Trifulkes de la KatalanaTribu Víctor Alexandre › uploads › 20120222 › dossier_trifulkes_cat.pdf · Trifulkes de la KatalanaTribu Víctor Alexandre Zitzània Teatre Sala Gran

Trifulkes de la KatalanaTribu Víctor Alexandre Zitzània Teatre Sala Gran

2

Una història de Catalunya per a tota la família? Aquest és el repte que es van proposar Zitzània Teatre i Pere Planella. El resultat d’aquesta aventura és Trifulkes de la KatalanaTribu, un espectacle teatral i musical basat en el llibre de Víctor Alexandre del mateix títol, amb cançons escrites per Joan Vilamala i música de Toni Xuclà. Catalunya és un país fascinant i, al mateix temps, amb una història poc coneguda per molts de nosaltres. Una història plena d’aventures, de batalles, de traïcions, d’afanys... que a Trifulkes de la KatalanaTribu se’ns explica amb ironia i un sentit de l’humor ideal per a menuts i no tan menuts. Tot comença amb la Nguéa, una catalana d’origen africà que ha d’estudiar la història de Catalunya per un examen. Per preparar-se d’una manera més divertida, s’emporta la seva àvia, que acaba d’arribar de Guinea Equatorial, al Teatre Nacional de Catalunya. Però l’àvia, que ha vingut a Barcelona perquè l’operin de la vista, no entén ni un borrall de català, i la Nguéa se les haurà d’empescar per fer-li entendre els avatars del seu país, Catalunya.


3

Trifulkes de la KatalanaTribu Víctor Alexandre Zitzània Teatre Direcció i dramatúrgia ..................................................................... Pere Planella Adjunt a la direcció i dramatúrgia ..................................................Roger Cònsul Música ................................................................................................ Toni Xuclà Lletra de les cançons ..................................................................... Joan Vilamala Escenografia ..................................................................................Elisenda Pérez

Cèsar C. Sànchez Vestuari .................................................................................... Romana Redlova Il·luminació .......................................................................................... Pep Pérez Audiovisual ......................................................................................Sara Llorens Disseny de so .................................................................................. Ton Mentruit Coreografia ......................................................................................Mercè Grané Assessorament de cant ................................................................. Odette Telleria Assessorament de rap i beat box ................................................ David Menéndez Elements de ferro ................................................................... La Forja del Vallès Equip de gestió de la companyia: Disseny gràfic ................................................................................... Jaume Bach Fotografia ......................................................................................... Arnau Bach Comunicació i premsa ....................................................................... Alba Grifell Producció executiva ..........................................................................Alba Cayón


4

Repartiment:

Bruna Cusi ............................... Rata Maria, Laietà, Pau, Miró, Ramon Berenguer II, Criat, Maria de Bulgària, Isabel la Catòlica, Segador

Mercè Estrada / Elia Corral ..........Rata Àgata, Guifré Borrell, Teresa Gil de Vidaure, Dama 1, Virrei Dalmau de Queralt

Aina Huguet .......... Rata Carlota, Guifré el Pilós, Conseller, Miquel Andrònic Paleòleg, Dama 2, Pau Claris, Lluís XIV de França, Mag Magí de Rocabertí

Laia Oliveras / Mima Riera ........... Rata Montserrata, Oficial, Jaume I, Roger de Flor, Ferran el Catòlic, Comte-Duc d’Olivares, Felip IV de Castella

Càtia Pino ................................................................................................... Nguéa

Remei Sipi .....................................................................................................Àvia Músics:

Joan Abad .................................................................................................Teclats

Ferran Martín ......................................................................................... Guitarra

Guillem Barceló ........................................................................................ Bateria

Gerard Cantero ............................................................................................. Baix Muntatge, assaigs i representacions: Equips tècnics i de gestió del Teatre Nacional de Catalunya Producció: Zitzània Teatre Coproducció: Festival Castell de Peralada Amb la col·laboració de l’Institut Català de les Empreses Culturals – ICEC i el Museu d’Història de Catalunya Agraïments: Agustí Alcoberro, Magda Gassó, Joaquim Vilarnau, Carme Vidal, Oriol Garcia i Quera, Xavier Martín, Joan Salvador, Lluís Murua, Èric de Gispert, Lucía Buedo, Casa Capell, Eteri producció i gestió, Institut del Teatre, Teatre Lliure, Teatre de Ponent, Teatre Akadèmia, Club Super3, Editorial Salvatella, PICAP


5

Benvinguts al Teatre Nacional de Catalunya! Us volem presentar la Nguéa, una noia catalana d’origen africà que ha de preparar un examen d’història de Catalunya per a la setmana vinent. Avui la Nguéa volia estudiar tot el dia, però sabeu què? La seva àvia de Guinea Equatorial, l’àvia Rieka, acaba d’arribar a Barcelona. Ha vingut a fer-se una operació de la vista i és la primera vegada que trepitja Europa. Tant l’àvia Rieka com la Nguéa estan contentíssimes de poder passar uns dies juntes, i la noia ja ha fet tot de plans per anar a visitar la ciutat i ensenyar la nostra cultura mil·lenària a la seva àvia. Però... i l’examen? La Nguéa també necessita temps per preparar l’examen d’història. Quin dilema! Sort que al TNC fan el primer musical sobre la història de Catalunya, Trifulkes de la KatalanaTribu, on quatre actrius súper divertides expliquen i representen tot cantant alguns capítols i peripècies de la història del nostre país. D’aquesta manera, la Nguéa podrà fer dues coses alhora: ensenyar la nostra cultura i la nostra història d’una manera divertida a la seva àvia Rieka i estudiar per a l’examen. Ara bé, l’àvia no sap ni un borrall de català. I això vol dir que haurem d’esperar que entengui alguna cosa i que no es fiqui en cap embolic... Zitzània Teatre


6

Història de les Trifulkes de la KatalanaTribu El primer embrió de l’espectacle Trifulkes de la KatalanaTribu es va estrenar al Museu d’Història de Catalunya el 27 de gener de 2009. Encara ara, però, la companyia organitza representacions en aquest espai, sobretot per a escoles i centres d’educació en el lleure. Les representacions al Museu són itinerants i aprofiten les pròpies escenografies que el Museu ja té. Aquest espectacle té un format de caire més teatral. L’estrena mundial de Trifulkes de la KatalanaTribu, el musical, es va fer al Festival de Peralada (Petit Peralada) el 25 de juliol del 2009. La proposta està adreçada a un públic familiar, i també a les escoles i centres d’educació en el lleure (esplais, casals i caus). L’espectacle està pensat per a famílies amb nens entre els 8 i els 14 anys.


7

Un poble amant de la llibertat Totes les tribus tenen les seves trifulkes. La tribu katalana també. Per això existeixen els notaris de les trifulkes, que són (o haurien de ser) els historiadors i historiadores. I els glossadors, els apologetes, els còmics i els poetes de les trifulkes, que són els autors i autores de ficció. Perquè les trifulkes entenen de cronologies, de causalitats, de conseqüències lògiques i de factors múltiples. Però també acaben rememorant sentiments, desigs, instints, odis i amors: material rigorós de literatura. Posats a analitzar-les detalladament, les trifulkes de la katalanatribu, la nostra, semblen força normals. També aquí, com arreu d’Europa, hem tingut feudalismes, expansions comercials i militars, monarquies autoritàries i absolutes, revolució industrial, modernisme, repúbliques i dictadures militars. És cert que vam perdre la nostra llibertat tres-cents anys enrere, el 1714, en un amarg episodi que es reproduí, gairebé fil per randa, dos segles després amb la derrota del 1939. Però també ho és que, en essència, som un poble amant de la llibertat i tossut, capaç de fabricar catorzes d’abril i de renéixer un i altre cop de les cendres, com el fènix que va somiar una Holanda a la Mediterrània, lliure i pròspera, a les acaballes del segle XVII. Les trifulkes que aquí prologuem tenen encara una altra virtut: la distància còmplice, la picada d’ulls, la ironia i, quan cal, la paròdia. Els pobles sans són els que són capaços de riure’s d’ells mateixos. De convertir les victòries en material de tafaneria, i de fer esdevenir els fracassos tema d’acudits. De fer broma d’herois, de sants i de poetes, i també de brivalls, de bandolers i d’escarrassos. No hi ha símptoma més evident de vida que aquest. Per acabar, un consell. Les Trifulkes de la KatalanaTribu s’han de llegir (o escoltar i mirar) com el que són: com una obra de teatre que pretén fer-nos passar una bona estona, i, alhora, fer que ens coneguem una mica més. No cal buscar-hi tesis, ni dades positives, ni fets despullats i incontrovertibles. Però sí una reflexió sincera i valenta sobre allò que som, sobre el que vam ser i, encara, amb sorpresa inclosa, sobre el que ens espera. Que, amb l’ajut i la complicitat de tothom, no serà precisament poc. Agustí Alcoberro i Pericay Director del Museu d'Història de Catalunya Pròleg al llibre Trifulkes de la KatalanaTribu, de Víctor Alexandre. Barcelona, Salvatella, 2009.


8

Resum d’escenes Dibuixos originals d'Oriol Garcia Quera per a Trifulkes de la KatalanaTribu

Escena 1: Introducció. Presentació de les quatre actrius i de la Nguéa i la seva àvia, i de la intenció d’explicar la Història de Catalunya. Número musical. Escena 2: Setge de Barcelona de l’11 de setembre de 1714 explicat per unes rates molt simpàtiques. Hem agafat aquesta escena per començar perquè creiem que aquesta data suposa l’abans i el després més important per a la història de Catalunya.

Escena 3: Els nostres avantpassats en 3 minuts (íbers, laietans, colònies fenícies i gregues, invasió dels romans, dels visigots, dels àrabs...). Escena 4: Guifré el Pilós. Naixement de la nació. Llegenda de les quatre barres. Hem tret tot el que sonava a èpic de la llegenda per convertir l’escena en còmica. Escena 5: Segles IX i X. Cançó sobre l’abat Oliva i anècdota escènica sobre els comtes rei del Casal de Barcelona, que tots es deien Berenguer Ramon.

Escena 6: Jaume I el Conqueridor. L’escena el presenta com un vellet que confon les seves «conquestes» (de territoris i femenines).


9

Escena 7: Expansió per la Mediterrània. Cançó. Els peixos de la Mediterrània porten les quatre barres dibuixades a la cua. Presentació dels almogàvers. Escena 8: Els almogàvers i Roger de Flor. Pantomima sobre l’assassinat de Roger de Flor.

Escena 9: La pesta negra. Cançó.

Escena 10 i 11: Reis catòlics. Les escenes narren la preparació i la «nit de noces» dels reis catòlics.


10

Escena 12: La guerra dels Segadors. L’escena té dues parts. La primera, a Catalunya, ens presenta uns pagesos que es queixen al president de la Generalitat Pau Claris. La segona, a Castella, ens presenta el virrei de Catalunya demanant ajuda militar al comte duc d’Olivares. Acabem amb la 2a part de la cançó que ja ens duu al Tractat dels Pirineus. Escena 13: Tractat dels Pirineus. L’escena explica com el rei Felip IV de Castella i el rei Lluís XIV de França, convertits en jardiners, es van repartir el nord de Catalunya. Escena 14: Guerra de Successió i Decret de Nova Planta. Cançó. Al final de l’escena es reciten militarment textos del Decret de Nova Planta referents a la prohibició de la llengua i les tradicions catalanes.

Escena 15 i 16: Segles XIX i XX en 5 minuts. Cançons sobre suport audiovisual. Escena 17: Segle XXI. Final. Trobada entre Nguéa i Jaume I en un espai indefinit del temps. Reflexió irònica sobre el que va ser Catalunya en un passat, i què és ara.


11

Una manera de fer: ideologia del projecte Des de Zitzània Teatre, atents com estem a la realitat del nostre país, creiem que Catalunya té un dèficit important pel que fa a la divulgació, en àmbits no escolars, de la seva història i dels personatges clau de la seva cultura. De fet, aquest dèficit, l’hem observat sobretot en l’àmbit teatral (que és el nostre): començant pels autors i directors, i continuant per les polítiques dels teatres públics, se’ns fa palesa la manca de voluntat per dur a terme una nova dramatúrgia de la nostra història i també una revisió continuada de la nostra tradició teatral. Després de reflexionar-hi vam sentir com a necessari aportar el nostre esforç per contrarestar aquest dèficit, i amb el desig d’assolir algun dia aquesta tan volguda normalització, ens vam posar a treballar i vam endegar un projecte global per dramatitzar la història de Catalunya, del qual Trifulkes de la KatalanaTribu és el primer fruit. Aquest projecte de dramatització de la història de Catalunya té una voluntat de servei públic molt clara, que ens guia i que voldríem exportar, i que es basa en una manera de treballar diferent. No volem parir obres de teatre que es quedin purament en l’anècdota puntual (dita d’aparador), no creiem en celebracions només mediàtiques, sinó que anhelem una nova manera de produir i d’exhibir teatre on la implicació sigui un puntal principal. Ens guia l’horitzó de la rendibilitat social, o sigui, fer moltes representacions, per a les escoles i per a les famílies, i apostem perquè les representacions vagin complementades amb sessions explicatives, dossiers pedagògics i propostes de treball, etc. Volem o no volem una formació cultural més rica per als futurs ciutadans de Catalunya? Està clar que «cultura», «ensenyament» i «acció social» (els conceptes i els departaments de la Generalitat) són a la base d’aquesta proposta global de dramatització de la història de Catalunya. Però també són els grans objectius a assolir. Creiem que si volem que els futurs ciutadans d’aquest país coneguin bé la nostra història i la nostra cultura, les companyies teatrals hem de creure altra vegada en el «servei públic» del teatre. De fet, aquesta és la raó per la qual Trifulkes de la KatalanaTribu està pensada per a un públic a partir de 8 anys. És cert que en representacions escolars s’ha recomanat d’entre 8 a 14 anys, però en representacions familiars, l’espectacle està recomanat per a tota la família. I també és per aquesta raó que l’equip que hi ha darrere de Trifulkes de la KatalanaTribu (i també darrere de les obres que ja tenim en preparació) és tan ampli: gent de teatre treballant amb professionals de l’educació, historiadors, periodistes... La intenció és poder arribar a tot tipus de públic: erudit o principiant, i també a un públic de gent nouvinguda. Sabem que el projecte té uns objectius que encara albirem lluny, sabem també que serà llarg i que segurament és massa ambiciós, però també el veiem factible i, sobretot, molt engrescador. Per cert, les properes dramatúrgies tracten temes tan dispars com Pedrolo, l’11 de setembre de 1714 o el Compromís de Casp. Zitzània Teatre


12

Entrevista a Víctor Alexandre D’on neix el projecte de fer aquest espectacle? Neix del fet que som un poble que desconeix la seva història. Durant molts anys ens l’han amagada i ens han dit que no en teníem, d’història. Però la tenim. Tenim mil anys d’història. Mil anys en què hi ha hagut de tot. Catalunya ha estat la nació més important de la Mediterrània i ha estat també un país conquerit, s’ha nodrit de la cultura d’altres pobles i alhora ha fet grans aportacions a la humanitat en el camp del pensament, dels drets, de les ciències o de les arts. Som la suma de totes aquestes coses i de moltíssimes més i vam considerar que conèixer-les, a més d’un dret que tenim, és també una obligació. Quins valors us proposeu de transmetre amb Trifulkes de la KatalanaTribu? Valors integradors. La protagonista és una nena negra nascuda aquí, que es diu Nguéa, filla d’aquesta nova Catalunya que s’ha convertit en la llar de persones procedents dels cinc continents amb cognoms que encara no hem après a pronunciar. És una nena que té el desig d’arribar a ser presidenta de Catalunya i que amb l’entusiasme de l’adolescència explica la història d’aquest país, que és el seu, a la seva àvia, que viu a l’Àfrica. Crec que el present no s’explica sense el passat, i la consciència dels nostres drets passa ineludiblement pel coneixement d’allò que som i d’allò que hem estat. Com s’ha gestat la dramatúrgia de l’espectacle i la feina amb Pere Planella? Va ser en Pere Planella qui em va encarregar l’escriptura d’aquesta obra. La idea és seva. Ell sabia que la història de Catalunya era un tema que no s’havia abordat en el teatre i va pensar que seria meravellós poder omplir aquest buit. A partir d’aquí, em vaig posar a escriure i el resultat, que està publicat en un llibre, és el que podem veure al TNC. Amb Pere Planella ja vau fer l’espectacle basat en el cas d’Èric Bertran. Quin és l’eix que vertebra la vostra línia artística com a companyia? Bé, jo no pertanyo a la companyia. El meu treball és només com a autor. Però, certament, com dius, Trifulkes de la KatalanaTribu no és la primera obra en què treballem plegats. L’obra Èric i l’Exèrcit del Fènix la vaig escriure el 2007 i també va ser un encàrrec d’en Pere Planella. En Pere estava colpit pel cas de l’Èric Bertran, el nen de 14 anys acusat de terrorisme per demanar l’etiquetatge en català, i en Joel Joan, que és amic de tots dos i que sabia que jo coneixia el tema en profunditat, ens va presentar i de seguida ens vam posar d’acord. El cert és que amb en Pere Planella i amb en Roger Cònsul, sempre hi he treballat molt a gust. Tenim línies de pensament coincidents en moltes coses i això ho fa tot més senzill. En Pere és part indestriable de la història del teatre del nostre país i jo al seu costat he après moltíssimes coses que no sabia en aquest terreny.


13

Tu ets una persona preocupada per la qüestió nacional. Quin paper creus que ha de jugar el teatre en l’enfortiment de la identitat catalana? Un paper rellevant. El teatre català no pot viure al marge dels problemes del país i del seu temps. Els ha de fer pujar a l’escenari, els ha d’abordar, els ha de reflectir... Això no és fàcil, és clar, perquè els dramaturgs catalans no són extraterrestres, són persones normals que, com és lògic, arrosseguen les pors i l’autocensura pròpies d’un país que fa tres segles que no decideix per si mateix. Quan una persona o una col·lectivitat fa molts anys que no prenen decisions i que es limiten a complir la voluntat d’un tercer és gairebé un miracle que tinguin confiança en si mateixes. Això genera inseguretat i complex. És a dir, la creença que abordar temes com els drets nacionals de Catalunya o la marginació de la llengua catalana, posem per cas, són coses massa locals o poc universals. Però, què hi ha més universal que el dret a la vida en llibertat? El nostre país té problemes existencials molt greus i el teatre n’ha de parlar. No pot ser que dintre d’uns anys, quan mirem aquest context històric, no hi trobem un teatre que el reflecteixi. Pot resultar força incòmode, ja ho sé. Però la comoditat és poc evolutiva. Per això trobo que és molt d’agrair l’aposta que ha fet Sergi Belbel, programant aquesta obra en l’escenari més prestigiós de Catalunya. Has pogut seguir de prop els assaigs o n’has quedat al marge? Els vaig seguir inicialment per abordar les modificacions o els dubtes que sorgien sobre la marxa, però un cop el text lliscava bé la meva presència era totalment innecessària. I crec que el mateix es pot dir de Toni Xuclà i Joan Vilamala, que han fet una música i una lletra de les cançons realment formidables. Qualsevol altra consideració que vulguis fer... El fet que tots els personatges masculins siguin interpretats per actrius, en lloc d’actors, no és casualitat. El món ha estat tan androcèntric i la nostra història, com la de tots els pobles, està tan farcida d’homes il·lustres que hem volgut compensar-ho fent que personatges com ara Jaume I, Guifré el Pilós, Roger de Flor o Pau Claris apareguin interpretats per dones. I ha estat un encert, perquè les actrius escollides són meravelloses.


14

El llibre i el CD Quan des de Zitzània Teatre ens vam plantejar de publicar el text de l’obra Trifulkes de la KatalanaTribu, de seguida va aparèixer una premissa primordial: havia de ser un llibre de lectura i de continguts però que també servís a les escoles per representar l’obra; no una publicació més d’una obra de teatre sinó una publicació especial, útil per al públic a qui va destinat: els nens i les nenes de les escoles de Catalunya. La voluntat primordial a l’hora de publicar el text de Trifulkes de la KatalanaTribu és convidar les escoles d’arreu de Catalunya a realitzar per elles mateixes un muntatge d’aquest espectacle, i d’aquesta manera (mitjançant la posada en escena d’un espectacle fet pels nens i les nenes de l’escola) fer que els nens i nenes de Catalunya aprenguin la història de Catalunya d’una manera diferent.

A més d’aprendre els continguts d’una manera divertida (fent teatre), també proposaríem unes activitats paral·leles, diguem-ne més canòniques, per treballar tot tipus d’assignatures (matemàtiques, llengua, socials, plàstica...) a partir del text de Trifulkes de la KatalanaTribu.

Partint d’aquesta premissa o voluntat primordial, doncs, hem plantejat l’edició de la manera següent:

a. Ha de ser una edició dirigida als nens i les nenes, i també als mestres de les escoles.

b. Ha de ser un llibre que s’utilitzi tant per a la lectura com per a la representació de l’obra, però també com a eina pedagògica.

c. I, per tant, l’edició ha de contenir: - el text de l’obra (acompanyat d’il·lustracions) - el llibret de direcció amb totes les indicacions referents a personatges, vestuari, escenografia i moviment escènic... - un apèndix amb propostes de treball que abastin la major part d’assignatures possibles, tot partint del text de l’obra.

A més a més, i per altres qüestions referents a les col·laboracions amb diferents entitats que des de l’Associació de Teatre amb A i Zitzània Teatre hem anat teixint, l’edició del text va unida a l’edició del CD que ha produït la discogràfica PICAP.


15

Víctor Alexandre Autor Assagista, narrador, novel·lista i dramaturg. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional Lluís Companys 2005, amb el Premi d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès 2006 i amb el Premi Mercè Rodoreda 2008. Com a assagista ha publicat, entre d’altres, els llibres Jo no sóc espanyol, El cas Carod, La paraula contra el mur i Nosaltres, els catalans. En el camp de la narració i la novel·la és autor d’El somriure de Burt Lancaster, Set dones i un home sol, Una història immoral i Cor de brau. I en l’àmbit teatral ha estrenat les obres Èric i l’Exèrcit del Fènix i Trifulkes de la KatalanaTribu. Actualment, és col·laborador dels portals digitals El Singular Digital, e-notícies i Cugat.cat, del Diari de Sant Cugat i de la revista literària Lletres. www.victoralexandre.cat

Toni Xuclà Música Guitarrista i compositor, ha enregistrat sis discos en solitari, algun dels quals distribuïts a diversos països europeus. Actualment, és membre dels grups Menaix a Truà, Taima Tesao. Ha estat productor, entre d’altres, de Ginesa Ortega, Gema 4, Maria Salgado, Miquel Gil, Sopa de Cabra, Ovidi Montllor, Pau Alabajos, Ivette Nadal i Turnez i Sesé. En la seva llarga carrera com a músic, ha col·laborat, entre d’altres, amb Ja t’ho diré, Georges Moustaki, Tomatito, Armando Manzanero, Toti Soler, Gato Pérez, Shuarma, Patriarcas de la Rumba i Maria del Mar Bonet. Ha escrit alguns llibres de contingut musical i ha estat director de diverses escoles de música, entre les quals el consolidat Campus-Rock d’estiu; també ha dirigit la Fira Mediterrània de Manresa. El cor de la ciutat i algunes sèries i documentals de TV3 porten música seva, igual que les pel·lícules Pau i el seu germà de Marc Recha, George Orwell (ORF-Austria), La plaça del Diamant de Francesc Betriu, o el documental televisiu Adéu Espanya? de Dolors Genovés. En teatre ha participat en les produccions Mel Salvatge, La Guerra i el Món, Baal o La botiga dels horrors (en versió de Dagoll Dagom i El tricicle). I entre moltes altres activitats musicals nacionals i internacionals, va dirigir un grup de corda en la cerimònia de la recepció de la torxa olímpica a Empúries (JJOO Barcelona 92), retransmesa en directe per tot el món. www.tonixucla.com


16

Joan Vilamala Lletra de les cançons Home polifacètic: cantant, compositor, historiador, verdaguerista, escriptor de versos i auques… Va ser cofundador del grup Esquirols i autor de cançons com ara Fent camí, Conte medieval, Cada dia és un nou pas, entre d’altres. És llicenciat en Filologia catalana i ha exercit com a professor de llengua i literatura catalanes, i també és membre de la Societat Verdaguer, sobre l’obra del qual ha publicat diverses antologies i obres de divulgación, com per exemple Antologia de Jacint Verdaguer, Antologia poètica i alguns fragments de prosa de Verdaguer o l’audiovisual Verdaguer, poeta de Catalunya. En qualitat d’historiador, és autor també de diversos articles i llibres sobre els Pujol, una nissaga d’escultors del segle XVIII i XIX, i també ha col·laborat amb altres autors en el llibre Folgueroles, societat i vida d’un poble. També ha publicat una bona colla de cançoners, com per exemple Les cançons d’Esquirols, Cançoner Verdaguerià o La història de Catalunya en dotze cançons i una auca. A més, Vilamala és autor d’un bon grapat d’auques, la majoria publicades a la pàgina web www.auques.cat.

Pere Planella Direcció i dramatúrgia Director d’escena i professor d'interpretació. Es va llicenciar en Psicologia per la Universitat de Barcelona i en Art dramàtic per l’Institut del Teatre, i va tenir com a mestres Ricard Salvat, Iago Pericot, Fabià Puigserver, William Layton i Coralina Colom, entre d’altres. Va ser membre fundador del Teatre Lliure (1976) i de Zitzània Teatre (1982). Va ser professor de l’escola d’Art dramàtic Adrià Gual (1970/1972) i ho és ara (des del 1973), de l’Institut del Teatre. També és col·laborador habitual de la Universidad de Bellas Artes de Bilbao, on imparteix anualment un curs d’interpretació. Actualment, prepara un llibre que portarà per títol El text actuat. Com a professional de la direcció escènica, ha dirigit més de 50 espectacles professionals, i ha rebut premis com el Nacional de Teatro (Teatre Lliure), l’Adrià Gual, el Nacional de Direcció, el de la Crítica, el Serra d'Or, el de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya, el de l'Asociación de Directores de Escena, entre d´altres. www.zitzaniateatre.wodpress.com


17

Roger Cònsul Adjunt a la direcció i dramatúrgia Narrador oral i contacontes, director d’escena i dramaturg. També és llicenciat en Història de l’art per la Universitat de Barcelona i darrerament ha realitzat el màster d’estudis teatrals a la UAB i l’Institut del Teatre. A més, va ser alumne de l’École intérnationale Jaques Lecoq i de l’escola de Philippe Gaulier, a París. Altres mestres que ha tingut són Ricard Salvat, Marcello Magni, Eugenio Barba, Katherine Hunter, Lyndsay Kemp i Coralina Colom. Des del 2007 es dedica professionalment a la narració oral i a la docència i direcció teatrals, i també col·labora amb Zitzània Teatre, al costat de Pere Planella. Ha publicat els estudis introductoris i les propostes de treball de Romeu i Julieta de W. Shakespeare en la versió de Miquel Desclot; i Relats de mitologia (Herois i déus), de Maria Àngels Anglada, sempre a Edicions Proa. És també col·laborador de la revista Hamlet i Estudis Escènics, i darrerament ha estrenat Els miracles de Santa Maria d’Àneu, de Pep Coll, dins el programa Tallers per la Festa. www.rogerconsul.wordpress.com

Elisenda Pérez Escenografia Obté el títol d’Arts aplicades a l’escultura a l’Escola Llotja, i ha cursat els estudis d’escenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona. Amb Zitzània Teatre ha realitzat es escenografies dels espectacles 32 vidres, Santi’s RIP i Trifulkes de la KatalanaTribu. A més, darrerament també ha treballat en les escenografies de l’espectacle Burundanga de Jordi Casanovas, Somni d’una nit d’estiu dirigida per Juanjo Cuesta, El Mundo de los simples, dirigida per Andrés Corchero, entre d’altres. També ha realitzat vestuari de titelles per a La cuina dels titelles (TV3) i ha construït elements de vestuari per a l’òpera La Cenerentola d’Els Comediants. A més, ha col·laborat amb Sebastià Brosa en les escenografies de Qui té por de Virginia Wolf dirigida per Daniel Veronese, Llum de guàrdia dirigida per Julio Manrique, Madame Melville dirigida per Àngel Llàcer, La Presa dirigida per Ferran Utzet, Desclassificats de Pere Riera, Misteri de dolor dirigida per Manel Dueso, El casament d’en Terregada dirigida per Joan Castells, El Ángel exterminador dirigida per Joan Ollé, entre d’altres.


18

César Sánchez Escenografia Llicenciat en Escenografia per l’Escola Superior d’Art Dramàtic i en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, és professor d’escola i ajudant d’ambientació en diferents programes de TV3, com Divendres, La Riera, Banda Ampla, L’hora del lector, Ànima o el Club Super 3. Amb Zitzània Teatre ha realitzat l’escenografia i la caracterització de Trifulkes de la KatalanaTribu. També ha estat l’escenògraf d’Un dijous qualsevol, un musical de la companyia Bohemia’s, dirigida per Irene Hernández, El món dels simples, una creació col·lectiva dirigida per Andrés Corchero, Somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare dirigida per Juanjo Cuesta, La vida d’Eduard II d’Anglaterra de Bertold Brecht dirigida per Rafel Duran, Cançons per a un món nou de Jason Robert Brown dirigida per Cristina Raventós, entre d’altres. També ha estat ajudant del departament d’Il·luminació del CCCB, ha exposat obra pròpia a la Facultat de Belles Arts de Barcelona i ha estat professor de gravat a l’Escola Massana.

Pep Pérez Il·luminació Treballa com a il·luminador de les companyies Moveo, Zitzània, Disset Teatre, entre d'altres, i és professional del món de l’espectacle des de fa 11 anys. També ha realitzat cursos d’il·luminació escènica, de llum i color, de taules de control i també de prevenció de riscos laborals. Entre els seus treballs destaquen Memòries d'un reclam, guanyadora del Projecte Alcover 2005, Calidoscopi v, amb Gom teatre, Un dia d'estiu, guanyadora del Projecte Alcover 2007, Tape, nominada als Premis Max, Quid Pro Quo de Gerard Vàzquez, La Bella Otero i Trifulkes de la KatalanaTribu de Víctor Alexandre i Zitzània Teatre. La seva darrera il·luminació és la de l’espectacle Les fades de la Bella Dorment, guanyadora, entre d’altres, del premi del festival FETEN.

Sara Llorens Audiovisuals Editora de vídeo i dissenyadora gràfica digital. Es forma com a dissenyadora gràfica a l’Escola Massana i com a tècnica realitzadora en Imatge de Síntesi (software Maya 3D) a l’escola Idep de Barcelona. També realitza cursos de tècnica operadora amb plataforma Avid que li donen coneixements de llenguatge cinematogràfic. Com a editora de vídeo i dissenyadora digital, ha treballat a la productora MD de Barcelona, al departament d’Audiovisuals de TMB, a l’empresa GISA, i actualment a l’empresa ISDIN. Des de l’any 2010 col·labora amb la companyia Zitzània Teatre, primer realitzant els audiovisuals de l’espectacle Santi’s RIP i actualment renovant els de Trifulkes de la KatalanaTribu. A la vegada, continua formant-se a l’escola Editrain de Barcelona, aprenent nous programes com el Final Cut Studio l’After Effects II o el Dreamweaver, entre d’altres.


19

Bruna Cusi Actriu Llicenciada en Art dramàtic per l’Institut del Teatre, també ha fet cursos de moviment, acrobàcia, dansa i veu en altres escoles. Ha assistit al curs internacional de teatre de commedia dell’arte impartit per Antonio Fava, a Itàlia. Actualment, participa a l’espectacle Trifulkes de la KatalanaTribu i treballa en l’espectacle Més enllà de la Foscor dirigit per Joan Arqué. Darrerament, ha participat a l’espectacle Anthropos, dirigit per Pep Pla, al Cabaret amb Gent dirigit per Guillem Albà, i a Magníficat i Les perles als Porcs, dirigits tots dos per Pasquale Bavaro. Per Les perles als Porcs ha rebut el premi a millor actriu de la 14a Mostra de Teatre de Barcelona. També ha treballat en els llargmetratges Racons de la Memòria i En totes direccions, en les sèries de televisió Psico-Express, El cor de la ciutat, Polseres vermelles i al programa d'humor Crakòvia.

Mima Riera Actriu Llicenciada en Art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, també ha fet cursos amb Christian Atanasiu, Lluís Graells, Christin Adaire, Peter Clough, Charlotte Munsko i Anatoli Vassiliev, José Sanchis Sinisterra, Roberto Quintana, Esteve Rovira, Vicente Aranda i Coralina Colom. Forma part de la companyia Arcàdia, amb la qual ha estrenat els espectacles Ens hauríem d’haver quedat a casa, Kafka a la ciutat de les mentides i Esquivel! Una comèdia estereofònica, tots tres de Llàtzer Garcia. Darrerament, també ha treballat en la pel·lícula El provador de coses d’Oriol Ferrer, i en els muntatges Platònov de Txèkhov (en la versió de Víctor Sánchez), Offuscatio, a partir del Tartuf de Molière, dirigit per Jordi Pons, Macbeth de W. Shakespeare, dirigit per Marta Tirado, Cavalls salvatges no m’arrencarien d’ací de Víctor Sánchez, Mares@brecht. de Bertold Brecht dirigit per Joan Castells, Excés de Neil Labute, dirigit per Blanca Bardagil, El joc de l’amor i de l’atzar de Marivaux dirigit per Pere Planella. A més de ser actriu també col·labora molt estretament amb l’organització de la Fira de Bruixes de Sant Feliu Sasserra.


20

Mercè Estrada Actriu Llicenciada en Art dramàtic per l’Institut del Teatre, també ha realitzat cursos en altres escoles com l’Escola d’Art Dramàtic Rose Bruford College, de Londres o el Seydways Studio de Los Angeles. A més, també ha tingut mestres com Neil Labute, Catherine Fitzmaurice, Saul Kotzuebei, Javier Daulte, Kristin Keam, Anna Ullibarri, Sally Marshall, Shona Morris, Roberto Romei, Nick Hall, entre d’altres. Darrerament, ha treballat al llargmetratge The Vampire in the Hole de Sadrac González i Sonia Escolano, i en la seva llarga carrera ha participat en espectacles com El joc de l’amor i de l’atzar de Marivaux, Potser somniar d’Anna Estrada sobre textos de Shakespeare i Txèkhov, Bestiarium de Ton Alberti, Push up 1-3 de Roland Schimmelpfennig, The Canterville's Ghost d’Oscar Wilde, Conte d'Hivern de Shakespeare, Nits a Basora de Carles Batlle, Moll Oest de B.M. Koltès, All's well that ends well de Shakespeare, This is Broadway de Chris White i Kristin Keam, Esperanto de Sèmola Teatre, entre d’altres. En televisió ha treballat a les sèries Ventdelplà i El cor de la ciutat. També és llicenciada en Traducció i interpretació per la Universitat de Vic. Aina Huguet Actriu Llicenciada en Art dramàtic per l’Institut del Teatre. També s’ha format al Col·legi de Teatre de Barcelona, a l’escola Rose Bruford College de Londres, i ha participat en diversos tallers d’interpretació a Barcelona i a l’estranger (a l’Odin Teatret de Dinamarca, l’Haute école de théâtre de Suisse romande i l’Scuola Europea per l’Arte dell’Attore de San Miniato, per exemple). Darrerament ha treballat a El petit Eiolf de Henrik Ibsen, dirigida per Toni Casares, Peus descalços sota la lluna d’agost de Joan Cavallé, dirigit per Albert Mestres i a Deixeu-me un tenor de Ken Ludwig, dirigit per Teti Canals, entre d’altres. També ha participat en els espectacles Jardí de dones, dirigit per Joan Castells, La terra és baixa i bruta i erma..., dirigit per Jordi Faura, Yvonne, princesa de Borgonya, dirigit per Joan Ollé, Les escorxadores, dirigit per Carme Portacelli, etc. Ha col·laborat en espectacles de la Fura dels Baus i dels Comediants.


21

Laia Oliveras Actriu Llicenciada en Art dramàtic per l’Institut del Teatre de Terrassa. Amplia la seva formació a l’Escola de Mim Corporal Dramàtic (Étienne Decroux) de la mà de Stéphane Lévi i Sophie Kasser. Estudia tècniques de circ (acrobàcia, teles, corda, màstil, dansa vertical) amb Mònica Alsina, Laura Coll, Ignasi Gil, Marta Barceló i Biel Jordà de la Companyia de Teatre Visual Res de Res, de la qual forma part entre 2004 i 2009. Participa als muntatges Mara, Tempo i Ínsula d’aquesta companyia. Paral·lelament, es forma en Cant Modern (Voice Craft, Estill Voice Training Systems) amb Hellen Rowson i Paul Farrington, i en Cant Líric amb Ira Prat, Veu amb Coralina Colom, Zigmunt Molik, Roger Smart, Selina Worsley. També estudia Jazz i Improvisació amb Errol Woisky, Xevi Garcia Tarragó i Xavi Maureta al Taller de Músics de Barcelona. Entre els muntatges teatrals en els quals ha treballat recentment destaca la seva feina amb directors com Joan Font de Comediants (Persèfone), Lluís Pasqual (La casa de Bernarda Alba), Fernando Soto (Hámster), Leandre Ribera (Setembre), Ton Muntané (Físi-C).

Elia Corral Actriu Llicenciada en Art dramàtic en l’especialitat d’Interpretació i teatre musical, per l’Institut del Teatre. També s’ha format com a actriu i cantant en altres escoles com el Conservatori del Bruc, a Estudis de Teatre, a l’Escola de Circ Rogelio Rivel, o amb els mestres Pawel Rouva, Coralina Colom o Salvador Oliva, entre d’altres. Com a actriu, ha participat en sèries com La Baronesa, Infidels, o Ventdelplà i, en teatre, darrerament ha treballat en els espectacles Ojos Verdes. Miguel de Molina in memoriam de Marc Vilabella; Gènesi ... una idea d’Europa de la companyia Onstage, L’amansiment de la fúria de Shakespeare, amb la companyia Parking Shakespeare, Les tres bessones i Leonardo da Vinci, amb la companyia Roseland Musical i A por todas, En pie o Pes zero amb la companyia de teatre social Artecreciente. També ha estat membre fundador de la companyia Viuda de Iguana e hijos amb els textos de Biel Perelló, El projecte alfa i Els Malvats; i de la companyia Dei Furbi, amb qui ha realitzats els espectacles de creació Tocata i fuga, Divetimento i Scherzo.


22

Càtia Pino Actriu Després d’acabar els estudis de batxillerat amb l’experiència de dos anys vivint als Estats Units, actualment està cursant la llicenciatura de Dret a la Universitat Pompeu Fabra, i també ha realitzat estudis teatrals a les escoles Trakart, de Vilanova i la Geltrú, i a El Timbal.

Remei Sipi Actriu Editora, autora i conferenciant guineana especialitzada en textos africans i de dones immigrades. Llicenciada en magisteri i té un diploma de postgrau sobre estudis de gènere i desenvolupament. Ha treballat de mestra, a l’administració de justicia, d’editora i també té una llarga experiència en el món associatiu amb associacions com Riebapua, E´Waiso Ipola, Yamanjá, Xarxa de dones immigrants a Catalunya, Xarxa de dones negres i de minories ètniques d’Europa, Consell Nacional de les dones de Catalunya, entre daltres. També ha coordinat diverses tertúlies literaries sobre Àfrica i literatura escrita per dones negres, ha estat editora de la revista E´Waiso, i com a autora ha publicat La Razón de un pueblo / El pueblo bubi, Los restos del fin del siglo en África, Héroes i Sueños y realidad.

Guillem Barceló Bateria Llicenciat en Comunicació Audiovisual, especialitzat en realització, per la Universitat Ramon Llull, i com a músic i percussionista s’ha format al Centre d’Estudis Musicals Especialitzats de Sabadell, amb professors com Toni Xuclà, Albert Faz o David Martínez. És músic professional i ha treballat tocant la bateria, en els musicals Rent, Trifulkes de la KatalanaTribu, Frágil i Fame. Amb el grup Macedònia ha editat els discs Et toca a tu, M’agrada i Els nens dels altres. També ha estat el primer percussionista de la Banda de Sabadell i de l’Orquestra Sinfònica del CEME i ha participat en els grups Maivistos (amb un disc editat, So del no res), Sense Presses i Aimar y sus piojojs.


23

Ferran Martin Guitarra Graduat a l’Aula de música moderna i jazz de Barcelona, actualment forma part dels grups Macedònia, Wadalupe i Planeta Lem, amb qui ha actuat per tot el país i enregistrat diversos treballs discogràfics. Al llarg de la seva carrera també ha format part de Requesound system, Nurk, Wi&Co, Negrita S.A, Zona blava, etc... També ha treballat en diversos espectacles musicals del Gran Casino de Barcelona i Lloret de Mar, o en l’obra Trifulkes de la KatalanaTribu. És també professor de música i guitarra a diverses escoles: Espaiart de Sentmenat, I.E.S del Vallès Torre Balada, l’Escola municipal de música de Sentmenat, entre d’altres.

Gerard Cantero Baix Graduat al Conservatori del Liceu, també ha estudiat amb mestres com Carles Benavent, Gary Willis o Alain Pérez. A la vegada és tècnic i enginyer de so, de llums i de gravació. Actualment, és baixista de diferents grups, com ara Wadalupe, Guillamino, Planeta Lem i Mar Abella, amb el qual van quedar semifinalistes al concurs Sona 9. També ha estat el baixista de Macedònia, grup amb el qual va enregistrar i fer els arranjaments dels discs Posa’m un suc, Sakam te, Macedònia en directe, Bla, bla bla. Amb el grup Wadalupe ha editat el disc Ahora que el aire no és viento. Sempre com a baixista, també ha participat en els musicals Grease i Trifulkes de la KatalanaTribu, i ha col·laborat en diverses produccions discogràfiques com ara Cantata per una tortuga, Zonablava, el Cd de la Marató de TV3 o Aiguallum. També ha treballat i fet col·laboracions amb grups com La Carrau o amb músics com Toni Xuclà o Manu Guix.

Joan Abad Teclats Pianista, tant de piano clàssic com modern. Va estudiar al Conservatori de Badalona, i amb Teresa Albiol i Joan Diaz del Tallers de Músics de Barcelona. Ha format part de nombroses formacions de música moderna, amb estils diferents: jazz, blues, funk, i fins al rock dur, disco o música electrònica. També ha participat com a instrumentista en diferents esdeveniments, al Maresme sobretot. És mestre de música, de piano i de teclat modern, i compositor. Ha realitzat algunes bandes sonores per a diversos curts de cinema alternatiu i també va crear i dirigir la formació juvenil Thalassa Ensemble, on feia els arranjaments musicals de les cançons. Ha participat en la gravació del CD de nadales Veus del Liceu amb la soprano Carmen Jiménez, ha acompanyat i musicat obres de teatre i també ha coordinat festivals com l’Observatori de les Arts, celebrat a Tiana. Actualment, treballa com a mestre de música, continua component música electrònica i és integrant del grup Elite Funk.


24

Sala Gran Del 23 de febrer al 18 de març de 2012 Horaris: Funcions escolars: dijous i divendres, 10.30 h i dimecres 7 i 14 de març, 10.30 h Funcions familiars: diumenge, 12 h. Durada: 65 minuts (espectacle sense entreacte) Preus: 8-12 € Espectacle recomanat a partir de 8 anys Més informació a:

www.tnc.cat

www.tnc.cat/revista-el-mercader-de-venecia

Segueix-nos a:

www.tnc.cat/facebook

www.tnc.cat/twitter @teatrenacional

www.tnc.cat/youtube

www.tnc.cat/issuu


25

Documents

Trifulkes de la KatalanaTribu Víctor Alexandre › uploads › 20120222 › dossier_trifulkes_cat.pdf · Trifulkes de la KatalanaTribu Víctor Alexandre Zitzània Teatre Sala Gran