Un nou mapa de mercats i oportunitats - METALONIA1].pdf · ció de les variables que configuren el potencial de negoci, com són l’entorn macroeconòmic, costos i ... i l’anàlisi

IA coberta Ext CAT.fh9 5/10/07 15.15 Pagina 1

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

Un nou mapa de mercatsi oportunitatsPrenent part en les xarxesde negocis globals

Un

nou

map

a de

mer

cats

i op

ortu

nita

ts

2007

Un nou mapa de mercatsi oportunitatsPrenent part en les xarxes de negocis globals

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 1

Realització:

Direcció

Maite Ardèvol, cap de l’Observatori de Mercats Exteriors del COPCA

Coordinació científica

Juan Tugores, coordinador del Fòrum d’Entitats de Coneixement (FEC) de l’Observatori de Mercats Exteriors del COPCA,

catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona

Recerca

Antoni Fita, consultor de l’Observatori de Mercats Exteriors del COPCA

Col·laboració

Guillem Estapé, consultor de l’Observatori de Mercats Exteriors del COPCA

Edició:

Consorci de Promoció Comercial de Catalunya, (COPCA)

Departament d’Innovació, Universitats i Empresa

Generalitat de Catalunya

© Generalitat de CatalunyaDepartament d’Innovació, Universitats i EmpresaConsorci de Promoció Comercial de Catalunya, COPCA

Primera edició: Barcelona, juny 2007

Tiratge: 1.500 exemplars

Disseny gràfic: Toni Zamora

Preimpressió i impressió: Addenda

D.L.: B-48.842-2007

Nota:

El COPCA no comparteix necessàriament totes les opinions expressades en aquest document.

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 2

3Un nou mapa de mercats i oportunitats

Presentació

L’Observatori de Mercats Exteriors té com a objectiu aportar coneixement sobre el futur dels mercatsinternacionals i de noves realitats en la internacionalització de l’empresa, amb la finalitat de col·laboraren la planificació d’accions empresarials i en la definició de polítiques proactives, a la vegada que volcontribuir a guanyar capacitat d’anticipació i de resposta als reptes que avui es plantegen en el procésd’internacionalització de Catalunya i de l’empresa catalana.

Amb els diferents treballs de prospectiva que desenvolupa, i també amb aquest segon Informe anualque es presenta, vol contribuir a millorar la capacitat d’explorar el futur de forma estructurada, consis-tent, plausible i útil.

L’Observatori de Mercats Exteriors, que neix amb vocació de servei al teixit productiu, especialment lespimes, s’ha començat a construir en el marc d’un projecte col·laboratiu que permeti aplegar diferentsexperts, analistes, grups de reflexió i institucions, amb un nucli de treball específic: l’anàlisi del futur.

L’Observatori de Mercats Exteriors centra la seva tasca en tres àmbits d’anàlisi: tendències de futur glo-bals d’abast transversal, tendències de futur en els mercats i sectors amb major potencial de negociper a l’empresa catalana, i tendències aplicades sobre competitivitat, comerç exterior, models de nego-ci i gestió empresarial. Els treballs iniciats han estat els següents.

Tendències globals

L’objectiu en aquest àmbit de recerca és aportar coneixement prospectiu sobre tendències globals d’a-bast transversal, que faciliti la planificació estratègica de l’empresa. Aquests treballs sorgeixen de l’e-quip de l’Observatori especialitzat en l’anàlisi sistemàtica de noves tendències, traslladant la informaciórellevant dels principals centres de prospectiva internacional.

En aquesta àrea cal destacar l’Informe Anual de l’Observatori, que analitza els factors més rellevantsque configuren l’evolució probable dels mercats internacionals, la seva incidència en el comerç mundiali en el nostre entorn econòmic i empresarial. I es presenta el 2n Informe Anual; Un nou mapa de mer-cats i oportunitats: prenent part en les xarxes de negocis globals.

També cal citar els treballs sobre les tendències de fons en consum, TIC, logística, outsourcing que for-men part dels Papers de l’OME. A més, en aquest àmbit també s’ha d’esmentar la configuració delBaròmetre de Relacions Internacionals, sobre l’evolució del futur marc regulador del comerç internacio-nal que es desenvoluparà en el marc de l’Acord amb la Càtedra OMC-Integració Regional de la Univer-sitat de Barcelona, així com l’indicador d’atractivitat dels mercats exteriors, estudi anual sobre l’evolu-ció de les variables que configuren el potencial de negoci, com són l’entorn macroeconòmic, costos ipreus, productivitat del treball i capital humà, capacitat tecnològica, adequació de l’entorn per als nego-cis i condicions laborals.

Tendències en mercats i sectors

L’objectiu en aquest àmbit de recerca és aportar coneixement estratègic de les tendències de futur sec-torials en diferents països i regions internacionals, per tal d’impulsar un procés de reflexió sobre els rep-tes de la internacionalització de l’economia catalana davant els canvis en la dinàmica competitiva delssectors i dels mercats.

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 3

Presentació

En aquest sentit, cal mencionar la construcció permanent del mapa de mercats per a la PIME catala-na, i l’anàlisi de sectors amb millors oportunitats de negoci a mitjà termini en aquest països.

En aquest àmbit de treball es prioritzen els mercats/països més dinàmics, on es produiran més granstransformacions a mitjà i llarg termini. En aquests treballs, la recerca s’orienta a l’anàlisi de la previsibleevolució dels diferents sectors (amb un horitzó temporal a 5-10 anys) i a identificar possibles canvis enla seva estructura, en la seva dinàmica competitiva, identificant tendències i oportunitats en diferentspaïsos i regions internacionals.

Cal destacar els treballs finalitzats sobre els escenaris globals en l’evolució dels mercats emergents, lesoportunitats a mitjà i llarg termini per a la PIME catalana a la ribera sud del Mediterrani en diferents sec-tors, així com l’anàlisi d’oportunitats de la recent ampliació de la UE. Enguany també s’analitza el futurde diferents sectors estratègics en les economies més dinàmiques d’Àsia, Europa Central i de l’Est, i al’Amèrica Llatina. Aquests treballs també formen part de la col·lecció Estudis OME.

Tendències aplicades

En aquest àmbit, l’objectiu és, d’una banda, aportar coneixement relacionat amb nous plantejamentssobre competitivitat i comerç internacional, noves estratègies, nous models de gestió i organitzacióinternacional, i la seva aplicació a la nostra realitat. Les sèries d’aquesta col·lecció sorgeixen del treballdel Fòrum de les Entitats del Coneixement, format per les principals universitats i escoles de negocisde Catalunya, a fi de canalitzar la transferència de coneixement al món empresarial.

En aquest àmbit, cal destacar els cinc treballs finalitzats: l’anàlisi comparativa de les exportacions cata-lanes, l’estudi de l’exportació i competitivitat aplicada a nivell d’empresa i sector, la comparativa inter-nacional sobre estratègies, formes organitzatives i factors claus d’èxit, l’anàlisi de noves vies d’interna-cionalització: les empreses nascudes globals, així com la gestió de la innovació en els processosd’internacionalització. També cal citar alguns dels iniciats enguany, el treball sobre la internacionalitza-ció i funció directiva: el perfil directiu de les empreses catalanes com a determinant de l’activitat a l’ex-terior, o també l’anàlisi de l’evolució de la qualitat comparada de les exportacions catalanes, o l’estudisobre les xarxes d’empreses com a factor clau de competitivitat, i l’anàlisi de l’evolució de l’oferta alquinari a Catalunya. Tots aquests treballs conformen la col·lecció de Quaderns de l’OME.

D’altra banda, un segon objectiu en aquest àmbit de treball de l’Observatori és monitoritzar de formapermanent l’evolució del comerç i inversió de Catalunya en els mercats exteriors. En aquest sentit, caldestacar els informes estadístics periòdics pormenoritzats per productes, països i zones geogràfiquesi econòmiques, o l’anàlisi de l’evolució temporal de la quota de mercat de les exportacions catalanes, itambé l’informe sobre el clima exportador de Catalunya en col·laboració amb l’IDESCAT a partir d’unaenquesta a 600 empreses exportadores per determinar la situació present i futura d’algunes de les varia-bles que influeixen en el comerç de Catalunya amb l’estranger.

Finalment, hem de destacar que un dels eixos fonamentals de l’Observatori de Mercats Exteriors ésdestil·lar el coneixement rellevant per tal de millorar la presa de decisions empresarials, permetent eldesenvolupament de nous models de negoci, noves estratègies d’internacionalització i nous productesadaptats a les noves pautes dels mercats internacionals. Un altre eix és fer arribar de forma eficient elconeixement generat a l’empresa catalana, prioritàriament a través de l’Anella Internacional i les dife-rents comunitats de pràctica que la configuren, com un element que els sigui dinamitzador.

L’Anella Internacional és un portal per a impulsar la internacionalització de les empreses, associacions,agències i institucions de Catalunya, i s’hi poden trobar des dels informes de l’Observatori de MercatsExteriors a notícies d’actualitat, agenda d’activitats, tramitació d’ajuts, etc. Es configura en comunitats

2007 COPCA4

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 4

Presentació

d’interès d’àmbit sectorial i geogràfic per a l’intercanvi d’experiències i coneixement sobre temàtiquesespecífiques, i a la vegada amb la dimensió més important: la col·laboració empresarial. De fet, aques-ta plataforma actua també com un element catalitzador per a la configuració de xarxes locals obertesa la inserció i la participació en xarxes internacionals.

La combinació d’ambdós elements, coneixement prospectiu i vinculació a xarxes basades en relacionsprofessionals, globals i obertes a l’exterior, pot potenciar una ràpida detecció de noves oportunitats,contribuir a guanyar capacitat d’anticipació i fomentar, a la vegada, un major dinamisme empresarial.

Maite ArdèvolCap de l’Observatori de Mercats Exteriors


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 5

Índex d’articles 9

Resum Executiu 11

10 tendències de fons: de la globalització del coneixement

a la immaterialització del model de negoci 35

1. Perspectives i prospectiva: un mapa de referència 631.1. Perspectives a mitjà termini: un mapa general de referència 641.2. Present i futur de l’economia global i el seu entorn 68

1.2.1. Expansió en l’activitat i el comerç mundials 691.2.2. Pes creixent de les economies emergents... però amb disparitats 721.2.3. Catch up... a ritmes desiguals 831.2.4. Globalització financera 871.2.5. Conformació de les xarxes globals de producció 911.2.6. Globalització, creixement i societats 1031.2.7. Qualitat institucional 1051.2.8. Demografia 1061.2.9. Límits al creixement 109

2. Present i futur dels mercats emergents 1152.1. Creixement econòmic: Àsia mantindrà el lideratge 1162.2. Expansió del consum: nova classe mitjana i reducció de la pobresa 1252.3. El treball: participant en la global labor supply 1362.4. Obertura exterior: la inversió s’accelera 1402.5. Prospectiva sectorial 164

2.5.1. Xina 1642.5.2. Índia 1702.5.3. Brasil i Mèxic 1742.5.4. Marroc, Algèria i Egipte 1812.5.5. Turquia 1902.5.6. Rússia 1962.5.7. La progressiva ampliació: Romania, Bulgària i Croàcia 199

2.6. Catalunya davant els mercats emergents 205

3. Noves realitats 2253.1. Producció i comerç globals 225

3.1.1. Fórmules organitzacionals de les empreses 2263.1.2. Empreses i internacionalització 2313.1.3. La qualitat de les exportacions 2383.1.4. Sobre les fonts d’avantatges 2423.1.5. Especialització vertical 244

Sumari

2007Un nou mapa demercats i oportunitats

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 7

COPCA8

3.1.6. Evolució del comerç mundial 2453.1.7. El comerç en serveis 2473.1.8. Principals exportadors i importadors 248

3.2. Treball i activitats en un món global 2503.2.1. Cap a una oferta global de treball 2523.2.2. Mecanismes de competència global als mercats de treball i activitats 2523.2.3. Diferències de qualificació 2543.2.4. Implicacions distributives 2593.2.5. Task Trade 2633.2.6. Tipologia de «tasques» o activitats 2643.2.7. Globalització i canvis en l’organització empresarial: aplanament versus jerarquies 266

3.3. Finances globals: riscos de desequilibris i fragilitats? 2683.3.1. El marc financer global 2683.3.2. Desequilibris externs 2693.3.3. Eventuals impactes d’una depreciació del dòlar: el paper d’Europa 2723.3.4. Fragilitat financera internacional? 2753.3.5. Noves realitats en les finances globals 276

Bibliografia 281

Sum

ari

2007

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 8

Índex d’articlesDe les tendències de futur a l’estratègia empresarial

Johan Peter Paludan, The Copenhagen Institute for Futures Studies 48

El potencial de les nanociències i les nanotecnologies

Josep Samitier, Universitat de Barcelona 52

Centres de creixement global 2020: reptes i oportunitats per als europeus

Stefan Bergheim, Deutsche Bank Research 77

Catalunya serà logística o no serà

Ramon Tremosa i Balcells, Universitat de Barcelona 95

Àsia: Desenvolupament econòmic recent i les seves perspectives

Alessandro Zanello, Fons Monetari Internacional 120

La base de la piràmide: una oportunitat desconeguda

Miguel Ángel Rodríguez, IESE 131

Comerç, inversió i fragmentació del mercat global: s’està quedant enrere l’Amèrica llatina?

Bernardo Kosacoff, Andrés López i Mara Pedrazzoli, CEPAL 147

Les inversions europees al Mediterrani

Andreu Bassols, Direcció General de Relacions Exteriors Comissió Europea 152

Perspectives d’inversió a l’Àfrica subsahariana en el sector de les PIME/PIMI

i el posicionament del Centre de Desenvolupament de l’Empresa en el marc

de l’Acord de Cotonou

Paolo Baldan, Centre de Desenvolupament de l’Empresa 155

Les tendències en els mercats emergents de l’Europa de l’Est

Bertrand Deprez, The Centre 159

Oportunitats i reptes en els mercats de l’Amèrica Llatina

Josep Lluís Guasch, Banc Mundial 215


Índex d’articles

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 9

10 tendències de fons: de la globalització del

coneixement a la immaterialització del model

de negoci

La globalització s’intensifica: cap a un spiky world?

Milions de persones s’han incorporat a l’econo-mia global en poques dècades, i comparativa-ment amb el passat, amb altres processos d’in-tegració, el volum i l’impacte és molt més gran.

Estem vivint una creixent divisió internacional deltreball, i experimentem de forma creixent cade-nes de producció conjuntes globals (global sha-ring production), i compartim cada cop més, enel consum, determinats valors.

Tot i la creixent liberalització i expansió delcomerç en molts països i regions, no sembla queen un futur proper el món pugui ser dominat perun marc polític i uns valors comuns. S’assenyalacom a escenari probable un món de nacions iregions, amb lliure comerç global però ambnivells d’integració profunda tan sols a nivellregional.

La regionalització del marc legal comercial és cer-tament un fenomen en expansió principalmentmotivat no tan sols per les relacions econòmi-ques i comercials, sinó també i cada cop més perconsideracions polítiques i de seguretat.

Les asimetries en la distribució de beneficis, ellimitat avenç d’acords multilaterals o l’escenarid’un spiky world en què el talent, la creativitat iel dinamisme es concentra en determinats cen-tres, fonamenten aquesta tendència. Els ritmesde convergència són moderats entre regions ieconomies emergents, amb diferències impor-tants entre països. Ciutadans i consumidorstambé sembla que tenen culturalment diferentscomportaments.

Convergència entre info, bio i nanotecnologia,

i especialment energia

La convergència entre la infotecnologia, la biotec-nologia i la nanotecnologia i les tecnologies vincu-lades a l’energia serà un dels principals motorsdel canvi els propers anys. Tanmateix, la biotec-nologia obre nombrosos interrogants ètics. Moltsanalistes consideren que la nanotecnologia esta-rà al centre de les noves innovacions tecnològi-ques de cara al futur.

Un dels reptes del segle XXI continuarà sent larecerca d’energia per als nous i vells païsosindustrials. Els experts preveuen un augment del60% de la demanda energètica fins al 2030. Tro-bar alternatives al petroli i la millora substancial del’eficiència energètica esdevindrà un objectiuprioritari. Hi ha una important recerca en el camp


Resum executiu

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 11

Resum

executiu

de les energies sostenibles, eòlica, solar, i delscombustibles alternatius, com l’hidrogen i elsbiocombustibles. El consum d’energia en trans-port, que representa al voltant del 50% del con-sum total d’energia, el converteix en un aspectecabdal de la recerca. Cap al 2030 es preveu queuna quarta part de les necessitats de combusti-ble en transport es podran abastir amb biocom-bustibles.

Envelliment global, limitant la sobrepoblació,

i urbanització creixent en el món

en desenvolupament

Cal posar de relleu el progressiu envelliment glo-bal de la població, amb fortes implicacions en lespautes de consum, en els mercats de treball, enles finances públiques i les d’estalvi, en inversió iproductivitat, i tant als països avançats com alsemergents, com la Xina.

Des de mitjans del segle XX, les taxes de natalitathan anat decreixent, la qual cosa alenteix el crei-xement de la població. De fet, si aquesta tendèn-cia no continua, els experts assenyalen que lapoblació pot arribar, cap al 2050, entre 9.500 i12.000 milions de persones.

En la major part dels països de l’OCDE, l’envelli-ment està en les prioritats de l’agenda política,amb pressions sobre el sistema de pensions, des-peses en salut i dependència públiques. Aquestadinàmica reforça les demandes d’avenços enciències de la vida (biomedicina, aplicacions deles nanociències, etc.), així com el paper delssector de la salud.

També cal assenyalar la urbanització creixent. Enles economies en desenvolupament, pot repre-sentar la meitat del creixement poblacional elspropers 50 anys.

El creixement urbà s’ha produït en ciutats degrandària intermèdia, amb poblacions d’1 a 5milions d’habitants, augmentant la seva poblacióun 80% els darrers 20 anys.

També cal recordar que de les 21 megalòpolis—més de 10 milions d’habitants— actuals,només 4 estan en països avançats —amb novesdemandes de béns i serveis, des de l’aigua fins al

transport... amb els problemes mediambientalsassociats. A la vegada, les ciutats representenllocs d’oportunitats que necessiten la gestió efec-tiva i la provisió de serveis per generar entornssegurs i saludables.

Prosperitat creixent i augment de desigualtats,

canvis en les pautes de demanda, irrupció de les

economies emergents

L’augment de la prosperitat és una tendència defons per a la majoria de la població als països del’OCDE i per a amplis grups en les economiesemergents que estan creixent de forma notable,tot i que amb disparitats, que en alguns casoss’accentuaran, però en general amb un procésde convergència gradual. S’estima, per exemple,que cap al 2030 països com la Xina, Mèxic oTurquia tindran una mitjana de nivell de vidaaproximadament comparable a la d’Espanya enl’actualitat. També s’estima que el nombre depersones que viuran en condicions d’extremapobresa (menys d’un dòlar al dia) es reduirà dels1.100 milions actuals a 550 milions al 2030.

Cal constatar l’emergència d’una nova classemitjana mundial amb impacte sobre la demandamundial sense precedents i amb noves pautesd’exigència. Algunes estimacions apunten que el2030 hi haurà 1.200 milions de persones als paï-sos en desenvolupament, amb uns ingressosfamiliars entre 16.800 i 72.000 dòlars, expres-sats en PPA, un augment considerable respectedels 400 milions de persones actuals, amb de-mandes de productes de qualitat, nivells d’edu-cació internacionals, amb poder adquisitiu percomprar automòbils, béns duradors o viatjar al’estranger.

El creixement econòmic canviarà la demanda denous productes, de nous models de negoci i de no-ves activitats. Quan un país creix, apareixen novesnecessitats, es consumeix més productes intangi-bles: oci, entreteniment, experiències, serveis,estalvi i inversió. Més prosperitat també canvia elnostre consum de productes tradicionals, que hand’incorporar demandes de salut, qualitat, con-fiança, origen, respecte pels animals, etc.

La major part del valor dels productes tangiblesdel futur no estan en els costos de producció sinó

2007 COPCA12

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 12

Resum

executiu

en el coneixement que hi hagi darrere del produc-te: disseny, desenvolupament, màrqueting, distri-bució, etc. La inserció d’economies emergents enl’economia mundial exerceix una pressió compe-titiva també sobre els treballs més qualificats delspaïsos desenvolupats, per la creixent qualificacióen les economies emergents, la qual cosa condui-rà a una millora de la posició relativa del treballqualificat i dels sectors intensius en treball qualifi-cat. Això incorpora major pressió sobre els indivi-dus i les empreses, que han d’estar més orientatsal canvi, a la creativitat i la innovació.

També les diferències en la distribució de la rendaintra societats poden donar lloc a la polaritzacióen el consum, a la forta demanda de luxe i debéns i serveis específicament adreçats a les per-sones amb menys poder adquisitiu, donant lloc anoves oportunitats i estratègies empresarials ennous segments de mercats situats a la base de lapiràmide i d’altres enfocaments recents comple-mentaris que auguren una tendència vers la cor-porate social innovation.

Es quantifica que hi ha un segment de 4 mil milionsde persones a la base de la piràmide, amb unpoder de compra per sota dels 3.000 $ en termesde poder adquisitiu local, i conjuntament represen-ten un poder de compra de 5 bilions de dòlars entermes de consum global, amb necessitats moltespecífiques.

Individualització en una societat en xarxa i més

connectada que mai

La individualització es reflecteix en el canvi denormes socials col·lectives que s’orienten a valorsindividuals. Es genera una tendència oposada foca-litzada en la diferenciació basada en valors indivi-duals, i emergeix un nou equilibri entre individualitati valors col·lectius, i l’atomització del sistema devalors. La individualització es pot llegir com lagradual dissolució dels segments tradicionals. Defet, cada cop menys es pot segmentar els consu-midors en categories i mantenir, alhora, la seva con-sistència interna com a grup, i en els propers anystindrà major impacte en l’estratègia empresarial.

Els nous consumidors esperen, cada cop més,productes individuals i únics, adaptats a les sevesnecessitats particulars. A més, les noves genera-

cions de consumidors ja no esdevenen consumi-dors passius, i la recent evolució a l’InternetSocial (o Web 2.0) ha donat al consumidor veuper poder expressar les seves idees a través deblocs, fotos, podcast, vídeos, prototips, anuncisimaginaris de TV, etc.

La comercialització creixent: del comerç de béns

al comerç d’activitats, task trade

La comercialització creixent es vincula a altrestendències de fons, com ara la creixent globalit-zació, la prosperitat, la individualització i la digita-lització. La digitalització ha facilitat poder arribaral consumidor globalment, i Internet promou lacomercialització reduint els costos de transaccióque suposa per a l’empresa arribar al mercat glo-bal. També ha permès fer més visibles productesmés secundaris o minoritaris, que queden relegatspels de major venda i menys risc en els canalstradicionals de distribució.

El volum del comerç mundial es triplicarà fins al2030. Prosperitat i individualització acceleren lacomercialització perquè els consumidors dispo-sen de més renda, a la vegada que demanenbéns i serveis adaptats individualment.

Les xarxes electròniques i el desenvolupamenttecnològic permeten l’intercanvi creixent de tre-balls, activitats, tasques i serveis traded, la qualcosa té implicacions en les pautes d’especialitza-ció de països i societats, amb conseqüènciessobre els nivells de renda i benestar.

La comercialització creixent dóna a l’individu méspossibilitats de selecció, augmenta la pressiócompetitiva en les empreses, i genera un creixentmercat per a nous productes.

Els canvis impulsats per Internet han generatnoves oportunitats. A la vegada, aquests canvishan augmentat el rol de la producció no comer-cialitzable, sense propietari amb pràctiquesemergents, amb producció d’informació i de cul-tura de forma individual i cooperativa, descentra-litzada, sense fins comercials i que no depènd’estratègies vinculades a la propietat.

La creixent contraposició d’aquests nous modelscooperatius no remunerats enfront del creixent


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 13

Resum

executiu

comerç de béns, serveis i tasques, i l’atomitzacióde valors, es vincula a la tendència vers corpora-te social innovation, amb una nova lògica socialbasada en la creativitat i amb la immaterialitzaciódel model de negoci.

La globalització del coneixement: del working

power al brain power, del cheap manpower al

cheap brainpower? L’aprentatge s’informalitza

i la creativitat s’organitza

La divisió actual de l’economia global entre paï-sos desenvolupats i rics (economies del conei-xement) i països en desenvolupament i pobres(economies industrials) desapareixerà gradual-ment. Tot i que el gruix d’incorporacions a l’ofer-ta de treball global és de persones amb baixaqualificació procedents de països en desenvo-lupament, en termes relatius l’increment depersones amb alta qualificació també és signifi-catiu. L’aprenentatge i la creativitat s’estendrancom a factors de competitivitat els propersanys, i l’economia asiàtica serà la primera i mésimportant a l’hora d’esdevenir intensiva en co-neixement.

La globalització del coneixement augmentarà iles actuals diferències de qualitat de l’educacióentre Europa i Àsia disminuiran els propersanys. Les conseqüències sobre les perspecti-ves laborals i professionals als països industria-litzats és un debat obert. Més competència potportar del cheap manpower al cheap brainpo-wer. A més, l’aprenentatge esdevé més infor-mal, cada cop són més comunes les fórmulesdel learning by doing als llocs de treball, icomença a ser un àmbit prioritari en la recercapedagògica.

Els propers anys, noves eines per estimular lacreativitat de forma col·lectiva i individual podranassegurar a les empreses una millor gestió perarrelar innovació i desenvolupament de coneixe-ment a l’organització.

Aquesta tendència està vinculada a prosperitatcreixent i a un spiky world, a l’organització en xar-xes, a la immaterialització del model de negoci, ia la nova lògica social basada en la creativitat i lainnovació.

Creixent organització del treball, de la producció i

la innovació en xarxes: de la comunitat a la xarxa

La tecnologia, el transport, la major oberturacomercial i financera, i les facilitats per a la IEDhan propiciat un marc més favorable que mai perparticionar la cadena de valor entre diferentslocalitzacions, conformant xarxes de produccióglobals entre proveïdors i clients per sobre de lesfronteres nacionals.

Els processos productius es descentralitzen,donant lloc a xarxes globals de producció, a l’es-pecialització en etapes o en activitats del procésproductiu, que s’intercanvien físicament o electrò-nicament. Cal destacar el paper cada cop mésimportant dels serveis en la configuració de xarxesglobals, l’aparició de xarxes globals d’innovació,així com el paper cada cop més important quejuguen les TIC, ampliant els serveis traded i conso-lidant les xarxes de treball, producció i innovació.

La nova dimensió social que està vivint Internet,sovint anomenada Web 2.0, amb un creixementexponencial genera noves oportunitats. De fet,s’espera que els propers anys cada empresa iorganització de qualsevol dimensió tingui el seupropi panel d’usuaris ben organitzats participant idiscutint sobre els productes, anuncis, inver-sions, resultats, serveis, i també innovació.

Les xarxes poden eliminar jerarquies i crear novesestructures socials obertes i descentralitzadesper l’efecte aplanador de les TIC. Però també lanecessitat de gestionar la complexitat global potplantejar necessitats a escala global, concentra-ció i jerarquització. Les xarxes desafien el pensa-ment i les institucions tradicionals, les personesparticipen en xarxes molt diferents a les del pas-sat. Amb el creixent individualisme, la idea decomunitat, de compartir interessos, valors, con-dicions de vida, solidaritat i identitat col·lectiva estransforma en la idea de xarxa, que no té undenominador comú i que es basa en la identitatindividual, que no té contingut ètic, i és funcional.

Innovació social a l’alça

Hi ha senyals significatius que constaten l’inicid’una nova onada d’innovació social: el cost i lacomplexitat creixent de la innovació, el ràpid des-

2007 COPCA14

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 14

Resum

executiu

envolupament d’habilitats i experiències en mer-cats emergents, el creixent offshoring en aquestspaïsos amb costos laborals baixos amb millorade la qualitat d’infraestructures i del treball, gene-rant xarxes globals.

Cal constatar la necessitat creixent d’obrir el procésd’innovació a diferents partners, universitats, clients,proveïdors, socis estratègics, i la creixent orientacióestratègica a focalitzar el procés d’innovació en elclient, amb empreses i organitzacions que cadacop tenen més una base de clients globals, que fade les xarxes d’innovació global un nou model encreixement. Altres enfocaments de la innovaciócom a procés social fan convergir aquest modelamb la responsabilitat social corporativa.

La innovació social corporativa pot esdevenir unfactor determinant a llarg termini en la configura-ció social. Conté un important potencial que ni lesempreses ni la societat poden ignorar o deixarque esdevinguin accidentalment.

Immaterialització del model de negoci

Un nou paradigma econòmic, una nova lògicasocial basada en la creativitat i la innovació, laglobalització del coneixement, del working poweral brain power, spiky world, integració de les eco-nomies emergents també en l’economia delconeixement, del comerç de béns al comerçd’activitats, creixent pes del comerç de serveis,organització en xarxes, nou «anarquisme» a Inter-net que s’estén al món real, creixement social,innovació social corporativa, capital social, brid-ging social capital, economia social, capitalismesocial... De fet, tot plegat sembla definir un futur enel qual el benefici no es l’únic objectiu, on les xar-xes tenen més importància que mai, on es focalit-za en negocis sostenibles, on el creixementpersonal, l’autorealització i la creativitat juguen unpaper central i marquen la diferència localment iglobalment, on allò immaterial guanya pes.

Algunes de les implicacions per als models

de negoci

1. La part immaterial del valor del mercat de l’em-presa arriba al 100% cada cop més, per a unmajor nombre d’empreses.

2. Creativitat i innovació són l’element central enuna societat accelerada on la longevitat deproductes, mercats i empreses cau significati-vament, i la conseqüència és un major creixe-ment dels actius intangibles.

3. El valor es concentra cada cop més en elsextrems de la cadena de valor (innovació, dis-seny, desenvolupament de producte, màr-queting i distribució), i els actius immaterialsadquireixen mes rellevància: marques comer-cials, xarxa, know-how, nous models de nego-ci disruptius, etc.

Intensificació de la globalització: analitzant

noves dimensions

En aquest segon Informe anual s’insisteix en laintensificació de la globalització, que es consolidaen algunes vessants, assolint una dimensió quefa que alguns canvis deixin de ser «quantitatius»o incrementals, assolint vessants més qualitati-ves. Les fortes implicacions sobre la vida de lesempreses, les persones i les societats s’hanposat en relleu en les 10 tendències de fonsassenyalades en l’apartat anterior, i que s’analit-zen ara en aquesta secció del resum executiu.

L’etapa actual de globalització no té magnitudscomparables amb d’altres processos anteriors.Milers de milions de persones s’han incorporat,realment o potencialment, a l’economia global, i hohan fet en poques dècades. Aquestes persones ipaïsos formen part activa de «xarxes de treball»,producció i innovació globals, que afavoreixenpautes d’especialització i activitats de creixentnivell de qualificació, en el marc d’uns avençostecnològics i científics de gran magnitud, i ambuns fluxos financers més internacionals quemai.

Conformació de xarxes globals de producció,

amplien activitats i serveis traded

S’han conformat xarxes globals de producció oglobal supply chains, amb relacions entre proveï-dors i clients que superen les fronteres nacionals,gràcies a les millores en els transports i les comu-nicacions, així com a la liberalització de les políti-


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 15

Resum

executiu

ques de la majoria de països. Les xarxes elec-tròniques permeten desplaçar informacions iresultats de feines o «tasques» amb cada vegadamés qualitat i efectivitat, ampliant l’àmbit de lesactivitats i serveis traded.

Un dels indicadors d’aquesta realitat és, perexemple, la clara tendència a l’alça, en les darre-res dècades, del percentatge que representenels inputs importats respecte al conjunt d’inputsque s’utilitzen al sector manufacturer (OCDE,2007). També la IED lidera els mecanismes definançament privat que contribueixen a articularl’economia global (World Bank, 2007), i es posenen relleu altres indicadors d’articulació de xarxesglobals que combinen processos comercials,d’offshoring i fluxos migratoris. En el comerç deproductes intermedis, el valor absolut de les xifresés molt notable (Nordas, 2007), i, per exemple, esdestaquen les referides a importacions de produc-tes intermedis de la Xina i el Brasil. També cal des-tacar el paper important que les exportacions deproductes intermedis té en les economies desen-volupades.

Un altre indicador freqüent és el del grau d’espe-cialització vertical: la utilització d’inputs importatsen les exportacions. En aquest cas, no sorprènque els països petits tinguin valors més alts —ambSingapur en un lloc destacat. També mereixenatenció, a Europa, els valors de països com Irlan-da, Hongria, Bèlgica o Estònia.

Tot això implica canvis en les pautes organitza-cionals de les empreses d’ampli abast. Té impli-cacions pel que fa a les pautes d’especialització,que acaben determinant el lloc de cada país osocietat en la nova divisió internacional del treballi el subsegüent nivell de renda i benestar, coms’assenyala en la secció anterior i s’analitza mésavall. Ja no es tracta només d’especialitzar-se endeterminats béns o serveis, sinó també en seg-ments del procés productiu, en «tasques» o «acti-vitats» que després són objecte d’intercanvis otrading in tasks.

Un aspecte relacionat amb les implicacions de laprogressiva conformació de xarxes de produccióglobal, com una font addicional d’avantatgescomparatius, es vincula a la capacitat de respos-ta a la «volatilitat» de la demanda en alguns sec-tors. Un estudi recent (Cuñat i Melitz, 2007) ava-

lua el paper de la flexibilitat en el mercat laboral,amb la conclusió que aquesta flexibilitat pot con-ferir avantatges (comparatius) en sectors ambelevada volatilitat. Un mecanisme addicional quees posaria en marxa serien els incentius addicio-nals a l’outsourcing de productes intermedis capa països amb mercats de treballs més flexibles ensectors d’alta volatilitat: l’offshoring com a meca-nisme alternatiu a la flexibilitat laboral «nacional».Es podria dir que aquests mecanismes ara habi-tuals de la globalització serien formes d’«importarflexibilitat» al conjunt dels processos productiusen què participen empreses nacionals.

Global sourcing of services

Les preocupacions per l’offshoring de serveis—global sourcing of services— deriven del cadavegada més ampli abast de serveis afectatsdirectament, des d’alguns de limitada qualificacióa d’altres de més qualificació i sofisticació (comdesenvolupament de software, consultoria,R+D). A més, en un escenari d’especialització«vertical» en tasques o activitats, alguns serveistradicionalment «integrats» en les empreses basepoden ser objecte de global sourcing. Les taxesde creixement els darrers anys en les exporta-cions de business services són significatives endiferents països. El cas de l’Índia és prou cone-gut, però també apareixen noves potències comEstònia i Romania, i altres països com la Xina, elBrasil o l’Argentina, i també països petits comMaurici, Barbados i Dominica. El comerç en ser-veis (segons les dades de l’OMC, 2007), l’any2006 creix un 11% en termes nominals, encaraque els components més tradicionals (transport iviatges) ho fan al 8% i els serveis comercials mésd’actualitat (serveis a empreses, telecomunica-cions, software, etc.) ho fan al 13%.

Cal tenir en compte que, malgrat que les dadesde taxes de creixement del comerç en mercade-ries semblen ser sistemàticament superiors a lesde comerç en serveis, les primeres estan en algu-na mesura afectades per la convenció comptableque les exportacions i importacions es registrenpel seu valor total —i no pel valor afegit a cadapaís, amb la conseqüència que els ítems interme-dis que travessen fronteres són computats mésd’una vegada. La mesura en què aquest meca-nisme de sobrevaloració afecta els serveis és

2007 COPCA16

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 16

Resum

executiu

molt menor, i això modula les diferències de crei-xement. Això és important per a regions comEuropa, les quals, segons algunes anàlisis (IMD,2007), tenen en els serveis de qualitat més sofis-ticats un nucli de competitivitat encara mésimportant per al futur.

També cal afegir que les dades estadístiquessobre comerç internacional en serveis estan sub-jectes a crítiques i revisió (l’OMC i l’FMI estan ela-borant noves propostes atesa la insatisfactòriasituació actual), però en tot cas sembla ben esta-blert el paper cada vegada més destacat delsserveis en la configuració de xarxes globals d’ac-tivitat i producció.

Global supply labor i task trade

Un dels efectes potencialment més importants detotes aquestes dinàmiques seria la integració crei-xent dels mercats de treball, debatent-se fins aquin punt es pot parlar ja, també, d’una oferta glo-bal de treball dins d’un mercat de treball global,indicatius d’oportunitats de millorar en eficiènciaperò també de noves «pressions competitives»amb ajustos importants.

Les vies per les quals s’integren els mercats detreball són diverses. D’una banda, el mecanismeclàssic dels intercanvis comercials. La més grancompetència entre productes —i serveis— decada vegada més països en l’economia globalsuposaria així una intensificació de la competèn-cia indirecta dels factors de producció entre elsquals el treball —de què disposen en abundàn-cia les economies emergents— ocuparia un llocmolt destacat. D’altra banda, els fluxos migrato-ris suposen una competència —però també unapotencial complementarietat— més «directa». Irecentment l’increment de la partició internacio-nal de la producció mitjançant mecanismes comles inversions directes a l’estranger o l’offsho-ring internacional afegeix una nova via de con-nexió.

Respecte a això hi ha indicadors, com, perexemple, que l’oferta global de treball s’hagiquadruplicat des del 1980, amb un protagonis-me destacat dels països asiàtics, i del centre iest d’Europa. També en el passat i en les projec-cions fins al 2030 (Banc Mundial, 2007) es cons-

tata de forma creixent la més gran penetraciód’importacions de manufactures dels països derenda elevada que s’originen en economies emer-gents i en desenvolupament. També, pel que fa alpes dels fluxos migratoris en l’oferta de treballglobal, es mostra creixent el moviment migratorides dels països en desenvolupament cap alspaïsos avançats i dels fluxos comercials en elmateix sentit.

La tendència a un creixement suau de l’offsho-ring, però amb persistents increments els darrersanys (FMI, 2007), afecta també tipus de treballs iqualificacions diferents, perquè dels tradicionalsprocessos productius de manufactures objected’offshoring, de limitat valor afegit, s’experimentade forma creixent l’offshoring de serveis, queafecta no tan sols activitats de limitat valor afegit(com els call centers) sinó també tasques de mésvalor, des del software fins a determinats diag-nòstics mèdics o parts del R+D.

L’ampliació dels mecanismes d’offshoring, aixícom les alarmes que periòdicament provoca, haportat a un conjunt d’estudis sobre el seu impac-te. Es destaca, d’una banda, els resultats agre-gats positius de millora sobre la productivitat; i del’altra, el paper especialment rellevant de l’offsho-ring de serveis en aquests resultats. Els resultatsagregats són positius, però en la seva descom-posició o distribució tenen altres implicacionseconòmiques o socials.

Una d’elles és que als països avançats es pro-duiria una millora de la posició relativa del treballqualificat (i dels sectors intensius en treball qua-lificat) respecte al no qualificat (i sectors inten-sius en treball menys qualificat), atès que leseconomies emergents o en desenvolupamenttenen com a factor més abundant el treballd’escassa qualificació. Els estudis empíricssemblen confirmar, en general, aquesta predic-ció.

Tot i que es defensa (Feenstra, 2007) que el des-plaçament a països menys desenvolupats detasques intermèdies (producció de components,etc.) amb uns requeriments de qualificació supe-riors a les inicialment «deslocalitzades» augmentala mitjana de qualificacions amb el transvasamentde successives tasques de les economies avan-çades a les emergents.


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 17

Resum

executiu

Aquesta creixent qualificació dels segments delsprocessos productius objecte d’offshoring docu-menta un dels motius de preocupació per aaquest tipus de «relocalitzacions», ja que s’argu-menta que el risc que les persones i els llocs detreball eventualment afectats negativament alspaïsos avançats tinguin més alta qualificacióimplica el risc de «desvalorització» de les inver-sions efectuades en aquest «capital humà».

Quin és el resultat de tot això sobre la distribucióde la renda? Com estan variant les posicions rela-tives entre treball qualificat i no qualificat? Comincideix en el conjunt de la distribució de la rendael treball i altres factors de producció? Hi ha altresdistincions entre tipologies de treballs i activitatsque siguin significatives des de la perspectivad’una més gran vulnerabilitat o solidesa en elmarc global? Els estudis empírics són moltamplis, i no sempre coincidents, però emergeixenunes certes regularitats.

Una d’elles és la reducció de la proporció de larenda que retribueix al factor treball els darrersanys als països avançats, coincidint amb l’apro-fundiment de la globalització (FMI, 2007), tant alsEstats Units com a l’Europa continental, com alRegne Unit, Canadà, Austràlia i el Japó. L’FMIdestaca que la reducció ha estat més significativaa Europa (continental) i a Japó, i ho atribueix a lesrigideses estructurals, laborals i d’altra mena d’a-questes economies. Però també, a la vegada, esmostra la pèrdua de posicions relatives de l’ocu-pació no qualificada respecte a la qualificada entotes les regions dels països avançats. Als païsosanglosaxons (inclosos els Estats Units) la retribu-ció relativa del treball qualificat ha millorat, mentreque a l’Europa continental el sistema sociolaboralhauria mantingut les posicions relatives del tre-ball menys qualificat, que ha seguit empleat. Comen altres ocasions, els països anglosaxons haurienajustat via retribucions, mentre que els europeus(continentals) ho haurien fet via ocupació, però ladinàmica diferencial entre treballs de diferent graude qualificació hauria estat anàloga pel que fa a«vulnerabilitat» davant les creixents pressionscompetitives globals.

Els estudis de prospectiva del Banc Mundial(2007) també indiquen que, malgrat l’incrementde l’oferta de treball qualificat, la composició dela demanda de treball global tendirà a generar

una ampliació dels diferencials entre retribucionsdel treball qualificat i no qualificat en les properesdècades.

Un aspecte polèmic és si la millora de les qualifi-cacions, sobretot als països emergents, pot por-tar a mitjà termini, com suggereix per exempleGarelli (IMD, 2007), a complementar una fase degran oferta de cheap manpower procedent de leseconomies emergents amb una onada de cheapbrainpower a mesura que els milions (14 anuals)d’universitaris que generen Xina+Índia+Rússia(tants com tots els Estats Units), ben formats imotivats, s’incorporin amb empenta al mercatglobal.

No es tracta només de la presència de mésactors (països, empreses, persones) sinó de xar-xes de producció i de creació de valor afegit quedesborden cada vegada més les fronteres, alte-rant en profunditat les pautes d’especialitzaciódels països i territoris. Un enfocament fèrtil defins a on arriba aquesta alteració de pautes ésel que proporciona l’anàlisi en termes de tasktrade.

Hem passat d’una primera fase en què la capa-citat de ser transportada era la divisòria que feiaque una mercaderia (i el treball incorporat aaquesta mercaderia) estigués subjecta a la com-petència internacional (inicialment via comerç),a una etapa en què, amb les noves realitats deles comunicacions i la revolució de les TIC, ladivisòria rellevant passi a ser la codificabilitat ola susceptibilitat dels resultats d’un treball deser lliurats electrònicament a distància senseque en minvi la qualitat. En canvi, les tasques querequereixen informació tàcita, amb un compo-nent personal o relacional més rellevant, queda-rien exemptes d’aquesta major competència.L’aspecte nou és que aquesta divisòria no coin-cideix necessàriament amb la de menor o majorqualificació.

La conseqüència immediata és que cada vegadamés els països s’especialitzen en tasques o acti-vitats en comptes d’articles complets, i que, pertant, hauria de parlar-se més d’especialització entasques i de comerç internacional en tasques. Elneologisme de task trade o trading in tasks haemergit amb força en el títol d’anàlisi de Gross-man i Rossi-Hansberg (2006).

2007 COPCA18

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 18

Resum

executiu

En la mesura que l’offshoring internacional d’acti-vitats és una conseqüència natural d’aquestadinàmica del trade task, i que les tasques comer-cialitzables no coincideixen necessàriament ambmajor o menor necessitat de qualificació, sinó mésper la seva codificabilitat, són importants las con-seqüències per a qüestions estratègiques deltipus: quins tipus de qualificacions es poden / calmantenir als països industrialitzats?, quins canvis(possiblement profunds) es requereix en els siste-mes educatius formal i in-company davant aques-tes noves realitats?, quines qualificacions han depotenciar les economies emergents per atreureinversió estrangera o offshoring contractual?

A la vegada, també, el fet que de manera creixentles unitats sobre les quals prendre decisions delocalització i/o inserció en xarxes globals són jatasques o activitats, planteja qüestions com la ne-cessitat o conveniència de revisar des de «políti-ques sectorials» —que poden perdre efectivitaten sectors amb activitats o tasques heterogèniessegons aquests criteris introduïts—, fins al tracta-ment estadístic de dades, en què categories finsara clares i clàssiques poden perdre homogeneï-tat i significació.

Globalització financera

Pel que fa a la dimensió financera de la globalit-zació, continua a un ritme que sembla quasi-exponencial.

Els desequilibris externs i les noves pautes definançament internacional (en què els Estats Unitsi altres països avançats són els principals impor-tadors nets de capitals, i els països asiàtics i elsexportadors de petroli els principals exportadorsnets) susciten polèmica sobre la seva desitjabilitati sostenibilitat.

L’any 2007 també hi ha elements, alguns de no-vedosos, de fragilitat i preocupació. Des de princi-pis del segle XXI la renda relativa dels exportadorsde capitals (països amb superàvit) es situa per-ceptiblement per sota de la renda relativa delsimportadors de capitals (països amb dèficit percompte corrent), invertint la regularitat històrica.

Les estratègies de gestió dels seus excedents fi-nancers per part dels països amb superàvits (amb

excedent d’estalvi) han canviat. En alguns casosfins ara aquests recursos es destinaven a actiussegurs, com les conegudes compres per part dela Xina de deute públic dels Estats Units, que estraduïen en increments de reserves oficials degran quantia per part dels països emergents iexportadors de petroli. Però, recentment, la Xinai altres països prenen posicions per fer un ús més«actiu» dels seus recursos financers, i això impli-ca presa de posicions —inversores i/o de con-trol— en empreses d’arreu del món, inclosesalgunes d’occidentals rellevants.

Amb implicacions també geopolítiques, sobretotquan aquesta dinàmica se superposa a la crei-xent presència d’adquisicions i inversions perpart de multinacionals amb base a països emer-gents. Cal indicar que el fet que els fluxos nets definançament vagin en el sentit descrit és compa-tible amb el fet que les economies emergentscontinuen rebent Inversió Estrangera Directa(IED). La qualitat institucional és, segons l’informeanual sobre competitivitat de l’escola de negocisIMD, el «taló d’Aquiles» d’algunes de les econo-mies emergents, la Xina inclosa. Segons aques-tes interpretacions, les economies avançadestrobarien en la seva superior qualitat institucionalun factor de competitivitat important, especial-ment en activitats que requereixen complexitatcontractual i credibilitat.

Però l’aspecte que genera més inquietud és lasospita que una etapa relativament perllongadad’estabilitat, baixos tipus d’interès, abundant liqui-ditat, etc., pugui haver «relaxat» la percepció delsriscos, portant a operacions, sovint amb recurs al’endeutament, que poden tenir un final problemà-tic si es produeixen resultats adversos que no hanestat prou ben avaluats. La reducció de la qualitatdel crèdit seria el primer símptoma.

Límits al creixement

Un dels trets més destacables dels darrers anys,amb importants fites el 2006 i 2007, és la renova-da preocupació pels límits al creixement —o perun determinat model de creixement—, així comels debats sobre recursos energètics, sobre con-sum de matèries primeres no renovables i, demanera novedosa, els debats sobre el canviclimàtic i la seva relació de causalitat amb el


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 19

Resum

executiu

model de creixement. Tant els impactes medià-tics debatuts —inclòs el film d’Al Gore, Una veri-tat incòmode— com els estudis amb patrocinid’organismes internacionals o governamentals —com el de Nacions Unides en el marc de la con-venció sobre canvi climàtic, o l’Informe Sternpatrocinat pel govern britànic— abunden enaquesta dimensió que, de manera creixent, assu-meix l’opinió pública mundial. Recursos no reno-vables i condicions de qualitat del medi ambientesdevenen global commons —o béns comunalsglobals— en la terminologia que fa servir fins i totel Banc Mundial (2007a), amb problemes degestió i ingredients de béns públics i externali-tats, que compliquen la seva eficient administra-ció, i que requereixen necessàriament delicadesnegociacions per intentar arribar a solucionscoordinades percebudes com a equitatives.

Sense entrar en debats que sobrepassen aquestInforme anual, cal, d’una banda, constatar la ten-dència a l’alça dels preus de moltes matèries pri-meres —energètiques i altres inputs productiusde naturalesa no renovable. En relació a fasesanteriors de tendències alcistes dels preus de l’e-nergia i altres inputs bàsics, s’insisteix que ara noes tracta (només, ni potser principalment) d’unaqüestió d’oferta (com les elevacions del preu delpetroli en funció de la capacitat negociadora i decohesió de l’OPEP, per exemple) sinó principal-ment de pressions per la vessant de la demanda,derivades dels creixents requeriments dels païsosemergents amb ràpida industrialització, d’unabanda, i adopció, d’una altra, de pautes de con-sum «occidentals».

Hi ha arguments que vinculen el procés de crei-xement global a la demanda d’algunes matèriesprimeres, especialment les comparacions de lesrelacions entre creixement de la producció indus-trial i consum d’alumini i coure en els processosd’industrialització de les economies ara ja avan-çades i de les noves economies emergents. Lespautes semblen força comunes, i fins i tot s’a-puntaria a una major intensitat en matèries prime-res en el cas de les economies emergents, perdiverses raons que anirien des de la ràpida emu-lació fins a «deslocalització» d’activitats conta-minants.

Aquestes dinàmiques comparatives són el puntde partida de debats a l’hora de negociar ade-

quacions entre demanda i oferta. Els païsosemergents insisteixen en el seu dret de repetir latrajectòria dels països ara ja avançats, mentreaquests insisteixen en el fet que la «pressió addi-cional» sobre els recursos és insostenible.

Les relacions de causalitat entre aquestes dinà-miques i el canvi climàtic centren bona part de lescontrovèrsies. Les preocupacions ja no sónexpressions minoritàries, sinó que arriben a bonapart de l’opinió pública i organismes i institucionsnacionals i multilaterals. Així, segons l’Informe deprospectiva del Banc Mundial 2007, per il·lustrarles dades objecte d’anàlisi i la preocupació pelque fa a les emissions carbòniques vinculades al’efecte hivernacle, s’esperaria que, de continuarles tendències actuals amb les actuals tecnolo-gies, el 2030 s’haurien incrementat les emissionsanuals un 50%, i s’haurien arribat a duplicar el2050. La consideració d’aquestes dades explica,d’una banda, els incentius que cal potenciar, elsdesenvolupaments científics i tecnològics quepuguin aportar respostes i solucions, i de l’altra,la pressió creixent a acords internacionals quelimitin —de manera percebuda com «equitati-va»— aquestes tendències. La denominació decommons (béns comunals) referida als recursosno renovables i la qualitat mediambiental semblaestar ben justificada... incloses les grans dificul-tats per coordinar-ne de manera eficient lagestió.

Expansió de l’activitat i del comerç mundials:

noves vessants de la creixent integració de les

economies emergents

Malgrat la prolongació del cicle expansiu del’economia mundial, i malgrat les fragilitats i ame-naces prou conegudes, les anàlisis continuen,de mitjana, mantenint escenaris positius. Ambprojeccions a 5 anys vista, fins al 2012, els PIBper càpita mundial es mantenen per sobre de latendència de les darreres dècades, malgrat unacerta «suavització» del creixement, segons l’FMI(abril 2007) i les Nacions Unides (2007). Les dinà-miques comercials, empresarials i financeresmostren un paper creixent dels països emer-gents, especialment de la Xina i l’Índia, així com,en determinats aspectes, de Rússia, el Brasil iSud-àfrica.

2007 COPCA20

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 20

Resum

executiu

L’estudi del Banc Mundial Global EconomicProspects 2007 preveu que la producció mun-dial podria passar entre 2005 i 2030 de 35bilions de dòlars a 72 bilions (a preus i tipus decanvi de mercat constants, és a dir, en termesreals), la qual cosa implica una mitjana de crei-xement de l’economia mundial del 3% anual,que seria del 2,5% per als països de renda alta(segons la classificació del mateix Banc Mundial)i del 4,2% per als països emergents i en desen-volupament.

Respecte al comerç internacional i pel que fa amercaderies (Organització Mundial del Comerç,2007), mostren un creixement del 8% (en ter-mes reals, ja que en termes nominals seria del15%), que torna a superar el creixement del PIB.Confirma la tendència dels darrers 10 anysd’una dinàmica exportadora per sobre de lavariació del PIB, que es pot interpretar tant entermes de l’elevada sensibilitat (elasticitat) del co-merç internacional respecte a la producció, comen termes del paper del comerç exterior com a«motor» o factor d’impuls del creixement eco-nòmic.

Les previsions de l’FMI suggereixen també, pelque fa al comerç, una certa suavització respec-te als elevats nivells assolits els darrers anys (enalguna mesura com a cautela enfront de dificul-tats de les negociacions comercials multilate-rals com la Ronda Doha), amb els riscos denoves «temptacions proteccionistes», peròtambé en alguna mesura com a resultat esta-dístic d’una certa consolidació de la global sha-ring production.

Segons les projeccions del Banc Mundial, elvolum de comerç mundial es triplicarà entre 2005i 2030, i la ràtio mundial exportacions/PIB de2030 passarà del 25% al 37%. Aquest organismetambé constata el paper creixent de les econo-mies emergents.

La millora de posicions per part de les economiesemergents i en desenvolupament és recurrent entotes les anàlisis i perspectives. Però també sónclares les diferències —ja reals i/o potencials—entre diversos països o grups de països. Nova-ment els països asiàtics copen les primersposicions en els nous models prospectius (DBR,2007), però en el nostre entorn més proper, cal

destacar les previsions referides a Turquia, Irlan-da i Espanya.

Cap a un spiky world?

L’enfocament de Bergheim (DBR, 2006) ressal-ta la no-uniformitat del dinamisme, i tracta dedetectar els growth centers a partir de variablesque inclouen la inversió, el capital humà, la de-mografia i l’obertura internacional. Aquest plan-tejament il·lustra una de les vessants del debatpopularitzat per Thomas Friedman sobre si theworld is flat, i que ha donat lloc a tot tipus dedescripcions alternatives del que implica la glo-balització. Així, Richard Florida destaca com lacreativitat tendeix a concentrar-se en determi-nades ubicacions amb capacitat per crear,atreure i retenir talent, de manera que aquestcomportament de la creative class portaria a unspiky world.

Creixement de les desigualtats?

Emergeixen, també, aspectes delicats, entre elsquals els associats a les desigualtats en la capa-citat, possibilitat o disposició a adaptar-se a lesnoves oportunitats, realitats i regles del joc. Aixòpot portar a conflictes o «friccions socials».

El paper positiu del creixement que propicia elmillor aprofitament internacional dels recursos hapermès avançar, en conjunt, en la reducció de lapobresa a escala mundial. La combinació esta-dísticament més freqüent ha estat la de creixe-ment amb increment de les desigualtats. Esdiscuteix, però, si es tracta d’un fenomen transi-tori derivat dels diferents ritmes amb què perso-nes o grups s’adapten o es beneficien de les no-ves oportunitats del creixement, amb l’explicacióalternativa o complementària que el creixement almón global està «esbiaixat envers el talent», mésescàs que altres «dotacions de factors».

Un estudi detallat per part de Sala Martín (2006)mostra una tendència a una disminució recent dela desigualtat global i interpaïsos, molt condicio-nada per la Xina (de fet, excloent la Xina de l’anà-lisi, la reducció esdevé increment en la desigualtat),mentre que aflora una tendència a l’increment dela desigualtat intrapaïsos.


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 21

Resum

executiu

Classe mitjana global o societat low cost?

Quines implicacions poden tenir aquestes ten-dències sobre les tipologies i pautes de deman-da? Una més gran desigualtat va associada auna demanda ràpida d’articles de luxe. Aquestsembla un ingredient de qualsevol anàlisi i pros-pectiva. Però l’evolució concreta de la distribucióde la renda afecta qüestions com el futur de lesactivitats low cost, de l’anomenada «democratit-zació del luxe» (alguns tipus de luxe, incloses imi-tacions de qualitat), i la més recent tendència aarticles adreçats a segments de baix poderadquisitiu, com les iniciatives d’ordinadors a 100euro» o automòbils a 3.000 euros (IMD, 2007),nous models de negoci orientats a la base de lapiràmide.

I també es discuteix el paper de les classes mitja-nes, nucli important de consum intern en molteseconomies. Les anàlisis respecte a aquest temavan des de l’esbombada «desaparició» d’aques-tes classes mitjanes (subsumides en una societatlow cost segons Gaggi-Narduzzi, 2006) fins a l’e-mergència d’unes classes mitjanes globals quepodrien tenir, a escala del mercat global, el mateixpaper que fins ara han tingut en cada país les clas-ses mitjanes nacionals (Banc Mundial, 2007), coma adquirent del volum i varietat de mercaderies iserveis que proporcionen les noves possibilitatstecnològiques i productives de la globalització.

Dels 400 milions de persones que entrarien enaquesta classificació del Banc Mundial el 2005,es preveu passar a 1200 milions el 2030. En elsaspectes distributius internacionals associats aaquestes projeccions, destaca l’ascens dels paï-sos asiàtics a les categories alta i intermèdia.

Catch up... a ritmes desiguals

Emergeix una dinàmica en què les economiesemergents (liderades per un subconjunt d’aques-tes) estarien en procés d’anar «atrapant» les eco-nomies avançades —l’anomenat catch up— mit-jançant el qual els indicadors econòmics, com PIBper capita i altres de relacionats, com poderadquisitiu, productivitat, consum energètic, pautesde consum, però també salaris i altres costos,etc., dels països emergents haurien de «conver-gir» amb els dels actuals països més avançats.

Algunes vessants d’aquests aspectes suscitencontrovèrsies que poden tenir lectures diverses.El catch up tecnològic implicarà canvis encaramés radicals en les pautes d’especialització inter-nacional? La convergència en costos «alleugeri-rà» la competència sobre els sectors més intensiusen mà d’obra?

Pel que fa a renda per càpita, per exemple,(World Bank, 2007), cal destacar el procés deconvergència de totes les economies emer-gents (amb l’excepció de l’Àfrica subsahariana)i també constatar les desigualtats en el seuritme entre regions, i a la vegada la seva mode-rada velocitat.

També es constata, per exemple, com entre 1997i 2006, 40 de les 55 economies analitzades esdevien haver apropat als indicadors dels EstatsUnits i només 15 estarien «perdent pistonada».Entre els països que més terreny guanyen propor-cionalment afloren les dinàmiques de la Xina,Rússia, Estònia, Eslovàquia, l’Índia, Eslovènia iRomania. La barreja de països asiàtics i de l’Euro-pa del centre i est torna a aparèixer (IMD, 2007).

Pel que fa al creixement econòmic, en les previ-sions més de curt termini, per als propers 5 anys,el major dinamisme continuarà concentrant-se enels mercats asiàtics, on a més del sòlid creixe-ment de la Xina i l’Índia es preveu un repunt de leseconomies que formen part de l’ASEAN, espe-cialment Indonèsia, Vietnam i Filipines, i en laComunitat d’Estats Independents, on seguirandestacant Rússia, Ucraïna i el Kazakhstan.També, l’Àfrica, on s’estima que durant els pro-pers cinc anys se superi la cota de creixement del5% (FMI, 2007). L’optimisme vers l’Àfrica no par-teix només de la previsió de continuïtat de preuselevats en les commodities i recursos energètics,sinó també dels avenços encoratjadors en lesreformes orientades al mercat.

Les previsions a llarg termini continuen mostranttambé un panorama optimista vers els païsosemergents. S’estima que, en conjunt, aquesteseconomies creixeran a una mitjana anual del 4%durant el període 2008-2030, al voltant d’un puntpercentual superior a la mitjana mundial, i mésd’un punt i mig respecte als països avançats.Totes les regions emergents sense excepció crei-xeran per sobre de la mitjana de les economies

2007 COPCA22

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 22

Resum

executiu

més desenvolupades i, com a resultat, la partici-pació dels països emergents i en desenvolupa-ment en l’output global es preveu que augmentidel 23% actual al 33% el 2030. Àsia seguirà sentel principal focus dinàmic de l’economia mundial,amb la Xina i l’Índia al capdavant; no obstantaixò, s’espera que l’Àfrica vagi prenent el relleude l’Europa de l’Est i la CEI com a segona regiómés dinàmica, especialment els països mediter-ranis, liderats per Egipte, Algèria i el Marroc. La mo-deració que s’espera a llarg termini en els ritmesde creixement de l’Europa Oriental i la CEI s’ar-gumenta principalment per les baixes taxes denatalitat, particularment en les exrepúbliquessoviètiques.

Pel que fa a creixements del PIB real per càpitaal sud d’Àsia i a l’Àfrica subsahariana, aquestestà sent el més fort des dels anys seixanta, i al’Europa de l’Est i la CEI s’estan batent rècordshistòrics. Les perspectives de futur són optimis-tes, i les previsions apunten una continuïtat en elprocés d’elevació sostinguda de la renda percàpita en tots els mercats emergents. S’espera,però, que els guanys siguin més acusats a l’Eu-ropa de l’Est i la CEI i al sud i l’est d’Àsia, ons’intensificarà el procés de convergència ambels països avançats.

Tot i que la reducció de la pobresa ha tingut llocen totes les regions, la major part s’ha produït al’Àsia, especialment a la Xina i l’Índia. Només a laXina, uns 500 milions de persones han sortit del’extrema pobresa els últims vint-i-cinc anys.

Les projeccions per al 2030 assenyalen que, mal-grat que la població mundial s’incrementarà en milcinc-cents milions de persones —el 97% en elspaïsos emergents i en desenvolupament—, elpercentatge de població mundial en situaciód’extrema pobresa s’haurà reduït al 4%, i esveurà concentrada majoritàriament a l’Àfrica sub-sahariana.

La Xina i l’Índia explicaran gran part d’aquestadisminució, mentre que a l’Europa de l’Est i laCEI, el nord d’Àfrica i l’Orient Pròxim les projec-cions assenyalen que es produirà una eradicacióquasi completa de l’extrema pobresa. No seràaquest el cas d’Amèrica Llatina, encara que sí espreveu l’assoliment de l’objectiu de reduir la pro-porció a la meitat al 2015. L’Àfrica subsahariana,

però, malgrat el creixement alcista dels últimsanys, és l’única regió on no es contempla ques’assoleixi l’objectiu a causa de l’elevat ritme decreixement de la població.

Com a conseqüència del creixement econòmicen els mercats emergents, s’estima, doncs, quegairebé mil milions de nous consumidors entra-ran en el mercat global en la propera dècada, ien deu anys el consum augmentarà en més de5 bilions de dòlars en les economies emergents.A la Xina s’espera que la classe mitjana augmen-ti fins a 250 milions de persones abans del 2015,i que aquesta xifra es dupliqui durant elssegüents deu anys, la qual cosa farà que el nivellde riquesa es concentri en el segment d’edatcomprès entre els 25 i 44 anys. Per la sevabanda, al Brasil s’estima que en aquest mateixperíode la classe mitjana augmenti fins al 50%de la població, i a Rússia fins al 85%.

Les previsions per al 2030 apunten que la classemitjana en el conjunt de països emergents passidels quatre-cents milions de persones actuals amés de mil dos-cents milions de persones, ambun poder adquisitiu entre 4.000 i 17.000 dòlars(en termes PPA, any 2000), el 60% de les quals esconcentraran al continent asiàtic, un 17% a Amè-rica Llatina, un 15% a l’Europa de l’Est i la CEI i el10% restant a l’Àfrica i l’Orient Mitjà (World Bank,2007a).

Tot i que en la propera dècada els EUA es man-tindran com a principal mercat de consum, lamajor part de l’augment del consum mundial esproduirà als mercats emergents, especialment al’Àsia. Tenint en compte que la Xina i l’Índia con-centraran més d’un terç de la població mundial iseran responsables del 45% del creixement eco-nòmic mundial durant la propera dècada, és enaquests dos països on s’espera un major aug-ment de la quota de consum respecte al total glo-bal, passant del 5,2% actual a l’11,5% el 2020.Rússia també gairebé duplicarà la seva quota finsa situar-se al voltant del 3%. L’altra cara de lamoneda serà la UE-15 i el Japó, que perdranimportant pes relatiu, mentre que en els dosgegants llatinoamericans, el Brasil i Mèxic, nos’esperen avenços significatius, i la seva quotaconjunta (de prop del 3%) es preveu que seràsuperada per un altre país del Sud-est asiàtic,Corea del Sud.


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 23

Resum

executiu

També catch up dels costos laborals?

Des de la perspectiva de la competitivitat delspaïsos avançats, aquest catch up origina sovintpreocupacions referides a la creixent similitud deles economies emergents amb aquests països enpautes d’especialització, amb els subsegüentsincrements de pressions competitives en un ven-tall d’activitats i sectors cada vegada més sofisti-cats i que es consideraven el «nucli» d’avantatgescomparatius i competitius de les economies des-envolupades. Però a l’altre costat de la balançaes detecta el mecanisme mitjançant el qual l’a-propament comença a arribar eventualment alssalaris i, en el seu cas, als costos salarials.

Es contraposen els mecanismes d’igualació a labaixa pressionants a curt termini, com es comen-tava a la secció anterior, i els mecanismes dedifusió de la prosperitat que tendirien a igualar al’alça, com a mínim a llarg termini.

L’apropament té, certament, ritmes molt dife-rents, mantenint en alguns casos diferencialsmolt notables i en d’altres erosionant els avantat-ges purament salarials, però en països en quèsembla que emergeixen altres fonts d’avantatgescompetitius (FMI, 2007).

Una implicació d’aquesta heterogeneïtat és unmecanisme de «rotació» entre els països pel quefa a avantatges de costos salarials (BM, 2007).Els salaris han augmentat en països com la Xinai també a Sud-àfrica, i han obert així finestresd’avantatge en costos en països com Filipines ialtres d’asiàtics, no només pel que fa a les expor-tacions a tercers països sinó també a exporta-cions al mercat xinès.

Catch up en productivitat?

La productivitat centra bona part dels estudis com-paratius sobre competitivitat. Així, la metodologiaque fa servir un dels estudis més coneguts i publi-citats, el Global Competitiveness Report del WorldEconomic Forum (Davos), insisteix en el papercabdal de la productivitat com a base de milloressostenibles en els nivells de vida i prosperitat.

Per això, entre els factors explicatius de la crei-xent presència de les economies emergents,

especialment les asiàtiques, al comerç mundial,cal incloure el paper de l’evolució de la producti-vitat a aquests països.

Amb dades de l’FMI (2007), es mostra l’aproxima-ció gradual, però lenta, als nivells de productivitatoccidentals. Cal indicar que es tracta de mesures«agregades» de productivitat i que, per tant,incorporen diferències entre sectors i segmentsmolt notables. En aquest sentit, es constata comen determinats sectors de tecnologia alta i mitja-na-alta, la Xina està incorporant a la produccióinterna components abans importats, en bonamesura gràcies a les inversions directes rebudesen aquests sectors, que permeten una produccióinterna de més alta qualitat i productivitat.

Catch up en comerç? Comerç Sud-Sud a l’alça

El creixement del comerç ja no es limita als païsosemergents més dinàmics (molts d’ells en la cate-goria de middle income) sinó que, en conjunt, elspaïsos de renda baixa han experimentat notablesincrements, encara que, de vegades, partint de ni-vells molt baixos. L’Organització Mundial del Co-merç ha destacat també com les dades del 2006suposen un màxim històric en la presència expor-tadora dels països en desenvolupament, amb un36% del total mundial. I amb les dades del BancMundial, els darrers 15 anys aquest percentatgepràcticament s’hauria duplicat.

Pel que fa a l’evolució de les exportacions demercaderies des de 1960 a 2006, la UE manté ellideratge, encara que les economies emergentss’apropen de forma sostinguda.

Els darrers anys, les taxes de creixement, tant deles importacions com de les exportacions, en leseconomies emergents doblen les de les econo-mies avançades, i les perspectives per als propersanys són que aquest ritme superior es mantingui(FMI, 2007, evolució del 2001al 2012).

El creixement més intens s’està produint, i esseguirà produint, en els països asiàtics i de l’Eu-ropa de l’Est i la CEI, amb ritmes superiors a lamitjana mundial —situada al voltant del 6%—. Ésespecialment significatiu l’augment de les impor-tacions en la Comunitat d’Estats Independents,on més de la meitat d’aquest increment s’explica

2007 COPCA24

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 24

Resum

executiu

per Rússia, el principal mercat de la regió, tot ique Ucraïna i el Kazakhstan hi estan contribuinttambé de manera important.

El creixement de les exportacions xineses el 2006ha estat del 27%, que duplica pràcticament lamitjana mundial del 15% (en termes reals el 8%).Altres països dels 30 primers exportadors demercaderies que superen el 2006 el 20% de crei-xement de les exportacions són l’Índia, Polònia iRússia, amb bons registres, també, dels païsosbàltics.

Pel que fa a l’evolució de les importacions, quesón un bon indicador de la capacitat «d’absorció»d’exportacions, de nou cal destacar un incrementde les importacions xineses del 20%. Però elsincrements d’importacions més importants el2006, d’entre els 30 primers importadors, corres-ponen a Rússia (un 31%), l’Índia (un 25%, ja allloc 17) i Polònia i la República Txeca (un 22%cadascun).

A més dels factors cíclics favorables i l’alça depreus en les matèries primeres i els recursosenergètics, les reformes liberalitzadores han tin-gut un paper destacat en l’expansió del comerç.Els aranzels als països emergents i en desenvo-lupament se situen actualment, de mitjana, enl’11%, 5 punts percentuals menys que el 1997(World Bank, 2007c). La gran majoria d’econo-mies emergents han reduït les restriccionscomercials des del 2000 destaquen sobretot laXina i l’Índia, Egipte i Nigèria, i gran part d’Amè-rica Llatina.

També és interessant comparar els intercanviscomercials segons el seu origen o destinació,siguin els països de renda alta («Nord») o els paï-sos en desenvolupament («Sud»). En l’evoluciódels intercanvis entre 1990 i 2005, el comerçSud-Sud va créixer al 13% anual, mentre que elcomerç Nord-Nord ho feia al 6%. És cert que unapart de l’increment Sud-Sud es deu a matèriesprimeres (energia inclosa), però també cal avaluarque de mitjana els països del sud apliquen aran-zels més alts que els del nord.

Tanmateix, la Xina, en la cursa per garantir el sub-ministrament de matèries primeres i recursosenergètics, ha firmat acords rellevants amb paï-sos de l’Àfrica subsahariana i d’Amèrica Llatina.

Tant en aquesta última regió, com sobretot a l’À-sia, hi ha un impuls renovat d’integració regional,i de fet més del 50% de les exportacions asiàti-ques ja són intraregionals. Àsia s’ha convertit enla segona regió a nivell mundial amb major nivelld’exportacions de mercaderies, per darrere d’Eu-ropa, i en tercer lloc quant a serveis, prop d’Amè-rica del Nord. Tanmateix, Àsia, amb la Xina il’Índia com a principals forces motores, ha can-viat la dinàmica del comerç Sud-Sud. És la causade l’acceleració de les exportacions de l’AmèricaLlatina i l’Àfrica, principalment de productes agrí-coles i recursos naturals, i està suposant que ladependència d’aquestes regions amb els païsosrics vagi disminuint.

Un tema obert és com la negociació i eventualposada en marxa d’acords regionals entre eco-nomies emergents i en desenvolupament potaccentuar aquesta tendència. Cal seguir l’interèsde la Xina per acords tipus ASEAN+3 o altres fór-mules a escala asiàtica, cara a la configuraciód’una àrea regional, com a eventual contrapunt aun fracàs de les negociacions multilaterals ence-tades a Doha, a banda de les negociacions xine-ses i d’altres països asiàtics amb països africansi llatinoamericans amb abundants matèries pri-meres.

Els països emergents passaran de representar unterç del comerç mundial actualment, a aproxima-dament la meitat el 2030, i cada cop més païsosabandonaran la perifèria per convertir-se enseriosos competidors.

Catch up en la qualitat de les seves exportacions?

El paper de la qualitat de les exportacions repatenció creixent. Les exigències d’uns consumi-dors cada vegada més informats i sofisticats, aixícom els requeriments d’uns processos produc-tius en què els estàndards de qualitat són tambécada vegada més estrictes.

Una forma més concreta i pràctica de visualitzar elprocés de catch up per part d’alguns païsosemergents fa servir dades respecte al grau dequalificació de les exportacions, tant de manufac-tures com de serveis. Aquests indicadors asse-nyalen no solament una presència creixent quan-titativa dels països emergents sinó també


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 25

Resum

executiu

qualitativa respecte al grau de qualificació de lesexportacions, tant de manufactures com de ser-veis la tendència mitjana és ascendent (FMI,2007).

Les dues regions més dinàmiques en termes demillora de la qualitat han estat Àsia emergent i elspaïsos d’Europa central i de l’Est (CEE-8) que esvan incorporar a la UE el 2004. L’evolució de laUE-15 i d’altres «candidats» (dels quals Bulgària iRomania s’han incorporat el 2007) és mésmodesta, però superior a Amèrica Llatina i aaltres països industrialitzats. La millora de la qua-litat ha permès als països de la CEE-8 assolirguanys en les quotes d’exportació mundials mal-grat apreciacions canviàries. Pot ser una lliçó pera economies com l’espanyola i la catalana,també amb problemes d’apreciació real.

Catch up també en serveis?

El pes de les exportacions de serveis respecte alPIB ha passat, entre 1984 i 2004, per als païsosde renda alta, del 3,3% al 4,9%, mentre que pera les economies en desenvolupament en conjuntha passat del 2,0% al 4,7%, una dimensió mésde catch up. Les dades també mostrarien comno és «només» un fenomen associat a l’Índia(Àsia-Sud) sinó que abasta pràcticament totes lesregions del món emergent. Les preocupacionspel potencial de l’Europa de l’Est, expressada aCatalunya en estudis recents, troba contrapartidaempírica també en aquestes dades.

Pel que fa al comerç en serveis, amb la importàn-cia quantitativa i qualitativa creixent ja comentada(entre d’altres raons pel seu valor afegit cada ve-gada més significatiu), cal constatar també elràpid creixement de les exportacions de serveis al’Índia, i en menor mesura a la Xina i al Brasil. El2006, la Xina guanya un lloc (del 9 al 8) i l’Índia unaltre (de l’11 al 10, amb un increment respecte a2005 del 34% i una millora de 0,4 punts de quotamundial només el darrer any). Altres països asià-tics també guanyen posicions. Estats Unitsmanté el lideratge, i destaca, també, que algunspaïsos europeus, especialment Alemanya i elRegne Unit (però també alguns dels països«petits» més avançats) mantenen i fins i tot millo-ren les seves posicions amb més èxit que en elcomerç de mercaderies.

Pel que fa a les importacions de serveis, cal des-tacar la important millora de l’Índia, que presentaun increment respecte a 2005 de les importa-cions de serveis d’un 40%. És l’altra cara de lamoneda del potencial indi com a destinaciód’offshoring de serveis... i una invitació a aprofitaraquesta extraordinària capacitat d’absorció deserveis per part de l’Índia. També els incrementsde Corea i el Brasil arriben al 20%, la qual cosaevidencia una vegada més que l’increment de lapresència global és un camí de dues direccions.

Catch up en inversions?

En el primer quinquenni del nou mil·lenni, els flu-xos d’inversió estrangera directa (IED) dirigits alspaïsos emergents han crescut a un ritme mitjàanual de quasi el 14%, mentre que les inversionsdirectes en les economies desenvolupades hanretrocedit, sobretot com a resultat de les caigu-des —superiors al 10% anual— entre el 2001 i el2003. Aquest creixement de la inversió estrange-ra en l’àrea emergent ha mantingut la mitjana delvolum d’inversió global anual a un nivell similar aldel boom inversor iniciat a mitjans de la dècadadels noranta. Tanmateix, això ha suposat que elspaïsos emergents i en desenvolupament haginacaparat des del 2004 al voltant del 40% delvolum total. Actualment, la inversió estrangera al’Europa de l’Est, la CEI i l’Àfrica està batentrècords, mentre a Àsia manté el fort ritme delsúltims anys, i només a l’Amèrica Llatina s’obser-va un cert retrocés.

Els propers anys s’estima que el ritme de creixe-ment de les inversions en les economies avança-des s’acceleri, cosa que contribuirà a augmentarde manera substancial el volum global d’inversió di-recta (EIU, 2007). Del 2006 al 2010 es preveu unflux d’entrada anual d’IED de més de 800.000milions de dòlars en les economies avançades i alvoltant de 400.000 milions en les economiesemergents.

De les economies emergents, Àsia continuaràsent el principal receptor d’inversions foranes, i laXina seguirà concentrant-ne una gran part. Noobstant això, es preveu una moderació en el ritmede creixement a la Xina, per la saturació en algunssectors industrials, i a Hong Kong i Singapur, perl’elevat cost de localització, cosa que produirà una

2007 COPCA26

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 26

Resum

executiu

certa relocalització de les inversions directes capa destinacions més barates, com alguns païsosde l’ASEAN, principalment Indonèsia i Vietnam,aquest últim reforçat per la seva recent incorpora-ció a l’OMC. També s’espera que augmenti lainversió a l’Índia, tot i que de manera limitada.

L’Amèrica Llatina es veurà afectada per la com-petència d’altres destinacions low cost, amb pre-visions, pel que fa al creixement de les inversionsestrangeres, bastant moderades. El Brasil iMèxic, seguits a certa distància per Xile, concen-traran la major part de les inversions. Com aresultat d’aquest creixement limitat, perdrà pesrelatiu respecte a la resta de mercats emergents,i previsiblement l’Europa de l’Est i la CEI passa-ran a ocupar la segona plaça com a regió emer-gent receptora d’inversions.

En relació amb aquesta última regió, val a dir quela inversió en els nous membres de la UE s’esta-bilitzarà, excepte als Balcans —últims païsosincorporats—, especialment a Romania. La ten-dència és que la inversió es vagi expandint cadacop més a l’est, cap a Turquia i les repúbliquesexsoviètiques, com Ucraïna, l’Azerbaidjan, elKazakhstan i, molt especialment, Rússia. Malgratque el clima de negocis no sigui l’idoni (regulacióimprevisible, corrupció, etc.), aquest fet no estàafectant els inversors, ateses les importants opor-tunitats de negoci que ofereix l’enorme mercatrus. A més, les previsions que Rússia entri prope-rament a l’OMC tindrà un impacte positiu tant desdel punt de vista econòmic com per la millora delclima de negocis i, sens dubte, serà una de lesprincipals destinacions d’IED els propers anys.

Els processos de liberalització comercial i demoviments de capital posats en marxa en unapart important d’Àfrica i alguns països de l’OrientPròxim fan preveure un augment rellevant de lesinversions en aquestes regions, i molt especial-ment al nord d’Àfrica. Egipte s’està erigint com aprincipal receptor de la zona, gràcies als progra-mes de privatització, flexibilitat del mercat de tre-ball i liberalització de l’entrada de capitals. A més,l’accés als mercats de la UE afavoreix païsosmediterranis com el Marroc, Algèria i Tunísia.

Encara que l’elevada demanda de recursos natu-rals seguirà estimulant la inversió directa en elspaïsos emergents i en desenvolupament, i es

mantindrà la dinàmica de localitzar-hi les manu-factures intensives en treball, la tendència és quela inversió en el sector serveis prengui el relleu alsector manufacturer. S’accelerarà l’outsourcingdels serveis, gràcies a la contínua davallada delscostos de telecomunicacions, i per tant augmen-tarà la competència en el mercat global tantd’activitats de poca qualificació, com els call cen-ters, la introducció de dades i el processamentde textos, com d’activitats de més qualificació,com el desenvolupament de software, serveismèdics, consultoria i R+D. La localització d’al-guns d’aquests serveis s’està expandint ja, apart de l’Índia, a l’Europa de l’Est i el nord d’Àfri-ca (Marroc i Egipte), i les inversions relacionadesamb R+D es preveu que s’intensifiquin a l’Àsia il’Europa de l’Est.

La inversió estrangera provinent dels anomenatsBRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina) i dels tigres asià-tics comença a ser destacable a escala mundial ija totalitzen quasi una quarta part de la inversiódirecta mundial. Des d’un punt de vista sectorial,quasi dues terceres parts de les inversions s’handestinat a serveis, especialment transport, distri-bució, emmagatzematge i serveis financers. Noobstant això, mineria i petroli estan destacant,sobretot pel que fa a les inversions exteriors xine-ses; i pel que fa a les manufactures, sobresurtenl’electrònica (tigres asiàtics) i la confecció, en larecerca de països dins l’àrea regional de menorcost. També s’observen moviments a l’Índia pelque fa a expandir a altres països de la zona ser-veis de tecnologia i informació.

Catch up en formació?

Com es mencionava més amunt, segons les esti-macions de l’FMI, encara que en termes absolutsuna gran majoria de les incorporacions a l’ofertade treball global és de persones amb un nivellbaix d’educació, també cal destacar que l’incre-ment d’aquesta oferta amb nivell superior d’edu-cació (universitària) ha estat d’un 50% des de1980, i que està creixent més ràpidament en l’ac-tualitat com a conseqüència de les apostes explí-cites per la qualificació de països com la Xina il’Índia, així com pel bon nivell educatiu de moltsdels països del centre i est d’Europa. Com esmencionava en la secció anterior, l’ampliaciód’una gran oferta de cheap manpower proce-


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 27

Resum

executiu

dents de les economies emergents, amb unaonada de cheap brainpower, a mesura que elsmilions (14 anuals) d’universitaris que generenXina+Índia+Rússia (tants com tots els Estats Units),ben formats i motivats, s’incorporin amb empen-ta al mercat global, té també implicacions nonomés en l’avenç en innovació sinó també en lespautes retributives als països més avançats.

Com també s’esmentava en la secció anterior, eldesplaçament —causat per la globalització iespecialment per l’offshoring— a països menysdesenvolupats de tasques intermèdies (produc-ció de components, etc.) amb uns requerimentsde qualificació superiors a les inicialment «des-localitzades», té l’efecte que la mitjana de quali-ficacions augmenta amb el transvasament desuccessives «tasques» de les economies avança-des cap a les emergents.

Això té la seva traducció en una presència cadavegada més important en la cistella d’exportaciódels països emergents i en el desenvolupamentde productes amb més qualificació, tant pel quefa a manufactures com a serveis, com citàvemmés amunt.

Catch up en qualitat institucional?

Les zones on s’han donat els processos de refor-ma més accelerats són, a la vegada, les àreesamb creixement més dinàmic, com el Sud-estasiàtic i els països de l’Europa de l’Est i la CEI.Geòrgia, seguida de Romania, lideren el rànquingdels països on més reformes s’han dut a termedurant el dos últims anys, i en quart lloc es trobala Xina (CFI, Doing Business 2007). Per la sevabanda, el Kazakhstan puja vint llocs en el ràn-quing mundial 2007 d’economies amb millorentorn de negocis, situant-se en un nivell similaral d’Eslovènia. Tanmateix, aquest rànquing ésencapçalat, com és ben sabut, per Singapur,Hong Kong, Taiwan i Corea del Sud, on, junt ambels països més avançats, es donen les condi-cions més favorables per fer-hi negocis.

L’Àfrica —tant el nord com l’àrea subsahariana—apareix en tercer lloc com a regió on s’han realit-zat un nombre més elevat de reformes, just perdarrere dels països de l’Europa de l’Est i la CEI idels països de renda alta de l’OCDE. Dues terce-

res parts dels països del continent africà hanimplementat alguna reforma els dos últims anys, iTanzània i Ghana figuren actualment entre els deuprimers països més reformistes del món. Quant alrànquing 2007 i respecte a la facilitat per fernegocis, Sud-àfrica i Maurici es troben ja en posi-cions properes a Àustria, i Namíbia i prop de Por-tugal. A més, l’informe adverteix que aquestatendència reformista seguirà avançant.

Hi ha certa coincidència a l’hora de destacar quela regió llatinoamericana, tot i la seva millora encreixement i estabilitat macroeconòmica, conti-nuarà llastada per la debilitat dels seus sistemespolítics i deficiències en l’educació i qualificació dela mà d’obra (Fantoni, 2007; EIU, 2006a). Enalguns països ha augmentat la pressió reguladorasobre l’entorn de negocis, com Bolívia i Veneçue-la, i tret de casos com Xile o Mèxic —on s’han pro-duït millores importants—, en general s’ha avançatpoc en aquest terreny. Hi ha una necessitat d’en-fortir les institucions, reformar els mercats laboralsi reduir l’economia submergida (FMI, 2007a).

Aquesta situació contrasta amb l’evolució delspaïsos de l’Europa de l’Est, on hi ha hagut un fortcompromís per part dels governs d’afavorir lescondicions de mercat i el clima de negocis. L’ob-jectiu prioritari, ja des dels primers governs refor-mistes, d’integrar aquestes economies en la UnióEuropea, ha suposat que anessin adoptant gra-dualment l’acquis communautaire. Actualment, Es-lovènia ja forma part de la zona euro, i els païsosbàltics i Eslovàquia es troben dins del Mecanismede Canvis Europeu-II, pas previ a la integraciómonetària. D’altra banda, Romania i Bulgària, quequedaren fora de la primera onada d’ampliació al’est, s’han incorporat enguany a la Unió Europea.I la Comunitat d’Estats Independents, amb Geòr-gia i Kazakhstan al capdavant, estan fent avençosimportants, tot i que queda bastant camí perrecórrer encara, sobretot en la millora dels siste-mes judicials i la lluita contra la corrupció.

Així i tot, la percepció de la relativa lentitud delcatch up per part de les economies emergentsen moltes de les dimensions de la qualitat institu-cional respecte als països més avançats, es con-sidera, en alguns àmbits, un actiu que cal valorar(IMD, 2007). I es destaca la importància com afactor explicatiu de pautes d’especialització enactivitats d’elevada intensitat contractual, emer-

2007 COPCA28

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 28

Resum

executiu

gint, doncs, la qualitat institucional com un verita-ble avantatge comparatiu, la importància del quales manté fins i tot si altres fonts d’avantatge més«clàssiques» (qualificació del treball, capital, etc.)s’incorporen a l’anàlisi (Nunn, 2007).

La qualitat institucional apareix com un factorimportant de competitivitat, que pot mantenirEuropa i la resta del món occidental, especial-ment en activitats que requereixen complexitatcontractual i credibilitat, activitats de serveis i degestió de la complexitat global.

Catalunya davant els mercats emergents

Durant el període 2001-2006, les exportacionsde mercaderies catalanes han crescut a un ritmemitjà anual del 5,7% en termes nominals, un puntpercentual per sobre de la mitjana dels països dela UE-15. El bienni 2002-2003 va ser especial-ment desfavorable, amb uns percentatges d’in-crement nominal de les vendes a l’exterior pocsuperiors a l’1,1% en cadascun d’aquests exer-cicis, mentre que la recuperació en els anys2004, 2005, 2006 és certament remarcable.L’any 2006 les exportacions catalanes creixen aun ritme superior al dels últims 6 anys i superenen 4 punts percentuals el creixement del PIB. I lataxa de creixement de les vendes catalanes al’estranger és superior a les compres, fet que noes donava des del 2001.

Tanmateix, comparativament amb Rhône-Alps ila Llombardia, l’augment de les exportacionsdurant el període 2001-2006 ha estat superior.Des del 2000, les exportacions catalanes hanaugmentat un 40%, quasi el doble que les llom-bardes, i gairebé tres vegades més que lesexportacions de Rhône-Alps .

Aquest increment es deu tant a l’expansió de lesexportacions cap als països avançats, principal-ment amb destinació a la Unió Europea (UE-15),com pel dinamisme, sobretot en anys més recents,dels països emergents i en desenvolupament.

Aquest avanç però, s’ha degut principalment alguany relatiu de les exportacions cap als països del’Europa de l’Est i la CEI, que passen actualment aser el segon mercat per a Catalunya, desbancantd’aquest lloc l’àrea llatinoamericana. No obstant

això, el més significatiu s’observa en el ritme decreixement de les exportacions cap als mercatsasiàtics, on l’accelerat creixement econòmic d’a-questa àrea i el fort augment de les importacions nos’ha traduït en un boom exportador.

És força rellevant l’augment de les exportacionscatalanes cap al continent africà, de quasi el50%, sobretot al nord d’Àfrica, en consonànciaamb el recent dinamisme de la regió; mentre queel menor impuls de l’àrea llatinoamericana s’havist reflectit en un creixement molt més moderatde les exportacions cap a aquesta zona.

Comparant la distribució geogràfica de les expor-tacions del 2006 amb les regions de Rhône-Alpsi la Llombardia, es pot comprovar com Catalunyaté més dependència dels mercats europeus, i toti l’augment de les exportacions cap a l’Europa del’Est i la CEI, encara es troba, respecte a aques-ta àrea, en una posició relativament inferior a lesdues regions comparades. Per contra, en conso-nància amb els majors vincles culturals i històricsamb els països llatinoamericans, aquesta zona témés representació en les exportacions catalanesque en la resta. No obstant això, resulta altre copsignificativa la notable diferència existent entreCatalunya i les dues regions comparades respectea la regió asiàtica. En aquest sentit, el percentat-ge d’exportacions de la Llombardia als mercatsasiàtics duplica el de Catalunya.

S’evidencia que malgrat que l’empresa catalanaja ha començat a dirigir el punt de mira als païsosemergents, podria assolir un potencial exporta-dor encara més elevat si augmentés la seva pre-sència als mercats asiàtics. Així doncs, un delsprincipals reptes en aquests moments per aCatalunya és accelerar el procés d’internaciona-lització cap a Àsia, el focus de major dinamismeeconòmic actual i, sens dubte, del futur.

Pel que fa a les inversions directes catalanes al’estranger durant el període 2001-2006, duesterceres parts han tingut com a principal destina-ció els països de la UE-15, i un 15% l’AmèricaLlatina. Aquest fet posa de manifest que la proxi-mitat geogràfica i els vincles culturals i històricssón factors determinants a l’hora d’invertir a l’ex-terior. Per tant, tret de la regió americana, la pre-sència catalana a la resta d’àrees emergents ésrelativament escassa.


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 29

Resum

executiu

Un altre aspecte que cal destacar és l’alt nivell deconcentració de les inversions catalanes. Un totalde vint països totalitzen el 96% de les inversionsrealitzades a l’exterior entre els anys 2001 i 2006.Tan sols quatre països (França, el Regne Unit, elsPaïsos Baixos i els EUA) expliquen més del 50%de les inversions acumulades durant el període.D’altra banda, més del 80% de les inversions rea-litzades a Amèrica Llatina s’han concentrat entres països: el Brasil, l’Argentina i Mèxic; mentreque Hongria i Rússia aglutinen gairebé tres quar-tes parts de les inversions destinades a l’Europade l’Est i la CEI. Tanmateix, el 70% de les inver-sions als mercats asiàtics s’han dirigit a la Xina il’Índia, i el Marroc tot sol concentra més de lameitat de les inversions al continent africà.

Empreses i internacionalització: noves realitats

La conformació de xarxes globals de producció,aprofitar les potencialitats de la globalització, lageneració de xarxes globals d’innovació o l’accésa una global supply labor (inversions als llocs enquè la rendibilitat és més alta, la fragmentaciódels processos de producció per ubicar cadatask al lloc en què és més eficient, productiva orendible, l’organització de la producció segonspautes més flexibles, etc.) permeten millores d’e-ficiència i productivitat agregades notables. Sónel «dividend de la globalització».

Això implica una revalorització de la capacitat per«gestionar la complexitat» global. Les capacitatsdirectives en aquests nous entorns (global teams,global management, corporate governance, etc.)emergeixen com un factor d’avantatges compe-titius important.

I en aquest sentit, una de les línies més impor-tants de l’anàlisi actual sobre comerç i inversiódirecta internacionals se centra en les caracterís-tiques de les empreses amb presència interna-cional, exportadora i/o inversora.

Els desenvolupaments analítics ratifiquen un dife-rencial sistemàtic de productivitat en favor de lesempreses exportadores. La connexió entre inter-nacionalització i millora de la productivitat trobaaquí un vincle important, que pot ser útil a l’horade contribuir a explicar la tendència a l’alça de la

productivitat mundial: un dels principals argu-ments esgrimits en favor de les noves realitatsglobals, associats als guanys d’eficiència quepropicia un més gran aprofitament dels avantat-ges de l’especialització i la divisió internacionaldel treball ja no tan sols entre productes «aca-bats» sinó entre les etapes de producció, tasqueso activitats, de la xarxa de valor afegit d’un pro-ducte.

Bernard et al. (2007) analitza el que anomenenexporter premia o diferencial en favor de lesempreses exportadores respecte a determinatsparàmetres. Alguns resultats són que les empre-ses exportadores tenen un 26% més de valorafegit per treballador (una mesura senzilla de laproductivitat), un 19% més de qualificació per tre-ballador i uns salaris un 17% superiors, semprerespecte a les empreses no exportadores.

Les empreses exportadores són més multipro-ducte. Altres resultats mostren que, quan estenen en compte les diferències entre indústries,les empreses exportadores produeixen un 27%més de productes que les no exportadores de lamateixa indústria, i també tenen un volum de fac-turació per producte un 73% superior.

Marge extensiu i qualitat de les exportacions:

impuls a la creativitat i la innovació

L’Informe anual OME, 2006 presentava ja unesimplicacions d’aquestes anàlisis i les implica-cions de les diferents capacitats/habilitats pertreure profit de les noves possibilitats de mercatsoberts, així com —l’altra cara de la moneda—per fer front a una més gran competència. Itambé es ressaltava la importància que, en elnou marc global, els països fossin capaços demillorar, pel que fa a les exportacions, no nomésl’anomenat «marge intensiu» (les mateixesempreses exportarien més dels mateixos pro-ductes als mateixos mercats exteriors) sinó demanera especial el «marge extensiu» que supo-sa la incorporació a l’activitat exportadora demés empreses i/o més productes i/o més desti-nacions. El paper de la qualitat i la creativitat sónclars respecte a això.

Sovint un dels obstacles rau en els costos inicialsde l’experiència internacional (estudis de mercat,

2007 COPCA30

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 30

Resum

executiu

xarxes de distribució, partners fiables, etc.), quepoden contribuir a desbloquejar, sobretot perincentivar el marge extensiu en societats de peti-ta i mitjana empresa, actuacions públiques i/o enconcertació amb el sector privat (Helpman-Melitz-Rubinstein, 2007).

Marge extensiu a Catalunya

Un dels treballs de l’Observatori de Mercats Exte-riors, en el marc de la col·lecció de QuadernsOME (ESCI-UPF, 2006) demostra la importànciadel marge extensiu sobre el marge intensiu pelque fa a l’economia catalana. La primera conclu-sió a què arriben és que, amb molt poques ex-cepcions, la tendència general del marge extensiucatalà durant el període 1988-2004 és claramentcreixent en totes les economies considerades iper a tots els mercats de destinació. L’any 2004el 36,5% del volum exportat per Catalunyacorresponia a productes que o bé no s’exporta-ven o s’exportaven en quantitats molt petites el1988.

Tanmateix, els resultats són diferents quan consi-derem els diferents mercats de destinació de lesexportacions catalanes. Així, en general els paï-sos de la UE15, que són els que tenen unaimportància quantitativa més rellevant, tenenmarges extensius que creixen de manera relativa-ment lenta, fins al 37,7% el 2004, mentre que elspaïsos que van entrar a la Unió Europea ambl’ampliació de l’any 2004 presenten un creixe-ment dels seus marges extensius molt més ràpid,fins a un 84,4% per l’últim any de l’estudi.

Si fem la desagregació per països, i deixant debanda els països de l’ampliació, els creixementsmés importants del marge extensiu de Catalunyaen el període 1988-2004 els trobem a Rússia,Líbia, el Brasil, la Xina, el Japó, Taiwan, l’Índia,Corea del Sud i Hong Kong. L’any 2004, entre un87% i un 97,5% de les exportacions catalanescap a aquests països corresponen a productesque o bé no s’exportaven o es feia en quantitatsmolt petites el 1988. Aquest fet demostra ladiversificació en l’exportació catalana cap a noussectors en aquests últims anys. Una diversificaciómés palesa als països emergents, països quelideren i impulsen el creixement econòmic fort isostingut dels últims anys, com els asiàtics i de

l’Europa de l’Est i la CEI (Comunitat d’EstatsIndependents), especialment la Xina i l’Índia i lesexrepúbliques soviètiques.

En comparació amb d’altres països europeus, elmarge extensiu de les exportacions catalanes éssuperior a moltes economies comparables endimensió, com poden ser Irlanda, Grècia, Finlàn-dia, Portugal o Hongria. Això ratifica la impor-tància del marge extensiu del conjunt de lesexportacions catalanes, coincidint amb l’anàlisitemporal que es comentava anteriorment i ons’havia constatat el fort increment al llarg delperíode 1988-2004.

Accelerar la internacionalització: el paper dels

intangibles

El procés creixent de globalització de l’economiamundial i d’integració dels mercats està transfor-mant les estratègies empresarials. Avui dia ja noes tracta de veure la internacionalització com uncomplement del negoci local sinó que cada copmés domina la tendència de tenir en compte elposicionament internacional com a model denegoci. Això explica el sorgiment, els darrersanys, d’un nou fenomen: l’aparició de les empre-ses anomenades born globals o «nascudes glo-bals», que busquen la internacionalització pràcti-cament des del moment de la seva constitució,fet que també es produeix a Catalunya. El primerQuadern OME (ESADE, 2007) n’analitza algunscasos. De la mateixa manera, s’està observantque empreses ja consolidades estan redefinint elseu posicionament internacional, desenvolupantuna perspectiva global del negoci per tal que elsgeneri nous avantatges competitius; són les ano-menades reborn global, és a dir, les que es rede-fineixen com a globals.

Els avenços en les noves tecnologies d’informa-ció i comunicació (TIC) i la reducció de costos encomunicació, transport i producció està accele-rant la internacionalització de les empreses, tangrans com pimes, i permeten arribar cada cop amercats més llunyans. Com a resultat, la compe-tència internacional està creixent en tots els sec-tors, i sigui per raons d’economies d’escala, depèrdua de quota de mercat local o d’internacio-nalització dels principals clients, les empresess’acaben plantejant el fet d’internacionalitzar-se.


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 31

Resum

executiu

En aquest sentit, actius intangibles com l’expe-riència, el coneixement, les xarxes de contactes ila tecnologia són elements distintius que facilitenel procés d’internacionalització.

El model tradicional d’internacionalització, és adir, el gradual, caracteritzat per diverses etapes(exportacions irregulars, per mitjà d’agents, esta-bliment d’una filial de vendes, i finalment produc-ció a l’estranger) començant pels mercats méspropers geogràficament i culturalment, està sentdesplaçat cada cop més per les vies d’interna-cionalització accelerada: les born i reborn glo-bals. Aquestes noves vies se solen saltar les

dues primeres etapes del model tradicional,començant per les exportacions directes o béestablint aliances estratègiques amb proveïdorso distribuïdors a l’estranger. El creixement en elmercat nacional té lloc simultàniament amb l’ex-pansió internacional, i aquesta expansió cap al’exterior s’estableix en funció dels millors mer-cats, independentment de la distància geogràfi-ca i cultural, prioritzant la col·laboració amb pro-veïdors i altres socis empresarials. Tenen unaorientació estratègica ben definida, i l’experièn-cia internacional prèvia dels seus directius, ambvisió global, i l’ús de les xarxes i canals interna-cionals són factors essencials.

2007 COPCA32

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 32

10 tendències de fons: de la globalització del coneixementa la immaterialització del model de negoci

2007

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 33

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 34

En aquesta secció es recull de forma sintèticaaquelles tendències de fons que han assolit mésrellevància el 2007, segons diferents experts i elsprincipals centres de prospectiva internacional.Es reforcen algunes de les tendències de fonsque s’assenyalaven en l’Informe anual 2006, is’incorporen noves visions relacionades ambalgunes de les tendències ja assenyalades.Aquestes s’analitzen al capítol 1 de l’Informeanual 2007 de l’Observatori de Mercats Exteriors,aportant noves perspectives i oferint-nos un mapade referència. El capítol 2 aprofundeix en el pre-sent i futur dels mercats emergents, i en el capítol3 es destaquen les noves realitats que contrasteni confirmen aquestes tendències de fons, a lavegada que s’analitzen les implicacions i conse-qüències de la creixent integració de les econo-mies emergents en l’economia mundial i en lanostra realitat.

Les tendències de fons o megatendències1 sónfenòmens que poden ser observats avui i queevoquen el potencial per al canvi. Són tendèn-cies que ens defineixen present i futur, i la inter-acció entre les diferents tendències és tanimportant com cadascuna de les tendències defons individualment. L’anàlisi d’aquestes ten-dències és el punt de partida d’anàlisi de la nos-tra realitat. Contenen certa part de coneixementsobre el futur, i també elements d’incertesa. Ésdifícil preveure com societat, empreses i indivi-

dus actuaran i reaccionaran a aquestes forces,que a la vegada contribuiran i condicionaran eldibuix d’aquest futur probable.2 Les tendènciesde fons tenen diferents significats per a diferentsindividus, empreses, o organitzacions, i, de formaconscient o no, generen reacció o oposició quanes reinterpreten d’acord amb la nostra realitat,per exemple globalització (vs. antiglobalització),individualització (vs. noves comunitats), accelera-ció del canvi (vs. slow movement). Aquestesmacrotendències poden mantenir-se en el tempso, sobtadament, canviar de direcció arran d’esde-veniments inesperats, amb profundes conse-qüències que generen una nova tendència o unatendència de sentit contrari i de major o menorintensitat. S’utilitzen per elaborar escenaris, entreballs estratègics en diferents àmbits de la ges-tió, des de l’estratègia corporativa o la innovacióen mercats al desenvolupament de negoci, des-envolupament de producte, màrqueting o recur-sos humans.

Al final d’aquesta secció, relacionat amb l’aplica-ció d’aquest anàlisi a l’estratègia empresarial, esvol remarcar l’article de John Peter Paludan,director del Copenhagen Institute for FuturesStudies.

1. John Naisbittdefineix el terme demegatrends, el1982, en el bestseller del mateixnom, el qual, desd’aleshores, ha estatutilitzat àmpliamenten els estudis deprospectiva i enl’anàlisi detendències.L’octubre de 2006,ha publicat el seudarrer llibre Mind set.

2. Tot i que hi hamodels per a laprevisiód’esdevenimentssocials i la mesuradel comportamentsocial.


10 tendències de fons:de la globalització del coneixementa la immaterialització del modelde negoci

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 35

10 tendències de fons: de la globalització del coneixement a la im

materialització del m

odel de negoci

3. Informe Anual 2006:Tendències de futuri noves realitats.Paper OME núm. 1:Tendències de futuren consum. 2007,Observatori deMercats Exteriors,COPCA.

4. CIFS 2007.5. Torrent, R., 2007

Quadern OME, núm.5: Futur del marcregulador. 2007.Observatori deMercats Exteriors,COPCA.

6. Com s’assenyalavaen l’Informe anual2006 del’Observatori deMercats Exteriors.

1. La globalització s’intensifica: cap a un spiky

world?

La interconnexió creixent que es reflecteix enl’expansió de fluxos de persones, capitals,béns, serveis, informació, tecnologies i culturesno és un fenomen nou, s’intensifica i tindrà con-seqüències diferents de cara al futur. Milions depersones s’han incorporat a l’economia global enpoques dècades, i comparativament amb el pas-sat, amb altres processos d’integració, el volum il’impacte és molt més gran, com es constata enel capítol 1.

Avui, empreses i capital són potser els àmbitsmés globals. La IED lidera els mecanismes definançament privat que contribueixen a l’articula-ció de l’economia global i la mobilitat de personess’apropa a la de capitals productius com a meca-nisme de conformació de l’economia global.Estem vivint una creixent divisió internacional deltreball, i experimentem de forma creixent cadenesde producció conjuntes globals (global sharingproduction), com s’analitza en els capítols 1 i 3, icompartim cada cop més, en el consum, determi-nats valors.3 La globalització s’intensifica, ens famés semblants al món, orientats globalment, peròtambé ens fa ser més conscients de les diferèn-cies locals i a l’ancoratge territorial. La regionalit-zació en mercats i empreses també creix.

Tot i la creixent liberalització i expansió delcomerç en molts països i regions, no sembla queen un futur proper el món pugui ser dominat perun marc polític i uns valors comuns. S’assenyalacom a escenari probable4 un món de nacions iregions, amb lliure comerç global però ambnivells d’integració profunda tan sols a nivellregional.

Per exemple, la regionalització del marc legalcomercial tampoc no és un fenomen nou, peròés certament un fenomen en expansió principal-ment als països desenvolupats, com els EstatsUnits i la Unió Europea principalment, i també almón en desenvolupament, motivats no tan solsper les relacions econòmiques i comercials, sinótambé i cada cop més per consideracions políti-ques i de seguretat. Així mateix, hi influeix el riscde no aconseguir un avenç significatiu en lesnegociacions multilaterals. Per exemple, els paï-sos asiàtics es compten avui entre els països

més actius a l’hora d’impulsar els acords regio-nals i els seus acords recíprocs, que representenal voltant d’una quarta part del total d’acordsregionals existents. Segons l’Asian DevelopmentBank, el calendari de liberalització conduirà al’establiment d’una àrea regional de lliure comerç,especialment entre els països del Sud-est, en unperíode d’entre 10 i 15 anys. De fet, per exemplela regionalització asiàtica ja s’expressa en termeseconòmics. Les exportacions intraregionals entreels països del Sud-est asiàtic representen al vol-tant del 55 % del total exportat, un percentatgetan sols superat per la UE, el comerç recíproc dela qual representa al voltant del 65% dels fluxostotals (el percentatge per als països del Nafta estroba al voltant del 45%).5

Com s’analitza en el capítol 2, les asimetries en ladistribució de beneficis, el limitat avenç d’acordsmultilaterals o l’escenari de un spiky world en quèel talent, la creativitat i el dinamisme es concentrien determinats centres, fonamenten aquesta ten-dència. Els ritmes de convergència són moderatsentre regions i economies emergents, amb dife-rències importants entre països.

Ciutadans i consumidors també sembla quetenen culturalment diferents comportaments ipreferències en productes i serveis. Un creixentnombre de multinacionals estan fent productes imàrqueting a la mida de cada mercat.

Les principals implicacions de la intensificació deglobalització, amb la creixent integració en l’eco-nomia mundial de les economies emergents, s’a-nalitzen en el capítol 3.

2. Convergència entre info, bio i nanotecnologia,

i especialment energia

La convergència entre la infotecnologia, biotec-nologia i la nanotecnologia i tecnologies vincula-des a l’energia serà un dels principals motors delcanvi els propers anys. Les empreses que sàpi-guen gestionar eficaçment aquestes tecnologiesaconseguiran tenir un important avantatge com-petitiu en el futur.6

La tecnologia de la informació ha generat canvismolt importants en les dècades recents: ordina-

2007 COPCA36

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 36



odel de negoci

dors personals, Internet, telèfons mòbils, robotsindustrials, PDA, iPods, etc. El 2020 els ordina-dors processaran 200 vegades més ràpid queavui, tindran una memòria 1000 vegades mésgran. La convergència entre ordinadors i xarxesproporciona un salt d’innovació quasi inimagina-ble, i ordinadors i robots augmentaran en les tas-ques més complexes, i amb Internet seran l’a-dob per al naixement de noves indústriesvirtuals.

Els desenvolupaments biològics ens han donat lafertilització in vitro, el clivatge genètic i nous pro-ductes farmacèutics. Els avenços en el camp dela biotecnologia ens han dotat de les eines percurar malalties, crear nous medicaments i ali-ments. La recerca en biotecnologia obre la portaa nous tractaments com la teràpia de gens i eltransplantament d’òrgans clonats. La modificaciógenètica de plantes i animals podria alliberar de lafam el món. Tanmateix, la biotecnologia obrenombrosos interrogants ètics: és acceptablemanipular la vida? És la modificació genètica deplantes i animals una altra forma per a Occidentd’explotar el tercer món? Veurem amb la biotec-nologia catàstrofes biològiques?

La nanotecnologia és la tecnologia que permetcrear estructures, materials i dispositius a escalananomètrica (milionèsima de mil·límitre) La nano-tecnologia, tanmateix, ha implicat una conver-gència de dominis permetent enginyeria a escalanano i la reconfiguració en l’àmbit molecular.

Molts analistes consideren que la nanotecnolo-gia estarà al centre de les noves innovacionstecnològiques de cara al futur.7 La nanotecnolo-gia s’ha convertit en l’objectiu prioritari de recer-ca en ambients científics i universitaris de tot elmón i una de les prioritats a nivell institucional(els Estats Units, el Japó i la Unió Europea handestinat recentment importants quantitats derecursos per a l’avenç en investigacions bàsi-ques en aquest camp). Es pot entreveure l’altpotencial futur d’aquesta disciplina, especialmentperquè impactarà en un ampli ventall d’indústriesi serveis. Les aplicacions més prometedores de lananotecnologia es troben en: producció, conver-sió i emmagatzematge d’energia, millora en laproductivitat agrícola, tractament d’aigües, cura idiagnòstic de malalties, sistemes d’administracióde fàrmacs, processament d’aliments, pal·liar la

contaminació atmosfèrica, construcció, monito-ratge de la salut i detecció i control de malaltiesamb alt risc de contagi. La nanoelectrònica potreemplaçar en pocs anys la microelectrònica. I,encara més enllà, hi haurà nanomàquines,robots microscòpics amb noves aplicacionsmèdiques.

En aquest sentit cal destacar l’article «El potencialde les nanociències i les nanotecnologies» deJosep Samitier (UB), que es pot trobar al final d’a-questa secció.

Un dels reptes del segle XXI continuarà sent larecerca d’energia per als nous i vells païsosindustrials. Els experts preveuen un augment del60% de la demanda energètica fins al 2030, ambuns requeriments de noves inversions anuals de568.000 milions de dòlars.8 Trobar alternatives alpetroli9 i la millora substancial de l’eficiència ener-gètica esdevindrà un objectiu prioritari. Hi ha unaimportant recerca en el camp de les energiessostenibles, eòlica, solar, i dels combustiblesalternatius, com l’hidrogen i els biocombustibles.El consum d’energia en transport, que represen-ta al voltant del 50% del consum total d’energia,el converteix en un aspecte cabdal de la recercai fa necessari com mai l’avenç en aquest àmbit.La utilització de noves fonts de matèria primeratambé comporta, a la vegada, la utilització denous processos tecnològics i, també, avençosrelacionats amb la biotecnologia. En la utilitzacióde biocombustibles també s’entreveuen algunsriscos associats, com ara la utilització d’agricultu-ra intensiva, que utilitza pesticides i fertilitzants, ide maquinària que empra derivats del petroli, ladesforestació de grans superfícies per augmentarel cultiu de la matèria primera, la substitució decultius alimentaris i l’augment del preu de lesmatèries primeres en els mercats internacionals.La producció d’etanol s’ha doblat els darrers cincanys, i la distribució de la producció per continentel 2050 assenyala l’Amèrica Llatina i l’Àfrica sub-sahariana com a zones amb major potencial d’à-rea cultivable, i entre les regions més industrialit-zades s’assenyala Oceania. Cap al 2030 espreveu que una quarta part de les necessitats decombustible en transport es podran abastir ambbiocombustibles.10 Per a alguns analistes, lesproperes dècades també oferiran un progrés del’energia nuclear, la tradicional fissió i la encara noexperimentada fusió.

7. Informe anual 2006,Observatori deMercats Exteriors,COPCA.

8. Outlook 2007, TheWorld Future Society.

9. Article de MarianoMarzo, de laUniversitat deBarcelona: «Preusdel petroli: nou cicleo ruptura?» a Informe anual 2006.Tendències de futur i noves realitats,Observatori deMercats Exteriors.COPCA.

10. Article OME, maig2007: «Elsbiocombustibles:Una oportunitat pera la inversió?»Unitat d’anàlisi iprospectiva del’Observatori deMercats Exteriors.COPCA, awww.anella.cat.


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 37



odel de negoci

11. Outlook 2007, The World FutureSociety.

3. Envelliment global, limitant la sobrepoblació,

i urbanització creixent en el món en

desenvolupament

Cal posar en relleu el progressiu envellimentglobal de la població, amb fortes implicacions enles pautes de consum, en els mercats de treball,en les finances públiques i les d’estalvi, en inver-sió i productivitat, i tant als països avançats comals emergents, com la Xina. Algunes previsionsassenyalen que el 2050 la població es reduirà unmilió anualment als països industrialitzats: Itàliatindrà un 22% menys de població, el Japó un14% menys; però també alguns emergents per-dran població, com en el cas dels països bàlticso Rússia. Fins al 2050, 9 països concentraran el50% del creixement de la població mundial.Aquests 9 països són: Índia, Pakistan, Nigèria,Rep. Dem. del Congo, Bangladesh, Uganda,Etiòpia, EUA i Xina.

Des de mitjans del segle XX, les taxes de natalitathan anat decreixent, la qual cosa alenteix el crei-xement de la població. De fet, si aquesta tendèn-cia no continua, els experts assenyalen que lapoblació pot arribar, cap al 2050, entre 9.500 i12.000 milions de persones.11

En la major part dels països de l’OCDE, l’envelli-ment està en les prioritats de l’agenda política i enla creixent preocupació social, amb pressionssobre el sistema de pensions, despeses en salut idependència, i amb incidència en les financespúbliques. Aquesta dinàmica reforça les deman-des d’avenços en ciències de la vida (biomedici-na, aplicacions de les nanociències, etc.), així comel paper dels sector de la salut i les atencions (lleu-re inclòs) a les persones d’edat. En algunes eco-nomies emergents, com la Xina, tam-bé afrontenreptes similars, tot i que amb una incorporacióencara massiva de joves als mercats de treball.

Conseqüències que també s’assenyalen van desd’un menor dinamisme social i la reducció de lapoblació en edat de treballar o la pressió en elsmercats laborals, en salaris, en major competèn-cia internacional, fins a reaccions cap a l’offsho-ring i l’outsourcing, i a una percepció diferent dela immigració, amb pronòstics de ritme net d’im-migracions internacionals cap a regions desenvo-lupades amb una mitjana anual de 2,2 milions depersones.

També cal assenyalar la urbanització creixent. Enles economies en desenvolupament, pot repre-sentar la meitat del creixement poblacional elspropers 50 anys. El 48,3% de la població mundial,6.500 milions de persones, viu en àrees urbanes,i en el món desenvolupat el 76% de la població.Els pronòstics assenyalen que arribarà al 53% el2030, amb 3.900 milions de persones.

9 dels 10 països que contribuiran al creixementurbà en més de la meitat entre 2025 i 2030són països en desenvolupament: Indonèsia, elPakistan, el Brasil, Nigèria, Mèxic, Etiòpia, l’Iran,Colòmbia i Corea (el desè és Alemanya).

De les ciutats que més ràpidament creixen, el 2%es troben en països de renda alta, el 40% en paï-sos de renda mitjana i un 60% en països derenda baixa. L’Àsia concentra el 60% d’aquestesciutats, l’Àfrica el 25% i l’Amèrica Llatina el 15%.El creixement urbà s’ha produït en ciutats degrandària intemèdia, amb poblacions d’1 a 5milions d’habitants, i que han augmentat la sevapoblació un 80% els darrers 20 anys.

També cal recordar que de les 21 megalòpolis—més de 10 milions d’habitants— actuals,només 4 estan en països avançats —amb novesdemandes de béns i serveis, des de l’aigua fins altransport... amb els problemes mediambientalsassociats. A la vegada, les ciutats representenllocs d’oportunitats que necessiten la gestió efec-tiva i la provisió de serveis per generar entornssegurs i saludables.

4. Prosperitat creixent i augment de desigualtats,

canvis en les pautes de demanda, irrupció de les

economies emergents

L’augment de la prosperitat és una tendència defons per a la majoria de la població als païsosde l’OCDE i per a amplis grups en les economiesemergents que estan creixent de forma notable,tot i que amb disparitats, que en alguns casoss’accentuaran.

Així i tot, les distàncies amb els EUA i la UE esreduiran si continuen les altes taxes de creixe-ment econòmic i l’augment de l’ocupació als paï-sos en desenvolupament, portant a un augment

2007 COPCA38

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 38



odel de negoci

de prosperitat en aquestes economies,12 en unprocés de convergència gradual. S’estima, perexemple, que cap al 2030 països com la Xina,Mèxic o Turquia tindran una mitjana de nivell devida aproximadament comparable a la d’Espanyaen l’actualitat. També s’estima que el nombre depersones que viuran en condicions d’extremapobresa (menys d’un dòlar al dia) es reduirà dels1.100 milions actuals a 550 milions al 2030.13

Cal constatar l’emergència d’una nova classemitjana mundial amb impacte sobre la demandamundial sense precedents i amb noves pautesd’exigència, com es detecta en el capítol 1 i esdesenvolupa en el capítol 2.

Algunes estimacions apunten que el 2030 hihaurà 1.200 milions de persones als països endesenvolupament, amb uns ingressos familiarsentre 16.800 i 72.000 dòlars, expressats enPPA, un augment considerable respecte dels400 milions de persones actuals, amb demandesde productes de qualitat, nivells d’educació inter-nacionals, amb poder adquisitiu per comprarautomòbils, béns duradors o viatjar a l’estranger.Altres estimacions també quantifiquen avui elsegment de rendes entre 3.000 i 20.000 dòlarsen 1.400 milions de persones, fet que representaun mercat de 12,5 bilions de dòlars. Per exemple,els pronòstics indiquen que la classe mitjanarussa creixerà del 50% al 85% els propers 10anys, que la xinesa ho farà del 5% al 40% i la bra-silera del 25% al 50%.

No obstant això, les asimetries en la distribució debeneficis de la globalització, entre països i dinsde cada societat, obren interrogants sobre elsfactors que poden determinar la continuïtat en lesproperes dècades.

El creixement econòmic canviarà la demandade nous productes, de nous models de negoci i denoves activitats. Quan un país creix, aparei-xen noves necessitats, es consumeix més produc-tes intangibles: oci, entreteniment, experiències,serveis, estalvi i inversió.14 Més prosperitat tambécanvia el nostre consum de productes tradicionals,que han d’incorporar demandes de salut, qualitat,confiança, origen, respecte pels animals, etc.

Major prosperitat i major consum canvien les rela-cions entre costos, preus i beneficis. La relació

que hi havia entre el preu i els costos de produc-ció, basada en la contribució dels recursos del tre-ball i el capital, ja no serà present. La major partdel valor dels productes tangibles del futur noestan en els costos de producció sinó en el conei-xement que hi hagi darrere del producte: disseny,desenvolupament, màrqueting, distribució, etc.D’altra banda, com s’aprofundeix al capítol 3 del’informe anual, la inserció d’economies emer-gents en l’economia mundial exerceix una pressiócompetitiva també sobre els treballs més qualifi-cats dels països desenvolupats, per la creixentqualificació en les economies emergents, la qualcosa conduirà a una millora de la posició relativadel treball qualificat i dels sectors intensius en tre-ball qualificat. També, com s’analitza en el capítol1, el procés de convergència en costos salarialsen algunes economies emergents ha avançat,obrint finestres d’avantatges en costos en altrespaïsos. Això incorpora més pressió sobre els indi-vidus i les empreses, que han d’estar més orien-tats al canvi, a la creativitat i la innovació.

També les diferències en la distribució de la rendaintra societats poden donar lloc a la polaritzacióen el consum, a la forta demanda de luxe i debéns i serveis específicament adreçats a les per-sones amb menys poder adquisitiu, donant lloca noves oportunitats i estratègies empresarials ennous segments de mercats situats a la base de lapiràmide15 i d’altres enfocaments recents com-plementaris que auguren una tendència vers lacorporate social innovation.16

Es quantifica que hi ha un segment de 4 milmilions de persones a la base de la piràmide,amb un poder de compra per sota dels 3.000 $en termes de poder adquisitiu local (la renda entermes de dòlars corrents va des de 3,35 $ perdia al Brasil, a 2,11 $ per dia a la Xina i 1,56 $ al’Índia), i conjuntament representen un poder decompra de 5 bilions de dòlars en termes de con-sum global, amb necessitats molt específiques,com s’analitza en el capítol 2. En termes de com-posició, es constaten diferències notables entrepaïsos i regions. Per exemple, Nigèria concentrael segment de renda més baix, i a d’altres, comper exemple Ucraïna, es concentra en el segmentde renda més alt de la base de la piràmide. Lesàrees rurals dominen en els mercats d’Àfrica iÀsia en aquests segments de nous consumidors.Al contrari, les àrees urbanes dominen en aquest

12. Informe anual2006. Tendènciesde futur i novesrealitats,Observatori deMercats Exteriors.COPCA.

13. Banc Mundial,2007, GlobalEconomicProspects 2007.

14. Papers OME núm.1: Tendències defutur en el consum.2007, Observatoride MercatsExteriors. COPCA.

15. The fortune at thebottom of thepyramid de CK Prahalad i Stuart L Hart,Strategy+Businessnúm. 26, hivern2002www.strategy-business.com i elrecent treball delCFI i del WorldResources Institute,on per primer cop,a banda de l’anàliside casosempresarials, esmesura el potenciald’aquest noumercat a The Next4 billion: marketsize and businessstrategy at thebase of thepyramid. 2007 CFI,WRI, Allen L.Hammond, WilliamJ. Kramer, RobertS. Katz, Julia T.Tran, i CourtlandWalker.

16. CIFS, FutureOrientation, 2007.


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 39



odel de negoci

17. CIFS, 2007,Creative Man.

mateix segment a l’Europa de l’Est i a l’AmèricaLlatina. També els models de despesa difereixen,ja que l’alimentació domina la despesa familiar,però a mesura que alguns segments de països iregions augmenten de renda, el pes de la despe-sa en alimentació disminueix, la despesa en habi-tatge es manté estable i la despesa en transporti comunicació creix ràpidament. En totes lesregions, la meitat de la despesa familiar en salutes destina a productes farmacèutics.

Del total de 5 bilions de dòlars anuals, Àsia (in-cloent-hi l’Orient Pròxim) és qui té el poder decompra més gran. Amb 2.860 milions de perso-nes i una renda total de 3,47 bilions, representael 83% de la població i el 42% del poder de com-pra. L’Europa de l’Est representa 458.000 milionsde dòlars, inclou 254 milions de persones i repre-senta el 64% de la població, amb el 36% delsingressos. A l’Amèrica Llatina, el mercat de labase de la piràmide és de 509.000 milions dedòlars i inclou 360 milions de persones, i aixòrepresenta el 70% de la població de la regió i tansols un 28% del total de rendes familiars, unaproporció molt menor que en d’altres regions.Àfricà té un mercat de 429.000 milions de dòlars,amb un 95% de la població, 486 milions de per-sones i el 71% del poder de compra. Els sectorsvarien de dimensió: n’hi ha que són relativamentpetits, com el de l’aigua (20.000 milions dedòlars), i les TIC (51.000 milions de dòlars), peròaquest darrer mostra un ràpid creixement. Altressón mitjans com salut (158.000 milions dedòlars), transport (179.000 milions de dòlars),habitatge (332.000 milions) i energia (433.000milions). L’alimentació és el sector que té unadimensió més gran, amb 2,8 bilions de dòlars.

5. Individualització en una societat en xarxa

i més connectada que mai

La individualització es reflecteix en el canvi denormes socials col·lectives que s’orienten a va-lors individuals. Malgrat que hi ha normes i valorssocials, que tenen un paper menys rellevant enl’acció distintiva social, es genera una tendènciaoposada focalitzada en la diferenciació basadaen valors individuals, i emergeix un nou equilibrientre individualitat i valors col·lectius, i l’atomitza-ció del sistema de valors. L’orientació del bran-

ding cap a la individualització és un dels aspectesclaus en el màrqueting i les vendes actuals. Elspropers anys tindrà més impacte en l’estratègiaempresarial. La individualització es pot llegir comla gradual dissolució dels segments tradicionals.De fet, cada cop menys es pot segmentar elsconsumidors en categories i mantenir, alhora, laseva consistència interna com a grup.

Els nous consumidors esperen, cada cop més,productes individuals i únics, adaptats a les sevesnecessitats particulars. Els productes massiusper a masses no expressen res personal sobre elconsumidor. Això implica o una àmplia varietatd’oferta o funcions i activitats que permetin alconsumidor dissenyar o acoblar el producte, unfet que avui, amb la tecnologia disponible,comença a ser possible, i amb els nous avençoss’obren noves oportunitats. Com s’assenyalavaen l’informe anual 2006,17 aquesta tendència ésconseqüència de la coexistència d’una nova lògi-ca social basada en la creativitat i la innovació,amb la lògica industrial i la lògica emocional quedóna resposta a la necessitat de creixement per-sonal, insatisfeta per les lògiques anteriors en leseconomies desenvolupades, que tenen cobertesla major part de necessitats. La necessitat decreixement personal es vincula a la individualitza-ció, la creativitat, l’autorealització, la interactivitat,l’adaptabilitat i a les xarxes.

A més, les noves generacions de consumidors jano esdevenen consumidors passius, i la recentevolució a l’Internet Social (o Web 2.0) ha donatal consumidor veu per poder expressar les sevesidees a través de blocs, fotos, podcast, vídeos,prototips, anuncis imaginaris de TV, etc.

Hi ha exemples recents d’empreses que han dei-xat amb èxit que els consumidors participin enla definició del producte i serveis a la seva mida,i la conseqüència ha estat un enfortiment del vin-cle entre marca i consumidor.

Aquests nous consumidors evolucionen peresdevenir prosumidors que volen formar part dela concepció del seu producte i de la customitza-ció als seus gustos i necessitats.

La net generation combina nous valors col·lectiusamb altres d’individuals i cerca formar part decomunitats d’interès, idealment comunitats glo-

2007 COPCA40

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 40



odel de negoci

bals d’interès, els membres de les quals coneixenprou la temàtica objecte de la comunitat com perser capaços de contrastar coneixement ambaltres membres. Aquesta nova generació mostramenys interès per la comunitat. El benefici indivi-dual que, vinculat a la temàtica objecte de lacomunitat, poden obtenir els ajuda a definir-secom a individus, encara que continuïn pertanyenta un grup.

La individualització està fortament vinculada ad’altres tendències de fons: prosperitat, desen-volupament tecnològic, organització en xarxes, iamb la nova lògica social basada en la creativitati la innovació, i també a la urbanització creixent.

6. La comercialització creixent: del comerç

de béns al comerç d’activitats, task trade

La comercialització creixent es vincula a altrestendències de fons, com ara la creixent globalit-zació, la prosperitat, la individualització i la digita-lització. La digitalització ha facilitat poder arribaral consumidor globalment, i Internet promou lacomercialització reduint els costos de transaccióque suposa per a l’empresa arribar al mercat glo-bal. També ha permès fer més visibles productesmés secundaris o minoritaris, que queden relegatspels de major venda i menys risc en els canalstradicionals de distribució. Chris Anderson des-criu el fenomen com the long tail. La suma de lesvendes de productes menys visibles és moltsuperior a la dels productes més populars en elscanals de distribució tradicionals.

La intensificació de la globalització té una graninfluencia en la creixent comercialització, com esposa de manifest en els capítols 1 i 3, amb uncreixent moviment de béns i serveis, persones icapitals. El volum del comerç mundial es triplica-rà fins al 2030. Prosperitat i individualitzacióacceleren la comercialització perquè els consumi-dors disposen de més renda, a la vegada quedemanen béns i serveis adaptats individualment.

El comerç continuarà creixent, i a la vegada tindràtambé diferents conseqüències, des de majorprosperitat fins a l’especialització empresarial i enel treball. Com s’analitza en els següents apar-tats, les xarxes electròniques i el desenvolupa-

ment tecnològic permeten l’intercanvi creixent detreballs, activitats, tasques i serveis traded, la qualcosa té implicacions en les pautes d’especialitza-ció de països i societats, amb conseqüènciessobre els nivells de renda i benestar. L’especialit-zació afecta no solament productes i serveis dife-renciats, sinó també fases i activitats del procésproductiu. En aquest sentit, les dinàmiques co-mercials, empresarials i financeres mostren, també,el paper creixent de les economies emergents.Per a l’empresa significa que haurà de distribuircada cop més productes i més diferenciats i quehaurà de concretar més el treball en desenvolu-pament de producte, innovació, màrqueting ivendes, i això impulsa l’economia del coneixe-ment cap a la creativitat.

La comercialització creixent dóna a l’individu méspossibilitats de selecció, augmenta la pressió com-petitiva en les empreses, i genera un creixent mer-cat per a nous productes. La major competènciapressiona les empreses envers una major especia-lització i eficiència. Algunes empreses es concen-tren en operacions per guanyar economies d’es-cala, centralitzen i estandarditzen. D’altres fan elcontrari i es concentren en la descentralització,flexibilització, en nínxols de producció, immateria-lització, màrqueting i servei al client.

Els canvis impulsats per Internet en l’entorn d’in-formació en xarxa, en l’organització econòmica ien les pràctiques socials de producció han gene-rat noves oportunitats. A la vegada, aquests can-vis han augmentat el rol de la producció nocomercialitzable, sense propietari amb pràctiquesemergents, per exemple en el desenvolupamentde software, recerca, vídeo, jocs multiusuaris.Augmenten els àmbits i models per a una majorproducció d’informació i de cultura de forma indi-vidual i cooperativa, descentralitzada, sense finscomercials i que no depèn d’estratègies vincula-des a la propietat. D’una banda, hi ha la disminu-ció dels costos dels mitjans de producció (decomputació, de comunicació, d’emmagatzemat-ge), que resulten assequibles a un part importantde la població mundial, i de l’altra s’amplia la lli-bertat individual per cooperar amb d’altres apor-tant valor i sense limitació als requeriments decapital productiu.

S’identifiquen, en aquest sentit, certes activitats«anarquistes» a Internet que s’estenen al món


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 41



odel de negoci

18. www.the oscarproject.com.European futuristconference,novembre 2006.

físic; possiblement amb importants conseqüèn-cies per al nostre món comercialitzat.

Aquestes activitats «anarquistes» a Internet escaracteritzen per una estructura descentralitzada.Produeixen i distribueixen valor a partir del treballvoluntari i del treball no remunerat. No té intencio-nadament una orientació comercial, ofereix alter-natives a productes i serveis comercialitzats, i uti-litza protocols i normes que estructuren eldesenvolupament.

La creixent preocupació per la còpia il·legal desoftware, pel·lícules i música n’és una part, peròde fet també hi ha iniciatives legals que compe-teixen amb productes i serveis comercialitzables,com per exemple en el cas de Wikipedia. Lespersones, voluntàriament, contribueixen amb tre-ball no remunerat a la iniciativa, i això pot esten-dre el desig idealista d’alternatives no comercialsper a productes comercialitzats. Per diferentsraons, cada cop es generen més aquests pro-ductes «anarquistes» i no comercialitzables, ambuna qualitat comparable a l’oferta comercialitza-da i que desafia l’empresa comercialitzadora.Open-source software com Linux, Open Officesuite, o l’explorador Firefox forcen les empresescomercials a desenvolupar productes millors pelsquals puguin continuar obtenint un preu. Wikipe-dia desafia l’Enciclopedia Britànica, que no es potcomparar, en quantitat d’informació, a Wikipediai que ha de diferenciar-se oferint confiança i cre-dibilitat. O, per exemple, Youtube, el contingut delqual, produït per usuaris, és més vist diàriamentque cap altre canal comercial televisiu.

Una nova situació de competència ha aparegutamb aquests tipus de productes i fa que lesempreses intentin constantment convèncer elsusuaris de la superioritat del seu producte. De fet,els usuaris són els clars guanyadors en aquestasituació, i també guanyadors pel que fa al preu. Elproductor comercial només pot competir oferintun producte molt millor que l’alternativa gratuïta,amb garanties i/o servei.

Aquest nou «anarquisme» no es limita als produc-tes de coneixement digitals a Internet. També hiha exemples que aquesta tendència s’estén alsproductes del món físic, com en el cas del projec-te Oscar, que es va iniciar el 1999 i que té l’ob-jectiu de dissenyar i desenvolupar un cotxe

d’acord amb els principis de l’open source.Aquest projecte no parteix de la idea de cotxecom a vehicle ple d’elements d’alta tecnologia,sinó que busca una simplicitat i funcionalitat quepermeti una extensió de la mobilitat. El projecteOscar no és només la construcció d’un cotxesinó la recerca de noves vies de mobilitat i la difu-sió de la idea de l’open source al món físic, con-formant una gran comunitat. El desembre del2005 va aparèixer la versió 0.2.18

Una altra iniciativa recent és one laptop per childde Nicholas Negroponte, del MIT. El mes defebrer d’enguany iniciaven la producció d’un ordi-nador de 100 dòlars, per distribuir-ne uns 100milions a les escoles de països en desenvolupa-ment. Es desenvolupa amb una xarxa d’universi-tats i empreses que posen a disposició treball noremunerat. L’open source software ajuda a man-tenir el preu baix i ofereix algunes innovacions. Defet, arran d’aquesta iniciativa, Microsoft i Intelestan desenvolupant un laptop competidor per400 dòlars, també amb objectius similars.

La creixent contraposició d’aquests nous modelscooperatius no remunerats enfront del creixentcomerç de béns, serveis i tasques, i l’atomitzacióde valors, es vincula a la tendència vers corpora-te social innovation, amb una nova lògica socialbasada en la creativitat i amb la immaterialitzaciódel model de negoci.

7. La globalització del coneixement: del working

power al brain power, del cheap manpower al

cheap brainpower? L’aprentatge s’informalitza

i la creativitat s’organitza

La divisió actual de l’economia global entre paï-sos desenvolupats i rics (economies del coneixe-ment) i països en desenvolupament i pobres(economies industrials) desapareixerà gradual-ment. Tot i que, com s’analitza en el capítol 1, elgruix d’incorporacions a l’oferta de treball globalés de persones amb baixa qualificació proce-dents de països en desenvolupament, en termesrelatius l’increment de persones amb alta qualifi-cació també és significatiu. L’aprenentatge i lacreativitat s’estenen com a factors de competiti-vitat els propers anys, i l’economia asiàtica serà laprimera i més important a l’hora d’esdevenir

2007 COPCA42

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 42



odel de negoci

intensiva en coneixement. Del talent en el món endesenvolupament, l’Índia és responsable del 30%,la Xina i Rússia de l’11 i 10% respectivament.19 LaXina ha adoptat recentment una política a llarg ter-mini per assegurar que els treballadors xinesosaugmentin les seves habilitats cada any. Amb 750milions de persones en el mercat de treball, és totun repte per al sistema educatiu xinès. Corea delSud porta invertint fortament en educació i recer-ca molts anys. El resultat ha estat que Corea delSud és el país del món amb més doctorats percàpita, però també té 20.000 doctors desocu-pats, una clara indicació de la dificultad de queel sistema educatiu i el mercat laboral treballinconjuntament. Recentment, Corea del Sud hacomençat a invertir en el desenvolupament decompetències de treballadors no qualificats, lamajor part del total de treballadors. Les econo-mies més fortes d’Àsia, la Xina, Corea del Sud il’Índia seran, en gran mesura, les economiesriques de les economies del coneixement. No tansols pel treball qualificat, cas de l’outsourcing al’Índia, sinó també en l’àmbit de la recerca i desen-volupament. La Xina té 820.000 estudiants dedoctorat, i l’Índia 2,5 milions d’estudiants universi-taris. Això no obstant, la visió canvia en termesrelatius.

La globalització del coneixement augmentarà i lesactuals diferències de qualitat de l’educació entreEuropa i Àsia disminuiran els propers anys. Lesconseqüències sobre les perspectives laborals iprofessionals als països industrialitzats és undebat obert. Més competència pot portar delcheap manpower al cheap brainpower, com s’a-nalitza en el capítol 1.

Una altra dimensió d’aquests canvis és que l’apre-nentatge esdevé més informal, cada cop són méscomunes les fórmules del learning by doing alsllocs de treball, i comença a ser un àmbit prioritarien la recerca pedagògica, a la vegada que es des-envolupen noves eines per cultivar l’apreciada cre-ativitat dels treballadors a través de processoscada cop més organitzats i efectius.

A la vegada que es sistematitza la creativitat, elreconeixement de les competències informalsaugmenta. També augmenta avui en moltesorganitzacions la preocupació per obtenir elconeixement dels treballadors creatius. La pèr-dua d’un treballador creatiu en moltes empreses

significa una pèrdua d’aprenentatge important ide potencial d’innovació per a l’empresa. Els pro-pers anys, noves eines per estimular la creativitatde forma col·lectiva i individual podran assegurara les empreses una millor gestió per arrelar inno-vació i desenvolupament de coneixement a l’or-ganització. Per a l’empresa que vol participar enl’economia global és essencial comptar amb unaaproximació estratègica a la creativitat i l’apre-nentatge.

Aquesta tendència està vinculada a prosperitatcreixent i a un spiky world, a l’organització en xar-xes, a la immaterialització del model de negoci, ia la nova lògica social basada en la creativitat i lainnovació.

8. Creixent organització del treball, de

la producció i la innovació en xarxes:

de la comunitat a la xarxa

La participació en xarxes és una part natural del’ésser humà. Un element central en totes les xar-xes és la comunicació, i la comunicació ha moti-vat societat, cultura, identitat i economia. La xarxaha esdevingut un terme central que ha permeabi-litzat la nostra manera de pensar. Major mobilitat,Internet, la telefonia mòbil i la creixent prosperitatha revolucionat les oportunitats per a la comuni-cació i l’organització en xarxa.

La tecnologia, el transport, la major oberturacomercial i financera, i les facilitats per a la IEDhan propiciat un marc més favorable que mai perparticionar la cadena de valor entre diferentslocalitzacions, conformant xarxes de produccióglobals entre proveïdors i clients per sobre de lesfronteres nacionals. En un recent treball europeus’evidencia el paper de les relacions empresarialsmés enllà de les habituals en proveïdors i clients.Aquest aspecte és percebut per les empresesamb un fort impacte en la seva competitivitat.20

Els processos productius es descentralitzen,donant lloc a xarxes globals de producció, a l’es-pecialització en etapes o en activitats del procésproductiu, que s’intercanvien físicament o elec-trònicament, com s’analitza en les seccionssegüents. Cal destacar el paper cada cop mésimportant dels serveis en la configuració de xar-xes globals, l’aparició de xarxes globals d’innova-

19. Estimacions deMckinsey GlobalInstitute.

20. Schmiemann,Manfred, Eurostat2007, Industry,Trade and services,Statistics in focus57/2007.


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 43



odel de negoci

21. Zygmunt Bauman,Relationshipscommunity ornetwork.CIFSFuture Orientation2007.

22. The EconomistIntelligence Unit2007, Sharing the idea, theemergence ofglobal innovation.

ció i el seu caràcter més social, així com el papercada cop més important que juguen les TICtambé en l’articulació de les xarxes de producció,en la coordinació del procés productiu, tramesade resultats, etc., amb major efectivitat i qualitat,ampliant els serveis traded i consolidant les xar-xes de treball, producció i innovació.

La nova dimensió social que està vivint Internet,sovint anomenada Web 2.0, amb l’aparició denous aplicatius, i una nova generació d’usuarisamb el desig de compartir coneixement permetconformar grups de xarxes locals i internacionalsamb objectius i interessos comuns en poqueshores, al marge dels jugadors coneguts i organit-zacions «oficials». Les eines van des de telèfonsmòbils, wikis, blocs, missatgeria instantània, VoIPi podcasts. De fet, la Web 2.0 ha crescut expo-nencialment. Com a mínim, hi ha 55 milions deblocs; de fet se’n crea un cada 7 segons, i unapetita proporció estan dedicats a productes i ser-veis. En positiu i en negatiu, un petit percentatgede 55 milions és una força important, i genera unpoderós grup d’opinió. De fet, s’espera que elspropers anys cada empresa i organització dequalsevol dimensió tingui el seu propi panel d’u-suaris ben organitzats, participant i discutintsobre els productes, anuncis, inversions, resul-tats, serveis, i també innovació.

Aquesta tendència està fortament connectadaamb el desenvolupament d’altres tendències,digitalització, globalització, individualització, crei-xent prosperitat i comercialització, innovaciósocial i immaterialització.

El valor d’una xarxa creix exponencialment ambel nombre de membres que hi participen. Elscanvis en la societat en xarxa no s’esdevenen deforma lineal com ho fan en la societat industrial, iaixò vol dir que els canvis que necessitavendècades en el passat ara succeeixen significati-vament més de pressa.

L’organització en xarxa afecta, a la vegada, eldesenvolupament tecnològic social i econòmic, iper tant estem veient només el principi. El ràpidpotencial de desenvolupament de la societat enxarxa implica per a l’empresa, d’una banda, que potexpansionar-se ràpidament i, de l’altra, que qual-sevol indústria pot quedar-se fora del mercat enpoc temps.

Les xarxes poden eliminar jerarquies i crear novesestructures socials obertes i descentralitzades perl’efecte aplanador de les TIC. Però també lanecessitat de gestionar la complexitat global potplantejar necessitats a escala global, concentraciói jerarquització. Les xarxes desafien el pensament iles institucions tradicionals, les persones partici-pen en xarxes molt diferents a les del passat.Citant el sociòleg Zygmunt Bauman en una recententrevista,21 ja no es depèn de l’Estat o d’altresinstitucions socials per assegurar oportunitatsd’autorealització, i professió i identitat estan lliga-des fortament. Amb el creixent individualisme, laidea de comunitat, de compartir interessos, valors,condicions de vida, solidaritat i identitat col·lectivaes transforma en la idea de xarxa, que no té undenominador comú i que es basa en la identitatindividual, que no té contingut ètic, i és funcional.

9. Innovació social a l’alça

Hi ha senyals significatius que constaten l’inicid’una nova onada d’innovació social: el cost i lacomplexitat creixent de la innovació, el ràpid des-envolupament d’habilitats i experiències en mer-cats emergents, el creixent offshoring en aquestspaïsos amb costos laborals baixos amb millora dela qualitat d’infraestructures i del treball, generantxarxes globals. En un treball recent, l’Índia, elsEstats Units i la Xina destaquen com a destina-cions preferents per a l’offshoring de R+D en elspropers anys.22 També cal constatar la necessitatcreixent d’obrir el procés d’innovació a diferentspartners, universitats, clients, proveïdors, socisestratègics, i la creixent orientació estratègica afocalitzar el procés d’innovació en el client, ambempreses i organitzacions que cada cop tenenmés una base de clients globals, que fa de les xar-xes d’innovació global un nou model en creixe-ment. Altres enfocaments de la innovació com aprocés social el fan convergir amb la responsabili-tat social corporativa. De moment, no són gairesles empreses que han evolucionat de la responsa-bilitat social corporativa a la innovació social corpo-rativa, però es desenvolupen noves iniciatives enaquest sentit: la innovació i la seva aplicació és uncreixent procés social que abasta segments mésamplis de la societat. Cada cop més, les activitatsinnovadores corporatives se centren en la recerca idesenvolupament de necessitats humanes.

2007 COPCA44

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 44



odel de negoci

Avui, la innovació social es categoritza sota dife-rents conceptes: canvis polítics, canvis organitza-cionals, canvis d’actitud, desenvolupament demercats o tecnològic. El darrer inclou, per exemple,molts dels desenvolupaments en TIC, i les novesformes d’utilitzar la telefonia mòbil en les comuni-tats a partir d’Internet com ohmynews.com, wiki-pedia, myspace.com, blocs, Linux, probablementno es descriuen habitualment com a innovaciósocial.

La innovació social pren força, d’una banda, per-què en el present i en el futur estem davant gransreptes que generen aquesta necessitat per a lainnovació social, tant des del punt de vistacomercial, com des del punt de vista social. Rep-tes relacionats amb integració, envelliment de lapoblació, malalties cròniques, malalties relaciona-des amb l’estrès, l’equilibri entre treball i família,creixents desigualtats. En el mercat, l’empresas’orienta cada cop més al voltant de la innovaciósocial, amb un creixent paper de clients, mitjansde comunicació, societat i treballadors. Tot i queels canvis no arribaran tant ràpid com els que esderiven d’altres tendències, ara es comença a serconscient del que és la innovació social i de comes pot desenvolupar en la pràctica.

L’empresa sempre ha tingut un rol significatiu enel creixement social i la innovació, però com anorma els esforços es dirigeixen a generar bene-ficis amb el desenvolupament de nous produc-tes, processos i mercats.

Diverses empreses han fet un primer pas a unaaproximació més estratègica en termes d’innova-ció social. D’una banda, el seu procés d’innova-ció ha esdevingut més social, fent partícips unmajor nombre d’agents. I per altra banda, tambéha sigut el seu rol social, la responsabilitat socialcorporativa, el que les ha fet més innovadores. Enaquest sentit, també hi ha detractors que matisenl’enfocament de la innovació cap a un procéssocial, i que opinen que la innovació i el canvidepenen àmpliament de l’individu que té una ideaen primer lloc, o, amb altres paraules, que el mónnecessita individus que plantegin les preguntesadients, perquè col·lectivament puguin ser con-testades.23

Les empreses, de forma creixent, ofereixen ser-veis i experiències, per a les quals la implicació i

el feedback del client són part del producte, i finsi tot quan es produeixen i s’ofereixen productesfísics, hi ha una part molt important de servei. Nosón les habilitats tecnològiques i les patents del’empresa el que determina l’èxit comercial, sinóla seva habilitat per entendre i servir les neces-sitats dels usuaris, i ho pot fer amb un diàlegcontinu amb usuaris i clients. Certament, desen-volupaments en ciència i tecnologia proveeixennoves oportunitats, que s’afegeixen al procés,però el desenvolupament d’una necessitat actuatambé influenciant el desenvolupament tecnolò-gic i científic.

La responsabilitat social corporativa ha esdevin-gut part del vocabulari de moltes empreses, i pera algunes, sobretot les més grans, el compromíssocial té la mateixa importància que la informaciófinancera i mediambiental en els seus informesanuals. També els consumidors estan més preo-cupats per l’impacte social, perquè els treballadorses volen identificar amb valors de l’empresa, i elsnous mitjans de comunicació també han contri-buït a una major transparència. La competènciaés global i els consumidors poden trobar fàcil-ment alternatives. A la vegada, els mitjans decomunicació, polítics i institucions han esdevin-gut més exigents davant del comportamentempresarial.24

En el canvi de la CSR a la innovació social corpo-rativa (CSI), esdevé important, d’una banda, lafocalització en oportunitats de negoci, en comp-tes de control de riscos, i per l’altra la importàn-cia d’aliances i acords de col·laboració. La CSIpot esdevenir un factor determinant a llarg termi-ni en la configuració social. Conté un importantpotencial que ni les empreses ni la societat podenignorar o deixar que esdevinguin accidentalment.En el futur, el creixement social i la innovaciósocial esdevindran un element estratègic.

Hi ha diferents exemples en innovació social. Elque ja s’ha comentat dels ordinadors a 100dòlars o el del premi Nobel de la pau MuhammedYunus, fundador del Grameen Bank. DHL, alPakistan, en comptes de contribuir monetària-ment a organitzacions d’ajuda va assumir lesactivitats logístiques de transport i la distribuciódels subministraments d’emergència. El principalproducte d’Aresa, empresa biotecnològica, ésRedDetect, una planta genèticament modificada

23. www.nowand-next.com.

24. Informe anual2006: Tendènciesde futur i novesrealitats.Observatori deMercats Exteriors.«10 tendènciesclau».


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 45



odel de negoci

25. Arie de Geus a Don’t stopthinking abouttomorrow, CIFS,Copenhaguen2006.

26. Alvin Toffler,«RevolutionaryWealth» 2006.

que passa del color verd al vermell quan estàexposada a explosius. S’utilitza on hi ha minesterrestres. Per evitar la propagació del materialgenèticament modificat, la planta s’ha esterilitzatperquè no produeixi llavors.

10. Immaterialització del model de negoci

Un nou paradigma econòmic, una nova lògicasocial basada en la creativitat i la innovació, laglobalització del coneixement, del workingpower al brain power, spiky world, integració deles economies emergents també en l’economiadel coneixement, del comerç de béns al comerçd’activitats, creixent pes del comerç de serveis,organització en xarxes, nou «anarquisme» aInternet que s’estén al món real, creixementsocial, innovació social corporativa, capitalsocial, bridging social capital, economia social,capitalisme social... De fet, tot plegat sembladefinir un futur en el qual el benefici no es l’únicobjectiu, on les xarxes tenen més importànciaque mai, on es focalitza en negocis sostenibles,on el creixement personal, l’autorealització i lacreativitat juguen un paper central i marquen ladiferència localment i globalment, on allò imma-terial guanya pes.

Arie de Geus25 creu que el vell capitalisme, com aprincipal sistema econòmic, es dilueix, i basa laseva afirmació en el fet que el factor de producciómés important s’ha anat traslladant de la terra /la propietat al capital, i ara del capital a les perso-nes, al talent i a la creativitat. El capital ha perdutla seva posició dominant i esdevé una commo-dity que ha perdut el seu status, de la mateixamanera que el benefici, en la seva forma tradicio-nal. Incorporant també la visió d’Alvin Toffler, elselements principals del capitalisme (propietat, ca-pital, mercats, conceptes com els diners, la llei del’oferta i la demanda) es desdibuixen. En el seudarrer llibre26 explica que els productes físics imaterials contenen sempre elements immaterials,i els aspectes immaterials de la propietat materiales dupliquen diverses vegades diàriament. El motiués que cada producte depèn, cada cop més,dels resultats de recerca i desenvolupament, de laforma de gestió, de les habilitats humanes, dela creativitat... La propietat en el sistema capita-lista tradicional esdevé cada cop més intangible i

cada cop més difícil de protegir. Toffler apuntaque la conseqüència que el coneixement espugui explotar a la vegada per diferents perso-nes, al contrari que una cadena de muntatge juntamb les noves tecnologies, fan possible l’atacconstant a la protecció tradicional dels dretsimmaterials, propietat intel·lectual, patents i mar-ques en què moltes indústries han basat la sevaexistència. L’estat-nació ja no pot crear nousestàndards, i si un producte funciona en el mer-cat, ràpidament es copia i es ven.

Algunes de les implicacions per als modelsde negoci

1. La part immaterial del valor del mercat de l’em-presa arriba al 100% cada cop més, per a unmajor nombre d’empreses. També les indústriesmanufactureres tradicionals van en aquestadirecció. El 1982 els actius intangibles represen-taven el 32% del valor de mercat de l’empresa;10 anys després era del 62%. Toffler apunta queserà cada cop més difícil als inversors obtenirgaranties a través d’actius materials.

2. Persones i treballadors esdevenen l’actiu mésimportant per a empreses i organitzacions.Creativitat i innovació són l’element central enuna societat accelerada on la longevitat deproductes, mercats i empreses cau significati-vament, i la conseqüència és un major creixe-ment dels actius intangibles.

3. La informació i el coneixement es converteixenen una necessitat constant, i la gestió requereixno tan sols la preocupació per les finances del’empresa, sinó també estar al dia dels proble-mes i desenvolupaments socials, mediambien-tals, polítics, culturals, emocionals i tecnològics.També és un element bàsic de competivitat lacapacitat per comprendre i gestionar les ten-dències de fons, sobre el futur tecnològic, sociali econòmic, així com sobre els mercats. Tambéserà determinant en la supervivència de l’em-presa. Segons Mckynsey, la major accessibilitata la informació i a l’obtenció de coneixementserà l’aspecte que més importància tindrà sobrela rendibilitat de l’empresa i el segon factor, perdarrere de la innovació, que més contribuirà aaccelerar el ritme dels canvis en l’espai empre-sarial global.

2007 COPCA46

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 46



odel de negoci

4. El valor es concentra cada cop més en elsextrems de la cadena de valor (innovació,disseny, desenvolupament de producte, màr-queting i distribució), i els actius immaterialsadquireixen mes rellevància: marques comer-cials, xarxa, know-how, nous models de ne-goci disruptius, etc.

5. Anem cap a un futur on la innovació socialesdevindrà tan important o més que la inno-vació financera o tecnològica. A diferència

del tradicional patrocini, de donacions aorganitzacions benèfiques o responsabilitatsocial, la innovació social corporativa esbasa en un model de negoci que generabeneficis. Avui, un mercat potencial de4.000 milions de persones és a la base de lapiràmide, una nova classe mitjana de 1.200milions de persones en les economies emer-gents el 2030, o una població més gran de60 anys que es triplicarà, fins arribar a 1.900milions de persones.


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 47



odel de negoci

2007 COPCA48

Les estratègies es fan perquè funcionin en el futur.No es preparen estratègies per al passat, a menysque se sigui un marit que torna a casa massa tardo un delinqüent que s’hagi d’enfrontar a la justícia.

La dificultat que presenta el futur és que no exis-teix, per la qual cosa, no és fàcil estudiar unacosa que no existeix. Els historiadors topen ambel mateix escull. Es podria afirmar que aquests iels futuristes treballen en dos aspectes del mateixtema, concretament, el present. Els historiadorstreballen basant-se en unes memòries més omenys fiables, més allò que roman avui dia delpassat. Els futuristes treballen amb la dinàmicadel present i allò que poden vincular-hi, més allòque el passat ens ha ensenyat.

Hi ha moltes raons per estudiar el passat però, demoment, deixaré que els historiadors debatin elsmèrits d’estudiar el passat. Hi ha també moltesraons per treballar amb el futur: és inspirador, perno dir divertit. L’efecte «ajà» que s’experimentaquan, de cop i volta, veus que les coses comencena quadrar pot ser prou estimulant. Això no obstant,la raó decisiva per treballar amb el futur és que seràen el futur quan tindran efecte les decisions i lesestratègies que es prenguin en el present.

Tanmateix, treballar amb el futur és desesperant ialhora inevitable. No es pot estudiar una cosa

que no existeix i no es pot existir sense teniralmenys l’assumpció sobre en quin tipus de futurfuncionaran les decisions i estratègies.

El resultat de treballar amb el futur pot tenir tresaspectes:

� ser conscient d’allò en què s’estan basant lesdecisions i estratègies que es prenen;

� estimular la inspiració esperant que les deci-sions i estratègies preses siguin millors;

� ser capaços de veure quan ens equivoquem;per exemple obtenir un advertiment i, d’aques-ta manera, tenir l’oportunitat de fer-hi algunacosa al respecte.

Al llarg de la història s’han desenvolupat diversesmaneres d’intentar predir el futur. La diferènciabàsica entre gairebé tots els primers intents depredir-lo, sigui mitjançant boles de vidre, lesentranyes d’ocells o la posició dels planetes, i elsmoderns estudis de futurs és que els modernsestudis de futurs reconeixen tant que nosaltresen qualsevol moment donat estem enfrontant-nos a múltiples futurs potencials, com que qual-sevol afirmació sobre el futur s’ha d’argumentarjuntament amb una línia «de ser així...». Els argu-ments, els «si...», són molt importants perquèpermeten veure el més aviat possible quan ensequivoquem.

De les tendències de futur a l’estratègiaempresarial

Johan Peter PaludanDirector The Copenhagen Institute for Futures Studies

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 48



odel de negoci


Tal com ha experimentat el Copenhaguen Institutefor Futures Studies hi ha quatre maneres d’«ata-car» el futur:

� La prognosi s’usa si s’està interessat en eldesenvolupament d’una àrea clarament defini-da i delimitada en un horitzó de temps curt.Aquí s’estudia la situació actual, el seu passathistòric i es fa una prognosi d’allò que la situa-ció podria esdevenir en, per exemple, sismesos. La demografia és una categoria espe-cial situada entre la prognosi i les megatendèn-cies. Afortunadament, la població canvia moltlentament i, per això, pot usualment ser pro-nosticada fins a dates prou llunyanes en elfutur. Per descomptat, les pandèmies o catàs-trofes naturals globals poden causar gran dis-torsió en aquests tipus de prognosi a llarg ter-mini. El futur és incert. D’altra banda, lademografia té unes conseqüències tan àmpliesi de tan llarg abast que normalment es consi-dera una megatendència.

� Megatendències són tendències inercials,grans i vastes que caracteritzen el desenvolu-pament. Són unes tendències tan abastadoresque res ni ningú no es veu influenciat per elles:ni les nacions ni les companyies, ni les organit-zacions, ni els individus. Sempre s’hauria d’in-cloure l’ús de les megatendències si s’està tre-ballant amb canvis en una perspectiva llarga.

� L’anàlisi d’escenaris és un mètode que elsmilitars dels EUA van desenvolupar original-ment durant la II Guerra Mundial. Era utilitzatcom una forma d’imaginar-se el resultat d’unaacció militar amb tots els factors possibles atenir en compte. Bàsicament, el propòsit éscrear unes imatges alternatives, coherents irellevants de com el futur pot esdevenir. Creantmés d’una imatge, la qual cosa seria semblanta una prognosi, s’incrementaria la probabilitatd’haver tingut en compte la majoria de poten-cialitats. Els futuristes han estat utilitzantaquest mètode durant 40 anys i, per tant, elmètode ha estat desenvolupat i perfeccionat.Treballar amb escenaris és una manera de des-envolupar una imatge i obrir la ment a la possi-bilitat de futurs potencials molt diferents.

� Els comodins, finalment, es defineixen comesdeveniments que són extremadament impro-

bables, però que comportarien un munt de con-seqüències si es produïssin. L’11 de setembreja és, avui dia, un comodí clàssic. Els comodinses poden usar quan ja ens hem fet una idea decom creiem que serà el futur. Per provar la vul-nerabilitat es poden usar comodins per explo-rar diversos «que passaria si...».

El Copenhagen Institute for Futures Studies ja fadiversos anys que usa escenaris quan treballaamb companyies en el seu planejament estratè-gic. Com a resultat d’això, hem desenvolupat unconcepte anomenat «processos d’escenarisbasats en el diàleg». Aquest concepte es basa enun diàleg entre futuristes i gent treballant per a lacompanyia. Tot i que pot semblar massa evident,no sempre ha estat així. Quan vam començar atreballar amb escenaris a la dècada de 1980observàvem la companyia, llavors anàvem a casai escrivíem els escenaris que després lliuràvem ala companyia. Aquesta manera de treballar noassegura una transferència de propietat dels futu-ristes a la companyia. El personal de la compa-nyia tendia a dir que els escenaris semblaven moltinteressants i que més endavant se’ls estudiarienmés atentament en el futur. Això normalment nopassava mai. Per la qual cosa, la primera raó pera un procés basat en el diàleg és que és una pre-condició per assolir un resultat. La segona raó ésque els futuristes són sempre amateurs a la com-panyia, comparats amb les persones que conei-xen el seu negoci millor que els futuristes. Noseria intel·ligent no comptar amb el coneixementamb què compta la companyia.

El procés de l’escenari consta de vuit passos:

1. Triar el tema. La franja de temps més comu-na per als escenaris és de 10 anys, un períodeprou llarg perquè sigui probable que algunacosa canviï i prou curt per garantir que la gentno pensi que està entrant en l’esfera de laciència-ficció. No hi ha una regla rígida sobre sihi ha algun tema que s’hagi de seguir en unafranja de temps més curta, i altres en una demés llarga. En aquesta etapa és igualmentimportant dedicar algun temps a la definicióprecisa d’allò que tracta el tema. És el futur pera un producte específic, és per a la companyiaen general? Qualsevol tipus de vaguetat enaquesta qüestió farà que la feina en les etapesposteriors sigui més difícil.

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 49



odel de negoci

2. Obtenir megatendències. L’actual llista demegatendències al CIFS consisteix en 15megatendències. Són tendències com lademografia, la digitalització, la globalització,la individualització, la immaterialització, lademocratització o la comercialització. La idea,en aquesta etapa, és agafar cada megaten-dència i analitzar quines conseqüències podriatenir per a la qüestió estudiada. El propòsit és,en primer lloc, observar tot allò que és prousegur. Això, per descomptat, implica feina, per-què les megatendències, per definició, són ten-dències àmplies. Extreure la connexió entre unamegatendència donada i el tema que es tractapot, d’aquesta manera, requerir alguna anàlisi.

3. Centrar-se en les incerteses. Quan s’hancobert els aspectes més segurs del futur lla-vors és hora de centrar-se en les veritablesincerteses. Aquesta és una etapa central en elprocés de l’escenari. En aquest punt, els par-ticipants s’han de centrar en la qüestió: quèés allò que, d’una banda, és molt importantper al tema (companyia, producte, mercat) i,d’una altra, les incerteses de quina direccióseguirà. Cada incertesa ve en parells: «o bé...o», «de... a». Hi ha d’haver els oposats decada un o un altre: funció o emocions, polarit-zació o equalització, digitalització lenta o ràpi-da. El procés de definir incerteses pot acabarfàcilment amb 10-20 o 50 incerteses. Aques-ta llista es pot reduïr eliminant totes aquellesque no són veritables incerteses, no consti-tueixen realment oposats o no són realmentrellevants per al tema.

4. Determinar les dues incerteses més relle-vants. Triar les dues incerteses més rellevantsés també una etapa molt important, perquèaquesta elecció determinarà els escenaris quees creïn. Per exemple: veritable globalització o«glocalització» (globalització/localització). Elmón acceptarà una globalització contínua entots els fronts, p. ex. l’econòmic, el cultural, elsmitjans de comunicació, els polítics, etc. O la«glocalització» és una millor aposta cap a ladirecció veritable? Això no implica que la glo-balització es detindrà. La globalització, al cap ia la fi, és una megatendència. Això no obstant,implica que la gent voldrà combinar globalitza-ció en alguns aspectes, diríem els béns, i no enaltres, per exemple la immigració. La glocalit-

zació implica així un rol continuat per a l’aspec-te local. Un altre exemple seria: funció o emo-ció. La relació preu/qualitat, serà més impor-tant en el futur (funció), o l’impulsor importanten el consum seran les marques, i els narra-dors (emocions) seran els dominants?

5. Entrecreuar les dues incerteses. Quans’entrecreuen les incerteses es crea unesquelet per als quatre escenaris. Per exem-ple, els que es crearan quan es combini laveritable globalització amb la funció i amb l’e-moció i la glocalització així mateix amb la fun-ció i l’emoció.

6. Establir els escenaris. Ara s’han de desenvolu-par els quatre escenaris que es fan possibles perl’elecció de les dues dimensions d’incertesa mésimportants. Aquí s’ha de crear quatre històriesdiferents i convincents sobre com podria ser elfutur. El millor escenari és un «personatge rodó»que descrigui tots els «factors-PEST»: factorspolítics, econòmics, socials i tècnics per alsescenaris donats. La situació ideal és que cadaescenari sigui tan convincent que molta gentdigui: això sembla més probable.

7. Crear perfils. Cal crear perfils per a cadaescenari en el qual s’esbrini com serà el nostretema (companyia, producte, mercat). Per acada escenari s’investiga quin tipus de desen-volupament empresarial cal, quin tipus de des-envolupament de producte és l’adient, quintipus de desenvolupament de recursos humanses demanarà. En resum, es desenvoluparàuna estratègia adient per a cada escenari. Araja s’ha vist la major part del camí que es recor-re de les tendències a l’estratègia.

8. Escollir l’escenari. La fase final del procés del’escenari és on es tria l’escenari més proba-ble i més desitjat. Es pot ser tan bon actor enuna àrea que es poden impulsar els desenvo-lupaments en una direcció preferida. Si aquestés el cas, primer s’ha d’estar segur de quinadirecció es prefereix. També hom s’ha de con-centrar en quin escenari és més probable. Talvegada tots quatre escenaris siguin proba-bles, però es pot veure que alguns són mésimportants que la resta i, per tant, necessitenuna concentració més acurada pel que fa al’estratègia.

2007 COPCA50

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 50



odel de negoci


Així és com ho veiem al CIFS per ara, però sabemque el canvi és l’únic factor veritablement predic-tible, de manera que també podem canviar depensament mentre transcorre el temps. El queprobablement no canviarà és que l’estratègias’ha de basar en assumpcions sobre quin tipusde futur ha de trobar-se. Probablement, també en

el futur serà important que aquestes assump-cions siguin explícites. No necessàriament per-què siguin correctes, sinó perquè llavors s’estaràmés ben situat si s’està equivocat. En aquestaspecte l’estratègia és com un pressupost. Lesdesviacions no són sempre dolentes, però sí queestà malament si un no sap que s’està desviant.

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 51



odel de negoci

2007 COPCA52

Les nanotecnologies, caracteritzades pel controlde les propietats dels materials i els dispositius enl’escala de la milionèsima de mil·límetre, i la cièn-cia consegüent, la tecnologia i la comercialitzacióque es desenvolupen al seu voltant en el món sónja una realitat. El 2004, els governs, les empresesi els inversors de tot el món van gastar conjunta-ment més de 8,6 milers de milions de dòlars enR+D+i en nanotecnologia. Des que Nikolai Kon-dratieff va publicar la seva teoria de cicles econò-mics «long waves» l’any 1926, quan encara esta-va vigent el cicle de les indústries químiques i del’electricitat, s’han succeït dos cicles més quepodem assignar a l’automòbil i a l’electrònica, i lestecnologies de la informació i de les comunica-cions. La nanotecnologia és una candidata ferma,segons diferents experts, per iniciar un sisè cicleKondratieff, possiblement en combinació amb labiotecnologia. El fet que s’assenyali la nanotecno-logia com un aspirant seriós a liderar aquest cicle,és perquè les aplicacions potencials de la nano-tecnologia es troben en tots els sectors.

Això no obstant, la nanotecnologia és encara a lafrontera entre la realitat científica i les anàlisis deprospectiva a llarg termini, entre els primers resul-tats i les expectatives de futur. S’ha de tenir encompte que amb el terme nanotecnologia no ensreferim a un concepte únic, sinó que es tracta d’unconjunt de tecnologies i enfocaments diferents. Enaquest sentit és convenient analitzar les diferents

aproximacions i desenvolupaments que s’estanestablint en subàrees de la nanotecnologia, comnanomaterials, nanoelectrònica, nanobiotecnolo-gia i nanomedicina o nanoeines o nanodispositius.

S’espera que els nanomaterials tinguin una graninfluència en tots els camps, en els quals el des-envolupament de nous materials sigui actualmentun factor essencial. Això inclou els recobrimentsultraprims, les superfícies actives, així com unanova generació de l’enginyeria química (proces-sos de catàlisi).

La nanotecnologia té el seu major impacte en lestecnologies de la informació i de les comunica-cions, per continuar (o superar) les prediccionsde la llei empírica de Moore, la qual s’ha anatcomplint inexorablement, des de l’aparició delsprimers circuits electrònics integrats en la dècadadels seixanta del segle passat. Així, cada 18 me-sos es va doblant la capacitat d’emmagatzematge(memòria per unitat d’àrea) i la velocitat de pro-cessament dels circuits integrats.

La nanobiotecnologia té la seva àrea d’aportació ala medicina mitjançant nous sistemes de diagnòs-tic, tant a nivell molecular com per tècniques d’i-matge, noves teràpies més selectives i eficients icom a suport tecnològic a la medicina regenerati-va. Alhora, part d’aquests descobriments influirantambé en la indústria agrícola i de l’alimentació.

El potencial de les nanociències i les nanotecnologies

Josep SamitierUniversitat de Barcelona

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 52

Les nanoeines i els nanoinstruments són neces-saris com a part de la instrumentació que per-meti el desenvolupament mateix i l’ús de lesnanotecnologies: nous sistemes de microscòpiai màquines d’ultraprecisió.

A causa d’aquest impacte esperat de la nanotec-nologia és convenient veure els volums de mercatesperats segons diferents fonts. Moltes de lesanàlisis de mercat s’originen a partir de l’any 2000amb un horitzó esperat fins al 2015. La NationalScience Foundation, l’any 2001, va estimar que elmercat mundial per als productes nanotecnològicsseria d’un bilió de dòlars el 2015. És cert quedepenent de la definició de nanotecnologia i laseva contribució al valor final del producte, així comel grau d’optimisme, podem trobar xifres mésmoderades com els 150.000 milions de dòlars el2010 (Mitsubishi Institute, 2002) i els 2,5 bilions dedòlars el 2014 (Lux Research, 2004).

Si ens quedem amb l’evolució dels últims anysper veure com el creixement de la nanotecnolo-gia pot arribar als valors predits tenim que:

En un àmbit concret, com és el de la producció denous fàrmacs, és interessant veure l’evolució pre-vista de la influència de la nanotecnologia i del’impacte en el mercat mundial (vegeu figura 2).

Un cop vistes les perspectives a escala mundial(vegeu la taula 3 de recopilació de dades sobreperspectives econòmiques) és interessant consi-derar la repercussió per àrees geogràfiques.

En aquest sentit és interessant analitzar compa-rativament les dades de la inversió pública delsdiferents països en R+D+i en nanotecnologia,segons dades recollides per la Comissió Euro-pea (2005). En aquest sentit, si ajuntem tota lainversió europea estem a un nivell comparable aldels EUA.



odel de negoci


0% 5% 10% 15% 20% 25%

nanobiotecnologia

nanomaterials

nanodispositius

nanoeines

Creixement mitjà anual entre 2002 i 2006

140

120

100

80

60

40

20

02002 2003 2004 2005 2006

En milers de milions de dòlars

NanobiotecnologiaNanomaterials

NanodispositiusNanoeines

Figura 1. Mercat mundial per als diferents segments de la nanotecnologia

Font: Moradi, 2005

0

5001.0001.5002.0002.5003.0003.5004.0004.5005.000

0

1

2

3

4

6

5

Volu

m d

e m

erca

t (m

ilions

$E

UA

)

Quo

ta d

e m

erca

t (%

)

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Quota de mercat mundialFàrmacs basats en nanotecnologia - volum de mercat

Figura 2. Mercat i quota de mercat mundial per a fàrmacs basats en nanotecnologia

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2004 2006 2008 2010 2012 2014

Resta del mónÀsia/Pacífic

EUAEuropa

Figura 3. Percentatge de vendes globals deproductes, incorporant nanotecnologiasegons àrees geogràfiques

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 53



odel de negoci

2007 COPCA54

Tenint en compte que estem en un sector inci-pient, des del punt de vista del desenvolupa-ment econòmic i industrial, són seguramentinteressants l’anàlisi i les inversions que estanfent les empreses de capital risc. En aquestsentit, el gràfic de la figura 4 mostra que les apli-cacions en «nanobio» concentren més de lameitat de les inversions de capital risc en nano-tecnologies.

És interessant comparar aquest gràfic amb l’ob-tingut quan s’analitzen les empreses actives ja enaquest moment en nanotecnologies, segons sec-tors, així com per la distribució d’empreses i ins-tituts d’investigació en nanotecnologies (dadesde Científica 2003).

Font: Pauli et al. (2003)

Eines4%

Nanobio52%

Materials12%

Dispositius32%

Figura 4. Inversions mundials de capital risc en nanotecnologies

Mercat milmilions Conductes

Productes $ EUA Producte Companyies

Lliuramentde fàrmacs 21 5,4 98 113Biomaterials 8 0,07 9 32Imatgeria en viu 3 0,02 8 15Diagnòsticsin vitro 2 0,78 30 35Implantsactius 1 0,65 5 6Fàrmacs iteràpia 0 0 7 7

Total 35 6,9 157 208

Taula 2. Mercat mundial de la nanomedicina el 2004 segons l’informe de VDI

Font: Comissió Europea, 2005

Taula 1. Inversions públiques en nanotecnologia,en milers d’euros

EUA (Federal) 910.000Japó 750.000Comissió europea 370.000EUA (Estats) 333.300Alemania 293.100França 223.900Corea del Sud 173.300Regne Unit 133.000Xina 83.300Taiwan 75.900Autràlia 62.000Bèlgica 60.000Itàlia 60.000Israel 46.000Holanda 42.300Canadà 37.900Irlanda 33.000Suïssa 18.500Indonèsia 16.700Suècia 15.000Finlàndia 14.500Àustria 13.100Espanya 12.500Mèxic 10.000Nova Zelanda 9.200Dinamarca 8.600Singapur 8.400Noruega 7.000Brasil 5.800Tailàndia 4.200Índia 3.800Malàisia 3.800Romania 3.100Sud-àfrica 1.900Grècia 1.200Polònia 1.000Lituània 1.000Altres 2.800

Total 3.850.000

Font: Segons l’anàlisi feta per Fetch et al. (2003)

Nanoeines25%

Nanobiotecnologia32%

Nanodispositius10% Nanomaterials

33%

Figura 5. Distribució per segments de lesempreses actives en nanotecnologies

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 54



odel de negoci


La situació a Catalunya es pot analitzar a partirde la productivitat científica que s’observa en la

figura en la qual s’aprecia la concentració decentres del CSIC a la comunitat de Madrid i l’e-

Font: Científica, 2003

120

100

80

60

40

20

0

EUAJa

pó

Aleman

ya

Regne

Unit

Xina

Fran

ça

Canad

à

Suïssa

Israe

l

Austrà

lia

Espan

ya

Països

Baix

os

Taiw

an

Suècia

Àustria

Corea

del

Sud

Finlàn

dia

Rússia

Itàlia

Polònia

Figura 6. Distribució per països d’empreses i centres d’investigació actius en nanotecnologia

Madrid 41,8%Catalunya 22,1%Andalusia 6,3%País Basc 5,9%Comunitat Valenciana 5,8%Castella-Lleó 4,0%Galícia 2,6%Aragó 1,9%

Astúries 1,9%Navarra 1,8%Illes Balears 1,4%Illes Canàries 1,8%Castella-La Manxa 0,9%Santander 0,7%Múrcia 0,6%Extremadura 0,5%

CSIC 22,6%Universitat de Barcelona 12,7%Altres 11.7%Universitat Autònoma de Madrid 10,4%Universitat Complutense de Madrid 7,0%Universitat Autònoma de Barcelona 4,9%Universitat del País Basc 3,1%Universitat de València 2,7%

Universitat de Valladolid 2,7%Universitat de Sevilla 2,5%Universitat Politècnica de Madrid 2,3%Universitat Politècnica de Catalunya 1,9%Universitat Pública de Navarra 1,8%Universitat de La Laguna 1,7%Universitat d’Oviedo 1,4%Universitat Carlos III de Madrid 1,4%

Universitat de Santiago de Compostel·la 1,4%Universitat Jaume I 1,3%Universitat de Vigo 1,2%Universitat de Girona 1,2%Universitat Politècnica de València 1,2%Universitat de les Iles Balears 1,1%Universitat de Salamanca 1,1%Universitat de Cadis 0,9%

Figura 7. L’activitat desenvolupada en nanotecnologia pels diversos actors nacionals (acadèmics i empresarials) ha estat quantificada en l’estudi de dues maneres: d’una banda, com un indicador sobre l’existència o no de l’activitat detectada en projectes, patents i xarxestemàtiques; i, de l’altra, mitjançant indicadors percentuals amb els articles i actes de congressos detectats amb INSPEC i Current Contents

Font: CINM Cercle d’Innovació en Microsistemes i Nanotecnologia. El CIMN és una iniciativa conjunta de la Direcció General d’Universitats i Investigació de la Conselleria d’Educació de la Comunitat de Madrid i de l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 55



odel de negoci

2007 COPCA56

levada productivitat científica de les universitatscatalanes.

Des del punt de vista econòmic no hi ha dadesespecífiques per a Catalunya en l’àmbit de lesnanotecnologies, però sí que en alguns sectors

s’està assolint una massa crítica i una presènciainternacional destacada, com és el cas de la nano-medicina o aplicacions de la nanotecnologia a labiomedicina, com mostra el gràfic de la figura 8, elqual mostra on apareixen els clústers més impor-tants dels EUA i Europa en aquest àmbit.

San Francisco

Los Ángeles

Houston

Madrid

Londres

París

Roma

Berlín

EmpresaPrincipal centre d’investigació

EmpresaPrincipal centro de investigación

Figura 8. Clúster en nanomedicina als EUA i Europa. És interessant destacar que, a Catalunya, es visualitzen amb impacte a nivell mundial tant la presència de centres d’investigació (ParcCientífic de Barcelona-Universitat de Barcelona i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, IBEC)així com les empreses. Aquestes estan participant, de forma activa, en els projectes CENITOncnosis per a diagnòstic de Càncer i liderat per Lab. Ferrer Internacional i Nanopharma.

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 56



odel de negoci


2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

14.0

00 (6

)23

.000

(7)

7.00

0 (9

)22

.000

(6)

Nano

mat

erial

s21

.800

(23)

22.9

00 (2

3)24

.200

(23)

25.9

00 (2

3)28

.800

(23)

21.0

00 (9

)13

.000

(14)

800.

000

(4)

340.

000

(5)

Nano

mat

erial

s an

d m

olec

ular a

rchit

ectu

res

13.0

00 (2

2)Ba

sic n

anom

ater

ials

(nan

otub

es, q

uant

um d

ots)

134

(4)

288

(4)

1.30

4 (4

)2.

784

(4)

5.94

7 (4

)12

.892

(4)

Nano

parti

cles

493

(9)

46 (4

)90

0 (9

)Sy

nthe

tic n

anop

artic

les40

.000

(21)

Met

al ox

ide/

met

al na

nopa

rticle

493

(9)

900

(9)

Nano

parti

cles

and

com

posii

tes

12.0

00 (1

2)62

.000

(12)

Carb

on b

lack

3.00

0 (2

0)5,

7 (1

0)Ca

rbon

nan

otub

es14

5 (1

1)1.

500

(17)

Polym

er n

anoc

ompo

sites

320

(21)

300

(10)

1.40

0 (2

1)Po

lymer

disp

ersio

ns15

.000

(21)

Nano

coa

tings

24.0

00 (1

2)40

.000

(12)

81.0

00 (1

2)81

.000

(12)

Nano

surfa

ces

13.0

00 (2

2)

1.60

0 (2

2)La

tera

l nan

ostru

ctur

es13

.000

(12)

48.0

00 (1

2)Na

nom

agne

tic m

ater

ials

and

devic

es4.

300

(9)

12.0

00 (9

)M

icron

ised

subs

tanc

es (v

itam

ines,

pha

rmac

eutic

als)

1.00

0 (2

1)Ae

roge

ls10

.000

(18)

Dend

rimer

s5-

15 (1

0)

Nano

biot

echn

olog

ies3.

300

(23)

4.00

0 (2

3)5.

300

(23)

6.20

0 (2

3)7.

600

(23)

Nano

ena

bled

dru

g de

liver

y26

0 (2

4)42

1 (2

4)73

1 (2

4)1.

146

(24)

1.72

8 (2

4)2.

633

(24)

3.57

8 (2

4)4.

814

(24)

DNA

chip

s1.

000

(23)

1.90

0 (2

3)Pr

otein

Chip

s10

0 (2

3)40

0 (2

3)Co

rona

ry S

tent

s2.

100

(23)

5.30

0 (2

3)

180

(9)

100

(6)

1.00

0 (6

)Na

noto

ols

24.7

00 (2

3)39

.900

(23)

45.9

00 (2

3)53

.000

(23)

61.0

00 (2

3)1.

200

(9)

22.0

00 (5

)3.

000

(6)

Nano

devic

es26

.600

(23)

26.6

00 (2

3)30

.800

(23)

33.6

00 (2

3)37

.300

(23)

6.00

0 (6

)M

easu

rem

ent a

nd a

nalys

is of

nan

ostru

ctur

es2.

000

(12)

9.00

0 (1

2)Na

noan

alytic

s3.

000

(22)

Sem

icond

ucto

r too

ls an

d ins

trum

ents

5.50

0 (1

2)Na

noto

ols,

nan

odev

ices,

nan

obio

tec

73.0

00 (7

)

Taul

a 3.

C

om

pila

cio

ns d

e d

ades

so

bre

mer

cats

mun

dia

ls p

er s

ubàr

ees

de

la n

ano

tecn

olo

gia

, seg

ons

div

erse

s fo

nts

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 57



odel de negoci

2007 COPCA58

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Nano

elect

ronic

s12

.000

(15)

40.0

00 (1

5)76

.000

(15)

300.

000

(5)

Nano

base

d se

mico

nduc

tors

300.

000

(3)

500.

000

(3)

Org

anic

sem

icond

ucto

rs50

0 (2

)Na

no-b

ased

ultr

a ca

pacit

ors

38 (2

)35

5 (2

)Na

nost

orag

e18

.000

(19)

65.7

00 (1

9)Se

nsor

s9

(2)

340

(2)

Nano

inter

med

iates

851

(4)

7.88

8 (4

)37

.890

(4)

160.

750

(4)

442.

020

(4)

741.

864

(4)

Nano

ena

bled

pro

duct

s12

.001

(4)

43.4

55 (4

)11

0.94

4 (4

)34

4.20

4 (4

)96

2.51

1 (4

)1.

818.

126

(4)

Nano

ena

bled

pro

duct

s in

auto

and

aer

ospa

ce8.

500

Auto

mot

ive1.

110

(2)

6.50

0 (2

)Ae

rosp

ace

70.0

00 (5

)Sa

les in

food

and

bev

erag

es s

ecto

r15

0 (1

6)86

0 (1

6)24

.000

(16)

Text

iles

13.6

00 (2

5)11

5.00

0 (2

5)Ph

arm

aceu

ticals

100

(9)

140

(9)

180.

000

(5)

Chem

ical p

roce

ssing

100.

000

(5)

Healt

hcar

e30

.000

(4)

30.0

00 (5

)Su

stan

aible

proc

esse

s45

.000

(5)

Ultra

pre

cise

surfa

ce p

roce

ssing

3.00

0 (1

2)20

.000

(12)

Taul

a 3.

C

om

pila

cio

ns d

e d

ades

so

bre

mer

cats

mun

dia

ls p

er s

ubàr

ees

de

la n

ano

tecn

olo

gia

, seg

ons

div

erse

s fo

nts

(co

nt.)

(1) h

ttp://

freed

onia.

eone

t.com

/com

icom

s2/s

umm

ary_

0285

-211

08_IT

M(2

) Fro

st&S

ulliva

n 20

02(3

) Alex

ande

r E. B

raun

. cite

d by

Allie

nzG

roup

repo

rt(4

) Lux

Res

earc

h 20

04(5

) NSF

200

1(6

) Dat

amine

tech

nolo

gy re

view

(7) D

euts

che

Bank

200

5(8

) VDI

Com

pany

sur

vey

(9) B

CC 2

002

(10)

SRI

200

2(1

1) M

itsub

ishi R

esea

rch

Inst

itute

200

2(1

2) D

. G. B

ank

2002

(les

dade

s só

n en

eur

os)

(13)

UPI

(14)

III-V

s Re

view

(15)

FTM

Con

sultin

g(1

6) H

elmut

Kais

er C

onsu

ltanc

y, 20

04(1

7) S

teve

nson

, 200

3(1

8) A

spen

sys

tem

s

(19)

Nan

oMar

kets

repo

rt(2

0) R

eute

rs 2

002

(21)

BAS

F 20

02 (le

s da

des

són

en e

uros

)(2

2) V

DI-T

Z 19

98 (le

s da

des

són

en e

uros

)(2

3) F

echt

et a

l., 20

02(2

4) N

anom

arke

ts, V

entu

re D

evelo

pmen

t Ass

ociat

es, 2

005

(25)

Cer

tifica

, 200

6

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 58



odel de negoci


Conclusió

Són evidents les grans expectatives industrialsque l’aplicació de la nanotecnologia té per a sec-tors múltiples, així com l’evolució ràpida que endiferents països europeus està tenint la investiga-ció en nanotecnologies, com una oportunitatinterdisciplinària per a la innovació. La nanotec-nologia es presenta en tots els sectors analitzats,com a l’element clau per a tots aquells productesque requereixin un desenvolupament d’R+Dintensiu i en els quals la reducció de dimensions,pes, materials i consum d’energia presentenavantatges competitius. Sense oblidar els nousàmbits d’aplicació que els nous processos nano-tecnològics permeten afrontar.

Es constata que al país hi ha la massa críticacientífica suficient i prou competitiva com pernodrir el teixit empresarial del nostre país ambdesenvolupaments avançats; tal com ho demos-tren les diferents iniciatives de xarxes (Nanospain,Plataformes Espanyoles de nanomedicina, nano-electrònica, química sostenible, etc.), les reunionscom les trobades Think Thanks del 2004 i 2005,organitzades pels Parcs Científics de Barcelona iMadrid amb l’auspici de la FECYT, així com lesprimeres resolucions de les convocatòries Inge-nio 2010 (projectes CENIT).

Referències

Científica, The Nanotechnology OpportunityReport, edició 2003.

Comissió Europea, Some Figures about Nano-technology R&D in Europe and Beyond, ComissióEuropea, Research DG, desembre de 2005.

Comissió Europea: Nanosciences and Nanotech-nologies: An action plan for Europe for 2005 to2009, Communication, 2005.

Comissió Europea: Towards a European Strategyfor Nanotechnology, Communication, 2004.

Comissió Europea: The economic developmentof nanotechnology. An indicator based analysis2006.

FECHT, H.-J., ILGNER, J., KÖHLER, T., MIETKE, S.,WERNER, M., Nanotechnology Market and Com-pany Report - Finding HiddenPearls, WMtechCenter of Excellence Micro and Nanomaterials,Ulm, 2003.

Lux Research, The Nanotech Report 2004,2004.

Mitsubishi Research Institute 2002, citat perKamei, S., Promoting Japanese style Nanotech-nology Enterprises, 2002.

NanoForum database a <www.nanoforum.org>,2005.

NanoInvestorNews database a <www.nanoin-vestornews.com>, 2005.

PAULL, R., WOLFE, J., HÉBERT, P., SINKULA, M.:Investing in nanotechnology: Nature Biotechno-logy Vol. 21, Núm. 10, p.1145, 2003.

Plataforma española de nanomedicina a<www.nanomedspain.net>.

Verein der Ingenieure - Technologiezentrum (VDI-TZ)Nanotechnologie als wirtschaftlicher Wachstums-markt, Company Survey, 2004.

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 59

CAPÍTOL 1Perspectives i prospectiva: un mapa de referència

2007

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 61

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 62

Quan el president de la Reserva Federal, Ben Ber-nanke, va intentar caracteritzar l’actual etapa d’inte-gració econòmica global —Bernanke (2006)— vatrobar elements comuns a altres èpoques, comcanvis a la tecnologia que facilitaven els transports,les comunicacions i les vies comercials, així com lespolítiques públiques que donaven en general suporta aquests processos, sense deixar d’esmentar ten-sions socials derivades del fet que no tots els sec-tors i grups socials eren afectats per igual i/o s’a-daptaven de la mateixa manera a les noves realitatsi regles del joc. Però també singularitzava algunstrets més específics de l’actual etapa de la globalit-zació, entre els quals de manera destacada l’abasti rapidesa dels canvis. Milers de milions de perso-nes s’han incorporat, realment o potencialment, al’economia global, i ho han fet en poques dècades.Aquestes persones i països formen part activa dexarxes de producció globals en què accedeixen apautes d’especialització i a activitats de creixentnivell de qualificació, en el marc d’uns avenços tec-nològics i científics de gran magnitud, i amb uns flu-xos financers més internacionals que mai.

En la mateixa línia, la figura 1.1 presenta les da-des de l’historiador Angus Maddison (2007), querecull l’informe sobre Perspectives de l’OCDE(2007) per documentar les grans diferències entrel’actual fase d’incorporació a l’economia globalde països com la Xina i l’Índia, en comparacióamb les que va suposar en el seu moment altres

ampliacions, com la d’Amèrica del Nord i l’Euro-pa perifèrica a la segona meitat del segle XIX i lade Japó a mitjans del segle XX. La figura destacacom ara l’increment de persones que operen alsmercats mundials és molt més gran, com tambého és el diferencial de nivells de renda, amb l’im-pacte competitiu i sobre les pautes d’especialit-zació que això pot implicar.


1. Perspectives i prospectiva: un mapa de referència

Font: Maddison (2007)

1870Entrada de

l’Amèrica delNord i l’Europa

perifèrica

1950Entradadel Japó

2000Entrada

de la Xinai l’Índia

250

200

150

100

50

0

Població d’economies que s’integrencom a ràtio de la dels països avançats

Diferencials de PIB per càpita entre leseconomies que s’integren i les avançades

Per

cent

atge

Figura 1.1. Magnitud de la incorporació depersones i de diferencials de nivell devida a tres moments d’incorporació de països a l’economia global

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 63


Els efectes d’aquestes noves realitats desbordenl’àmbit estrictament econòmic o empresarial. El pro-fessor de Princeton Alan Blinder (2006) ha insistiten que la globalització posa en marxa canvis tanamplis sobre la vida i el treball de les persones i lessocietats com els que en el seu moment van su-posar les revolucions agrícola i industrial. Els siste-mes social, polític, educatiu i de valors es podenveure profundament afectats. I la capacitat d’adap-tació —o no— al nou entorn pot marcar diferènciesenormes entre països i societats. Altres autors,com Alvin Toffler, insisteixen en que no es tractanomés de «noves realitats» sinó sobretot de «novesregles del joc», amb nous agents i protagonistes,amb empreses cada vegada amb més facilitat per«multinacionalitzar-se» i economies emergents ambmés presència i voluntat de protagonisme.

Aquest capítol 1 ofereix un resum de les tendèn-cies a mitjà termini que poden determinar, a par-tir de la trajectòria fins ara, el futur de l’economiai les societats globals.

1.1. Perspectives a mitjà termini: un mapa

general de referència

A aquesta secció 1.1 presentem algunes de lesperspectives que subministren claus a curt i mitjà

termini per analitzar i interpretar els canvis enmarxa. Alguns estudis recents proporcionenpunts de partida amb voluntat sistemàtica.

Així, el Banc Mundial dedica el seu Global Econo-mic Prospect 2007 a la Next Wave of Globaliza-tion, i destaca els guanys que estan permetent unmés ampli aprofitament dels recursos mundialspropiciat pels canvis tecnològics i les polítiques demés obertura i inserció internacional d’una granmajoria de països, però es planteja els factors quepoden determinar la continuïtat a les properesdècades d’aquestes dinàmiques, a la vista de les«asimetries» en la distribució dels beneficis de laglobalització, entre països i dins de cada societat,així com altres factors com les noves realitatsdemogràfiques i la pressió sobre els recursosnaturals d’un procés de creixement global. ElBanc Mundial ofereix en aquesta publicació pro-jeccions o escenaris que van fins al 2030.

També en una línia similar, diverses publicacionsdel Deutsche Bank Research, entre les quals lade Stephan Bergheim Global Growth Centres2020 - Challenges and choices for Europeanpolicymakers, avaluen com els drivers del creixe-ment del PIB (creixement de la població, inversió,capital humà, obertura) poden ser conformatsper diverses tendències —agrupats en catego-ries que van des de les de «individu i societat» a

2007 COPCA64

Feina i societat

Les urbanitzacions creixen

La migració laboral augmenta

Les trajectòries professionals i els entorns laborals són més flexibles

La dona està més consideradaa la feina

Restricció de creixement

Les possibilitats de desavinencessocials augmenten

Les amenaces de terrorismeinternacional creixen

Virtualització de procés a les xarxes

Els vincles entre les persones i lesmàquines s’enforteixen

Les xarxes electròniques sónomnipresents i funcionen millor

Virtualització de processosorganitzatius i de mercat

Treball en xarxa globalen els negocis i la política

Els serveis intensius en coneixementtenen més importància

Cada vegada més els serveistravessen fronteres

Els mercats es liberalitzena escala nacional

Les empreses transnacionalsadquireixen una importància creixent

Les institucions mundials tenenmés influència

Més esperança de vida

Cooperació econòmica regional i intensitat d’integració

Més comerç en drets i licències de propietat intel·lectual

Creix el sector sanitari

La població s’envelleix

Conquesta d’estructuresmés petites

La biotecnologia passa a ser una àrea de creixement central

La micro i la nanotecnologia esdevenen camps d’innovació importants

Els recursos naturals són més escassos

L’individu i la societat Institucions i política

Innovació i Tecnologia Tendència clúster

Recursos naturals Formes d'organització i mercats

Figura 1.2. Mapa de tendències del Deutsche Bank Research

Font: Bergheim, Deutsche Bank Research (2006)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 64


«institucions i entorn polític» passant per «formesorganitzacionals i mercats», «innovació i tecnolo-gia» i «recursos naturals»— que poden portar adinàmiques que, més enllà de la uniformització,poden convertir determinats llocs en centres decreixement més pròspers que d’altres. Fent refe-rència a la polèmica arran del títol del llibre deThomas Friedman La terra és plana, s’abunda encom la globalització pot portar també des dediversos punts de vista a un spiky world en què

el talent, la creativitat o el dinamisme es concen-trin a determinats centres. La figura 1.2 recull elprincipal quadre-resum de tendències segonsaquesta línia d’anàlisi.

L’edició 2007 de l’Anuari del Centre de Competi-tivitat Mundial de l’escola de negocis IMD inclouel «mapa de carreteres» de la competitivitat2007-2050 elaborat per Stéphane Garelli —i quees recull a la figura 1.3— en que ubica els princi-


31. La Xina, l’Índiai Rússia com a potènciestecnològiques

26. De la mà d’obrabarata a la forçaintel·lectual barata

1. Dèficit de la balançacomercial dels Estats Units

2. Dèficit del pressupostdels Estats Units

3. El preudel petrolisuperaels 60 $

4. Incrementa la demanda de matèries primeres

5. La Xina i l’Índiaexcedeixen el consumde matèries primeres

6. El deute interndels Estats Unitsexplota

7. Reservesde monedaestrangera

8. Mercat hipotecaridels Estats Unitsen risc

9. Explosió de la bombolladels béns immobles

10. El dòlar nord-americàs’afebleix gradualment

11. Els sistemesfinancers asiàticssón de qualitatinferior a la normal

12. Nous atractiuper a Àfrica

13. Les empresesdel Sud compren

14. Calen més gerentsa tot arreu

15. Proteccionismea l’alça

16. El deute familiararriba a nivells rècord

17. Rússia torna a jugarun paper al món

18. Una estratègiamediambientalnova per a les empreses

19. Les ciències de la vidai el medi ambientatrauen grans inversions

20. La propietat intel·lectualvs els sistemes oberts

21. El servei i la integraciósón els factors claude la competitivitat

22. Aparició d’una novaclasse mitjana

23. Les diferènciesde les despeseslaborals s’escurcen

24. La productivitats’harmonitzaarreu del món

25. Els impostosde les empresesconvergeixen

27. Urbanitzaciódel món

28. Intensa competènciaentre els sistemesde valors

29. D’un sistema de valorscol·lectius a un sistemade valors individuals

30. Un nou modelempresarialper als pobres

32. Els sistemes de pensionsd'Europa i el Japó en risc

33. Els governs nacionalsestan acorralats

35. Als països occidentalsindustrialitzats, algunespersones rebutgenla mobilitat

36. Les potènciesemergentses fan sentiren les institucionsinternacionals

37. El que és remotes torna irrellevant

38. La divisió tecnològicadesapareix

39. Regressióde la pobresa absoluta

40. El sistema de pensionsxinès en risc

41. Demografia baixaa Europa, el Japó i Rússia

42. L’esperançade vidaaugmenta,i tambéles despeses

43. Atomitzaciódels sistemesde valorsa Occident

44. El canvi climàticafecta els recursoseconòmics

45. Els riscos pandèmicssucceeixenamb més freqüència

34. Les feines de manufactureses redueixen

Imp

acte

Alt

Bai

x

2007 2050Perspectiva temporal

Figura 1.3. «Mapa de carreteres» dels temes de competitivitat global (Garelli-IMD)

Font: IMD (2007)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 65


pals trets amb incidència sobre l’escenari de lacompetitivitat global en dues dimensions: d’unabanda la cronològica, a curt, mitjà i llarg termini,entre l’actualitat i la meitat del segle XXI, i de l’al-tre banda segons la magnitud del seu impactepotencial.

Resumirem a continuació algunes de les pers-pectives a mitjà termini que es deriven de l’actual«generació» d’anàlisi de les realitats i implicacionsde la globalització. Els factors senyalats enaquest resum-introducció s’aprofundeixen en laresta d’aquest Informe anual 2007.

Continuïtat del procés de globalització, consoli-dant-se algunes vessants —i assolint unadimensió que fa que alguns canvis deixin de ser«quantitatius» o incrementals per considerar-seja «qualitatius», començant per la pròpia nocióque la globalització ha vingut per quedar-se i quela competència o la internacionalització ja no ésuna qüestió de «tria»: els sectors traded sóncada vegada més amplis— amb implicacionssobre la vida de les empreses, les persones i lessocietats.

Conformació de «xarxes globals de producció» o«global supply chains», amb relacions entre pro-veïdors i clients per sobre de les fronteres nacio-nals, gràcies a les millores en els transports i les co-municacions, així com a la liberalització de lespolítiques de la majoria de països. Les xarxeselectròniques permeten desplaçar informacions iresultats de feines o tasques amb cada vegadamés qualitat i efectivitat, ampliant l’àmbit de lesactivitats i serveis traded. Tot això implica canvisen les pautes organitzacionals de les empresesd’ampli abast. Això té implicacions pel que fa ales pautes d’especialització, que acaben determi-nant el lloc de cada país o societat a la nova divi-sió internacional del treball i el subsegüent nivellde renda i benestar. Ja no es tracta només d’es-pecialitzar-se en determinats béns o serveis, sinótambé en segments del procés productiu, en tas-ques o activitats que després són objecte d’inter-canvis o trading in tasks.

Això implica una revalorització de la capacitat pergestionar la complexitat global. Les capacitatsdirectives en aquest nous entorns (global teams,global management, corporate governance, etc.)emergeixen com un factor d’avantatges compe-

titius important. La gestió de la complexitattambé revaloritza el paper de la qualitat institucio-nal, entesa com la protecció fiable dels actius idels contractes necessaris per un funcionamentfluid dels negocis.

Aquestes noves formes d’aprofitar les potenciali-tats de la globalització (accés a una global supplylabor, inversions als lloc en que la rendibilitat ésmés alta, fragmentació dels processos de produc-ció per ubicar cada task al lloc en què és méseficient, productiva o rendible, organització de laproducció segons pautes més flexibles, etc.)permeten millores d’eficiència i productivitat agre-gades notables. Són el dividend de la globalització.Però emergeixen també aspectes delicats, entreels quals els associats a les desigualtats en la ca-pacitat, possibilitat o disposició a adaptar-se a lesnoves oportunitats, realitats i regles del joc. Aixòpot portar a conflictes o «friccions socials».

Altres riscos deriven de determinats desequilibrisque han anat emergint. En l’àmbit financer, elsdesequilibris externs i les noves pautes de finança-ment internacional (en què els Estats Units i altrespaïsos avançats són els principals importadorsnets de capitals, i els països asiàtics i els exporta-dors de petroli els principals exportadors nets)susciten polèmica sobre la seva desitjabilitat i sos-tenibilitat. Els desequilibris en els mercats hipote-caris i immobiliaris i el seu eventual «contagi» a lesborses internacionals —algunes de les quals sónperiòdicament posades sota sospita de «sobreva-loració»— també és objecte de preocupació, aixícom comportaments d’endeutament derivat d’unexcés de «gana pel risc» de determinats opera-dors als mercats financers internacionals.

Les dinàmiques comercials, empresarials i finance-res mostren un paper creixent dels països emer-gents, especialment de la Xina i l’Índia, i també, endeterminats aspectes, de Rússia, el Brasil i Sud-àfrica. El paper més actiu en les onades de fusionsi adquisicions internacionals —per conformar cadavegada més autèntiques «empreses globals»—d’empreses amb base a aquests països és objec-te de preocupació, política i mediàtica, quan impli-quen empreses o activitats emblemàtiques o«estratègiques» de països avançats. Les estratè-gies més actives en la utilització per part d’aquestspaïsos emergents del seu gran volum de reservess’afegeix també a la preocupació de com es va

2007 COPCA66

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 66


traduint en més poder empresarial i polític l’emer-gència comercial i competitiva d’aquests països.Aquesta dinàmica fa aflorar comportamentsdefensius, amb amenaces proteccionistes quedificulten concloure acords comercials multilaterals(Ronda Doha), revitalitzen acords regionals —enllocde multilaterals— amb la incorporació de la Xina iÀsia Pacífic i del Sud amb més intensitat a aques-ta dinàmica, i fan aflorar també un proteccionismeen els àmbits de les inversions estrangeres ambriscos d’esdevenir conflictes polítics. Les reformesiniciades amb molta prudència a l’FMI (i sensepassar encara de propostes a altres organismessupranacionals, com les Nacions Unides) per ade-quar-se a la globalització amb un repartiment delsdrets de vot més adequat a les noves realitats se-nyalitzen la detecció d’un problema cabdal d’articu-lació entre economia i política globals però tambéevidencien les seves enormes dificultats i tensions.

Guanys d’eficiència agregats, però amb canvisdistributius, amb impacte sobre les tipologies dedemandes econòmiques i sociopolítiques. Elscanvis no es refereixen només a la vessant de laproducció (oferta) sinó que són molt importantsen el consum (demandes, gustos, preferències).

Reducció de la pobresa però tendència a l’incre-ment de les desigualtats, en part per diferènciesen la capacitat o disposició d’adaptació a les no-ves realitats.

Debat sobre l’emergència d’una nova «classemitjana mundial», per la qual aposten tant l’estu-di del Banc Mundial (2007) com les perspectivesGarelli-IMD (2007) amb incorporacions moltimportants de segments de les economies emer-gents i en desenvolupament. Aquesta nova «clas-se mitjana» global pot suposar una font dedemanda mundial —semblant a la que històrica-ment han tingut les classes mitjanes als païsosdesenvolupats— de mercaderies i serveis, peròtindrà noves pautes d’exigència i qualitat.

Aquestes demandes de la classe mitjana conviuenamb les hipòtesis de «polarització» en la distribucióde la renda que preveuen una forta demanda d’ar-ticles de luxe i gamma alta de qualitats —en quèEuropa ha tingut fins ara una posició competitivad’avantatge. Però també s’apunta a una novageneració d’articles low cost: no només les merca-deries i els serveis —sovint importats— que han

originat aquesta denominació, sinó games d’arti-cles adreçats explícitament a les persones depoder adquisitiu reduït també als països emergentsi en desenvolupament: els ordinadors a 100 euros(o dòlars) i els automòbils a 3000 euros/dòlars ensón una manifestació.

Un altre aspecte distributiu fa referència a les qua-lificacions, educatives i laborals. Encara que ambdades absolutes el gruix d’incorporacions a l’ofer-ta de treball global és de persones amb baix nivellde qualificació procedents dels països en desen-volupament, en termes proporcionals l’incrementen quantitat i qualitat de qualificacions superiors ésnotable, especialment a algunes de les economiesemergents amb més vocació i tradició d’apostaper l’educació. Les xifres de titulats universitaris ala Xina, l’Índia, Rússia i altres societats de l’estd’Europa s’apropen a les dels Estats Units i Euro-pa Occidental. Garelli-IMD (2007) associa a aques-ta tendència l’emergència de la Xina, l’Índia (theemerging brain power en la denominació de lasotsdirectora del Centre de Competitivitat MundialIMD) i Rússia com a noves potències també tec-nològiques. La transició d’aquest grup de païsosdes de working power cap a brain power n’és laconseqüència. Les implicacions sobre les pers-pectives laborals i professionals de les personesqualificades dels països ja industrialitzats és undebat obert. Encara que alguns temors inicialsassociats a l’offshoring semblen haver-se reduït—i els estudis tendeixen a mostrar millores agre-gades de productivitat i eficiència capaces decontrarrestar els impactes a curt termini de «méscompetència», com mostren Grossman – Rossi-hansberg (2006) o Amiti-Wei (2006)— també esparla de la transició des d’un escenari de cheapmanpower a un altre de cheap brainpower.

També es important clarificar la divisòria entre lesactivitats o les tasques segons el seu grau de«vulnerabilitat» o «dependència» enfront de can-vis globals. Les distincions entre tasques rutinà-ries o creatives, codificables o no codificables, essuperposen a les associades només al grau dequalificació. Es revaloritzen el talent i la creativitat,en un sentit ampli que no inclou només la capa-citat d’innovació científica i tecnològica sinótambé la capacitat de detectar i anticipar-se anoves preferències, demandes o necessitats. Lesrevaloritzades tasques o activitats no només «sal-vaguarden» la competitivitat sinó que sovint són


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 67


intrínsecament més creatives i vitalment satisfac-tòries. Es podria dir, parafrasejant una cita deJohn Maynard Keynes, que es tracta de fer com-patible la capacitat per competir amb la capacitatper «gaudir de la vida».

Altres canvis socials, amb fortes implicacions sobreles pautes de consum, les finances públiques i lesd’estalvi, inversió i productivitat, són els derivats dela demografia. L’envelliment de la població als paï-sos avançats i alguns emergents —com la Xina— ila reducció de la natalitat —encara que amb unaincorporació encara massiva de joves als mercatslaborals a les economies emergents i en desenvo-lupament— tenen implicacions de tota mena. L’im-pacte d’aquests canvis sobre les pautes dedemanda de béns i serveis seran importants i, en elcas de l’envelliment, les pressions sobre els siste-mes de pensions i altres despeses com les sanità-ries o de dependència també seran notables, ambincidència, als països del nostre entorn, sobre lesfinances públiques. Aquesta dinàmica reforça lesdemandes d’avenços en ciències de la vida (bio-medicina, aplicacions de les nanociències, etc.), amés del paper dels sectors de la salut i les aten-cions (lleure inclòs) a les persones d’edat. La Xinatambé afronta problemes d’aquest tipus. L’ex-pressió referida als països en desenvolupamentque necessiten «to get rich before getting older»és una crua descripció d’aquesta vessant.

Altres canvis socials impliquen sistemes o escalesde valors, inclosa la creixent preocupació ambien-tal que els debats sobre el canvi climàtic han acce-lerat en importants segment de l’opinió pública.Més enllà del debat, de vegades científic, sovintinteressat, respecte a la magnitud i timing dels pro-blemes i de les seves eventuals solucions, la sensi-bilització respecte a aquest tema requerirà ajustosa les empreses i al conjunt de la societat. També lacreixent urbanització, especialment als païsosemergents i en desenvolupament (cal recordar quede les 21 megalòpolis —de més de 10 milionsd’habitants actuals— només 4 estan a païsosavançats) amb noves demandes de béns i serveis,des de l’aigua fins al transport... i els problemesmediambientals associats (DB Research, 2007).

Però els ràpids canvis de la globalització impli-quen també debats més de fons. Per exemple,entre els valors individuals i els socials o col·lec-tius, contraposició que de manera simplificada

s’utilitza de vegades per comparar els modelsoccidentals i els asiàtics. La figura 1.3 recull l’ex-pressió «intensa competència entre sistemes devalors», que implica no només l’anterior contra-posició —i un eventual nou «equilibri» entre indi-vidualitat i valors col·lectius— sinó també d’altrescom la dialèctica entre el paradigma de «hardwork, get rich» i el d’«equilibri entre feina i qualitatde vida». Una altra complicació pot derivar de l’a-nomenada «atomització del sistema de valors» aoccident, (Garelli-IMD, 2007) com a conseqüèn-cia d’una més gran heterogeneïtat associada al’evolució de la distribució de la renda i les qualifi-cacions, els fluxos migratoris, les capacitats ohabilitats diferencials de resposta al nou entorn,etc. Aquestes eventuals dinàmiques poden difi-cultar, segons aquesta argumentació, el compro-mís amb valors comuns, amb objectius compar-tits, fent més important el revaloritzat paper delcapital social com a forma d’articular o «teixir»interessos comuns entre els membres d’unasocietat. Especialment important són les modali-tats de l’anomenat bridging social capital que«estableix ponts» entre diferents col·lectius reduintels efectes negatius de l’atomització de valors.

1.2. Present i futur de l’economia global

i el seu entorn

La secció anterior ha presentat un mapa de refe-rència de les perspectives del món global.Aquesta secció 1.2 concreta alguns dels tretsmés significatius tant del present —amb lanecessària perspectiva històrica explicativa—com del futur a curt i mitjà termini.

Els primers 5 epígrafs tracten d’aspectes mésestrictament econòmics i empresarials, queinclouen les tendències i perspectives en produc-ció i comerç mundials, el paper relatiu de leseconomies avançades i les emergents i en desen-volupament, les dinàmiques i ritmes d’aproxima-ció o catch up que poden incidir en les possibili-tats i posicions competitives de cada país o grupde països, els avanços de la globalització finan-cera, i la qüestió central de la conformació dexarxes globals de producció la inserció en lesquals esdevé un repte i una oportunitat per a lacompetitivitat dels sectors, activitats o tasquesque es desenvolupin a cada país o societat.

2007 COPCA68

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 68


Els darrers 4 epígrafs incorporen dimensionsmés enllà de les estrictament econòmiques, comles socials (distribució de les rendes, demografia,envelliment, nova joventut, etc.) i les referides a laqualitat institucional, a més d’una referència breual debat sobre els límits mediambientals al crei-xement.

1.2.1. Expansió en l’activitat i el comerç mundials

Malgrat la prolongació del cicle expansiu de l’e-conomia mundial, i malgrat les fragilitats i amena-ces prou conegudes, algunes de les quals escomenten més endavant, les anàlisi de perspec-tiva continuen en promig mantenint escenarispositius. Així el World Economic Outlook de l’FMI(abril 2007) combina a la figura 1.4 les dades desdel 1970 amb projeccions a 5 anys vista —fins al2012—. En el cas del PIB per càpita mundial lesprojeccions es mantenen per sobre de la tendèn-cia de les darreres dècades (mostrada a la figura)malgrat una certa «suavització» del creixement.Les perspectives de les Nacions Unides (2007)tenen el mateix tarannà.

Per la seva banda, més a mitjà-llarg termini, l’es-tudi del Banc Mundial Global Economic Pros-pects 2007: managing the next wave of Globa-lization (Banc Mundial, 2007) formula uns

escenaris fins a 2030 que, en el cas «central»(entre optimisme i pessimisme) preveu que laproducció mundial podria passar entre 2005 i2030 de 35 bilions de dòlars a 72 milions (apreus i tipus de canvi de mercat constants, és adir, en termes reals), la qual cosa implica un crei-xement mitjà de l’economia mundial del 3%anual, que seria del 2,5% pels països de «rendaalta» (segons la classificació del mateix BancMundial) i del 4,2% pel països emergents i endesenvolupament. La figura 1.5 mostra gràfica-ment l’evolució del conjunt del PIB mundial pre-vista, així com el pes creixent de les economiesemergents i en desenvolupament, que passa-rien de representar el 23% de la producció mun-dial el 2005 a ser el 33% el 2030.

Cal tenir en compte, a l’hora d’interpretar lesdades, que si els càlculs es fan en termes de pari-tat del poder adquisitiu (prenent en consideracióels diferencials del cost de la vida) el pes sobre elvalor de la producció mundial de les economiesemergents i en desenvolupament es força méselevat, com es documenta més endavant.

Respecte al comerç internacional, pel que fa amercaderies, la figura 1.6 recull les dades de l’Or-ganització Mundial del Comerç (2007) que mos-tren un creixement del 8% (en termes reals, jaque en termes nominals seria del 15%), que torna


6

5

4

3

2

1

0

-11970 75 80 85 90 95 2000 05 10

16

12

8

4

0

-41970 75 80 85 90 95 2000 05 10

PIB per càpita mundial

Tendència,1970-2006

Tendència,1970-2006

Volum del comerç mundial(béns i serveis)

Figura 1.4. PIB per càpita i volum del comerç mundial (1970-2012)

Font: FMI (2007a)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 69


a superar el creixement del PIB. La figura 1.6també recull la tendència dels darrers 10 anys delcreixement del PIB i de les exportacions, docu-mentant la sistemàtica dinàmica exportadora persobre de la variació del PIB, que es pot interpre-tar tant en termes de l’elevada sensibilitat (elasti-citat) del comerç internacional respecte a la pro-

ducció, com en termes del paper del comerçexterior com a «motor» o factor d’impuls delscreixement econòmic.

Pel que fa al futur del comerç mundial, malgratque les previsions de l’FMI suggereixen tambéuna certa suavització respecte als elevats nivellsassolits els darrers anys (en alguna mesura coma cautela enfront de dificultats de les negocia-cions comercials multilaterals com la RondaDoha, amb els riscos de noves «temptacions pro-teccionistes», però també en alguna mesura coma resultats estadístics d’una certa consolidacióde la global sharing production que es comentaal llarg d’aquest Informe), les projeccions delBanc Mundial continuen mostrant una continuïtatdel procés mitjançant el qual el comerç mundialha crescut sistemàticament per sobre de la pro-ducció.

Amb una perspectiva a mitjà-llarg termini, la figura1.7 mostra de manera combinada l’evolució de laràtio exportacions/PIB mundial des de 1970 fins al’actualitat així com les projeccions fins a 2030 delmodel de simulació del Banc Mundial. Això impli-caria que el volum de comerç mundial es triplicariaentre 2005 i 2030, i que la ràtio mundial exporta-cions/PIB passaria del 25% al 35%.

2007 COPCA70

80

70

60

50

40

30

20

10

02005 2010 2020 2030

23% 25% 28% 31%

Figura 1.5. Projeccions de creixement del PIBmundial i el pes relatiu dels països dediferent nivell de desenvolupament.(PIB mundial en bilions de dòlarsconstants de 2001; percentatge del PIB mundial de les economiesemergents i en desenvolupament)

Font: Banc Mundial (2007a)

6

5

4

3

2

1

0

-1PIBExportacions de mercaderies

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Mitjanacreixement

del PIB

Mitjana creixementexportacions 1996-2006

Figura 1.6. Taxes percentuals de creixement del PIB i de les exportacions mundials de mercaderies 1996-2006

Font: OMC (2007)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 70


Òbviament, l’altra cara de la moneda de l’evolucióde les exportacions és la correlativa variació del’exposició comercial a les importacions. Defugintqualsevol connotació del comerç internacionalcom a joc de suma zero, les importacions reflec-teixen les pressions competitives de l’economiacada vegada més oberta. La figura 1.8 mostra l’in-dicador d’exposició al comerç presentat per l’OC-DE (2007), definit com el pes de les importacionsde béns i serveis respecte al PIB mundial, i quemostra la clara tendència a l’alça.

Per concloure aquest epígraf té interès presentarevidències sobre la magnitud dels costos comer-cials, transports i comunicacions que han estat

un dels motors dels avanços en la internacionalit-zació i la globalització.

Les figures 1.9.a i 1.9.b resumeixen les dadessobre reducció dels «costos de transacció» ambel format amb què les presenta l’OCDE (2007). Al’esquerra de la figura a es mostra l’evolució desde 1985 dels aranzels mitjans dels països mem-bres de l’OCDE (països desenvolupats) i dels no-OCDE (emergents i en desenvolupament), ambclara tendència a la reducció, amb nivells mésbaixos (en promig) dels països industrialitzats,però amb certes dificultats recents per continuaravançant com a mínim en la reducció multilateralde les mesures de protecció comercial (i ambmés tendència a acords regionals, fins i tot aÀsia) en el marc de les dificultats de completaracords de la Ronda Doha. A la dreta de la figura1.9.a es mostren les dades de Hummels (2006)sobre evolució del cost del transport marítim —elconegut estudi de Levinson xifra la reducció en elcost de l’embarcament per tona gràcies al conte-nidor en el pas de 5,83 dòlars a només 0,158— iaeri des de 1930, amb reduccions molt notables,superades per l’indicador de costos de les comu-nicacions. L’indicador present és el cost d’unatrucada de 3 minuts entre Londres i Nova York,que hauria passat (en termes reals de dòlarsamericans de 2005) de 80 dòlars a 0,23 dòlars.La figura 1.9.b evidencia l’evolució dràstica delcost de processar informació (mesurat pel costper milió d’operacions). La figura està en escalalogarítmica (i això implica que el pendent de lalínia representa la taxa de variació), essent visible


1970 1973 1976 1979 1982 1985 1988 1991 1994 1997 2000 2003

30

25

20

15

0

Figura 1.8. Exposició a les importacions (importacions/PIB mundial), 1970-2005

Font: OCDE (2007)

40

35

30

25

20

15

10

5

0

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

2015

2020

2025

2030

Projecció

Figura 1.7. Evolució de la ràtio mundialexportacions/PIB 1970-2005-2030


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 71


l’impacte dels avenços de les tecnologies de lainformació i comunicació a les darreres dècades.

1.2.2. Pes creixent de les economies emegents...

però amb disparitats

La millora de posicions per part de les economiesemergents i en desenvolupament és recurrent atotes les anàlisis i perspectives, com es desenvo-lupa en el capítol 2. Però també són clares lesdiferències —ja reals i/o potencials— entre diver-sos països o grups de països.

Així la figura 1.10 mostra l’evolució de les taxes decreixement els darrers 25 anys dels tres grupsde països segons la classificació que habitual-ment fa servir el Banc Mundial. Com insisteixaquest organisme, accentuant un dels aspectespositius de la globalització pel desenvolupament,aquestes dades mostrarien com des de finals dela passada dècada els països emergents i endesenvolupament (de rendes mitjanes i baixes)mostrarien un creixement «sistemàticament mésràpid» que els països de renda alta, i això «per pri-mera vegada des de la descolonització» (WorldDevelopment Indicators, 2007).

2007 COPCA72

Aranzels Costos reals del transport i de les comunicacions

Transport marítimTransport aeri de passatgersTrucades internacionals

Països que no són de l’OCDEPaïsos de l’OCDE

1985 1987 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000

30

25

20

15

10

5

0

30

25

20

15

10

5

0

Figura 1.9.a Reducció dels aranzels (1984-2004) i dels costos de transport (marítim i aeri) i de lescomunicacions (1930-2005)

Font: OCDE (2007)

1890 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000

100.000

10.000

100

1

0,01

0,0001

0,000001

0,00000001

Figura 1.9.b Evolució dels costos de processar informació (dòlars de 2005 per milió d’operacions; escala logarítmica)

Font: OCDE (2007)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 72


Per la seva part, la figura 1.11 mostra les variacionsen la distribució del valor de la producció mundial(una vegada efectuats ajustos per corregir diferen-cials de poder adquisitiu) entre 1995 i 2005, períodeen que el PIB mundial hauria crescut un 45%,des de 42 a 61 bilions (europeus, trilions americans)de dòlars en PPP constant. Els països emergents ien desenvolupament haurien passat de representarel 39% del PIB mundial així mesurat al 46%, demanera que, en conjunt, els països de renda eleva-

da cedeixen entre 6 i 7 punts percentuals que són«absorbits» gairebé íntegrament per Àsia del Pacífic,que passa del 13 al 19% del PIB mundial.

La mateixa font dels World Development Indicators(WDI, 2007) presenta un indicador per països decountry performance en què compara les taxes decreixement de cada país amb la mitjana del grup depaïsos que es trobaven en una situació de partidasimilar. Les figures 1.12.a i 1.12.b mostren els resul-


1980 1985 1990 1995 2000 2005

7

6

5

4

3

2

1

0

-1

-2

Renda baixaRenda mitjanaRenda alta

Figura 1.10. Diferencials de taxes de creixement del PIB per càpita 1980-2005

Font: Banc Mundial (2007)

200561,3 bilions de dòlars

199542,3 bilions de dòlars

Àsia de l’est i Pacífic13%

Amèrica Llatinai Carib 8%

Europa iÀsia central 7%

Àsia de l’est i Pacífic19%

Amèrica Llatinai Carib 8%

Europa iÀsia central 7%

Àsia del sud6%

Orient Mitjài Àfrica del nord 3%

Àfrica subsahariana2%

Països derenda alta

60%

Àsia del sud8%

Orient Mitjài Àfrica del nord 3%

Àfrica subsahariana2%


54%

Figura 1.11. Variacions en les participacions a la producció mundial 1995-2005 (en dòlars constants de 2005 ajustats per la paritat de poder adquisitiu)

Font: World Development Indicators (WDI 2007), Banc Mundial (2007)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 73


tats d’aquesta mesura. A la 1.12.a es recullen elsbest performers que més sobrepassen la mitjanadels països similars, mentre que a la 1.12.b aparei-xen els worst performers que presenten diferènciesnegatives significatives respecte al seu grup.

Aquests diferencials de performance han donat lloca molts estudis per esbrinar les diferències (algunselements dels quals apareixen al llarg d’aquestInforme) i en tot cas subministren una informaciócomparativa significativa.

2007 COPCA74

10

8

6

4

2

0

Azerb

adjan

Bòsnia i

Herzeg

ovina

Armèn

ia

Kazak

hstan

Letò

nia Xina

Estònia

Bielor

ússia

Geòrg

ia

Lituà

nia Xad

Moçam

bic

Trinid

ad i T

obag

o

Albània

Vietna

m

Botsw

ana

Cambo

dja

Fede

ració

Russa

Tajik

istan

Hongr

ia

Figura 1.12.a Països amb millor comportament (en taxa de creixement del PIB per càpita) respecte als països semblants, 1995-2005

4

2

0

-2

-4

-6

Hondu

resNigè

riaUru

guai

Madag

asca

r

Rep. c

entre

africa

naHait

íTo

goBur

undi

Gabón

Paragu

ai

Vene

çuela

, R.B

.Cos

ta d’

Ivori

Vanu

atuDjib

outi

Eritrea

Repúb

lica d

el Con

go

Rep. D

em. d

el Con

go

Guinea

-Biss

auZim

babw

eIlle

s Salo

mó

Figura 1.12.b Països amb pitjor comportament (en taxa de creixement del PIB per càpita) respecte als països semblants, 1995-2005

L’alçada en blau clar indica la mitjana dels països amb punt de partida semblant. L’alçada en blau fosc afegeix el diferencial del país en qüestió.

Font: (WDI 2007)

L’alçada en blau clar indica la mitjana dels països amb punt de partida semblant. L’alçada en blau fosc afegeix el diferencial del país en qüestió.

Font: (WDI 2007)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 74


Retorn al passat?

Com a digressió es pot fer una referència altreball d’Angus Maddison de reconstrucció desèries històriques molt llargues d’indicadors de pros-peritat i riquesa. Malgrat el caràcter necessària-ment molt indirecte de moltes estimacions i deles reticències que es podrien expressar, el treballde Maddison és probablement una de les refe-rències més vàlides. La taula 1.1 presenta un delsresultats més notables en termes de l’evolució dela distribució mundial del PIB entre 1700 i 1995.Naturalment crida l’atenció la posició destacadainicial de països com la Xina i l’Índia que avui tor-nen a estar al capdavant del dinamisme en mol-tes estadístiques. A principis del segle XVIII,segons les dades de Maddison, la Xina, l’Índia iEuropa devien tenir posicions similars, però lesdiferències en la incorporació i aprofitament de larevolució industrial al segle XIX van alterar les ten-dències. Això va evidenciar el potencial de lesdiferències tecnològiques i en productivitat peralterar la situació de proporcionalitat entre pobla-ció i PIB. La nova revolució de la globalitzaciópodria portar, des de la perspectiva de les potèn-cies asiàtiques, a un cert «retorn al passat», enquè l’apropament en els nivell tecnològics(accessibles via inversions estrangeres i R+Dpropi) podria disminuir les divergències respectea la proporcionalitat entre demografia i PIB.

El mateix Maddison ha presentat també unes pro-jeccions fins a 2015, que resumeix la taula 1.2. Els

països o grups de països estan ordenats a lataula segons el potencial projectat de creixementdel PIB entre 1995 i 2015 i novament destaquenels diferencials en favor d’Àsia.

Is the world flat or spiky?

Amb una metodologia força diferent, el departa-ment de recerca del Deutsche Bank elabora unesprojeccions o macro trends mitjançant el seumodel Formel-G (Foresight Model for EvaluatingLong-term Growth). La figura recull els resultatsestimats per al període 2006-2020 respecte a lataxa de creixement del PIB i la seva descomposi-ció en població i PIB per càpita. Novament els paï-sos asiàtics copen les primeres posicions, però,en el nostre entorn més proper, cal destacar lesprevisions referides a Turquia, Irlanda i Espanya.

L’enfocament de Bergheim (DBResearch, 2006)ressalta la no-uniformitat del dinamisme, i tracta


Font: Angus Maddison

Taula 1.1. Participacions (%) sobre el PIBmundial 1700-1995

1700 1820 1890 1952 1995

Xina 23,1 32,4 13,2 5,2 10,9Índia 22,6 15,7 11,0 3,8 4,6Japó 4,5 3,0 2,5 3,4 8,4Europa 23,3 26,6 40,3 29,7 23,8Estats Units 0,0 1,8 13,8 28,4 20,9

Font: Angus Maddison

Taula 1.2. Comportament passat i potencial futur de creixement 1952-2015 (taxes anuals mitjanes de variació)

1952-1978 1978-1995 1995-2015

PIB per càpita Població PIB per càpita Població PIB per càpita Població

Xina 2,34 2,02 6,04 1,37 4,5 1,0Àsia dinàmica 3,71 2,36 5,12 1,69 3,5 1,2Índia 1,81 2,16 2,85 2,05 3,5 1,431 altres d’Àsia 1,81 2,35 1,35 2,32 2,0 1,8Japó 6,66 1,11 2,68 0,52 1,3 0,2Estats Units 2,10 1,34 1,47 0,99 1,3 0,232 capitalistes avançats 3,54 0,81 1,55 0,43 1,4 0,344 Amèrica Llatina 2,49 2,68 0,21 2,14 1,5 1,415 Ex URSS 3,15 1,31 -3,49 0,63 2,5 0,112 Europa de l’Est 3,53 0,79 -0,76 0,04 3,0 0,016 Orient Mitjà 4,37 2,78 -1,53 2,89 1,0 2,556 Àfrica 1,79 2,47 -0,71 2,91 1,0 2,5217 Món 2,56 1,91 1,01 1,68 1,73 1,32

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 75


de detectar els growth centers basant-se envariables que inclouen la inversió, el capital humà,la demografia i l’obertura internacional. Desta-quem en aquest sentit la col·laboració a aquestinforme anual de Stefan Bergheim amb l’article:«Global Growth Centres 2020: Challenges andchoices for Europeans» al final d’aquesta secció.

Aquest plantejament il·lustra una de les vessantsdel debat popularitzat per Thomas Friedman sobresi the world is flat, i que ha donat lloc a tot tipus dedescripcions alternatives del que implica la globa-lització. Així Richard Florida destaca com la creati-vitat tendeix a concentrar-se en determinadesubicacions amb capacita per crear, atreure i retenirtalent, de manera que aquest comportament de lacreative class portaria a un spiky world. La matei-xa idea d’uns aprofitaments diferents dels poten-cials de la globalització —per factors «heretats» oper dinàmiques de resposta heterogènies— portaa una manera més moderada de descriure el món,també en contraposició al flat world, parlant deque the world is bumpy.

Aquestes projeccions de diferencials de creixe-ment i dinamisme tenen la seva traducció en lesperspectives sobre presència al comerç mundial a

les properes dècades i ratifiquen la presència crei-xent de les economies emergents i en desenvolu-pament. Per exemple, la figura 1.14 presenta lesprojeccions del Banc Mundial (2007a) pel que fa acomerç mundial (exportacions) fins a 2030 i elpaper creixent de les economies emergents. (A lasecció 3.1 s’ofereixen dades sobre els canvis enles posicions comercials entre 1997 i 2006).

2007 COPCA76

1 Índia 5,52 Malàisia 5,43 Xina 5,24 Tailàndia 4,55 Turquia 4,16 Irlanda 3,87 Indonèsia 3,58 Corea 3,39 Mèxic 3,2

10 Xile 3,111 Estats Units 3,112 Argentina 3,013 Espanya 2,814 Brasil 2,815 Canadà 2,416 França 2,317 Noruega 2,118 Nova Zelanda 2,119 Àustria 2,120 Portugal 2,021 Regne Unit 1,922 Suècia 1,823 Grècia 1,724 Dinamarca 1,725 Itàlia 1,626 Bèlgica 1,527 Alemanya 1,528 Finlàndia 1,329 Països Baixos 1,330 Austràlia 1,331 Japó 1,332 Suissa 0,7

-1 1 3 5

% anual

Rànquing País Creixement PIB

Rússia No hi ha dades per educacióSud-àfrica La sida evita una previsió fiable

PIB per càpitaCreixement població

� Model Formel-G Foresight Modelfor Evaluating Long-Term Growthdel Deutsche Bank Research

� Les economies d’Àsia lideren elrànquing del creixement: Índia,Malàisia i Xina

� Del 2006 al 2020, la mitjana delcreixement anual del PIB entre elspaïsos de la UE-15 va des del'1,3% (Països Baixos) fins al 3,8%(Irlanda)

Figura 1.13. Projeccions creixement PIB i PIB per càpita 2006-2020

Font: Bergheim, Deutsche Bank Research (2006)

80

70

60

50

40

30

20

10

02005 2010 2020 2030

30

25

20

15

10

5

0

Països de renda alta(eix esquerre)

Països en vies dedesenvolupament(eix esquerre)

Països de renda alta (eix dret)Països en vies de desenvolupament (eix dret)

Figura 1.14. Intensificació del comerç exterior2005-2030 i participacions de països


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 76

Centres de creixement global 2020:reptes i oportunitats per als europeus

Stefan BergheimEconomista sèniorDeutsche Bank Research


1. El model es presentaen detall a Bergheim,Stefan (2005):Centres decreixement global2020, Deutche BankResearch, CurrentIssues, disponible awww.dresearch.com/globalgrowth


Durant les properes dècades, l’expansió de leseconomies asiàtiques continuarà essent un delsdesenvolupaments més importants en l’economiaglobal. El Japó va començar la seva ascensiódurant la dècada de 1960, «tigres» com Corea iTaiwan durant els anys setanta, la Xina a principisdels anys vuitanta i l’Índia a principis dels no-ranta. Sembla que la fórmula per a l’èxit econò-mic estigui passant d’un país a l’altre de la regió.Però cal preguntar-se quins són els ingredientsd’aquesta recepta. Continuarà l’expansió de laXina i l’Índia? Per què hi ha països que continuenenrere a Àsia i arreu del món? I quins reptes plan-tegen aquests fets als governs, a les empreses ials individus dels països rics?

Model de previsió per al creixement econòmic

Només una anàlisi acurada i sistemàtica pot pro-porcionar les respostes a aquestes preguntes. ElDeutsche Bank Research (DBR) ha desenvolupatFormel-G, el seu model de previsió per avaluar elcreixement econòmic i, així, proporcionar unaestructura per reflexionar sobre el creixement eco-nòmic a llarg termini i generar previsions per al crei-xement del PIB fins al 2020. El model té tres ves-sants: primer, l’objectiu final és el creixement delPIB, la mesura més rellevant per a l’activitat eco-nòmica en els mercats. Segon, hi ha quatre factors

per al creixement del PIB: el creixement de lapoblació, els canvis en el capital humà, els canvisen l’obertura del comerç i l’acumulació del capitalfísic. I tercer, una anàlisi de tendències d’ampliabast que intenta captar les fissures estructurals.El primer i segon vessants estan vinculats per unaequació economètrica, mentre que el segon i eltercer estan vinculats per un enfocament menysformal però tanmateix sistemàtic.1

Les previsions del model donen suport al punt devista que l’expansió de les economies asiàtiquescontinuarà produint-se durant les properes dèca-des. Del 2006 al 2020, l’Índia serà l’actor principaldels 32 països analitzats. S’espera que el seu PIBcreixi una mitjana del 5,5% anual. El fort creixe-ment de la població de l’1,5% anual, contribueix ala seva impressionant actuació a llarg termini. Ensegon lloc, Malàisia és probable que experimentiun creixement del PIB del 5,4% anual, mentre queel seu PIB per càpita, avui dia, triplica ja el del’Índia. En tercer lloc, la Xina és probable queexperimenti el creixement més alt d’ingressos percàpita, però el lent creixement de la seva poblaciólimita el guany del PIB global al 5,2% anual durant2006-20, segons el Formel-G.

Això no obstant, no totes les economies creixe-ran d’una manera tan forta. A Àsia, Indonèsia ésun exemple d’un país que encara no ha aplicat larecepta per a l’èxit econòmic. El més segur és

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 77


2007 COPCA78

que el 2020 el seu nivell d’ingrés per càpita hauràcaigut darrere del de l’Índia. Els països de l’Amè-rica Llatina tampoc no es trobaran entre els cap-davanters en creixement: el creixement del PIBesperat del 3% significa que perdran terreny enels rànquings internacionals de nivells d’ingres-sos. D’altra banda, també prevaldran diferènciessignificatives entre els països rics: mentre queIrlanda, els EUA i Espanya experimentaran uncreixement del PIB del 3% o més anual, el Japó iSuïssa poden veure només un 1%. La figura 1mostra el rànquing dels 32 països.

Al 2020 continuaran prevalent grans diferències

El 2020 continuarà havent-hi al món diferènciesmolt importants entre països. Hi haurà econo-mies molt riques de creixement ràpid com elsEUA, economies riques de creixement lent com elJapó i Suïssa, i economies pobres amb un creixe-ment extremadament ràpid com l’Índia i econo-mies pobres de creixement lent com Indonèsia. El2020, l’Índia serà encara un país relativamentpobre amb una mitjana del PIB per càpita denomés el 20% del nivell dels EUA (fins i tot en ter-mes de PPA). De totes maneres, aquestes previ-sions no són definitives. Les polítiques econòmi-ques poden influir i ho faran en els resultats.Alguns països aplicaran la recepta per a l’èxitd’una manera més directa que la que normal-ment s’hauria esperat, mentre que alguns altrespoden perdre la seva perspectiva de manera ines-perada.

Les diferències tan importants que hi ha entreels països impliquen que les empreses europe-es han de prendre decisions difícils. Alguns mer-cats poden ser ubicacions de producció atracti-ves avui dia, però un ràpid increment dels souspot acabar amb aquest atractiu els anys vinents.Altres països poden ser només mercats petitsper als productes europeus d’alta qualitat ara,però aconseguir una enorme importància mésendavant. De nou, altres poden experimentar unestancament del seu creixement global d’in-gressos, però encara presentar excel·lentsoportunitats per als productes europeus acausa dels seus alts nivells de renda. Més gene-ralment, l’expansió d’Àsia força totes les com-panyies a tornar a revisar i fixar els seus models

de negocis regularment —o enfrontar-se a sermarginats pels competidors al país mateix o al’estranger.

Explicació de les diferències

El marc Formel-G no només produeix previsionsper al creixement del PIB, sinó que també per-met una anàlisi sistemàtica de les fonts del crei-xement i de les forces i debilitats específiques decada país. Això implica que el model pot ser uti-litzat també com un programa per a les políti-ques econòmiques. Al cap i a la fi, l’èxit econò-mic no cau simplement del cel. Els païsospobres no tenen cap garantia de créixer mésràpidament que els països rics. Si aquest fos elcas, llavors no hi hauria diferències en els nivellsde renda avui dia. Els països pobres poden tenirmés «potencial a l’alça», però la qüestió clau éssi en faran ús, d’aquest potencial. L’èxit econò-mic demana un treball dur i unes decisions polí-tiques correctes, tant als països pobres com alsrics. Aquestes decisions han de ser analitzadesper generar previsions fiables per al creixementdel PIB. Afortunadament per als qui fan les pre-visions de creixement, però malauradament perals qui prenen les decisions polítiques, una granproporció del creixement de la propera dècadadepèn de les decisions que es van prendre famolt de temps.

La demografia és un exemple d’un desenvolupa-ment lent que es pot preveure de manera raona-ble d’aquí a molts anys. Per exemple, la políticad’un sol fill promulgada a la Xina, fa més de duesdècades, implica que cada vegada entraranmenys joves en el mercat laboral els propersanys. Al Japó i en alguns països europeus l’ab-sència de polítiques de protecció a la família haprovocat que els índexs de naixements caiguinper sota d’un nivell de substitució: cada genera-ció només se substitueix en dos terços! Lespoblacions en disminució seran (o continuaransent) una característica del Japó, Suïssa i Itàlia.En aquests països, la immigració no serà prougran per compensar el declivi natural. En con-trast, Malàisia, l’Índia i Mèxic s’espera que expe-rimentin un creixement de població del voltantde l’1,5% anual. La població de l’Índia superaràla de la Xina d’aquí a unes dècades.

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 78



Amb les seves poblacions en conjunt estanca-des o en disminució, els països rics podriendecidir fer millor ús dels recursos laborals exis-tents. Durant les passades dècades, el cas opo-sat va ser el de diversos països europeus: set-manes de treball més curtes, augment de l’atur ijubilacions anticipades van portar a un declivi enels «inputs» laborals. El total d’hores treballadesper càpita va caure gairebé el 10% a Àustria iAlemanya entre 1994 i 2004. Espanya presentaun gran contrast amb un augment d’hores treba-llades per càpita de més del 30%. Ampliar l’edatde jubilació, reduir l’atur, integrar més dones almercat laboral i augmentar la immigració sónopcions per a tots els països rics. De totesmaneres, aquests canvis demanen importantscanvis en la societat que desafien alguns interes-sos creats. Els països que exerceixin aquestesopcions veuran un creixement futur més impor-tant de la seva renda per càpita.

El capital humà és la clau per al creixement

Un segon ingredient de moviment lent en larecepta per a l’èxit econòmic és el capital humà:el cervell humà és una de les principals fonts deriquesa i creixement. Els increments de capitalhumà condueix a un increment dels nivells derenda. El millor criteri disponible és la mitjanad’anys d’educació per càpita del grup d’edat de25 a 64 anys. Les millores en els països rics pro-venen principalment dels índexs de llicenciats uni-versitaris o d’estudis superiors. Malauradament,passen molts anys, fins i tot dècades, abans queles polítiques de canvis que es prenen en el pre-sent arribin a produir un nombre més elevat degraduats superiors en el futur. Per dir-ho d’unaaltra manera, les mancances d’avui de treballa-dors altament qualificats són el resultat dels errorspolítics fets fa una dècada o fins i tot abans.

Igual que en el cas del creixement de població, hiha diferències importants entre països, tant en elnivell com en la taxa de creixement del capitalhumà. Alemanya té un nivell molt alt de 13,5anys, però està experimentant un estancament.Per contra, a l’Índia la mitjana d’escolarització ésde menys de cinc anys, però actualment aug-menta amb rapidesa el nombre de persones quevan a l’escola. A Espanya, la mitjana actual del

nivell d’educació no es troba entre els més alts.Això no obstant, gairebé el 40% dels jovesespanyols es graduen amb estudis superiors a launiversitat, si es compara amb l’índex de gradua-ció del 10% entre els que tenen de 55 a 64 anys.Com a conseqüència d’això, els nous membresque entren al mercat laboral estan molt més beneducats que els que el deixen i el nivell mitjà delcapital humà de la força de treball està augmen-tant ràpidament.

Més capital humà també permet més innovació.Hi ha una alta correlació entre la mitjana d’anysd’educació i la despesa en recerca i desenvolu-pament. Els països pobres, normalment, noinverteixen gaire en investigació, sinó que tendei-xen a copiar les millors pràctiques de l’exterior.

Obertura i bones institucions

Si un país comercia més amb altres països, llavorsla pressió competitiva sobre les empreses i elgovern augmenta, i això porta guanys d’eficiènciai un potencial de producció més elevat. Les institu-cions pobres i que no afavoreixen els negocis sim-plement no són compatibles amb l’accés delsestrangers al mercat obert. Per aquest motiu, l’o-bertura també pot ser utilitzada com a «proxy» pera la qualitat institucional, un concepte que fins i totés més difícil de mesurar que l’obertura. A més, elpaís es pot beneficiar del progrés tecnològic que hiha incorporat en els béns de capital importats i potdur a terme economies d’escala en producció. Espot obtenir més producció amb la mateixa quanti-tat de capital humà.

La millor mesura de l’obertura d’un país estàbasada en el percentatge de les importacions iexportacions respecte al producte interior brut.Això no obstant, només el percentatge decomerç en el PIB no és apropiada, perquè elspaïsos petits comercien de manera natural mésamb l’estranger que els països més grans. Al capi a la fi, les empreses als països grans tenen moltsclients a qui vendre i dels quals aprendre al seupropi país, per la qual cosa tenen menys neces-sitats de mirar cap a l’exterior. Per tant, el DBR,per generar les mesures d’obertura, ajusta laquota de comerç per la dimensió del país ambl’ajuda de l’anàlisi de regressions.

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 79


2007 COPCA80

Durant els anys 2003/04 Alemanya, Bèlgica iHolanda estaven entre les economies més ober-tes del món. Però el que importa per al creixe-ment del PIB és el canvi en l’obertura. Els païsosno estan destinats a romandre tancats i pobresper sempre més. Els països asiàtics com Malài-sia, la Xina i Corea ja estan amb la vista posadaal cap de munt del rànquing d’obertura. La ràpi-da obertura cap a la resta del món durant elspassats anys expliquen gran part del seu èxiteconòmic. Els canvis que estem veient a Àsia iEuropa poden ser un exemple per a altres àreesdel món que encara els han d’assolir, com és elcas de l’Amèrica Llatina.

La mesura d’obertura també és d’ajuda a l’horade detectar els punts relativament dèbils dels paï-sos: per exemple, Finlàndia està menys integradaa l’economia global del que es pot pensar. Laseva participació de comerç en el PIB és gairebéigual a la d’Alemanya, però és una economia moltmés petita. Per descomptat que en aquest cascompta la ubicació, i més en l’economia globalit-zada! Molt més enllà, l’Índia és un país pobre enpart perquè encara està massa tancat i té unesinstitucions que obstaculitzen els negocis, quenomés poden sobreviure rere barreres ben altes.

Capital fixe

El quart i últim ingredient en la recepta de creixe-ment és el capital fixe, l’acumulació de capitalfísic, com ara els edificis i les màquines. La ten-dència de les companyies a invertir en nou capi-tal depèn dels guanys futurs que esperen acon-seguir. Aquests guanys esperats han de sercomparats amb el cost del capital als mercatsfinancers. El boom actual d’inversió a la Xina,amb una inversió valorada en més del 40% delPIB, en part sorgeix dels tipus d’interès molt persota de la taxa de creixement del PIB nominal(una bona aproximació de les expectatives deretorn econòmic). Finalment, aquesta ràpidavelocitat d’acumulació de capital haurà de dismi-nuir, encara que probablement de manera no tanràpida com va fer en les economies dels tigresasiàtics al final de la dècada de 1990.

Als països rics hi ha diferències importants en lestaxes d’inversió i en les taxes d’increment de l’s-tock de capital. El Japó té una taxa d’inversió moltalta, però també una taxa de depreciació elevada.Així, el seu stock de capital està creixent, però len-tament. Un creixement més ràpid de l’stock decapital (en part provinent de la inversió en habitat-ge) es pot veure als EUA i Espanya. Malgrat queés molt difícil que persisteixin les taxes excepcio-nals d’increment dels passats anys, haurien decontinuar relativament altes i expliquen per què elsEUA i Espanya estan entre els països de l’OCDEamb les taxes de creixement del PIB més eleva-des esperades entre 2006 i 2020.

Reptes per als europeus

La integració de les grans economies asiàtiquesdins de l’economia global planteja importantsdesafiaments per als governs, les empreses i elsindividus europeus. Els governs han de garantirque els seus països es beneficien de la globalit-zació permetent les importacions de productesmés barats de l’estranger, però també propor-cionant noves oportunitats als treballadors deles indústries en declivi al seu propi país. Per ferfront a aquests reptes calen mercats laboralsflexibles i un llarg aprenentatge. A més, hauriende fer que les seves economies fossin el mésfortes possible, fomentant un sistema d’innova-ció eficient i mercats financers líquids. Lesempreses han de ser conscients de les ubica-cions més atractives del món, sigui per a lamanufactura intensiva en treball o per a les acti-vitats de recerca d’alta especialització. I els indi-vidus dels països rics han de ser conscients deles oportunitats i els reptes als quals s’enfron-ten. El seu producte pot ser enviat des de laXina en un contenidor de 12 peus o pot éssercodificat en zeros i uns i ser tramès des del’Índia? És llavors que podran explorar diversesoportunitats de feina, que poden incloure fins itot canviar d’indústria o de feina en meitat de laseva vida.

Disposeu de més informació a:www.dbresearch.com/glogalgrowth

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 80



Font: Deutsche Bank Research

1 Índia 5,5

2 Malàisia 5,4

3 Xina 5,2

4 Tailàndia 4,5

5 Turquia 4,1

6 Irlanda 3,8

7 Indonèsia 3,5

8 Corea 3,3

9 Mèxic 3,2

10 Xile 3,1

11 Estats Units 3,1

12 Argentina 3,0

13 Espanya 2,8

14 Brasil 2,8

15 Canadà 2,4

16 França 2,3

17 Noruega 2,1

18 Nova Zelanda 2,1

19 Àustria 2,1

20 Portugal 2,0

21 Regne Unit 1,9

22 Suècia 1,8

23 Grècia 1,7

24 Dinamarca 1,7

25 Itàlia 1,6

26 Bèlgica 1,5

27 Alemanya 1,5

28 Finlàndia 1,3

29 Països Baixos 1,3

30 Austràlia 1,3

31 Japó 1,3

32 Suïssa 0,7

-1 1 3 5

% anual

Rànquing País

Rússia No hi ha dades per a educació

Sud-àfrica La sida evita una previsió fiable

PIB per càpita

Creixementde la població

Creixementdel PIB

Figura 1. Formel-G: Rànquing del creixement del PIB 2006-2020

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 81


2007 COPCA82

Taula 1. Índex de creixement 2006-2020

PIB per càpita Creixement PIB total, previsió del de població model amb tendència

Índia IN 3,93 1,61 5,54Malàisia MY 3,68 1,74 5,43Xina CN 4,39 0,83 5,23Tailàndia TH 3,48 1,01 4,49Turquia TR 2,87 1,20 4,07Irlanda IE 2,69 1,07 3,76Indonèsia ID 2,47 1,01 3,48Corea KR 2,82 0,47 3,29Mèxic MX 1,88 1,33 3,21Xile CL 1,85 1,26 3,11EUA EUA 2,08 1,02 3,10Argentina AR 1,91 1,10 3,01Espanya ES 2,78 0,04 2,82Brasil BR 1,57 1,18 2,76Canadà CA 1,80 0,54 2,36França FR 1,96 0,34 2,30Noruega NO 1,59 0,56 2,15Nova Zelanda NZ 1,48 0,66 2,15Àustria AT 1,92 0,20 2,13Portugal PT 1,95 0,01 1,96Regne Unit GB 1,40 0,45 1,85Suècia SE 1,80 0,01 1,81Grècia GR 1,75 –0,01 1,74Dinamarca DK 1,45 0,27 1,72Itàlia IT 2,02 –0,43 1,59Bèlgica BE 1,51 –0,03 1,49Alemanya DE 1,36 0,11 1,47Finlàndia FI 1,22 0,12 1,34Holanda NL 1,06 0,27 1,33Austràlia AU 0,68 0,65 1,33Japó JP 1,41 –0,10 1,31Suïssa CH 0,98 –0,28 0,70

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 82


1.2.3. Catch up... a ritmes desiguals

Com a conseqüència d’aquestes tendèncieshauria d’emergir un procés en què les econo-mies emergents (liderades per un subconjuntd’economies) estarien en procés d’anar «atra-pant» les economies avançades —l’anomenatcatch up— mitjançant el qual els indicadorseconòmics, com el PIB per càpita i altres derelacionats, com poder adquisitiu, productivitat,consum energètic, pautes de consum, peròtambé salaris i altres costos, etc., dels païsosemergents haurien de «convergir» amb els delsactuals països més avançats. Algunes de lesvessants d’aquest ítems susciten controvèrsiesque poden tenir lectures molt diverses. El catchup tecnològic implicarà canvis encara més radi-cals en les pautes d’especialització internacio-nal? La convergència en costos «alleugerirà» lacompetència sobre els sectors més intensiusen mà d’obra?

La figura 1.15 mostra les projeccions de conver-gència en renda per càpita projectades pel BancMundial. Mostra les perspectives d’apropamental nivell (referència 100) dels països de renda altaper part dels grups de països. Cal destacar elprocés de convergència mitjà (amb l’excepció del’Àfrica subsahariana), les desigualtats en el seuritme entre regions, però també la seva modera-da velocitat.

Encara que, en conjunt, els països emergentssegueixin una trajectòria de catch up, entre el grupde països de renda mitjana i baixa no hi ha lesmateixes evidències de convergència. El BancMundial ofereix l’anàlisi recollida a la figura 1.16.Analitza la correlació entre el nivell de renda percàpita el 1995 i la taxa de creixement 1995-2005dels països de renda baixa i mitjana i mostra com,de mitjana, hi ha una relació lleugerament positiva,és a dir, que els països amb millor posició inicialtendeixen a créixer més ràpid. Això debilita les evi-dències a favor d’una convergència de comporta-ments —com a mínim amb caràcter general— ques’associaria a una correlació negativa entre elsnivells inicials de PIB per càpita i taxa de creixe-ment. En tot cas el procés de catch up es refeririaa un subconjunt de països emergents.

Una forma més concreta i pràctica de visualitzarel procés de catch up per part d’alguns païsosemergents és fer servir dades respecte al graude qualificació de les exportacions, tant demanufactures com de serveis. Aquests indica-dors senyalitzen no només una presència crei-xent quantitativa dels països emergents sinótambé qualitativa. La figura 1.17 presenta lesdades sobre el pes de les exportacions per partde diferents grups d’economies emergents i endesenvolupament de manufactures i serveis con-siderats «qualificats» (segons la classificació quefa servir l’FMI al seu estudi al World Economic


40

35

30

25

20

15

10

5

0Àsia Oriental

i el PacíficÀsia del Sud Europa i Àsia

CentralOrient Mitjà

i Àfricadel Nord

Àfricasubsahariana

Llatinoamèricai el Carib

Països de rendabaixa

i mitjana

200520102015

202020252030

Figura 1.15. Grau de convergència (projeccions) de regions emergents i en desenvolupament amb els nivells dels països avançats (índex respecte al nivell 100 que en cada any seria els dels països de renda alta)


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 83


Outlook d’abril de 2007) en proporció a lesexportacions de les mateixes categories per partde les economies avançades. La tendència mitja-na és ascendent, sobretot per l’impuls de lesexportacions de l’Àsia emergent i de l’Europaemergent del centre i l’est.

També el missatge seleccionat per presentarl’Anuari sobre competitivitat global de l’esco-

la de negocis IMD 2007 ha estat precisamentla «cursa» per apropar-se al lideratge delsEstats Units per part de països desenvolupatsi emergents. La figura 1.18 reprodueix l’enfo-cament «Competitivitat en perspectiva» mit-jançant el càlcul de la magnitud del catch upamb Estats Units de cadascun dels païsosobjecte d’anàlisi per part d’IMD, en el període1997-2007.

2007 COPCA84

100 1.000 10.000 100.000

PIB per càpita, 1995 ($ PPA, Log)

12

8

4

0

-4

-8

Taxa de creixement del PIB per càpita, 1995-2005 (%)

Figura 1.16. Correlació entre nivell de PIB per càpita 1995 i taxa de creixement 1995-2005, països de renda mijana i baixa segons la classificació del Banc Mundial


Com a percentatge de les exportacions d’alta qualificació de les economies avançades

35

30

25

20

15

10

5

01995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

LlatinoamèricaOrient Mitjà i Àfrica

Països en desenvolupamentÀsia en desenvolupamentEuropa emergent

Figura 1.17. Exportacions de manufactures i serveis d’alta qualificació

Font: FMI (2007a)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 84




Per primer cop, el rànquing WCY no només indica les posicions competitives de les nacions el 2007, sinó quetambé indica la seva capacitat de convergir amb el líder (els EUA). Aquestes tendències es basen en el rendimentcompetitiu passat, extret de la base de dades més extensa sobre la competitivitat mundial que, durant duesdècades, l’IMD ha estat creant.

• EUA (1) • Singapur (2) • Hong Kong (3)

• Luxemburg (4) • Dinamarca (5)

• Suïssa (6) • Islàndia (7)

• Països Baixos (8) • Suècia (9)

• Canadà (10) • Àustria (11)• Austràlia (12)

• Noruega (13) • Irlanda (14)

• Xina (15) • Alemanya (16)

• Finlàndia (17) • Taiwan (18)

• Nova Zelanda (19) • Regne Unit (20)

• Israel (21) • Estònia (22)

• Malàisia (23) • Japó (24)

• Bèlgica (25) • Xile (26)

• Índia (27) • França (28)

• Corea (29) • Espanya (30) • Lituània (31)

• República Txeca (32)• Tailàndia (33) República Eslovaca (34) • • Hongria (35) • Grècia (36)

(37) Jordània • Colòmbia (38) •

• Portugal (39) • Eslovènia (40)

• Bulgària (41) • Itàlia (42)

Rússia (43) • • Romania (44)

• Filipines (45) • Ucraïna (46)

• Mèxic (47) • Turquia (48) • Brasil (49) • Sud-àfrica (50) • Argentina (51) • Polònia (52) • Croàcia (53) • Indonèsia (54) • Veneçuela (55)

Rànquing WCY 2007

1) EUA2) Singapur3) Hong Kong4) Luxemburg5) Dinamarca6) Suïssa7) Islàndia8) Països Baixos9) Suècia10) Canadà11) Àustria12) Austràlia13) Noruega14) Irlanda15) Xina16) Alemanya17) Finlàndia18) Taiwan19) Nova Zelanda20) Regne Unit21) Israel22) Estònia23) Malàisia24) Japó25) Bèlgica26) Xile27) Índia28) França29) Corea30) Espanya31) Lituània32) República Txeca33) Tailàndia34) República Eslovaca35) Hongria36) Grècia37) Jordània38) Colòmbia39) Portugal40) Eslovènia41) Bulgària42) Itàlia43) Rússia44) Romania45) Filipines46) Ucraïna47) Mèxic48) Turquia49) Brasil50) Sud-àfrica51) Argentina52) Polònia53) Croàcia54) Indonèsia55) Veneçuela

-4,5% -3,5% -2,5% -1,5% -0.5% 0,5% 1,5% 2,5% 3,5% 4,5%

Qui està convergint i qui està perdent terreny respecte el núm. 1 (els EUA)?

Perdent terreny ConvergintTaxa de creixement anual composta

-4,5% -3,5% -2,5% -1,5% -0,5% 0,5% 1,5% 2,5% 3,5% 4,5%

Figura 1.18. Competitivitat en perspectiva: grau d’apropament als Estats Units 1997-2007

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 85


L’IMD (2007) constata com entre 1997 i 2006 40de les 55 economies analitzades s’haurien apro-pat als indicadors dels Estats Units i només 15estarien «perdent pistonada» en un procés quequalifica, en termes agregats, del big shake up enel poder econòmic i empresarial. Entre els païsosque més terreny guanyen proporcionalment n’hiha alguns que pel baix punt de partida cal inter-pretar amb cautela, com Jordània o Colòmbia,però afloren les dinàmiques de la Xina, Rússia,Estònia, Eslovàquia, l’Índia i Eslovènia. La barrejade països asiàtics i d’Europa del centre i est tornaa aparèixer. També cal assenyalar el diferencial decomportament entre els països de la UE-15. I és

un toc d’atenció les posicions endarrerides enaquests criteris —sempre discutibles— de païsoscom el Brasil, l’Argentina, Turquia o Mèxic.

També catch up dels costos laborals?

Des de la perspectiva de la competitivitat delspaïsos avançats, aquest catch up origina sovintpreocupacions referides a la creixent similitudamb els països amb pautes d’especialització queassoleixen les economies emergents, amb elssubsegüents increments de pressions competiti-ves en un ventall d’activitats i sectors cada vega-

2007 COPCA86

Llatinoamèrica emergent

XinaÍndiaHong Kong RAS

CoreaSingapurIndonèsia

MalàisiaTailàndia

1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000

70

60

50

40

30

20

10

0

BrasilXileColòmbia

MèxicVeneçuela

1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000

100

80

60

40

20

0

Àsia

Figura 1.19. Evolució dels salaris de les economies emergents d’Àsia i Amèrica Llatina en comparacióals dels Estats Units (com a percentatge del salari a la manufactura EUA en dòlarsconstants ajustats per PPP)

Font: FMI (2007a)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 86


da més sofisticats i que es consideraven el nuclid’avantatges comparatius i competitius de leseconomies desenvolupades. Però a l’altre costatde la balança es detecta el mecanisme mitjan-çant el qual l’apropament comença a arribareventualment als salaris i, en el seu cas, als cos-tos salarials. Es contraposen així els mecanismesd’igualació a la baixa pressionants a curt termini(i recollits en el conegut títol d’un article deRichard Freeman, «Are your wages set in Bein-jing?») i els mecanismes de difusió de la prospe-ritat que tendirien a igualar a l’alça, com a mínima llarg termini.

La figura 1.19 mostra dades de l’evolució delssalaris a diverses economies emergents encomparació als dels Estats Units. L’apropa-ment té certament ritmes molt diferents, i mantéen alguns casos diferencials molt notables i end’altres erosiona els avantatges purament sala-rials... però en països en què sembla quèemergeixen altres fonts d’avantatges competi-tius.

Redistribució d’avantatges en costos entreeconomies emergents

Una implicació d’aquesta heterogeneïtat és unmecanisme de «rotació» entre els països que esvan convertint en els que tenen en cada etapa

avantatges de costos salarials. Els incrementssalarials més elevats a alguns països obren novesoportunitats a d’altres països de nivells de cos-tos encara més baixos, i que accedeixen a l’e-conomia global assolint «atractius» a les xarxesglobals de producció. La figura 1.20 mostra, enparticular, com els salaris han augmentat a païsoscom la Xina i també a Sud-àfrica, obrint finestresd’avantatge en costos a països com Filipines ialtres països asiàtics, no només pel que fa a lesexportacions a tercers països sinó també aexportacions al mercat xinès.

1.2.4. Globalització financera

Pel que fa a la dimensió financera de la globalit-zació, la figura 1.21 mostra l’evolució dels fluxesfinancers transfronters, en volum i com a percen-tatge del PIB mundial, des de 1980. La tendènciaa l’alça és clara i, més enllà de l’episodi crític enla transició del segle XX al XXI, continua a unritme que sembla quasi exponencial. En elsdarrers anys l’escenari de baixos tipus d’interès,relativa abundància d’estalvi (global savings glut,en l’expressió que va popularitzar el 2005 l’actualpresident de la Reserva Federal, Bernanke) iabundant liquiditat als mercats, han propiciat unaetapa de creixement estable. Però l’any 2007també estan presents elements, alguns novedo-sos, de fragilitat i preocupació.


1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

XinaMèxicÍndia

FilipinesSud-àfrica

230

180

130

80

30

Figura 1.20. Creixement dels salaris a diversos països en desenvolupament


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 87


La facilitat per finançar insuficiències d’estalvinacional amb recursos procedents de la restadel món ha donat lloc a l’aparició d’uns desequi-libris externs de magnitud històricament impor-tant. Però a més de la quantia, n’és objecte d’a-nàlisi la composició, ja que implica com a païsosreceptors en termes nets de capitals sobretot elsEstats Units, i també altres països desenvolupats(com es comenta a la secció 3.3, amb dades del2006, els 6 primers països importadors nets decapitals són economies avançades), mentre queentre els exportadors nets de capitals, és a dir,

amb estalvi excedent que poden canalitzar a tra-vés del sistema financer internacional, figurendes d’economies avançades com el Japó i Ale-manya, a economies emergents, amb la Xina alprimer lloc del rànquing el 2006, i països expor-tadors de petroli i matèries primeres, com Aràbiai Rússia.

La figura 1.22 mostra com, de mitjana, des deprincipis del segle XXI la renda relativa dels expor-tadors de capitals (països amb superàvit) es situaperceptiblement per sota de la renda relativa dels

2007 COPCA88

Percentatge del PIB mundial (dreta)Milers de milions de dòlars USD (esquerra)

Flux total

1980 1983 1986 1989 1992 1995 1998 2001 2004

7.000

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0

16

14

12

10

8

6

4

2

0

Figura 1.21. Fluxes financers transfronterers 1980-2006

Font: FMI (2007b)

1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005

Països amb excedentPaïsos amb dèficit

1,0

0,8

0,6

0,4

Figura 1.22. Disminució de la renda relativa per càpita del països exportadors nets (superàvit) de capitals i increment de la renda relativa per càpita dels països receptors nets (dèficit) de capitals

Font: Prasad, Rajan i Subramanian, The Paradox of Capital, FMI (2007)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 88


importadors de capitals (països amb dèficit percompte corrent), invertint la regularitat històrica.

Per la seva part, la figura 1.23 mostra l’emergèn-cia la darrera dècada d’un dels trets més comen-tats de la configuració actual dels saldos exteriorsdels principals països de l’economia mundial:com els successius increments del saldo delcompte financer (entrades netes de capitals, queté com a contrapartida a la balança de paga-ments l’evolució en sentit oposat del saldo percompte corrent) dels Estats Units van essentfinançats en bona mesura per la Xina i els païsosexportadors de petroli.

Un canvi recent fa referència a les estratègiesde gestió dels seus excedents financers perpart dels països superavitaris (amb excedentd’estalvi). En alguns casos fins ara aquestsrecursos es destinaven a actius segurs, com lesconegudes compres per part de Xina de deutepúblic dels Estats Units, que es traduïen en incre-ments de reserves oficials de gran quantia perpart dels països emergents i exportadors depetroli (la secció 3.3 documenta aquest procés).Però recentment la Xina i altres països prenenposicions per fer un ús més «actiu» dels seusrecursos financers, que implica presa de posi-cions —inversores i/o de control— a empresesd’arreu del món incloses algunes d’«occidentals»rellevants. Això no té només implicacions econò-

miques o financeres, sinó també geopolítiques.Sobretot quan aquesta dinàmica se superposa ala creixent presència d’adquisicions i inversionsper part de multinacionals amb base a païsosemergents que conformen, en terminologia deThe Economist, «the offspring of globalization».Les reaccions defensives i proteccionistes queaixò pot provocar són un dels temes econòmics ipolítics globals que cal seguir.


1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

1.000

800

600

400

200

0

-200

-400

-600

-800

-1.000

Resta del mónExportadors petroliXinaEUA

Figura 1.23. Saldos balances per compte financer (entrades netes de capitals): EUA i Xina, exportadorspetroli, 1997-2006 (xifres en milers de milions de dòlars)

Font: OCDE (2007)

1980-19841990-19942000-2004

100

80

60

40

20

0Inversió

estrangeradirecta

Rendavariable

Rendafixa

Figura 1.24. Els mercats emergents atreuen mésInversió Estrangera Directa (IED) que d’altres tipus de fluxos financers

Font: Lane i Milesi-Ferretti, The External Wealth ofNations Mark II, citat a l’FMI (2007)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 89


En tot cas, cal indicar com el fet que els fluxosnets de finançament vagin en el sentit descrit éscompatible amb el fet que les economies emer-gents continuen rebent Inversió Estrangera Direc-ta (IED) per aprofitar les seves oportunitats com-petitives. La figura 1.24 mostra el paper creixentde l’IED envers els mercats emergents, encaraque les inversions directes entre països avançatscontinuen representant l’ítem principal d’aquesttipus d’inversions.

Enllaçant amb el que es comenta a la secció1.2.7 sobre el paper de la qualitat institucional,han sorgit explicacions —per exemple, Ju-Wei(2006)— d’aquests moviments bidireccionals(inversió via IED des de les economies avança-des a les emergents, inversió via compra detítols de deute en sentit contrari, essent les rela-cions entre els Estats Units i la Xina el cas para-digmàtic) que destaquen el paper de les dife-rències de qualitat institucional, que inclouriades dels riscos d’expropiació a la qualitat delsistema financer —que l’informe anual sobrecompetitivitat de l’escola de negocis IMD con-sidera el «taló d’Aquil·les» d’algunes de les eco-nomies emergents, la Xina inclosa—. Segonsaquestes interpretacions, les economies avan-çades trobarien en la seva superior qualitat ins-titucional un factor de competitivitat important

especialment en activitats que requereixencomplexitat contractual i credibilitat. A la secció3.1 es comenten altres vessants d’aquestsplantejaments.

Amb riscos...

Però l’aspecte que genera més inquietud, mal-grat la «correcció política» dels molts dels estu-dis més o menys oficials o formals, és la sospi-ta que una etapa relativament perllongadad’estabilitat, baixos tipus d’interès, abundantliquiditat, etc., pugui haver «relaxat» la percep-ció dels riscos, i portar així a operacions sovintamb recurs a endeutament que poden tenir unfinal problemàtic si es produeixen resultatsadversos que no han estat prou ben avaluats.La reducció de la qualitat del crèdit seria el pri-mer símptoma. Les «correccions» a les borsesmundials del final de febrer i març de 2007, lesdificultats d’alguns segments dels mercatshipotecaris als Estats Units, les recents vicissi-tuds de les immobiliàries a Espanya, algunsproblemes episòdics en operacions de carrytrade en divises (endeutar-se en monedes ambtipus d’interès baixos per comprar actius enmonedes amb tipus més alts per «guanyar-hi»amb la diferència... sempre que la primera

2007 COPCA90

Índex, 2000-100

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Estats UnitsZona euro

JapóXina

130

120

110

100

90

80

70

60

Figura 1.25. Evolució dels Tipus de Canvi Efectiu Real de les principals monedes 2000-2007 (un desplaçamenta l’alça implica una apreciació efectiva real i, per tant, una pèrdua de competitivitat via preus)

Font: OCDE (2007)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 90


moneda no s’apreciï de forma «inesperada» enl’endemig), tenen en comú aquesta infravalora-ció percebuda dels riscos. Sovint aquesta«ignorància del risc» és difícil de separar de l’a-nomenat «apetit pel risc» que descriuria la dis-posició a assumir posicions més arriscades perintentar millorar les expectatives de rendiment.Així com no sempre és fàcil separar —als mer-cats financers com a la vida quotidiana— lasana ambició de la imprudència o la temeritat.La sensació que per un cert percentatge delsinversors pugui haver creuat aquesta difusadivisòria, així com l’eventual amplificació quel’elevat grau d’endeutament d’aquests agentspugui produir en el conjunt del sistema financerglobal, és el principal ingredient de risc a lesfinances globals a l’actualitat.

Implicacions canviàries

Els tipus de canvi incideixen sobre la competiti-vitat via preus de les mercaderies i serveis pro-duïts als diferents països. En concret, el tipusde canvi efectiu real (TCER, que té en compteel paper de l’evolució dels preus a cada país,així com la competència efectiva entre els pro-ductes d’un país i els dels altres) és un ingre-dient essencial de la polièdrica noció de com-petitivitat. La figura 1.25 mostra l’evolució2000-2007 dels índexs dels TCER de les prin-

cipals monedes (dòlar EUA, euro, ien i renminbio iuan xinès). El procés de lenta depreciació deldòlar té com a contrapartida l’apreciació del’euro, ja que la moneda xinesa —malgrat elgran superàvit de la seva economia— no esta-ria assumint pràcticament cap part de l’ajust auna nova configuració canviària, sense que l’a-nunciada «flexibilització canviària» xinesa del’estiu de 2005 sembli haver significat un canviimportant. El ien continua una depreciació quealgun mecanisme com el carry trade podriaestar impulsant de forma suplementària. Des dela perspectiva europea existeix el dubte sobreen quina mesura l’euro hauria d’assumir el gruixd’un ajust depreciatori addicional del dòlarEUA, com es comenta també a la secció 3.3.

1.2.5. Conformació de les xarxes globals

de producció

La conformació transnacional de la producció ésun dels trets més característics de la globalitza-ció, així com una font de bona part de les sevesmés importants implicacions. Els canvis en lestecnologies de la comunicació i en els transports,combinats amb polítiques més orientades a l’o-bertura comercial i financera —inclosa la facilitatper inversions estrangeres— han propiciat unmarc més favorable que mai per «particionar» lacadena de valor afegit entre diverses localitza-


1970 1973 1976 1979 1982 1985 1988 1991 1994 1997 2000 2003

30

25

20

15

10

0

Figura 1.26. Percentatge d’inputs importats a la producció de manufactures (principals països de l’OCDE)

Font: OCDE (2007)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 91


cions, de manera que els processos productiuss’han pogut descentralitzar per donar lloc a xar-xes globals de producció (global sharing pro-duction), a més de xarxes globals de clients iproveïdors. Això ha afectat de manera profundatant a la distribució territorial de l’activitat econò-mica i de l’ocupació com a l’organització de lesempreses. A l’anàlisi econòmica emergeix unnou paradigma que substitueix, d’una banda,l’argumentació d’Adam Smith en favor de l’es-pecialització mitjançant la divisió dels treballsentre fases de la producció concentrades a unfactoria per arguments sobre l’òptima distribu-ció territorial de les activitats especialitzadesque ara es poden coordinar amb facilitat malgratles distàncies físiques (amb els guanys de pro-ductivitat i eficiència associats a un millor apro-fitament de diferencials en capacitats i/o cos-tos); i de l’altra banda es «trenca» el supòsittradicional del comerç internacional des deDavid Ricardo de que els països s’especialitzenen mercaderies que després intercanvien: ara launitat d’especialització ja no són (necessària-ment) productes sencers, sinó etapes del pro-cés de producció (sovint serveis, ara més fàcil-ment separables), o, com recull una certaterminologia, la producció es divideix en tasquesels resultats de les quals s’intercanvien —física-ment o electrònicament— donant lloc al tasktrade.

El capítol 3 —especialment les seccions 3.1 i 3.2—tracta amb més detall d’algunes de les implica-cions d’aquestes noves realitats, però ara espoden oferir unes dades i perspectives sobre indi-cadors de la magnitud i l’abast d’aquest procés.

La figura 1.26 mostra una de les dades més utilit-zades per mesurar la magnitud de la globalitzacióde la producció o partició de la cadena de valor afe-git. Es tracta del percentatge que representen elsinputs importats respecte al conjunt d’inputs ques’utilitzen al sector manufacturer. La figura es refe-reix als principals països de l’OCDE i mostra unaclara tendència a l’alça a les darreres dècades.

Un altre indicador és el volum d’Inversió Estran-gera Directa (IED en sigles angleses), com amecanisme mitjançant el qual les empreses mul-tinacionals estableixen centres de produccióarreu del món. Aquest indicador no incorpora lapart de creació de xarxes globals de produccióque es fan per la via de contractes amb proveï-dors i/o clients estrangers, amb personalitat jurí-dica diferenciada, encara que de vegades estansotmesos a un important control de l’empresaque lidera el conjunt del procés de producció.

La figura 1.27 mostra com, des de 1990, l’IEDlidera els mecanismes de finançament privat quecontribueixen a articular l’economia global, i a

2007 COPCA92

1990 1995 2000 2005

Inversió estrangera directa (IED)RemesesAjuda

Renda variableRenda fixa

300

250

200

150

100

50

0

Figura 1.27. Creixement IED, amb paper important remeses emigrants

Font: Banc Mundial (2007b)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 92


més ho fan de forma directament productiva.Hem seleccionat aquesta figura ja que proporcio-na també informació del cada vegada mésimportant paper de les «remeses» enviades pelsimmigrants als seus països d’origen, que superenja l’ajut oficial, i agafen una dimensió semblant ala mateixa IED. Es tracta d’una evidència indirec-ta de com la mobilitat de persones va apropant-se a la de capitals productius com a mecanismede conformació de l’economia global.

La secció 3.2 aprofundeix en altres indicadorsd’articulació de xarxes globals que combinenprocessos comercials, d’offshoring i fluxosmigratoris.

A un nivell més desagregat per països, les duestaules següents proporcionen dades —a partir d’unestudi de Nordas (2007) per al secretariat de laOrganització Mundial de Comerç— sobre indica-dors de l’anomenat «grau d’especialització verti-cal». Aquesta denominació —juntament amb la detask trade— és una de les que respon a aspectescabdals de les noves modalitats de conformacióglobal de la producció, en què les pautes d’espe-cialització productiva no només tenen una dimen-sió horitzontal o geogràfica, sinó que a més cadapaís s’ha de posicionar dins de les etapes —«verti-cals»— de la creació de valor afegit, que donen lloca diferents activitats o tasques.

La taula 1.3 recull per als 6 països de l’estudi deNordas (2007) —3 d’avançats i 3 d’emergents, dediferents continents en cada grup— el percentatgede les operacions comercials internacionals deproductes intermedis dins del total d’importacions(a banda de les energètiques). Es consideren«intermedis» categories —dins de la base dedades de Nacions Unides UN Comtrade— com«subministres industrials», parts i accessoris debéns de capital o «parts i accessoris d’equipamentde transport», que suposen en conjunt prop de lameitat de les importacions totals mundials de mit-

jana. La taula 1.3 recull les dades d’exportacions iimportacions d’intermedis per l’any 2004. El valorabsolut de les xifres és notable, i destaquen lesreferides a importacions de la Xina i el Brasil, indi-catives d’un alt posicionament a aquestes «xarxesglobals de producció. I també cal destacar elpaper important que les exportacions de produc-tes intermedis tenen a les economies desenvolu-pades (inclòs el paper regional de Sud-àfrica).

Amb dades més desagregades, la taula 1.4 mos-tra els índexs d’especialització vertical de Hum-mels-Ishhi-Yi —basats en el contingut en impor-tacions de les exportacions— per a una àmpliamostra de països, referits als dos sectors objectede l’estudi de Nordas, electrònica i vehicles demotor, en què aquest procés d’especialitzacióvertical és notori. Les diferències entre països sónnotables, amb un paper explicatiu pel que fa a lamida, ja que hi ha països petits que s’especialit-zen en atreure determinats segments dels procésproductiu, que poden ser de valor afegit moltdiferent.

Es vol assenyalar en relació al paper de diferentseconomies en les cadenes de producció global,la col·laboració d’en Ramon Tremosa en l’article«Catalunya serà logística o no serà» i l’anàlisicomparatiu amb Flandes.


Font: Nordas (2007)

Taula 1.3. Percentatge de productes intermedis en el comerç exterior de mercaderies,2004

Importacions Exportacions

EUA 39,7% 53,9%

Japó 42,0% 52,6%

Alemanya 47,8% 47,0%

Brasil 67,2% 42,1%

Xina 61,8% 37,7%

Sud-àfrica 40,8% 59,7%

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 93


2007 COPCA94

Font: Nordas (2007)

Taula 1.4. Índex d’especialització vertical referit als sectors electrònica i vehicles de motor (dades referides a 2001)

País Electrònica Vehicles de motor País Electrònica Vehicles de motor

Albània 46,8 7,5 Malawi 70,0 79,7Argentina 25,9 18,2 Malàisia 53,2 45,2Austràlia 37,4 27,3 Malta 55,6 51,5Àustria 37,5 47,7 Mèxic 43,1 37,6Bangla Desh 9,9 13,4 Marroc 22,3 27,7Bèlgica 44,4 69,9 Moçambic 53,8 62,5Botswana 41,3 65,5 Països Baixos 50,6 44,9Brasil 34,7 19,1 Nova Zelanda 25,5 39,5Bulgària 6,1 6,9 Perú 22,3 10,9Canadà 36,8 40,2 Filipines 71,6 45,9Xile 27,4 36,4 Polònia 28,6 38,3Xina 31,6 9,6 Portugal 35,5 30,9Colòmbia 23,3 40,6 Romania 23,9 29,8Croàcia 36,6 58,7 Rússia 27,6 15,2Xipre 50,2 42,2 Singapur 79,4 47,1República Txeca 43,3 42,2 Eslovàquia 38,0 54,4Dinamarca 37,1 37,6 Eslovènia 38,0 40,1Estònia 46,3 49,0 Sud-àfrica 16,6 22,7Finlàndia 43,9 40,5 Espanya 28,4 38,5França 17,4 21,3 Sri Lanka 61,7 24,9Alemanya 20,2 19,6 Suècia 28,3 33,7Grècia 23,8 5,6 Suïssa 25,5 19,2Hong Kong 41,6 9,1 Xina Taipei 34,5 21,7Hongria 66,5 64,6 Tanzània 55,1 23,0Índia 20,6 4,6 Tailàndia 65,1 46,5Indonèsia 25,2 28,3 Turquia 28,1 21,1Irlanda 54,9 17,0 Uganda 44,2 34,1Itàlia 23,8 25,1 Regne Unit 32,4 28,7Japó 8,2 1,6 Uruguai 16,2 34,9República de Corea 36,3 10,5 Estats Units 14,2 12,3Letònia 48,5 38,7 Veneçuela 45,9 34,4Lituània 41,5 39,7 Vietnam 40,5 39,5Luxemburg 48,4 70,0 Zàmbia 27,2 43,9Madagascar 84,6 80,0 Zimbawe 21,1 26,9

Mitjana de tots els països 37,4 34,1

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 94

Catalunya serà logística o no serà

Ramon Tremosa i BalcellsUniversitat de Barcelona



Què és la globalització?

Ens agradi o no vivim un procés imparable i tre-pidant de globalització. Aquest procés estàcomportant un creixement espectacular delsintercanvis econòmics i comercials, que encaraavui es dóna principalment entre països d’unmateix continent, però que cada vegada méses donarà entre països de diferents continents.Aquest procés de globalització, reprès ambvoluntat ferma des d’Europa després de laSegona Guerra Mundial per mitjà d’un clar pro-cés d’integració comercial, agafa un impuls glo-bal amb la caiguda del mur de Berlín i té comun dels seus signes més visibles de futur la cre-ació de l’euro. Aquest procés de globalització,que desplaça de manera creixent persones,mercaderies i capitals (el factor capital és ja avuiun factor de producció perfectament mòbil entremolts països), només s’aturarà en els propersdecennis si noves guerres mundials o granscatàstrofes naturals fan recular els països cap apostulats proteccionistes. Aquest procés de glo-balització, que ha generat espectaculars creixe-ments econòmics en alguns països emergentscom ara la Xina (obtingut a qualsevol preu), estàja avui temptant altres grans països emergentscom ara l’Índia o el Brasil: potser aviat podriencomençar a imitar alguns dels aspectes mésqüestionables del model xinès, com ara el pecu-liar sistema de tipus de canvi fix, artificialment

devaluat per mitjà d’un estricte control de capi-tal, per tal de competir encara de manera mésagressiva amb el Primer Món.

L’ampliació recent de la Unió Europea cap a l’estfa que Catalunya esdevingui encara més perifèri-ca, en desplaçar-se més cap a l’orient el centrede gravetat econòmic i demogràfic europeu; imés ho serà Catalunya si considerem que Rússiaalgun dia s’incorporarà a l’economia de mercat:llavors el centre geogràfic d’Europa se situaràentre Berlín i Vilnius. Catalunya està ubicada alsud-oest d’Europa i avui encara està relativamenta prop del centre de gravetat econòmic europeu,escassament a dos o tres dies de camió del quees coneix com la «gran banana»: l’àrea en formade plàtan que abasta des del nord d’Itàlia fins aLondres, passant pel sud-oest d’Alemanya, Parísi el Benelux. La caiguda del mur de Berlín el 1989va col·locar, però, just a tocar d’aquesta granbanana, tot un conjunt de països amb salaris bai-xos però amb un alt potencial de productivitat.De fet, els països del centre i de l’est d’Europa totjust ara retornen al seu lloc natural de sempre: elsquaranta anys de comunisme són una excepció,un parèntesi històric, que va separar brutalmentaquests països dels seus centres de gravetatnaturals, els dos grans països de llengua alema-nya. Des de Catalunya cal ser conscients delsatzars i de les oportunitats que brinda la història:si el mur de Berlín hagués caigut cinc anys abans,

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 95


2007 COPCA96

per exemple, segurament Volkswagen no hauriainvertit mai a Martorell i ho hauria fet a l’Alema-nya de l’Est, Polònia, Txèquia o Hongria.

Tot i els riscos que la globalització comporta, ambel creixement dels intercanvis comercials inter-continentals es presenta una gran oportunitat pera Catalunya: la intensificació dels intercanviseuropeus amb Àsia dinamitzarà el transport marí-tim a la Mediterrània. De fet, el tràfic entre Àsia iEuropa representa quasi un terç del comerç marí-tim mundial est-oest (prop de 35 milions de TEUanuals), al mateix temps que la Unió Europea jas’ha convertit l’any 2006 en el primer soci comer-cial de la Xina, amb unes taxes de creixementanual superiors al 10%. El comerç entre Àsia iEuropa s’ha duplicat en els darrers cinc anys i espreveu que aquest creixement se segueixi pro-duint en el futur, la qual cosa millora les perspec-tives de negoci dels grans ports de la Mediterrà-nia occidental.

Què és la logística?

La nova economia que genera la societat delconeixement, de la informació i de les noves tec-nologies obliguen a reformular una certa visió dela indústria que es té a Catalunya. Si s’estudienavui els països més avançats del món, en elsdiferents sectors de la nova economia, es com-prova que cap d’aquests no ha renunciat nisacrificat la seva indústria tradicional. La indús-tria al segle XIX era monoemplaçament i avui laindústria del segle XXI és multiemplaçament, finsal punt que avui, quan es construeix una fàbrica,també es fa pensant i considerant futurs usosalternatius a partir de la seva possible deslocalit-zació al cap de pocs anys. En contra, però,d’una certa visió molt estesa a casa nostra, queposa l’èmfasi que Catalunya és una economiade serveis i que per això es pot abandonar laindústria a la seva sort; arreu del Primer Món elsgoverns i les empreses defensen amb decisiótots i cadascun dels seus sectors industrials tra-dicionals. La raó per la qual ho fan és aquesta:només hi ha economia del coneixement si hi haindústria tradicional.

En el nou ordre mundial marcat per la globalitza-ció, la competitivitat i l’economia del coneixement

les infraestructures de mobilitat (tant de mercade-ries com de persones i d’informació) hi juguenun paper determinant. En aquest nou context,la logística ja no és només un simple transportde mercaderies. Avui un producte es dissenyaen un primer punt, es fabrica en un segon punt,es controla des d’un tercer punt i es ven en unquart punt. En la revolució industrial els produc-tes es fabricaven i es venien als mercats. En larevolució del coneixement els productes esfabriquen, es venen i es tornen a fabricar al capde molt poc temps a partir del test i de lescorreccions que hi fan els consumidors. Fa 30anys el cicle de vida dels productes era moltllarg, abastava anys o mesos; avui aquest ciclede vida està baixant de mesos a setmanes, finsal punt que l’objectiu últim de les empreses ésl’eliminació dels estocs. En aquest nou context,la logística abasta el cicle productiu sencer, i amés del producte cal moure també persones iinformació, per la qual cosa les infraestructuresde transport terrestre, marítimes i aèries i lesinfraestructures de telecomunicacions són unelement clau de la competitivitat.

La nova organització de la cadena logística aescala mundial implica un canvi radical en laconcepció i en la fesomia dels ports actuals res-pecte dels ports comercials tradicionals. Elsclients cada cop més demanen tarifes intermo-dals, vinculades al transport integral de porta aporta, és a dir, des del punt de sortida terra endinsfins al punt d’arribada, també terra endins. Elsports, per tant, han de diversificar les seves activi-tats, tot incorporant i oferint les funcions i els ser-veis d’emmagatzemament, de transport, deserveis logístics i de serveis de distribució. Lesconnexions dels ports amb les altres gransinfraestructures passen a ser clau en la compe-titivitat d’un territori, i les sinèrgies que les dife-rents infraestructures puguin ser capaces degenerar entre elles determinarà el seu èxit o fra-càs en els circuits intercontinentals. A Barcelonael port i l’aeroport poden constituir una platafor-ma intermodal amb una gran potencialitat, i lessinèrgies potencials amb el port de Barcelonasón fabuloses: cada vaixell, per exemple, quedescarrega contenidors al port de Barcelonaprovinents d’Àsia suposa vols directes inter-continentals asiàtics a l’aeroport del Prat plensd’executius i tècnics per vetllar-ne la descàrre-ga i distribució.

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 96



Avui a Catalunya molts ajuntaments, principal-ment de la Regió Metropolitana de Barcelona, novolen ports secs als seus termes municipals, nicentres internacionals de mercaderies ni tràfic decontenidors. Aquests ajuntaments podrien emmi-rallar-se en el socialisme aragonès, que enténque la logística és un sector econòmic clau per alfutur. En contra del prejudici ideològic dominanten tants ajuntaments metropolitans, que no volenacollir activitats logístiques, Aragó s’ha convertitper a la Comissió Europea (gràcies a una visiómés moderna del seu també govern socialista) enla regió europea modèlica en desenvolupamentlogístic. Si algun país del centre o de l’est d’Euro-pa demana consell i assessorament per poten-ciar-hi aquest sector, a Brussel·les els enviendirectament a Saragossa.

Per què Flandes?

En un context en què a tot Europa avança la des-localització industrial a favor de diversos conti-nents emergents, per bé que amb significativesdiferències pel que fa a la seva intensitat, elsestats i les regions europees han de replantejar-se quin ha de ser el seu futur productiu. Per aCatalunya un dels possibles millors exemples aseguir és el de Flandes. Flandes ha estat històri-cament la regió dels pobres agricultors de Bèlgi-ca: en el decurs del segle XX, però, han passat depobres a rics, gràcies a la integració creixent enl’economia global i a l’impacte econòmic i logísticdels ports flamencs, liderats pel port d’Anvers, elsegon d’Europa i el quart del món. En el cas deFlandes es pot afirmar que pels ports hi ha anatentrant la prosperitat. Valònia, en canvi, la potèn-cia econòmica de Bèlgica en indústria pesada enel segle XIX, no ha sabut recuperar-se de la crisiindustrial que en els darrers 30 anys ha anat cas-tigant altres territoris del nord d’Europa, com araLiverpool i Hamburg.

Així, ser una regió-plaça logística i ser una de lesprincipals portes d’entrada del comerç ambEuropa d’altres continents ha permès que Flan-des consolidi els principals sectors productius jaexistents, alguns dels quals sorprenentment sónmolt semblants als que té Catalunya: material detransport, químic i farmacèutic. A més, ser unaregió-plaça logística i una de les principals portes

d’entrada del comerç amb Europa d’altres conti-nents ha permès a Flandes captar nous sectorsd’activitat, com ara la nanotecnologia. Ser capitallogística i una de les principals portes d’entradadel comerç amb Europa d’altres continents ha fetpossible que Flandes especialitzi els sectors pro-ductius tradicionals en processos de creació devalor afegit superior: arriben als ports flamencsproductes semielaborats d’altres continents, quesón descarregats i als quals se’ls afegeix valor.

Un cop el producte s’ha acabat, es torna a carre-gar i o bé es distribueix al continent europeu o bés’exporta a un altre continent. Així, per exemple,la millor manera de garantir que Volkswagenseguirà a Catalunya és aconseguir que el port deBarcelona sigui la porta d’entrada de tot el queaquesta multinacional alemanya fabrica i fabrica-rà a l’Àsia amb destinació a Europa. Els ports delnord d’Europa són una peça clau en la cadenade creació de valor, escampant la seva àrea d’in-fluència cap a l’interior del territori continental permitjà dels «ports secs», tot generant serveis mésenllà de l’àmbit portuari.

Flandes es troba al centre de la regió més pro-ductiva i poblada de la UE: els seus veïns sónFrança, Alemanya, Holanda i, a l’altra banda delmar, la Gran Bretanya. Flandes és un model pera Catalunya per l’aprofitament de les possibili-tats d’una ubicació geogràfica central, de corre-dor i de terra de pas, en un context europeu decreixent integració econòmica i comercial. Enaquest sentit, Flandes porta avantatge i marcaun possible camí per a l’economia catalana. Bèl-gica figura en l’onzè lloc mundial pel volum deles seves exportacions l’any 2006. Atès que un80% d’aquestes s’hi generen, Flandes va ser elcatorzè exportador mundial, multiplicant perquatre les exportacions de Catalunya, tot i ser unpaís tan petit en extensió com la província de Llei-da. El seu potencial exportador hauria de ser unreferent per a l’economia catalana.

Flandes té quatre ports, dels quals destaca elport d’Anvers, el segon d’Europa i el quart delmón. Flandes disposa també del cinquè aeroporteuropeu en tràfic de mercaderies i una de les xar-xes més denses del món de transport per carre-tera, ferrocarril i canals de navegació. Gràcies alport d’Anvers, Flandes és la regió líder en logísti-ca a Europa, en cooperació amb els ports de

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 97


2007 COPCA98

Zeebrugge (líder en tràfic d’automòbils a Europa)i Ghent. Anvers és el port més eficient en la inter-modalitat vaixell-tren i és una referència per alport de Barcelona. La complementarietat delsquatre ports flamencs és el model que han deseguir els dos grans ports catalans, als quals espot ben bé afegir València: els beneficis de lacooperació d’aquests tres ports són infinitamentmés grans que els beneficis de competir en soli-tari.

Flandes és el primer clúster automobilístic mun-dial per davant d’Illinois, Chicago. Vuit multina-cionals fabriquen a Flandes (Volkswagen, Ford,Opel, Volvo, Toyota, Fiat, Honda i DAF) i sis mésque no hi fabriquen vehicles, hi tenen planteslogístiques per a Europa (Hyundai, Isuzu, Sub-aru, Mazda, HD i Bridgestone). En el sector del’automòbil Flandes és el millor exemple de leseconomies d’aglomeració, determinants per a lacompetitivitat: a Flandes són altíssims els benefi-cis de la ràpida difusió de noves tecnologies,nous procediments i en la quantitat i qualitat de laseva oferta laboral. Si alguna cosa sabem del certd’aquí a 50 anys és que el sector de l’automòbilseguirà a Flandes el 2050: gràcies al fet que estracta d’una plataforma logística, no cal patircom a Catalunya per si la Volkswagen marxaràd’aquí a 10 anys: la millor manera de retenir-la, ide fer que altres multinacionals que tenen fàbri-ques en altres regions hi instal·lin plataformeslogístiques, és que el port de Barcelona siguiporta d’entrada dels components que les multi-nacionals de l’automòbil fabriquen a Àsia.

De la mateixa manera, Flandes és avui el segonclúster químic del món, per darrere de Texas,Houston. Dels 20 primers productors mundials

del sector, deu hi estan ubicats: Bayer, BASF,Proviron, Borealis, Solvin, BP, Degussa, Monsan-to, Du Pont i Chevron. I com passa amb l’auto-mòbil, altres multinacionals del sector que no hifabriquen, hi tenen plantes logístiques per a Euro-pa: Total, Tessenderlo, Haneka, Eva Europe,McBride,... D’aquesta manera, Flandes genera el8% de les vendes de la UE i el 17% de les expor-tacions de la UE. Finalment, el fet que tantes mul-tinacionals tinguin seu al territori de Flandes expli-ca per què les universitats flamenques figurenentre les primeres del món: gràcies a les inver-sions en R+D que financen, al territori on s’haninstal·lat, avui dia Flandes és líder mundial enrecerca en nanotecnologia. Automòbil i químic ifarmacèutic... quina semblança amb l’economiacatalana!

Podríem dir que Flandes és la millor base logísti-ca d’Europa (Macroeconomic Strengths &Weaknesses Study, 2004, Cushman & Wake-field). Els cinc principals atractius de Flandes perfer-hi negocis són la qualitat de vida i de la màd’obra, les excel·lents infraestructures de comu-nicacions i telecomunicacions, l’estabilitat delseu clima social i l’excel·lent logística (Ernst &Young). Si es compara amb la productivitat nord-americana, expressada en base 100, la produc-tivitat flamenca va assolir l’índex de 113 per horatreballada (OCDE, «Estimates of Labor Producti-vity for 2004»). Les infraestructures de telecomu-nicacions hi estan molt desenvolupades: el 96%de les empreses estan connectades a Internet,amb un 70% per mitjà de banda ampla, enfrontdel 89% de mitjana de la Unió Europea, amb un53% per mitjà de banda ampla. (Eurostat 2005).Flandes és, per tot plegat, un possible camí quecal imitar.

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 98



* No inclou Brussel·les** The World Factbook 2006, CIA, EUA

Font: Elaboració pròpia i Idescat, Belgostat, Flanders in Figures i CIA

Taula 1. Comparació entre Catalunya i Flandes

Catalunya Flandes*

Superfície 32.000 km2 14.000 km2

Població, 2006 7,1 milions d’habitants 6,0 milions d’habitantsPIB, 2006 163.000 milions d’€ 170.000 milions d’€Exportacions, 2006 42.000 milions d’€ 182.000 milions d’€Taxa de creixement de les exportacions 2006/05 4,6% 16,4%% de les exportacions sobre el total estatal 28% 81%Posició en el rànquing mundial d’exportadors** 36 14

Grau d’obertura = [ ( X + Q) / PIB ] * 100

Any 1995 42% 165%Any 2005 65% 210%

* No inclou Brussel·les

Font: Elaboració pròpia i Eurostat, Idescat, Belgostat i Flanders in Figures

Taula 2. Comparació entre Catalunya i Flandes

Catalunya Flandes*

R+D en percentatge del PIB, 2004 1,34% 2,25%Patents d’alta tecnologia 44 222PIB per càpita, 2004 23.533 d’€ 27.517 d’€Productivitat per treballador, 2003 54.573 d’€ 64.963 d’€

Exportacions per sectors productius, any 2005,en milions d’€ i en % del total

Indústries químiques 9.323 (22%) 27.119 (16%)Vehicles de motor 8.955 (21%) 21.315 (12%)Maquinària i material elèctric 4.197 (10%) 26.862 (15%)Productes agroalimentaris 3.609 (8%) 6.299 (4%)Tèxtil, cuir, calçat i confecció 2.946 (7%) 5.436 (3%)Metal·lúrgia i productes metàl·lics 2.317 (7%) 11.898 (6%)

L’any 2005 Flandes va exportar 31.235 milions d’€ en productes minerals; 12.814 milions, en joies, perles idiamants; 8.800 milions, en fibres sintètiques, pell artificial i cautxú; 3.996 milions, en producció biològica,silvicultura i plantes i 3.593 milions d’€, en fusta, paper i cartró

Exportacions per nivell tecnològic, any 2005, en % del total

Alt 18% 26%Mitjà-alt 53% 48%Mitjà-baix 11% 14%Baix 18% 12%

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 99


2007 COPCA100

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Autoritat Portuària de Barcelona i Antwert Port Authority

Port d’Anvers Port de Barcelona

Rànquing mundial 4 26Rànquing europeu 2 13Tràfic en milions de tones

Any 2006 167.372.296 46.406.199Any 2005 160.054.365 45.038.526

Tràfic esperat en milions de tonesAny 2008 185 55Any 2011 210 70

Tràfic en contenidors TEUSAny 2006 7.018.799 2.318.239Any 2005 6.488.029 2.071.480

% de paquetització dels contenidors 78% -% mercaderies descarregades a trens 27% 6%% mercaderies descarregades a barcasses 36% -% mercaderies descarregades a camions 37% 94%Temps mitjà d’espera de les mercaderies 6 hores 18 horesPorts amb els quals es conforma el front portuari regional Zeebrugge,

Gehnt i Ostend Tarragona Àrea portuària estricta 22.057 ha 2.000 haTràfic de trens al dia 220 18

Taula 3. Comparació entre els ports d’Anvers i de Barcelona, anys 2005 i 2006

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 100


El paper dels serveis

A les economies modernes els serveis tenen unaimportància creixent, i l’economia global no n’ésuna excepció, encara que inicialment els casosparadigmàtics de canvis en les pautes d’especia-lització es referien a activitats manufactureres.Les preocupacions per l’offshoring de serveis —o global sourcing of services— deriven del cadavegada més ampli abast de serveis afectatsdirectament, des d’alguns de limitada qualificació(com la introducció de dades o call centers) ad’altres de més qualificació i sofisticació (com eldesenvolupament de software, consultoria, R+D).Les estimacions d’estalvi de costos en serveisdonen valors molt notables (xifres entre el 15% iel 60%). A més, en un escenari d’especialització«vertical» en tasques o activitats, alguns serveistradicionalment «integrats» a les empreses basepoden ser objecte de global sourcing.

La figura 1.28 mostra les taxes de creixement entre1994 i 2003 en les exportacions de business servi-ces —categoria que engloba en aquesta estadísti-ca tots els serveis diferents dels transports, viatgesi serveis públics— a diferents països. El cas d’Índiaés força conegut, però també apareixen novespotències com Estònia, així com altres països comla Xina, el Brasil o Argentina i també països petitscom Maurici, Barbados i Dominica. Cal tenir encompte que les dades estadístiques sobre comerç

internacional en serveis estan subjectes a crítiquesi revisió (l’OMC i l’FMI estan elaborant noves pro-postes atesa la insatisfactòria situació actual), peròen tot cas sembla ben establert el paper cadavegada més destacat dels serveis en la configura-ció de xarxes globals d’activitat i producció. La sec-ció 3.1.7 aprofundeix en aquest aspecte.


Índia

Estònia

Romania

Xina

Israel

Brasil

Argentina

Maurici

UE-15

EUA

Canadà

Barbados

Dominica

Austràlia

Ghana

Japó

0 100 200 300 400 500 600 700 800


90

80

70

60

50

40

30

20

10

0Països derenda alta

Àsia Orientali el Pacífic

Àsia del Sud Europa i ÀsiaCentral

Orient Mitjài Àfrica

del Nord

Àfricasubsahariana


1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Figura 1.28. Percentatge de creixementexportacions de serveis a diversos països, 1994-2003

Figura 1.29. Adaptació de les diferents regions a les tecnologies modernes, 1995-2004 (telèfons mòbils per cada 100 habitants)


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 101

Incorporació a les tecnologies modernes

Un factor clau en l’articulació de les xarxes glo-bals de producció és, com és prou conegut i jas’ha comentat, el paper de les tecnologiesmodernes. Les interaccions entre les facilitatstecnològiques de comunicació d’informacions,coordinació de fases dels processos de produc-ció, i tramesa de resultats, han ajudat a consoli-dar les xarxes de treball i producció, juntamentamb creixents qualificacions a alguns dels païsosemergents. Les TIC han fet el món més petit (mésenllà de si més pla o més spiky), o com a mínimhan reduït el paper econòmic de les distàncies.Els països emergents han tingut l’oportunitat

d’accedir directament a algunes noves genera-cions de tecnologia. La figura 1.29 recull la facili-tat i velocitat amb què totes les regions del móns’han incorporat a la telefonia mòbil, amb un pro-cés de catch up molt més ràpid que, per exem-ple, la telefonia fixa, amb elevats costos fixosd’instal·lacions i línies.

Cap a una veritable «oferta global de treball»?

Un dels efectes potencialment més importants detotes aquestes dinàmiques seria la integració crei-xent dels mercats de treball, debatent-se fins a

2007 COPCA102


2007

1980 1985 1990 1995 2000 2005

Mà d’obra

Mà d’obraen l’exportació (ponderat)

Poblacióen edat de treball

Oferta de treball globalÍndex, 1980 = 100

Europa Central i de l’Esti Comunitat d’EstatsIndependents

Altres països en viesde desenvolupament

1980 1985 1990 1995 2000 2005

Mà d’obra en el sector exportador (ponderat)

Índex, 1980 = 100

Economies avançadesÀsia OrientalÀsia del Sud

400

350

300

250

200

150

100

50

0

1000

800

600

400

200

0

Figura 1.30. Oferta de treball global

Font: FMI (2007a)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 102


quin punt es pot parlar ja també d’una oferta glo-bal de treball dins d’un mercat de treball global. Lafigura 1.1 va presentar les dades de partida mésbàsiques, evidenciant com, en comparació ambaltres fases d’incorporació de països i persones al’economia internacionalitzada mundial, l’actualsuposava la més important numèricament, i comtambé era més gran que mai el diferencial previentre països emergents i els «ja instal·lats» quepodien ser indicatius d’oportunitats de millorar eneficiència, però també de noves «pressions com-petitives» amb ajustos importants.

Com es detalla a la secció 3.2, les vies per lesquals s’integren els mercats de treball són diver-ses. D’una banda, el mecanisme clàssic delsintercanvis comercials que —com ja insistiaSamuelson— suposen una manera indirecta decompetir els factors de producció dels païsosque participen al comerç internacional. La com-petència més gran entre productes —i serveis—de cada vegada més països a l’economia globalsuposaria així una intensificació de la competèn-cia indirecta dels factors de producció entre elsquals el treball —de què disposen en abundànciales economies emergents— ocuparia un lloc moltdestacat. D’altra banda, els fluxos migratorissuposen una competència —però també unapotencial complementarietat— més directa. Irecentment l’increment de la partició internacio-nal de la producció mitjançant mecanismes comles inversions directes a l’estranger o l’offshoringinternacional afegeix una nova via de connexió.

L’FMI (2007a) ha dedicat un capítol del seu Infor-me Semestral d’abril de 2007 al tema de la glo-balization of labor. Incorpora unes propostesoperatives per mesurar l’oferta de treball global,essent la més senzilla la que es basa en ponde-rar la força de treball de cada país per la sevaràtio exportacions/PIB. La figura 1.30 mostra (a lapart superior) com amb aquest criteri l’oferta glo-bal de treball s’hauria quadruplicat entre 1980 i2005, amb un protagonisme destacat dels païsosasiàtics, així com del centre i l’est d’Europa. Lapart inferior descomposa geogràficament lescontribucions a aquest global labor supply, i des-taca la contribució dels països d’Àsia-Pacífic itambé d’Àsia del Sud (que inclou l’Índia), a mésde les aportacions que en el seu moment vasuposar l’obertura dels països del centre i l’estd’Europa.

La secció 3.2 d’aquest Informe amplia les consi-deracions sobre la conformació d’una oferta glo-bal de treball i les seves implicacions sobre la dis-tribució global de l’ocupació i les activitats.

1.2.6. Globalització, creixement i societats

Les implicacions socials de tots aquests proces-sos són molt importants, com ja és prou (re)cone-gut. Algunes noves tendències en els hàbits devida, consum, etc., afecten les pautes de deman-da, que és important que tinguin en compte lesempreses que aspiren a un posicionament com-petitiu. El capítol 2 analitza algunes d’aquestesdimensions. Però també afloren vessants contro-vertits. Entre ells destaquen les possibilitats, incor-porades de manera creixent a les anàlisis mésortodoxes —Bernanke (2006), FMI (2007a) i BancMundial (2007) són referències— de conflictes ofriccions socials sovint associades a asimetrieso heterogeneïtat en la capacitat de resposta oaprofitament de les noves realitats, que poden por-tar a ampliar desigualtats en la percepció de la dis-tribució dels beneficis de la globalització i a conflic-tes socials.

Aquestes dimensions socials de la globalitzacióno només tenen repercussions sociopolítiques,sinó també econòmiques i empresarials, ja quel’evolució combinada del creixement i de la distri-


Creixement de rendanegatiu i menys desigualtats3 països5%

Creixementde renda

positiu i menysdesigualtats

10 països17%

Creixementde renda

positiu i mésdesigualtats

26 països44%

Creixement de rendanegatiu i més desigualtats20 països34%

Nota: Basat en 59 països observats.Font: WDI, Banc Mundial (2007)

Figura 1.31. Creixement i desigualtat

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 103


bució de la capacitat adquisitiva (entre països i al’interior dels països) afecta al pes relatiu de la tipo-logia de demandes (productes, serveis, qualitats,etc.) que arriben al sistema productiu.

El paper positiu del creixement que propicia elmillor aprofitament internacional dels recursos hapermès avançar, en conjunt, en la reducció de lapobresa a escala mundial. Però en canvi el seuimpacte sobre la igualtat o equitat en la distribucióde la renda és objecte de més polèmica. La figura1.31 mostra les dades del Banc Mundial (WDI) pelque fa a les possibles combinacions entre creixe-ment de la renda i evolució de la desigualtat.

La combinació estadísticament més freqüentseria, doncs, la de creixement amb increment deles desigualtats. Com també sembla clar que, encas de reduccions del nivells de renda, la des-igualtat també tendeix a incrementar. En el primercas es discuteix si es tracta d’un fenomen transi-tori derivat dels diferents ritmes amb què perso-nes o grups s’adapten o es beneficien de lesnoves oportunitats del creixement, amb l’explica-ció alternativa o complementària de que el creixe-ment al món global està «esbiaixat envers eltalent», més escàs que altres dotacions de fac-tors. En el segon cas es tracta d’una distribuciódesigual dels costos de la recessió o la crisis,sovint lligada a fragilitats institucionals com lesque es comenten a l’epígraf següent.

Les dades es presten a moltes interpretacions,però un estudi detallat per part de Sala-i-Martín(2006) mostra, segons resumeix la Taula 1.5, unatendència a una disminució recent de la desigual-tat global i inter-països, molt condicionada per laXina (de fet, excloent la Xina de l’anàlisi, esdevéincrement en la desigualtat), mentre que aflorauna tendència a incrementar la desigualtat intra-països.

Classe mitjana global o societat low cost?

Quines implicacions poden tenir aquestes ten-dències sobre les tipologies i pautes de deman-da? Una més gran desigualtat ve associada auna demanda ràpida d’articles de luxe. Aquestsembla un ingredient de qualsevol anàlisi i pros-pectiva. Però l’evolució concreta de la distribucióde la renda afecta a qüestions com el futur de lesactivitats low cost, de l’anomenada «democratit-zació del luxe» (alguns tipus de luxe, incloses imi-tacions de qualitat), i la més recent tendència aarticles adreçats a segments de baix poderadquisitiu, com les iniciatives d’ordinadors a 100euros o automòbils a 3.000 euros (IMD, 2007). Itambé es discuteix el paper de les classes mitja-nes, nucli important de consum intern a molteseconomies. Les anàlisis van des de la pregonada«desaparició» d’aquestes classes mitjanes (sub-sumides en una societat low cost segons Gaggi-Narduzzi, 2006) fins a l’emergència d’unes clas-ses mitjanes globals que podrien tenir, a escaladel mercat global, el mateix paper que fins arahan tingut a cada país les classes mitjanes nacio-nals (Banc Mundial, 2007), com a adquirent delvolum i varietat de mercaderies i serveis que pro-porcionen les noves possibilitats tecnològiques i

2007 COPCA104

16

14

12

10

8

6

4

2

02005 2030

Percentatge

400 milions

1,2 bilions

Àfrica subsaharianaÀsia del SudOrient Mitjài Àfrica del Nord

Llatinoamèrica i el CaribEuropa i Àsia CentralÀsia Oriental i el Pacífic

Figura 1.32. Projecció d’evolució de la classemitjana global (població a països de renda baixa i mitjana-baixa amb ingressos entre 4.000 i 17.000 dòlars PPP)

Font: Banc Mundial (2007a)Font: Sala-i-Martín (2006)

Taula 1.5. Descomposició de l’evolució de ladesigualtat global: inter i intra-països(mesurada per l’índex de Theil)

Intra Inter Global

1970 0,255 0,557 0,8121980 0,262 0,571 0,8331990 0,261 0,557 0,8182000 0,284 0,499 0,783

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 104


productives de la globalització. Demandes delleure en sentit ampli, qualitat de vida i atenciópersonal, relacionades amb la llar, aplicacions deles noves tecnologies, etc., tindrien un lloc desta-cat a les demandes d’aquestes noves classesmitjanes a les quals s’incorporarien milions depersones procedents d’actuals economies emer-gents i en desenvolupament. Dels 400 milions depersones que entrarien en aquesta classificaciódel Banc Mundial en 2005, es preveu passar a1.200 milions el 2030.

La figura 1.32 mostra les projeccions del BancMundial d’evolució de la classe mitjana global.

Amb més detall la figura 1.33 mostra els aspec-tes distributius internacionals associats aaquestes projeccions. Es mostra la variació delpes de les diverses regions a la distribució mun-dial de la renda entre 2000 i 2030. Destaca l’as-cens dels països asiàtics en les categories alta iintermèdia.

1.2.7. Qualitat institucional

Un dels vessants més destacats a l’hora d’expli-car diferencials de prosperitat entre països, i demanera especial, diferències en la fiabilitat i atrac-tiu dels països com a socis comercials i/o inver-

sors, és el referent a la qualitat institucional.Inclou dimensions tan rellevants com el respectea la propietat, el compliment efectiu dels contractesi la seva tutela judicial, «l’imperi de la llei», l’absèn-cia de corrupció, expropiacions arbitràries, etc. Alcapítol 3 es comenten alguns estudis referits al’impacte de la qualitat institucional sobre fluxoscomercials i inversors —i està en marxa un estu-di a l’OME sobre aquest tema— que ressalten elpaper estratègic d’aquestes dimensions. Fins itot algunes anàlisi, com la de Trefler (2005), refe-rida a les amenaces per a les economies avança-des d’outsourcing en segments de creixent qua-lificació, troba en el grau de qualitat institucionald’aquestes economies desenvolupades una fontd’avantatge competitiu amb perspectives demantenir-se durant, com a mínim, dècades, i queesdevindria un actiu fonamental en el posiciona-ment internacional d’aquestes societats (a mésde l’explicació ja comentada de Wei-Ju (2006)sobre el paper de diferències en qualitat institu-cional per explicar la tipologia de fluxos financersinternacionals). També en l’àmbit comercial unaanàlisi de Do-Levchenko (2006) mostra com unaexcepció a la regla que l’obertura internacionaltendeix a millorar la prosperitat dels països és elcas en què aquesta obertura amplifica el poderd’algunes empreses grans amb poder —econò-mic i polític— als sectors exportador i/o importa-dor, i que podrien fer servir aquest més gran


100%

80%

60%

40%

20%

0%2002 2030 2002 2030 2002 2030 2002 2030 2002 2030 2002 2030 2002 2030

Àfricasubsahariana

Àsiadel Sud

Orient Mitjà iÀfrica del Nord


Europa iÀsia central

Àsia Orientali el Pacífic


Baix (1-3)Mitjà (4-7)Alt (8-10)

Figura 1.33. Evolució 2000-2030 de la població de cada regió en tres intervals de decils de la distribució global de la renda


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 105


poder, en un context de feblesa de les institu-cions, per obtenir resultats que afavoreixin elsseus interessos fins i tot en contra del conjunt dela població.

La figura 1.34 és una de les seleccionades pelsWDI del Banc Mundial per visualitzar el paper dela qualitat institucional, mesurada en aquest casmitjançant l’índex de quality governance. La figu-ra mostra la correlació positiva entre aquest indi-cador de qualitat en un moment inicial (1982) i lataxa de creixement del PIB per càpita (tècnica-ment, el «residu» d’aquest creixement no explicat

per l’evolució dels factors productius com el tre-ball i el capital) en les dècades següents.

Una informació complementària l’ofereix la figura1.35, que recull la correlació entre un altre indi-cador freqüent de qualitat com són els costos deposar en marxa un negoci.

1.2.8. Demografia

Els canvis demogràfics en marxa ja van ser estu-diats a l’Informe anual 2006 de l’OME. Les evi-

2007 COPCA106

��

�

�

�

�

��

�

��

��

Figura 1.34. Correlació entre taxa de creixement 1982-2002 (residual no explicat per altres factors) i qualitat institucional inicial mesurada per l’índex de quality governance

Font: WDI, Banc Mundial (2007)

350

300

250

200

150

100

50

0

Comportament del creixement del PIB per càpita, 1995-2005

Costos de posada en marxa d’una empresa, com a percentatge del PIB per capita, 2005 (%)

El pitjor comportament Mal comportament Bon comportament El millor comportament

Figura 1.35. Correlació entre els costos de posada en marxa d’una empresa, com a percentatge del PIB per càpita (dades referides a 2005)i el comportament del creixement del PIB per càpita 1995-2005

Font: WDI, World Bank (2007)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 106


dències respecte a la seva importància i lestemptatives d’estimació del seu impacte conti-nuen. No només afecten el potencial productiu—tant la incorporació de joves generacions comla jubilació de les de més edat— sinó que afectenles pautes de demandes i consum de maneramolt significativa (Deutsche Bank Research 2006i 2007b són bons exemples d’aquests estudis).També el seu impacte sobre els mercats finan-cers mereix atenció.

La figura 1.36 mostra l’evolució des de 1950 ifins a 2050 de la ràtio entre població en edat detreballar respecte a la població fora d’aquestesfranges d’edat, tant a nivell mundial com des-glossada entre països avançats i en desenvolu-pament. Els països més avançats han arribat alsostre en aquesta cabdal ràtio mentre que leseconomies emergents i en desenvolupamentencara disposen d’un període limitat de tempsper aprofitar l’anomenat de vegades «dividenddemogràfic» abans de començar a experimentarles conseqüències de l’envelliment.

Un aspecte rellevant és el referit als creixentscompromisos i recursos necessaris per fer fronta l’envelliment de la població, en bona mesuravinculats a despeses del sector públic. La taula1.6 mostra les dades anticipades per l’OCDE alspaïsos desenvolupats membres d’aquesta orga-

nització, en termes de pensions, despeses sani-tàries i de dependència. A banda de les interpre-tacions directes de les xifres, cal insistir en lesimplicacions en termes de sostenibilitat delscomptes públics. I cal reiterar com alguns delsestudis comparatius en matèria de competitivitat—com el del World Economic Forum— atorguenun paper destacat a l’anticipació d’aquestsincrements de despesa com a factor determi-nant del futur de la competitivitat.

Però aquesta pressió no és exclusiva dels païsosavançats, sinó que també arriba als països emer-gents i en desenvolupament. La figura 1.37 mos-tra l’evolució entre 2005 i 2030 del nombre depersones de 65 o més anys d’edat com a per-centatge del nombre de treballadors, desagregatper regions de l’economia mundial. La tendènciaa l’envelliment és clara no només als països derenda alta.

La figura 1.38 mostra com fins i tot a alguns païsosasiàtics, com Corea i la Xina, planeja de maneraespecial aquesta ombra sobre les fins ara especta-culars dinàmiques de creixement. Fins i tot l’ex-pressió «getting rich before becoming old» s’es-menta com a restricció aplicable a la modernitzaciói prosperitat d’alguns d’aquests països.


Trajectòria del creixement

Els països en vies de desenvolupament arriben al punt més alt de la seva oportunitat de beneficiar-sed’una alta ràtio entre treballadors i la resta

1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 2030 2040 2050

2.20

2.00

1.75

1.50

1.25

1.00

Regions més desenvolupadesA escala mundialRegions menys desenvolupades

Figura 1.36. Evolució 1950-2050 de la ràtio entre població en edat de treballar i la resta

Font: Bloom-Canning (2006)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 107


2007 COPCA108

Font: OCDE (2007)

Taula 1.6. Pressió sobre la despesa derivada de l’envelliment de la població als països de l’OCDE, 2005-2025-2050. Les dades indiquen increments respecte a la situació de 2005, en percentatges del PIB

Assistència Assistència Pensions Total Creixement acumulatsanitària llarg termini en ràtios

de deute públic

2025 2050 2025 2050 2025 2050 2025 2050 2005-2050

Austràlia 1,8 4,2 0,5 2,0 1,0 1,7 3,3 7,9 176

Àustria 1,5 3,8 0,6 2,0 0,1 -1,0 2,2 4,8 111

Bèlgica 1,3 3,3 0,6 1,9 3,0 5,1 4,8 10,3 241

Canadà 1,9 4,1 0,6 2,1 0,8 1,7 3,3 7,9 176

Dinamarca 1,5 3,5 0,4 1,5 2,5 3,2 4,3 8,2 203

Finlàndia 1,8 3,6 0,8 2,4 2,8 3,3 5,4 9,3 241

França 1,5 3,5 0,4 1,7 1,2 2,1 3,1 7,3 164

Alemanya 1,5 3,6 0,8 1,9 0,2 2,0 2,5 7,5 153

Grècia 1,6 3,9 1,3 2,7 4,6 10,3 7,5 16,8 386

Irlanda 1,6 4,0 1,5 3,8 2,5 6,5 5,6 14,4 312

Itàlia 1,6 3,8 1,3 2,9 0,2 0,4 3,1 7,0 160

Japó 1,9 4,3 1,1 2,2 0,3 0,6 3,4 7,1 168

Luxemburg 1,4 3,7 1,3 3,1 3,7 7,4 6,3 14,3 326

Països Baixos 1,7 3,8 0,7 2,0 2,0 3,8 4,4 9,6 223

Nova Zelanda 1,8 4,3 0,6 2,0 3,2 5,9 5,7 12,0 283

Portugal 1,6 4,2 0,6 2,0 3,9 9,3 6,1 15,5 338

Espanya 1,6 4,1 1,1 2,4 1,8 7,0 4,5 13,5 276

Suècia 1,4 3,2 0,3 1,1 0,1 0,8 1,8 5,1 106

Regne Unit 1,4 3,4 0,4 1,7 0,9 1,8 2,9 7,0 156

Zona Euro 1,5 3,7 0,9 2,2 1,1 3,0 3,5 8,9 194

60

50

40

30

20

10

0Països de renda

altaÀsia Oriental

i el PacíficÀsia del Sud Europa i Àsia

CentralOrient Mitjà

i Àfricadel Nord

Àfricasubsahariana


200520102015

202020252030

Figura 1.37. Persones de 65 o més anys d’edat, com a percentatge del nombre de treballadors, per regions, 2005-2030


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 108


1.2.9. Límits al creixement

Un dels trets més destacables dels darrers anys,amb importants fites a 2006-2007, és la renova-da preocupació pels límits al creixement —o perun determinat model de creixement—, així comels debats sobre recursos energètics, sobre con-sum de matèries primeres no renovables, i demanera novedosa, els debats sobre el canvi cli-màtic i la seva relació de causalitat amb el modelcreixement. Tant els impactes mediàtics debatuts—inclòs el film d’Al Gore Una realitat incòmode—com els estudis amb patrocini d’organismes inter-nacionals o governamentals —com el de NacionsUnides en el marc de la Convenció sobre CanviClimàtic, o l’Informe Stern patrocinat pel Governbritànic— abunden en aquesta dimensió que, demanera creixent, assumeix l’opinió pública mun-dial. Recursos no renovables i condicions de qua-litat del medi ambient esdevenen global commons—o «béns comunals globals»— en la terminologiaque fa servir fins i tot el Banc Mundial (2007a), ambproblemes de gestió i ingredients de béns públicsi externalitats, que compliquen la seva eficientadministració, i que requereix necessàriament deli-cades negociacions per intentar arribar a solucionscoordinades percebudes com equitatives.

No és, òbviament, tasca d’aquest Informe ava-luar aquestes polèmiques. Ens limitarem aesmentar les dades bàsiques i el seu impacte enel present i futur de l’economia global.

Serveixen unes dades seleccionades per il·lustraralgunes tendències.

La figura 1.39 mostra l’evolució del preu delpetroli —spot i a futurs— confirmant la tendènciaa l’alça en un nou cicle ja apuntat a la contribuciódel prof. Marzo a l’Informe anual OME 2006. Perla seva banda la figura 1.40 recull les dades ambquè l’FMI presenta la tendència també a l’alçadels preus de diverses commodities.

En relació a fases anteriors de tendències alcistesdels preus de l’energia i altres inputs bàsics, s’in-sisteix en que ara no es tracta (només ni potserprincipalment) d’una qüestió d’oferta (com leselevacions del preu del petroli en funció de lacapacitat negociadora i cohesió de l’OPEP, perexemple) sinó principalment de pressions per lavessant de la demanda, derivades dels creixentsrequeriments dels països emergents amb ràpidaindustrialització d’una banda i adopció de pautesde consum «occidentals».


80

70

60

50

40

30

20

10

0

Tailà

ndia

La majoria de països asiàtics seran la «segona onada» de societats envellidesque segueix l'envelliment dels països industrials, inclòs el Japó.

Ràtio de dependència

Mitjana

UE

Xina

Índia

Indon

èsia

Japó

Malàisi

a

Filipi

nes

Corea

Singap

ur

2000 2030 2050

Figura 1.38. Persones de 65 o més anys d’edat, com a percentatge del nombre de treballadors, per països, 2000-2050

Font: Heller (2006)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 109


La figura 1.41 serveix per reflectir els argumentsque vinculen el procés de creixement globalamb la demanda d’algunes matèries primeres.Presenta de manera comparativa les relacionsentre creixement de la producció industrial iconsum d’alumini i coure en els processos d’in-dustrialització de les economies ara ja avança-des i de les noves economies emergents. Lespautes semblen força comunes, i fins i tot s’a-puntaria a una major intensitat en matèries pri-meres en el cas de les economies emergents

per diverses raons que anirien des de la ràpidaemulació fins a la «deslocalització» d’activitatscontaminants.

Aquestes dinàmiques comparatives són el puntde partida de debats a l’hora de negociar ade-quacions entre demanda i oferta. Els païsosemergents insisteixen en el seu dret a repetir latrajectòria dels ara ja avançats, mentre aquestsinsisteixen en com la «pressió addicional» sobreels recursos és insostenible.

2007 COPCA110

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

80

70

60

50

40

30

20

10

0

Preus spot

Preus a futur

Figura 1.39. Evolució dels preus del petroli: preu spot i a futurs (contractes a 6 o 7 anys), (preus referits al West Texas Intermediat)

Font: OCDE (2007)

1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000

MetallEnergiaBegudes

Matèries primeresagrícolesAlimentació

350

300

250

200

150

100

50

Índexs de preus de commodities

Gener 2002=100

Figura 1.40. Índexs de preus de commodities i índexs d’alguns metalls i aliments

Font: FMI (2007a)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 110



Economies avançades seleccionades

0 20 40 60 80 100 120 1400 20 40 60 80 100 120 140

0 20 40 60 80 100 120 1400 20 40 60 80 100 120 140

350

300

250

200

150

100

50

0

350

300

250

200

150

100

50

0

140

120

100

80

60

40

20

0

140

120

100

80

60

40

20

0

Alumini

Con

sum

Con

sum

Con

sum

Con

sum

Alumini

Producció industrial Producció industrial Producció industrial

Producció industrial Producció industrial

Coure

Coure

EUR-12

Japó

Estats Units

EUR-12

Estats Units

Japó

Mercats emergents seleccionats

Xina

BrasilCorea

Índia

ÍndiaXina

Brasil

Corea

Figura 1.41. Comparació entre les dinàmiques de països avançats i emergents: relació entre creixementde la producció industrial i consum de matèries primeres no renovables (casos de l’alumini i el coure)

Font: World Economic Outlook, FMI (2006)

1990 2000 2010 2020 2030 2040 2050

18.00016.00014.00012.00010.0008.0006.0004.0002.000

0

MónPrincipals emissors

Annex IPaïsos industrials

Milions de tones de carbó

Figura 1.42. Emissions carbòniques a països industrials, països Annex 1 (industrials més països de l’Europade l’Est i ex URSS), i Annex 2 (els anteriors més la Xina, l’Índia, Indonèsia, Sud-àfrica i Mèxic)


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 111


Les relacions de causalitat entre aquestes dinà-miques i el canvi climàtic centren bona part deles controvèrsies. Les preocupacions ja no sónexpressions minoritàries sinó que arriben a bonapart de l’opinió pública i organismes i institucionsnacionals i multilaterals. Serveixi la figura 1.42,extreta de l’Informe de prospectiva del BancMundial 2007, per il·lustrar les dades objected’anàlisi i preocupació pel que fa a les emissionscarbòniques vinculades a l’efecte hivernacle.Segons aquestes dades s’esperaria que, decontinuar les tendències actuals amb les actualstecnologies, pel 2030 haurien incrementat les

emissions anuals un 50% i s’haurien arribat aduplicar el 2050. La consideració d’aquestesdades explica d’una banda els incentius a poten-ciar els desenvolupaments científics i tecnològicsque puguin aportar respostes i solucions, i del’altra, la pressió creixent a acords internacionalsque limitin —de manera percebuda com equita-tiva— aquestes tendències. La denominació decommons (béns comunals) referida als recursosno renovables i la qualitat mediambiental semblaestar ben justificada, incloses les grans dificul-tats per a la coordinació eficient de la sevagestió.

2007 COPCA112

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 112

CAPÍTOL 2Present i futur dels mercatsemergents

2007

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 113

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 114

L’actual etapa d’integració econòmica global escaracteritza de manera destacada per l’abast irapidesa dels canvis, i sobretot perquè els princi-pals protagonistes del nou dinamisme econòmicmundial són les economies emergents i en des-envolupament, on es concentra la major part dela població mundial. Els avenços tecnològics, peruna banda, i els processos creixents d’oberturaexterior, reformes de mercat i millores en el marcinstitucional, per l’altra, permeten que milions depersones, de països fins no fa massa consideratscom «la perifèria», s’incorporin a l’economia glo-bal ràpidament, formant part activa de les xarxesde producció globals. Aquesta nova realitat téimportants repercussions sobre la competitivitat iles pautes d’especialització dels països, i afectano sols l’àmbit estrictament econòmic o empre-sarial, sinó també la vida de les persones.Aquests canvis i noves tendències, i les sevesimplicacions socials, s’han tractat des d’unaperspectiva global en el primer capítol. És objec-tiu d’aquest segon capítol centrar l’anàlisi en elsmercats emergents i en desenvolupament, per lacreixent rellevància que estan adquirint en el con-text econòmic global, i identificar des d’una pers-pectiva tendencial i de futur quines són les eco-nomies i àrees regionals amb major capacitatd’expansió i d’inserció en els mercats globals. Vala dir que les projeccions que es presenten enl’estudi ni són les més optimistes ni les més catas-trofistes. Els escenaris de futur que es dibuixen, i

que abasten en general fins al 2030, parteixend’anàlisis prospectius baseline. En aquest sentit,les perspectives de creixement potencial i d’in-serció d’algunes economies poden ser superiorsa les que es reflecteixen en els anàlisis si, coms’adverteix en l’informe, s’acceleren certs pro-cessos de reforma, com pot ser el cas, perexemple, d’alguns països llatinoamericans o del’Àfrica subsahariana.

El capítol s’estructura en sis apartats. En el primers’analitza el creixement econòmic i s’identifiquenles àrees i països amb major potencial d’expansió,tenint en compte a més els processos de reformaorientats al mercat. Seguidament s’estudia elpotencial consumidor i les noves pautes dedemanda d’aquestes economies, analitzant lestendències de futur dels diferents segments derenda i la seva distribució, amb especial atenció al’evolució de la pobresa, les classes mitjanes i labase de la piràmide. El tercer apartat se centra enla contribució actual i el potencial d’aquests païsosa l’oferta global de treball, tant des d’un punt devista quantitatiu com qualitatiu, destacant l’emer-gència dels processos d’offshoring, l’evolucióesperada en la qualificació de la mà d’obra i lesimplicacions en els salaris relatius. Posteriorments’analitza l’impacte dels processos d’oberturaexterior d’aquestes economies en el comerç mun-dial i en els fluxos d’inversió directa, i el paper quetindran en el futur dins el context de competència


2. Present i futur dels mercats emergents

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 115

2. Present i futur dels mercats em

ergents

global. S’examina la tendència futura tant dels flu-xos comercials com d’inversió, identificant els paï-sos amb més atractiu potencial. El cinquè apartatpresenta una selecció de països que, pel seu dina-misme esperat, potencialitat del mercat, caracte-rístiques de la mà d’obra i obertura externa, podenoferir a l’empresariat català excel·lents oportunitatsde negoci, tant via exportacions com via inversionsdirectes, destacant en cadascun dels països elssectors amb més perspectives de creixementfutur. Per últim, s’analitza el procés d’internaciona-lització de Catalunya en els últims anys, per esbri-nar com s’està posicionant en el nou entorn glo-bal, i si aprofita el dinamisme econòmic de l’àreaemergent. Com a punt de referència s’efectua unaanàlisi comparativa amb els altres dos motorsregionals europeus: Rhône-Alps i Llombardia.

Com es manifestava en el capítol anterior, la capa-citat de resposta a l’actual procés de globalització

pot marcar diferències enormes entre països isocietats i ampliar les desigualtats en la percepciódels beneficis de la integració. Per aquest motiu,aquest capítol pretén aportar coneixement sobreel futur dels mercats emergents i facilitar la planifi-cació estratègica empresarial per tal de contribuira guanyar capacitat d’anticipació i resposta alsreptes i oportunitats que aquestes economiesplantegen.

2.1. Creixement econòmic: Àsia mantindrà

el lideratge

L’economia mundial en la primera dècada delnou mil·lenni s’està caracteritzant per un ritmede creixement fort i sostingut. A diferència d’al-tres etapes de prosperitat global, el ràpid creixe-ment és impulsat per les economies emergents,

2007 COPCA116

0% 2% 4% 6% 8% 10% 12%

MónXile

KazakhstanXina

UcraïnaEmirats Àrabs Units

ÍndiaRússia

RomaniaEslovàquiaASEAN-4*

MarrocTurquiaTunísiaAlgèria

NICs asiàtics**Hongria

EgipteAràbia Saudita

República TxecaColòmbiaSud-àfrica

PolòniaArgentina

BrasilEUA

MèxicUE-15

Japó

*Indonèsia, Malàisia, Filipines i Tailàndia**Hong kong, Corea del Sud, Singapur i Taiwan

Font: FMI, World Economic Outlook Database, abril 2007; càlculs OME

Figura 2.1 Creixement del PIB real 2001-2006. Mitjana anual (en %)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 116


ergents

liderades sens dubte pels països asiàtics i del’Europa de l’Est i la CEI (Comunitat d’EstatsIndependents), especialment la Xina, l’Índia i lesexrepúbliques soviètiques (vegeu figura 2.1). Amés, aquest extraordinari creixement no ha vin-gut acompanyat de processos inflacionistesdesbocats, malgrat l’augment inevitable delspreus en l’energia i matèries primeres, la qualcosa ha permès ritmes de creixement sostin-guts que no s’espera que es trunquin en elspropers anys. Una de les claus d’aquest com-portament es troba en el fort increment de laproductivitat, que fa possible absorbir l’augmentde preus, i permet alhora un creixement tantdels beneficis com dels salaris reals, la qualcosa afavoreix tant la inversió com el consum(Rajan, 2006).

Diversos són els factors que, combinats, expli-quen aquest progrés en termes de productivitat.Per una banda, el desenvolupament tecnològic il’extensió de l’ús de les tecnologies d’informaciói comunicació (TIC). Per altra banda, les transfor-macions estructurals que es duen a terme a paï-sos emergents, especialment a l’Àsia i a l’Europade l’Est (Shadler, et al., 2007). S’estan produintavenços molt importants tant en les reformes demercat com en l’obertura a l’exterior, i els governses mostren molt més conscients del seu papercom actors condicionants de l’entorn macroeco-nòmic i institucional.

Al final d’aquesta secció s’inclou un article d’A-lessandro Zanello, director adjunt del departa-ment d’Àsia-Pacífic de l’FMI, on es dibuixen elsrecents desenvolupaments de les economiesasiàtiques i les seves perspectives.

Les perspectives de creixement per als properscinc anys no canvien gaire el quadre actual. L’e-conomia mundial seguirà creixent de mitjana aun ritme proper al 5%, impulsat pels païsosemergents i en desenvolupament (figura 2.2). Elmajor dinamisme continuarà concentrant-se enels mercats asiàtics, on a més del sòlid creixe-ment de la Xina i l’Índia es preveu un repunt deles economies que formen part de l’ASEAN,especialment Indonèsia, el Vietnam i les Filipines,i a la Comunitat d’Estats Independents, onseguiran destacant Rússia, Ucraïna i el Kazakhs-tan. No obstant això, les previsions apunten aÀfrica com un nou focus important de dinamis-me econòmic, on s’estima que durant els pro-pers cinc anys es superi la quota de creixementdel 5% (figura 2.3). Amèrica Llatina, malgrat laseva millora substancial en els últims anys, conti-nua presentant les menors perspectives de crei-xement de tota l’àrea emergent, tot i que de mit-jana superarà en més d’un punt percentual lestaxes previstes pels països avançats.

L’optimisme vers Àfrica no versa només en laprevisió de continuïtat de preus elevats en les


7,5

5,0

2,5

0,01996-2000 2001-2006 2007-2008* 2009-2012**

MónEconomies avançadesEconomies emergents

Figura 2.2 PIB real. Creixement anual mitjà per període (en %)

*Estimació**Previsió

Font: FMI, World Economic Outlook Database; càlculs OME

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 117


ergents

1. No obstant això, val a dir que elsindicadors que elBanc Mundial utilitzaper mesurar lafacilitat per fernegocis, no tenenen compte, entred’altres, ni laproximitat als gransmercats ni la qualitat de lesinfraestructures. Per tant, només estracta d’una mesurade les regulacionsrespecte a l’activitatde negocis.

2. Singapur, HongKong, Taiwan iCorea del Sud.

commodities i recursos energètics, sinó tambéen els avenços encoratjadors en les reformesorientades al mercat. En l’últim informe delBanc Mundial relatiu a les regulacions de l’acti-vitat empresarial, Doing Business 2007, Àfrica—tant el nord com l’àrea subsahariana— apa-reix en tercer lloc com a regió on s’han realitzatun nombre més elevat de reformes, just perdarrera dels països de l’Europa de l’Est i la CEIi dels països de renda alta de l’OCDE. Dues ter-ceres parts dels països del continent africà hanimplementat alguna reforma en els dos últimsanys, i Tanzània i Ghana figuren actualmententre els deu primers països més reformistesdel món. Quant al rànquing 2007, respecte a lafacilitat per fer negocis, Sud-àfrica i Maurici estroben ja en posicions properes a Àustria, iNamíbia i prop de Portugal.1 A més, l’informeadverteix que aquesta tendència reformistaseguirà avançant, i destaca entre d’altres Burki-na Faso, Moçambic, el Camerun, Nigèria i Zàm-bia, i augura un panorama optimista respecte ales oportunitats creixents de negoci i d’atracciód’inversions que representarà per a la regióaquesta millora en l’entorn de negocis.

De fet, no és casualitat que les zones on s’handonat els processos de reforma més accelerats

siguin, a la vegada, les àrees amb creixementmés dinàmic, com el Sud-est asiàtic i els paï-sos de l’Europa de l’Est i la CEI. Geòrgia,seguida de Romania, lideren el rànquing delspaïsos on més reformes s’han dut a termedurant els dos últims anys, i en quart lloc estroba la Xina. Per la seva banda, el Kazakhstanpuja vint llocs en el rànquing mundial 2007 d’e-conomies amb millor entorn de negocis,situant-se a un nivell similar al d’Eslovènia. Tan-mateix, aquest rànquing és encapçalat, com ésben sabut, pels tigres asiàtics2 on, junt amb elspaïsos més avançats, es donen les condicionsmés favorables per fer-hi negocis.

Hi ha certa coincidència a assenyalar que la regióllatinoamericana, tot i la seva millora en creixe-ment i estabilitat macroeconòmica, continuaràllastrada per la debilitat dels seus sistemes polí-tics i deficiències en l’educació i qualificació de lamà d’obra (Fantoni, 2007; EIU, 2006a). En algunspaïsos ha augmentat la pressió regulatòria sobrel’entorn de negocis, com Bolívia i Veneçuela, i tretde casos com Xile o Mèxic —on s’han produïtmillores importants—, en general s’ha avançatpoc en aquest terreny. Hi ha una necessitat d’en-fortir les institucions, reformar els mercats labo-rals i reduir l’economia submergida (FMI, 2007a).

2007 COPCA118

Economiesavançades

Àsia Europa Centrali de l’Est

Comunitatd’Estats

Independents


OrientMitjà

Àfrica

2001-20062007-2008*2009-2012**

10,0

7,5

5,0

2,5

0,0

Figura 2.3 PIB real. Creixement anual mitjà per període (en %)



IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 118


ergents

Aquesta situació contrasta amb l’evolució delspaïsos de l’Europa de l’Est, on hi ha hagut unfort compromís per part dels governs d’afavorirles condicions de mercat i el clima de negocis.L’objectiu prioritari, ja des dels primers governsreformistes, d’integrar aquestes economies enla Unió Europea, ha suposat que anessin adop-tant gradualment l’acquis communautaire.Actualment, Eslovènia ja forma part de la zonaeuro, i els països bàltics i Eslovàquia es trobendins del Mecanisme de Canvis Europeu-II, pasprevi a la integració monetària. Per altra banda,Romania i Bulgària, que quedaren fora de la pri-mera onada d’ampliació a l’est, s’han incorporatenguany a la Unió Europea. I la Comunitat d’Es-tats Independents, amb Geòrgia i Kazakhstan alcapdavant, estan fent avenços importants, tot ique queda bastant camí per recórrer encara,sobretot en la millora dels sistemes judicials i lalluita contra la corrupció.

Les previsions a llarg termini continuen mostrantun panorama optimista vers els països emer-gents (figura 2.4). S’estima que, en conjunt,aquestes economies creixeran a un ritme mitjàanual del 4% durant el període 2008-2030, al vol-tant d’un punt percentual superior a la mitjanamundial, i més d’un punt i mig respecte als paï-

sos avançats. Totes les regions emergents senseexcepció creixeran per sobre de la mitjana de leseconomies més desenvolupades i, com a resul-tat, la participació dels països emergents i endesenvolupament en l’output global es preveuque augmenti del 23% actual al 33% en el 2030.Àsia seguirà sent el principal focus dinàmic de l’e-conomia mundial, amb la Xina i l’Índia al capda-vant; no obstant això, s’espera que l’Àfrica vagiprenen el relleu de l’Europa de l’Est i la CEI, coma segona regió més dinàmica, especialment elspaïsos mediterranis, liderats per Egipte, Algèria iel Marroc. La moderació que s’espera a llarg ter-mini en els ritmes de creixement de l’EuropaOriental i la CEI s’argumenta principalment perles baixes taxes de natalitat, particularment en lesexrepúbliques soviètiques.

Tot i que en termes generals els diferents estu-dis de prospectiva coincideixen en les previ-sions, hi ha certes divergències pel que fa a l’À-frica subsahariana. En aquest sentit, caldestacar el menor optimisme de l’EconomistIntelligence Unit (EIU, 2006a) quant a les pers-pectives de creixement d’aquesta regió, princi-palment perquè consideren que la malaltia de lasida pot tenir a llarg termini importants costossocials i econòmics.


0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

Economiesavançades

Economiesemergents

Estd'Àsia

Sudd'Àsia

Nordd'Àfrica i

Orient Mitjà

Àfrica sub-sahariana

Europade l'Est

i CEI

AmèricaLlatinai Carib

Figura 2.4 PIB real. Previsió del creixement anual mitjà període 2008-2030 (en %)

Font: Banc Mundial, Global Economic Prospects 2007

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 119


ergents

2007 COPCA120

Aquest article proporciona un resum dels recentsdesenvolupaments i perspectives de les econo-mies asiàtiques des d’un punt de vista macroe-conòmic.

En resum, a mitjans de 2007 el creixement és mésfort d’allò que s’esperava i la demanda internaestà contribuint de manera creixent en una sèried’economies. Això no obstant, les exportacionscontinuen sent un gran impulsor del creixement iaixò crea vulnerabilitat pels impactes adversosdes de l’exterior de la regió. Des d’aquest punt devista, les perspectives s’ennuvolen a causa de les

turbulències dels mercats financers globals quehan succeït al món des de finals de juliol. Això noobstant, els marcs polítics i macroeconòmicsmillorats donen motius per a l’optimisme, i és pro-bable que Àsia continuï essent un lloc atractiu dinsl’economia global.

Desenvolupaments recents

El creixement a la major part d’Àsia va continuaraugmentant la primera meitat de 2007, particular-

Àsia: desenvolupament econòmic recenti les seves perspectives

Alessandro ZanelloDirector adjunt Departament Àsia i PacíficFons Monetari Internacional

2

4

6

8

10

12

2005

Q1

2005

Q2

2005

Q3

2005

Q4

2006

Q1

2006

Q2

2006

Q3

2006

Q4

2007

Q1

2007

Q2

XinaÍndia

NIEsASEAN-5

Figura 1. Àsia emergent. Creixement del PIB (en taxa interanual, %)

Font: FMI

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 120


ergents

1. L’Àsia emergent esrefereix a la Xina,Índia, Hong Kong,Corea, Singapur,Taiwan, província deXina, Indonèsia,Malàisia, les Filipinesi Tailàndia.

2. Les NIE comprenenHong Kong SAR,Corea, Singapur iTaiwan, província deXina.


ment en la zona de l’Àsia emergent.1 Mentre quela Xina i l’Índia continuen liderant el grup ambtaxes de creixement anuals propers al 10%, lavelocitat de l’activitat en general va tendir a serlleugerament més alta en las economies de recentindustrialització (NIE)2 i l’ASEAN-5 (Indonèsia,Malàisia, Filipines, Singapur, Tailàndia i Vietnam). Al’Àsia industrialitzada, els resultats al Japó es vancontraure en el segon trimestre mentre Austràlia iNova Zelanda informaven d’un creixement fort. Enconjunt, el creixement regional ha excedit les pre-visions que s’havien fet prèviament.

I allò que és més important, la contribució de lademanda interna al creixement en l’Àsia emergentha mostrat signes de reforçament (especialment

en les NIE, exceptuant Tailàndia). El creixement a laXina i l’Índia encara està liderat per la inversió, peròamb diferents tendències subjacents. A la Xina, elcreixement va repuntar, malgrat els esforços de lesautoritats per minorar la velocitat de la inversió,mentre que les exportacions i el consum privat esreforçaven. El creixement de l’Índia, per contra,reflecteix uns guanys forts de la productivitat i espresenta més sostenible. El consum i les exporta-cions netes continuen contribuint al creixement,però s’han alentit recentment.

L’activitat domèstica a gran part d’Àsia ha conti-nuat essent ferma també durant el tercer trimes-tre d’aquest any. Les dades més recents sugge-reixen que la inversió sembla gaudir de bona salut

NIEsASEAN-5

-10

0

10

20

30

40

Gener

Març MaigJu

liol

Setembre

Novem

bre

Gener

Març MaigJu

liol

Setembre

Novem

bre

Gener

Març MaigJu

liol

2005 2006 2007

Figura 2. Àsia emergent. Exportacions de béns (taxa de creixement intertrimestral en %)

Font: CEIC Data Company Ltd. and IMF staff calculations

-20

0

20

40

60

Gener

Març MaigJu

liol

Setembre

Novem

bre

Gener

Març MaigJu

liol

Setembre

Novem

bre

Gener

Març MaigJu

liol

2005 2006 2007

XinaJapó

NIEsASEAN-5

Figura 3. Exportacions de material electrònic (taxa de creixement intertrimestral en %)


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 121


ergents

2007 COPCA122

(Japó pot ser una excepció, això no obstant). Laperspectiva més general pel que fa al consumdomèstic es d’alguna manera menys clara, ate-ses les diverses lectures sobre la confiança delconsumidor i altres indicadors d’alta freqüènciaen una sèrie de casos.

Desprès d’un alentiment a primers d’any, lesexportacions arreu d’Àsia es van recuperar a mit-jans de 2007 i han donat la sorpresa anant capamunt. Les dades disponibles suggereixen que lademanda més gran per a les exportacions d’Àsiaprové d’Europa, seguit per altres països d’Àsia,mentre la demanda d’Estats Units continua

essent baixa. Les exportacions de productes d’e-lectrònica s’han recuperat d’una manera moltmés modesta que les exportacions en general iles previsions per al sector són contradictòries.

Les pressions inflacionistes han seguit contingu-des en la majoria de les economies. La inflació hapujat a un 4% a finals de juliol, per damunt del3,5% a finals de 2006, en major part degut a lespuntes dels preus dels aliments. La Xina ha vistcom els preus dels aliments pujaven al 18%,amb una inflació que s’accelerava al 6,5%, lamés elevada en 10 anys. A l’Índia, per contra,l’índex de preus dels productes industrials ha

96

98

100

102

1/1/

2007

1/15

/200

7

1/29

/200

7

2/12

/200

7

2/26

/200

7

3/12

/200

7

3/26

/200

7

4/9/

2007

4/23

/200

7

5/7/

2007

5/21

/200

7

6/4/

2007

6/18

/200

7

7/2/

2007

7/16

/200

7

7/30

/200

7

8/13

/200

7

8/27

/200

7

9/10

/200

7

SingapurTaiwan

CoreaHong Kong

Figura 5. Nies: tipus de canvi efectiu nominal (1 de gener de 2007=100)

Font: IFM, Information Notice System, and APD staff estimates

0

1

2

3

4

5

6

7

8

Gener

Març MaigJu

liol

Setembre

Novem

bre

Gener

Març MaigJu

liol

Setembre

Novem

bre

Gener

Març MaigJu

liol

2005 2006 2007

XinaÍndia WPI

NIEsASEAN-5

Figura 4. IPC subjacent (percentatge anual)


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 122

baixat gairebé 3 punts percentuals mentre la polí-tica monetària ha esdevingut més restrictiva.Amb els preus del petroli alentint-se d’algunamanera durant la primera part de l’any, els preusdel combustible no han tingut un paper gairedeterminant en l’evolució general dels preus.

La majoria de països de la regió continuen experi-mentat grans superàvits de la balança per comptecorrent. Amb les exportacions en general sorpre-nentment al cap damunt i el cost total de lesimportacions de petroli decreixent, els superàvitsde la balança per compte corrent de la regiódurant la primera meitat de 2007 han superat elresultat de l’any passat. La Xina, l’Índia, HongKong i Singapur van registrar els guanys mésgrans en les seves posicions externes.

L’evolució dels tipus de canvi a Àsia van variarsubstancialment la primera meitat de l’any. Men-tre que el renminbi xinès s’apreciava en unmodest 2% en termes nominals efectius, totesles divises de les NIE i diverses divises de l’ASE-AN-5 es depreciaven. Per contra, el baht tailan-dès va augmentar al voltant del 20% i la rúpiaíndia i el peso filipí es van elevar al voltant del 8%a finals de juny. El dòlar australià i el dòlar neoze-landès també continuaren enfortint-se.

La turbulència del mercat financer des de mitjansde juliol ha alterat el patró d’evolució dels tipus de

canvis, més recentment. S’han desfet posicionsde carry trade del ien, tal com evidencia unaaccentuada pujada del ien japonès i una caigudaencara més accentuada en algunes de les divises«target», els dòlars australians i neozelandesos. Amitjans de setembre (quan es fa aquest escrit), elmoviment del carry trade s’ha invertit parcialment,encara que la volatilitat en el mercat de divises ialtres mercats continua essent alta.

Amb una forta competitivitat i unes entrades decapital continuades, les reserves han seguit crei-xent amb força a la regió, de nou liderades per laXina. Les reserves oficials de l’Àsia emergent coma conjunt van assolir uns 2,7 bilions de dòlars afinals d’agost, per damunt dels 2,3 bilions dedòlars a finals de 2006. Comparat amb l’any pas-sat, l’índex de reserva acumulada trimestral a laXina es va doblar a 130 miliards de dòlars la pri-mera meitat d’aquest any, reflectint en la sevamajor part els grans superàvits comercials. L’ín-dex d’acumulació de reserves a l’Índia i l’ASEAN-5 també s’ha accelerat el 2007, impulsat alhorapels desenvolupaments dels comptes corrents iels comptes de capital.

Amb les reserves en moltes economies asiàti-ques molt per damunt dels nivells necessaris perpropòsits de liquiditat, una sèrie de bancs cen-trals han emès o estan considerant emetre Fonsde Riquesa Sobirana. L’objectiu d’aquestes enti-


ergents


5/18

/200

7

6/4/

2007

6/19

/200

7

7/4/

2007

7/19

/200

7

8/3/

2007

8/20

/200

7

9/4/

2007

92

96

100

104

108

112

116

120

1/1/

2007

1/16

/200

7

1/31

/200

7

2/15

/200

7

3/2/

2007

3/19

/200

7

4/3/

2007

4/18

/200

7

5/3/

2007

MalàisiaTailàndia

IndonèsiaFilipinesVietnam

Figura 6. ASEAN-5: tipus de canvi efectiu nominal (1 de gener de 2007=100)

Font: IFM, Information Notice System, and APD staff estimates

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 123


ergents

2007 COPCA124

tats és incrementar els rendiments sobre lestinences de divises estrangeres, encara que enalguns casos (Corea) tenen un objectiu secunda-ri d’ajudar a desenvolupar els mercats de capitallocals. Queda per veure quin impacte, si és quen’hi ha, d’una gestió més agressiva d’aquestagran quantitat de recursos financers tindrà sobreels mercats financers globals.

La perspectiva i els riscs

Mirant cap al futur, l’escenari de fons per Àsia con-tinua essent àmpliament favorable a curt termini. Elcreixement de la regió hauria d’arribar al 8% el2007 (sense grans canvis respecte al 2006) abansde moderar-se a un 7,25% el 2008. Aquesta pro-jecció reflecteix un alentiment en les economiesmés grans de la regió (Xina, Japó i Índia) així comles NIE, resultat d’un creixement més lent alsEstats Units i a la zona euro. Es preveu que lademanda d’inversions, de mitjana, perdi una micad’impuls en línia amb el creixement i les exporta-cions, mentre el creixement del consum baixariamodestament. S’espera que el creixement seguei-xi essent robust en l’ASEAN-5, tot i que amb l’ajuten alguns casos de la inversió pública. Però, par-lant en termes generals, atesa la integració de l’À-sia emergent en el sistema comercial global, nos’esperen desconnexions significatives de lademanda exterior a curt termini.

Encara que la línia de fons de la previsió a curttermini per Àsia és encoratjadora, els riscs detopar amb inconvenients s’han incrementat.Aquests són principalment externs, sobretot:

� Contagi de les actuals turbulències del mercatfinancer. Els bancs asiàtics no s’enfronten ariscos sistèmics atesa la seva exposició limita-da a les «subprime» dels Estats Units i altresmercats amb el suport d’actius. Això no obs-tant, les condicions creditícies s’han ajustat enla regió, particularment per als prestataris demés risc. La volatilitat continuada dels mercatsfinancers i l’aversió persistent al risc podria

desanimar els fluxos de capital a Àsia, ambrepercussions en la confiança, la inversió i elcreixement.

� La turbulència financera persisteix (o empitjora)i porta a un alentiment del creixement més pro-nunciat d’allò que s’esperava, tant als EstatsUnits com a la zona euro. Com s’ha dit abans,encara que la demanda domèstica en els paï-sos asiàtics hagi pujat i el comerç intraregionals’hagi incrementat, Àsia continua depenent dela demanda estrangera per al seu creixement.Si l’alentiment en les economies més impor-tants és més pronunciat que les previsionsactuals, les exportacions asiàtiques i el creixe-ment es podrien veure afectats de maneranegativa.

� Els preus del petroli continuen essent vulnera-bles als esdeveniments geopolítics adversos.No es pot descartar una punta dels preus d’o-ferta i les pressions inflacionistes associades.A més, la transferència dels preus del petrolimundials als preus nacionals ha continuatessent modesta en molts dels països emer-gents asiàtics fins ara, i qualsevol augmentpronunciat és probable que repercuteixi en elsconsumidors, especialment si els beneficiscorporatius o els ingressos pressupostaris bai-xen. Una inflació més alta podria minar lesexpectatives de compra de les llars i arrosse-gar cap avall la despesa privada.

Conclusió

No seria just concloure aquest resum breu ambuna nota negativa. Pot ser que es presentinaigües turbulentes a curt termini, però no s’hau-ria d’oblidar que Àsia ha recorregut un llarg camíconstruint els puntals macroeconòmics, institu-cions i marcs normatius que garanteixen la sevacapacitat de resistència en temps de prova. Almarge dels possibles problemes cíclics, el creixe-ment de la regió s’espera que continuï essent elmés ràpid del món, i Àsia segueixi essent un llocatractiu per a l’economia global.

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 124


ergents

2.2. Expansió del consum:

Nova classe mitjana i reducció de la pobresa

Com a resultat del fort ritme de creixement eco-nòmic mundial i els guanys en productivitat, desde principis del nou mil·lenni s’ha produït un for-midable augment de la renda per càpita en elspaïsos emergents i en desenvolupament —a raód’un 4% de mitjana anual a nivell global— (vegeufigura 2.5). El creixement del PIB real per càpita al’Àfrica subsahariana i el sud d’Àsia és el més fortdes dels anys seixanta, i a l’Europa de l’Est i laCEI es baten rècords històrics. Les perspectivesde futur són optimistes, i les previsions apunten auna continuïtat en el procés d’elevació sostingu-da de la renda per càpita en tots els mercatsemergents. S’espera però, que els guanys siguinmés acusats a l’Europa de l’Est i la CEI i al sud iest asiàtic, on tindrà lloc un clar procés de con-vergència amb els països avançats (vegeu figures2.6 i 2.7).

Com evidencia l’últim informe del Banc Mundialsobre els objectius de desenvolupament delMil·lenni, Global Monitoring Report 2007, gràcies aaquest fort creixement de la renda per càpita en elsúltims anys, el nombre de persones que viuen enextrema pobresa (amb menys d’un dòlar diari)s’ha reduït en 135 milions entre 1999 i el 2004.Tot i que la reducció de la pobresa ha tingut lloca totes les regions, la major part s’ha produït aÀsia, especialment a la Xina i l’Índia (figura 2.8).

Només a la Xina uns 500 milions de personeshan sortit de l’extrema pobresa en els últims vint-i-cinc anys.

Les tendències actuals de creixement, i les previ-sions a mitjà termini, indiquen que l’objectiu dereduir a la meitat la pobresa al 2015 respecte al1990 no sols s’aconseguirà sinó que fins i tot sesobrepassarà. El Banc Mundial estima que laproporció de població mundial en situació d’ex-trema pobresa se situarà en el 12% al 2015, dis-set punts percentuals menys que el 1990, i sismenys que l’any 2004. La Xina i l’Índia explicarangran part d’aquesta disminució, mentre que al’Europa de l’Est i la CEI, nord d’Àfrica i OrientMitjà les projeccions assenyalen que es produiràuna eradicació quasi completa de l’extremapobresa. No serà aquest el cas d’Amèrica Llati-na, encara que sí que es preveu l’assoliment del’objectiu de reduir la proporció a la meitat al2015. L’Àfrica subsahariana però, malgrat el crei-xement alcista dels últims anys, és la única regióon no es preveu que s’assoleixi l’objectiu a causade l’elevat ritme de creixement de la població.

Les projeccions per al 2030 assenyalen que, mal-grat que la població mundial s’incrementarà en milcinc-cents milions de persones —el 97% en elspaïsos emergents i en desenvolupament—, el per-centatge de població mundial en situació d’extre-ma pobresa s’haurà reduït al 4%, i es veurà con-centrada majoritàriament a l’Àfrica subsahariana.


Economiesavançades

Àsia Europa Centrali de l'Est

CEI Amèrica Llatinai Carib

Orient Mitjà Àfrica

0,0%

1,0%

2,0%

3,0%

4,0%

5,0%

6,0%

7,0%

8,0%

2001-20062007-2008*

Figura 2.5 PIB real per càpita. Creixement mitjà anual per període (en%)

*Estimació


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 125


ergents

2007 COPCA126

Economiesavançades

Àsiade l’Est

Àsiadel Sud

Europa del’Est i CEI

Nord d’Àfricai Orient Mitjà


Àfricasubsahariana

5%

4%

3%

2%

1%

0%

Figura 2.7 Renda per càpita. Prospectiva de creixement, període 2010-2030

Font: Banc Mundial, Global Economic Prospects 2007

0% 1% 2% 3% 4% 5% 6%

Xina

Ucraïna

Índia

Vietnam

Tailàndia

Indonèsia

Eslovàquia

Romania

Rússia

Xile

Corea del Sud

Hongria

Singapur

Polònia

Turquia

Taiwan

Malàisia

Filipines

República Txeca

Argentina

Món

Brasil

EUA

Colòmbia

Mèxic

UE-15

Japó

Font: EIU

Figura 2.6 PIB real per càpita. Prospectiva de creixement, període 2006-2020 (mitjana anual, en %)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 126


ergents

Com a conseqüència del creixement econòmicen els mercats emergents s’estima, doncs, quequasi mil milions de nous consumidors entraran

en el mercat global en la propera dècada, i endeu anys el consum augmentarà en més de5 bilions de dòlars en les economies emergents.


Àfricasubsahariana

Àsiadel Sud

Àsiade l'Est

Amèrica Llatinai Carib

Nord d'Àfricai Orient Mitjà

Europa de l'Esti CEI

Món

19902004

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

2015*2030*

Figura 2.8 Percentatge de població en situació d’extrema pobresa

*Projecció

Font: Banc Mundial, Global Monitoring Report, 2007; Global Economic Prospects 2007

Economiesavançades

Àsia Europa de l'Esti CEI

AmèricaLlatina

Nord d'Àfrica iOrient Mitjà

Àfricasubsahariana

20052015*2030*

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

Figura 2.9 Població per àrees regionals. Anys 2005, 2015 i 2030 (en %)

*Projeccions

Font: Banc Mundial, Demographic Projections 2007

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 127


ergents

A la Xina s’espera que la classe mitjana augmen-ti fins a 290 milions de persones abans del 2015,i que aquesta xifra es dobli durant els següentsdeu anys, i el nivell de riquesa es concentri en elsegment d’edat comprès entre els 25 i 44 anys(Farrel, et al., 2006). Per la seva banda, al Brasils’estima que en aquest mateix període la classemitjana augmenti fins al 50% de la població i aRússia fins al 85%. Com ja s’avançava en l’Infor-me anual 2006 de l’Observatori de Mercats Exte-riors (OME), els joves seran el segment de mercatpredominant als països emergents i en desenvo-lupament, atesa l’estructura poblacional actual iles projeccions de creixement, en fase expansivaen contraposició als països avançats (vegeu figu-ra 2.9).

Les previsions per al 2030 apunten que la classe mit-jana en el conjunt de països emergents passarà delsquatre-cents milions de persones actuals a més demil dos-cents milions de persones, amb un poderadquisitiu d’entre 4.000 i 17.000 dòlars (en termesPPA, any 2000), el 60% de les quals es concentra-ran al continent asiàtic, un 17% a Amèrica Llatina, un15% a l’Europa de l’Est i la CEI i el 10% restant a l’À-frica i l’Orient Mitjà (Banc Mundial, 2007a).

Tot i que en la propera dècada els EUA es mantin-dran com a principal mercat de consum, la majorpart de l’augment del consum mundial es produiràen els mercats emergents, especialment a l’Àsia.Tenint en compte que la Xina i l’Índia concentraranmés d’un terç de la població mundial i seran res-ponsables del 45% del creixement econòmic mun-dial durant la propera dècada, és en aquests dospaïsos on s’espera un major augment de la quotade consum respecte al total mundial, passant del5,2% actual a l’11,5% al 2020. Rússia també quasidoblarà la seva quota fins situar-se al voltant del3%. L’altra cara de la moneda serà la UE-15 i elJapó, que perdran important pes relatiu, mentreque en els dos gegants llatinoamericans, el Brasil iMèxic, no s’esperen avenços significatius, i la sevaquota conjunta (de prop del 3%) es preveu seràsuperada per un altre país del sud-est asiàtic,Corea del Sud.

Aquest fort augment de les classes mitjanes en elspaïsos emergents, i la conseqüent emergènciad’una nova classe mitjana global, amb poder adqui-sitiu per comprar cotxes, béns duradors i productesde qualitat, tindrà un fort impacte en la demanda

mundial, i implicarà una ampliació substancial delmercat per les empreses multinacionals. Però, a lavegada, les empreses hauran d’afrontar noves pau-tes d’exigència i saber adaptar-se als gustos i prefe-rències del món emergent, particularment als desit-jos dels consumidors asiàtics. A més, com a resultatde l’augment de la renda, és previsible que incre-menti de manera important la demanda de serveis,especialment d’educació, sanitat i oci. En relació aaquest últim aspecte, un dels sectors que es podenveure més afavorits és el sector turístic, on s’esperaun important creixement de la demanda en els pro-pers anys provinent dels països emergents.

La capacitat de compra en els mercats emergentsi en vies de desenvolupament, però, no es redueixa l’aparició d’aquesta nova classe mitjana. Composa de manifest el recent treball del CFI/WRI, Next4 billion: market size and business strategy at thebase of the pyramid, s’estima que en el món hi hauns 4 mil milions de persones amb ingressos bai-xos, per sota els 3.000 dòlars anuals per càpita (entermes PPA, any 2002), concentrats bàsicament enaquests països, que encara que viuen en condi-cions de relativa pobresa, constitueixen un mercatpotencial desatès de 5 bilions de dòlars. La majoriad’aquesta població, que conforma la base de lapiràmide econòmica (BOP), està poc integrada enl’economia de mercat global, amb necessitatsespecífiques com l’accés a l’aigua i serveis sanita-ris, electricitat, serveis financers, transport, telefonia,etc. Els seus ingressos provenen majoritàriamentde l’economia informal i de les remeses d’emi-grants. Però com s’argumenta en l’informe, baixosingressos no significa no tenir cap ingrés, tenint encompte, a més, que una part substancial d’aques-ta població se situa en els segments d’ingrés mitjài alt dins la BOP (entre 1.000 i 2.500 dòlars en PPA),cosa que representa una capacitat de compra sig-nificativa. Aquest fet està motivant un creixent inte-rès empresarial per aquest mercat BOP, i en elsdarrers anys s’han començat a donar, sobretot enempreses locals, iniciatives innovadores per podersatisfer les necessitats dels consumidors i produc-tors BOP, especialment en els sectors de l’habitat-ge, agricultura, béns de consum i serveis financers.Cada cop hi ha més empreses i starts-up orienta-des a aquest mercat, i s’espera que en el futuraquesta dinàmica vagi en augment de manerasubstancial, per les oportunitats de negoci poten-cial que representa. No obstant això, l’èxit estarà enfunció de les estratègies empresarials i la capacitat

2007 COPCA128

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 128


ergents

d’innovació i creativitat per adaptar-se a les neces-sitats especifiques d’aquest segment de consumi-dors low income. Iniciatives com les d’ordinadors a100 euros o automòbils a 3.000 euros (IMD, 2007),són exemples dels nous models de negoci orientatsa la base de la piràmide.

L’estructura econòmica de la base de la piràmide,però, varia en funció de les regions i dels països.Així, a l’Àfrica el mercat es concentra en els seg-ments de renda més baixos, mentre als països del’Europa de l’Est es concentra en els segments derenda més alts (vegeu figura 2.10). Un exemplecontraposat per països, dins d’aquestes duesregions, el trobem entre Nigèria i Ucraïna: en el pri-mer, el mercat es concentra bàsicament en els seg-ments per sota dels 1.000 dòlars, i en el segon persobre dels 2.000 dòlars (figura 2.11). Un altreaspecte diferencial és que les àrees rurals dominenen els mercats BOP d’Àfrica i Àsia, i per contra lesàrees urbanes dominen en la majoria de països del’Europa de l’Est i Amèrica Llatina. Els segments derenda més elevats es troben a les àrees urbanes,cosa que suposa que a Europa de l’Est i AmèricaLlatina hi hagi més poder de compra i que, encasos com la Xina, per exemple, malgrat que pre-domini la població BOP a les àrees rurals, lesmillors oportunitats de negoci es presentin a lesàrees urbanes (figura 2.12).

També els patrons de despesa difereixen segonsel segment de renda. Encara que l’alimentaciódomina en el pressupost familiar en tots els seg-ments, a nivells de renda més elevats el pes relatiude la despesa en alimentació disminueix i la des-pesa en transport i telecomunicacions, especial-ment serveis de telefonia mòbil, augmenta signifi-cativament, mentre que la despesa en habitatgees manté estable. En totes les regions la meitat dela despesa familiar en salut es destina a productesfarmacèutics. Els sectors varien en dimensió.Alguns són relativament petits, com el de l’aigua(20.000 milions de dòlars) i les TIC (51.000 milionsde dòlars), però aquest darrer amb perspectivesde ràpid creixement. Altres són mitjans, com salut(158.000 milions de dòlars), transport (179.000milions de dòlars), habitatge (332.000 milions) ienergia (433.000 milions). I el sector de l’alimenta-ció és el més gran amb 2,8 bilions de dòlars.

Per mida, el mercat asiàtic (incloent OrientMitja) és el més gran, amb 2.860 milions depersones —tres quartes parts concentrades ala Xina i l’Índia— amb una renda total de 3,47bilions de dòlars, que representa el 83% de lapoblació de la regió i el 42% del poder de com-pra respectivament. El mercat a l’Europa del’Est és de 458.000 milions de dòlars —delsquals 164.000 milions corresponen a Rússia—


Àsia3.470 mil milions $

Amèrica Llatina i el Carib509 mil milions $

Europa de l’Est458 mil milions $

Àfrica429 mil milions $

BOP3000

BOP2500

BOP2000

BOP1500

BOP1000

BOP500

BOP3000

BOP2500

BOP2000

BOP1500

BOP1000

BOP500

BOP3000

BOP2500

BOP2000

BOP1500

BOP1000

BOP500

BOP3000

BOP2500

BOP2000

BOP1500

BOP1000

BOP500

Figura 2.10 Mercat BOP per segments de renda

Font: IFC/WCI (2007)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 129


ergents

i inclou 254 milions de persones, que represen-ten el 64% de la població amb el 36% delsingressos. A l’Amèrica Llatina, el mercat de labase de la piràmide és de 509.000 milions dedòlars, i inclou 360 milions de persones, però

més de la meitat d’aquesta capacitat de com-pra i el 75% de la població BOP es concentra alBrasil i Mèxic. Àfrica té el mercat més petit,429.000 milions de dòlars, amb un 95% de lapoblació (486 milions de persones) i el 71% delpoder de compra. Per tant, en aquesta últimaregió, el mercat de consum dominant es trobaa la base de la piràmide, i quasi el 50% de larenda BOP es concentra en tres països: Sud-àfrica, Nigèria i Etiòpia.

A continuació s’inclou un article de Miguel ÁngelRodríguez, director del Base of the PyramidLearning Laboratory de l’IESE, on exposaalguns dels prejudicis que les empreses han devèncer i els principals reptes que han d’afrontarper competir amb èxit en la base de la piràmide.També presenta el cas de CEMEX, un exemplede com una empresa ha estat conscient d’a-quests obstacles i ha sabut superar-los amb èxit.

2007 COPCA130

BOP3000

BOP2500

BOP2000

BOP1500

BOP1000

BOP500

Nigèria

BOP3000

BOP2500

BOP2000

BOP1500

BOP1000

BOP500

Ucraïna

BOP3000

BOP2500

BOP2000

BOP1500

BOP1000

BOP500

BOP3000

BOP2500

BOP2000

BOP1500

BOP1000

BOP500

Mèxic

BOP3000

BOP2500

BOP2000

BOP1500

BOP1000

BOP500

Brasil

BOP3000

BOP2500

BOP2000

BOP1500

BOP1000

BOP500

Rússia

Índia

Figura 2.11 Despesa per segments de renda


XinaPoblació urbana Població rural

BOP3000

BOP2500

BOP2000

BOP1500

BOP1000

BOP500

Figura 2.12 Població BOP urbana i rural per segments


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 130

La base de la piràmide:Una oportunitat desconeguda

Miguel Ángel RodríguezDirector acadèmic IESEBase of the Pyramid Learning Laboratory


ergents


Concepte i importància

La base de la piràmide (BOP) la constitueixen elsmés de 4.000 milions de persones que subsistei-xen, o intenten fer-ho, amb menys de dos dòlarsdiaris. En essència, es tracta que les empresescontribueixin a satisfer d’una forma rendible lesingents necessitats de tot tipus que tenen aque-lles persones que pateixen l’infortuni de néixer enla BOP. És a dir, no es tracta de mera filantropia,sinó d’una forma totalment genuïna de fer negoci.

La BOP és un concepte nou per a una bona partdel món empresarial. Això no obstant, com expli-carem al llarg de l’article, les empreses farien bé aincorporar-ho als seus valors, la seva estratègia ia la seva concepció de la gestió. Els motius,alguns dels quals es presenten a continuació, sóndiversos. En primer lloc, perquè la problemàticamediambiental, social i econòmica existent avui diaa escala planetària és impossible d’afrontar si ensoblidem de les dues terceres parts de la poblaciómundial. En segon lloc, perquè l’empresa és la ins-titució social que té una major capacitat i, per tant,una major responsabilitat a l’hora de revertiraquesta problemàtica. A més, perquè la societatcivil està exigint a les empreses que es comportinde forma responsable. Al mateix temps, perquèaquesta situació és, si més no, una de les causesmés importants de la desesperació que mou algu-nes persones a immolar la seva vida en les noves

formes de terrorisme de tots conegudes. Per últim,perquè la BOP constitueix per a les empreses l’o-portunitat més important de créixer de forma sanaen les properes dècades. Com a prova d’això, n’hiha prou amb un exemple senzill: segons el BancInteramericà de Desenvolupament, la dimensiópotencial del mercat de la BOP a l’Amèrica Llatinaés de 534.006 milions de dòlars. Encara que l’ar-ticle se centri en aquest últim argument, les empre-ses han de ser conscients que totes les motiva-cions indicades estan fortament relacionades entresi, de manera que els arguments ètics i instrumen-tals es reforcen mútuament. A continuació s’expo-sen alguns prejudicis que les empreses han derebutjar per percebre l’oportunitat i els principalsreptes que han d’afrontar per competir amb èxit enla base de la piràmide. Entre els nombrosos casosque podríem descriure, el projecte «PatrimonioHoy» que es presenta al final de l’article és unexemple de com una empresa, en aquest casCemex, ha estat conscient d’aquests obstacles iha sabut superar-los amb èxit.

Alguns prejudicis

El primer prejudici que les empreses han desuperar és considerar que on hi ha només pobre-sa no hi pot haver un mercat ni tan sols potencial.En aquest sentit, molts directius no tenen en

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 131


ergents

2007 COPCA132

compte que en la base de la piràmide l’únic quees percep a simple vista és la renda, de menys dedos dòlars de què disposen els seus membres.Això no obstant, s’obliden de l’enorme importàn-cia que té l’economia informal (petites empreses,agricultura de subsistència, bescanvi, etc.), que amolts països on predomina la BOP és més granque la formal. Així mateix, segons els estudis del’economista Hernando de Soto (les idees delqual, segons l’expresident Clinton, són les quetenen un potencial més gran per acabar amb lapobresa), els actius extralegals (habitatges i pro-pietats agrícoles) de la BOP mundial totalitzen laxifra increïble de 9,3 bilions de dòlars, la qualcosa significa per exemple 46,5 vegades elspréstecs del Banc Mundial durant els últims 30anys o 93 vegades l’assistència al desenvolupa-ment atorgada pels governs.

Un altre prejudici fortament arrelat és que per com-petir en la BOP n’hi ha prou a simplificar els pro-ductes o serveis oferts als mercats de poderadquisitiu alt. Com hem tingut l’oportunitat decomprovar, en estudiar en profunditat els casos enquè les empreses estan operant amb èxit en laBOP, es tracta d’una assumpció que porta al fra-càs. Per tenir èxit, els productes i serveis oferts ala BOP han de partir d’un coneixement profund deles seves necessitats i de processos d’innovacióque permetin satisfer-les.

Per últim, un altre prejudici o problema és ignorarque, encara que sembli una contradicció en elsseus termes, viure a la BOP és molt car. Els preusque els components de la BOP paguen, fins i totper productes i serveis de primera necessitat,són més cars o, amb freqüència, escandalosa-ment més cars que els que han d’abonar elsnivells més alts de la piràmide socioeconòmica.

Reptes principals

Com hem vist, les empreses han de vèncer falsesassumpcions per poder operar amb èxit a laBOP. Alhora, han de salvar obstacles reals comels que veurem a continuació.

Els mercats de la BOP presenten una sèrie demancances pel que fa a les infraestructures físi-ques, com ara les relacionades amb el transport,

l’aigua, la llum, etc. Alhora, tenen unes infraes-tructures socials diferents de les usuals als mer-cats d’ingressos alts; de forma resumida, encomptes de contractes legals i drets de propietatintel·lectual, a la BOP prevalen els contractesinformals, no legals. Les empreses que tenen èxitsón capaces de salvar aquestes dificultats i, fins itot, de convertir-les en oportunitats.

Un altre problema real, tant per a les empresesque decideixin entrar a la BOP com per als seuscomponents, és la seva manca de crèdit. Peraixò, molts dels models de negoci reeixitsinclouen de quina manera els clients potencialspoden accedir al crèdit. Alguns fins i tot tenencom a element central aquest tema. D’altrabanda, els ingressos dels clients potencials de laBOP són escassos i irregulars. Per aquesta raó,les empreses han de ser molt més conscients dela necessitat de crear valor amb les seves pro-postes. Algunes empreses han vençut aquestadificultat basant els seus models de negoci a faci-litar l’accés compartit a béns i serveis.

Una altra barrera importantíssima per superar és elgran desconeixement sobre els clients i el mercatde la BOP que tenen les empreses. I en moltesocasions han de salvar un obstacle previ: adonar-se que realment no saben res. Només d’aquestamanera es podran apropar amb humilitat, respectei mentalitat oberta a la BOP i aprendre què podenfer, de quina manera i amb qui. Perquè un altrerepte important és reconèixer la necessitat d’esta-blir aliances amb socis no tradicionals, com elslíders comunals, ONG de diferents tipus etc. Lapràctica totalitat de models de negoci reeixits quehem tingut l’oportunitat de conèixer en detallinclouen aquest tipus d’aliances.

La innovació, clau de l’èxit

En el breu repàs sobre els prejudicis i reptes queimplica la BOP es percep la gran importànciaque té la innovació. Les empreses que estanoperant amb èxit a la BOP han desenvolupatinnovacions no només relacionades amb els pro-ductes i serveis, sinó amb els models que elspermeten conèixer i satisfer aquest mercat. Inno-vacions en màrqueting, en distribució, en I+D, enfabricació, etc. Si s’hagués d’assenyalar una

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 132


ergents


sola clau de l’èxit, sens dubte aquesta seria lacapacitat d’innovar. I després d’aquesta i alhora,com a les seves condicions necessàries, lacapacitat de dialogar, confiar i col·laborar. Enaquest sentit, a les seves implicacions positivesper a la sostenibilitat econòmica, social imediambiental del planeta, la BOP podria supo-sar alguna cosa més: la promoció d’un canvisubstancial en la forma d’operar de les empre-ses de manera que aquestes siguin realmentresponsables i sostenibles.

Cemex: Projecte «Patrimonio Hoy»

Cemex, fundada el 1906, és una de les empresesprincipals de la indústria del ciment en l’àmbitmundial. L’any 1998 va decidir impulsar el projec-te «Patrimonio Hoy», amb el qual pretenia aug-mentar les vendes en el segment d’ingressos bai-xos. En aquest sector, és molt corrent que sigui lamateixa família qui construeixi o ampliï el seu habi-tatge. A fi de complir amb el seu objectiu, Cemexva formar un equip integrat per diversos directiusde l’empresa i assessors externs, el qual va estarvivint durant un any i mig a Mesa Colorada, unapoblació situada en una de les zones més depri-mides de Mèxic. Tan bon punt s’havien instal·lat,conscients que no sabien res de la realitat de lespersones d’ingressos baixos i dels autoconstruc-tors, van redactar i signar una «Declaració d’igno-rància». Gràcies a la investigació que van fer vanveure que els tres problemes principals dels auto-constructors eren la manca de preparació tècnica,el pèssim servei que rebien dels distribuïdors i lamanca de crèdit. Tot això allargava i encaria con-siderablement el període de construcció.

Amb la informació obtinguda, van dissenyar i vanllançar el projecte «Patrimonio Hoy». Aquestcombina l’accés al crèdit, l’assessoria tècnica i lavenda de ciment i de tots els materials necessa-ris per a la construcció. L’accés al crèdit s’orga-nitza mitjançant la creació de sistemes d’estalviformats per tres integrants, de tal manera que lapressió grupal afavoreix la devolució del crèdit;aquest sistema està inspirat en les «tandas», ins-titució social mitjançant la qual els mexicanspobres s’ajuden mútuament. Així mateix, Cemexva crear unes oficines a cada comunitat, deno-minades cèl·lules, les quals compten amb la pre-sència d’un arquitecte i on s’ofereixen serveisd’assessorament tècnic als participants del pro-jecte. En aquest mateix lloc es duen a terme elspagaments i els tallers de formació sobre tècni-ques de construcció. Per últim, Cemex va buscarla col·laboració dels distribuïdors per participar enel projecte. Aquells que estaven interessats afer-ho es comprometien a millorar la qualitat delservei, el nivell del qual és avaluat regularmentmitjançant enquestes de satisfacció als auto-constructors. S’ha d’afegir que el model de ne-goci és totalment nou i que hi col·laboren dediferents formes ONG, líders locals i l’administra-ció mexicana. Amb aquests elements, Cemex hacreat un sistema que permet reduir el temps deconstrucció en un 75% i el cost en un 40%, alho-ra que ha augmentat considerablement lesseves vendes.

Atès l’èxit obtingut, Cemex ha anat implantantprogressivament el programa fins a cobrir totMèxic i està introduint-lo a altres països en des-envolupament. Fins ara, més de 120.000 famíliess’han beneficiat i cada mes entre 1.500 i 1.600nous clients s’uneixen a aquest programa.

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 133


ergents

3. L’índex de Ginimesura fins a quinpunt la distribució dela renda en un países desvia de ladistribucióperfectamentigualitària. Un valor 0indica igualtatperfecta mentre queun valor 100 implicadesigualtat perfecta.

En definitiva, l’augment generalitzat de la rendaper càpita en les regions emergents a un ritmesuperior als països avançats, la reducció del’extrema pobresa i l’ampliació de la classe mit-jana a nivell global comportarà canvis senseprecedents en la demanda mundial de béns iserveis, la qual cosa, a la vegada, portarà can-vis substancials en les estratègies empresarials,que clarament s’orientaran cap als païsosemergents. Les oportunitats de negoci nonomés se centraran en la simple ampliació delmercat, sinó que la innovació i la creativitatseran fonamentals per penetrar en uns nousmercats amb noves exigències i gustos, i ambdiferents estadis de consum segons els dife-rents segments de renda de la població. Noobstant això, com ja s’ha esmentat, la prospe-ritat en aquestes àrees no serà homogènia. Lesperspectives apunten que l’Àfrica subsaharianai Amèrica Llatina, tot i la seva millora en elsnivells de vida, avançaran en menor mesuraque la resta d’àrees emergents. Tant les esti-macions de reducció de pobresa com de con-vergència en renda per càpita amb els païsosavançats, visualitzades anteriorment en les figu-res 2.7 i 2.8, posen en relleu que ambduesregions, encara que Amèrica Llatina en menormesura, poden quedar enrere en el camí delprogrés respecte el Sud i Est asiàtic i Europa del’Est. Organismes com el Banc Mundial i elFòrum Econòmic Mundial assenyalen com undels principals factors d’aquesta menor pros-peritat la major desigualtat existent en aquestesdues regions en la distribució de la renda.Diversos estudis (Banc Mundial 2007a) mostrenuna clara correlació positiva entre inequitat ipobresa i la seva elasticitat respecte al creixe-ment, de manera que els països amb majorsnivells de desigualtat avancen més lentamenten la reducció de la pobresa que països ambmajor equitat. Altres estudis mostren com alspaïsos amb percentatges elevats d’economiainformal (Mckinsey, 2007), els nivells de produc-tivitat són baixos, i això limita la possibilitat quegran part de la població pugui ascendir en l’es-cala de la renda.

Les figures 2.13 i 2.14 mostren, respectiva-ment, la distribució de la renda per subgrups depoblació (en quintils) i l’índex de Gini,3 d’unaselecció de països de les diferents àrees emer-gents. En línees generals, s’observa com els

països llatinoamericans i de l’Àfrica subsaharia-na presenten una major desigualtat en la distri-bució de la renda que els països asiàtics, Àfricadel Nord i de l’Europa de l’Est i la CEI. En unextrem trobem al Brasil, Sud-àfrica i Xile, on el20% de la població amb el nivell de renda mésalt (cinquè quintil) disposa de més del 60% dela renda global del país, la qual cosa contrastaamb Ucraïna, el Kazakhstan, Indonèsia, Viet-nam o Egipte, on la proporció baixa als voltantsdel 40%, amb una distribució de la renda mésigualitària. En els països d’Europa de l’Est i laCEI, més del 50% de la renda es concentraentre el segon i quart quintil, fet que evidenciauna major distribució de la renda entre la pobla-ció, i un percentatge més gran de població(60%) amb poder adquisitiu mitjà. A Egipte, elMarroc i els països asiàtics també hi ha unapart important de la renda concentrada enaquests quintils, tot i que és més acusada enels quintils de renda més elevada (tercer iquart). Dins dels asiàtics però, la Xina és el paísque presenta una major desigualtat distributiva,similar a la que presenta Mèxic, però lluny delscasos extrems com el Brasil o Sud-àfrica.

Com s’assenyalava en el primer capítol (vegeufigures 1.32 i 1.33), és en les economies asiàti-ques on s’espera una major tendència a disminuirla desigualtat en el futur, gràcies a les expectati-ves d’ampliació de les classes mitjanes i la reduc-ció de la pobresa. En canvi, les perspectives defutur per a Amèrica Llatina no són tant optimistesen aquest sentit, mentre que les previsions per al’Àfrica subsahariana apunten cap a una majordesigualtat.

Una de les claus per reduir la desigualtat i la pobre-sa es troba en la millora de l’educació, ja que obreles portes a sortir dels estadis de renda més bai-xos, i facilita la mobilitat intersectorial cap a sectorsde més alta remuneració. De la mateixa manera, lamillora en la qualitat institucional és essencial perreduir l’economia informal i les distorsions quecomporta la corrupció, l’evasió d’impostos i l’ex-cessiva burocratització. El fet que en els darrersanys s’hagi iniciat a la major part dels països delcontinent Africà una clara tendència reformistaorientada a l’economia de mercat i a la millora delmarc institucional, i que el passat mes d’abril(2007) en la cimera dels països llatinoamericans aSantiago de Xile, sota els auspicis del Fòrum Eco-

2007 COPCA134

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 134


ergents

nòmic Mundial, els governs de la regió es com-prometessin a prioritzar l’educació, la innovació iles reformes institucionals, especialment en l’a-partat fiscal, permeten ser moderadament opti-mistes quant a l’objectiu d’aconseguir una distri-bució de la renda més equitativa en el futur i una

millora important de la productivitat. Encara queés aviat per valorar els fruits d’aquestes refor-mes, depenent de la seva continuïtat i aprofundi-ment, aquestes dues regions podrien avançarmés ràpidament del que reflecteixen les actualsprojeccions de futur.


Quintil més baix

2n quintil

3r quintil

4t quintil

quintil més alt

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Xina

Índia

Vietnam

Indonèsia

Brasil

Mèxic

Xile

Argentina

Rússia

Ucraïna

Polònia

Kazakhstan

Nigèria

Sud-àfrica

Egipte

Marroc

Figura 2.13 Distribució de la renda (percentatge de la renda total per subgrups de població en quintils);Any 2003-2004*

*Any 2002 per a Rússia, Polònia i Indonèsia; any 2000 per a Sud-àfrica, Egipte i el Marroc.

Font: Banc Mundial, World development Indicators 2007

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 135


ergents

2.3. El treball: participant en la global supply

labor

La inserció progressiva dels països emergents ien desenvolupament en l’economia mundial através dels mecanismes del comerç, les migra-cions i els processos d’offshoring està compor-tant la creació d’un mercat laboral cada cop mésintegrat a nivell global. Com s’assenyalava en lasecció 1.2.5 d’aquest Informe, l’oferta global detreball s’hauria quadruplicat en els últims vint-i-cinc anys, especialment per la contribució delspaïsos asiàtics i de l’Europa de l’Est, i les previ-sions apunten que es podria tornar a duplicar decara al 2050 (FMI, 2007a).

L’obertura comercial i financera dels països emer-gents, junt amb els avanços tecnològics i lareducció dels costos de transport i comunica-cions, està permetent «particionar» les cadenesde valor i localitzar cada fase on es pugui fer amb

més eficiència, donant lloc a xarxes globals deproducció (global sharing production) i a l’espe-cialització ja no de productes sinó d’etapes i tas-ques del procés productiu. Com s’esmentava enel primer capítol, actualment ja no sols es podendescentralitzar activitats manufactureres sinótambé tasques i serveis abans integrats a lesempreses i ara comerciables, donant lloc anoves modalitats de conformació global de laproducció com l’offshoring de serveis i el tasktrade, la qual cosa condueix a l’emergència delglobal sourcing of services.

Aquesta creixent integració global de la produc-ció i dels serveis té implicacions importants enels mercats de treball, i n’accelera la integracióglobal. Per una banda, s’està produint unaredistribució de l’ocupació manufacturera entreels països avançats i els emergents, encara quel’ocupació global augmenta, atès que elsguanys en els països emergents són superiors

2007 COPCA136

0 10 20 30 40 50 60 70

Sud-àfrica

Brasil

Xile

Argentina

Xina

Mèxic

Nigèria

Rússia

Índia

Polonia

Vietnam

Egipte

Indonèsia

Kazakhstan

Ucraïna

Marroc

Figura 2.14 Índex de Gini

Nota: Un valor 0 indica igualtat perfecta, mentre que un valor 100 representa desigualtat perfecta.

Font: Banc Mundial, World Development Indicators 2007

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 136


ergents

a les pèrdues dels avançats. El creixement enels països emergents però, no s’ha produït enla mateixa intensitat. Així, per exemple, la Xina il’Índia s’han convertit en els principals focus deproducció manufacturera i, en conjunt, Àsia haexperimentant un fort creixement ocupacionaldes de principis dels noranta, que contrastaamb l’evolució d’Amèrica Llatina, on païsoscom el Brasil i l’Argentina fins i tot han patit uncert declivi (Banc Mundial, 2007a). Per altrabanda, l’ocupació en el sector serveis creix tanten els països avançats com en les regions

emergents, i el fort increment observat en algu-nes economies emergents, com per exemplel’Índia o el Brasil, es deu en certa mesura alfenomen vinculat a l’offshoring de serveis. S’e-videncia, doncs, que el procés de modernitza-ció i desenvolupament econòmic dels païsosemergents s’accelera, ja que al desplaçamenttradicional de l’ocupació del sector agrícola al’industrial, s’hi afegeix a la vegada el sectorserveis, gràcies al nou paradigma de l’offsho-ring de serveis i el task trade (vegeu figura2.15).


Agricultura

Economies avançades

Sud-est asiàtic i Pacífic

Àsia del Sud

Europa de l'Est i CEI

Amèrica Llatina i Carib

Àfrica subsahariana

Nord d'Àfrica i Orient Mitjà

2005 1995

0% 20% 40% 60% 80%

Indústria



Àsia del Sud



Àfrica subahariana


0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35%

2005 1995

Figura 2.15 Evolució de la participació de l’ocupació per sectors 1995-2005 (en %)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 137


ergents

La transferència d’activitats amb requeriments debaix nivell de qualificació dels països avançats capals països emergents i en desenvolupament haaugmentat la demanda relativa i els salaris relatiusdels treballadors qualificats en els primers, peròcontràriament al que es podria esperar, aquesta cir-cumstància també s’està produint en els últimsanys en les economies emergents. Com es detallaen l’apartat 3.2 de l’Informe, una de les explica-cions es trobaria en els nous avenços tecnològics,especialment les TIC, que permeten desplaçar apaïsos menys desenvolupats tasques intermèdies iserveis amb requeriments de qualificació superior ales inicialment deslocalitzades, incrementant lademanda de mà d’obra qualificada en aquestesregions. De fet, encara que en termes absoluts unagran majoria de l’ampliació de l’oferta global de tre-ball ha estat de persones amb baix nivell educatiu,l’oferta amb nivell superior (universitària) està crei-xent ràpidament en l’actualitat, com a conseqüèn-cia de les apostes per la qualificació de països comla Xina i l’Índia, i els bons nivells educatius existentsen els tigres asiàtics (com Corea del Sud) i els paï-sos d’Europa de l’Est i la CEI. La transferència tec-nològica via comerç i inversions estrangeres direc-tes està incrementant tant la demanda com elssalaris relatius de la mà d’obra qualificada en moltspaïsos emergents, principalment del Sud-est asià-tic i de l’Europa de l’Est (Fita, 2007), encara que

també en alguns països llatinoamericans com elBrasil, Mèxic i Xile (Banc Mundial, 2007a).

Tot això es tradueix en un augment significatiu dela qualitat de les exportacions de béns i serveis,especialment provinents d’Àsia i Europa de l’Est,que veuen així incrementar la demanda global delsseus productes, a la vegada que s’intensifica latendència alcista dels salaris. En la secció 1.2.3 esfeia esment de l’increment dels costos salarials,sobretot en els tigres asiàtics i, més recentment, ala Xina i l’Índia (vegeu les figures 1.19 i 1.20), fetque està obrint la porta per accedir a les xarxesglobals de producció a altres països amb costoslaborals més baixos, com Indonèsia, el Vietnam iles Filipines. Un procés similar s’observa a l’Euro-pa central i de l’Est, on les activitats més intensivesen mà d’obra poc qualificada s’estan traslladantcada cop més a l’Orient, cap als Balcans i Ucraï-na, amb menors costos salarials. No obstant això,tret de casos com Sud-àfrica, el Brasil o Xile, engeneral a Àfrica i Amèrica Llatina l’evolució salarialestà sent més moderada a causa del gran exce-dent de mà d’obra per absorbir.

Les prospectives pel 2030 indiquen que el 90% dela força de treball mundial es concentrarà en elspaïsos emergents i en desenvolupament (vegeufigura 2.16). Tan sols la Xina i l’Índia sumaran quasi

2007 COPCA138

Serveis

0% 20% 40% 60% 80%



Àsia del Sud





2005 1995

Figura 2.15 Evolució de la participació de l’ocupació per sectors 1995-2005 (en %) (continuació)


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 138


ergents

el 40% de l’oferta global i, en conjunt, Àsia agluti-narà més de la meitat de la força laboral. Tot i queper raons demogràfiques l’oferta es contraurà alspaïsos avançats i de l’Europa de l’Est, a escalamundial augmentarà per la major expansió en lesàrees emergents. En aquest sentit, el major ritmede creixement de la força laboral tindrà lloc a l’Àfri-ca subsahariana, que passarà a ser la segona regióamb més oferta de mà d’obra, darrera d’Àsia.

L’oferta de mà d’obra qualificada creixerà a unritme molt més elevat que la no qualificada, però

malgrat això es preveu que al 2030 encara unagran majoria de l’oferta global de treball seguiràpresentant baixos nivells de qualificació. Com espot apreciar en la figura 2.17, la proporció detreballadors qualificats respecte a l’oferta totalde treball augmentarà en totes les regions senseexcepció. Les ràtios més elevades es trobaran alNord d’Àfrica i a l’Orient Mitjà, Amèrica Llatina iEuropa de l’Est i la CEI. No obstant això, Àsia seràl’àrea emergent on en valors absoluts es concen-trarà la major part de la mà d’obra qualificada. Tantsols l’Índia o la Xina superaran en nombre de tre-


Economiesavançades

Àsia Europade l'Est i CEI

AmèricaLlatina i Carib

Àfricasubsahariana


20012030

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Figura 2.16 Distribució de l’oferta global de treball. Prospectiva 2030

Font: Elaboració OME, segons les dades del Banc Mundial, Gobal Economic Prospects 2007

20302001


Àsia





0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0% 40,0%

Figura 2.17 Proporció de treballadors qualificats respecte total força laboral per regions. Prospectiva 2030


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 139


ergents

4. En l’apartat 3.2 del’Informe s’amplien i es detallen les implicacions del’oferta global de treball tant en la distribució globalocupacional id’activitats com de la renda,particularment en els països avançats.

balladors qualificats al total de mà d’obra qualifica-da de l’Europa de l’Est i la CEI o de l’Àfrica subsa-hariana. Al 2030 es preveu que Àsia tingui un terçde la força de treball qualificat mundial, superantfins i tot l’oferta conjunta dels països avançats(figura 2.18). Per tant, si s’afegeixen les projec-cions de la resta d’economies emergents i en des-envolupament, s’obté com a resultat que al 2030el 70% de l’oferta global de treball qualificat es tro-barà a les àrees emergents.4

2.4. L’obertura exterior: la inversió s’accelera

El ràpid creixement econòmic en els països emer-gents ha estat conduït principalment per la inver-sió estrangera i l’expansió de les exportacions. Laintroducció de les noves tecnologies i els proces-sos d’obertura exterior (liberalització comercial ide capitals), especialment al Sud i Est asiàtic i al’Europa de l’Est, ha permès a les empreses frag-mentar la cadena de valor i localitzar les diferentsparts dels processos productius en funció delsavantatges competitius de cada país o regió. Coma conseqüència, en els últims anys s’està produintun increment de la productivitat i de la renda percàpita a escala mundial, un augment important dela mobilitat dels fluxos de capital, un ràpid creixe-ment del comerç internacional, una major integra-ció dels mercats i, en definitiva, una major globa-lització de l’economia mundial.

Malgrat les temptacions proteccionistes, l’aug-ment de la demanda de béns i serveis que estàtenint lloc actualment, i que en un futur serà méspronunciat per l’increment de la renda mundial,en particular en l’àrea emergent, pressionarà afavor de polítiques cada cop més aperturistes, iper tant és previsible una tendència creixent a laintegració global.

Al final d’aquesta secció s’inclouen una sèried’articles, aportats per diferents organismesinternacionals, que visualitzen per a les regionsd’Amèrica Llatina, la Mediterrània, Àfrica subsa-hariana i Europa de l’Est aspectes relacionatsamb els processos d’integració econòmica decadascuna d’aquestes àrees emergents i les difi-cultats i reptes que han de superar per seguiraprofundint en la seva inserció en l’economiamundial.

El comerç exterior: Àsia, principal potència

dinamitzadora

El comerç internacional està creixent a ritmes supe-riors al PIB mundial, i de nou són els països emer-gents i en desenvolupament els que lideren l’ex-pansió. Les taxes de creixement tant de lesimportacions com de les exportacions en les eco-nomies emergents doblen les de les economiesavançades, i les perspectives pels propers anyssón que aquest ritme superior es mantingui (vegeu

2007 COPCA140

Economiesavançades

Àsia Europade l'Est i CEI

AmèricaLlatina i Carib


Àfricasubsahariana

20012030

0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

35,0%

40,0%

45,0%

Figura 2.18 Distribució regional de l’oferta de mà d’obra qualificada. Prospectiva 2030


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 140


ergents

figura 2.19). El creixement més intens s’està pro-duint, i es seguirà produint, en els països asiàtics ide l’Europa de l’Est i la CEI, amb ritmes superiors ala mitjana mundial —situada al voltant del 6%—(vegeu figura 2.20). És especialment significatiul’augment de les importacions en la Comunitatd’Estats Independents, on més de la meitat d’a-quest increment s’explica per Rússia, el principalmercat de la regió, tot i que Ucraïna i el Kazakhstanhi contribueixen també de manera important.

A més dels factors cíclics favorables i l’alça depreus en les matèries primeres i recursos energè-tics, les reformes liberalitzadores han tingut unpaper destacat en l’expansió del comerç. Elsaranzels en els països emergents i en desenvolu-pament se situen actualment de mitjana enl’11%, 5 punts percentuals menys que al 1997(Banc Mundial, 2007c). La gran majoria d’econo-mies emergents han reduït les restriccionscomercials des del 2000, destacant sobretot la


Economies avançadesEconomies emergents

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

12,0%

2001-2006 2007-2008* 2009-2012** 2001-2006 2007-2008* 2009-2012**

Economies avançadesEconomies emergents

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

12,0%

14,0%

Volum d’exportacions de béns i serveis(% creixement mitjà anual per període)

Volum d’importacions de béns i serveis(% creixement mitjà anual per període)

Figura 2.19 Volum d’exportacions i importacions de béns i serveis (% creixement mitjà anual per període)



Economiesavançades

Àsia Europade l’Est

CEI Llatinoamèrica OrientMitjà

Àfrica

2001-20062007-2008*2009-2012**

Volum exportacions béns i serveis (% creixement mitjà anual)

Volum importacions béns i serveis (% creixement mitjà anual)

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

10,0%

12,0%

14,0%

16,0%

Figura 2.20 Volum d’exportacions i importacions béns i serveis (% creixement mitjà anual)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 141


ergents

5. Papers OME, núm 2; «Tendènciesen comerç i inversiómundial: Catalunyaen el contextglobal», Observatoride MercatsExteriors, COPCA,maig 2007(disponible awww.anella.cat).

Xina i Índia, Egipte i Nigèria, i gran part d’AmèricaLlatina. Cada cop hi ha més interès en no que-dar-se fora de l’OMC. En aquest sentit, el Viet-nam ha estat l’últim país en ingressar-hi i Rússiaestà a l’espera.

Tot i que el juliol de l’any passat se suspengués laronda de negociacions de Doha, a principis d’any(7 de febrer) es va arribar a l’acord de reobrir lesnegociacions, i per tant hi ha esperances de queel procés liberalitzador continuï avançant. En totcas, la dinàmica de reformes comercials unilate-rals i d’acords comercials preferencials no sem-bla que s’aturi. A més, ja no es tracta d’acordsNord-Sud, com per exemple la voluntat actual dela Unió Europea de prioritzar les relacions comer-cials amb l’ASEAN, Mercosur, la CEI i Mediterra-ni, sinó també Sud-Sud. La Xina, en la cursa pergarantir el subministrament de matèries primeresi recursos energètics, ha firmat acords rellevantsamb països de l’Àfrica subsahariana i d’AmèricaLlatina. Tant en aquesta última regió, com sobre-tot a l’Àsia, hi ha un impuls renovat d’integracióregional, i de fet més del 50% de les exportacionsasiàtiques ja són intraregionals. Àsia s’ha conver-tit en la segona regió a nivell mundial amb major

nivell d’exportacions de mercaderies, per darrerad’Europa, i en tercer lloc quant a serveis, propd’Amèrica del Nord.5 Tanmateix, Àsia, amb laXina i l’Índia com a principals forces motores, hacanviat la dinàmica del comerç Sud-Sud. És lacausa de l’acceleració de les exportacions d’A-mèrica Llatina i Àfrica, principalment de produc-tes agrícoles i recursos naturals, i està suposantque la dependència d’aquestes regions en relacióamb els països rics vagi disminuint.

Les previsions a llarg termini assenyalen que elcomerç internacional continuarà creixent a unritme superior a l’output mundial. Els païsosemergents passaran a representar d’un terçactual a aproximadament la meitat del comerçmundial al 2030, i cada cop més països abando-naran la perifèria per convertir-se en seriososcompetidors. La major part d’aquest creixementja no vindrà donat per les manufactures sinó pelsector serveis, on destacaran les telecomunica-cions, els serveis empresarials, la informàtica i lesfinances. Encara que actualment els països avan-çats dominen aquest tipus de comerç, ja hi haalgunes economies emergents, com l’Índia, i enmenor mesura la Xina i el Brasil, on les exporta-

2007 COPCA142

2009-2012**

Economiesavançades

Àsia Europade l’Est

CEI Llatinoamèrica OrientMitjà

Àfrica

2001-20062007-2008*2009-2012**

Volum importacions béns i serveis (% creixement mitjà anual)

10,0%

12,0%

14,0%

16,0%

18,0%

0,0%

2,0%

4,0%

6,0%

8,0%

Figura 2.20 Volum d’exportacions i importacions béns i serveis (% creixement mitjà anual) (continuació)



IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 142


ergents

cions de serveis estan experimentant un ràpidcreixement, i aquesta tendència anirà expandint-se per la resta d’economies emergents. Païsoscom la Xina, l’Índia, Egipte, el Marroc, Maurici, elSalvador o Moldàvia ja formen part de l’Acordd’Informació i Tecnologia (ITA) de l’OrganitzacióMundial del Comerç, acord que pretén liberalitzarel sector de les TIC, i s’espera que en el futur s’hivagin incorporant més països emergents. Pertant, la globalització dels serveis serà el següentpas en el procés d’integració mundial.

Les inversions estrangeres: Tendència cada cop

més a l’Est, i Àfrica en el punt de mira

En el primer quinquenni del nou mil·lenni els fluxosd’inversió estrangera directa (IED) dirigits als paï-sos emergents han crescut a un ritme mitjà anualde quasi el 14%, mentre les inversions directes enles economies desenvolupades han retrocedit sig-nificativament, sobretot com a resultat de les cai-gudes —superiors al 10% anual— que van tenirlloc entre el 2001 i el 2003. Gràcies a aquest crei-xement de la inversió estrangera en l’àrea emer-gent, el volum d’inversió global s’ha mantingut enmitjana anual a un nivell similar al del boom inver-sor iniciat a mitjans de la dècada dels noranta. Tan-mateix, això ha suposat que els països emergentsi en desenvolupament hagin acaparat des del2004 al voltant del 40% del volum total. Actual-ment la inversió estrangera a Europa de l’Est, laCEI i Àfrica està batent rècords, mentre a Àsiamanté el fort ritme dels últims anys, i només aAmèrica Llatina s’observa un cert retrocés.

En els propers anys s’estima que el ritme decreixement de les inversions en les economiesavançades s’acceleri, cosa que contribuirà aaugmentar de manera substancial el volum globald’inversió directa (figura 2.21). Aquesta previsióve motivada per la perspectiva d’una nova onadade fusions i adquisicions transfrontereres, tantdins el context europeu, on continuarà la tendèn-cia ascendent de creació d’empreses paneuro-pees, com a escala transatlàntica, ateses lesexpectatives d’una major integració entre la UE iels EUA. Principalment els fluxos aniran de la UEcap als EUA ja que per a moltes empreses euro-pees serà una via d’internacionalitzar funcionscom l’I+D, i de guanyar accés als avantatges tec-nològics nord-americans.

En les economies emergents també s’esperaque el creixement de les IED continuï boiant. Pri-mer, per les perspectives futures de creixementeconòmic sostingut i la tendència global demillora del clima de negocis (figura 2.22). Segon,perquè continuarà la tendència creixent per partde les empreses multinacionals d’invertir en elsmercats més grans, bé sigui per servir al mercatlocal o bé sigui per adquirir una posició estratè-gica; i tercer, perquè aquest tipus d’inversió,market-seeking, es veurà complementada cadacop més per la inversió de tipus efficiency-see-king, és a dir, aquella motivada per la recerca demillores d’eficiència, accelerant el procés d’inte-gració internacional de les xarxes de producció.En aquest sentit, s’està evidenciant cada vegadamés una major pressió en la competència global,la qual cosa està empenyent les empreses abuscar destinacions de més baixos costos,especialment pel que fa a mà d’obra qualificada.A més, la tendència alcista en els preus de lescommodities seguirà estimulant la inversió enrecursos naturals.

Àsia continuarà sent el principal receptor d’inver-sions foranies, i la Xina seguirà concentrant-negran part (figures 2.23 i 2.24). No obstant això, espreveu una moderació en el ritme de creixementa la Xina, per la saturació en alguns sectorsindustrials,6 i a Hong Kong i Singapur, per l’elevatcost de localització, la qual cosa farà que es pro-dueixi una certa relocalització de les inversions

6. A finals del 2006, la Comissió Nacional deDesenvolupament iReformes xinès vadecidir controlarl’excessiucreixement inversor,especialment en elsector de l’acer, elcarbó i l’automoció(The Institute ofInternationalFinance, 2007).


0

200

400

600

800

1.200

1.200

1.400

Totalmón

Economiesemergents

Economiesavançades

1996-20002001-20052006-2010*

Figura 2.21 Fluxos d’entrada d’IED. Mitjana anualper període (milers de milions $ EUA)

*Prospectiva.

Font: UNCTAD; EIU; càlculs OME

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 143


ergents

directes cap a destinacions més barates comalguns països de l’ASEAN, principalment Indonè-sia i el Vietnam, aquest últim reforçat per la sevarecent incorporació a l’OMC. També s’esperaque augmenti la inversió a l’Índia, tot i que demanera limitada en un principi, per la manca d’in-fraestructures i la poca flexibilitat del mercat detreball.

Amèrica Llatina es veurà afectada per la compe-tència d’altres destinacions low cost, la qual cosajunt amb els baixos nivells de capital humà,infraestructures deficients i un procés de millorade l’entorn de negocis més lent que d’altresregions, fa preveure un creixement de les inver-sions estrangeres bastant moderat. El Brasil iMèxic, seguits a certa distància per Xile, concen-traran la major part de les inversions. Com a resul-tat d’aquestes perspectives de creixement limitat,perdrà pes relatiu respecte a la resta de mercatsemergents, i previsiblement l’Europa de l’Est i laCEI passaran a ocupar la segona plaça quant aregió emergent receptora d’inversions.

En relació a aquesta última regió, val a dir que lainversió en els nous membres de la UE s’estabi-litzarà, exceptuant en els Balcans —últims paï-

sos incorporats—, especialment a Romania. Latendència és que la inversió es vagi expandintcada cop més a l’est, cap a Turquia i les anti-gues repúbliques soviètiques com Ucraïna,Azerbaijan, el Kazakhstan i, molt especialment,Rússia. Malgrat que el clima de negocis no siguil’idoni (regulació imprevisible, corrupció, etc.),aquest fet no està afectant als inversors, atesesles importants oportunitats de negoci que ofe-reix l’enorme mercat rus. A més, les previsionsque Rússia entri properament a l’OMC tindranun impacte positiu tant des del punt de vistaeconòmic com per la millora del clima de nego-cis i, sens dubte, serà una de les principals des-tinacions d’IED en els propers anys.

La millora previsible del clima de negocis i els pro-cessos de liberalització comercial i de movimentsde capital posats en marxa en una part importantd’Àfrica i alguns països de l’Orient Mitjà fan pre-veure un augment rellevant de les inversions enaquestes regions, i molt especialment al Nordd’Àfrica. Egipte s’està erigint com a principalreceptor de la zona, gràcies als programes deprivatització, flexibilitat del mercat de treball i libe-ralització de l’entrada de capitals. A més, l’accésals mercats de la UE afavoreixen els països medi-

2007 COPCA144

2001-20052006-2010**Variació

0,00

2,50

5,00

7,50

10,00

Amèricadel Nord

Europaoccidental

Àsia Europa de l’Esti CEI

AmèricaLlatina

Àfrica i OrientMitjà

Figura 2.22 Puntuació* i rànquing regional del clima de negocis

*Puntuació d’1 a 10, essent 10 clima òptim.El model inclou, a més de la regulació, les infraestructures i la dotació de capital humà.**Previsió.

Font: EIU

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 144


ergents

terranis com el Marroc, Algèria i Tunísia. Quant al’Àfrica subsahariana seguirà dominant Sud-àfri-ca, Nigèria i Angola, i la principal força d’atraccióen aquesta zona, igual que a l’Orient Mitjà, conti-nuarà sent la seva riquesa en matèries primeres irecursos energètics. A causa de la inestabilitatpolítica i el conflicte àrab-israelià, de moment lesinversions es concentren en pocs països de l’O-rient Mitjà, entre els quals destaca de maneramolt rellevant els Emirats Àrabs Units, país queen els últims anys ha emprès importants mesuresdesregulatòries.

Encara que l’elevada demanda de recursosnaturals seguirà estimulant la inversió directa enels països emergents i en desenvolupament, i esmantindrà la dinàmica de localitzar-hi les manu-factures intensives en treball, la tendència amitjà termini és que la inversió en el sector ser-veis prengui el relleu al sector manufacturer.S’accelerarà l’outsourcing dels serveis, gràciesa la continua davallada dels costos de teleco-municacions, i per tant augmentarà la compe-tència en el mercat global tant d’activitats depoca qualificació, com els call centers, la intro-ducció de dades i el processament de textos,com a activitats de més qualificació, com eldesenvolupament de software, serveis mèdics,consultoria i I+D. La localització d’alguns d’a-quests serveis s’està expandint ja a part de

l’Índia, a l’Europa de l’Est i al Nord d’Àfrica (elMarroc i Egipte), i les inversions relacionadesamb I+D es preveu s’intensifiquin a Àsia i Euro-pa de l’Est. Turisme, finances i construcció sónaltres dels serveis on s’espera un fort dinamis-me de la inversió a mitjà termini (The Institute ofInternational Finance, 2007).

Una altra de les tendències rellevants serà lamajor importància que adquiriran les inversionsSud-Sud i l’augment dels fluxos Sud-Nord. Elcreixement econòmic i el desenvolupamentempresarial als països emergents està conduinta l’aparició d’importants empreses multinacio-nals, encara que fins al moment les seves inver-sions exteriors es localitzen majoritàriamentdins de la mateixa regió, beneficiant-se de laproximitat i els lligams culturals (Fita, 2007;UNCTAD, 2006). Actualment, al voltant del 12%de les empreses multinacionals que figuren a lallista Fortune 500 procedeixen dels païsosemergents, mentre que al 1990 no arribaven al4%. El predomini asiàtic és ben palès, de lestop 100 multinacionals de països emergents, 77són asiàtiques, repartides bàsicament entre elstigres i la Xina, i la resta són llatinoamericanes—el Brasil i Mèxic en concentren la major part—i africanes, fonamentalment sud-africanes. Lainversió estrangera provinent dels anomenatsBRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina) i dels tigres


2001-20052006-2010*

Àsia Amèrica Llatinai Carib

Europa de l’Esti CEI

Àfrica OrientMitjà

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

Figura 2.23 Fluxos d’entrada d’IED. Mitjana anual per període (en % respecte total món)

*Prospectiva

Font: Elaboració OME segons les dades de l’UNCTAD i l’EIU

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 145


ergents

asiàtics comença a ser destacable a escala mun-dial, i ja totalitzen quasi una quarta part de lainversió directa mundial. Des d’un punt de vistasectorial quasi dos terceres parts de les inver-sions s’han destinat a serveis, especialmenttransport, distribució, emmagatzematge, i serveisfinancers. No obstant això, destaquen la mineria iel petroli, sobretot pel que fa a les inversionsexteriors xineses; i respecte a les manufactures,sobresurten l’electrònica (tigres asiàtics) i laconfecció, en la recerca de països dins l’àrearegional de menor cost. També s’observenmoviments a l’Índia d’expandir a altres païsosde la zona serveis de tecnologia i informació. En

general dominen les inversions de tipus market-seeking i efficiency-seeking, però en el futur s’ex-pandiran les de caire estratègic. Moltes compan-yies dels BRIC estan ja buscant establir la sevapresència en zones estratègiques.

Així doncs, encara que a mitjà termini molts delspaïsos emergents seguiran mantenint-se com areceptors nets, la tendència és que es vagiampliant la seva presència exterior tant cap altrespaïsos emergents com als països avançats. Enconseqüència, la competitivitat a nivell mundialaugmentarà, i ja no tant sols en el sector manu-facturer, sinó també en els serveis.

2007 COPCA146

0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0%

Xina

Hong Kong

Singapur

Rússia

Mèxic

Brasil

Índia

Xile

Turquia

Emirats Àrabs Units

Corea del Sud

Polònia

Israel

Romania

Sud-àfrica

República Txeca

Argentina

Kazakhstan

Egipte

Iran

Figura 2.24 Rànquing principals països emergents receptors d’IED. Prospectiva 2006-2010 (% fluxos d’entrada esperats respecte total emergents)

Font: EIU; càlculs OME

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 146

Comerç, inversió i fragmentació del mercat global:s’està quedant enrere l’Amèrica Llatina?1

Bernardo Kosacoff,2 Andrés López 3

i Mara Pedrazzoli4

CEPAL


ergents

1. Aquesta és unaversió resumida d’untreball del mateixnom que es publicaràa: «Después deDOHA: la Agendaemergente delSistema deComercioInternacional»,Roberto Bouzas(editor), Marcial PousEditores (Madrid) enprensa.

2. ComissióEconòmica per al’Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL)-Nacions Unides.

3. Centred’Investigacions pera la Transformació(CENIT) i Universitatde Buenos Aires(UBA).

4. Centred’Investigacions pera la Transformació(CENIT).


Aquests darrers anys, l’Amèrica Llatina ha exhibituna sòlida demostració de creixement, ajudadatant per un context internacional favorable, inclo-ent-hi preus elevats per als seus principals com-modities d’exportació, com per una gestiómacroeconòmica prudent, particularment enmatèria fiscal i per una política econòmica quebusca, en general, mantenir tipus de canvi alts, laqual cosa ha derivat en un moviment exportadordinàmic.

Malgrat aquestes dades favorables i els pronòs-tics que majoritàriament auguren que en els pro-pers anys la regió continuarà exhibint un bonresultat macroeconòmic, segons nombrososobservadors —entre els quals ens incloem—, calaprofitar aquest període de «bonança» per ferfront a les transformacions estructurals necessà-ries per posicionar la regió en un camí de creixe-ment sostenible en el temps i que, a més, perme-ti anar resolent els greus problemes socials quel’afecten des de fa dècades i que s’han agreujatels últims anys.

Dins dels temes inclosos en aquesta agenda detransformacions trobem en un lloc destacat laqüestió de com s’insereixen els països de la regióen l’economia mundial, que es caracteritza, araper ara, per una integració creixent de les econo-mies nacionals, a través del comerç, la inversió,les finances, etc., i la internacionalització, cada

vegada més gran, de la producció a través de lesanomenades cadenes globals de valor (CGV).

Sens dubte, en les últimes dues dècades, lamajor part dels països de la regió van fer passosmolt importants cap a la liberalització de lesseves economies, per la qual cosa avui estanmolt més oberts al comerç i als fluxos de capitalque en qualsevol altre moment posterior a la criside 1930.

Els resultats d’aquesta major integració, això noobstant, són qüestionables. Un punt central enaquest sentit és que diversos treballs recentsmostren, recollint arguments, que economistesde tradicions «heterodoxes» (com les estructura-listes) han vingut assenyalant temps enrere, quela forma en què els països s’insereixen en l’eco-nomia mundial és un element determinant de lesseves possibilitats de desenvolupament a llargtermini.

En conseqüència, quan ens preguntem, tal comho fa el títol d’aquest treball, si l’Amèrica Llatinas’està quedant enrere en el nou escenari global,no hem de mirar únicament les taxes de creixe-ment de les exportacions, el saldo de la balançacomercial o la posició en el rànquing d’atracciód’IED, sinó fonamentalment la naturalesa dels flu-xos respectius del comerç i la inversió, així comles condicions domèstiques que prevalen als paï-

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 147


ergents

2007 COPCA148

sos de la regió, els que són determinants clau del’impacte de la integració sobre les perspectivesde desenvolupament econòmic i social.

Per analitzar de manera apropiada aquests fenò-mens cal entendre els canvis que ha patit l’econo-mia mundial en les últimes dècades. Si bé la trans-nacionalització del sistema productiu és unfenomen antic, les tendències en aquesta direcciós’han aprofundit clarament en anys recents i handonat lloc al sorgiment de «sistemes internacionalsde producció integrada» (UNCTAD, 2002), «xarxesglobals de producció» o les ja esmentades «cade-nes globals de valor» (Gereffi et al., 2001).

Els motors que són darrere de la difusió creixenti de l’abast de les CGV inclouen l’avanç de lesnoves tecnologies de la informació i la comunica-ció (TIC), les quals contribueixen a reduir els cos-tos de coordinació, logística i monitoreig de lesoperacions dutes a terme de forma geogràfica-ment descentralitzada, la disminució dels costosde transport, evidenciada no només en el camp deles mercaderies físiques, sinó també en la circu-lació d’intangibles, i la liberalització del comerç i laIED, acompanyada de la proliferació de diversesformes d’acords bi o plurinacionals, que van desde processos d’integració regional a tractats d’in-versió. Tots aquests factors faciliten la redefinicióde les estratègies a escala global de qui són elsactors principals de les CGV: les grans empresestransnacionals (ET).

Les oportunitats i els reptes que sorgeixen a par-tir del fenomen de les CGV són variades i els seusefectes no són sempre homogenis. La inserció enles CGV pot contribuir a diversificar les exporta-cions, generar nous llocs de treball i adquirirnoves capacitats tecnològiques en consonànciaamb les millors pràctiques internacionals, enfor-tint la competitivitat dels països més endarrerits.Això no obstant, els efectes distributius i els spi-llovers (vessaments) sobre les economiesdomèstiques, i tanmateix, més en general, elsseus impactes sobre el desenvolupament sónmés difusos.

La revisió de l’evidència empírica disponible mos-tra que els països en desenvolupament, com agrup, han sabut aprofitar més els canvis estructu-rals ocorreguts a l’àmbit internacional pel que faa allò que va succeir en les dècades anteriors,

tant en termes d’atracció de fluxos d’IED, fins i totaquells destinats a dur a terme activitats d’R+D,com de «modernització» del patró d’especialitza-ció comercial.

La integració a les xarxes globals de producció oCGV va constituir, en aquest sentit, un mecanis-me clau per al catching-up de diversos païsosque romanien endarrerits en termes de pràcti-ques productives, estàndards tecnològics, recur-sos humans, etc., amb relació als països cen-trals. Això no obstant, aquesta integració vaquedar molt lluny de ser homogènia dins del grupdels països en desenvolupament. Així, en analit-zar amb major detall com es van produir aquestscanvis a l’Amèrica Llatina, s’adverteix que la regióen el seu conjunt no sembla haver aconseguitencara una inserció en l’economia global quepermeti garantir una ruta de creixement sosteni-ble a llarg termini.

En primer lloc, cal notar que els «països llatinoa-mericans», com un tot, constitueixen, en realitat,un conjunt summament heterogeni on a l’interiordels països també hi ha realitats fragmentades,resultat de l’heterogeneïtat estructural que carac-teritza el gruix de les nacions de la regió. De fet,algunes economies regionals encara romanenbastant aïllades de les noves tendències interna-cionals, ja que hi persisteixen estructures socialsi econòmiques tradicionals. Mentre, altres païsospetits, ubicats a la zona de l’Amèrica Central i elCarib, s’integren al món a través de la disponibi-litat de mà d’obra barata, que permet exportarfonamentalment als EUA, des de peces de vestirfins a instrumental mèdic o electrònica per mitjàd’esquemes de «maquila» o similars, o mitjançantla provisió de serveis turístics, financers o detransport.

Finalment, entre les economies més grans es dis-tingeixen dos models diferents: un de més basaten la mà d’obra barata, similar al que s’ha descriten el paràgraf anterior (Mèxic) i l’altre, que en rea-litat és part dels models més mercat internistes dedesenvolupament, on la integració parteix en granmesura de la disponibilitat de recursos naturalsabundants, complementats en alguns casos ambmercats interns relativament extensos (Argentina,Xile, diversos països andins i, en certa mesura,també el Brasil formen part d’aquest grup).

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 148


ergents


Més enllà d’aquestes variants, el fet és que si béel nou model econòmic implementat després dela industrialització per substitució d’importacionsva permetre assolir un grau major d’integració dela regió en l’economia global, és igualment certque l’Amèrica Llatina encara no ha pogut traduirsatisfactòriament aquesta nova orientació enresultats concrets, ni des del punt de vista quan-titatiu ni, el que és més important, des d’unaperspectiva qualitativa.

En el pla quantitatiu, la participació de la regió enels fluxos de comerç i IED (tant rebuts com eme-sos) és inferior a la que s’observava fa 30 o 40anys. Així mateix, l’Amèrica Llatina s’insereixdèbilment en algunes noves tendències, com arala descentralització d’activitats d’R+D o la terce-rització de serveis empresarials basats en la tec-nologia.

Si anem a allò qualitatiu, més enllà de l’existènciade diferents patrons d’especialització a l’interior del’Amèrica Llatina, tots estan basats fonamental-ment en avantatges comparatius estàtics. Jasiguin recursos naturals a l’Amèrica del Sud ocostos laborals baixos a l’Amèrica Central i elCarib, àrea en què també són importants elsrecursos naturals vinculats al turisme a bona partdels països.

En qualsevol cas, l’anàlisi de les cistelles exporta-dores dels països de la regió a la llum d’alguns cri-teris utilitzats habitualment per jutjar la seva «qua-litat» —per exemple la productivitat relativa, elritme de progrés tecnològic, els índexs de creixe-ment dels mercats de destinació—, revela fortsdesavantatges pel que fa, per exemple, al nuclidinàmic de països de l’Àsia Oriental, que ha anatcreixent a unes taxes molt ràpides, des de fa jadiverses dècades. Tot i els casos que semblen serexcepcions a aquesta regla, fonamentalmentMèxic i Costa Rica, les exportacions de béns d’altcontingut tecnològic es basen en un grau moltescàs d’integració local i la dinàmica innovadorase situa fonamentalment fora de les fronteres delspaïsos, uns factors que limiten molt els impactesd’aquesta activitat exportadora sobre la resta del’economia (Cimori, 2005; Haussman et al, 2005).

També hi ha diferències, dins de la regió, pel quefa al nivell d’inserció en les CGV, molt més granen el cas de l’Amèrica Central i el Carib. La par-

ticipació en CGV podria ser, a priori, un factorpositiu per al creixement dels països en desen-volupament. D’una banda, les xarxes globals deproducció són un canal important per guanyarparticipació en els mercats internacionals demanera «fàcil» —en relació amb la situació d’unafirma que hagués de llançar-se sola a competir al’exterior—, i permet fins i tot la internacionalitzacióindirecta de les empreses locals que es relacionenamb les companyies que participen de les CGVde forma directa. D’una altra banda, des d’unaperspectiva microeconòmica, la participació deles companyies locals en les CGV contribueix aenfortir la seva competitivitat, mentre han d’en-frontar-se a una demanda més exigent (procésd’aprenentatge a través de l’exportació o learningby exporting) i, a més, pot estimular el desenvolu-pament de nous processos d’aprenentatge deri-vats de les relacions establertes amb els altresagents de la cadena (procés d’aprenentatge a tra-vés de la interacció o learning by interacting). Aixòno obstant, aquests avantatges potencials nosemblen materialitzar-se de manera tan evident enel cas de l’Amèrica Llatina, ja que les formes pre-dominants d’inserció dins de les CGV, basades en«maquilas», zones de processament lliure, etc.,van donar lloc a esquemes on els països de laregió s’especialitzen en etapes de treball-intensi-ves de la cadena de valor, en base principalmenta avantatges pecuniaris, en comptes de descan-sar en el desenvolupament de capacitats locals ique funcionen com a models d’enclavament, elsfruits dels quals no es transfereixen a la resta del’economia. També, aquests esquemes estansubjectes a amenaces de relocalització cap aaltres països amb costos laborals baixos, essentllavors molt dependents de l’existència de costosde transport relativament elevats per a certesmercaderies i/o de preferències aranzelàries. Defet, s’observa que per a les companyies de capi-tal nacional, l’ingrés a les CGV és més difícil i, uncop hi són estan subjectes a fortes pressions decostos, temps, qualitat, etc., per mantenir el seulloc. D’altra banda, per a les filials d’ET, l’ingrés ésòbviament més senzill, però solen estar més des-vinculades de la resta de l’economia dels païsoshostes (Bair i Dussel Peters, 2006; Giuliani et al.,2005).

En definitiva, per dir-ho en termes més informals,l’Amèrica Llatina participa «poc i malament» enles CGV: només són uns quants països els que

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 149


ergents

2007 COPCA150

intervenen en aquestes cadenes i, a més, ho fanen les baules de menor valor afegit, la qual cosa,sumada al fet del baix nivell d’integració nacionali la manca d’internacionalització d’un nucli inno-vador dinàmic, debilita el sorgiment d’efectespotencials de vessament a l’interior de les econo-mies nacionals. Les causes que hi ha darrere d’a-questes tendències són variades i van des defactors propis de l’àmbit internacional (restric-cions al comerç als mercats de destinació, estra-tègies de les ET, formes de govern de les CGV)fins a altres, probablement més rellevants, quepertanyen a l’esfera local/regional (escàs nombrei acotada dinàmica tecnològica de les «multillati-nes», institucions dèbils, estructures productiva isocial heterogènies, capital humà escàs i pocorientat cap a disciplines vinculades amb el mónde la producció i la tecnologia, sistemes nacio-nals d’innovació desarticulats, mancança de polí-tiques públiques d’estímul a la competitivitat i lamillora tecnològica).

En qualsevol cas, és clar que una política macro-econòmica més sòlida i la preservació de tipus decanvi alts o «competitius» siguin difícilment per secondicions suficients (encara que seguramentsiguin necessàries) per millorar el patró d’insercióde l’Amèrica Llatina en l’economia global, demanera que aquesta inserció es constitueixi en unfactor positiu per a les aspiracions de desenvolu-pament econòmic i social dels països de la regió.L’Amèrica Llatina s’enfronta avui dia a un desafia-ment més gran que en el passat per assoliraquest objectiu, ja que ha de cercar el seu «lloc»en un món posterior a l’entrada de la Xina a l’eco-nomia global. En particular, els països de la regióhan de promoure la generació de condicions perconvertir-se en localitzacions atractives per al des-envolupament d’activitats que formin part de lesCGV, alhora que han de cercar incrementar elsvessaments que poden sorgir d’aquestes activi-tats i evitar inserir-se, de forma permanent, en lesetapes de les cadenes en què la competènciadescansa exclusivament sobre costos, principal-ment salaris baixos, atès que els avantatges està-tics, en particular els basats en mà d’obra barata,ja no són un bon ancoratge per incorporar-se alscorrents mundials de comerç i inversió.

Afortunadament, en la regió hi ha diversos exem-ples reeixits, tot i que encara aïllats, que mostrenque les estratègies d’integració basades en recur-

sos humans d’alta qualificació o capacitats innova-dores de classe mundial són possibles per a l’A-mèrica Llatina. En aquest sentit, programes d’es-tudis a nivell microeconòmic que puguin aprofundirtant en el coneixement dels casos reeixits ja con-solidats, com descobrir-ne d’altres que potencial-ment puguin convertir-se en noves «estrelles» en laregió, constitueixen una entrada bàsica per al dis-seny de polítiques tendents a consolidar aquestscasos reeixits, així com a incrementar les externa-litats cap als països respectius d’origen i, unatasca fonamental, a generar les condicions perquèsorgeixin molts més exemples similars que portingradualment un canvi radical en la forma en què laregió s’insereix en l’economia mundial.

Per assolir aquest objectiu són necessàries diver-ses condicions. En primer lloc, cal que sorgeixin«visions compartides» sobre quines són les estra-tègies desitjables de desenvolupament. En d’al-tres paraules, l’Estat, el món dels negocis i el sec-tor acadèmic han d’arribar a consensos al voltantde la necessitat de transformar les estructuresproductives i els patrons d’especialització delspaïsos de la regió. Alhora, s’ha de tenir en comp-te que els casos reeixits d’integració, actualmentpresents en la regió, són resultants de processosevolutius de llarga durada en què es combinendiferents tipus de polítiques públiques, segons elcas, i iniciatives empresarials privades. Això impli-ca que els canvis necessaris no seran immediatsni podran provenir únicament de l’acció del mer-cat o de polítiques dissenyades de manera tecno-cràtica per buròcrates «il·luminats». Finalment, lestasques a les quals s’ha de fer front inclouen l’a-vanç de les negociacions internacionals sobrecomerç i inversió, cercant aixecar les barreres pro-teccionistes que hi pugui haver en tercers països,com ara ampliar el marge de maniobra per portarendavant algunes polítiques que avui es trobenlimitades en el marc de l’OMC, però que podenser importants per assolir els objectius de desen-volupament plantejats en aquest treball; com,fonamentalment, en les transformacions localsnecessàries per generar les condicions que per-metin canviar els patrons d’especialització i facili-tar els processos de jerarquització en les CGV pera les companyies locals. Com ja s’ha dit, l’existèn-cia de casos reeixits d’integració a l’economiamundial dins de la regió indica que les debilitatsde l’actual patró d’especialització no tenen res d’i-nevitable. Per aquest motiu, creiem que un canvi

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 150


ergents


positiu és possible i que els factors esmentats enels últims paràgrafs, juntament amb altres iniciati-ves en la mateixa direcció, podran contribuir al fetque la integració en l’economia mundial generimillors resultats per als països de l’Amèrica Llatinaque els que ha recollit fins ara.

Referències:

BAIR, J. i E. DUSSEL PETERS, «Global CommodityChains and Endogenous Growth: Export Dyna-mism and Development in Honduras and Mexi-co», World Development, Vol. 34, Núm. 2, 2006.

CIMOLI, M. (ed.), Heterogeneidad Estructural, Asi-metrías Tecnológicas y Crecimiento en AméricaLatina, CEPAL/BID, Santiago de Xile, 2005.

GEREFFI, G., J. HUMPHREY, R. KAPLINSKY i T. STUR-GEON, «Globalisation, Value Chains and Develop-ment» en G. Gereffi y R. Kaplinsky (eds.), «TheValue of Value Chains», IDS Bulletin Special Issue,University of Sussex, 2001.

GIULIANI, E., C. PIETROBELLI i R. RABELLOTTI,«Upgrading in Global Value Chains: Lessons fromLatin American Clusters», World Development,Vol. 33, Núm. 4, 2005.

HAUSMANN, R., J. HWANG i D. RODRIK, «What youexport matters», NBER Working Paper Núm.11905, 2005.

UNCTAD, World Investment Report 2002: Trans-national Corporations and Export Competitive-ness, Nova York: United Nations, 2002.

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 151


ergents

1. Marroc, Algèria,Tunísia, Egipte,Jordània, Palestina,Israel, Líban, Síria i Turquia

2007 COPCA152

Les inversions europees al Mediterrani

Andreu BassolsCap d’Unitat Adjunt d’Euromed i Assumptes RegionalsDirecció General de Relacions Exteriors Comissió Europea

Els socis mediterranis del partenariat euromediter-rani1 són un mercat important, de prop de 250 mi-lions de consumidors. És el mercat més pròximd’Europa i, també, històricament el més antic d’Eu-ropa i potser del món. L’Associació Euromediter-rània es basa, en gran part, en la conclusió d’a-cords de lliure canvi entre la Unió Europea i elspaïsos socis del sud. A la Declaració de Barcelo-na de 1995, l’única data que es troba, l’únicobjectiu amb un termini és, precisament, la crea-ció d’una zona de lliure canvi euromediterràniaper a l’any 2010.

La zona de lliure canvi té dos objectius: l’obertu-ra econòmica del sud que hauria de propulsar lesreformes i modernitzar el teixit industrial i produc-tiu; i la constitució d’un espai de confiança perfacilitar les inversions europees.

Amb una visió potser simplificadora, podríem dirque, a la Conferència de Barcelona, el primerd’aquests objectius era fonamentalment unobjectiu europeu. Europa creia i creu que sensereformes institucionals i legals profundes les eco-nomies del sud del Mediterrani no podrien avan-çar. En canvi, el segon objectiu era un objectiuespecialment desitjat pels nostres socis mediter-ranis. Aquests creien i creuen que sense inver-sions estrangeres no podran fer front a l’augmentexponencial de joves que cerquen la seva prime-ra feina. Les inversions són per als nostres socis

mediterranis la base sobre la qual reposa el crei-xement econòmic. Sense inversions no hi hauràocupació de qualitat, sense inversions europeesno hi haurà tecnologia innovadora, i finalment,sense inversions no hi haurà comerç i exporta-cions competitives.

Després de 12 anys d’Associació Euromediter-rània, quina és la situació? Quins són els objec-tius assolits? Què s’ha fet i què no s’ha pogutfer? El balanç econòmic de l’Associació Eurome-diterrània és més positiu que el que molts prete-nen: hi ha acords d’associació signats i en vigoramb tots els socis mediterranis excepte un, Síria,que per raons polítiques encara no s’ha pogutsignar; l’Acord d’Agadir de lliure canvi entre qua-tre països del sud (Marroc, Tunísia, Egipte i Jor-dània) va entrar en vigor el juliol de 2006; i el nouprotocol euromediterrani d’origen s’aplica a lamajoria de països i permet la cooperació indus-trial i la reexportació de productes industrials toti que continua sota el règim preferencial d’impor-tació a Europa. A més d’aquests avenços jurí-dics i institucionals, el conjunt de la regió del suddel Mediterrani presenta unes xifres macroeco-nòmiques força positives: creixement del 4,8%l’any 2006 malgrat la guerra que va afectar Israeli molt considerablement el Líban; estabilitzaciódel dèficit públic (mitjana regional del 4,9%) i dela inflació (4,1%), i descens de l’atur (mitjanaregional del 12,6%). Aquestes xifres són enco-

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 152


ergents


ratjadores; sobretot si tenim en compte la persis-tència del conflicte al Pròxim Orient que afectaeconomies importants de la regió, i també si nooblidem la situació en la dècada de 1990 ambperspectives molt pessimistes en les economiesmediterrànies no productores de petroli.

Tanmateix, és cert que hi ha un apartat en què elsresultats han estat per sota de les expectatives:les inversions. Excepte en alguns països, com perexemple el Marroc, les empreses europees conti-nuen invertint modestament en el sud del Mediter-rani. El creixement esperat com a conseqüènciade l’entrada en aplicació dels Acords d’Associa-ció no s’ha produït. Europa continua essent el pri-mer soci econòmic de la regió, però altres païsosestan augmentant la seva presència més que nopas Europa. Del total dels aproximadament40.000 milions d’euros en inversions estrangeresdirectes de l’any 2005 a la regió dels 10 païsossocis mediterranis, el 42% tenia origen europeu.Els països del Golf esdevindran aviat grans inver-sors al Mediterrani sud. Avui ja són l’origen del15% dels projectes d’inversió directe, però amb un28% del valor total. La Xina comença a fer notar laseva presència per tot arreu a la regió mediterrà-nia, en especial en els projectes de construcció,però també, i cada vegada més, en la indústria.Cada cop es veu més clarament que la globalit-zació també afecta el Mediterrani, i Europa técompetidors importants en una regió consideradadurant molt de temps com un zona d’influènciaprivilegiada de la Unió Europea. En el període2003-2005, el darrer del qual tenim xifres fiables idefinitives, Àsia era el principal inversor a Algèria,Egipte i Turquia. Europa era el principal inversor alMarroc i a Tunísia, i els Estats Units, els primersinversors a Israel. Tots dos reben el 50% de lesinversions totals estrangeres. L’altre 50% va aparar als altres vuit socis mediterranis, amb unapoblació de 175 milions. Massa poc per poderactivar el desenvolupament de grans països comara Egipte i el Marroc. Els dos primers païsosreceptors d’inversions continuen essent les dueseconomies més modernes de la regió: Turquia iIsrael, la qual cosa sembla indicar que els princi-pals factors d’atracció inversora són els mercats ila competitivitat i no, com molts pensen, els bai-xos costos laborals o els recursos naturals.

La Comissió Europea, responsable d’estructurarl’associació econòmica euromediterrània, ha esta-

blert una política fonamentada en dos grans eixosd’acció: la millora de l’atractivitat i la promoció deles inversions. Millorar l’atractivitat vol dir, entrealtres coses, millorar el marc reglamentari, la tra-mitació de les autoritzacions, la seguretat jurídica,la resolució dels conflictes eventuals, la transpa-rència administrativa, i, en definitiva, impulsarl’estat de dret i la gestió pública que necessitauna economia moderna. Això es duu a termeamb una política de col·laboració entre les admi-nistracions dels estats mediterranis i la Comissió.És una de les tasques principals de la PolíticaEuropea de Veïnatge (PEV). La PEV és l’instrumentque permet fixar-se objectius comuns, discutir ifins i tot negociar les reformes, impulsar-les i algu-nes vegades negociar-les. La Unió Europea haconclòs plans d’acció nacionals en el context de laPEV amb tots els països mediterranis excepte Síriai Algèria. La PEV treballa a nivell bilateral; en l’àm-bit multilateral del Procés de Barcelona, la feinad’harmonització i de modernització reglamentàriaes fa mitjançant el Grup de Cooperació Industrial,també finançat per la Comissió, i també del GrupAd Hoc sobre les Inversions, constituït l’any 2007,a partir del mandat de la Conferència de Ministresd’Afers Exteriors euromediterranis.

En el camp de la promoció de les inversions laComissió ha finançat durant molts anys el progra-ma de cooperació ANIMA, la xarxa euromediter-rània d’agències de promoció de les inversions. Elprograma ANIMA, que s’acaba el 2007, continua-rà amb el llançament d’un altre programa de coo-peració de nou milions d’euros que inclourà, nosolament la continuïtat de la xarxa d’agències,sinó també la dinamització d’activitats específi-ques de promoció de les inversions, en la línia del’anterior programa Med-Invest.

Però, evidentment, el gran programa de suport deles inversions de la Comissió Europea és la sevacontribució anual de 32 milions d’euros a laFEMIP, la Facilitat Euromediterrània d’Inversionsque, en el si del Banc Europeu d’Inversions, s’en-carrega de les inversions públiques europees alMediterrani. Aquests 32 milions permeten que elBanc contribueixi al fons de capital risc i dur aterme les assistències tècniques lligades als gransprojectes d’inversió. A més d’això, la Comissióaporta els fons necessaris per a les bonificacionsd’interessos d’alguns préstecs del Banc. Totplegat fa possible que el Banc dediqui prop de

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.09 Página 153


ergents

2007 COPCA154

2.000 milions d’euros anuals a inversions per alsnostres socis mediterranis. La FEMIP és avui elprimer banc en inversions a la regió.

Les inversions són el motor de totes les econo-mies. Les inversions són també el mitjà per crearlligams productius i socials de llarga durada.Constitueixen un instrument de transmissió delsaber fer industrial i dels serveis. Els països delsud del Mediterrani necessiten les inversionseuropees tot i que la dependència és mútua, per-què Europa no pot prescindir d’un mercat de pro-

ximitat en creixement que ofereix oportunitats defutur. Un mercat essencial per als nostres proveï-ments energètics, països de trànsit i origen d’im-migració, destí turístic, regió de producció de frui-tes i hortalisses mediterrànies, zona de tràfic deles grans rutes marítimes transoceàniques. Siafavorim les inversions, si afrontem el futur junts,podrem fer front a reptes comuns. Les inversions,el capital físic i humà compartit, són la millorgarantia d’estabilitat d’una regió més oberta iprofundament lligada a Europa, a Espanya i aCatalunya.

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 154

1. Els punts de vistaexpressats enaquest articlepertanyen a l’autor i no reflecteixennecessàriament elspunts de vista delCentre per alDesenvolupamentde l’Empresa.

2. El Centre per alDesenvolupamentde l’Empresa (CDE),que ha tingut llocsota l’Acord deCotonou en elCentre per alDesenvolupamentIndustrial, CDI,compta amb 30anys d’existència.Un estudiencomanat per laComissió Europeaestà actualment encurs per establir elposicionament delCDE en el marc dela posada en marxad’orientacionsprincipals de lapolítica decooperació de la UE,que són la integracióregional i els Acordsde PartenariatEconòmic.

Perspectives d’inversió a l’Àfrica subsahariana en el sector de les PIME/PIMI i el posicionamentdel Centre de Desenvolupament de l’Empresa en el marc de l’Acord de Cotonou

Paolo BaldanCap del Departament de Gestió d’OperacionsCentre per al Desenvolupament de l’Empresa1,2


ergents


Si es vol assolir un dels principals objectius dedesenvolupament del mil·lenni, és a dir, la reduc-ció a la meitat de la pobresa a l’Àfrica, d’aquí a2015, cal reorientar fonamentalment les políti-ques nacionals i internacionals per estimular elcreixement.

Cal una nova «arquitectura» per al proveïment del’ajuda a l’Àfrica. L’ajuda haurà d’estar sobretotconcentrada en el desenvolupament de les capa-citats de producció.

Es preveu que els APE (Acords de PartenariatEconòmic) reforçaran les iniciatives d’integracióregional ja existents en els països ACP (Àfrica,Carib i Pacífic). Permetran de reforçar i d’intensificarla integració regional i, en conseqüència, amplia-ran els mercats dels països ACP. Això afavoriràl’emergència d’economies d’escala; permetràmillorar els nivells de qualificació, reduir els costosde producció i de transacció, millorar la competi-tivitat dels països ACP i, finalment, atraure mésinversions en les economies dels països ACP.Aquesta nova orientació pretén que els APE defi-neixin les polítiques comercials que s’hauran d’a-companyar de polítiques de desenvolupament.

Un cop dit això, les negociacions dels APE s’hande gestionar amb flexibilitat. Segurament, laimplantació d’aquests acords comporta unareestructuració de les economies implicades.

Això es presenta fins i tot com una necessitat permillorar els resultats comercials. Tanmateix,aquest procés de reestructuració s’ha de portar aterme tenint en compte les problemàtiques eco-nòmiques i socials dels països ACP implicats, aixícom la seva capacitat per adaptar-se a aquestnou entorn comercial. Els terminis i els mitjansd’aquests processos hauran de ser tractats casper cas, segons les regles de l’OMC. És útilrecordar que la integració europea s’ha basat,entre d’altres punts, en l’agricultura i la preferèn-cia comunitària. D’altra banda, els acords APEavui dia semblen sòlidament basats en el con-cepte del «lliure» intercanvi, obrint la porta a undesarmament tarifari i no tarifari que es pot reve-lar fatal per a aquelles economies que ja estanmolt debilitades pel flux dels productes d’impor-tació aquests últims anys, augmentant de mane-ra exponencial a partir d’Àsia.

Si els països africans volen esdevenir competitiusen el pla internacional cal que reforcin els vinclesentre els sectors exportadors i la resta de l’eco-nomia creant i desenvolupant les capacitatslocals necessàries, siguin infraestructures mate-rials, potencial de producció o organismes desuport a la inversió privada.

Aquesta política de desenvolupament de l’em-presa s’ha de basar en una estratègia d’integra-ció regional per passar dels minsos mercats

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 155


ergents

2007 COPCA156 2007

interns a mercats més amplis i per fer caure lesbarreres duaneres, que han reduït el comerç intra-comunitari a percentatges insignificants.

Les organitzacions d’integració regional donenprioritat a la implantació dels eixos de comunica-ció estructuradors a l’àmbit regional, de maneraque la millora de la infraestructura regional, queés la precondició per fomentar les inversionsnacionals i internacionals, pugui donar suport a lavisió d’una integració econòmica i respondre alsreptes dels mercats.

Les noves polítiques industrials dels països delContinent han d’estar centrades en les filialsgeneradores de llocs de treball sostenibles. Hand’estar dirigits als diversos sectors que es basenen els recursos endògens i amb fort potencial persatisfer les necessitats nacionals i d’exportació,tant en la regió com en el camp internacional.

El dispositiu de l’ajuda al sector privat

del Fons Europeu de Desenvolupament

Les disposicions de l’Acord preveuen instru-ments diferenciats segons que es tracti d’accionsper realitzar a nivell macro, meso o micro, peròinsisteix en la necessitat d’un enfocament inte-grat. En aquest marc, el paper del CDE (Centreper al Desenvolupament de l’Empresa) en tantque institució emanant de l’Acord, s’inscriu enl’estratègia de desenvolupament del sector privati es tradueix especialment en el proveïment deserveis no financers a les empreses en els païsosACP i en el suport a les iniciatives dels operadorseconòmics ACP i UE.

Argumentació per a l’assistència directa

a les empreses

Encara que la posada en marxa de les reformesmacroeconòmiques i reglamentàries siguin indis-pensables per crear les estructures adients pergarantir el creixement econòmic, no tenen gaireutilitat, això no obstant, davant dels handicapscom l’absència d’un grup actiu d’empresesautòctones, d’un sector privat pròsper, tecnolo-gies apropiades i efectius suficients de personal

de gestió i comandaments intermedis que posse-eixin formació i experiència adequada. Aquestssón obstacles molt concrets per al desenvolupa-ment econòmic, tant a nivell del sector industrialcom al de l’empresa, en bona part dels païsosACP.

Els principals obstacles amb què es troben lespimes són els següents:

� dimensió reduïda dels mercats locals,

� cost de factors relativament elevats (les despe-ses de mà d’obra en els països ACP poden sermolt elevades a causa d’una productivitatbaixa);

� manca de recursos financers;

� escasetat de divises;

� manca d’informació i de saber fer comercial itècnic;

� nombre limitat d’industrials qualificats.

Per poder superar els obstacles que s’acaben dedescriure, les pimes necessiten els elementssegüents:

� informació en tecnologies, productes, mercatsi fonts d’equipament;

� estudis d’inversió i pla de gestió;

� finançaments en capitals i préstecs;

� accés als mercats estrangers o vincles comer-cials amb empreses més experimentades d’al-tres regions del món;

� experiència industrial i competències en matè-ria de gestió fins i tot en el pla comercial i demàrqueting;

� formació;

� assistència tècnica;

� auditories tècniques i diagnòstics;

� socis vàlids capaços idealment de proveir per-sonal directiu, finançament, així com un accésals mercats estrangers.

A l’àmbit de l’assistència a les pimes/pimis dels paï-sos ACP, es pot observar que existeix un nombrelimitat de mecanismes que proveeixen ajuda direc-ta, sigui individual o agrupada sobre la base d’unademanda dels beneficiaris i amb despeses com-partides. En efecte, avui dia es concentren nom-broses institucions en una assistència a nivell delsorganismes intermedis i només tenen d’una mane-ra molt limitada mecanismes d’assistència directa abenefici del grup objectiu de les pimes/pimis.

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 156


ergents


Posicionament del mandat del CDE

A través d’aquestes accions d’assistència directaa les empreses, el CDE té un posicionamentespecífic pel que fa a l’ajuda en el sector privat icompleta les polítiques i estratègies dels proveï-dors de fons i altres actors institucionals interna-cionals de la cooperació al desenvolupament. Si lamajoria d’aquests últims dirigeixen les seves activi-tats cap als nivells meso i macro, el CDE es con-centra en l’àmbit del suport a les empreses i, apartir d’aquest ancoratge estratègic, amplia laseva assistència als prestataris de serveis locals i ales organitzacions intermediàries del sector privat(especialment les associacions professionals, elspatronats, les cambres de comerç).

Per a les organitzacions intermediàries del sectorprivat es tracta igualment de reforçar la sevacapacitat de proveir dels serveis de suport a lesempreses (serveis en general de tipus genèric) id’assistir-les en la preparació i el desenvolupa-ment de plans d’accions de diàleg públic/privatvinculats a la millora de l’entorn de les inversionsi les activitats de lobby davant de les autoritatspúbliques nacionals i especialment regionals en elmarc dels Acords de Partenariat Econòmic.

Aquest enfocament integrat opera en un entorneconòmic i comercial internacional que ha can-viat radicalment des de la creació del Centre.Els grans eixos al voltant dels quals el Centredesplegarà la seva acció son: l’enfocament sec-torial, l’enfocament regional, la descentralitzaciói el reforç de la col·laboració amb les institu-cions financeres públiques i privades. L’enfoca-ment sectorial ha de permetre seleccionar en elsi de les regions o d’un conjunt de països, elssectors o les accions temàtiques més viables entermes econòmics, socials i tècnics. Per aques-ta raó, les regions i els sectors són dues entitatscomplementàries en la definició dels programesdel CDE.

L’objectiu del programa sectorial serà, desprèsd’haver analitzat els principals aspectes del sec-tor, establir una estratègia per «contribuir» al des-envolupament del sector, seguint els objectiusgenerals del CDE, aplicats al sector en qüestió, ien col·laboració amb els beneficiaris i altres par-ticipants que persegueixin el mateix objectiucentral.

Es tracta especialment d’inscriure les accionsparticulars de suport a les empreses i als organis-mes intermediaris del sector privat ACP en unavisió plurianual i un programa coherent de desen-volupament.

Aquest enfocament s’haurà d’integrar, en lamesura que sigui possible, en els programes por-tats a terme a nivell regional i amb les declina-cions nacionals per millorar la competitivitat deles empreses en el marc dels APE. Davant de l’a-propament dels venciments d’obertura dels mer-cats, el desafiament per als països ACP és pre-servar i consolidar el seu teixit empresarial idesenvolupar i diversificar aquest teixit en elsmercats nacionals, regionals i internacionals. Lesautoritats públiques han de situar el sector privatal centre d’aquesta política. S’ha de construir unpla de desenvolupament del sector privat per alreforçament de l’economia i la modernització deles empreses, conjuntament amb les organitza-cions professionals i els socis en el desenvolupa-ment. S’han de portar a terme accions en l’àmbitreglamentari per millorar l’entorn dels negocis;s’han d’alliberar fonts de finançament per garantirel finançament de les inversions i, pel que fa alCDE, els punts d’aplicació són essencialment eldiagnòstic de modernització en la part superior i elseguiment de les empreses en la inferior. En elssectors considerats com a prioritaris i generadorsde creixement, el CDE aportarà la seva experièn-cia per contribuir a la millora de la competitivitat deles empreses, especialment en els camps tècnics,de gestió, control de qualitat, formació dels recur-sos humans i d’accés als mercats.

Regionalització

A l’àmbit dels països ACP, és important proveir-se d’estructures flexibles de suport pròxim, ràpidi directe a les pimes/pimis. El CDE s’ha de tornara desplegar sobre el terreny a nivell regional ambserveis descentralitzats que estarien destinats atreballar directament amb les organitzacionsregionals de l’ACP a l’àmbit públic i les organitza-cions intermediàries del sector privat cridades adesenvolupar un paper primordial en la implanta-ció dels APE. Aquestes oficines regionals garan-tirien, a més, la gestió de la xarxa de les «ante-nes» del CDE a l’àmbit nacional o subregional a

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 157


ergents

2007 COPCA158

la regió. S’ha de poder comptar amb recursoshumans i financers conseqüents per assoliraquest objectiu de regionalització amb una dele-gació de poders significativa.

El CDE: interfície entre les xarxes ACP i EU

El CDE es defineix igualment com la interfície entreles empreses ACP i el teixit industrial i dels negocisde la UE. En aquest marc, el CDE mobilitza elsrecursos existents a la UE tant a nivell financer comtècnic (experiència, tecnologies, saber fer) i identi-fica els mercats de la UE per als productes aca-bats i semiacabats provinents dels països ACP.Per portar a bon terme la seva missió de mobilitza-ció eficaç d’aquests recursos a Europa, el Centrees basa en una xarxa alhora tècnica (associacionsd’empreses, centres tècnics i de formació, pols decompetència, salons especialitzats, experiència),financera (institucions de finançament per al des-envolupament, bancs comercials, fons de capitalrisc) i institucional (agències de cooperació al des-envolupament, institucions especialitzades en lapromoció del sector privat en els països ACP).Aquesta característica d’interfície ens distingeixdels programes i instruments de suport en el sec-tor privat com per exemple els fons amb despesescompartides del SFI/Banc Mundial.

Marc de procediment de l’assistència del CDE

No es podria parlar del suport al sector privatsense insistir en la necessitat de proveir-se deprocediments adaptats a les empreses.

El CDE ha de disposar de reglaments financers ide procediments compatibles amb les exigènciesd’aquests beneficiaris (les pimes i les organitza-cions intermediàries). Aquestes exigències esrefereixen tant a nivell dels terminis de tractamentdels dossiers i de la contractualització, com anivell de la documentació i informació requeridesper a la constitució dels dossiers de les sol·lici-tuds. Els òrgans de tutela del Centre han degarantir que l’equipament de procediments delCDE continuï essent compatible amb el seu man-dat i preserva la seva especificitat per respondremillor a les necessitats de les empreses.

Estatut institucional del CDE i pressupost

En el marc de les mutacions actuals on els APEdefineixen polítiques comercials que s’haurand’acompanyar de polítiques de desenvolupa-ment, el CDE ha d’estar dotat dels mitjans finan-cers per poder desenvolupar plenament una fun-ció d’organització internacional de caràctertècnic, neutre i perenne, especialitzat en la pro-moció i el suport al sector privat ACP en el marcdel partenariat ACP/UE. El seu impacte finaldependrà essencialment dels mitjans financersque tingui a la seva disposició i dels que puguimobilitzar. El FED i les cooperacions bilateralstenen especial interès a utilitzar el CDE com uninstrument al seu servei per a l’execució al menorcost del seu programa de promoció de les pimesen els països ACP.

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 158

Les tendències en els mercats emergentsde l’Europa de l’Est

Bertrand DeprezThe Centre


ergents

1. Aquest documentsegueix laclassificacióemprada pel FonsMonetariInternacional (FMI)per qualificar les economiesemergents del’Europa de l’Est i noté en consideració les Repúbliques del’antiga Iugoslàvia niAlbània. El 2006, elcreixement en aquestpaïsos era similar alde la resta de laregió (5,3% el 2006segons el BancEuropeu deReconstrucció); el procés deprivatització, així comel desenvolupamentdel turisme, són dos factorsimportants deldesenvolupament en aquests països.


Introducció

Els països de l’Europa de l’Est han experimentatun creixement econòmic important el 2006, ten-dència que segurament continuarà durant el2007.1 Les perspectives econòmiques favorablesen l’àmbit mundial (especialment als mercatsemergents), així com el creixement sostingut delspaïsos de la zona euro, mouen a l’optimisme.Segons el Fons Monetari Internacional, el creixe-ment de la zona de l’Europa de l’Est (incloent-hiels estats membres de la Unió Europea, els paï-sos de l’Europa del sud-est i Turquia) s’aproparàal 5,5% el 2007. El 2006, la mitjana del PIB perhabitant dels països de l’Europa de l’Est era simi-lar a les de Corea, Malàisia, Rússia, Tailàndia iSud-àfrica.

El creixement econòmic dels mercats emergentsa l’Europa de l’Est accelera la seva convergènciaamb els països de l’Europa Occidental. L’estat deles reformes econòmiques en alguns nous estatsmembres de la Unió Europea és tan avançat quealguns dels seus estàndards societals i econò-mics són similars als de les economies industrialsavançades. Això no obstant, els riscos continuenexistint a causa dels dèficits públics, dels riscosinflacionistes, de l’aturada de les reformes i delsdesequilibris que s’hi hagin pogut desenvolupar.Aquests desequilibris econòmics estan acom-panyats d’un afebliment del poder polític en

alguns països de la regió el símptoma més evi-dent dels quals ha estat el desencadenament dedisturbis a Hongria i Eslovàquia el 2006.

És molt probable que aquests mercats emer-gents segueixin experimentant un fort creixementels propers anys, si encara hi ha llum verda aEuropa i al món. Tanmateix, la situació serà méscontrastada que no pas ho ha estat durant ladècada passada. Els mercats que se’n sortiranmillor seran els que hagin aprofitat els anys defort creixement per emprendre reformes profun-des al seu mercat amb vista a la seva integraciócompleta al mercat únic europeu.

El creixement dels països emergents

a l’Europa de l’Est

Un context econòmic favorable el 2006

El creixement dels mercats emergents de l’Euro-pa de l’Est es va accelerar i va assolir el 6% el2006 (vegeu la taula 1). Les exportacions vancontinuar amb força, gràcies a l’acceleració delcreixement a l’Europa Occidental, en particular aAlemanya. D’altra banda, la demanda interna esva accelerar: la inversió va seguir beneficiant-sede les entrades massives d’inversions directesestrangeres (el 5% del PIB de cada país de l’Eu-

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 159


ergents

2007 COPCA160

ropa de l’Est). El consum es va veure impulsat perl’augment de la contractació i dels salaris reals,així com pels préstecs vinculats a la persistènciad’entrades massives de capital, transferènciesdels capitals de la zona UE i dels incentius fiscals(principalment a la República Txeca, Bulgària iRomania). Els dèficits de les transaccionscorrents van ser prou importants però van estarmolt finançats en la majoria dels països. La infla-ció està controlada. Els preus de les matèries pri-meres són elevats i no han deixat d’augmentar,però hi ha senyals de relaxació.

El creixement sostingut ha estat acompanyatd’un saldo positiu de creació de llocs de treball atots els països (0,7% a Hongria i 6,7% a Estònia).La disminució de part de la població activa, aixícom l’envelliment de la piràmide de les edats, hancontribuït a fer baixar els índexs d’atur als païsosde l’Europa de l’Est.

Però algunes ombres han enfosquit la bona ten-dència dels mercats emergents a l’Europa de l’Est.El creixement s’ha vist afectat negativament a Hon-gria a causa d’una dinàmica d’inversions més dèbilper la introducció d’un programa d’austeritat a fi de

reduir els dèficits públics el 2006. Turquia ha expe-rimentat taxes de creixements forts des de 2002(7,4% el 2005 i 6,1% el 2006), que podrien caurecom a conseqüència del recent enduriment de laseva política monetària i de les incerteses polítiquesvinculades a l’adhesió a la Unió Europea. Igualmenthan aparegut altres «outputs gaps», el 2006 aRomania, Bulgària i els països Bàltics.

Especialització als mercats emergents

de l’Europa de l’Est

Una de les tendències importants dels mercatsemergents a l’Europa de l’Est és el canvi d’algu-nes de les seves variables fonamentals. Durant elpassat, el creixement de la zona estava vinculatals preus de les matèries primeres mentre que,avui dia, el creixement recau cada vegada mésen el consum i la inversió, que seran sens dubteels principals factors de l’alça del PIB en els pro-pers anys. El creixement en les inversions el 2006va estar marcat per una expansió molt forta en elcamp de la construcció (en particular a Romaniai Lituània) i en el camp de l’equipament (en parti-cular, la República Txeca, Polònia i Eslovàquia).

Font: «Perspectives de l’economia mundial», abril de 2007, Fons Monetari Internacional (FMI)

Taula 1. Països emergents d’Europa: PIB real

2005 2006 2007 2008

Països emergents de l’Europa de l’Est 5,5 6,0 5,5 5,3

Turquia 7,4 5,5 5,0 6,0Turquia no inclosa 4,7 6,2 5,7 4,9

Països Bàltics 9,0 9,7 8,7 7,0

Estònia 10,5 11,4 9,9 7,9Letònia 10,2 11,9 10,5 7,0Lituània 7,6 7,5 7,0 6,5

Europa central 4,4 5,7 5,2 4,7

Hongria 4,2 3,9 2,8 3,0Polònia 3,5 5,8 5,8 5,0República Eslovaca 6,0 8,2 8,2 7,5República Txeca 6,1 6,1 4,8 4,3

Europa del sud-est 4,4 6,7 6,0 4,9

Bulgària 5,5 6,2 6,0 6,0Croàcia 4,3 4,6 4,7 4,5Malta 2,2 2,5 2,3 2,3Romania 4,1 7,7 6,5 4,8Per memòria Eslovènia 4,0 5,2 4,5 4,0

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 160


ergents


L’estructura dels mercats es modifica igualment,els sectors d’activitats industrials i de serveis ocu-pen un lloc creixent. Les economies dels païsosBàltics, d’Eslovàquia, Bulgària i Romania, cadavegada més, estan dominades pel sector dels ser-veis. La part del sector de les activitats industrialsocupa un lloc predominant a la República Txeca iun lloc creixent a Hongria, Polònia, Eslovènia, Bul-gària i Romania, amb l’obertura recent de novesfàbriques d’automòbils, per exemple. Aquestestendències haurien de continuar, segons la firmaPrice Waterhouse Coopers. Per exemple, una partde la producció automobilística mundial migraràa Europa central i arribarà als sis miliards de dòlarsen el transcurs dels cinc anys propers.

L’especialització en els sectors serveis és l’indica-dor de la maduresa creixent d’alguns mercatsemergents a l’Europa de l’Est, tal com mostra l’e-xemple d’Eslovàquia o d’algunes zones urbanes aPolònia. Eslovàquia, l’economia més dinàmicadels països de l’Europa central, va experimentar el2006 un fort creixement del valor afegit en el sec-tor dels serveis, accelerat per una forta producciói ingressos immobiliaris importants. Els sectors delcomerç de distribució, de reparacions de vehiclesmotoritzats així com del lloguer immobiliari hanocupat un lloc més important en l’economia d’a-quest país. Un altre exemple és l’especialitzaciódels grans centres urbans a l’Europa de l’Est,com el format per Varsòvia, que busquen espe-cialitzar-se en el sector dels serveis i beneficiar-sedel cost de la mà d’obra encara baix, dels incen-tius fiscals vinculats a les zones econòmiquesespecials i sobretot d’una mà d’obra abundant,treballadora i qualificada. De 50 a 60 grans grups(IBM, HP, Shell, Fiat, Motorola...) han instal·lat unservei intern o extern a Polònia des de finals de ladècada de 1990 i l’agència polonesa de la informa-ció i les inversions estrangeres («la Paiiiz») intentenatreure empreses dels camps de la investigació idel desenvolupament, inclosos la biotecnologiai la farmàcia.

Els fruits de les reformes estructurals

Una adaptació ràpida

La bona actuació dels mercats emergents del’Europa de l’Est (especialment dels Estats Mem-

bres de la UE) en gran part s’explica per la rapi-desa de la seva transformació estructural. Lamutació de l’economia planificada d’aquests paï-sos s’ha fet ràpidament gràcies a una privatitza-ció i d’una reestructuració extensiva, alhora queel desmantellament de les barreres comercials id’un flux creixent d’inversions estrangeres.Aquests països es beneficien igualment d’una màd’obra altament qualificada a un molt millor preuque a l’Europa Occidental (el diferencial entre unsalari hongarès i un salari francès és d’1 a 5).

Un estudi del Fons Monetari Internacional, ques’ha portat a terme en el període 1994-2004, hademostrat que els països de l’Europa de l’Est,d’ara endavant membres de la Unió Europea,s’han beneficiat plenament de la seva capacitatde recuperació des dels anys noranta; la correla-ció de la transformació estructural en aquestspaïsos amb la millora tecnològica i qualitativa dela seva producció ha permès un augment moltràpid de les seves participacions de mercat al’àmbit mundial. Per exemple, un país com Estò-nia va triar reformar-se en profunditat a la dècadade 1990 i desenvolupar una obertura radical alcomerç, impostos baixos i un mercat de treballmolt poc protector des de mitjan anys noranta.Llavors Estònia va enregistrar un creixement inin-terromput que es va apropar al 7% des de princi-pis dels anys 2000 alhora que reeixia a reformarles seves despeses públiques mentre l’índex d’a-tur va passar d’un 10% el 1997 al 4,2% el 2006.

Un marc adaptat

Un altre exemple de reforma estructural radical ésla introducció de la «flat tax», un impost que aplicala mateixa taxa d’imposició a tots els ingressosimposables. Eslovàquia ha posat en marxa un «flattax» amb un índex d’imposició del 19% en comp-tes dels diferents impostos sobre la renda, lessocietats i les plusvàlues. Segons un estudi d’in-vestigadors de la Hardvard Business School, aixòha permès millorar la competitivitat i aturar l’efectedistorsionant d’una fiscalitat penalitzadora per a lainversió estrangera. Aquest impost s’ha introduïten altres països de l’Europa de l’Est (Lituània,Letònia, Estònia, Romania) i simbolitza la transfor-mació estructural dels mercats emergents euro-peus i el seu atractiu davant de les empreseseuropees i mundials. En aquesta regió, l’índex de

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 161


ergents

2007 COPCA162

gravamen sobre les societats de mitjana és un terçmenys elevat que a l’Europa de l’Oest.

Els mercats emergents de l’Europa de l’Est dispo-sen d’altres avantatges. La proximitat d’infraes-tructures fiables, el nivell baix encara del salari i laproximitat geogràfica i cultural amb l’Europa Occi-dental són altres factors que contribueixen a l’èxitd’aquests mercats. Si es fa cas a l’opinió de lasocietat consultora americana McKinsey, les inver-sions i el procés de deslocalització dels mercatsemergents de l’Europa de l’Est no hauria de min-var. Un estudi d’aquest gabinet preveu que elsllocs creats a l’Europa de l’Est en el marc de lesdeslocalitzacions podrien triplicar-se entre 2005 i2008. L’externalització a l’estranger dels proces-sos (business process outsourcing o BPO, enanglès) per empreses de l’Europa Occidentalhaurà generat 130.000 llocs de treball als païsosd’aquesta regió, d’aquí al 2008.

El nou cicle del Fons Estructural Europeu i delsfons de preaccés a la Unió Europea (307,9miliards d’euros de 2007 a 2013) permetrà igual-ment ajudar la inversió en les infraestructures ifinançar una política d’innovació als mercats. Elsnous estats membres haurien de rebre, en el perí-ode 2007-2013, el 51,3% dels recursos totals dela política de cohesió. Aquestes dotacions repre-senten al voltant del 3,5% del seu PIB (fins i tot siés segur que la majoria d’aquests estats no tin-dran la capacitat d’absorbir la totalitat d’aquestsdiners). Si bé el conjunt d’aquests factors pot ferpensar que aquests països volen reproduir unescenari «a la irlandesa», posant-se al nivell deforma ràpida, la situació continua contrastadamentre que l’ajustament d’aquests mercats alsestàndards de la zona euro i del mercat únicpodria entorpir el seu creixement.

Els riscos de crisi

Els riscos de reescalfament

El futur dels mercats emergents de l’Europa del’Est avui dia suscita més inquietuds. Els «TigresBàltics» fa poc han mostrat signes inquietants dereescalfament amb un índex d’inflació del 8,9% aEstònia el mes d’abril de 2007. Alguns comenta-ristes agiten l’espectre d’una repetició inútil de la

crisi asiàtica a l’Europa de l’Est. Aquest risc dereescalfament, a més, s’ha ajuntat a un afoga-ment de l’onada de reformes als països de l’Esti amb el risc que representa incórrer en el pro-cés de convergència entre les economies del’Europa de l’Est i de l’Oest.

Les pressions inflacionistes són creixents a moltsmercats de l’Europa de l’Est. Aquestes pressionsestan alimentades per la migració de milions de tre-balladors a l’Europa Occidental (fins i tot si aquestmoviment sembla minvar) i l’augment ràpid delscrèdits. El 2006, el dèficit en la balança de paga-ments de Letònia equivalia al 20% del PIB, a causade la bombolla immobiliària que s’ha format als paï-sos Bàltics i que podria afectar negativament elcreixement en aquests països. Els riscos inflacionis-tes són presents tant a Polònia, la República Txeca,Romania i Eslovàquia, segons el Banc Mundial.

«El cansament de les reformes»

Aquest perill es veu reforçat per la síndrome del«cansament de les reformes» el qual ha afectat elconjunt dels països de la regió. Molts dels païsosno han aprofitat l’oportunitat del creixement eco-nòmic d’aquests últims anys per millorar l’estat deles seves finances públiques. L’adhesió a l’euros’ha retardat en la majoria dels nous Estats Mem-bres, excepte Eslovènia, i només Eslovàquia sem-bla en condicions, tal vegada, de respectar els cri-teris de convergència als llindars de 2009. Hongriaviu una situació econòmica difícil a causa de l’es-tat preocupant de les finances públiques. Els des-itjos de reforma són importants en aquests països:reforma de les polítiques fiscals (especialment aLetònia, Bulgària i Romania); reforma dels mercatsde treball (per fer baixar un índex d’atur molt ele-vat); del sistema agrícola; els sistemes sanitarisque encara conserven els estigmes de l’antic sis-tema centralitzat; sistemes jurídics i de transparèn-cia (segons un informe de l’ONG TransparencyInternational, publicat el 2006, la República Txeca,Lituània, Letònia, Eslovàquia i Polònia tenen «serio-sos problemes de corrupció»). L’envelliment de lapoblació en aquesta regió és també un altre temad’inquietud a mitjà termini (l’edat mitjana d’un eslo-vè el 2025 serà de 47,4 anys, la més vella delmón). Aquests països necessiten una nova sèriede «macroreformes».

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 162


ergents


La difícil integració al mercat europeu

La situació encara és complicada a causa dels cri-teris de convergència per a la introducció de l’eu-ro, que volen seguir alguns països de l’Europa del’Est i que són una font de vulnerabilitat conside-rable en cas de pertorbacions exteriors inespera-des o d’un debilitament del marc de política eco-nòmica nacional. Adoptar l’euro imposa conduirpolítiques econòmiques excessivament restricti-ves per als països de l’Europa de l’Est (2% d’infla-ció, 3% de dèficit públic respecte al PIB, etc.). Laintroducció de l’euro en aquests països plantejaun veritable dilema, ja que si el manteniment de lacompetitivitat exterior en el marc d’un règim decanvi fix podria exigir ajustaments costosos de lademanda, l’entrada a la zona euro ofereix el millormitjà per fer front als desequilibris entre les mone-des per a aquests mercats emergents. El futurdels mercats emergents també depèn de l’evolu-ció política de la Unió Europea; els debats entreEstats Membres en el moment de l’acord políticsobre el Tractat Europeu a Brussel·les el juny de2007 han demostrat que alguns països voldriendirigir la Unió Europea cap a una forma més pro-teccionista que segurament tindria una influènciaen les economies de l’Europa de l’Est.

Conclusió

Malgrat que el balanç d’aquests sis anys és deci-didament positiu, la situació avui dia semblaesdevenir més contrastada. El creixement delsmercats europeus de l’Europa de l’Est hauria decontinuar el 2007, però el nivell d’actuació, amés, hauria de variar d’un país a un altre. Elsmercats emergents de l’Europa de l’Est han defer front a les seves primeres dificultats veritablesdes de principis dels anys 2000 mentre que elsmercats continuen la seva evolució cap a unaespecialització major en la producció industrial i elsector dels serveis. Moltes d’aquestes dificultatstenen un origen estructural i necessiten prosse-guir les reformes que han estat moderades ambl’adhesió a la Unió Europea.

L’adaptació dels mercats emergents a la integra-ció en un gran mercat europeu és, sens dubte,una clau per al futur d’aquests països però tambéper al futur del conjunt del continent europeu.

Referències

Perspectives de l’economia mundial, Abril 2007,Fons Monetari Internacional.

EU8+2 Regular Economic Report, Maig 2007,Banc Mundial.

Sale temps pour la nouvelle Europe, Març 2006,Charles Wyplosz.

The Dynamics of Product Quality and Internatio-nal Competitiveness, 2007, Philip R. Lane andGian Maria Milesi-Ferrett, IMF Working Paper.

CCEQ - Candidate and Pre-Accession Countries’Economies Quarterly, 2007, European Commission.

Europe de l’Est: croissance soutenue en 2007,2007, Dorothee Enskog, Telos.

Le système de santé dans les PECO, 2004, Euractiv.

Sept Etats membres ont ‘de sérieux problèmesde corruption, 2006, Euractiv.

Hot and bothered, 2007, The Economist.

Diverse region is an investment magnet, 2006,Stefan Wagstyl, The Financial Times.

Eastern Europe hit by shortage of workers, 2007, Chris-topher Codon and Jan Ciensky, The Financial Times.

Il était une fois dans l’Est… la sur-specialisationdes travailleurs, 2006, Etienne Wasmer, Telos.

La Pologne se rêve en capitale européenne pourles activités de services, 2007, Antoine Herve, LeFigaro, 2007.

Rovna Dan: The Flat Tax in Slovakia, HarvardBusiness on Line.

Price Water House Coopers, <www.pwc.com>.

McKinsey, <www.mckinsey.com>.

Banque Mondiale, <www.banquemondiale.org/>.

European Bank for Reconstruction and Develop-ment (EBRD), <www.ebrd.com/fr/index.htm>.

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 163


ergents

2.5. Prospectiva sectorial

A continuació es destaquen alguns dels païsosamb millors perspectives de creixement en elfutur, i que pel seu estat de les reformes i poten-cialitat del seu mercat intern poden oferir gransoportunitats de negoci a les empreses catalanes.De la regió asiàtica es distingeix la Xina i l’Índia; del’àrea llatinoamericana, el Brasil i Mèxic, de l’Euro-pa més oriental, Rússia i Turquia, i del continentafricà, el Marroc, Algèria i Egipte. Les projeccionsassenyalen, a més, que alguns d’aquests països,concretament la Xina, l’Índia, Rússia i el Brasil (elsanomenats BRIC), esdevindran les principals for-ces econòmiques mundials en les properes dèca-des, i per tant el futur passa per posicionar-s’hi.Per aquest motiu, en cadascun dels països selec-cionats s’identifiquen alguns dels sectors que pre-senten una major perspectiva d’expansió en elfutur. Tanmateix, s’inclou en aquest apartat elsprincipals resultats obtinguts en l’estudi OMEnúm. 8 «Tendències comercials i oportunitats d’in-versió als nous països de la UE», que analitza larealitat econòmica i les tendències que poden serpredominats en un futur immediat dels dos païsosque han entrat a la Unió Europea l’1 de gener de2007, Bulgària i Romania, i d’un tercer país, Cro-àcia, que es troba en fase de negociacions i ques’espera que a mitjà termini pugui acabar formantpart de la Unió Europea.

2.5.1. Xina

La Xina és el país més poblat del món, amb mésde 1.300 milions d’habitants (una cinquena partde la població mundial), i a finals del 2007 o al2008 podria convertir-se ja en la tercera potènciaeconòmica mundial en termes de PIB. Les pers-pectives d’elevat creixement pels propers 15anys, al voltant del 6% de mitjana anual, fa pre-veure que a finals de la propera dècada passi a serla primera potència econòmica en termes de PPA,i la segona en termes de PIB corrent, per darreraels EUA. Com a conseqüència d’aquest fort ritmede creixement, s’espera que la renda per càpita esdobli al 2020 situant-se al voltant dels 10.000dòlars en termes de PPA. Tanmateix, el Banc Mun-dial estima que la població en situació d’extremapobresa es reduirà de l’actual 14% fins a poc mésd’un 1% al 2030; mentre que Farrel, et al. (2006)calculen que en vint anys el 60% de la població

urbana serà de classe mitjana alta, enfront del 9%actual, la qual cosa convertirà la Xina en un delsprincipals mercats de consum del món.

Tot i que en els propers vint anys s’estima que lapoblació incrementarà en quasi 150 milions depersones, el creixement demogràfic a la Xina s’es-tà alentint a causa del descens de la fertilitat i elretard en l’edat de procreació. Com a resultat, lesprojeccions demogràfiques indiquen que cap al2040 la Xina es veurà desbancada per l’Índia coma primera potència en termes de població. Aquestalentiment, a més, es traduirà en un envellimentprogressiu de la població. S’espera que a princi-pis de la propera dècada el percentatge de pobla-ció en edat de treballar (entre 15 i 64 anys) asso-leixi el nivell màxim —un 72,2%— i a partir d’aquís’iniciï un procés descendent fins arribar a pocmés del 60% al 2050, un nivell semblant al previstper als EUA però quasi cinc punts percentuals persota del nivell estimat per a l’Índia. En conseqüèn-cia, es preveu una tendència creixent en la ràtiode dependència, que algunes anàlisis situen fins itot per sobre de la ràtio dels EUA al 2050, adver-tint dels problemes que pot comportar al sistemade pensions xinès si no es prenen mesures dereforma en els propers anys (Trinh, 2006).

La forta expansió econòmica de la Xina ha estatimpulsada fins ara per les inversions i les exporta-cions de manufactures. La conjunció, per unabanda, de la política aperturista del govern xinès,afavorint la inversió estrangera, la creació dezones econòmiques especials, i la liberalitzaciócomercial —que ha culminat en l’ingrés a l’OMCal 2001—, i per l’altra, l’ingent dotació de mà d’o-bra barata, ha conduit a un patró de creixementbasat en la industrialització, principalment intensi-va en mà d’obra i orientada a l’exportació. En elsúltims anys, el resultat dels avenços en les teleco-municacions, la transferència de tecnologia, elreverse engineering i el progressiu increment demà d’obra qualificada ha permès que la Xina ja nonomés tingui avantatges comparatius en sectorsintensius en mà d’obra barata poc qualificada,com el tèxtil i confecció i el calçat, sinó en sectorsde major sofisticació tecnològica, especialmentmaterial elèctric i electrònic i automoció. La Xinaestà plenament integrada en les cadenes globalsde producció, principalment com a punt d’assem-blatge de productes finals. Això es posa de mani-fest en l’alt contingut de béns intermedis en les

2007 COPCA164

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 164


ergents

importacions procedents de la resta d’Àsia, espe-cialment de parts i components, les importacionsde recursos naturals provinents d’Àfrica i AmèricaLlatina, i l’exportació de productes finals cadacop de major intensitat tecnològica als mercatsoccidentals. En conseqüència, la Xina té unpaper fonamental en el procés d’integració eco-nòmica, especialment en la regió asiàtica, i és unfactor clau del creixement de les economies llati-noamericanes i africanes en els últims anys.

Aquest patró de creixement, però, està creantimportants desequilibris econòmics. En primerlloc, l’excessiu pes de la indústria en el PIB versel sector serveis (la indústria està contribuint enmés del 65% al creixement, mentre que els ser-veis no arriben a explicar el 30%), la qual cosaestà ja repercutint en alguns sectors com el tèx-til, el carbó, l’energia elèctrica o l’automoció, ambexcés de capacitat productiva. En segon lloc, ladegradació del medi ambient, font de preocupa-ció pel fet que si continua l’actual ritme de creixe-ment liderat per la indústria, els requeriments d’e-nergia i recursos naturals suposaran una càrregapesada al medi ambient no sostenible a llarg ter-mini. En tercer lloc, la creixent desigualtat entre larenda per càpita urbana i rural, on la ràtio es situaja lleugerament per sobre de 3, i el diferent esta-di de desenvolupament entre les províncies cos-taneres, predominantment industrials, i de l’inte-rior, predominantment agrícoles.

En l’11è Programa quinquennal (2006-2010), elgovern xinès preveu la necessitat de corregiraquests desequilibris i estableix com a prioritat amitjà i llarg termini canviar el patró de creixementd’inversió i exportacions cap el consum domèstic(Asian Development Bank, 2007). Es plantejacom a objectiu reduir l’èmfasi sobre les inversionsi exportacions i augmentar el consum, a mésd’incrementar el pes dels serveis en l’economia,actualment per sota del pes mitjà dels païsosasiàtics. De fet, a finals del 2006, la ComissióNacional de Desenvolupament i Reformes xinèsva decidir controlar l’excessiu creixement inversor,especialment en els sectors saturats com el del’acer, el carbó i l’automoció. Tanmateix, el pro-grama planifica impulsar el desenvolupament deles àrees rurals i regions menys desenvolupadesmitjançant l’augment de la inversió pública eninfraestructures, educació i salut. També s’endu-reix la política mediambiental. En aquest sentit,

en els dos primers mesos del 2007 l’Administra-ció Estatal de Protecció del Medi Ambient va sus-pendre 80 projectes de construcció prèviamentaprovats per diferents governs regionals.

Així doncs es perfila un canvi en l’estructura eco-nòmica del país. Des del punt de vista de lademanda, i tenint en compte els objectius gover-namentals i l’augment previst de la renda percàpita, el consum intern guanyarà protagonismeen els propers anys com a factor de creixementvers les inversions i les exportacions, fins ara elsmàxims impulsors. Des de la perspectiva de l’o-ferta, és d’esperar un procés de terciarització, enquè guanyarà importància el sector serveis endetriment de la indústria. Aquests canvis tindran,a la vegada, repercussions importants en lesestratègies empresarials. Per una banda, comque el mercat xinès esdevindrà un dels mésimportants del món, hi haurà una tendència crei-xent per part de les empreses multinacionalsd’invertir a la Xina amb l’objectiu de servir al mer-cat local i, per tant, el tipus d’inversió market-see-king passarà a ser previsiblement l’estratègiaempresarial dominant. No obstant això, la inver-sió de tipus efficiency-seeking seguirà tenint lloc,però orientada cada cop més en la recerca demillores d’eficiència en els serveis i en industriesamb requeriments de qualificació i intensitat tec-nològica més elevades.

Sens dubte, la Xina és una de les destinacionsmés atractives del món per a l’exportació i lesinversions directes. No obstant això, penetrar-hino és fàcil. A més de les barreres culturals i admi-nistratives, en molts sectors ja hi ha una grancompetència, tant local com estrangera, queanirà en augment en el futur. Ara bé, la grandàriadel mercat, la progressiva expansió de la classemitjana i la millora prevista en tots els segmentsde renda, ofereix excel·lents oportunitats denegoci no sols a les empreses orientades alsconsumidors de renda mitjana i alta, sinó demanera especial a aquelles empreses creatives iinnovadores que puguin dissenyar productesadaptats a les necessitats especifiques dels con-sumidors low income. A més, la tendència crei-xent de les empreses xineses de millorar la quali-tat i la sofisticació tecnològica dels seusproductes pot ser aprofitada per les empresesfabricants de parts i components d’alt nivell dequalificació i contingut tecnològic. No obstant


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 165


ergents

això, on més possibilitats de negoci s’espera ésen el sector serveis (distribució i comerç al detall,telecomunicacions, serveis financers i serveisempresarials), sector que s’expandirà significati-vament en els propers anys i on Occident téimportants avantatges comparatius. Tanmateix,la creixent preocupació pel medi ambient a laXina, reflectida en l’11è Programa quinquennal,obre grans oportunitats per a les empreses espe-cialitzades en infraestructures, tecnologies i ser-veis relacionats amb el medi ambient. A continua-ció es detallen alguns dels sectors amb majorsperspectives de creixement pels propers anys.

Sector del medi ambient: enorme potencialgràcies al canvi d’orientació en la políticamediambiental

El boom econòmic de la Xina ha comportat una important degradació mediambiental. Per unabanda, destaca la baixa qualitat i escassetat de l’ai-gua. Segons el Banc Mundial, 700 milions depersones no tenen accés a aigua neta, i estanobligades a consumir aigua contaminada, deguta l’escàs tractament d’aigües residuals tant en laindústria com a les ciutats. Per l’altra, la greucontaminació de l’aire. 16 de les 20 ciutats delmón amb l’aire més contaminat són en territorixinès, i l’Administració Estatal de Protecció delMedi Ambient reconeix que dos terceres partsde la població urbana viu en ciutats on la quali-tat de l’aire és dolenta. L’OMS calcula que mésde 250.000 persones moren cada any a la Xinaa causa de la contaminació. Segons l’EIA(Energy Information Administration) el consumd’energia primària per unitat de producte a laXina és, per exemple, quatre vegades superioral d’Alemanya o set vegades superior al deJapó, la qual cosa posa de relleu la ineficientutilització dels recursos energètics i la necessitatde millora dels mètodes de producció en àreesen què s’ha d’aconseguir un consum energèticmés eficient. A més, la principal font d’energiaprimària (al voltant del 65%) és el carbó, i unapart important de les centrals energètiquesbasades en la crema de carbó són obsoletes, laqual cosa agreuja l’emissió de gasos contami-nants. Tanmateix, l’increment del parc motorit-zat i el fet que la major part de vehicles nocomptin amb catalitzadors o filtres s’afegeixcom a causa contaminant.

El govern xinès ha començat a ser conscient delproblema mediambiental, i ha endurit la legislaciói ha establert com un dels principals objectius del’11è Pla quinquennal (2006-2010) controlar eldesenvolupament sota criteris de sostenibilitat,incrementant l’eficiència energètica, augmentantla utilització d’energies renovables, i millorar laprotecció del medi ambient. En aquest sentitl’Administració Estatal de Protecció del MediAmbient ha anunciat un pla d’inversions per alperíode 2006-2010 per valor de 160.000 milionsde dòlars destinats a la protecció mediambiental,principalment centrats a fer front a la contamina-ció de l’aire i de l’aigua, i ha començat a suspendreprojectes aprovats per governs regionals. Tanma-teix, al 2006 va entrar en vigència per primer copuna llei sobre energies renovables, que establial’objectiu d’obtenir d’aquestes fonts el 10% del’energia al 2020. En relació a la millora de la qua-litat de l’aigua, la legislació preveu la construccióde plantes depuradores d’aigua per a totes lesciutats amb una població superior a 500.000habitants.

S’estima que les inversions en energies renova-bles poden superar els 150.000 milions de dòlarsen els propers 15 anys, amb un important desen-volupament de l’energia eòlica i solar (Heymann,2006), mentre que en relació amb la construccióde plantes de tractament d’aigües i depuradoreses calculen unes necessitats d’inversió de 200.000milions de dòlars. Les empreses europees presen-ten considerables avantatges tant en tecnologiacom en know-how en aquestes àrees com el trac-tament d’aigües, energies renovables i control decontaminació, i en els serveis associats, la qualcosa les situa en una posició força competitiva perentrar en el mercat mediambiental xinès, ambenorme potencial de creixement. A més, aquestcanvi d’orientació cap a una millor protecció delmedi ambient tindrà un important impacte en sec-tors com la construcció, maquinària, química iautomoció, que també pot ser aprofitat per lesempreses occidentals amb tecnologies i know-how respectuoses amb el medi ambient.

Sector aeronàutic: el mercat amb méspotencial de creixement del món

La indústria aeronàutica és un dels sectors amb lesexpectatives de creixement més elevades pels

2007 COPCA166

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 166


ergents

grans canvis que tenen lloc a escala mundial, ambl’aparició de línees aèries de baix cost, l’obertura denoves rutes regionals, la liberalització del mercatatlàntic i el fort creixement d’Àsia.

El mercat aeronàutic de la Xina és el de majorpotencial de creixement del món a causa dediversos factors: una major liberalització del seuespai aeri intern i de l’increment de rutes capaquest país des de països tercers, una majorconsolidació i creixement de les seves tresgrans línees aèries nacionals i una major capa-citat de viatjar dels seus ciutadans.7 Les previ-sions apunten que el trànsit de passatgers a laXina creixerà a un ritme sostingut anual del 8%en els pròxims vint anys, tres punts per sobre dela mitjana mundial, i tindrà unes necessitats decompra d’avions de 2.616 unitats segonsBoeing, i de 1.790 unitats segons Airbus(aquesta menor previsió es deu a la hipòtesis decompra d’avions més grans), que en valor supo-sen uns 213 bilions de dòlars segons Boeing, iuns 241 bilions de dòlars segons Airbus. Demanera que la Xina se situarà com el segon mer-cat aeronàutic mundial, per darrera dels EUA.

La indústria local s’estructura en dos grans con-glomerats, China Aviation Industry Corporation I i II(AVIC I i AVIC II), controlades per l’Estat i formadesper unes 200 entitats entre empreses manufactu-reres, centres de recerca i centres d’assemblatge,que concentren quasi el 100% de la producciólocal. AVIC I està especialitzada en defensa nacio-nal, i en la fabricació de jets (ARJ-21) i avionsregionals. Tot i que la subcontractació és molt inci-pient, participa en alguns programes d’Airbus, i enla fabricació de components per a motors per aGeneral Electric i Rolls Royce. A més ha creat unajoint venture amb Boeing a Tianjin per la fabricacióde components pel nou 787 Dreamliner. L’ARJ-21serà el primer avió regional desenvolupat a la Xina,constarà de 100 places i està previst que escomercialitzi al 2009 amb un preu entre un 15% iun 20% inferior al dels seus competidors. Mentreque el disseny i l’estructura els duran a termeempreses xineses, les parts interiors, motors i sis-temes serà proveïda per empreses europees inord-americanes. Per altra banda, AVIC II fabricaavions petits, helicòpters i motors. Col·laboraestretament amb el centre d’enginyeria d’Airbus aBeijing, i té una joint venture amb Eurocopter perla fabricació de l’EC175.

La Xina comença a definir-se ja com a nou polproductiu i de subcontractació aeronàutic. Peruna banda, per la construcció d’avions propiscom l’ARJ-21; i per l’altra, pel baix cost (unenginyer cobra uns 2.400 euros/any) i el factoroffset industrial (compensació de l’exportador peraconseguir la venda), que incrementarà expo-nencialment la subcontractació. A més, està des-envolupant capacitats en tots els àmbits, des deldisseny i fabricació fins al test, amb un capitalhumà cada cop més preparat, i amb més de 30centres tecnològics i d’R+D, fet que impulsaràprojectes de coproducció i codesenvolupamentamb els grans fabricants com Airbus i Boeing.

Atès que la indústria local xinesa està en una faseinicial de posicionament a nivell internacional, hi haimportants oportunitats d’acords i aliances entreles empreses catalanes i xineses, amb unesexpectatives de negoci considerables, tenint encompte l’enorme potencial de creixement delsector.

Sector químic: forta expansió vinculada als sectors de l’electrònica, automòbil,construcció i consum privat

La Xina s’ha convertit en el quart productor mundialde productes químics, per darrera dels EUA,Japó i Alemanya, i un dels principals consumi-dors, amb un ritme de creixement del consum enels deu últims anys al voltant del 12% anual,enfront el 4% dels EUA i la Unió Europea.

La indústria es troba concentrada principalment enla producció de química bàsica (acapara aproxima-dament el 70% de la quota de mercat) degut a lagran demanda de plàstics per les indústries d’auto-moció, material elèctric i electrònic, joguines i cons-trucció. No obstant això, el govern té planificatincentivar en els propers anys la producció de quí-mica especial i augmentar la seva participació en laproducció global fins al 45%, mitjançant incentius ala inversió, especialment en les regions menys des-envolupades de l’oest del país. En aquest sentit, lesperspectives de creixement de productes comadditius, adhesius, aromes i essències, i productesfarmacèutics són considerables.

La producció de tints i additius s’està beneficiantdel boom tèxtil existent en la regió asiàtica. Més de


7. Estudis OME, núm. 7, «El sectorde l’aeronàutica:nous jugadors inoves oportunitats»,Observatori deMercats Exteriors,COPCA, 2007.

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 167


ergents

8. Estudis OME, núm. 4, «Tendènciesde futur en el sectord’alimentació i begudes»,Observatori deMercats Exteriors,COPCA, 2007.

la meitat de les fibres sintètiques es produeixen aÀsia, de les quals la meitat es produeixen a la Xina.A més, la Xina és el principal productor mundial detints sintètics, i en molts casos la qualitat no arribaals estàndards requerits, la qual cosa ofereix opor-tunitats de negoci per a les empreses estrangeres.Tanmateix, el consum intern de cosmètics és moltalt, especialment a les ciutats. La Xina és el segonconsumidor de cosmètics d’Àsia després delJapó, i l’augment de la renda per càpita previstaper als propers anys comportarà una majordemanda d’aquests productes.

En el camp farmacèutic, la Xina lidera la producciómundial de vitamines. A més, el cost per desenvo-lupar un fàrmac és sis vegades inferior al cost alsEUA o la UE, i els processos de probes i tests clínicsrequereixen un 30% menys de temps. No obstantaixò, en el segment dels genèrics d’alta qualitat i depatents es troben encara lluny de ser competitius, iatesa la creixent demanda de fàrmacs d’alta quali-tat suposa un elevat potencial de negoci per a lesempreses farmacèutiques catalanes. En aquestsentit, la política del govern xinès està orientada aafavorir les inversions en activitats R+D; i si avan-cen les reformes per millorar els drets de la propie-tat intel·lectual, el domini dels genèrics xinesos esreduirà a favor dels medicaments estrangers demajor qualitat. A més, l’envelliment de la poblacióafavorirà la producció de medicaments amb quali-tats preventives.

La capacitat de producció actual és insuficient percobrir la demanda prevista per als propers anys enla major part dels segments. En conjunt, un terç dela demanda és coberta per les importacions. Lademanda incrementarà especialment per l’expan-sió de la indústria automobilística, on les previsionsapunten que la Xina serà el principal productormundial d’automòbils al 2020, la construcció d’ha-bitatges per la urbanització creixent (componentsde plàstic i pintures), la indústria de telecomunica-cions (mòbils, pantalles planes) i el consum privat.En consequència, la necessitat d’incrementar lacapacitat de producció i d’elevar la qualitat delsproductes suposa grans oportunitats de negociper a les empreses estrangeres, sobretot peraquelles que desenvolupin productes respectuo-sos amb el medi ambient.

El Deutsche Bank Research preveu un creixe-ment anual per al conjunt del sector del 10% fins

al 2015, que situarà la Xina com a segon pro-ductor químic mundial, per darrera els EUA,amb una quota de mercat del 13%, equivalent auns 400.000 milions d’euros. Les multinacionalsoccidentals del sector ja s’estan posicionant a laXina via acords i joint ventures tant per les pers-pectives de vendes com pels avantatges de cos-tos, i no només en processos de producció debaix valor afegit, sinó també en centres R+D iproductes d’alt valor afegit.

Sector de l’alimentació i distribució:increment potencial de la demanda de productes processats de qualitat

La Xina és una de les destinacions més atracti-ves per a l’exportació de productes alimentaris.S’espera que en els propers anys es dupliqui lapoblació potencial demandant de productesimportats, que arribarà als 500 milions de perso-nes i s’estendrà a les zones menys desenvolupa-des. Els productes alimentaris processats nomésrepresenten el 30% del total del consum a laXina, en comparació al 80% dels EUA, la qualcosa suposa un potencial enorme d’expansiód’aquest tipus de productes. Els majors incre-ments s’esperen en el menjar per a nadons, grei-xos i olis, lactis i productes cuinats i deshidratats.8

El consumidor xinès destina un 31% del seupressupost a l’alimentació i begudes i s’esperaque s’incrementi prop d’un punt percentual el2015, mantenint la tendència creixent de la des-pesa alimentària en termes absoluts. La políticade fill únic per família, i l’increment de renda estàpropiciant una major atenció de les famílies pelseu fill, la qual cosa s’ha traduït en una tendènciaalcista en el menjar per a nadons. El sector delslàctis s’ha vist afavorit per les recomanacions delgovern de consumir aquests tipus de productesdavant la deficiència de calci tradicional en elmenjar xinès, i està penetrant en les àrees rurals.Tanmateix, l’augment dels ingresos, especialmenten les àrees urbanes, ha augmentat la demandad’aliments més sofisticats i de millor qualitat, ambuna tendència creixent a valorar els seus contingutsnutricionals, la qual cosa contribueix a una majorpresència de productes importats d’alta qualitat.Els sucs de fruita i verdures i l’aigua embotelladatambé estan experimentant alts creixements enles zones urbanes. En les grans ciutats, sobretot

2007 COPCA168

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 168


ergents

en el segment de població jove, el consum forade la llar s’ha popularitzat, la qual cosa estàcontribuint a l’expansió del sector de la restau-ració i les cadenes de fast-food. Per exemple,més del 90% dels treballadors d’entre 18 i 35anys a Beijing mengen fora de la llar freqüent-ment.

Atesos els diferents nivells de desenvolupamententre regions no es pot parlar d’un mercat únic.On no existeixen xarxes globals de distribució, lesxarxes locals són deficients, i els fabricants tenendificultats per vendre fora de les seves zonesnaturals d’influència. Les ineficiències del mercatdel transport i la logística dificulten la distribució,cosa que comporta una fragmentació de les xar-xes de distribució i dels majoristes. En conse-quència, la major part dels negocis es porten aterme en l’àmbit regional i provincial. La venda aldetall i l’hostaleria són els canals més utilitzatsper la distribució dels aliments importats, entreels quals destaquen els hipermercats, els gransmagatzems i els supermercats. Aquests últimssón els més estesos i arriben a les ciutats inte-riors de mida mitjana, on hi ha escassa presènciad’altres formats de distribució. Les cadenes desupermercats estan dominades per empresesxineses, on destaquen Lianhua i Hualian, ambbase a Xangai. Els hipermercats són els que hanexperimentat el major creixement en els últimsanys i on tenen major presència els detallistesinternacionals (destaquen Carrefour i Wal-Mart).Per altra banda, on es preveuen majors possibili-tats d’expansió són les botigues de convenièn-cia, de moment concentrades en gran part aXangai i la província de Guangdong i dominadesper companyies estatals (Being Quick, Kedi i All-days), i les botigues de descompte, concepterecentment introduit de la mà de Carrefour, i onl’empresa espanyola Dia s’ha començat a introduir.

Tant pel que fa a la venda de productes com a ladistribució, les oportunitats de negoci se centrencada cop més a les ciutats mitjanes i petites,atesa la forta competència existent en les gransciutats. Hi ha una enorme massa de consumidorsde renda mitjana-baixa a la què les empresespoden vendre els seus productes si són capaçosd’ajustar preus i adaptar-los a les seves necessi-tats. De la mateixa manera, els canals de distribu-ció com els hipermercats o centres comercialshan de tenir en compte també els requeriments

dels xinesos. Per una banda, són grans consumi-dors d’aliments frescos, per la qual cosa ha d’ha-ver-hi un constant subministrament d’aquestsproductes; i per l’altra, hi ha un limitat nivell d’au-tomòbils encara, la qual cosa dificulta la ubicaciódel local.

Sector de l’automoció: principal productormundial de vehicles a finals de la properadècada

L’any passat (2006) la Xina es va convertir en el ter-cer productor mundial de vehicles, amb 7,28 milionsd’unitats produïdes, i en el segon mercat delmón, superant ja al Japó, amb 7,22 milions d’u-nitats venudes (European Commission, 2007).Atesa la baixa penetració d’automòbils en el país(21 vehicles per 1000 habitants) i el fort augmentprevist de la renda, s’estima que les vendes crei-xeran a un ritme del 15% en els propers anys, isuperaran els 9 milions de vehicles matriculats al2010. Aquest boom anirà associat a un canvi enel perfil dels vehicles, amb un creixent pes delscotxes de baixa cilindrada. Es preveu que els vehi-cles de menys d’1,6 litres, que l’any 2005suposaven el 22,7% del total d’unitats venu-des, passin a representar el 50,5% al 2010, i quesiguin els fabricants locals xinesos els que liderenles vendes en aquests segment.

El creixement de la indústria d’automoció a laXina ha estat vertiginós a causa de l’entrada deles grans multinacionals i els seus acords de jointventure amb els tres grans grups xinesos de pro-pietat estatal, FAW (First Auto Works), SAIC(Shanghai Automotive) i Dongfeng Motor, i elrecent sorgiment d’empreses xineses indepen-dents amb alts ritmes d’expansió, com araChery i Geely, orientades a la producció devehicles low cost. Si bé la indústria està integra-da per més de 120 empreses amb llicència defabricació, només unes 50 mostren produccióreal, i d’aquestes només deu concentren el 60%de la producció, mentre que gran part de la restad’empreses produeixen només al voltant de10.000 unitats l’any.9 El fort ritme inversor delsúltims anys ha provocat una sobrecapacitat deproducció, que ha obligat el govern a controlarles inversions per evitar la saturació. S’espera, noobstant això, que la sobrecapacitat es resolgui enels propers anys davant l’enorme potencial de

9. Estudis OME, núm. 1, «Tendènciesen el sector decomponentsd’automoció aEuropa de l’Est i laXina», Observatoride MercatsExteriors, COPCA,2007.


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 169


ergents

creixement de la demanda interna. Tanmateix, elgovern està afavorint la internacionalització de laindústria, però és necessari que millori tant la qua-litat com el disseny i la seguretat perquè el volumd’exportacions de vehicles sigui significatiu.

La indústria es troba fragmentada en 4 zones,que s’han desenvolupat al voltant dels gransgrups estatals: al nord-est (províncies de Jilin,Liaoning, Beijing i Tianjing) on destaca el grupFAW; a la costa central (Xangai, Jiangsu i Zhe-jiang) principal centre del grup SAIC; al sud(Guangdong) on hi ha una forta implantaciód’empreses japoneses, i al centre del país (Hubei)on està ubicada Dongfeng Motor. Aquesta frag-mentació territorial ha influït en l’estructura de laindústria de proveïdors, que s’ha anat implantantal voltant d’aquestes grans empreses. A la Xina hiha més de 4.000 empreses productores de com-ponents, que en molts casos formen part delsgrups empresarials fabricants, i una gran propor-ció no tenen la dimensió ni tecnologia suficientsper sobreviure en el futur. Conviuen amb els pro-veïdors multinacionals, i són ja presents la pràcti-ca totalitat dels grans grups de primer nivell (Tier1), mentre les expectatives de fortes vendes i elsbaixos costos segueixen impulsant la inversiód’empreses de components de nivells inferiors.La complexitat i fragmentació de la indústria fa queels fabricants es relacionin directament amb tottipus de proveïdors, enlloc de treballar amb unspocs Tier 1. No obstant això, en els propers deuanys s’espera que aquest elevat grau d’ineficièn-cia i fragmentació es corregeixi per la millora de lesinfraestructures i la progressiva maduració de laindústria, i tingui lloc una major vertebració terri-torial i integració vertical, la qual cosa implicaràmajors nivells d’intercanvis, processos d’absor-cions i eliminació de moltes empreses ineficients.També, els increments salarials en les àreescostaneres, juntament amb els incentius ofertspels governs de les províncies interiors, fomenta-ran l’expansió del sector cap a l’interior, com ésel cas de l’empresa xinesa Geely, que s’haimplantat a Gansu i Xiangtan.

Les perspectives apunten que la Xina passarà a serel primer productor mundial de vehicles a finalsde la propera dècada, i es convertirà en un cen-tre global de compres. Tot i l’evolució cap a pro-ductes de millor qualitat i contingut tecnològicencara hi ha fortes mancances, la qual cosa

comporta avantatges per les empreses estrange-res proveïdores de components d’alt continguttecnològic, particularment aquelles que introduei-xin millores mediambientals.

2.5.2. Índia

L’Índia és la segona potència mundial, darrera laXina, en termes de població (18% de la poblaciómundial), i va en camí de ser-ho en termes eco-nòmics. És un dels països amb les perspectivesd’expansió econòmica més elevades, amb unritme de creixement mitjà anual estimat pels pro-pers quinze anys superior al 5%, que situarà elpaís com a setena potència mundial en termesde PIB corrent al 2020, i tercera potència, darre-ra la Xina i els EUA, en termes de PPA. Es calcu-la que la renda per càpita augmentarà quasi un4% de mitjana anual durant aquests anys, fins asituar-se per sobre els 5.000 dòlars (en PPA) al2020, i es preveu que més de 100 milions de per-sones sortiran, com a conseqüència, de l’extre-ma pobresa. Tanmateix, serà un dels països ambel nivell de població més jove. A partir del 2010més del 65% de la població se situarà entre els15 i els 64 anys, percentatge que anirà en aug-ment fins a quasi tocar el 70% a finals de la dèca-da dels 30. Malgrat la posterior reducció, a mei-tat del segle XXI el percentatge es mantindrà persobre del 65% —10 punts més que Alemanya i 5punts més que la Xina i els EUA—.

Per altra banda, la liberalització econòmica il’obertura exterior, elements claus del boom eco-nòmic dels últims anys, continuarà avançant en elfutur. Malgrat que les tarifes aranzelàries s’hanreduït a més de la meitat des de 1990, fins el20% en mitjana ponderada, aquest nivell encaraés elevat si es compara amb altres països asià-tics. Actualment ja s’estan desenvolupant noveszones econòmiques especials (SEZ), especial-ment en les àrees rurals, i s’estan portant a termealiances i acords comercials tant amb els païsosavançats com, particularment, amb els països dela regió: la Xina i l’ASEAN. Al mateix temps s’es-tan accelerant les polítiques d’obertura a la inver-sió estrangera, i millorant tant el sistema legalcom la legislació mercantil.

Un aspecte que caracteritza l’economia índia ésel pes creixent que està adquirint el sector ser-

2007 COPCA170

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 170


ergents

veis, que ja suposa el 55% del PIB en valor afe-git, enfront el 26% de la indústria. El més relle-vant, però, és la qualitat de la mà d’obra encadascun dels sectors. Segons l’informe de l’A-sian Development Bank (2007), el 70% dels nousllocs de treball creats entre 1994 i el 2004 en elsector manufacturer foren ocupats per treballa-dors sense estudis secundaris, mentre que el55% dels nous treballadors en el sector serveistenen estudis secundaris o superiors. Aquest fet,unit a la creixent especialització en serveis de tec-nologia i informació (IT), està donant lloc al quealguns ja anomenen la transformació de l’Índiadel working power al brain power. En aquest sen-tit, s’està consolidant una vasta base de mà d’o-bra qualificada; es graduen quasi tres milions d’universitaris a l’any, dels quals 200.000 sónenginyers (sis vegades més que a Alemanya).

En síntesi, el gran dinamisme econòmic previstper als propers anys, i l’emergència d’una clas-se mitjana cada cop més àmplia, converteix al’Índia en un dels mercats més grans i atractiusdel món. La capacitat industrial actual és moltlimitada per abastir aquest gran mercat enexpansió, i per tant es preveu un fort augment deles inversions i importacions en el futur, cosa queofereix excel·lents oportunitats a les empresesestrangeres. Un dels principals obstacles són lesdeficiències en infraestructures, tant del sectorelèctric com de comunicació i transports, quesuposen importants «colls d’ampolla» per a l’eco-nomia del país. Aquestes deficiències però, es

poden convertir en importants oportunitats perals inversors privats, tant domèstics comestrangers, davant els actuals projectes gover-namentals a gran escala de millora. A continua-ció ressaltem alguns dels sectors amb millorsperspectives de creixement en el futur.

Sector de l’automoció: boomdels automòbils low cost

A l’Índia està prosperant la indústria de l’automò-bil però encara és relativament petita. El nombrede vehicles (cotxes i camions) per cada 1000habitants és molt baix, 11, i per sota de la densi-tat existent a la Xina (figura 2.25). Actualment hiha deu companyies. La més gran és MarutiUdyog Ltd., amb una capacitat de produccióactual de 350.000 unitats, que espera augmentaren 100.000 més al 2008. En segon lloc es trobaHyundai Motors, amb 250.000 unitats, que espe-ra incrementar-les en 150.000 més en dos anys.I en tercer lloc destaca Tata Motors amb 150.000unitats, també amb perspectives d’incrementar laproducció en 75.000 unitats més a curt termini.Mahindra&Mahindra tanca el grup d’empresesamb producció superior a les 100.000 unitats.Honda, General Motors i Ford es troben implan-tades ja a l’Índia, però en nivells de produccióinferiors a les 30.000 unitats, tot i que en totes espreveu un increment de la capacitat de produccióen els propers anys. A molt curt termini la pro-ducció global sobrepassarà el milió d’unitats, i


790

593

572

391

308

207

136

21

11

0 200 400 600 800 1.000

EUA

Alemanya

Japó

Europa

Corea del Sud

Rússia

Món

Xina

Índia

Figura 2.25 Nombre de vehicles per 1.000 habitants, 2005

Font: German Motor Industry Association

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 171


ergents

s’espera un boom en el sector, especialment en elsegment de low cost, davant l’enorme potencialdel mercat domèstic i el ràpid creixement de laclasse mitjana, amb creixent demanda per a lamobilitat. La instal·lació de les grans companyiesestà arrastrant a la indústria de components d’au-tomoció, i estan sorgint empreses independents,algunes de les quals ja reconegudes internacio-nalment com Tube Investments i Bharat Forge.

A més, les expectatives de creixement de laindústria no es basen tant sols en el potencial delmercat domèstic sinó també en les exportacionsa altres mercats emergents. Hyundai ja està utilit-zant el país com a base de les seves exporta-cions pels cotxes de petita dimensió, i Ford hiprodueix automòbils per al mercat sud-africà,mentre que el grup Tata està intentant ja penetraral mercat europeu.

Sector de la construcció (infraestructures,residencial i comercial): boom associat en la demanda de béns de gran consum i acer

Nacions Unides estima que el percentatge depoblació urbana a l’Índia passarà del 28%actual al 40% al 2030, cosa que implica que untotal de 600 milions de persones viuran en unentorn urbà, el doble que en l’actualitat. Tresciutats concentraran al voltant de trenta milionsde persones: Mumbai, Delhi i Kolkata; mentreque Bangalore i Chennai superaran els 10milions d’habitants. Altres previsions apuntenfins i tot, basant-se en l’experiència de la Xina,que la població urbana podria arribar al 60% al2030 —uns 900 milions de persones. Com aresultat de l’augment demogràfic i la creixenturbanització de la població, es preveu unaexpansió massiva de les infraestructures (ports,aeroports, carreteres, escoles, etc.) i els habitat-ges. El Deutsche Bank Research estima que,atès el creixement de la població i l’increment dela renda, es crearà una necessitat de construc-ció de 10 milions de nous habitatges per anyfins al 2030. A més, aquesta expansió de laconstrucció residencial portarà associada unademanda creixent de béns de consum durador(electrodomèstics) i de la llar.

L’Índia s’ha convertit en el principal mercat peldesenvolupament de software, serveis de tec-

nologia i informació (IT) i serveis empresarials ifinancers, la qual cosa ha disparat la demandad’espai d’oficines. S’estima que en els properscinc anys seran necessaris 55 milions demetres quadrats extres d’oficines per any,només en el segment de nivell premium (Just,et al., 2006). Pel que fa a la ubicació, les ciutatsíndies s’acostumen a dividir en tres grups prin-cipals: Tier I, que comprèn la capital, Delhi; elcentre financer, Mumbai; i el hub IT, Bangalore.Tier II, que comprèn les ciutats de Hyderabad,Pune i Chennai, considerades per les empresescom destinacions alternatives d’offshoring deserveis, amb important base de mà d’obra qua-lificada. I el Tier III, un grup de quaranta ciutatsde més d’un milió d’habitants, que malgrat noestar encara del tot preparades es troben ja alpunt de mira de les companyies, entre les qualsdestaquen: Kolkata, Nagpur, Ahmadabad,Chandigarh, Indore, Kochi, Trivandrum i Manga-lore. La gran demanda al Tier I, amb el conse-qüent increment de preus del sòl i dels lloguers,està fent que les empreses s’ubiquin ja a zonesperifèriques d’aquestes ciutats, i l’èxit de Banga-lore està impulsant altres ciutats a atreure inver-sions. El Tier II presenta un avantatge de costosd’entre un 15-20% inferior al Tier I, i el Tier III finsa un 30%. Així, la competència entre ciutats aug-mentarà en el futur, i es fa previsible una conver-gència entre el Tier II i el III.

El mercat de distribució i comerç al detall, iespecialment de cadenes i centres comercialsestà poc desenvolupat a l’Índia a causa del pro-teccionisme del govern. Des de l’any 2006,però, s’ha obert aquest mercat a la inversióestrangera, fet que ha permès una participaciódel 51%. S’espera que les cadenes comercialscreixin a un ritme superior al 16% anual fins al2025, i es produeixi un boom en la construccióde centres comercials i grans supermercats a lesgrans ciutats. No obstant això, l’expansió d’a-quests centres anirà vinculat al progrés de millo-ra de les infraestructures al país. Aquestes pros-pectives es deuen al fet que el 50% del consumprivat actual es destina a aquest sector, i a laprevisió d’un ràpid creixement de la classe mitja-na, que configura al mercat de distribució i ventaminorista de l’Índia com el de major potencialde creixement de tot el món. Tots els sectors debéns de consum es veuran beneficiats, especial-ment els d’ús diari i personal i els béns de luxe.

2007 COPCA172

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 172


ergents

Un dels punts clau en aquests moments és la millo-ra de les infraestructures, especialment del sectorelèctric i de comunicació i transports. Es calculauna necessitat d’inversions per valor de 150 milmilions de dòlars, la meitat per al sector energètici la resta per a comunicacions i transports. Hi haprojectades inversions a gran escala, centradesen l’expansió de centrals energètiques, ports, aero-ports, xarxa ferroviària, carreteres, etc. A més, lacelebració dels Jocs de la Commonwealth al2010 està actuant d’estímul addicional a la cons-trucció.

El fort dinamisme constructor previst tant enl’àrea residencial i comercial com d’infraestruc-tures portarà associat un boom en el sector del’acer. La industria siderúrgica haurà d’incre-mentar la seva capacitat molt significativamentper fer front a la gran demanda esperada, fruit dela construcció i d’altres sectors de gran potencialcom el de l’automòbil. El Ministeri de l’Acer indiha establert l’objectiu de produir 90 milions detones per al 2020 la qual cosa, tenint en comp-te que la producció actual se situa en els 38milions de tones, suposa un ritme de creixe-ment anual superior al 6% per als propers anys.Malgrat la modernització de les foneries, encarahi ha una part important de plantes per rees-tructurar. La productivitat laboral és molt baixa,144 tones anuals per treballador enfront les600 tones a Europa occidental; el cost laboralperò, també és molt baix, aproximadament 1 €

per hora contra els 26 €/hora a Alemanya. El sub-sector de l’acer inoxidable apareix com un dels demenor desenvolupament. Per altra banda, no s’es-pera que a mitjà termini l’Índia pugui ser autosufi-cient, a causa de l’alt creixement previst delconsum i la demanda de productes d’alta qua-litat, que no podrà subministrar en la quantiasuficient, la qual cosa manté bones perspecti-ves per als exportadors europeus. Les gransmultinacionals del sector estan ja situades alpaís, i el grup TissenKrupp lidera la produccióen el país amb més de 16 milions de tonesanuals. Li segueixen per importància la SteelAuthority of India (SAIL), amb més de 12milions de tones anuals, i la Tata Steel, ambquasi 5 milions de tones. Aquestes dos empre-ses índies han començat la carrera de la globa-lització i ja estan jugant un paper important enel context global, adquirint companyies de laregió.

Els serveis IT i de suport empresarial:expansió cap a la consultoria i la telemedicina

La combinació d’una base ampla de mà d’obraqualificada, els baixos costos, el domini de l’an-glès, el règim fiscal i l’extensió de les xarxes decomunicació ha fet de l’Índia el principal centrede localització del món dels serveis IT, software isuport empresarial (call centers, processos admi-nistratius i contables, etc). Actualment els serveiss’estenen ja cap a àrees de major valor afegitcom la consultoria (financera, tècnica i legal) i latelemedicina. L’alta qualitat que ofereixen lesempreses índies manté l’evolució creixent de lademanda, la qual cosa fa preveure fins i tot unamancança de mà d’obra per al 2010 en el sectorIT del voltant de mig milió de persones, i ja s’es-tà reclutant personal de països de l’entorn comBangladesh, el Pakistan i la Xina. A més, lesempreses índies comencen a penetrar en elsmercats occidentals, mentre les grans empresesproveïdores de serveis IT i consultores occiden-tals s’expandeixen en el país. Les expectativesde creixement continuen sent molt favorables,especialment en els serveis de més alt nivell comla consultoria i telemedicina, on s’esperen creixe-ments de dos dígits per als propers anys.

El sector farmacèutic: outsourcingde la recerca bàsica i probes clíniques

El mercat de genèrics a l’Índia està experimentantun creixement molt ràpid, oferint importantsoportunitats empresarials, i s’està configurantcom un dels principals mercats mundials. Laindústria índia ha prosperat gràcies al reverseengineering per l’absència del procés de patentsen el país, que permet la producció de medicinesa molt baix preu. Tot i el canvi en la reglamenta-ció per la protecció de patents, que suposarà unaracionalització de les empreses, sobretot petites,les expectatives de creixement són molt altes,tenint en compte que en els propers anys vence-ran concessions de patents per un valor estimatde 40.000 milions de dòlars. S’espera que la fac-turació de la indústria farmacèutica a l’Índia,actualment per sobre dels 8.000 milions de dòlars,es dobli en els propers cinc anys, i passi a dominartota la cadena de producció en la propera dècada.Les grans companyies índies estan penetrant tanten els mercats europeus com nord-americans, i


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 173


ergents

en destaquen entre d’altres Ranbaxy, Dr. Redd-y’s, Wockhardt, Cipla, Nicholas Piramal i Lupin,que es configuraran com a importants jugadorsglobals. Al mateix temps hi ha una tendència crei-xent de les empreses occidentals a externalitzarrecerca bàsica atès l’alt nivell dels professionalsindis, amb inferior cost laboral (un terç dels seushomòlegs catalans), i els processos de probes itests clínics, que requereixen un terç menys detemps i cost que a Europa i els EUA. A més, espreveu que augmenti de manera important lacol·laboració entre les grans farmacèutiquesíndies i occidentals, fins i tot amb co-desenvolu-pament de patents.

2.5.3. Brasil i Mèxic

El Brasil és la primera potencia econòmica d’A-mèrica Llatina i el cinquè país més poblat del món(prop de 190 milions de persones). Les projec-cions fins al 2050 de Nacions Unides indiquenque la població continuarà creixent, però a unritme inferior al que s’ha observat fins ara. Això noobstant, la població és mantindrà relativamentjove en els propers anys, i el segment en edat detreballar (15-64 anys) s’estima que passi del 65%actual al 67,2% al 2020 (CEPAL, 2007). Per laseva banda, Mèxic és la segona economia mésgran de la regió, i també la segona més poblada,amb prop de 107 milions d’habitants. Les projec-cions poblacionals mostren un ritme de creixe-ment al voltant de l’l,4% anual fins al 2020, la qualcosa situarà el país com a dècima potencia mun-dial en termes de població a finals de la properadècada, desplaçant el Japó d’aquesta posició. Amés, la població serà relativament jove, amb unamitjana d’edat de 31 anys al 2020.

El potencial de creixement econòmic d’ambdóspaïsos és sòlid, però inferior al dels països emer-gents asiàtics. S’estima que el Brasil creixerà a unritme mitjà anual del 3,3% fins al 2020, i que Mèxiccreixerà a un ritme més moderat del 3%. Això elsposicionarà al 2020, respectivament, com a vuite-na i dotzena potencia econòmica mundial en ter-mes de PPA. De resultes, es calcula que la rendaper càpita augmentarà un 50% al Brasil i més d’un30% a Mèxic, fins a situar-se al 2020, en termes dePPA, en els 12.000 dòlars i 11.000 dòlars respec-tivament. Aquestes expectatives de creixementperò, contrasten amb l’evolució esperada dels paï-

sos asiàtics, especialment de la Xina, on es preveuque la renda per càpita es dobli durant el mateixperíode i, com a conseqüència, que convergeixiamb els nivells de renda del Brasil en termes dePPA al final de la propera dècada.

Aquestes menors expectatives de creixement enels països llatinoamericans respecte a les econo-mies asiàtiques s’argumenten per diversos fac-tors:

� L’alt percentatge d’economia submergida. Perexemple, al Brasil quasi el 40% de la rendanacional és generada per l’economia informal,xifres molt superiors a l’Índia i la Xina, païsosque juntament amb Rússia formen el BRIC(símbol dels canvis i oportunitats presentatspel dinamisme dels mercats emergents).Aquesta economia informal és fruit de lacorrupció i la burocràcia, que juntament ambl’evasió d’impostos, distorsiona seriosament lacompetitivitat i dificulta la millora en la produc-tivitat (McKinsey & Company, 2007). Segonsaquests autors, el Brasil hauria de tenir el com-promís, amb una visió a llarg termini, de reduirla seva economia informal a la meitat, fins el20% del PIB al 2018.

� La inadequada infraestructura. El Banc Mun-dial calcula que per promoure un creixementeconòmic sostingut i assolir els nivells d’in-fraestructures que tenen Corea del Sud o lesregions desenvolupades de la Xina (vegeufigura 2.26), el Brasil i Mèxic han d’augmentarles inversions en infraestructures (en el cas delBrasil de la xifra actual del 2,4% del PIB anuala una xifra entre el 5 i 7%, cosa que suposauna inversió addicional de 20 a 36 mil milionsde dòlars per any). Això només es podrà acon-seguir agafant com a model experiències ambèxit a nivell internacional en les quals s’hacomplementat la inversió pública directa ambla inversió privada. Un clar exemple el trobemen el programa de Xile de millora de la infraes-tructura vial que actualment es troba en la ter-cera dècada.

� L’elevada desigualtat en la distribució de larenda i els baixos nivells educatius en relació agran part dels països asiàtics, clar fre a l’acu-mulació de capital humà i condicionant impor-tant del creixement.

2007 COPCA174

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 174


ergents

El passat abril (2007), però, en la cimera dels paï-sos llatinoamericans a Santiago de Xile, sota elsauspicis del Fòrum Econòmic Mundial es vadonar un important pas endavant. Tots elsgoverns de la regió es van comprometre a priorit-zar l’educació, la innovació i les reformes institu-cionals, especialment en l’apartat fiscal, ambl’objectiu d’aconseguir una distribució de la rendamés equitativa i una millora important de la pro-ductivitat. Encara que és aviat per calibrar elsfruits d’aquesta cimera, es comença ja a parlar delConsenso de Santiago (en clara referència alConsenso de Washington de principis dels nor-anta, que va suposar l’obertura comercial i la llui-ta contra la inflació a la regió) que podria portaren el futur a la reducció de la desigualtat i a unaugment de la competitivitat. Així doncs, tenint encompte els progressos substancials assolits ja entermes d’estabilitat macroeconòmica i oberturaexterior tant al Brasil com a Mèxic, en funció delritme de les properes reformes prioritzades a lacimera de Santiago, es pot esperar un escenari defutur més brillant fins ara del que s’ha tingut encompte, la qual cosa incrementa encara més l’a-tractiu d’aquests dos grans mercats, tant pel que faa les inversions com a les exportacions. Ambdóspaïsos, a més, es veuen afavorits pel fet de consti-tuir-se també com a plataformes d’accés d’altresgrans mercats del continent, el Brasil del Mercosur,i Mèxic de l’enorme mercat nord-americà. A conti-

nuació exposem alguns dels sectors amb méspotencial de creixement en ambdós països.

El sector agrícola i miner (principalment soja,ferro i etanol) al Brasil, els grans beneficiarisdel futur

L’agricultura i la mineria són els sectors amb millorsperspectives de creixement al Brasil. Aquest país téclars avantatges en agricultura gràcies a la sevaextensa oferta de terra cultivable, que abasta el41% de tot el terreny cultivable d’Amèrica Llatina. Elseu avantatge comparatiu és particularment granen cultius intensius, en especial la soja.

La ràpida expansió de les economies asiàtiques, iel seu alt ritme de creixement esperat per als pro-pers anys, afavorirà l’explotació agrícola i de pri-meres matèries del Brasil. La Xina, importadornet d’aliments, tindrà un important efecte en lademanda de productes agraris, cada cop de majorvalor afegit a causa de l’augment previst de la clas-se mitjana urbana xinesa. A aquest augment de lademanda externa se li afegirà el major dinamismeesperat del gran mercat intern brasiler. De la matei-xa manera, la ràpida industrialització de la Xina il’Índia repercutirà molt favorablement en primeresmatèries com el mineral de ferro, que ja ha passata ser el principal capítol exportador del Brasil.


Estats Units

Xile

Corea del Sud

Xina

Índia

Brasil

Mèxic

Infraestructuratotal

Infraestructurade distribució

Infraestructurade transport

marítim i fluvialInfraestructura

ecològica

1,00

0,97

0,78

0,63

0,56

0,50

0,47

1,00

0,88

0,68

0,61

0,63

0,46

0,54

1,00

0,93

0,73

0,66

0,49

0,47

0,48

1,00

1,09

0,92

0,63

0,58

0,56

0,39

Ponderació = 33% 33% 33%

Índex: Nivell d'Estats Units al 2004 =1,0

Figura 2.26 Els camins empedrats del Brasil

Font: IMD World Competitiveness Yearbook, 2004, anàlisi de McKinsey Global Institute

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 175


ergents

Per altra banda, l’augment del preu del petroli il’actual debat sobre els efectes del canvi climàticestà plantejant la utilització de fonts d’energia nocontaminants de cara al futur. Una de les propos-tes consisteix a substituir els combustibles fòssilsper biocombustibles, com l’etanol, que es veudes del Brasil com una font de riquesa alternativaper a les àrees rurals amb poc rendiment. La pro-ducció mundial d’etanol s’ha doblat des de prin-cipis del nou mil·lenni fins a situar-se per sobredels 9 mil milions de galons, o un 1,2% del con-sum total global de combustibles (OME, 2007a),i el Brasil, que el produeix a partir de la canya desucre, n’és el principal productor mundial, ambquasi el 50% del total ofert i ocupant a més de500.000 persones. Les previsions apunten a unaugment molt significatiu de la demanda d’a-quest producte, especialment en el transport. Enaquest sentit, s’estima que dels 6,5 mil milions delitres exportats avui dia, es passi a exportar d’en-tre 50 a 200 mil milions de litres al 2020. Percobrir aquesta demanda, les empreses brasilereshauran d’incrementar significativament la sevacapacitat productiva, amb un cost estimat demés de 100 mil milions de dòlars en terres,instal·lacions i infraestructures de distribució. Pertant el sector de l’etanol i les tecnologies relacio-nades es configuren com els sectors de majorpotencial de creixement en el futur, oferint gransoportunitats de negoci als inversors estrangers.

El sector de l’automoció al Brasil, porta d’accés als mercats emergents

El Brasil és un dels 10 primers productors i expor-tadors de cotxes del món. Es tracta d’un sectorimportant de l’economia brasilera caracteritzat perl’important nombre de vendes nacionals, la grancapacitat exportadora, sobretot cap als mercatsemergents i la producció de vehicles lleugers.Actualment, els menors costos laborals, la millorinfraestructura i la forta competència entre elsestats ha provocat la descentralització de l’empre-sa automobilística cap al nord del país. El sectortendirà a créixer entre un 3% i un 4% en els propersanys i les tendències del sector seran les següents:

� Creixement de les vendes nacionals

� Major dinamisme de les vendes de vehicleslleugers, tot i que les de vehicles pesats també

tindran una evolució creixent, especialment elscamions i autobusos

� Augment de les exportacions cap a Mèxic iArgentina gràcies a la signatura d’acords bila-terals.

Marques com GM, Daimler-Chrysler i Ford tenengrans plantes productives al Brasil i competei-xen en el segment de cotxes compactes ambFiat, Peugeot, Renault-Citroen, VW, Toyota iHonda, també instal·lades al país.

El segment de les muntadores d’automòbils s’haconsolidat al Brasil creant un conjunt homogenid’empreses, totes elles multinacionals estrange-res. El segment està actualment completamentinternacionalitzat, amb totes les seves empresesmultinacionals de capital estranger i amb un ele-vat grau de know-how generat al propi país i ques’incorpora als vehicles. Existeixen grans oportu-nitats de negoci per a les empreses estrangeres,que es veurien afavorides per l’obertura del mer-cat, les polítiques públiques creades pel sector ila previsió de creixement de l’economia brasilera.Hi ha la possibilitat de que les muntadores actuïncom a socis en el desenvolupament de vehiclescap a altres mercats, especialment els països endesenvolupament i de baixa renda, amb caracte-rístiques similars a les del Brasil.

També cal destacar la fabricació de furgonetes,camions i autobusos. El Brasil és el tercer pro-ductor mundial d’autobusos. Es tracta d’un sec-tor fortament exportador, amb facilitat per res-pondre a l’actuació d’altres mercats, i on lapresència d’empreses brasileres a d’altres païsosfomenta la seva presència en els mercats interna-cionals. El creixement ininterromput del sector enels darrers anys i el dèficit del transport públicbrasiler fa pensar que en els propers anys conti-nuarà la tendència a l’alça del sector.

Decisions estratègiques operacionals estan refor-mulant la indústria automobilística nacional. Laracionalització de la base de proveïdors, l’aug-ment dels nivells de terciarització i la major proxi-mitat entre proveïdors i muntadores formen part deles estratègies més recents de la indústria auto-mobilística. En un futur a curt termini, semblaque el model de condomini industrial, caracterit-zat per la localització d’alguns proveïdors molt

2007 COPCA176

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 176


ergents

pròxims a les muntadores, prevaldrà sobre laresta. Es tracta d’un sistema que afavoreix elscomponents d’alt cost logístic, amb una claraimportància cap a les relacions de serveis. A llargtermini, les empreses hauran d’adaptar-se a unfort procés d’integració i es transformaran enempreses completament verticals, amb un pro-ducte totalment integrat.

El sector de l’alimentació al Brasil, apostaclara per la innovació

El negoci agroalimentari al Brasil representa el9,5% del PIB nacional, participa en el 16% del PIBindustrial i en un 20% de l’ocupació de la indústriade transformació del país. El nombre d’establi-ments del sector va arribar als 42.200 el 2005,dels quals un 87% aproximadament són PIMES inomés un 0,9% es poden considerar gransempreses.10 El sector de l’alimentació i begudesés el sector amb més superàvit entre tots els sec-tors exportadors del Brasil, i se situa entre els pri-mers països exportadors d’aliments del món. Des-taquen com a principals subsectors en volum defacturació els derivats carnis, el cafè i els cereals,seguits dels olis i els lactis. Els principals països alsquals el Brasil ven aquests productes són els Paï-sos Baixos, Rússia i els Estats Units.

Malgrat la forta competitivitat del Brasil com a pro-ductor d’aliments, el seu mercat domèstic té unfort potencial de creixement ja que l’esperat incre-ment del nivell de renda fomentarà la demandadel sector. Aquesta perspectiva de creixement haatret multinacionals que lideren el mercat malgratla presència de diverses marques locals. És el casde Nestlé com a companyia amb una gran varie-tat de marques o de Coca-Cola, Ambev o Del Valleque lideren les vendes en el mercat de les begudes.El mercat brasiler és el cinquè mercat mundial decervesa, liderat per Ambev amb una quota del 68%i el tercer mercat mundial de refrescos, amb Coca-Cola que comprèn el 70% del mercat. A part d’ai-xò, les begudes energètiques i d’esport tenen unfort potencial de creixement i s’espera que els prò-xims anys la seva venda augmenti un 98% i un62% respectivament.

Les oportunitats per a les empreses catalanes enel mercat brasiler provenen del desenvolupamentde nous productes. Nous productes que han de

sorgir dels canvis en els hàbits de consum, entreels quals:

� Canvis demogràfics i socials: predomini de lesllars de solters, augment de la participació de ladona en el món laboral, menor índex de natali-tat, una major esperança de vida, incrementdel fenomen de la urbanització i una classe mit-jana creixent.

� Cerca de la salut i d’alternatives alimentàriesmés saludables: productes baixos en greixos,fruites, verdures, sucs...

� Cerca de la conveniència: increment de menjarpreparat, snacks i pasta als supermercats.

� Canvis en els envasos i formats: està sorgintuna necessitat creixent de comoditat que sus-tenta el desenvolupament de nous productesper atraure determinats grups de consumi-dors.

Els supermercats són el principal canal de distri-bució, amb un 60% de les vendes, seguits delshipermercats, amb un 39%. En un context global,destaca el creixement dels centres comercials,que s’han duplicat des del 1994, i se situen pre-ferentment a la perifèria de les ciutats.

Molt potencial per explotar en el sectorturístic al Brasil

Malgrat el gran potencial turístic del Brasil, aquestsector només representa el 2,8% del PIB nacio-nal, mentre que aquest xifra arriba al 3,6% aescala mundial. Actualment el Brasil represental’1,1% del turisme mundial.

Les principals regions d’origen dels turistes sónEuropa (38%), Amèrica del Sud (37,5%) i Amèri-ca del Nord (19,3%). Pel que fa als països, el prin-cipal emissor de turistes és Argentina, seguidadels Estats Units i Alemanya.

L’arribada de turistes al Brasil ha tingut un cons-tant augment des de fa 10 anys. El sector escaracteritza per la seva heterogeneïtat, a causadel gran nombre d’operadors turístics a la zona,amb una clara tendència a la professionalitzaciód’aquests operadors gràcies al creixement del

10. Estudis OME, núm.4, «Tendències defutur en el sectord’alimentació ibegudes»,Observatori deMercats Exteriors,COPCA, 2007.


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 177


ergents

mercat. El potencial turístic fa que les principalscadenes hoteleres mundials continuïn invertint enel mercat brasiler, especialment al sud-est del país,que és la regió més visitada gràcies a la platja i elsol. Rio de Janeiro i São Paulo són les ciutatsmés turístiques.

Per tal de promocionar i potenciar el sector, elgovern de Lula va posar en marxa el Plan Nacio-nal de Turisme 2003-2007, que properament tin-drà la seva continuïtat amb un substancial incre-ment relatiu de la despesa pública i de la inversióen el turisme (vegeu figura 2.27). Alhora es vol ferfront a la manca d’infraestructures, connexionsaèries i la inseguretat ciutadana. Gràcies a totesaquestes mesures, s’espera que l’evolució delturisme al Brasil sigui constant i tingui un creixe-ment sostingut, concretament del 4,3% anualentre el 2007 i el 2013 (en termes reals).

Brasil: altres sectors amb oportunitats de negoci

Altres oportunitats de negoci les trobem en laindústria manufacturera, força variada i amb ungran potencial de creixement (acer, petroquímica,minera...). Els serveis a les empreses tambéconstitueixen un sector en creixement, especial-ment els serveis d’informació.

Altres sectors importants al país els trobem enl’equipament de transport i l’energia, que es con-firmen com uns dels sectors amb perspectives

de creixement en el futur. Els plans de govern peral desenvolupament d’infraestructures viàries ienergètiques concentraran la inversió estrange-ra en el sector dels transports i de les energiesalternatives, cosa que provoca una bona oportu-nitat de negoci en vista de les necessitats percobrir. Les característiques i necessitats del sec-tor de transport es presenten a continuació:

� En el transport per carreteres, que comprèn el60% del transport de mercaderies i el 95% delsviatgers, només el 10% de la xarxa de carrete-res està asfaltada.

� La proporció de la xarxa ferroviària és petita encomparació amb les dimensions del país.

� En el sector dels trens urbans i metros, esnecessiten millores en el funcionament, lamodernització i l’ampliació de la xarxa.

� El sector dels aeroports té un important dina-misme i creixement i representa el 3% del PIBnacional. Actualment, el Brasil disposa de 65aeroports, 10 dels quals internacionals, i esconnecta amb tots els continents per via aèria.

� En els ports, cal augmentar el nombre de con-cessions portuàries per aconseguir una majoroperativitat del sector.

� El volum de transport per les vies fluvials haaugmentat un 11% els darrers anys, cosa quepermet abaratir el cost dels productes desti-nats a l’exportació.

Pel que fa a l’energia, el Brasil utilitza principal-ment el petroli i l’energia hidroelèctrica per cobrirel 83% de les seves necessitats energètiques.L’augment de la demanda energètica i l’estat deles infraestructures d’energia hidroelèctrica, quedesaprofita la riquesa de recursos naturals enaigua dolça, fan preveure oportunitats de negocien el sector per a la iniciativa privada.

Aquest boom en equipaments de transport ienergia, ha portat el govern brasiler a preocupar-se per la riquesa i abundància dels recursos natu-rals del país i a elaborar una de les legislacionsmés avançades del món en matèria de mediambient. Una legislació que presenta oportunitatsper a les empreses del sector en temes de trac-

2007 COPCA178

10%9%8%7%6%5%4%3%2%1%0%

2006 2016

Despesa públicaInversió

Figura 2.27 Percentatge de la despesa pública i de la inversió en el turisme delBrasil 2006 i tendències 2007

Font: PriceWaterhouseCoopers

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 178


ergents

tament de residus i nivell de contaminació de lesinstal·lacions així com pel que fa a les consulto-ries que tractin els impactes ambientals.

Les anàlisis de prospectiva també assenyalen elsserveis financers com un dels de major expansióen el futur. La major estabilitat macroeconòmica,la recent reforma jurídica i l’augment de la rendaper càpita, accelerarà el mercat del crèdit privat,actualment molt baix (30% del PIB) i amb un terçdels préstecs provinents de la banca pública,especialment en el segment de crèdits als consu-midors de baixos ingressos. Això suposarà, a més,un augment de la demanda de béns de consumi afavorirà el comerç al detall, altres sectors ambperspectives brillants al Brasil. Addicionalment,l’augment previst en la demanda d’habitatgesexpandirà el mercat d’hipoteques, mentre quel’augment de l’estalvi afavorirà el desenvolupa-ment del mercat de capitals. Per tant, atesa labaixa participació estrangera en el sector banca-ri, s’obren importants possibilitats de negoci enaquesta àrea.

Mèxic: cap a l’especialització de productesde mitjana i alta tecnologia, particularmentautomòbils i electrònica

Mèxic és una de les economies més obertes delmón, amb acords de lliure comerç amb Amèricadel Nord, la UE, el Japó i molts altres països, i elprincipal receptor d’inversions estrangeres d’A-mèrica Llatina, amb aproximadament unes26.000 filials de multinacionals instal·lades al terri-tori. A diferència del Brasil, on el tipus d’inver-sions predominants són les de resource i marketseeking, a Mèxic hi prevalen les d’efficiency-see-king atesos els avantatges de localització delpaís, tant pels baixos costos laborals com per laseva proximitat al gran mercat dels EUA. Així,Mèxic s’ha configurat com una plataforma d’ex-portació gràcies al Tractat de lliure comerç ambAmèrica del Nord (NAFTA), i ha donat lloc a unaràpida expansió del sector manufacturer, especial-ment en la industria maquiladora, i en particular enels sectors de l’electrònica, l’automòbil i el tèxtil.

No obstant això, l’augment dels costos laboralsen els últims anys i la creixent competència asià-tica ha comportat que els sectors més intensiusen mà d’obra com el tèxtil i la confecció, el calçat

i les joguines estiguin perdent important pes rela-tiu en l’activitat econòmica. Davant aquest fet, laintenció del govern és moure’s gradualment capa productes de major intensitat tecnològica i, enaquest sentit, ja s’han començat a crear parcsindustrials com el de Silicon Border a Mexicali.Tot i que la disponibilitat de mà d’obra qualificadaés superior a la del Brasil, el nivell de capital humàa Mèxic és relativament baix comparat amb elspaïsos de l’OCDE, els tigres asiàtics, Xile o l’Índia.Per tant, es fan necessàries la reforma educativai la dotació de majors recursos a la innovació,prioritats recollides en el Consenso de Santiago,la qual cosa permet mirar el futur amb cert opti-misme. Resulta esperançador la recent notíciaque el govern està preparant una reforma fiscalàmplia, on es preveu incrementar l’eficiència dela despesa pública i la diversificació de la fontd’ingressos, ara depenent del petroli, així commillorar la transparència i la detecció d’evasiód’impostos.

L’avantatge de proximitat amb els EUA es conti-nuarà explotant en el futur, especialment en pro-ductes d’elevat pes com maquinària pesada icamions, on són importants els costos de trans-port. El sector de l’automòbil és un dels mésimportants de l’economia mexicana, i amb impor-tants expectatives de creixement. ActualmentMèxic és l’onzè productor de cotxes del món,amb un pes en les exportacions de manufacturessuperior al 20%. La major part dels constructorstenen filials, i General Motors, DaimlerChrysler,Nissan, Volkswagen i Ford acaparen més del90% de la quota de mercat. El tractat de lliurecomerç amb el Japó al 2005 ha disparat lesinversions provinents d’aquest país especialmenten aquest sector, i les perspectives de futur sónoptimistes per tal que l’automoció segueixi en laseva tendència ascendent. La producció superaja els 1,7 milions de vehicles anuals, i les vendesdomèstiques s’han situat ja al voltant de les100.000 unitats mensuals. De fet, s’espera queaquestes xifres augmentin en el futur pel creixe-ment de la renda i l’ampliació de la classe mitja-na. El principal atractiu d’aquest sector segueixsent però, l’enorme mercat nord-americà. Elscostos relatius de producció més baixos i el nivelltecnològic elevat, amb importants nivells de pro-ductivitat, són avantatges rellevants, que units al’existència d’un ample teixit d’empreses submi-nistradores domèstiques, ubicades majoritària-


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 179


ergents

ment a la frontera, atorga a la indústria mexicanade l’automòbil un important avantatge compara-tiu. Per tant, aquest sector ofereix excel·lentsoportunitats per als inversors i exportadorsestrangers, especialment en components.

Un altre dels principals receptors d’inversió estran-gera en els últims anys, i de major potencial en elfutur és el sector de l’electrònica, també orientat al’exportació. Aquesta indústria, que inclou tantequips com components elèctrics i electrònics,suposa més d’un terç de les exportacions demanufactures, entre els quals destaquen elsequips de telecomunicacions, i es concentra a laBaja California (Tijuana i Mexicali) i Guadalajara. Toti que s’espera una especialització progressiva en elsector electrònic cap a productes de mitjana-altatecnologia, la indústria seguirà depenent en granmesura de les importacions de béns intermedis icomponents, la qual cosa afavorirà els subminis-tradors estrangers.

El sector de l’habitatge i la construcció a Mèxic: boom immobiliari

El gran potencial que té l’habitatge a Mèxic es posade manifest amb l’esforç governamental realitzatels últims anys per impulsar el compliment dels pro-grames d’habitatge i en la tendència creixent de lapoblació. La població pujarà a Mèxic fins a mitjansdel present segle, quan assolirà un màxim de 130milions d’habitants. En aquest comportament, des-taca que l’estrat de 25 a 49 anys (on se centra lapoblació en edat de formar llars i que requereixen,per tant, d’un habitatge) es seguirà incrementant ies calcula que assolirà el 2030 prop dels 46 milionsd’individus, un 21,5% més que els existents actual-ment (vegeu figura 2.28). Els fluxos creixents depoblació jove portaran a una major demanda d’ha-bitatges en les pròximes dècades, mentre que lesmillors condicions laborals permetran, entre d’altresfactors, la possibilitat que aquesta demanda poten-cial es transformi en real. L’èxit dels programessocials com el de Oportunidades de Mèxic —queestà reduint la taxa d’atur i els nivells de pobresa alpaís—, juntament amb l’expansió demogràfica pre-vista i la tendència ascendent en la renda per càpi-ta fa que el mercat immobiliari esdevingui, junta-ment amb el mercat financer on es preveu que leshipoteques es tripliquin al 2020, un dels sectorsmés prometedors pels propers anys.

La demanda potencial es podria satisfer ambnous habitatges, cosa que portarà a la necessitatd’incrementar la inversió privada en el sector dela construcció. La demanda de materials per a laconstrucció a Mèxic és molt fort i les empresesno són capaces de satisfer-la sense recórrer ales importacions de l’exterior, cosa que obre lesportes del sector de la construcció a les empre-ses estrangeres. Es tracta d’un sector caracterit-zat per la seva estreta relació amb l’evolució del’activitat econòmica general, amb unes previ-sions molt favorables, i que actualment és un delsque té més pes en el PIB industrial a Mèxic.

El bon moment de la construcció està afavorinttambé:

� El consum de ciment; s’assoleix un consumper habitant dels més alts en els últims 10 anysi unes molt bones expectatives.

� La indústria petroliera i la química associada,on s’observa un gran dinamisme lligat al creixe-ment de l’edificació i la inversió pública en elsegment de l’obra petroliera.

� L’habitatge turístic, sobretot en la compra delsnord-americans cap a destins com Cancún, laRibera Maya, Acapulco o Els Cabos, així coml’emergència d’altres mercats. La favorable

2007 COPCA180

60-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-14

5-90-4

Milions de persones

GR

Edat (anys)

GR: Grup rellevant per a la demanda d’habitatge (25-49 anys)

Homes 2005Homes 2030

Dones 2005Dones 2030

Figura 2.28 Piràmide poblacional de Mèxic 2005-2030

Font: BBVA Bancomer amb dades de Conapo

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 180


ergents

evolució del mercat turístic està atraient IED alsector i podria ser un segment amb un fortdesenvolupament a mitjjà i llarg termini.

� L’obra comercial i de serveis porta una tendèn-cia a l’alça els últims anys, gràcies a que lainversió en espais d’oficina està elevant la sevarendibilitat i comença a atraure fons de capitalestranger.

El sector de les tecnologies de la informacióa Mèxic: la necessitat de créixer

Tot i que es tracta del mercat més gran d’AmèricaLlatina, el país presenta uns índexs de penetració,ús o inversió en tecnologies de la informació i elconeixement (TIC) molt inferiors als de països emer-gents de característiques similars. Països com elBrasil o l’Índia es troben fortament posicionats enels mercats internacionals i a més, la relocalitzaciód’una gran part de la producció global de béns deTI a la Xina i altres països ha tingut un impacte sig-nificatiu en la situació del sector a Mèxic.

Tot i això, el balanç del sector en els difícils anysque ha passat la indústria a escala mundial potconsiderar-se positiu. Es tracta d’una indústria joveque ha crescut més que l’economia mexicana icompta amb les bases per continuar aquesta ten-dència gràcies als avantatges de què disposa: per-sonal qualificat de baix cost, possibilitat d’entradaal mercat llatinoamericà i proximitat i facilitats d’en-trada al mercat nord-americà gràcies al NAFTA.

S’espera un creixement mitjà del 16% fins el2010 de la indústria de les TIC a Mèxic (Econo-mist Intelligence Unit), un percentatge superior alde la mitjana mundial. El sector es preveu quesigui un dels més dinàmics d’Amèrica Llatina:

� L’índex de penetració de la telefonia mòbilpodria arribar al 61% al 2010.

� La telefonia fixa creixerà a un ritme més lent i espreveu que cobreixi un 20% de la població al2010.

� El desenvolupament del software serà impor-tant els propers anys, ja que el govern s’haproposat com a objectiu arribar als 5.000milions de dòlars de producció al 2010.

� El comerç electrònic també es preveu que esdesenvolupi en els propers anys, especialmenta través dels bancs.

Davant d’aquestes bones perspectives, les prin-cipals oportunitats en el mercat mexicà de TI lestrobem a:

� L’Administració: les diferents administracionsmexicanes han fet un esforç els últims anys iestan disposades a incorporar les TI en dife-rents àmbits on tenen un futur prometedor i ungran mercat potencial: teleeducació, seguretatpública, salut i lluita contra la pobresa.

� Externalització: amb molt camí per recórrer iamb moltes possibilitats tan d’activitats pura-ment tecnològiques (software, monotoritzacióde xarxes...) com de processos.

� Software: es preveu un gran potencial de des-envolupament vinculat a l’enorme expectativade terciarització de serveis a Mèxic, ja quenomés el 25% de les empreses utilitza aquestsserveis.

� Àrees de servei TI: gestió d’infraestructures(nous aeroports, projectes ferroviaris, autopis-tes...), seguretat (es tracta d’un camp de graninterès i un creixement previsible per a empresesi organitzacions mexicanes), serveis TI conven-cionals per a empreses... Es tracta d’una àreamolt més atractiva que la de béns electrònics.

En definitiva, la indústria de les TI a Mèxic potrepresentar una gran oportunitat econòmica, almateix temps que un gran repte. Irlanda, l’Índia,Israel o el Brasil, entre d’altres, són els princi-pals rivals a vèncer en aquesta indústria, cosaque implica formular i posar en marxa estratè-gies que permetin a les noves empresesentrants assolir un avantatge competitiu enaquest sector.

2.5.4. Marroc. Algèria i Egipte11

Des d’un punt de vista econòmic, les perspecti-ves d’aquests tres països són força favorables is’estima que continuaran amb un creixementferm els pròxims 2 anys al voltant del 5%, per-centatge clarament superior a la mitjana dels

11. Aquest apartatresumeix elsprincipals resultats iconclusionsobtinguts en eltreball Estudis OMEnúm. 3, «Sectorsemergents alspaïsos delMediterrani»,Observatori deMercats exteriors,COPCA, 2007.


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 181


ergents

darrers 5 anys. Els principals factors que impulsa-ran aquesta tendència són:

� La recuperació moderada d’Europa en termesde creixement i d’inversió, que ha generat unamajor demanda de les exportacions enaquests països.

� Els ingressos derivats del petroli, una partdels quals han anat en forma d’inversióestrangera directa i inversions en títols decapital des dels països exportadors de petrolid’ingrés elevat, principalment els països del Golf.

� L’entorn de negocis és molt més favorable delque ho era fa tan sols una dècada. Els païsosde la regió del mediterrani (on s’engloben elMarroc, Algèria i Egipte) han dut a terme políti-ques que han contribuït a una economia mésoberta i dinàmica i a donar confiança i segure-tat als operadors estrangers. Les institucionsjurídiques també han evolucionat ràpidament,en particular les relacionades amb la compe-tència, el dret duaner i la propietat privada.

Sens dubte, una marc idoni per establir lligamsempresarials entre aquests tres països i els païsosmediterranis del continent europeu. Així, és previsi-ble un augment de les inversions i de les expor-tacions europees com a conseqüència delsintercanvis derivats d’una major integració eco-nòmica entre dues ribes, cada cop més evident.Aquest fet pot venir afavorit per la possiblecontinuïtat dels plans d’acció cap a una zonade lliure comerç, associada a la Unió Europea iprevista pel 2010.

Analitzant més detalladament cada país per sepa-rat, el Marroc és el país de la regió mediterràniaque ha tingut una taxa de creixement econòmicmés elevada el 2006, concretament del 7%. Estracta d’un dels països mediterranis que més haprogressat cap a un model d’economia de mer-cat oberta a l’exterior, ja que existeix un consenspolític i social per situar el país al nivell competitiuinternacional. En aquest sentit, el Marroc és undels participants més actius cap a la possibleconsecució de l’àrea de lliure comerç euromedi-terrània el 2010 i alhora va signar un tractat delliure comerç amb els Estats Units que va entraren vigor l’any 2006. La proximitat geogràfica, lamà d’obra relativament barata i amb notable

capacitat d’aprenentatge, recursos naturals noexplotats i una plataforma de producció i expor-tació a la UE, el Nord d’Àfrica i els EUA són elsprincipals avantatges del país. En definitiva, elMarroc ofereix importants oportunitats de negocia les empreses catalanes, que han de mirar d’a-profitar la complementarietat de les dues econo-mies i els avantatges comparatius del país

L’economia d’Algèria, país que concentra el 90%de la població al llarg de la costa mediterrània, estroba immersa en una transició lenta però pro-gressiva cap a una economia de mercat oberta,en un context social i de seguretat difícil, però enclara millora. The Economist preveu un creixe-ment del PIB real proper al 6% anual des del2008 fins al 2011. Avui encara, es tracta d’unaeconomia que depèn totalment de la indústria delshidrocarburs. L’acord d’associació amb la UnióEuropea permetrà a Algèria exportar mercaderieslliures d’aranzels com a compensació a l’aixeca-ment gradual dels seus propis aranzels i realitzaruna transició sense problemes cap a una econo-mia de mercat. A més, Algèria ha entrat l’any2007 a l’OMC i el país també ha signat acordsbilaterals amb una vintena de nacions, incloent-hila majoria de països europeus, així com l’inicid’un acord comercial amb els Estats Units el2001, que inclou el disseny de programes deliberalització i de modernització del sistema dua-ner, entre d’altres. En conclusió, un país amb unaestructura social jove, molt proper geogràfica-ment, amb una gran dimensió de mercat i sobre-tot amb un gran potencial de creixement queesdevé un repte i una gran oportunitat per a lesempreses catalanes.

Egipte presenta una pressió demogràfica cadavegada més gran, ja que, segons el Fons dePoblació de les Nacions Unides (UNFPA), potsuperar els 125 milions de persones el 2050.Això comporta una sèrie de reptes socials comun elevat índex d’atur i un nivell baix de renda percàpita, tot i els bons resultats macroeconòmics,insuficients en relació amb l’augment poblacio-nal. Malgrat això, és indubtable que Egipte,sobretot des del 2004, ha realitzat importantsesforços per reformar la seva economia, alta-ment centralitzada. Entre aquestes reformes hiha la privatització d’empreses públiques, la rees-tructuració del sector financer o la disminuciódels subsidis estatals. A això s’hi afegeix l’acord

2007 COPCA182

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 182


ergents

d’associació entre Egipte, membre de l’OMCdes del 1995, i la UE que va entrar en vigor el2004 i estableix progressivament una àrea delliure comerç en un període de dotze anys, espe-cialment pels productes industrials. Davantaquestes perspectives, es preveuen creixementsdel PIB per sobre del 5% anual des de l’any2007 fins el 2011, amb percentatges propers al7% aquest any i el proper. El dolç moment queviu el país egipci és un bon al·licient per lesempreses catalanes, que, malgrat que històrica-ment la seva presència en aquest país ha estatmarginal, la proximitat cultural i la nova àrea delliure comerç del mediterrani seran determinantsper iniciar un període de benefici mutu.

A continuació ens centrarem en una sèrie de sec-tors importants per a les economies estudiades iels seus socis comercials. Els criteris utilitzats esdeuen al major vincle comercial i inversor presentperò també al seu potencial tenint en compte lescaracterístiques del teixit empresarial català.

El sector agroalimentari: oportunitats denegoci diferents en funció del país

A diferència del mercat europeu, la major part delconsum d’aquests països encara s’adreça capals productes agrícoles no processats. Tanma-teix, l’evolució de factors socioeconòmics com laurbanització, la incorporació laboral de la dona,l’aparició de classe mitjana urbana... està accele-rant els canvis en els hàbits de consum des delsproductes bàsics cap als manufacturats fet queindica unes bones perspectives de desenvolupa-ment del mercat agroalimentari a la regió i novesoportunitats de negoci per les empreses estran-geres. A això se li ha d’afegir el fet que la deman-da alimentària es preveu doblar entre el 2000 i el2015 en aquest països.

El Marroc és un país agrícola amb un gran poten-cial encara per explotar. La indústria agroalimentà-ria atrau el 12% de la inversió estrangera gràciesa la varietat de la producció agrícola i la situaciógeogràfica que propicia les primeres collites de latemporada del mercat europeu. Actualment s’haposat en marxa la segona fase del programa deleasing de la superfície agrícola estatal de gairebé100.000 hectàrees, on Espanya hi té privilegiscom a inversor estranger.

Altres oportunitats de negoci per a l’empresacatalana en el mercat marroquí les trobem peruna banda en la modernització de les indústrieslocals amb vocació exportadora, ja que la majorpart d’aquest material l’aconsegueixen gràcies ala importació, i, per altra banda, en relació ambl’embalatge, si tenim en compte que el fabricantmarroquí no ofereix en general gaire diversitat degamma. Tot això ve acompanyat del creixementdel poder de les cadenes de supermercats enla distribució enfront de les formes tradicionals, laqual cosa facilita la introducció dels productesestrangers.

La previsió va encaminada a una allau de lacompetència externa a partir de la signaturadels diversos acords de liberalització comercial:amb la UE progressivament fins el 2012, ambels Estats Units i amb els països de l’acord d’A-gadir. Així, les empreses marroquines, tot i queactualment són les que millor compleixen elsrequeriments normatius, hauran d’esforçar-seper satisfer els estàndards internacionals en ter-mes d’higiene, puntualitat, qualitat, respecte almedi ambient, embalatge o traçabilitat. Igualment,caldrà que millorin els nivells de màrqueting i emba-latge actuals. En tots aquests aspectes, previsible-ment hi haurà una demanda de serveis tècnics(laboratoris) externs i de renovació en maquinària.

A Algèria, principal importador d’aliments de l’À-frica, existeix un gran dinamisme del sector agro-alimentari local. Aquesta indústria, gràcies a lacreació de nombroses empreses privades, cons-titueix una de les forces del creixement actual del’economia algeriana. Aquest dinamisme tambées reflecteix en l’important nombre d’empresesque s’han acollit als projectes de modernitzacióproductiva i es constata l’aparició de gransgrups alimentaris privats, competitius i innova-dors. A més, s’espera que el dinamisme conti-nuarà en els propers anys com a conseqüènciade la posada en pràctica d’un Pla nacional dedesenvolupament del sector agroalimentari(PNDAGRO) previst especialment per a leszones rurals.

En el marc del Pla nacional per al desenvolupa-ment agrícola (PNDA), ja en funcionament, s’estàrellançant el sector vinícola amb la previsió d’ajutsfinancers per plantar vinya i la introducció denous ceps. En aquest sector, existeix la possibili-


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 183


ergents

tat d’associar-se amb una societat algeriana perexplotar el seu domini vinícola, així com oportuni-tats per la banda dels inputs. També hi ha interèsper la formació, l’assistència tècnica i la reestruc-turació del sector en el seu conjunt així com perals sectors relacionats com ara l’embotellament,el condicionament i la distribució. En un altreàmbit, cal destacar també que el mercat localde la cervesa està en plena expansió.

Altres sectors que potenciarà el PNDA són el lacti(amb prioritats com l’atracció d’inversors privatslocals i estrangers, el potencial de desenvolupa-ment i l’obertura del sector de la col·lecta de lallet, la necessitat de millora del bestiar i l’adquisi-ció dels coneixements dels professionals estran-gers) i la pesca, amb oportunitats per les pimescatalanes pel que fa a la posada a punt delsequips nàutics, l’assistència tècnica, la formació il’avaluació dels recursos marins.

A Egipte, el potencial agrícola es troba a les gransexplotacions públiques i privades localitzades ales noves terres. L’objectiu del govern és augmen-tar en un 50% la superfície agrícola d’aquí al2017, i també que l’agricultura biològica assoleixiel 2% de la superfície agrícola útil en els propers20 anys. Cal destacar que Egipte es troba entreels primers exportadors mundials de productesagrícoles biològics, fet que provoca una necessi-tat d’acompanyament tècnic i assessorament pera les grans empreses productores o transforma-dores i el desenvolupament de la logística pergarantir la qualitat del producte.

Els beneficis en el sector agroalimentari egipcisón: els impostos, drets de propietat de la terra,costos laborals i preus de l’energia baixos, la dis-ponibilitat de l’aigua a cost zero, la possibilitatd’aprofitar el comerç internacional i les previ-sions de creixement demogràfic.

Les oportunitats de negoci de les empreses ubica-des a l’estranger radiquen en una escassa ofertaque no cobreix la demanda del país. Així, pel quefa a l’equipament i la maquinària agrícola, el 90%s’importa; aquest fet, afegit a l’increment anualdel 5% de la demanda, ha d’estimular les empre-ses estrangeres a comercialitzar productes comhivernacles, materials de refrigeració, embalatge itècniques de refrigeració cap aquest país. Unaltre exemple similar és el dels productes fitosa-

nitaris locals, que només cobreixen un terç de lesnecessitats egípcies.

El sector del tèxtil i la confecció: novestendències en els mercats marroquí i egipci

La plena liberalització dels intercanvis tèxtils apartir de l’1 de gener del 2005 i els canvis expe-rimentats en la distribució, han fet que el sectortèxtil i de la confecció d’aquests països experi-menti un procés de transformació i adaptació.Davant la irrupció dels països asiàtics, semblaque els quedi la possibilitat de situar-se com a«segona millor opció» si finalment es formalitzal’àrea de lliure comerç euromediterrània pel 2010,especialment vàlida en el cas del tèxtil i la confec-ció. Aquest fet es veu afavorit per la demanda depersonalització creixent del producte i els efectesde la moda, tendències favorables al manteni-ment de la producció amb proximitat immediataal mercat final.

Per al Marroc, la indústria del tèxtil i la confecciócontinua sent la més important en termes d’ocu-pació i del valor de les exportacions (dóna feina a200.000 persones i genera el 33% de les expor-tacions). Actualment es duen a terme una sèried’actuacions per a recuperar-se de la fi de l’A-cord Multifibres i l’explosió de la competènciaasiàtica així com per superar el desequilibri entreel tèxtil, amb escassa capacitat i competitivitat, ila confecció. Entre aquestes actuacions destacala substitució dels teixits bàsics per matèries pri-meres més cares, normalment de l’exterior, lasimplificació dels tràmits per facilitar l’aprovisio-nament exterior i la construcció de plataformeslogístiques privades que gaudirien d’avantatgesfiscals associades a l’exportació. A tot això s’had’afegir l’expansió del port de Tànger-Med quehauria de finalitzar a mitjans de 2007 i que per-metrà reduir costos elevats de transport.

Una de les oportunitats per a les empreses estran-geres la trobem en els subministradors de maqui-nària i equipament i l’assistència tècnica associada,ja que el tèxtil marroquí tendirà a adaptar els seusprocessos de producció per tal de servir sèriesmolt curtes (de 300 a 400 peces). La primeraespecialitat del Marroc són els texans i s’estimaque el potencial d’aquest producte encara ésmajor. Pel que fa a les samarretes i polos, la pro-

2007 COPCA184

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 184


ergents

ducció s’haurà de reorientar cap a la utilització decotó més elaborat i, en conseqüència, necessita-rà adaptar la maquinària; l’empresa de casa nos-tra pot contribuir-hi. També és necessari donar unpas endavant pel que fa a les capacitats de cre-ació de moda, més concretament en el desenvo-lupament de les competències en màrqueting ien la creació de productes i col·leccions. És pro-bable, per tant, que en un futur pròxim s’incre-menti la demanda en formació i en eines enaquest sentit.

El creixement del sector a Egipte se situa entornal 6,5% anual i es considera que el seu potencialés encara major, amb un augment molt elevat deles exportacions tot i l’acabament de l’Acord Mul-tifibres. Es tracta del primer productor mundial decotó de qualitat i compta amb una estructuraintegrada verticalment, és a dir, capaç de produirtant teixits com confecció. Mentre que els pri-mers es troben en mans de les empreses estatalsque no disposen de la tecnologia per convertiraquest cotó en fil de gran qualitat, les activitatsde confecció es concentren en el sector privat,que presenta un gran dinamisme, amb unes3.000 empreses exportadores de més de 25 tre-balladors i una previsió d’augment de les expor-tacions del 20% anual fins el 2010.

Un dels principals avantatges competitius d’Egipteés el baix cost de producció en relació als païsosde la regió, tant pel que fa al cost de l’energia (un60% més econòmic que a Turquia), com als costosde l’aigua i la mà d’obra que, per a aquest sector,són un dels més baixos a escala mundial, així comper iniciar l’activitat manufacturera. A més, el Minis-teri d’inversions i l’autoritat general per a la inversiói les zones franques (GAFI) estan imprimint mésdinamisme al sector privat mitjançant la promocióde la inversió estrangera i la millora de l’entorn denegocis. Així també, en el marc del Programa demodernització industrial, iniciat el 2004, es desen-volupen assistències tècniques per augmentar lescapacitats de l’empresa local, en les quals hi podenparticipar les empreses europees.

En conclusió, un país amb uns grans avantatgesen el sector tèxtil i de la confecció i on les autori-tats estan treballant per dinamitzar-lo i incentivarla inversió estrangera. Amb aquest entorn, lesempreses catalanes han d’aprofitar la utilitzacióde les zones industrials qualificades, de les quals

les empreses tèxtils són les principals usuàriesamb el 80% del total; unes zones propícies per ales empreses estrangeres ja que faciliten l’aug-ment de les exportacions (sobretot als EstatsUnits amb comandes de marques com Wal-Mart,Liz Claiborne, Target, Fruit of the Loom, Levi’s, Lee,Gap, Banana Republic, Tommy Hilfiger, GloriaVanderbilt, etc.) i la millora de la productivitat i laqualitat. En l’àmbit de la confecció s’obre la pos-sibilitat en el futur pròxim perquè Egipte requerei-xi maquinària tèxtil i serveis relacionats amb laformació i l’assistència tècnica en disseny, màr-queting i logística.

El sector del turisme: moltes zones per explotar amb un clima ideal per al sector

El turisme ha experimentat un ràpid creixementen aquests països els darrers anys, sobretot aEgipte i el Marroc. Les perspectives indiquen queel flux de turistes es podria doblar d’aquí al 2025(UNDF, 2005), gràcies a la bona conservació i ladiversitat d’atractius, la qualitat del clima i la com-petitivitat en preus, entre d’altres. A més, l’aug-ment de l’estàndard de vida i el desenvolupamentde la classe mitjana a la regió podria significar uncreixement ràpid del turisme domèstic.

Cal tenir en compte els canvis que s’estan produinten la demanda turística europea en general, tambéreflectits en la catalana, per poder veure les oportu-nitats d’aquest sector en els diferents països. Entreaquests destaquen la diversificació de serveisentorn de les vacances de platja, l’envellimentdemogràfic, l’increment del turisme de curta dura-da i fins i tot impulsiu, la democratització de pro-ductes turístics que es consideraven de luxe, el fortcreixement de les activitats turístiques vinculades al’activitat professional i el possible desenvolupa-ment d’activitats vinculades al turisme de salut.

L’entrada de turistes al Marroc s’ha doblat elsúltims 10 anys. Els espanyols hi tenen un pesimportant ja que són els segons visitants estran-gers a aquest país. Per al 2010, s’ha fixat l’objec-tiu d’arribar als 10 milions de turistes, mitjançantla coordinació de les activitats de promoció, lacapacitat aèria, la liberalització del sector ila capacitat hotelera, incentius fiscals, facilitats definançament, liberalització de la regulació i l’ober-tura a la inversió estrangera.


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 185


ergents

Els principals atractius del Marroc són les duesribes marítimes extenses i de platges llargues ambsol durant tot l’any i que estan en gran part enca-ra per explotar, els pobles i ciutats amb tradicióhistòrica i cultural i els deserts i muntanyes pràcti-cament verges. La varietat del país permet oferiruna oferta diferent per cada tipus de visitant: turis-me de platja, amb un potencial enorme, turismede golf, arribada de creuers, turisme rural, ambprevisió de multiplicar per 10 el nombre de visi-tants i en menor mesura el relacionat amb els fes-tivals, el senderisme i el turisme de benestar isalut, un tipus de turisme que últimament s’inten-ta impulsar des del govern marroquí.

Existeix un gran potencial per a l’empresa catala-na perquè pugui contribuir a augmentar la qualitatformativa. Una formació encaminada al personald’hoteleria, restauració i serveis de turisme,actualment un dels punts febles del desenvolupa-ment del sector. Es preveu un augment en elnombre de diplomats, però sense que es traslladien una major qualitat.

En el cas d’Algèria, el país compta amb unasituació geogràfica de proximitat per acollir elsturistes europeus i de casa nostra. A més dispo-sa d’una enorme franja marítima (1.200 quilome-tres), així com una xarxa de carreteres i unainfrastructura aeroportuària desenvolupada.

El 2004, el govern algerià va llançar una estratè-gia de desenvolupament del sector amb l’objec-tiu d’assolir els 3,1 milions de turistes el 2013(1,9 milions d’estrangers) i doblar l’allotjament finsels 187.000 llits anuals. L’estratègia ha identificat unnombre important de zones d’expansió turística,parts de les quals sobre el litoral, que les autoritatses proposen de promocionar i atraure la inversióprivada. Tot això, juntament amb la normalitzacióde la situació interna i el creixement econòmicsostingut fan preveure que les inversions nacionalsi internacionals arribaran a mitjà termini. Casos comel retorn de les companyies aèries internacionals alpaís, com Iberia a principis del 2007, l’obertura d’unnou aeroport a Alger i els plans d’inversions d’algu-nes cadenes hoteleres internacionals, són algunsdels senyals de reactivació.

L’interès per la inversió estrangera es pot localitzaren l’allotjament hoteler i en el desenvolupament decompetències de personal adequades per atendre

el turista, ja que en el país hi ha un retard en aquestaspecte i s’estima que més del 80% dels hotels nocompleixen la normativa internacional.

El turisme a Egipte es reparteix entre les activi-tats culturals de la vall del Nil (sobretot turismeeuropeu) i el turisme de platja (mar Roig, Sinaí iMediterrani). El mar Roig és una zona en plenaexpansió turística i ideal per al turisme de sol iplatja tot l’any. El sector sembla que cada cop esressent menys dels esdeveniments polítics i latendència a l’alça de visitants continua, impulsa-da per una política de preus baixos i la diversitaten l’origen de les arribades.

El govern egipci ha llançat un ambiciós pla, Turisme2015, amb l’objectiu d’assolir els 18 milions de turis-tes el 2015, la urbanització de 500 quilòmetres delitoral de platja, i la construcció i la rehabilitació dediversos aeroports. A més, el pla preveu els terrenysi els ajuts fiscals per a la construcció d’urbanitza-cions de vacances i complexos hotelers.

Les oportunitats per a l’empresa catalana en elmercat egipci van associades a les activitatsde desenvolupament d’infraestructures quehauran d’acompanyar el creixement urbanístic:instal·lacions elèctriques i de telecomunicacions,tractament d’aigua... i també a les empreses deserveis associades a la promoció, el màrqueting,l’elaboració d’estudis de viabilitat i la gestió d’a-quests complexos immobiliaris. Altres oportuni-tats les podem trobar en l’equipament i instal·la-cions per portar a terme les activitats d’esbarjoassociades als esports nàutics o en la implantaciód’instituts i escoles d’hoteleria estrangeres queajudin a potenciar les competències de la gentque hi treballa.

El sector de la construcció i el medi ambient:necessitat de recórrer als mercats exteriors

Amb el creixement ràpid de la població en aquests3 països (s’estima arribar als 221,8 milions de per-sones el 2050, gairebé un 60% més que l’any2006) i una urbanització i una industrialitzacióque s’accelera, el sector de la construcció i elmedi ambient esdevé clau en aquest països.Davant la transferència progressiva de l’activitatal sector privat, els processos de reducció aran-zelària i d’homologació a les normes europees i

2007 COPCA186

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 186


ergents

la demanda de la població, s’espera que lademanda d’habitatge, urbanització del territori iinfraestructures augmenti. Per tant, s’obrenperspectives i oportunitats interessants per a lainversió en aquests sectors, dels quals l’empre-sa catalana pot treure’n profit.

Els sectors relacionats amb la construcció tambécreixeran de forma dinàmica. Tant Egipte com elMarroc poden presentar oportunitats per a la pro-ducció de material de construcció orientada al’exportació, mentre que Algèria és clarament unpaís receptor de material. Els tres països presen-ten també oportunitats per a la importació demaquinària de construcció, atenent al factor dife-rencial que constitueix el preu.

El creixement de l’activitat industrial i la urbanitza-ció ràpida produeixen en aquests països un des-gast ambiental que amenaça la qualitat de vidade la població i directament el sector turístic, clauper a les economies. Caldrà desenvoluparinfraestructures de tractament de residus i deprotecció del medi. L’extensió de les necessitatsfutures en relació a l’aigua i el medi ambient és talque els estats no poden afrontar-les en solitari ideixen pas a la iniciativa privada, sovint de la mà delfinançament internacional. En general, totsaquests països es recolzen en els fons multilate-rals (Banc Mundial, Banc Europeu d’Inversions...)i en l’ajuda bilateral.

La construcció al Marroc és molt diversifica-da. L’habitatge social a través del programa Ciu-tats sense barraques, el turisme, la construccióde villes économiques com les dedicades a l’offs-horing, i les villes nouvelles al costat de les gransciutats, els programes d’alt nivell vora el mar, larehabilitació dels centres de les ciutats... hanimpulsat el sector des del 2004 i forneixen elMarroc de moltes oportunitats d’inversió.

L’auge de la construcció afavoreix directamentaltres sectors econòmics. Així, el valor afegit delmaterial de construcció ha augmentat un 25% enel període 2002-2005, tot i que encara existeix lapossibilitat d’importar alguns materials determinats,especialment per al sector de la gamma alta resi-dencial i per a l’hoteleria, com cuines o sanitaris.

En matèria de medi ambient, el Marroc és undels països del món amb major potencial de

desenvolupament de l’energia eòlica i solar, i elprimer en consum d’energies renovables delMagrib. El Pla d’acció nacional pel medi ambient(PANE) del 2002 és el marc estratègic que indi-ca les prioritats i planifica la gestió dels recursosnaturals i la protecció del medi ambient. A travésdel Mecanisme de Desenvolupament Net (MDP)articula les iniciatives nacionals i internacionalsen matèria de desenvolupament sostenible alMarroc mitjançant contractes de la gestió del’explotació i la distribució de les reserves d’ai-gua potable, l’electricitat i el sanejament;empreses franceses, italianes i espanyoles jas’han beneficiat amb alguns d’aquests contrac-tes.

Altres oportunitats per a les empreses catalanes enel sector del medi ambient les trobem a través del’Oficina Nacional d’Aigua Potable (ONEP), òrganresponsable d’atorgar concessions en la distribucióde l’aigua en els àmbits rural i urbà, i en el Fons deDescontaminació Industrial (FODEP), el qual finan-ça projectes de descontaminació d’empresesindustrials i projectes integrats al procés de pro-ducció industrial: reducció de pol·lució, ús de tec-nologies netes...

A Algèria, la construcció és el segon sector eco-nòmic i s’ha beneficiat d’una atenció especial perpart de les autoritats públiques arran de la mancad’habitatge i el retard en el desenvolupament deles infraestructures del país. Això ha anat acom-panyat de la renda dels hidrocarburs que ha per-mès realitzar grans obres amb fons públic.

El govern preveu millorar les condicions socials dela població a través del Programa complementaride recolzament al creixement 2005-09 (PSCS). Lameitat del pressupost es destinarà al sector de laconstrucció amb habitatge social (lliurament d’unmilió d’habitatges en aquest el període) i sobretota infraestructures de base (transports, obres públi-ques, sector de l’aigua).

A diferència d’altres sectors de l’economiaalgeriana, en la construcció, el sector privatdomina l’activitat amb l’aparició d’importantsempreses aquests darrers anys i la presènciad’empreses xineses en el sector, que s’enduen lamajoria dels projectes. Tot i això, el sector és for-tament dependent de les importacions quant amaterials i maquinària de construcció.


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 187


ergents

Algèria pateix seriosos problemes ambientalsque el govern preveu atenuar amb un pressupostde 970 milions de dòlars en el període 2001-2010: desertificació i desforestació, mancançad’aigua, urbanització descontrolada del litoral,pol·lució industrial i urbana. A més, en el marc delprograma PCSC, també hi són presents una sèriede projectes que presenten oportunitats en serveisd’enginyeria i formació, en equips de recollida, desoterrament, compostatge, incineradors...

Amb gairebé 70 milions d’habitants i una fortaconcentració demogràfica, les necessitats d’E-gipte en matèria d’infraestructures relacionadesamb el transport i l’aigua i, més recentment, ambel medi ambient són importants i es realitzensovint en forma de grans projectes. A més, caltenir present que el país està desenvolupant lesseves capacitats econòmiques, principalment enels àmbits turístic i energètic; tot plegat generauna forta activitat constructora al país.

Egipte és quasi autosuficient pel que fa a materialsde construcció, disposa d’estudis de consultorianacionals i de grups empresarials amb capacitat perdur a terme els grans projectes de construcció. Tan-mateix, la quantitat i el volum dels projectes que esduen a terme en el sector al país ofereix moltes pos-sibilitats de suport tècnic i de gestió per part de lesempreses estrangeres, sovint a través de fórmulesde col·laboració amb les locals. També existeixenoportunitats per proveir de maquinària per la cons-trucció a les empreses locals.

El mercat del medi ambient a Egipte es calculaque té una progressió del 10% anual i que estàmancat encara de coneixement tècnic i de tecno-logia. Els Estats Units, el Regne Unit, França,Alemanya i Itàlia són els principals proveïdors iels principals camps d’activitat es troben enl’adaptació a les normes ambientals, especial-ment les que es refereixen a la pol·lució de l’ai-gua del Nil, la gestió de l’aigua i dels residussòlids i l’explotació de les energies renovables.Grans oportunitats per a les empreses catala-nes, amb poca presència actualment enaquest sector.

El sector de l’electrònica i les TIC: sectorestratègic pels països del nord d’Àfrica

El sector, a escala global, ha superat l’estanca-ment dels ingressos i les grans pèrdues que esvan donar el 2001-02 i les inversions en el sec-tor de les TIC segueixen desenvolupant-se ambforça. L’OECD Information Technology Outlook2006 preveia que el creixement del sector seriadel 6% anual, i aquest ha superat el previst,sobretot impulsat per l’augment de la despesaen TIC, superior en les economies desenvolupadeson molts d’aquests productes ja s’han generalit-zat. És per això que, en general, aquests païsosofereixen més oportunitats en termes de dina-misme. El creixement ha estat especialment alten els segments d’internet (figura 2.29) i de tele-fonia mòbil.

2007 COPCA188

0

20

40

60

80

100

120

140

Àsia de l'Esti Pacífic

Europa i Àsiacentral

AmèricaLlatinai Carib

Amèrica delNord i Orient

Mitjà

Àsiameridional

Àfricasubsahariana

20002004

Figura 2.29 Usuaris d’Internet. 2000-2004 (per 1.000 persones)

Font: Banc Mundial

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 188


ergentsEmmarcant el procés de globalització a escalamundial, aquests països estan construint unaoferta internacional de serveis que atregui l’inte-rès de la inversió estrangera. A la taula 2.1 s’ob-serva com les noves tecnologies encara no estana l’abast de la major part del país, tot i l’esforçdels governs en establir estratègies electròniquesper a millorar les capacitats internes, la competi-tivitat dels seus proveïdors de serveis TIC, el des-envolupament de l’e-govern i la reducció de lafractura digital existent en llurs societats.

Si bé en una primera etapa les principals opor-tunitats en aquests països es trobaven en eldesplegament de la xarxa de telecomunicacionsi la liberalització del sector, és probable que esti-guem començant una nova etapa, que afavorei-xi més la petita i mitjana empresa relacionadaamb el desplegament de serveis que tenen coma base les TIC; en aquesta etapa les empresescatalanes hi poden tenir una oportunitat impor-tant.

Des de finals del 2004, els esforços per estendrela competència i impulsar el sector de les teleco-municacions al Marroc han tornat. Des de lla-vors, l’agència reguladora (ANRT) ha llançat unprograma que preveu un conjunt coherent deregulacions que modernitzen i complementen lesexistents i ha reprès l’atorgament de noves llicèn-cies. Per la seva banda, la Secretaria d’Estat pera les Telecomunicacions (SEPTI) ha presentatl’estratègia e-Marroc 2010 amb la intenció que lacontribució de les TIC al PIB sigui del 10% el2010 i amb l’objectiu de generalitzar les novestecnologies de la informació, el desenvolupamentde les infraestructures i l’acceleració de la libera-lització i la competència, mentre que el governmarroquí també ha llançat, el 2006, una estratè-gia d’acollida de l’offshore europeu, amb la crea-ció de zones d’acollida TIC.

Aquest conjunt d’iniciatives sembla que estandonant el seu fruit i el 2006 la Unió Internacionalde les Telecomunicacions (UIT) va classificar elMarroc com el primer país africà en telecomuni-cacions i tecnologies de la informació. Un delssegments més dinàmics al Marroc és el delsmòbils; el setembre del 2006 va assolir una taxade penetració de gairebé el 50%, amb una fortasubstitució del telèfon fix pel mòbil. Pel que fa almercat d’Internet, ha augmentat el 75% el 2006(el 97,5% dels nous abonats a Internet eren perADSL) però la taxa de penetració encara ésfeble i, entre les possibles causes, es trobenl’alt índex d’analfabetisme i els alts costos delsector.

El Marroc es troba ben posicionat en l’àmbitinternacional en el negoci de l’offshoring, on elgovern ha dissenyat l’estratègia Offshoring2010, que pretén treure profit a les multilocalit-zacions de França, Suïssa, Bèlgica i Espanya en10 sectors. Aquesta estratègia té tres compo-nents: la creació de zones dedicades, la milloraen la capacitació humana i un paquet d’incen-tius fiscals a la inversió. Una altra oportunitat pera les empreses catalanes al Marroc es troba enels serveis informàtics, a causa de la mancad’empreses locals de consultoria; de momentFrança és el país que n’està traient un profit mésgran. Per últim, la ràdio i la televisió és un delsaltres sectors que s’anirà liberalitzant, amb l’en-trada als operadors privats a partir del 2005; estracta d’un mercat atractiu, superior als 30milions d’habitants, i amb una demanda d’ocitelevisiu creixent.

Fa tres anys, Algèria se situava a la cua de païsosdel nord d’Àfrica en tecnologies de la informació.Avui, gràcies al calendari de reformes del sector deles telecomunicacions fixat pel govern algerià l’any2000, el país s’ha situat en una posició compara-


Font: ARPT Algèria, setembre 2006

Taula 2.1 Accés a telefonia i Internet als tres països del nord d’Àfrica, 2005

Telefonia fixa Telefonia mòbil Internet

Abonats Densitat (%) Abonats Densitat (%) Internautes Densitat (%)

Marroc 1.341.200 4,49 12.358.000 41,34 4.500.000 15,00Algèria 2.572.000 7,81 13.661.000 41,50 1.950.000 5,92Egipte 10.582.000 14,32 14.045.000 18,43 5.000.000 7,18

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 189


ergents

12. Aquest apartatresumeix elsprincipals resultats iconclusionsobtinguts en eltreball Estudis OMEnúm. 3, «Sectorsemergents alspaïsos delMediterrani»,Observatori deMercats exteriors,COPCA, 2007.

ble o, com en el cas de la telefonia mòbil, fins i totper davant de molts d’aquests països.

L’any 2006 el nombre d’abonats al mòbil va serde 20,4 milions, és a dir, un 62% de penetració,fet que situa Algèria com un dels països emer-gents més afavorits en termes d’accessibilitat i dedisponibilitat d’aquest mitjà de comunicació.L’any 2007 es podrien lliurar dues llicències addi-cionals per a l’explotació i la comercialització detelefonia mòbil de tercera generació. Podria serque el país es trobés a l’inici d’un procés d’infor-matització bastant generalitzat; la taxa de pene-tració de l’ordinador personal és encara baixa(12% de la població) i únicament les gransempreses es troben equipades, ja que la propor-ció entre les pimes és insignificant i l’equipamentinformàtic de les administracions públiques és engran part obsolet. De totes maneres, els ingres-sos pels recursos energètics han millorat la pers-pectiva econòmica del país i les famílies i, d’altrabanda, es constata l’arribada de directius d’em-presa joves i una major presència de les empre-ses de serveis informàtics.

Les oportunitats empresarials s’associen a lesnecessitats d’inversió que estan realitzant elsoperadors fixos i mòbils, on destaca l’esforç del’operador públic Algérie Telecom (AT) des de mit-jans del 2004 i la previsió d’una inversió de2.500 milions de dòlars en cinc anys fins el 2010. Amés, també es preveu que els serveis de valor afe-git creixin amb força en els propers anys (call cen-ter, veu sobre IP, SMS gateway, difusió i contingut).

Egipte és un país que ha combinat, durantaquests darrers anys, el creixement econòmicamb un entorn institucional i de costos favorablesper al desenvolupament del sector de les teleco-municacions (que ha tingut un creixement delsingressos anual del 14% de mitjana) i el sectoraudiovisual (Egipte és considerat un dels princi-pals productors del món àrab). Pyramid SmartVillage és una zona propera al Caire amb unentorn favorable per a la instal·lació de les empre-ses del sector de la tecnologia de la informació ide les telecomunicacions i que compta ambincentius econòmics.

El país ha tingut un augment en outsourcing,impulsat pel baix cost de la mà d’obra. Nomésl’Índia pot competir en aquest sentit i es consta-

ta que els costos en aquest país s’estan incre-mentant. Segons A.T.Kearny, Egipte és a la posi-ció 12 dels països líders en outsourcing, i és elprimer país de la regió d’Àfrica i Orient Mitjà.

Com a resultat de la política de desenvolupamenti expansió de la xarxa de telefonia, el nombre delínies fixes contractades ha passat de 3,9 milionsa finals del 1998 a 10,4 milions el 2005. Pel quefa al mercat d’Internet, gràcies a l’adopció delservei d’Internet gratuït i a la iniciativa públicopri-vada per millorar l’accés de banda ampla engeneral, i en especial, per incrementar la utilitza-ció de la banda ampla entre les pimes, el mercatha crescut de 150.000 usuaris a 5 milions i s’es-pera que, a mitjan 2007, els usuaris representin el10% de la població (uns 7 milions).

En definitiva, el desenvolupament ràpid de lesinfraestructures de telecomunicacions fixes imòbils ofereix possibilitats per als proveïdors d’e-quipament d’infraestructura i per a empreses iparticulars. A això s’hi uneix la fi del monopoli del’operador estatal en telefonia fixa i les comunica-cions internacionals, Télécom Egypt, que hasuposat el llançament d’un paquet de llicènciesen altres camps relacionats. El 2006 s’ha lliuratfinalment la tercera llicència.

2.5.5. Turquia12

Ens trobem davant el tercer país més poblat d’Eu-ropa i un dels 10 majors mercats emergents delmón. Les tendències assenyalen, segons lesNacions Unides, que el creixement demogràfic esmoderarà entorn a un 1,1% anual i que la propor-ció de la població en edat de treballar augmentaràsignificativament, com a mínim fins el 2015. Ambaquesta perspectiva, l’estalvi i la inversió localss’incrementaran molt, amb la possibilitat que con-tribueixin al creixement econòmic futur.

Els nivells d’educació generals a Turquia són rela-tivament baixos, però l’índex de matriculació al’ensenyament secundari ha augmentat progres-sivament, acostant-se als nivells dels païsosd’Europa central i de l’est. El país compta ambuna xarxa d’universitats estrangeres i un grupd’universitats locals que assoleixen estàndardseuropeus i que tenen en l’anglès la seva llenguad’ensenyament.

2007 COPCA190

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 190


ergents

La constant inestabilitat política al llarg dels anysnoranta ha sofert un gir. Els resultats de les elec-cions de l’any 2002 han permès al Partit de laJustícia i el Desenvolupament (AKP), formació decentredreta islamista moderada, portar a termeuna sèrie de polítiques d’estabilitat macroeconò-mica i d’acostament a la Unió Europea en uncontext de creixement favorable. Aquestes políti-ques han tingut la seva culminació a finals del2005 quan es van obrir les negociacions per l’en-trada del país a la Unió Europea.

Turquia es troba avui dia amb una perspectiva opti-mista. D’una banda la situació política interna per-met implementar polítiques econòmiques amb unamajor estabilitat i coherència (el Banc Central vaesdevenir un organisme independent, es va pro-mulgar una llei que fixava l’estabilitat monetàriacom a principal prioritat i es va establir un tipus decanvi flotant). Polítiques que han permès un creixe-ment superior al tradicional (4,5% de mitjana 2002-2006). A més, la signatura d’un nou programa ambl’FMI el 2005 pels propers tres anys ha de perme-tre una major transparència pressupostària i que esredueixin les possibilitats d’una nova crisi.

D’altra banda, el procés de convergència amb laUE ha fet que Turquia hagi de fer front a l’adapta-ció del cabdal comunitari, tant des del punt devista econòmic com dels drets humans. Això estàobligant l’estat a desvincular-se de l’activitat eco-

nòmica i incentivar la competència. El creixementeconòmic dels darrers anys és conseqüènciad’aprofitar aquestes condicions favorables del’entorn econòmic global; les exportacions tur-ques han passat de significar el 20% del PIB el1994 al 30% el 2003. La millora de l’entornempresarial, les perspectives dels acords comer-cials amb la UE i altres països (com ara Egipte) il’eliminació de l’Acord Multifibres són alguns delsmotius que podrien fer que les exportacionsassolissin el 40% del PIB el 2010. Tot i que l’a-tracció d’inversió estrangera encara és un reptependent (menys de l’1% del PIB), el 2003 es vaaprovar una llei que regula la reducció de les tra-ves administratives i la introducció d’incentius al’entrada d’inversió estrangera, i a més s’ha createl Consell Consultiu per a la Inversió el 2004; totaixò ha provocat un augment en l’entrada decapitals de llarg termini.

Recentment el govern ha aprovat el nou pla dedesenvolupament per al període 2007-2013 ambels objectius d’augmentar en 65% l’ingrés percàpita, crear 620.000 llocs de treball, reduir lainflació al 3%, disminuir el pes del sector agríco-la, i impulsar el pla de privatitzacions fins abaixarel valor generat per a les empreses estatals desdel 9% fins al 3,3% del PIB. Tot això, dins unentorn de creixement estable amb la perspectivaque el PIB augmenti a un ritme del 5% l’any 2007i del 6% el 2008 (figura 2.30).


-10

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005(e) 2006(p) 2007(p)

Creix. PIB real (%)

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

PIB per càpita ($ PPA)

Turquia - PIB per càpita ($ PPA)Turquia - Creixement PIB real (%)

Figura 2.30 Turquia. Creixement del PIB

Font: Banc Mundial

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 191


ergents

El sector agroalimentari a Turquia:necessitats en recerca i innovació

Turquia és el principal país productor i exportadoragroalimentari de la regió mediterrània. Aquestaactivitat representa el 16% de la producció indus-trial i constitueix el 6% del PIB agregat turc. Tot iaixò, encara queda recorregut per a la millora enqualitat i higiene per acomplir els estàndards denormalització dels productes, així com en recercai innovació, dos aspectes on podran demandarserveis d’assessorament externs. El sectortambé té certes mancances en comercialització,màrqueting i marques.

Diversos subsectors destaquen en el mercatturc. En primer lloc trobem els cereals: la meitatde la superfície conreada del país es dedica alscereals i, de fet, el país és un gran productor defarina i de pastes alimentàries que s’orienta tantal mercat intern com a l’exportació (que repre-senta el 25% de la producció local de pastes).Les destinacions exteriors dels productestransformats a partir dels cereals són principal-ment l’Àsia, amb una participació del 60% peròque previsiblement augmentarà més amb laincorporació recent de l’Índia i la Xina com amercats; i en segon terme l’Àfrica (23%). Sem-bla que l’empresa catalana pot aprofitar Turquiacom a pont per a introduir-se en els mercatsmés llunyans, probablement a través de parte-nariats amb socis locals.

Turquia és un dels primers productors mundialsde productes hortícoles i compta amb una granvarietat de climes que li permet conrear de totexcepte els productes tropicals (taula 2.2). Tan-mateix, la proporció que es destina a l’exporta-ció és encara modesta, tot i que previsiblementaugmentarà com a conseqüència de les inver-sions que s’han dut a terme per millorar la qua-litat i els estàndards de les fruites i hortalissesels darrers anys.

En tercer lloc, els turcs són el primer país pes-quer de la regió de l’Orient Pròxim i Mitjà (lesexportacions més destacades són les de lloba-rro i tonyina frescos). Les possibilitats de nego-ci per desenvolupar es troben en la generacióde grans reserves d’aigua dolça, la introducció denoves espècies de granja, la formació i l’assis-tència tècnica, els ajuts del Ministeri d’Agricul-

tura per desenvolupar aquest sector de lapesca i, finalment, la modernització de la flotapesquera i de les tècniques i els equips per a ladistribució.

Finalment, ens trobem davant d’un país pro-ductor de maquinària agrícola; això pot conduira la possibilitat que els productors de maquinà-ria catalans s’associïn amb productors turcsper aprofitar la mà d’obra de baix cost, ambuna orientació cap al mercat extern. Cal recor-dar que la maquinària agrícola gaudeix d’aran-zels zero per als productes procedents de laUE. D’altra banda, el sector agroalimentari con-sumeix gairebé el 50% de la demanda turcad’embalatge en un context favorable per l’evo-lució dels hàbits de consum. En especial, l’em-balatge de plàstic és el que surt més beneficiatde la major sofisticació de la demanda i repre-senta la meitat de les importacions del sectorde l’embalatge. El govern turc s’ha proposatdoblar el percentatge d’embalatges reciclats en10 anys.

En definitiva, un país amb potencial per convertir-se en un poderós competidor en el mercat agro-alimentari amb els tradicionals països europeusdominadors d’aquest mercat, a més d’oferir unampli mercat interior, amb certs nínxols de mer-cats d’interès per a l’exportador i unes immillora-bles oportunitats d’inversió.

2007 COPCA192

Font: Missions Économiques

Taula 2.2 Producció i classificació mundial de productes agrícoles a Turquia, 2004

Producció Rànquing(milions de tones) mundial

Tomàquet 9,5 3rCogombre 1,7 2nPebrot 1,7 2nTaronja 1,2 11èRaïm 3,6 6èAvellana 0,5 1rLlimona 0,5 10èMandarina 0,6 4tPréssec 0,4 6èPera 0,3 9èAlbercoc 0,4 1rCirera 0,2 1r

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 192


ergents

El tèxtil i la confecció a Turquia: oportunitatsen una de les potències mundials

Turquia és una potència mundial en el sectortèxtil i la confecció i un dels principals sociscomercials de la Unió Europea (taules 2.3 i 2.4).Gairebé ella sola dobla la producció i exportacióde la resta dels països mediterranis. El 20% deles 500 empreses més grans a Turquia pertanyena aquest sector i l’activitat es concentra a lesregions de Tràcia i l’Egeu (la part més occidental).Entre els avantatges destaquen:

� L’existència de matèries primeres, en especialel cotó, però també fibra sintètica i artificial, i laintegració sectorial, que inclou l’acabament dequalitat en el tèxtil i la producció d’accessorisper a la confecció.

� La seva situació geogràfica estratègica, la unióduanera amb la UE i els acords de lliure comerçamb el Marroc, Tunísia i Egipte, que preveuenla baixada progressiva dels aranzels sobre elsteixits turcs i, al mateix temps, facilitaran lesinversions i el comerç de la indústria turca capa aquests països.

� La mentalitat de l’empresari turc i la flexibilitatper moure part de la producció a països d’Eu-

ropa central i de l’est, de les repúbliques turcò-fones de l’Àsia central i del nord de l’Àfrica perguanyar en competitivitat.

La indústria tèxtil es caracteritza per la seva espe-cialització en el cotó; de fet, es troba entre els 10primers productors mundials. Tanmateix, malgratla modernització en maquinària i l’augment de laproductivitat els darrers anys, Turquia encaraimporta una gran quantitat de matèries primeres.A més, es tracta del tercer exportador mundial deroba per a la llar (11% del total mundial) i el primerproveïdor de la UE. Les empreses d’aquest seg-ment han invertit en maquinària moderna que elspermet superar l’organització familiar i cobrir gai-rebé la totalitat de la gamma de productes ambbons nivells de qualitat i de capacitat de produc-ció. Per últim, els empresaris turcs estan entranta competir en preu en productes de gammaintermèdia en els mercats exteriors (un 10% deles exportacions són de marques turques); aixòve afavorit pel fet que 10 milions de turcs tenenuna renda similar a la mitjana europea, i la meitatde la població es troba per sota dels 25 anys, fetque impulsa la demanda de roba esportiva i demoda.

Les oportunitats per a les empreses catalanes estroben en la maquinària i comercialització de fibres,


Font: Eurostat

Taula 2.3 Els 5 principals socis comercials de tèxtils amb la UE-25, 2005

Exportacions % Participació Importacions % Participació

1 Estats Units 13,4 Xina 22,92 Romania 10,9 Turquia 16,43 Tunísia 6,7 Índia 11,64 Turquia 6,6 Paquistan 7,15 Marroc 6,2 Suïssa 5,2

Font: Eurostat

Taula 2.4 Els 10 principals socis comercials de confecció amb la UE-25, 2005

Exportacions % Participació Importacions % Participació

1 Suïssa 16,8 Xina 32,42 Estats Units 14,1 Turquia 14,33 Rússia 12,0 Romania 6,44 Japó 8,4 Índia 6,25 Noruega 4,5 Bangladesh 6,2

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 193


ergents

fils i teixits, més les que recauen al voltant de laproducció de tèxtils d’ús industrial o cap a tercerssectors (nàutica, etc.). Pel que fa a la confecció,s’ha desenvolupat un conjunt d’empreses inde-pendents, capaces d’elaborar les seves pròpiescol·leccions tant per al mercat domèstic com per al’exterior. Tot i així, les empreses turques encaranecessiten suport en el disseny i el màrqueting.

El turisme a Turquia: una aposta futura cap a la diversificació

El turisme suposa al voltant de l’11,5% del PIB iocupa directa o indirectament gairebé el 8% de lapoblació. Els darrers 15 anys el sector ha avançatde forma espectacular tant pel que fa al nombre devisites com pels ingressos i es trobava ja en el 9è i8è lloc mundial, respectivament, en aquests aspec-tes el 2005. Els turistes són principalment euro-peus: alemanys (22,7%), britànics (7,9%) i búlgars(7,5%) i també russos (9,2%). A més, la tendènciaés a una major europeïtzació del turisme. Més del90% del turisme es concentra a la regió occidentaldel país, sobretot al voltant de la ciutat mediterràniad’Antalya (37%), a Marmara per la presència d’Is-tanbul (33%), i a la regió de l’Egeu (21%). La con-centració a les regions del Mediterrani i Egeu indicael predomini del turisme de platja i, per tant, la sevaalta estacionalitat (vegeu figura 2.31)

Turquia es troba situada en un nucli geotermalimportant amb unes 1.300 fonts termals ambpropietats medicinals situades tant vora el marcom a les zones de muntanya. Actualment,només prop del 5% de les fonts s’estan explo-tant, gairebé totes a la província d’Anatòlia. Amés, el país ofereix condicions orogràfiques moltbones pel turisme de natura, ja que gairebé lameitat del seu territori està comprés per muntan-yes d’una altitud entre 1.500 i 3.000 metres ambun perfil molt semblant al dels Alps.

El govern turc preveu acollir 32 milions de turistesel 2010, fet que suposaria que la capacitat hote-lera hauria d’assolir el milió de llits, amb la priori-tat de diversificar l’activitat turística més enllà dela platja, cercant tenir en compte altres regions iatractius. Així:

� S’ha desenvolupat darrerament el turismeassociat al golf al voltant d’Antayla.

� S’està desenvolupant una capacitat importantper organitzar i atraure congressos i conferèn-cies de renom mundial; el país se situa en ellloc 21 a nivell mundial segons l’OMT.

� S’estan projectant o duent a terme nombrosesinversions públiques i privades de ports de lleu-re, lligades a la prioritat del Ministeri de Turismepel sector nàutic.

� El govern pretén fomentar la inversió en cen-tres de cura i l’obertura d’hotels balnearis,atesa l’escassa capacitat hotelera actual delturisme termal. Segons els estudis de lesautoritats, les inversions es podran recuperaren 3 o 4 anys.

Altres oportunitats que deriven del sector turísticsón les que tenen a veure amb el desenvolupa-ment turístic respectuós amb el medi ambient iamb la planificació urbanística, i amb la rehabilita-ció i modernització de gran part dels hotels quees van construir en una primera fase. Igualment,l’expansió hotelera i de les residències turístiquessuposen una bona oportunitat per a la demandad’equipaments relacionats. Alguns grups hotelersja presents a Turquia són Sol Melià, BarcelóHotels i Iberostar.

2007 COPCA194

32%

22%

11%

11%

8%

4%

12%

Negocis

Visita culturalCongrés, conferència

Compres

Altres

Visita de família

Platja

Figura 2.31 Motivació dels vistitants, 2004

Font: Institut Turc d’Estadístiques

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 194


ergents

La construcció i el medi ambient a Turquia:un sector a l’alça

El sector s’està recuperant després de superar lacrisi econòmica i financera del 2001, i l’any 2005,el creixement anual ha estat superior al 21%.Aquesta recuperació ha vingut impulsada pelcreixement de la demanda privada; en concret, lamillora de l’ambient econòmic, amb una disminu-ció dels tipus d’interès, i l’increment de la rendafamiliar han impulsat la demanda en habitatgenou, sobretot a les zones urbanes del país (recor-dem que Turquia és un país amb una poblaciójove). El govern turc ha realitzat reformes quetambé han contribuït a una major demandad’instal·lacions i d’oficines, així com terrenys i localsper a l’activitat comercial.

La migració envers la cuitat, l’augment demogrà-fic, la urbanització ràpida, l’increment de la rendai la industrialització són elements que ajuden queaquesta tendència a l’alça continuï en el futurpròxim.

Entre les principals 225 constructores interna-cionals, 7 són turques i s’adrecen a mercatsexteriors, sobretot a Rússia i els països de l’Àsiacentral. Aquestes grans empreses compten nor-malment amb empreses filials de producció icomercialització de materials de construcció,dels quals el país en fabrica una gran varietat. Pera cada tipus de producte, trobem en general ungrup reduït d’empreses exportadores que són lesque dominen el mercat:

� En productes de ceràmica, Turquia n’és el ter-cer exportador mundial.

� En portes i finestres amb perfil de PVC, elsproductors dominen el mercat local i són expor-tadors als països de l’Àsia central i Alemanya.

� En aïllament tèrmic el mercat s’avalua en 700milions de dòlars l’any.

� El revestiment de sòl es troba en expansió i elsproductors locals s’adrecen als països àrabs,Rússia i l’Àsia central.

� El segment de les calefaccions i l’aire condicio-nat es troba en fort creixement (increment del30% anual el 2005 de les instal·lacions d’aire

condicionat), tot i que encara hi ha alguns tipusd’instal·lacions industrials que cal importar.

Com a conseqüència d’aquest domini de lesempreses turques locals, resta difícil a l’empresaestrangera tenir una presència en aquest mercat;les oportunitats es reserven a algunes enginyeriesen projectes amb tecnologies molt concretes oque requereixen finançament extern elevat. Tan-mateix, es constata que els darrers anys hanaugmentat la presència dels inversors en el mer-cat immobiliari.

Pel que fa al compliment de les regulacionsambientals, les autoritats turques cada cop sónmés exigents i, alhora, la legislació turca s’estàadaptant ràpidament a la normativa ambiental de laUE. Tot i això, les necessitats en tecnologia i con-sultoria per a les empreses locals es podran cobriramb productes locals, de qualitat similar i ambpreus inferiors als importats. Les oportunitats pera les empreses catalanes sorgeixen de l’interèsper finançar el sector ambiental per part delsorganismes internacionals (Banc Mundial, BancEuropeu d’Inversions, Banc Islàmic per al Desen-volupament...) i dels acords bilaterals subscrits enàmbits de cooperació ambiental, també ambEspanya. Els principals demandants en aquestcas són les institucions turques mitjançant con-cursos i licitacions, i les oportunitats es troben enla rehabilitació de les plantes de tractament d’ai-gua, la millora de la gestió dels recursos d’aigua idels serveis municipals, el tractament de lesaigües residuals i sanejament, la gestió i elimina-ció de residus, el diagnòstic i control de les frui-tes, els sistemes de reciclatge...

El sector de l’electrònica i les TIC a Turquia:un futur molt atractiu

Turquia és el dotzé mercat mundial i el cinquèeuropeu pel que fa als mòbils, un mercat darrera-ment força canviant. Malgrat tot, el grup TürkTelecom es constitueix com l’únic operadorcapaç d’oferir serveis de telefonia fixa i mòbil, amés de l’accés a Internet.

Les taxes de penetració de fix, mòbil i Internet persota de les dels països desenvolupats i la mida delmercat fan prevegeu que el mercat turc continua-rà sent atractiu en el futur. En el cas dels mòbils,


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 195


ergents

es preveu que el 2011 hi podria haver una taxade penetració del 70%, amb una competènciaforta els propers cinc anys, sobretot en la publici-tat i en els plans de tarifes. A més es preveueninversions importants en les infrastructures dexarxa i el llançament imminent de les llicències 3G.

Pel que fa al mercat d’usuaris d’Internet, ambuna taxa de penetració del 21%, Turquia és elvuité mercat europeu d’internautes, la majoriadels quals són joves de les grans ciutats. Malgratque la major part del material informàtic, el soft-ware i els equips són actualment importats, espreveu que, en un futur, augmentarà la participa-ció turca en el mercat internacional de desenvo-lupament informàtic.

Turquia destaca per la importància en la produc-ció i exportació de diversos productes electrònics:

� És un país productor d’electrodomèstics a tra-vés de la subcontractació de marques estrange-res. El principal producte és el televisor en color;aproximadament el 40% de televisors que esvenen a Europa provenen de Turquia. Altres pro-ductes que s’exporten al mercat europeu sónels forns, les neveres, les rentadores i els renta-plats. De fet, un terç de les marques blanquesque es venen a Europa són d’origen turc.

� La indústria de components per a l’automòbilés força important en el cas turc, ja que repre-senta la segona partida en les exportacions delpaís després del tèxtil. El procés de convergèn-cia cap a la UE, la tendència del sector de l’au-tomòbil a aprovisionar-se en forma global i,sobretot, la millora en la qualitat i la productivi-tat dels darrers anys de les empreses, els per-met exportar directament o vendre a empresesque fabriquen a Turquia.

� Un mercat relacionat és el d’equips de control imesura. S’aplica principalment als sectors expor-tadors que han de respectar les normes de qua-litat i els estàndards internacionals: automòbil,electrodomèstic, tèxtil i confecció i petroquímic.

Les oportunitats tenen a vegeu amb la inversióestrangera en les produccions adreçades al’exportació o a través de proveir componentselectrònics al mercat turc; existeix la possibilitatd’accedir als mercats turcòfons de l’Àsia central

a partir de la producció a Turquia i la intermedia-ció d’agents. També poden existir oportunitatspel que fa a la recuperació d’electrodomèsticsusats com estableixen les directives europees. Enel mercat de l’automòbil, de gran importància itradició en la indústria catalana, existeixen opor-tunitats per millorar les capacitats de les plantesde producció de components: treball del metall,motlles per a la transformació del plàstic, milloradel tractament de les superfícies, sistemes deconnexió, automatismes...

2.5.6. Rússia

Rússia és el país més gran en extensió del món,i compta amb les majors reserves de gas natural,la qual cosa el situa com a principal productormundial d’aquest recurs natural. La forta expan-sió econòmica dels últims anys es preveu quecontinuï, amb un ritme de creixement mitjà anualper sobre del 3% fins al 2020, que el posicionaràcom a vuitena potencia econòmica del món, justper darrera l’Índia, en termes de PIB corrent. Elcreixement de la renda per càpita s’estima fins itot superior (4%) pel mateix període, ateses lesperspectives de reducció de la població. Enaquest sentit, a diferència d’altres països emer-gents, a Rússia s’està produint un procés d’en-velliment de la població, que anirà en augment enels propers anys a causa de la baixa taxa denatalitat dels anys vuitanta. Això, unit a l’alta taxade mortalitat, motivada en part per l’alimentacióamb alt contingut en greixos i l’elevat consumd’alcohol (Banc Mundial, 2006c), fa que Rússias’enfronti a una davallada important de la pobla-ció en el futur, especialment en les regions cen-trals. Les projeccions per al 2050 apunten que lapoblació, actualment al voltant de 142 milions depersones, es podria reduir fins a un 17% si no escorregeix la situació actual. El Banc Mundial esti-ma que per compensar-ho seria necessari un fluxanual d’un milió d’immigrants, i exigeix al governrus que flexibilitzi les lleis d’immigració, actual-ment bastant conservadores.

Un dels principals problemes que sovint plantegenles empreses, tant domèstiques com estrange-res, és el clima de negocis poc favorable existenta Rússia. Malgrat els avanços promoguts pelgovern des de l’any 2000, els nivells de corrupciósón encara elevats, i hi continua havent deficièn-

2007 COPCA196

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 196


ergents

cies en l’administració d’impostos, incertesa enles regulacions i baixa qualitat en el sistema legal.De fet, les inversions estrangeres directes a Rús-sia estan molt per sota del seu potencial, i s’hanconcentrat fins ara en els recursos naturals i elsmetalls, on el país té clars avantatges compara-tius. A pesar d’aquests obstacles, en els últimsanys ha augmentat considerablement la inversióestrangera, especialment en el sector de béns deconsum, distribució i comerç al detall, atreta perl’espectacular increment que s’està donant en larenda disponible (s’ha doblat en els últims cincanys), i el conseqüent boom del consum privatque, a més, està disparant les importacions. Tan-mateix, l’ingrés de Rússia a l’Organització Mun-dial del Comerç, previsiblement l’any vinent(2008), afavorirà la credibilitat política, millorarà laqualitat institucional i accelerarà les reformes, perla qual cosa s’espera un fort increment de lesinversions estrangeres en els propers anys. Peraltra banda, tot i que les barreres aranzelàries nosón actualment gaire elevades (els aranzels sesituen de mitjana al voltant del 12%), amb l’accésa l’OMC s’estima que aquestes es reduiran a lameitat, i per tant el comerç exterior es trobaràforça liberalitzat.

L’economia russa es caracteritza per la seva ele-vada dependència dels recursos naturals (petro-li i gas natural), que representen una cinquenapart del PIB i més de la meitat de les exporta-cions, i la baixa competitivitat de la indústriamanufacturera. Aquesta indústria té un pes rela-tiu molt baix (20%) en el PIB en comparació delsaltres països emergents com els BRIC, i un nivellde productivitat clarament inferior al del Brasil iSud-àfrica (un 40% i un 30% per sota respectiva-ment), semblant al de la Xina, i només superior alde l’Índia (Banc Mundial, 2007d). Però com queels costos laborals són molt superiors al d’a-quests països, Rússia es troba en clar desavan-tatge competitiu. Per intentar resoldre aquestsaspectes, el Ministeri de Desenvolupament rus hapreparat recentment (2006) tot un seguit demesures per diversificar la indústria i estimular lainversió cap a sectors d’elevada sofisticació tec-nològica i orientats a la innovació, entre les qualsdestaquen: avantatges fiscals, recursos I+D,condicions favorables per importar components iequipament modern, creació de SEZ (zones eco-lògiques especials) en ciutats portuàries i progra-mes de formació. En conseqüència, tenint en

compte, a més, la gran dimensió del mercat rus,amb un nivell de renda en tendència creixent, s’o-bren importants oportunitats de negoci per alsinversors i empreses exportadores, especialmentde parts i components i d’equipaments de mitja-na i alta intensitat tecnològica, i dels sectors dedistribució i béns de consum. Seguidament des-taquem alguns dels sectors amb importants pos-sibilitats d’expansió.

Sector d’alimentació i begudes: preferènciapels productes estrangers.

El mercat d’alimentació i begudes rus és un delsmercats més importants del món i el de mésdinamisme, amb taxes de creixement de dosdígits. Les previsions apunten que aquest mercatarribi als 350 mil milions d’euros al 2010, i quedupliqui el volum de l’any 2005, fonamentat perl’augment de la renda disponible. La indústria deprocessament d’aliments és una de les més dinà-miques de l’economia russa i representa quasi unacinquena part del total de la indústria manufacture-ra. A més, per segments, Rússia és el cinquè mer-cat mundial en cervesa i el quart en confiteria.

Donada la gran demanda d’aliments i begudes, iles preferències dels consumidors russos per ladiversitat i els productes foranis de millor qualitat,Rússia importa el 60% del que consumeix. Un44% dels productes venuts a comerços detallis-tes són importats, així com el 90% dels alimentspreparats en restaurants i cafès a la part occiden-tal, i gairebé la totalitat del segment vitivinícola.13

El consumidor rus destina de mitjana prop del49% del seu pressupost a alimentació i begudesi, tot i que es preveu una reducció d’aquest per-centatge en els propers anys, seguirà tenint unpes molt rellevant, al voltant del 45% al 2015(taula 2.5). Els sucs, els làctics, l’aigua embotella-da i les begudes gasoses són els subsectors ons’espera una major potencialitat de creixement.

El 75% de la població russa viu en àrees urbanes,i es troba concentrada majoritàriament a la partoccidental del país, que compta amb tretze ciu-tats de més d’un milió d’habitants, de les qualsdestaquen Moscou, Sant Petersburg o Chelya-binks. Aquesta circumstància, i el fet que l’estil devida de la societat russa estigui canviant, ambmenys disponibilitat de temps per menjar, fa pre-

13. Estudis OME, núm. 4,«Tendències defutur en el sectord’alimentació ibegudes»,Observatori deMercats Exteriors,COPCA, 2007.


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 197


ergents

vegeu una tendència creixent en les vendes demenjar preparat, congelats i snakcs, actualmentja en expansió. Tanmateix, existeixen grans dife-rències en els nivells de renda tant entre capessocials com entre regions (Moscou, Sant Peters-burg i les regions on estan ubicades algunes deles indústries extractives com Yamalo-Nenetski oShakhalin concentren gran part de la poblaciórica), la qual cosa ofereix oportunitats per a dife-rents tipus de negocis. Per exemple, s’estandesenvolupant sucs econòmics i botigues dedescompte per a consumidors d’ingressos bai-xos, mentre que, per altra banda, estan prospe-rant les marques importades, aliments premium il’obertura de restaurants i cafès, sobretot a Mos-cou i Sant Petersburg. Un altre dels aspectesdestacables és la creixent preocupació per lasalut i s’aprecia ja una tendència a consumir mésfruita fresca, verdures i lactis, i aigua embotella-da. A més, el govern, preocupat per la seguretatalimentària, va introduir al 2005 nous estàndardsoficials d’etiquetatge.

El fort dinamisme del sector està atraient l’aten-ció de les multinacionals estrangeres que hancomençat a establir-s’hi i a adquirir actius russos(Coca-Cola, HBC, Mars&Heinz, etc). Els canalsde distribució també estan experimentant canvisimportants (vegeu taula 2.6). Els hipermercats,que és un format relativament nou a Rússia,actualment dominat per Auchan, i els supermer-

cats, dominats per la cadena Perekrestock, ten-diran a créixer força, en detriment de les botiguestradicionals i els mercats de carrer, que perdranun notable pes relatiu. Això no obstant, els tipusd’establiments on s’espera la major expansió sónles botigues de descompte (el format més comúper als consumidors amb baixos nivells de renda)i les de conveniència.

Sector de l’automoció: boom de les marquesinternacionals i segment low cost

La demanda de vehicles a Rússia creixerà demanera molt substancial en els propers anys.Per una banda, per l’augment del nivell de vida il’ampliació de la classe mitjana, i per l’altra per-què el nivell actual de motorització al país ésbaix, al voltant de 200 vehicles per 1000 habi-tants, un terç menys per exemple que Corea delSud i un 65% menys que Alemanya. Es calcula queal 2015 les unitats venudes anuals superaran elsdos milions tres-centes mil unitats, quasi un miliómés que les vendes actuals. Això suposarà lanecessitat d’incrementar la capacitat de produccióinstal·lada en més d’un 35%. Ernst&Young estimaque els constructors russos veuran reduïda la sevaparticipació en les vendes d’unitats al país de mésde dos terços actuals a un terç al 2015, mentre elsconstructors internacionals passaran del 10% al35%, i el terç restant seran cotxes d’importació.Aquest canvi s’argumenta per l’oferta nacional limi-tada i la preferència dels consumidors russos pelsproductes estrangers, de més alta qualitat, tot i quepredominaran els segments de gamma baixa.

De fet, les grans multinacionals del sector estancomençant a instal·lar-se al país. General Motors

2007 COPCA198

Font: Euromonitor

Taula 2.5 Despesa del consumidor a Rússia

Despesa del consumidor per concepte 2005 2015

Menjar i begudes alcohòliques 37,8% 33,4%Begudes alcohòliques i tabac 11,0% 11,8%Roba 9,5% 9,6%Habitatge 14,0% 15,0%Béns de la llar i serveis 5,4% 4,5%Béns per a la salut i serveis mèdics 2,3% 2,3%Transport 8,4% 9,7%Comunicacions 1,4% 1,6%Oci i esbarjo 5,2% 6,4%Educació 0,2% 0,2%Hotels i càtering 2,6% 3,2%Resta 2,3% 2,3%

Total 100% 100%

Font: PriceWaterhouseCoopers

Taula 2.6 Quota de mercat per tipusd’establiment

Tipus d’establiments 2005 2015

Hipermercats 3% 12%Supermercats 10% 15%Botigues de descompte 10% 21%Botigues tradicionals/adrogueries 41% 25%Street markets 21% 15%Quioscs 15% 12%

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 198


ergents

va ser la primera en entrar a l’any 2001, associant-se amb AvtoVAZ, i la va seguir Ford un any méstard. Però no ha estat fins al 2005, quan els fabri-cants més importants han començat a anunciar laseva intenció d’invertir a Rússia: Toyota, Renault,Fiat, PSA Peugeot Citroën, Magna, Volkswagen,Skoda i Nissan. De moment les inversions anuncia-des no són grans, amb una capacitat de producciód’entre 60.000 i 120.000 vehicles l’any, però enconjunt suposaran un augment de la capacitat deproducció instal·lada a Rússia d’un 25% fins al2010.14 Tot i que aquest volum d’inversions espot considerar prudent, la potencialitat del mer-cat rus fa preveure que les inversions vagin enaugment en el futur, la qual cosa, unida al pla delgovern d’incentivar la importació de parts i com-ponents, ofereix grans oportunitats de negoci peral sector.

Sector de l’aeronàutica: un dels principalsjugadors globals en el futur

La indústria aeronàutica està vivint uns momentsde grans canvis a escala mundial, tant pel que faals forts creixements esperats com pel procés deracionalització productiva i major globalització. L’a-parició de línies aèries de baix cost, l’obertura denoves rutes regionals, la liberalització del mercatatlàntic i el creixement d’Àsia planteja un escenaride forta expansió de la indústria. Les previsionsapunten a un creixement del trànsit aeri de passat-gers del 5% anual, i el de càrrega d’un 6% anual,fins al 2025. Aquest creixement esperat es traduiràen la generació d’un mercat d’aviació comercial de2.600 bilions de dólars, segons Boeing, i per tant laduplicació de la flota mundial d’avions en els pro-pers vint anys. A més, es preveu un augment subs-tancial de la demanda de jets lleugers, sobretot elsde capacitat molt reduïda, pel dinamisme previst enels serveis d’aerotaxi en el futur.

Aquest nou escenari, de fort creixement de laindústria, fomentarà l’aparició de nous fabricantsd’avions civils de petita i mitjana dimensió, i per-metrà la reaparició de jugadors històrics com Rús-sia. Es consolidarà el procés de globalització de lacadena d’aprovisionament dels constructors ambl’aparició de nous pols de subcontractació iconeixement, i s’espera que Rússia participi en elcodesenvolupament o fabricació sota llicència deproductes finals.

De fet, en els últims anys hi ha hagut una injeccióde capital occidental (Snecma, Finmeccanica iBoeing) a empreses com Aviastar/Tupolev pel des-envolupament d’un dels principals projectes de laindústria russa, el nou Sukhoi Superjet (jet regio-nal rus). A més, al 2006 el govern rus va aprovarun pla de reestructuració del sector aeronàuticque preveu la creació d’un nou holding anomenatUnited Aircraft, on s’integraran els diferents fabri-cants russos, amb l’objectiu de millorar la com-petitivitat del sector: concentració dels recursosfinancers i creació d’economies d’escala, i recer-ca de socis estrangers per a l’adquisició de tec-nologies modernes.

Tanmateix, s’estan començant a establir aliancestant amb Boeing com amb Airbus pel desenvolu-pament de nous programes de construcció d’a-vions russos i programes de subcontractació decomponents per als grans constructors. Rús-sia, a través del banc estatal rus VneshTorg-bank, va adquirir el 5% d’EADS (Airbus), mentreEADS va adquirir al 2005 un 10% d’Irkut, undels fabricants russos més importants, que ambla consolidació del nou holding suposarà entreel 3 i el 4% de la nova United Aircraft. Tant Air-bus amb Kaskol, com Boeing amb Ilyushin, hancreat centres d’enginyeria i disseny a Moscou.La FAA (EUA) i la JAA (Europa) ja estan certifi-cant els programes IL-96, TU-204, BE-200 i elnou jet regional RRJ, la qual cosa permetrà a laindústria aeronàutica russa vendre els seusavions a escala mundial.15 Per tant, Rússia esperfila com un dels jugadors globals importantsen el futur tant com a proveïdor de primer nivelldels grans constructors com de constructor d’a-vions regionals de mitjana capacitat.

2.5.7. La progressiva ampliació: Romania,

Bulgària i Croàcia16

Aquest apartat de l’informe anual fa una aproxi-mació a la realitat econòmica dels dos païsosque han entrat a la Unió Europea l’1 de gener de2007, Bulgària i Romania, i d’un tercer país,Croàcia, que es troba en fase de negociacions ique s’espera que a mitjà termini pugui acabarformant part de la Unió Europea. A la vegada espretén analitzar les tendències que poden serpredominants en aquests mercats en un futurimmediat.

14. Estudis OME, núm. 1,«Tendències en elsector decomponentsd’automoció aEuropa de l’Est i laXina», Observatoride MercatsExteriors, COPCA,2007.

15. Estudis OME, núm. 7, «El sectorde l’aeronàutica:nous jugadors inovesoportunitats»,Observatori deMercats Exteriors,COPCA, 2007.

16. Aquest apartatpresenta elsprincipals resultats i conclusionsobtinguts a l’EstudiOME núm. 8,«Tendènciescomercials ioportunitatsd’inversió als nouspaïsos de la UE»,Observatori deMercats Exteriors,COPCA, 2007.


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 199


ergents

Principals dades econòmiques dels NEM

En primer lloc s’emmarcaran les condicionseconòmiques i socials dels nous estats mem-bres sota les quals aquests països han assolit laseva adhesió a la UE (evidentment no és el casde Croàcia que encara es troba en fase de nego-ciacions), així com els principals escenarismacroeconòmics que poden protagonitzar elspropers anys. Una de les conclusions que s’ex-treu és que les trajectòries econòmiques d’a-quests tres nous estats membres (NEM) sónpositives i han rebut una avaluació encoratjadoraper part de la Comissió Europea.

A la taula 2.7 es pot observar que la renda mitja-na dels NEM es trobava en un 51% de la rendamitjana de la UE-25 l’any 2001. Al mateix temps,les dades també deixen clar que la renda delsNEM presenta una clara tendència a l’alça (el per-centatge arriba al 56% el 2005) i que, per tant,aquests països experimenten un creixement queels permet la progressiva convergència cap a lamitjana europea.

Pel que fa al futur més immediat, la previsió peraquestes economies emergents (taula 2.8) ésque, com a mínim fins al 2008 i potser més enllài tot, tindran taxes de creixement del PIB que

podran superar entre dues i tres vegades lestaxes de creixement de la UE en conjunt.

Això significa que el procés de convergència d’a-quests països s’enfortirà cap als nivells de vidadels països de la UE. Tot i això, aquests païsostenen encara pendent l’aplicació d’una agenda dereformes estructurals que garanteixi el funciona-ment dels mercats i permeti dotar de continuïtatels processos de creixement econòmic actual-ment en marxa. Per tant, no es pot perdre de vistael punt de partida que preveia un procés llarg icostós. Les empreses catalanes que operen oestan considerant la possibilitat d’operar enaquests mercats, confirmen les bones perspecti-ves a mitjà termini i reafirmen el diagnosi que elprincipal tema pendent als NEM són les reformes(incloent la del sector públic) que permetin l’incre-ment de la seguretat jurídica i el desenvolupamentde les infraestructures i telecomunicacions.

Anàlisi de les relacions comercials dels NEMamb Catalunya i la UE

A continuació s’analitzaran les relacions comer-cials dels NEM com a mercats per als producteseuropeus i catalans. A la taula 2.9 es constataque aquests tres països han estat, en els quatre

2007 COPCA200

Font: EUROSTAT citat a T. Fernández i D. Montolio. «R+D+i, Creixement i productivitat de Catalunya en el contextEuropeu». Papers de Treball (número 8/2006) de la DG de Programació Econòmica del Departament d’Economia iFinances de la Generalitat de Catalunya (2006)

Taula 2.7 Evolució del PIB per habitant en PPC als NEM (UE-25 = 100)

2001 2002 2003 2004 2005

UE-25 100 100 100 100 100UE-15 109,6 109,3 109 108,6 108,5NEM 50,9 52,2 53,2 55,2 56,4Espanya 93,2 97,5 97,5 97,7 98,6Catalunya 113,6 117,5 117,5 117,0 117,3

Font: Programes econòmics de preaccés de Bulgària, Croàcia i Romania. Comissió Europea, 2006

Taula 2.8 Creixement del PIB per càpita real

2006 2007 2008

Bulgària 5,7% 5,9% 5,9%Romania 6,0% 6,3% 6,5%Croàcia 4,0% 4,1% 4,3%

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 200


ergents

anys, importadors nets de la UE (les compresd’aquests països creixen més del que ho fan lesseves vendes a la UE). Això suggereix que Bulgà-ria, Croàcia i Romania són actualment mésimportants com a mercats per als producteseuropeus que com a proveïdors o competidors.La diferència més acusada es produeix a Croà-cia, que importa de la UE gairebé tres vegadesmés del que hi exporta.

Pel que fa a les relacions comercials amb Catalu-nya, les taxes mitjanes de creixement anual de lesexportacions catalanes als NEM (en especial, aRomania) poden arribar a ser entre cinc i sisvegades superiors al ritme de creixement de lesexportacions catalanes cap a la UE-25, commostra la taula 2.10.

Els tres països coincideixen en els principalscapítols que importen de la UE, que correspo-

nen a maquinària, equipament elèctric, electrò-nic i mecànic, vehicles i els seus components iplàstics. També coincideixen en els mateixosestats membres com a principals importadorsAlemanya, Itàlia, França i Àustria. A part d’a-quests, cada país té relacions més intensesamb estats membres diferents i en capítolsespecífics: Bulgària amb Grècia (concentrant elcomerç de gèneres de punt); Croàcia ambEslovènia (productes farmacèutics) i Romaniaamb Hongria (productes de plàstic). S’observaper tant la tendència dels països a relacionar-seamb més intensitat amb els estats membresveïns.

En intentar veure l’evolució d’aquests principalscapítols importats pels NEM a la UE, les dadessuggereixen que, en general i des de la perspec-tiva de les exportacions europees en el seu con-junt, els mercats tradicionals europeus als NEM

201

Destí Origen 2002 2003 2004 2005 t.m.c.

Bulgària UE-25 4.707,1 5.189,2 6.119,8 7.140,5 14,9%Espanya 139,5 176,6 192,1 211,2 14,8%Catalunya 42,3 57,2 64,0 64,4 15,0%

Croàcia UE-25 8.261,6 8.889,2 9.785,7 10.375,0 7,9%Espanya 167,5 194,4 207,7 201,1 6,3%Catalunya 44,4 61,6 52,7 60,3 10,7%

Romania UE-25 13.137,2 14.776,9 18.039,4 21.804,1 18,4%Espanya 237,4 321,0 434,5 566,1 33,6%Catalunya 77,3 111,2 145,4 167,8 29,5%

UE-25 Catalunya 26.705,1 28.148,9 29.314,2 30.947,5 5,0%UE-15 25.328,5 26.676,2 27.941,8 29.436,1 5,1%UE-10 1.376,6 1.472,6 1.372,4 1.511,4 3,2%

Font: Xavier Cuadras i Ramon Xifré (2007)

Un nou mapa de mercats i

Taula 2.10 Exportacions de la UE-25, Espanya i Catalunya cap als NEM; i exportacions de Catalunya cap a la UE-25, la UE-15 i la UE-10.


Taula 2.9 Exportacions i importacions dels NEM (reporter) amb UE-25 (partner). Milions d’euros

Destí/origen 2002 2003 2004 2005 t.m.c.

Bulgària Exportacions 3.858,5 4.026,0 4.636,1 5.287,1 11,1%Importacions 4.707,1 5.189,2 6.119,8 7.140,5 14,9%Cobertura 82,0% 77,6% 75,8% 74,0%

Croàcia Exportacions 3.090,4 3.301,9 3.942,1 3.968,5 8,7%Importacions 8.261,6 8.889,2 9.785,7 10.375,0 7,9%Cobertura 37,4% 37,1% 40,3% 38,3%

Romania Exportacions 11.256,8 12.296,4 14.149,0 15.288,8 10,7%Importacions 13.137,2 14.776,9 18.039,4 21.804,1 18,4%Cobertura 85,7% 83,2% 78,4% 70,1%

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 201


ergents

comencen a estar madurs. L’anàlisi quantitativamostra que els principals capítols que actualmentimporten Bulgària i Croàcia i, en menor mesura,Romania de la UE-25 registren taxes de creixe-ment entre 2003-04 i 2004-05 inferiors a la taxamitjana de creixement entre 2000-2005. L’altracara del mateix fenomen és que els principalscapítols que actualment creixen amb més força,fins i tot de forma accelerada, són encara quan-titativament poc importants respecte del totalde les exportacions de la Unió Europea el 2005.Això ens permet parlar d’un cert inici de canvi decicle als NEM.

Anàlisi de la presència relativa de les exportacions catalanes als NEM

Per avaluar la presència relativa de les exporta-cions catalanes als NEM es construeixen dosíndexs:

L’índex P avalua la penetració de les exporta-cions catalanes als NEM. Quan l’índex P pren elvalor 1 vol dir que Catalunya té una presènciaexportadora als NEM en aquell capítol propor-cionalment igual a la de la UE-25 en el seu con-junt. Quan un capítol presenta un índex depenetració inferior a 1 en un dels NEM, Catalu-nya exporta d’aquell capítol proporcionalmentmenys del que hi exporta la UE-25 i això sugge-reix l’oportunitat de millorar la presència catala-na en el sector.

L’índex D avalua el desenvolupament relatiu deles exportacions catalanes per a cada capítol ipaís. L’objectiu de l’índex D és conèixer si Cata-lunya té possibilitats reals d’exportar un determi-nat capítol als NEM. La idea de l’índex és tractarde conèixer, de forma sistemàtica, si hi ha capí-tols que Catalunya pot exportar a Europa peròencara no pot exportar als NEM: en aquest cas,l’índex D té un valor inferior a 1 i una possibleinterpretació és que el sector exportador catalàdel capítol no està prou desenvolupat als mercatseuropeus en el seu conjunt com per considerarreforçar la presència als nous estats membres.Quan un capítol presenta un índex D amb valor 1,s’interpreta com que les exportacions catalanesd’aquell capítol estan igual de desenvolupadesque les exportacions catalanes a la resta d’Euro-pa globalment.

La figura 2.32 mostra de manera clara la repre-sentació dels dos índexs. La conclusió que se’npot extreure és que dels principals productes queCatalunya exporta als NEM, la majoria reuneixenles dues característiques següents:

� exportacions baixes respecte les exportacionsde la UE-25 (un índex P baix)

� exportacions baixes en relació a les possibili-tats exportadores catalanes del capítol a la UE-25 globalment (un índex D baix).

Atenent el gràfic, és fàcil identificar els «capítolsclau» on les empreses i institucions haurien deparar atenció per millorar la presència catalanaexportadora en els NEM en un futur pròxim. Pelconjunt dels tres països, aquests són principal-ment:

� Les màquines i material elèctric

� Els productes farmacèutics

� Les manufactures de ferro i acer

� La fossa de ferro i acer

� El combustible, olis i ceres

Mentre que per països en concret trobem:

� Els automòbils i vehicles a Bulgària.

� La indústria d’òptica i fotografia, sobretot aBulgària i Croàcia

� Les peces de vestir, excepte les de punt aRomania

� Els mobles a Romania

Els NEM com a possibles competidors de Catalunya

A continuació és pretén considerar els tres païsosdes de l’òptica de potencials competidors deCatalunya, davant el mercat de la UE-25. Ambaquest propòsit, es calcula un índex de semblan-ça de perfils exportadors ja desenvolupat en laliteratura (Finger i Kreinin, «A Measure of Exportsimilarity and its Possible Uses», The EconomicJournal vol. 89, núm. 356, 1979) que resumeix lasemblança de dos països entre sí com a exporta-dors a una zona basant-se en la comparació de siexporten o no les mateixes quotes dels mateixosproductes. Quan el valor de l’índex és proper al100% això vol dir que els dos països tenen perfilsexportadors molt semblants. En particular, això

2007 COPCA202

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 202


ergents

vol dir que el pes que cada capítol representa enles exportacions dels dos països és el mateix.

Aplicant aquesta metodologia per calcular elsíndex corresponents als anys 2002, 2003, 2004 i2005 s’obtenen els resultats que es mostren a lataula 2.11.

La conclusió és la mateixa per a tots tres NEM:pel que fa al mercat de la UE-25, s’està pro-duint un procés de convergència entre elspatrons exportadors de Catalunya i els NEMdurant el període 2002-2005. Les dades provi-sionals per al 2006 apunten en la mateixa direc-ció. Així, malgrat que els patrons exportadors


0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

84 87 85 39 30 73 48 72 90 27 62 94 64

Índex P dels principals capítols catalans exportats als NEM

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

84 87 85 39 30 73 48 72 90 27 62 94 64

Índex D dels principals capítols catalans exportats als NEM

BulgàriaRomaniaCroàcia

BulgàriaRomaniaCroàcia

Figura 2.32 Índexs P i D de presència de les exportacions catalanes pels principals 20 capítolsimportants per Romania, Bulgària i Croàcia

Font: Xavier Cuadras i Ramón Xifré (2007)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 203


ergents de Catalunya amb els NEM són encara proudiferents, aquests països es troben en una tra-jectòria que els pot portar, a mitjà termini, acompetir amb els productes catalans als mer-cats europeus.

Si concentrem l’anàlisi en capítols clau que, pelseu volum i la seva importància, són els res-ponsables principals d’aquest procés, en generals’observen dos tipus de fenòmens: en primerlloc, pels capítols que són relativament pocimportants en les exportacions catalanes, latendència general és que el seu pes als NEMtambé sigui cada vegada menor. Es tracta decapítols com el tèxtil o el material ferroviaripesat, on Catalunya fa molt temps que no téavantatges relatius i, progressivament, els NEMtampoc no en tenen. En segon lloc, es produeixel fenomen oposat als capítols la importànciadels quals en les exportacions catalanes a laUE-25 està molt per sobre del pes que tenen enles exportacions dels NEM a la UE-25. Enaquests casos, com el d’aparells mecànics,maquinària i material elèctric i vehicles, s’observacom el pes d’aquests capítols a les exporta-cions del NEM ha tendit a créixer en general enel transcurs del temps i, per bé que les quotesd’aquests productes són encara molt diferentsen alguns casos, es pot apreciar una significa-tiva aproximació.

Les pimes catalanes i l’ampliació als NEM

Per finalitzar el treball era necessari demanar auna mostra d’empreses catalanes actives alsNEM que, basant-se en el coneixement del seusector i dels països, col·laborin i permetin validari contrastar els resultats quantitatius obtinguts al’estudi, i que ofereixin també la seva visió gene-ral de les condicions de negoci a aquests països.

En general, les empreses entrevistades coinci-deixen que els NEM ofereixen moltes i impor-tants possibilitats de negoci i reconeixen que elsmercats dels NEM tenen un potencial molt fortde creixement. Algunes fins i tot els comparenamb el cas de Rússia, tot i que deu o quinzeanys per darrera del cas rus i amb un factor dife-rencial com és la seva posició privilegiada en elsmercats mundials de gas i petroli, que no esdóna als NEM.

Les empreses entrevistades en general coincidei-xen amb els resultats principals de l’estudi i con-firmen que els creixements que experimenten elsseus productes (o les previsions que es fan sobreaquest aspecte) estan en consonància amb lesmagnituds trobades a l’estudi.

Al mateix temps, les empreses consultadespoden extreure els següents punts clau o fetsprincipals de la seva experiència als NEM, queaquest estudi no ha pogut copsar amb els exer-cicis quantitatius.

� En primer lloc, el motiu principal pel qual lesempreses catalanes no tenen una presènciamés important als NEM és que, en general, laqualitat dels productes de les empreses catala-nes supera la qualitat mitjana dels productorslocals, però també els excedeixen en preu. Enmolts casos, la conclusió de l’empresa és queo bé aquests mercats encara no apreciensuficientment el producte o bé no estan encondicions de comprar-lo.

� Tot i això, diverses empreses, especialment aque-lles que tenen un producte més en contacte ambel consumidor final, detecten un símptoma posi-tiu que permet ser relativament optimistes pel quefa als resultats futurs d’aquests mercats. En laseva experiència dels darrers anys, es pot afirmarque apareix una nova classe socioeconòmicaamb suficient poder adquisitiu per comprar elsproductes europeus.

� Totes les empreses remarquen que no haestat ni és fàcil establir canals fiables de distri-bució comercial als NEM. Un grau de desen-volupament encara molt baix, una polaritzaciósocial que fa difícil el consum de massa queprodueixen les empreses catalanes, un climade negocis massa caracteritzat encara per la

2007 COPCA204


Taula 2.11 Índex de semblança entre lesexportacions dels NEM i Catalunya a UE-25

2002 2003 2004 2005

Bulgària 33,4% 34,4% 35,2% 42,6%Croàcia 38,9% 38,3% 37,5% 51,0%Romania 25,9% 27,9% 28,4% 46,7%

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 204


ergents

persistència de «l’economia informal», lamanca de seguretat jurídica i el funcionamentpoc eficient de les institucions reguladores i elbaix nivell d’infrastructures de distribució itransport són els problemes que es mencio-nen més habitualment com a restriccions del’activitat comercial de les empreses catala-nes.

� Algunes de les empreses entrevistadesobserven que l’impacte de l’ampliació de laEU cap als NEM implica, en alguns sectors,un esforç dels organismes reguladors (oautoritats certificadores, centres de qualitat,etc.) locals per fixar uns nivells de qualitat«prou europeus». Això fa que, en contra delque es podria pensar, alguns productes cata-lans (de gamma alta i amb totes les certifica-cions de qualitat) poden obrir-se forat alsmercats dels NEM i fins i tot poden carregarpreus més alts dels que carregarien a altrespaïsos europeus. Cal dir, justament, queaquest és un fenomen encara poc importantquantitativament.

2.6. Catalunya davant els mercats emergents:

Àsia, el gran repte

Catalunya es manté com la principal força expor-tadora de l’Estat espanyol, amb una participacióen el 2006 del 27,7% respecte del total exportat—quasi vuit punts més que el seu pes econò-mic—, i com una de les regions més dinàmiquesdins del context europeu. Durant el període2001-2006, les exportacions de mercaderies cata-lanes han crescut a un ritme mitjà anual del5,7%, un punt percentual per sobre de la mitjanadels països de la UE-15. Tanmateix, el ritme decreixement ha estat superior al d’altres motorsregionals europeus (vegeu figura 2.33). Des del2000, les exportacions catalanes han augmentatun 40%, quasi el doble que les llombardes, i quasitres vegades més que les exportacions de Rhône-Alps. La dinàmica de creixement s’ha accelerat apartir del 2004, i l’any 2006 les vendes a l’exteriorhan assolit el nivell de creixement més alt del queportem de mil·lenni, amb quasi un 12% d’expan-sió, un ritme de creixement superior al de lesimportacions, fet que no es donava des del 2001.


80

90

100

110

120

130

140

150

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

CatalunyaRhône-AlpsLlombardia

Figura 2.33 Evolució de les exportacions. Període 2000-2006 (2000=100)

Font: DG Duanes, INSEE, ISTAT; càlculs OME

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 205


ergents

17. Extret de l’avançde conclusions delQuadern OMEnúm. 4«Exportacions icompetitivitat de laindústria: anàlisisectorial iempresarial» del’Observatori deMercats Exteriors,COPCA.

2007 COPCA206

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

Fabr

icac

ió d

e m

ater

ials

de tr

ansp

ort

Indú

strie

s qu

ímiq

ues

Equ

ips

elèc

tric

s i

elec

tròn

ics

Alim

enta

ció,

beg

udes

i tab

ac

Met

al·lú

rgia

i fa

bric

ació

de p

rodu

ctes

met

àl·li

cs

Maq

uinà

ria i

equi

psm

ecàn

ics

Tèxt

il, c

onfe

cció

, cui

ri c

alça

t

Pap

er, e

dici

ó, a

rts

gràf

ique

s i r

epro

graf

ia

Cau

txú

i mat

èrie

spl

àstiq

ues

Altr

es p

rodu

ctes

min

eral

s no

met

àl·li

cs

Indú

strie

sm

anuf

actu

rere

s di

vers

es

Indú

strie

s ex

trac

tives

,pe

trol

i i e

nerg

ia

Màq

uine

s d'

ofic

ina

i ins

trum

ents

Indú

strie

s de

la fu

sta

ide

l sur

o

199720012005

Figura 1 Participació per branques en les exportacions totals de la indústria catalana (%)

Font: Idescat

Trets globals i evolució recent del comerç exterior català17

En l’anàlisi del comerç exterior català pergrans sectors, la branca de materials detransport és la capdavantera en les exporta-cions durant el període 1997-2005, tot i quemostra una clara tendència decreixent (vegeufigura 1). En canvi, el sector químic, que sesitua en segona posició, experimenta un crei-xement espectacular en els últims anys i quasidobla les exportacions entre el 2001 i el 2005.Creixement que s’explica, en bona part, grà-cies al fet que les vendes catalanes a païsosemergents analitzats en aquest capítol comTurquia, Rússia, Mèxic, el Brasil, la Xina,l’Índia, el Marroc, Algèria o Egipte s’han mésque doblat en aquests 8 anys; es tracta depaïsos que es troben entre els 25 més impor-tants en l’exportació catalana del sector quí-mic. En tercera posició figura la branca d’e-quips elèctrics i electrònics, si bé, de lamateixa manera que el material de transport,mostra una certa regressió els darrers exerci-cis, un aspecte al qual no és aliena la revalo-rització de l’euro respecte el dòlar a partir del2001.

El sector de l’alimentació, que se situa en quartlloc, mostra una evolució a l’alça, i multiplica per2,5 les vendes a l’exterior al llarg d’aquestsanys, destacant l’augment de les vendes a laXina i a Mèxic que s’han multiplicat per 6 i 4 res-pectivament. Per a la resta de branques el mésdestacable és el creixement de la metal·lúrgia ila fabricació de productes metàl·lics, que passadel setè al cinquè lloc, i la davallada, en elsdarrers quatre exercicis, del tèxtil i confecció,que és, juntament amb el sector de material detransport, el sector que presenta, entre els prin-cipals, una major regressió en la participació enel total de les exportacions. Tanmateix, el majorretrocés relatiu en aquests anys correspon a labranca de màquines d’oficina i instruments, acausa bàsicament de factors estructurals.

En l’anàlisi de la relació exportacions/xifra denegocis (figura 2), la posició capdavanteracorrespon a la branca de material de transport,però la seva penetració relativa a l’exterior esredueix al llarg d’aquest període i passa del57,9% el 1997 al 45,6% el 2005, si bé és a

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 206


ergents


10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

35,0%

40,0%

45,0%

50,0%

55,0%

60,0%

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Fabricació de materials de transportAlimentació, begudes i tabacTèxtil, confecció, cuir i calçat

Indústries químiquesMetal·lúrgia i fabricacióde productes metàl·lics

Maquinària i equips mecànicsTotal

Equips elèctrics i electrònics

Figura 2 Exportacions/volum de negoci (en %). Set pimeres branques de la indústria per valord’exportacions (1997-2005)

Font: Idescat

partir del 2000 quan s’inicia la davallada. Unaevolució semblant s’observa per la branca d’e-quips elèctrics i electrònics, que ara se situa ensegona posició i disminueix la seva propensióexportadora des del 49,3% l’any 2000, quanassoleix el valor màxim, fins el 42,7% el 2005.La branca de màquines d’oficina i instruments,per la seva part, que havia assolit el major valorde la indústria catalana amb una taxa de pene-tració del 69,0% el 1999, experimenta unadavallada espectacular a partir d’aquell any —pel motiu abans assenyalat—, i acaba situant-se el 2005 en el 20,9%.

En la resta de sectors la propensió exportadorapresenta uns valors que gairebé sempre estanper sota del 30%, i són les branques de maqui-nària i equips mecànics i química les que pre-senten uns valors més elevats d’aquest grup elsdarrers anys, si bé la seva evolució és oposada:mentre en la química la tendència és creixent ipassa del 24,3% el 1997 al 31,2% el 2004, enla maquinària i equips mecànics s’observa uncomportament oscil·lant, que comença ambuna participació del 29,5% i acaba en el 28,3%.També cal remarcar la trajectòria del sector tèx-til, que partint d’una propensió exportadora del

18,9% el 1997 experimenta una progressivamillora fins el 2002, quan assoleix el 26,8%, perdavallar fins el 24,3% el 2005.

Finalment s’observa una forta concentració deles exportacions en un nombre relativament ele-vat de sectors. Si considerem l’índex C5, queindica la concentració de les vendes a l’exteriorde les cinc primeres empreses exportadores decada branca, en 25 casos el valor és superior aldel conjunt de la indústria (59%). I d’aquests,en vuit l’índex de concentració supera el 90%(vegeu figura 3).

Tanmateix també cal remarcar que entre lesbranques que generen un volum d’exportaciómés elevat, només en trobem dues que tenenun índex de concentració tan alt: vehicles demotor, carrosseries i remolcs (96,3%) i ràdio,televisió, so i imatge (97,2%). També existeixenbranques que tenen una gran importància per al’activitat exportadora que mostren un índexrelativament baix de concentració per a les cincprimeres empreses. És el cas de les peces iaccessoris de vehicles de motor (28,5%), pro-ductes farmacèutics (34,9%), màquines iequips mecànics (20,6%) i productes de matè-

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 207


ergents

ries plàstiques (20,5%). Aquesta situació espodria considerar positiva en la mesura que

dilueix la dependència de les exportacions d’u-nes quantes empreses.

208

0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0 60,0 70,0 80,0 90,0 100,0

Edició

Productes energètics i ref. petroliEnergia elèctrica

Peces de vestir de cuir, pelleteriaRàdio, televisió, so i imatge

Vehicles motor, carross. i remolcsExtracció minerals no energètics

Gas i aiguaMàq. d'oficina i equips informàtics

Begudes, llevat, vins i cavesReciclatge

Elaboració de vins i cavesVàlvules i altres compon. electrònics

Acabat de tèxtilsFab. d'altres materials de transport

Fabricació d'aparells domèsticsIndústries làcties

Fils i cables elèctrics aïllatsMotors elèctrics, transf., generadors

Fabricació de teixits de puntFabricació de productes de cautxú

Articles fets amb teixits de puntAltres indústries tèxtils

Estr. de fusta, fusteria i ebenisteriaLlums elèctrics i aparells d'il·lumin.

Mitjana de les 55 branquesFusta, suro i cistelleria

Metal·lúrgiaVidres i productes ceràmics

Confeccions tèxtils, llevat roba vestirMàquines eina, armes i municions

Peces de vestir fetes amb tèxtilsIndústries del cuir i calçat

Joieria, articles d'esport i joguinesAparells i equips elèctrics

Pasta de paper, paper i cartóPreparació i filatura de fibres tèxtils

Productes químics bàsicsAltres productes alimentaris i tabacPa, prod. pastisseria, sucre i cacauSabons, detergents i prod. bellesa

Fabricació de moblesTancaments metàl·lics i dipòsits

Arts gràfiques i suports enregistratsCiments, pedra i minerals no metàl.

Fabricació de teixits tèxtilsInstr. medicina, precisió i òptica

Indústries càrniesArticles de paper i de cartó

Productes farmacèuticsForja, estampació i enginyeria mecàn.

Peces i access. vehicles de motorEines i altres productes metàl·lics

Prod. agroquímics, pintures i fibresMàquines i equips mecànics

Productes de matèries plàstiques

Figura 3 Índex C5 sobre valor de les exportacions per branques industrials (Catalunya, 2005)

2007 COPCA

Font: Elaboració dels autors amb dades d’Idescat

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 208


ergents

Aquesta evolució positiva s’ha degut tant perl’expansió de les exportacions cap als païsosavançats, principalment amb destí a la UE-15,com pel dinamisme, sobretot en els últims anys,dels països emergents i en desenvolupament(figura 2.34). En aquest sentit, l’empresariat cata-là ha sabut aprofitar el gran impuls importador deles economies de l’Europa de l’Est, i molt espe-cialment el de les antigues repúbliques sovièti-ques, encapçalades sens dubte per Rússia (figu-ra 2.35). Respecte a això, cal destacar que lesexportacions amb destinació al potent mercat russ’han quasi triplicat des de l’any 2000. També ésforça rellevant l’augment de les exportacions capel continent africà, de quasi el 50%, en conso-nància amb el recent dinamisme econòmic de laregió, mentre que el menor impuls de l’àrea llati-noamericana s’ha vist reflectit en un creixementmolt més moderat de les exportacions cap aaquesta zona. No obstant això, el més significa-tiu s’observa en el ritme de creixement de lesexportacions cap als mercats asiàtics on, l’acce-lerat creixement econòmic d’aquesta àrea i el fortaugment de les importacions, no s’ha traduït enun boom exportador, tal i com s’ha donat en elcas de les antigues repúbliques soviètiques. Si béles exportacions a la Xina i l’Índia han crescut de

mitjana anual, durant el període 2001-2006, persobre del 10%, tot just representen conjuntamentl’1,2% del total exportat al 2006, la qual cosaindica el poc volum que encara s’hi destina.Segons una enquesta a l’empresariat català (Pri-ceWaterhouseCoopers, 2007), aquesta dissonàn-cia existent entre el dinamisme asiàtic i l’evolució deles exportacions cap a aquesta regió, podria deu-re’s entre d’altres factors a les barreres culturals id’idioma, i les traves burocràtiques i administrati-ves existents.

En la figura 2.36 es representa un mapamundi ones destaquen els països que més han contribuït al’expansió de les exportacions catalanes durant elperíode 2000-2006. Una cinquena part del creixe-ment s’explica per França, i després segueixenItàlia, el Regne Unit, Suïssa i Portugal, cadascunamb una contribució entre el 5% i el 10%. El mésrellevant, però, és que Rússia i la RepúblicaTxeca apareixen en el següent grup de païsosper importància de contribució (entre el 2% i el5%), juntament amb d’altres països de la UE-15com Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica o Dina-marca, la qual cosa confirma la importància quecomencen a tenir els mercats de l’Europa de l’Estper les exportacions catalanes. En l’últim tram


100

110

120

130

140

150

Total mónPaïsos avançatsPaïsos emergents

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Figura 2.34 Evolució de les exportacions catalanes. Període 2000-2006 (any 2000 = 100)

Font: Elaboració OME a partir de les dades de DG Duanes

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 209


ergents

2007 COPCA210

CEI Orient Mitjà

50

100

150

200

250

300

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Àsia Llatinoamèrica i el CaribEuropa de l'Est Àfrica

Figura 2.35 Evolució de les exportacions catalanes en els països emergents. Període 2000-2006. (Any 2000=100)


Més del 10%Entre el 5% i el 2%

Entre el 10% i el 5%Entre el 2% i el 0,5%

Figura 2.36 Mapa geogràfic de contribució al creixement de les exportacions catalanes. Període 2000-2006


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 210


ergents

significatiu, entre els països que expliquen entreel 0,5% i el 2% del creixement de les exporta-cions, hi figuren la Xina i l’Índia per la banda asià-tica, Sud-àfrica, el Marroc i Algèria, per la bandaafricana, i la major part dels països de l’Europa del’Est —inclosa Turquia—, amb contribucions moltsimilars a les de països avançats com els EUA, elJapó i Austràlia. Resulta, però, inapreciable lacontribució del Sud-est asiàtic al creixement deles exportacions catalanes, així com dels païsosllatinoamericans, tret de Mèxic.

Un fet que confirma la diversificació creixent tantgeogràfica com de productes de les exporta-cions catalanes és la tendència creixent del seumarge extensiu, és a dir, l’evolució alcista enl’exportació de béns que prèviament no s’exporta-ven.18 Precisament, els creixements més impor-tants del marge extensiu de Catalunya es trobenen els països de l’Est que van entrar en la UnióEuropea l’any 2004 i Rússia, i altres païsosemergents com Líbia, el Brasil, la Xina, Taiwan,l’Índia, Corea del Sud i Hong Kong. L’any 2004,entre un 87% i un 97,5% de les exportacionscatalanes cap a aquests països corresponien aproductes que o bé no s’exportaven o es feia enquantitats molt petites el 1988. Aquest fetdemostra la diversificació en l’exportació catala-

na cap a nous sectors i països en aquests últimsanys. Una diversificació més palesa en els paï-sos emergents, especialment en els que estanliderant el creixement econòmic com els asiàticsi de l’Europa de l’Est i la CEI.

En la figura 2.37 es compara la distribució geo-gràfica de les exportacions catalanes entre l’any2000 i el 2006. Com era de preveure, s’ha pro-duït un augment de pes relatiu de les exporta-cions destinades als mercats emergents, endetriment dels països avançats, a causa princi-palment del guany relatiu de les exportacions capals països de l’Europa de l’Est i la CEI, que pas-sen actualment a ser el segon mercat per a Cata-lunya, després de desbancar d’aquest lloc l’àreallatinoamericana. No obstant aixó, s’aprecia lamanca de variació respecte als mercats asiàtics,malgrat el boom econòmic que aquests estanexperimentant.

Comparant la distribució geogràfica de les expor-tacions del 2006 amb d’altres motors regionalseuropeus (figura 2.38), es pot comprovar comCatalunya té una major dependència dels mercatseuropeus, i tot i l’augment de les exportacionscap a l’Europa de l’Est i la CEI, encara es trobarespecte a aquesta àrea en una posició relativa-

18. En la secció 3.1.2de l’Informe estracta mésàmpliament laimportància delmarge extensiu i lesseves implicacions,i s’ofereix un resumdel treball sobre elmarge extensiu deles exportacionscatalanes extret delquadern OME núm. 3, «Anàlisicomparativa de lesexportacionscatalanes a l’inicidel segle XXI»,Observatori deMercats Exteriors,COPCA, 2007.


0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

Païsosavançats

UE-15 EUA Resta països

avançats

Païsosemergents

Àsia Europade l'Est

i CEI

AmèricaLlatina

i el Carib

Àfrica Orientmitjà

20002006

Figura 2.37 Distribució geogràfica de les exportacions catalanes. Comparativa 2000/2006

Font: Elaboració OME, a partir de les dades de la DG de Duanes, INSEE i ISTAT

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 211


ergents

ment inferior a la resta de motors. Per contra, enconsonància amb els majors vincles culturals i his-tòrics amb els països llatinoamericans, aquestazona té una major representació en les exporta-cions catalanes que en la resta. No obstant això,resulta altre cop significatiu la notable diferènciaexistent entre Catalunya i la resta de motors res-pecte a la regió asiàtica. En aquest sentit, el per-centatge d’exportacions de Llombardia destinadesals mercats asiàtics duplica el de Catalunya.

Per tant, s’evidencia que malgrat que l’empresacatalana ja ha començat a dirigir el punt de mira alspaïsos emergents, podria assolir un potencialexportador encara més elevat si augmentés laseva presència en els mercats asiàtics. Així doncs,un dels principals reptes en aquests moments pera Catalunya és accelerar el procés d’internaciona-lització cap a Àsia, el focus de major dinamismeeconòmic actual i, sens dubte, del futur.

Pel que fa a les inversions directes catalanes al’estranger durant el període 2001-2006, dos ter-ceres parts d’aquestes inversions han tingut coma principal destí els països de la UE-15, i un 15%l’Amèrica Llatina. Aquest fet posa de manifestque la proximitat geogràfica i els vincles culturalsi històrics són factors determinants a l’hora d’in-

vertir a l’exterior. Per tant, tret de la regió ameri-cana, la presència catalana a la resta d’àreesemergents és relativament escassa (figura 2.39).Així, l’èxit de les inversions catalanes en les àreesemergents depèn en gran mesura, de moment,de l’evolució de l’àrea llatinoamericana. Enaquest sentit, al final de la secció s’inclou un arti-cle de Josep Lluís Guasch, consultor sènior delBanc Mundial, on fa una radiografia de la zona iexposa tant els principals reptes com les oportu-nitats que presenten aquests mercats.

Un altre aspecte a destacar és l’alt nivell de con-centració de les inversions catalanes (figura 2.40).Un total de vint països totalitzen el 96% de lesinversions realitzades a l’exterior entre els anys2001 i 2006. Tant sols quatre països, França, elRegne Unit, els Països Baixos i els EUA, expliquenmés del 50% de les inversions acumulades durantaquest període. Per altra banda, més del 80% deles inversions realitzades a Amèrica Llatina s’hanconcentrat en tres països: el Brasil, l’Argentina iMèxic; mentre que Hongria i Rússia aglutinen quasitres quartes parts de les inversions destinades al’Europa de l’Est i la CEI. Tanmateix, el 70% de lesinversions als mercats asiàtics s’han dirigit a la Xinai l’Índia, i sols el Marroc concentra més de la meitatde les inversions al continent Africà.

212

CatalunyaRhône-AlpsLlombardia

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

Païsosavançats

UE-15 EUA Resta països

avançats

Païsosemergents

Àsia Europade l'Est

i CEI

AmèricaLlatina

i el Carib

Àfrica Orientmitjà

Figura 2.3 Distribució geogràfica de les exportacions. Any 2006

Font: Elaboració OME, a partir de les dades de la DG de Duanes, INSEE i ISTAT

2007 COPCA

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 212


ergents


UE-15 EUA Resta de païsosavançats

Europa del’Est i CEI

ÀsiaLlatinoamèricai el Carib

Àfrica

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

Figura 2.39 Destinació geogràfica de la IED catalana per regions. IED acumulada durant el període 2001-2006 (en % respecte total)

Font: Elaboració OME, a partir de les dades de Data Invex, Secretaria d’Estat de Turisme i Comerç

0,0% 2,0% 4,0% 6,0% 8,0% 10,0% 12,0% 14,0% 16,0% 18,0%

França

Regne Unit

Països Baixos

EUA

Portugal

Bèlgica i Luxemburg

Brasil

Itàlia

Argentina

Àustria

Mèxic

Alemanya

Hongria

Suïssa

Bahames

Xina

Marroc

Índia

Rep. Dominicana

Rússia

Figura 2.40 Rànquing dels països receptors d’IED catalanes. IED acumulada durant el període2001-2006 (en % respecte total)

Font: Elaboració OME a partir de les dades de Data Invex, Secretaria d’Estat de Turisme i Comerç

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 213


ergents

Malgrat que la inversió estrangera a l’àrea emer-gent és encara incipient, l’anàlisi per països posaen relleu, però, que l’empresa catalana estàinvertint en les economies on es preveu que tin-drà lloc la major expansió econòmica en el futur.Tenint en compte les anàlisis prospectives i detendència exposades en els apartats anteriors, espot comprovar com efectivament la inversió exte-rior catalana s’està dirigint principalment al Brasili Mèxic, pel que fa a Amèrica Llatina, a la Xina il’Índia pel que fa a Àsia, a Rússia pel que fa al’Europa de l’Est, i al Marroc quant a Àfrica. Noobstant això, hi ha altres països als quals les pre-visions apunten com a futurs focus dinàmics queno s’haurien de perdre de vista, encara que avuidia en molts d’ells hi ha cert grau d’inestabilitatpolítica. En aquest sentit destacarien entre d’al-tres: Indonèsia, el Vietnam, Egipte, Algèria, Nigè-ria, Turquia, Ucraïna i el Kazakhstan.

Des del punt de vista sectorial, la inversióestrangera catalana també va en la mateixa

direcció que l’actual tendència inversora mun-dial. Quasi dues terceres parts de les inversionsrealitzades durant el que portem de noumil·lenni s’han destinat al sector serveis, en elqual destaquen els serveis empresarials, comer-cials, de transport i comunicació, i financers. Elterç restant s’ha invertit en manufactures, princi-palment en la indústria química i l’alimentació ibegudes.

En definitiva, es pot concloure que el procésd’integració de Catalunya en l’economia globalva pel camí adequat, però es fa evident la neces-sitat de seguir avançant en la internacionalitzaciócap als països emergents, i molt especialmentals mercats asiàtics, on actualment la presènciacatalana es troba relativament per sota del seupotencial. De les decisions de posicionamentestratègic que es puguin prendre avui, depen-drà en gran mesura el dinamisme empresarialcatalà del futur, i sens dubte aquest futur passapels països emergents.

2007 COPCA214

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 214

Oportunitats i reptes en els mercats de l’Amèrica Llatina

Josep Lluís Guasch1

Senior advisor Regió Amèrica Llatina i CaribBanc Mundial


ergents

1. Senior advisor,Regió AmèricaLlatina i Carib, BancMundial i Professorde Economia de laUniversitat deCalifòrnia, SanDiego. Elsdescobriments,interpretacions iconclusionsexpressats enaquest documentpertanyencompletament alautor. Norepresentennecessàriament el punt de vista del Banc Mundial,els seus directorsexecutius o elspaïsos querepresenten.


Perspectives

Ressorgiment del creixement a Amèrica Llatina

En els últims anys s’han vist algunes tendènciesprometedores ja que s’han produït fortes recupe-racions dels índexs de creixement a gairebé totsels països de la regió des del 2003. Els últims tresanys han estat testimonis de les taxes de creixe-ment més elevades des de finals de la dècadadels setanta. Durant aquest període, la regió d’A-mèrica Llatina i Carib (LAC) ha mostrat senyalsd’una millora econòmica significativa, experimen-tant les taxes de creixement més altes des definals dels anys setanta. La mitjana del creixementde la regió va ser d’un 5% aproximadament desdel 2003 al 2006, millor que la de l’OCDE, encaraque una mica més baixa que la del creixement

d’Àsia Oriental. Entre finals del 2003 i finals del2006, Xile, la República Dominicana, Equador iPerú van assolir unes taxes de creixement percàpita per damunt del 3,5% mentre que la taxa decreixement anual per càpita d’Argentina, Uruguai iVeneçuela va ser superior al 7%. La mitjana delcreixement per càpita de la regió durant els últimstres anys ha estat d’un 2,7% i se situaria ara a unnivell que no s’havia vist des de mitjans dels anyssetanta, quan la Regió va experimentar taxes decreixement al voltant del 3%. Si es té en compteque durant els últims 30 anys la mitjana del crei-xement per càpita a la Regió ha estat al voltant del’1,13% i que en poques ocasions ha arribat a unamitjana superior al 2,5% durant un període de 3anys, aquesta consecució és gairebé remarcablei, tal vegada, es podria interpretar com el resultatd’una acceleració en els índexs de creixement

Resum de dades d’Amèrica Llatina i Carib

Població 542,9 milionsPIB per càpita (Mètode Atlas) (EUA $ corrents) de 450 $EUA (Haití) a 7.310 $EUA (Mèxic)Població que viu amb menys d’1 $EUA al dia (%) 8,5 Població que viu amb menys de 2 $EUA al dia (%) 20,6 Percentatge de la renda que posseeixen els més rics 10% 41,2Percentatge de la renda que posseeixen els més pobres 10% 1,1Assistència a l’escola secundària (% net) 67,5Índex Gini de desigualtat, distribució de renda 53,3Índex de mortalitat sota 5 (per 1.000) 31,4Inici d’un negoci (durada en dies) 73,3Inici d’un negoci (cost en % de PIB) 48,1

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 215


ergents

2007 COPCA216

estructural, potser deguts a les importants refor-mes implementades per una gran quantitat depaïsos a la Regió durant la dècada dels anys nor-anta. A més, aquest creixement ha estat acom-panyat per importants creacions de llocs de tre-ball, en contrast amb els períodes de creixementprevis (figura 1). S’està començant a invertir lestendències anteriors que anaven cap a un incre-ment de l’atur i índexs d’informalitat, principal-ment com a conseqüència de l’alentiment i crisique va tenir lloc en el canvi de mil·lenni.

Important gestió macroeconòmica

En el front macro, Amèrica Llatina ha fet importantsprogressos durant els últims anys. Comparant lasituació d’avui dia amb la de principis i mitjans delsanys noranta, els països llatinoamericans tenenmillors marcs macroeconòmics, estan més obertsal comerç, tenen serveis financers més ben desen-

volupats, gairebé a tots els països la despesa públi-ca en sanitat s’ha incrementat i la cobertura eneducació s’ha ampliat. Encara que això no s’had’entendre com un indicador que no s’hagi de pro-gressar més en aquestes àrees (p.ex. l’obertura alcomerç en l’Amèrica Llatina encara és baixa i elsmercats financers, encara que milloren, són relati-vament insuficients), aquestes millores significativesen el marc macroeconòmic han contribuït, ambtota probabilitat, positivament al creixement delPIB. La major part dels països han aprofitat aquestperíode de gran creixement i les millores en factorsexterns (p.ex., preus de mercaderies, tipus d’inte-rès baixos) per reduir significativament la seva vul-nerabilitat envers els xocs externs i interns. Hanacumulat reserves internacionals, reduït els ràtiosdeute/PIB i millorat molt la divisa i el venciment dela composició del deute. D’altra banda, han man-tingut superàvits tant en la balança per comptecorrent com a la balança fiscal primària (figura 2).

-3.0

-2.0

-1.0

0.0

1.0

2.0

3.0

4.0

5.0

2001 2002 2003 2004 2005 2006

Creixement per càpita a Amèrica Llatina

Per

cent

atge

8.0

8.5

9.0

9.5

10.0

10.5

11.0

2003 2006

Taxa d’atur

Per

cent

atge

Figura 1. Creixement del PIB per càpita i atur a Amèrica Llatina

Font: Banc Mundial, 2007

Vulnerabilitats externes

Res

erve

s/de

ute

a cu

rt te

rmin

i

Bal

ança

per

Com

pte

corr

ent (

% d

e P

IB)

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

-3

-2

-1

0

1

2

3

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Reserves/deute curt termini

Compte corrent (% de PIB)

2000 2001 2002 2003 2004 2005 20060

10

20

30

40

50

60

0,00,20,40,60,81,01,21,41,61,82,0

Reducció de les vulnerabilitats fiscals

En

perc

enta

tge

de P

IB

En

perc

enta

tge

de P

IB

Deute públic

Superàvit primari

Figura 2. Aprofitar els bons temps per reduir vulnerabilitats


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 216


ergents


Per exemple, tal com es mostra en la figura 3, lamitjana de la balança fiscal primària de la regió s’haincrementat d’un 0,1% del PIB el 2002 a l’1,5% delPIB el 2006. De forma semblant, el deute públic haanat baixant des del 2002 i ara estaria al voltant del40% del PIB. En el front extern, les reserves s’hanincrementat del 35% al 40% d’M2 mentre la balan-ça per compte corrent ha canviat del 2% de dèficitdurant 1990-97 a l’1% d’excedent durant 2003-06. Com a resultat, la regió és avui dia menys vul-nerable que el que solia ser fa uns quants anys.

Progrés en equitat i reducció de pobresa

També hi ha hagut un progrés modest en equitati reducció de pobresa, encara que les desigual-tats en la distribució de la renda continuen essententre les més altes del món (Figura 4). Mentreque la majoria de països de LAC estan en el camíd’assolir els Objectius de DesenvolupamentHumà del Mil·lenni (MDG), un nombre d’ells estan

endarrerits, i se situen lluny dels objectius d’extre-ma pobresa. No sembla probable que la regió deLAC com a conjunt arribi a assolir els objeciusd’extrema pobresa el 2015.

Progrés i compromís en la millora del clima d’inversió

Encara que la majoria de països d’Amèrica Llati-na estan situats de la meitat en avall dels ràn-quings dels estàndards del clima d’inversió (WEF,Banc Mundial), s’han fet progressos significatiusen aquests últims anys. La majoria de païsossemblen compromesos a millorar el clima denegocis, una àrea en la qual la regió ha anatendarrerida respecte a altres països d’ingressosmitjans, en particular en l’estructura i la complexi-tat del sistema d’impostos i el respecte als con-tractes. Com s’evidencia a la Taula 1, tres delsreformistes més importants són països d’AmèricaLlatina i els seus esforços prossegueixen.

a) Balança fiscal

0

10

20

30

40

50

60

70

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

Per

cent

atge

de

PIB

-5

-4

-3

-2

-1

0

1

2

3

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

Per

cent

atge

de

PIB

b) Deute públic

Per

cent

atge

d’M

2

05

101520253035404550

EAP LAC ECA-3

-2

-1

0

1

2

3

4

5

OECD ECA LAC EAP

1990-97

2003-06

Per

cent

atge

de

PIB

c) Reserves d) Balança per compte corrent

1990-97

2003-06

Balança totalBalança primària

Figura 3. Les vulnerabilitats han disminuït dràsticament

Font: Càlculs del personal del Banc Mundial

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 217


ergents

2007 COPCA218

Creixement de les exportacions

La regió de LAC també ha experimentat en elsúltims cinc anys un boom en l’exportació, encaraque han estat concentrades en el sector primari,amb unes taxes de creixement anuals de lesexportacions per damunt del 25% en molts paï-sos, com Perú, Xile, Argentina, Brasil, etc. Això

no obstant, les exportacions no tradicionals estanaugmentant molt en volum i en el nombre denous productes. A més, un factor molt interes-sant i benvingut és el creixement significatiu de lademanda interna en els últims tres anys en lamajoria de països al voltant del 10%, principal-ment propulsat pel creixement econòmic, elssous i la inversió privada.

0

5

10

15

20

25

50

51

52

53

54

55

Inici 2000 2004

Evolució de la desigualtat: coeficient GiniPercentatge de població de la regió LAC

amb menys d'1 $ i 2 $ diaris

1 $ dia 2 $ dia

Inici 20002004

Figura 4. Reducció de la pobresa i equitat


Taula 1. Principals reformadors del clima de negocis

Nota: Les economies estan classificades segons el nombre i l’impacte de les reformes. Doing Business seleccionaaquestes economies segons la millora en la classificació de la facilitat per fer negocis durant l’any anterior. Commillor sigui la millora, millor serà la classificació com a reformista. «X» indica una reforma negativa.

Font: Base de dades de Doing Business

Obertura Contracte Registre Protecciód’una Ús de de de la Obtenció dels Pagament Comerç Compliment Tancament

Economia empresa llicències treballadors propietat de crèdits inversors d’impostos transfronterer de contractes d’una empresa

Georgia � � � � � �

Romania � � � � � � � �

Mèxic � � �

Xina � � � �

Perú � � � � X

França � � � � �

Croàcia � � �

Guatemala � � �

Ghana � � �

Tanzània � � � �

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 218

Reptes

Tanmateix, un potent marc macroeconòmic no éssuficient per predir un creixement alt i sostingut.Tot i que els últims resultats de la regió són bastantimpressionants, si ens fixem en estàndards histò-rics, fins ara ha estat un recorregut de tres anysconduït, en gran mesura, per una sèrie de factorsexterns, com un entorn global favorable, alts preusde les mercaderies, moltíssimes ànsies de matè-ries primeres i béns intermedis des de països comla Xina, l’Índia, etc. Per garantir aquest creixementalt i sostenible, els països han de complementarels seus marcs macroeconòmics forts amb unentorn microeconòmic bo, conduït per reformesen l’ampli règim del clima d’inversions. Aqueststemes no han rebut tota l’atenció que s’ha dedicatals temes d’estabilitat macroeconòmica i l’agendapolítica corresponent s’ha desenvolupat de formadesigual a la regió. Recentment, els països hancomençat a centrar-se en les reformes microeco-nòmiques i les millores en el clima de les inversionsa la recerca d’aquest creixement sostenible tandifícil d’assolir. Totes les estimacions usuals i elsrànquings mostren que la regió de l’Amèrica Llati-na presenta una mancança de reformes microeco-nòmiques i està molt per sota de la mitjana (WEF2006, DBR 2006). Atès el gran impacte en el des-envolupament d’aquestes reformes, es pot afirmarque els climes d’inversions pobres a Amèrica Lla-tina podrien ser els responsables dels seus índexsrelativament baixos d’inversió i del creixement totaldel factor productivitat.

Clarament, en principi, hi ha una àmplia gammade factors microeconòmics que poden afectar laproductivitat i la inversió, en particular els factorsclau són: (i) la qualitat del govern, les institucionsi les lleis, (ii) la disponibilitat i la qualitat de lesinfraestructures físiques, (iii) el desenvolupamentdel sector financer i l’accés de les companyies alsserveis financers, i (iv) educació, formació i siste-ma nacional d’innovació. Les inversions eninfraestructures s’estan recuperant però encarasón molt baixes en molts països. Hi ha hagut pro-gressos continus en educació i cobertura de ser-veis sanitaris, però la qualitat de l’educació conti-nua sent una preocupació. S’han produït tambémoltes millores en la productivitat i en la contrac-tació formal, però la innovació de les empresesencara continua essent baixa i els nivells d’infor-malitat continuen essent alts. L’accés als serveis

bàsics (educació, salut, infraestructures, serveisfinancers) està augmentant, però les diferènciesen l’accés segons nivells d’ingressos i grupsètnics continuen essent immenses. En algunspaïsos, la manca de competència en alguns sec-tors clau (p.ex. les telecomunicacions, l’energia iles finances) evita l’accés a aquests sectors, quepresenten una baixa qualitat mentre els preuscontinuen essent alts i desanimen la competitivi-tat i el creixement. De la mateixa manera, s’haprogressat en els règims comercials i en el refor-çament dels sectors financers (forta liberalitzaciófinancera, reformes intenses dels mercats decapitals i supervisió del sistema bancari i de pen-sions) tot i que cal encara més per incrementar laintegració de la regió a l’economia global, i millo-rar els mercats financers relativament insuficientsde LAC. A continuació es detallen els reptes clauque ja estan abordant els països de l’AmèricaLlatina.

Infraestructures

Millorar l’eficiència dels serveis d’infraestructures imodernitzar els marcs reguladors i legals corres-ponents són prioritats clau per a l’Amèrica Llatina.En particular, per garantir la cobertura universal idonar suport als creixements moderats-alts, elsnivells d’inversió s’han d’incrementar considera-blement des de l’actual 2% a nivells d’un 4% a un6% del PIB. A més, Amèrica Llatina ha d’incre-mentar l’eficiència de les seves despeses en l’àread’infraestructures i, en aquest aspecte tenen unpaper fonamental la millora en el govern i unsmarcs reguladors moderns, de la mateixa maneraque garantir la selecció correcta de projectes, l’a-valuació i supervisió apropiada i processos trans-parents d’adquisició. La majoria de països, comPerú, Mèxic, Brasil i Xile estan avançant en aques-ta àrea amb programes ambiciosos d’infraestruc-tures en projectes de carreteres, ports, aeroports,aigua i condicions de salubritat, gas, electricitatque han de ser concedits o garantits mitjançantpartenariats públics-privats (PPP).

Accés al crèdit

Un segon repte clau és l’expansió de l’accés alcrèdit. Un sistema financer que funcioni bé és uncomponent important del clima d’inversió i, de fet,les empreses amb accés al crèdit tendeixen a teniruna productivitat molt més elevada, són més pro-


ergents


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 219


ergents

2007 COPCA220

penses a innovar i és menys probable que s’impli-quin en corrupció. A més, la regió sembla tenirprou espai per millorar en aquest aspecte perquèva molt endarrere dels països d’ingressos alts ialgunes altres regions del món en desenvolupa-ment, tant en termes de millora financera com entermes d’accés als serveis financers. Sembla queels problemes d’accés són particularment impor-tants per a les empreses petites i mitjanes que, deforma consistent, fan menys ús de productesfinancers que les firmes importants.

Innovació, desenvolupament tecnològic i capitalhumà

Un tercer repte clau és el de fomentar la innovació,el desenvolupament tecnològic i el capital humàdestinat a ascendir en la cadena de valor i garantirel repte difícil d’un creixement sostingut elevat.Tots els indicadors rellevants mostren que els paï-sos d’Amèrica Llatina van enrere en aquesta àrea.La figura 5 mostra les inversions en R+D relativa-ment baixes, fins i tot respecte el PIB per càpita.Les bones notícies són que els països estan fentde les innovacions i el desenvolupament tecnolò-gic i el capital humà prioritats de primer ordre peral seu suport i reforma.

Governança

Finalment, l’agenda de governança, que englo-ba el reforçament de les lleis, les millores de lesinstitucions i els marcs reguladors, es presentacom una política clau prioritària per a la millora

dels resultats econòmics de la regió. Això esreflecteix en uns sòlids enllaços entre, d’unabanda, nivells baixos de corrupció i crim i unincrement del compliment de les normes. I, del’altra, nivells alts de productivitat i salaris a lesempreses.

Oportunitats

En conjunt, hi ha prou motius per a un optimismeprudent sobre les perspectives de creixement allarg termini, perquè Amèrica Llatina augmenti elseu potencial en termes de creixement econòmici assoleixi les consecucions de desenvolupamentd’altres regions com Àsia Oriental, que ha acon-seguit reduir a la meitat els índexs de pobresa enl’última dècada. Els temes macroeconòmicssemblen estar ben controlats. L’enfocament aras’ha de centrar en l’agenda micro i sembla que hiha un compromís creïble amb iniciatives endega-des per tractar aquests temes microeconòmicsper millorar la competitivitat global.

En aquest context, una sèrie de països d’Amèri-ca Llatina semblen llocs molt atractius per a lesexportacions o per a les inversions directesestrangeres, tant per a les pimes com per lesempreses grans catalanes. Alguns d’aquests paï-sos, Mèxic a través del NAFTA, Amèrica Centrala través del CAFTA i Xile i Perú (per ratificaraquest any) a través de l’FTA, tenen un accéssense aranzels al mercat dels EUA. A més, la

0.0%0.5%1.0%1.5%2.0%2.5%3.0%3.5%4.0%4.5%5.0%

4 5 6 7 8 9 10 11

Índia

Argentina

Xina

Israel

Corea

Mèxic

000

10101010

20202020

30303030

40404040

50505050

60606060

70707070

808080

Brasil

Xina

Colòmbia

Mèxic

Espan

yaCor

ea EU

Finlàndia

Log PIB per càpita AltreEd. Sup.PrivatGob.

Est

imac

ió R

+D

/PIB

Figura 5. Països reeixits en R+D: inversió en R+D en relació al PIB per càpita i percentatges d’inversiópública i privada

Font: Banc Mundial 2007

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 220

demanda interna està creixent significativament,hi ha una alta demanda per al consum intern i pera la producció per exportacions de productesd’alt valor afegit a pràcticament tots els sectors.El boom en la producció i les exportacions en elsector de matèries primeres de recursos naturalsi agricultura encara cal que es complementi ambproductes relacionats de valor afegit. Existeixengrans oportunitats i interès per unir esforços amb

les empreses estrangeres que aportin know-howi experiència. En infraestructures, els païsosesmentats com Perú, Brasil, Xile, Mèxic, Colòm-bia tenen un programa ambiciós de projectes eninfraestructures per ser adjudicades com a con-cessions o PPP. En resum, la situació actual i lesperspectives positives per a un creixement soste-nible, fan que la regió sigui prou atractiva per cap-tar exportacions i inversions.


ergents


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 221

CAPÍTOL 3Noves realitats

2007

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 223

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 224

Aquest capítol 3 analitza algunes dimensions deles noves realitats globals rellevants per la confi-guració dels mercats exteriors i les formes d’in-serir-s’hi. Combina descripcions de fets i dadesamb enfocaments analítics que recentmentestan mostrant capacitat explicativa i enriquei-xen el coneixement del funcionament del mónglobal.

Consta de tres seccions interrelacionades. Lasecció 3.1 examina els nous desenvolupamentsen els àmbits de la globalització de l’activitat pro-ductiva i el comerç. Es tracten conjuntament ala mateixa secció perquè una part importantdels fluxos comercials responen de maneracreixent a la forma de configurar les activitatsproductives les empreses, bé sigui perquèesdevenen multinacionals, bé perquè participenen xarxes o cadenes globals amb proveïdors iclients. La secció 3.2 examina la configuracióglobal del treball i les activitats productives, ambqüestions com la conformació d’una «oferta glo-bal de treball» com a resultat de creixents inte-rrelacions entre els mercats laborals nacionals,així com la (re)distribució a escala global de lesactivitats o tasques que fan servir el factor tre-ball i altres factors de producció. S’incorporaaquí un tractament més ampli de l’enfocamentde task trade ja esmentat al capítol 1 com un fetsignificatiu a la configuració de les pautes d’es-

pecialització dels països i societats. La secció3.3 repassa els factors financers internacionals,no només per la seva connexió amb les dimen-sions productiva i comercial, sinó també, peruna banda, per a la preocupació pels eventualsefectes d’esdeveniments que responguin alsdesequilibris externs i/o fragilitats financeres,com una depreciació del dòlar i apreciació del’euro, i per l’altra banda, perquè a la dimensiófinancera es manifesten també els canvis en elpes relatiu de les diverses economies, amb inci-dència sobre el conjunt del funcionament de l’e-conomia —i la política— global.

3.1. Producció i comerç globals

La repetida conformació de xarxes globals deproducció ocupa un lloc central en els canvis ques’estan produint. En aquesta secció analitzaremles seves relacions amb les fórmules organitzat-cionals de les empreses, les seves relacionsamb la productivitat i altres variables cabdals,les implicacions sobre l’activitat exportadora iinternacionalitzadora de les empreses, així comnous aspectes de les fonts dels avantatgescomparatius i competitius, i acabarem repas-sant les dades recents sobre els fluxos comer-cials mundials.


3. Noves realitats

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 225

3. Noves realitats

1. Model d’Uppsala(Johanson iWiedersheim, 1975).

3.1.1. Fórmules organitzacionals de les empreses

Una de les noves realitats és la multiplicació deles possibilitats de les empreses per organitzar lesseves activitats, especialment pel que fa a les ves-sants internacionals. La tecnologia i els canvis enles polítiques permeten amb més facilitat tenirpresència exterior de moltes formes i combinarles activitats que es fan jurídicament a la pròpiaempresa i les que són objecte de contractació

«externa», encara que amb diferents graus decontrol per part de l’empresa de referència. Enaquest sentit, nous models d’internacionalitzacióapareixen en l’escena internacional. En elsegüent requadre, «Accelerar la internacionalitza-ció: les empreses nascudes globals, també aCatalunya», es presenten les conclusions, enl’àmbit de Catalunya, de la nova tendència detenir en compte el posicionament internacionalcom a model de negoci.

2007 COPCA226

El procés creixent de globalització de l’economia mundial, d’integració dels mercats i el paper«aplanador» de les TIC està transformant les estratègies empresarials. Avui dia ja no es tracta deveure la internacionalització com un complement del negoci local sinó que cada cop més domi-na la tendència de tenir en compte el posicionament internacional com a model de negoci. Aixòexplica el sorgiment en els darrers anys d’un nou fenomen, l’aparició de les empreses anomena-des born globals o nascudes globals, que busquen la internacionalització pràcticament des delmoment de la seva constitució, fet que també es constata a Catalunya. Un dels primers treballsde l’Observatori de Mercats Exteriors en l’àmbit de l’anàlisi de tendències aplicades, que s’hapublicat en el primer número de la col·lecció Quaderns OME (ESADE, 2007), analitza el fenomeni alguns casos empresarials de diferents sectors a Catalunya. De la mateixa manera, s’estàobservant com empreses ja consolidades estan redefinint el seu posicionament internacional,desenvolupant una perspectiva global del negoci per tal que els generi nous avantatges compe-titius; són les anomenades reborn global, és a dir, les que es redefineixen com a empreses globals.

Per a les empreses anomenades nascudes globals s’han estudiat amb diversos noms, com start-ups globals o internacionals (Oviatt i McDougall, 1995; McDougall, 1989), o noves empresesinternacionals (McDougall et al., 1994; Oviatt i McDougall, 1994; Moen, 2000). I se’ls ha donatdiferents definicions, una orientació internacional des que neixen: acostumen a explorar i explo-tar recursos i oportunitats internacionals en els primers anys de vida (Kuemmerle, 2005). Habi-tualment, les companyies nascudes globals s’han estudiat a partir de casos en què l’avantatgecompetitiu es basa en la tecnologia (Bloodgood et al., 1996; Roberts i Senturia, 1996; Autio etal., 2000; Jones, 2001). Però també n’hi ha en altres sectors de producció o de serveis.

El model tradicional d’internacionalització, és a dir, el gradual, caracteritzat per diverses etapes(exportacions irregulars, per mitjà d’agents, establiment d’una filial de vendes, i finalment pro-ducció a l’estranger)1 on es comença pels mercats més propers geogràfica i culturalment, estàsent desplaçat cada cop més per les vies d’internacionalització accelerada: les born globals.Aquestes noves vies se solen saltar les dues primeres etapes del model tradicional, començantper les exportacions directes o bé establint aliances estratègiques amb proveïdors o distribuï-dors a l’estranger.

Les empreses nascudes globals (born global) tenen característiques úniques. Esdevenen empre-ses internacionals des que són concebudes, o poc després. Les investigacions acadèmiquesdivergeixen pel que fa a l’interval de temps entre la fundació i l’inici de les activitats internacionals

Accelerar la internacionalització: les empreses nascudes globals, també a Catalunya

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 226


que fa que una companyia sigui nascuda global. Alguns autors parlen d’un lapse de dos a tresanys (Rennie, 1993; Roberts i Senturia, 1996; Andersson i Wictor, 2003), altres de cinc a sis anys(Johnson, 2004; Wricamasekera i Bamberry, 2001) o de 10 anys (Knight i Cavusgil, 2005).

El creixement en el mercat nacional té lloc simultàniament amb l’expansió internacional, i aquestaexpansió cap a l’exterior s’estableix en funció dels millors mercats, independentment de la distànciageogràfica i cultural, prioritzant la col·laboració amb proveïdors i altres socis empresarials. També benaviat obtenen beneficis importants de les transaccions en mercats estrangers. En les investigacionsacadèmiques no hi ha acord en el percentatge dels beneficis internacionals de les vendes totals del’empresa nascuda global. Alguns autors han proposat el 5% (McDougall, 1989; McDougall i Oviatt,1996; Zahra et al., 2000), mentre que d’altres han argumentat que, com a mínim, el 25% (Moen,2002; Knight i Cavusgil, 2005) o el 40% (McNaughton, 2003) de les vendes totals han de ser enmercats estrangers per tal de considerar que una empresa és nascuda global (born global).

Aquestes empreses tenen una orientació estratègica ben definida, i l’experiència internacionalprèvia dels seus directius, amb visió global, i l’ús de les xarxes i canals internacionals són factorsessencials. A més, internacionalitzar-se aviat permet a una empresa desenvolupar aptituds per tald’adaptar-se ràpidament als canvis.

No obstant això, les empreses nascudes globals afronten reptes importants sobretot en les àreesde direcció, R+D, finançament, vendes i màrqueting (Loustarinen i Gabrielsson, 2004). I tant lesnecessitats financeres com les fonts de finançament que el creixement internacional requereixs’han d’avaluar amb atenció.

Els avenços en les noves tecnologies d’informació i comunicació (TIC) i la reducció de costosen comunicació, transport i producció estan accelerant la internacionalització de les empreses, tangrans com pimes, i els permeten arribar cada cop a mercats més llunyans. Com a resultat, lacompetència internacional està creixent en tots els sectors, i sigui per raons d’economies d’es-cala, de pèrdua de quota de mercat local o d’internacionalització dels principals clients, lesempreses s’acaben plantejant el fet d’internacionalitzar-se. En aquest sentit, els actius intangiblescom l’experiència, el coneixement, les xarxes de contactes i la tecnologia són elements distintiusque faciliten i, de fet, acceleren el procés d’internacionalització

A Catalunya ja es comença a observar l’emergència d’aquest fenomen d’internacionalització acce-lerada. Aquest primer Quadern OME dut a terme per ESADE presenta sis exemples d’empreses

��

��

��

��

��

��

��

�� !"��

��

��

��

��

3. Noves realitats

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 227

3. Noves realitats

En tot cas cal ressaltar que una de les implica-cions més clares de les noves realitats és conver-tir en qüestions interdependents les decisionssobre exportacions, inversions directes a l’exte-rior («multinacionalització») i elecció de la formaorganitzacional. A la literatura acadèmica Help-

man (2006) ha sistematitzat alguns dels tretsbàsics d’aquestes decisions interdependents. Enaquest sentit, cal destacar el requadre d’«Estra-tègies d’internacionalització de les empresescatalanes reconegudes internacionalment» quetot seguit es presenta.

2007 COPCA228

catalanes que s’han expandit amb èxit en un període curt de temps seguint aquests nous modelsd’internacionalització. Dues del sector vitivinícola, dues del sector tèxtil, una del sector d’alimenta-ció infantil, i una del sector serveis, la telemedicina. En tots els casos coincideix la mentalitat globaldels seus fundadors, i el desenvolupament d’un equip directiu complementari capaç d’afrontar unprocés d’internacionalització. Han sabut identificar oportunitats per innovar i diferenciar-se, recorrenta l’outsourcing d’una part de la recerca o de la producció, o adquirint recursos o capacitats a l’ex-terior per millorar la competitivitat, a la vegada que han creat aliances estratègiques i xarxes de con-tactes en diferents nivells de la cadena de valor.

L’empresa catalana que ha estat reconeguda per la seva activitat exportadora té, en general, les següents característiques:

� Porta una mitjana de 10 anys exportant, amb uns 100 treballadors dels quals 15 són estrangers.

� Va exportar de mitjana a 20 països el 2005 i espera arribar a 27 el 2008.

� Té una clara vocació exportadora i busca el creixement i benefici als mercats exteriors.

� Inicia la seva activitat internacional en mercats geogràficament propers i, a mesura que adqui-reix experiència, s’expandeix a altres regions més llunyanes.

� Basa les seves relacions en la confiança mútua amb els seus clients.

� Investiga per descobrir noves idees de producte i per disminuir els seus costos.

� Es considera una empresa competitiva, però es mostra relativament insatisfeta amb els resul-tats obtinguts en els mercats exteriors.

Aquestes són algunes de les conclusions del treball «Estratègies i factors clau d’èxit de les empre-ses catalanes als mercats exteriors. Comparativa internacional», en el marc de la col·lecció deQuaderns OME (Rialp et al., 2007) de l’Observatori de Mercats Exteriors. Aquest treball analitzaindividualment alguna de les principals empreses catalanes premiades per la seva dedicació inter-nacional, de les quals destaquem les següents:

Pinturas Lobo: Intent de diversificar cap a mercats d’Europa de l’Est i d’Amèrica

L’empresa va començar a exportar a Portugal. Actualment les seves exportacions representen un15% del volum de negoci i s’espera que creixi a un 30% en els propers anys. Els països amb quèmanté una major operativa exportadora són Portugal, França, Polònia, Itàlia, Algèria i Rússia i estàintentant exportar a altres mercats com Romania, Turquia, Xile i Mèxic. Lobo ha tractat d’esten-

Estratègies d’internacionalització de les empreses catalanes reconegudes internacionalment

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 228

3. Noves realitats


dre’s geogràficament traçant una espècie de cercles concèntrics, ja que considera que la proxi-mitat geogràfica és molt important.

Gairebé sempre ha buscat un contacte local a l’hora d’operar a l’estranger. El període d’introduc-ció i maduració d’un producte ja existent sol durar de 2 a 3 anys. Com que es tracta d’un mer-cat altament específic, els seus mercats/objectiu principals són aquells on existeixen exigènciesde demanda i no hi ha empreses locals capaces de satisfer-les.

Vidiestil: Sobreviure a la competència asiàtica gràcies a l’especialització

Vidiestil SA va tenir un desenvolupament ascendent fins el 2000, quan venia els seus dissenystèxtils a més de 70 països. L’aparició dels productes importats de la Xina, l’Índia, Turquia..., l’haobligat a introduir nous productes de més valor afegit. Es tracta d’una empresa petita amb unproducte molt especialitzat, la creació és pròpia i la base del teixit és important. Actualment,l’empresa exporta un 50% de la seva producció.

A Vidiestil es considera que el factor d’èxit per exportar és conèixer el mercat i vendre a un paísamb capacitat per pagar el producte. El creixement de l’empresa ha estat la principal motivacióper sortir a l’exterior i actualment exporten a uns 60-70 països. El procés d’internacionalitzaciós’ha fet per etapes; primer es va vendre el producte als països més pròxims com Itàlia i França,d’allà es va desplaçar als països del nord i d’Europa de l’Est, i així successivament.

Codorniu: Èxit internacional partint de la solidesa del mercat nacional

Actualment, Codorniu és líder de vendes en el mercat nacional. L’empresa atorga molta impor-tància a la seva posició en el mercat domèstic ja que considera que per accedir al mercat inter-nacional s’ha de gaudir d’una sòlida situació en el mercat nacional.

Les primeres exportacions van ser el 1984 a Cuba i l’Argentina. No va ser fins als anys noranta quevan començar de forma clarament proactiva les seves activitats d’exportació. Partint del contacteamb persones nadiues es va passar a l’establiment d’oficines comercials a diferents països fins arri-bar a produir fora d’Espanya. Posteriorment l’empresa es va decidir per un enfocament estratègicglobal. Actualment els seus mercats més importants són el Regne Unit, Alemanya i els Estats Units.

Laboratoris Dr. Esteve: l’R+D, clau de l’èxit en la internacionalització

El motor de creixement i internacionalització d’Esteve ha estat la investigació. L’empresa vacomençar a exportar als Estats Units, el major mercat d’aquest tipus de producte al món. Avui endia, el 25-30% de les vendes es destinen a l’exportació, quan fa 15 anys només suposaven el4-5%. Els seus productes estan registrats a gairebé 90 països i s’està exportant a més de 35-40països, amb instal·lacions productives pròpies a països com Mèxic o la Xina.

A Esteve es considera que el factor clau d’èxit per a la internacionalització d’una empresa és lacapacitat de generar nous productes o processos (R+D).

CHC Consultoria i Gestió SA: Un cas d’exportació del coneixement humà

Es tracta d’una consultora internacional que exporta la seva experiència en el sistema de salutcatalà. Disposa de 60 projectes a 22 països dels quals predomina Llatinoamèrica, gràcies a laproximitat cultural. Disposen d’oficines de projecte a l’Argentina i el Perú.

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 229

3. Noves realitats

La taula 3.1 recull una primera tipologia —sem-blant a la presentada a l’Informe anual OME2006— plantejada a l’estudi realitzat per Nordas(2007) per al Secretariat de l’OMC sobre la globalsharing production en sectors tan internacionalit-zats com els de l’electrònica i els vehicles demotor. Els dos criteris de classificació són, d’unabanda, la localització del que proveeix un input(nacional o estranger) i de l’altra el grau d’«inte-gració» entre el proveïdor de l’input i el que l’ad-quireix per incorporar-lo a la xarxa de valor afegit(dins de la mateixa empresa integrada, mitjançant

outsourcing amb relacions contractuals ambimportants elements de control o a través detransaccions de mercat).

A la taula 3.1 hi figuren les denominacions méstècnicament correctes, reservant el terme inte-gració a les situacions en què es manté dins deles fronteres d’una única empresa l’activitatproductiva o les diferents etapes de l’activitat pro-ductiva (en aquest exemple, la unitat proveïdoraforma part de la mateixa empresa), i es diferen-cia entre la localització d’aquesta activitat pura-ment domèstica o bé a l’estranger (mitjançantuna filial o un altre mecanisme d’inversió estran-gera directa). També es reserva el terme outsour-cing per referir-se a les situacions en què unapart de l’activitat lligada a l’empresa es confia aproveïdors externs però amb un grau de controlo concreció de les especificacions que fa que esmantingui una dependència econòmica malgratla independència jurídica. Sovint es fa servir elterme offshoring per referir-se a l’outsourcingamb proveïdors internacionals. Com també devegades outsourcing o offshoring, en sentitampli, es fan servir per referir-se a qualsevol fór-mula d’aprovisionament a l’estranger (les case-lles de la fila inferior). També s’incorpora unadarrera columna de caselles per reflectir les situa-

2007 COPCA230

Les claus per tenir èxit les troben en les persones, que exporten els seus coneixements i expe-riències, i en una estratègia de diversificació a través de la qualitat i la competitivitat. A part estu-dien bé el mercat i el risc de cada país abans d’entrar-hi, miren de conèixer els competidors i tenirrecursos financers inicials irrecuperables.

Un dels aspectes que s’extreu de tots aquests casos analitzats és que en el procés d’internacio-nalització es produeix el desplaçament d’una companyia cap a nivells gradualment més elevats iconsolidats en aquest procés, és a dir, es passa d’una mera empresa exportadora a tota una mul-tinacional. Lògicament, la seva estructura organitzativa també ha d’evolucionar paral·lelament,incrementant la seva complexitat. La irrupció de les noves tecnologies permet accelerar aquestdesenvolupament internacional.

No pot considerar-se l’existència d’un únic motiu per internacionalitzar-se, ni d’una única estratè-gia o forma general de seleccionar el producte/mercat/forma d’entrada més adequat a l’exterior,ni tan sols d’una sola forma òptima d’organitzar-se estructuralment per desenvolupar aquestaactivitat internacional. Influeixen multitud de factors sobre el conjunt de decisions que una empre-sa ha de prendre quan decideix actuar i desplegar-se a l’exterior; decisions indispensables perpoder donar una millor resposta als canvis presents i reptes futurs en què viu l’entorn empresa-rial actual.

Font: Nordas (2007)

Empresanacionalintegrada

Outsourcinga proveïdors

nacionals

Transaccions via mercat amb

proveïdorsnacionals

Empresamultinacional

integrada

Outsourcinga proveïdorsestrangers

Transaccions via mercat amb

proveïdorsestrangers

Grau d’integració

Taula 3.1 Tipologia de fórmules organitzacionals (I)

Em

pla

çam

ent

del

pro

veïd

or

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 230

3. Noves realitats

cions en què les transaccions es fan per la sim-ple via de mercats organitzats, sense més ele-ments de control/supervisió que els que derivendel que és habitual entre comprador i venedor.La distinció entre aquesta columna i l’anterior agafaimportància a mesura que es valora el paper deles inversions «específiques a una relació», és adir, aquelles inversions que s’han de fer per donarservei als requeriments específics d’un client ique impliquen ajustar en una part signi- ficatival’equip productiu a aquestes especificitats, ambl’efecte que part de la inversió no té valor forad’aquesta relació concreta, de manera que sies trenca el vincle es desvaloritza substancial-ment la inversió. En canvi, en les transaccionsvia mercat, els productes o inputs són mésgenèrics, disponibles per a qualsevol client poten-cial, de manera que no hi ha lloc per compor-taments oportunistes i/o estratègics. Com escomenta més endavant, el grau d’especificitatde les inversions vinculades a relacions comer-cials o productives té implicacions importants, iés fàcil deduir que el grau de fiabilitat (derivat dela qualitat contractual i institucional) dels acordspot esdevenir un factor important per l’atractiu—o no— de determinats socis o entorns.Aquest és un factor que cal incorporar a altrescriteris que determinen la selecció d’una o altrafórmula.

3.1.2. Empreses i internacionalització

No pot sorprendre que una de les línies mésimportants de l’anàlisi actual sobre comerç i inver-sió directa internacional se centri en les caracterís-tiques de les empreses amb presència internacio-nal, exportadora i/o inversora. La constataciód’una important heterogeneïtat entre les empresesd’un mateix sector ha portat a aprofundir en l’anà-lisi no només entre sectors (i entre països) sinótambé intrasector. L’Informe anual OME (2006)presentava ja unes implicacions d’aquestes anàli-sis i les implicacions de les diferents capacitats/habilitats per treure profit de les noves possibilitatsde mercats oberts així com —a l’altra cara de lamoneda— per fer front a una més gran competèn-cia. I també es ressaltava la importància que, en elnou marc global, els països fossin capaços demillorar, pel que fa a les exportacions, no nomésl’anomenat marge intensiu (les mateixes empresesexportarien més dels mateixos productes alsmateixos mercats exteriors) sinó de manera espe-cial el marge extensiu, que suposa la incorporacióa l’activitat exportadora de més empreses i/o mésproductes i/o més destinacions. El paper de laqualitat i la creativitat són clars. Seguidament espresenta un requadre que aprofundeix en la impor-tància del marge extensiu en les exportacionscatalanes.


El marge extensiu de les exportacions catalanes

El valor de les exportacions d’un país pot créixer de dues maneres. Per una banda, es podenexportar majors valors d’aquells béns que ja s’estaven exportant, que és el que anomenaríemcreixement del marge intensiu. Aquest es pot descompondre en dos elements, pel fet que el crei-xement del valor de les exportacions es pot deure al creixement de les quantitats exportades o alfet que el preu dels béns exportats és més alt. Atès que, en el context del comerç internacional,preus més alts vol dir molt sovint béns de major qualitat, a aquesta darrera circumstància l’ano-menarem marge qualitatiu de les exportacions. Per altra banda, es pot començar a exportarbéns que prèviament no s’havien exportat mai, que és el que coneixem amb el nom de margeextensiu.

Hi ha tota una línia de recerca molt recent en temes de comerç internacional que suggereix que elmarge extensiu és molt més important en l’anàlisi dels fluxos comercials del que tradicionalment s’ha-via pensat. D’aquesta línia de recerca cal destacar els següents autors: Hummels i Klenow (2005) des-componen les exportacions d’un nombre important de països entre les contribucions procedentsdel marge extensiu, intensiu i qualitatiu amb dades corresponents a 126 països per l’any 1995.

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 231

3. Noves realitats

2007 COPCA232

El principal resultat que obtenen és que un 60% de les majors exportacions de les economiesmés grans es deuen al marge extensiu. Per la seva banda, Kehoe i Ruhl (2003) estudien les rela-cions comercials de 18 països (els 3 que formen el NAFTA i els 15 de la Unió Europea abans deles ampliacions) durant processos de liberalització comercial i arriben a la conclusió que la con-tribució del marge extensiu al creixement de les exportacions després d’un procés de liberalitza-ció comercial és molt significativa.

A partir d’aquestes investigacions, l’Observatori de Mercats Exteriors ha publicat en la col·leccióQuaderns OME (Cuadras i Puig, 2007) un estudi similar als anteriors analitzant les exportacionscatalanes. Aquest estudi demostra la importància del marge extensiu sobre el marge intensiu pelque fa a l’economia catalana.

La primera conclusió a què arriben és que, amb molt poques excepcions, la tendència generaldel marge extensiu català durant el període 1988-2004 és clarament creixent a totes les econo-mies observades i per a tots els mercats de destí. L’any 2004 el 36,5% del volum exportat perCatalunya corresponia a productes que o bé no s’exportaven o s’exportaven en quantitats moltpetites el 1988. En segon lloc, també s’observa que la major part dels increments del margeextensiu es concentren en els primers anys del període estudiat, fins l’any 1996, molt per sobredel període posterior, on el creixement del marge extensiu és, en general, inferior. Tanmateix, elsresultats són diferents quan tenim en compte els diferents mercats de destí de les exportacionscatalanes. Així, en general els països de la UE-15, que són els que tenen una importància quan-titativa més rellevant, tenen marges extensius que creixen de manera relativament lenta fins el37,7% el 2004, mentre que els països que van entrar a la Unió Europea amb l’ampliació de l’any2004 (UE-10) presenten un creixement dels seus marges extensius molt més ràpid, fins a un84,4% en l’últim any de l’estudi. (Figura 1).

Si fem la desagregació per països, i deixant de banda els països de la UE-10, els creixementsmés importants del marge extensiu de Catalunya en el període 1988-2004 els trobem a Rússia,Líbia, el Brasil, la Xina, el Japó, Taiwan, l’Índia, Corea del Sud i Hong Kong. L’any 2004, entre un87% i un 97,5% de les exportacions catalanes cap aquests països corresponien a productes queo bé no s’exportaven o es feia en quantitats molt petites el 1988. Aquest fet demostra la diversi-

-10

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Total UE-15 UE-10 Altrespaïsos

europeus

Àfrica iOrient Mitjà

NAFTA AmèricaLlatina

Àsia-Pacífic

2000-20041996-2000

1992-19961888-1992

Creixement per períodes del marge extensiu de les exportacions catalanes

Font: Elaboració OME a partir de les dades de Cuadras i Puig, 2007

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 232

3. Noves realitats

Els estudis recents aprofundeixen en alguns delstrets de les dinàmiques exportadores i internacio-nalitzadores. Bernard-Jensen-Redding-Schott(2007) i Greenaway-Kneller (2007) resumeixenalguns dels resultats analítics i sobretot empírics.

Bernard et al. (2007) constaten el limitat per-centatge d’empreses exportadores als EstatsUnits, un 18% del sector manufacturer a l’any2002, amb una dispersió sectorial notable —queva del 38% de les empreses del sector informàtici electrònic al 8% del de vestit. També presentendades més antigues (referides a 1997) que mos-tren com ja llavors un 11% de les empresesmanufactureres nord-americanes simultàniamentimportaven i exportaven. Els autors fan servirdades molt desagregades per esbrinar els factorsdiferencials entre les empreses exportadores i lesque abasteixen només el mercat intern. En líniaamb els desenvolupaments analítics, ratifiquenun diferencial sistemàtic de productivitat a favorde les exportadores. La connexió entre interna-cionalització i millora de la productivitat troba aquíun vincle important, que pot ser útil a l’hora decontribuir a explicar la tendència a l’alça de laproductivitat mundial que evidencien dades comles de la figura 3.1. Aquesta figura recull un delsprincipals arguments esgrimits a favor de lesnoves realitats global, associats als guanys d’efi-ciència, que propicia un més gran aprofitament

dels avantatges de l’especialització i la divisió inter-nacional del treball ja no tan sols entre productes«acabats» sinó entre les etapes de producció, tas-ques o activitats, de la xarxa de valor afegit d’unproducte. Es discuteixen quins són el límits a lacontinuïtat d’aquest procés inclosos els efectesnegatius que podria tenir un rebrot del proteccio-nisme (associats per exemple a un fracàs en lesnegociacions comercials multilaterals, encara quehi ha opinions respecte al paper de «garantia» delsistema comercial obert que suposa la interconne-xió d’interessos derivada de les tupides xarxes glo-bals de producció), quins són els efectes «dinà-mics» sobre la innovació i la creativitat d’aquestesnoves realitats, i quins són els problemes socialsderivats del repartiment desigual d’aquests guanysd’eficiència. Però tot això són consideracionsaddicionals a la constatació d’aquest aspectepositiu bàsic de les noves realitats en termes demillora de l’eficiència i la productivitat.

Des de l’àmbit més estrictament empresarial,els estudis citats examinen com es tradueix elnivell de les empreses participants en el procésde globalització o internacionalització i la partici-pació en aquests guanys d’eficiència. S’exami-na a continuació, seguint la referència recent deBernard et al. (2007), referida als Estats Units,però amb tendències que es poden considerargeneralitzables.


ficació en l’exportació catalana de noves empreses cap a nous sectors en aquests últims anys.Una diversificació més palesa en els països emergents, països que lideren i impulsen el creixe-ment econòmic fort i sostingut dels últims anys com els asiàtics i de l’Europa de l’Est i la CEI(Comunitat d’Estats Independents), especialment la Xina i l’Índia i les antigues repúbliques soviè-tiques.

Una altra de les conclusions a què arriba el quadern publicat per l’OME fa referència a les cau-ses de l’increment del marge extensiu. Per les destinacions europees sembla clar que el creixe-ment del marge extensiu de les exportacions catalanes està positivament relacionat amb el crei-xement del valor total de les exportacions catalanes cap al país en qüestió, el creixement total deles importacions del país i el creixement econòmic del país. En canvi, és difícil inferir una relaciósimilar per als països de la resta del món amb la mateixa claredat.

En comparació amb d’altres països europeus, el marge extensiu de les exportacions catalanesés superior a moltes economies comparables en dimensió com poden ser Irlanda, Grècia, Finlàn-dia, Portugal o Hongria. Això ratifica la importància del marge extensiu del conjunt de les expor-tacions catalanes, coincidint amb l’anàlisi temporal que es comentava anteriorment i on s’haviaconstatat el fort increment al llarg del període 1988-2004.

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 233

3. Noves realitats

La taula 3.2 mostra el resultats empírics de Ber-nard et al. (2007) pel que fa al que anomenenexporter premia o diferencial a favor de lesempreses exportadores respecte a determinatsparàmetres. Les xifres es poden interpretar coma percentatges, de manera que, a la primeracolumna, per exemple, es dedueix que lesempreses exportadores tenen un 26% més devalor afegit per treballador (una mesura senzillade la productivitat), un 19% més de qualificacióper treballador i uns salaris un 17% superiors,

sempre respecte a les empreses no-exportado-res. Els diferencials són més minsos en producti-vitat total dels factors (TFP) i més destacats enocupació i facturació. Les dues darreres colum-nes introdueixen ajustos per diferències de sec-tors i per diferències de mida, mantenint en totcas els resultats de diferències sistemàtiquesentre exportadors i no exportadors.

Un important debat suscitat per aquest tipus deresultats, especialment pel que fa a diferències

2007 COPCA234

XinaÀsia emergent,excepte la Xina

Europa emergentAmèrica LlatinaÀfrica

1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006

1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006

14%

12%

10%

8%

6%

4%

2%

0%

-2%

-4%

6%

5%

4%

3%

2%

1%

0%

-1%

-2%

Mercats emergents i païsosen vies de desenvolupamentMónEconomies avançades

Figura 3.1 Evolució de la productivitat (variacions percentuals)

Font: FMI (2007 a)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 234

3. Noves realitats

de productivitat associades a l’exportació, és si lacausalitat va en el sentit de l’anomenada autose-lecció (les empreses més productives són les queestan en condicions de superar els costos asso-ciats a entrar en mercats exteriors i convertir-seen exportadores) o si —alternativament o com-plementàriament— funciona l’anomenat learningby exporting, segons el qual les empreses queassumeixen els reptes de competir als mercatsexteriors es troben amb una pressió competitivamés gran, més properes a les demandes de mer-cats exigents, amb possibilitat de benchmarking ialtres mecanismes d’aprenentatge, etc., que elspermeten millorar la seva productivitat. Les evi-dències empíriques són ambigües, amb unacerta clara evidència del primer mecanisme peròtambé amb casos en què el learning by expor-ting ha funcionat, com recullen especialmentGreenaway-Kneller (2007). Aquestes evidènciesratifiquen la importància de mecanismes quepermetin reduir els costos d’accés a mercatsexteriors (sobretot per a petites i mitjanesempreses sense prou recursos per assumir-losindividualment).

Dades més desagregades presentades pelsmateixos autors permeten desglossar el paperdel nombre de productes exportats, a la vistadel fet que una bona part de les empresesexportadores són multiproducte. La taula 3.3mostra com, quan es tenen en compte les dife-rències entre indústries (darrera columna) lesempreses exportadores produeixen un 27%més de productes que les no exportadores de la

mateixa indústria, i tenen un volum de facturacióper producte un 73% superior. El primer d’a-quests diferencials és una variant del margeextensiu referit a varietats fins i tot d’una mateixaempresa.

La distinció entre el marge intensiu (les matei-xes empreses exporten més del mateix produc-te) i diferents aspectes del marge extensiu (mésempreses s’afegeixen a l’activitat exportadora,o més productes són objecte d’exportació),adquireix significació important quan s’intro-dueix a les explicacions dels fluxos comercialsque ressalten el paper del poder adquisitiu delsmercats de destinació (aproximat pels respec-tius PIB) i —com a «fricció» dissuasòria— la dis-tància. (Aquestes formulacions reben la deno-minació d’equacions o models de gravetat per


Font: Bernard-Jensen-Redding-Schott (2007)

Prima de l’exportador

1 2 3

Log d’ocupació 1,19 0,97 -Log de facturació 1,48 1,08 0,08Log de valor afegit per treballador 0,26 0,11 0,10Log de TFP 0,02 0,03 0,05Log de salari 0,17 0,06 0,06Log de capital per treballador 0,32 0,12 0,04Log de qualificació per treballador 0,19 0,11 0,19

Covariants addicionals Cap Efectes fixos Efectes fixos en la indústria de la indústria,

log d’ocupació

Taula 3.2 Diferencials entre exportadors i no exportadors (manufactures EUA, dades 2002)

Font: Bernard et al. (2007)

Taula 3.3 Diferencials a favor de les empresesexportadores: nombre de productes i facturació per producte (dades de2002 manufactures EUA)

Prima de l’exportador

1 2

Log de nombre de productes 0,23 0,27Log de facturació per producte 1,25 0,73

Covariants addicionals Cap Efectesfixos de

la indústria

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 235

3. Noves realitats

les seves similituds amb les fórmules newtonia-nes, i tenen un cert èxit com a aproximacions alsfluxos comercials, i en tot cas, com a referènciesa partir de les quals explicar «desviacions»).

Una evidència més nítida sobre el paper compa-ratiu dels marges intensius i extensius l’oferei-xen les dades de la taula 3.4. Les xifres mostrenles elasticitats o respostes percentuals de lesexportacions. La primera columna mostra el tra-dicional resultat que les exportacions tenen unarelació positiva amb els PIB dels països partici-pants i una relació negativa amb la distànciaentre ells. Les següents columnes desglossenl’impacte de cada variable en funció del «canal»a través del qual funcionen, destacant el paperdel marge extensiu, sobretot el que es refereix alnombre d’empreses exportadores. Això ressaltael paper de la incorporació d’un nombre crei-xent d’empreses a les activitats exportadorescom a factor clau, així com també la capacitatper anar ampliant el nombre de productes ovarietats. Sovint un dels obstacles rau en els cos-tos inicials de l’experiència internacional (estudisde mercat, xarxes de distribució, partners fiables,etc.), que poden contribuir a desbloquejar,

sobretot per incentivar el marge extensiu ensocietats de petita i mitjana empresa, actua-cions públiques i/o en concertació amb el sec-tor privat. En aquest sentit, una anàlisi recent deHelpman-Melitz-Rubinstein (2007) pot ser llegi-da en clau del paper obert al marge extensiu i ala superació dels obstacles lligats a costos fixosd’internacionalització que poden ser «prohibi-tius» de manera individual per a determinatssegments d’empreses.

Fins ara les dades i l’anàlisi s’han centrat en lesexportacions. Però la mateixa metodologia espot aplicar simultàniament a exportacions iimportacions, i emergeix així un panoràmicamés completa del paper de la presència en xar-xes globals de producció que impliquen amb-dós tipus de transaccions. Novament les dadesde Bernard et al. (2007) reflectides a la taula 3.5proporcionen evidències sobre com els efectesdiferencials positius sobre les variables de refe-rència (ocupació, productivitat, etc.) es veuenespecialment potenciades en el cas d’empresesque simultàniament exporten i importen, comevidencien les xifres de la darrera columna encomparació amb les dues anteriors.

2007 COPCA236


Taula 3.4 Marges extensius i marges intensius (exportacions manufactures EUA, 2002)

Total Nombre empreses Nombre productes Valor exportacióexportacions exportadores exportats per producte i empresa

PIB 0,98 0,71 0,52 -0,25Distància -1,36 -1,14 -1,06 0,84


Taula 3.5 Diferencials a favor de les empreses present a «xarxes globals de producció» (dades referides a Estats Units, 1997)

Prima Prima Prima de de l’exportador de l’importador l’exportador-importador

Log d’ocupació 1,50 1,40 1,75 Log de trameses 0,29 0,26 0,31Log de valor afegit per treballador 0,23 0,23 0,25Log de PFT 0,07 0,12 0,07Log de salari 0,29 0,23 0,33Log de capital per treballador 0,17 0,13 0,20Log d’especialització per treballador 0,04 0,06 0,03

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 236

3. Noves realitats

I anàlogament a la taula 3.4, la taula 3.6 mostra elpaper dels marges extensius (nombre empresesimportadores i nombre de productes importats)en comparació amb l’intensiu (valor d’importacióper producte i empresa), també amb implica-cions que reforcen el paper dels marges exten-sius.

El paper clau de la productivitat en les explica-cions del comerç internacional es reconeix abona part dels estudis comparatius sobre com-petitivitat. Així, la metodologia que fa servir undels més coneguts i publicitats, el Global Compe-titiveness Report del Fòrum Econòmic Mundial(Davos), insisteix en el paper cabdal de la produc-tivitat com a base de millores sostenibles en elsnivells de vida i prosperitat. De fet, el conceptede competitivitat en aquests estudis fa referènciaal conjunt de «factors, polítiques i institucions quedeterminen el nivell de productivitat d’un país»(WEF, 2006).

Per això entre els factors explicatius de la creixentpresència de les economies emergents, espe-cialment les asiàtiques, al comerç mundial, calincloure el paper de l’evolució de la productivitata aquests països. La figura 3.2 mostra les llumsi les ombres d’aquest procés, de manera com-plementària al tractat a la secció 1.2.3 sobre elcatch up. Amb dades de l’FMI (2006) es mostral’aproximació gradual, però lenta, als nivells deproductivitat occidentals (a la gràfica, delsEstats Units). Cal indicar que es tracta de mesu-res «agregades» de productivitat i que, per tant,incorporen diferències entre sectors i segmentsmolt notables. En aquest sentit, la figura 3.3mostra com a determinats sectors de tecnologiaalta i mitjana-alta, la Xina està incorporant a laproducció interna components abans importats,en bona mesura gràcies a les inversions directesrebudes en aquests sectors, que permeten unaproducció interna de més alta qualitat i produc-tivitat.

237


Taula 3.6 Marges extensius i marge intensiu (importacions manufactures EUA, 1997)

Total Nombre empreses Nombre productes Valor importacióimportacions importadores importats per producte i empresa

PIB 1,14 0,82 0,71 -0,39Distància -0,73 -0,43 -0,61 0,31

50

40

30

20

10

0

1973 1978 1983 1988 1993 1998 2003

Indústria

Serveis

Agricultura

Figura 3.2 Nivells de productivitat a Àsia en comparació als Estats Units (com a % dels nivells de productivitat dels Estats Units)

Font: WEO, FMI (2006)

Un nou mapa de mercats i oportunitats

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 237

3. Noves realitats

3.1.3. La qualitat de les exportacions

El paper de la qualitat de les exportacions repcreixent atenció. Les exigències d’uns consumi-dors cada vegada més informats i sofisticats, i elsrequeriments d’uns processos productius en quèels estàndards de qualitat són també cada vega-da més estrictes, impliquen que per assolir i con-solidar posicions exportadores la qualitat esdevéno ja un objectiu sinó un prerequisit. El nombred’estudis empírics és cada vegada més significa-tiu, reforçant les evidències a favor del paper dela qualitat i de mecanismes com les quality lad-ders o quality upgrading. Hallak (2006) destacaaspectes relatius a la demanda de qualitat men-tre que d’altres examinen les vessants de l’oferta.Sintetitzant ambdues vessants, un estudi recentde Fabrizio-Igan-Mody (2007) —encara que esrefereix específicament al paper de la qualitat enla inserció internacional dels països de l’est i cen-tre d’Europa, ara ja membres de la UE i per tantcompetidors encara més directes nostres— ofe-reix dades sistemàtiques comparatives de l’evo-lució d’un indicador de qualitat —i un altre de tec-nologia— de diferents països i grups de països.

Les figures 3.4 (a, b, c) recullen les variables uti-litzades pels autors per analitzar el període1994-2004. D’una banda, un indicador d’evolu-ció de la qualitat basat en les ràtios de valorunitari (UVR en sigles angleses) —ràtio entre elsvalors unitaris d’exportació d’un país i la mitjanaglobal— encara que les dades tenen l’impor-tant restricció de mantenir la «cistella d’exporta-ció» congelada a l’any inicial. Això és una limitació(pot ser especialment greu per a països com laXina) però, com indiquen els autors, permet unaestimació «conservadora», a la baixa, de la impor-tància de la qualitat inicial en la performanceexportadora. Complementant aquest indicador,i parcialment contrarestada la debilitat esmen-tada, també es presenta un indicador de varia-ció en el pes de les activitats de «tecnologiaalta», que no pot sorprendre que mostri unacorrelació important amb la qualitat mesuradaper l’RVU.

Les figures 3.4 mostren com durant el període1994-2004 les dues regions més dinàmiques entermes de millora de la qualitat han estat l’Àsiaemergent i els països de l’Europa central i de

2007 COPCA238

2001 2002 2003 2004 2005

220

200

180

160

140

120

100

80

60

(2001=100)

Electrodomèstics

Aparells de comunicació i d’oficina

Maquinària Equips de precisió

Automòbils

Figura 3.3 Xina: ràtio entre exportacions finals i components importats, a diferents sectors.

Font: FMI (2007 c), a partir de dades de UN Comtrade

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 238

3. Noves realitats

l’Est (CEE-8) que es van incorporar a la UE el2004. L’evolució de la UE-15 i d’altres «candi-dats» (entre els quals Bulgària i Romania, ques’han incorporat el 2007) es més modesta, però

superior a Amèrica Llatina i a altres païsosindustrialitzats. L’aposta de la UE pels produc-tes d’alta qualitat seria una lectura d’aquestesdades. Els autors esmentats insisteixen en com


3

2

1

0

-1

Repúb

lica

Txec

a Estònia

Repúb

lica

Eslova

caHon

gria

Eslovè

nia

Polònia

Letò

nia

Lituà

nia

Països de l’Europa central i de l’Est (CEE-8)

Variació RVU (mitjana) = 0,81Variació participació alta tecnologia (mitjana) = 12(punts percentuals)

3

2

1

0

-1

Filipi

nes

Singap

ur

Malàisi

a

Taiw

an

Hong K

ong

Corea

Tailà

ndia

Xina

Indon

èsia

Sri Lan

kaÍnd

ia

Àsia emergent


Variació RVUVariació fracció alta tecnologia

Figura 3.4 a Variacions 1994-2004 en la qualitat (mesurada per la ràtio de valor unitari, RVU) i del component tecnològic a les exportacions dels països de l’Europa central i de l’Est(CEE-8) i de l’Àsia emergent

Font: Fabrizio-Igan-Mody (2007)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 239

3. Noves realitats

la millora de la qualitat ha permès als països dela CEE-8 assolir guanys en les quotes d’expor-tació mundials malgrat les apreciacions canvià-ries. Pot ser una lliçó per economies com l’es-

panyola i la catalana amb problemes també d’a-preciació real. També els autors destaquen comles millores de qualitat tenen, a més del seuimpacte directe, un efecte indirecte de millora

2007 COPCA240

3

2

1

0

-1

Finlàn

dia

Suècia

Regne

Unit

Àustria

Països

Baix

os

Grècia

Aleman

ya

Portug

alItà

lia

Franç

a

Dinamarc

a

Espan

ya

Irland

a

UE-15 seleccionats


Variació RVUVariació participació alta tecnologia

3

2

1

0

-1

Croàcia

Bulgàri

a

Turq

uia

Maced

ònia

Roman

ia

Sèrbia

i

Monten

egro

Candidats UE


Figura 3.4 b Variacions 1994-2004 en la qualitat (mesurada per la ràtio de valor unitari, RVU) i delcomponent tecnològic a les exportacions dels països de la UE-15 i els candidats a la UE(inclosos Bulgària i Romania incorporats el 2007)


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 240

3. Noves realitats

de la «reputació del país», com a referent dequalitat, com a país digne de confiança en lescaracterístiques dels seus productes i de lescondicions de lliurament. Es tracta d’un meca-

nisme de «senyalització» de la qualitat que, perconformar una externalitat positiva obre unaporta a intervencions públiques i accions con-juntes entre els sectors privat i públic.


Variació RVUVariació participació alta tecnologia

3

2

1

0

-1

3

2

1

0

-1

Suïssa

Norue

ga

Canad

à

Rússia

Japó

Israe

l

Nova Z

eland

a

Islàn

diaItà

lia

Sud-à

frica

Austrà

lia

Ucraïna

Estats

Units

Altres

Variació RVU mitjana = 0,11Variació participació alta tecnologia mitjana = 4(punts percentuals)

Amèrica Llatina


Mèxic

Colòmbia

Vene

çuela

Urugu

ai Xile

Argen

tina

Brasil

Figura 3.4 c Variacions 1994-2004 en la qualitat (mesurada per la ràtio de valor unitari, RVU) i del component tecnològic a les exportacions dels països d’Amèrica Llatina i altres


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 241

3. Noves realitats

3.1.4. Sobre les fonts d’avantatges

A més dels factors més estrictament econòmics itecnològics —com diferències de productivitat,dotacions de factors, costos de producció, etc.—les concepcions més àmplies o estructurals de lacompetitivitat incorporen de manera creixent altresaspectes de les organitzacions socials. Com ja esva comentar al capítol 1 la qualitat institucionalrecull diverses vessants d’aquests factors que, amesura que s’igualen els altres determinants de lacompetitivitat, adquireixen més importància.

La renovada importància de la qualitat institucionala l’economia global s’associa a factors com lesgaranties de les inversions estrangeres (i també,per descomptat, de les nacionals) enfront de riscosd’expropiació, l’efectivitat dels contractes i pactes,l’absència de corrupció, etc. Però més concreta-ment la qualitat institucional guanya rellevànciaquan hi estan implicats segments dels processosproductius que per la seva complexitat o sofisti-cació no poden donar lloc a contractes completsamb previsions per a totes les circumstànciespossibles, que deixen marges a comportamentsoportunistes, o —com es va indicar a la secció3.1.1— requereixen inversions específiques quesón valuoses per una relació concreta entre unproveïdor i un client, però que perdrien valor forad’aquesta relació (per exemple, una maquinàriadissenyada per complir els estàndards de la marcaX, però que no es pot «reciclar» —o té un costimportan fer-ho— per a altres marques).

Enfocaments analítics com Levchenko (2004) iamb aplicacions empíriques, com Nunn (2007),destaquen la importància en aquests contexts de laqualitat institucional. Nunn (2007) construeix unamesura de la intensitat contractual d’una indústriaen funció del grau d’inversions que, per obtenir elsdiferents inputs, requereixen «específiques a la rela-ció». La disponibilitat o no d’aquests inputs en mer-cats organitzats, amb preus referenciats transpa-rents i públics, és la forma de mesurar el grau denecessitat d’aquestes inversions específiques.Nunn obté així un indicador d’intensitat contractualen cada sector, comparable a la intensitat en capi-tal o en qualificació. Els principals resultats de l’es-tudi són el paper central de la «qualitat judicial»,interpretada com el grau de vinculació efectiva delscontractes, i si escau la fiabilitat previsible en l’ac-tuació jurisdiccional per garantir-lo, com a factor

explicatiu de les pautes d’especialització en activi-tats d’elevada intensitat contractual. La qualitat ins-titucional emergeix per tant com un veritable avan-tatge comparatiu, la importància del qual es mantéfins i tot si altres fonts d’avantatge més «clàssi-ques» (qualificació del treball, capital, etc.) s’incor-poren a l’anàlisi. Com es va indicar al capítol 1, lapercepció de la relativa lentitud del catch up perpart de les economies emergents en moltes de lesdimensions de la qualitat institucional respecte alspaïsos més avançats, es considera en algunsàmbits un actiu que cal valoritzar. IMD (2007) vincu-la a idees semblants els avantatges que pot man-tenir Europa i la resta del món occidental en activi-tats de serveis i de gestió de la complexitat global.

La taula 3.7 mostra una tipologia de les activitatsi sectors amb grau d’intensitat contractual mésgran i més petit, amb el que això implica de «sen-sibilitat» al grau de qualitat institucional.

Una font addicional d’avantatges comparatius esvincula a la capacitat de resposta a la «volatilitat»de la demanda en alguns sectors. Els ràpids can-vis de l’economia global —en termes de preferèn-cies, demandes, costos, etc.— porten a una per-cepció d’increment de la volatilitat, especialmenten alguns sectors. Això requereix una capacitat deresposta flexible que no tots els sistemes produc-tius tenen. Un estudi recent de Cuñat i Melitz(2007) avalua el paper de la flexibilitat del mercatlaboral, amb la conclusió que aquesta flexibilitatpot conferir avantatges (comparatius) en sectorsamb elevada volatilitat. La figura 3.5 recull unaspecte central del seu anàlisi: la correlació entre elgrau de flexibilitat del mercat laboral i el posiciona-ment de cada país en indústries catalogades comd’alta volatilitat. Segons els autors, un mecanismeaddicional que es posaria en marxa serien elsincentius addicionals a l’outsourcing de productesintermedis cap a països amb mercats de treballmés flexibles en sector d’alta volatilitat: l’ober-tura/offshoring com a mecanismes alternatius a laflexibilitat laboral nacional. Es podria dir queaquests mecanismes ara habituals de la globalitza-ció serien formes d’importar flexibilitat al conjuntdels processos productius en què participenempreses nacionals (cal recordar que en el seumoment es va parlar d’importar credibilitat o disci-plina antiinflacionista mitjançant mecanismes comel Sistema Monetari Europeu i, per descomptat,l’euro, o en altres casos la dolarització o un

2007 COPCA242

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 242

3. Noves realitats

currency board; o també es parla d’importar disci-plina competitiva quan el sector exterior pressionacomportaments monopolístics o oligopolístics en

determinats sectors —però no en tots, només elstraded— amb trajectòries anteriors de protecció oreducció de la competència efectiva interna).


Valor contractual: més baix

Símbol Descripció indústria

0,024 Indústria aviram0,024 Mòlta de farina0,036 Refineries de petroli0,036 Mòlta humida de blat de moro0,053 Fabricació de planxes, làmines i paper

d’alumini0,058 Producció primària d’alumini0,087 Fabricació de fertilitzant nitrogenat 0,099 Mòlta d’arròs0,111 Metall no fèrric primari, excepte coure i alumini0,132 Capolat i assecament del tabac0,144 Altres processaments d’oleaginoses0,171 Extracció de gas de petroli0,173 Manufactura del cafè i el te0,180 Batan de cordill, fil i fibra0,184 Manuf. de colorants sintètics i pigments0,190 Manuf. de cautxú sintètiques0,195 Manuf. de resines i materials plàstics0,196 Manuf. de fertilitzant fosfàtic0,200 Manuf. de ferroaliatges i altres productes

relacionats0,200 Manuf. de menjar congelat

Valor contractual: més alt

Símbol Descripció indústria

0,810 Manuf. equipament de fotocopiadora ifotografia

0,819 Manuf. de compressor aire i gas0,822 Manuf. d’instruments laboratori 0,824 Manuf. d’altre equipament de motor0,826 Manuf. d’altres components electròniques0,831 Manuf. de maquinària d’embalatge0,840 Editorials 0,851 Fàbriques de cervesa0,854 Manuf. d’instruments musicals 0,872 Manuf. de motors d’avions i peces de motors0,873 Manuf. d’electricitat i instr. proves senyals0,880 Manuf. d’aparells telefònics0,888 Manuf. d’instr. cerca, detecció i navegació 0,891 Manuf. d’equipament emissió i com.

inalàmbrica 0,893 Manuf. d’aviació0,901 Manuf. d’altre equipament perifèric ordinador0,904 Manuf. d’equipament àudio i vídeo0,956 Manuf. d’ordinadors electrònics0,977 Manuf. de camions industrials0,980 Manufactura d’automòbils i camionetes

Nota: les mesures d’intensitat contractual s’han arrodonit a 3 decimals.

Font: Nunn (2007)

0,03

0,02

0,01

0

-0,01

20 40 60 80 100

Espanya

Alemanya

França

GrèciaTurquia

ItàliaFinlàndia

Països BaixosÀustria

Suècia

Bèlgica

Dinamarca

Regne Unit

Austràlia

Nova Zelanda

Canadà

Estats Units

IrlandaNoruega Japó

Portugal

Flexibilitat del mercat laboral

Vo

latil

itat

paí

s (m

itjan

a)

Figura 3.5 Correlació entre flexibilitat del mercat laboral i posicionament en indústries d’alta volatilitat

Font: Cuñat-Melitz (2007)

Taula 3.7 Grau d’intensitat contractual: les 20 activitats o indústries amb valors més alts i més baixos

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 243

3. Noves realitats

3.1.5. Especialització vertical

La principal connexió entre les noves fórmulesorganitzacionals de les empreses i les dadesdel comerç mundial que es comenten a les sec-cions següents és el paper de l’especialitzacióvertical i el paper de les mercaderies i serveisintermedis que es van incorporant al procés decreació de valor dels productes i serveis finals.Ja es varen comentar a la secció 1.2.3 alguns

indicadors d’aquesta xarxa global de producciói les seves implicacions comercials. Hi afegiremara només un indicador freqüent —derivat deles aportacions de Hummels-Ishii-Yi que vanconsolidar l’expressió especialització vertical—del grau d’especialització vertical: la utilitzaciód’inputs importats en les exportacions. Abanda de la seva importància intrínseca com amesura del grau d’especialització vertical, altresimplicacions d’aquest indicador inclouen, com

2007 COPCA244

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%

ZWEZMB

ZAFVNM

VENUSA

URYUGA

TZATWN

TURTHA

SWESVN

SVKSGP

RUSROM

PRTPOL

PHLPER

NZLNLD

MYSMWIMWIMOZ

MEXMDG

MARLVA

LUX

MLT

LTULKA

KORJPN

ITAIRL

INDIDN

HUNHRV

HKGGRC

GERFRA

FINEST

ESPDNK

DEUCZE

CYPCOL

CHNCHL

CHECAN

BWABRA

BGRBGD

BELAUT

AUSARG

ALB

Figura 3.6 Un indicador d’especialització vertical: contingut en importacions de les exportacions (referit a l’any 2001)

Font: Nordas (2007).

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 244

3. Noves realitats

es comenta a la secció 3.3, el debat sobre l’efec-tivitat de les alteracions dels tipus de canvi sobreels volums de comerç. Així, els debats sobrel’efectivitat de les devaluacions o els efectes deles depreciacions del tipus de canvi es basen enque aquests moviments encareixen els articlesestrangers importats i abarateixen els articlesnacionals exportables, arguments que es compli-quen quan una part substancial dels articlesimportats té un component nacional en origen,o bona part dels articles exportats tenen un com-ponent estranger importat.

La figura 3.6 recull l’esmentat indicador, que esconsidera «exigent», ja que una transacció, perfigurar en aquest índex, ha de superar com amínim dues vegades una frontera nacional (la pri-mera, quan s’importa l’input intermedi, la segonaquan s’exporta el producte que l’incorpora). Nosorprèn que els països petits tinguin valors mésalts —amb Singapur en el lloc destacat. Tambémereixen atenció, a Europa, els valor de païsoscom Irlanda, Hongria, Bèlgica o Estònia, quepoden aportar comparacions— i en alguns casosbenchmarking per a la nostra economia.

3.1.6. Evolució del comerç mundial

La secció 1.2.1 va presentar les dades bàsiquesde les tendències i perspectives del comerç mun-dial. En aquesta secció es detallen i comentenalguns aspectes més concrets i específics.

Segons dades de l’Organització Mundial delComerç el 2006 el valor dels intercanvis comer-cials mundials de mercaderies va augmentar un15%, que correspon en un 8% a increments delvolum d’intercanvis (en termes reals) i la resta avariacions de preus. La taula 3.8 desglossa lesdades per regions de l’economia mundial. Es potdestacar, a banda de que novament el comerçcreix més ràpidament que el PIB global, unacerta recuperació dels Estats Units (que limital’ampliació del seu dèficit exterior), i també unmillor comportament de les exportacions de laUE, malgrat que encara no arriben al ritme d’unamitjana mundial marcada per Àsia, i especial-ment per la Xina.

Amb una perspectiva de mijà termini, la figura3.7 mostra com al llarg del període 1990-2005els 4 grups de països de la classificació segonsnivell de renda i desenvolupament del BancMundial han mantingut un creixement de lesexportacions sistemàticament superior al delseu PIB. El creixement del comerç ja no es limi-ta als països emergents més dinàmics (moltsdels quals a la categoria de middle income) sinóque en conjunt els països de renda baixa hanexperimentat notables increments, encara quea partir de nivells molt baixos en ocasions. L’Or-ganització Mundial de Comerç ha destacattambé com les dades 2006 suposen un màximhistòric en la presència exportadora dels païsosen desenvolupament, amb un 36% del totalmundial. I amb les dades del Banc Mundial, els

245

Font: OMC (2007)


PIB Exportacions Importacions2004 2005 2006 2004 2005 2006 2004 2005 2006

Amèrica del Nord 3,9 3,2 3,4 8,0 6,0 8,5 10,5 6,5 6,5Estats Units 3,9 3,2 3,4 8,5 8,0 10,5 11,0 6,0 5,5

Amèrica del Sud i Central 6,9 5,2 5,2 13,0 8,0 2,0 18,5 14,0 10,5

Europa 2,4 1,8 2,8 7,0 4,0 7,5 7,0 4,0 7,0Unió Europea (25) 2,3 1,6 2,8 7,0 4,0 7,5 6,5 3,5 6,5

CIS 8,0 6,7 7,5 12,0 3,5 3,0 16,0 18,0 20,0

Àfrica i Orient Mitjà 6,0 5,5 5,4 8,0 5,0 1,0 14,0 13,0 8,5

Àsia 4,8 4,1 4,4 15,5 11,5 13,5 14,5 8,0 8,5Xina 10,1 9,9 10,7 24,0 25,0 22,0 21,5 11,5 16,5Japó 2,7 1,9 2,2 13,5 5,0 10,5 6,5 2,0 2,0Índia 8,0 8,5 8,3 15,5 20,5 11,5 16,0 20,5 12,0

Món 3,9 3,2 3,7 10,0 6,5 8,0 – – –

Taula 3.8 PIB i comerç de mercaderies per regions 2004-2005-2006 (taxes de variació anuals en termes reals, a preus constants)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 245

3. Noves realitats

darrers 15 anys aquest percentatge pràctica-ment s’ha duplicat.

També és interessant comparar els intercanviscomercials segons si el seu origen o destí sónels països de renda alta («Nord») o els països endesenvolupament («Sud»). La figura 3.8 mostral’evolució dels intercanvis en les 4 categoriesresultants entre 1990 i 2005. Estadísticament, enaquest període el comerç Sud-Sud va créixer al13% anual mentre que el comerç Nord-Nord ho

feia al 6%. És cert que una part de l’incrementSud-Sud es deu a matèries primeres (energiainclosa), però també cal avaluar que de mitjanaels països del Sud apliquen aranzels més altsque els del Nord: el Banc Mundial dóna les xifresmitjanes d’un 9% versus un 4% per valorizarl’increment del segment Sud-Sud.

Un tema obert és com la negociació i eventualposada en marxa d’acords regionals entre econo-mies emergents i en desenvolupament pot accen-tuar aquesta tendència. Cal seguir l’interès de laXina pels acords tipus ASEAN+3 o altres fórmulesa escala asiàtica, de cara a la configuració d’unaàrea regional, com a eventual contrapunt a un fra-càs de les negociacions multilaterals encetades aDoha, a banda de les negociacions xineses i d’al-tres països asiàtics amb països africans i llatinoa-mericans amb abundants matèries primeres.

Una consideració final en aquesta secció es refe-reix a la correlació imperfecta entre obertura i crei-xement. Més enllà dels debats «polarizats» sobreaquest tema, la figura 3.9 mostra el resum delBanc Mundial sobre les relacions entre el grau d’in-tegració en l’economia global i la taxa de creixe-ment. Segons la metodologia que fan servir elsindicadors del desenvolupament mundial, lescomparacions es fan amb la mitjana del grup depaïsos en similar situació de partida, i la figuramostraria com els països amb més obertura ointegració ho han fet perceptiblement millor en ter-

2007 COPCA246

Països amb renda alta Països amb rendamitjana

Països amb renda baixa Àfrica subsahariana

ComerçPIB

10

8

6

4

2

0

Figura 3.7 Creixement del PIB i del comerç per nivell de renda, 1990-2005 (en %)

Font: Indicadors del desenvolupament mundial (2007)

Font: Banc Mundial (2007), indicadors deldesenvolupament mundial, secció 6

10

8

6

4

2

01990 2005

De país en vies de desenvolupament a país en viesde desenvolupamentDe país en vies de desenvolupament a país desenvolupatDe país desenvolupat a país en vies de desenvolupamentDe país desenvolupat a país desenvolupat

Figura 3.8 Exportacions de mercaderies (en bilions de dòlars EUA)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 246

3. Noves realitats

mes de creixement, i sobretot, els països ques’han endarrerit en l’obertura o integració han que-dat per sota del seu grup en prosperitat. Però lacorrelació dista de ser perfecta ja que, com avui esreconeix, l’obertura pot ser una condició necessà-ria però no suficient —Tugores (2006) en resumeixels arguments— i en aquest Informe anual s’ana-litzen altres dimensions importants per traduir lainserció global en prosperitat i creixement.

3.1.7. El comerç en serveis

Pel que fa al comerç en serveis, segons les dadesde l’OMC (2007), l’any 2006 creix un 11% en termesnominals, encara que els components més tradicio-nals (transport i viatges) ho fan al 8% i els serveiscomercials més d’actualitat (serveis a empreses,telecomunicacions, software, etc.) ho fan al 13%.

La taula 3.9 mostra l’evolució del comerç interna-cional en serveis, tant la mitjana des de principi

de la dècada com els dos darrers anys. Una certatendència a un creixement més ràpid dels serveisdiferents del transport i viatges (encara que lesdades de transport estan molt influenciades pelspreus dels carburants, que afecten al seu cost)encaixa amb les tendències a l’offshoring de ser-veis ja esmentades i sobre les quals tornarem ales properes seccions.

En tot cas, cal tenir en compte que malgrat queles dades de taxes de creixement del comerç enmercaderies semblen ser sistemàticament supe-riors a les de comerç en serveis, les primeresestan d’alguna manera afectades per la convenciócomptable de que les exportacions i importa-cions es registren pel seu valor total i no pel valorafegit a cada país, amb la conseqüència que elsítems intermedis que travessen fronteres sóncomputats més d’una vegada. El grau en quèaquest mecanisme de sobrevaloració afectaels serveis és molt menor, i això «modula» lesdiferències de creixement. Això és important perregions com Europa en què, segons algunesanàlisis —com IMD (2007)— tenen en els serveisde qualitat més sofisticats un nucli de competiti-vitat encara més important per al futur. En totcas la competència també en serveis ja arriba al’economia global, com es va posar en relleu alcapítol 1.

L’estudi del Banc Mundial (2007) resumeix queel comerç en serveis creix «en línia» amb les


Els menys integrats Integració dèbil Bona integració Els més integrats

0,6

0,4

0,2

0,0

-0,2

-0,4

-0,6

-0,8

-1.0

-1,2

Creixement del PIB per càpita (punts percentuals)Integració del comerç

Figura 3.9 Indicadors correlació entre obertura i creixement… però no perfecta

Font: Indicadors del desenvolupament mundial, Banc mundial (2007)

Font: OMC (2007)

Taula 3.9 Evolució del comerç en serveis (taxes de variació anuals)

2000-2006 2005 2006

Serveis 10 11 11Transports 10 12 9Viatges 7 8 7Altres serveis 12 12 13

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 247

3. Noves realitats

exportacions de mercaderies. Entre 1984 i2004 les exportacions de serveis haurien pujatdel 16% del total d’exportacions (mercaderies+ serveis) a un 17,5%, increment que pot sem-blar modest però que en un context d’elevada«fragmentació de la producció» probablementreflecteix una millora de posicions del comerçen serveis perceptiblement més significativa.La taula 3.10 recull les dades sobre exporta-cions de serveis —així com les rendes proce-dents de l’estranger (un altre indicador indirec-ta del grau de conformació de xarxes globalsde producció).

Mereix atenció el fet que el pes de les exporta-cions de serveis respecte al PIB ha passat entre1984 i 2004, pels països de renda alta, del 3,3%al 4,9%, mentre que per les economies en des-envolupament en conjunt ha passat del 2,0% al4,7%, una dimensió més de catch up. Les dadestambé mostrarien com no és «només» un feno-men associat a l’Índia (Àsia-Sud) sinó que com-prèn pràcticament totes les regions del mónemergent. Les preocupacions amb el potencialde l’Europa de l’est, expressades a Catalunya enestudis recents, troben contrapartida empíricatambé en aquestes dades.

3.1.8. Principals exportadors i importadors

La figura 3.10 visualitza l’evolució de les exporta-cions de mercaderies per part d’Europa, elsEstats Units, la Xina, l’Índia i el Brasil, des de1960 fins a 2006. La UE manté el lideratge, enca-ra que les economies emergents s’apropen deforma sostinguda. De fet, segons les dades publi-cades per l’Organització Mundial de Comerç(OMC; 2007), el segon semestre de 2006 la Xinava superar els Estats Units com a segona potèn-cia exportadora mundial (després d’haver assolitel 2005 la tercera posició superant el Japó) enca-ra que amb les dades agregades de 2006, mos-trades a la taula 3.11, els Estats Units encara retéel segon lloc. El creixement de les exportacionsxineses el 2006 ha estat del 27%, que duplicapràcticament la mitjana mundial del 15% (en ter-mes reals el 8%). Altres països dels 30 primersexportadors de mercaderies que superen el 2006el 20% de creixement de les exportacions sónl’Índia, Polònia i Rússia, amb bons registrestambé dels països bàltics. A l’esmentada taula espresenten, a més del rànquing 2006, el percen-tatge —o quota— de les exportacions mundialsque cada país representava i les variacions d’a-quests percentatges respecte a la quota de cada

2007 COPCA248


Nivells (mil milions $ EUA) Taxa de creixement (%) Percentatge del PIB

Regions i comerç 1984 1994 2004 1984-94 1994-2004 1984 1994 2004

Exportacions de serveis

Món 357,8 978,2 2.009,5 10,6 7,5 3,0 3,7 4,9

Països de renda alta 303,7 803,9 1.614,2 10,2 7,2 3,3 3,6 4,9Països en vies de desenvolupament 54,1 174,2 395,3 12,4 8,5 2,0 3,8 4,7

Est d’Àsia i Pacífic 9,1 49,5 115,0 18,5 8,8 1,9 4,7 4,3Sud d’Àsia 4,7 9,9 32,3 7,7 12,5 1,8 2,3 3,7Europa i Àsia Central 7,9 47,5 124,6 19,6 10,1 - 5,1 7,0Orient Mitjà i Nord d’Àfrica 10,7 19,3 36,7 6,1 6,6 - 6,7 6,7Àfrica subsahariana 4,5 8,4 20,8 6,5 9,5 2,0 3,0 4,0Amèrica Llatina i Carib 17,2 39,6 65,8 8,7 5,2 2,5 2,5 3,3

Ingressos factor exterior

Món 330,4 782,4 1.578,3 9,0 7,3 2,8 2,9 3,8

Països de renda alta 295,2 734,5 1.476,7 9,5 7,2 3,2 3,3 4,5Països en vies de desenvolupament 35,2 47,9 101,5 3,1 7,8 1,3 1,0 1,2

Est d’Àsia i Pacífic 5,6 15,5 33,7 10,8 8,1 1,2 1,5 1,3Sud d’Àsia 0,8 1,3 4,8 4,9 14,0 0,3 0,3 0,5Europa i Àsia Central 1,0 7,3 30,5 21,8 15,3 - 0,8 1,7Orient Mitjà i Nord d’Àfrica 15,4 7,1 8,1 -7,4 1,3 - 2,4 1,5Àfrica subsahariana 1,4 1,9 4,6 3,2 9,3 0,6 0,7 0,9Amèrica Llatina i Carib 11,1 14,8 19,9 3,0 3,0 1,6 0,9 1,0

Taula 3.10 Evolució de les exportacions de serveis, per regions 1984-1994-2004

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 248

3. Noves realitats

país l’any 2005 (variació a curt termini) i respectea 1997 (variació a mitjà termini).

La taula 3.12 mostra el rànquing dels 30 princi-pals importadors el 2006, amb la informaciócomplementària simètrica de la taula anterior, ésa dir, quotes d’importació del 2006 i variacionsd’aquestes respecte al 2005 (curt termini) i al

1997 (mitjà termini). Aquestes xifres són un bonindicador de la capacitat d’absorció d’exporta-cions. De nou cal destacar un increment de lesimportacions xineses del 20%. Però els incre-ments d’importacions més importants el 2006 deentre els 30 primers importadors corresponen aRússia (un 31%), l’Índia (un 25%, ja al lloc 17) iPolònia i la República Txeca (un 22% cadascun).


Taula 3.11 Rànquing de països exportadors de mercaderies 2006

Lloc i percentatge de les exportacions mundials;variacions de quota respecte al 2005 i al 1997

1. Alemanya 9,2 -0,1 -0,22. Estats Units 8,6 -0,1 -4,03. Xina 8,0 +0,7 + 4,74. Japó 5,4 -0,3 -2,35. França 4,1 -0,3 -1,36. Holanda 3,8 -0,1 +0,37. Regne Unit 3,7 - -1,58. Itàlia 3,4 -0,1 -1,09. Canadà 3,2 -0,2 -0,7

10. Bèlgica 3,1 -0,1 -0,511. Corea del Sud 2,7 - -0,212. Hong Kong 2,7 -0,1 -0,713. Rússia 2,5 +0,2 +1,314. Singapur 2,3 +0,1 -0,415. Mèxic 2,1 +0,1 -0,316. Taiwan 1,9 - -0,717. Aràbia Saudita 1,7 - +*18. Espanya 1,7 -0,1 -0,219. Malàisia 1,3 -0,1 +*20. Suïssa 1,2 -0,1 +*

+*: no figurava entre els 30 primers

Font: Elaboració OME a partir de l’OMC (2007) i de lesestadístiques de comerç internacional 2005 i 1997

Taula 3.12 Rànquing de països importadors de mercaderies 2006

Lloc i percentatge de les exportacions mundials;variacions de quota respecte al 2005 i al 1997

1. Estats Units 15,5 -0,6 -0,5 2. Alemanya 7,4 +0,2 -0,43. Xina 6,4 +0,3 +3,94. Regne Unit 4,9 +0,2 -0,65. Japó 4,7 -0,1 -1,36. França 4,3 -0,3 -0,57. Itàlia 3,5 - -0,28. Holanda 3,4 +0,1 +0,39. Canadà 2,9 -0,1 -0,7

10. Bélgica 2,9 -0,1 +0,111. Hong Kong 2,7 -0,1 -1,112. Espanya 2,6 - +0,413. Corea del Sud 2,5 +0,1 -0,114. Mèxic 2,2 +0,1 +0,215. Singapur 1,9 - -0,516. Taiwan 1,6 -0,1 -0,417. Índia 1,4 +0,1 +*18. Rússia 1,3 +0,1 +0,419. Suïssa 1,1 -0,1 +*20. Austràlia 1,1 -0,1 -0,1

+*: no figurava entre els 30 primers


1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005

10.000.000

1.000.000

100.000

10.000

1.000

Europa (renda alta)Altres països emergentsEstats Units

XinaÍndiaBrasil

Figura 3.10 Evolució de les exportacions de mercaderies de països i grups de països, 1960-2006 (xifres en milions de dòlars, escala logarítmica: el pendent implica taxes de creixement)


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 249

3. Noves realitats

Pel que fa al comerç en serveis, amb la importàn-cia quantitativa i qualitativa creixent ja comentada(entre d’altres raons pel seu valor afegit cadavegada més significatiu), la Xina guanya un lloc(del 9 al 8) i l’Índia un altre (de l’11 al 10, amb unincrement respecte al 2005 del 34% i una millorade 0,4 punts de quota mundial només el darrerany). Altres països asiàtics també guanyen posi-cions. Com mostra la taula 3.13, els Estats Unitsmantenen el lideratge i destaca també el fet quealguns països europeus, especialment Alemanyai el Regne Unit (però també alguns dels països«petits» més avançats) mantenen, i fins i tot millo-ren, les seves posicions amb més èxit que en elcomerç de mercaderies: un indicador importantd’una possible evolució futura dels avantatgeseuropeus (l’Informe de Competitivitat MundialIMD 2007 recalca aquest paper del serveis en lespautes de competitivitat europees).

Per la seva banda l’evolució de les importacionsde serveis està recollida a la taula 3.14. Cal desta-car la important millora de l’Índia, que presenta unincrement respecte al 2005 de les importacions deserveis en un 40% —és l’altra cara de la monedadel potencial indi com a destinació d’offshoring de

serveis— i una invitació a aprofitar aquestaextraordinària capacitat d’absorció de serveis perpart de l’Índia. També els increments de Corea i elBrasil arriben al 20%, evidenciant una vegada mésque l’increment de la presència global és un camíen les dues direccions (més exportacions i mésimportacions, és a dir, més competència i mésoportunitats com a mercats de destinació delsnous agents de l’economia global).

3.2. Treball i activitats a un món global

La integració dels mercats que suposa la globa-lització afecta també els mercats de treball, ambrepercussions econòmiques i sociopolítiquesmolt importants. El capítol 1 n’ofereix evidències.Els debats sobre (des)localitzacions, offshoringi/o outsourcing, o sobre quines activitats espoden retenir o impulsar a cada país o territorisón components de la nova divisió internacionaldel treball, que determina i determinarà el paperde cada país o societat al nou marc de l’econo-mia global.

2007 COPCA250

+*: no figurava entre els 30 primers**: Bèlgica+Luxemburg en conjunt + 1,1


Taula 3.13 Rànquing de països exportadors de serveis, 2006

Lloc i percentatge de les exportacions mundials;variació respecte al 2005 i al 1997

1. Estats Units 14,3 -0,4 -3,2 2. Regne Unit 8,2 +0,4 +1,73. Alemanya 6,1 -0,1 +0,34. Japó 4,5 - -0,75. França 4,1 -0,7 -2,06. Itàlia 3,7 -0,2 -1,87. Espanya 3,7 -0,1 +0,48. Xina 3,2 +0,1 +1,39. Holanda 3,0 -0,2 -0,7

10. Índia 2,7 +0,4 +*11. Hong Kong 2,6 - -0,2 12. Irlanda 2,5 +0,3 +*13. Singapur 2,1 +0,2 -0,214. Bèlgica 2,1 -0,1 **15. Canadà 2,1 -0,1 -0,116. Corea del Sud 1,9 +0,1 -17. Dinamarca 1,9 +0,2 +0,618. Luxemburg 1,9 +0,2 **19. Àustria 1,8 -0,4 -0,420. Suècia 1,8 - +0,5

+*: no figurava entre els 30 primers**: En comparació de la quota de Bèlgica+Luxemburgde 1997


Taula 3.14 Rànquing de països importadorsde serveis, 2006

Lloc i percentatge de les importacions mundials;variació respecte al 2005 i al 1997

1. Estats Units 11,7 -0,3 +0,12. Alemanya 8,2 -0,4 -1,13. Regne Unit 6,5 -0,1 +1,24. Japó 5,5 -0,1 -3,95. França 4,1 -0,4 -0,76. Itàlia 3,9 - -1,57. Xina 3,8 +0,3 +1,58. Holanda 3,0 - -0,49. Irlanda 3,0 +0,2 +0,8

10. Espanya 2,9 +0,1 +1,011. Canadà 2,7 - -0,112. Índia 2,7 +0,5 +*13. Corea del Sud 2,7 +0,2 +0,514. Singapur 2,3 +0,4 +0,815. Bèlgica 2,0 -0,1 -0,5**16. Rússia 1,7 +0,1 +0,317. Dinamarca 1,7 +0,2 +0,118. Àustria 1,5 -0,6 -0,619. Suècia 1,5 - -20. Hong Kong 1,3 -0,1 -0,5

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 250

3. Noves realitats

Es presenten a continuació uns indicadors sobreel paper dels mecanismes a través dels qualsactua la integració competitiva dels mercatsmundials (comerç, migracions, offshoring), perpresentar a continuació una avaluació del seuimpacte diferencial en funció del grau de qualifi-cació del treball implicat. Finalment s’ofereix unaforma alternativa de considerar la vulnerabilitatenfront de la competència global vinculada a lesanàlisis del task trade, segons els quals les xar-xes globals fan que en bona mesura els països iles societats s’especialitzin no només en determi-nats productes sinó també de manera creixent endeterminades tasques o activitats els resultats de

les quals es combinen en les xarxes globals deproducció. Això té incidència significativa sobre laqualitat del lloc de cada país o societat a la divi-sió internacional del treball i de les tasques o acti-vitats, així com sobre les vulnerabilitats enfrontdels canvis globals.

Les argumentacions i anàlisis presentades enaquesta secció estan adreçades inicialment a con-sideracions sobre treballs i ocupacions, però laseva translació a les tasques o activitats que final-ment es poden desenvolupar de forma competitivai sostenible a cada territori són immediates. Aixòquedarà especialment en relleu al final de la secció.


Economies avançadesÀsia OrientalÀsia del Sud

Europa Central i de l’Est i CISAltres països en vies dedesenvolupament

1980 1985 1990 1995 2000 2005

1980 1985 1990 1995 2000 2005

Oferta de treball global

Mà d’obra

Mà d’obra enl’exportació ponderada

Poblacióen edat de treball

Índex, 1980 = 100

Mà d’obra en el sector exportador (ponderat)

Índex, 1980 = 100

400

350

300

250

200

150

100

50

0

1.000

800

600

400

200

0

Figura 3.11 Oferta de treball global, 1980-2005

Font: FMI (2007a)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 251

3. Noves realitats

3.2.1. Cap a una oferta global de treball

(global labor supply)

Les vies per les quals s’integren els mercats detreball són diverses, directes i indirectes. D’unabanda, el mecanisme clàssic dels intercanviscomercials que —com ja insistia Samuelson—suposen una manera indirecta de que els fac-tors de producció dels països que participen alcomerç internacional competeixin. La més grancompetència entre productes —i serveis— decada vegada més països a l’economia globalsuposaria així una intensificació de la competèn-cia indirecta dels factors de producció entre elsquals el treball —de què disposen en abundàn-cia les economies emergents— ocuparia un llocmolt destacat. D’altra banda, els fluxos migrato-ris suposen una competència —però també unapotencial complementarietat— més directa. Irecentment l’increment de la partició internacio-nal de la producció mitjançant mecanismes comles inversions directes a l’estranger o l’offsho-ring internacional afegeix una nova via de con-nexió.

Recentment l’FMI (2007a) ha dedicat un capítoldel seu Informe Semestral d’abril de 2007 altema de la globalization of labor. Incorpora unespropostes operatives per mesurar l’oferta detreball global, la més senzilla de les quals esbasa en ponderar la força de treball de cadapaís per la seva ràtio exportacions/PIB. La figu-ra 3.11 mostra (a la part superior) com ambaquest criteri l’oferta global de treball s’hauriaquadruplicat entre 1980 i 2005, amb un prota-gonisme destacat dels països asiàtics, així comdel centre i est d’Europa (la part inferior des-composa geogràficament les contribucions aaquesta global labor supply).

Es detallen a continuació alguns indicadors delsdiversos mecanismes o canals d’integració i decompetència dels mercats de treball a escala glo-bal, així com una anàlisi de les seves principalsimplicacions. Cal recordar que aspectes com elsimpactes distributius i els diferents graus de vul-nerabilitat d’ocupacions i activitats no té nomésuna dimensió «social», sinó que afecta l’estructu-ra productiva d’un país, les seves pautes dedemanda, el seu estil de vida.

3.2.2. Mecanismes de competència global

en els mercats de treball i activitats

Des de la perspectiva dels països avançats, unamanera en què habitualment es percep la com-petència directa en mercaderies i indirecta entreball és amb les importacions procedents d’e-conomies emergents i en desenvolupament. Lafigura 3.12 mostra l’evolució i les perspectives,segons les projeccions del Banc Mundial (2007a),de creixent presència d’aquest mecanisme.Segons aquest estudi, aquesta més gran pene-tració d’importacions d’una banda és una via pera millores de productivitat i eficiència, però de l’al-tra pot portar a tensions socials.

Pel que fa al pes dels fluxos migratoris a l’ofertade treball global, la figura 3.13 mostra (a la partsuperior) l’evolució dels moviments migratorisdes dels països en desenvolupament cap alspaïsos avançats i dels fluxos comercials en elmateix sentit. A la part inferior mostra per aalguns països avançats el pes creixent de lapoblació immigrant que, en el cas dels EstatsUnits, arribaria a un percentatge del 15% properal pes de les importacions sobre el PIB. Lesdades mostren l’increment en paral·lel d’a-quests dos mecanismes de connexió entre mer-cats de treball.

2007 COPCA252

80

70

60

50

40

30

20

10

01973 1983 2003 2020 2030

ÀfricaOrient MitjàAmèrica Llatina

Europa i Àsia centralXinaResta d’Àsia

Figura 3.12 Percentatge de les importacions de manufactures dels països derenda elevada que s’originen en economies emergents i endesenvolupament 1973-2003-2030


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 252

3. Noves realitats

Les figures i les taules següents presenten formesalternatives de mesurar el fenomen de l’offshoring.

La figura 3.14 mostra les dades que ofereix l’FMI,amb dues interpretacions del pes de l’offshoring.


1980 1985 1990 1995 2000 2004

25

20

15

10

5

0

CanadàEstats UnitsRegne UnitJapó

FrançaAlemanyaItàlia

Economies avançades45

40

35

30

25

20

15

10

5

0Immigració Importacions

de bénsi serveis

Països emergents45

40

35

30

25

20

15

10

5

019902005

Stock força laboral estrangera en les economies avançades(percentatge respecte força laboral total)

Immigració Exportacionsde bénsi serveis

Figura 3.13 Immigració (com a % de la població activa) i comerç internacional (com a percentage del PIB)

Font: FMI (2007a)

15

12

9

6

3

0

1980 1985 1990 1995 2000

Percentatge output brut (sèrie de temps llarga)Percentatge inputs intermitjos totals (sèrie de temps llarga)Percentatge output brut (sèrie de temps curta)Percentatge inputs intermitjos totals (sèrie de temps curta)

Offshoring total de les economies avançades de l’OCDE(ponderat; en percentatge)

Figura 3.14 Offshoring a economies avançades

Font: FMI (2007a)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 253

3. Noves realitats

D’una banda, en proporció al valor de la produc-ció; i de l’altra en proporció al conjunt d’inputsintermedis utilitzats. Ambdues mesures ofereixeninformació complementària sobre la magnitud del’offshoring i mostren la mateixa tendència suauperò persistent d’increments dels darrers anys.

Així, la taula 3.15 mostra les dades elaboradesamb la metodologia d’Amiti-Wei (2005) i feta ser-vir en diversos estudis recents, entre els qualsalguns referits a Espanya (Canals, La Caixa,2006). La taula inclou de forma diferenciada elpaper de l’offshoring de manufactures (quan esdesplaça a l’exterior una part «material» del pro-cés productiu) i l’offshoring de serveis (quan esdesplacen a l’exterior serveis, el disseny, el soft-ware, les tasques d’atenció a clients, la compta-bilitat, etc.). Aquesta diferenciació és rellevant enla mesura que afecta a tipus de treballs i qualifi-cacions diferents. Tradicionalment part dels pro-cessos productius de manufactures objected’offshoring han estat de limitat valor afegit, men-tre que l’offshoring de serveis afecta no tan solsa activitats de limitat valor afegit (com els callcenters) sinó també a tasques de més valor, desdel software fins a determinats diagnòsticsmèdics o parts de l’R+D. Les dades mostren unincrement significatiu els anys 90, encara queuna aplicació a anys més recents (amb unametodologia lleugerament diferent per disponibi-litat de dades) reflecteixen un cert estancamentdel fenomen.

Amb més detall, la figura 3.15 mostra, per als paï-sos avançats, no tan sols l’evolució del nivell mitjàd’offshoring (en manufactures i serveis) sinótambé el rang que assoleixen els diversos països.L’heterogeneïtat entre els països avançats ésnotable, en funció de paràmetres com la mida,l’obertura, la seva presència a xarxes globals deproducció i contractació, etc.

L’ampliació dels mecanismes d’offshoring i lesalarmes que periòdicament provoca, han portat aun conjunt d’estudis sobre el seu impacte. Lataula 3.16 resumeix els resultats de diversos tre-balls d’Amiti-Wei referits als Estats Units en quèdestaquen dos aspectes: a) d’una banda, elsresultats agregats positius de millora sobre laproductivitat; i b) de l’altra, el paper especial-ment rellevant de l’offshoring de serveis enaquests resultats.

Naturalment, com sempre que els resultats agre-gats són positius, cal esbrinar-ne la descomposicióo distribució per veure quines altres implicacionseconòmiques o socials poden tenir aquests me-canismes. Els següents paràgrafs comenten lamés habitual de les particions: entre segments delmercat de treball, ocupacions, sector o activitatsde baixa qualificació o intensius en treball de baixaqualificació i els treballs, sectors o activitats d’altaqualificació o intensius en treball d’alta qualificació.

3.2.3. Diferències de qualificació

L’argumentació tradicional —basada en les expli-cacions del comerç internacional que ressalten elpaper de les diferències en les dotacions de fac-tors (Heckscher-Ohlin)— afirma que, atès que leseconomies emergents o en desenvolupamenttenen com a factor més abundant el treball d’es-cassa qualificació, la seva inserció més plena enl’economia global tindrà com a principal impac-te una pressió competitiva més forta sobre eltreballs menys qualificats dels països ja avançats.Per contra, el treballadors més qualificats d’a-quests darrers països en sortirien beneficiats per-què els productes que contribueixen a produir espoden vendre ara en mercats ampliats gràcies aaquesta inserció dels emergents en l’economiaglobal. El principal resultat seria que als païsosavançats es produiria una millora de la posiciórelativa del treball qualificat (i dels sectors inten-sius en treball qualificat) respecte al no-qualificat(i sectors intensius en treball menys qualificat). Elsestudis empírics semblen confirmar en generalaquesta predicció.

2007 COPCA254

Font: Amiti-Wei (2005)

Taula 3.15 Intensitat de l’offshoring als Estats Units, 1992-2000

Percentatge de Percentatge deInputs materials Inputs serveis

Any importats importats

1992 11,7% 0,18%1993 12,7% 0,18%1994 13,4% 0,20%1995 14,2% 0,20%1996 14,3% 0,21%1997 14,6% 0,23%1998 14,9% 0,24%1999 15,6% 0,29%2000 17,3% 0,29%

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 254

3. Noves realitats

La figura 3.16 recull una de les evidències méscitades, atribuïda a Robert Feenstra (2007). Mos-tra com, des de finals del anys 1980, als EstatsUnits s’ha anat ampliant la ràtio entre retribucionsdel treball que no s’ocupa directament de la pro-ducció (és a dir, el treball més de staff o adminis-tració, white collar) i els salaris del treball directa-

ment implicat en la producció (blue collar), els tre-balladors del qual estadísticament tenen menysqualificació.

Però la credibilitat de l’explicació queda reduïdaquan es constata que la mateixa teoria implicariaque en els països emergents o en desenvolup-ment l’impacte hauria de ser el contrari, la qualcosa no es veu en general confirmada. Això haportat a la recerca d’explicacions alternatives,entre les quals destaquen: a) el procés d’innova-ció tecnològica «esbiaixat» envers la qualificació(que requereix més qualificació per ser aplicat) iespecialment les TIC, que serien «complementà-ries» de la qualificació; i, b) com defensa Feens-tra (2007), el desplaçament —degut a la globalit-zació i especialment a l’offshoring— a païsosmenys desenvolupats de tasques intermèdies(producció de components, etc.) amb uns reque-


Font: Feenstra (2007)

Taula 3.16 Impacte de l’outsourcing sobre laproductivitat a la manufactura d’EUA, 1992-2000

Percentatge de l’increment total en la productivitat segons cada factor

Servei Materials Equips d’altaOutsourcing Outsourcing tecnologia

11-13% 3-6% 4-7%

Offshoring de serveis (inputs)(ponderat; en percentatge de produció total)

Mitjana ponderadaRang dels resultats dels països

1980 1985 1990 1995 2000

4

3

2

1

0

1980 1985 1990 1995 2000

30

25

20

15

10

5

0

Offshoring de manufactures (inputs) del sector manufacturer(ponderat; en percentatge de producció manufacturera total)

Figura 3.15 Offshoring de manufactures i serveis per part dels països avançats: mitjana i dispersió

Font: FMI (2007a)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 255

3. Noves realitats

riments de qualificació superiors a les inicialmentdeslocalitzades, amb l’efecte que la mitjana dequalificacions augmenta amb el transvasamentde successives tasques de les economies avan-çades envers les emergents. Per exemple, si a lafigura 3.17 es mostren les tasques o parts de lacadena de valor del procés de producció en ungrau creixent de requeriments de qualificació, undesplaçament de la «frontera» des d’A fins a B —entre les tasques o activitats desenvolupades al’estranger i nacionalment— té l’efecte d’incre-mentar la demanda de qualificació mitjana tant al’estranger com nacionalment.

Estudis recents, com el ja citat de Nordas (2007),referits als sectors de l’electrònica i l’automoció,ratifiquen la tendència a una partició semblant almodel de la figura anterior.

Pel que fa a les estimacions de l’FMI, encara queen termes absoluts una gran majoria de lesincorporacions a l’oferta de treball global són depersones amb un nivell baix d’educació, commostra la figura 3.18, també cal destacar que l’in-crement d’aquesta oferta amb nivell superior d’e-ducació (universitària) ha estat d’un 50% des de1980, i que està creixent més ràpidament a l’ac-tualitat com a conseqüència de les apostes explí-cites per la qualificació de països com la Xina il’Índia, i també pel bon nivell educatiu de moltsdels països del centre i est d’Europa.

2007 COPCA256

Muntatge Producciópeces

Màrquetingi vendes

R+D

Fet a l’exterior Fet al país

A B

Figura 3.17 Efectes de desplaçamentsde la «frontera» d’outsourcing


1980 1985 1990 1995 2000 2005

800

700

600

500

400

300

200

100

0

Més nivell educatiu

Menys nivell educatiu

Figura 3.18 Oferta de treball global per nivells educatius (milions de persones)

Font: FMI (2007a)


1958

1960

1962

1964

1966

1968

1970

1972

1974

1976

1978

1980

1982

1984

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

1,8

1,75

1,7

1,65

1,6

1,55

1,5

Figura 3.16 Salaris relatius dels treballadors no-producció respecte als de producció als Estats Units

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 256

3. Noves realitats

Això té la seva traducció en una presència cadavegada més important a la cistella d’exportaciódels països emergents i en desenvolupament deproductes amb més qualificació, tant pel que fa amanufactures com a serveis. Les dades de lafigura 3.19 complementen les que es van oferir alcapítol 1 i a la secció 3.1 relatives al pes creixentno només en quantitat sinó també en qualitat deles exportacions dels països emergents.

La composició per qualificacions de la immigraciótambé ha estat objecte d’anàlisi. La figura 3.20mostra la distribució de nivells educatius (anysd’escolarització) dels immigrants que arriben alsEstats Units, i ressalta el predomini de les baixesqualificacions (però amb un notable segmentmés alt en determinades activitats, com universi-tats, laboratoris i hospitals). A la mateixa figura es

comparen —a la part inferior— les xifres amb lesde la població nascuda als Estats Units, i emer-geix la diferent composició de qualificacions. Unaconseqüència és que les estimacions, mitjançantmodels economètrics, de l’impacte de la immigra-ció sobre els salaris i l’ocupació dels nadius pre-senten resultats molt diferents en funció del nivelleducatiu d’aquests. Un resultat recent típic —ob-tingut a l’estudi d’Ottaviano-Peri (2006)— és el quemostra la taula 3.17 en què es reflecteix la pressióa la baixa sobre els salaris dels treballadors delsEstats Units de més baix nivell educatiu, per alsquals el treball dels immigrants seria un factor deproducció substitutiu/competitiu del seu, mentreque, al contrari, per a la resta de qualificacions elsresultats de la immigració serien beneficiosos pertractar-se de factors complementaris aquests demés qualificació amb els dels immigrants.


Pes respecte a les exportacions totals de serveis

Pes respecte a les exportacions totals de manufactures

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004

70

60

50

40

30

20

10

0

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004

XinaBrasilSud-àfrica

PolòniaÍndia

100

80

60

40

20

0

Figura 3.19 Pes de les exportacions de les economies en desenvolupament de productes qualificats, manufactures i serveis

Font: FMI (2007a)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 257

3. Noves realitats

Pel que fa a l’offshoring, la figura 3.21 mostra ladescomposició que porta a terme el repetit estu-di de l’FMI (2007a, cap. 5) sobre la qualificaciód’inputs. Cal destacar que la figura recull el per-centatge del valor de la producció de païsosindustrialitzats que s’estima que procedeix del’offshoring d’inputs (que requereixen treball ialtres factors productius) segons el grau de quali-ficació. Encara que el nivell d’offshoring com apercentatge del valor de la producció sembli petit,cal indicar com n’incrementa la qualificació mitja-na, tant en termes absoluts com comparatius.

Com ja s’ha reiterat, aquesta creixent qualifica-ció dels segments dels processos productiusobjecte d’offshoring documenta un dels motius

de preocupació per aquest tipus de relocalitza-cions, ja que s’argumenta que el fet que elsriscs de les persones i llocs de treball eventual-ment afectats negativament als països avançatstinguin més alta qualificació, implica el risc dedesvalorització de les inversions efectuades enaquest capital humà. Per això és important des-tacar com alguns dels estudis més significatiussobre aquest tema, com els ja esmentats d’Ami-ti-Wei i els que es comenten més endavant deGrossman i Rossi-Hansberg, insisteixen en unsefectes nets positius sobre la productivitat delsprocessos de deslocalització que podrien com-pensar fins i tot els derivats de la més gran com-petència exterior en determinats segments dequalificació.

2007 COPCA258

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%0-8 anys 8-11 anys Graduats de

secundària13-15 anys Graduats

d'institutsMàsters i

llicenciaturesDoctoratsP

erce

ntat

ge d

e tr

ebal

lad

ors

d'o

rigen

est

rang

er (%

de

la m

à d

'ob

ra d

els

EU

A a

cad

a gr

up d

'ens

enya

men

t)

10% de treballadorsnascuts als EUA

80% de treballadors nascutsals EUA

10% de treballadorsnascuts als EUA

Font: Ottaviano-Peri (2006)


Canvi (en percentatge) en els salaris dels treballadors segons nivell d’escolarització

Menys 12 13-15 16 anys Mitjanade 12 anys anys anys o més general

Part A: Efectes de la immigració total 1990-2004Mètode: Capital i terra fixe -9,0% -2,4% -0,8% -5,0% -3,2%

Retribució real al capital fixe -4,4 1,0 2,2 -0,2 0,3

Part B: Efectes de la immigració ilegal 1990-2004Mètode: Retribució real al capital fixe -7,9 0,8 0,8 0,8 0,1

Figura 3.20 Qualificació dels immigrants als Estats Units

Taula 3.17 Efectes de la immigració als Estats Units sobre els salaris dels treballadors nord-americans de diferent qualificació (anys d’escolarització)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 258

3. Noves realitats

3.2.4. Implicacions distributives

Quin és el resultat de tot això sobre la distribucióde la renda? Com varien les posicions relativesentre treball qualificat i no qualificat? Com incideixen el conjunt de la distribució de la renda entre eltreball i altres factors de producció? Hi ha altresdistincions entre tipologies de treballs i activitatsque siguin significatives des de la perspectivad’una més gran vulnerabilitat o solidesa en elmarc global? Els estudis empírics són moltamplis, i no sempre coincidents, però n’emergei-xen unes certes regularitats.

En tot cas cal insistir que els impactes distributiusno tenen només una dimensió social, sinó quetambé afecten l’estructura i tipologia de les acti-vitats que finalment cada país pot acabar portanta terme al món global, i també que els canvis enla distribució de la renda tenen implicacions perles pautes de demanda i hàbits de consum, aixícom per l’estil de vida d’una societat.

Una d’aquestes implicacions és la reducció de laproporció de la renda que retribueix al factor treballen els darrers anys, que coincideix amb l’aprofun-diment de la globalització. La figura 3.22 —extreta


Offshoring d’inputs qualificats i no qualificats (en percentatge respecte a la producció bruta)

Qualificats

No qualificats

1980 1985 1990 1995 2000

4

3

2

1

0

Font: FMI (2007a)

Font: FMI (2007a)

1980 1985 1990 1995 2000 20051930 1945 1960 1975 1990 2005

75

70

65

60

55

50

45

75

70

65

60

55

50

45

Històric EUA.Participació en la renda dels treballadors

Participació en la renda del treballper grup de països

EuropaJapó

EUAAltres països anglosaxons

Figura 3.21 Offshoring segons grau de qualificació

Figura 3.22 Evolució de la participació en la renda nacional de la retribució del factor treball en diversos països i regions del món industrializat

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 259

3. Noves realitats

de l’FMI (2007a) però que recull tendències detec-tades a altres nombroses fonts— mostra a la partinferior com a les darreres dècades s’ha reduït lafracció de la renda nacional que retribueix al factortreball als països avançats, tant als Estats Unitscom a Europa (es refereix a l’Europa continental),altres països anglosaxons (el Regne Unit, Canadài Austràlia) i Japó. L’FMI destaca com la reduccióha estat més significativa a Europa (continental) i elJapó, atribuint-lo a les rigideses estructurals, labo-rals i d’altra mena, d’aquestes economies. Peròmés enllà d’aquesta polèmica, la part superior dela mateixa figura mostra la tendència a la reversió

respecte al trend històric als Estats Units de la par-ticipació de les rendes dels assalariats. Més enllàde debats ideològics, cal plantejar quines podenser les conseqüències en termes de la demandade diferents tipus de mercaderies i serveis d’a-questa redistribució entre les categories de ren-des. Al capítol 1 es van comentar algunes de lesvessants d’aquests canvis.

Com és prou conegut, coincidència en el tempsno implica necessàriament causalitat i per això,com ja s’ha apuntat, hi ha explicacions alternativesa aquestes regularitats empíriques. El mateix FMI,

2007 COPCA260

Contribució immigració

Europa

Europa països grans1

Europa països petits2

Països anglosaxons3

Japó

Totes les economies avançades

Contribució offshoring

Europa




Japó


Contribució preus comerç

Europa




Japó


Contribució globalització treball

Europa




Japó


-0,50 -0,25 0,00 0,25

Contribució polítiquesmercat de treball

Europa




Japó


Contribució globalització treball

Europa




Japó


Contribució canvi tecnològic

Europa




Japó


Canvi participació treball

Europa




Japó


-0,50 -0,25 0,00 0,25

Contribucions a la participació del treball Contribucions de la globalització del treball

Figura 3.23 Descomposició dels impactes sobre la participació del factor treball

1. Inclou França, Alemanya, Itàlia i Espanya. 2. Inclou Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Països Baixos,Noruega, Portugal i Suècia. 3. Inclou Austràlia, Canadà, Regne Unit i els EUA.

Font: FMI (2007a)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 260

3. Noves realitats

a l’estudi que estem comentant, porta a terme unaanàlisi per esbrinar el grau d’impacte sobre la par-ticipació del treball en la renda nacional de factorscom la globalització, el cavi tecnològic esbiaixat, iles polítiques laborals. La figura 3.23 recull els prin-cipals resultats, que apunten a una incidència mésdecisiva del canvi tecnològic que de la globalitza-ció strictu sensu. Però cal recordar l’argument deFeenstra que al món real, canvi tecnològic i globa-lització es combinen per donar lloc a les noves

pautes de distribució internacional de les activitatsque generen aquests resultats. En tot cas, l’estudide l’FMI fins i tot porta a conclusions quantitativessobre els components de l’impacte atribuïble a laglobalització del treball entre el component asso-ciat al comerç, a l’offshoring i als fluxos migratoris,també mostrats a la figura 3.23.

Segons aquests càlculs, l’impacte sobre la par-ticipació del factor treball dels aspectes més


Índex de retribució real de treballno qualificat per treballador

Índex d’ocupacióno qualificada

Ràtio de retribució real de treball qualificatrespecte al no qualificat per treballador

Ràtio d’ocupació de treball qualificatrespecte al no qualificat

1980 1985 1990 1995 2000 1980 1985 1990 1995 2000

1980 1985 1990 1995 2000 1980 1985 1990 1995 2000

Estats UnitsAltres païsosanglosaxons

EuropaJapó

140

130

120

110

100

90

80

140

130

120

110

100

90

80

170

160

150

140

130

120

110

100

90

170

160

150

140

130

120

110

100

90

Figura 3.24 Ocupació i retribució del treball segons qualificació als països avançats

Font: FMI (2007a)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 261

3. Noves realitats

tecnològics i els vinculats directament a la glo-balització del treball serien semblants (amb unpetit diferencial de més influència de la tecnolo-gia), ambdós en el sentit de reduir la participaciódel factor treball, que les polítiques del mercatlaboral no han contrarrestat (i, segons l’FMI, alspaïsos europeus «grans» pot haver-se accen-tuat).

Amb més detall, i retornant al primer plànol ladistinció entre treball de més i menys qualifica-ció, la figura mostra l’evolució diferencial d’amb-dós tipus de treball pel que fa a ocupació i aretribució (real labor compensation) en lesmateixes regions dels països avançats. Pel quefa a l’evolució de l’ocupació, la part dreta de lafigura 3.24 mostra la pèrdua de posicions relati-ves de l’ocupació no qualificada respecte a laqualificada en totes les regions dels païsosavançats. Per la seva banda la part esquerramostra com en els països anglosaxons (inclòsels Estats Units) la retribució relativa del treballqualificat ha millorat, mentre que a l’Europa con-tinental el sistema sociolaboral hauria mantingutles posicions relatives del treball menys qualifi-cat, que ha seguit empleat. Com en altres oca-sions, els països anglosaxons haurien ajustat viaretribucions mentre que els europeus (continen-tals) ho haurien fet via ocupació, però la dinàmi-ca diferencial entre treballs de diferent grau de

qualificació hauria estat anàloga pel que fa a vul-nerabilitat davant les acrescudes pressionscompetitives globals.

Pel que fa a l’evolució de les retribucions relativesal conjunt de l’economia global, els estudis deprospectiva del Banc Mundial (2007) indiquentambé la tendència que, malgrat un incrementde l’oferta de treball qualificat, la composició dela demanda de treball global tendirà a generaruna ampliació dels diferencials entre retribu-cions del treball qualificat i no qualificat a lesproperes dècades. La figura 3.25 recull aques-ta tendència desglossada per regions dels paï-sos en desenvolupament. Un aspecte polèmicés si la millora de les qualificacions sobretot alspaïsos emergents pot portar a mitjà termini,com suggereix per exemple Garelli-IMD (2007),a complementar una fase de gran oferta decheap manpower procedent de les economiesemergents amb una onada de cheap brainpo-wer a mesura que els milions (14 anuals) d’uni-versitaris que generen Xina+Índia+Rússia (tantscom tots els Estats Units), ben formats i moti-vats, s’incorporin amb empenta al mercat glo-bal.

Com ja s’ha dit repetidament, un dels fils con-ductors per analitzar i comprendre els canvisque suposa la globalització és la reconfiguració

2007 COPCA262

7

6

5

4

3

2

1

0Àsia oriental

i PacíficEuropa i Àsia

centralAmèrica Llatina

i el CaribOrient mitjà i

Àfrica del nordÀsia del sud Àfrica

subsahariana

20012030

Figura 3.25 Rendiments de la qualificació a diferents regions dels països emergents i endesenvolupament (ràtio de salaris del treball qualificat respecte als salaris del treball no qualificat) 2001-2030


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 262

3. Noves realitats

de l’activitat productiva arreu del món. No estracta només de la presència de més actors(països, empreses, persones) sinó de xarxes deproducció i de creació de valor afegit que des-borden cada vegada més les fronteres, i alterenen profunditat les pautes d’especialització delspaïsos i territoris. Un enfocament fèrtil de fins onarriba aquesta alteració de pautes és el que pro-porciona l’anàlisi en termes de task trade.

3.2.5. Task Trade

Hi ha factors significatius de vulnerabilitat davantla competència global més enllà de la qualifica-ció? Sembla clar que la diferència de qualificacióafecta de forma més decisiva el treball de menorqualificació, més fàcilment substituïble pel treballde baixa qualificació més «abundant i barat»procedent de països emergents i en desenvolu-pament. Però també hi ha evidències que la vul-nerabilitat davant la competència global té moltesaltres facetes. Diverses anàlisis recents, com lesde Blinder (2006), Leamer (2006), Friedman (2005)i Trefler (2005) han destacat algunes d’aquestesfacetes o vessants. Blinder i Leamer, amb dife-rents terminologies, ressalten com en una prime-ra fase d’internacionalització la «divisòria» quefeia una mercaderia (i el treball incorporat aaquesta mercaderia) subjecta a la competènciainternacional (inicialment via comerç) era bàsica-ment la seva capacitat per ser transportada en uncontenidor, però com les noves realitats de lescomunicacions i la revolució de les TIC han fetque la divisòria rellevant hagi passat a ser la«codificabilitat» o la susceptibilitat dels resultatsd’un treball de ser lliurats electrònicament a dis-tància sense minvament de qualitat. Dur la comp-tabilitat, atendre peticions d’informació o recla-macions telefòniques de clients, fins i totdiagnosticar radiografies estàndard pot fer-se araaixí. En canvi, les tasques que requereixen infor-mació tàcita, que té un component personal orelacional més rellevant, quedarien exemptes d’a-questa major competència. L’aspecte nou és queaquesta divisòria no coincideix necessàriamentamb la de menor o major qualificació. Per exem-ple, les tasques de no excessiva qualificació dedistribució comercial al detall, la neteja d’oficines,o conduir els camions de repartiment en les ciu-tats dels països avançats no poden fer-se perInternet (almenys no gaire, encara que tal vegada

sí poden fer-se creixentment en alguns països perimmigrants). I per contra, tasques de comptabili-tat, tràmits fiscals, disseny i actualització de pro-gramari, requereixen més qualificació però sóncada vegada més susceptibles d’offshoring.

Una argumentació complementària destaca comels canvis en els costos de transport i comunica-ció han afectat un dels trets bàsics de la descrip-ció, fa 250 anys, per part d’Adam Smith, de lesfactories modernes com un lloc on se centralitza-va la producció per aprofitar els avantatges del’especialització i la divisió del treball. Ara aquestsmateixos guanys es poden obtenir en moltscasos mantenint separades les etapes o fasesdel procés de producció o la cadena de valor afe-git. Existeixen descripcions cada vegada mésàmplies sobre com s’abarateixen costos i/os’augmenta l’eficiència de les empreses fragmen-tant els processos productius i localitzant cadatasca o activitat en un lloc o país diferent. Cadavegada més proliferen les global supply chains, oxarxes transnacionals de proveïdors i clients. Cir-culen exemples de com en un automòbil tipusconvergeixen peces produïdes total o parcial-ment en diverses dotzenes de països. Un famósestudi de la mateixa Organització Mundial deComerç assenyalava ja al 1998 que un automò-bil considerat nord-americà contenia com a màximun 30% del seu valor afegit originat en aquest país.Més recentment s’ha posat de moda (i en fa ressóel Banc Mundial, 2007) el cas iPod, en què elmodel de PortalPlayer té una tecnologia bàsica del’empresa britànica ARM, modificada a Califòrnia,l’estat de Washington i Hyderabad, amb participa-cions addicionals de Taiwan, Corea, Hong Kong ila Xina. La conseqüència immediata és que cadavegada més els països s’especialitzen en tasqueso activitats en comptes d’articles complets, i queper tant hauria de parlar-se més d’especialitzacióen tasques i de comerç internacional en tasques.El neologisme de task trade o trading in tasks haemergit amb força en el títol d’anàlisi de Grossmani Rossi-Hansberg (2006).

En la mesura que l’offshoring internacional d’ac-tivitats és una conseqüència natural d’aquestadinàmica, aquestes noves categories concep-tuals s’apliquen a l’estudi de quins segments delprocés productiu, és a dir, quines tasques oactivitats, són més fàcils i/o rendiblement deslo-calizables.


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 263

Font: Autor-Levy-Murname (2003)

3. Noves realitats

3.2.6. Tipologia de tasques o activitats

Una síntesi d’aquestes idees pot recollir-se enla distinció entre tasques susceptibles de serobjecte de «rutina» (no només manual sinóintel·lectual) i les no susceptibles d’aquesta«rutinització» (inicialment via mecanització i enl’actualitat via digitalització o seqüenciació enun programa informàtic). La figura 3.26 mostrauna actualització per part de Grossman iRossi-Hansberg (2006) de l’evolució d’ocupa-cions en tasques d’un tipus o altre als EstatsUnits, amb una nítida tendència des de princi-pis dels 90, associable a l’emergència del’offshoring i les TIC.

Per tal com l’offshoring internacional d’activitats ésuna conseqüència natural d’aquesta dinàmica,aquestes noves categories conceptuals s’apliquena l’estudi de quins segments del procés productiu,és a dir, quines tasques o activitats, són més fàcilsi/o rendiblement deslocalizables.

La idea intuïtiva de codificabilitat o rutinitzaciócom a ingredient de vulnerabilitat a l’offshoring haestat treballada amb més detall en diversos estu-dis per Autor, Levy, Murname i altres dels seuscoautors. Aquests diferencien entre 5 tipus d’ac-tivitats, que conformen una tipologia més sofisti-cada (a la taula 3.18 i seguidament entre parèn-tesi es proporcionen alguns elements il·lustratius):

2007 COPCA264

56

54

52

50

48

46

44

1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005

Tasc

a m

itjan

a en

per

cent

ils d

e la

dis

trib

ució

de ta

sque

s 19

60

Tasques no rutinàriesTasques rutinàries

Figura 3.26 Evolució tasques rutina i no rutina als Estats Units

Font: Grossman i Rossi-Hansberg (2006)

Tasques rutinàries Tasques no rutinàries

Tasques analitiques i interactives

Exemples � Documentació � Formulació i contrastació d’hipòtesis� Càlcul � Diagnosis mèdiques� Serveis al client repetitius � Contractes legals

� Persuasió/vendes� Alta direcció

Impacte informàtic � Substitució substancial � Fortes complementarietats

Tasques manuals

Exemples � Recolecció i classificació � Serveis d’intendència� Cadenes de muntatge � Conducció de camions

Impacte informàtic � Substitució substancial � Substitució o complementarietats limitades

Taula 3.18: Tipologia de tasques i implicacions de l’adopció de TIC

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 264

3. Noves realitats

a) treball manual rutinari (com els mecanitzables,cadenes de muntatge, etc., que haurien estatobjecte de la primera generació d’offshoring ode producció gairebé íntegra en països emer-gents o en desenvolupament).

b) treball manual no rutinari (de menor qualificació,però amb un component local elevat, com l’a-tenció en cafeteries o supermercats, neteja,conducció de vehicles de distribució local oregional, etc.). Cal tenir en compte que encaraque en el llenguatge col·loquial es considerenactivitats «rutinàries» (en el sentit de repetitives ifins i tot avorrides), tenen uns requeriments deproximitat física que en dificulta l’offshoring a dis-tància (encara que no la mecanització, com aramitjançant màquines expenedores de carbu-rants, begudes, etc.) i en tot cas difícilment espoden prestar per Internet, o almenys (encara)no és rendible fer-ho: en aquest sentit no sónsusceptibles de rutina informàtica.

c) processos cognitius rutinaris (codificables osusceptibles de ser substituïts o aproximatsper un programa informàtic: gestió de compta-bilitat, etc.).

d) comunicació complexa (non rutine interactive:requereix coneixement d’aspectes personals orelacionals, habilitats de negociació o percep-ció psicològica, etc.).

e) pensament expert (non rutine analytic: creativi-tat, R+D, alta direcció estratègica).

La figura 3.27 mostra una estimació per part delsmateixos autors de com han evolucionat —desde 1960 per als Estats Units— els requerimentsde les tasques, i es mostra la creixent bretxaentre les activitats de components no rutinarisanalítics i relacions (o activitats interactives),davant el declivi en les tasques rutinàries (primer,cronològicament, les manuals, i després les de

265Un nou mapa de mercats i oportunitatsTa

sca

mitj

ana

en p

erce

ntils

de

la d

istr

ibuc

ió d

e ta

sque

s 19

60

1960 1970 1980 1990 2000

62

60

58

56

54

52

50

48

46

44

42

40

38

No rutina analítica No rutina interactiva No rutina manualRutina cognitiva Rutina manual

Figura 3.27 Tendències en tasques de diferents tipologies, 1960-1998

Font: Autor-Levy-Murnane (2003)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 265

3. Noves realitats

rutines cognitives). En una situació intermèdia estroben les no rutines manuals, exemptes del’offshoring per a la seva pròpia naturalesa peròno de la mecanització (com la proliferació demàquines expenedores de begudes, aliments,carburants, etc.).

Són importants les conseqüències d’aquestesanàlisis per qüestions estratègiques com ara:quins tipus de qualificacions es poden/s’han demantenir en els països industrialitzats?, quinscanvis (possiblement profunds) es requereix enels sistemes educatius formal i in-companydavant aquestes noves realitats?, quines qualifi-cacions han de potenciar les economies emer-gents per atreure inversió estrangera o offshoringcontractual?

En tot cas, el fet que cada vegada més les unitatssobre les quals prendre decisions de localitzaciói/o inserció en xarxes globals ja no són (només)sinó tasques o activitats planteja qüestions comla necessitat o la conveniència de revisar des depolítiques sectorials que poden perdre efectivitaten sectors amb activitats o tasques heterogèniessegons els criteris ara introduïts, fins al tracta-ment estadístic de dades, en què categories finsara clares i clàssiques poden perdre homogeneï-tat i significació.

3.2.7. Globalització i canvis en les estructures

empresarials: aplanament versus jerarquies

Els canvis tantes vegades esmentats en els costosde transport i de comunicació i en les creixentspossibilitats d’internacionalització o multinaciona-lització de les activitats han afectat profundamentles possibilitats de pautes organitzatives de lesempreses. Són creixents en quantia i profunditatles anàlisi que se’n fan, i apareixen revitalitzadespreguntes i noves temptatives de resposta asso-ciades a les noves possibilitats d’organitzacionsglobals com ara si les empreses tendeixen a tenirmés grandària o més jerarquies, o si hi ha la ten-dència a haver-hi més desigualtats retributives id’altra índole entre treballadors de la mateixaempresa o de diferents empreses, o en diferentspaïsos, o sobre les tendències en la distribuciódels ingressos de l’activitat productiva entre elsfactors que contribueixen a la producció. Entre lesqüestions més tractades figuren:

a) noves possibilitats per organitzar a escalatransnacional les activitats de l’empresa i l’arti-culació de xarxes de proveïdors i clients, pergenerar els mecanismes de global supplychains i d’offshoring.

b) noves possibilitats dels anomenats equips glo-bals (global teams), amb anàlisi dels seuspotencials guanys d’eficiència.

c) noves possibilitats de fórmules organitzativesentre recursos de producció (especialmentrecursos humans) heterogenis, amb resultatsdiversos pel que fa a:

c1) graus de jerarquització de les organitza-cions (organitzacions més jerarquitzades o més «planes»),

c2) graus de concentració entre empreses,

c3) graus de diferenciació (sorting) entreempreses, per nivells de qualitat.

Una qüestió de fons arreu d’aquests debats és siels nous escenaris globals —i les innovacionstecnològiques que els donen suport— tendeixena unes organitzacions més «planes» de les activi-tats, en què les diferències en dimensió perdensignificació en benefici de la facilitat que propor-cionarien les TIC per accedir des d’empresespetites als mercats globals (amb el talent o la cre-ativitat com a trets diferencials); o si, al contrari, laconfiguració d’unitats empresarials a escala glo-bal suposa un nou salt en les necessitats dedimensió mínima eficient. I en aquest segon cas,si les noves unitats resultants tendeixen a teniruna estructura més «plana», més descentralitza-da, amb importants capacitats de decisions enels àmbits més locals o si, al contrari, la tendènciaés a unitats més jerarquitzades, amb més con-centració del poder de decisió.

Algunes referències significatives inclouen intentsd’analitzar les relacions entre globalització+off-shoring d’una banda i estructura empresarial+organització de l’empresa de l’altra. Prestemespecial atenció a un conjunt de treballs recentsd’autors com Yeaple (2005), els estudis contin-guts a Lazear-Shaw (2007), i les aportacionsfetes per Antràs, Garicano i Rossi-Hansberg(especialment els dos textos publicats el 2006 en

2007 COPCA266

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 266

3. Noves realitats

el Quarterly Journal of Economics, en els títols delqual ressalten els aspectes d’offshoring i d’orga-nitzacions en l’economia del coneixement). Delsmúltiples casos que aquests estudis examinen endestaquem les configuracions que encaixenmillor amb les noves realitats.

Aquestes anàlisis examinen com es produeix laconjunció entre persones de capacitat heterogè-nia, i busquen com emergeixen pautes en les ques’articulen organitzacions amb uns treballadorsper a les tasques més rutinàries i uns managersamb més avantatges en la resolució de proble-mes. Els autors invoquen repetidament el famóscitat del mític president de General Motors AlfredSloan quan descrivia el seu treball com la resolu-ció de les dificultats que no s’havien pogut afron-tar amb èxit en nivells més baixos de l’organitza-ció, treballant amb les excepcions, no amb lesrutines, exemplificant la dimensió que Hayek des-tacava de les organitzacions (empresarials o no)com a formes de gestionar el coneixement. I apartir d’aquí analitzen com els canvis en els cos-tos de comunicació entre persones i llocs, entrecostos d’obtenir informació i costos d’obtenirqualificació per exemple, incentiven organitza-cions amb característiques diferents.

Per exemple, la figura 3.28 mostra un aspectemés matisat dels efectes de la globalització enels últims temps. Mostra dades sobre un indi-cador de la grandària mitjana de les empreses,amb una disminució a la segona meitat delsanys 70 i principis dels 80, que es reverteix desde finals dels 80 i els 90. Els autors ho atribuei-xen a una primera fase en què les TIC van tenirbàsicament el paper de facilitar l’accés a lainformació, reduint el cost de processar la infor-mació —i incrementant el contingut en coneixe-ment dels llocs de treball, amb més capacitatper resoldre problemes al nivell més proper a laproducció, amb un potencial de reducció delpes de les organitzacions complexes i de millo-ra de la descentralització. D’altra banda, a la se-gona fase —fins a l’actualitat— a aquest impor-tant paper se li hauria superposat el de facilitarles comunicacions entre nivells jeràrquics, i d’a-questa manera fer més fàcil demanar instruc-cions per afrontar una situació i codificar bonapart de les tasques intermèdies, fet que «lubrifi-caria» les organitzacions més grans al mateixtemps que potenciaria la rendibilitat dels qui,situats a la part superior de les jerarquies,poden supervisar o monitoritzar a escala globalamb més fluïdesa.


Log mitjana de la grandària empresarial (FS)

10 x desviació estandard del log retribució per hora (WI)

Correlació (FS, WI) = 0,9502

6,8

6,6

6,4

6,2

6

5,8

5,6

5,4

1975 1980 1985 1990 1995 2000

Figura 3.28 Evolució de la grandària empresarial (i la desigualtat salarial), 1975-2000 als Estats Units

Font: Garicano i Rossi-Hansberg (2006)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 267

3. Noves realitats

La mateixa figura també mostra un efecte induïtd’aquestes dinàmiques en termes de la dispersiódels salaris, que hauria augmentat en el primerdels períodes, quan la reducció en costos d’ac-cedir i processar informació hauria incrementat laretribució a les qualificacions associades a lesTIC. D’altra banda, a la segona fase esmentada,la reducció en els costos de comunicació hauriareduït el diferencial entre els nivells mitjans —ambnotables qualificacions que no donarien lloc aretribucions percebudes com a proporcionals,com s’ha fet sovint en parlar del mileurisme— iels més baixos —protegits sovint per provisionslegals—, però en canvi hauria augmentat els dife-rencials entre els nivells de retribució superiors(salarials i molt sovint no salarials, i per això nomostrats a la figura).

Entre els debats importants que susciten aques-tes línies de recerca s’inclouen: a) les connexionsd’aquestes dinàmiques amb la tendència a laconcentració que senyalitzen les onades defusions i absorcions, i b) el paper de les petites imitjanes empreses en el context d’aquestesnoves tendències i realitats. És cert que les TICtenen un potencial per descentralitzar importantperò també hi ha proves determinants querecentment aquest potencial podria estar sovintcontrarestat per dinàmiques tendents a més cen-tralització. Un tema cabdal és l’impacte d’aques-ta pugna de tendències sobre el fomant de la cre-ativitat i la innovació.

3.3. Finances globals: riscs de desequilibris

i fragilitats?

3.3.1. El marc financer global

A l’economia global, com a les economies nacio-nals, l’estabilitat financera és un aspecte cabdalper proporcionar un entorn adient per a l’activitateconòmica i empresarial. Les avaluacions recentsi les prospectives sobre el marc monetari i finan-cer internacional mostren un escenari amb llumsi ombres. Com ja es va indicar al capítol 1 els indi-cadors de globalització financera continuen a l’al-ça. Els fluxos transfronterers arriben al 16% delPIB mundial, inclosos els d’inversió directa,IED, tant amb destinació als països avançatscom als emergents —figura 3.29— i altres com-

2007 COPCA268

1.500

1.200

900

600

300

01996 1998 2000 2002 2004 2006

Cap a mercats madursCap a mercats emergentsTotal

Figura 3.29 Fluxos globals d’IED(en milers de milions de dòlars)

Font: FMI (2007b).

Inversió directa exteriorParticipació capitalBonsPréstec

Àsia d

e l'es

t

i Pac

ífic

Europa

i Àsia

centr

al

Amèrica

Llati

na i C

arib

Orient

Mitjà i À

frica d

el no

rd

Àsia d

el su

d

Àfrica s

ubsa

haria

na

Per

cent

atge

PIB

8

7

6

5

4

3

2

1

0

-1

-2

Figura 3.30 Formes de finançament exteriorenvers les economies endesenvolupament, en % del PIB

Font: Indicadors de desenvolupament mundial, BancMundial (2007)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 268

3. Noves realitats

ponents percebuts com a més productius i/oestables, encara que diferents regions del mónpresenten pautes de finançament exterior moltdiverses, com recull la figura 3.30, que mostra elpes de l’IED a Àsia-Pacífic i Amèrica Llatina, i elpaper més significatiu de les inversions en carte-ra al sud d’Àsia, així com el retorn als crèdits enel cas d’Europa oriental i Àsia central.

Per la seva banda, l’estabilitat macroeconòmicamillora en conjunt també a les economies emer-gents, però també han aparegut episodis com la«correcció» de febrer-març de 2007 que han fetsaltar senyals d’alarma, en un context en quèels desequilibris dels comptes exteriors bàsica-ment dels Estats Units generen incerteses sobreel grau i el timing d’una eventual depreciació deldòlar i les seves repercussions sobre el conjuntde l’economia mundial.

En aquesta secció destacarem dos aspectes:d’una banda, els debats sobre la sostenibilitatdels desequilibris externs —bàsicament delsEstats Units, però també d’altres països desenvo-lupats, entre ells Espanya— i les eventuals implica-cions d’una depreciació del dòlar i apreciació del’euro. D’altra banda, alguns factors que podenincidir en el decurs i l’estabilitat financera interna-cional, com les actituds envers el risc i els nousagents i mecanismes als mercats financers globals.

3.3.2. Desequilibris externs

Com ja es va comentar a l’Informe anual 2006,en els darrers anys ha emergit una nova pautade l’estalvi i la inversió internacional que ha por-tat a que, com mostren les dades de la figura3.31, en conjunt els països industrialitzats tin-guessin necessitat de captar estalvi exterior perfinançar la seva inversió, mentre que el conjuntd’economies emergents i exportadores depetroli es trobaria en la posició inversa, de mane-ra que l’estalvi excedent d’aquest darrer grupestaria finançant al primer. La figura 1.22 —a lasecció 1.2.4— recull de forma més explícita comel nivell de renda mitjana dels països exportadorsde capitals tendeix a ser inferior al dels importa-dors de capitals, punt de partida dels debatssobre sostenibilitat i desitjabilitat d’aquesta confi-guració, com les Perspectives 2007 de les Na-cions Unides tornen a recordar.

En tot cas, la figura 3.31 també mostra com elsdarrers anys es redreça la tendència a la baixatant de les taxes d’estalvi com de les d’inversió,amb efectes positius per al conjunt de l’econo-mia mundial.

La taula 3.19 mostra la desagregació, amb dadesde 2006, per països dels principals exportadorsnets i importadors nets de capitals. Les xifres dela taula recullen el percentatge de cada país en elconjunt dels recursos nets que es transfereixen(en un sentit o altre). Entre els importadors decapitals cal indicar —a banda de la quantia delsEstats Units i el segon lloc d’Espanya— que araels països industrialitzats ja ocupen els sis primersllocs d’aquest rànquing. Entre els exportadors calesmentar que l’any 2006 la Xina ha superat el Japócom a primera potència exportadora neta de capi-tals. En tot cas, entre aquests exportadors hi figu-ra una barreja entre economies avançades ambtradicional posició superavitària, com el Japó i Ale-manya, i economies emergents, com la Xina, ipaïsos productors de petroli i altres matèries pri-meres, com Rússia i Aràbia.

Aquesta configuració dels fluxos internacionalsd’estalvi i inversió porta a debats econòmics, quea continuació resumirem, però també a qüestionspolítiques i geoestratègiques. La dinàmica entre elprimer importador (els Estats Units) i el primerexportador (la Xina) va òbviament més enllà de la«pura economia», i encara que hi ha argumenta-cions referides a una complementarietat estratègi-ca d’interessos entre ambdues potències (elsEstats Units obtenen l’estalvi que necessita i laXina obté les inversions directes i una condescen-dència respecte a la infravaloració del renminbi quemanté la competitivitat de les exportacions xine-


Font: FMI (2007b)

Exportadors nets Importadors netsCapacitat de finançament Necessitat de finançament

Xina 13,5 Estats Units 63,7Japó 12,2 Espanya 7,4Alemanya 8,8 Regne Unit 4,1Rússia 8,8 Austràlia 3,0Aràbia Saudita 8,8 França 2,8Noruega 4,8 Itàlia 1,9Suïssa 3,7 Turquia 1,9

Taula 3.19 Països importadors i exportadors netsde capitals (dades referides a 2006)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 269

3. Noves realitats

ses, amb l’efecte col·lateral de convertir l’aprecia-ció de l’euro en la principal contrapartida de lesdepreciacions del dòlar) també creixen les preo-cupacions (per exemple, FMI, 2007b) per unamés gran presència de consideracions polítiquesa l’hora de prendre decisions per part de la Xina ialtres països, que cada vegada més canalitzen elseu excedent d’estalvi mitjançant sovereignfunds i altres fórmules que impliquen més control

sobre les empreses o entitats que reben els fluxosinversors, sobretot en comparació a la fins ara tra-dicional conformitat amb acumulació de reserves(majoritàriament en dòlars) mitjançant instrumentsfinancers de baix rendiment.

La figura 3.32 mostra —a la part esquerra, senseombrejar (la part dreta ombrejada conté les previ-sions de l’FMI en el cas de no haver-hi canvis sig-

2007 COPCA270

1,5

1,0

0,5

0,0

-0,5

-1,0

-1,5

1,2

0,6

0,0

-0,6

-1,2

-1,8

28

26

24

22

20

1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005

Tots els països

Països industrials

Països emergents i productors de petroli

1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005

1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005

Inversió

Estalvi

Estalvi

Inversió

Estalvi

Inversió

Balança per compte corrent(escala esquerra)

Balança per compte corrent(escala esquerra)

24

22

20

18

16

14

8

7

6

5

4

3

2

Figura 3.31 Estalvi i inversió a escala mundial, als països avançats i a les economies emergents iexportadores de petroli

Font: FMI (2007a)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 270

3. Noves realitats

nificatius en els tipus de canvi reals)— les dadesoficials que l’FMI ofereix sobre les posicions percompte corrent (part superior) i posicions netesd’actius exteriors (part inferior) dels principals paï-sos i grups. Les dades s’expressen com a percen-tatge del PIB mundial de manera que el dèficitcomercial dels Estats Units (un 6,5% del PIB nord-americà) equival a 1,5% del PIB mundial. La com-paració entre la part superior i la part inferior de lafigura mostra com l’evolució de la posició netaexterior (NFA en anglès) no és simplement l’acu-mulatiu de l’evolució del compte corrent, ja que,per exemple, els Estats Units entre 2002 i 2006haurien assolit una millora en l’NFA malgrat l’acu-mulació de dèficits comercials gràcies, d’unabanda, a la depreciació del dòlar (que disminueix elvalor dels seus deutes i revaloritza els actius exte-riors dels Estats Units que estan en monedes quees revaloritzen), i de l’altra, al rendiment més alt demitjana dels actius en què inverteixen a l’exterior

en comparació a la rendibilitat dels actius en quèels estrangers inverteixen als Estats Units —enca-ra que alguns estudis recents, com el de Curcuruet al. (2007) i CESifo (2006) qüestionen aquestdarrer plantejament incorporant per exemple mésexplícitament diferencials de riscos. De fet, els bai-xos rendiments del deute públic dels Estats Unitsen què es tradueixen, fins ara, algunes acumula-cions de reserves i altres actius per part de païsosemergents, començant per la Xina, és un dels fac-tors d’insostenibilitat d’aquesta configuració inter-nacional dels fluxos estalvi-inversió.

A partir d’aquesta situació les hipòtesis sobre l’e-volució futura són diverses. Xafa (2007) les resu-meix en les traditional view segons les quals estracta de desequilibris que, en absència de correc-cions, podrien portar a impactes disruptius sobreel conjunt de l’economia mundial, i els new para-digm view segons els quals es tractaria bàsica-


1997 2000 2003 2006 2009 2012

1997 2000 2003 2006 2009 2012

1,5

1,0

0,5

0

-0,5

-1,0

-1,5

-2,0

10

5

0

-5

-10

-15

Estats UnitsJapóÀsia emergent

Zona euroExportadors de petroli

Balança per compte corrent

Actius exteriors nets

Font: FMI (2007a)

Figura 3.32 Saldos per compte corrent i posicions netes d’actius exteriors

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 271

3. Noves realitats

ment de resultats de decisions percebudes com aòptimes per part dels inversors en el nou marc glo-bal i per tant serien resultats d’equilibri. Analistesde prestigi com Blanchard (2006) s’han unit aaquests missatges tranquilitzadors.

3.3.3. Eventuals impactes d’una depreciació

del dòlar: el paper d’Europa

L’FMI va dedicar bona part del World EconomicOutllook d’abril de 2007 a llançar també missatgestranquilitzadors. D’una banda insisteix que even-tuals problemes a l’economia dels Estats Unitspodrien tenir un «efecte contagi» més limitat si esdevien a factors específics com problemes de risca determinats segments (com els que van aflorar almercat hipotecari subprime a principis de 2007).La figura 3.33 mostra un dels escenaris de l’im-pacte sobre l’economia global d’un descens de la

despesa privada als Estats Units del 10%. I de l’al-tra banda, insisteix que l’impacte d’una deprecia-ció moderada del dòlar tindria una efectivitat supe-rior a la prevista per fer retornar a una trajectòriasostenible els comptes exteriors nord-americans.

D’aquestes discussions cal destacar diversosaspectes des de la perspectiva europea i catalana.

D’una banda, el paper que tenen les xarxes globalsde producció a l’hora d’avaluar l’impacte dels movi-ments dels tipus de canvi sobre la competitivitat iels comptes exteriors. Una primera implicació de lamultinacionalització de l’activitat productiva va ser«sofisticar» les estratègies de fixació de preus perpart de les empreses en mercats exteriors. El tradi-cional supòsit que els preus estaven fixats en lamoneda del productor —i que una alteració de lesparitats portava simplement a «traduir» aquest preuen origen als nous tipus de canvi per obtenir el preu

2007 COPCA272

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 121 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

JapóZona euro

Àsia emergentAltres països

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 121 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 121 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 121 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 121 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 121 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

PIB real(percentatge)

Inflació de l’IPC(punts percentuals)

Balança per compte corrent(punts percentuals PIB)

Tipus de canvi real efectiu(percentatge)

0,1

0,0

-0,1

-0,2

-0,3

-0,4

-0,5

0,1

0,0

-0,1

-0,2

-0,3

-0,4

-0,5

0,2

0,0

-0,2

-0,4

-0,6

-0,8

0,2

0,1

0,0

-0,1

-0,2

-0,3

-0,4

Figura 3.33 Simulació de l’impacte sobre l’economia global d’una reducció del 10% a la despesaprivada dels Estats Units

Font: FMI (2007a)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 272

3. Noves realitats

en moneda estrangera— va quedar obsolet a lavista de les evidències que l’anomenat passthrough o traslació de les variacions canviàriessobre els preus dels importadors eren diferents de1: per mantenir posicions als mercats exteriors lesempreses es podien veure induïdes o pressiona-des, per convicció o necessitat, a no traslladar lesalteracions dels tipus de canvi a preus d’exporta-ció, amb reduccions transitòries en els marges debenefici. Aquest mecanisme actuava en la direccióde reduir l’efectivitat dels moviments dels tipus decanvi sobre els preus relatius i per tant sobre lesvariacions en les quantitats. Ara es destaca unasegona implicació de la multinacionalització, deriva-da del fet que un significatiu percentatge del valorde les exportacions pot tenir un origen importat i,alhora, un significatiu percentatge de les importa-cions pot tenir un origen exportat. Aquest segonmecanisme és especialment significatiu per alsEstats Units, amb estimacions que pot arribar al

30%, i es podria veure reforçat per una depreciaciódel dòlar que recuperaria per aquesta via part de lapresumpta pèrdua d’efectivitat derivada de lareducció dels pass through.

En tot cas, una lliçó important és com la presèn-cia de xarxes internacionals de producció téimplicacions que afecten també aspectes coml’efectivitat de les alteracions dels tipus de canvisobre els preus relatius i la competitivitat dediferents sectors i economies.

També cal tenir en compte, quan es tracta d’ava-luar els impactes d’una depreciació del dòlar —iuna correlativa apreciació de l’euro—, que els dife-rents sectors han mostrat graus de respostes forçadiferenciats. L’impacte agregat d’alteracions can-viàries pot amagar no només diferències sectorialsimportants sinó fins i tot un impacte mitjà força méselevat. La figura 3.34 recull les estimacions de l’FMI


-1,5 -1,0 -0,5 0,0 -1,5

-2,5 -2,0 -1,5 -1,0 -0,5 -1,0 -1,5

Importacions

AgregatMitjanaProductes petroliAlimentació i begudesSubministraments industrials durablesSubministraments industrials no durablesBéns de capital de transportBéns de capital de TIAltres béns de capitalAutomocióBéns de consum durablesBéns de consum no durablesAltres bénsViatgesTarifa de passatgeAltres transportsRoyalties i llicènciesAltres serveis privatsAltres serveis

Exportacions

AgregatMitjanaAlimentació i begudesSubministraments industrials durablesSubministraments industrials no durablesBéns de capital de transportBéns de capital de TIAltres béns de capitalAutomocióBéns de consum durablesBéns de consum no durablesAltres bénsViatgesTarifa de passatgeAltres transportsRoyalties i llicènciesAltres serveis privatsAltres serveis

Figura 3.34 Grau de resposta per sectors als canvis en els preus del comerç exterior

Font: FMI (2007a)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 273

3. Noves realitats

(2007a), que troben com un sector «mitjà» té uneselasticitats de resposta (% variació en les quantitatsper cada 1% de variació en els preus relatius)d’1,25 en el cas de les importacions i 1,34 en el casde les exportacions, mentre que un tractamentagregat, macroeconòmic, donaria l’aparença esta-dística d’un grau de resposta de 0,49 de les impor-tacions i 0,06 de les exportacions. Semblaria,segons aquests enfocaments, que una deprecia-ció del dòlar i una correlativa apreciació de l’europot tenir un impacte sobre els fluxos comercials

força més important del que de vegades semblaafirmar-se. També són informatives les diferènciessectorials en les estimacions del grau de respostaa ajustos canviaris.

D’altra banda, i encara que en conjunt la zona europresenti una posició relativament equilibrada alsprincipals indicadors, la desagregació entre Estatsde la UE és molt asimètrica (com també s’eviden-cia a partir de la taula 3.20). Diferències en el graude vinculació comercial amb els Estats Units i

274

Font: Lane i Milessi-Ferretti (2006)

IED Cartera d’Accions Cartera de Deute Banc

Àustria -0,3 -1,1 -0,6 0,6Bèlgica -1,0 -0,8 -3,4 0,4Finlàndia -0,8 -0,7 -0,9 0,6França -1,8 -1,1 -0,03 0,9Alemanya -1,5 -0,5 -0,9 -0,9Grècia -0,1 -0,2 -0,1Irlanda -2,1Itàlia -0,3 -0,8 -0,05 0,5Luxemburg -0,2 -19,4Països Baixos -4,5 -6,2 -6,2 -0,5Portugal -0,2 -0,2 -0,2 0,6Espanya -0,9 -0,2 -2,1 0,3Dinamarca -1,5 -1,6 -4,4Suècia -1,3 -1,5 -4,1 2,6Regne Unit -2,2 -3,2 -1,9 4,3Noruega -3,2 -2,3 -6,0Suïssa -0,4 -2,6 -6,4 -1,9

Taula 3.21 Simulació de l’impacte d’una depreciació del dòlar en un 20% sobre els components de laposició exterior neta financera de diferents països (xifres com a percentatge del respectiu PIB)

2007 COPCA


Europa Estats units Japó Àsia emergent Resta del món Total

Àustria 69,4 3,2 1,0 2,8 5,8 82,2Bèlgica 128,0 10,1 3,3 8,1 19,2 168,7Finlàndia 40,0 3,0 1,3 4,5 11,8 60,7França 32,1 2,6 0,7 2,4 7,1 45,1Alemanya 40,7 4,8 1,5 5,2 7,2 59,4Grècia 21,0 1,5 0,8 2,7 7,1 33,1Irlanda 60,7 15,9 2,6 5,8 6,1 91,1Itàlia 27,0 2,4 0,7 1,9 10,2 42,2Països Baixos 81,9 7,0 2,5 11,5 14,2 117,2Portugal 43,3 2,1 0,6 1,5 6,7 54,2Espanya 32,1 1,5 0,7 2,3 7,8 44,3Dinamarca 45,5 2,7 1,2 3,9 5,6 58,9Noruega 39,8 3,7 1,1 2,7 4,9 52,2Suècia 48,1 4,8 1,3 3,8 6,5 64,4Suïssa 48,3 5,3 2,0 5,0 6,3 66,9Regne Unit 21,5 4,4 1,0 4,0 6,5 37,4Europa central i oriental 59,1 2,3 1,2 4,3 11,6 78,4

Taula 3.20 Pautes bilaterals de comerç del països europeus, calculades com(exportacions+importacions)/PIB (dades referides a 2004)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 274

3. Noves realitats

posicions financeres heterogènies en el pes deldòlar poden portar a impactes diferencials en uneventual escenari canviari disruptiu. Lane i Milesi-Ferreti (2006) han avaluat aquests impactes. Lataula 3.20 mostra les pautes de comerç bilateralsentre diferents estats europeus, els Estats Units ialtres grups rellevants, mentre que la taula 3.21reprodueix els resultats de la simulació delsautors esmentats respecte a l’impacte sobre dife-rents components de la posició financera exteriorde cada estat d’una caiguda inesperada del dòlaren un 20%. Les diferències responen a posicionsdiferents en saldos creditors i deutors, i també acomposicions diferents en instruments financersen què es tradueix la posició neta exterior decada país.

3.3.4. Fragilitat financera internacional?

La figura 3.35 recull la formulació gràfica que faservir el Global Financial Stability Report de l’FMIper visualitzar el mapa d’estabilitat financera i leseventuals fragilitats. Cada ítem situat en una posi-ció més propera al centre indica menys riscos omés rigor. El mapa dibuixat a la primavera de 2007mostra una millora des d’alguns punts de vistaimportants, entre els quals l’estabilitat macroeco-nòmica i els riscos als mercats emergents —per-cebuts ara en conjunt més propers a la solvència ia l’ortodòxia—, però en canvi s’indiquen posicionsmés febles pel que fa a «l’apetit pel risc» —com escomenta a la secció 1.2.4, una disposició mésgran i no necessàriament més ben fonamentada aassumir riscos més grans per obtenir millors rendi-bilitats— i altres riscos de mercat i crediticis deri-vats d’operacions amb endeutament, algunes vin-culades a entitats, com els hedge funds, ambmenys regulacions i limitacions que els inversorsmés tradicionals. A banda d’aquests aspectes, lesvessants polítiques i geoestratègiques de la utilit-zació del potencial en reserves —i l’empentaempresarial— de països emergents, ja comenta-des en el moment de publicació del Global Finan-cial Stability Report (abril 2007), han anat in cres-cendo des de llavors, convertint-se en un dels tretsmés debatuts de com la nova distribució del podereconòmic i financer es pot anar traslladant alsàmbits polítics.

Entre els aspectes que cal considerar positius,pel que implica de millor aprofitament de les pos-

sibilitats de la globalització financera i de diversi-ficació de riscos, hi figura la reducció de l’anome-nat biax domèstic (home bias) que fa que sovintels inversors prefereixin invertir de manera prope-ra una fracció molt més gran del que correspon-dria a una autèntica cartera global. Normalmentsón motius d’informació, control, confiança oqualitat institucional els al·legats que expliquenaquest biaix domèstic. Però la seva reducció per-met treure més profit de la dimensió global de lesfinances (encara que també es podria argumen-tar que la més gran correlació entre mercatsfinancers redueix les possibilitats d’efectiva diver-sificació). En tot cas l’economia global millora elseu entramat financer amb la reducció d’aquestbiaix, encara que està lluny de poder-se parlar engeneral d’autèntiques carteres globals.

Com a mostra d’aquestes tendències, la taula 3.22recull l’evolució de la composició dels actiusdels fons de pensions de diferents països entre1994 i 2005. L’increment de la presència d’actiusestrangers és clara, tant pel que fa a la rendavariable com a la renda fixa.

En conjunt, l’avaluació de les amenaces a l’esta-bilitat financera ha de ser prudent: dels elementsde risc, cadascun té un efecte potencial mode-rat, però en conjunt mereixen atenció, pels seusefectes disruptius sobre el clima econòmic iempresarial mundial, amb ajustos en el nivelld’activitat, però també per aspectes més con-


Abril 2007Setembre 2006 (GFSR)

Riscosmercats emergents

Riscoscrediticis

Riscos

del m

ercat

«Apetitpel risc»

Monetarisi financers

Ris

cos

mac

roec

onòm

ics

Figura 3.35 Mapa d’estabilitat financera global (metodologia FMI)

Font: FMI (2007b)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 275

3. Noves realitats

crets, com l’impacte sobre mercats financers itipus de canvi —en particular, com ja s’haesmentat, una apreciació de l’euro en el marcd’una depreciació del dòlar connectada amb unredreçament dels desequilibris externs.

Amb certa perspectiva, l’augment de l’abast deles finances globals, l’ampliació de la seva baseinversora, l’aparició de mecanismes eficients iàgils, ha ajudat a «lubrificar» la situació econòmi-ca mundial els darrers anys. Però també és certque alguns d’aquests canvis no han passat enca-ra el test crític d’una recessió important, amb ori-gen econòmic o financer, i també cal recordar queal llarg de la història financera diversos episodis deràpid creixement en les finances internacionalshan acabat de forma disruptiva. Per descomptatque el context de globalització productiva, elsbaixos tipus d’interès, un cert global savings glutha conformat en principi un entorn més sòlid queen altres moments. Però l’eventual correcció delsdesequilibris externs, els ajustos en la percepció

dels riscos i el comportament per eludir-los (otransferir-los a altres inversors), un excessiuendeutament en alguns segments, i les implica-cions político-financeres de noves utilitzacions deles enormes reserves de les economies emer-gents i exportadores de matèries primeres, totaixò configura un escenari que cal avaluar i ges-tionar amb prudència.

Alguns ingredients dels elements de risc es vin-culen a determinats trets de la configuració de lesfinances globals que es resumeixen a l’epígrafsegüent.

3.3.5. Noves realitats a les finances globals

Com ja s’ha esmentat a diversos llocs d’aquestInforme anual 2007, una de les formes en quèapareix la nova configuració del potencial econò-mic a escala global, especialment l’escalada deposicions d’algunes economies emergents, és en

2007 COPCA276

Font: FMI (2007b)

Accions Bons

Nacional Internacional Nacional Internacional Altres

Estats Units1994 41 7 42 1 91999 55 10 27 1 72005 48 15 32 1 4

Japó1994 24 6 55 6 91999 40 19 32 7 22005 30 18 24 13 15

Regne Unit1994 54 23 9 4 101999 51 24 13 4 82005 34 32 22 3 9

Països Baixos1994 10 13 62 4 111999 12 38 22 19 92005 6 43 5 33 13

Austràlia1994 35 12 30 3 201999 39 16 22 3 202005 32 27 14 5 22

Canadà1994 32 13 48 71999 34 17 45 142004 30 26 36 8

Espanya1994 4 1 57 3 351999 11 14 40 13 222004 6 16 18 28 32

Taula 3.22 Composició de les carteres de fons de pensions a diferents països 1994-1999-2005

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 276

3. Noves realitats

l’àmbit financer. Les posicions superavitàries percompte corrent es tradueixen en una capacitatfinancera que ha donat lloc els darrers anys auna acumulació de reserves oficials molt notableper part d’aquests països, la utilització —finance-ra i política— de les quals és recentment objectede debat.

La figura 3.36 mostra les estretes interrelacionsentre els saldos per compte corrent de les eco-nomies emergents i les economies madures (ambl’aparició dels desequilibris externs des de finalsdel segle XX i principis del segle XXI, amb unapauta històrica inèdita), i la seva traducció enacumulació de reserves (presentades com sem-pre als registres de balança de pagaments ambsigne negatiu ja que tècnicament són una sortidade capitals, com quan el govern xinès prestarecursos al dels Estats Units adquirint emissionsde deute públic del govern federal nord-americà).La conseqüència important a destacar ara és quesón entitats dels sectors oficials dels païsosemergents (governs, banc central, fons creats adhoc per gestionar reserves i inversions del sectorpúblic, etc.) les que tenen un paper central en lacanalització d’aquests fluxos financers.

La taula 3.23 detalla el volum de reserves oficialsacumulades per diversos països, principalmentemergents, entre 1999 i 2006, ordenats pel seu

volum en aquest darrer any. El Japó figura ensegon lloc —també ha cedit recentment a la Xinael primer lloc en aquest rànquing—, els EstatsUnits figuren en cinquè lloc i Alemanya en desèlloc. Però el que destaca clarament, per des-comptat, és l’acumulació de reserves de les eco-nomies asiàtiques amb més potència i dels paï-sos exportadors de petroli i altres matèriesprimeres que s’han revaloritzat els darrers anys.

Des de fa temps alguns d’aquests països gestio-naven el seu potencial financer mitjançant sove-reign wealth funds, és a dir, entitats sota controldel poder polític (p. ex., l’Abu Dhabi InvestmentAuthority, la Government of Singapore Inves-tment Corporation, la Kuwait Investment Autho-rity, etc., però també el Government PensionFund de Noruega) que han tingut posicions des-tacades com a actors als mercats financers,incloses activitats de presa de participacions decontrol en corporacions de cada vegada més«volada». Però fins ara altres països seguienestratègies més «conservadores», acumulantbàsicament emissions de deute públic (principal-ment dels Estats Units), segures però amb moltbaix rendiment. Un canvi important recent és laposada en marxa d’iniciatives a més països ambgran volum de reserves oficials, començant per laXina, d’entitats encarregades de gestionar ambcriteris de més rendibilitat i eventualment més

277

MM-C/C

1974 1977 1980 1983 1986 1989 1992 1995 1998 2001 2004

600

400

200

0

-200

-400

-600

-800

ME-C/C

ME-Fluxos de capital privat

ME-Reserves

Figura 3.36 Saldo per compte corrent, fluxos de capital i acumulació de reservesa mercats emergents (ME) i mercats madurs (MM), 1974-2004

Font: FMI (2007b)


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 277

3. Noves realitats

«agressius» el seu potencial financer. Això inclouoperacions de presa de control d’empresestambé dels països industrialitzats, que podengenerar reaccions proteccionistes o «defensives».Un risc de proteccionisme financer-inversorpassa ara a un primer pla, amb més força que eltradicional proteccionisme comercial. A bandadels temes de transferència de control econòmicenvers països —i governs— del Sud, la situacióes complica amb la sospita que els criteris polí-tics poden pesar tant o més que els estrictamenteconòmics o financers a l’hora que aquestesentitats «sobiranes» inversores dels països emer-gents (inclosos els abundants en matèries prime-res) decideixen l’assignació dels seus recursos.

No falten els tocs d’atenció sobre aquest tema.Així, Garelli-IMD (2007) parla explícitament de comles empreses (i entitats) del Sud van de shoppingamb objectius que sovint són empreses de referèn-cia dels països avançats, i apunta els conflictes queaixò pot portar, ja que aquests canvis en el controlde determinats actius poden ser percebuts com lavisibilització d’un canvi d’hegemonia, econòmica ipolítica, que no és fàcil d’acceptar.

El creixement dels actius gestionats per inver-sors institucionals (com fons de pensions, com-panyies d’assegurances, fons d’inversió omutual funds) ha estat notable: ha passat entre1995 i 2005 de 21 bilions (europeus) a 53 bilionsde dòlars EUA. La figura 3.37 resumeix l’evolu-ció els darrers 15 anys. El fet ja comentat que,en conjunt, aquests inversors hagin reduït el seuhome bias ha contribuït al grau d’internacionalit-zació financera.

La solvència i prudència que acostuma a acom-panyar les decisions inversors d’aquestes insti-tucions també es considera que contribueix al’estabilitat financera. Però els baixos rendimentsassociats els darrers anys als instruments finan-cers més clàssics, vinculats al nivell dels tipusd’interès, ha portat en ocasions a destinar unapart dels recursos a assignacions força més«agressives» buscant una rendibilitat comple-mentària, via hedge funds o actius alternatius.

L’activitat dels hegde funds és una de les mani-festacions més visibles i, des d’alguns punts devista, més «emblemàtiques» de la globalització

278


Nivell de reserves oficialsFi 1999 Fi 2006 Canvi

Xina 158 1.068 910Japó 287 880 593Rússia 8 296 288Corea 74 234 160Índia 33 171 138Singapur 77 137 60Brasil 35 86 51Malàisia 31 82 51Algèria 5 78 73Mèxic 32 76 44Turquia 23 61 38Líbia 7 59 52Nigèria 5 42 37

Total 775 3.270 2.495

Memorandum:Total països,total reserves(excloent-hi l’or) 1.882 5.072 3.190

Total països,total reserves(incloent-hi l’or) 2.163 5.624 3.461

Taula 3.23 Reserves oficials de països emergents i en desenvolupament, 1999 i 2006 (xifres en milers de milions de dòlars EUA)

COPCA2007

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 278

3. Noves realitats

financera. Igual que la primera onada d’impuls al’activitat als mercats financers internacionalsamb la creació dels mercats d’eurodòlars fa migsegle, ara és l’absència de regulacions i la subse-güent llibertat operativa (en comparació ambaltres fórmules que han anat essent objecte deregulacions i supervisions) un dels principalsatractius dels hedge funds. Proporcionen oportu-nitats més obertes de rendibilitat ajustada pel riscinicialment a persones amb potencial financer idesprés també a institucions inversores que tro-

ben interès a destinar una part dels seus recursosa aquesta combinació de rendibilitat/risc més fle-xible y el seu estil més actiu.

La figura 3.38 expressa com han evolucionat ennombre i quantia dels recursos gestionats en elsdarrers 20 anys. El volum d’1,4 bilions (europeus,trilions americans) de dòlars és la referència oficialque proporciona l’FMI. El Global Financial Stabi-lity Report d’abril de 2007 valora la seva influèn-cia constructiva sobre l’eficiència i l’estabilitat


1990 1995 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Companyies inversoresFons de pensionsCompanyies asseguradores

60

50

40

30

20

10

0

Figura 3.37 Volum de recursos gestionats per inversors institucionals

Font: FMI (2007 b)

10.000

8.000

6.000

4.000

2.000

01985 1990 1995 1997 1999 2001 2003 2005

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

0

Volum d’actius gestionats(en milers de milions de dòlars EUA

(escala dreta)

Nombre de hedge funds(escala esquerra)

Figura 3.38 Nombre i volum de recursos dels hedge funds, 1985-2006

Font: FMI (2007b)

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 279

3. Noves realitats

dels mercats, i també el potencial creatiu de lesseves estratègies complexes, encara que tambées reconeix que en determinats moments podencontribuir a una incrementada o fins i tot extremavolatilitat, les implicacions en «dominó» de lesquals provoquen inquietud. En tot cas resta obert

el debat sobre la necessitat o conveniència d’al-guna regulació sobre aquest tema. Es tractad’una més de les vessants de la qüestió de lagovernança de la globalització que marca —imarcarà— l’economia i la política mundialsdurant un bon temps.

2007 COPCA280

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 280

Allen L. Hammond; Kramer, William J.; Katz,Robert S.; Tran, Julia T. i Walker, Courtland (2007)The Next 4 billion: market size and business stra-tegy at the base of the pyramid. CFI, WRI.

Amiti, Mary i Wei, Shang-Jin (2005), «Service off-shoring, productivity and employment: evidencefrom United status», IMF wp 05/238, desembre2005. Disponible a:www.imf.org/external/pubs/cat/longres.cfm?sk=18567.0

Antras, Pol, Garicano, Luis i Rossi-Hansberg,Esteban (2006), «Offshoring in a Knowledge Eco-nomy», Quarterly Journal of Economics, febrer2006 (p. 31-77).

Asian Development Bank (2007), Asian Deve-lopment Outlook 2007: Growth amid Change,Asian Development Bank, Hong Kong, Xina.Disponible a:www.adb.org

Autor, David, Levy, Frank i Murnane, Richard(2003), «The Skill content of recent technologicalchange: an empirical exploration», novembre2003 (p. 1279-1333).

B+I Strategy (2007), «Tendències de futur en elsector d’alimentació i begudes», Estudis OME,núm 4; Observatori de Mercats Exteriors delCOPCA, Departament d’Innovació Universitats iEmpresa, Generalitat de Catalunya; maig 2007.Disponible a:www.anella.cat

Becker, Wendy M., Freeman, Vanessa M., (2007)«Going from global trends to corporate strategy,Will your Business catch them before they catchit?». McKinsey Quaterly, McKinsey&CompanyDisponible a:www.mckinsey.com

Benkler, Yochai (2007). The wealth of networks:how social production transforms markets andfreedom, Yale University press.

Bergheim, Stephan (2006), «Global Growth Cen-tres 2020», Deutsche Bank Research, novembre2006. Disponible a:www.dbresearch.com

Bernanke, Ben (2006), «Global Economic Inte-gration: What’s New and What’s Not?», Sympo-sium Jackson Hole, Federal Reserve Bank ofKansas City, agost 2006.


Bibliografia

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 281

Bibliografia

Bernard, Andrew, Jensen, J.Bradford, Redding,Stephen i Schott, Peter (2007), «Firms in Internatio-nal Trade», NBER working paper 13054, abril 2007.

Bernard, Andrew, Redding, Stephen i Schott,Peter (2007), «Comparative Advantage and Hete-rogeneous Firms», Review of Economic Studies,74, 2007 (p. 31-66).

Blanchard, Olivier (2006), «Current Account Defi-cits in Rich Countries», Mundell-Fleming lecture,IMF 7th. Jacques Polak Conference, novembre2006. Disponible a:www.imf.org

Blinder, Alan (2006), «Fear off Offshoring», CEPSworking paper, Princeton University, desembre2005. Disponible a:www.princeton.edu/ceps/workingpapers/119blinder.pdf

Bloom, David i Canning, David (2006), «Booms,Busts, and Echoes», a: IMF, Finance & Develop-ment, setembre 2006.

Canals, Claudia (2006), «Offshoring i deslocalitza-ció: noves tendencies de l’economia internacional»,document d’Economia La Caixa, núm. 3, Desem-bre 2006. Disponible a:www.lacaixa.comunicacions. com/se

Carbon, Bretrand (2007) «Multitalented youth»,FO2007, núm.1, CIFS.

CE (2006), «Una europa global: para competir enel mundo», Comunicació de la Comissió al Con-sell. 4.10.2006, 567, final, Brussel.les.

CEPAL (2007), Anuario Estadístico de AméricaLatina y el Caribe 2006, Naciones Unidas, març2007.

CESifo (2006), «Global Imbalances», cap. 2 deEEAG European Economic Advisory Group atCESifo, Report on European Economy 2006,març 2006.

CIFS (2006), Creative Man: the future consumer,employee and citizen. CIFS.

CIFS (2006b), «Places to go», Members Reportnúm 1/2006, CIFS.

Cluster Development (2007), «El sector de l’aero-nàutica: nous jugadors i noves oportunitats»,Estudis OME, núm 7; Observatori de MercatsExteriors del COPCA, Departament d’InnovacióUniversitats i Empresa, Generalitat de Catalunya.Disponible a:www.anella.cat

Coates, Joseph (2006), «82 assumptions aboutthe next 25 years:Refining our view». Disponible a:www.josephcoates.com

Cuadras, Xavier i Puig, Jordi (2007) «Anàlisi com-parativa de les exportacions catalanes a l’inici delsegle XXI» Quaderns OME núm 3, Observatori deMercats Exteriors del COPCA, Departament d’In-novació Universitats i Empresa, Generalitat deCatalunya. Disponible a:www.anella.cat

Cuadras, Xavier i Xifré, Ramón (2007) «Tendèn-cies i oportunitats d’inversió als nous països de laUE» Estudis OME núm 8, Observatori de MercatsExteriors del COPCA, Departament d’InnovacióUniversitats i Empresa, Generalitat de Catalunya.Disponible a:www.anella.cat

Cuñat, Alejandro i Melitz, Marc (2007), «Volatility,Labor Market Flexibility, and the Pattern of Com-parative Advantage», NBER working paper13062, abril 2007.

Curcuru, Stephanie, Dvorak, Thomas i War-nock, Francis (2007), «The Stability of LargeExternal Imbalances: the Role of Returns Diffe-rentials», NBER working paper 13074, maig2007.

Dator, Jim (2005), Fairness, globalization amdpublic institutions: east Asia and Beyond, Univer-sity of Hawai Press.

Deutsche Bank Research (2006), «The demogra-phic challenge», 19 maig 2006. Disponible a www.dbresearch.com

Deutsche Bank Research (2007a), «The future ofthe wold is urban», maig 2007. Disponible a:www.dbresearch.com

2007 COPCA282

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 282

Bibliografia

Deutsche Bank Research (2007b), «How willsenior Germans spend their money-the interplay ofdemography, growth, and changing preferences»,27 març 2007. Disponible a:www.dbresearch.com

Do, Quy-Toan i Levchenko, Andrei (2006), «Trade,Inequality, and the Political Economy of Institu-tions», IMF working paper 06/56, març 2006.

Economist Intelligence Unit (EIU) (2006a), «TheWorld in 2026», EIU, 2006. Disponible a:www.eiu.com

Economist Intelligence Unit (EIU) (2006b), «Worldinvestment prospects to 2010: Boom or bac-klash?, EIU, 2006. Disponible a: www.eiu.com

Economist Intelligence Unit (2007a), «Sharing theidea, the emergence of global innovation», Dispo-nible a:www.eui.com

Economist Intelligence Unit (2007b) «Megatrendsin B2B marketing». Disponible a:www.eiu.com

Ellis, Tania (2006), «Sutainable business», FO2006, núm 6, CIFS

Elstrodt, Heinz-Peter; Lanoissière, Martha A. iPietracci, Bruno (2007) «Cinco prioridades para laeconomia de Brasil», The Mckinsey Quarterly.

ESADE (2007), «Noves vies d’internacionalitza-ció: les empreses nascudes globals i les que esredefineixen globals», Quaderns OME, nº 1;Observatori de Mercats Exteriors del COPCA,Departament d’Innovació Universitats i Empresa,Generalitat de Catalunya. Disponible a:www.anella.cat

European Commission (2007), Future Opportuni-ties and Challenges in EU-China Trade and Inves-tment Relations 2006-2010, European Commis-sion, Brussel·les, febrer 2007.

Fabrizio, Stefania, Igan, Deniz i Mody, Ashoka,«The Dynamics of Product Quality and Internatio-nal Competitiveness», IMF working paper 07/97,abril 2007.

Fantoni, Roberto M. (2007), «Revisando los sig-nos vitales de Latinoamérica», McKinsey&Com-pany. Disponible a:http://mckinsey.com/

Farrel, D.; Gersch U. i Stephenson, E. (2006)«The Value of China’s emerging middle class»,The Mckinsey Quarterly, special edition 2006,McKinsey&Company. Disponible a:http://mckinsey.com/

Feenstra, Robert (2007), «Globalization and itsImpact on Labor», Global Economy Lectura, Vien-na Institute for International Economic Studies»,febrer 2007. Disponible a:www.econ.ucdavis.edu/faculty/fzfeens/papers.html

Fita, Antoni (2007), «El modelo de inserción y laposición competitiva de los países de la EuropaCentral en el actual entorno global», Tesis docto-ral, Universitat de Barcelona.

Florida, Richard (2006), The flight of the creativeclass: the new global competition for talent, Har-per Collins, 2006. Disponible a:creativeclass.com

Fons Monetari Internacional (2006), «Asia Rising:Patterns of Economic Development and Growth»,cap. 3 de World Economic Outlook setembre 2006.

Fons Monetari Internacional (2007a), «World Eco-nomic Outlook», abril 2007.

Fons Monetari Internacional (2007b), «GlobalFinancial Stability Report», abril 2007.

Fons Monetari Internacional (2007c), «RegionalEconomic Outlook: Asia and Pacific, abril 2007.

Gaggi, Massimo i Narduzzi, Edoardo (2006), El finde la clase media y el nacimiento de la sociedad debajo coste, Ed. Lengua de trapo, 2006.

Garelli, Stéphane (2007), «The CompetitivenessRoadmap: 2007-2050», a IMD World Competiti-veness Yearbook. (2007).

Garicano, Luis i Rossi-Hansberg, Esteban (2006),«Organization and Inequality in a Knowledge Eco-nomy», Quarterly Journal of Economics, novem-bre 2006 (p.1383-1435).


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 283

Bibliografia

Goldin, Claudia i Katz, Lawrence (2007), «Therace between education and technology: theevolution of U.S. educational wage differentials,1890 to 2005», NBER working paper 12984,març 2007.

Grant Thornton International (2007), «Emergingmarkets: Brazil, Russia, India, China», Internatio-nal Business Report 2007. Disponible a:www.gti.org

Greenaway, David i Kneller, Richard (2007), «Firmheterogeneity, Exporting, and Foreign DirectInvestment», Economic Journal, febrer 2007 (p.F134-F161).

Grossman, Gene i Rossi-Hansberg, Esteban(2006a), «The Rise of Offshoring: it’s not wine forcloth anymore», presentado en la conferenciaJackson Hole, Reserva Federal, agost 2006. Dis-ponible a:www.kansascityfed.org/publ icat/Sympos/2006/PDF/8GrossmanandRossi-Hansberg.pdf

Grossman, Gene i Rossi-Hansberg, Esteban(2006b), «Trading Tasks: a simple theory of Offsho-ring», NBER working paper 12721, desembre 2006.

Hallack, Juan Carlos (2005), «Product Quality andthe Direction of Trade», Journal of InternationalEconomics, gener 2006 (p. 238-265).

Heller, Peter (2006), «Asia: Ready or Not», a IMF,Finance & Development, setembre 2006.

Helpman, Elhanan (2006), «Trade, FDI, and theOrganization of Firm», Journal of Economic Lite-rature, setembre 2006.

Helpman, Elhanan, Melitz, Marc i Rubinstein,Yona (2007), «Estimating Trade Flows: TradingPartners and Trading Volumes», NBER workingpaper 12927, febrer 2007.

Heymann, Eric (2006), «Environmental sector inChina», Current issues 28 de febrer 2006, Deuts-che Bank Research. Disponible a: www.dbresearch.com

Hummels, David (2006), «Transportation Costand International Trade over Time», a ECMT,Transport and International Trade, OCDE, 2006.

IMD (2007), IMD World Competitivess Yearbook2007, IMD, maig 2007. Parcialment disponible a:www.imd.ch/wcc

Institut Internacional de la Governabilitat de Cata-lunya (2007) «Sectors emergents als països delMediterrani», Estudis OME núm. 3, Observatoride Mercats Exteriors del COPCA, Departamentd’Innovació Universitats i Empresa, Generalitat deCatalunya. Disponible a:www.anella.cat

InterBen Consulting (2007), «Tendències en elsector de components d’automoció a l’Europade l’Est i la Xina», Estudis OME, núm. 1; Obser-vatori de Mercats Exteriors del COPCA, Departa-ment d’Innovació Universitats i Empresa, Genera-litat de Catalunya. Disponible a:www.anella.cat

Jaeger, Markus (2006), «Brazil: O país do futu-ro?», Current issues, Deutche Bank Research,maig 2006. Disponible a:www.dbresearch.com

Just, Tobias; Väth, Maren i Chin, Henry (2006),«Building up India: Outlook for India’s real estatemarkets», Current issues, Deutche Bank Rese-arch, maig 2006. Disponible a:www.dbresearch.com

Knack, Stephen (2006), «Governance andGrowth». Disponible a:http://www.sdnpbd.org/sdi/issues/governance/governance/summarynoteg_governance_and_growth.pdf

Konzak, Lars (2007), «The battle for our culture»,FO2007, CIFS.

Lane, Philip Lane i Milesi-Ferretti, Gian Maria(2006 a), «The External Wealth of Nations MarkII», IMF working paper 06/69, març 2006.

Lane, Philip Lane i Milesi-Ferretti, Gian Maria(2006 b), «Europe and Global Imbalances», docu-ment presentat a la «7th. Jacques Polak AnnualResearch Conference, FMI, novembre 2006.

Larsen Gitte (2006) «Why megatrends matter?»,FO2006, núm. 5, CIFS.

2007 COPCA284

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 284

Bibliografia

Lazear, Edward i Shaw, Kathryn (editors) (2007),Wage Structure, Raises and Mobility: Internatio-nal Comparisons of the Structure of WagesWithin and Across Firms, University of ChicagoPress, pendent de publicació. Disponibles elsarticles a:www.nber.org

Leamer, Edward (2006), «A Flat world, a level pla-ying field, a small world after all, or none ofabove?». Disponible a:www.uclaforecast.com/reviews/Leamer_Flat-World_060221.pdf

Levchenko, Andrei (2004), «Institutional Qualityand International Trade», IMF working paper04/231, desembre 2004. Disponible a:www.imf.org

Levinson, Marc (2006), The Box: How the Ship-ping Container Made the World Smaller and theWorld Economy Bigger, Princeton UniversityPress, 2006

López-Claros, Augusto et al. (2006), «The GlobalCompetitivenss Index: Identifying the Key Ele-ments of Sustainable Growth», cap. 1.1 de WorldEconomic Forum, Global CompetitivenessReport 2006-2007, Palgrave-Macmillan, 2006.

Maddison, Angus Chinese Economy Performancein the Long Run (1998), OCDE 1998. Disponible a: www.ggdc.net/maddison/

Maddison, Angus (2007), The contours of theWorld Economy 1-2030 AD, Oxford UniversityPress, 2007.

Marzo, Mariano, (2006), «Preus del petroli: noucicle o ruptura?» a Informe Anual 2006: Tendèn-cies de futur i noves realitats. Observatori deMercats Exteriors del COPCA, Departament d’In-novació Universitats i Empresa, Generalitat deCatalunya. Disponible a:www.anella.cat

McKinsey&Company (2007), «Reining in Brazil’sinformal economy», The Mckinsey Quarterly, juny2007, McKinsey&Company. Disponible a:www.mckinseyquarterly.com

Millán, Eduardo; Alberdi, Baralides; González,Fernando, Gutiérrez Octavio, Martínez Alma;Morales, Fco. Javier, San Martí, Ignacio i Tamayo,Fernando (2006), «La situación immobilaria Méxi-co» Serveis d’Estudis Econòmics del BBVA Ban-comer, 2006.

Mogensen, Klaus (2007), «The new anarchism»,FO2007, CIFS

Nacions Unides (2007), World economic Situa-tion and Prospects 2007, Nacions Unides, 2007.

Naisbitt, John (2006), Mind set!, Harper CollinsPublishers, New York.

Nordàs, Hildegunn (2007), «International produc-tion sharing: a case for a coherent policy frame-work», Discussion paper núm. 11, SecretariatWTO, III-2007. Disponible a:www.wto.org

Now and Next (2007), «10 trends: Predictions andprovocations». Disponible a:www.nowandnext.com

Nunn, Nathan (2007), «Relationship-specificity,incomplete contracts and the pattern of trade»,Quarterly Journal of Economics, maig 2007.

OCDE (2007), OECD Economic Outlook, 81,maig 2007.

Olsen, Soren Steen i Svendsen, Steen (2006)«The next megatrend: social growth», FO2006,núm. 5, CIFS.

OME (2006), Informe anual 2006: Tendències defutur i noves realitats, Observatori de MercatsExteriors del COPCA, Departament d’InnovacióUniversitats i Empresa, Generalitat de Catalunya;juny 2006. Disponible a:www.anella.cat

OME (2007a), «Els biocombustibles: una oportu-nitat per la inversió?», Articles OME, Observatoride Mercats Exteriors del COPCA, Departamentd’Innovació Universitats i Empresa, Generalitat deCatalunya; maig 2007. Disponible a:www.anella.cat


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 285

Bibliografia

OME (2007b), «Tendències de futur en consum».Papers OME núm. 1, Observatori de MercatsExteriors del COPCA, Departament d’InnovacióUniversitats i Empresa, Generalitat de Catalunya,gener 2007. Disponible a:www.anella.cat

Ottaviano, Gianmarco i Peri, Giovanni (2006),«Rethinking the gains from Immigration», NBERwp 11672, octubre 2005.

Peri, Giovanni (2007), «Immigrants’ complemen-tarities and native workers», NBER workingpapers 12956, març 2007.

Perlitz, Uwe (2006), «Steel market in India:Companies set for expansion», Current issues,Deutche Bank Research, setembre 2006. Dis-ponible a:www.dbresearch.com

Prahalad, CK. i Hart, Stuart (2002), The fortune atthe bottom of the pyramid, Strategy + Businessnum 26, winter 2002. Disponible a:www.strategy-business.com

Prasad, Rajan i Subramanian, «The Paradox ofCapital», FMI, Finances i Desenvolupament, març2007.

PriceWaterhouseCoopers (2007), «Tendències encomerç i inversió mundial: Catalunya en el con-text global», Papers OME, núm 2; Observatori deMercats Exteriors del COPCA, Departament d’In-novació Universitats i Empresa, Generalitat deCatalunya. Disponible a:www.anella.cat

Rajan, Raghuram G, (2006), «Is There a GlobalShortage of Fixed Assets?». Remarks at the G-30meetings, New York, Desembre 1.

Rialp Alex, Rialp Josep, Llacuna Josep Lluís, Hiki-mura Myriam, Filipescu Diana i Gheorghiu, MariaChristina (2007), «Estratègies i factors clau d’èxitde les empreses catalanes en els mercats exte-riors. Comparativa internacional» Quaderns OMEnúm. 2, Observatori de Mercats Exteriors delCOPCA, Departament d’Innovació Universitats iEmpresa, Generalitat de Catalunya. Disponible a:www.anella.cat

Sala-i-Martín, Xavier (2006), «The World Distribu-tion of Income: Falling Poverty and… Convergen-ce, Period», Quarterly Journal of Economics,maig 2006.

Schmiemann, Manfred (2007), «Inter-enterpriserelations in selected economic activities», Euros-tat, Industry, Trade and services, Statistics infocus 57/2007.

Shadler, Susan, Ashoka Mody, Abdul Abiat iDaniel Leigh (2007), «Growth in the Central andEastern European Countries of the EuropeanUnion», IMF Occasional Paper, núm 252. Dispo-nible a:www.imf.org

Solà, Joaquim; Fluvià, Modest i Saez, Xavier(2007), «Exportacions i competitivitat de la indús-tria: anàlisi sectorial i empresarial» Avanç de con-clusions del Quaderns OME núm. 4, Observatoride Mercats Exteriors del COPCA, Departamentd’Innovació Universitats i Empresa, Generalitat deCatalunya.

Strathern, OOna (2007), A brief History of thefuture. Constable and Robinson Ltd.

The Institute of International Finance (2007),Capital Flows to Emerging Market Economies.Gener, 2007. Disponible a:http://www.iif.com

Toffler, Alvin (2006), Revolutionary Wealth

Torrent,R., Perez del Castillo, C., Rodríguez Men-doza, M., Stoler, A. (2007), «Futur del marc regu-lador», Quaderns OME, núm. 5. Observatori deMercats Exteriors del COPCA, Departament d’In-novació Universitats i Empresa, Generalitat deCatalunya. Disponible a:www.anella.cat

Trefler, Daniel (2005), «Offshoring: threats andopportunities», Brookings Trade Forum, Broo-kings Institution, maig 2005.

Trinh, Tamara (2006), «China’s pension system»,Current issues 17 febrer 2006, Deutche BankResearch. Disponible a:www.dbresearch.com

2007 COPCA286

IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 286

Bibliografia

Tugores, Joan (2006), Economía internacional:globalización e integración regional, 6ª ed.,McGraw-Hill, 2006.

UNCTAD (2006), World Investment Report 2006-FDI from Developing and Transition economies:implications for development, UNCTAD, octubre2006.

Voss, Silja (2006), «Mexico 2020: Tequila sunri-se», Current issues, Deutche Bank Research,febrer 2006. Disponible a:www.dbresearch.com

Wei, Shang-Jin i Ju, Jiandong (2006), «A Solution toTwo Paradoxes of International Capital Flows», IMFworking paper 06/178, juliol 2006. Disponible a: www.imf.org

Wisler, Fleming (2006), «The soft revolution», FO2006, núm 6, CIFS

World Bank (2006a), Doing Business 2007: Howto reform, Banc Mundial, 2006. Disponible a: www.worldbank.org

World Bank (2006b), Russian Economic Report,núm. 13, Banc Mundial, Desembre 2006. Dispo-nible a: www.worldbank.org

World Bank (2006c), Russian Economic Report,núm 12, Banc Mundial, abril 2006. Disponible a:www.worldbank.org

World Bank (2006d), Doing Business 2007: Howto Reform, Banc Mundial, Washington D.C, 2006.

World Bank (2007 a), Global Economic Pros-pects – Managing the Next Wave of Globalization,Banc Mundial, 2007. Disponible a:www.worldbank.org

World Bank (2007 b), World Development Indica-tors, 2007. Disponible a:www.worldbank.org

World Bank (2007c), Global Monitoring Report2007, Banc Mundial, 2007. Disponible a:www.worldbank.org

World Bank (2007d), «Enhancing Russia’s Com-petitiveness and Innovative Capacity», Competiti-veness&Innovation Report, Banc Mundial, abril2007. Disponible a:www.worldbank.org

World Economic Forum (2007), «World EconomicForum on Latin America Report: The Power of aPositive Regional Agenda», WEF summit report,Santiago de Chile, Abril 2007. Disponible a:www.weforum.org

World Future Society (2006), Outlook 2007,WFS.

World Future Society (2006b), Greating GlobalStrategies for Humanity’s Future. WFS.

World Trade Organization (2007), «World Trade2006, Prospects for 2007», abril 2007.

Xafa, Miranda (2007), «Global Imbalances andFinancial Stability», IMF working paper 07/11,maig 2007. Disponible a:www.imf.org

Yeaple, Stephen (2005), «A simple model of firmheterogeneity, international trade, and wages»,Journal of International Economics, gener 2007(p. 1-20).


IA 2007_2930.qxd 13/11/07 16.10 Página 287

IA coberta Ext CAT.fh9 5/10/07 15.15 Pagina 1

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

Un nou mapa de mercatsi oportunitatsPrenent part en les xarxesde negocis globals

Un

nou

map

a de

mer

cats

i op

ortu

nita

ts

Documents

Un nou mapa de mercats i oportunitats - METALONIA1].pdf · ció de les variables que configuren el potencial de negoci, com són l’entorn macroeconòmic, costos i ... i l’anàlisi