ERC Acci Granollers 2015Igualtat i CiutadaniaPg. 16 de 16

Una poltica de Ciutadania per al millor Granollers

INTRODUCCI

Un dels trets diferencials dERC Acci Granollers s el seu model de ciutadania. Tot i la diversitat inherent a qualsevol societat, els nostres referents municipals sn persones crtiques, honestes, interessades en la diversitat, compromeses amb la societat que els envolta i exigents amb els drets per tamb amb els deures de tots i cadasc de nosaltres.

Per aix, defensem una societat i unes institucions transparents i radicalment democrtiques, sense cap tipus de discriminaci, ni per la procedncia ni per lorientaci sexual, pel pas dorigen, per les creences, per les conviccions poltiques o ideolgiques, per la instrucci, per la situaci econmica, per ledat, per les qestions de gnere, per la condici social, etc. Per tant, ens volem sentir reconeguts a lAjuntament per persones que, especialment si es tenen responsabilitats de govern, defensin aquests valors.

Volem promoure la igualtat doportunitats entre homes i dones, el reconeixement de les experincies, els coneixements i les aportacions de les dones als municipis, la paritat i la transversalitat de gnere, i treballar perqu les dones formin part dels rgans de decisi. Les dones que pateixen qualsevol discriminaci o que siguin vctimes de la violncia masclista rebran tota latenci, suport i acompanyament perqu puguin refer la seva vida.

Volem assegurar els mitjans per facilitar la integraci i lacompanyament de la poblaci immigrada; que larribada daquesta poblaci no comporti la prdua de drets o lexclusi, respectant i seguint els models dmbit local o regional dxit contrastat. I volem afavorir les poltiques de cooperaci i desenvolupament amb tercers pasos, perqu la immigraci deixi de ser una opci desesperada fruit de circumstncies extremes (pobresa, conflictes bllics, desastres naturals...).

Volem treballar perqu tota la ciutadania, especialment el jovent, pugui viure amb plenitud la seva opci sexual, sense haver damagar-se ni justificar-se.

Des dERC Acci Granollers volem promoure la inclusi, lapoderament i lemancipaci del jovent amb ms accs i participaci a les poltiques pbliques.

I volem una democrcia participativa, en qu tots els sectors de la societat estiguin representats, ms enll del consistori. Perqu un ajuntament transparent i obert a qualsevol proposta que vingui del teixit associatiu i cvic s la mxima garantia que la classe poltica i les institucions estan a prop de la gent.

A ms, volem treballar perqu la ciutadania disposi de les eines necessries per tenir accs a la informaci i la cultura, independentment del lloc de residncia, perqu no hi hagi ciutadans de primera i de segona.

En resum, volem transformar una realitat dura, i avanar cap a un Granollers millor, que entenem ms just. Per aix, volem promoure qualsevol tipus dacci especfica en qualsevol mbit dactuaci sectorial que garanteixin la igualtat entre persones, tant la igualtat doportunitats per ra de gnera, com de procedncia socials, com de procedncia lingstica.

1. POLTIQUES DIGUALTAT

En lactual context de crisi econmica, i encara amb un finanament dels ens locals insuficient i no resolt convenientment, fem novament una crida a la necessitat daplicar i desenvolupar poltiques municipals de dones.

Perqu entenem que, efectivament, les poltiques municipals sn les ms properes a la ciutadania. Sn les que detecten amb ms rapidesa dficits i a les quals sels demana les ms immediates solucions, malgrat la migradesa financera i molt sovint tcnica i el poc marge competencial.

Aix mateix, els esforos que han fet els municipis en poltiques de dones shan hagut demparar en larticle 71 del Text refs de la Llei municipal de rgim local de Catalunya, segons el qual Per a la gesti dels seus interessos, el municipi tamb pot exercir activitats complementries de les prpies daltres administracions pbliques, amb relaci, entre daltres, a la promoci de la dona.

Malgrat tot, hi ha hagut dos grans instruments de coresponsabilitat entre el mn local i el Govern de la Generalitat de Catalunya: duna banda, el Pla de poltiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya, a partir del qual emanen els nombrosos plans municipals de dones que shan fet arreu de Catalunya; de laltra, la Llei dels drets de les dones a eradicar la violncia masclista, que t en els serveis dinformaci i atenci a les dones la principal eina dimplantaci territorial.

A ms, sn moltes i diverses les experincies que els governs municipals han dut a terme per aconseguir la igualtat efectiva entre dones i homes. A Granollers, des de fa temps que es ve impulsant el Pla per a la Igualtat de gnere per a la ciutadania, amb mesures en diversos mbits: en la cultura, en leducaci, en la via pblica, en les poltiques dels temps, en lurbanisme, en la hisenda municipal A tot arreu i en tot moment conv seguir impulsant experincies que cal vindicar, avaluar i enfortir.

Per tant, volem posar laccent en la necessitat de continuar impulsant a Granollers les poltiques municipals de dones, de forma molt ms transversal del que sha vingut treballant darrerament. Malgrat les dificultats econmiques i de recursos, el nostre ajuntament ha de continuar sent el principal forjador dels drets inherents a la ciutadania, i les poltiques de dones en sn una de les principals contribucions.

I per aix ens marquem els segents

OBJECTIUS

Incorporar la perspectiva de gnere a les poltiques pbliques que s'impulsen des de lAjuntament, reconeixent la diferent realitat en els efectes que aquestes tenen sobre dones i homes.

Garantir la transversalitat de la perspectiva de les dones a les poltiques pbliques, abastant tots els mbits d'actuaci dels governs locals, impulsant la seva corresponsabilitat ent totes les rees de govern

Promoure qualsevol tipus dacci especfica en qualsevol mbit dactuaci sectorial que garanteixin la igualtat doportunitats de les dones.

Lluitar a tots els nivells contra la xacra de la violncia de gnere

Promoure la coeducaci entre els infants

PROPOSTES DACTUACI

Impulsar el Pla per a la Igualtat de gnere com a instrument dactuaci transversal des de lAjuntament per a tota la ciutat, que permeti incorporar la perspectiva de gnere en el disseny i implementaci de les poltiques municipals: urbanisme, mobilitat, accessibilitat, seguretat, participaci, serveis socials, atenci a la diversitat, coeducaci, cultura, ..., entre daltres.

Reforar la Comissi digualtat de Gnere del Pla dIgualtat com a espai per a la participaci ciutadana en la definici de poltiques digualtat, amb tots els agents socials, culturals, educatius, etc. interessants en la promoci de la igualtat.

Dins la Comissi dIgualtat de Gnere del Pla dIgualtat, crear un grup de treball especfic per impulsar la coordinaci amb els ajuntaments de la conurbaci, per a realitzar accions conjuntes.

Impuls a les poltiques de gnere

Desenvolupament del Pla per a la igualtat doportunitats a partir de la Regidoria de poltiques digualtat.

Actuacions afavoridores de la presencia de dones en el personal de comandament de lAjuntament, en el fet que hi hagi nomenaments paritaris en els consells assessors i les comissions.

Des del Servei destudis i Observatori del Pla Estratgic de Granollers, cal impulsar lObservatori de Gnere, com una eina per detectar les desigualtats d'oportunitats existents entre homes i dones i servir com un instrument de canvi i transformaci en les accions i poltiques municipals, amb l'objectiu d'assolir la igualtat real i efectiva de dones i homes

Elaboraci duna diagnosi de lestat de la igualtat de gnere a tots els nivells, incorporant tamb la visi dels municipis de la conurbaci.

Els instruments de planificaci han dincorporar indicadors de gnere i la perspectiva de les dones, i tots els indicadors i dades que facin referncia a persones es desglossaran per sexes i edats.

Per a garantir una millor eficcia resulta imprescindible oferir formaci especfica al personal funcionari i tcnic sobre poltiques de gnere, per tal que lAjuntament sigui tamb en la seva prctica interna, exemplificadora. Per aconseguir aix plenament, lAjuntament ha de posar en marxa els mecanismes que neutralitzin, a partir dun diagnstic precs, les situacions de discriminaci tant pel que fa al treball intern com extern.

Promoure accions concretes de visibilitzaci de les dones al municipi: noms als carrers, elecci de persones per a les presentacions de llibres, ponncies, conferncies, pregons, etc. En les propostes de candidatures, cal vetllar per tal que les propostes tinguin en compte de manera equitativa homes i dones.

Posar el nom de Marta Estrada al nou institut de la ciutat, dedicat a lmbit cientfic.

Promoure ls dun llenguatge no sexista, tenint cura del llenguatge que sutilitza en les comunicacions internes i externes de lAjuntament, evitant ls sexista del llenguatge, fomentant accions formatives per a la poblaci i els treballadors municipals.

Creaci duna Comissi dels mitjans pblics municipals per a la promoci activa de la igualtat entre dones i homes, que inclou la igualtat de tracte i doportunitats, el respecte a la diversitat i a la diferncia, la integraci de la perspectiva de gnere, el foment daccions positives i ls dun llenguatge no sexista. Entre altres qestions, vetllar per:

Dins dels principis bsics de la regulaci dels continguts audiovisuals hi ha el no incitar a lodi per motius de raa, sexe, religi o nacionalitat, i respectar el dret de tota persona a no sser discriminada per ra de naixement, raa, sexe, religi, nacionalitat o qualsevol altra condici o circumstncia personal o social.

Sn publicitat illcita els anuncis que presenten les dones duna manera vexatria. Tenen la condici de vexatries la utilitzaci particular i directa del cos o de parts del cos com un simple objecte desvinculat del producte que es pretn promoure, i la utilitzaci de la imatge associada a comportaments estereotipats que vulnerin els fonaments del nostre ordenament. Tamb es publicitat illcita la que discrimina per motius de naixement, raa, sexe, religi, nacionalitat, opini o qualsevol altra circumstncia personal o social.

Tenir en compte la perspectiva de gnere com a criteri subvencionable en els projectes que es presentin a les subvencions municipals, a travs de les seves bases. Entre els criteris de valoraci per a la concessi dels ajuts, es poden contemplar els segents:

la sensibilitat pels temes socials i la incorporaci de valors i capacitats de les dones, aix com el foment duna imatge de les dones no discriminatria.

la utilitzaci de metodologies, espais o moments especfics per promoure la participaci de les dones, dels joves o daltres grups tradicionalment subrepresentats en els processos participatius.

Entre les activitats objecte de subvenci hi ha les de grups religiosos que representin clarament una aportaci en favor del reconeixement dels drets humans en sentit estricte, especialment dels drets especfics de les dones, i especialment a linterior de la confessi religiosa a la qual pertanyen aquests grups.

Les organitzacions i entitats beneficiries de les subvencions tenen la obligaci de vetllar de manera especial per ladequaci lingstica de les diferents confessions a la realitat catalana, ls de la terminologia normalitzada i ls dun llenguatge no androcntric i no discriminatori en totes les publicacions relacionades amb els programes presentats.

Abordatge integral de la violncia de gnere

Laprovaci per unanimitat del Ple del Parlament de Catalunya, el 16 dabril de 2008, de la Llei del dret de les dones a eradicar la violncia masclista, ha representat, a Catalunya, una fita de transcendncia histrica en el recorregut per eradicar la ms resistent i greu de les situacions que atempten contra la integritat, la seguretat i la llibertat de les dones.

Entre les principals innovacions de la Llei destaquen la garantia dassistncia jurdica, ajudes i prestacions econmiques per el procs de recuperaci i lexigncia duna formaci especialitzada per a les persones que hi treballen. s molt important la creaci de la Xarxa datenci i Recuperaci Integral. Altres punts que destaquen de la normativa, s que preveu posar en marxa mesures per facilitar laccs a lHabitatge, garantir la formaci ocupacional de les dones i la posada en marxa dun fons de garantia de pensions per cobrir dimpagament de les pensions alimentries i compensatries quan hi hagi una constataci judicial de dincompliment i comporti situaci de precarietat

Desplegament de la Llei del dret de les dones a eradicar la violncia masclista.

Lluitar per leradicaci de la violncia masclista: en la prevenci i latenci a les dones i els seus infants, en collaboraci amb el SIAD Servei dAtenci i Informaci a les Dones- de Granollers, i i dacord amb el desplegament territorial de la Llei 5/2088, del Dret de les dones a eradicar la violncia masclista.

Avanar en la garantia de mesures integrals respecte a la prevenci, sensibilitzaci, atenci, assistncia, protecci, recuperaci i reparaci de la violncia.

Seguiment i avaluaci de les iniciatives de protecci de les dones que han patit violncia masclista.

Donar suport i atenci psicopedaggica per als seus fills de les dones vctimes de la violncia masclista, en coordinaci amb serveis socials, educaci, etc.

Potenciar el Punt dInformaci i Assessorament a les Dones PADI. Lobjectiu del PADI s el dinformar, assessorar i donar suport a les persones i a les associacions en temes relacionats amb la desigualtat per ra de gnere, incrementant-ne lhorari datenci del PADI, aix com els serveis que sofereixen.

Mantenir i ampliar amb nous serveis el Servei dassessorament jurdic per a dones, amb lobjectiu de donar tot el suport jurdic a les dones que necessitin implicaci i assessorament en processos judicials.

Cal vetllar per laplicaci del Protocol en cas de violncia de gnere.

En aquests moments sest definint un Circuit dAtenci a les dones en situaci de violncia masclista. A partir daquest procs es voldria crear un Observatori de Violncia del territori.

Els ajuntaments, a ms, es troben davant la dificultat dhaver dassumir, des de lmbit municipal, latenci especialitzada a les dones que estan en situaci de violncia masclista i que no els hi correspon.

Creaci de protocols que estableixin mecanismes de suport, coordinaci i cooperaci entre els serveis, administracions i agents socials que garanteixin latenci coordinada i delimitin els mbits dactuaci municipal en la intervenci en les diferents situacions de violncia masclista.

Cal potenciar lexistncia de serveis dinformaci i atenci a les dones en situaci de violncia masclista. Ampliant la xarxa de Centres dacolliment i recuperaci, allotjaments familiars temporals que ofereixen acolliment i recuperaci de les dones, filles i fills, dependents, per una situaci de risc causada per la violncia masclista.

Mantenir la casa dacollida per a dones maltractades com un instrument al servei de persones que han sofert la violncia de gnere.

Programa de prevenci de la violncia de gnere, especialment en lmbit dels joves.

Foment de la participaci sociopoltica de les dones

Promoure la participaci de les dones en tots els espais de participaci municipals.

En la composici de les comissions, consells, taules i altres rgans de participaci es procurar assolir la presncia dun nombre de dones que representi un mnim del 50% del total de persones membres de cada rgan collegiat.

Promoure la creaci despais de trobada de les dones del municipi per desenvolupar activitats dirigides i dintercanvi dexperincies.

Commemorar les dates assenyalades per a les dones: 8 de mar, Dia Internacional de les Dones; 25 de novembre, Dia Internacional per a lEliminaci de la Violncia vers les Dones, i daltres que es considerin adequades.

Prioritzar latorgament de subvencions a les associacions i entitats que incloguin criteris de paritat en les seves juntes.

Dones i treball

En el mn laboral segueixen persistint grans desigualtats per ra de sexe, com sn la discriminaci salarial de les dones, les dificultats de conciliaci, les altes taxes de les dones en el treball a temps parcial, l'assetjament sexual i per ra de sexe a les empreses, etctera.

Dur a terme accions de sensibilitzaci social en el reconeixement de l'adequaci dels valors femenins a les actuals necessitats de lideratge.

Impulsar actuacions per fer front als obstacles vinculats a la gesti i usos dels temps laborals, familiars i personals, que impedeixen a les dones accedir a crrecs de responsabilitat.

Fomentar la corresponsabilitat en les tasques domstiques i de cura.

Promoure la implantaci de plans d'igualtat a les empreses, i la figura de l'agent d'igualtat.

Fer seguiment de l'acompliment dels convenis collectius en matria d'igualtat i no discriminaci.

Incentivar i donar suport a les empreses per tal que apliquin mesures de conciliaci de la vida familiar, laboral i personal.

Portar a terme programes de formaci en el mn del treball que tinguin com a finalitat la posada en marxa daccions que neutralitzin les desigualtats existents entre homes i dones al mercat laboral en relaci amb laccs a locupaci, la formaci, la promoci professional i les condicions de treball.

Dispositius dinserci sociolaboral adreats principalment al collectiu de dones amb ms dificultats daccs al mn laboral, amb especial atenci a les dones en risc dexclusi i a les dones que han patit situacions de violncia masclista. Aquests dispositius poden combinar les segents accions: informaci, motivaci, orientaci, anlisis de locupabilitat, competncies transversals, formaci professionalitzadora, prctica laboral, derivaci i coordinaci amb altres recursos sociolaborals, acompanyament a la inserci i seguiment i suport en el procs dinserci laboral.

Accions ocupacionals adreades a la inserci laboral en sectors on les dones estan subrepresentades. Aquestes actuacions a ms de considerar la part de formaci tcnico-professional, tindran en compte lanlisi i el desenvolupament de les competncies transversals, lorientaci, la motivaci i les prctiques laborals. A ms, es pot incidir en la sensibilitzaci de lempresa i en el treball de lentorn laboral per facilitar la integraci laboral daquest collectiu de dones. Tamb es considerar la realitzaci daccions positives que afavoreixin la participaci de les dones en les estructures de comandament i presa de decisi a les organitzacions empresarials.

Accions ocupacionals en sectors emergents, noves ocupacions i nous jaciments de locupaci. Aquestes actuacions a ms de considerar la part de formaci tecnico-professional, tindran en compte lanlisi i el desenvolupament de les competncies transversals, lorientaci, la motivaci i les prctiques laborals.

Accions ocupacionals adreades preferentment a les dones joves amb lobjectiu dafavorir la igualtat doportunitats en el mercat de treball.

Poltiques de gesti del temps

En les darreres dcades, l's social del temps ha anat canviant. Avui, les dificultats per harmonitzar el temps que les persones dediquen als diferents mbits de la seva vida (personal, laboral, familiar, social) han fet del temps un b escs i un element clau i prioritari per al benestar de les persones.

Aquesta problemtica s'ha d'abordar amb una estratgia que vagi ms enll de les mesures englobades sota l'epgraf de conciliaci de la vida familiar, personal i laboral. Volem parlar, doncs, d'harmonitzaci i de sincronitzaci entre els diferents temps i el seu s social.

Promoure laprovaci dun Pla local sobre usos del temps a Granollers, seguint les recomanacions del grup Ara s lhora, iniciativa per la reforma horria i altres guies editades per la Generalitat de Catalunya. Aquest pla hauria dincloure propostes com:

Afavorir la incorporaci de la perspectiva dels temps a tots els mbits de les poltiques locals.

Noves formes dorganitzar els horaris i els serveis per tal d'adaptar-los a les necessitats de la ciutadania

Impuls de l'administraci electrnica i no presencial, i simplificaci dels trmits administratius

Ampliaci dels horaris de les installacions esportives, per tal d'adequar-los a les necessitats de les dones

Promoure la creaci de serveis i prestacions que facilitin una millor gesti del temps, com serveis de repartiment a domicili, obertura conjunta, etc.

Adaptaci dels horaris dels comeros a les necessitats de la vida quotidiana de les persones.

Potenciar l'atenci telefnica en els serveis de salut.

Millorar la freqncia de pas i velocitat del transport pblic

Incrementar la provisi de serveis de proximitat i prestacions

Impuls daccions de sensibilitzaci social que posin en valor les tasques domstiques, familiars i de cura i atenci a les persones, aix com el seu valor econmic.

Dur a terme accions de suport i atenci a les persones cuidadores

Impuls daccions de sensibilitzaci social per promoure un repartiment equitatiu entre dones i homes en el treball domstic, familiar i de cura.

Dur a terme accions de sensibilitzaci per tal que els homes s'acullin al perms de paternitat.

Promoure mesures de flexibilitat en l'mbit laboral que permetin un millor equilibri entre els temps.

Garantir que els treballadors lajuntament i de les empreses pbliques municipals puguin disposar de prou flexibilitat horria laboral per contribuir a la conciliaci de la vida personal i laboral.

Dones i esport

Fomentar la prctica esportiva femenina, especialment lesport de base femen.

Impulsar mesures perqu les dones ocupin llocs de rellevncia en les juntes directives de les entitats esportives.

Valorar com a criteri per a latorgament de subvencions aspectes lligats a la igualtat de gnere:

lopci de poder participar-hi ambds sexes.

La garantia de representaci equilibrada de dones i homes en els rgans de govern i en els rgans collaboradors (tcnics i consultius)

Sensibilitzaci a la societat (pares i mares, pblic), sobretot, al personal tcnic i directiu dels clubs i entitats esportives.

Visibilitzar a les dones en tots els mbits de l'esport.

Fomentar la prctica esportiva compartida entre nois i noies. En aquest sentit, volem potenciar els esports que permeten la prctica compartida, com el Korfbal.

Estimular i dinamitzar mesures amb perspectiva de gnere de formaci, informaci i conciliaci de lactivitat esportiva amb la vida laboral i familiar per tal dincrementar el nombre de tcniques entrenadores, representants de modalitats esportives, directives i executives en lmbit de lesport.

En els criteris de valoraci per als Jocs esportius escolars de Catalunya es tindr en compte la participaci per sexe i es valorar lincrement de la participaci femenina.

Coeducaci

Volem promoure una educaci que potenci la igualtat real doportunitats i leliminaci de tota mena de discriminaci per ra de sexe, aix com donar una valoraci de laportaci social i cultural de les dones i els homes ,que no estereotipi aptituds ni actituds i en la que es reconegui i es respecti la diferencia. Per a aix, proposem:

Implementar i desenvolupar l'acci coeducativa:

Adaptar l'organitzaci, currculum i prctica de les institucions educatives a la coeducaci.

Consolidar la figura de la persona responsable de coeducaci als consells escolars.

Impulsar la formaci del professorat en matria de coeducaci.

Potenciar la coeducaci de manera transversal en els currculums.

Promocionar els estudis sobre coeducaci.

Dur a terme accions de sensibilitzaci social en els valors coeducatius.

Apostar per la formaci a les AMPA en relaci amb la coeducaci.

Demanar la incorporaci dels valors de la coeducaci en els materials lectius i didctics.

Impulsar la creaci i desenvolupament de msters i postgraus especfics de formaci en perspectiva de gnere, en conveni amb centres universitaris.

Promoure el foment de la igualtat en lmbit educatiu.

Promoure la formaci en perspectiva de gnere al teixit associatiu municipal.

Impulsar el Centre dInformaci i Recursos per a les Dones (CIRD), com a espai per a la sensibilitzaci, dinamitzaci i empoderament de les dones, consolidant loferta de cursos i tallers.

Promoure treballs de recerca de Batxillerat a lentorn de la recerca sobre les Dones, amb la dotaci dun premi especfic anual.

Impulsar lAula de les dones des dels Centres cvics de Granollers, realitzant accions de sensibilitzaci, conjuntament amb els centres cvics de la conurbaci.

Perspectiva de gnere en el disseny de la ciutat i del territori

Volem potenciar la innovaci en la concepci i disseny de lhabitatge, en termes de flexibilitat en la utilitzaci dels elements, que faciliti el treball domstic i doni resposta als nous rols de gnere, permetent futures transformacions en linterior de lhabitatge per respondre a variacions en lestructura familiar i en termes de perfeccionament que facilitin la introducci de noves tecnologies.

Es pretn impulsar la transversalitat de la perspectiva de gnere en el disseny urbanstic, aix com la incorporaci de processos participatius en el disseny de l'espai urb. Per a aix, cal garantir la presncia igualitria de dones en els espais de participaci urbanstica, com sn els processos per a definir els plans dusos dels equipaments municipals, la definici de places i espais als barris, etc.

Garantir la promoci de la representaci paritria en la composici dels diferents rgans urbanstics collegiats,

Requerir que qualsevol actuaci urbanstica realitzi una avaluaci del seu impacte en funci del gnere.

Dones i salut

Histricament, s'ha accedit a l'aven mdic a travs d'un model mascul. Aix significa que els problemes i necessitats de salut de les dones han quedat relegats a un segon terme. Cal que seguim vetllant per la incorporaci de ma mirada de gnere i una visi integral de la salut (biolgica, psicolgica i social), per tal d'avanar en els problemes especfics que afecten a la salut de les dones.

Avanar en un abordatge psicosocial de la salut: durem a terme actuacions destinades a reduir les desigualtats socials en salut.

Impulsar i desenvolupar l'atenci a la salut sexual i reproductiva de les dones.

Desenvolupar les activitats de les comissions de participaci incorporant la perspectiva de gnere i de les dones, amb lobjectiu de millorar el coneixement sobre les causes i condicions de les diferncies en salut entre les dones i els homes que permeti eliminar les desigualtats en aquest camp.

Realitzar accions coordinades entre serveis- per a la prevenci de les mutilacions genitals femenines.

Prostituci / treball sexual

Tamb entenem que la incertesa jurdica que existeix al voltant de les treballadores sexuals ajuda a situar-les en situaci d'exclusi social severa. Per aix, hem demanat diverses vegades la regulaci de la seva situaci, cosa que comportaria l'accs a drets laborals, l'accs a la prevenci, de seguretat social, etc. i, per tant, tamb s'afavoriria la sortida del treball sexual per part d'aquelles dones que aix ho desitgin. En aquest sentit:

Demanar la concertaci d'un model d'atenci a les treballadores sexuals.

Aplicar mesures de suport a les persones que exerceixen el treball sexual.

Aplicar mesures de suport a les persones que decideixin abandonar aquesta activitat.

Lluitar contra el trfic de dones oferirem serveis d'atenci a les dones traficades.

Reforar les mesures per combatre el proxenetisme i el trfic de persones.

Demanar l'enduriment del tractament penal de l'explotaci sexual de persones.

2. LA IGUALTAT PER A LES PERSONES NOUVINGUDES

La histria de Catalunya ha estat des de sempre entrecreuada amb histries de migracions. Especialment la darrera dcada, sest produint una nova onada immigratria. Totes aquestes persones que van arribant a Catalunya fan la seva aportaci al nostre poble, sn font de transformacions i, per tant, un nou repte per a la societat catalana actual.

Aquest fenomen, encara que amb les actuals circumstncies econmiques ha disminut, ja sabem que no s momentani, ser un canvi estructural i per tant cal preparar les institucions, les ciutats i la ciutadania perqu no es generin fractures socials. Hem de treballar per crear noves complicitats que generin la confiana necessria perqu Catalunya sigui un projecte social, poltic, lingstic i cultural compartit per tota la ciutadania.

Catalunya ha de ser un pas capa doferir als seus residents un espai doportunitats, unes perspectives dassentament i dinserci social i econmica dignes, i un context de participaci que permeti portar a terme les seves expectatives dins dun entorn social com. Daqu que aspirem a una societat articulada socialment sota el principi digualtat, amb un projecte cultural i poltic, obert, com i plural. s un enfocament optimista, estimulat per una tradici dacolliment, que percep els processos migratoris actuals com una oportunitat nova per travar una societat catalana amb projecci de futur.

Ens trobem amb una nova realitat de moviments migratoris, que requereix nous contextos dacci en mbits com el jurdic i de les poltiques pbliques de ciutadania, per tamb en lmbit social i de les percepcions.

La pregunta relacionada amb la immigraci i ciutadania que ens hem de fer des de cada municipi i en funci de les caracterstiques del territori i de la seva poblaci s quins reptes pensem que cal prioritzar, dara endavant?.

La societat del Granollers actual, la que est en formaci a partir de la nova immigraci, ha desdevenir una societat de progrs, destabilitat i de cohesi. La interacci entre el nouvingut dara el ciutad catal de dem i la resta de la societat actual ha daportar beneficis mutus, tant en termes socioeconmics com culturals. Aix comporta la responsabilitat dacceptar que aquest espai nou compartit implica tant renncies mtues com oportunitats noves.

En aquest context s important impulsar un enfocament de la ciutadania basat en la residncia material i en la voluntat de la persona de romandre efectivament i establement en un entorn social determinat. Tanmateix, a partir de la constataci que les persones immigrades, segons sigui la seva situaci administrativa, viuen en una situaci diferenciada de drets, cal incidir en tots aquells mbits que han de garantir que tots els residents a la nostra ciutat tenen assegurats els drets humans bsics i la igualtat doportunitats.

Recuperem, aix, un concepte de ciutadania, deslligat de la nacionalitat estatal, i vinculat estretament amb la ciutat i el mn local. Proposem un concepte nou de ciutadania que pretn avanar cap a la igualtat de drets i deures de tots els granollerins i granollerines, amb independncia de la nacionalitat i de les situacions jurdiques, dins els lmits competencials del marc actual.

Poltiques migratries

Quan parlem de la ciutat real ens referim al conjunt de la ciutadania, incloent, lgicament, diverses visions i opinions sobre el fenomen de la immigraci. Tenim la responsabilitat de fomentar un discurs pblic que promogui una mentalitat oberta a la diferncia, a lacceptaci dels canvis socials i a la celebraci de la diversitat. Els catalans nouvinguts sn aquells que han decidit quedar-se, per fer de Catalunya el seu pas i de Granollers la seva ciutat. I aix cal celebrar-ho.

Aquest concepte de ciutadania plural i cvica assumeix els valors de justcia i, especficament, de respecte als drets humans, com a nucli de la seva legitimitat i principal marc de referncia per a orientar les intervencions pbliques. Daquesta manera, els drets fonamentals de lsser hum, la dignitat i la vlua de la persona, el pluralisme i el reconeixement de la diversitat cultural, la no-discriminaci entre homes i dones, aix com lafavoriment del progrs social i unes millors condicions de vida dins un mn ms lliure, fonamentaran el concepte de ciutadania que volem promoure.

Daltra banda, les poltiques municipals dacollida i dacompanyament han de tenir una atenci especial vers la protecci de les persones dins el marc jurdic actual, cosa que suposa restriccions imposades per determinades lleis (accs a la sanitat), la irregularitat sobrevinguda motivada per la precarietat laboral i el Projecte de reforma de lAdministraci local del Govern espanyol.

A ms, en lmbit municipal cal fer el pas de la poltica dacollida cap a la poltica dintegraci, de la governana protectora a la governana inversora, loptimitzaci de la gesti dels informes destrangeria com a oportunitat dinclusi en el circuit dacollida. Des dARC Acci Granollers pensem que els valors positius de la immigraci sn molts, i cal impulsar-los en tots els mbits: des de la capacitaci dels infants en leducaci per a la diversitat, fins a la multiplicaci de connexions internacionals per a la nostra economia. I des de lAjuntament podem ajudar a potenciar-ho. Per a aix, proposem:

OBJECTIUS

Que les diferents lnies dactuaci conflueixin en lassoliment del principal objectiu: que les persones nouvingudes tinguin una rpida normalitzaci i incorporaci a la societat granollerina, escurant al mxim el temps que pot passar de la situaci de nouvingut a la de ser un granoller ms.

Que els diferents grups municipals, tant a govern com a la oposici, acordin per consens les mesures de treball que lAjuntament impulsi en referncia a lacollida a la ciutat de la nova ciutadania. Que es treballi de forma que aquesta realitat i les seves possibles actuacions a nivell pblic no siguin objecte de lluita poltica.

Avanar decididament sobre la construcci i el consens amb relaci a lespai com en el qual sorganitza la convivncia. Cal anar fent una progressiva delimitaci del que s part de lesfera pblica i el que s part de lesfera privada.

Reconixer la diversitat cultural com un fet histric que implica un triple reconeixement: que estem en un procs histric i global que sha de gestionar; que aquest procs t efectes transformadors sobre la inrcia de la nostra societat, i que moltes de les tensions no responen tant a fets reals, com a interpretacions que sen fan.

Emmarcar el tractament de la diversitat cultural dins dels valors de justcia i de respecte de la dignitat de la persona. La garantia i lextensi progressiva dels drets humans, com a principis inexcusables, fonamentals i universals, han de dirigir la gesti del procs dacomodaci de la poblaci immigrada.

Destinar a tothom per igual, independentment de la definici que tingui la persona, les poltiques socials universals, tot i que no es desestima considerar la diferncia cultural com a criteri per orientar poltiques quan sigui necessari, dacord amb el reconeixement de la diversitat cultural.

Promoure la cohesi social i lestabilitat en un entorn de diversitat creixent, gestionant adequadament lorigen de la inestabilitat i la desuni. Tenint en compte totes les dimensions: la participaci i la mobilitat en el mercat de treball, el coneixement de la llengua i leducaci, la integraci residencial, laccs a la salut i els serveis socials, laccs a drets cvics i, en general, laccs a un entorn de participaci cultural i social.

Prevenir o gestionar els conflictes socials potencials a travs de la planificaci daccions concretes.

Assegurar la prctica de la llengua catalana com a vehicle propi de comunicaci social, econmica, poltica i cultural per construir una identitat catalana ms forta, ms rica i ms plural. El coneixement i ls de la llengua catalana han de ser considerats per la poblaci immigrada com una aposta estratgica.

Implicar a tota la xarxa dactors: associacions, organitzacions no governamentals, organitzacions sindicals, sectors empresarials, confessions religioses, i amb els sectors socials, poltics, econmics i culturals que tenen una llarga experincia i un comproms amb la gesti de la immigraci a Granollers.

PROPOSTES DACTUACI

Pla dacollida i nova ciutadania

Actualitzaci en funci de la nova realitat scio-econmica i la nova estructura de la poblaci nouvinguda el Pla Municipal dacollida i nova ciutadania per a persones nouvingudes: Granollers, la Vila Oberta a les persones.

El Pla ha dincloure actuacions per a desenvolupar el coneixement de la realitat, el desenvolupament deines especfiques dintegraci i la sensibilitzaci ciutadana envers la nova ciutadania.

Els objectius sn encara vlids i molt dells de llarg abast i per tant cal continuar treballant per assolir-los. Ara hem de donar un nou impuls al Pla prioritzant un veritable treball transversal de coordinaci entre els diferents serveis que atenen a totes les persones, desenvolupant programes especfics dintegraci a la realitat i cercant formes de sensibilitzaci de tota la ciutadania per a assolir una convivncia real i valorada per tots.

Entre les actuacions prioritries per a actualitzar el Pla dAcollida i nova ciutadania:

Recuperar la tasca de la Comissi del Pla dAcollida de lAjuntament de Granollers, per a coordinar les diferents actuacions que cada servei ha de portar a terme.

Coordinar la tasca de consensuar criteris d'actuaci en referncia al model de gesti de la diversitat que la ciutat vol aplicar, d'acord amb el Pla Integral dAcollida del municipi.

Coordinar la formalitzaci dels acords de collaboraci existents amb entitats, associacions i altres administracions, com tamb lacci dels diferents agents implicats i facilitar la participaci d'altres agents que treballin en aquest mbit.

Coordinar amb Recursos Humans de lAjuntament la formaci i capacitaci de l'equip hum dels diferents serveis municipals i ajudar a formar els equips humans de les entitats i associacions que treballen en aquest mbit

Fomentar l'intercanvi d'experincies i bones prctiques referides a lacollida dels nouvinguts entre els diferents serveis municipals, els agents socials i, si sescau, altres municipis.

Taula dacollida i nova ciutadania

Donar ms vitalitat i mantenir la tasca de la Taula dAcollida per a la nova ciutadania. Lobjectiu de la Taula s tutelar el Pla municipal dAcollida i nova ciutadania i coordinar les activitats de les entitats i institucions en aquest terreny, i decidir les subvencions a projectes dentitats per a activitats relacionades amb lacollida de persones nouvingudes.

Entre les actuacions prioritries per a donar ms vitalitat a la Taula dacollida:

Concertar amb el Tercer Sector els instruments necessaris per a lacompanyament de les persones nouvingudes responent a les seves necessitats bsiques amb recursos normalitzats i especfics.

Treballar per a obrir vies de dileg que afavoreixin la participaci dels agents socials i del conjunt de la poblaci en la integraci dels nouvinguts.

Potenciar, fer crixer i donar suport al programa Entitats Acollidores i a totes les entitats que en formen part, per a la integraci de les persones nouvingudes, a travs duna dotaci pressupostaria especfica per tal que les entitats puguin programar activitats de sensibilitzaci de la poblaci autctona i dacollida a la poblaci nouvinguda.

Planificar les trobades de benvinguda amb lAlcalde de la ciutat a les persones que han arribat al municipi.

Afavorir la interacci entre grups i associacions dimmigrants amb entitats socials i culturals del municipi.

Coordinar-se amb les entitats esportives, culturals i ldiques de la ciutat per tal que incloguin en la seva oferta la perspectiva dels nouvinguts i inicin un canvi cultural que afavoreixi la convivncia.

Treballar perqu totes les entitats de la ciutat que poden afavorir la integraci dels nouvinguts formin part de la taula dacollida.

Ampliar el pressupost dedicat a les accions dacollida, tant les municipals com les que presenten la resta dentitats i institucions de la ciutat.

Oficina municipal dacollida i nova ciutadania

Consolidar lOficina Municipal dAcollida i nova ciutadania, orientada a les persones nouvingudes La creaci daquesta oficina respon a la necessitat de centralitzar en un sol punt la informaci de tots els serveis disponibles a la ciutat, tant els que pot oferir lAjuntament com els que donen les entitats ciutadanes, per a una persona que arriba de nou a la ciutat i encara no sap bellugar-shi.

T com a objectiu bsic informar i acompanyar a les persones nouvingudes, tant en lorientaci dels aspectes ms bsics com de qualsevol altra necessitat, amb una atenci personalitzada i especialitzada.

Lobjectiu ltim del procs dacollida a la ciutat, del qual loficina dacollida ns una eina privilegiada, s ajudar a que les persones nouvingudes a fer un bon i rpid procs dincorporaci a la ciutat, de forma digna i respectuosa amb els drets i deures de tots plegats.

Sn actuacions prioritries a consolidar loficina dacollida :

Dotar-la dels pressupost suficient per mantenir-la en funcionament en el mateix horari que la OAC (Oficina dAtenci al Ciutad )

Que disposi de la dotaci administrativa i de personal qualificat suficient per a responsabilitzar-se del desenvolupament i actualitzaci del Pla municipal dAcollida per a les persones immigrades, Granollers, la Vila Oberta a les persones.

Dotar-la de personal qualificat (domini de diferents llenges, coneixement de diferents realitats socioculturals i del seu dret jurdic, i coneixement de la situaci poltica i la normativa en referncia a la immigraci) per atendre la situaci de les persones que arriben a loficina dacollida.

Convertir-la en el servei que coordini totes les actuacions que fan referncia al camp de la immigraci, per tal de coordinar tots els esforos que es porten a terme.

Dotar-la de la capacitat suficient perqu pugui detectar les mancances en poltiques dacollida als diferents serveis i les noves necessitats que puguin anar sorgint.

En collaboraci amb els diferents serveis municipals i les entitats ciutadanes, assegurar actuacions que respectin els drets humans bsics i la subsistncia, mentre es mantingui la seva situaci i estada.

Aprofitar la gesti dels informes destrangeria de competncia municipal per detectar i resoldre situacions familiars o personals derivades del procs migratori.

Dissenyar el programa dacompanyament al reagrupament familiar, de manera que es produeixi en condicions ptimes i permeti el suport familiar durant els primers mesos de larribada.

Coordinar la formalitzaci de lnies de collaboraci entre l'Oficina Municipal dAcollida, els agents socials i els altres mbits de l'administraci, tant les ja existents com les que puguin ser necessries.

Desenvolupar recursos que promoguin un entorn favorable per a una bona convivncia als espais ds com, ms enll de la coexistncia entre persones autctones i nouvingudes.

Dissenyar i recuperar els plans de barri i els plans comunitaris amb la finalitat dafavorir la distribuci heterognia de la poblaci per cohesionar la societat.

Distribuir de forma equilibrada lalumnat nouvingut a tots els centres pblics i concertats del municipi, amb un itinerari dacolliment acurat per als infants i les seves famlies, amb lobjectiu de garantir lxit escolar en igualtat de condicions.

Propiciar la participaci ciutadana, de tots els collectius tot facilitant informaci als usuaris/es dels diferents serveis, garantint-ne la difusi i socialitzant el diagnstic i la proposta d'acci municipal.

Fomentar la participaci de catalans dorigen estranger a tots els rgans locals de participaci ciutadana.

Impulsar el servei dorientaci, en el coneixement de les pautes de convivncia ciutadana, participaci en la vida pblica, adaptaci a la vida laboral i educativa de les famlies, i el comportament en els espais ciutadans.

Contribuir a la coordinaci entre els serveis generals i els altres agents provedors de serveis i incrementar leficcia dels recursos destinats a la recepci i l'acollida.

Treballar per millorar el capital social de totes les persones de la ciutat, a partir del refor i el foment de noves xarxes socials entre persones de diferents orgens. Aprofitar les relacions amb els pasos dorigen per generar noves dinmiques econmiques.

Catal, llengua dacollida

Impuls de la normalitzaci del catal, com a llengua comuna de comunicaci i eina de cohesi social.

Potenciar lactivitat del Servei local de catal del Consorci per a la normalitzaci lingstica, de manera que es pugui multiplicar la capacitat darribar a tota la poblaci nouvinguda.

Suport i impuls al programa de Voluntariat Lingstic les parelles lingstiques -, facilitant la seva incorporaci en diversos mbits.

Reconeixement de la diversitat lingstica de la nostra societat. Realitzaci del cens de llenges parlades a Granollers, i poder-les valorar a totes per igual.

Des de la ms estricta lacitat institucional, promocionar espais de dileg entre les diverses creences i conviccions, i de foment de la pau, per combatre falsos estereotips i evitar desconfiances.

Normalitzar en el calendari municipal esdeveniments festius de celebracions dels grups de persones daltres orgens culturals prou significatius a la ciutat.

Potenciar plans destinats a reformular estereotips i prejudicis envers els catalans dorigen estranger mitjanant la xarxa anti-rumors.

Evitar la utilitzaci de les particularitats i smbols culturals i religiosos amb finalitats partidistes i de desgast electoral, ja que noms aconsegueix generar una percepci esbiaixada de la realitat a la poblaci en general, posant en perill la cohesi social.

Cooperaci i solidaritat

Potenciar els projectes de cooperaci amb els pasos dorigen de les persones nouvingudes a Granollers. Generar relacions dagermanament amb aquestes poblacions.

Promoure, en els cicles formatius de Comer Internacional, la relaci amb els pasos dorigen familiar dels estudiants granollerins, fomentant la cooperaci econmica internacional.

3. LA IGUALTAT PER A TOTES LES PERSONES AMB DISMINUCI

Redactar un Pla integral datenci a les persones amb disminuci, que consta, entre daltres, dels programes i propostes segents:

Complir la llei de supressi de barreres arquitectniques.

Pla de supressi de barreres arquitectniques (veure lapartat dUrbanisme).

Promoure laccs a activitats ldiques i culturals.

Promoure lesport per a discapacitats.

Programa dinserci laboral per a persones amb disminucions.

Projectes de sensibilitzaci per a collectius, institucions i poblaci en general.

Programa de suport a lassociacionisme. Suport a les associacions dafectats.

Suport a la tramitaci dajuts i recursos especfics:

Programa datenci i informaci a les persones amb disminucions sensorials, en conveni amb la ONCE i altres organismes:

Publicar el Butllet municipal i altres informacions diverses en Braille.

Adquirir llibres en Braille per a les biblioteques de la ciutat.

Crear sistemes de comunicaci per a sords / cecs en els mitjans de comunicaci locals (televisi, rdio, internet).

Potenciar el projecte de la Fundaci Uni de la Conca per a la reinserci social de malalts mentals crnics, amb la creaci dun centre especial de treball, i la gesti de pisos tutelats.

4. POLTIQUES PER A PERSONES LGTB

Al llarg dels darrers 10 anys, al nostre pas shan produt canvis transcendentals en la normalitzaci de la diversitat afectiva i sexual. El canvi social que hem viscut i que ha significat un notable aven en el reconeixement dels drets de ciutadania de les persones LGBT lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals, no es pot explicar sense un teixit associatiu que ha lluitat intensament, sovint en temps difcils, per aconseguir-lo, per tampoc sense un seguit de poltiques de les quals ERC nha estat la principal impulsora.

Esquerra va liderar des del Govern de la Generalitat un seguit de poltiques innovadores en lmbit LGTB, com ara el Programa per al collectiu LGTB, el Pla Interdepartamental per a la No-Discriminaci de les Persones LGBT o fent que el Govern de Catalunya fos el primer del mn a formar part de lILGA. Tamb, des de diversos municipis, hem impulsat iniciatives adreades a aquest collectiu, com per exemple a Barcelona, on vam crear el primer Consell Municipal LGBT de lEstat depenent de la Regidoria de Drets Civils i vam institucionalitzar la celebraci del 28 de Juny.

Necessitem una Catalunya compromesa en la defensa dels drets fonamentals i les llibertats pbliques dels ciutadans i ciutadanes, per prevenir qualsevol discriminaci. En el marc catal, cal assegurar els drets fonamentals de les persones LGTB i normalitzar els diversos models de famlia per assolir la igualtat real. Daltra banda, cal resoldre el greuge que les persones transsexuals tenen plantejat, assegurant-los el dret a viure plenament la seva identitat de gnere. En aquest sentit, la nova Llei contra la LGTBfbia, aprovada recentment al Parlament de Catalunya, s una eina que ens ha de permetre lluitar contra la discriminaci que encara perviu a la societat vers les persones LGTB.

Des dERC Acci Granollers sempre hem defensat uns valors i uns drets fonamentals. Per a nosaltres, all que uneix els ciutadans i les ciutadanes s el comproms amb els valors democrtics, el respecte pels drets humans i la voluntat davanar cap a un dest com dhomes i dones lliures i iguals. En aquest sentit, ens centrarem a impulsar mesures per aconseguir la igualtat de fet en la nostra vida quotidiana, mitjanant la plena normalitzaci i lassumpci de la realitat LGBT per la societat.

Totes les persones tenen dret a desenvolupar la seva vida, pblica i privada, sense marginacions ni discriminacions. Per aix, des de les diverses administracions tamb des dels ajuntaments-, cal garantir aquest dret i promocionar el respecte a la igualtat de tracte, aix com oferir els serveis que cada persona necessiti dacord amb les seves condicions individuals i collectives.

A banda de valorar i celebrar les fites aconseguides durant els ltims anys, s ben cert que encara cal aconseguir desenvolupar poltiques actives i prximes per assolir la plena igualtat de les persones LGBT respecte a la resta de la ciutadania.

La discriminaci que pateix el collectiu LGBT s desigual a Catalunya, aix com el sentiment de no-integraci. El pas ha de superar la barrera del territori i estendre, ms enll de la capital, la normalitzaci de les opcions afectives i sexuals i la lluita contra la discriminaci. Ens trobem majoritriament amb dues realitats que cal afrontar: duna banda, els joves que marxen dels seus municipis dorigen a la recerca de la llibertat i lanonimat que els ofereix la gran ciutat, una realitat que fa dcades que ocorre, i daltra banda, els nous models de famlia, que cada cop sn ms nombrosos i ms visibles i cal vetllar perqu no pateixin cap tipus de discriminaci. Per a aix, proposem:

Crear, en la mesura de les possibilitats, una rea o regidoria de Drets Civils que englobi les accions contra la discriminaci adreades a dones, joves, immigrants, gent gran, collectius desfavorits i, tamb, la comunitat LGBT.

Promoure la creaci dun Pla municipal per al collectiu LGTB, que englobi el conjunt de poltiques i mesures adreades a les persones LGTB.

Promoure la creaci dun espai de participaci adreat al collectiu LGTB.

Promoure actuacions que promoguin leradicaci daccions homfobes o transfbiques.

Vetllar perqu no es produeixin actuacions discriminatries als centres escolars ni a les empreses.

Vetllar perqu els formularis i els registres municipals tinguin en compte la diversitat de models de famlia.

Incloure en els plans de joventut mesures adreades a adolescents i joves LGTB, amb lobjectiu de lluitar contra situacions familiars conflictives, lassetjament social/escolar i altres formes de violncia per ra dorientaci sexual o identitat de gnere.

Proporcionar als centres escolars material sobre diversitat afectiva i sexual, tot assegurant la presncia normal de lhomosexualitat en les accions de formaci i dinformaci sobre salut sexual, en especial ladreada a joves i adolescents.

Incorporar a les xarxes de participaci local les entitats o grups centrats en el collectiu LGBT, assegurant-los el suport municipal i reconeixent-los un paper dinterlocutors.

Vetllar perqu totes les biblioteques pbliques incorporin fons documental i material LGBT.

Promoure xerrades amb les AMPA i les persones educadores respecte de la diversitat sexual i afectiva i de models de famlia.

Garantir que almenys en un punt del municipi es distribueixin profilctics les 24 hores del dia, aix com la disposici gratuta de profilctics i material informatiu actualitzat als punts dinformaci juvenil.

Promoure accions adreades a fomentar el respecte cap al collectiu LGBT:

Commemorar les dates assenyalades per al collectiu LGBT: el 28 de juny dia mundial de lAlliberament Gai i Lesbi, el 17 de maig dia mundial contra lhomofbia, i l1 de desembre dia mundial de lluita contra la SIDA.

Fer visible a lajuntament, de forma simblica, la bandera de larc de Sant Mart el dia 28 de juny de cada any.

Vetllar especficament per latenci i la no discriminaci de les persones amb VIH/SIDA i altres malalties de transmissi sexual.

Fer accions formatives adreades al personal municipal encarades a fer que coneguin la realitat LGBT i els nous models de famlia.

Actuar des de lAdministraci municipal enfront dafirmacions, declaracions o actituds homfobes provinents de les diverses comunitats religioses, dentitats o personalitats del municipi.

Promoure la presncia de continguts LGBT als mitjans de comunicaci municipals.

Garantir que, als programes educatius, socials i culturals, es faci atenci a lhomosexualitat, tenint en compte la realitat social i promovent el respecte a la diversitat com a mesura per evitar lassetjament bullying homfob.

Afavorir poltiques comercials i turstiques adreades a la persones LGBT. Aix mateix, des de lAdministraci local, assegurar la neutralitat i la no-discriminaci dels establiments turstics.