CONFEDERACIÓ D’ORGANITZACIONS EMPRESARIALS DE LLEIDA

ÀMBITS N.68 1R TRIMESTRE 2010

UN PROJECTE PIONER DEL SECTOR DE LA FUSTA LIDERAT PER AEF

Edita: Organitzacions Empresarials de Lleida (COELL) · Rambla Ferran, 32 · 25007 · Lleida. Tel. 973 232 166 · Fax 973 224 162 · www.coell.org ·comunicació@coell.org · President: Joan H. Simó · Director General: Estanis Felip · Direcció i Redacció : Marta Puigarnau (Àrea de Comunicació de COELL) ·Disseny i Maquetació: Estudi Gràfic Sònia de Dios · Fotografia: Arxiu de COELL i els autors · Impressió: Anfigraf · Dipòsit Legal: L -1155 -1994ÀMBITS no comparteix necessàriament les opinions expressades en el seu contingut. En cas de reproducció d’articles, cal fer esment de la publicació de l’autor.

ÀMBITSEDITORIAL

Una iniciativa plausible

L'Associació d'Empresaris de la Fusta (AEF) lidera ungran projecte pioner com és la posada en marxa de laFinestra Sostenible, en el què hi participen 29empreses d'arreu de Catalunya, la majoria d'elles deLleida.

Aquesta iniciativa és lloable perquè responperfectament a l'esperit que ha de mostrar el mónempresarial enmig del revés econòmic actual: tirarendavant amb noves iniciatives, submergir-se en noussectors, saber de nous nínxols de mercat o fer troballesinnovadores en productes i en tècniques, al mateixtemps que es mostra la capacitat de resistència al maltemps per part del sector de la fusta.

Només amb empenta i esperit emprenedor esgaranteix el dinamisme i l'eficiència necessaris persituar al capdavant una empresa o una iniciativa. Elpotencial dels homes d'empresa són el veritable motorde les Terres de Lleida i l'exemple a seguir per tal deseguir mirant cap al futur.

Endegar Finestra Sostenible ha estat indiscutiblementmèrit de la solidesa de les mateixes empreses i de lacapacitat d'improvisació dels empresaris. Però, percontinuar tirant endavant calen més coses.

A banda de seguir treballant dur, caldria certament, unmés eficaç suport institucional en infraestructures i encrèdit i sobretot, més confiança social cap al'empresariat com a autèntic generador de riquesa.

ACTUALITAT: PROJECTE FINESTRA SOSTENIBLE 4

COELL 7

FORMACIÓ 10

FEDERACIÓ D’EMPRESES DE LA CONSTRUCCIÓ (FGC) 12

AGRISEC 16

ASSOCIACIÓ D’EMPRESES DE LA FUSTA (AEF) 19

FEDERACIÓ D’EMPRESES DE SERVEIS (FES) 22

GRUP D’EMPRESES SENSE AGRUPACIÓ SECTORIAL (GSAS) 24

TRIBUNA:

L’ APUNT JURÍDIC 26

INFO FISCAL 28

INFO LABORAL 30

INFO MEDIAMBIENT 32

ÍNDEX

Joan H. Simó. President de COELL

MIQUEL ROMÀ, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE

FABRICATS D’ÀRIDS I FORMIGONS DE LLEIDA 25

ACTUALITATÀMBITS

68

4

L'Associació Empresarial de la Fusta (AEF) impulsa el projecte "Finestra Sostenible" queconsisteix en la fabricació d'una finestra millorada amb tapa de persiana complint amb lesexigències relatives a aïllament acústic, transmitància tèrmica i sota la condició desostenibilitat.

Aquesta iniciativa pionera, en la què hi participen 29 empreses d'arreu de Catalunya, 17 deles quals són de les Terres de Lleida, s'ha començat a desenvolupar el febrer de 2010mitjançant la realització dels cursos de formació del Control de Producció en Fàbrica (CPF),que s'han dut a terme a Lleida i Girona.

Creació de Serveis Integrals de Fusta i Moble SERVIFIM

Així mateix, els membres de les quatre juntes que integren AEF han constituït una societat

mercantil limitada unipersonal anomenada Serveis Integrals de Fusta i Moble (SERVIFIM)

per tal de poder dur a terme la gestió del projecte del Marcatge CE (obligatori per a

tancaments exteriors a partir del febrer de 2010) i el desenvolupament de la Marca de

Qualitat "Finestra Sostenible". N'hi formen part 29 firmes (17 de Lleida, 1 de Súria i 11 de

la demarcació de Girona) i compta amb un Consell d'Administració integrat per

representants dels gremis que composen AEF i per donar cabuda a altres empreses no

lleidatanes. L'objecte social de SERVIFIM és prou ampli com per a donar cabuda en un futur

a qualsevol iniciativa que provingui dels gremis que integren AEF.

En aquest sentit, constitueix l'objecte social de la nova societat: a) la prestació de serveis a

tot tipus d'empreses dedicades al sector de la fusta, el moble, el serratge, el rematat i

activitats afins; b) la investigació, desenvolupament, innovació, manipulació i transformació

de tècniques que permetin reduir costos i millorar la seguretat en l'elaboració de la

producció final del sector de la fusta i activitats afins, de manera directa o indirecta, única

o en col·laboració amb altres associacions o entitats de tot tipus, públiques o privades; c)

promoció i divulgació de productes i sistemes de qualitat i segells de garantia; d) Realització

de compres i vendes agrupades, de materials destinats a la fusta i el moble i activitats afins

i al consum de les empreses dedicades a la fusta i el moble i e) la formació d'empresaris,

professionals i treballadors. AEF ha subvencionat el projecte amb 12.000 euros, que s'han

repercutit en els associats d'AEF, atès que les empreses associades a AEF desemborsen

1.000 euros i les no associades, 1.300 euros.

© AEF

AEF endega el projecte “Finestra Sostenible”

ACTUALITAT

5

"Amb la Finestra Sostenible volem promoure els tancaments defusta sostenible i donar més oportunitat de negoci als nostresassociats"

1. L'Associació d'Empresaris de la Fusta ha posat en marxa el projecte de Marcatge CE iel desenvolupament de la Marca de Qualitat Finestra Sostenible. Expliqui'ns en quèconsisteix aquesta iniciativa, a grans trets.

Des d'AEF, atesa la normativa vigent, vam creure en la necessitat de que els fusters fessin

finestres amb totes les garanties i complint uns mínims d'ecoeficiència tèrmica i acústica.

Darrerament, el mercat de la fusta torna a estar a l'alça després d'un temps a la baixa pel

boom de la fusteria d'alumini, i calia vendre un bon projecte que comptés amb certificació i

promoció. La proposta ja té a hores d'ara el recolzament d'una trentena d'associats de Lleida,

Barcelona i Girona. El cost del projecte (fer la fabricació amb Marcatge CE i amb paràmetres

d'ecoeficiència) és de 30.000 euros. AEF en subvenciona 12.000 euros i, la resta, ho paguen

els fabricants associats.

2. El projecte compta amb el suport de CENFIM, amb qui AEF ha signat un conveni decol·laboració per al desenvolupament del projecte, a més, oi?

Amb CENFIM hem signat un conveni de col·laboració per desenvolupar el projecte atès que la

comissió tècnica de Finestra Sostenible està dirigida per un enginyer industrial de CENFIM

especialista en tancaments de Qualitat.

3. Per dur a terme aquest projecte també s'ha hagut de constituir una empresa, ServeisIntegrals de Fusta i Moble, de la qual vostè n'és president.

Des del Cidem ens van aconsellar la fórmula de crear una empresa com a titular del projecte

que tindrà per objectius, en primer lloc, engrescar els fusters a fer finestres de qualitat, a ser

més competitius alhora que es regula el control de qualitat de fabricació. En segon terme,

obrir noves oportunitats de negoci en un marc de recessió econòmica al mateix temps que

es promou el tancament de fusta sostenible. A més, amb aquest projecte es prestigia al

sector i es comença a funcionar com a grup de pressió davant l'Administració. Per últim, es

modernitza un sector considerat tradicional.

4. En quin moment del procés us trobeu actualment?

Ens trobem ara en ple procés d'assaig de l'homologació i estem fent tasques d'implantació

CPF (Control de Producció en Fábrica) i de la Finestra Sostenible amb els fusters de Lleida i

Girona. Aviat endegarem per a tots els socis de Finestra Sostenible tres cursos de: tècniques

de composició del vidre i la seva instal·lació; fabricació en general de finestres de fusta i

cursos d'envernissat (garantim cinc anys sense manteniment). Implantarem ben aviat un

segell de marca de qualitat per assolir la fabricació i instal·lació de finestres de fusta amb

unes prestacions màximes que garanteixin l'estalvi energètic real i un manteniment a baix

cost i assequible a llarg termini. Així mateix, es faran auditories anuals a tots els fabricants

adherits per mantenir la continuïtat de tot el procés de qualitat. Ara ens toca fer promoció i

donar a conèixer arreu el projecte, especialment entre els arquitectes i tècnics, i farem

presentacions als col·legis professionals. Hem registrat la marca Finestra Sostenible en

català i castellà i els dominis finestrasostenible.cat, finestrasostenible.com i

finestrasostenible.es. D'aquí a poc també es podrà consultar la nostra pàgina web.

FRANCESC FARRANPresident de l’empresa

Serveis Integrals de Fusta i Moble

PROJECTE FINESTRA SOSTENIBLE

COELL

ACTUALITAT

6

ÀMBITS

68

© COELL

Cursos control de producción en fábrica (CPF)

El passat mes de febrer es van dur a terme a Lleida i Girona els Cursos de Formaciódel Control de Producció en Fàbrica (CPF) per a les empreses adherides al projecte deMarcatge CE i difusió d'una marca de qualitat (Finestra Millorada), que han estatimpartits per Andreas Wäger, tècnic del Centre de Difusió Tecnològica de la Fusta i elMoble (CENFIM).

Organitzats en 2 grups de 9 empreses cadascun, en el cas de Lleida i un grup d’11empreses a Girona.

En la primera sessió d'aquest curs de formació, es va lliurar a les empreses assistents,un manual simplificat del Control de Producció en Fàbrica i es va procedir a fer lesexplicacions pertinents per a la correcta implantació del mateix.

En la segona sessió les empreses havien d'haver portat a terme les tasquesencomanades en la primera sessió, per a poder resoldre els dubtes que hagin pogutsorgir.

Resta pendent la comprovació de la seva correcta implantació mitjançant una visita,per part d'un tècnic de CENFIM, a cada empresa.

COELL

7

COELL

COELL va organitzar el 4 de febrer la conferència "Contractes mercantils: mitjansd'assegurament del crèdit, increment de la solvència i recuperació de l'IVA", dins delcicle de formació L'Empresa al Dia, per donar a conèixer les diferents figuresjurídiques que permeten assegurar el crèdit que l'empresari ostenta enfront el seudeutor, les claus de negociació del deute i els procediments per recuperar l'IVA encas d'impagament. Així mateix, el 25 de febrer va tenir lloc la conferència"Conceptes de contractació pública" en la qual es va aprofundir en la Llei deContractes del Sector Públic de 30 d'Octubre de 2007; la figura del contractista;els expedients de contractació i els procediments de contractació; lasubcontractació i l'extinció del contracte.

Consulteu El Racó de l'Associat dins la web de COELL

COELL ha posat en marxa EL RACÓ DE L'ASSOCIAT, dins la renovada pàgina web deCOELL. Els socis podran accedir-hi amb la contrasenya que els ha facilitat COELL itenir al seu abast informació, normativa i actualitat de les respectives Federacionsi Gremis, així com els serveis exclusius dels quals podran gaudir pel fet depertànyer a COELL. En concret, es pot consultar el calendari de reunions de lesdiferents Federacions; conèixer les darreres novetats legislatives que afectin elsdiferents sectors professionals; accedir a informacions i documents (butlletins,etc...); gaudir de serveis comercials exclusius, avantatges, descomptes i ofertes enempreses i entitats; tenir accés al Fòrum d'Anuncis on publicar una oferta odemanda de feina i consultar articles d'opinió.

Les conferències van anar a càrrec del Bufet d'Advocats Pons & Montserrat. © COELL

COELL acull les dues conferències "Contractesmercantils" i "Conceptes de contractació Pública "

Un estudi de la Generalitat detecta 19 empreses deLleida d’alt creixement

A les Terres de Lleida hi ha 19 empreses d'alt creixement, és a dir, companyies que

augmenten les seves vendes més d'un 20 per cent anual. La seva facturació ha

assolit en conjunt un creixement del 174% entre el 2004 i el 2007. Aquesta és la

conclusió principal de l'estudi "Les empreses d'alt creixement i les gaseles a

Catalunya", realitzat per la Secretaria d'Indústria i Empresa amb dades del

Registre Mercantil, i que ha detectat fins a 250 societats d'aquest tipus a

Catalunya. Entre les empreses lleidatanes (empreses joves, petites, familiars i no

lligades a cap grup) en trobem de sectors com l'automoció, la venda de mobles, el

transports, la fructicultura, les noves tecnologies i la maquinària agrícola.

8

FLC

9

Un total de 27.527 treballadors del sector de la construcció de Catalunya es van formar encursos de la Fundación Laboral de la Construcción durant el passat any 2009. D'ells, gairebésis de cada deu (el 58%, 15.953 treballadors) ho van fer en Formació Inicial de prevenció deriscos laborals, requisit mínim per a poder obtenir la Targeta Professional de la Construcció(TPC), que serà obligatòria per a tots els treballadors del sector a partir de l’1 de gener de2012.

En el que respecta només al seu Pla de Formació Contínua Sectorial, la Fundación Laboral dela Construcción de Catalunya va tancar l'any 2009 amb prop de 15.000 alumnes, sent l'àreade Seguretat i Salut Laboral el més demandat per l'alumnat. Al 2009, l'entitat va impartirformació contínua a Catalunya a 8.640 alumnes en matèries relacionades amb Seguretat iSalut (58,9% del total). Mentre, en la d’Oficis, l'any 2009, es van registrar 5.439 alumnes(37,1% del total), i en l'àrea de Gestió es van formar 599 alumnes (4,1% del total).

El perfil de l'alumne de la Fundación Laboral en Catalunya que va realitzar accions de Formaciócontínua és el d’un treballador d'entre 26 i 35 anys d'edat que es decanta pels cursosrelacionats amb l'àrea de Seguretat i Salut en la modalitat presencial.

Com en anys anteriors, la modalitat presencial va continuar sent la més demandada, doncsva ser sol·licitada pel 94,2% dels alumnes (13.826). Les accions formatives que van combinarla modalitat presencial amb la de distància (mixta) van registrar el 4,9% dels alumnes (719),i les que únicament es van impartir en la modalitat de distància, el 0,9% (133).

Per trams d'edat, els treballadors d'entre 26 i 35 anys van formar el grup més nombrós,representant el 36,5% (5.353). A aquests els van seguir els alumnes d'entre 36 i 45 anys, el31% (4.545), i, després d'ells, els treballadors d'entre 46 i 55 anys, i entre 16 i 25 anys, quevan representar el 16,2% (2.374) y el 10,7% (1.575), respectivament.

Pel que fa al gènere, l'entitat va rebre en les seves aules a 1.196 dones, que van representarel 8,1 % del total dels alumnes, percentatge molt similar al registrat l'any anterior, quan lesalumnes suposaven el 7, 3% de l'alumnat total.

Les tres accions formatives que van registrar a Catalunya una major demanda al 2009 vanser: "Formació Inicial en Prevenció de Riscos Laborals", amb 3.426 alumnes, "Nivell Bàsic dePrevenció", amb 1.602, y "PRL per a treballs de Paleta", amb 800.

Respecte a la situació laboral dels alumnes de la Fundación Laboral de la Construcción deCatalunya l'any 2009, cap destacar que cada vegada és més nombrós el grup d'alumnessense ocupació que decideixen formar-se en l'entitat. Si al 2008, els alumnes aturatssuposaven el 7,8 % del total, al 2009, van superar el 25%.

(Dades facilitades pel sr. Emilio Gómez Villardón, Director Gerent de la Fundación Laboral de la

Construcción de Catalunya).

COELL

Més de 27.000 treballadors de la construcció de Catalunya esvan formar el 2009 amb la Fundación Laboral de la Construcción

Sis de cada deu ho van fer en Formació inicial de prevenció de riscos laborals, requisitmínim per a poder obtenir la Targeta Professional de la Construcció (TPC)

EMILIO GÓMEZ VILLARDÓN

EMILIO GÓMEZ VILLARDÓNDirector Gerent de la Fundación Laboral de la Construcción de Catalunya

FORMACIÓÀMBITS

68

10

Conveni de Fundació COELL amb el Consorci deNormalització Lingüística

Fundació COELL ha signat recentment un conveni amb el Consorci deNormalització Lingüística pel qual l'organització empresarial impartirà cursos decatalà homologats per l'esmentada institució. Així, tots els cursos de català queorganitzarà dins el Pla Intersectorial atorgat pel Consorci de Formació Contínuade Catalunya (nivell subvencionat), comptaran amb aquest reconeixement.L'estructura d'aquests cursos està integrada en 3 nivells: C1, C2 i C3.

Per dur endavant aquesta iniciativa, la Fundació compta amb l'assessoramentpedagògic i d'avaluació final dels tècnics del Consorci de Normalització Lingüística,els quals reforcen la tasca dels docents.

FORMACIÓ

11

Més de 2.400 persones prendran part enguany en elscursos de formació de COELL

Fundació COELL té atorgades 138 accions formatives que representaran 4.700hores lectives. Un total de 2.430 persones passaran al llarg de 2010 per les aulesde COELL per prendre part en els cursos de formació intersectorial, sectorial ibonificada que promou Fundació COELL. L'entitat té atorgades 138 accionsformatives que representaran prop de 4.700 hores lectives. Aquesta xifra suposaun lleuger descens respecte al 2009, quan COELL va registrar prop de 200cursos - que van suposar unes 7.000 hores lectives - i en els què hi van prendrepart més de 3.000 persones.

Els cursos intersectorials suposen el gruix de l'activitat formativa de COELL. Enaquest sentit, pel 2010 està previst que s'imparteixin 85 cursos que suposaran4.140 hores lectives, segons els càlculs del Departament de Formació. Aquestesxifres són lleugerament inferiors a les de l'exercici anterior atès que COELL vaoferir molta formació en matèria de seguretat en el treball, en tant que centrehomologat per la Fundació Laboral de la Construcció per impartir cursossubvencionats de Prevenció de Riscos Laborals (PRL) - formació inicial de 8 h -,requisit imprescindible per obtenir la Targeta Professional de la Construcció(TPC), obligatòria a partir de 2012. Cal fer esment del fet que, els 725 treballadorsque al 2009 van rebre formació inicial de 8 hores en PRL, enguany optaran a ferla formació específica de 20 hores.

A banda de la prevenció en riscos laborals, la programació de cursosintersectorials - adreçada a treballadors de tots els sectors - contempla,disciplines com informàtica; comptabilitat i ofimàtica; gestió de RR.HH.; gestió depimes; desenvolupament personal; comunicació i idiomes.

Fundació COELL ha programat 35 cursos dins del Pla sectorial de la Construcció(cursos d'operador de grua, tecnologia de la construcció i edificació, aplicacionsinformàtiques; aplicacions gràfiques i formació específica en prevenció de riscoslaborals, entre d'altres), dins del Pla sectorial de la Fusta (curs d'Elements dequalitat en la Finestra de Fusta) i dins del Pla sectorial del Metall (formació inicialen Prevenció de Riscos Laborals), que suposaran un total de 500 hores deformació.

COELL

© COELL

Cursos “Com parlar en públic” i “Saber negociar”

COELL ha ofert el curs “Com parlar en públic” impartit pel professor GermánParís. El curs, adreçat a treballadors i empresaris de tots els sectors de l’activitateconòmica, ha aprofundit en implicacions de com parlar en públic, la imatge i laveu, el llenguatge corporal i preparació del discurs. Així mateix, les aules de COELLacolliran fins al maig el curs “Saber negociar: l’art o l’habilitat” que impartiràtambé el professor París.

FGCÀMBITS

68

12

Assemblea general ordinària del Gremi de Constructors

Josep M. Gardeñes insta al sector a apostar per la qualitat i la formació

El Gremi de Constructors de Lleida (GCOLL) va celebrar el passat 22 de febrer laseva Assemblea General Ordinària per fer balanç de l'exercici de 2009, presentarla memòria d'activitats i dur a terme els tràmits habituals de tancament iaprovació de comptes i pressupostos i presentació de la memòria d'activitats.

El president del gremi, sr. Josep M. Gardeñes, va posar damunt la taula lespropostes de futur tot recordant que el sector "es troba immers encara en unasituació complicada atès que pateix ara un estoc d'habitatge i obra pública que haprovocat una saturació del mercat i una caiguda de la venda".

El president de GCOLL va apuntar que el sector tradicionalment ha donat moltaocupació i que, d'ara en endavant, s'ha de plantejar incrementar l'exigència de laqualitat. "Cal que la construcció es comprometi a apostar per la qualitat - vasubratllar - i cal també que els treballadors continuïn formant-se per comptar ambbons professionals i allunyar l'intrusisme". En definitiva, Gardeñes va fer una cridaa canviar el model, fer una aposta per la qualitat i per a que el sector puguicomptar amb majors recursos financers.

© COELL

FGCCOELL

13

L'Associació d'Àrids i Formigons de Lleida fa una crida a lesfusions entre empreses familiars del sector

El president de l'Associació d'Àrids i Formigons de Lleida, sr. Miquel Romà, va fer una

crida a les empreses familiars del sector a plantejar-se seriosament la possibilitat de

fusionar-se per tal de crear sinergies empresarials i millorar la seva competitivitat en

un marc de recessió econòmica global. Romà va fer aquestes declaracions en

l'Assemblea General Ordinària que, a banda dels tràmits habituals de tancament i

aprovació de comptes i pressupostos, va dedicar també la seva atenció a altres temes

d'actualitat en el sector.

En aquest sentit, els representants de l'Associació han denunciat la passivitat del'Administració a tres nivells: la manca d'inversió, la morositat i la indecisió a l'hora deportar a terme mesures que flexibilitzin el mercat laboral.

Pel que fa a la manca d'inversió, Romà va demanar que l'acció de govern de lesdiferents administracions públiques prengui el relleu de la iniciativa privada en lalicitació de nova obra.

Pel que fa a la morositat, Romà va elevar el to de la seva reivindicació exigint al'Administració que posi fre a l'escalada de la morositat que pateixen les activitatsextractives.

En els mateixos termes es va expressar el president del Gremi d'Àrids de Catalunya,sr. Joaquim Roca, qui va puntualitzar que "si l'Administració complís els seuspagaments a 60 dies, les empreses extractives no necessitarien finançament extern".Així mateix, Roca va agrair que l'Administració tingui en compte el seu parer, si béinsisteixen en la necessitat de seguir invertint en infraestructura per garantir que, uncop acabada la crisi, Catalunya surti en bones condicions de la recessió econòmica.

Per altra banda, els representats de l'Associació van donar a conèixer el contingut dela reunió mantinguda amb els màxims responsables del PTOP per traslladar al Governel malestar del sector envers la competència deslleial que suposa l'extracció nocontrolada de matèries primeres per part d'algunes empreses constructores d'obrapública, fet que els suposa una reducció important en el cost de les obres que depenende l'Estat a costa de no presentar avals i de no comprometre adequadament larestauració mediambiental.

D'altra banda, en el decurs de l'assemblea es va posar de relleu que Catalunya acumulauna caiguda de la demanda del 50% des de l'inici de la crisi i se situa ja a nivells deproducció dels anys 90.

L’Assemblea d'Àrids i Formigons de Lleida va estar presidida pel seu president, sr. Miquel Romà, qui va estar acompanyatpel president del Gremi d’Àrids de Catalunya, sr. Joaquim Roca, i pel gerent del Gremi d’Àrids de Catalunya, sr. Jaume Puig.

© C

OEL

L

FGC

15

FEPIC aconsegueix aplegar les 4 províncies catalanes

La Federació de Pintors de Catalunya (FEPIC) ha aconseguit aplegar les quatre provínciescatalanes després que el sr. Antoni Castro hagi constituït el Gremi de Tarragona - Terresde L'Ebre, formalment presentat en el decurs de la reunió celebrada a Barcelona el passat10 de febrer. Entre altres qüestions es va posar damunt la taula el malestar general delsector envers l'actual recessió que registren els seus professionals. Així mateix, es vaanunciar que els membres de FEPIC es reuniran amb el cap de Formació Professional delDepartament d'Ensenyament de la Generalitat, sr. Francesc Fransi.

Les properes reunions de FEPIC se celebraran a la ciutat Comtal per proximitat de tots elsgremis.

Homenatge al sr. Enric Bardina en motiu de la seva jubilació

El gremi va retre homenatge a la trajectòria professional i humana del Sr. Enric Bardina elpassat 12 de març, qui fins ara ha desenvolupat el càrrec de secretari d'aquest gremi. Unatrentena de companys van reunir-se al restaurant la Masia per agrair-li la seva disposicióal llarg d'aquests anys i fer-li lliurament d'un record. Bardina ha estat més de 25 anys algremi de Mestres pintors de Lleida abans de jubilar-se.

© GREMI DE PINTORS

Donació del Gremi de Ceramistes de Lleida a l'ordre delsGermans de la Creu Blanca

El Gremi de Ceramistes de Lleida ha fet una donació de 600 euros a l'ordre dels Germansde la Creu Blanca, tal i com té per costum realitzar cada any.

L' import es destinarà a la Llar Santa Anna dels Germans Franciscans de la Creu Blanca,al Castell del Remei, que enguany celebra el 33è. aniversari. La donació es va aprovar enel decurs de la darrera assemblea general del gremi celebrada el mes de desembre.

COELL

© GREMI DE PINTORS

AGRISECÀMBITS

68

16

L'Agrupació d'Instal·ladors de Serveis per a la Construcció (AGRISEC) va celebrardissabte dia 6 de febrer la 23ena. edició de la seva festa patronal en honor a la Marede Déu de la Candelera. La jornada va tenir com a acte central la visita guiada a laSeu Vella de Lleida, i el tradicional sopar de germanor.

La visita guiada a la Seu Vella de Lleida va començar a les 8 de la tarda, on elsassistents van poder conèixer de prop la història de l'emblemàtic monument de laciutat de Lleida. Tot seguit, va tenir lloc el tradicional sopar de germanor a la mateixaSeu Vella, que va aplegar més d'un centenar d'agremiats d'AGRISEC i va estaramenitzat amb un duet de piano i veu. L'esdeveniment va comptar amb l'assistènciadel president d'Agrisec, sr. Josep Maria Pelegrí i també d'autoritats locals. En eldecurs de la vetllada es va retre homenatge al sr. Antonio Rueda, de Lleida; sr. PauVidal de Tàrrega i sr. Bonaventura Faijes, de Guissona, amb motiu de la seva jubilació.

La festa va finalitzar amb el tradicional sorteig de regals de les entitats i casescomercials que obsequien a AGRISEC com a contribució a la celebració d'aquestafestivitat.

© CARMEN GARCÍA

© CARMEN GARCÍA

Més d'un centenar d'associats d'AGRISEC s'apleguen a laSeu Vella per celebrar la seva Festa Patronal en honor a laMare de Déu de la Candelera

AGRISECCOELL

17

AGRISEC i els seus associats compren 76.000 euros enaccions de FENIE ENERGIA, la comercialitzadorad'energia elèctrica amb més socis de l'Estat

La Federació Nacional d'Empresaris d'Instal·lacions Elèctriques iTelecomunicacions d'Espanya (FENIE) ha constituït l'empresa FENIE ENERGIA S.A,la companyia comercialitzadora d'energia elèctrica amb més socis de l'Estat, queneix amb un capital social de més de 5,4 milions d'euros i prop de 1.400accionistes, entre empreses instal·ladores, associacions i inversionistes i amb laparticipació de la pròpia FENIE, el que fa que sigui una de les primeres empresesde l'Estat en nombre d'accionistes (d'entre les què no cotitzen en borsa) i laprimera entre les comercialitzadores d'energia elèctrica.

L'Agrupació d'Instal·ladors de Serveis de la Construcció (AGRISEC), que pertany aFENIE i a COELL, va determinar, en Assemblea General Extraordinària, la comprad'accions de 56 accions per un valor de 56.000 euros, mentre que els seusassociats adquiriran, a títol individual, una vintena d'accions per un valor de20.000 euros, el que tot plegat fa un import total de 76.000 euros.

La comercialització d'energia no està prevista que comenci abans del tercertrimestre de l'any. Al llarg d'aquest temps es durà a terme un procés dedivulgació, formació i suport a totes les empreses instal·ladores per a quecontinuïn la seva evolució cap a un mercat respectuós amb el Medi Ambient iamb major eficiència energètica per tal de consolidar-se com a assessorsenergètics i poder dur a terme la comercialització d'energia elèctrica.

L'empresa comercialitzadora basa la seva estratègia en 4 prioritats queresponen als següents criteris: planificar una formació específica per a la gestióde l'assessorament energètic; generar una font d'ingressos recurrents quecomplementin l'activitat de les empreses instal·ladores; servir de suport per a ladiversificació i consolidació del negoci i, en darrer terme, consolidar una imatgepotent de marca, vinculada a les empreses instal·ladores.

FENIE ENERGIA és la resposta a la necessitat d'enfortir la posició del col·lectiud'empreses instal·ladores i davant un procés de liberalització del mercat elèctricincomplert. FENIE vol contribuir a la modernització de les empresesinstal·ladores, així com a generar noves possibilitats de negoci per a elles, que elspermeti complementar la seva activitat, desenvolupar la seva evolució cap a unnou model empresarial basat en l'assessorament energètic global.

© FENIE

AGRISECÀMBITS

68

18

XI Concurs de joves instal·ladors elèctrics i deTelecomunicacions 2010

La XI Edició del Concurs de Joves Instal·ladors Elèctrics i de Telecomunicacions2010 tindrà lloc el proper 27 de maig a les instal·lacions del Centre d'Innovació iFormació Ocupacional (CIFO) a Lleida el proper 27 de maig. El concurs, queorganitza AGRISEC amb el suport de FENIE comptarà amb la participació de cincalumnes:

- Llàtzer Cunillera Solé. IES Josep Vallverdú de Borges Blanques

- Òscar Santandreu Vidal. IES de Tremp

- Albert Paris Regi. IES La Segarra de Cervera

- Marcos Ramon Pasias. Col·legi Episcopal Mare de Déu de l'Acadèmia. Lleida

- Francisco Javier Garcia Gómez. Col·legi La Salle de la Seu d'Urgell

El concurs té per objectiu promoure la família professional d'electricitat, energia,electrònica, informàtica i telecomunicacions entre la societat en general i els jovesen particular, com a garantia de futur laboral per als estudiants que superin elsdiferents cicles i de millora contínua de la formació reglada. També es vol crearlligams de col·laboració amb la família educativa i fomentar-la entre aquesta i elcol·lectiu d'instal·ladors. També es busca elevar el prestigi de la Federació i el de lesdiferents associacions participants davant la societat i davant el sector elèctricpresent a MATELEC. Per últim es busca seleccionar al candidat idoni perrepresentar a Espanya en la següent edició de la fase internacional.

© AGRISEC

AEFCOELL

19

El gremi de serradors i rematants manifesta el controlexcessiu que registra el transport forestal

En el marc de l'Assemblea General Ordinària celebrada el 18 de febrer

Es van fer ressò d'una problemàtica que fa temps que registra el sector arreu deCatalunya. En aquest sentit, el gremi denuncia el control excessiu que pateixen elsserradors i rematants pel que fa al transport forestal, atès que el pes del camióno pot excedir de 44 tones de fusta. Aquesta obligatorietat no inclou alsprofessionals de la resta de l'Estat i d'altres països comunitaris, com França. Elgremi concreta que si bé actualment no s'expedeixen multes, la única solució alproblema passa per un canvi de normativa de la Llei de Trànsit.

D'altra banda, en el decurs de l'assemblea es va posar de relleu que la Generalitatno preveu per al 2010 prorrogar els ajuts per la fusta en tronc previstosúnicament per l'exercici del 2009. Tanmateix, el Govern català estudia atorgarnoves subvencions per al sector per enguany.

Reunió del Gremi de Serradors i Rematants. © AEF

AEFÀMBITS

68

20

La fusta, un sector compromès amb el medi ambient

Francesc de Paula Pons.

Secretari General de Confemadera i Federmueble.

Podem afirmar, sense temor a equivocar-nos que la fusta, element central de la nostra

activitat, no només forma part de la natura sinó que la seva utilització és beneficiosa per

a aquesta. A més de ser un material ecològic reuneix tot un plegat de propietats com ara

la resistència, la durabilitat, l'adaptabilitat, la versatilitat, etcétera, que la converteixen en

un dels referents de l'hàbitat, la decoració, la construcció i els embalatges del segle XXI.

La fusta desenvolupa un paper cabdal en la lluita contra el canvi climàtic al tractar-se d'un

recurs natural i renovable, el creixement és necessari assegurar a través de pràctiques

responsables de gestió forestal; l'ús de productes de fusta provinent d'una gestió forestal;

l'ús de productes de fusta provinent d'una gestió sostenible estimula l'expansió d'aquestos

boscos i contribueix a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. No en va, al llarg

del seu cicle de vida, aquesta matèria prima absorbeix i emmagatzema diòxid de carboni

(1 m3 de fusta empleada en l'edificació significa la retirada d’1,6 tones de CO2 de

l'atmosfera), facilitant així el compliment dels compromisos del protocol de Kyoto. Gràcies

a la gestió forestal sostenible, per tant, no solament es protegeixen els recursos naturals

i la integritat dels boscos i els seus ecosistemes, sinó que es promou el sentit de

responsabilitat social i ambiental dins de la indústria.

Per altra banda, si analitzem i comparem el cicle de vida dels productes fets de fusta amb

els d'altres materials, comprovarem que el consum d'aigua i energia utilitzat en el seu

procés productiu és molt menor. Això, significa que a més de l'estalvi que implica la seva

manipulació, és una indústria més neta i ecològica perquè al reduir la despesa d'energia,

contribueix a minimitzar les emissions de CO2 a l'atmosfera.

Així mateix, la fusta és un material renovable i reciclable. A Espanya es recuperen més

d'un milió de tones de fusta procedent de diferents fonts com són de fàbriques de mobles

i envasos, obres, punts nets, etcètera, el que suposa entre un 70-80% del material

existent. La fusta recuperada torna a ser utilitzada com matèria prima d'altres processos

productius allargant així el cicle de vida dels productes de fusta.

Igualment és un material sa i agradable. Manté les condicions tèrmiques en els habitatges

i modera les fluctuacions de humitat, el que contribueix a frenar el calentament global, ja

que redueix les necessitats de consum energètic dels habitatges.

Per tant, apostar per la fusta és apostar pel medi ambient. És cuidar el nostre entorn

com un material natural, sense residus contaminants. És gestionar les nostres

muntanyes d'una manera assenyada i, sobretot, és assegurar el seu desenvolupament

sostenible.

FRANCESC DE PAULA PONS

FEDERACIÓGREMISCONSTRUCCIÓ

La FEDERACIÓ DE GREMIS DE LA CONSTRUCCIÓ DE LLEIDA, dins el marc de la convocatòria de Plans de FormacióSectorial corresponent a l'any 2009, d'acord amb la Resolució TRE/1720/2009, de 17 de juny, que promou elConsorci per a la Formació Contínua de Catalunya impartirà les següents accions formatives.

Aquestes accions estan adreçades prioritàriament als treballadors d'alta al Règim General de la Seguretat Social així,com als treballadors d'alta al Règim Especial d'Autònoms, els quals es regeixen pel Conveni col·lectiu General delsector de la Construcció.

ACCIONS FORMATIVES MODALITAT HORES

OPERADOR GRUA TORRE Presencial 220

APLICACIONS INFORMÀTIQUES GRÀFIQUES Presencial 45

PRL NIVELL BÀSIC DE PREVENCIÓ EN CONSTRUCCIÓ Presencial 60

FORMACIÓ INICIAL EN PRL Presencial 8

PRL ESPECÍFICA PER ADMINISTRATIUS Presencial 20

PRL ESPECÍFICA PER A COMANDAMENTS INTERMEDIS Presencial 20

PRL ESPECÍFICA PER A OPERADORS D'APARELLS ELEVADORS Presencial 20

PRL ESPECÍFICA PER A OPERADORSDE VEHICLES I MAQUINÀRIA Presencial 20

PRL ESPECÍFICA PER A TÈCNICS D'EXECUCIÓ Presencial 20

PRL ESPECÍFICA PER A TREBALLS DE PALETERIA Presencial 20

PRL ESPECÍFICA PER A TREBALLS DE DEMOLICIÓ I REHABILITACIÓ Presencial 20

PRL ESPECÍFICA PER A TREBALLS D'ENCOFRAT Presencial 20

PRL ESPECÍFICA PER A TREBALLS DE SOLATS I ALICATATS Presencial 20

PRL ESPECÍFICA PER A OPERADORS D'EQUIPS MANUALS Presencial 20

PRL ESPECÍFICA PER A TREBALLS DE PINTURA Presencial 20

PRL ESPECÍFICA PER A TREBALLS D'ELECTRICITAT Presencial 20

PRL NIVELL BÀSIC DE PREVENCIÓ EN CONSTRUCCIÓ Mixta 60

OPERADOR MINICARREGADORA MINIEXCAVADORA:DUMPER Presencial 24

OPERADOR DE CARRETONS Presencial 20

Per a més informació i inscripcions podeu adreçar-vos a:

DEPARTAMENT DE FORMACIÓ Tel 973 232166Correu electrònic: formacio@coell.orgwww.coell.org

FESÀMBITS

22

CURSOS per a formadors d'ADR i per a formadors de Tacògraf

La FAC (Federació d'Autoescoles de Catalunya) endega una nova etapa de formació per alssocis de l'Associació Provincial d'Autoescoles de Lleida. Els cursos, que començaran a l'abril,són subvencionats i estan gestionats per l 'Institut Balmes de Girona.

Els cursos que s'impartiran són, per una banda, el curs per a Formadors d'ADR, que a lavegada, amb la formació rebuda, dóna la possibilitat d'obtenir el corresponent Certificat deConseller de Seguretat expedit per l'autoritat competent en el Transport de Mercaderies.El curs tindrà 40 hores de durada i s'impartirà a les aules de COELL.

Així mateix, la FAC iniciarà un Curs per a Formadors de Tacògrafs, de 29 hores de duradaque podran realitzar els associats de l'Associació d'Autoescoles de Lleida a Barcelona.

D'altra banda, també està previst impartir-se un curs d'Ofimàtica on line de 50 hores dedurada.

68

COELL va acollir el curs de logística per a autoescoles l'any passat. © COELL

Lleida albergarà la reunió de junta directa i d'assemblea de laConfederación Nacional de Autoescuelas de España (CENAE)

Lleida, la Junta Directiva i l'Assemblea de la Confederación Nacional de Autoescuelas deEspaña (CENAE), que organitzarà l'Associació Provincial d'Autoescoles de Lleida.L'esdeveniment tindrà lloc els dies 28 i 29 de maig per tractar dels principals problemesque registren les escoles de conducció de vehicles a hores d'ara en el marc de crisieconòmica actual.

Aprofitant l'estada a Lleida, els membres de l'Associació Provincial d'Autoescoles de Lleidamostraran a la resta de participants els racons més emblemàtics de la ciutat com ara laSeu Vella i la Llotja.

FESCOELL

23

Jornada cultural de l'Associació de Fotògrafs de Lleida

L'Associació de Fotògrafs de Lleida va organitzar una jornada cultural per Lleida ciutat el passatdiumenge 7 de març que va incloure una visita guiada al Museu de Lleida i a la Llotja, i que vaculminar amb un dinar de germanor al Restaurant La Masia.

ARITMOS, companyia que ofereix solucions tecnològiques per a les empreses amb 20 anysd'experiència, i EDOR-TEAM LLEIDA, empresa d'establiments d'equips i programes informàtics,van presentar els seus productes davant d'un nodrit grup d'empresaris del sector de les novestecnologies de Lleida. L'objectiu de la trobada, organitzada per l'Associació d'Empreses deTecnologies i Serveis de la Informació (AETI) ha estat l'intercanvi de punts en comú, així comtambé fomentar que les dues empreses comercialitzin plegades els seus productes.

L'Associació de Fotògrafs de Lleida ha celebrat la seva Assemblea General Ordinària en elmarc de la què s'ha posat damunt la taula, entre d'altres qüestions, la memòria d'activitats del'exercici anterior i els pressupostos de 2010. Així mateix, s'han presentat els nous cursos dereciclatge professional subvencionats que s'estan duent a terme per als seus associats, aixícom també tot el conjunt d'actuacions que està preparant l'Associació per diferenciar elsprofessionals de la imatge associats dels no associats. Per últim, també s'ha donat a conèixerla renovada web de l'entitat www.fotografs.org.

© A

ssoc

iaci

ó Fo

tógr

afs

© J

ordi

Pra

t©

CO

ELL

Assemblea de l'Associació de Fotògrafs de Lleida

Presentació d'ARITMOS i d'Edorteam a empresaris del sector deles noves tecnologies

FESÀMBITS

68

24

Com lideren les dones en els mercats asiàtics?El dijous 21 de gener es va celebrar la jornada "Com lideren les dones en els mercatsasiàtics?" organitzada per l'Associació d'Empresàries, Directives i Professionals(FUNDE) en col·laboració amb l' Associació pel Progrés de la Direcció i IngeCon.

Julia Pérez-Cerezo, consultora i autora de l'estudi "Emprenedores xineses" va destacarels trets més significatius de les empresàries d'aquell país: rigor, perseverança,intel·ligència emocional i valors. Les empreses creades tenen una taxa de supervivènciadel 95% i són creades majoritàriament per dones majors de 40 anys.

En la taula rodona hi van participar, per part de Funde, la sra. Lídia Simón (directora dePerfumeria Internacional) i la sra. Mireia González (directora d'Asofruit). L'acte vacomptar amb l'assistència de més de 80 persones i va ser retransmès en directe perinternet amb seguidors a Lleida, Barcelona, Madrid i Mèxic.

© FUNDE

Eleccions al Col·legi de Mediadors d’Assegurances de LleidaDesprés de finalitzar el període electoral i solament presentant-se una candidaturaocupant totes les vacants, la nova Junta de Govern del Col·legi de Mediadorsd'Assegurances de Lleida està formada per:

JUNTA PERMANENT VOCALS:

President: Joan Miquel Vicente Català Xavier Barberà Ferré

Vicepresident 1r.: Jordi Piqué Abadias Núria Baulies Bochaca

Vicepresident 2n.: Joaquim Puyuelo Piqué Joan Pere Bellart Pedrola

Secretari: Francesc Pons Piñol Xavier Escribà Zanuy

Tresorer: Eduard Segarra Carbonell Francesc Farré Ribes

Comptador: Josep Solé Capdevila Josep M. Giné Talarn

Vicesecretari: Ramon de Urquia Comas Josep M. Martínez Martínez

Vocal: Almudena Espín Calvo Eric Miranda Serrat

Vocal: Josep Lluis Herrero Florista Josep M. Pujol Serrate

Vocal: Ivan Caelles Colomés Josep M. Teixidó Botigué

Van ser nomenats representants del Col·legi de Lleida al Consell de Col·legis deMediadors d'Assegurances de Catalunya els senyors Jordi Piqué Abadias i JoaquimPuyuelo Piqué. El senyor Joan Miquel Vicente Català, com a president que és delCol·legi, és vocal nat del Consell de Catalunya.

Conferència de FUNDELa Dra. Núria Chillida va oferir la Conferència “Com liderar la nostra vida en temps decrisi” el 17 de març a l’IESE Business School de Barcelona i que va organitzar FUNDE.

TRIBUNA

25

COELL

“És hora de plantejar-se les fusions entre empreses per sermés competitius”

La revista Àmbits de COELL, ens dóna l'oportunitat al Gremi d'Àrids, en aquesta secciód'opinar sobre el sector. No fa gaires dies, amb motiu de la celebració de la nostraassemblea anual, ens lamentàvem entre d'altres coses, de la manca d'inversió, la morositati la competència deslleial.

Avui encara en una situació molt complicada ens plantegem no només ja com asubsistència, la necessitat de fusions, per ser més competitius, abaratir costos ireestructurar el personal, tot esperant un pacte social que ens faciliti aquesta tasca, elconveni laboral que tenim en vigència i que ens obligar a retocar els increments salarialsprevistos en temps de bonança. No ens neguem a pagar-los, però sí reajustar-los a lesactuals circumstàncies quan no es donen els paràmetres d'increment previstos. En aquestsentit, vam acordar pel que afecta al nostre sector de la construcció no sobrepassar en capcas del 2,5% i esperem una bona resposta sindical.

L'altre aspecte important que voldria destacar és la morositat, per la que esperem una lleique la reguli. En paraules del President del Gremi d'Arids de Catalunya ens deia que si totesles empreses cobréssim només a 60 dies no ens caldria finançament extern, que és unaltre punt feble la política financera que porten els bancs i caixes, així com també el crèditoficial, excessivament car.

Per la nostra part, algunes empreses fan encara esforços invertint, modernitzant i, si mésno, resistint, que és del que es tracta, tot esperant una millora en el sector, la majoria,empreses familiars que no són partidàries d'especular ni de repartir beneficis; més aviat dereinvertir o diversificar el risc en altres sectors, augmentant també la formació i apostantper les noves tecnologies.

No tot és negatiu, però. Sembla que els indicadors de (fons oficials) marquen una lleugeratendència a l'alça del consum d'energia i del cimen. Si això, es confirma i fem tots el deures,podrem sortir encara ben parats d'aquesta crisi, lamentant, això sí, els molts que s'hanquedat pel camí.

MIQUEL ROMÀPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE FABRICATS D’ÀRIDS I FORMIGONS DE LLEIDA

MIQUEL ROMÀPresident de l’Associació de Fabricants d’Àrids i Formigons de Lleida

MIQUEL ROMÀ © Àrids Romà

L’APUNT JURÍDICÀMBITS

68

26

ELS PRESSUPOSTOS COM MÉS DETALLATS, MILLOR

Resulta habitual en tota activitat de prestació de serveis a particulars que el professionalrealitzi la feina encarregada sense que prèviament s'hagi acceptat pel client un pressupost.Doncs bé, el Decret 290/1995, de 28 de setembre, pel qual es regulen determinadesactivitats de prestació de serveis a domicili, obliga al lliurament d'un pressupost al clientabans de la realització dels treballs.

Així doncs, els serveis destinats a reformes de la llar, és a dir, a mantenir i reformarhabitatges i els locals, les instal·lacions i edificacions annexes, com ara els serveis depintura, d'obres, lampistes i electricistes, fusters, ferrers, i reparacions diverses..., quedensubjectes al lliurament d'un pressupost. Per tant, abans de prestar un servei a domicili o altaller, amb la instal·lació posterior al domicili del client, el professional ha de lliurar unpressupost, que el client ha d'acceptar o rebutjar per escrit.

El pressupost ha d'estar redactat almenys en català, i ha de detallar: les dadesd'identificació de l'empresa, del client, descripció dels serveis a prestar, la quantitat, qualitati preus dels materials, preu de la mà d'obra per hora, la superfície a reparar (metres,volum, etc...), els desplaçaments i les altres tarifes aplicables al servei, la data aproximadad'inici i d’acabament del servei, el període de validesa de l'oferta -garantia-, la quantitat acobrar, la forma de pagament, i l'impost sobre el valor afegit corresponent a materials,electrodomèstics - si s'inclouen en el pressupost - ja que no sempre coincideixen, data isignatura o segell del professional i al costat un requadre reservat per la signatura delclient, on expressament ha de constar, en lletres majúscules la frase "Pressupost rebutabans de la realització dels treballs".

És aconsellable demanar una paga i senyal, i acordar pagaments parcials per les parts jaacabades de l'obra.

El professional ha de posar en coneixement del client, per escrit, les avaries o els defectesque apareguin després de realitzar el pressupost i els costos que genera la seva reparació.

Una vegada acceptat, signat i segellat, el pressupost es converteix en contracte tancat, alqual les dues parts s'han adherit, i només es podran realitzar reclamacions en funció delque figuri en ell.

En cas d'acceptació del pressupost, el canvi de condicions només és possible sempre queles dues parts estiguin d'acord, per tant les variacions acordades sobre el pressupostinicial han de quedar reflectides per escrit.

En cas de no acceptar el pressupost, el professional té dret a cobrar les tasquesd'elaboració del pressupost, sempre i quan així ho hagi informat al client.

El pressupost constarà d'original i còpia. L'original es lliurarà al client, i el prestador delservei haurà de conservar la còpia signada durant un termini no inferior a 1 any des delvenciment de la garantia.

Al final del servei, el professional ha de lliurar la factura, amb import idèntic al pressupostat.

M. Carme Culleré Llavoré.

Assessoria Jurídica COELL.

INFO FISCALCOELL

27

Resolució de 23 de desembre de 2009 de la DGT, relativa a l'aplicació i

interpretació de determinades directives comunitàries en matèria d'IVA.

A grans trets, es modifiquen tres directives, d'obligat compliment 1 de gener de2010, i amb posterior reglamentació, versant aquestes:

La regla general de localització de les prestacions de serveis es modifica la tributacióen origen, amb la situació següent:

- En operacions empresarials on són empresaris tant el prestador com el destinataridel servei, la tributació es trasllada a la seu o establiment permanent del destinatari.

- En operacions on el destinatari és particular, la localització de la regla generalcontinuarà essent en origen.

- Continuïtat de les regles especials, en la majoria dels casos, tenint caràcter subsidiarila regla general, en els supòsits que no estiguin expressament regulats.

2. S'amplia l'abast del concepte d'empresari a efectes de considerar-se subjectespassiu de l'IVA (per inversió del subjecte passiu):

- Qui simultani activitats empresarials o professionals amb altres que no estiguinsubjectes.

- Les persones jurídiques que no actuïn com empresaris o professionals sempre quetinguin assignat un número d'identificació, a efectes d'IVA per l'Administracióespanyola.

3. Modificació dels supòsits de meritament en operacions de prestacions de serveisquan el destinatari sigui el subjecte passiu i es realitzin de forma continuada per untermini superior a l'any i no donin lloc a vestretes, el meritament es produirà a 31 dedesembre de cada any, per la part proporcional, des de l'inici de l'operació fins a la ditadata, en tant no finalitzin les prestacions de serveis.

4. Nou procediment de sol·licitud per via electrònica pels empresaris o professionalsestablerts en el territori d'aplicació de l'impost de les quotes suportades peradquisicions o importacions de béns o serveis efectuades en la Comunitat.

5. Modificació del contingut i terminis de presentació de la declaració recapitulativad'operacions intracomunitàries. (Model 349). Aquesta declaració s'amplia a lesprestacions de serveis intracomunitaris, considerant tant en les que el subjecte passiusigui el destinatari, com les que el destinatari sigui un empresari o professionalactuant com a tal i tingui la seva seu o establiment permanent en un Estat membre.

Els terminis de presentació:

Mensual durant els vint primers dies del mes immediat quan l'import de les entreguesde béns i prestacions de serveis intracomunitari sigui superior a 100.000 euros.

Trimestral durant els primers vint dies del mes posterior al període trimestral.

És previst l'autorització del Ministeri d'Economia i Hisenda, que la declaració siguirespecte l’any natural quan: les entregues i prestacions de serveis intracomunitarisl'any anterior no superin 35.000 euros i les entregues de béns no siguin mitjans detransports nous i no superin 15.000 euros. Per a més informació consulteu:www.coell.org. El Racó de l’Associat.

Esther Pagano.Cap del Departament Fiscal de COELL.

INFO FISCALÀMBITS

68

28

PRINCIPALS NOVETATS FISCALS 2010

Llei 26/2009 de 23 desembre Pressupostos Generals de l'Estat

Limitació de la deducció de 400 euros per a les rendes del treball i activitats econòmiquesamb efectes d'1 de gener 2010 i vigència indefinida:

D'aplicació en funció de la base imposable:

Base imposable igual o inferior a 8.000 euros anuals: 400 euros.

Base imposable compresa entre 8000,01 i 12.000 euros anuals: import de reducciógradual d'aquesta quantia.

Augment de la tributació de les rendes de l'estalvi

Amb efectes d'1 de gener de 2010 i vigència indefinida, la base liquidable de l'estalvi quecomprèn rendiments de capital mobiliari (interessos, rendes vitalícies, d'assegurances...)guanys patrimonials (transmissions d'accions, d'immobles...) passa de tributar del tipus fixdel 18 % a la següent escala de tributació:

Base liquidable: fins 6000 euros 11,72 + 7,28 = 19 %

de 6000,01 euros endavant 12,95 + 8,05 = 21%

Increment del límit d'exempció per prestacions de l'atur en la seva modalitat de pagamentúnic a la quantitat de 15.500 euros.

Incentius fiscals a l'ocupació.

Es redueix el rendiment net de les activitats econòmiques en IRPF i el tipus de tributacióen Impost de Societats per a petites i mitjanes empreses que creïn o mantinguinl'ocupació.

Amb efectes d'1 de gener de 2009:

Activitats econòmiques en IRPF.

Per als períodes 2009, 2010, 2011 pels contribuents que exerceixin activitatseconòmiques i compleixin:

- Xifra de negocis inferior a 5.000.0000 euros.

- Plantilla mitjana inferior a 25 persones.

- Manteniment o creació d'ocupació: quan la plantilla mitjana utilitzada en el conjuntd'activitats no sigui inferior a la unitat, ni a la plantilla mitjana del període impositiu 2008.

- Aplicació d'una reducció del 20% del rendiment net positiu declarat.

- La reducció no podrà ser superior al 50% de les retribucions satisfetes en l'exercici delconjunt dels seus treballadors i s'aplicarà de forma independent en cada un dels períodesimpositius que compleixin els requisits.

Tipus de tributació en Impost de Societats:

Pels exercicis 2009, 2010, 2011 que compleixen les condicions:

- Xifra neta de negocis inferior a 5.000.000 euros.

- La plantilla mitjana sigui inferior a 25 treballadors.

INFO FISCALCOELL

29

- La plantilla mitjana no ha de ser inferior a la unitat ni a la plantilla mitjana dels dotzemesos anteriors a l'inici del primer període impositiu que comenci a data 1 de gener de2009.

- Tipus de tributació: entre 0 i 120.202,41 al 20% i la resta 25 %.

- L'anterior escala de tributació no serà d'aplicació als pagaments fraccionats.

Continuïtat de la compensació fiscal per deducció en adquisició d'habitatge habitual,adquirit amb anterioritat de 20 de gener de 2006.

Continuïtat de la compensació fiscal per percepció de rendiments de capital mobiliariamb període de generació superior a dos anys, provinents d'instruments financerscontractats amb anterioritat a 20 gener de 2006.

Augment del percentatge de retenció e ingrés a compte del 18% al 19% delsrendiments:

- Rendiments de capital mobiliari (interessos...).

- Guanys patrimonials de transmissions o reembors d'accions i participacions enInstitucions d'Inversió col·lectiva. (Fons d'Inversió...).

- Guanys patrimonials d'aprofitaments forestals.

- Premis conseqüència de participació jocs, concursos, rifes o combinacions aleatòries.

- Rendiments provinents d'arrendament o subarrendament de béns immobles urbans,tant si els subjecte passiu és persona física com entitat jurídica.

- Rendiments provenints de la propietat intel·lectual, industrial, prestació d'assistènciatècnica, arrendament de béns mobles, negocis o mines i subarrendament d'aquests.

Impost de la Renda de No Residents.

- Elevació de la retenció al 19% quan es tracti de: dividens i altres rendiments, interessos,guanys patrimonials.

Manteniment de la deducció per habitatge habitual pel període impositiu 2010, en elstermes regulats en la Llei 35/2006 de renda.

Increment del tipus d'IVA general del 16% al 18%, i reduït del 7% al 8%, així com elspercentatges de compensació del REGAP (10% productes naturals d'explotacionsagrícoles o forestals, i 8,5% productes naturals d'explotacions ramaderes i pesqueres).

Amb efectes 1 juliol de 2010 i vigència indefinida.

És fixa en un 4% l'interès legal del diner fins 31 desembre de 2010.

Ampliació dels supòsits de família nombrosa, que abastarà les famílies monoparenntalsamb dos fills a càrrec i les famílies amb cònjuge discapacitat i dos fills a càrrec.

Pendent nova publicació de l'ordre de d'estimació objectiva i règim simplificat d'IVA(mòduls), per l'exercici 2010, considerant increment del tipus impositiu d'IVA.

Per a més informació consulteu: www.coell.org. El Racó de l’Associat.

Esther Pagano.

Cap del Departament de Fiscal de COELL.

INFO LABORALÀMBITS

68

30

ORDRE TRE/77/2010, de 19 de febrer, per la qual s'estableixen les bases reguladores pera la concessió de l'ajut temporal extraordinari Renda formació autònoms, dins del marc delprojecte IMPULS, consistent en subvencions per afavorir la integració professional i laboralde les treballadores i els treballadors autònoms que hagin cessat en la seva activitatempresarial a Catalunya i s'obre convocatòria per a l'any 2010.

El Govern, amb l'objectiu de minorar la repercussió de l'excepcional situació de crisi actual enl'economia i en l'ocupació, de reforçar la protecció al col·lectiu de treballadores i treballadorsautònoms i de mitigar el risc d'exclusió social, dins les seves competències estableix mesures perfer front a la situació en què es troben els treballadors i treballadores autònoms de Catalunyaque hagin cessat en la seva activitat empresarial i no rebin cap prestació o subsidi d'atur, ambl'objectiu d'afavorir la seva integració professional. Aquestes mesures han d'estar vinculadesnecessàriament a un procés formatiu que millori l'ocupabilitat dels esmentats treballadors itreballadores.

Article 1. Objecte. Aquesta Ordre té per objecte aprovar les bases reguladores per a la concessióde subvencions a les treballadores i els treballadors autònoms que hagin cessat la seva activitati obrir la convocatòria per a l'any 2010.

Article 2. Termini de presentació de sol·licituds. Les persones treballadores autònomes quereuneixin els requisits establerts en aquesta Ordre podran sol·licitar les subvencions a partir del'endemà de la publicació d'aquesta Ordre al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i fins al 31de desembre de 2010.

Article 3. Quantitat màxima i aplicació pressupostària. 1. La quantitat màxima destinada aaquesta línia de subvencions per a l'any 2010 és de 5.000.000 d'euros amb possibilitat de serampliada, amb càrrec a la partida pressupostària TI05.480.0001.11/3321 dels pressupostosde la Generalitat de Catalunya per a l'any 2010, a la qual s'han d'imputar les subvencionsconcedides fins a l'exhauriment de la partida pressupostària esmentada.

2. Mitjançant una resolució del/de la conseller/a de Treball, que es publicarà al DOGC, es podràampliar l'import màxim destinat a l'atorgament de les subvencions previstes a la present Ordre,com a conseqüència de l'efectiva transferència de crèdits.

3. La concessió d'aquestes subvencions restarà condicionada a les disponibilitatspressupostàries i a l'existència de crèdit suficient i adequat en el moment de la resoluciód'atorgament.

4. Els pagaments que, per la data de la resolució d'atorgament, s'hagin d'efectuar en els propersexercicis pressupostaris, restaran condicionats a l'existència de crèdit adequat i suficient o al'oportuna aprovació de plurianualitat per a l'any corresponent.

5. Les sol·licituds presentades en temps i forma per a les quals existís crèdit adequat i suficientperò que no poguessin ser resoltes durant l'exercici pressupostari de 2010, es podran atendrea càrrec del pressupost de l'exercici següent, sempre que hi hagués crèdit adequat i suficient.

Article 4. Persones beneficiàries i requisits.

1. Poden ser persones beneficiàries d'aquesta subvenció, per una sola vegada, les treballadoresi els treballadors autònoms que, havent realitzat una activitat professional o empresarial aCatalunya, hagin cessat la seva activitat econòmica i reuneixin els següents requisits:

a) Acreditar l'exercici exclusiu d'activitat empresarial o professional per compte propi a Catalunyai constar d'alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social durant 1.095dies, com a mínim, dintre d'un període comprès en els 1.825 dies abans de la data de la baixaen el RETA, i haver cessat en l’exercici econòmic d’aquesta activitat amb caràcter previ a lasol·licitud.

Per a més informació, consulteu www.coell.org El Racó de l’Associat.

INFO LABORALCOELL

31

DECRET 25/2010, de 2 de març, d'organització i estructura dela Inspecció de Treball de la Generalitat de Catalunya.

En desplegament de l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006, mitjançant el Reialdecret 206/2010, de 26 de febrer, s'han traspassat a la Generalitat de Catalunya elsserveis i el personal de la Inspecció de Treball i Seguretat Social a Catalunya, en lesmatèries de l'ordre social de la seva competència, traspàs que és efectiu a partir de l'1de març de 2010, data a partir de la qual aquest personal passa a dependreorgànicament i funcionalment de la Generalitat, en compliment dels articles 170.2 i138.2 de l'Estatut d'autonomia.

L'Administració de la Generalitat, en l'exercici de la seva capacitat d'autoorganització i encongruència amb les característiques de la funció inspectora, l'espai català de relacionslaborals i el sistema productiu de l'economia catalana, ha optat per crear un modeld'organització propi per a la Inspecció de Treball de Catalunya, pioner en el conjunt del'Estat i en les restants comunitats autònomes, que s'ha de materialitzar en l'AgènciaCatalana d'Inspecció de Treball, el Projecte de llei de creació de la qual està actualmenten tramitació al si del Parlament de Catalunya, després de la seva aprovació per elGovern de la Generalitat el darrer 28 de abril de 2009.

D'aquesta manera, els objectius principals que el Decret persegueix són constituir finsa l'inici d'activitats de l'Agència el marc institucional en el qual s'han d'inserir els serveisde la Inspecció de Treball de Catalunya, i configurar un model d'organització transitoricongruent amb el que preveu el Projecte de llei de creació de l'Agència Catalanad'Inspecció de Treball.

Els aspectes més rellevants que el present Decret incorpora són els següents:

Es configura la Inspecció de Treball de Catalunya com una estructura organitzativa única,la Direcció General de la Inspecció de Treball, a la qual s'adscriuen els serveis i elsrecursos de la Inspecció de Treball i Seguretat Social traspassats per l'AdministracióGeneral de l’Estat.

La Direcció General de la Inspecció de Treball, òrgan directiu superior de la Inspecció deTreball de Catalunya, s'estructura en dues subdireccions generals, de les quals una téles funcions de planificació i programació estratègica, i avaluació, i l'altra, lesd'assistència pròpiament dita a les funcions inspectores i de control. En l'àmbitterritorial, i de conformitat amb l'Acord de traspàs de funcions i serveis a la Generalitatde Catalunya en matèria de funció pública inspectora de la Inspecció de Treball iSeguretat Social, de manera transitòria, es mantenen les actuals estructuresterritorials vigents, fins a la constitució del Consorci, òrgan en el qual es materialitzaràla coordinació i la cooperació necessàries.

Teresa Llusà.Cap del Departament Laboral de COELL.

INFO MEDIAMBIENTÀMBITS

68

32

CAP A UNA JARDINERIA MÉS SOSTENIBLE

Avui en dia, tots reconeixem que l'espai que construïm ha de tenir també cura de l'entorn.Des del convenciment propi o per la pressió de l'opinió pública i la legislació, en els darrersanys ha augmentat el nombre d'empreses amb objectius i/o programes dedesenvolupament en gestió mediambiental. La finalitat, no només és complir amb lanormativa, sinó també evitar el deteriorament de l'ambient.

Però, que s'entén per gestió mediambiental?

"Tot el conjunt d'instruments que tenen com a finalitat la disminució dels impactesambientals de les actuacions humanes a través del coneixement de les relacions activitat-medi i mitjançant el disseny i l'aplicació de mesures correctores tècnicament viables ieconòmicament rendibles".

Per a les empreses de jardineria, íntimament relacionades amb el medi ambient, ésfonamental realitzar una gestió mediambiental i concretar una manera de treballar méssostenible. La planificació dels jardins, l'aposta per les plantes de baix consum, l'estalvi del'aigua de reg, la racionalització del fertilitzant, l'ús de productes fitosanitaris ol'aprofitament de les restes de poda i residus orgànics, són algunes de les premisses mésrepresentatives en les quals haurien de treballar.

Per garantir una bona gestió mediambiental, les nostres empreses de jardineria haurande:

- Apostar per la recerca, la formació del capital humà i la planificació de les nostresactivitats de forma més sostenible.

- Adquirir i decidir amb criteris ambientals correctes: què comprar i a qui comprar. Exigiro implementar un etiquetatge ecològic directament relacionat amb l'anàlisi del cicle de vidadel producte que utilitzem o que generem.

- Avaluació de l'impacte ambiental: conèixer més a fons quins residus generem i els fluxosde matèria i energia que gastem o generem (per exemple, què fem amb les restes depoda; quin sistema de reg realitzem; quines espècies plantem).

- Conèixer l'impacte que les nostres activitats afecten la seguretat de les persones, tantels nostres operaris com els nostres usuaris.

- Aplicar la legislació vigent, obtenir certificacions com la ISO 14000 i EMAS.

En conclusió, l'espai que dissenyem, no només té un compromís paisatgístic amb lacomunitat i els usuaris. Com a professionals de la jardineria també tenim l'obligació degestionar un espai més sostenible i amb més cura per l'entorn.

Josep Solé i Llort.

President del Gremi de Jardiners de Lleida.

34

35