1

U`kdmbhà Kkdmft` h Khsdq`stq`

Preparaciò per a la prova de setembre 4t ESO

Colegio de Fomento AITANA

ALUMNE: ………………………………………………………………………………….

2

LLENGUA I LITERATURA: VALENCIÀ 4t r ESO CONTINGUTS MÍNIMS PER A SETEMBRE

• El text expositiu i les seues característiques. • Les propietats del text: la coherència i la cohesió. • La síl•laba, les vocals obertes i els dígrafs. • Registre formal i informal. • Textos expositius: text acadèmic i text divulgatiu. • Origen i evolució del valencià. • Variació diatòpica. Característiques diatòpiques del valencià • Diftongs i hiats. Ús de la dièresi. • Lèxic patrimonial i cultismes. • L’enunciat, la frase i l’oració. • Tipus d’accents. Regles d’accentuació. Accent diacrític. • Sinònims, hiperònims i antònims. • El currículum i les seues característiques. • L’acta i l’informe. • L’apostrofació i la contracció. • La polisèmia i l’homonímia. • Metàfora i motonímia. • Connotació i denotació. • La poesia de la Renaixença. • L’ús del guionet. • Els mecanismes de creació lèxica: derivació, composició, abreviatures, sigles i acrònims. • Pronoms febles. • Llenguatges específics. Tecnicismes. • L’argumentació:característiques i estructura. • Esse sonora i esse sorda. • Préstecs: calc i manlleu. • Gèneres d’opinió (I): article d’opinió i carta al director. • Les grafies j i g i els dígrafs tj i tg. • La interferència lingüística: els barbarismes. • Els gèneres periodístics d’opinió (II): l’editorial i la columna. • La grafia x i els dígrafs ig i tx. • El dietari personal. LITERATURA

• La renaixença. Tema 4. • El sainet. Autors, característiques...Tema 5 • La poesia del segle XX. Tema 6 • La poesia del segle XX (2). Tema 7 • Enric Valor. Tema 8

BLOC A. ORTOGRAFIA

1. ACCENTUACIÓ, APOSTROFACIÓ I DIÈRESI

Pots fer activitats on line en aquestes pàgines:

APOSTROFACIÓ

http://www3.uji.es/~sifre/llengua1/l1exercicis/apostrof1.html

http://usuaris.tinet.org/aragones/ortocat/03_la.htm

http://www.escuelassj.com/file.php/103/Apostrof3.htm

http://www.escuelassj.com/file.php/103/apostrof6tris/apostrof6tris.htm

http://www.escuelassj.com/file.php/103/APOSTROFACIO8/APOSTROF8.htm

DIFTONGS

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/diftong/index.htm#

SEPARACIÓ DE SÍL·LABES

http://usuaris.tinet.org/aragones/ortocat/04_silab.htm

ORTOGRAFIA EN GENERAL

http://usuaris.tinet.org/aragones/ortocat/index.html

L’accentuació gràfica

esdrúixoles (accent a

l’antepenúltima síl·laba)

planes (accent a la penúltima síl·laba)

agudes (accent a l’última

síl·laba)

sec- -ci- -ó te- -lè- -fon

mà- -qui- -na S’accentuen les paraules: agudes quan acaben amb: -a, -e, -i, -o, -u

-as, -es, -is, -os, -us -en, -in

o-ca-si-ó pas-tís sor-prèn

planes quan no acaben amb:

-a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in

cà-lid pú-blic o-rí-gens

esdrúixoles: sempre à-re-a

mà-ne-ga in-còg-ni-ta

3

En els mots polisíl·labs, la síl·laba tònica és aquella en què recau la major força de veu. Segons la posició de la síl·laba tònica la paraula serà: aguda (si el cop de veu recau en l'última síl·laba): sec-ci-ó plana (si recau en la penúltima síl·laba): te-lè-fon esdrúixola (si recau en l'antepenúltima síl·laba): mà-qui-na Com ja deus haver observat, en valencià hi ha dues menes d'accent: el greu, que correspon a la vocal oberta, i l'agut, que correspon a la vocal tancada. Les úniques vocals que poden dur els dos accents són la e i la o. 1. Accentuació de la e En la majoria dels casos en mots aguts la e porta accent agut. Café, després, quinqué, etc. En la majoria dels casos, tant en mots plans com en mots esdrúixols, la e és oberta i, per tant, porta accent greu. paciència Però porta accent agut en els casos següents: Paraules agudes amb accent greu

• Què (interrogatiu) • Què (precedit de qualsevol preposició)

Paraules planes i esdrúixoles amb accent agut

• els verbs en general témer, prémer, esprémer, créixer, néixer, ésser • les formes érem, éreu, del verb ésser • les terminacions verbals diguérem, diguéreu, cantéssim, cantéssiu • els mots cérvol, església, feréstec, préssec, préstec

2. Accentuació de la o En la majoria de mots aguts la o és tancada i, per tant, duu accent agut. cançó, carbó, nació, perillós Però duen accent greu:

• els mots això, allò, però, de debò, rebò, retrò, ressò, espòs, repòs, arròs, terròs, talòs • els participis passats dels compostos del verb cloure: exclòs, inclòs, reclòs

En la majoria dels mots plans i esdrúixols la o és oberta i, per tant, duu accent greu. pròxim, glòria, història, òpera Però duen accent tancat:

• estómac, furóncol, escórpora, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora • l'infinitiu córrer i els seus compostos (incórrer, recórrer...) • les formes fóra, fórem, fóreu, fóssim, fóssiu, del verb ésser

1.1 Poseu els accents i les dièresis que falten en el text que teniu a continuació.

A l’estiu, despres d’haver sopat al pati de casa a la claror del sol ponent, me n’anava a ca la vidua Rovellona.

Alli acudien altres veins: la Rosa de la fleca, una xicota alta i grossa que devia haver menjat forment de trenta

anyades, per mes que no sembles indicar-ho son dentat colossal, blanc i atapeit que brillava amb el llustre d’una

eina nova de trinca; l’avi Sàssola, vell de bon regent, ample de cara, cellacanut, de nas carnos, parpelles amb

gires vemelles i boca esqueixalada i afable; en Pere Retort, un corder mes alt que sant Gim, amb una ossada

monumental, tot ell angles, i amb unes manasses llargues, nuoses i esgrogueides, que tenien el palp fred i callos

4

5

d’una pota de gallina; les noies Xanguetes, dues peixateres menudes, desnerides, fines com mosteles, amb mes

ulls que galtes, mes boca que ulls i mes paraules que un diccionari; en Xaco de la taverna, un solter de quaranta

anys, molt rinxolat, que les festejava i que, segons indicis, no sabia encara per quina decidir-se, enamorat dels

bons dots amb que l’una i l’altra podien fer-li prosperar el negoci; i, per fi, alguns no tan entrants de la casa, que

venien quan tenien humor o lleure. Era una reunio divertida. Cada u deixava els maldecaps darrere la porta i

procurava fruir de la bona hora, com aquell qui entra a la benaventurança, que ni es recorda del mal temps

passat ni desconfia d’allo que esta per venir. (Joaquim Ruyra: Vetlles d’estiu)

1.2. Escriu l’accent apropiat als mots que n’hagen de dur.

a. Aquell pais va atacar amb missils terra-aire.

b. Te una afeccio al timpa.

c. He comprat un magnetofon japones.

d. Tenia un problema a la medul·la espinal.

e. De moment, no li han augmentat les dioptries de l’ull dret.

f. Aquest home s’enorgulleix de ser poliglot.

g. Ja ha començat el compte enrere per a les olimpiades.

h. Vam visitar una esglesia d’estil gotic.

i. El xofer no va veure el camio que travessava.

j. Obri la finestra, que hi ha una atmosfera carregada.

k. El textil constitueix la principal industria d’aquell pais.

l. Aquell circ mostrava una gran varietat de reptils.

LA DIÈRESI El signe que anomenem dièresi (¨) consisteix en dos puntets que posem damunt les lletres I, U (ï/ü) en els casos següents: a) Quan volem indicar que cal pronunciar una u darrera G/Q davant de les lletres E/I: "aigüera", "pasqües, "pingüí", "obliqüitat",... b) Per assenyalar gràficament que dues vocals contigües no formen diftong, sinó hiat: "raïm", "traïdor", "diürn", "reüll",... En aquest cas, però, si per les regles d'accentuació calia accentuar la vocal I/U, no hi posarem dièresi, sinó accent: "país", "Lluís",... Això pot ser en:

a. paraules on la I/U són fortes (perquè porten l’accent de la s´`il·laba tònica de la paraula). Ex: Raül, veïna...

b. paraules derivades de les anteriors tot i que les derivades no tinguen accent (no són el nucli de la síl·laba tònica de la paraula): ex. Ensaïmada.

6

Remarca: PER EXCEPCIÓ, no posem dièresi en els casos següents: -En mots acabats en vocal + US/UM, de procedència llatina: "Màrius", "harmònium", "pòdium",... (Remarquem que les combinacions -iu- d'aquests mots no formen diftong, sinó hiat.) -En mots començats pels prefixos anti-, co-, contra-, re-, semi-, seguits de vocal: "antiinflamatori", "coincidència", "contraindicar", "reunir", "semiindicació",... Però: "reïx" (verb reeixir) i "reüll". -En els mots acabats en vocal + els sufixos -isme/-ista: "egoisme", "dadaista",... Però: "proïsme", "lluïsme",... -En els verbs acabats en vocal + IR, els temps de futur, condicional, infinitiu i gerundi: "beneiré", "agrairia", "conduir", "substituint",... (Convé recordar que en aquests verbs nombroses formes porten accent o dièresi, quan entre dues vocals es produeix hiat: "agraït", "agraíreu, "beneïm", "beneït",... c) Per ressaltar que I/U intervocàliques (que altrament, serien consonants: "iaia", "cauen") són tòniques i, per tant, vocals, quan no duen accent: "beneïa", "beneïes", "beneïen"; però amb accent: "beneíem", "beneíeu". Per a l'ús correcte de la dièresi és convenient de tenir en compte: -Generalment si es produeix hiat en un mot primitiu, també es produeix als derivats: - veí - veïna, veïns, veïnat, veïnatge,... - ruïna - arruïnar, arruïnat, ruïnós,... - saüc - saüquer, saüqueret,.. (Però: país - països. Si bé: paisatge) -Convé no estalviar consultes al Diccionari per anar fixant visualment la grafia dels mots amb dièresi, especialment en el cas de mots cultes: DIFTONG HIAT heroic heroïcitat fluid fluïdesa laic laïcitat trapezoide trapezoïdal

1.4. Posa l’accent i la dièresi als mots de les frases següents que n’hagen de dur.

a. En Marius traduia de l’ucraines al catala.

b. La Lluisa toca l’harmonium molt be.

c. En Lluis fa un programa diurn de radio, produit per la BBA.

d. Agraint-li la seua invitacio, el saludem cordialment.

e. No ho hem entes tot, pero n’hem deduit el sentit. f. Tenia la intuicio que era la llet homogeneitzada el que li produia cremor d’estomac. g. L’empresari arruinat se suicida el mes passat. h. Diuen que encara han reduit mes el pressupost d’enguany. i. La festa no fou tan lluida com s’esperava. j. Creia que els astres influien sobre el desti dels homens. k. Estan construint una residencia per a ancians. l. Coia la verdura amb aigua mineral. m. No duia el carnet de conduir i, per aixo, el guardia el volia arrestar. n. Avui han detingut diverses persones que feien contraban de cocaina. o. Han ordenat que evacuen tota la cruilla afectada.

L'APÒSTROF

L'apòstrof (') és el signe ortogràfic que s'usa per a indicar la supressió d'una vocal. S'utilitza en els casos següents:

1. Apostrofació dels articles el, la, en, na Com a regla general, els articles determinats el i la es reduïxen a l', i els articles personals en, na, quan la paraula que els seguix comença per vocal o h muda: l'avi, l'egua, l'invent, l'orgue, l'ull, l'hivern, n'Isidre, n'Honorat, n'Adelaida, n'Úrsula. Esta regla general d'apostrofació de l'article presenta les excepcions següents, a més de les regles comunes a l'apostrofació de l'article i de la preposició de que s'exposen més avant:

• Davant d'un mot femení començat amb i o u àtones (precedides o no de h) es manté la forma plena dels articles la, na: la idea, la il·lusió, la hipòtesi, la història; la unitat, la universitat, la humitat, la humorada, na Irene, na Isabel, na Ursulina.

• Davant dels mots una (referit a l'hora del dia), ira i host, s'usa la forma plena la: la una, la ira, la host.

REMARCA: Davant de les xifres romanes i aràbigues, l'article adopta les formes apostrofades si quan s'escriuen amb caràcters alfabètics s'apostrofen: l'1de gener (= l'u de gener); l'XI (= l'onze); d'1.000.000 a 2.000.000 (= d'un milió a dos milions).

2. Apostrofació dels pronoms febles Els pronoms febles me, te, lo, la, se, ne s'apostrofen quan s'usen en la forma anomenada elidida (m', t', l', s', n'), és a dir, davant d'un verb o pronom començat per vocal o hac: m'ha vist, t'afanyaràs, l'avise (a ell o a ella), s'acosta, n'use, m'ho diu, t'hi puges, l'en traus, s'hi acosta, n'hi ha.

Excepcions:

• El pronom la no s'apostrofa quan va davant d'un verb començat per una i o una u àtones (precedides o no de h): l'invite (a ell), però: la invite (a ella). Igualment: la utitlitza, la hipnotitza, la humanitza.

7

• No s'apostrofa el primer pronom feble en les combinacions la hi, se us: la hi porte, se us veu.

• Els pronoms febles me, te, lo, se, ne, nos, los s'apostrofen quan s'usen en la forma anomenada reduïda ('m, 't, 'l, 's, 'n, 'ns, 'ls), és a dir, davant d'un verb o pronom acabat en so vocàlic: dóna'm, porta't, compra'l, veure's, porta'n, mira'ns, vendre'ls, se'm diu, se't fa, emporta-te'l, te'n regalen, se'ns oferix, regala-li'ls.

Cal tindre en compte, però, que en una combinació de pronoms, l'apòstrof va tan a la dreta com siga possible: se m'ha dit, se t'acosta, te l'emportes, el n'has tret, endur-se-n'ho, se te n'han anat, se te'n van.

3. Apostrofació de la preposició de

La preposició de es reduïx a d' quan la paraula que la seguix comença per un so vocàlic, tant si es grafia amb vocal o h com amb un signe gràfic que es llija com un so vocàlic (d'amor, d'història, d'11...).

4. Regles comunes en l'apostrofació dels articles i de la preposició de

• Quan el mot següent comença amb una i o una u no vocàliques es manté la forma plena de l'article, tant en masculí com en femení: el iaio, el ioga, el iogurt, el hiatus, el hioide, el uigur, el uombat; la iarda, la ionosfera, la hialita, la hiena. Tampoc no s'apostrofa la preposició de: de ioga, de iogurt, de hiatus, de hioide, de uigur, de uombat; de iardes, de ionosfera, de hialita, de hienes, de hui. Excepció: l'ió, d'ió.

• Els articles el, la, en, na i la preposició de no s'apostrofen davant de mots no adaptats o noms propis estrangers començats per h amb so consonàntic: el hippy, de Hollywood...

• Davant del nom de les lletres, no s'apostrofa mai: la a, la ene, la hac, la ele; de A a B.

• Se seguixen les normes generals d'apostrofació davant d'elements que figuren entre cometes o en cursiva (o redona, si el text és en cursiva): el director d'El País; va qualificar el fet d'«inaudit»; el verb lliurar té el sentit d'‘entragar’. S'exceptua el cas de la cursiva (o redona) usada en sentit metalingüístic, davant la qual no s'apostrofa: el participi de establir.

• S'apostrofa davant de símbols numèrics o d'abreviatures en els casos que, quan es lligen, comencen per un so vocàlic: l'1 de maig; l'XI Congrés de Formació del Professorat; l'ap. 4.

• Se seguixen les regles generals davant de sigles que es lligen com una paraula: l'ONU, l'IVA, l'URSS, la UNESCO, la UEFA.

• S'apostrofa davant sigles que es lletregen i que, al pronunciar-les, comencen per un so vocàlic: l'EMT, l'AVL, l'ONG, l'FM, l'LSD.

• Davant de mots no adaptats o estrangers que comencen per s líquida, s'admet l'apostrofació o la manca d'apostrofació en el cas de l'article masculí (el speaker o l'speaker), mentre que no s'apostrofa l'article femení (la Scala) ni la preposició (de striptease, de Stalin). No obstant això, la solució més senzilla i coherent és no apostrofar en cap cas: el speaker, la Scala, de striptease, de Stalin.

1.6. Distribuïu totes les paraules d'aquesta llista en les columnes següents, segons la forma de l'article que hagen de dur al davant.

home, humitat, universitat, amic, història, humanitat, arbre, iode, ianqui, humor, elefant, hobby, esma, erra, hòstia, erari, iogurt, essa, ira, normalitat, anormalitat, hotel, herba, índia, Anna, Isabel, Immaculada, lr, ball,

8

hoquei, illa, onze, esperança, humilitat, única, interrogació , interrogatori, asimetria, amistat, òscar, inútil, instrument, arracada.

L’ EL LA

2. CONSONANTISME

2.2. Completa els buits de les frases següents amb l o l·l.

a. L’i.....ustre conferenciant va fer una a.....usió a aquest tema.

b. El conductor, que sortí i.....ès, e.....udí tota responsabilitat.

c. Han insta.....at uns satè.....its bè.....ics a l’espai este.....ar.

d. Els subreto.....ats de la pe.....ícula eren del tot i.....egibles.

e. Hi ha un mi.....er de so.....icituds d’anu.....ació de matrimoni.

f. Va actuar en tot moment amb molta inte.....igència i tranqui.....itat.

g. El mi.....enari es va ce.....ebrar amb tota so.....emnitat.

BLOC B: MORFOLOGIA NOMINAL

1. Completeu les sèries següents.

blau blava blaus Blaves

cuit

contigua

9

10

rics

Rares

contemporani

seca

ambigus

Bilbaïnes

blavenc

madura

valents

Pansides

agre

còmoda

catalans

Gegantines

llis

abundosa

bufons

Magres

esclau

barata

exquisits

malaltisses

ros

BLOC C: MORFOLOGIA VERBAL

Podeu visitar aquesta pàgina per fer exercicis de verbs: http://www.iesolorda.org/departaments/cat/ex_estudi&rec_verb.pdf

11

VERBS: EL PRESENT I EL PASSAT DELS VERBS REGULARS DE LA 1a CONJUGACIÓ Els verbs es divideixen en 3 conjugacions segons com acabe l’infinitiu:

acaben en... conjugació exemple

-ar 1a ballar, cantar, estudiar, treballar, saludar...

-er /-re 2a beure, creure, nàixer, fer, perdre, témer...

-ir 3a servir, dormir, patir, sentir, bullir, vestir, llegir...

Per a conjugar verbs regulars de la 1a conjugació, pots usar estos models:

present pretèrit imperfet passat simple passat perifràstic

jo cant-e tu cant-es ell cant-a nosaltres cant-em vosaltres cant-eu ells cant-en

jo cant-ava tu cant-aves ell cant-ava nos. cant-àvem vos. cant-àveu ells cant-aven

jo cant-í tu cant-ares ell cant-à nos. cant-àrem vos. cant-àreu ells cant-aren

jo vaig tu vas ell va nos. vam cantar vos. vau ells van

Este model et servirà per a conjugar verbs com: comprar, estimar, comunicar, enfadar, cuinar, aprofitar, enviar, manar, treballar, agradar... Els únics verbs irregulars que acaben en –ar són: estar i anar. Es conjuguen així: estar

present pretèrit imperfet passat simple passat perifràstic

jo estic tu estàs ell està nosaltres estem vosaltres esteu ells estan

jo estava tu estaves ell estava nos. estàvem vos. estàveu ells estaven

jo estiguí tu estigueres ell estigué nos. estiguérem vos. estiguéreu ells estigueren

jo vaig tu vas ell va nos. vam estar vos. vau ells van

anar present pretèrit imperfet passat simple passat perifràstic

jo vaig tu vas ell va nosaltres anem vosaltres aneu ells van

jo anava tu anaves ell anava nos. anàvem vos. anàveu ells anaven

jo aní tu anares ell anà nos. anàrem vos. anàreu ells anaren

jo vaig tu vas ell va nos. vam anar vos. vau ells van

Ja t’ix bé? Aleshores ja saps conjugar el present i el passat del verbs acabats en –ar.

1. Conjuga el verb estimar:

present pretèrit imperfet passat simple passat perifràstic

2. Conjuga en veu alta els verbs: treballar, portar, cuinar, aprofitar.

3. Conjuga els verbs seguents en present d’indicatiu. Compte amb els canvis ortogràfics!

pagar practicar abraçar menjar

Has tingut en compte els canvis ortogràfics? ga, gue, gui, go, gu / ca, que, qui, co, cu / ja, ge, gi, jo, ju/ ça, ce, ci, ço, çu

4. Completa les frases següents amb el present dels verbs que apareixen entre

parèntesis:

a. Em sembla que els albercocs ja ______________ (començar) a estar bons.

b. Tots els rèptils s’_________________ (arrossegar) per terra.

c. Este conferenciant _______________ (parlar) molt fluixet.

d. Si tu _________________ (buscar) problemes, els trobaràs.

e. Hola, Joan! On __________ (anar) amb tanta pressa? -_________ a cal metge.

f. Carla i jo _______________ (passejar) de matí.

12

VERBS: EL PRESENT I EL PASSAT DELS VERBS REGULARS DE LA 2a CONJUGACIÓ Per a conjugar verbs regulars de la 2a conjugació, pots usar estos models:

present pretèrit imperfet passat simple passat perifràstic

jo tem Ø tu tem-s ell tem Ø nosaltres tem-em vosaltres tem-eu ells tem-en

jo tem -ia tu tem -ies ell tem -ia nos. tem -íem vos. tem -íeu ells tem -ien

jo tem-í tu tem -eres ell tem -é nos. tem -érem vos. tem -éreu ells tem -eren

jo vaig tu vas ell va nos. vam témer vos. vau ells van

Este model et servirà per a conjugar verbs com: batre, perdre, debatre, rompre, cometre, transmetre... *En temes posteriors veurem com es conjuguen la resta de verbs de la 2a conjugació (irregulars) 1. Completa les frases amb el present dels verbs que apareixen entre parèntesis. 1. Hui comença la campanya que _________ (combatre) el càncer.

2. Crec que és hui quan els ministres _________ (debatre) els pressupostos.

3. Jo no _________ (admetre) que em contradigues.

4. Sempre em _________ (perdre) en aquest poble.

5. Nosaltres sempre __________ (batre) l’ou abans d’encendre el foc.

6. Ells sempre _________ (perdre) les millors oportunitats.

7. Aquesta professora sempre ens _________ (remetre) a la bibliografia.

8. Us _________ (prometre) que no us decebré.

9. Tu _________ (rompre) les sabates molt fàcilment.

10. Jo sempre _________ (interrompre) la classe quan els alumnes _________ (començar)

a parlar entre ells.

2. Completa les frases amb el pretèrit imperfet dels verbs entre parèntesis:

a. Era una persona que mai_________ (admetre) els seus errors.

b. Era ahir quan els ministres _________ (debatre) els pressupostos.

c. Abans, sempre em _________ (perdre) en aquest poble.

d. Ells sempre _________ (perdre) les millors oportunitats perquè no s’arriscaven.

e. Tenia una professora que sempre ens _________ (remetre) a la bibliografia f. Tu _________ (rompre) les sabates molt fàcilment quan eres xicotet. 13

g. Sempre _________ (prometre) coses que no podia complir. Ara ja no ho fa.

Present i passat dels verbs de la 3a conjugació (-IR) Per a conjugar verbs regulars de la 3a conjugació, hi ha dos models diferents: sentir i servir. SENTIR (model pur)

present pretèrit imperfet passat simple passat perifràstic

jo sent Ø tu sent-s ell sent Ø nosaltres sent-im vosaltres sent-iu ells sent-en

jo sent -ia tu sent -ies ell sent -ia nos. sent -íem vos. sent -íeu ells sent -ien

jo sent-í tu sent -ires ell sent -í nos. sent -írem vos. sent -íreu ells sent -iren

jo vaig tu vas ell va nos. vam sentir vos. vau ells van

Este model et servirà per a conjugar verbs com: dormir, cruixir, fugir, bullir, morir, munyir. També, però amb algunes variacions: obrir, omplir, collir, cosir, tossir, sortir. SERVIR (model incoatiu)

present pretèrit imperfet passat simple passat perifràstic

jo serv-isc tu serv-eixes ell serv-eix nosaltres serv-im vosaltres serv-iu ells serv-eixen

jo serv -ia tu serv -ies ell serv -ia nos. serv -íem vos. serv -íeu ells serv -ien

jo serv-í tu serv -ires ell serv -í nos. serv -írem vos. serv -íreu ells serv-iren

jo vaig tu vas ell va nos. vam servir vos. vau ells van

Este model et servirà per a conjugar la resta de verbs de la 3a conjugació. Hi ha verbs que es poden conjugar seguint el model pur (amb algunes variacions) però també seguint el model incoatiu: llegir, vestir, teixir, mentir, engolir, afegir, escopir, renyir, tenyir, fregir, rostir, acudir. 1. Conjuga el present d’indicatiu dels verbs purs que tens a continuació:

dormir fugir obrir omplir

fuig òbric òmplic

fuges obris omplis

dorm fuig obri omplim

obrin omplin

14

15

2. Conjuga present d’indicatiu dels verbs incoatius que tens a continuació:

llegir vestir fregir afegir

llegisc

vesteixes

fregeix

afegim

3. Completa amb les formes corresponents dels verbs entre parèntesis: a. Ells sempre _________________ (vestir) a la moda.

b. Disculpa si t’he fet mal, ho ______________ (sentir) molt.

c. Este programa _________________ (traduir) textos amb molta rapidesa.

d. Un moment, ara _______________ (imprimir) açò i ens n’anem.

e. Per a fer una bona truita primer, ______________ (fregir tu) i després ___________ (afegir

tu) l’ou batut.

f. Per a fer una bona truita primer, ______________ (fregir nosaltres) i després ___________

(afegir nosaltres) l’ou batut.

BLOC E: SINTAXI

1. PRONOMS FEBLES

16

: El pronom feble. Aspectes morfològics i sintàctics. La substitució pronominal senzilla. El pronom feble

Per regla general, el pronom feble va davant el verb. Només va darrere si aquest és un infinitiu, un gerundi o un imperatiu.

Aspectes morfològics i sintàctics

- Si el pronom va davant un verb començat en consonant adopta la forma reforçada. - Si va davant un verb començat en vocal, la forma elidida. - Si va darrere un verb acabat en consonant o diftong, la forma plena. - I si va darrere un verb acabat en vocal, la forma reduïda. Vegeu-les: REFORÇADA

Davant verb, amb consonant

ELIDIDA Davant verb, amb vocal

PLENA Darrere verb, amb cons nant o-ME

REDUÏDA Darrere verb, amb vocal

1a persona EM M' 'M 2a persona ENS ENS -ENS 'NS 3a persona (CD) ET

US T' US

-TE -VOS

'T -US

3a persona (CI) EL/ LA/ ELS/ LES LI/ LS EES

L'/ (LA)/ ELS/ LES LI ELS /S'

-LO/ -LA/ -LOS/ LES -LO -LOS /-SE

‘L/ -LA/ ‘LS/ -LES -L S I/ ‘L'S Pronom reflexiu

Pronom neutre HO HI

HO HI

-HO -HI

-HO -HI

Pron. adverbial EN N' -NE 'N - Quan s’hagin d’ajuntar més d’un pronom, l’apòstrof ha d’anar al més a la dreta possible. - El pronom és el que s’adapta al verb, mai a la inversa.

La substitució pronominal senzilla

a) Substitució del CD - Primer de tot, hem d'identificar el CD. Hem de mirar si és singular o plural, masculí o femení, determinat (introduït per un article determinat, demostratiu o possessiu) o indeterminat (introduït per un substantiu indeterminat, numeral, indefinit o un infinitiu) - El CD va sense la preposició A (excepte quan és un indefinit o un pronom fort: HEM VISITAT A TOTHOM…) - Si el CD és de 1a o 2a persona no sol crear dubtes. Aquests vénen quan és determinat de 3a persona o indeterminat. El pas més important, però, és identificar-lo. Després el substituirem pel seu pronom corresponent.

Observeu la taula:

1a persona

2a persona

3a persona

3a pers.

indeterminat neutre

SINGULAR EM ET EL/LA ES EN HO PLURAL ENS US ELS/LES ES Naturalment, cada pronom adoptarà la grafia adequada segons la seva ubicació d’acord amb la graella del principi. Observau els exemples:

HE VIST CINC JOVES ATURATS > N’HE VIST CINC. (indeterminat) HAS VIST N'EVA? > AHIR LA VAIG VEURE, AVUI NO L’HE VISTA. (determinat) VOLS TOT AIXÒ? > NO, NO HO VULL. (neutre) b) Substitució del CI - El CI sol anar després del CD, quan n´hi ha, o bé després del verb. - Generalment ve introduït per la preposició A o PER A. - El CI, com a tal no té gènere, és igual en masculí que en femení. Només hem de mirar el nombre i la persona gramatical. - Una vegada detectat el substituirem pel pronom corresponent, segons la taula:

1a persona 2a persona 3a persona reflexiu/ recíproc SINGULAR EM ET LI (HI) ES PLURAL ENS US ELS (HI) ES

Exemples: NO ET VAN DONAR ELS LLIBRES (a tu, 2a persona) ELLA ES RENTA LES MANS (reflexiu) / LI HA DONAT LES GRÀCIES (a ell/a)

c) Substitució del CC

- És d’aplicació molt més clara i senzilla. En general es detecta molt fàcilment i se li aplica la substitució segons la taula: CC introduït per la preposició DE (excepte els de manera): EN CC introduït per una altra preposició (A/ EN/ AMB/ PER…) i CC de manera: HI

Exemples: ELLA HA SORTIT DEL BAR, PERÒ NO SÉ QUAN EN SORTIRÉ JO. ESTIC CONTRA LA PENA DE MORT I HI HE ESTAT SEMPRE.

d) Substitució de l'atribut

- Reservat als verbs SER/ ESTAR/ SEMBLAR. - La normativa diu que si l’ATR és determinat (com el CD) s’ha de substituir per EL/ LA/ ELS/ LES (ÉS EN RAFEL? NO, NO L’ÉS); encara que a la parla es diu HO. Quan no és determinat es posa HO (ETS UN BON FUSTER > NO, NO HO SOM), encara que en alguna ocasió pot dur EN (quan el precedeix algun quantitatiu: EN PERE ÉS POC AMABLE > EN PERE N’ÉS POC). e) Substitució del Complement Predicatiu

- Aquest complement depèn del verb i del subjecte, o bé del verb i del CD, amb els quals concorda: LES JOVES ANAVEN MAL VESTIDES - Sol respondre a la pregunta COM? - Els pronoms a utilitzar són HI (majoritàriament) i EN: HI ANAVEN

17

f) Substitució del Complement Preposicional

- És l’introduït sempre per una preposició. Funciona igual que el circumstancial. (ESTÀS D’ACORD AMB ELLES? > HI ESTIC) - Els pronoms que emprarem també són els mateixos: EN o HI.

g) Substitució del Complement del nom

- Ve sempre introduït per la preposició DE i sempre es refereix al nom. Se substitueix per EN: NO SABEM LA CAUSA DEL COP > NO EN SABEM LA CAUSA

RECORDA!!! TENS UN POWER POINT DELS PRONOMS FEBLES EN www.lafotocopiadora.esRECORDA!!! TENS UN POWER POINT DELS PRONOMS FEBLES EN www.lafotocopiadora.es

EXERCICIS

POTS FER EXERCICIS AUTOCORRECTIUS EN AQUESTES PÀGINES WEB: http://www.mariainmaculada.es/valencia/RECURSOS/pronomsfebles.htm

http://www.ua.es/personal/robert.escolano/aprenentatge/exercicis/exercicis/iniciacio/pronoms/pronoms01.htm

Ací tens també exercicis que tenen la resposta a continuació. Et recomane que primer tractes de fer tu la resposta i després comprovar-la.

EXERCICIS PRONOMS FEBLES A 1. Escriu darrere el verb els pronoms que hi ha davant:

Jo li vaig telefonar Tu el vas mirar Ell ens va cridar Ella les va comprar Nosaltres la vàrem cantar Vosaltres els vàreu veure Ells us va escoltar Elles et van explicar

Jo li vaig escriure Tu els vas trobar Ell el va treure Ell hi va anar Nosaltres us vàrem veure Vosaltres ho vàreu dir Ells es van perdre Elles us va mirar

SolucionsJo vaig telefonar-LI Tu vas mirar-LO Ell va cridar-NOS Ella va comprar-LES Nosaltres vàrem cantar-LA Vosaltres vàreu veure’LS Ells va escoltar-VOS Elles van explicar-TE

Jo vaig escriure-LI Tu vas trobar-LOS Ell va treure’L Ell va anar-HI Nosaltres vàrem veure-US Vosaltres vàreu dir-HO Ells van perdre’S Elles va mirar-VOS

2. Substitueix la part en negreta pel pronom feble corresponent. Tots van davant el verb: La mare fa el dinar Ara rentarem la moto Na Maria té feina Llegirà els contes

Comentes allò Teníem set Visitarem pobles Amagaran les claus

18

19

Aprofitava el temps Passejarà pel jardí Comprava el llibre Atrapava rates Netejarem els carrers Viuen en un casull

Menjava pastissos Comprèn les lliçons Explicaré això Són a Peguera

SolucionsLa mare EL fa Ara LA rentarem Na Maria EN té ELS llegirà HO comentes EN teníem EN visitarem LES amagaran L’aprofitava HI passejarà

EL comprava N’atrapava ELS netejarem HI viuen EN menjava LES comprèn HO explicaré HI són

3. Subtitueix la part en negreta pel pronom feble que hi pertoqui. Has de tenir en compte que acompanyen verbs en imperatiu: Mira això Mirau allò Fes el còmic Feu el mural Explica el poema Mirem el diari Agafa els pinzells Comprau els pollastres Mossega les pomes

Ves a Maó Puja a la muntanya Tasta la tortada Penja els quadres Llegiu rondalles Explica acudits Prepara el sopar Conta el que t’ha passat Aprèn les cançons

SolucionsMira-HO Mirau-HO Fes-LO Feu-LO Explica’L Mirem-lo Agafa’LS Comprau-LOS Mossega-LES

Ves-hi Puja-hi Tasta-LA Penja’LS Llegiu-NE Explica’N Prepara’L Conta-HO Aprèn-LES

4. Substitueix la part en negreta pel pronom feble corresponent. Col·loca el pronom davant i darrere el verb, seguint l’exemple: Va llegir llibres: En va llegir – Va llegir-ne Va repartir els contes Va demanar allò Va fullejar les lliçons Va dirigir la coral Va mirar el paisatge Va fer pa Va estudiar a la biblioteca

Va caure per les escales Va veure el president Va creure les recomanacions Va moure la carpeta Vaig creure allò Va perdre diners Va perdre els papers

20

SolucionsVa repartir-LOS/ELS va repartir Va demanar-HO/HO va demanar Va fullejar-LES/LES va fullejar Va dirigir-LA/LA va dirigir Va mirar-LO/EL va mirar Va fer-NE/EN va fer Va estudiar-HI/HI va estudiar

Va caure-HI/HI va caure Va veure’L/EL va veure Va creure-LES/LES va creure Vaig moure-LA/LA vaig moure Vaig creure-HO/HO vaig creure Va perdre’N/EN va perdre Va perdre’LS/ELS va perdre

5. Tots els sintagmes ennegrits són CD. Substituïu-los. Na Marta col·loca les pomes al calaix. Estrenen aquell film que tant t’agrada. Tenc molta fruita per berenar. Va confessar que havia mort set persones. Durà l’equip a la primera divisió. Caçaven papallones pel sementer. Aconseguí una càmera de fotos amb els punts acumulats. L’apotecari va vendre tots els medicaments. Analitzarem això. Solucions Na Marta LES col·loca al calaix. L’estrenen. EN Tenc MOLTA per berenar. Va confessar-HO/HO va confessar. EL durà a la 1a divisió. EN caçaven pel sementer. N’aconseguí UNA amb els punts acumulats. L’apotecari ELS va vendre/va vendre’LS. HO analitzarem. 6. Tots els sintagmes ennegrits són CI. Substituïu-los. Cridà fort a la seva filla perquè estava molt esverat. Telefonareu als vostres pares? Han fotut una pallissa al meu veí. Envia el missatge als espectadors ara mateix! La festa d’inauguració ha agradat a tots els convidats. Tastar aquelles exquisideses plagué realment a en Josep. Solucions LI cridà fort perquè estava molt esverat. ELS telefonareu? LI han fotut una pallissa. Envia’LS el missatge ara mateix! La festa d’inauguració ELS ha agradat. Tastar aquelles exquisideses LI plagué realment.

21

7. Tots els sintagmes ennegrits són CC i CRV. Substituïu-los. Renunciarà a tots els seus béns. Hem arribat a casa a la mala hora. Ve de cal metge sense recepta. En Miquel caminava amb una mossa desconeguda. Els quissons jeuen dins la senalla. T’adones del que has fet? Tens la documentació al despatx? Ens hem oblidat de les postres! El visitant estigué interessat en tots els quadres. Solucions HI renunciarà. HI hem arribat a la mala hora. EN ve sense recepta. En Miquel HI camina. Els quissons HI jeuen. TE N’adones? HI Tens la documentació? ENS N’hem oblidat de les postres! El visitant HI estigué interessat. 8. Ara és el torn dels atributs i els predicatius. La mainadera es ventava desesperada al balcó del casalot. En Quico semblava una fera salvatge. Estan baldats de tanta feina. Caminava mig perdut pel passadís de l’hospital. El grupet de la dreta són les infermeres del teu pare. Vares arribar a casa regirat per la situació. Les ocells volen baixos avui vespre. Solucions La mainadera S’HI ventava al balcó del casalot. En Quico HO semblava. HO estan de tanta feina. HI caminava pel passadís de l’hospital. El grupet de la dreta HO són. HI vares arribar a casa. Les ocells HI volen avui vespre. 9. Digues quin tipus de complement és i substitueix-lo pel pronom feble corresponent:

Escriu la redacció al mestre Explicava contes als nins Renta la cara a n’Aina En Joan només té un bolígraf La pagesa collia fruita. El torrent davalla ple. Escriu a ta mare Escriu la postal La cuinera feia pollastre rostit Anàrem a la plaça Érem al cinema Veníem de Barcelona Ningú no renunciava al premi final Va bé acostumar-se a fer esport Només parlen de futbol Pensa a donar menjar als animals Ets massa gelós per ser només el seu company. Es dediquen a la venda de llibres vells No sap jugar a cartes Es recorda de l’excursió No han pagat la mesada a les treballadores. Parlen de nosaltres Pensam en totes les coses Aquell infant du tacat el baverall. Tots vàrem renunciar a la festa de fi de curs Telefonem a tots els ciutadans! Aquella dona pareix la Mare de Déu. No sé si m’arriscaré a passar Sempre s’oblida dels problemes Solucions Li escriu la redacció CI N’explicava als nins CD Li renta la cara CI En Joan només en té un CD La pagesa en collia CD El torrent hi davalla PRED. Li escriu CI L’escriu CD La cuinera en feia CD Hi anàrem CC Hi érem CC En veníem CC Ningú no hi renunciava CRV Va bé acostumar-s’hi CRV Només en parlen CRV Hi pensa CRV Ho ets massa per ser només el seu company. ATRIB S’hi dediquen CRV No hi sap jugar/No sap jugar-hi CRV Se’n recorda CRV No els han pagat la mesada. CI En parlen CRV

U`kdmbhà Kkdmft` h Khsdq`stq` 4s DRN Preparació de l’examen de setembre

Hi pensam CRV Aquell infant hi du el baverall. PRED Tots hi vàrem renunciar CRV Telefonem-los! CI Aquella dona ho pareix ATRIB No sé si m’hi arriscaré CRV Sempre se n’oblidan CRV

1.1. Completeu les frases següents amb les combinacions binàries adients de pronoms febles segons la normativa:

a. Els motoristes pretenien passar per l’illa de vianants, però un guàrdia urbà __________ va impedir.

b. Els alumnes van presentar els projectes fora de termini, però el professor __________ va acceptar igualment.

c. El jugador d’handbol diu que el seu contracte no és gaire bo, i espera que el club __________ millore enguany.

d. El gerent del cinema assegura que a la sala hi caben cent espectadors, però l’inspector no està disposat a acceptar __________ més de vuitanta.

e. Vaig escriure una postal per a les companyes de feina, però no em vaig recordar d’enviar__________.

f. Es nota que heu estat de vacances: __________ veu més relaxats que mai.

g. Mireu que brutes que dueu les mans! Renteu__________ al safareig.

h. Ni el ministre ha presentat la dimissió ni el president del govern __________ ha demanat.

i. Mentre vivia a Sud-àfrica va escriure cartes a tots els seus amics, però a nosaltres no va escriure __________ cap.

j. M’han demanat el cotxe tot i que saben que no __________ vull deixar.

1.2. Completeu els buits amb el pronom o la combinació de pronoms adequada.

a) Semblaven els teus cosins, però no __________ eren pas.

b) Vull que sàpiga que ha passat la prova. __________ diràs?

c) Deixe aquest paquet i nosaltres __________ guardarem.

d) Volia que cediren el pas a na Carme i a na Margalida, però no __________ van voler cedir.

e) Fes una torrada a la nina i dóna__________.

f) Trauràs el pastís de la gelera o no __________ trauràs?

g) Si ens deixen el martell __________ tornarem tot seguit.

h) Us demanaran les joies, però no __________ heu de deixar.

i) Vols dir que aquestes són les millors cireres? No, no __________ pas.

j) S’envien les castanyes per avió? Sí, __________ envien.

k) Ha deixat la taronja sobre el marbre? Sí, __________ ha deixada.

l) Vols idees? __________ acut una de molt bona.

m) Volia comunicar tot això a na Maria i va telefonar __________.

n) Ha fet més avanços als treballadors, però a partir d’ara no __________ farà més.

o) Vol augmentar el sou als empleats, i vol augmentar __________ des d’avui mateix.

p) Se’m coneix la taca al vestit. Si __________ rente amb aigua __________ coneixerà menys.

q) Vés a comprar els raïms a la botiga i vés a comprar __________ de seguida.

r) Pensava trobar na Maria a casa, però no __________ trobada.

U`kdmbhà Kkdmft` h Khsdq`stq` 4s DRN Preparació de l’examen de setembre

s) Na Marta ha pegat a en Pere. __________ ha pegat al cap.

t) Va portar serpentines als nens. __________ va portar de diferents colors.

u) Té el meló en fresc al pou, i __________ té des d’aquest matí.

v) Si no té gavardina jo __________ deixaré una.

1.5. Ompliu els buits de les oracions següents amb els pronoms febles que hi falten.

a. Li van dir com es feia el problema i no __________ va entendre.

b. Donava la mà als convidats i __________ saludava.

c. Diuen que és molt intel·ligent però no __________ sembla pas.

d. Ha donat la feina al seu ajudant, però no __________ confia gens.

e. Segurament tindran plaça, però de moment no __________ tenen.

f. Dels companys d'escola, només __________ van venir quatre.

g. Volien pujar al cim del Canigó, però al final no van __________ arribar.

h. Com que és tan innocent, tothom se __________ riu.

i. Ell és molt tranquil i la seva dona també ... sembla.

j. La diferència és que tu vius neguitosament i jo no __________ vull viure.

1.6. Fixeu-vos que a les oracions següents un dels complements és un pronom feble. Torneu-les a escriure substituint l'altre complement per un pronom feble i combinant correctament els dos pronoms febles.

Vam portar-li la màquina de retratar. ....................................................................................................

Anava donant-li la medecina. ....................................................................................................

S'ha begut el licor. ....................................................................................................

Es menja el pa. ....................................................................................................

Va vendre's la cartera. ....................................................................................................

M'han canviat els discos. ....................................................................................................

Porta'ns el catàleg. ....................................................................................................

Va vendre't els llibres. ....................................................................................................

Ens donarà pa de pessic. ....................................................................................................

Ens va portar el gerro. ....................................................................................................

M'oferia la casa. ....................................................................................................

Expliqui'ns el que ha passat. ....................................................................................................

M'he copiat poesies. ....................................................................................................

U`kdmbhà Kkdmft` h Khsdq`stq` 4s DRN Preparació de l’examen de setembre

Us partireu el pastís. ....................................................................................................

No cal que m'expliquis què ha passat. ....................................................................................................

Menja't les sopes! ....................................................................................................

2. PRONOMS RELATIUS

RECORDEU

L’expressió castellana “lo cual” se’n diu “la qual cosa” en valencià.

No existeix el determinant castellà “cuyo, cuya”. La forma valenciana es: el/la/els/les +el nom+del qual. Per exemple:

*El hombre cuyo coche vimos ayer es ese.

L’home el cotxe del qual vam vore ahir és eixe.

3. CONNECTORS

3.1. Seleccioneu un dels elements que hi ha entre parèntesis.

M’havien delegat per assassinar (a/Ø) un funcionari i, (encara que/que) em vingués (de/a) repèl, (havia

que/havia de) complir. (En/A) aquest món, si (només/no més) fèiem (lo/allò) que ens ve (a/de) gust ens

estovaríem. (A més/Per què), considero que (quant/quan) un home milita, ha d’ésser disciplinat i obedient. El

funcionari em va rebre (deseguida/de seguida), (perquè/per què) li portava de part d’una amiga seva una carta.

Figurava (què/que) li duia un paquet confidencial i, (a l’/en) asseure’m davant d’ell, a l’altra banda de la gran

taula de ministre, vaig obrir la cartera de mà i en vaig treure la pistola (amb el/i el) silenciador posat.

(Pere Calders, Cròniques de la veritat oculta)

BLOC F: LÈXIC

En aquesta pàgina hi trobareu un bon nombre de paraules amb la seua traducció al castellà. Són un vocabulari bàsic que hauríeu de conéixer ben bé per poder superar l’assignatura.

http://www.monover.com/2009/20090524252-valencia.htm

http://www.practicavalenciano.es/vocabulario/cos-huma.php