Tribunamaresme 231

Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, El Masnou, Mataró, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt

TRIBUNAM A R E S M E

Número 231. del 9 de setembre al 7 d’octubre de 2009

El periòdic del Maresme des de l’any 2002 Controldistribució gratuïta

www.tribunamaresme.com

exemplarg r a t u ï t

ACN

/ Jordi PujolarC

EDID

A

Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, El Masnou, Mataró, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt

Polèmica consulta sobiranista a Arenys de MuntEl referèndum sobre la independència de Catalunya genera un gran debat social. Pàg. 3

TRIBUNA Maresme sortirà cada mes en format de revistaA partir del 8 d’octubre canviarà continguts i apostarà per la informació comarcal de fons. Pàg. 2

MATARÓ. L’Ajuntament aprova el mapa de capacitat acústica per plantar cara al soroll Pàg. 4

PREMIÀ DE MAR. La UAB assessora l’Ajuntament en la diversitat religiosa Pàg. 5

La XXXV Festa de la Verema acosta la viticultura del Maresme al públic Pàgs. 8 a 12

Canet de Mar es torna a vestir de modernisme a la 2a Fira Mercat

Fires

Pàgs. 14 i 15

EnsenyamentNotícies i ofertes comercials sobre ensenyament i formació

Pàgs. 16 a 19

AgendaPropostes i activitats de la comarca i la Diada

Pàgs. 22

2 - del 9 de setembre al 7 d’octubre de 2009

editorial

Periòdic setmanal informatiu del MARESME

Camí Ral 495, 3r 4a · 08302 MataróTel. 93 799 18 40 · Fax 93 799 86 35

[email protected]ó@tribunamaresme.com

Edita: Grama-Press, S.L. Dip. Legal: B-26375-2005Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

30.170 exemplarsDifusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió

COMARCA

COMUNICACIÓ

TRIBUNA serà mensual i amb més informació

Amb el canvi d’orientació editorial, el nou TRIBUNA Ma-resme ampliarà la paginació i el percentatge d’espai dedicat a redacció, amb entrevistes i re-portatges dels principals temes informatius del mes i una nova agenda comarcal. En l’àmbit comercial, el canvi vol oferir als anunciants un mitjà que durant un mes serà a les cases dels lectors i que rendibilitzarà així la seva inversió publicitària.

TRIBUNA Maresme - Mes a Mes es publicarà en format de revista (26,5 x 32,5 cm), a tot color, amb un mínim de 32 pàgines i una tirada de 35.000 exemplars, distribuïts a més d’una vintena de localitats de la comarca.

L’empresa editora inicia així aquesta nova etapa com a mit-jà de comunicació comarcal, amb la voluntat i la il·lusió de millorar la seva presència en un nou espai i d’esdevenir un nou referent de la premsa

gratüita de qualitat al Mares-me. D’altra banda, amb aquest canvi, el mitjà passarà a reflec-tir l’actualitat de la comarca desenvolupant-ne els temes principals, amb més profundi-tat i anàlisi del que permet el model actual.

Les primeres capçaleres lo-cals de TRIBUNA van néixer el 2002 amb un suplement comú, ‘El Maresme’, que es va transformar en la capçalera actual TRIBUNA Maresme. En aquesta etapa com a setmana-ri, s’ha donat cobertura a les notícies de proximitat, arribant puntualment cada setmana als nostres lectors amb una informació rigorosa dels fets més representatius i també apostant pels articles d’opinió d’un àmbit plural de la societat maresmenca.

NOVES SECCIONSLa nova publicació s’es-

tructurarà en seccions com

‘L’entrevista’ a un personatge destacat o ‘El tema del mes’, que analitzarà amb profunditat i en clau de reportatge alguns dels fets més importants. D’al-tres apartats de la publicació seran ‘Món municipal’, amb reportatges de les localitats; ‘Gent del Maresme’, notícies sobre persones i entitats; una secció de ‘Perfils’ i ‘Els fogons

Una mostra de diverses portades del setmanari TRIBUNA Maresme.

Premis per les fotos de l’estiu al Maresme

Detinguts per robar a l’interior de camions

MARESME. El Consorci de Turisme del Maresme ha or-ganitzat, per segon any conse-cutiu, el concurs de fotografia digital Les meves vacances a la Costa de Barcelona-Maresme. Tothom que vulgui participar-hi ho té molt fàcil, només cal fer una foto d’algun indret o element de la comarca que li hagi agradat i enviar-la a través del formulari que es pot trobar

al web www.costadebarcelona-maresme.cat abans del dia 30 de setembre. Les imatges han d’estar relacionades amb set temàtiques de turisme: el de sol i platja, el familiar, el rural, l’ac-tiu-esportiu, el cultural, el gas-tronòmic o el de relaxació. Els participants a aquest certamen podran guanyar diversos premis que han aportat establiments i empreses turístiques. Red.

MATARÓ. Els Mossos d’Esqua-dra van detenir el passat 25 d’agost dos homes per robar a l’interior de sis camions a Mataró. Els dos arrestats van ser sorpresos amb material presumptament sostret pocs minuts abans d’un camió es-tacionat a la zona del Pla d’en Boet. Els detinguts són de na-cionalitat espanyola i veïns de Mataró i els presumptes autors

de sis robatoris amb força a interior de vehicle entre el 22 de juny i el 6 d’agost. D’altra banda, la policia també els ha relacionat amb cinc robatoris amb força més, tots del tipus teloner, una modalitat que consisteix a trencar la lona del camió durant la nit i buidar-ne la càrrega, aprofitant que el conductor està descansant amb el vehicle estacionat. ACN.

TRIB

UN

A M

ARE

SME

Aquesta edició és la darrera que TRIBUNA Maresme surt com a setmanari. El proper número es publi-carà el 8 d’octubre en un nou format i amb una nova línia editorial. L’empresa editora recondueix la capçalera com a mensual, apostant per donar més informació en clau d’entrevistes i reportatges.

del Maresme’, que destacarà la millor gastronomia comarcal. També es comptarà amb una àmplia agenda i un espai per-manent d’opinió, així com les seccions puntuals ‘El Maresme vist des de fora’, ‘Comprar a la comarca’, ‘El Maresme escriu’ o ‘Noves Tecnologies’, entre d’altres.

TRIBUNA MARESME

Un nou mitjàal servei dela comarcaTRIBUNA Maresme tanca amb aquesta edició la seva etapa com a setmanari i a partir del pròxim 8 d’octubre apareixerà, periòdicament, un cop al mes amb un nou tractament infor-matiu i una nova imatge grà-fica. L’empresa editora obre d’aquesta manera un altre cicle i aposta per un nou model com a mitjà de comunicació a la comarca. Vam començar la publicació de la capçalera des d’un posicionament local, hem seguit durant anys com a set-manari i ara volem fer un altre pas com a revista mensual que reflecteixi els grans temes de

TRIBUNA Maresme aposta per un nou model, canvia format i continguts i reorienta la informació

fons de Mataró i del Maresme, amb especial incidència en l’actualitat i les persones que són els protagonistes de la vida diària de la nostra comarca. Des d’aquesta nova orientació, volem expressar un cop més el nostre agraïment a tots els lectors, anunciants i agents so-cials que ens han donat suport fins al moment i amb qui també esperem comptar en la nova direcció editorial que la nostra publicació comença ara.

3del 9 de setembre al 7 d’octubre de 2009 -COMARCA

FARMÀCIA

VIAYNACARRER DE LA PLAÇA, 94

93 751 51 94 - 93 751 16 97P R E M I À D E M A R

CENTRE D’ESPECÍFICS

Obert de 9 a 22hTOTS ELS DIES DE L’ANY

Arenys de Munt vol votar per la independència

“Està vostè a favor que Catalunya sigui un Estat sobirà, social i democràtic?”. Aquesta és la polèmica pregunta que els ciutadans d’Arenys de Munt podran respondre el 13 de se-tembre enmig d’una tempesta mediàtica i un gran debat en el qual s’ha dit gairebé de tot. La consulta sobiranista, organitza-da pel Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació (MAPA), amb el suport al ple de la ma-joria de forces polítiques locals, s’ha enterbolit més després que la Conselleria d’Interior va autoritzar el mateix dia una ma-nifestació de Falange Española, posteriorment posposada al dia 20. També, quan un jutjat de Barcelona va anul·lar l’acord de ple suport a la convocatòria de consulta al considerar el re-curs presentat per l’Advocacia de l’Estat que diu que l’Ajunta-ment arenyenc s’ha extralimitat en les seves competències.

L’alcalde d’Arenys de Munt,

Carles Mora, explica que si ju-dicialment no se’ls autoritza a fer la consulta a la sala munici-pal, “es pot salvar la disposició llogant la sala a la comissió”. Mora afegeix que “si no, molts veïns s’han ofert a deixar el seu espai per fer-la”. Precisa-ment, el passat 7 de setembre, Mora va anar acompanyat de l’advocat i diputat d’ICV-EUiA Salvador Milà a la jutgessa que porta el cas, amb l’objectiu de defensar la legalitat de la con-sulta del dia 13.

L’alcalde també explica que unes 6.000 persones del mu-nicipi (els majors de 16 anys) podran votar a la consulta, només portant el DNI o el certificat d’empadronament. Hi haurà quatre urnes a la sala municipal i compten amb el suport d’entitats i associacions locals i 70 voluntaris vinguts de fora.

D’altra banda, com a mostra de suport a la consulta, unes

600 persones van assistir el passat dia 5 a un acte a la sala municipal en el qual van parlar dirigents nacionals de diverses forces polítiques : Àngel Colom (CiU), Anna Simó (ERC), Jordi Fàbrega (En-tesa de Progrés Municipal) i Francesc Ribera, ‘Titot’ (CUP). En les seves intervencions van coincidir que Arenys de Munt

Fàbrega, Simó, Colom i Titot, a l’acte de suport del 5 de setembre.

26 municipis tindran un fons d’emergència

Societats i cultures dels nouvinguts

MARESME. 26 municipis de la comarca de menys de 20.000 habitants disposaran d’un fons per a emergències socials. El Consell Comarcal del Mares-me (CCM) i el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, han signat el contracte-programa de serveis socials per al 2009. La principal novetat d’aquest conveni és la creació d’aportacions extraor-

dinàries per a emergències so-cials i l’increment d’aportació pel SAD de dependència. El finançament que la Generalitat traspassarà aquest any al CCM ascendeix a 4.286.050 euros. Aquesta xifra representa un increment del 42% respecte als 3.018.518 euros de l’any 2008. Enguany també es crea una par-tida extraordinària per fer front a l’impacte de la crisi. Red.

MARESME. El CCM organitza un curs de 20 hores a través del Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme, amb el suport tècnic i econòmic de la Diputació de Barcelona, a través del Servei de Polítiques de Diversitat i Ciutadania. L’acció formativa se centrarà en Les societats i cultures de les persones nouvingudes: Marroc, Xina, Romania i Equador i està

orientada tant a tècnics com polítics de les àrees i les regido-ries de diversitat i ciutadania del territori, així com a altres pro-fessionals que tinguin interès a aprofundir en els continguts del curs, que analitza l’arribada de nouvinguts i les propostes d’integració interculturals. Es realitzarà els dies 15 d ́octubre, 5 i 26 de novembre, i 17 de desembre. Red.

ACN

Tot està a punt perquè el proper 13 de setembre els ciutadans d’Arenys de Munt puguin participar en la consulta popular per la independència de Catalunya. El tema, però, ha generat una gran polèmica i debat que ha transcendit les fronteres locals i ha marcat l’actualitat informativa en els darrers dies.

ha obert un nou procés polític “des de baix”, en la resposta desproporcionada de l’Estat, que cal unitat entre les diferents forces nacionalistes i extendre aquest procés. De moment, d’altres ajuntaments catalans han anunciat el seu suport, com el d’Argentona i alguns, altres referèndums.

Redacció

4 - del 9 de setembre al 7 d’octubre de 2009 MATARÓ

Mataró planta cara al soroll de la ciutat

MATARÓ El mapa de capaci-tat acústica, que per llei han d’aprovar els municipis de més de 100.000 habitants, estableix els nivells òptims d’emissió de sorolls. Mataró disposa d’aquesta manera d’una eina normativa que presenta la realitat acústica del municipi i assigna els nivells d’immissió òptims en cadascuna de les zones que s’han diferenciat. En definitiva, però, l’objectiu principal d’aquest document és

MATARÓ

‘Fluxus’, a la plaça del Cafè de MarL’escultura ‘Fluxus’, de l’artis-ta barceloní Marcel Camps, presideix la plaça del Cafè de Mar des del passat 29 de juny, quan va fer-se l’acte inaugural. ‘Fluxus’, amb una dimensió de 242 cm d’alçada, 190 cm de llargada, 130 d’amplada i un pes de 1.500 kg, simbo-litza el moviment de la ciutat a través de les seves vies de comunicació i el moviment en el cap de les persones, fruit del pensament. L’escultura està formada per diversos camins que s’entrecreuen. Red.

MATARÓ

Intervenció artística sobre el 09 09 09El col·lectiu els n9u n9us orga-nitza aquest 9 de setembre una singular exposició al carrer Nou de Mataró, amb l’actuació de Pau Riba. La mostra consta de 99 caixes de plàstic amb una nou a dins que 99 creadors han convertit en objectes artístics. També s’exposarà a la sala Cai-xa Laietana del 9 de novembre al 9 de desembre. Red.

conèixer la realitat acústica de la ciutat, un coneixement que ha de ser numèric i geogràfic per permetre una gestió del territori basada en l’aplicació de la llei que marca uns límits numèrics (dB) per la contami-nació dels sorolls existents en les diferents zones. La realització d’aquest mapa és fruit d’una tasca transversal de la secció de Llicències d’activitats de l’Ajuntament de Mataró i l’Àrea d’acústica de

l’Escola Universitària Politèc-nica de Mataró, amb la col-laboració de diversos serveis de l’Ajuntament. Durant el procés s’han con-sultat diferents fonts d’infor-mació i s’ha realitzat una zo-nificació acústica de Mataró que divideix la ciutat segons la sensibilitat pel que fa a sorolls: alta, moderada, baixa i també zones de règim especial, se-gons informa l’Ajuntament.

Redacció

La vida diària d’una ciutat està carregada de remors de tot tipus.

El mapa de capacitat acústica va ser aprovat inicialment en el ple de l’11 de juny i definitivament en el del passat 3 de setembre. L’objectiu del document és conèixer la realitat acústica de la ciutat i poder-la gestionar millor.

Mor als 66 anysl’advocat Pep Manté

Torna la bandera verda a les platges de Mataró

MATARÓ. El passat 20 d’agost va morir Pep Manté, reconegut advocat laboralista, un dels fundadors del Col·lectiu Ronda d’advocats, vinculat política-ment a ICV i al cooperativisme. Des del Col·lectiu Ronda es va definir Manté com ‘“un home de compromís social i polític, advocat polivalent, agosarat i dur en les negociacions amb

els contraris quan es tractava de temes laborals i tendre amb els clients, als qui donava tot el seu recolzament i energia”. Manté va morir als 66 anys víctima d’una llarga malaltia a la masia de Can Fulló, a Òrrius, casa pairal i seu de reunió, tre-ball i lleure del Col·lectiu i on es va fer el seu comiat el passat 21 d’agost. Red.

MATARÓ. L’Ajuntament de Mataró va desactivar el passat 3 de setembre el Pla d’actuació municipal per contaminació accidental de les aigües mari-nes, que des del dia 2 a la tarda es trobava en fase d’alerta per la presència a les platges de restes d’hidrocarburs d’origen desconegut. Les quatre platges del municipi van poder, així,

tenir hissada la bandera verda que garanteix el seu bon estat per al bany. Les taques, possi-blement de cru, van aparèixer a tres platges de la ciutat –Sant Simó, El Callao i Varador– en uns 3 quilòmetres de costa. Tenien forma de galeta de prop d’1 centímetre de diàmetre, que s’anaven dipositant a la sorra, on trenquen les ones. Red.

TRIBUNA MARESME

TRIBUNA MARESME

5del 9 de setembre al 7 d’octubre de 2009 -BAIX MARESME

LES VEUS DEL TER ESTRENEN AL MARESME UNA ALTRA HAVANERA DE L’ÀVIA REMEIL’estrena es farà en el marc d’una cantada d’havaneres a l’Ateneu Arenyenc d’Arenys de Mar

www.aviaremei.com · Ateneu Areneyenc:Anselm Clavé, 20-22. Arenys de Mar

L’Àvia Remei, la popular cuinera mataroni-na, ja té una havanera. Tothom qui vulgui podrà escoltar-la el proper 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, a les sis de la tarda, a l’Ateneu Arenyenc d’Arenys de Mar.

La cantada d’havaneres es farà en el marc del 125è aniversari de l’entitat. D’altra

banda, serà el grup Les Veus del Ter l’encar-regat d’estrenar al Maresme l’havanera de l’Àvia Remei i durant l’acte també interpre-tarà cançons el grup La Bella Lola.

L’Àvia Remei convida a tothom qui ho desitgi a assistir a aquest acte. A dalt a a l’esquerra, imatge de la

preestrena de l’havanera de l’Àvia Remei. A baix a l’esquerra, Imatge de l’estrena de de l’havanera. A sobre d’aquestes línies, l’escola de futbol de Sabadell.

Mn. Cinto Verdaguer, 5Tel. 93 752 27 41 · Premià de Mar

PREMIANENC

NETEJA EN SECBUGADERIA

Com resoldre el pluralisme religiós

PREMIÀ DE MAR. El conflicte de la mesquita que va viure el municipi no fa massa temps i que va tenir un gran ressò me-diàtic, ja va deixar entreveure que resoldre la pluralitat religi-osa demana difícils equilibris. Ara, l’Ajuntament premianenc ha reprès el tema i fent un nou pas la UAB l’assessorarà en ma-tèria d’́integració de diversitat religiosa .

El motiu de la col·laboració és, segons informa l’Ajun-

VILASSAR DE MAR

Millores als jocs de la plaça Geroní GelpíL’Ajuntament de Vilassar de Mar ja ha finalitzat la primera fase de millora de la majoria d’àrees de joc infantil de la localitat. Ha consistit en la instal·lació de paviment de cautxú per evitar danys en les caigudes i de jocs més dinàmics, participatius i moderns. La darrera d’aquestes actuacions ha estat a la plaça de Geroní Gelpí. També s’ha enllestit la reparació i pintada de les tanques de seguretat dels parcs Vicenç Martí, Maria Vidal (Sorli), Maria Vidal (del Cuc) i Rosa Sabater. Red.

EL MASNOU

Participació oberta alconcurs fotogràficPer dotzè any, el Patronat Muni-cipal i l’Ajuntament convoquen el Concurs de Fotografia. El lema d’enguany és “El Masnou, vila cultural, gastronòmica i ma-rinera” i s’hi poden presentar els treballs fins al 26 de setembre, a la seu del Museu Municipal de Nàutica, a la Casa de Cultura o a la seu de l’Associació Fotogrà-fica El Masnou (FEM). Red.

tament, regular i gestionar adequadament el pluralisme religiós i la multiculturalitat so-cial del municipi, que són una realitat creixent, per garantir una convivència enriquidora i de qualitat cívica entre veïns.

En concret, serà el Depar-tament de Dret Públic i Ci-ències Historicojurídiques de la UAB, a través de l ́Àrea de Dret Eclesiàstic de l’́Estat, qui s’́encarregarà d ́aquest asses-sorament. D’altra banda, tindrà

dues línies d ́actuació: l’́estudi, organització i posada en pràc-tica d ́actuacions relatives a la mediació intercultural, amb l’objectiu d’informar i asses-sorar els ciutadans en matèria de drets i deures de la llibertat religiosa. A més, l ́emissió de protocols, informes i dictàmens jurídics relatius a les polítiques d‘integració de la diversitat religiosa, el fenomen de la im-migració i la multiculturalitat.

Redacció

Premià ha incorporat, en els darrers anys, població de procedències molt diverses.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) assessorarà l’Ajuntament premi-anenc en matèria d’integració de diversitat religiosa amb l’objectiu de garantir una convivència enriquidora i de qualitat cívica entre els veïns.

El PP expulsa del partit el seu regidor

Cabrera vol solució definitiva per al litoral

VILASSAR DE MAR. El PP local ha expulsat del partit el seu únic regidor i portaveu a l’Ajuntament, Abraham Cobo. Fa uns mesos li van obrir un expedient disciplinari després que fos crític amb l’elecció de la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, en un arti-cle sobre la desafecció política en l’espai reservat als partits

polítics del butlletí municipal. Des de llavors, la relació amb la direcció local s’ha anat tensant i després de resoldre’s l’expe-dient, el PP vilassarenc li ha notificat l’expulsió i reclamat l’acta de regidor. Els populars ara estan pendents de la decisió de Cobo, que podria continuar com a regidor no adscrit al con-sistori vilassarenc. Red./ACN

CABRERA DE MAR. L’alcalde de Cabrera, Joan Vilà, acom-panyat de membres del go-vern municipal, va visitar el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, el passat 4 d’agost. Amb ell van poder parlar de la pro-blemàtica que afecta la platja del municipi, que constant-ment es queda sense sorra. “Li

vam transmetre que demanem una solució definitiva per a la platja i no posar una paret fron-tal al Port de Mataró”, assegura Vilà, que afegeix que va sortir “satisfet de la reunió”. Segons l’alcalde, se’ls va emplaçar a tractar d’aquí a uns mesos una possible solució. L’Ajuntament també ha obert diàleg amb el Port de Mataró. Red.

CEDIDA

TRIBUNA MARESME

6 - del 9 de setembre al 7 d’octubre de 2009 BAIX MARESME

Vilassar de Mar, a la festa de Daimiel

VILASSAR DE MAR. El passat 31 d’agost, Daimiel, ciutat manxega agermanada amb Vilassar de Mar des del 2001, va començar la festa en honor a la Virgen de las Cruces.

Per part de l’Ajuntament de Vilassar de Mar van ser-hi presents l’alcalde, Joaquim Ferrer, el regidor de Governa-ció, Ismael Duran, i el regidor d’Esports i Joventut, Josep Solà. Els van acompanyar dos dels tres fotògrafs vilassarencs

CABRERA DE MAR

La nova biblioteca Ilturo triplica usuarisCabrera de Mar va estrenar abans de l’estiu la nova bibli-oteca Ilturo, un equipament projectat pel govern munici-pal anterior (ERC), però que s’ha encarregat de posar en marxa l’actual govern (GxC i CiU). El centre està integrat en la Xarxa de Biblioteques de la Diputació, té un fons de 10.500 llibres, 1.500 docu-ments audiovisuals, 45 títols de revistes i 7 diaris, així com un fons local del municipi en un edifici de nova planta de 360 m2. En uns pocs mesos la biblioteca ha triplicat els usuaris, tal com explica la directora del centre, Raquel Rodríguez. D’altra banda, la regidora de Cultura de Ca-brera de Mar, Elisabet Cusí (CiU), assegura que “pensem que la biblioteca ha de ser un motor cultural del poble, no un lloc on únicament es va a estudiar”. En aquest sentit, el nou centre, on ja s’han fet activitats per a infants, comen-çarà el proper 29 d’octubre un cicle de tertúlies literàries amb l’escriptor i professor Toni Sala. D’altra banda, se-gons Cusí, també “hi havia la necessitat d’un equipament així per a joves d’entre 16 i 20 anys que no hauran de marxar de la població per trobar-lo”· La biblioteca disposa de di-verses sales, com la d’estudis i d’ordinadors amb Internet i zona wi-fi. Red.

de l’exposició “Visions Creua-des”, darrera activitat sorgida fruit de l’agermanament entre les dues localitats. Aquesta mostra es va poder veure durant la Festa Major de Sant Joan, a Vilassar de Mar i el mateix 31 d’agost a la tarda es va inaugurar a Daimiel.

D’altra banda, l’Ajuntament de Vilassar de Mar també ha participat en la coordinació de la catifa, d’uns 100 metres de longitud, per on durant les

festes va passar la processó de la Virgen de la Cruces. Segons també informa l’Ajuntament vilassarenc, una desena de ciutadans que a Vilassar de Mar s’encarreguen de les ca-tifes del Corpus, van coordinar els treballs d’aquesta catifa que els daimieleños omplen amb serradures tenyides de diferents colors i que enguany tenia flors heràldiques com a motiu decoratiu.

Redacció

La Festa Major de Daimiel ha comptat amb la participació dels vilassarencs.

La relació entre Vilassar de Mar i la ciutat manxega de Daimiel es va refermar un any més. Així, el passat 31 d’agost, en el marc de la festa major d’aquest municipi, hi va ser present una delegació amb representants vilassarencs.

Prevenció a la platjaper a infants i adults

Conveni entre Creu Roja i Illa Fantasia

VILASSAR DE MAR. Una tren-tena d’infants i una vintena d’adults van participar el passat diumenge 23 d’agost a l’activi-tat “Gaudim de la platja sense riscos”, organitzada per la Regi-doria de Serveis Socials, Sanitat i Família amb la col·laboració de l’empresa de salvament i socorrisme Proactiva. La bona acollida va motivar que se’n

fessin dues sessions a la platja de l’Astillero. L’activitat, lúdica i informativa, va servir perquè els infants coneguessin els ris-cos que comporta l’exposició al sol, què fer en cas de picades de meduses i aprendre el sig-nificat de les banderes. En el cas del taller adreçat al públic adult, se’ls va donar nocions de primers auxilis. Red.

BAIX MARESME. El passat 6 de setembre va fer-se la signatura de conveni de col·laboració entre Creu Roja Premià de Mar, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt i el parc aquàtic Illa Fantasia. D’aquesta manera, s’ha arribat a un acord amb el parc aquàtic, on cada any s’́hi celebrarà una jornada benèfica a favor de l’assemblea Local de

la Creu Roja. Aquesta jornada, a més, servirà com a punt de trobada lúdic de tot el personal voluntari, socis, treballadors i col·laboradors de Creu Roja. En l’́acte de signatura hi van intervenir els presidents auto-nòmic, provincial i local de la Creu Roja i els alcaldes de Premià de Mar, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. Red.

CEDIDA

7del 9 de setembre al 7 d’octubre de 2009 -ALT MARESME

ACN

La remodelació de la Riera, endavant

ARENYS DE MAR. La riera d’Arenys de Mar és un espai vital per a aquest municipi i un punt emblemàtic de la vida diària dels arenyencs, ja que es tracta del principal eix de co-municació, històric, comercial i social de la localitat.

Està previst que aquest di-mecres 9 de setembre a les 21h, a la sala Josep M. Arnau del C.C.Calisay, tingui lloc la presentació del Projecte de remodelació de la part baixa de

la Riera, un projecte urbanístic molt important perquè afecta el cor de la vila.

Segons informa l’Ajuntament, s’ha programat que al llarg de la sessió es pugui conèixer el pro-jecte, que entre d’altres temes preveu el que haurà de passar amb les lloses de la Riera. També, s’explicaran els meca-nismes perquè qui vulgui pugui fer arribar la seva opinió. Així, un segon pas, entre el 9 i el 17 de setembre, serà un procés

obert amb espais d’informació i participació per poder copsar l’opinió de la ciutadania sobre aquesta proposta.

La Generalitat de Catalunya ha concedit a través del PUOSC, una subvenció de 375.000 euros per al cobriment de la riera d’Arenys de Mar, en el tram comprès entre els carrers Santa Clara i J. Rigau. Es preveu redactar el projecte el 2010 i executar-lo el 2011.

Redacció

La Riera d’Arenys de Mar és un dels espais més emblemàtics d’aquesta localitat.

L’Ajuntament d’Arenys de Mar explicarà aquest setembre als ciutadans el projecte de remodelació de la part baixa de la Riera de la localitat, que es vol executar l’any 2011. El consistori vol comptar amb la participació ciutadana.

CEDIDA

CALELLA. Les Jornades Internaci-onals Folklòriques de Catalunya van donar el passat 1 de setembre a Calella el tret de sortida d’una edició, la 37a, clarament marcada per la crisi. Enguany, el calendari s’ha reduït d’onze a vuit dies, els grups participants de vuit a sis i els municipis que han acollit els espectacles han passat de 28 a 20. Des d’Adifolk, l’entitat organitza-dora, s’explica que l’any vinent s’intentarà tornar a recuperar el farciment de calendari d’edicions anteriors. ACN.

TORDERA. Un home de 52 anys, Angel Luis D. F., veí de Blanes i de nacionalitat espanyola, va morir el passat 26 d’agost i una altra persona va resultar ferida greu en la col-lisió entre dos cotxes i un camió a Tordera. L’accident va produir-se uns minuts abans de les tres de la tarda, a l’alçada del quilòmetre 683 en sentit nord de la N-II. En el sinis-tre també van resultar ferides lleus dues persones més. ACN.

La multiculturalitat es dóna cita a Calella

Mor un home en una col·lisió entre vehicles

ERC demana que un tram de la platja de Malgrat sigui nudistaMALGRAT DE MAR. Anar despullat a la platja de Malgrat pot costar-li a una persona que practica el nu-disme fins a 200 euros de multa. L’ordenança de civisme aprovada l’any passat així ho preveu, excep-tuant les zones habilitades per a aquesta pràctica, que actualment no existeixen. L’alcaldessa, Con-xita Campoy, diu que la gent s’ha d’”autorregular” perquè “pot haver-hi gent a qui no li agradi”. El grup municipal d’ERC proposa que un tram d’uns 500 metres de la platja de La Conca es delimiti com a platja nudista. El Club Català de Naturisme demana que desaparegui de l’ordenança la prohibició al fet d’anar despullat a la platja. ACN.

Normalitat després de la taca de fuelLLAVANARES. L’Ajuntament de Llavaneres va fer hissar el passat 3 de setembre la bandera vermella durant gairebé tres hores a la platja per les restes d’hidrocarburs detec-tades la tarda del 2 de setembre a Mataró i en uns tres quilòmetres de costa del Maresme. El consistori va seguir les indicacions de l’empresa encarregada de vigilar les platges del municipi. A les tres de la tarda, però, la situació es va normalitzar. En un primer moment es va aixecar la bandera groga i llavors la verda. Tot i això, l’alerta es va mantenir com a mesura preventiva. ACN.


XXXV FESTA DE LA VEREMA

La collita de raïm a Alella ha comen-çat abans del que és habitual. La forta calor dels darrers mesos ha obligat que sigui així i ara el sector vinícola només espera que les pluges que no han cai-gut fins ara no es concentrin en forma de fortes tempestes. Tot i l’avançament de la collita, la producció d’aquest any tindrà un ‘bon nivell’, comparable a la de l’any 2003, ha assegurat l’alcalde de la població, Andreu Francisco. L’alcalde va donar aquestes explicacions el passat 3 de setembre, durant la presentació de la Festa de la Verema, que ja arriba a la seva 35a edició i que, com ha passat en els últims anys, continua reinventant-se amb noves iniciatives.

L’alcalde d’Alella va explicar que la Festa de la Verema és un dels elements que millor representa la imatge de mar-ca del municipi, presentada recentment, ‘Alella, talent i vinyes’. La festa, afegeix l’alcalde, continua evolucionant ‘’amb intensitat”, per potenciar molt més el món del vi, perquè tingui més presència en la que és la seva festa.

Així doncs, enguany es presenten algunes novetats que, any rere any,

Les vinyes d’Alella preparen un vi de ‘bon nivell’ tot i que la forta calor ha obligat a avançar la collita

reconfiguren la festa. En aquesta edi-ció hi haurà recorreguts per les masies d’Alella; es potenciarà el nou Centre d’Acollida Turística (CAT); es farà una exposició participativa sobre la verema, i es presentarà el nou Grau Superior de Gestió Comercial i Màrqueting Enolò-gic, que es començarà a impartir aquest curs 2009/2010.

Pel que fa als grans noms de la Festa de la Verema, en aquesta edició desta-ca la veïna d’Alella i sommelier, Rosa Vila, que serà la pregonera de la festa; l’empresari Quim Vila, que oferirà una conferència; i el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, que serà present el dia de la inauguració oficial de la festa.

Pel que fa al vi d’aquesta collita, l’al-calde d’Alella, Andreu Francisco, va ex-plicar que la forta calor dels mesos de juliol i agost ha obligat a avançar la co-llita de les varietats més primerenques, al contrari del que va passar l’any passat. Aquest fet condicionarà la qualitat del vi que, segons va assegurar Francisco, serà d’un bon nivell i amb un alt grau d’alco-hol, com ja va passar l’any 2003. ACN

9del 9 de setembre al 7 d’octubre de 2009 -XXXV Festa de la Verema

La Festa de la Verema torna amb una 35a edició carregada de propostes al voltant del món del vi

La Festa de la Verema servirà un any més com a aparador per als vins de les mar-ques de la DO Alella i també, enguany, per recordar la importància del món vitivi-nícola i del sector etnoturístic al Baix Maresme. Aquesta festa s’ha convertit en un veritable punt de trobada al voltant del món vitivinícola i destaca per equilibrar una rica oferta de propostes i activitats que passen per la difusió de la cultura del vi, els tastets i la promoció dels productes autòctons.

Enguany, la pregonera de la Verema serà la prestigiosa sommelier alellenca Rosa Vila, sempre capaç de transmetre de for-ma clara i diàctica les millors sintonies i sensacions dels vins que coneix en pro-funditat. D’altra banda, el convidat serà Quim Vila, propietari i alma mater de la Vila Viniteca i una de les persones més influents en el món del vi i que més ha contribuït a la difusió de la cultura viti-vinícola. Vila ha convertit el negoci d’ul-tramarins iniciat pels seus avis el 1932, al carrer dels Aguilers del barri del Born, en un veritable temple del vi on es po-den trobar més de 7.000 referències de

vins i licors, especialitzats en la coman-da a mida i com un potent majorista que ven a restaurants, hotels i vinateries.

Pel que fa al programa d’actes de la Festa de la Verema, el 10 de setembre es farà la tallada de raïm a la vinya testimo-nial de Can Magarola, que protagonitza-ran les pubilles i els hereus i tots els nens i nenes d’Alella que s’hi apropin.

Dins el programa destaca també l’ex-posició a Can Manyé ‘La Festa de la Verema. Una intervenció artística’, una mostra dels llibres d’artista que durant les primeres setmanes de setembre es crearan a l’espai d’art i creació Can Ma-

nyé, en un taller coordinat per l’artista Sara Milian.

En relació als actes més vinculats amb els vins, el dissabte 12 de setembre tin-drà lloc la presentació i degustació dels dos vins més representatius de cada celler de la mà de l’enòleg i secretari del Consell Regulador de la DO Alella Jordi Pujolràs, i dels enòlegs dels cellers de la DO Alella. Es presentaran vins d’Alella Vinícola, Alta Alella, Altraban-da, Joaquim Batlle, Parxet i Roura.

Com a novetat formativa lligada amb el món del vi, a partir d’aquest curs 2009/10, Alella comptarà amb els nous estudis de grau superior de Gestió Co-mercial i Màrqueting Enològic, que s’impartiran a l’IES Alella. El nou cicle formatiu és un ensenyament reglat, ori-entat al món del vi, que pretén formar els estudiants per a la seva incorporació qualificada al món laboral relacionat amb coneixements comercials i de màr-queting enològic i enoturisme, i com-plementats amb coneixements generals sobre l’elaboració de vins i de la cultura vitivinícola.

Visitar la Festa de la Verema també és un bon motiu per conèixer els cellers de la DO Alella que durant aquests dies obren les seves portes per a qui desitgi conèixer de primera mà com s’hi treba-lla. D’altra banda, també es podrà co-nèixer Alella a peu, a través d’itineraris com una visita guiada per diverses ma-

sies, de la mà de l’arquitecte Salvador Ribas, amb l’objectiu de conèixer millor les arrels del municipi. L’altra visita gui-ada serà a peu per la Vall dels Rials, en aquest cas amb el pagès i vocal viticultor del Consell Regulador de la DO, Rafael Barnadas, que explicarà, entre d’altres coses, l’evolució de les vinyes els últims 30 anys.

Pel que fa a l’apartat de concursos, hi ha el d’aparadors, obert a les botigues i el premi a la millor tasca de conreu de la vinya, obert en aquest cas, a tots els vinya-taires de la Denominació d’Origen Alella. També, s’ha convocat el concurs al millor Tastavins i un curs d’iniciació al tast de vins de la mà de l’enòleg Jordi Pujolràs.

D’altres propostes de la festa seran la Mostra de Vins de la DO Alella, caves de la zona i especialitats gastronòmiques, la fira d’artesans, el correfoc amb els Di-ables del Vi d’Alella, balls, trabucaires, la trobada d’intercanvi de plaques de cava, la cercavila de la Colla de Gegants, Capgrossos, Grallers i Timbalers d’Alella i sardanes, entre d’altres activitats.

La Festa de la Verema d’Alella és l’es-deveniment més important que se cele-bra en aquest municipi del Maresme i una cita esperada del final d’estiu tant pels veïns del poble com per persones de fora de la localitat. S’estima que cada any la festa atreu entre 15.000 i 20.000 persones. El pressupost d’enguany as-cendeix a 122.000 euros. Red.


Garnatxa blancaTons verdosos típics dels vins de la zona. Bona es-tructura aromàtica gràcies a una exposició de cara al mar i una altitud de 308 m, que n’assegura un contrast tèrmic molt acusat, amb els dies molt calorosos, alleugerits per la brisa marina, el foranell, i les nits fresques. La varietat aporta aromes primaris de base crítica (mandarina i pomelo, entre d’altres), amb notes molt acusades de fruita madura (préssec i plàtan). La lleugera criança en fusta de roure francès li aporta tocs de vainilla i de cacau, mentre que el terròs li dóna els gustos especiats i minerals.Excel·lent estructura de boca, amb pas ample i darrer gust molt persistent.

Pansa blancaTons verdosos típics dels vins de la zona.Bona estructura aromàtica gràcies a una exposició de cara al mar i una altitud de 308 m, que n’assegura un contrast tèrmic molt acusat, amb els dies molt calorosos, alleugerits per la brisa marina, el foranell, i les nits fresques.Estructura gustativa àcida molt ben compensada amb gustos ametllats i de compotes de fruites. La lleugera criança en fusta de roure francès li aporta tocs de vainilla i de cacau, mentre que el terròs li dóna els gustos especiats i minerals.

PicapollVi de gran expressió del ter-rer-sauló molt minerariltzat, amb records bosquetants.Conreu orgànic a 308 metres d’alçada. Rebent el foranell (la continua brisa marina) amb una excel·lent exposició solar i canvi de temperatura nocturna-diürna molt acusat.Sobre una base de poma verda destaquen els aromes de flors blanques (gessamí, flor de taronger, muguet).En boca és molt untuós, car-nós, amb reflexes ametllats, d’albercoc i pruna seca. Darrer gust molt persistent amb notes xocolatades.D’aquest vi se n’han embote-llat 1.100 ampolles.

XXXV Festa de la Verema

La DO Alella, el vi de la nostra comarcaUna llarga tradició de viticultors i elabo-radors de vins d’extraordinària qualitat han aconseguit que amb el pas del temps la Denominació d’Origen (DO) Alella si-gui coneguda arreu i un referent de nivell i prestigi. No pot deixar-se de banda que els vins d’Alella tenen una llarga història i una important significació dins la viti-cultura catalana i ja eren coneguts i esti-mats en l’època romana i citats per Plini i Marcial com a vins laietans.

D’altra banda, en una època posterior, en plena edat mitjana, els vins alellencs eren els preferits a la seu barcelonina, i van esdevenir més tard un dels vins de qualitat més exportats des de Catalunya arreu del món, amb particular incidèn-cia a les colònies d’ultramar, on hi ha-via abundosa població de catalans que hi havien emigrat. D’aquesta manera, avui, tota aquesta tradició vinícola es manté viva i els vins de la Denominació d’Origen Alella segueixen simbolitzant la voluntat de seguir sent un poble mediter-rani autèntic.

Com a dades importants a tenir en compte, la DO Alella ocupa una super-fície d’unes 560 hectàrees a la vora de la mar o des de l’altra vessant de la serrala-da litoral. Així, les vinyes que configuren l’actual Denominació d’Origen Alella, una de les més petites de la península, han anat incoporant noves tècniques i nous sistemes de conreu i d’elaboració.

L’important paper de la DOLa DO col·labora amb l’Ajuntament per la Verema i també fa tota la feina de con-trol i vigilància dels quilos, el consell re-gulador o treballar la qualitat dels vins, entre d’altres aspectes, com aconseguir el seu reconeixement i la millora i poten-ciació. Així, des de la DO es treballa per-què aquesta sigui cada vegada més cone-guda per la seva comercialització en una tasca que no sempre es fa en la proximi-tat, sinó també de cara a l’àmbit interna-cional. Segons destaca el president de la DO Alella, Joan Antoni Pérez Roura, “els vins de la DO són cada cop més un mi-rall per Alella, es coneixen molt”.

D’altra banda, com explica l’enòleg de la DO Alella, Jordi Pujolràs, aquesta DO es diferencia per les particularitats de la terra i la pansa blanca que es faservir. Segons també assegura Pujolràs, els vins de la DO “tenen personalitat pròpia. Un cop es beuen es distingeixen plena-ment”. Redacció

A tot Catalunya, a bona part d’Espanya i a molts llocs de l’estranger, s’identifi-ca el nom d’Alella amb el vi, possible-ment perquè una llarga tradició de vi-ticultors i elaboradors de vins d’extra-ordinària qualitat ha unit al llarg dels anys, de forma gairebé indestructible, terra i producte, projectant el nom d’aquest poble arreu del món.

Avui tota aquesta tradició vinícola es manté més viva que mai i els vins de la Denominació d’Origen Alella seguei-xen simbolitzant la voluntat de seguir essent un poble mediterrani autèntic i, per tant, viticultor, malgrat la duresa de l’ofici i les incidències sofertes al llarg dels anys, de les quals cal desta-car la plaga fil·loxera que en devastà totalment el conreu a finals del segle XIX.

Situada al nord de Barcelona i ocu-pant una superfície d’unes 560 hec-tàrees, a la vora de la mar o des de l’altra vessant de la serralada litoral, les vinyes que configuren l’actual De-nominació d’Origen Alella, una de les més petites de la península, s’han anat modernitzant, han incorporat noves tècniques i nous sistemes de conreu i d’elaboració, mantenint però el criteri que sols en la qualitat i en una forta personalitat, els vins d’aquesta contra-da vitícola poden trobar la seva verita-ble dimensió universal.

Relligant tradició i modernitat, pas-sat i futur, camp i ciutat, mar i munta-nya, la Denominació d’Origen Alella avui és, a més d’un símbol, una realitat tangible en els seus vins elegants, per-

Alella i el vi

fumats i cristal·lins, que són excepcio-nal exemple de sàvia harmonia conju-gant la serenor septentrional i la passió mediterrània.

VARIETATS. Els vins blancs d’Alella no surten d’un sol tipus de cep, sinó que són de sumar les virtuts de diverses varietats de raïm. La varietat vinífera més característica de la denominació d’Origen Alella és la Pansa Blanca, varietat molt propera, encara que no idèntica a la que en altres zones es de-nomina Xarel·lo altres varietats tradici-onals són la Garnatxa Blanca, la Pansa Rosada, el Picapoll i la Malvasia, a les quals avui s’ha de sumar altres varie-tats nobles que reforcen i modernitzen el caràcter dels vins alellencs com són: la Parellada, el Macabeu, el Char-donay, el Chenin Blanc...

Per a l’elaboració de vins rosats i

negres s’utilitzen les tradicionals Gar-natxa Negra i Peluda, l’Ull de Llebre i més darrerament el Merlot i el Ca-bernet Sauvignon, molt adaptables a la zona.

VINS. Majoritàriament, la producció és de vins blancs de diversos tipus, entre els quals cal destacar l’Alella tradicional, lleuger, aromàtic i dis-cretament suau, de paladar amable i llaminer, sense arribar a ser dolç. Se’n troben igualment de secs, pàl·lids, frescos i perfumats, en ocasions mati-sats pel caràcter varietal que accentua l’aroma o subratllats per una criança en fusta noble que incrementa la seva intensitat gustativa i millora la seva estructura. En tots els casos, l’elegàn-cia i el bon llinatge són denominador comú d’aquests vins representatius de la zona.

El vi d’Alella és abans que res el vi de la rica cuina del Maresme, basa-da en l’abundància de pesca i en la riquesa de la seva horta. És el vi de la cuina lluminosa i mediterrània del peix fresc, del marisc, de les carns, de les verdures i els llegums, de la cuina suculenta i directa que es basa en la bondat de la primera matèria. Però el vi d’Alella no es limita a la cuina regi-onal i comarcal, sinó que per les seves característiques i la seva diversitat, un “Alella” és idoni tant per acompanyar des del crustaci més intens fins al foie gras més substanciós, com un ampli assortit de formatges i un gustós per-nil. Si practiqueu sàviament el difícil art de triar, mengeu el que mengeu, un vi d’Alella mai no us decebrà.

Font : web Ajuntament d’Alellass

11del 9 de setembre al 7 d’octubre de 2009 -XXXV Festa de la Verema

El Baix Maresme aposta pel patrimoni etnoturístic amb el CAT i el celler romà de Vallmora, a Teià Després de temps d’espera, el Baix Ma-resme va poder estrenar un equipament d’alt nivell i pioner que permetrà desen-volupar una estratègia turística centrada en el patrimoni històric i la cultura que hi ha al voltant del vi. Precisament va ser el president de la Generalitat, José Montilla, l’autoritat màxima que es va encarregar d’inaugurar el passat 20 de juny el pri-mer Centre d’Acollida Turística (CAT) de Catalunya i el celler romà de Vallmora. Aquests nous equipaments “situen el mu-nicipi en el mapa del turisme cultural de qualitat del país”, en paraules de l’ales-hores acalde teianenc, Andreu Bosch, un dels principals impulsors d’aquest projec-te que ha implicat també des del primer moment, a més de Teià, l’Ajuntament del Masnou, el d’Alella i la Generalitat de Catalunya.

Amb la inauguració d’aquests equipa-ments es tanca una llarga trajectòria que ha acabat donant forma al projecte del CAT i la museïtzació del celler romà de Vallmora, l’únic de Catalunya. El Depar-tament d’Innovació, Universitats i Empre-sa, va escollir Teià el 2005 per a la pro-va pilot dels CAT i l’Ajuntament ja havia començat a executar l’agost del 2003 el projecte Cella Vinaria de museïtzació del celler romà de Vallmora.

La Generalitat va apostar per Teià per fer el primer CAT perquè hi tenen un ce-ller romà al costat i perquè aquest mu-nicipi està a tocar de la sortida d’Alella de l’autopista C-32 i de l’àrea de descans del Masnou. També, perquè aporta una perspectiva de promoció turística i cultu-ral d’abast supramunicipal de la mà dels ajuntaments del Masnou i d’Alella i de la comarca del Maresme, segons es va ex-plicar en l’acte inaugural.

Des del nou CAT es dóna informa-ció als visitants de la romanització a tot Catalunya i els permet projectar-se en el coneixement dels vins de la DO Alella, de forma gratuïta. Just al costat, però pa-gant entrada, hi ha l’opció de visitar el celler romà i conèixer de primera mà com era el món del vi a l’època. Des de l’autopista C-32, anant cap a Barcelona, es pot veure el jaciment i s’han posat to-tes les facilitats per fer-lo accessible i visi-table a tothom. La intenció del CAT i del celler romà de Vallmora és dinamitzar el turisme cultural de la comarca i apostar per la promoció econòmica i la difusió dels vins de la DO Alella.

D’altra banda, pel que fa al nou CAT, és un projecte pilot a Catalunya, on se n’obriran una desena. El conseller d’In-novació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, que també va assistir a la inau-guració, va dir que l’objectiu dels deu CAT que es desplegaran és “desestacio-nalitzar i descentralitzar” el turisme. A cada centre es rebrà el turista i se l’infor-marà sobre l’àrea on es trobi.

Per la seva banda, el president Montilla va destacar el paper “clau” que exerceix el sector del turisme en l’economia de Catalunya, per subratllar que en aquest àmbit també és necessari innovar. La in-auguració del CAT Teià és “un pas enda-vant en la consolidació de la indústria turística catalana”, va afirmar. Red.

Alella ha fet aquest any un nou pas cap endavant en el desenvolupament turís-tic de la2 localitat quan el passat mes de juny va presentar una marca prò-pia. Així, a partir d’aquest moment es promociona sota el lema ‘Alella, talent i vinyes’ i amb una imatge corporativa en la qual destaquen dues lletres “A” entrellaçades, amb un traç pictòric fet amb vi negre que s’acompanya del nom del municipi i dels conceptes que el re-presenten: el talent de la seva gent i les vinyes que configuren el seu paisatge.

Alella promociona el seu municipi amb una marca pròpiaL’alcalde d’Alella, Andreu Francisco, i

el creador de la imatge, Jordi Pujol, de l’empresa Insòlit, van ser els encarregats de presentar la nova marca el passat 11 de juny a Can Lleonard. “És la marca que ens representarà com a aposta tu-rística”, va assegurar Francisco.

Per la seva banda, el dissenyador va explicar el procés de treball per cre-ar la marca que “es basa en paraules clau com vinya, talent o vi i conceptes com despertar els sentits, la tradició i la calma”. De moment, amb aquesta

marca s’estan elaborant aplicacions per a material turístic com dos plànols, set panells municipals, quatre banderoles urbanes, tres fulletons en versió catala-na i anglesa, un domini web i material portàtil. Es tracta, doncs, d’una nova ini-ciativa que té com a objectiu la difusió d’aquesta localitat del Baix Maresme i la seva relació amb el món del vi, que cal sumar a la Festa de la Verema i la posada en marxa del Centre d’Acollida Turística (CAT) compartit amb Teià i el Masnou. Red.


OBRES I REFORMES ALELLARehabilitació integral de l’habitatge

Projectes i instal·lacionsObres i Reformes Alella treballa en projectes de rehabilitació integral de l’habitatge junt amb la coordinació de l’obra, centrant tots els seus esforços a oferir sempre la millor qualitat, tant en materials com en acabats.

Els serveis que ofereixen recullen des de les visites prèvies amb el client a l’obra, la coordinació de tots els industrials que es necessitin incloent serveis d’interiorista, visita tècnica d’arquitecte o aparellador, fins al servei postventa i manteniment d’aquest.

Ofereix un ventall molt ampli al client, tot segons les seves necessitats. Tant si es una petita reforma d’un bany com una reforma integral posant tots els seus esforços per executar-ho correctament.

Sant Josep de Calassanç, 37 · 08328 ALELLATels. 93 540 50 56 · 626 12 62 77 · Fax 93 540 51 [email protected]

XXXV Festa de la Verema

DIJOUS 10 SETEMBRE

13h. IES AlellaPresentació del Grau superior de Gestió comercial i màrqueting enològic

18.30h. davant de Can Magarola Tallada de raïm a la vinya de Can MagarolaConvidem tots els nens i les nenes d’Alella, majors de 8 anys, a tallar raïm a la vinya tes-timonial, al costat de Can Magarola. Un cop acabada la feina es farà un berenar.

DIVENDRES 11 SETEMBRE

12.30h. Can ManyéInauguració de l’exposició “La Festa de la Verema. Una intervenció artística”.

18.30h. Plaça de l’AjuntamentPregó oficial de la Festa de la Verema A càrrec de la Sra. Rosa Vila, sommelier.

20h. Plaça de l’AjuntamentInauguració oficial Festa de la Verema Amb la presència de l’Hble. Sr. Josep Huguet, Conseller d’Innovació Universitats i Empresa.· Proclamació de la Pubilla del 2009 acompanya-da de les dames d’honor, hereus i la pubilla del 2008 · Trepitjada del raïm pels hereus i pubilles · Benedicció del primer most · Lliurament dels premis del concurs de Vinyataires i d’Aparadors.

De 20 a 23h. Hort de la RectoriaMostra de vins de la DO Alella, caves de la zona i especialitats gastronòmiquesVenda del XXXV porró de la col·lecció del Casal d’Alella.

A la Porxada, la rambla d’Àngel Guimerà i la pl. dels Germans LleonartFira d’artesans

23h. Des de la Riera Coma FoscaCorrefoc amb els Diables del Vi d’AlellaRecorregut: sortida de la Riera Coma Fosca can-tonada Mas de Xaxars, Riera Fosca, Can Lleonart i final a la Riera Principal amb castell de focs.

24h. Plaça de l’AjuntamentBall amb l’orquestra La Salseta del Poble Sec

DISSABTE 12 SETEMBRE

9.30h. davant del pati de Can LleonartVisita al celler ParxetInscripcions del 31 d’agost al 9 de setembre de 9 a 14h. a Can Lleonart. Preu: 4 €

10h. davant de la plaça d’Antoni PujadasVisita al celler Joaquim BatlleInscripcions del 31 d’agost al 9 de setembre de 9 a 14h. a Can Lleonart. Preu: 4 €

10h. Can LleonartA peu per les masies d’AlellaUna visita guiada de la mà d’en Salvador Ribas, arquitecte, per conèixer millor les arrels del nostre poble. Inscripcions del 31 d’agost al 9 de setembre de 9 a 14h. Preu: 4 €

10.30h. davant plaça d’Antoni PujadasVisita a la Cella Vinaria. Celler romà de VallmoraInscripcions del 31 d’agost al 9 de setembre de 9 a 14h. a Can Lleonart. Preu: 4 €

10 a 14h. parada del bus de Can LleonartBanc de Sang

11 a 14h. Can ManyéAcció participativa a l’exposició “La Fes-ta de la Verema. Una intervenció artística”

A la Porxada, la rambla d’Àngel Guimerà i la pl. dels Germans LleonartFira d’artesans

17 a 20h. plaça d’Antoni PujadasActivitat InfantilInstal·lació de quatre inflables amb monitors per als nens i nenes de totes les edats.

17 a 21h. parada del bus de Can LleonartBanc de Sang

18h. golfes de Can LleonartPresentació dels vins de la DO Alella A càrrec de Jordi Pujolràs, Secretari del Consell Regulador i dels cellers de la DO: Alella Vinícola, Alta Alella, Joaquim Batlle, Parxet i Roura. Inscrip-cions del 31 d’agost al 9 de setembre de 9 a 14h. a Can Lleonart. Places limitades. Preu: 10 €


19h. Plaça de l’AjuntamentHavaneres amb el grup Marejol

20 a 23h. Hort de la RectoriaMostra de vins de la DO Alella, caves de la zona i especialitats gastronòmiquesVenda XXXV porró de la col·lecció del Casal d’Alella.

23.30h. Plaça de l’AjuntamentBall amb l’orquestra Pensylvania

DIUMENGE 13 SETEMBRE

8h. Despertada amb els trabucaires de la Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu de Palomar.

9h. Plaça de l’AjuntamentBotifarrada popular

9h. Can LleonartA peu per la Vall de Rials Una visita guiada per la Vall de Rials de la mà d’en Rafael Barnadas, pagès i vocal viticultor del Consell Regulador de la DO. Inscripcions fins al 9 de setembre de 9 a 14h. Preu: 4 €

9.30h. davant del celler Alella VinícolaVisita al celler Alella VinícolaInscripcions del 31 d’agost al 9 de setembre de 9 a 14h. a Can Lleonart. Preu: 4 €

9.30h. davant de la plaça d’Antoni PujadasVisita al celler Alta AlellaInscripcions del 31 d’agost al 9 de setembre de 9 a 14h. a Can Lleonart. Preu: 4 €

10h. davant de la plaça d’Antoni PujadasVisita al celler RouraInscripcions del 31 d’agost al 9 de setembre de 9 a 14h. a Can Lleonart. Preu: 4 €

10 a 14.30h. pati de Can LleonartTrobada d’intercanvi de plaques de cava

10h. plaça d’Antoni Pujadas Plantada de gegantsXVII Trobada de colles geganteres

11.30h. des de la plaça d’Antoni PujadasCercavilade la Colla de Gegants, Capgrossos, Grallers i Timbalers d’Alella. Recorregut: plaça d’Antoni Pujadas, Riera Principal, Riera Coma Fosca, Dom Bosco, Balmes, Santa Eulàlia, Torrent Vallbona, les heures, rambla d’Àngel Guimerà, Empedrat del Marxant, Torrent Vallbona, Santa Madrona, Balmes, Església, Plaça de l’Ajuntament.

12 a 14.30h. Hort de la RectoriaMostra de vins de la DO Alella, caves de la zona i especialitats gastronòmiquesVenda XXXV porró de la col·lecció del Casal d’Alella.

18h. Plaça de l’AjuntamentSardanes amb la cobla PremiàTrobada de colles veteranes


20h. pati de Can Lleonart Conferència a càrrec del convidat de la fes-ta, Quim Vila, de Vila Viniteca.

20 a 23h. Hort de la RectoriaMostra de vins de la DO Alella, caves de la zona i especialitats gastronòmiquesVenda del XXXV porró de la col·lecció del Casal d’Alella.

Programa d’actes de la XXXV Festa de la Verema

Del 10 al 13 de setembre

13del 9 de setembre al 7 d’octubre de 2009 -

MÓN ANIMALADOPTA ELS QUE

NINGÚ VOLAdopta els animals de la campanya “Els que ningú vol”. L’adopció és gratuïta i la Protectora d’Animals de Mataró es fa càrrec de les despeses veterinàries que puguin ocasionar per tota la vida. Només ens cal trobar-los una llar. “Els que ningú vol” són els gossos i gats que tenen més dificultats per ser adoptats: els majors de 7 anys, els que tenen una malaltia crònica o els que físicament són poc agraciats. Ajuda’ls, es me-reixen tot el nostre amor! d’un expert per ajudar-t’hi.

MIKA: Trobar-li una família és molt urgent. Té immunodefici-ència felina i per això no la po-dem juntar amb els altres gats. La tenim a una gàbia a l’espe-ra d’una adopció que li salvi la vida. És afectuosa i mansa,

ideal per viure a una casa. Només s’ha de tenir en compte que sigui l’únic gat de la casa ja que la seva malaltia li impedeix juntar-se amb d’altres.

MUSSOL: Gat persa recollit en molt mal estat. Ha viscut durant 7 anys sense l’estima-ció d’una familia que s’ocupés d’ell com es mereix. És molt bo i manso, típic carácter dels perses.

KRARK: És un gosset molt jove i bo. No s’adapta cor-rectament al refugi i ja l’han mossegat tres cops fent-li fe-rides greus. No sabem ja on posar-lo per protegir-lo dels altres gossos, té molta por i

és urgent treure’l del refugi. Cerquem adopció en caràcter urgent.

CARITINA: Dolça com un pot de mel, ha sigut abando-nada al tram final de la seva vida i amb el cor que ja no li funciona gaire bé. No és just que acabi morint a una gàbia. Volem que passi els seus dar-

rers dies a una llar. La seva adopció o acollida és urgent.

CONTACTA AMB LA SPAM:

902 908 043 · [email protected] www.protectoramataro.org

Els animals exigeixen cures i atencions que no sempre els donem

Més de la meitat de les persones que tenen un animal domèstic tenen un gos com a mascota. La segona espècie amb més adeptes són els ocells (el 25% dels enquestats) i el tercer lloc l’ocu-pen els gats (22%). Els gossos i els gats són, amb molta diferència, els animals més freqüents en poblacions petites. La resta de mascotes (hàmsters i conillets d’Índies, espècies exòtiques i tortuga) són gairebé exclusives de famílies que viuen en urbs més poblades.

D’altra banda, el 64% de les per-sones entrevistades té un sol animal, mentre que el 16% compta amb dos i el 7% amb tres. Però és molt comú que les mascotes d’una llar siguin de la ma-teixa espècie: només el 12% dels qui posseeixen mascotes tenen dues espè-cies diferents d’animals i només un 3% arriba a tenir-ne tres. El gat sense pedi-grí és el més abundant entre els amants dels felins (un 50%), seguit del siamès (32%) i el persa (12%). Entre els gos-sos, també predominen els que no te-nen puresa de raça demostrable (33%), seguits del pastor alemany (10%). Les races considerades perilloses, com el gran danès, el presa mallorquí, el dò-berman i el rotwailler, amb prou feines representen el 2% del total de gossos al nostre país, segons les dades d’una enquesta feta per CONSUMER.

Ja en una altra espècie, el canari és el rei de les aus (49%), davant del pe-riquito (27%), el lloro (6%) i la cader-nera (4,5%). Més de la tercera part de les persones que tenen una peixera o aquari desconeix a quina espècie per-tanyen els seus exemplars. Entre els que van contestar, un 17% van asse-gurar que tenien peixos d’aigua freda, mentre que un 24% eren d’aigua ca-lenta. D’altra banda, dos de cada tres propietaris de tortugues van assegurar que la seva espècie és d’aigua, mentre que un 25% van dir que era de terra.

Deixar la mascota en una residència, una raresaEls amics i familiars són el recurs més habitual entre els qui volen anar de vi-atge i no s’emporten la seva mascota (70% en el cas de les persones amb gossos i 48% els que tenen gats). L’al-tra alternativa més comuna és deixar el gos sol a casa (20%), el mateix que passa amb els gats (el 36%). Aquesta segona opció és la més habitual en els qui viuen en localitats petites, mentre que la primera és la preferida pels ha-bitants de les grans urbs. Ara bé, dels que deixen sola la seva mascota, el 10% ho fa amb la tranquil·litat de sa-ber que algú passarà per casa mentre ell no hi sigui. L’opció de les residènci-es per a mascotes està molt poc estesa i és una mica més freqüent en el cas dels gossos (4%) que en el dels gats (1%). El seu ús és gairebé exclusiu, en tots dos casos, dels amos de mascotes que viuen en grans ciutats.

Viatjar amb mascotaEl Codi de circulació estableix que els animals no poden viatjar al seient da-vanter del cotxe. Ho han de fer només al darrere i amb una protecció que n’impedeixi el pas a la part davante-ra. Però segons el mitjà de transport, la norma pot variar. Només els gossos pi-

gall poden acompanyar sempre el seu propietari. Els autobusos, el metro i els trens de rodalies tenen prohibit l’accés d’animals, amb les excepcions que el conductor o revisor determini sota la seva pròpia responsabilitat. En trens de llarga distància i vaixells estan perme-sos els animals de companyia, però han de viatjar en el departament d’equipat-ges i a l’interior d’una gàbia especial per a ells. Cada empresa de transport és més o menys tolerant amb els animals de mida petita (menys de cinc quilo-grams) i pot permetre que acompanyin el propietari en el seu seient, però el revisor té la potestat d’anul·lar aquest privilegi. L’avió és el mitjà que més ac-ceptació mostra davant les mascotes de mida petita, les de més pes s’han de facturar amb l’equipatge. En cas de dubte, el responsable de l’aeronau té l’última paraula i decideix si l’animal viatja amb el seu amo o ha d’anar a la bodega amb l’equipatge. La UE exi-geix, per a la circulació dels animals de companyia entre els diversos països comunitaris, la cartilla sanitària amb el certificat de vacunació antirràbica, el certificat oficial de salut en qualsevol dels idiomes oficials i la identificació per un dels mètodes que reconeix la UE: tatuatge o xip.

Font: revista.consumer.es

Animals de companyia: com ens comportem amb ells


“La intenció és que la Fira Mercat Modernista de Canet de Mar sigui un dels referents al panorama firal de la comarca i del país”

Quines són les novetats de la 2a Fira Mer-cat Modernista?

Enguany volem apostar per la consolida-ció definitiva de la Fira Mercat Modernista i és per això que comptarem amb moltes novetats com és el cas de la participació i ambientació popular, de la participació i presència d’institucions com Turisme de la Diputació de Barcelona, les diferents ciutats modernistes del nostre país, una millor oferta d’oficis i artesans, revetlles modernistes, noves rutes guiades, la pre-sentació de nous elements turístics i la presentació en societat d’una nova icona del Canet Modernista; en definitiva, un munt de novetats per atraure tant els que ja van gaudir de la primera edició com als nous visitants.

La participació de col·laboradors locals en l’edició d’enguany ha augmentat?

Una de les coses que fa consolidar els ac-tes com aquesta Fira Mercat Modernista és que la gent se’ls cregui i se’ls faci seus. Això és el que ha succeït aquest any i del que n’estem més orgullosos. Les diferents asso-ciacions de Canet, així com molts particu-lars s’han volcat en la proposició d’actes de col·laboració i participació. Sens dubte, és la millor notícia per aquesta segona edició, ja que la col·laboració i implicació popular faran que l’èxit estigui garantit.

El patrimoni i el turisme continuen sent els eixos principals. Quines propostes són les més importants en aquests àmbits?

Com bé dius, patrimoni i turisme són els eixos bàsics. Proposem noves rutes turísti-ques per conèixer el gran llegat modernista de Canet, visites guiades al Castell de San-ta Florentina i per suposat a la Casa Museu Domènech i Muntaner, al centre històric, els panteons del cementiri i el Parc del Santuari de la Misericòrdia, entre d’altres. Tot per donar a conèixer la importància del nostre patrimoni i de l’època de pri-mers de segle. És per això que s’ha posat molt interès en què, per una part la posta en escena (amb moltes recreacions d’es-pais i personatges modernistes), així com els continguts històrics i culturals, siguin en tot moment l’eix d’unió perquè grans i petits es facin a la idea de com es vivia al Canet de principis del segle XX.

En quin perfil de visitant pensen?La oferta està pensada per a tot tipus de

visitants, tant el públic interessat en la cul-tura, de totes les edats, com el turisme fa-miliar, amb espectacles i propostes per a grans i petits. Estem preparats per acollir a tots els visitants, tant amb interès cultural com lúdic i festiu.

La gastronomia continua sent una aposta forta de la Fira Mercat?

El gran nivell de qualitat i oferta gastro-nòmica que té Canet així com l’interès demostrat pel ram de la restauració i l’hos-

taleria farà que la gent pugui gaudir de di-ferents ofertes des de la vessant de qualitat així com en preu. És per això que aquesta edició oferim als nostres visitants d’arreu, el que denominem “Forfaits Modernistes”, on els visitatnts podran comprar “Packs” d’estada de tot cap de setmana on inclou-rem allotjaments, menjars, i visites cultu-rals i propostes lúdiques a preus realment assequibles perquè gaudeixin de la Fira. Els preus per a dues persones no superen els 150€, i en les ofertes familiars, quatre persones al preu de 195€ amb tot inclòs, fan que la oferta sigui realment atractiva.

Quines idees de futur tenen? Pensen que cal obrir-se al conjunt de Catalunya, ser una cita de referència al panorama català?

El futur s’ha de construir des del present. Hem de millorar la qualitat i quantitat dels productes que Canet de Mar està oferint, des d’aquesta Fira Mercat, passant per actes com la Passejada Nocturna, el Re-percussió, la Nit Màgica, la Festa Major i Petita, la Fira d’Entitats, així com diferents iniciatives del resta d’associacions. Canet de Mar té molts atractius per oferir durant tot l’any. No oblidem també el nostre en-clavament privilegiat on disposem d’unes platges de primera qualitat, una bona oferta nàutica, i l’entorn de Pedracastell que ofereix immenses possibilitats per al turisme de natura, senderisme i BTT. Hem de fer un esforç per estructurar d’una ma-nera intel·ligent la gran quantitat i varie-tat d’oferta turística que disposem i fer-la atractiva i engrescadora per continuar aco-llint gent d’arreu d’una manera constant durant tot l’any. La intenció és que la Fira Mercat Modernista de Canet de Mar sigui un dels referents al panorama firal de la comarca i del país.

La Fira Mercat contribueix a dinamitzar econòmicament el municipi. Com?

No hi ha dubte que per un poble com Canet, el Turisme és un dels eixos princi-pals de dinamització, i més en els temps actuals. La afluència constant de visitants i el creixement que els pobles costaners hem experimentat en els darrers anys són el punt de partida engrescador per millorar la quantitat i qualitat dels nostres serveis. Aquesta feina s’ha de fer entre totes les ins-tàncies implicades, des del comerç, l’hos-taleria, la restauració i la indústria, tot això amb el suport i implicació de la Regidoria de Promoció Econòmica i altres del nos-tre Ajuntament, per canalitzar els esforços cap a un objectiu comú, que no és altre que tothom en surti beneficiat.

Reben suports institucionals o se n’han de sortir sols? Caldrien més ajuts?

Hem d’agrair el suport que estem re-bent d’institucions com la Diputació de Barcelona, encara que sempre que vols que un projecte creixi en qualitat necessites més recursos. Aquest és el cavall de batalla

de l’època actual. La feina de l’Adminis-tració consisteix a ser capaços, pels anys vinents, de buscar noves vies d’ingressos i patrocini per tal que projectes com aquest caminin sols i no depenguin només de la situació econòmica dels Ajuntaments, que ara per ara, pel sistemes de finançament, no poden fer front a tots els projectes que serien necessaris. Aquest és el nostre repte i el nostre deure, i en aquesta direcció fa-rem tots els esforços possibles.

Com difonen el ric patrimoni local mo-dernista que tenen? Quins objectius es plantegen de cara al futur?

La feina cabdal de la nostra Regidoria és la de saber no només crear productes atractius sinó saber difondrel’s al màxim possible perquè arribin a tothom. És per això que estem començant a establir ne-xes d’unió entre altres municipis amb in-teressos comuns per tal que la difusió i qualitat augmentin. Una prova d’això és el conveni amb l’Ajuntament de Mataró per ampliar la Ruta Puig i Cadafalch que s’està fent enguany, per tal que aquesta s’ampliï amb la de Lluís Domènech i Muntaner, que serà realitat aquest darrer trimestre de l’any. Això és una mostra que en els temps actuals cal potenciar ofertes i compartir els recursos. Així mateix estem en contacte permanent amb els pobles i ciutats de les nou Rutes Modernistes, amb Barcelona, per ampliar la seva gran oferta de creuers i amb altres punts d’interès com el Palau

de la Música, obra referent del nostre co-vilatà Lluís Domènech i Muntaner.

El turista que arriba a Canet de Mar sap que es trobarà patrimoni i cultura o ve atret per la platja?

Canet de Mar és atractiu des de moltes vessants, platja, muntanya, restauració i patrimoni artístic i cultural. Tenim un bagatge assolit de molts anys. No obli-dem que actes com les 6 hores, el Canet Rock, La Trinca, Comediants... han donat a Canet molta difusió i han estat referents durant força temps. Aquest llegat no sols s’ha d’aprofitar sinó que s’ha de treballar perquè també en l’àmbit de la formació escènica i cultural, puguem tornar a ser un referent en un futur proper, amb altres pro-postes de formació i esdeveniments que ens situïn altra vegada com a referent en aquesta vessant.

El present i el futur del Maresme està en el turisme?

La nostra comarca té la capacitat i la ri-quesa suficient per situar-se com a referent turístic a tot el món. El que hem de fer és sumar esforços entre tots els municipis i no intentar fer la guerra cadascun en solitari. Hem de “Pensar en global, actuar en local”, posar les bases per desenvolupar projectes conjuntament i per això cal que les institu-cions com el Consell Comarcal prenguin el lideratge per tal de desenvolupar ofertes globals on cada municipi aporti les seves virtuts. La nostra proximitat amb Barcelona fa que s’obri un ventall immens de possibi-litats de captar i atraure visitants de tot arreu i donar-los motius perquè tornin.

El turisme ha de ser una font important d’ingressos, però sense oblidar que també cal potenciar la formació i competitivitat dels maresmencs per superar els actuals problemes d’atur i ser capaços de captar noves línees d’especialització tecnològica i industrial que permetin continuar gene-rant riquesa a la nostra comarca.

TRIBUNA MARESME

ALBERT LAMANA i GRAU (UMdC) és el regidor responsable de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme de Canet de Mar, municipi vinculat al modernisme a través del seu patri-moni que l’any passat va encetar una fira mercat que té com a eix central aquest moviment artístic de referència. La iniciativa de Ca-net, que interrelaciona comerç i patrimoni històric, va ser tot un èxit i afronta enguany la seva segona edició els propers dies 11, 12 i 13 de setembre. El regidor explica, en aquesta entrevista, els eixos que marcaran la nova proposta.

La Fira està pensada per a tot tipus de visitants, tant el públic interessat en la cultura, de totes les edats, com el turisme familiar, amb propostes per a grans i petits

2a FIRA-MERCAT MODERNISTA. CANET DE MAR

Entrevista a Albert Lamana i Grau, regidor de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme de Canet de Mar

15del 9 de setembre al 7 d’octubre de 2009 -2a FIRA-MERCAT MODERNISTA. CANET DE MAR

Els propers 11, 12 i 13 de se-tembre Canet de Mar viurà la segona edició de la Fira Mercat Modernista. Abans no arribi aquesta data, les àrees de Pro-moció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament i la Unió de Boti-guers han començat a escalfar motors perquè la fira sigui tot un èxit.

El primers passos per a l’edi-ció d’enguany es van poder veu-re a la Mostra d’Entitats del 18 i 19 d’abril amb la presentació dels fulletons informatius i de la imatge que acompanyarà la II Fira Mercat Modernista. Aquest mes de maig, els dies 9 i 10, l’Ajuntament de Canet de Mar va ser present a la Fira Moder-nista de Terrassa, amb l’objectiu de promocionar el patrimoni arquitectònic local de Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i la resta d’ar-quitectes modernistes. A Terras-sa molta gent es va interessar per la Fira Mercat Modernista de Canet i pels atractius que ofe-reix el poble a nivell turístic tant a l’estiu com a l’hivern.

El següent pas que s’ha plan-tejat l’Ajuntament per tal de po-sicionar la Fira Mercat Modernis-ta com a una eina per a la dina-mització de l’activitat econòmica local, i per promoure el turisme cultural i familiar del nostre mu-nicipi, és donar un fort impuls a aquesta iniciativa, comptant amb la riquesa associativa de la localitat i aconseguir la màxima participació ciutadana.

Tota la Informació referent a la Fira es troba a la pàgina web: www.escanet.com.

La II Fira Mercat Modernista de Canet de Mar, a punt

DIVENDRES 11 SETEMBRE

19.00h. A l’AjuntamentInauguració de la II Fira Mercat ModernistaDes de les 5 de tarda les parades estaran ober-tes al públic i s’hi estaran fins les 9 del vespre. La Fira coincideix amb la 23 edició del Concurs de Cuita de Cargols, que es farà a la plaça Uni-versitat a partir de les 6 de tarda.

18.45h. Concentració d’autoritats a l’Ajunta-ment19.00h. Acte inaugural. Presentació del llibre El Modernisme al Maresme. L’arquitectura a cavall de dos segles. Tot seguit, presentació d’un il·lustre personatge modernista.20.00h. Actuació musical Festa modernista i copa de cava pels assistents.20.30h. Degustació cargolada

DISSABTE 12 SETEMBRE

De 9.00 a 11.30 h. A a la Casa museuGimcana modernistaGimcana infantil pel centre històric per desco-brir elements arquitectònics, gastronòmics i culturals modernistes. S’adreça a nens i nenes d’entre 4 a 13 anys.

11.00 h. A la pl. UniversitatCercavila matinalRecorregut: pl. Universitat, rieres Gavarra i St Domènec, carrers Ample i Castanyer, pl. Macià, carrer de la Font, riera Buscarons i Plaça Mercat.

11.30 h. A la Pl. UniversitatL’hora del conteVet aquí un gos, vet aquí un drac. Els actors Víctor Arbelo i Mireia Ros representen aquest conte de la Fina Jubany. Per allà també hi haurà un personatge modernista molt il·lustre...

12.00h. A la pl. UniversitatXocolatada

12.00h. Pl. Macià i carrer de la FontAcció teatral El pintorUn pintor d’època s’instal·la a la Fira Mercat amb la intenció de fer un dibuix...

12.30 h. Plaça MercatFunció de circRepresentació de números clàssics de l’època.

13.00 h. A la riera Sant DomènecAnimació teatral La indianaUna rica indiana recent arribada a Canet busca un pretendent per casar-s’hi i compartir la seva fortuna...

18.00 h. A la pl. UniversitatCercavila amb músics, personatges de l’època i locomotora. Recorregut: pl. Universitat, rieres Gavarra i Sant Domènec, carrers Ample i Castanyer, pl. Macià, carrer de la Font, riera Buscarons i Plaça Mercat.

19.00 h. A la Plaça MaciàFunció de circ

19.30h. Escenari pl. Universitat. Teatre: Lladre, de Darío FoA càrrec de la companyia De Debò Debò Teatre.

De 20.00 a 22.00 h.A la riera Sant DomènecEns enlairem amb globusPatrocina Caixa Sabadell.

20.00 h. A la riera Sant DomènecAnimació teatralUna parella d’indianos acaba d’arribar al poble i busquen un lloc on establir la seva llar.

21.00 h. A la pl. UniversitatDesfilada de personatges de la Fira amb elements de foc i efectes de pirotècniaRecorregut: pl. Universitat, rieres Gavarra i Sant Domènec, carrers Ample i Castanyer, pl. Macià, carrer de la Font, riera Buscarons i Plaça Mercat.

23.00 h. Escenari pl. Universitat.Revetlla popular amb l’espectacle Ball Folk de Xarop de Canya. Amb servei de bar i terrassa modernista.

23.00 h. A l’espai La Moderna del carrer Ample. Revetlla popular amb Whisky Facile

DIUMENGE, 13 SETEMBRE

10.00h. Davant la Plaça MercatPlantada de gegants

11.00 h. A la Pl. UniversitatDesfilada amb músics, personatges de la Fira i locomotora. Recorregut: pl. Universitat, rieres Gavarra i Sant Domènec, carrers Ample i Castanyer, plaça Macià, carrer de la Font, riera Buscarons i Plaça Mercat.

12.00 h. Des de la Plaça MercatCercavila de gegantsAmb els Gegantons modernistes de Terrassa, els Gegants de Matadepera, els Gegants del Barri dels Abells i els Gegants de Canet de Mar. Recorregut:

riera Buscarons, carrer de la Font, plaça Macià, carrers Castanyer, Vall i Ample, plaça de la llenya, riera Sant Domènec i plaça Universitat.

12.00 h. Pl. Macià i carrer de la FontAcció teatral El pintorUn pintor de l’època s’instal·la a la Fira Mercat amb la intenció de fer un dibuix...

12.45 h. davant la Plaça MercatFunció de circRepresentació de números clàssics de l’època.

13.00 h. Davant la Plaça Mercat. Vermut popular i ballada de sardanes. Col·labora l’Associació de Venedors de la Plaça Mercat i els Amics de la Sardana.

13.30 h. Ri. St Domènec - pl de la LlenyaAnimació teatral La indianaUna rica indiana recent arribada a Canet busca un pre-tendent per casar-s’hi i compartir la seva fortuna...

18.00 h. A la pl. UniversitatCercavila amb músics, personatges de l’època i locomotoraRecorregut: pl. Universitat, rieres Gavarra, Sant Domènec, carrers Ample, Castanyer, plaça Ma-cià, carrer de la Font i plaça de la Llenya.

18.15h. A la pl. de la Biblioteca i 19.00h. Al pati de la Casa museuPetit concert amb el Cor Assai

19.00h. Plaça MaciàFunció de circ

A les 20.00h. Escenari pl. Universitat. Teatre: La dona del senyor Josep falta a l’home de Santiago RusiñolRepresentada pel Grup de teatre del Centre parroquial.

20.00h. Riera Sant DomènecAnimació teatralUna parella d’indianos acaba d’arribar al poble i busquen un lloc on establir la seva llar...

21.00 h. Des de la pl. UniversitatCercavila finalamb personatges de la Fira, amb elements de foc i efectes de pirotècnia.

Després de la cercavila, a la pl. Universitat.Cloenda de la Firaamb castell de focs d’artifici. Just després de la Cercavila. Amb la Colla de Diables de Canet.


ENSENYAMENT

Els professors espanyols han de dedi-car més de deu minuts per cada hora de classe a posar ordre, la qual cosa impedeix que puguin ensenyar en con-dicions. És una de les conclusions de la primera enquesta sobre l’activitat do-cent elaborada per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) a 23 països. Junta-ment amb el mal comportament dels alumnes, altres aspectes que impedei-xen una docència eficient són, segons aquest informe, la falta d’incentius als professors i la seva escassa formació.L’OCDE assegura que més del 70%

per cent dels professors de primària i secundària en països com Espanya, Mèxic o Itàlia considera que el mal comportament a classe “dificulta el procés lectiu”. Els mestres dediquen, de mitjana, el 13% del temps de classe a mantenir l’ordre, un percentatge que augmenta fins al 16% en el cas d’Es-panya. A més, un de cada quatre pro-fessors confessa que perd fins al 30% del temps de la classe a corregir el mal comportament dels estudiants o en tas-

ques administratives.L’informe també apunta que l’efici-

ència docent es veu perjudicada per la falta d’equips adequats i de suport educatiu així com per l’absentisme dels professors i la falta de preparació

pedagògica i de formació contínua. Re-comana que les autoritats aportin més incentius als professors i mostra també que un de cada tres directors d’escola pensa que el seu centre té pocs mes-tres qualificats, especialment en països com Mèxic, Estònia i Turquia.Prop de la meitat dels mestres a Es-

panya no reben avaluacions del seu treball, davant del 13% de mitjana de la resta dels països observats (Austràlia, Àustria, Bèlgica, Brasil, Bulgària, Dina-marca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Islàndia, Irlanda, Itàlia, Co-rea del Sud, Lituània, Malàsia, Mèxic, Noruega, Polònia, Portugal,Turquia i Malta).Finalment, l’estudi apunta que a la

majoria dels docents els agradaria ha-ver rebut més formació professional en l’últim any i mig i que el principal problema és del conflicte amb els seus horaris i la falta de temps. “Això sugge-reix que es revisi la quantitat de temps i diners del que disposen els professors per a aquests cursos”, conclou l’infor-me. ACPG

La població escolar creix fins a 1.200.000 alumnes, la més alta en 17 anys

La població escolar d’enguany, 1.204.000 alumnes, és la més alta des del curs 92-93 tot i que per pri-mer cop, “s’ha estabilitzat’ l’arri-bada d’infants immigrants, a l’en-torn de 152.000 persones”, tal com subratlla el conseller d’Educació, Ernest Maragall. El sector públic guanya pes aquest any i ocupa el 64% del sector, el privat i privat-concertat, sobretot aquest segon, es reparteixen la resta. Aquest curs escolar ha registrat també una al-tra xifra rècord a la Formació Pro-fessional, on per primera vegada s’assoleixen els 100.000 alumnes. El planter de docents ha crescut en 170 membres i a l’actualitat són 62.975. ACN

El mal comportament dels alumnes impedeix una docència eficientSegons un informe de l’OCDE, els mestres dediquen deu minuts per hora a posar ordre a classe

17del 9 de setembre al 7 d’octubre de 2009 -ENSENYAMENT

Gairebé 9.500 nens a les colònies d’estiu de la GeneralitatPer primera vegada s’han ampliat les ajudes a les famílies d’acollida i s’han mantingut les beques per a les nombroses

Un total de 9.425 nens, un 7,2% més que l’any passat, han participat aquest any en els campaments organitzats pel departament d’Acció Social i Ciuta-dania, que ha augmentat un 18% les beques concedides en aquesta edició. Segons la conselleria, per primera ve-gada s’han ampliat les ajudes a les fa-mílies d’acollida i s’han mantingut les beques per a les nombroses.

Un 23% dels nois que han partici-pat en els campaments (2.174) s’han beneficiat d’un 10% de descompte en aquestes activitats. Quatre de cada deu nens ha participat en estades d’idiomes, un 28% en les que combinen esport i idioma, i un 15% en les multiesporti-ves, que han experimentat un augment del 24% respecte a l’any passat. Les colònies científiques i les de teatre han cobert completament les places que oferien: 400 i 60, respectivament.

El 49% dels inscrits tenen entre 8 i 12 anys, el 47% entre 13 i 16 i el 4% entre 5 i 7, mentre que un 52% del to-tal són nenes i un 48% nens. La major part dels campaments, un 71%, s’han fet al juliol, mentre que a l’agost s’han organitzat un 16% i al setembre el 13% restant.

ACPG

Els llibres digitals arriben a les escolesA partir del setembre es farà la prova amb més de 20.000 alumnes de 202 centres

Els llibres de text digitals s’estan fent un lloc a les escoles catalanes. En aquest curs curs, un total de 20.780 alumnes de 202 centres de secundària participen en la primera fase del des-plegament dels llibres de text digitals, un pla pilot del Departament d’Educa-ció de la Generalitat de Catalunya que és també el pas previ a la seva implan-tació definitiva, que està prevista per al curs 2010-2011 a tots els centres de secundària i, més endavant, fer-ho també als de primària.

La participació dels centres en el pla pilot, que era optativa, ha desbordat les previsions del Govern català, que es-perava que s’hi apuntessin uns 10.000 alumnes. De fet, almenys 55 centres catalans ja havien decidit, a títol indi-vidual, implantar els continguts i les eines digitals a les aules i actualment hi ha 9.283 alumnes catalans que es-tudien amb material informàtic.

Aquesta primera fase de desplega-ment ofereix a les escoles dues opci-ons de desplegament: emprar única-ment material digital des del primer moment, o combinar l’ús dels llibres de text digitals amb els manuals en format paper. Els 76 centres que han escollit la primera modalitat han de garantir un ordinador per a cada alum-ne i que almenys el 60 per cent dels continguts s’imparteixin fent servir eines digitals. Els 126 centres restants

s’han compromès a emprar el material digital en, com a mínim, el 25% del currículum.

Pissarres digitalsA més dels llibres digitals, les aules que participin en aquesta primera fase hauran d’estar dotades amb un ordi-nador, connexió a Internet de 3 MB d’ample de banda, un canó projector i una pissarra digital interactiva, on es podran visualitzar els llibres digitals, les presentacions del professor o els treballs dels alumnes.

El desplegament de l’ús dels llibres digitals és el primer projecte disse-nyat i coordinat pel Grup d’Innovació Oberta, que ha estat creat mitjançant un acord de col·laboració entre el De-partament d’Educació i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Inno-vació.

La Fundació és una institució priva-da sense ànim de lucre, que té com a missió facilitar els processos d’innova-ció en l’Administració i les empreses catalanes.

ACPG


La Generalitat i els agents econòmics reclamen una reforma de la Formació Contínua

El Departament de Treball de la Ge-neralitat i diversos actors econòmics i socials -Foment del Treball, PIMEC, CCOO i UGT- han decidit reclamar conjuntament al Ministeri de Treball i Immigració que reformi la Formació Contínua. Aquest tipus de formació es troba desconnectada de les em-preses, segons els agents socioeconò-mics i per aquest motiu cal adaptar la formació al teixit productiu català i aconseguir un model més flexible.La Generalitat i els agents econò-

mics i socials han enviat una Decla-ració conjunta al ministeri de Celesti-no Corbacho sol·licitant que es facin els canvis en la normativa que regula

les accions de suport, acompanya-ment i complementàries a la forma-ció per “gestionar-les mitjançant al-tres fórmules diferents al sistema de subvencions” i determinades per les Comunitats Autònomes.En resum, el que es reclama és una

major proximitat entre l’oferta forma-tiva i les necessitats que tenen les em-preses, que varien segons els territoris i les seves especialitats productives, segons Treball. La reclamació s’em-marca en la renovació de l’Acord Estratègic 2008–2011 que apunta a la creació d’una xarxa de centres es-pecialitzats de formació professional (xarxa de centres FP.cat) que imparti-

ran formació reglada, ocupacional i contínua.

SITUACIÓ DE LA FORMACIÓ CONTÍNUA A CATALUNYA

En el darrer any, el nombre de per-sones que reben formació a les se-ves empreses a Catalunya ha passat del 8% a l’11%, i majoritàriament es concentra en llocs de comanda-ment i categories intermèdies. Però és una xifra encara molt baixa. A Catalunya només una de cada deu persones ocupades fa formació a les seves empreses. Contradictòriament, moltes empreses no troben persones formades per cobrir les seves vacants, segons un estudi recent de l’Escola d’Organització Industrial (EOI).

ACPG

El secretari general d’Universitats, Màrius Rubiralta,visita les obres de la futura nova seu del TecnoCampusEl secretari general d’Universitats, Màrius Rubiralta, va visitar el pas-sat 8 de setembre la seu provisional del TecnoCampus Mataró-Maresme (l’edifici TCM v. 1.0), on va conèixer la realitat de les empreses i fundaci-ons que hi tenen la seu, i a continu-ació va desplaçar-se a les obres del futur nou edifici del parc, a la zona del Rengle de Mataró. Rubiralta va realitzar la visita acompanyat de l’al-calde de Mataró, Joan Antoni Barón; la presidenta de la fundació Tecno-Campus Mataró-Maresme, Alícia Romero; el president de l’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró (PUMSA), Ramon Bassas; i els diputats al Congrés Manuel Mas i Montserrat Palma, a més de direc-tius de PUMSA i del TecnoCampus Mataró-Maresme. Rubiralta va des-tacar el paper “agregador” del Tec-noCampus, que reunirà en un mateix espai un centre tecnològic (CETEMM-SA), dues escoles universitàries (EUM i EUPMt, i en un futur la facultat on

s’impartiran estudis d’Infermeria), in-cubadora i preincubadora i empreses basades en el coneixement. “La feina feta en aquests últims deu anys s’es-tà avui consolidant amb estructures modernes com el TecnoCampus”, ha destacat Rubiralta, que a més ha re-marcat el paper que el parc científic i de la innovació jugarà en el necessari

canvi de model productiu “a Mataró i en tot l’entorn”. “Estem davant d’un projecte que pivota sobre el triangle coneixement, ciutat i territori”, va apuntar el secretari general d’Univer-sitats, que es va felicitar pel bon ritme de les obres de la nova seu del parc, en funcionament el tercer trimestre de 2010. Font: TecnoCampus

Només l’11% dels treballadors rep formació a les seves empre-ses, mentre que es queden vacants sense ocupar per manca de qualificació.


Es reformaran, construiran o ampliaran 24 centres educatius d’arreu de Catalunya

El Govern català va aprovar abans de l’estiu la inversió de 107.275.519 eu-ros per a la reforma, ampliació i cons-trucció de 24 centres educatius d’ar-reu de Catalunya durant el proper curs escolar. Amb aquest pressupost, es podran dur a terme un seguit d’actua-cions, la majoria de millora i reforma, alhora que destaca la construcció de 9 nous centres educatius, 7 dels quals d’educació infantil i primària –a Sant Climent Sescebes, Les Graus de Font-Rubí, Castellví de Rosanes, l’Hospitalet de Llobregat, La Roca del Vallès, Olot i Girona– i dos instituts de secundària a Platja d’Aro i Sabadell.Les obres permetran en molts

d’aquests casos ampliar línies educati-ves i, per tant, incrementar el nombre d’alumnes. D’aquesta manera, un cop acabades les obres es podran escolarit-zar 9.760 alumnes, alguns dels quals ara estan escolaritzats en locals muni-cipals o de forma provisional.Amb aquesta actuació, el Govern va

aprovar la ampliació i construcció d’un total de 56 centres educatius arreu del país amb una inversió de 257.566.905 euros, fet que suposa places per a 20.175 alumnes. Es tracta de l’encàr-rec anual més important aprovat pel Govern fins ara.

ACPG

Tot depèn de tu

L’autoestima dels nensLa importància dels primers anys d’in-fància és un període crític i important per al desenvolupament de la futura salut mental i autoestima del nen. Els nens amb un sentit sa de l’autoestima senten que els adults importants de les seves vides els estimen, els accep-ten, i farien qualsevol cosa per a asse-gurar la seva seguretat i benestar. La baixa autoestima (sentir-se no desitjat, no estimat, i no acceptat) sovint pot conduir a dificultats en l’aprenentat-ge, problemes disciplinaris, i a la de-pressió.

Cada nen necessita com a mínim un adult de confiança i sensible que esti-gui disponible per a ell a llarg termini. Sense aquest adult els nens tenen po-ques probabilitats a confiar, o patiran l’angoixa de la confiança trencada. Això crea un dany permanent en la seva capacitat de desenvolupar relaci-ons productives. A més, un nen que té manca d’un adult amb el qual recol-zar-s’hi no se sent segur. També com mai ha experimentat i ha absorbit la compassió, no té cap compassió per a donar. Un adult afectuós i humanitari pot de vegades ser el punt d’equilibri entre un nen que aprèn i un nen que aprèn a cometre errors.

La comunicació és el vehicle per al desenvolupament intel·lectual, in-tercanviant la informació, compartint sentiments, i desenvolupant fortes

obligacions emocionals. Un membre de la família o un pare que parla fa-vorablement amb un nen sobre mol-tes de les coses que ell està realitzant, pensant i sentint, ajuda a realçar el desenvolupament del llenguatge del nen, i ajuda a construir la confiança en la seva independència. Pots ajudar un nen a desenvolupar i mantenir una sana autoestima ajudant a què afronti situacions difícils. Has de transmetre-li com ho ha de fer per: compartir, controlar la còlera, resoldre el con-flicte, i tractar amb la tensió.

Durant temps de desil·lusió o crisi, l’autoestima afeblida d’un nen pot ser

reforçada si li transmets que el teu amor per ell perdurarà sense cap al-teració. Quan la crisi ha passat, pots ajudar al nen a reflexionar sobre el que ha passat i en què es va equivo-car. La pròxima vegada que hi hagi una crisi, el pots ajudar recordant-li com va vèncer la dificultat anterior. Els pares i els educadors poden ocu-par un paper important en el reforç de l’autoestima dels nens tractant-los respectuosament, prenent els seus punts de vista i opinions de debò, i expressant-los la seva apreciació cor-responent.

ACPG


MARESME GASTRONÒMICLa DO Catalunya dobla el nombre d’ampolles comercialitzades en deu anysAquesta denominació d’origen s’ha decantat cap a l’exportació, ja que ara suposa el 54% de les ampolles venudes

La Denominació d’Origen (DO) Catalunya ha passat dels 22,5 mili-ons d’ampolles comercialitzades en la campanya 1999-2000 a les 54,5 del 2008, segons ha afirmat recentment el president de la citada DO, Xavier Pié, que ha reconegut que la crisi està frenant aquest increment sostingut. El secretari de la DO, Anton Castellà, ha dit que encara que és “jove” sempre ha tingut molt “bona acollida”. Una altra dada posada de manifest és que aques-ta DO s’ha decantat cap a l’exportació, ja que suposa un 54% de les ampolles venudes.

“Encara no disposem de dades fia-bles, però tots tenim la impressió que aquest any notarem la baixada del consum”, va dir Pié en l’acte de pre-sentació de la campanya amb la qual la DO Catalunya va celebrar aquest es-tiu el seu desè aniversari. Respecte a la collita del 2009, Pié ha indicat que “és massa d’hora per assegurar res, però sembla que patirem un descens de la productivitat de prop del 20% a causa de les sequeres d’anys anteriors, que han debilitat les plantes”.

El secretari de la DO Catalunya, An-ton Castellà, ha recordat que aques-ta DO és “jove” ja que es va crear fa

“només deu anys”, però des del primer moment ha tingut “molt bona acollida entre els empresaris vitivinícoles i el nombre de viticultors i cellers ha anat creixent de forma sostinguda, així com les xifres d’hectàrees de vinya incloses en la DO i d’ampolles comercialitza-des”. En la seva primera campanya, la de 1999-2000, la DO Catalunya tenia inscrits 624 viticultors, 132 cellers i 3.872 hectàrees de vinya, mentre que en l’actualitat compta amb 12.007 viti-cultors, 215 cellers i 54.233 hectàrees.

54% d’exportacióAquesta DO s’ha decantat cap a l’ex-portació, ja que en la primera campa-nya el percentatge destinat al mercat intern i el dedicat a l’exportació era gairebé igual, mentre que en aquests moments l’exportació suposa el 54% de les ampolles venudes.

El conjunt de la Unió Europea constitueix el principal mercat exteri-or, ja que acapara el 60% de les ex-portacions, encara que les empreses que compten amb el segell de la DO Catalunya també exporten als Estats Units, el Japó, el Canadà i Mèxic. En total, la DO Catalunya es ven en 114 països, i els principals compradors són

Gran Bretanya, Alemanya, Països Bai-xos, Suècia i Irlanda.

El pes del mercat exterior respon a “la tradició exportadora de les em-preses catalanes”, segons Xavier Pié, i que “tenim una gran producció que és impossible que ens beguem només els catalans”, en paraules del regidor de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Willi-am Carnés.

Donar a conèixer la DO CatalunyaPié, però, ha afegit que la DO Catalunya és “molt exportadora”, de manera que els seus responsables pretenen apro-fitar la celebració del desè aniversari d’aquesta DO per donar-la a conèixer a Catalunya. La campanya va arrencar el passat 20 d’agost a les Festes de Gràcia de Barcelona amb dos tasts de vins gui-ats per a unes cent persones cadascun. Els tasts van seguir durant l’estiu a les festes majors dels barris de Barcelona i la DO Catalunya també participa a sopars i dinars de Festa Major en diver-ses localitats catalanes. També la cam-panya preveu diverses activitats a Reus (Baix Camp), on s’organitzaran tasts i visites a la seu de la DO situada a l’Edi-fici Estació Enològica de Reus.

ACPG


SALUT I BELLESA13es Jornades de Salut MentalEsquima és una Associació de Famili-ars de Persones amb Malaltia Mental, una organització sense ànim de lucre que treballa per aconseguir una millor qualitat de vida de les persones afec-tades i de les seves famílies. Cada any, dediquem una dia especial a la salut mental, per tal de conviure amb la po-blació i així trencar d’alguna manera amb l’estigma que suposa patir una malaltia mental. La diada té com a ob-jectiu aconseguir un apropament de les persones afectades a la població i po-der gaudir d’un dia en germanor.

El lema d’enguany és Trenquem amb l’estigma?; en realitat és una crida a la reflexió, per tal de canviar la idea, que part de la societat té envers la malaltia mental i a qui la pateix.

Aquest dia està marcat per tot el que és lúdic, prou de fer pena, amb parade-tes, actuacions, xocolatada i el tradici-onal sorteig especial d’Esquima. Cal re-cordar, l’emotiu acte d’enlairament de globus amb els nostres millors desitjos

El diumenge 4 d’octubre es celebra la 13a diada a l’emblemàtic pati del “Casino” del poble del Masnou, amb la col·laboració desinteressada tant del presentador, Jordi Torrano, com dels artistes que col·laboren amb les seves actuacions durant tot el dia.

Animeu-vos !! Us hi esperem !!Esquima

Es pot potenciar al màxim la llum que irradia la vostra pell amb tractaments específics adreçats a aportar tocs de llum en diverses zones del cutis. Per exemple, il·luminar el contorn dels ulls ajuda a aconseguir una mirada més jove i vital. A més, en unificar la pell d’aquesta delicada zona del ros-tre s’aconsegueix esborrar les anties-tètiques ulleres i els signes de fatiga.També es pot aconseguir un cutis vital mitjançant les solucions “flash” amb efecte instantani, que estan formulades amb ingredients de darrera generació. El problema d’aquests tractaments és

que el seu efecte s’esgota al cap de 6 o 8 hores, aproximadament.

Si el que voleu és aconseguir resul-tats a llarg termini, les marques cos-mètiques ofereixen tractaments anti-envelliment d’ús diari que incorporen actius potenciadors de la llum del ros-tre. Les vitamines A, C i E, l’extracte de raïm o les algues marines són alguns dels ingredients més preuats en les fórmules il·luminadores. Per últim, eli-minar regularment les cèl·lules mortes del cutis amb una exfoliació permetrà brillar amb més intensitat l’epidermis sana que surt a la superfície. ACPG

Il·luminar la pell


AGENDA D’ACTIVITATS

EXPOSICIONSARENYS DE MAREspurnes de felicitat. Dimecres 30 de setembre a les 21 h, a la Sala de les Bótes del Centre Cultural Calisay. Exposició fotogràfica sobre la felicitat. Fins al 15 d’octubre. Organitza: Associació de Dones per la Igualtat.

MATARÓLa missió arqueològica del 1907 als Pirineus. Del 17 de setembre al 18 d’octubre al Museu de Mataró. Inauguració dijous 17 a les 20 h. Mostra dels docu-ments generats per l’expedició científica als Piri-neus organitzada per l’Institut d’Estudis Catalans, que tenia com a principal missió recopilar informa-ció històrica i artística.

Ramon Manent. Interiors de culte. Fins al 27 de setembre a Ca l’Arenas. Centre d’Art del Museu de Mataró. Mostra de fotografies que apropen al visi-tant a l’espiritualitat que desprenen diferents llocs de culte.

Figures dels anys setanta. Col·lecció Bassat 2. Fins al 20 de setembre a Can Palauet. Exposició col-lectiva comissariada per Núria Poch de peces del fons de la col·lecció Carmen i Lluís Bassat. Els ar-tistes són Arranz-Bravo, Artigau, Bartolozzi, Gerard Sala, Serra de Rivera i Miquel Vilà.

Visions de Mataró (1980-1995). Fins al 17 d’octu-bre al Museu Arxiu de Santa Maria. Exposició ho-menatge al fotògraf mataroní Miquel Sala i Girbal, que ofereix la visió d’indrets de Mataró.

Amistat Bandera Blanca. Del 21 de setembre al 18 d’octubre a la Sala d’Exposicions Caixa Laietana. Exposició amb motiu de la commemoració del 60è aniversari de la mort del poeta Josep Punsola.

PREMIÀ DE MAR21 Mirades de Mercè Cabré. Del 17 al 30 de setem-bre al Centre Cívic. Inauguració dijous 17 a les 20 h. Organitza: Mar de Dones.

Indianes, estampats. Del 5 de setembre al 22 d’oc-tubre al Museu de l’Estampació de Premià deMar. Inauguració dissabte 5 de setembre a les 19 h.

MÚSICAARENYS DE MARConcert de Cobla a càrrec de la Cobla Mediter-rània. Dijous 10 a les 22 h al Teatre Principal. Orga-nitza: Regidoria de Cultura i Secció Sardanista de l’Ateneu Arenyenc.

Inauguració de la temporada de balls 2009-2010 amb l’orquestra Paradís. Dissabte 12 a les 23 h a l’Ateneu Arenyenc.

Gran recital de música i varietats. Diumenge 13 a les 18’30 h a l’Ateneu Arenyenc.

MATARÓJosé Enrique Bagaria. Divendres 18 a les 21’30 h al Foment Mataroní. Concert de piano a càrrec del jove músic, que interpretarà obres de Haydn, Falla, Schuman i Liszt. Dins del VII Cicle de Concerts del Foment Mataroní.

The Clipper Band. Dijous 17 a les 22 h al Foment Mataroní. Grup de punk rock melòdic que sorprèn per la seva posada en escena i la força interpreta-tiva dels seus tres integrants. Dins del cicle Banc de proves.

Music! Music! Dissabte 26 a les 19’30 h. Concert a càrrec de Depop a Comuna de l’Art.

DIVERSOS ALELLAL’hora del conte. “Roba estesa” dimarts 29 a les 17’30 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. A càrrec de Mireia Peña. Els protagonistes d’aquesta his-tòria són la Família Estenador (el pare,la mare, la germana que ja va a l’institut, el petit, l’àvia i l’avi entremaliat). “Roba Estesa” és la narració de tres fantàstiques aventures d’aquesta família que viuen immersos en el món d’un gran estenedor.

ARENYS DE MARFesta infantil i xocolatada. Dissabte 12 a les 18 h a la Sala Polivalent del C.C. Calisay. Organitza: AVA-NA - Associació de Veïns d’ Arenys Antic.

Festival infantil. Pallassos, màgia i titelles. Dis-sabte 12 a les 18’30 h a l’Ateneu Arenyenc. A càrrec de Els Tetes.

EL MASNOUIX Festa de la solidaritat. Dissabte 19 a partir de les 10’30 h del matí a la pista esportiva de l’avin-guda de Pau Casals. Tallers per a la salut, a càrrec de Botica Natural ONGD. Joc del parxís dels residus gegant, a càrrec de la Creu Roja. Joc del memory gegant, a càrrec de CCONG ajuda al desenvolupa-ment. Activitats per conèixer lÁmazònia boliviana, a càrrec del Centre dÉstudis Amazònics (CEAM). Fira d’entitats. A les 19 h espectacle infantil: Tots per un plat a taula!, a càrrec de la Companyia Tres per Res. A les 20’30 h Fira gastronòmica: Degus-tació de plats típics tant de països amb col·lectius presents al nostre municipi com dárreu del món. A les 21’15 h actuació del grup Caliu (cançó dáutor/cançó de protesta), a les 22 h actuació del grup senegalès Africanrithmes. Lloc: Pista esportiva de l’av. Pau Casals. Durada: 24 h Organitza: Comissió Festa de la Solidaritat, Regidoria de Solidaritat i Cooperació.

XVIII Festa del trenet. Circulació del trenet. Diu-menge 27 matí de 10 a 13’30 h, tarda des de les 17 h al Parc temàtic Caramar. Organitza: Amics del Ferrocarril del Masnou

MATARÓTrobada de cavallets. Dissabte 19 a les 17 h a la Plaça de Santa Anna. Trobada de cavallets amb la participació dels cavallets de Torredambarra, de Manresa, d‘Igualada, de Sitges i de Mataró. Dins els actes de Mataró, Ciutat Pubilla de la Sardana.

Contes cuinats, contes menjats. Dimarts 15 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Contes amb el menjar i la cuina com a protagonistes. A càr-rec de Beatriz Martín.

Contes urbans de ciutats i semàfors. Dimarts 22 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Con-tes que passen a ciutats d’arreu, històries urbanes plenes d’aventures. A càrrec de Núria Clemares.

Contes fantàstics i de les mil meravelles. Dimarts 29 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Contes de mons i personatges fantàstics que faran les meravelles dels petits. A càrrec de Núria Cle-mares.

Els amants papallona. Dijous 10 a les 17’30 h a la Biblioteca Caixa Laietana. La llegenda oriental so-bre la lluita contra el destí d’uns joves enamorats. Conte de Benjamin Lacombe.

PREMIÀ DE DALT2ª Festa Solidaria “Obrim una finestra al món!” Diumenge 13 a les 12 h a la Societat Cultural Sant Jaume.Organitza: Grup de Solidaritat amb el 3r Món i Ajuntament de Premià de Dalt.

PREMIÀ DE MAR3a Fira de Salut Natural i Benestar. Diumenge 20 tot el dia a la Plaça de la Sardana. El col·lectiu de professionals, empreses i entitats del sector de salut natural i benestar del Baix Maresme, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Premià de Mar, organitzen la tercera fira sobre aquesta temàtica que comptarà amb diverses activitats, xerrades i demostracions.

TEIÀCaminades matinals pel Parc de la Serralada Litoral. Diumenge 13 a les 8’30 h. Cada segon diu-menge de mes el Club Excursionista Teià organitza aquestes sortides des del Parc de Can Godó. No cal apuntar-se, només portar aigua i l’esmorzar.

VILASSAR DE MAR11ª Setmana de la Gent Gran. Del 21 al 29 de se-tembre, amb el lema «la farem gran!» una vintena d’activitats per retre homenatge a la gent gran del poble. Organitza: Regidoria de Serveis Socials, Famí-lia i Sanitat.

TEATREARENYS DE MARDansa: Essències a càrrec de l’Esbart Dansaire d’Arenys de Munt. Diumenge 27 a les 19 h al Teatre Principal. Organitza: SC L’Esperança - Regidoria de Cultura.

MATARÓLa casa del darrere. Diumenge 20 a les 19 h al Fo-ment Mataroní. Una nova versió teatral d’El diari d’Anna Frank, quan es compleix el 80è aniversari del seu naixement. Dirigida per Jaume Najarro. A càrrec d’Spantalà Teatre,.

Annie, el musical. Dissabte 26 a les 21 i diumenge 27 a les 18 h a la Sala Cabañes. Una divertida co-mèdia de Thomas Meehan, Charles Strouse i Mar-tin Charnin, basada en l’èxit musical de Broadway. Història d’Annie, una nena òrfena, que ha estat seleccionada d’entre els seus companys per anar a viure uns dies a casa d’un multimilionari. Dirigida per Antoni Blanch.

PREMIÀ DE MARMoments màgics. Diumenge 27 a les 18 al Patronat Social Premianenc. Charlie Mag crea un escenari sobrenatural capaç de suscitar, per si mateix, sen-timents de misteri. Jocs d’ingeni, humor i un toc de romanticisme en plena penombra, convertiran cada moment en pura màgia. Elements estranys i exòtics, però a la vegada fascinants. Apareixen i desaparei-xen, es transformen, canvien de color, aparença i textura. Tot és el que no és i no sembla el que re-alment és.

TEIÀRecital de textos: Històries i cabòries. Dijous 24 a les 18 h al Casal de la Gent Gran. Monòlegs literaris de Marta Casas. L’espectacle és un recital de textos de collita pròpia dramatitzats i parcialment escenificats per la mateixa rapsoda. Hi surten sobretot els eixos fonamentals en la nostra formació d’una persona: la família, la infantesa, les relacions personals i entre home i dona, les enveges i altres pecats no mortals...

VILASSAR DE MARKràmpack, de Jordi Sánchez. Es representarà a l’Ateneu Vilassanès els dies 18 i 19 de setembre a les 22 h i el dia 20 de setembre a les 19 h. Amb Jordi Pa-rès, Jordi Tàpies, Xavier Rodon i Mar Tolrà. Direcció: Joan Ramon. Organitza: Patronat Teatre.

CINEMATEIÀCicle de cinema i diversitat: El musical. West Side Story. Divendres 18 a les 22 h a la CMC la Unió. Un dels musicals més famosos del cinema, inspirat en l’obra de teatre Romeu i Julieta de Shakespeare adaptada als temps moderns. Dues bandes de joves, els sharks, immigrants de Puerto Rico i els jets, nord-americans, estan enfrontades. Els conflicte sorgeix quan Maria, immigrant de Puerto Rico, i Tony s’ena-moren. Organitza: GRAMC de Teià.

C/ Núria, 2 · Premià de MarTels. 93 752 28 48 / 606 330 [email protected]

Mestral Auto, S.L.Servei oficial

Taller de reparació Multimarca

ONZE DE SETEMBRE

ALELLAActes Diada Nacional de Catalunya. Divendres 11 a les 11 h, a la Plaça dels Germans Lleonarts.

ARENYS DE MAROfrena Floral. Divendres 11 a les 11 h, al Parc dels Països Catalans.

Havaneres i cançons de mar. Divendres 11 a les 19’30 h, a l’Ateneu Arenyenc.

30 anys de Ràdio Arenys. Concert de “Manel”. Divendres 11 a les 21 h. Ràdio Arenys arriba als 30 anys d’emissió i per celebrar-ho organitzen una festa al pati del Calisay. A les 9 h del vespre co-mençarà un sopar popular davant del Calisay i a continuació concert del grup “Manel” al pati.

CABRERA DE MAREl barroc Italià. Clave, violins i flauta travesse-ra. Dijous 10 a les 22 h a Can Bartomeu. Dins el 31è Festival de Música del Maresme. Amb Guido Iotti, clavicèmbal; Loris Cosso, violí; Manrico Coss, violí i Alessandro Antonucci, flauta travessera.

Ofrena floral a Rafael Casanova. Divendres 11 a les 11 h al Parc de Les Corts.

Premsa en català al Maresme, present i futur. Divendres 11 a les 12 h a la Sala Nova. Xerrada-col-

loqui amb representants de la premsa comarcal.

Sardanes amb la Nova Vallès. Divendres 11 a les 18 h a la Plaça Nova.

EL MASNOUConferència: Les crisis una oportunitat de can-vi, a càrrec de la periodista Milagros Pérez Oliva. Dijous 10, a la Sala capitular de l’Ajuntament.

Ofrena Floral a Rafael Casanova. Divendres 11 a les 11’30, a la Plaça de l’Onze de Setembre. Acte commemoratiu de la Diada.

Inauguració de l’equipament de proximitat Els Vienesos i els seus jardins. A la tarda, al carrer de la Segarra, 12.

MATARÓXV Cursa popular Intersport Mataró. Divendres 11 sortida a les 9 del matí al passeig del Callao (CN Mataró). Organitzen: Institut d’Esports, In-tersport Mataró-Ronda 43 i Centre Atlètic Laie-tània.

Ofrena Floral a Rafael Casanova. Divendres 11 a partir de les 10’30 h del matí ofrena institucional i de les entitats. A la plaça de Rafael Casanova davant el monòlit.

Concert del Jove Cor i Grup Instrumental Iluro

de l’Aula de Música Masafrets. Divendres 11 a les 19 h a la plaça de Santa Anna.

PREMIÀ DE DALTDiada Nacional de Catalunya. Divendres 11 a les 11’30 h en el Monument a l’Onze de setembre al passeig de Can Balet.

VILASSAR DE MARConferència “Salvador Puig i Antich i els MIL. El darrer català assassinat pel franquisme”, dijous 10 a les 20 h a la Sala de sessions de l’Ajun-tament. A càrrec de Pere Zanuy, fundador de la Plataforma que demana la revisió del procés ju-dicial militar contra Salvador Puig i Antich.

Sardanes amb la cobla “Sabadell”. Dijous 10 a les 22 h a la plaça de l’Ajuntament.

Diada Nacional de Catalunya. Ofrena floral. Divendres 11 a les 12 h al Jardí del Museu de la Marina. Ofrena floral d’entitats i associacions al monument de Rafael Casanova. A continuació, ofrena de l’Ajuntament i acte institucional amb la presència de la Coral Englantina i l’AVAL.

L’Agenda ha estat confeccionada amb una selecció d’ac-tes de la informació facilitada en el moment de tanca-ment d’aquesta edició.

Concert a la carta per tancar les actuacions musicals del Cicle HeroisFa més d’una dècada neixia Manel Fuentes & Spring’s Team, en un intent de fer sonar la música de Bruce Springsteen en am-bients en què no freqüentava. Va ser així com sales de concert de tot l’estat van començar a acollir l’espectacle del periodista català i els seus companys de televisió. Tots sis van tornar el passat 28 d’agost, per enèsima vegada a la Sala Privat, fidel acollidora de la formació.

Més de 300 persones van corejar himnes del Boss enmig de la fusió entre els focus de la sala i els flashos de les càmeres. Dues hores de concert en les que Fuentes i companyia van re-passar, amb una acurada imitació d’Springsteen, clàssics del de New Jersey. Manel Fuentes es barrejava entre el públic recollint peticions a mode de pancartes i cartrons. Sol·licituds musicals a partir de les que el showman va contruir un concert a la carta que no només posava el punt i final a les actuacions musicals del 3r Cicle Herois, sinó que també suposava un punt d’inflexió en els concerts del grup.

Un concert especial, una prèvia de la nova aventura profes-sional en què s’embarca Manel Fuentes aquesta setmana i a l’hora l’inici d’una pausa musical de l’Spring’s Team. Si bé No Surrender va provocar els primers salts i crits de l’entusiasta públic, els moments gloriosos van arribar amb clàssics més re-cents com Waitin’ on a sunny day. No van sonar ni The River, The Rising ni Born in the USA; però el repàs va ser igualment exhaustiu. Des del rock americà dels inicis del Boss com Thun-der Road o Tenth Avenue Freeze-out, fins a temes més actuals com Radionowhere. No van faltar Glory Days, Born to run, Sher-ry Darling o Promise land. El sextet, format per baix, guitarra elèctrica, bateria, teclats i l’imponent saxo, va afegir algunes versions més enllà de Bruce Springsteen. Twist and shout de The Beatles o Revolution de Tracy Chapman van tenir el seu espai enmig de l’efusió que causaven temes participatius com Raise your hand.

L’harmònica de Fuentes i un apoteòsic final, a pocs minuts de les tres de la matinada, van demostrar que les formacions es-pontànies poden recórrer molt i aplegar centenars de persones. La Sala Privat tanca amb una notable actuació farcida de rock d’arrel els concerts d’un cicle, el Cicle Herois, que es consolida i sorprèn any rere any.

LAURA CERAwww.diaridelamusica.com

EL DIARI DE LA MÚSICA

VIATJAR AMB TVM

Televisió de Mataró ofereix diversos programes per co-nèixer altres indrets del món i del país sense moure’ns del menjador de casa. El més veterà és El Rodamón, produït per Televisió de Badalona i la Xarxa de Televisions Locals. L’espai, però, va néixer a finals de la dècada dels vuitan-ta a Televisió de Mataró. El seu director i presentador de sempre és Romà Hereter, un gran viatger que coneix pràc-ticament tots els països del món. En una altra línia, i amb producció de Comunicàlia, Celebritats a Mallorca dóna a conèixer tots els detalls de les visites que històricament han fet molts personatges famosos a l’illa. Estrelles de Hol-lywood com Ava Gardner, músics com John Lennon o els membres de la Família Reial Espanyola són alguns dels personatges que tenen o han tingut relació amb Mallorca. Sotavent és un altre espai que ens fa viatjar, aquest cop, però, amb una mirada molt diferent: des del fons del mar!. El programa recull reportatges de les expedicions que fa per arreu del món l’Associació Submarinista Sotavent del Vendrell. Un altre programa, GPS, és una finestra a les festes, fires i mercats de tots els territoris de parla cata-lana. Amb el programa Europeus ens movem pels diversos estats que formen la Unió Europea.

Celebritats a Mallorca és un dels programes que TVM ofereix als espectadors per viatjar sense moure’s de casa.


CLASSIFICATS

VENDEMOS PINTURA

PARQUETS, DECORACIÓ I RESTAURACIÓPl. Josep Tarradellas, 29-35 - Vilassar de Mar

Tel./Fax 93 759 14 58 - Móvil 630 07 30 30

DIVERSOS

EMPRENDEDORES. PARA INGRESOS EXTRA Y OPORTUNIDAD. ALTAS GANANCIAS. Tel.629.32.42.52

TRABAJOS CASEROS: confeccione desde casa mecheros, llaveros, co-llares, barcos, conejitos, rompeca-bezas, puzzles y ranitas. INGRESOS 1.500 euros. Tel. 902.99.99.01

FES-TE FUNCIONARI

C/ Santa Marta, 38 · 08302 MataróTel. 93 755 63 51 · www.som-hi.es

TREBALLOFERTA

SERVEISPROFESSIONALS

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERS

No tens temps de fer les petites reparacions o el bricolatge

de casa teva?

Col·laboro amb gent de la meva confiança i amb preus competitius

TRUCA’M al Tel. 663 891 339

ET DONARÉ UN COP DE MÀ

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la finestra que no tanca, solucionar una fuita d’aigua, etc.

COMPRAVENDA

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça de Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

MOTOR

OPEL ZAFIRA. Sostre solar, coman-daments al volant, control velocitat, rodes noves, ganxo remolc des-montable, carregador 4 cd. Matrí-cula BYT. 6800 euros, negociables. Tel.627.54.73.45

CÈDULES D’HABITABILITAT. Arquitecte tècnic fa certificats d’habitabilitat per a obtenir la cèdula. La visita és gra-tuïta. Tel.646.33.51.14. Joan

PINTORES ASOCIADOS Y PLADUR. Pintamos naves, pisos, torres, locales etc... trabajos de pladur. Con cali-dad. Con 20 años de experiencia. Tel.651.67.36.35

PERE I ANGEL. Desembussos, Ins-pecció TV clavegueram, fosses sèp-tiques, transport de residus (ADR). Tel.93.750.20.71

SALUT IBELLESA

Se vende SINTETIZADORES. 2 Akai AX 73: 200 euros; Roland Polysix (midi): 400 euros; Prophet: 400 euros; Mini Moog, (histórico): 750 euros. Tel.663.49.22.47

COLECCIÓN DE MÚSICA. Ven-do mi coleccion de cds y dvds originales, si me enviais vuestro correo electronico os enviare el listado. Tel.628.74.42.34. [email protected]

DECORACIÓ

ENSENYAMENT

COMPRO COCHES, 4X4,

MONOVOLÚMENESFURGONETAS

Pago inmediato y en efectivo

Tel. 619 020 839

QUIROMASAJISTA Y REFLEXOLOGA PODAL EN EL MASNOU. Quiroma-sajista diplomada ofrece sesiones de una hora de quiromasaje y reflexol-gia podal SÓLO PARA MUJERES por 20 euros. Montse 647 85 29 29

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Maquillatge · ManicuraPentinats cerimònies

MES DELCOLOR

dimarts i dimecres

20%descompte

HERBALIFE, distribuidor independien-te, llame para producto u oportuni-dad de negocio. Tel.629.32.42.52

COMPREM OR, JOIES, MONEDES,RELLOTGES, BRILLANTS, ETC.

C/ Palmerola,1 · 08302 MataróTel. 93 796 03 45 · [email protected]

JOIERIA PALMEROLAFEM TREBALLS DE PALETA I MÉS

PaleteriaInstal·lacions

Fusteria metàl·licaFusta

Projectes de reformes

Tels. 93 791 53 58626 01 62 85 CURSOS GRATUITOS. Formación profe-

sional e idiomas por internet para traba-jadores con nómina. Tel.654.69.14.27

Se dan CLASES de batería Dan-te Agostini, solfeo, caja y batería. Tel.663.49.22.47

Documents

Tribunamaresme 231