Successió a Catalunya i el seu impacte al Maresme. Divendres 19 a les 19.30 h.Conferència a càrrec d’Eva Serra i Puig, professora emèrita de la UB.

EL MASNOU. CAN MALETEls drets humans a Mèxic. Divendres 19 a les 19.30h. Amb la presencia de Juan Sosa, defensor dels drets humans amenaçat de mort i acollit al Programa de Protecció de Defensors dels Drets Humans d’Amnistia Internacional.

LLAVANERES. SALA DE PLENSSessió informativa. Dimarts 30 a les 19 h. Treballem per recuperar la quali-tat de les nostres aigües.

LLAVANERES. CASAL DE LLAVANERES2n Cicle d’Audiovisuals: “La Guerra Civil”. Divendres 19 a les 21.30h. Capí-tol 5è: Guernica, pintura de guerra.

LLAVANERES. CASAL DE LLAVANERESÒpera a El Casal. Diumenge 21 a les 18h. L ‘espectacular Flauta Màgica de W. A. Mozart

MATARÓ. AJUNTAMENT El ser i el voler d’una nació. Dimarts 9 a les 19.30 h. Conferència a càrrec del periodista i escriptor Salvador Cardús.

MATARÓ. CAN PALAUET Costa d’Ivori, compartint treball i esperança en un món més just. Di-marts 16 a les 19.30 h.A càrrec de Toni Pedraza i Marta Queraltó, cooperants i voluntaris.

MATARÓ. CA L’ARENAS Puig i Cadafalch i els seus col-laboradors. Dimarts 23 a les 19.30 h. A càrrec d’Esteve Mach.

MATARÓ. MUSEU ARXIU SANTA MARIA El paper de la ciutat de Mataró en la Guerra de Successió. Dimarts 23 a les 19 h. Amb Joan Giménez i Blasco, Manel Salicrú i Enric Subiñà.

MATARÓ. CAN PALAUETPsicoanàlisi avui. Comprendre a l’és-ser humà. Aportacions de S. Freud . Dimarts 23 a les 19.30 h. A càrrec de Jaume Patuel, psicòleg i psicopedagog i Carmen Ferrer, psicòloga clínica i psicoanalista.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA L’incident aeri de l’any 1944 a Mataró: el misteri del Marauder. Dijous 25 a les 19.30 h. A càrrec de Pere Argila. En plena II Guerra Mundial un avió de les Forces Aèries del Regne Unit (RAF) es va estavellar en front de les costes de Mataró i van morir tots els seus ocupants.

MATARÓ. SALA ACTES FUNDACIÓ ILURO Catalunya i la Guerra de Successió. Dijous 25 a les 20 h. A càrrec d’Agustí Alcoberro, historiador i escriptor.

PREMIÀ DE MAR. CENTRE CÍVICL’Índia rural i el projecte de la Fun-dació Vicent Ferrer. Dijous 18 a les 19.30 h. Lancy Dodem, portaveu de la Fundació Vicent Ferrer, presentarà el treball que l’ONG porta a terme a l’Índia, per apropar els assistents a la realitat d’Anantapur, el districte indi on treballa la Fundació, i com el programa ha canviat la vida de la població.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCHPalestina en ruïnes. Dijous 25 a les 19 h. Conferència a càrrec de Raul Dono-so, sociòleg.

LLAVANERES. CASAL DE LLAVANERES2n Cicle d’Audiovisuals: “La Guerra Civil”. Divendres 26 a les 21.30h. Capítol 6è: Del pintallavis a la bala.

ACTIVITATSLITERÀRIES

EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINESPresentació del llibre. Dijous 18 a les 18.30 h. La porta tancada, de Susanna Tortosa, a càrrec de Lola Andrade.

PROPOSTES 17 TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2014

MATARÓ. CAFETERIA ALARONA Nit de Contes. Divendres 12 a les 22 h. Diversos narradors explicaran històries i relats.

MATARÓ. CAN SERRACarles & Belisa. Mataró rep una rei-na. Dissabtes 13 i 20, i diumenges 14 i 21 a les 18 i 19 h. Retaule musical que recorda l’arribada de l’arxiduquessa Elisabeth Cristina a Mataró l’any 1708 amb un pròleg, deu quadres i un epíleg. De Pere Anglas, amb música de Joan Vallcorba.

EL MASNOU. PLAÇA D’OCATABallada de sardanes. Dimecres 10 a les 22 h. Amb la Cobla Vila d’Olesa.

EL MASNOU. PLAÇA D’OCATANit d’Havaneres i Rom. Dissabte 20 a les 21 h. A càrrec del Grup Borinquen i altres formacions.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Partidaris. Dimarts 9 a les 20.30 h. Concert de petit format.

MATARÓ. TORRE CAN PALAUET 6è Festival de Música CEMI Lluís Casals & Cia. Dissabte 13 a les 12 h. Rock, jazz i blues amb grups de Mataró i el Maresme.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Marc Ràmia. Dimarts 16 a les 20.30 h. Marc Ràmia presenta el seu primer disc, A la vora del Malpàs.

MATARÓ. CLAPBigott (solo show). Divendres 19 a les 23h. Els concerts de Bigott en solitari sempre són diferents, un pas més enllà continu a les seves cançons.

MATARÓ. LES ESMANDIES Ballada de sardanes. Dissabte 20 de 12 a 19 h. Amb dinar i espectacle.

MATARÓ. CLAPLoco Live + Entreparèntesis. Dissabte 20 a les 23 h. Nit de dues propostes de formacions selva-maresmenques.

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA AJUNTAMENTBallada de sardanes. Dimecres 10 a les 22 h. Amb la Cobla Premià.

PREMIÀ DE DALT.ERMITA SANT MATEUAplec de Sant Mateu. Diumenge 21 a les 11 h. Sardanes amb les Cobles Premià, Sabadell.

VILASSAR DE DALT. ILLA FANTASIAMacrofestival Radio Teletaxi. Diu-menge 14 a partir de les 10h. Amb els artistes: Bustamente, Camela, Merche, Dvicio, El Barrio, Henry Mén-dez, Bruno Oro, Gemeliers, Chenoa, TatiShé, Antonio Cortés, Rosa López, David Demaría, Carmen Lemos, Álvaro Vizcaíno, Paco Candela, entre d’altres. Preu: 10€. Amb recollida d’aliments per a la Fundació Banc dels Aliments.

EXPO-SICIONS

TEATRE

MÚSICA

CABRILS. BIBLIOTECANo volem que la revolució ens neixi morta. Del 19 al 30 de setembre. Exposició sobre l’acció feminista i polí-tica de Maria Mercè Marçal. Inaugura-ció divendres 19 a les 20.30h.

EL MASNOU. SALA JOAN COMELLASEl Maresme en la línia del temps de la guerra de Successió(1702-1714). Fins al dia 30 de setembre. Inaugu-ració de l’exposició, Dimecres 10 a les 18 h.

MATARÓ. CA L’ARENAS Art a Mataró 1942-1958, els anys de la represa. Dijous 25 a les 19.30 h. Presentació del catàleg de la tem-porada 2013-2014 a càrrec del seu comissari, Àlex Mitrani.

MATARÓ. CA L’ARENASArt a Mataró 1942-1958: els anys de la represa. 1r pis: Modernitat en temps difícils (2a part). Fins al 28 de setembre. Sala 1 i Galeria: Moisès Vilè-llia / Antoni Tàpies: Aire i terra. Fins al 28 de setembre. Sala 2: David Bestué. 00.00 h. Fins al 28 de setembre.

MATARÓ. CAN SERRAMataró 1714. Entre dos mars i dues corones.Del 6 de setembre a l’1 de març de 2015. Visió àmplia de l’evo-lució de Mataró a cavall dels segles XVII i XVIII, focalitzant l’atenció en el paper que desenvolupà la ciutat en la Guerra de Successió i oferint claus interpretatives per a la seva com-prensió. S’analitzarà també l’impacte que tingué la fi del conflicte sobre la societat mataronina.

MATARÓ. CAN PALAUETExposició Skate Invaders. Del 19 al 19 d’octubre. Inauguració divendres 19 a les 20 h. Exposició de planxes de skate fruit del taller d’il·lustració a càrrec del col·lectiu Wet Bun, i el vídeo que es va enregistrar amb motiu de l’exhibició-concurs de patinadors.

MATARÓ. CAN PALAUETHic et Nunc. Sobre paradoxes demo-cràtiques. Del 19 de setembre al 5 de desembre. Inauguració el divendres 19 a les 20 h. És una mostra formada per dotze artistes internacionals a través de 12 vídeos que aporten una crítica politicosocial i conviden a una reflexió sobre el context en què vivim.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMASCapgrossos de Mataró, 18 anys. Del 15 de setembre al 15 d’octubre.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMASEl “domini màgic” de Joan Vinyoli. Del 22 de setembre al 12 d’octubre.

MATARÓ. NAU GAUDÍCol·lecció Bassat. Quatre dècades, cinquanta artistes. 1940 - 1979. Del 18 de setembre fins al 22 de març de 2015. 5a exposició de la Col·lecció Bassat, on es repassen 40 anys desta-cats en varietat, moviments i troballes de tot l’art català.

MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORSViatjant per l’espai. Del 5 al 27 de setembre. Exposició d’obra recent de l’artista argentoní Llucià González.

MATARÓ. SALA EXPO. DE LA PRESÓDibuixos empresonats. Del 12 de setembre al 5 d’octubre. Dibuixos i escultures recents de Iago Vilamanyà.

MATARÓ. SALA ACTES FUNDACIÓ ILURO Mataró 1714. Entre dos mars i dues corones. Dimecres 24 a les 19 h. Presentació del catàleg de l’exposició, a càrrec del comissari, Joan Giménez.

MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILUROMataró 1714. Entre dos mars i dues corones. Del 6 de setembre a l’1 de març de 2015. Visió àmplia de l’evo-lució de Mataró a cavall dels segles XVII i XVIII, focalitzant l’atenció en el paper que desenvolupà la ciutat en la Guerra de Successió.

MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILUROCol·lectiva Sant Lluc. Del 18 de se-tembre al 2 de novembre.

MATARÓ. MUSEU ARXIU SANTA MARIAEl pintor Antoni Viladomat (1678-1755). La Capella dels Dolors, una cruïlla artística. Fins al 2 de novem-bre. El Conjunt dels Dolors és un dels espais més cèlebres de la pintura tardobarroca catalana.

MATARÓ. LES ESMANDIESLa Via Catalana, ara fa un any. Del 5 de setembre al 15 d’octubre.

MATARÓ. LA DESTIL·LERIASeny i rauxa a Les Santes. Fins al 7 d’octubre. Exposició col·lectiva dels artistes Carla Aledo, Albert Alís, Anna Aluart, Laia Arnau, Salvador Alsina, Mireia Canicio, Pol Codina, Marc Lla-cuna, Eduard Novellas, Teresa Pera, Perecoll, Sergio Ruiz, Joan Safont i Julian Waisbord.

PREMIÀ DE MAR. CENTRE CÍVICEl futur comença avui. Del 12 de se-tembre a l’1 d’octubre. Exposició que presenta la Fundació Vicente Ferrer amb fotografies de Ramón Serrano.

PREMIÀ DE MAR. MUSEU ESTAMPACIÓEls clicks arriben a Premià. Exposició de Playmobil. Del 20 de setembre al 5 d’octubre.

VILASSAR DE MAR. BIBLIO. E. LLUCHPintura de Carles Maymó. De l’1 al 27 setembre.

VILASSAR DE MAR. BIBLIO. E. LLUCH1714: realitat i ficció literària. Del 8 al 27 de setembre.

VILASSAR DE MAR. CAN BISAMites. Del 20 setembre al 26 octubre. Pintura i escultura de Joan Poch.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Més de 50. Diumenge 21 a les 17 h. Mostra de dansa catalana tradicional a càrrec de l’Esbart Joaquim Ruyra. 3 €.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Tap Dance & Rhythm of Sounds. Dissabte 27 a les 21 h. Recrea el món màgic dels ballarins que fan sons i música amb els peus mentre ballen.

MATARÓ. CAN GASSOL Glofussss! El conte del globus ver-mell. Diumenge 28 a les 19 h. Clown, drama, poesia es fusionen en aquest espectacle de moviment. Amb Maria Garriga i Bertus Companyó. 5 €

PREMIÀ DE MAR. PATRONAT SOCIALQue pagui qui pugui. Dissabte 20 a les 22 h i diumenge 21 a les 19 h.

VILASSAR DE MAR. CAN BISADeixeu-me dir... Divendres 12 a les 21h i dissabte 13 a les 19h. Basat en l’obra de Miquel Martí i Pol.

L’obesitat en gossos i gatsÉs molt important, primer de tot, cons-cienciar als propietaris dels animals que l’excés de pes o obesitat té impactes molt negatius en la salut dels nostres animals. El sobrepès o obesitat, tant en gossos com en gats, pot venir generat per diversos factors, però el principal d’ells és la sobrealimentació i la manca d’exercici o activitat física. Hem de te-nir present que també existeixen altres factors com els factors genè-tics, ambientals, psíquics o endocrins.

L’OBESITAT EN ELS GOS-SOS. En el cas dels gos-sos, les conseqüències poden ser molt nega-tives, ja que existeix la possibilitat de desenvolupar ma-lalties com la diabe-tis mellitus, osteo-rartritis, problemes respiratoris, malal-

ties cardíaques, hipertensió o fi ns i tot, estimular la generació de càncers. Per això és important controlar el pes dels nostres gossos.

Primer de tot, ens hem d’acostar al nostre veterinari o al nostre centre especialitzat i conèixer les causes per les qual el nostre gos pateix sobrepès. En la majoria dels casos ve derivat per una ingesta més elevada d’energia

del que realment es consu-meix, és a dir, una sobre-alimentació i una baixa activitat física. Per tal d’aconseguir una reduc-

ció de pes equilibrada, cal ajustar les racions d’aliment i buscar un aliment específi c per aquest motiu, ja sigui per mantenir el pes a ratlla o per baixar de manera ostensible el volum de pes.

Al centres espe-

cialitzats podem trobar una gran gam-ma de dietes específi ques per reduir el pes, així com joguines i accessoris que ens ajudaran a estimular l’exercici del nostre gos. Aquests accessoris incenti-ven l’exercici del nostre gos, l’entrete-nen i a més, ens poden ajudar a enfortir un vincle amb nosaltres durant aquella estona que estem jugant amb ells.

EL SOBREPÈS EN ELS GATS. Igual que en el cas dels gossos, els gats poden patir sobrepès o obesitat per les ma-teixes raons, és per aquest motiu que cal cuidar l’alimentació i intentar que augmenti el seu exercici físic.

El sobrepès pot venir derivat d’una sobreali-mentació a través d’un pinso per damunt de les necessitats del nostre gat, o pel canvi constant de varietats de pinso, ja que pen-

sem que no s’ho menja tot a gust com s’ho hauria de menjar.

Està a les nostres mans controlar la ingesta de calories i intentar augmen-tar la despesa energètica del nostre gat. En els centres especialitzats po-dem trobar nutrició de baixa densitat energètica i amb un reduït percentatge de grasses i un alt volum de fi bra i ai-gua, inclús alguns aliments contenen L-Carnitina, per ajudar a cremar els greixos. Per altra banda, podem ense-nyar-los a menjar a través de joguines interactives que subministren menjar,

d’aquesta manera s’incenti-va l’instint natural de caça

i es fomenta l’exercici. Per tant, és molt im-

portant el paper que puguem jugar com a propietaris amb el manteniment de pes correcte del nostre ani-mal i el seu benestar.

Text: Naturcenter

que augmenti el seu exercici

El sobrepès pot venir derivat d’una sobreali-

va l’instint natural de caça

LES NOSTRES MASCOTES

40 anys de la Festa de la VeremaEl programa de la Festa, que se celebra del 12 al 14 de setembre, inclou més de quaranta activitats

Tot ja és a punt a Alella per viure una edició molt especial de la Festa de la Verema. L’esdeveniment festiu més important del municipi s’ha fet gran: fa 40 anys i manté les ganes de festa i tota l’energia per seguir promocionant el vi de la DO Alella i el territori. El compte enrere de la Festa va començar a inicis d’agost amb la col·locació d’un gran mural amb el cartell a l’estratègic enclavament de la cantonada de l’Em-pedrat amb Àngel Guimerà.

Per celebrar l’aniversari, l’Ajunta-ment ha convidat a professionals de reconegut prestigi: el Master of Wine Pedro Ballesteros i la cuinera Carme Ruscalleda són els noms principals d’una llista que també compta amb la participació de sommeliers com Ferran Centelles, Meritxell Falgueras i Rosa Vila.

L’alcalde d’Alella, Andreu Francis-co, va presentar el passat dijous, 4 de setembre el programa d’aquesta 40a edició acompanyat del regidor de Cul-tura, Fede Salas, i la regidora de la Fes-ta de la Verema, Isabel Nonell. Andreu Francisco va destacar que enguany s’ha volgut donar una rellevància especial a la Festa buscant la complicitat de cinc convidats de luxe. L’alcalde també va remarcar l’evolució de la Festa al llarg d’aquests 40 anys d’història, en la qual destaca l’increment dels actes relaci-onats amb el vi i la de promoció de la DO Alella.

La 40a edició estrena novetats. A la Mostra Gastronòmica s’amplia el nú-mero de restaurants, que passa de sis a set per nit (amb un total de 21), i es millora la venda anticipada de tiquets amb la possibilitat d’adquirir-los al matí a l’Ofi cina de Turisme i a la tarda, de 18 a 20h, a l’estand de l’Ajuntament, on també es vendran durant l’horari d’obertura de la Mostra, que és de 20 a 23h. A més, els tiquets de degustacions seran individuals i no en paquets de tres consumicions com fi ns ara.

Enguany es posa a la venda el darrer exemplar de la col·lecció de porrons del Casal d’Alella; la Festa estrena Pla d’Autoprotecció per millorar-ne la se-guretat; i el curs i concurs de tast de vins es transforma en classes magistrals. El Mercat Municipal s’afegeix per prime-ra vegada a la Festa amb una degusta-ció de productes, que es farà dissabte de 20 a 23h; i nou bars-restaurants del poble participaran a la ruta Tapes + Vi de dissabte i diumenge.

A Can Manyé també passen coses per la Verema. A més de l’exposi-ció “Cartografi es de la Verema” -un projecte artístic i educatiu en el qual han participat escoles d’Alella, Santa Maria de Martorelles i el Masnou- i de l’audiovisual “Verema 2.0”, amb fotografi es compartides a Instagram (#veremalella14), Can Manyé també acollirà la Nit de la Pansa Blanca, en la qual el vi compartirà vetllada amb la literatura i l’astronomia.

La Festa té molts més ingredients: el concurs d’aparadors (amb el joc de la paraula secreta amb premis per a tots els ciutadans que aconsegueixen esbrinar-la fent el recorregut per les botigues decorades); les visites als ce-llers, els itineraris guiats per Rials i les Masies d’Alella; la tallada de raïm per a d’adults; la presentació de vins de la DO... A tot això cal afegir les d’activi-tats lúdiques i festives: concerts (torna La Salseta del Poble Sec), els corre-focs, la sortida dels trabucaires, la tro-bada de gegants, la ballada de sardanes o la botifarrada popular.

Font: Ajuntament d’Alella

Carrer Sant Josep de Calassanç, 3708328 ALELLATel. 93 540 50 56 Tel. 626 12 62 77alella@obresireformes.comhttp://obresireformesalella.com

OBRES I REFORMES ALELLARehabilitació integral de l’habitatge, projectes i instal·lacions

obresireformesalella

Blog a WordPress.com

SETEMBRE, EL MES DEL VI

A banda de les propostes que ofereix la Festa de la Verema d’Alella, aquest mes també no et perdis la Setmana del Vi de la DO, el Festival Bouquet d’Alella i la Festa Vinalia Rustica.

FESTA DE LA VEREMAL’obesitat en gossos i gats

És molt important, primer de tot, cons-cienciar als propietaris dels animals que l’excés de pes o obesitat té impactes molt negatius en la salut dels nostres animals. El sobrepès o obesitat, tant en gossos com en gats, pot venir generat per diversos factors, però el principal d’ells és la sobrealimentació i la manca d’exercici o activitat física. Hem de te-nir present que també existeixen altres factors com els factors genè-tics, ambientals, psíquics o endocrins.

L’OBESITAT EN ELS GOS-SOS. En el cas dels gos-sos, les conseqüències poden ser molt nega-tives, ja que existeix la possibilitat de desenvolupar ma-lalties com la diabe-tis mellitus, osteo-rartritis, problemes respiratoris, malal-

ties cardíaques, hipertensió o fi ns i tot, estimular la generació de càncers. Per això és important controlar el pes dels nostres gossos.

Primer de tot, ens hem d’acostar al nostre veterinari o al nostre centre especialitzat i conèixer les causes per les qual el nostre gos pateix sobrepès. En la majoria dels casos ve derivat per una ingesta més elevada d’energia

del que realment es consu-meix, és a dir, una sobre-alimentació i una baixa activitat física. Per tal d’aconseguir una reduc-

ció de pes equilibrada, cal ajustar les racions d’aliment i buscar un aliment específi c per aquest motiu, ja sigui per mantenir el pes a ratlla o per baixar de manera ostensible el volum de pes.

Al centres espe-

cialitzats podem trobar una gran gam-ma de dietes específi ques per reduir el pes, així com joguines i accessoris que ens ajudaran a estimular l’exercici del nostre gos. Aquests accessoris incenti-ven l’exercici del nostre gos, l’entrete-nen i a més, ens poden ajudar a enfortir un vincle amb nosaltres durant aquella estona que estem jugant amb ells.

EL SOBREPÈS EN ELS GATS. Igual que en el cas dels gossos, els gats poden patir sobrepès o obesitat per les ma-teixes raons, és per aquest motiu que cal cuidar l’alimentació i intentar que augmenti el seu exercici físic.

El sobrepès pot venir derivat d’una sobreali-mentació a través d’un pinso per damunt de les necessitats del nostre gat, o pel canvi constant de varietats de pinso, ja que pen-

sem que no s’ho menja tot a gust com s’ho hauria de menjar.

Està a les nostres mans controlar la ingesta de calories i intentar augmen-tar la despesa energètica del nostre gat. En els centres especialitzats po-dem trobar nutrició de baixa densitat energètica i amb un reduït percentatge de grasses i un alt volum de fi bra i ai-gua, inclús alguns aliments contenen L-Carnitina, per ajudar a cremar els greixos. Per altra banda, podem ense-nyar-los a menjar a través de joguines interactives que subministren menjar,

d’aquesta manera s’incenti-va l’instint natural de caça

i es fomenta l’exercici. Per tant, és molt im-

portant el paper que puguem jugar com a propietaris amb el manteniment de pes correcte del nostre ani-mal i el seu benestar.

Text: Naturcenter

LES NOSTRES MASCOTES

FESTA DE LA VEREMA20 SETEMBRE 2014 TRIBUNAMARESME

DIMARTS 9 SETEMBRE

19 h. Biblioteca Ferrer i Guàrdia

Presentació del llibre “Vi, política i espectacle. Procés de patrimoni-alització de la cultura del vi a la Denominació d’Origen Alella”, a càrrec de Joan Ribas Serra.

DIMECRES 10 SETEMBRE

18.30 h. Vinya testimonial de Can Magarola

Tallada de raïm

20.30 h. Can Manyé

Inauguració de l’exposició Cartografies de la Verema, de Míriam Grau.

DIVENDRES 12 SETEMBRE

18 a 23 h. Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart

Fira d’artesans

19 h. Plaça de l’Ajuntament

Inauguració de la Festa de la VeremaPregó a càrrec de Carme Ruscalleda; Procla-mació de la pubilla del 2014; Trepitjada del raïm pels hereus i dames d’honor; Benedicció del primer most; Lectura del veredicte dels premis del concurs d’aparadors i sorteig d’ob-sequis entre les persones que han descobert la paraula secreta del concurs d’aparadors; Presentació del 40è Porró de la col·lecció del Casal d’Alella, últim porró de la col·lecció.

20 a 23 h. Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament

Mostra GastronòmicaDegustacions de vins de la DO Alella, caves de la zona i especialitats gastronòmiques. Venda del 40è Porró de la col·lecció del Casal d’Alella, últim porró de la col·lecció.

23 h. Can Sans

Correfoc amb els Diables del Vi d’AlellaRecorregut: Inici a la rotonda de Can Sans (Bo-let), Quatre Torres, Eduard Serra i Güell, San-ta Madrona, Comas, Ribas, Germans Aymar i Puig, Riera Fosca, Riera Principal i final amb castell de focs a la plaça d’Antoni Pujadas.

24 h. Plaça d’Antoni Pujadas

Ball amb l’Orquestra La Salseta de Poble Sec

DISSABTE 13 SETEMBRE

9 a 23 h. Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart

Fira d’artesans

9.30 h. Can Roda i Serralada de Marina

Visita guiada als cellers Can Roda i Serralada de Marina

10 h. Celler Roura

Visita guiada al celler Roura

10 h.

Ruta: Les masies del vi a Alella

A partir de les 10 h.

Tapes + ViVine a tastar la selecció de tapes pensades per degustar amb una copa de vi DO Alella.

10.30 h. celler Alella Vinícola

Visita guiada al celler Alella Vinícola

11 h.celler Alta Alella

Visita guiada al celler Alta Alella

11 a 14 h. Plaça d’Antoni Pujadas.

Activitat infantilInflables per a tots els infants.

18 h. Can Lleonart

Presentació dels vins DO AlellaA càrrec dels enòlegs dels cellers DO Alella, amb la col·laboració de la revista Papers de Vi i d’estudiants del Grau Superior de Gestió comercial i màrqueting enològic.

20 a 23 h. Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament

Mostra Gastronòmica

20 a 23 h. Mercat Municipal

Tast al MercatLes parades del Mercat Municipal ofereixen degustacions dels seus productes habituals. Tasta qualitat i gastronomia de proximitat.

21 h. Can Manyé

Nit de la Pansa BlancaUn programa de tres hores amb diverses ac-tivitats que us aproparan al món del vi d’una manera original i suggerent.

22.30 h. Pati de Can Lleonart

Tast Jove de vins DO AlellaAmb una breu explicació de cada vi. Descobri-rem el seu gust i aroma de la mà d’un jove en-tès en vins. Informació al facebook de CEP’S o ceps.alella@gmail.com. Preu: 6 €

23.30 h. Plaça d’Antoni Pujadas

Ball Orquestra Marinada

DIUMENGE 14 SETEMBRE

8 h. Can Lleonart

Despertada Amb els Trabucaires del Vi d’Alella acompa-nyats dels Pedrenyalers i els Trabucaires de Ripoll.

9 h. Plaça de l’Ajuntament

Botifarrada popularPreu: 4 euros.

9 a 23 h. Rambla d’Àngel Guimerà i plaça dels Germans Lleonart

Fira d’artesans

9.30 h. celler Parxet

Visita guiada al celler Parxet

10 h. Avinguda de Sant Josep de Calassanç

23a trobada de colles geganteres

10 h. celler Joaquim Batlle

Visita guiada al celler Joaquim Batlle

A partir de les 10 h.

Tapes + Vi

10.30 h. celler Alella Vinícola

Visita guiada al celler Alella Vinícola En anglès.

10.30 h. Plaça d’Antoni Pujadas

Sardanes Amb la cobla Principal de Llobregat. Trobada de colles veteranes.

10.30 h. Can Magarola

Tallada de raïm per a adults

11 h. celler Bouquet d’Alella

Visita guiada al celler Bouquet d’Alella

12 h. Avinguda de Sant Josep de Calassanç

Cercavila de la Colla de Gegants, Capgrossos, Grallers i Timbalers d’AlellaRecorregut: Avinguda de Sant Josep de Calassanç, Les Heures, Torrent Vallbona, San-ta Eulàlia, Balmes, Plaça de l’Església, Rector Desplà, Plaça de l’Ajuntament, Empedrat del Marxant, Rambla d’Àngel Guimerà (per la calçada), Plaça dels Germans Lleonart, Riera Principal i final a la Plaça d’Antoni Pujadas.

14 h. Pati de Can Lleonart

Dinar JoveVine a dinar amb els i les joves d’Alella. Dinar preparat per l’associació juvenil CEP’S. Més informació al facebook dels CEP’S o enviant un correu a ceps.alella@gmail.com. Preu: 7 euros.

18 h. Alella Vinícola

Conferència-tast “Alella, on vols anar?”A càrrec de Pedro Ballesteros, Master of Wine.

18 h. Oficina de Turisme

Ruta guiada a les vinyes de la Vall de Rials

20 a 23 h. Hort de la Rectoria, la Porxada i Plaça de l’Ajuntament

Mostra Gastronòmica

21 h. Oficina de Turisme

Correfoc infantil amb la Colla infantil dels Diables del Vi d’AlellaRecorregut: Inici al costat de l’Oficina de Tu-risme, Riera Fosca i final a la rotonda de Can Sants “bolet”.

22 h. Parc Gaudí

Havaneres Amb el grup Port Bo i rom cremat preparat per Quico Lluch.

PROGRAMA DE LA 40a FESTA DE LA VEREMA

Parlem amb Joaquim Batlle Ponce de la Festa de La Verema i del sector. Viticultor, fundador i propietari del Celler Quim Batlle, presideix el Con-sell Regulador de la DO Alella.

Quina previsió fan de la collita d’aquest any?

Degut a les poques hores de sol que hem tingut aquest any i la pluja a l’estiu, la collita va més endarrerida, però la previsió és que la producció serà molt similar a la que va fer-se durant l’any passat. D’altra banda, la qualitat del raïm es preveu bona, en-cara que és una mica d’hora per fer afirmacions.

Quin paper desenvolupa el Consell Regulador DO a la Festa de la Vere-ma?

El paper que desenvolupa el Con-sell Regulador a la Festa de la Vere-ma és mitjançant una aportació i la presència de la DO com a institució en els actes de la festa.

Podem dir que la crisi en el sector viti-vinícola no és ja tan forta com temps enrere?

El sector vitivinícola actualment continua en una etapa de crisi que afecta tant al viticultor com als ce-llers.

Quina és la situació de l’ampliació dels municipis de la DO?

L’ampliació de la DO es va fer efec-tiva a finals del 2013 i es va publicar al BOE. Encara que no tenim la res-posta de Brussel·les, els 10 municipis que van entrar a la DO ja poden fer vi, donar d’alta les vinyes a partir de la Verema del 2014 i vendre a nivell estatal com a DO, però no exportar fora de l’Estat espanyol.

Com valoren la situació de la implan-tació dels vins DO Alella, tant al Ma-resme com a fora?

Amb la integració dels 10 nous municipis al Consell Regulador, te-nim dins de la DO tres ciutats im-portants com són Badalona, Mataró i Granollers. Això es molt positiu per a la DO, ja que comptem amb noves oportunitats de mercat.

Quins són els reptes de futur que en-cara la DO?

El principal repte de futur de la DO és arribar a ser un vi reconegut a la ciutat de Barcelona.

JOAQUIM BATLLE. PRESIDENT DEL CONSELL REGULADOR DO ALELLA

“El principal repte de futur de la DO és arribar

a ser un vi reconegut a la ciutat de Barcelona”

FESTA DE LA VEREMA 21 TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2014

FESTA DE LA VEREMA22 SETEMBRE 2014 TRIBUNAMARESME

El setembre també és el mes de la Vinalia Rustica, una recreació de la festa de la verema romana que se cele-bra al Parc Arqueològic Cella Vinaria CAT els dies 27 i 28 de setembre.

El dissabte 27 de setembre, està or-ganitzada una passejada romana per Alella, Teià i el Masnou. El mateix dis-sabte tindrà lloc un sopar de recreació

Torna la Setmana del Vi de la DO

Setembre és el més del vi per excel-lència. A més de la Festa de la Vere-ma, del 19 de setembre al 5 d’octu-bre se celebra la Setmana del Vi DO Alella, que enguany arriba a la seva cinquena edició amb la participació de 18 municipis i més de 70 activi-tats.

Visites a cellers, tastos de vi, pas-sejades per les vinyes amb ponis, activitats infantils, música en viu, visites teatralitzades, gastronomia, ioga, pintura, maridatges, cinema i fotografia són algunes de les activi-tats programades per aquesta set-mana destinada a donar a conèixer la DO Alella. L’acte inaugural serà el divendres 19 a les 19 h a l’àmbit cul-tural d’El Corte Inglés del portal de l’Àngel, a Barcelona. Es tracta de la xerrada ‘La DO Alella i els seus rep-tes de futur’, a càrrec de Quim Bat-lle, president del Consell Regulador de la Denominació, on explicarà les característiques d’aquest territori i els seus vins, i els reptes de futur. En acabar es tastarà de manera gratuï-ta els vins de diferents cellers.

A més de les 70 activitats prepa-rades per aquesta edició, hi ha pro-gramats dos concursos: el III Con-curs de Fotografia DO Alella, on s’ha de capturar una imatge de vi, de vinyes de la zona o bé d’una activi-tat de les incloses en el programa (el guanyador s’endurà com a premi un àpat per a dues persones amb vi DO Alella al restaurant Saló de l’Hotel Can Galvany de Vallromanes), i també el concurs de receptes amb vi DO Alella, amb un lot de vins i un val per gastar al Mercat Municipal del Masnou com a premi.

Dedicada a la promoció del vi i del patrimoni gastronòmic i cultu-ral del territori, la Setmana del Vi està organitzada pel Consorci DO Alella.

Festa Vinalia Rustica

històrica. L’endemà, diumenge 28 de setembre, es reviurà el ritual romà que tenia lloc durant la festa de la Vinalia Rustica, coincidint amb l’inici de la ve-rema, quan es pregava a les divinitats per afavorir el creixement i la madura-ció del raïm. Durant la celebració els més petits podran participar-hi amb una trepitjada de raïm.

Pots consultar tots els actes de la V Setmana del vi DO Alella a:

www.doalella.cat

FESTA DE LA VEREMA 23 TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2014

Arriba el Festival Bouquet d’AlellaEls dies 19, 20 i 21 de setembre, Bouquet d’Alella i Brubaker propo-sen una manera diferent i estimu-lant d’aproximar-se a la cultura del vi. Una experiència inoblidable on el vi, la música i la gastronomia van de la mà. Un entorn natural privile-giat, una fi nca carregada d’història i tot el pes de la tradició familiar. Vins d’agricultura ecològica elaborats sota rigorosos criteris de qualitat. Música d’arrel, propostes exquisi-des, artistes singulars de casa nostra i cuina de proximitat.

La programació és el maridatge defi nitiu de música, vi i gastronomia. Tres delícies sonores que podràs de-gustar juntament amb vins Bouquet d’Alella. Cançons d’arreu del món, essència mediterrània i una experi-ència per als cinc sentits.

Divendres 19 a les 21.30hConcert entre vinyes amb NAMINA

Namina és una de les veus més singu-lars del país. Canta a l’amor i a la vida mentre la seva guitarra s’enfi la sense immutar-se a tota mena de registres. Acostant el jazz a la cançó d’autor i el soul a la bossanova.

Dissabte 20 a les 21.30hConcert entre vinyes amb NÉVOA + VICENÇ SOLSONA

S’ha defi nit Núria Piferrer “Névoa” com una de les grans veus del fado. I

és cert. Però també ho és que el seu registre va molt més enllà. Acompa-nyada d’un guitarrista de llarg recor-regut com és Vicenç Solsona, aques-ta barcelonina es fa seves peces de Caetano Veloso, Tom Jobim o Joan Manuel Serrat. Sofi sticació, tendre-sa i emocions a fl or de pell.

Diumenge 21 a les 10.00hVerema i ruta musical

Viu en directe un moment cabdal del procés d’elaboració del vi. Partici-pa en família d’una experiència tan especial com és la verema i, un cop acabada, comparteix un aperitiu a les vinyes. Tot això, amb una selecció musical d’autèntic luxe. La del perio-dista músical Jordi Urpi (Dr. Baton-ga), tota una eminència en músiques d’arreu del món. Una ruta sonora per les terres del vi, de la Mediterrània als cinc continents.

LA RECEPTA DE L’ÀVIA REMEI

MARQUES D’ALELLAALELLA PANSA BLANCA 2013Marquès d’Alella Pansa Blanca 2013 és un vi on es busca expressar el caràcter mediterrani de la regió i el temperament de la Pansa Blanca.

De color groc amb refl exes ver-

dosos. El seu aroma és intens, franc i afruitat, refl ex propi de la varietat, a on destquen els aromes de fruita blanca com el prèssec i lleugeres notes fl orals. En boca és un vi amb volum i amb un llarg post-gust.

PREPARACIÓ: Posem un quilo de sal en una safata del forn. Empebrem el tros de llom i el posem da-munt de la sal. Amb l’altre quilo de sal el cobrim del tot. Seguidament li tirem el suc de la llimona per sobre. Introduïm la safata en el forn calent durant 1 hora aproximadament.

Si convé, a mig coure el tombem de l’altre costat. Ens el podem menjar tant calent com fred i s’aguan-ta bo a la nevera durant molts dies.

CAP DE LLOM A LA SAL

INGREDIENTS: 1 tros sencer de cap de llom. 2 quilos de sal. Pebre negre. Suc de llimona.

Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cui-nera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

Una imatge de Namina.

ENSENYAMENTRetorn a les aules catalanes plantant cara a l’absentismeAquest és un curs peculiar perquè per primer cop entrarà a les aules de primer, tercer i cinquè de primària la llei orgànica per a la qualitat educa-tiva (Lomce). Alhora s’ha de resoldre com s’aplicarà la sentència del Tribu-nal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un 25% del caste-llà a les aules de cinc escoles.

Mesures judicials i polítiques a ban-da, aquest any per primer cop en els últims quatre cursos, s’augmentarà la plantilla de docents amb 815 professors als centres públics. Aquest increment, però, també va acompanyat d’una pu-jada d’alumnes en el sistema educatiu, que arriba a 1.552.058 (12.031 més que el curs passat). “És un camí de canvi de tendència”, va assegurar la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, el passat 5 de setembre durant la presentació de les novetats del nou curs. En total, hi haurà 64.777 docents en el sistema públic. El que ha baixat respecte al curs anterior és la ràtio d’alumnes per classe. En les classes amb ràtios de 28 alumnes a educació infantil i primària, el descens més significatiu es notarà a P-3. Pel que fa a secundària, hi ha ha-gut una baixada de sis dècimes en les classes de 34 o més alumnes.

AUGMENTEN ELS BARRACONS. Els cen-tres educatius tindran aquest curs un total de 1.026 barracons, són 18 més que l’any passat i la xifra més alta dels últims quatre anys. Tot i així, s’ha re-duït el nombre de centres que funcio-

nen totalment amb mòduls, dels 120 el curs 2008-2009 es passarà a 97 aquest curs. Alhora es construiran deu nous centres -set escoles i tres instituts-, es rehabilitaran o s’ampliaran 16 escoles i cinc instituts i es portaran a terme ac-tuacions de millora en 329 centres.

MÉS BEQUES MENJADOR. El depar-tament atorgarà un total de 69.500 beques menjadors per al curs vinent, 2.136 més que l’any anterior. En 9.500 es cobrirà el 100% del cost del menú -que puja a 6,20 euros- i en 59.500 la meitat de l’import. En total, Ensenya-ment hi destinarà una partida de 42,8 milions d’euros, 2,6 milions més que el curs passat. “Si apareix alguna nova necessitat s’augmentarà la dotació”, va deixar clar Rigau. Per primer cop, més del 90% dels alumnes sabran des del 15 de setembre si se’ls ha concedit aquest

ajut, una de les principals reclamacions de les associacions de pares i mares.

COMBATRE L’ABSENTISME. Les juntes de directors i la inspecció educativa portaran a terme un “estudi global” per combatre l’absentisme escolar. L’ob-jectiu és que es deixin de fer campanes puntuals. Per acabar amb aquest ab-sentisme, la consellera ha demanat la “complicitat” de les famílies, sobretot les que tenen fills a secundària. L’es-tudi analitzarà quan es produeix l’ab-sentisme, en quines matèries i quina relació té amb el rendiment d’una as-signatura i com es recuperen aquestes hores. La taxa d’absentisme “preocu-pant” -l’alumnat que falta a més d’un 25% de les classes i que, per tant, corre perill que no obtingui el títol-és actu-alment de prop d’un 2%.

Redacció

L’educacióartísticaUn informe realitzat per la Fun-dació Botín i un grup d’experts internacionals, amb l’objectiu d’investigar sobre l’educació emocional i social, posa de mani-fest la importància de la creativi-tat en l’àmbit educatiu, així com els seus beneficis a títol personal i les seves possibilitats per gene-rar riquesa i desenvolupament econòmic i social. Per arribar a aquestes conclusions, els autors s’han basat en els treballs fets per James Caterall, a partir d’en-questes a més de 25.000 alumnes dels Estats Units, que donaven a conèixer que els estudiants que s’impliquen en les arts són més propensos a escriure, llegir i fer matemàtiques complexes de “ni-vell superior”, a més de no faltar gaire a classe i ser més feliços a l’escola.

Els treballs de Caterall també analitzen l’evolució de l’alumnat, de manera que s’ha comprovat que els enquestats que han rebut educació artística quan complei-xen els 20 anys tenen un 10% menys de probabilitats de no con-tinuar estudiant i de quedar-se a l’atur que els que no l’han cursat. A més, tenen majors probabilitats de matricular-se en la universitat (17,4%); també són més propen-sos a involucrar-se en activitats de voluntariat (15,4%), establir amistats fortes (8,6%) i votar (20%).

Font: AMIC

T

CLASSES PARTICULARSJORDI BARROSREPÀS TOT L’ANYOfereix classes particulars de repàs i de prepara-ció per a exàmens oficials per a totes les edats i nivells. El repàs de qualsevol assignatura, ja sigui de Primària, ESO, Batxillerat o cicles formatius de grau mig i superior, o la preparació per a la pro-va d’accés a la universitat per a majors de 25/45 anys són algunes de les opcions.Classes fetes a mida segons les vostres preferències tant per a nens, adolescents o adults. Els horaris són de dilluns a dissabte, al matí,a la tarda o al vespre.

INFORMACIÓ AMBCITA PRÈVIA

REPÀS TOT L’ANYVILASSAR DE MARC/ Sant Jaume, 48 àtic 1aTel. 93 750 13 25

REPÀS TOT L’ANYMATARÓBaixada de les Espenyes, 6 1rTel. 662 55 69 28

ENSENYAMENT 25 TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2014

APRENDRE AL MARESME

La teva escola de llengües on aprendre és un plaer

Des de la creació de Bristol House al 1987 com la primera acadèmia d’idio-mes a Vilassar de Mar, ens dediquem al aprenentatge eficient de les llengües estrangeres. El nostre Leiv motiv sempre ha estat el grau de satisfacció avalat pels nostres alumnes.

Fem cursos d’anglès, francès, alemany i espanyol per estrangers –de tots els nivells¬- per a nens en edat escolar a partir de 4 anys, adolescents i adults. Per determinar quin és el curs més indicat als teus interessos i al nivell de la llengua has de passar un examen de nivell gratuït i una entrevista perso-nalitzada.

La nostra metodologia “Effecitive

Learning-BH” s’estableix a partir de l’adquisició de les estructures bàsiques de la llengua fins la incorpora-ció gradual dels elements de major complexitat. Es treballen 4 habilitats de la llengua: Speaking, Reading, Listening i Writing, emfatitzant en l’expressió oral. La denominació genèrica dels nostres cursos “¡Habla ya!” fa referèn-cia a aquest procés d’aprenentatge: no només que parlin la llengua escollida, sinó que la visquin.

Es crea un ambient distès, de confi-ança i agradable (friendly) que propicia la sensibilització de la gramàtica-con-cepte que abasta l’estudi global de la llengua i no merament exercicis teòrics i repetitius.

El logo de Bristol House representa avui un

símbol de autentici-tat, transparència i efectivitat gràcies a la interacció de l’equip de professors (staff)

- alumnes.Aules climatitzades,

grups reduïts, preus assequibles i professors natius i

altament qualificats sobre una base co-herent amb la proposta pedagògica de la COMMON EUROPEAN FRAMEWORK, destinada a dissenyar el pervenir de l’educació actual.

Carres Sant Ramon, 125VILASSAR DE MAR

93 759 44 51 / 610 70 62 91academia@bristol-house.com

BRISTOL HOUSE (VILASSAR DE MAR)

Nenoos arriba als col·legis de la comarca

NENOOS és un mètode educatiu, pioner a Espanya, que té com a objectiu ajudar els escolars a desenvolupar la intel-ligència de manera divertida i eficaç, amb l’Àbac Soroban (àbac japonés) i el Brain Gym®.

Gràcies a la filosofia NENO-OS d’aprendre jugant, els alumnes es diverteixen a la vegada que aprenen, incre-mentant el seu rendiment acadèmic, fent front al fracàs escolar i maximitzant les seves possibilitats d’èxit futur.

El mètode NENOOS millora l’aten-ció, la concentració, la resolució de problemes, la memòria, la creativitat i la lectura, entre d’altres. És per això que el nostre programa es completa amb una àmplia gamma de tècniques didàctiques i tot tipus de jocs educatius, com són els tallers d’Oci Intel·ligent.

Per tal que la imple-mentació de NENOOS

sigui completa i exitosa, compta amb professors específi-cament qualificats (psicòlegs, psicope-dagogs, mestres i

altres professors amb experiència docent

contrastada), els quals

reben una formació específica i són sot-mesos a controls de qualitat periòdics.

A partir d’aquest mes de setembre, NENOOS s’implanta com a activitat extraescolar a les escoles públiques, privades i concertades de la comarca del Maresme, per continuar desen-volupant un mètode que ja funcio-na a altres centres de Catalunya, a Barcelona ciutat, Sant Cugat, Baix Llobregat i Penedès i a centenars de centres educatius de tota Espanya. Ja no hi ha excusa per aprendre de forma divertida! Si vols que Nenoos arribi al teu col·le, contacta amb nosaltres!

Tel. 686 915 162maresme@nenoos.es

www.nenoos.es

NENOOS (MARESME)

ENSENYAMENT26 SETEMBRE 2014 TRIBUNAMARESME

The English Corner, ara al centre de Vilassar de Mar, ofereix l’aprenentatge de diferents idiomes i estades a l’estranger.

Les classes, en grups reduïts, es dividei-xen per nivell d’edat i coneixement. Se’n fan des de nens de 18 mesos a adults. Pels nens en l’edat escolar tenim un programa de migdia amb recollida a les escoles. Els professors tenen les llicenciatures corres-ponents i, a més, anys d’experiència al país i fora. També preparem els alumnes pels exàmens oficials de Cambridge, KET, PET, FCE i CAE. I ara, també, exàmens oficials d’Alemany en el Goethe Institut.

En les noves instal·lacions oferim aules de multimèdia climatitzades, espai infantil, videoteca de préstec i ordinadors.I orga-nitzem estades a l’estranger, fent cursets d’estiu en instituts de renom o estades en famílies d’acollida durant els mesos de vacances. Pel que als preus, mantenim els mateixos de fa 5 anys i també disposem d’un altre English Corner a Barcelona.

Narcís Monturiol, 38 · Vilassar de MarT. 93 754 21 84 · www.theenglishcorner.es

THE ENGLISH CORNER(VILASSAR DE MAR)

DIDÀCTICA MATARÓ (MATARÓ)

A l’actualitat, l’aprenentatge de l’anglès és indispensa-ble, ja que aprendre llen-gües estrangeres permet obrir nous camins així com tenir majors oportunitats dins l’àmbit personal i laboral.

L’aprenentatge d’una llengua estrangera, té una doble funció, doncs per un costat se la considera una eina de comunicació i expressió fonamental per formar part de l’educació i poder conviure amb la resta de ciutadans, i per l’altra també es converteix en una eina que permet el desenvolupament integral de la persona tant personal com intel-lectual.

Nosaltres apostem per un mètode

Ha obert les portes a Mataró el centre docent complementari, Didàctica Mataró, desenvolupat per crear un espai on assolir l’èxit escolar dels alumnes que tinguin algun inconveni-ent que els dificulti aconseguir-lo.

A Didàctica Mataró avaluem i pro-posem el procés integrat adient per a cada alumne. Per fer-ho, disposem de diferents recursos:

DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE TRASTORNS COGNITIUS ASSOCIATS A L’APRENENTATGE ESCOLAR: per aconseguir-ho, comptem, entre altres serveis, amb l’aplicació del sistema Guttmann, NeuroPersonalTrainer®.

PROGRAMES PER A ALUMNES AMB ALTES CAPACITATS: avaluem i apli-

CHEERFUL FAMILY (MATARÓ)

quem programes sociolec-tius per a alumnes amb altes capacitats.

REFORÇ ESCOLAR: apliquem tècniques de reforç escolar en tots els camps, per resoldre dificultats puntuals, o formant part de procediments inte-grats diagnosticats i prescrits.

IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA: desen-volupem un programa d’immersió lingüística en anglès per a infants de 3 a 5 anys.

GRUPS D’INTERVENCIÓ: desenvolu-pem grups d’intervenció amb infants i joves amb necessitats conductuals a

l’escola i a l’entorn familiar.

NEUROPSICOLOGIA: aquest servei està destinat als alum-nes que necessitin consultar aspectes del seu aprenentatge, un

diagnòstic professional i el tractament adient.

El nostre horari és de dilluns a divendres, 10:00 a 13:30 i de 16:00 a 21:00 hores, i els dissabtes al matí, de 10:00 a 14:00 hores.

Camí Ral, 200 · MataróTel. 93 790 89 02

www.didacticamataro.cat www.facebook.com/didacticamataro

educatiu inspirat en cinc pilars molt importants i

que són indispensables per afavorir l’aprenen-tatge de l’anglès. Són els següents:

DISPOSICIÓ A CO-MUNICAR-SE: No aprens

un idioma fins que no l’uti-litzes per comunicar-te.

DESENVOLUPAMENT EDUCATIU EMOCIONAL: Per augmentar la dispo-sició a comunicar-se de l’alumne, que no ho fa, entre altres raons, a causa d’una baixa autoestima, ansietat o temor al ridícul.

MOTIVACIÓ DE L’ALUMNE: Auto-motivació, que és l’extrem oposat a l’avorriment.

DESENVOLUPAMENT D’HABILITATS SOCIO-EMOCIONALS: Per afavorir el treball col·laboratiu a l’aula.

CREATIVITAT: Per suscitar la passió i perdre la por a equivocar-se.

El nostre objectiu fonamental és ensenyar anglès des de les edats més primerenques utilitzant diferents estratègies, respectant i potenciant els diferents ritmes o estils d’aprenen-tatge i a través de propostes que per-metin donar el màxim possible i que, a la vegada, resulti senzill i motivador, és a dir, útil.

Onofre Arnau, 13-15 · MataróTel. 93 790 85 83

www.cheerfulfamily.esinfo@cheerfulfamily.es

APRENDRE AL MARESME

Ofereix classes particulars de repàs i de pre-paració per a exàmens oficials per a totes les edats i nivells. El repàs de qualsevol assigna-tura, ja sigui de Primària, ESO, Batxillerat o cicles formatius de grau mig i superior, o la preparació per a la prova d’accés a la univer-sitat per a majors de 25/45 anys són algunes de les opcions.Classes fetes a mida segons les vostres preferències tant per a nens, ado-lescents o adults. Els horaris són de dilluns a dissabte, al matí,a la tarda o al vespre.

VILASSAR DE MAR: 93 750 13 25MATARÓ: 662 55 69 28

CLASSES PARTICULAR JORDI BARROS(VILASSAR DE MAR I MATARÓ)

MASH és un concepte d’escola pioner que té com a objectiu principal apropar la formació especialitzada en moda i imatge a les necessitats del mercat de treball actual. El nostre format d’ensenyament combina tres factors clau: professionalitat, innovació i dinamisme.

És una escola d’iniciativa privada, però els nostres cursos estan homologats per la Generalitat de Catalunya.

El nostre equip de professorat està format per joves professionals en actiu dins del món de la moda, les passarel·les, la publicitat, el cinema i el teatre.

Oferim cursos pràctics. Des de la primera classe, formem l’alumne per als requisits de la seva professió. A més, comptem amb una àmplia borsa de pràctiques professionals en TV, cinema, teatres, passarel·les, publicitat i showrooms.

La nostra formació té un enfocament internacional; per això, algunes de les assignatures s’imparteixen en anglès i italià.

Considerem que el món de la imatge és dinàmic, com la nostra escola, de manera que col·laborem en diferents projectes amb marques de moda, disse-nyadors reconeguts, fotògrafs, publicistes, professionals del sector televisiu i del cinema.

Comptem amb un espai de 1.029 metres, àmplies aules, biblioteca especia-litzada, sala coffee break i espais adaptats per a les classes de pràctiques.

TAMBÉ ESTEM OBERTS AL PÚBLIC OFERINT ELS SERVEIS DE PERRUQUERIA, MAQUILLATGE I ASSESSORIA D’IMATGE DE DILLUNS A DIVENDRES DE 9H A 14H I DE 16H A 20H I ELS DISSABTES DE 9H A 14H. Per més informació pots adreçar-te a les nostres instal·lacions, ens trobaràs a Camí Ral 244-266 (entrada per la plaça de la Muralla) de Mataró.

www.mashescola.com · 930 133 926 · info@mashescola.com

ENSENYAMENT 27 TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2014

MASH (MATARÓ)

CLASSIFICATS28

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classificats i l’anun-ci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.

COMPRAVENDA

OBJETIVOS NIKON. Vendo 2 ob-jetivos Nikon, uno 18/105, perfec-to, casi sin uso uno 18/200, mejor que nuevo. Los 2 tienen muy poco uso. En Mataró míralos y prueba-los. janoher@gmail.com.

TEBEOS, COMICS, MANGA, CROMOS, àlbums de cromos, llibres, calendaris de butxaca, soldadets de plom i joguines. Tel.630.93.06.16.

MÁQUINA DE COSER ALFA. La vendo por 99 € con mesa. Sr. Al-fonso 607.20.27.64.

MÁQUINA DE DARDOS. Vendo máquina de bar por 499 €. Sr. Al-fonso 607.20.27.64.

VENC ACCIÓ C.A. LAIE-TANA (complex esportiu a Mataró). 70 € (meitat preu nou). Tel.679.20.02.79.

COMPRO CDS. VINILS, LP’S. Pagamos al contado, CD’s, vini-los, LP’s. Pop rock, metal años 60, 70, 80 y 90. Llamar 695.17.69.08.

VENDO ESTANTERÍA TIPO PIC-KING (o de gran carga) de 3 pi-sos. Mide 11,40 m. lineales, 2,50 m. altura y 1 m. de fondo. Fácil montaje. Estado semi nuevo. Tel.657.957.083.

LLIBRES ANTICS. Venc 8 llibres antics (1834-1900) i 40 llibres (1900-1960). mamutjij@hotmail.com

COMPRO VINS I LICORS VE-LLS. Benedictine, Calisay, Char-treuse, Licor Carmelitano... a 30 €s/ampolla. Ampolles plenes i sense obrir. També compro altres vi. jpgcat@hotmail.es

FUTBOLIN 7 EN 1: futbolin, billar, ping-pong, daus, ice-hoquey i més. Model imperial XT. Tamany 122x61x82 cm. Com nou. 110 €. 680.80.98.74.

ENSENYAMENT

CLASSES PARTICULARS JORDI BARROS. Repàs Tot l’any. Des de 1981 al servei del Maresme i del Barcelonès. Repàs Primària, ESO, Batxillerat, Cicles. Vilassar de Mar: 93.750.13.25. Mataró: 662.55.69.28

PROFESSORA LICEU dóna clas-ses piano-violí-llenguatge musi-cal. Nens i adults. Eficàcia i tracte personalitzat. T.650.41.80.18.

CLASSES DE MÚSICA. Guitarra, baix, cant... Aprendre o millorar amb l’instrument, estils, solfeig, harmonia. Tots els nivells. Maresme i Vallès, flexibilitat. 669.27.59.64 mataromusica@gmail.com.

DIVERSOS

TERÀPIES TIBETANES. Espe-cialistes en: medicina tibetana, carta astral, tarot del budes, Reiki. Tel.93.175.73.54.

HERBALIFE Distribuidor Inde-pendiente. Entregamos sus pe-didos a domicilio 24-48 h. www.vallesherbal.es

VACIO PISOS GRATIS: libros, ropa, electrodom., juguetes, etc. herleydavidson@hotmail.com

MÁGIA BLANCA I SEXUAL. Pomba gira, la senyora que sem-pre cumpleix. Serietat i discreció. 673.13.31.01 Sr. Antoni.

MATARÓ. Preciosa habitació per parelles. Màxima discreció. Tel.622.30.98.80.

ENCENS NATURAL I SOLIDARI. Encens natural i solidari. Artesa-nal, fet amb col·laboració d’una Fundació solidària per nens al Sur d’India. mahavayra@yahoo.es

Editor/director: Josep Maria Ponce. C/ Lourdes, 40. 08330 Premià de Mar

Tel. 93 752 52 67 · publicitat@tribunamaresme.cominfo@tribunamaresme.comwww.tribunamaresme.com

Dip. Legal: B-26375-2005Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

El periòdic del Maresmedes de l’any 2002

TRIBUNAmaresmemesames

30.123 EXEMPLARSDistribuïts des d’Alella a Arenys de Munt

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERS

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de

l’habitació del nen, la finestra que no tanca, solucionar una fuita

d’aigua, etc.

Col·laboro amb gent de la meva

confiança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

SALUT IBELLESA SERVEIS PROFESSIONALS

DISSENY GRÀFIC I ALTRES SERVEIS. Ofereixo serveis de dis-seny gràfic, maquetacions i com-posicions, retall i retoc d’imatges professional, creació de targetes, fulletons.... naya_24_64@hotmail.com

PREUS DE MERCAT. Si tens de reformar la teva llar, finca, xalet o comunitat i vols la millor qualitat preu, contacta’ns! Rehabilitació, obres i mantenimts al Maresme. info@grupgabernet.cat

REFORM-AR. Instal·lació, repa-ració i manteniment. Lampiste-ria, fontaneria, paleteria i pintura. Tel.615.010.019. Preus econòmics.

REALIZO PÁGINAS WEB CON ANIMACIÓN. Páginas web a medi-da de todo tipo de temas. Y blogs. Consultar www.portofolarius.web-cindario.com El precio es a nego-ciar. jferrerfunes@gmail.com

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

PROMOCIONS EN NOUS SERVEIS D’ESTÈTICA

DIMARTSTractaments

específics10%

dte.

DIMECRESEn color i

metxes

10%dte.

SOLUCIONS PASSATEMPSSOLUCIÓ SUDOKU 1SOLUCIÓ MOTS ENCREUATS

SOLUCIÓ SUDOKU 3SOLUCIÓ SUDOKU 2

TREBALLOFERTA

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

TREBALLDEMANDA

ESPAÑOLA CON GANAS DE TRA-BAJAR. Soy flexible, buena presen-cia, hablo alemán, domino inglés y francés de tercer nivel. Como re-cepcionista y camarera tengo ex-perencia. Tel.672.87.63.61.

NETEJADORA. S’ofereix neteja-dora per hores amb vehícle per tot el Maresme. Molt económica. Tel.675.49.76.55.

DIPLOMADA EN DIETÉTICA I NUTRICIÓ. Et faig una dieta per 8€ i un seguiment cada 10 dies per 4€. Truca’m Tel.617.18.35.68.

ESPAI DE MATERNITAT I CRIAN-ÇA MIMA’M. Tallers Massatge In-fantil i Reflexologia, assessorament portanadons. Tel.650.95.92.88

PSICOLOGIA SOLIDÀRIA. Sessi-ons de psicologia a preus assequi-bles, a tothom disposat resoldre els conflictes a través de l’autodesco-briment. mahavayra@yahoo.es

QUIROMASSATGE. Reflexologia Podal, Massatge amb Ventoses, etc. Ideal per dolors musculars, contractures, etc. Tel.661.462.532

CHICA SERIA. Se ofrece para dar clases de Word y Excel por horas, coche propio. Tel.617.22.12.89.

FAIG CLASSES PARTICULARS D’INTERNET. Classes particulars d’internet a 5 € l’hora per gent gran i joves. Joan 654.77.81.05.

CLASSES D’ANGLÈS. Títol d’an-glès per l’Escola Oficial d’Idiomes + 3 anys als EE.UU. Preus flexi-bles. Tel.654.26.09.64.

CLASSES PARTICULARS. Pri-mària, ESO, Batxillerat, GES, PQPI, Grau Mig i Superior, Proves Accés majors 25/45, exàmens ca-talà, francès i anglès. Vilassar de Mar. 93.750.13.25.

IMMOBI-LIÀRIA

LLOGUER DE CASA RURAL x FAMILIES I GRUPS. Vine amb els teus i celebra festes d’aniversari, commiats, barba-coa, botifarrades... Demana’ns preu per cap de setmanes. lloguerdetemporada@gmail.com

EL MASNOU. Ocata. Lloguer pis.Ascensor, 70m2, 2 hab.dobles, finestres alum, armaris enc., par-quet, gas natural, certificat ener-gètic, terrassa, orientat a mar. 600€. Particular. Tel.637.20.11.47

RESIDENCIA PARA ADOLES-CENTES TUTELADOS. Alquilo o vendo residencia 3a edad, des-capacitados fisicos o psíquicos. Sr. Alfonso 607.20.27.64.

ARENYS DE MUNT. Plaça d’apar-cament per llogar per 49€/mes. Tel.677.20.90.28.

29 TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2014

PASSATEMPS30

Pau VidalMOTS ENCREUATS

HORITZONTALS: 1. Com a manuscrit és tan insòlit i curiós que sovint és mecanoscrit. La mala peça que toca la guitarra / 2. El mestre de cases el duu a la feina en un maletí. Que crèdul, en Lluís, quan practica el transformisme! / 3. Ànima de puta. Es pot desmentir. El darrer dels mohicans / 4. Viuré per no emborratxar-me mai. Entre l’Èlia i l’Anne han parit una francesa / 5. Les primeres arriben de ma-tinada. M’adreço, i sense necessitat d’interlocutor / 6. Capçal del llit. Es refereix a l’òrbita de Júpiter, la més jovial de totes. Dues en punt / 7. Noies desfer-mades en el moviment partidari de la unió de Xipre a Grècia. Tan pelut que sembla sempre brut / 8. Prou obert i tolerant per acceptar l’ús de l’elastina. Quin fàstic quan s’acaben els xàfecs! / 9. Enemics de Guaitar les Enemigues. L’Estruga, ocult per un grup de berbers del desert / 10. Suprimit per no haver arribat a cinc. Setrill fet a imatge i semblança de l’Oliver / 11. Emboliquen carn. Penjades al terrat per mans de polítics catanyolitzats. Enmig del fum / 12. Plany desesperat davant un cudol decapitat. És al ritme com a la passió l’apàtic / 13. Tall a l’última moda cistercenca. Prou eixuta per treballar encu-nyant moneda.

VERTICALS: 1. Llibret informatiu sobre Escrivà de Balaguer. Remenant l’estuc ha sortit el blasó familiar / 2. Aquesta mustela, en canvi, sembla un híbrid en-tre una rata i en Rafel. Nega tenir cap relació amb en Compay, l’auró americà / 3. Cul de mandril. Tothom les trepitja i no es queixen mai. Dos d’onze / 4. De totes les santes la més despresa. Filaments que es posen per davant dels senyals / 5. Nucli generador de mites. Partidaris de la reproducció per collons. Con-tinua enmig del fum / 6. Al Níger és el més natural. Saludar l’amic bàrbar que es dedica a torrar pa / 7. Al capdamunt. Ca en disputa entre alemanys i france-sos. Passava a finals de primavera / 8. Xucli el nèctar com ho faria un nord-africà. Còrnies deformades per la mort del teixit / 9. Rentar com ho faria un sud-valencià. Seleccionats perquè ocultin les teles / 10. Realitzada com la lluna mateixa. Direcció d’actors?: no, un reialme dels d’abans / 11. Del zulu al vudú. Llancin el gargall de la pitjor manera. Símptomes d’icterícia / 12. Preparats per a l’espera que els han dit. Prou babaua per ficar-me una herba a la xiruca.

LA VINYETA Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

SUDOKUS

Cada mes Tribuna Maresme sorteja quatre entrades dobles als 8 CINEMES ARENYS. Trobeu la T de Tribuna amagada en algun dels anuncis, indiqueu-nos-ho enviant-nos un correu electrònic tot proporcionant-nos les dades de contacte (nom complet i població) a l’adreça promocio@tribunamaresme.com. El sorteig del concurs es farà 15 dies després de la publica-ció del periòdic.

Els guanyadors rebran un mail de TRIBUNA MARESME el mateix dia del sorteig. S’hauran d’acreditar a les taquilles dels Cinemes Arenys on els donaran les entrades. Aquestes són vàlides de di-lluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen. Els guanya-dors de l’edició d’agost van ser: Esther Mora Vilanova, Albert Pedro Boixet, Ruth Ramentol Rivas, Salvador Mataró Vilà.

CONCURS TROBA LA ‘T’

31 TRIBUNAMARESME SETEMBRE 2014