TXT-15-Suplement educatiu-Reptes dels llibres de text en l'era TIC

suplement educatiu de la revista de lletres L’Illa

primavera 2011 núm. 15

Els reptes dels llibres de text en l’era TIC

suplement educatiu de la revista L’Illa2 primavera 2011

TXT és una publicació d’Edicions Bromera coordinada per Josep Antoni Fluixà

Consell de redacció: Marta Estrelles, Maria Villalba, Carol Borràs i Sandra CapsirConsell assessor: Alfred Aranda, Bernat Bataller, Vicent Borràs, Joan Carles Girbés i Josep GregoriCol·laboradors: Jeremies Barberà, Maria Viu, Ana Iborra, Isidre Crespo, Antoni de la Torre, Pura Maria Garcia, Beatriu Tortosa i Joan EscrivàCorrecció lingüística, maquetació i arxiu gràfic: Edicions BromeraDisseny gràfic: Enric SolbesFotografia: Alfred Aranda, Ricardo Carrillo i Arxiu Bromera

Redacció i administració: Apartat de correus 147, 46600 Alzira (Ribera Alta), telèfon 962 402 254Adreça a Internet: www.bromera.com/txt Correu electrònic: [email protected]

Impressió: BormacTirada: 14.600 exemplars

ISSN: 1887-3979 / DL: V-635-2007

TXT no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus col·laboradors, ni els torna els originals no sol·licitats, ni hi manté correspondència.

TXT autoritza la reproducció dels seus articles si se’n fa esment de la procedència.

suplement educatiu de la revista de lletres L’Illa

Editorial

Vivim en un món de canvis continus produïts a un ritme accelerat i, en conseqüència, les persones ens veiem obligades a adaptar-nos reiteradament a les circumstàncies provoca-des per les modificacions que s’introdueixen en la societat. I el món educatiu no és alié a aquesta situació. Per això, almenys des de la recuperació democràtica, tots els governs han intentat adequar el sistema educatiu a les necessitats de cada època, amb més o menys perspectiva històrica de futur. En aquest sentit, s’han decretat reformes del sistema educatiu i s’han elaborat programes curriculars prescriptius per a cadascuna de les etapes educatives. I en cadascuna d’aquestes reformes s’hi han introduït conceptes nous, matèries no impartides amb anterioritat, metodologies diferents, etc. Els continguts esdevingueren conceptuals, procedimentals i actitudinals, començàrem a parlar d’àrees transversals i, finalment, s’ha arribat a la ne-cessitat d’un aprenentatge basat en l’adqui-sició de les competències bàsiques.

I tot això s’ha proposat, sovint, sense que el professorat que ha d’aplicar en la pràcti-ca l’avanç de tots aquests canvis educatius n’estiga preparat. Entre altres coses, perquè ha fallat d’una manera estrepitosa la forma-ció del professorat. Totes les administracions han edificat sempre la casa per la teulada i, per desgràcia, la situació no sembla que canvie en un futur. Es proposen plans de qualitat i de millora que afecten només els centres escolars i els docents i no la resta de l’administració educativa de qui depén, en gran part, l’èxit o el fracàs d’una bona adaptació als canvis socials. Difícilment, per exemple, als centres escolars es podrà edu-

car l’alumnat en l’ús de les tecnologies de la informació si els mitjans informàtics que hi ha són del tot obsolets.

Tot això fa que, amb una freqüència no de-sitjable, el repte i la responsabilitat de la in-novació educativa recaiga en el professorat, en la seua bona voluntat i professionalitat. I que, contràriament al que s’afirma sovint des del món dels especialistes en pedago-gia, siguen les editorials les que ofereixen al professorat uns recursos o materials didàc-tics que, en la mesura que s’adeqüen als pro-grames curriculars de les reformes, ajuden a aplicar els canvis que s’hi proposen. De fet, uns llibres de text amb uns materials com-plementaris de qualitat i amb uns recursos innovadors en TIC, ajudarien molt perquè els docents pogueren millorar i innovar l’apre-nentatge educatiu de l’alumnat. Ells sols no ho poden fer tot. Les editorials tenen també l’obligació de renovar i el repte d’oferir bons materials.

suplement educatiu de la revista L’Illa primavera 2011 3

Flaixos

Flaixos

EDUC@WEBS Novadors.org

El fòrum ‘Novadors’, format per un grup d’experts en les noves tecnologies i l’educació i professionals de tot l’àm-bit educatiu, posa en marxa iniciatives i projectes que tenen com a objectiu posar en comú les eines disponibles i la millor manera d’emprar-les per a aplicar les TIC en la tasca docent.

Bromera celebra 25 anys

Aquest 2011 és un any molt especial per a Bromera, ja que celebra 25 anys de trajec-tòria en el món editorial. Una tasca que ha anat especialment lligada al món docent i al llibre de text. Des dels inicis del projecte, s’ha posat l’accent en l’elaboració de llibres que destaquen per la proximitat a la realitat que ens envolta i que han estat concebuts i fets per professionals de prestigi reconegut i des d’una òptica valenciana. Volem aprofi-tar aquesta efemèride per a agrair el suport rebut per la comunitat educativa al nostre treball i per a reiterar el nostre compromís d’afrontar amb treball i il·lusió els reptes del futur.

«Comunicació i currículum:

una aula per a la vida»

Aquest és el títol del IV Congrés d’Educació de l’Alcúdia, que s’ha consolidat ja com un referent per als mestres i professors de les comarques valencianes, que tindrà lloc a setembre. Un any més, el congrés pretén ser un lloc de trobada, un fòrum d’experi-ències i una font de coneixement per als as-sistents. En aquesta edició, es vol posar de manifest la importància de les matèries cur-riculars i de l’escola com a eines fonamen-tals per a exercir un rol en la societat. Desta-cades personalitats dins del món educatiu assistiran a aquesta edició per donar el seu punt de vista. Més informació a partir del mes de juliol a: www.fundaciobromera.org.

Els més menuts feliciten

Enric Valor pels seus cent anys

En el centenari del naixement d’Enric Valor (1911, Castalla - València, 2000) són moltes i molt diverses les activitats que s’estan organitzant arreu de les nostres terres. Aquesta vegada, però, cal destacar la iniciativa posada en marxa per Escola Valenciana gràcies a la qual centenars de xiquets han d’escriure una carta de felicitació a l’escriptor pel seu 100é aniversari. Per cada Trobada d’Escoles en Valencià hi haurà una carta guanyadora, que serà llegida en veu alta per l’autor o l’autora.

Jornada pedagògica «25 anys

fent literatura i escola en

valencià»

Dins de les celebracions de l’aniversari de Bro-mera, s’està preparant una jornada pedagò-gica per a maig destinada al professorat en la qual s’analitzaran alguns dels reptes que l’edu-cació del futur ens planteja. Sens dubte, un d’aquests grans reptes és l’aplicació de les no-ves tecnologies a l’aula per part dels alumnes i del professorat, per això, una de les sessions estarà dedicada als recursos educatius digitals. També, però, es parlarà del foment de la lec-tura i d’estratègies que ajuden el professorat a convertir els alumnes en grans lectors. Per tal d’arredonir la jornada, dos escriptors recone-guts compartiran amb els assistents l’experi-ència i les claus de l’ofici d’escriure per a joves. Us anirem informant en www.bromera.com.


Les TIC a l’escola: un repte encara

per completarJeremies Barberà*

El sistema educatiu actual i, amb aquest,

el procés d’ensenyament-aprenentatge no

es poden mantenir al marge de les noves

tecnologies de la informació i la comuni-

cació, i han de trobar els mecanismes ade-

quats per a incorporar-les i explotar-les.

El repte, però, és evitar que aquests nous

instruments servisquen per a fomentar la

llei del mínim esforç i intentar que siguen

una eina útil per a adquirir coneixements i

per a practicar i reforçar els procediments.

En els darrers vint anys, els canvis que hi ha hagut en la manera i la possibilitat d’elaborar i transmetre la informació i accedir-hi han es-tat molt importants. Les tecnologies de la in-formació i la comunicació han avançat i s’han estés d’una manera tan ràpida i rotunda que estan canviant d’una manera molt significati-va la manera d’informar-se i de comunicar-se.

Ara bé, tot aquest avanç, quina repercus-sió ha tingut en el món de l’ensenyament? Si hem de ser sincers, fins al moment actual

aquesta ha estat molt minsa i, fins i tot, en molts casos pràcticament inexistent, a causa de raons múltiples i diverses. Lògicament, si no volem que el món de l’ensenyament quede al marge i allunyat del món real que l’envolta, és imprescindible que les noves tecnologies s’introduïsquen d’una mane-ra significativa a les nostres aules. Per tant, cal que, començant pels mateixos materials didàctics, s’incorporen als processos d’ense-nyament-aprenentatge en totes les seues múltiples i variades possibilitats.

Dit això, caldrà, però, fer algunes valora-cions. En primer lloc, quan utilitzem aquests mitjans, hauríem de tenir clar què volem aconseguir en concret. No hem de caure en el simplisme d’adornar els nostres materials o les nostres classes amb recursos TIC sense tenir definits els objectius que volem obte-nir-ne. Està clar que l’accés a aquesta quanti-tat ingent d’informació que ens ofereixen les noves tecnologies ha de servir per a reforçar la tasca d’aprenentatge i no per a encobrir-la. En els darrers anys ha estat freqüent l’ús ina-propiat que alguns alumnes han fet de les no-ves tecnologies: en molts casos hem vist que es limiten a buscar la informació pertinent a la xarxa i amb el socorregut retalla i enganxa presentar uns treballs sense pràcticament ha-ver-ne llegit el contingut, quan no s’ha lliurat el treball extret directament del Rincón del vago amb les mateixes faltes d’ortografia amb

Dossier: Els reptes dels llibres de text en l’era TIC

què apareixia a la xarxa. Vull dir amb això que l’ús de les noves tecnologies no sempre com-porta un avanç, sinó que en certs casos fins i tot pot significar un retrocés i afavorir la llei del mínim esforç que, desafortunadament, està tan estesa entre l’alumnat actual.

Tot i això, hem de treballar per tal que la nostra tasca docent tracte d’eradicar aques-tes pràctiques i que es puga aprofitar d’una manera eficient tot el potencial de les TIC: accés directe i immediat a material multimè-dia que puga reforçar el treball fet a l’aula o a casa, la possibilitat d’accedir a pràctiques individualitzades que puguen servir per a tractar més adequadament la diversitat i també incorporar al procés d’aprenentatge aquelles eines que el nostre alumnat usa d’una manera habitual fora de l’aula.

Finalment, només voldria incloure un ele-ment que em sembla molt important. I és el de la configuració i les possibilitats que ofereixen la gran majoria de centres docents actuals. Probablement estem en disposició de treballar, en molts aspectes, amb materi-als i recursos propis del segle xxi, però la re-alitat material de molts centres encara està ben ancorada en els anys setanta o vuitanta del segle xx i caldria una aposta molt seriosa de les diferents administracions implicades perquè es dotara els centres dels mitjans suficients per a poder incorporar les noves tecnologies.

És imprescindible que les noves tecno-

logies s’introduïsquen d’una manera

significativa a les nostres aules. Per tant,

cal que, començant pels mateixos mate-

rials didàctics, s’incorporen als processos

d’ensenyament-aprenentatge en totes les

seues múltiples i variades possibilitats.

* Professor de l’IES Joan Fuster de Sueca



L’evolució no solament ha sigut organit-zativa i visual, sinó que el contingut s’ha re-novat, lògicament, tant pels canvis en l’orde-nació legislativa de la nostra educació com pel desenvolupament de l’escriptura social. La caiguda del mur de Berlín, el desmantella-ment de l’antiga Unió Soviètica i la crisi dels Balcans esdevenen un canvi en l’escenari geopolític d’una transcendència enorme, i obrin la porta a una nova era marcada per canvis derivats d’unes comunitats en evolu-ció constant. En l’actualitat, a més, la societat del coneixement ha comportat un progrés extraordinari que reclama una adequació i una actualització constants per tal d’inclou-re el canvi de model cultural que genera i les potencialitats que ofereixen les noves tecno-logies a l’escola.

Un paradigma en qüestió

Així com el llibre de text ha anat desenrot-llant-se segons ho han anat fent la societat i les necessitats d’aquesta, també ha evolu-cionat la seua consideració com a referent escolar. Darrerament s’ha instaurat un debat sobre les seues capacitats per a instruir. Les posicions més crítiques posen en dubte la seua eficàcia educativa per la seua aparent

voluntat simplificadora, uniformadora i poc estimuladora. Però també hi ha qui considera que cal basar-s’hi per a desenvolupar el cur-rículum i que la funció bàsica del professorat és seguir l’estructura dels llibres i les pautes suggerides en aquests materials didàctics.

Les crítiques que han rebut els llibres de text són diverses, però la major part prové de l’ús que se’n fa més que no del material en si. Per tant, pot ser que el debat no estiga en el llibre en si mateix, sinó en l’ús. No es pot obviar tampoc el paper significatiu que duen a terme com a element mediador per a introduir el currículum i com a orientador per al treball del docent, fins i tot ara en la societat del coneixement, en la qual encara continuen tenint un paper predominant da-vant la incertesa que planteja el desenvolu-pament tecnològic a l’escola.

elllibredetext.comCarol Borràs

El llibre de text ha sigut l’instrument peda-

gògic per excel·lència des de les acaballes

del segle xix. Objecte de debat per la seua

utilitat –des dels qui el rebutgen per ser

uniformadors fins als qui reclamen que el

currículum estiga dirigit per aquests−, el

ben cert és que la seua presència a les au-

les és indiscutible. Amb un canvi de model

per la irrupció de les TIC a l’escola, el llibre

de text ha d’aspirar a oferir les millors eines

al professorat, permanentment revisades i

actualitzades per tal d’ajustar-se a la socie-

tat del coneixement en què s’emmarca.

L’aparició massiva del llibre de text va arribar en el segle xix i recull en essència el testimo-ni de l’Enciclopèdia de la Il·lustració, en tant que aquest material esdevenia l’eina que feia accessible a la població el saber per a formar-se com a ciutadans. De llavors ençà, aquest material didàctic s’ha anat consoli-dant com un mitjà de transmissió cultural i d’ensenyament, com a referent per a oferir coneixements, valors i actituds en les socie-tats occidentals.

Un material que es renova constantment

L’evolució del llibre de text ha anat lligada al desenvolupament de les societats que l’han sustentat, de manera que han anat adaptant-se als canvis que han experimen-tat aquestes gràcies als avenços tecnològics i també a les seues necessitats. Les antigues enciclopèdies en blanc i negre que reunien en un mateix volum totes les matèries han deixat pas a materials més específics, a tot color, amb un ús tipogràfic per a destacar continguts, amb il·lustracions i materials complementaris de tota mena per a reforçar la tasca docent.

La societat del coneixement ha comportat

un desenvolupament extraordinari que

reclama una adequació i una actualització

constants per tal d’incloure el canvi de

model cultural que genera i les potencia-

litats que ofereixen les noves tecnologies

a l’escola.


Per tant, hem de seguir treballant perquè aquests materials didàctics siguen una veri-table eina que facilite el treball docent, que oriente el professorat a fer servir els recursos més bons perquè els alumnes no solament aprenguen sinó que tinguen capacitat crí-tica. El treball editorial ha d’estar enfocat a oferir llibres divulgatius pràctics, renovats permanentment per a seguir ajustant-se tant com siga possible a les necessitats de cada moment.

Noves tecnologies i educació

En aquest sentit, una de les exigències actu-als és la introducció de les noves tecnologies en l’educació. La transformació cultural que han imposat les TIC ha de traslladar-se d’una manera general a les aules i això requereix una especialització del professorat per a traure el major profit del ventall extraordi-nari que ofereixen per a innovar i millorar la qualitat educativa. I encara ara els llibres de text han de facilitar aquesta transició i pro-porcionar materials adequats que comple-menten el llibre de text i que permeten que els docents i l’alumnat es familiaritzen amb els recursos educatius que proporcionen les noves tecnologies.

L’adequació dels textos didàctics per a tre-ballar amb la pissarra digital permet emprar en classe recursos sonors, vídeos educatius, consultes en diccionaris en línia, enllaços a informació d’interés, activitats interactives... per tal d’ampliar o reforçar els continguts. El ventall de possibilitats és cada vegada més ampli i requereix una actualització constant, sobretot amb un desenvolupament tecnolò-

gic tan ràpid que ja s’encamina a la tercera generació, la tecnologia 3.0.

Cal tenir en compte, a l’hora de renovar continguts, un altre factor derivat de les TIC: l’evolució dels alumnes amb Internet i les noves tecnologies. Han crescut amb aquest nou paradigma i la manera que te-nen d’acostar-se al coneixement és diferent. Els nadius digitals que ara estudien a les au-les són més intuïtius, amb un llenguatge marcat per la rapidesa i els missatges breus que transformen el llenguatge a causa de l’ús constant que fan dels SMS o les con-verses per xats, Twitter, Facebook... El seu desenvolupament va paral·lel al de les tec-nologies amb què han crescut. Tots aquests factors també s’han de tenir presents per a oferir materials atractius i adequats a uns alumnes que creixen amb un domini tec-nològic que els és inherent. Internet trans-forma la societat actual, trenca la barrera espaciotemporal, i la digitalització facilita l’intercanvi de coneixement. I els materials educatius han d’anar de bracet d’aquestes transformacions.

Un repte doble

La tasca editorial ha d’anar orientada a tre-ballar en un doble sentit per tal que els ma-terials escolars siguen igualment dinàmics, com els individus que representen. D’una banda, cal renovar el contingut dels llibres escolars per a aconseguir que puguen re-flectir tan fidelment com siga possible el món que representen amb transformacions cada vegada més ràpides. D’altra banda, han de reforçar aquest material amb tots els recursos disponibles derivats de les noves tecnologies i facilitar l’adequació del mate-rial i de la tasca docent a la realitat que ens envolta.

Els llibres de text han de servir per a ori-entar els professors sobre quines són les eines tecnològiques més productives dins de les moltes possibilitats que ofereix la societat del coneixement per la qual anem «fent surf», alhora que s’acosten a un alum-nat que domina els recursos tecnològics amb els quals ha crescut. Cal estar desperts a tots aquests avenços per tal que els alum-nes de hui en dia, els més preparats, però també els més competitius, troben en els llibres de text i en la resta de materials cur-riculars totes les respostes a les seues ne-cessitats.

No es pot obviar el paper significatiu que

duen a terme els llibres de text com a

element mediador per a introduir el cur-

rículum i com a orientador per al treball

del docent, fins i tot ara en la societat del

coneixement, en la qual encara continuen

tenint un paper predominant davant la in-

certesa que planteja el desenvolupament

tecnològic a l’escola.



Materials didàctics:

un nou entornMaria Viu

Ja fa més de 500 anys que la impremta,

el gran invent atribuït a Gutenberg, inicià

un camí imparable de popularització de

la cultura. Al llarg d’aquests cinc segles,

el llibre en paper ha anat conquerint es-

pais fins a esdevenir un objecte d’ús quo-

tidià, estimat fins a la idolatria per uns

i a penes valorat, per habitual, per uns

altres. Però és ara, sens dubte, quan el

llibre tradicional s’enfronta a la revolució

definitiva: la incorporació de les TIC. És el

moment, doncs, de reflexionar al voltant

del paper –mai millor dit!– que ha de de-

senvolupar un suport que, per a molts,

encara té molt a dir.

Ja fa quatre anys de l’entrada en vigor de la LOE, i per tant ja hem tingut oportunitat –pro-fessorat i alumnat, pares i mares, editors…– d’avaluar la incidència de l’enèsima reforma educativa en l’aprenentatge de l’alumnat i en el desenvolupament de les classes. Ja forma part del vocabulari i de la preocupació dels docents tot el que fa referència a les compe-tències bàsiques, i també és habitual la incor-poració de les noves tecnologies, en major o menor grau, a les aules valencianes.

Auxili, que vénen les TIC!

Aquesta irrupció de les TIC (que, compte!, han vingut per a quedar-s’hi) ha agafat a al-guns de sorpresa… I això a pesar de les veus que des de fa temps ho advertien, i també a pesar de les incorporacions tímides de deter-minats continguts vinculats en els llibres de text, que han resultat ser del tot insuficients. Ens trobem, en aquest moment, immersos

en una situació radicalment nova, que els docents tracten d’acarar amb més falta de mitjans i de formació del que, segurament, desitjarien. I, davant d’aquest panorama in-cert, les editorials ofereixen plantejaments diversos, diferents models de llibre de text que incorporen en major o menor mesura propostes digitals que puguen contribuir a millorar el procés d’ensenyament i aprenen-tatge.

La necessitat de comptar amb continguts digitals en els llibres de text és complexa i parteix d’interpretacions diverses i, sobre-tot, de situacions molt diferents. Un per-centatge elevat de les escoles valencianes no estan dotades, actualment, amb la tec-nologia imprescindible per a partir d’un ús dels materials en línia –bàsicament hi man-ca connectivitat i terminals…–, per no parlar de la quantitat de famílies que, sobretot en un context de crisi aguda com l’actual, no es troben en situació d’haver d’invertir en ordi-nadors portàtils per als xiquets. Tampoc l’ad-

ministració valenciana sembla favorable a impulsar aquesta mesura que, d’altra banda, ha rebut qualificacions molt dispars en altres comunitats autònomes de la resta de l’estat.

D’altra banda, aquesta mateixa adminis-tració encara no ha posat a l’abast dels do-cents valencians un programa de formació seriós i suficient que puga pal·liar les possi-bles mancances que, de segur, plantejarà co-mençar a treballar amb suports nous, amb materials que ofereixen unes possibilitats diferents que el llibre de text tradicional.

Quin model se’ns ajusta millor?

Sembla, per tant, que l’opció més útil per al sistema educatiu valencià passaria per un model híbrid en què es pogueren fer servir uns materials en paper però alhora aptes per a usar-los en la PDI (pissarra digital interacti-

Amb les noves tecnologies a l’aula, ens

trobem immersos en una situació radical-

ment nova, que els docents tracten d’aca-

rar amb més falta de mitjans i de formació

del que, segurament, desitjarien.

Bromera aposta per una oferta integral i

ofereix al professorat uns materials com

els de sempre –elaborats per professio-

nals de prestigi reconegut, experiència

contrastada, des d’una òptica valenciana–,

però totalment diferents en la concepció

de l’ús a les aules.



va), que incorporaren activitats de resposta tancada i autocorrectives, però que també oferiren la possibilitat d’intercanvi entre pro-fessor i alumne, que augmentaren les possibi-litats del llibre en paper pel que fa a nombre d’activitats, i que també inclogueren enllaços a pàgines web relacionades amb els contin-guts estudiats. No és poc, el que es demana.

Així les coses, quatre anys després que els primers «materials LOE» veieren la llum, es fa palesa la necessitat de trobar l’equilibri entre innovació i realitat, entre continguts i suports, entre actors del procés d’ensenya-ment i aprenentatge molt preparats (fins i tot nadius digitals), i d’altres que hauran de pujar apressadament a un tren que no espe-ra, el de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i les TAC (tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement).

Creixement exponencial

És per això que, enguany, Bromera planteja una renovació profunda de continguts i, so-bretot, de suports. Si fem una ullada enrere podrem veure com la inclusió dels suports i els continguts digitals a l’escola és relati-vament recent: si en els 80 les tecnologies eren simplement un objecte d’estudi, a la fi dels 90 ja es buscava integrar-les en el currí-culum, i de fet la LOE ja els va concedir una gran rellevància. Però en només quatre anys, el progrés exponencial de l’àrea ha fet que siga imprescindible actualitzar uns materials que van nàixer pressuposant, potser, una evolució més lenta. D’ací aquesta necessitat d’adaptar les eines als nous temps i a les no-ves situacions.

Què tenen de nou els llibres nous?

En aquesta ocasió, Bromera aposta amb el Projecte Far per una oferta integral i ofereix

al professorat uns materials com els de sem-pre –elaborats per professionals de prestigi reconegut, experiència contrastada, des d’una òptica valenciana–, però totalment diferents en la concepció de l’ús a les aules. Coneixedors de la realitat de les nostres es-coles, en el primer cicle de Primària partim d’uns llibres de paper, amb espais per a es-criure amb llapis perquè els xiquets i les xi-quetes puguen seguir treballant la psicomo-tricitat fina, però amb llicències digitals per a fer servir en la PDI. Aquest plus permetrà al professorat corregir en la pissarra qualse-vol activitat del llibre, sense necessitat de copiar. O fer servir l’opció d’autocorrecció, tant en la pissarra com en el cas d’activitats que es fan a casa, o de manera individual per part de l’alumnat. El llibre digital permet in-cloure activitats d’ampliació i de reforç, se-guir una lectura en la pissarra mentre tota la classe escolta l’arxiu sonor corresponent i, per descomptat, emprar tots els recursos interactius que acompanyen cada activitat o secció, i afegir-hi els seus propis. És a dir, treballar exactament sobre el llibre que li cal a cada xiquet.

L’alumnat i el professorat de l’ESO també es beneficiaran dels avantatges dels llibres digi-tals, gràcies al llançament del Projecte Enllaç i del Projecte Més Pràctic. En aquest cas, la possibilitat d’afegir activitats complementà-

ries a les de resposta tancada que aporta el llibre en paper n’enriqueix substancialment la utilitat i la interacció a l’aula. A més, a banda dels arxius sonors i gràfics complementaris que aporta el llibre digital, l’alumnat de Se-cundària podrà accedir a pàgines web molt interessants per a l’aprenentatge de la llen-gua, com ara diccionaris i gramàtiques en línia, webs d’institucions normatives, i fins i tot arxius visuals i sonors. En resum, el llibre en suport digital proporciona eines perquè el treball de l’alumnat de Secundària esdevinga més autònom i més capaç de treballar pel seu compte. I tot, sense moure’s de l’aula.

En resum, el Projecte Far de Bromera res-pon als canvis que ja estan ací i es posiciona davant dels que encara han d’arribar, i posa a la disposició del professorat uns materials útils i pràctics, d’acord amb les capacitats i les necessitats de l’escola valenciana, per-què tots els docents puguen traure partit d’aquest nou entorn, perquè la innovació puga estar present també a les nostres aules.

En només quatre anys, el progrés exponen-

cial de l’àrea ha fet que siga imprescindible

actualitzar uns materials que van nàixer

pressuposant, potser, una evolució més

lenta. D’ací aquesta necessitat d’adaptar les

eines als nous temps i a les noves situacions.

L’opció més útil per al sistema educatiu

valencià passaria per un model híbrid en

què es pogueren fer servir uns materials en

paper però alhora aptes per a usar-los en

la PDI.


9suplement educatiu de la revista L’Illa primavera 2011

Llibres de

text contra noves

tecnologies?

Les noves tecnologies han revolucionat el nostre panorama cultural. L’aprehensió dels coneixements no

solament es basa en els textos en línia a través del paper, el que tradicionalment ha fet el llibre de text,

sinó que es completa i es complementa amb un ventall obert i múltiple de recursos digitals en xarxa.

Les TIC han modelat la nostra manera d’acostar-nos al món i, per tant, cal actualitzar el model educatiu i

els recursos disponibles per tal d’ajustar-se a aquesta nova mirada. Com encaren els materials didàctics

aquest repte?

Ana IborraMestra de Primària

Som la «societat del coneixement» i ningú dubta que l’arribada de les TIC ha provocat una revolució que ha envaït tots els sectors de la societat.

L’educació no viu d’esquena al progrés i integra les TIC en totes les àrees curriculars, les quals te-nen el seu paper més ferm dins de l’ensenyament com a suport de l’aprenentatge, paper que fins ara corresponia exclusivament al llibre de text. Llavors, ens tro-bem davant la necessitat que tots dos es complementen per a obrir les portes a la informació. I en aquesta tasca tenen un prota-gonisme important les editorials per a generar materials i recursos educatius digitals i introduir-los pedagògicament, alhora que sa-tisfan les necessitats de la societat i permeten que el llibre de text es reinvente mitjançant continguts estructurats, adaptats i lúdics.

Estic convençuda que, amb compromís, la «convivència» de les TIC i els llibres de text facilitarà la tasca docent i permetrà cons-truir una escola eficaç, de qualitat i oberta al món. Acceptem el repte.

Antoni de la TorreProfessor de Valencià a l’IES Joanot Martorell de València

Les noves tecnologies obrin el camí a una forma més motivado-ra d’aprendre. Igual com ho van fer anteriors corrents pedagò-gics vivencials.

L’educació actual ha d’incor-porar l’accés als sistemes d’infor-mació i comunicació que han es-devingut la base de la societat en xarxa i cooperativa. La construc-ció del coneixement de l’estudi-ant requereix, així, l’aproximació a fonts diverses i a la discrimina-ció qualitativa d’aquestes. Tren-car la linealitat i l’estandarització dels continguts és el gran repte dels nous llibres de text.

Les editorials que s’adapten a les TIC estan creant entorns per-sonals d’aprenentatge en línia que inclouen activitats pautades de recerca, reelaboració textual en distints formats multimèdia i de creativitat. El treball per pro-jectes, la webquest o l’elaboració d’un portafolis electrònic són mètodes provats per a desple-gar les competències i motivar l’aprenentatge.

El llibre de text serà una guia, un entorn i no tindrà l’última paraula.

Isidre CrespoProfessor de Secundària de Valencià

«Això són favades... llibres és el que necessitem!» Em va fer pena l’afirmació del catedràtic d’uni-versitat! Parlàvem dels llibres presentats: un poemari i una novel·la, tots dos en format paper i en format digital. No m’hi sabia avenir... «De segur» vaig afegir-hi «que si això ho haguera dit vosté el dia que es donà a conéixer el primer llibre eixit de la impremta s’hauria lluït. O és que encara és partidari dels pergamins?»

Un llibre digital és el papir del segle xxi en el qual –ens agrade o no– llegim, pensem, vivim. Hi ha veritats poc discutibles: hem de guanyar els reptes que els llibres de text de l’era TIC ens reclamen. Però la mentalització del món educatiu encara no està acon-seguida. Després vindrà la incor-poració als materials curriculars d’activitats basades en les TIC, que s’hi han d’anar introduint paral·lelament a la formació dels docents i no d’una manera «vo-luntària». El procés d’aprenen-tatge –i la funció del professor–, amb les TIC pel mig, és molt més participatiu, més democràtic.

Pura Maria GarciaAssessora de formació al CEFIRE de Gandia

«Vindràs a l’escola? Treballarem els llibres en la pissarra digital?» La pregunta, la feia una profes-sora d’anglés, engrescada com jo amb l’ús de les TIC. En l’aula, el «paisatge» d’interacció i apre-nentatge no era el que esperava: xiquets i xiquetes de sisé mira-ven la pissarra digital, l’ordinador gran, amb no massa curiositat. La meua mirada era la d’una profes-sora motivada per la tecnologia. Ells estaven davant, en aquest cas, d’una eina que «només» su-posava un canvi de format. La pantalla era la radiografia de l’es-quelet d’allò que l’alumnat havia d’interioritzar: els continguts no havien canviat i la producció co-municativa que se’ls demanava, era la de sempre, malgrat que canviava la forma en què, tàctil-ment, es traçaven línies per unir paraules i dibuixos. La visita em va fer pensar: «Les TIC són eines, convertides en recursos només si els donem significat i innovem la seqüència d’aprenentatge dels llibres i materials».

Les opinions

suplement educatiu de la revista L’Illa10

Secció

primavera 2011

PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA Materials educatius per a l’escola valencianaNovetats curs 2011-2012

Àrea de Valencià Àrea de Matemàtiques

Àrea de Coneixement del Medi

Àrea de Música

Àrea de Castellà

MicaletValencià: llengua i literatura

CapicuaMatemàtiques

NaturaConeixement del medi natural, social i cultural

Andantino

Quaderns de càlcul

Quaderns de Medi

Quaderns de problemes

TildeCastellà: llengua i literatura

Quaderns de llengua

Quaderns de llengua castellana

TabaletValencià: llengua i literatura

LuciérnagaLectura i comprensió lectoraen castellà

FanaletLectura i comprensiólectora

qqq

làà

gg s

,,,

Versió en castellà editada per Algar Editorial

Versió en castellàeditada per

Algar Editorial

Versió en castellàeditada perAlgar Editorial

NOU!

NOU!

NOU!

NOU!

NOU!

NOU!

NOU!NOU!

NOU!

NOU!

NOU!

NOU!


Secció

PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA Materials educatius per a l’escola valencianaNovetats curs 2011-2012

Àrea de Valencià Àrea de Matemàtiques

Àrea de Coneixement del Medi

Àrea de Música

Àrea de Castellà

MicaletValencià: llengua i literatura

CapicuaMatemàtiques

NaturaConeixement del medi natural, social i cultural

Andantino

Quaderns de càlcul

Quaderns de Medi

Quaderns de problemes

TildeCastellà: llengua i literatura

Quaderns de llengua

Quaderns de llengua castellana

TabaletValencià: llengua i literatura

LuciérnagaLectura i comprensió lectoraen castellà

FanaletLectura i comprensiólectora

qqq

làà

gg s

,,,

Versió en castellà editada per Algar Editorial

Versió en castellàeditada per

Algar Editorial

Versió en castellàeditada perAlgar Editorial

NOU!

NOU!

NOU!

NOU!

NOU!

NOU!

NOU!NOU!

NOU!

NOU!

NOU!

NOU!


Jordi Adell. Professor de la

Universitat Jaume I de Castelló

«La introducció

de les TIC a l’escola

implica canvis metodològics i pedagògics»

Beatriu Tortosa

«L’ús de les TIC en l’oci lleva les pors i

genera actituds de normalitat en l’ús de

les noves tecnologies, però no dóna les

eines intel·lectuals per a utilitzar-les per

a aprendre i seguir aprenent, i en aquest

punt és on hi ha la missió dels professors.»

Entrevista

Jordi Adell, professor del Departament d’Educació de la Universitat Jaume I, director del

Centre d’Educació i Noves Tecnologies (CENT) de la mateixa universitat i precursor en l’apli-

cació de les TIC en l’ensenyament, va ser un dels creadors del primer servidor web espanyol

registrat internacionalment. Augura un futur de l’escola en què l’alumne siga més protago-

nista i en què les noves tecnologies ben utilitzades per part del professorat tinguen efectes

educatius. Jordi Adell participarà en l’edició d’enguany del Congrés d’Educació de l’Alcúdia.

«El problema principal, actualment, és com educar una generació de xiquets i xique-tes per a viure en una cultura digital, en un món que ha canviat radicalment». Així defineix Jordi Adell el repte que es presen-ta a l’escola actual. Aquesta situació no és aliena a altres qüestions que afecten el con-text present i que dificulten encara més la situació i que, segons el professor de la UJI, són «la falta de mitjans, la crisi i el poc en-

tusiasme per part d’alguns docents», però insisteix, «el problema principal és com ha canviat el món i com no ha canviat l’escola per a preparar els xiquets i les xiquetes en aquesta societat».

La introducció de les TIC a l’escola plan-teja també altres interrogants que afecten tant mestres com alumnes. La fissura que hi ha entre el professorat, que aprén a conviure amb les noves tecnologies, i els alumnes, que ja han nascut en una cultura digital. Davant d’aquesta situació, Adell reivindica el paper del mestre. Per això, respecte al concepte de nadiu digital que va encunyar Marc Prensky i que defineix els joves actuals nascuts ja en

© S

usan

a G

ines

ta


Entrevista

una cultura digital, Adell opina que és un con-cepte que s’ha acceptat per fer un retrat dels nostres joves que després la investigació em-pírica no ha confirmat. «Els nostres alumnes saben molt de Tuenti, de Messenger i els més majors, de Facebook i poca cosa més, l’ús de les TIC en l’oci lleva les pors i genera actituds de normalitat en l’ús de les noves tecnologi-es, però no dóna les eines intel·lectuals per a utilitzar-les per a aprendre i seguir apre-nent, i en aquest punt és on hi ha la missió dels professors. Els alumnes necessiten una guia, exemples, models i recomanacions so-bre com utilitzar les noves tecnologies per a seguir aprenent tant sobre els temes que for-men part del currículum com sobre aquells temes que els interessen.»La implantació de qualsevol tecnologia sem-pre comporta una diferència entre els qui la tenen, la gaudeixen i en trauen un avantatge competitiu i els qui no la tenen a l’abast. En el cas de les TIC, les diferències més evidents no es donen entre alumnes, sinó entre els professors. «Els professors que utilitzen les TIC han fet un salt cap avant brutal i els pro-fessors que no les utilitzen s’han quedat re-petint el que feien els seus mestres. I aques-ta fissura em sembla tant o més preocupant que la que hi ha entre els alumnes.»

Noves tecnologies, vella pedagogia

D’altra banda, la innovació en l’escola segons Adell no va lligada únicament a les TIC, tot i que considera que algun dia «serà difícil expli-car per què una aula o una escola no utilitza aquests mitjans que s’han organitzat en la vida quotidiana, la llar, el món del treball i de l’oci, etc.». La paradoxa és que les noves tecnologies posen damunt la taula models didàctics de fa temps, «malauradament no implementats, no posats en marxa». Adell posa com a exemple la proposta de relectura de la pedagogia de Frei-net, que segons el professor «manifesta la seua absoluta modernitat en temes com la corres-

pondència escolar, la impremta escolar, el tre-ball cooperatiu, i ara hi afegim les possibilitats que ens donen les noves tecnologies». I consi-dera que «la pedagogia que s’aplica ara amb les TIC no és moderna, fa anys que la coneixem però no s’ha aplicat mai». Les TIC comporten o demanen un canvi metodològic, «promouen un aprenentatge més individualitzat, més col-laboratiu, un aprenentatge en què l’alumne té un paper més actiu, i ja no és un subjecte passiu». Per a Adell, «aquests canvis en la me-todologia fan obsolet el concepte de llibre de text i llibre de text digital si l’entenem com un conjunt de coses que cal aprendre durant el curs, un conjunt limitat i finit d’informació que es troba al costat d’Internet, que és un conjunt infinit d’informació. Tot això és un repte enor-me per al concepte de contingut educatiu en els llibres de text tradicionals o en versió PDF, o en plataforma amb quatre animacions».

Repensar el llibre de text

El protagonisme del mestre en la nova era digital cobrarà una importància palesa, fins i tot, a l’hora d’elaborar el material didàc-tic. Adell manifesta que l’escola actual no és compatible amb llibres de text obsolets: «Hui en dia qualsevol escolar pot connec-tar-se a Internet i obtenir informació que qüestione el que diu el material didàctic i

aquest qüestionament ha de ser informat, educat i crític». Adell presagia que l’escola futura haurà de plantejar d’una altra manera el material didàctic, que haurà d’estar més orientat al professorat i no tenir com a finali-tat que l’estudiant llija i memoritze.

«El repte editorial és molt gran perquè han de definir el llibre de text de l’era digital o de-finir el conjunt de serveis que poden oferir als mestres, a les famílies i als alumnes en el tema de l’edició de material per tal d’integrar les no-ves tecnologies a l’escola», explica Adell. Però tot açò, en paraules del professor, ha d’anar acompanyat d’una nova metodologia perquè «els llibres de text han de promoure un altre tipus de mestres, ja que durant els últims anys han desprofessionalitzat el seu paper». Final-ment, conclou que ha sigut molt crític amb «els llibres de text tradicionals i les editorials que volen donar una pàtina de modernitat a projectes vells amb les noves tecnologies, projectes que es veuran superats per projec-tes que donaran al professor material que ell puga recombinar, adaptar i personalitzar».

«La pedagogia que s’aplica ara amb les TIC

no és moderna, fa anys que la coneixem

però no s’ha aplicat mai.»

«Els llibres de text han de promoure un altre

tipus de mestres, ja que durant els últims

anys han desprofessionalitzat el seu paper.»


Ens recomana La maleta de la ciència. 60 experiments d’aire i aigua i centenars de recursos per a tothom, d’Enric Ramiro.189 pàg. Edicions Graó, 2010.

TXT t’ofereix aquest espai perquè pugues recomanar llibres, pel·lícules, obres de tea-tre… que t’hagen resultat interessants per la relació que tenen amb l’educació i l’en-senyament. Si trobes algun llibre que creus que els teus companys de professió no s’haurien de perdre, conta’ns-ho per correu electrònic a [email protected] o per cor-reu postal a Revista TXT (Ap. de Correus 147, 46600 Alzira) indicant «Recomanació» en el sobre. Juntament amb el text en què ens ex-pliques per què t’ha agradat (2.000 caràcters aprox.), cal que adjuntes una fotografia de carnet i les dades personals (nom, cognoms, centre educatiu on treballes, adreça i telè-fon). Si vols recomanar una pel·lícula, cançó, exposició... envia’ns un text que no supere els 500 caràcters. Els autors de les recomana-cions publicades rebran un llibre de Bromera com a obsequi.

Joan Escrivà, mestre jubilat, fundador

dels Tallers de Ciència Cre-ativa i actual coodirector

de la revista Camacuc

La teua recomanació

Voldria felicitar l’autor per contribuir a fer comprendre la

ciència i per fer que, quasi sense adonar-nos-en, l’alumnat

qüestione i es qüestione coses i traga conclusions. Això

és aconseguir un alumnat amb esperit crític. Aquest llibre

hauria d’estar a totes les aules.

Recomanacions

Enric Ramiro, mestre enamorat de la seua professió, ens regala un llibre d’experiments. Ha aplegat 60 experiments que poden fer-se, sense cap inconvenient i poques excuses, en qualsevol aula, laboratori, casa, etc. Ha dotat cada un dels experiments d’una didàctica innovadora, fent que l’experimentador com-prove, mitjançant una experiència pràctica, fets o fenòmens quotidians que sabem que passen, però que mai ens hem qüestionat per què passen. Els materials que s’utilitzen són inofensius i altament instructius; difícilment es podrà ferir l’alumnat i els rèdits d’apre-nentatge i interiorització científica són molt grans. No es podrà aturar una pràctica per fal-

ta o deteriorament de material perquè a casa de qualsevol alumne el trobarem.

L’aire i l’aigua, juntament amb uns quants materials casolans a l’abast de tothom, per-meten plasmar i fer una sèrie d’experiments senzills, bonics, barats i enriquidors. Experi-ments que produeixen un efecte magnètic en l’alumnat i el professorat.

Tant en Primària com en Secundària sé que el professorat té molta faena i no té prou hores per a donar el temari i totes aquelles qüestions que descarreguen sobre ell. Sé que les experiències amb aquests materials són ben sovint sorolloses i embruten l’aula. Ara, també sé, però, que l’alumnat no oblida mai una experiència, que interioritza molt més allò que volem transmetre i que la cara d’alegria li dura prou de temps.

Fins a arribar al segle xiii hi havia una es-pècie de lloança als teòrics i una mena de menyspreu a les persones que experimenta-ven. Sempre hi ha hagut veus, però, com la de Galé, que expressava que «per a comprendre l’anatomia és necessari estudiar cossos, no lli-bres». O el mateix Einstein quan deia: «L’expe-rimentació és tan important com la teoria, són complementàries i totes dues necessàries».

Només voldria felicitar l’autor per con-tribuir a fer comprendre la ciència i per fer que, quasi sense adonar-nos-en, l’alumnat qüestione i es qüestione coses, reflexione, hipotetitze, experimente, contraste amb al-tres sobre un mateix fet i, per fi, traga con-clusions.

TXT us recomana la pel·lícula El discurs del rei

Aquesta pel·lícula és molt aconsellable, no solament pels nombrosos premis cinema-togràfics que ha guanyat –tant pel que fa a la direcció com a la interpretació−, sinó també pel testimoni de superació personal que relata. El rei Jordi VI es converteix en monarca, però té dificultats per a governar en temps de guerra perquè tartamudeja. Per a superar el problema recorre a un te-rapeuta poc ortodox que es converteix en el seu amic i l’ajuda a eliminar, amb mèto-des poc convencionals, el problema que el dificultava per a exercir les seues funcions.

BROMERA DIGITALPer a donar resposta al repte que planteja la modernització dels materials didàctics, Bromera.txt ha digitalitzat i enriquit els seus llibres, que es troben al servei de l’escola valenciana a través de la plataforma digital Virtus Books (www.virtusbooks.com).

El treball des d’aquest entorn permet:• Visualitzar una pàgina o el llibre complet d’una manera rà-

pida.• Donar al professorat i a l’alumnat la possibilitat de compar-

tir un mateix entorn.• Treballar en línia des de la pissarra digital interactiva.• Accedir als continguts addicionals del llibre, o als d’Internet.• Afegir els teus propis continguts digitals.

La pissarra digital interactiva és el suport ideal dels materials digitals:• Millora la motivació i l’atenció de l’alumnat, ja que permet

explicacions més vistoses i interactives.• Potencia la participació i la discussió, i afavoreix el pensa-

ment crític.• És flexible per als diversos tipus d’ensenyament, aplicable a

totes les etapes educatives, al treball individual i al de grup.

Si vols més informació, contacta amb el teu assessor comercial.

Hi ha deu tipus de pins: zoom, vídeo, activitat, arxiu, activitat interactiva de res-posta oberta, vincle, àudio, imatge, esborrar i editar.

Menú de recursos amb les icones que ens permeten interactuar amb el llibre digital.

A més, amb les eines del menú de recursos es pot interactuar amb el material que estigueu treballant de moltes maneres: subratllant paraules amb el marcador, encerclant fragments amb el llapis, cen-trant la pàgina, etc.

A través del menú de navegació us podeu desplaçar pel llibre en funció de les vostres ne-cessitats. Podreu anar directament a la pàgina que vulgueu o bé anar passant pàgina amb les fletxes.

BROMERA DIGITALPer a donar resposta al repte que planteja la modernització dels materials didàctics, Bromera.txt ha digitalitzat i enriquit els seus llibres, que es troben al servei de l’escola valenciana a través de la plataforma digital Virtus Books (www.virtusbooks.com).

El treball des d’aquest entorn permet:• Visualitzar una pàgina o el llibre complet d’una manera rà-

pida.• Donar al professorat i a l’alumnat la possibilitat de compar-

tir un mateix entorn.• Treballar en línia des de la pissarra digital interactiva.• Accedir als continguts addicionals del llibre, o als d’Internet.• Afegir els teus propis continguts digitals.

La pissarra digital interactiva és el suport ideal dels materials digitals:• Millora la motivació i l’atenció de l’alumnat, ja que permet

explicacions més vistoses i interactives.• Potencia la participació i la discussió, i afavoreix el pensa-

ment crític.• És flexible per als diversos tipus d’ensenyament, aplicable a

totes les etapes educatives, al treball individual i al de grup.

Si vols més informació, contacta amb el teu assessor comercial.

Hi ha deu tipus de pins: zoom, vídeo, activitat, arxiu, activitat interactiva de res-posta oberta, vincle, àudio, imatge, esborrar i editar.

Menú de recursos amb les icones que ens permeten interactuar amb el llibre digital.

A més, amb les eines del menú de recursos es pot interactuar amb el material que estigueu treballant de moltes maneres: subratllant paraules amb el marcador, encerclant fragments amb el llapis, cen-trant la pàgina, etc.

A través del menú de navegació us podeu desplaçar pel llibre en funció de les vostres ne-cessitats. Podreu anar directament a la pàgina que vulgueu o bé anar passant pàgina amb les fletxes.

ESO Nous materials educatius

La gamma de materials més completa per a l’ESO

més

projecte

Documents

TXT-15-Suplement educatiu-Reptes dels llibres de text en l'era TIC