Unitat 1: El medi ambient com a sistema · Web view2.2 Utilització de blocs diagrames per entendre el pas de dues a tres dimensions 2.3 Identificació de la simbologia del mapa geològic

Ciències de la Terra i del Medi Ambient Curs 2003-04

UNITAT 1: INTRODUCCIÓ A LES CIÈNCIES DE LA TERRA

Tema 1: El medi ambient com a sistema

Objectius1. Introduir el concepte de cièmncies de la Terra i els factors que el defineixen.2. Conèixer el concepte de Sistemes, com a bases d’aplicació a l'estudi del medi

ambient.3. Comprendre que la Terra està constituïda per diversos sistemes que tenen la

seva pròpia dinàmica i que es relacionen entre si.4. Introduir la idea que l'actuació dels éssers humans intervé en l'equilibri dels

sistemes de la Terra.5. Conèixer els diferents sistemes de representació cartogràfica de la Terra, el seu

àmbit d’aplicació i les característiques pròpies de cadascun

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Les ciències de la terra i la geologia2. El sistema Terra i els sistemes terrestres

2.1. Sistemes oberts i tancats2.2. La interacció amb l’activitat humana : recursos, Impactes i riscos

3. La representació de la Terra3.1. La Fotografia aèria3.2. Sistemes de teledetecció (Landsat)3.3. Els mapes temàtics3.4. Els sistemes de informació geogràfics SIG

Avaluació. Aspectes generals aplicables a tots els temes

L’avaluació no es limitarà a una prova escrita al final de cada tema, sinó que suposa una recollida sistematitzada d’informació sobre el procés d’aprenentatge, a través de les activitats d’avaluació les quals estan distribuïdes al llarg dels temes i què també té tres moments clarament diferenciats

Al principi de cada tema, per a poder conèixer els coneixements previs dels alumnes i es realitzaran: proves escrites, exercicis pràctics o senzillament preguntes orals.

Al llarg de la realització del tema realització d’exercicis a classe, debats, visualització de vídeos, exercicis per a fer a casa, les preguntes orals, etc.

Al final de cada crèdit per a poder avaluar el grau d’assoliment dels seus objectius una prova escrita. La qual tindrà un caire globalitzador.. La matèria és acumulativa de forma que en cada prova d’avaluació d’un crèdit hi haurà preguntes (directa o indirectament) dels crèdits de la matèria que ja s’hagin cursat.

1r Batxillerat 1


UNITAT 2: LA GEOSFERA

Tema 2. Materials terrestres: Minerals i roques

Objectius1. Identificar els minerals més comuns.2. Identificar les roques i processos geològics associats a la seva formació3. Aplicar tècniques de reconeixement de minerals: ús d'instruments de mesura

com la balança, lupa, microscopi, reactius per identificar diferents minerals.4. Conèixer què són els recursos naturals i com es poden classificar.5. Valorar i respectar el patrimoni geològic, pel seu interès científic i cultural.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals1. Minerals

1. 1Què és un mineral?1.2. Com es formen els minerals?

2. Propietats dels minerals2.1 Propietats físiques2.2. Propietats químiques

3. Classificació dels minerals3.1.Claus dicotòmiques de identificació de minerals

4. Roques.4.1. Cicle de les roques

5. Classificació de les roques. Claus dicotòmiques de identificació de roques

Procediments Aplicació de diferents tècniques per reconèixer i mesurar de les propietats

dels minerals com són la duresa, densitat, etc. Ús de claus d'identificació de minerals. Estudi dels diferents tipus de minerals al microscopi petrogràfic, Utilització adequada dels estris de laboratori: lupa, microscopi, balança, etc. Manipulació de substàncies en condicions de seguretat (per ex. Àcids) Disseny d'un procés de recerca de dades i informació Aplicació de tècniques de treball de camp per a l'observació i recollida de

dades. Elaboració d'informes sobre el treball experimental. Aplicació de diferents tècniques per reconèixer de les propietats de les roques

i arribar a la seva identificació. Localització i interpretació i tractament d'informació en llibres

Avaluació Correcció dels diferents exercicis proposats. Avaluació del dossier Capacitat per aplicar els diferents coneixements apresos i sobre les tècniques que s’han utilitzat i identificació correcta dels minerals. Informe del treball de la sortida de camp. Avaluació sobre l'aplicació de les tècniques i normes del treball experimental. Proves escrites per avaluar el grau d'assoliment dels diferents conceptes estudiats.

Tema 3. Estructura de la Terra .Geod. interna. Tectònica.

1r Batxillerat 2


Objectius1. Identificar les plaques tectòniques i els seus tipus de vores així com els

processos geològics associats..2. Conèixer les diferències enstre les escales de Mercalli i Ricther3. Aplicar els coneixements de l’escala de Richter per deduir l’epicentre d’un

terratremol4. Conèixer quina és la distribució de terratrèmols al món i la causa5. Valorar els coneixements científic entorn als sismes donades les repercussions

que aquests fenòmens tenen sobre la biosfera i el béns materials de les persones.

Continguts


1. Geodinàmica interna.1.1. Sismes

- Conceptes bàsics. Relació: deformació-força- Característiques de les Ones sísmiques: P, S, L , Rayleigh i Love- Risc sísmic i tectònica de plaques- Risc sísmic a Catalunya- Escala de Ricther- Escala de Mercalli.

2. Estructura interna de la Terra.- Capes i discontinuïtats

3. Tectònica de plaques.- Proves de la teoria de la tectònica de plaques.- Tipus de plaques.- El motor de les plaques

Procediments

Activitats.- Exercicis del llibre de CTMA- La deriva dels continents. 22 minuts. A partir de l'estudi dels sediments interpreta l'ambient en què es formen. El paleomagnetisme mostra les variacions dels continentsaen relació amb els pols dels moments en què es van formar. The Open University, 1978.- La deriva dels continents. 10 minuts. La Terra, un cos mòbil. Teoria de Wegener.a Magnetització de les colades volcàniques. Estudi dels fons oceànic. Tectònica de plaques. Fundació Serveis de Cultura Popular.- L'interior de la Terra. 24 minuts. L'estudi de la velocitat de propagació de les ones produides en els terratrèmols permet deduir la composició de les diferents capes que formen l'interior de la Terra. The Open University, 1978.- L'expansió dels oceans. 23 minuts. L'estudi de les laves d'Islandia i de les anomalies magnètiques que mostren les bandes alineades a banda i banda de la dorsal permet explicar l'expansió dels fons oceànics i les falles de transformació. Il.lustra clarament la formació dels arcs d'illes en relació amb el fenomen de la subducció. The Open University, 1978.- Deriva continental: la teoria tectònica de plaques. 22 minuts. Es donen una sèrie d'arguments que justifiquen la teoria de la tectònica de plaques. Explica l'expansió del fons marí i posa de relleu alguns dels fenòmens geològics lligats a la teoria de la tectònica de plaques, com el vulcanisme i els terratrèmols. Enciclopaedia Britanica Films Inc.

Tema 4. Magmatisme.

Objectius1. Conèixer les causes que originen els tipus de volcans tan variat que hi ha al

món .

1r Batxillerat 3


2. Conèixer quina és la distribució dels volcans en el món i quina és la raó d’aquesta distribució al món i la causa

3. Valorar els coneixements científic entorn els volcans i els diferents tipus de productes volcànics donades les repercussions que aquests fenòmens tenen sobre la biosfera i el béns materials de les persones.

4. Relacionar les plaques tectòniques amb la distribució de volcans al mó

Continguts


1. Magmes 1.1. Formació del magma1.2. Característiques diferencials dels magmes1.3. Estructures originades pels magmes.

2. Volcans2.1. Anatomia d’un volcà2.2. productes volcànics2.3. Estructures volcàniques2.4. Tipus d’activitat volcànica

3. Els volcans i la tectònica de plaques

Procediments

1. Identificació de l'actuació dels processos interns a partir d'imatges (diapositives, fotografies, esquemes, vídeos, etc.).2. Descripció de volcans partir de l'observació directa i (sortida Garrotxa) 3. Relació entre les teories que expliquen el funcionament global de la Terra i les notícies d'actualitat sobre manifestacions de processos interns que afecten determinades zones de la Terra (volcans, terratrèmols, etc.).

Activitats.- Exercicis del llibre de CTMA- Sortida a zona volcànica Olot i la Garrotxa.- El naixement d'una muntanya. 24 minuts. A les illes Hawai, cadena muntanyosa d'origen volcànic, té lloc el naixement d'una nova muntanya. Els científics van seguint el procés d’erupció volcànica que es perllonga durant cinc anys amb l'aplicació d'aparells detectors de l'activitat de la Terra. Enciclopaedia Britanica Films Inc.

Tema 5. Serralades

OBJECTIUS1. Relacionar els processos geològics amb les estructures de deformació i amb la formació de les serralades de muntanyes.2. Relacionar adequadament els coneixements de caire teòric i pràctic amb la realitat geològica immediata.

1r Batxillerat 4


CONTINGUTSFets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Deformacions corticals1.1. Esforços (Deformacions: elàstica, plàstica, fràgil)12. Plecs1.3.Falles i diaclases (esquerdes)

2. Roques que es transformen: Metamorfisme3. Orogens

Procediments1. Identificació de l'actuació dels processos interns a partir d'imatges (diapositives, fotografies, esquemes, vídeos, etc.).2. Descripció d'unitats i estructures geològiques a nivell d'aflorament, a partir de l'observació directa i confecció d'esquemes geològics com a síntesi de les observacions realitzades.3. Confecció de models de plastilina o altres materials per entendre les diferents estructures geològiques...Recursos audiovisuals- Geologia dels Alps I i II. Explica la formació dels mantells de corriment, la relacióentre estructures de deformació a petita i gran escala i mostra diferents tècniques per mesurar els esforços. Reprodueix en el laboratori diferents tipus de plecs i mostra models a escala de les grans estructures tectòniques. Incideix en la importància de confeccionar esquemes de camp per entendre les relacions tectòniques entre diferents unitats.- A dins dels volcans. Explica la formació de les cambres magmàtiques i mostra diferents tipus d'erupcions volcàniques i les laves que originen. Explica com les roques filonianes tallen a roques sedimentàries o formen dics capes. Documenta els criteris que podem fer servir per establir datacions relatives i reconstruir la història geològica. BBC, 1983.- La construcción de la Tierra ( serie the Living Planet). 12 minuts. A partir de l'estudi de les laves i dels fòssils existents a l'Himalaya, explica la formació de les muntanyes que formen la Terra. BBC, 1994.- Roques i imans. 20 minuts. Explica els fonaments del paleomagnetisme, la construcció d'una escala paleomagnètica i la datació de l'expansió dels filons oceànics a la dorsal situada sota Islandia. The Open University, 1978.- Col·lecció de diapositives: Martínez, A. i altri. La formació dels Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1993.

UNITAT 3: LES CAPES FUÏDES

Tema 6. L’atmosfera

Objectius1. Conèixer les característiques, estructura, funcions i història de l’atmosfera

terrestre.

1r Batxillerat 5


2. Saber la dinàmica bàsica del vents i les precipitacions així com de les seves particularitats en el territori català.

3. Poder interpretar mapes meteorològics i predir-ne la seva evolució.4. Tenir una visió general dels climes a escales mundial i local, així com dels factors

que els controlen i els canvis que han experimentat en el passat.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals1. Atmosfera: composició, estructura i funcions de l’atmosfera. 2. Historia de l’atmosfera terrestre.3. Energia solar i balanç energètic a la superfície terrestre. Dinàmica atmosfèrica.4. El vent. Procés de formació. Escala Beaufont5. Vent i pressió atmosfèrica

5.1. Depressions5.2. Anticiclons

6. Els vents a Catalunya.7. Els núvols i les precipitacions. Fronts8. El gradient tèrmic de l’atmosfera.9. Els mapes meteorològics.10. Les precipitacions a Catalunya11. El clima. Climogrames.

11.1. Factors que controlen el clima 11.2. Circulació general de l’atmofera.11.3. Zonació climàtica

Procediments1 Extracció d'informació documental.2 Interpretació de mapes meteorològics i identificació de situacions característiques.3 Interpretació de mapes d’isotermes.4 Aplicació del coneixements sobre els processos de canvi d’estat de l’aigua a

l’atmosfera per a explicar alguns fenòmens atmosfèrics i la seva influència en alguns ecosistemes.

5 Interpretació i elaboració de climogrames.6 Relació entre les característiques del principals àmbits climàtics de la Terra amb

els ecosistemes que els són propis i els grups humans tradicionals que s’hi han adaptat.

7 Interpretació de dades indirectes per a conèixer el clima del passat.8 Lectura i interpretació de textos, gràfics i taules de dades.9 Elaboració i tractament de la informació.

10 Elaboració de gràfics.ActivitatsAbans de començar... proposa el treball previ a la unitat:a) Recordar:

Que els sistemes són conjunts d’elements que es relacionen entre ells per a desenvolupar unes funcions determinades.

La densitat d’un fluid depèn de la temperatura i augmenta en disminuir aquesta.

La pressió és el pes que exerceix un cos sobre una superfície.• Visualització del vídeo “temps i climes” on s’exemplifiquen:

1r Batxillerat 6


La composició de l'atmosfera, on s'explica els diferents gasos que la constitueixen, fent esment especial a l'aigua de l'atmosfera.

• L'estructura de l'atmosfera, on es descriu la divisió de l'atmosfera en zones diferents.• La pressió atmosfèrica: es defineix aquest concepte, els factors que determinen la pressió i els instruments per a mesurar-la.

• La temperatura atmosfèrica, on s'explica com es manté un interval determinat de temperatura en la terra, la radiació que aquesta rep, i l'emissió i absorció de radiació en el nostre planeta.• La dinàmica de les masses d'aire: es descriu el model bàsic de circulació de l'aire, els vents locals i la circulació atmosfèrica a nivell general. Visita a la caseta de la “Rambleta del Pare Alegre” identificació del

instruments i paràmetres.Al final, en Activitats de síntesi s'inclouen altres activitats que afavoreixen el repàs incloent tots els exercicis relacionats amb aquest tema i que van sortir a les PAAU.

1r Batxillerat 7


Tema 7. La hidrosfera

OBJECTIUS DIDÀCTICS1. Conèixer la dinàmica del sistema hidrosfera. Concretament entendre el funcionament del cicle de l'aigua a la natura.2. Analitzar la situació dels recursos hídrics d'una zona de l'entorn proper a nivell de conca i relacionar-la amb altres conques.3. Analitzar i interpretar dades de diversa procedència i naturalesa i realitzar càlculs

numèrics i estadístics senzills, així com representar les conclusions de forma adequada amb diferents mètodes.

Continguts


1.. Hidrosfera. Distribució de l’aigua a la Terra2. El cicle de l'aigua.3. El balanç hídric4. Aigua oceànica: característiques fisicoquímiques i dinàmica oceànica.5. Aigua continental: aigües superficials i sistema conca; aigües subterrànies i aqüífers.

Procediments1. Extracció d'informació documental. Interpretació de mapes. Interpretació de gràfics multivariables. Lectura i interpretació de textos, gràfics i taules de dades per entendre les característiques bàsiques de la hidrosfera.2. Utilització de tècniques de treball de camp: ús de mapes topogràfics, brúixola, identificació de risc i d'impactes. Recollida de mostres hídriques.3. Tècniques de laboratori per a la determinació d'alguns paràmetres físics i químics de l'aigua.4. Elaboració i tractament de la informació. Representació gràfica de les dades obtingudes al camp i al laboratori. Elaboració de mapes temàtics senzills. Avaluació de riscos, impactes ambientals i recursos.4. Comunicació de la informació. Exposició oral. Realització d'informes. Producció de murals.

Valors, normes i actituds1. Presa de consciència i responsabilitat davant el medi ambient. Consciència de com els factors ambientals afecten i influeixen en la pròpia vida i en la dels altres.2. Sensibilització per la qualitat del medi ambient. Valoració de les repercussions que les activitats humanes tenen sobre els recursos, els riscos i els impactes.3. Consciència de les responsabilitats davant l'ús i la limitació dels recursos naturals i dels riscs provocats per activitats humanes. Reflexió sobre els hàbits de consum.4.Valoració positiva de l'estalvi de recursos en la vida quotidiana.5. Actituds favorables per resoldre els problemes que planteja el medi ambient,

Procediments

1r Batxillerat 8


- La lectura d'introducció tracta a grans trets de la biografia de Humboldt i l'estudi que va dur a terme dels corrents marins.Els continguts de la unitat s'organitzen al voltant dels següents grans apartats:- La hidrosfera i l'atmosfera com a sistemes és el primer apartat, que enfoca l'estudi de la hidrosfera des del punt de vista de la teoria de sistemes.- A continuació, en la hidrosfera es desenvolupen els continguts sobre aquesta coberta fluida: es descriu la localització de l'aigua en la superfície i en el subsòl, i es quantifica l'aigua dels diferents compartiments en la Terra. Es desenvolupen els punts següents:• la composició, propietats i funcions de l'aigua.• el cicle de l'aigua, en el qual s'explica els moviments i canvis d'estat de l'aigua en la Terra.• la dinàmica hídrica presenta els circuits que segueix l'aigua en la hidrosfera, els canvis que experimenta en aquests recorreguts i la forma com repercuteix el moviment de l'aigua en el terreny per on circula.Activitats del llibre i PAU

1r Batxillerat 9


UNITAT 4. GEODINÀMICA EXTERNA Tema 8: Processos geològics externs

Objectius

1. Comprendre com els agents externs modelen les roques de la superfície terretre.2.- Conèixer els principals mecanismes d’acció dels agents geològics3.- Interpretar els diferents paisatges com a resultat de l’acció dels agents geològics externs 4.- Adonar-se de la importància dels agents geològics en el ,modelat del paisatge

CONTINGUTSFets, conceptes i sistemes conceptuals

1. Processos geològics externs2. Fenòmens de vessant o inestabilitats gravitatòries: Despreniments,

esllavissades, fluxos 3. Acció geològica de les aigües continentals4. Acció geològica del vent5. Acció de les aigües subterrànies6. Sistemes morfoclimàtics7. Acció geològics del mar

Procediments1. Utilització de tècniques de treball de camp, ús de mapes. Fotografies per a la seva posterior interpretació. Mesura de pendents. Comparar pendent de talussos amb els esllavissaments etc..2. Extracció d'informació documental3. Elaboració i tractament de la informació. 4. Comunicació de la informació. Exposició oral. Realització d'informes. Producció de murals.

1r Batxillerat 10


UNITAT 5. PEDOSFERA Tema 9: La pedosfera

OBJECTIUS DIDÀCTICS1. Comprendre la pedosfera com una interacció entre els sistemes terrestres ja estudiats.2. Conèixer els conceptes bàsics que permeten entendre el funcionament del sòl.3. Identificar els sistemes terrestres com a base de l'estudi del medi ambient.4. Valorar els factors que condicionen l'ús del sòl com a recurs i els processos que en limiten l'ús.5. Analitzar les possibilitats de millora dels sòls i a l'ensems els impactes que poden ocasionar a altres sistemes terrestres.6. Plantejar-se la racionalitat de la millora dels sòls amb mesures que minimitzin els impactes al medi.7. Mostrar interès en l'anàlisi de la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin, i ser organitzat, perseverant, rigorós i crític en el seu tractament.

CONTINGUTSFets, conceptes i sistemes conceptuals1. Pedosfera.2. Estructura d’un sòl. 3. Components del sòl.4. Propietats del sòl.5. Classificació dels sòls6. Formació i principals tipus de sòls.

Procediments1. Utilització de tècniques de treball de camp, ús de mapes i brúixola. Mesura de pendents. 2. Utilització de tècniques de laboratori. Tècniques d'anàlisi d'aigües i sòls.3. Extracció d'informació documental4. Elaboració i tractament de la informació. 5. Comunicació de la informació. Exposició oral. Realització d'informes. Producció de murals.Valors, normes i actituds1. Presa de consciència i responsabilitat davant el medi ambient. Consciència de com

els factors ambientals afecten i influeixen en la pròpia vida i en la dels altres. 2. Sensibilització per la qualitat del medi ambient. Valoració de les repercussions que

les activitats humanes tenen sobre els recursos, els riscos i els impactes.3. Consciència de les responsabilitats davant la limitació dels recursos naturals i dels riscos provocats per activitats humanes. Reflexió sobre els hàbits de consum.Valoració positiva de l'estalvi de recursos en la vida quotidiana.

1r Batxillerat 11


UNITAT 6

Tema 10: Estratigrafia

OBJECTIUS1. Utilitzar amb autonomia les tècniques de l'observació geològica i saber formularhipòtesis i interpretacions coherents amb les observacions.2. Relacionar adequadament els coneixements de caire teòric i pràctic amb la realitatgeològica immediata.3. Relacionar els processos geològics amb els tipus de sediments i també identificar idelimitar els principals ambients sedimentaris existents a la superfície de la Terra.4Dominar el vocabulari geològic bàsic tot usant-lo adequadament.

CONTINGUTSFets, conceptes i sistemes conceptuals1. Estrat i estratificació.1.1. Estructures sedimentàries.1.2. Criteris de polaritat.1.3. Fàcies i canvis laterals de fàcies.1.4. Unitats estratigràfiques.1.5. Sèries i columnes estratigràfiques.2. Ambients i models sedimentaris.2.1. Ambients sedimentaris continentals.2.2. Ambients sedimentaris de transició.2.3 Ambients sedimentaris marins.2.4 Canvis relatius del nivell del mar: transgressions i regressions.

ProcedimentsDes del punt de vista dels procediments, es proposa que les activitats portin a l'aprenentatge d'una metodologia de treball que faci que l'alumnat sigui progressivament més autònom en les tasques bàsiques del treball geològic, sobretot del treball de camp.En aquest sentit cal considerar el treball de camp com una activitat fonamental en el procés d'ensenyament-aprenentatge de la Geologia. Per això es recomana fer algunes sortides que possibilitin el contacte directe amb l'entorn geològic més proper al Centre.Així mateix, seria interessant que els alumnes de manera autònoma fossin capaços de fer un treball senzill d'estudi d'alguns afloraments propers, presentant els resultats oralment ien un informe i/o mural.1. Utilització de lupes binoculars per a la separació de components en sediments.2. Utilització de sedaços per identificar les mides dels diferents components d'un sediment, construcció d'escales granulomètriques i determinar els paràmetresestadístics que caracteritzen el sediment.3. Maneig de claus d'identificació de roques.4. Observar i analitzar afloraments geològics per treure'n informació (identificació d'estrats, estructures sedimentàries, polaritat dels estrats, etc.).5. Mesura i descripció de sèries estratigràfiques senzilles i confecció de columnes estratigràfiques a partir de les dades recollides al camp.6. Maneig de la brúixola i el clinòmetre per a la mesura de la direcció i el cabussamentd'estrats i altri plans d'interès.Tema 11: El mapa geològic

1r Batxillerat 12


Aquesta unitat tracta sobre les representacions gràfiques d’ús més freqüent en geologia: els mapes geològics, els talls geològics i les columnes estratigràfiques. Els continguts de la unitat se centren en el pas de tres dimensions a dues i en la interpretació dels mapes, els talls i les columnes estratigràfiques.

Objectius didàctics1. Representar objectes de manera bidimensional.2. Identificar els símbols superficials, els símbols lineals i els símbols puntuals que s’utilitzen en els mapes geològics, els talls geològics i les columnes estratigràfiques. 3. Interpretar mapes geològics, talls geològics i columnes estratigràfiques.4. Dibuixar talls geològics.5. Interpretar i valorar la informació continguda en els mapes, els talls i les columnes.6. Valorar i respectar els indrets i els elements d’interès geològic com a patrimoni cultural.7. Dominar el vocabulari geològic bàsic i fer-lo servir de manera adequada.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals1 De la realitat geològica en tres dimensions a una simplificació gràfica en dues

dimensions2 Els mapes geològics2.1 La informació geològica i la seva representació gràfica2.1.1 Els volums de roques2.1.2 Els contactes entre els volums de roques i les estructures tectòniques2.1.3 Els cabussaments i els elements geològics puntuals

2.2 La informació geogràfica de referència: la base topogràfica3 Els talls geològics4 Les columnes estratigràfiques

Procediments1. Relacionats amb el treball de camp:

1.1 Maneig de la brúixola i del mapa topogràfic en el treball de camp1.2Mesura de la direcció i el cabussament d’estrats i altres plans d’interès, amb la brúixola i el clinòmetre

1.3 Confecció d’esquemes geològics al camp com a síntesi de les observacions realitzades

1.4 Identificació d’unitats de relleu i d’unitats geològiques al paisatge i relació amb les representacions d’aquestes en els mapes

1.5 Representació en el mapa topogràfic al camp d’algunes característiques geològiques: contactes litològics, direcció i cabussament d’estrats, entre d’altres

1.6 Realització de talls geològics i històries geològiques utilitzant el programa “GEOMAP”.

2 Relacionats amb la representació gràfica d’informació geològica:2.1 Confecció de columnes estratigràfiques a partir de les dades recollides al camp2.2 Utilització de blocs diagrames per entendre el pas de dues a tres dimensions2.3 Identificació de la simbologia del mapa geològic2.4 Interpretació de mapes i talls geològics d’estructures senzilles. Ordenació dels

esdeveniments geològics en el temps3 Relacionats amb la comunicació de la informació:

1r Batxillerat 13


3.1 Confecció d’informes DE LES SORTIDES REALITZADES.- Olesa de Montserrat/ Riera de Sant Jaume.- Matadepera/ Font de la Tartrana.

Actituds, valors i normes1 Valoració positiva de l’observació com a base per a la interpretació geològica2 Disposició a la meticulositat i l’exactitud en la realització de mesures tant de camp

com de laboratori, i rigor en la presentació de les dades3 Atenció en l’ús de la terminologia geològica distingint l’ús científic del col·loquial4 Valoració del mapa geològic com a eina per interpretar la història geològica i

resoldre qüestions relacionades amb la geologia aplicada5 Interès per interpretar els fenòmens geològics de l’entorn immediat.

1r Batxillerat 14


Tema 12. Història de la Terra. Història de CatalunyaEl temps geològic. Una història de la TerraAquesta unitat presenta dues parts ben diferenciades. La primera tracta sobre el temps en geologia i la manera com es mesura: el concepte de temps, les datacions relatives i absolutes, i l’escala dels temps geològics. La segona és un viatge en el temps a través dels principals esdeveniments que han marcat la història de la Terra i de la vida, des de la creació del nostre planeta fins a l’actualitat.

Objectius didàctics1. Interpretar de manera adequada la variable temps.2. Caracteritzar i valorar les diferents temptatives per mesurar els temps geològics.3. Conèixer la taula i les divisions dels temps geològics fins al nivell de sèrie/època.4. Interpretar l’origen del nostre planeta dins el marc del sistema solar.5.Conèixer els grans trets de la història de la vida i de la Terra.6. Reconèixer els grans trets de l'evolució geològica de Catalunya i les unitats actuals de relleu.7. Localitzar en els mapes geològics de Catalunya, a diferents escales, els tipus de materials (litologia i edat) i estructures tectòniques.8.Valorar i respectar els indrets i els elements d’interès geològic com a patrimoni

cultural.9. Dominar el vocabulari geològic bàsic i fer-lo servir de manera adequada.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals1 El temps geologic1.1 Les datacions relatives Els fòssils

Alguns condicionaments que presenta l’establiment de l’escala relativa.1.2 Les datacions absolutes.

Radioisòtops2 L’escala dels temps geològics

2.1 Classes d’unitats estratigràfiques3 Evolució de la biosfera

4.- L’evolució dels continents5.- Trets geològics de la península Ibèrica6.- Geologia de Catalunya

Catalunya en els temps Paleozoics.Materials, ordenació temporal i interpretació paleogeogràfica.Deformació hercínica.Catalunya en els temps Mesozoics i Cenozoics.Materials, ordenació temporal i interpretació paleogeogràfica.Deformació alpina.Unitats de relleu actuals.

1r Batxillerat 15


Procediments1 Relacionats amb la representació gràfica d’informació geològica:

Ordenació dels esdeveniments geològics en el temps2. Observació de diapositives, esquemes, vídeos etc. il.lustratives de les diferents unitats de relleu de Catalunya. També, l'observació de materials procedents d'aquestes diferents unitats.3 Identificació d'unitats de relleu i d'unitats geològiques en el paisatge i relació amb les representacions d'aquestes als mapes.4. Descripció d'unitats i estructures geològiques al camp, primer a nivell de conjunt i posteriorment a nivell d'aflorament.

Valors, normes i actituds1. Valoració positiva de l'observació com a base per a la interpretació geològica.2. Disposició a la meticulositat i exactitud en la realització de mesures tant de camp com de laboratori i rigor en la presentació de les dades.3. Valoració del mapa geològic com a eina per a la interpretació de la història geològica i de la resolució de qüestions relacionades amb la geologia aplicada.5. Interès per la interpretació dels fenòmens geològics de l'entorn immediat.

Activitats-Vídeo: “La datació del granit”- Observació de fòssils de diferents eres. Determinació de les característiques generals.- Programa d’ordinador la formació dels Pirineus. I consultar a la web altres pàgines relatives a la geologia de Catalunya.-Identificació de les Unitats de relleu que conformen el paisatge de Catalunya a partir de mapes.-Visió d'imatges, diapositives, postals, etc. il.lustratives de les unitats de relleu de Catalunya.-Reconeixement de mostres procedents de les diferents unitats geològiques estudiades.- Observació de materials i estructures corresponents a les diferents Unitats geològiques de Catalunya, a partir de la realització d'itineraris geològics. Hi ha un conjunt d'itineraris descrits arreu del país. Es tracta d'escollir els més accessibles i adequats als alumnes.

Recursos diversos- Itinerari geològic Garraf-Penedès. 12 minuts. Després d'explicar les unitats geològiques de Catalunya hom segueix un itinerari que voreja la franja oriental i nordoriental del massís de Garraf fins al Penedès. És una zona geològicament molt interessant amb formacions geològiques corresponents a eres diverses (de l'era primària a la terciària). Generalitat de Catalunya, Departament d"ensenyament, 1983.- La zona volcànica de la Garrotxa. 19 minuts. Fa una introducció al vulcanisme de la Garrotxa, explica primer els seus antecedents i mostra cada un dels tipus de fenòmens eruptius que es troben a la comarca amb llurs principals característiques, així com el procés de formació, mitjançant gràfics animats de Castefollit de la Roca. Generalitat de Catalunya, Departament d"ensenyament, 1983..

1r Batxillerat 16


BIBLIOGRAFIAAlvarez, A. i altri.: Itinerarios geológicos I-Tibidabo, II-Figueró, III-Berga. Bellaterra: I.C.E. Univ. Autónoma, 1977-79.Arasa, A. i altri.: 10 Sortides per la Catalunya Sud (1, 2, 3 Delta Ebre, 4 Ports de Beseit, 5 Montsant, 6 Prades, 7 Roureda Prades, 8 Alzinar la Peña, 9 Riu Brugent i 10 Mas Bové). Tarragona: 2on Symposium sobre l'ensenyament de les Ciències Naturals, 1989.Busquets, P. i altri.: Geologia d'Osona. Vic: Eumo, 1979.Calzada, S., Jaime, J. de : Algunos itinerarios geológicos desde Barcelona. Barcelona: Museu Geológic Seminari Conciliar, 1978.Dacosta, JM.: L'aprenent de geòleg. Itineraris geològics per l'Alt Empordà. Figueres: Ajuntament de Figueres, 1991.Domínguez, A., Janes J.: Itinerari de Santa Creu de l'Olorda. Molins de Rei: Museo Municipal, 1980.Excursiones 3er Simposio Enseñanza Geología. 1 Zona volcànica de Girona, 2 Presa de Sau-Tavertet, 3 Montserrat-Cardona, 4 Delta Ebro, Barcelona: Memorias del 3er Simposium sobre enseñanza de la Geología, 1984.Gallemi, J.: Geologia pas a pas. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1981.Història Natural dels Països Catalans. Geologia Història Natural dels Països Catalans vol.1 i 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986 i 1992.Instituto Geologico y Minero de España.: Mapa geológico de España, mapas ymemorias de las hojas a escala 1:50.000 i 1:200.000. Madrid.Julivert, M. i altri.: Mapa tectónico de la Península Ibérica y Baleares. Esc.1/1.000.000. Madrid: I.G.M.E., 1977.Mallarach, J.M., Riera, M.: Els volcans olotins i el seu paisatge. Barcelona: Serpa,1981.Masachs, V.: Itineraris geològics. Barcelona: Centre d'Estudis Geológics ValentíMasachs, 1981.Miro, M. i Domingo, M.: Medi Natural: Relleu. Barcelona: Els llibres de la frontera,1986.Palli, Ll., Bach, J.: Itinerari geològic pel Baix i l'Alt Empordà. Bellaterra: ICE UAB,1987.Palli, Ll. i Brusi, D. editors.: El medi natural a les terres gironines. Girona, 1992.Rosell, J. i Llompart, C.: Guia geològica del Montsec i de la vall d'Àger. Barcelona:Montblanc-Martín, CEC, 1988.Rosell, J.i Remacha, R.: Itinerari geològic pels voltants de Lleida. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1986.Riba, O. i altri.: Geografia física dels Països Catalans. Barcelona: Ketres, 1979.Seminario permanente de Ciencias Naturales de BUP.: 1.Introducción general a lositinerarios. 2.Itinerario del río Tordera. 3.Itinerario del Penedès. 4. Itinerarid'Igualada. Bellaterra: ICE UAB, 1978-84.Solé Sabarís, L. i altri.: Geografia de Catalunya. Barcelona: Aedos, 1958-1974.Solé Sabarís, L. i altri.: Ciclo de Geología práctica sobre los alrededores de Barcelona.Madrid: Dirección General de Enseñanza Media, 1964.Sortides de camp.: Set itineraris per la Catalunya Central. (Montserrat, Cardona,Tavertet, St. Llorenç del Munt, Bellmunt-Vidrà, Zona Volcànica Garrotxa, Estany deBanyoles). Ier Sympòsium Enseny.ament de les Ciències Naturals. Vic: Eumo, 1986.Xaragall. : Revista de Ciència de la Catalunya Central. Editada pel Centre d'EstudisGeològics "V. Masachs". Manresa. (Més de 25 números publicats amb nombrosositineraris geològics i mineralògics de Catalunya.)

Aguerre, M. R.: i altri.: Uso de bloques-diagrama en la enseñanza de la Geología.Vitoria: IV Simposio nacional sobre enseñanza de la Geologia, 1986.Anguita, F. i Moreno, F.: Procesos geológicos internos. Madrid: Rueda, 1991Busquets, P. i altri.: Les unitats geològiques del NE peninsular en la perspectiva delsnous coneixements geològics. Girona: Eumo, 1992.

1r Batxillerat 17


Correig, T.: Recursos didácticos de un modelo para explicar la formación de pliegues ifallas. Alcalá de Henares: Henares, revista de Geología, 1988Domingo, M.: Aplicació del model de Wilson a Catalunya. Girona: Eumo, 1992.Mallarach, J. M.: Els volcans. Girona: Diputación de Girona, 1989.Martínez, A. i altri.: La formació del Pirineus. Barcelona: Generalitat de Catalunya,1993.Mattauer, M.: Las deformaciones de los materiales de la corteza terrestre. Barcelona:Omega, 1976.Muñoz, J. A.: Els Pirineus. En: Història Natural dels Països Catalans vol. 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992.Riba, O. i altri.: Geografia Física dels Països Catalans. Barcelona: Ketres, 1979.

1r Batxillerat 18

Documents

Unitat 1: El medi ambient com a sistema · Web view2.2 Utilització de blocs diagrames per entendre el pas de dues a tres dimensions 2.3 Identificació de la simbologia del mapa geològic