CURSO DE MONITORES

MÓDULO 1METODOLOGÍA

UNIDAD 1UNIDAD 1

JUSTIFICACIÓN FÚTBOL 7

2

UNITAT 1

JUSTIFICACIÓN FÚTBOL 7

El fútbol es un deporte muy complejo, tanto

por las grandes dimensiones del terreno de

juego y las pocas restricciones en su uso, por

el hecho de no poder hacer servir las manos,

como por el elevado número de jugadores

colaboradores i opositores. Para los niños y

las niñas, con niveles de fuerza inferiores a la

de los adultos o con una altura corta entre

que ayuda al objetivo final de adaptar el

juego al niño. El fútbol 7 tiene una serie de

modificaciones respecto al futbol 11, y estas

tienen consecuencias directas sobre los

jugadores a nivel físico, técnico, táctico y

psicológico.

La primera adaptación importante que hay

en el futbol 7 es la reducción del espacio de

juego. Este cambio tiene las siguientesmuchos otros factores, las dificultades aún

serán mas grandes. Por tanto, hemos de

adaptar el juego a les posibilidades de los

niños. (Arana, 2004; Ardá, 2003; Casáis,

Domínguez y Lago, 2009; Lapresa, 2008;

Pacheco, 2004; Sans y Frattarola, 1996; Wein

2004a). Por ejemplo, si a un niño le

proporcionamos una pelota pequeña, podrá

jugar mejor que con una grande.

A continuación justificaremos la práctica del

fútbol 7 hasta la categoría alevín, en tanto

que la adaptación de la modalidad de juego

juego. Este cambio tiene las siguientes

consecuencias: en primer lugar, los niños

participan mas, ya que la mayoría de

jugadores están cerca del centro del juego

(Ardà, 2003; Casáis, Domínguez y Lago, 2009;

Pacheco, 2004). Por ejemplo, en el campo de

futbol 7 el jugador que esté mas lejos de la

pelota siempre estará mas cerca que el

jugador que lo esté en un campo de futbol

11.

Se produce un incremento muy significativo

de la variación de las intenciones tácticas de

los participantes, porque los niños pueden

3© soccer services europe scp

UNITAT 1

JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7Participar en diferents zones del camp (Ardà,

2003; Pacheco, 2004). Per exemple, en el

camp de futbol 7 el jugador pot ocupar una

part significativa del camp, i en futbol 11 el

jugador no pot abastar-la perquè les grans

dimensions del camp no ho permeten.

Hi ha més alternança de la possessió de la

pilota, i això estimula més les transicions atac

rep. Jugant a 7, el nombre de posicions i

trajectòries que ha de percebre es redueix.

En el cas del futbol 7, aquest jugador estaria

capacitat per veure els recolzaments que rep,

i per tant, entrenaria el mecanisme

perceptiu de manera més ajustada.

La segona adaptació és la reducció del temps

de joc. Aquest s’adapta a les capacitatspilota, i això estimula més les transicions atac

– defensa i defensa – atac (Pacheco, 2004;

Ardà, 2003). Per exemple, en futbol 7 el

temps que dura una jugada – des que la té un

equip fins que la perd – és més curt que en

futbol 11. Per tant, la possessió de la pilota

s'alterna molt d'un equip a un altre.

Per últim, com els nens poden veure tot el

camp es poden produir millores en els

mecanismes de percepció (Lapresa, 2008;

Pacheco, 2004; Wein, 2004). Per exemple, en

el camp de futbol 11 el jugador que té la

pilota no pot veure tots els recolzaments que

de joc. Aquest s’adapta a les capacitats

físiques dels nens, de manera que poden

disputar el partit i no esgotar-se ni des d’una

4

perspectiva física ni

cognitiva (Ardà,

2003; Casáis,

Domínguez i Lago,

2009). Els nens no

estan preparats per

jugar noranta

minuts, però sí per

jugar seixanta.

© soccer services europe scp

UNITAT 1

JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7La tercera adaptació és la reducció de l’espai

del “fora de joc” a l’àrea gran. Aquesta regla

és molt complicada per als nens, i la seva

reducció facilita el joc a la resta del camp

(Ardà, 2003; Casáis, Domínguez i Lago,

2009).

El fora de joc a futbol 7 és només a l'àrea

rival, per tant, el nen disposa de molt camp

companys per posar-se d’acord i menys

adversaris amb qui competir (Casáis,

Domínguez i Lago, 2009; Pacheco, 2004). Per

exemple, provem a un entrenament fer el joc

de la cadena. Com és més fàcil posar-se

d'acord, amb pocs companys o amb molts?

Clarament amb pocs. I el mateix passa amb

els adversaris.

rival, per tant, el nen disposa de molt camp

per jugar sense aquesta norma que potser en

el futur caldria eliminar fins a una edat

posterior a com es fa actualment.

La quarta adaptació és la reducció del

nombre de jugadors. Jugant 7 jugadors,

aquests tenen més contacte amb la pilota

(Ardà, 2003; Lapresa, 2008; Pacheco, 2004).

Per exemple, no es la mateixa la relació 11/1

(11 jugadors i 1 pilota), que la relació 7/1. A

més, es simplifiquen les relacions amb

companys i adversaris, ja que hi ha menys

Molt sovint els entrenadors demanem als

nens que juguen a onze en aquestes edats,

que juguin amb els companys de la línia de

defenses, que canviïn l’orientació del joc o

que juguin a segona línia. Quan els nens no

ho fan, els preguntem: “És que no ho veus? Si

t’ho he dit mil vegades!!”. Però en realitat no

és aquesta la pregunta que ens de fer els

entrenadors, sinó més aviat: “Poden els

jugadors en aquestes edats veure, o

considerar en els seus esquemes decisionals,

tantes possibilitats?”. Així arribem a la

5© soccer services europe scp

UNITAT 1

JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7conclusió que no és que aquest nen no ho

hagi vist, és que no ho pot veure. I la

simplificació del joc, amb només sis

companys, farà que pugui fer-ho. En aquest

sentit cal tenir present que els nens i les

nenes, de la mateixa manera que

evolucionen físicament, també ho fan

cognitivament. És a dir, no entenen sempre

igual el joc, i aquesta evolució en la

dimensions de la pilota. Amb un mòbil

adaptat, hi ha més passades, ja que es

necessita menys força per fer-les (Ardà,

2003; Pacheco, 2004). Per exemple, si un nen

està jugant amb una pilota que li costa

colpejar, evitarà fer-les. Però si adaptem la

pilota, aquest nen podrà colpejar-la i per

tant, les farà quan vulgui. Apareixen menys

errors

comprensió depèn de la seva edat. Quan són

molt petits afronten el partit de manera

egocèntrica, després ho fan sumant els seus

esforços als d'algun company, i només quan

són adults entenen el joc des d'una

perspectiva realment col·lectiva (Hernández-

Ligero, D.; 2003). Així doncs, la reducció

d'efectius minimitza en les primeres edats

l'efecte d'aquest desajust entre la manera de

jugar dels nens i la caracterització del futbol

com a esport d'equip.

La cinquena adaptació és la reducció del pes i

tècnics i coordinatius (Ardà, 2003; Casáis,

Domínguez i Lago, 2009; Pacheco, 2004). En

la mesura que el mòbil pesa menys els nens

poden centrar-se més en la precisió i no tant

en colpejar molt fort.

La sisena i última adaptació important és la

reducció de les dimensions de les porteries.

D’aquesta manera augmenta la possibilitat

d’èxit dels porters, perquè poden arribar a

més zones de la porteria (Ardà, 2003; Casáis,

Domínguez i Lago, 2009). Per exemple, una

bona estirada del porter no garanteix una6© soccer services europe scp

UNITAT 1

JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7parada a la porteria de futbol 11 perquè no

arriba a moltes zones, però en una porteria

de futbol 7 arriba a moltes més zones de la

porteria. Per tant, a futbol 7 és molt probable

que si un nen fa una bona estirada, arribi a

tocar la pilota.

Els porters tenen més seguretat i confiança

en les seves capacitats, ja que si fan una cosa

bé

Federación Riojana de fútbol, , p. 14-23.

Ardá T. i Casal, C. (2003). Fútbol: Metodologia

de la enseñanza del fútbol. Barcelona:

Paidotribo, p. 67-69 i 80-81.

Casàis, L.; Domínguez, E.; Lago, ,C.; et al.

(2009). Fútbol Base: El entrenamiento en la

categorías de formación (vol. I). Pontevedra:hi ha moltes més possibilitats d’evitar el gol

(Casáis, Domínguez i Lago, 2009; Pacheco,

2004). Tornant a l'exemple de la idea

anterior, el nen que jugava a futbol 11 i havia

fet una bona estirada però li havien fet gol,

pot pensar que no ha tocat la pilota perquè

no l'ha fet bé.

Referències

Arana et al. (2004). La alternativa del fútbol

9 para el primer año de la categoría infantil.

Logroño: Universidad de la Rioja &

categorías de formación (vol. I). Pontevedra:

Mcsports, p. 159-169.

Hernández-Ligero, D. (2003). Programa de

optimización de las estructuras

ludológicas.Training fútbol: Revista técnica

profesional, 93, 32-43.

Lapresa, D. et al. (2008). Enseñando a jugar

el fútbol. Logroño: Universidad de la Rioja &

Federación Riojana de fútbol, p. 13-28.

Pacheco, R. (2004). La enseñanza y el

7© soccer services europe scp

UNITAT 1

JUSTIFICACIÓ FUTBOL 7

entrenamiento del futbol 7: Un juego de

iniciación al fútbol 11. Barcelona: Paidotribo,

p. 25-39.

Sans, A i Frattarola, C. (1996). Entrenamiento

en el fútbol base (2a ed.). Barcelona:

Paidotribo, p. 9-15.

8© soccer services europe scp