Unidad Musica

7/31/2019 Unidad Musica

1/11

1

Fonaments de lEducaci Musical:Vocal, Auditiva i Rtmica

UNITAT DIDCTICAMenja, Menja


2/11

2



ndex

1. Descripci general de la Unitat Didctica1.1.Justificaci de la unitat..................................... 31.2.Objectius didctics generals............................... 31.3.Continguts...................................... 4

2. Metodologia2.1.Principis bsics i estratgies dactuaci........................... 4 62.2.Planificaci de les sessions....................................................................... 6 - 9

2.2.1. Primera sessi............................................. 6 i 72.2.2. Segona sessi........................................................ 72.2.3. Tercera sessi.......................................................... 82.2.4. Quarta sessi................................................................... 82.2.5. Cinquena sessi.................................................. 8 i 9

3. Avaluaci...................................................... 10 i 114. Bibliografia.......................................................... 11


3/11

3



1. Descripci general de la Unitat Didctica1.1. Justificaci

Aquesta unitat didctica va dirigida a letapa dinfantil, concretament la

treballarem a la nostra aula amb vint nens de tres a quatre anys.

El nivell de desenvolupament dels infants en general s el caracterstic per la

seva edat; saben coordinar b els seus moviments, sn capaos dagafar i tocar els

diferents instruments amb bastant soltesa, tamb poden aprendre petites canons en

un perode curt de temps. Saben discriminar diferents tipus de sons (segons els tons,

les intensitats, els timbres i les durades), encara que hem de treballar molt ms

aquests aspectes per perfeccionar-los.

Els nens de la nostra classe demostren una actitud molt positiva i amb molt

inters per conixer i descobrir la msica en tot el seu conjunt. Aprofitant aix, hempensat treballar-la, ja que creiem que la musica t que formar part de leducaci del

nen perqu t un important valor en els seus aprenentatges.

1.2. Objectius didctics generals

Desenvolupar lescolta activa. Potenciar el desenvolupament cognitiu mitjanant lescolta. Despertar el gust per la msica, les melodies i latenci a qualsevol

tipus de so.

Comprendre i produir missatges orals. Desenvolupar la cooperaci grupal. Integrar als nens dins el grup. Respectar als companys. Familiaritzar-se amb el mon musical. Desenvolupar les habilitats motrius i la coordinaci.


4/11

4

1.3. Continguts

Conceptuals

Discriminaci auditiva de les qualitats del so (intensitat, durada,timbre i to).

Conceptes musicals basics: soroll, silenci, msica i can.

Procedimentals

Coordinaci motora.Capacitat de concentraci.Observaci, imitaci i reproducci del sons i el moviments. Interpretaci de canons.

Actitudinals

Despertar linters i la curiositat dels infantis.Fomentar la participaci i lescolta activa.Mostrar respecte cap els companys i lactivitat, i cooperar durant la

mateixa.

Gaudir de lexercici i la can.Reaccionar activament al estmuls sonors i musicals.

2. Metodologia2.1.Principis bsics i estratgies dactuaci

La musica constitueix una activitat clau en leducaci per ser un dels principals

instruments daprenentatge, el seu domini obre les portes a nous coneixements.

En ser la musica, o la can, una font dinformaci que ens permet aprendre,

comunicar-nos, gaudir i viure altres realitats, podem afirmar que est relacionada amb

el coneixement cultural general. Per aix, el nostre principal objectiu s aprendre i

gaudir amb la can. A ms de afermar les rutines i de preveure els esdeveniments de,

en aquest cas, lesmorzar i el dinar.

Com volem que aquesta can formi part de la nostra rutina diria, la

comenarem a treballar des de principi de curs. I la durada del seu aprenentatge ser


5/11

5

duna setmana, aproximadament, depenent del nivell de motivaci que mostrin els

infants cap a les activitats relacionades amb la can.

El plaer per la msica comena a formar-se des de edats molt primerenques,

ja que abans del naixement les mares canten, parlen o posen musica als infants iaquestos sn capaos de discriminar la veu de la seva mare de la resta.

A ms, hem intentat facilitar ladquisici daprenentatges significatius amb la

confecci dactivitats dinmiques i ldiques, tenint sempre en compte els continguts

de la unitat i els coneixements previs dels alumnes. Tamb procurarem una atenci

individualitzada, en la mesura de les possibilitats, integrant valors i atenent a la

diversitat dels aprenentatges, duna forma especial en leducaci musical.

Can

Men ja, men ja tu tot sol que ja ets molt gros. Men ja, men - ja

i di rem bon pro - fit per tots. BON PROFIT!!!

Per a que els infants aprenguin la can creada, seguirem les segents pautes:

Per aix, dividirem la can en quatre fragments cada fragment esrepetir dues vegades. Per comenar, el docent mostrar el primer fragment i els nens

tindran que repetir-lo, aix ho farem amb tots els fragments. I quan els hagin aprs

tots, cantarem la can sencera.

Els introduirem la can, per primera vegada, mitjanant un vdeo, en elqual hi ha coreografia, veu i instruments. Desprs de veure la pellcula els cantarem la

can.

Aquesta can s molt simple, creiem que no hi haur cap dificultat perentendre la lletra. Per en el cas que algun infant no entengui el significat dalguna

paraula o expressi se lexplicarem. Per aix desprs de cantar la can els

demanarem si tenen cap dubte.


6/11

6

Per a que aprenguin la lletra la recitarem amb ritme prosdic. I com jahem dit la dividirem per fragments:

Primer fragment: MENJA, MENJA T TOT SOL

Segon fragment: QUE JA ETS MOLT GROS.Tercer fragment: MENJA, MENJA I DIREM

Quart fragment: BON PROFIT PER TOTS.

BON PROFIT!!!

Primer recitarem la can amb veu prosdica sense cap alteraci, quan lhagin

recitat completa farem el mateix amb veu de gegant, i ms tard, amb veu de ratol. A

ms el mestre sempre marcar els pols.

Seguidament treballarem el ritme picant de mans. s a dir, practicaremtots els fragments fent palmes i desprs tota la can sencera. I per finalitzar afegirem

la lletra al ritme.

Per treballar lentonaci de la can, cantarem cadascun dels fragmentsdient la, la, la..., dibuixant la lnia musical daquestes notes amb el cos; a les notes

ms greus el mestre sajupir i a les ms agudes saixecar. I per ltim, ho farem amb

la can sencera.

A la ultima sessi inclourem el moviment a la can, primer per fragmentsi a continuaci a la can sencera.

A partir daqu, proposem un ampli conjunt i interessant dactivitats per

aprendre la can. Aix intentarem que els exercicis siguin breus, intensos i divertits

per despertar la motivaci dels infantis. Ja que sn ms tils les activitats curtes,

variades i actives que les llargues i avorrides. Totes les activitats que farem per

aprendre la can les realitzarem de forma grupal.

2.2. Planificaci de les sessions

2.2.1. Primera Sessi

Abans desmorzar, ens seiem a la catifa per realitzar lassemblea. Aqu els

explicarem que anem a aprendre una nova can, titulada Menja, menja, que

cantarem tots els dies abans desmorzar i, per acomiadar-nos, abans de dinar.


7/11

7

Una vegada explicat aix els hi posarem el vdeo de la can, on la podran

escoltar acompanyada de flautes i duna coreografia.

Desprs de veure el vdeo demanarem als nens si saben el que volen dir totes

les paraules o expressions de la can. s a dir, preguntarem als infants les paraulesque creiem ms complicades, en el cas de que hi hagi qualque dubte els aclarirem de

manera ldica. Com per exemple bon profit; els explicarem que s una expressi que

diem abans de menjar i que significa que esperem que tagradi el dinar i que no et faci

mal de panxa. A ms a ms, s una expressi de bona educaci. Ms tard, els

demanarem si a casa seva els seus pares, avis o oncles lutilitzen i posteriorment

cantarem la can sencera.

Per tant, en la primera sessi hem introdut als nens en ladquisici de noves

paraules, expressions i una nova can. Aix aquesta activitat tindr una duraci de deu

minuts, aproximadament.

2.2.2. Segona Sessi

Al dia segent, quan hagin arribat tots els infants i abans de lesmorzar,

seurem a la catifa per fer lassemblea. En ella explicarem el que anem a fer: cantarem

la can amb ritme prosdic i amb diferents veus.

La primera vegada el docent recitar la can sencera amb ritme prosdic.

Desprs anirem recitant la can per fragments; el mestre far el primer fragment i

quan lhagi recitat donar pas als infants, que tamb recitaran aquest fragment. Cada

fragment el repetirem dos vegades, primer el mestre i desprs els infants. Ms tard,

aprendrem el tercer fragment i seguidament el quart. Per finalitzar cantarem tota la

can sencera amb ritme prosdic.

Primer fragment: MENJA, MENJA T TOT SOL

Segon fragment: QUE JA ETS MOLT GROS.

Tercer fragment: MENJA, MENJA I DIREM

Quart fragment: BON PROFIT PER TOTS.

BON PROFIT!!!

Quan ja hagin recitat tots els fragments amb la veu normal, tornarem a fer el

mateix per primer amb veu de gegant i desprs amb veu de ratol.Aquesta sessi tindr una duraci de quinze minuts, aproximadament.


8/11

8

2.2.3.Tercera sessi

El tercer dia, quan tots els nens estiguin asseguts a la catifa per fel

lassemblea, el mestre els explicar que avui treballaran el ritme. Per aix, el docent

cantar la can i far el ritme amb palmes.Desprs el mestre recitar cada fragment dues vegades amb palmes, sense

veu, i seguidament donar pas als alumnes. Aix es far amb els quatre fragments i

una vegada fets, cantarem tots junts la can sencera, fent el ritme amb les palmes.

Aquesta sessi tindr una duraci, aproximada, de deu minuts.

2.2.4. Quarta sessi

Aquest dia, durant lassemblea el docent explicar que treballarem

lentonaci. Per aix, primer el mestre cantar la can fent la, la, la, la... i dibuixant

la lnia musical daquestes notes amb el cos, a les notes ms greus el mestre sajupir i

en les ms agudes saixecar.

A continuaci, el docent far el primer fragment cantant la, la, la, la...

ajupint-se i aixecant-se i desprs donar pas als nens. Aix ho far amb cada fragment

de la can, una vegada fets tots els fragments cantarem la can sencera.

Desprs farem el mateix per incorporant la lletra de la can. El mestre

cantar la primera part amb lletra, ajupint-se i aixecant-se i donar pas als infants. Una

vegada ja estn totes les parts fetes cantarem la can, tots junts, ajupint-nos i

aixecant-nos, depenent de les notes greus o agudes.

Aquesta sessi tindr una duraci de quinze minuts, aproximadament.

2.2.5.Cinquena Sessi

Al darrer dia de la setmana, com la can es senzilla i curta, pensem que els

nens ja lhauran interioritzat. Per aix, durant lassemblea els explicarem que anem a

mostrar-los, poc a poc i per fragments, la coreografia de la can.

De la segent manera:


9/11

9

Primer fragment:

MENJA, MENJA T TOT SOL

Segon fragment: Tercer fragment:

QUE JA ETS MOLT GROS MENJA, MENJA I DIREM

Quart fragment:

BON PROFIT PER TOTS

BON PROFIT!!!

Aquesta sessi tindr una duraci de quinze minuts, aproximadament.


10/11

10

3. AvaluaciPlantejar-se lavaluaci de les tasques realitzades dins la classe, suposa tenir

en compte els objectius que ens hem proposat. Per aix, considerem que les proves

avaluatives no sn adequades per utilitzar-les en aquesta edat i per aquesta tasca.Per tant, considerem que les activitats davaluaci tenen que ser globals i

estar relacionades amb la comprensi i interpretaci de la can.

Conseqentment, interpretem lavaluaci com un instrument positiu per

millorar el procs densenyana i aprenentatge, eliminant tot el que incideixi

negativament en aquest. Daquesta manera, tindrem en compte els segents factors:

Avaluaci dels alumnes: els seus coneixements inicials, el seu procs

daprenentatge, els resultats finals aconseguits, etc.

Avaluaci de la nostra actuaci com a mestres i de la nostra prctica

educativa.

Avaluaci del funcionament de la Unitat Didctica, s a dir, dels objectius

perseguits, de la metodologia utilitzada, de les activitats densenyament i

aprenentatge i dels recursos materials utilitzats.

Tenint en compte els anteriors factors, realitzarem una avaluaci continua al

llarg de tota la unitat, utilitzant la tcnica de lobservaci espontnia i diria per saber

si els alumnes progressen, si estan motivats, si el ritme de la classe els anima i si es

compleixen els objectius formulats dins del termini daquesta unitat.

A ms, s realment formatiu i necessari, que els alumnes siguin conscients del

seu progrs.

Aquest tipus davaluaci ens permet modificar tot el que sigui convenient i

ens ajuda a extraure conclusions clares i fonamentades, amb les que comparar un

treball del mateix alumne en moments diferents de la unitat.

Per a que lavaluaci ens faciliti informaci hem tingut en compte:

qu aspectes volem observar;

cercar les activitats que siguin ms eficaces per realitzar la observaci;

efectuar la correcci amb els mateixos criteris amb els que hem formulat

els objectius daprenentatge;

a ms danotar i descriure els resultats observats.


11/11

11

Solament ens queda afegir que lavaluaci s un procs complex i a causa

daix, el docent deu esforar-se per crear situacions interessants daprenentatge, ser

respectus amb el ritme de cada alumne i crtic amb la seva prpia actuaci.

4. Bibliografia

LLIBRES:

AMAT CUNNINGTON, C. i CASANOVA GIL, A. Pentagrama, Llenguatge Musical,

Barcelona, Editorial de Musica Boileau, 2006.

BASSEDAS, Eullia, HUGUET, Teresa i SOL, Isabel. Aprendre i ensenyar a

leducaci infantil, Barcelona, Gra, 2004.

LACRCEL MORENO, Josefa. Musicoterapia en educacin especial, Mrcia,

Campobell, Servei de Publicacions Universitat de Mrcia, 1995.

PGINES WEB:

Diccionaris i traductors en catal:

http://www.softcatala.org/traductor

http://www.enciclopedia.cat/

http://www.diccionarisvalencia.es/

Exemples de com treballar la msica en infantil:

http://www.filomusica.com/filo48/dongato.html

http://www.cepgranada.org/~jmedina/articulos/n6_07/n6_07_98.pdf
http://www.softcatala.org/traductorhttp://www.softcatala.org/traductorhttp://www.enciclopedia.cat/http://www.enciclopedia.cat/http://www.diccionarisvalencia.es/http://www.diccionarisvalencia.es/http://www.filomusica.com/filo48/dongato.htmlhttp://www.filomusica.com/filo48/dongato.htmlhttp://www.cepgranada.org/~jmedina/articulos/n6_07/n6_07_98.pdfhttp://www.cepgranada.org/~jmedina/articulos/n6_07/n6_07_98.pdfhttp://www.cepgranada.org/~jmedina/articulos/n6_07/n6_07_98.pdfhttp://www.filomusica.com/filo48/dongato.htmlhttp://www.diccionarisvalencia.es/http://www.enciclopedia.cat/http://www.softcatala.org/traductor

Documents

Unidad Musica