Unitat 1. Viatgem a l’espai · La Terra en el sistema solar i els astres que el formen 1. Descriure com és l’univers i de quina manera es va formar. 1.1 Descriu com és i de

84 Proposta didàctica

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

Pàgines LA

Competències clau

IM

Avaluació

La Terra en el sistema solar i els astres que el formen 1. Descriure com és l’univers i de quina manera es va formar. 1.1 Descriu com és i de quina manera es va formar l’univers, i n’explica els components (galàxia, estrella, planeta…).

14-15

LA: act. 1 pàg. 25 AC: act. 3 pàg. 105

2. Identificar els astres del sistema solar i la ubicació de la Terra i la Lluna.

2.1 Localitza el Sol al centre del sistema solar i enumera els planetes que el formen.

14-15

LA: acts. 1 i 2 pàg. 25 AC: act. 1 pàg. 105

2.2 Situa els planetes segons la proximitat al Sol. 14-15

LA: act. 2 pàg. 25

2.3 Descriu la localització de la Terra a l’univers. 15

LA: act. 1 pàg. 25

2.4 Descriu la forma i algunes característiques de la Terra vista des de l’espai.

15

LA: act. 3 pàg. 25

2.5 Identifica la Terra com a part d’un conjunt de cossos celestes que giren al voltant del Sol.

15

LA: act. 1 pàg. 25

2.6 Descriu i reconeix esquemes i imatges del sistema solar, els components, característiques i moviments.

14-15


La rotació terrestre i les conseqüències. El dia i la nit. Eix i pols geogràfics

3. Explicar les característiques bàsiques de la Terra i els moviments que fa, i identificar el moviment de rotació i les seves conseqüències.

3.1 Explica el moviment de rotació terrestre, l’eix de gir i els pols geogràfics.

16

LA: act. 7 pàg. 25

3.2 Defineix dia i hora com a unitats per mesurar el temps i coneix l’existència de diferents fusos horaris.

16-17


3.3 Descriu dia i nit com a conseqüències de la rotació terrestre i assenyala exemples d’adequació de la vida biològica del nostre entorn a aquest ritme.

16-17


La translació terrestre i les conseqüències que té. Les estacions 4. Explicar les característiques bàsiques de la Terra i els moviments que fa, i identificar el moviment de translació i les seves conseqüències.

4.1 Explica el moviment de translació i les seves conseqüències, i assenyala exemples d’adequació de la vida del nostre entorn a aquesta circumstància.

18-19


4.2 Identifica les estacions, la durada i la llum solar que presenten.

18-19

LA: acts. 5 i 9 pàg. 25

4.3 Defineix any, n’estableix l’equivalència en dies, coneix la durada dels mesos i la seva representació en el calendari.

18-19


4.4 Defineix i representa la translació terrestre, l’eix de gir i els pols geogràfics, i els associa a les estacions.

18-19

AC: act. 9 pàg. 105

La Lluna: moviment al voltant de la Terra. Les fases lunars 5. Descriure les característiques bàsiques de la Lluna i dels moviments que fa, i identificar les fases lunars i les seves conseqüències.

5.1 Descriu la rotació de la Lluna. 20-21


5.2 Descriu la translació de la Lluna, i identifica les fases lunars i els eclipsis de la Terra i la Lluna.

20-21

LA: act. 4 pàg. 25 AC: act. 8 i 10 pàg. 105

Unitat 1. Viatgem a l’espai

ProgrAMACIó

105068_084_105_U01_Bl.indd 84 10/09/14 13:24

Proposta didàctica 85

Continguts

Criteris d’avaluació

Estàndards d’aprenentatge avaluables

Pàgines LA

Competències clau

IM

Avaluació

La Terra en el sistema solar i els astres que el formen 1. Descriure com és l’univers i de quina manera es va formar. 1.1 Descriu com és i de quina manera es va formar l’univers, i n’explica els components (galàxia, estrella, planeta…).

14-15


2. Identificar els astres del sistema solar i la ubicació de la Terra i la Lluna.

2.1 Localitza el Sol al centre del sistema solar i enumera els planetes que el formen.

14-15

LA: acts. 1 i 2 pàg. 25 AC: act. 1 pàg. 105

2.2 Situa els planetes segons la proximitat al Sol. 14-15

LA: act. 2 pàg. 25

2.3 Descriu la localització de la Terra a l’univers. 15

LA: act. 1 pàg. 25

2.4 Descriu la forma i algunes característiques de la Terra vista des de l’espai.

15

LA: act. 3 pàg. 25

2.5 Identifica la Terra com a part d’un conjunt de cossos celestes que giren al voltant del Sol.

15

LA: act. 1 pàg. 25

2.6 Descriu i reconeix esquemes i imatges del sistema solar, els components, característiques i moviments.

14-15


La rotació terrestre i les conseqüències. El dia i la nit. Eix i pols geogràfics

3. Explicar les característiques bàsiques de la Terra i els moviments que fa, i identificar el moviment de rotació i les seves conseqüències.

3.1 Explica el moviment de rotació terrestre, l’eix de gir i els pols geogràfics.

16

LA: act. 7 pàg. 25

3.2 Defineix dia i hora com a unitats per mesurar el temps i coneix l’existència de diferents fusos horaris.

16-17


3.3 Descriu dia i nit com a conseqüències de la rotació terrestre i assenyala exemples d’adequació de la vida biològica del nostre entorn a aquest ritme.

16-17


La translació terrestre i les conseqüències que té. Les estacions 4. Explicar les característiques bàsiques de la Terra i els moviments que fa, i identificar el moviment de translació i les seves conseqüències.

4.1 Explica el moviment de translació i les seves conseqüències, i assenyala exemples d’adequació de la vida del nostre entorn a aquesta circumstància.

18-19


4.2 Identifica les estacions, la durada i la llum solar que presenten.

18-19

LA: acts. 5 i 9 pàg. 25

4.3 Defineix any, n’estableix l’equivalència en dies, coneix la durada dels mesos i la seva representació en el calendari.

18-19


4.4 Defineix i representa la translació terrestre, l’eix de gir i els pols geogràfics, i els associa a les estacions.

18-19


La Lluna: moviment al voltant de la Terra. Les fases lunars 5. Descriure les característiques bàsiques de la Lluna i dels moviments que fa, i identificar les fases lunars i les seves conseqüències.

5.1 Descriu la rotació de la Lluna. 20-21


5.2 Descriu la translació de la Lluna, i identifica les fases lunars i els eclipsis de la Terra i la Lluna.

20-21

LA: act. 4 pàg. 25 AC: act. 8 i 10 pàg. 105

SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY

NOTA: LA: Llibre de l’alumne AC: Avaluació complementària (Proposta didàctica)

105068_084_105_U01_Bl.indd 85 10/09/14 13:24


Sistema solar: astre, planeta, planetes interiors, planetes exteriors, satèl·lit, cometa, Via Làctia, galàxia.

Astres: Sol, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú.

Terra: atmosfera, rotació, eix terrestre, translació, estacions, eclipsi.

Lluna: fases lunars, lluna plena, quart minvant, lluna nova, quart creixent.

Calendari: dia, any, mes, laborable, festiu, any de traspàs.

METoDoLogIA I DIFICULTATS D’APrENENTATgE

El contingut de la unitat és molt motivador des de bon començament, ja que es relaciona amb l’observació del cel i de l’espai. Preguntar als alumnes què en saben de les estrelles i les constel·lacions, així com dels planetes, satèl·lits, cometes, etc. Demanar-los que duguin material i informació que tinguin a casa sobre el tema.

Les principals dificultats poden aparèixer a l’hora d’entendre i visualitzar els moviments dels planetes i dels satèl·lits, així com la seqüència de les estacions i l’ús del calendari.

ATENCIó A LA DIVErSITAT

Reforç

És adequat de donar suport a l’explicació dels moviments dels planetes i satèl·lits amb dinàmiques en les quals els alumnes puguin representar-los. Fer la mateixa pràctica amb llanternes per explicar els eclipsis de Sol i de Lluna.

Alhora, es poden utilitzar diversos tipus de calendaris, perquè l’alumnat s’hi comenci a familiaritzar.

Ampliació

Explicar que la conquesta de l’espai és una de les grans fites de molts països, i que actualment es desenvolupen diferents programes espacials, de vegades amb tripulació i de vegades sense.

INTErDISCIPLINArIETAT

Els continguts d’aquesta unitat didàctica es relacionen amb l’àrea de Llengua catalana a través de la feina de vocabulari i la identificació de nous termes; amb l’àrea de Matemàtiques,

en utilitzar el terme el·lipse i les unitats de temps i mesura, i amb l’àrea d’Educació artística, en construir un mòbil del sistema solar, així com representar i interpretar mapes d’aquest sistema.

VALorS I ACTITUDS

Cooperació. Valorar la necessitat de treballar en equip per superar les dificultats i reconèixer la importància d’aquest fet per aconseguir reptes que, de manera individual, serien difícils o impossibles d’atènyer. Identificar les diferents tasques que s’han de fer en un grup de treball.

Respecte. Mostrar actituds de respecte envers els companys de feina i envers llurs opinions. Valorar les opinions de la resta, participar i vetllar perquè tots hi participin.

ÚS DE LES TIC

Es treballarà amb els alumnes la creació de carpetes per arxivar documents perquè comprenguin la importància d’emmagatzemar la informació de manera organitzada.

Es pot proposar de crear un document de Word i després arxivar-lo en una carpeta.

ACCIó AMB ELS PArES

Dedicar un temps fora de l’horari escolar a l’observació de les fases lunars i de les estrelles.

Observar diferents representacions de mapes lunars o de les constel·lacions més conegudes.

Es podrien emprar algunes de les aplicacions de mapes estel·lars disponibles per a mòbils o tauletes i mirar-los en família.

També seria oportú de visitar el planetari més pròxim.


VoCABULArI

105068_084_105_U01_Bl.indd 86 10/09/14 13:24


Foment de la lectura

• Formar grups de quatre o cinc alumnes i dissenyar tríptics publicitaris per promocionar viatges espacials a l’Estació Espacial Internacional i a la Lluna. Per fer-ho, es pot cercar la informació a Internet, a enciclopèdies, preguntar a la família…

• Llegir de manera col·lectiva alguns capítols del llibre De la Terra a la Lluna, de Jules Verne.

• Se suggereix la lectura de Los conquistadores del infinito, de Jean Lemieux, de la sèrie Ala Delta Azul, Edelvives, 2003.

• Cercar notícies a diaris i revistes sobre els continguts treballats i dur a terme murals segons la temàtica que s’hagi tractat.

• A Gran atles del cosmos, Parramón, 2008, es poden consultar bona part dels coneixements científics acumulats durant segles sobre l’univers.

recursos

Materials Superpixèpolis

• SPX digital

- Reforç

- Ampliació

- Activitats interactives

- Generador d’avaluació

- Documents didàctics

• Murals. Mural 1.

Recursos web

• En aquest enllaç s’accedeix a la pàgina web del Planetari Municipal de Barcelona, on s’informa dels horaris, activitats, etc., i on hi ha un interessant centre de recursos amb tota mena de propostes (recursos per a educadors, galeria multimèdia, enllaços, etc.):

http://www.planetarimunicipal.com/

• A l’enllaç següent, es recull informació sobre l’univers i el sistema solar.

http://www.edu365.com/primaria/ muds/natural/univers/index.htm

• A l’enllaç següent es pot llegir informació sobre el cometa Halley. Després, es pot escriure una breu redacció sobre el nucli d’aquest cometa.

http://www.historiasdelaciencia.com/ cat/2008/03/el-cometa-halley/

105068_084_105_U01_Bl.indd 87 10/09/14 13:24



Pàg. Acompliments IM

12-13 Per parelles En parelles, redacteu unes normes de comportament per aconseguir que la convivència en una nau espacial sigui agradable per a tots els tripulants. Després, compartiu-les amb la resta de companys i feu un debat.

14-15 Grup classe Fins fa ben poc, Plutó es considerava el novè planeta del sistema solar. Podríeu explicar als vostres companys per què ja no se’l considera un planeta més? Investigueu i justifiqueu les vostres explicacions.

16-17 Per parelles Trieu la capital d’un país de cada continent. Amb el mapa dels fusos horaris, feu una taula amb l’hora que és a cada ciutat, tot prenent com a referència les 12 hores a la nostra localitat.

18-19 Grup 4 o 5 Dissenyeu un panell o mural en el qual representeu les diferents posicions de la Terra en el moviment de translació. Indiqueu el començament de cada estació i decoreu el mural amb fotos representatives de cada una d’aquestes (paisatges, arbres i fruits característics de cada estació…).

20-21 Grup 4 o 5 Investigueu sobre el significat de l’expressió «la cara oculta de la Lluna». Pregunteu-ho a casa, busqueu-ho a Internet amb l’ajuda d’un adult, consulteu altres companys més grans de l’escola o altres professors…, i representeu-la a classe de forma plàstica (podeu fer servir pilotes, boles de paper, el vostre propi cos, etc.).

22-23 Grup classe A tots ens agrada d’observar el cel quan hi ha un eclipsi de Sol. Tanmateix, aquesta acció és perillosa. Comenteu a classe (pluja d’idees) per què és necessari de prendre precaucions, què hem de tenir en compte a l’hora d’observar un eclipsi, com hem de fer-ho…

24-25 Per parelles Cantarem a la Lluna. En parelles, cerqueu i escolliu una cançó o una poesia que parli de la Lluna. Després, memoritzeu-la i representeu-la davant dels vostres companys.

INTEL·LIgÈNCIES MÚLTIPLES

Per parelles

105068_084_105_U01_Bl.indd 88 10/09/14 13:25


Paleta IM

Contingut: El sistema solar

IM Acompliments

Fem una posada en comú

Grup classe Debat: exploració d’idees prèvies/clarificació d’idees. • Feu una pluja d’idees sobre allò que representa el sistema solar i creeu un esquema a partir d’aquestes

idees.

• Redacteu una llista amb tots els planetes que integren el sistema solar i esbrineu d’on provenen els noms.

• Feu un resum sobre el sistema solar en el qual feu referència als planetes, als asteroides, als meteorits i als cometes.

Fem un gràfic

Grup classe Feu un gràfic de barres que indiqui el que hi ha entre cada planeta i el Sol.

Pensem

Per parelles Penseu quines característiques de la Terra fan possible la vida i per què a la resta de planetes no és possible que s’hi desenvolupi. Després, recopileu totes les idees en una llista i compartiu-la amb els vostres companys.

Construïm el sistema solar

Grup classe Mireu el vídeo de l’enllaç següent per representar el sistema solar.http://link.edelvives.es/irvmr

Anem al karaoke

Grup classe Memoritzeu i canteu aquesta cançó. http://www.youtube.com/watch?v=mK5KKj-1elg

Ens convertim en astres

Grup 4 o 5 Imagineu-vos que sou astres i el professor és el Sol. Moveu-vos per l’espai quan el docent digui els planetes. Cada planeta està format per dos, tres o quatre alumnes que, abraçats, orbitaran al voltant del Sol. Aquesta activitat es pot fer a classe d’Educació física, conjuntament amb la d’Anem al karaoke.

Reflexionem

Individual Redacta un breu informe en el qual indiquis què has après sobre el sistema solar i com ho has après: la presència del nostre planeta, estem sols a l’univers o no?, què significaria per a l’ésser humà descobrir vida com la nostra a d’altres planetes…

Investiguem

Per parelles Investigueu a Internet (amb l’ajuda d’un adult) o en enciclopèdies i feu una taula en la qual hi apareguin les següents dades dels vuit planetes del sistema solar: diàmetre, temps de rotació, distància respecte del Sol, temps de translació i nombre de satèl·lits (si en té).

105068_084_105_U01_Bl.indd 89 10/09/14 13:25

Unidad 1. La Tierra en el universo



APrENENTATgE CooPErATIU

Per tal que cada alumne pugui determinar, abans de començar la unitat didàctica, allò que ha de saber per assolir els objectius proposats, i pugui avaluar, en acabar la unitat, el progrés

experimentat, es recomana que els alumnes s’autoavaluïn fent servir la taula següent:

Per aconseguir els objectius d’aquesta unitat i utilitzar la metodologia de l’aprenentatge cooperatiu, es faran servir aquestes estructures.

A les pàgines inicials d’aquesta proposta didàctica o als documents didàctics digitals, se’n pot consultar la descripció.

0: Gens 1: Poc 2: Bastant 3: Molt

Estructures cooperatives bàsiques Pàgines

Lectura compartida 12, 13, 18 i 19

1-2-4 20, 21 i 23

El full giratori 15 i 23

Aturada de tres minuts 14, 15, 16, 17, 20, 21, 22 i 24

Llapis al mig 25

El joc de les paraules 20 i 21

La substància 18 i 19

Treball per parelles 17, 19 i 24

Estructures cooperatives específiques Pàgines

El número 22 i 23

Números iguals junts 15, 19, 24 i 25

Un per tots 20 i 21

Millor entre tots 12 i 22

Estàndards d’aprenentatge avaluablesInicial Final Valoració final

del professorat1 2 3 4 1 2 3 4

Descric com és i de quina forma es va originar l’univers i n’explico els components principals: galàxia, estrella, planeta i satèl·lit.

Localitzo el Sol al sistema solar i enumero els planetes.

Situo els planetes segons la proximitat al Sol.

Descric la localització de la Terra a l’univers.

Descric la forma i les característiques de la Terra vista des de l’espai.

Identifico la Terra com a part d’un conjunt de cossos celestes que giren al voltant del Sol.

Descric esquemes i imatges del sistema solar, els components, característiques i moviments.

Explico el moviment de rotació terrestre, l’eix de gir i els pols geogràfics.

Defineixo dia i hora com a unitats per mesurar el temps i conec diferents fusos horaris.

Descric dia i nit com a conseqüències de la rotació terrestre i assenyalo exemples d’adequació de la vida biològica a aquest ritme.

Explico la translació i les seves conseqüències. Poso exemples d’adequació de la vida a aquesta circumstància.

Identifico les estacions i la seva durada, i descric la llum solar que presenten.

Defineixo any, n’estableixo l’equivalència en dies, sé quina n’és la durada en mesos i com es representa.

Defineixo i represento el moviment de translació terrestre, l’eix de gir i els pols geogràfics, i associo les estacions de l’any a l’efecte combinat.

Descric la rotació de la Lluna.

Descric la translació de la Lluna, identifico i enumero les fases lunars, i reconec els eclipsis com a conseqüència dels moviments de la Terra i la Lluna.

TOTAL

105068_084_105_U01_Bl.indd 90 10/09/14 13:25


Taller TIC

BUSQUEM INForMACIó A INTErNET SoBrE EL SISTEMA SoLAr

Objectius

• Conèixer el funcionament bàsic del cercador Google i avançar-ne en l’ús.

• Desenvolupar les destreses bàsiques necessàries per cercar i arxivar informació.

Orientacions metodològiques

En aquesta unitat, els alumnes aprendran el funcionament bàsic del cercador Google, la qual cosa els serà útil per a la realització de diferents treballs d’investigació i per fer les activitats que es proposen.

Com que és la primera unitat, és convenient recordar als alumnes que Internet és una xarxa mundial d’ordinadors connectats entre ells a través dels quals compartim informació. Per fer una cerca a Internet, es necessita un navegador, com ara Internet Explorer, Mozilla Firefox o Google Chrome.

És important prevenir els alumnes sobre els riscos que implica fer un ús inadequat d’Internet i la conveniència d’utilitzar-lo sempre sota la supervisió d’un adult.

Per dur a terme el taller, el docent distribuirà els alumnes en dos grups i aquests cercaran informació a Internet sobre el sistema solar. Un grup investigarà sobre els planetes interiors i l’altre, sobre els exteriors. Cal assegurar-se que els alumnes hagin entès i estudiat prèviament els continguts de les pàgines 14 i 15 del llibre.

A més de seguir els passos que es detallen a continuació, es poden consultar els tutorials en format digital.

Procés pas a pas

1 Indicar a cada grup quins són els planetes dels quals hauran de cercar informació.

2 Obrir el navegador d’Internet, i escriure l’adreça del cercador a la barra d’adreces: www.google.es.

3 Escriure allò que hom vol cercar al quadre de cerca de Google, tot fent servir paraules clau, és a dir, termes que es refereixin exactament a allò que volem trobar. Per exemple, planetes interiors del sistema solar. Després, prémer Intro o fer un clic al botó Cercar amb Google.

Per cercar una frase exacta, caldrà escriure les paraules entre cometes, la qual cosa acota molt més la cerca.

4 Google ens indicarà el nombre de resultats trobats i el temps que ha trigat a trobar-los. A la primera pantalla només hi apareixen els deu primers resultats. Es poden veure la resta de resultats fent servir el llistat numèric que apareix a la part inferior de la pantalla o fent un clic a l’enllaç Següent.

5 El resultat de la cerca ens mostra, de color blau, el títol de la pàgina; de color negre, els mots cercats, i de color verd, l’adreça o URL d’on prové la informació.

6 Si fem un clic al títol s’accedeix a la pàgina.

7 Si volem veure imatges, cal fer un clic a l’enllaç Imatges, a sota del quadre de cerca.

105068_084_105_U01_Bl.indd 91 10/09/14 13:25


Quan mirem el cel en una nit clara, hi distingim grups d’estrelles que formen figures imaginàries: són les constel·lacions, com ara l’Óssa Major i l’Óssa Menor. Aquestes estrelles, juntament amb altres milions d’astres i cossos celestes, alguns dels quals no veiem a simple vista, formen part de l’univers.

Per començar

Quan són més llargs els dies, a l’estiu o a l’hivern?

Què puc aprendre?

•El sistema solar i els astres que el componen.

•Les característiques de la Terra que fan possible la vida.

•Els moviments de la Terra i la Lluna. El calendari.

•Les fases lunars i els eclipsis de Sol.

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 13 18/06/14 16:38

1 Viatgem a l’espai

Un univers de possibilitatsOn comença i on acaba l’univers? Quina mida té? Quan es va crear? Aquestes són algunes de les grans preguntes que tots ens hem plantejat alguna vegada, i a les quals els científics han intentat donar resposta.

Segons els cosmòlegs, que són els astrònoms especialitzats en aquestes qüestions, l’univers es va originar en un únic punt, que va començar a expandir-se fins a crear tot el que coneixem: estrelles, planetes i altres astres. Aquest primer moment en què tota la matèria va començar a separar-se i expandir-se per l’univers s’anomena Big Bang, és a dir, la gran explosió.

Segons la teoria del Big Bang, les galàxies originades després de la gran explosió es van allunyant les unes de les altres a gran velocitat, en constant expansió. Per això sorgeixen noves preguntes: què passarà quan s’aturin? Fins on arribarà l’univers?

12

Què és la cosmologia i qui s’encarrega d’estudiar-la?

Com expliquen l’origen de l’univers?

Segons els cosmòlegs, què és el Big Bang?

1

2

3

•La teoria del Big Bang és acceptada pels cosmòlegs. Però ha de ser acceptada per tots sense que sigui possible una altra teoria? Per què?

•Els alumnes podeu tenir idees diferents sobre moltes coses. Com creus que s’ha d’actuar davant els diferents punts de vista dels altres? Raona la resposta i posa’n algun exemple.

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 12 18/06/14 16:38

CoNTINUEM LLEgINT

De visita a la Lluna

«El 20 de juliol de 1969, la missió espacial nord-americana Apollo 11 va portar els primers homes a la Lluna: el comandant Neil Armstrong i el pilot del mòdul Edwin F. Aldrin. Quan el mòdul Eagle va allunar al mar de la Tranquil·litat, les imatges en viu van ser seguides per la televisió per milions de persones. […].

Els astronautes van recórrer el terreny més de dues hores i van recollir 22 quilograms de mostres de terra i roques lunars […]. La missió de vuit dies va concloure amb la tornada dels astronautes a la Terra.»

http://www.mundoveracruzano.com/?p=14333 (adaptat)

Activitats de comprensió lectora

• Quants anys fa que es va dur a terme la primera missió espacial a la Lluna? Quins materials van recollir els astronautes? Per què creus que es van utilitzar? Quina importància creus que va tenir aquesta missió?

Aprenentatge cooperatiu Utilitzar la LECTUrA CoMPArTIDA per treballar el text de la motivadora. Si hi ha alguna paraula que no coneguin, podran consultar el diccionari i preguntar al professor .

Fer servir l’estructura MILLor ENTrE ToTS per respondre les preguntes de la pàgina 12 i fer una posada en comú.

Intel·ligència interpersonalPotenciar l’ordre i la neteja dels espais comuns a través de la col·laboració de tots. Es pot fer una pluja d’idees amb totes les activitats que puguin millorar l’espai de l’aula i després fer un calendari per dur-les a terme.

INNoVACIó EDUCATIVA

SUggErIMENTS METoDoLÒgICS

•Abansdeferlalectura,mostraralsalumnesfotografies de la Terra i de la Lluna vistes des de l’espai, del Sol, de planetes… Dialogar amb ells sobre com i quan creuen que es va formar l’univers, on creuen que comença i acaba, i comentar la dificultat de respondre a aquestes preguntes, tot i els avenços i l’ús de les noves tecnologies. Llegir en veu alta les preguntes de la primera pàgina i animar-los a opinar-hi. Preguntar-los si els agradaria viatjar a l’espai o a la Lluna, si creuen que ja és possible fer aquests viatges, quines creuen que són les dificultats que caldria superar, què deu passar si no hi ha gravetat…

•Verificarsielsalumnescomprenenbéelconceptede Big Bang i demanar-los que expressin l’opinió responent les activitats.

•Dialogarsobrelaimportànciaderespectarlesopinions de la resta, i entendre que és molt profitós escoltar altres idees i reconèixer que podem estar equivocats.

•Demanarquefacinunallistaambelsnomsdelesestrelles i constel·lacions que coneguin.

CoNTINgUTS PrEVIS

• L’origen de l’univers.

• La cosmologia i els cosmòlegs.

• El respecte envers les opinions alienes.

Ciències socials 3

UNITAT 1

Resposta oberta

Resposta oberta

105068_084_105_U01_Bl.indd 92 10/09/14 13:25


Quan mirem el cel en una nit clara, hi distingim grups d’estrelles que formen figures imaginàries: són les constel·lacions, com ara l’Óssa Major i l’Óssa Menor. Aquestes estrelles, juntament amb altres milions d’astres i cossos celestes, alguns dels quals no veiem a simple vista, formen part de l’univers.

Per començar

Quan són més llargs els dies, a l’estiu o a l’hivern?

Què puc aprendre?

•El sistema solar i els astres que el componen.

•Les característiques de la Terra que fan possible la vida.

•Els moviments de la Terra i la Lluna. El calendari.

•Les fases lunars i els eclipsis de Sol.

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 13 18/06/14 16:38

1 Viatgem a l’espai

Un univers de possibilitatsOn comença i on acaba l’univers? Quina mida té? Quan es va crear? Aquestes són algunes de les grans preguntes que tots ens hem plantejat alguna vegada, i a les quals els científics han intentat donar resposta.

Segons els cosmòlegs, que són els astrònoms especialitzats en aquestes qüestions, l’univers es va originar en un únic punt, que va començar a expandir-se fins a crear tot el que coneixem: estrelles, planetes i altres astres. Aquest primer moment en què tota la matèria va començar a separar-se i expandir-se per l’univers s’anomena Big Bang, és a dir, la gran explosió.

Segons la teoria del Big Bang, les galàxies originades després de la gran explosió es van allunyant les unes de les altres a gran velocitat, en constant expansió. Per això sorgeixen noves preguntes: què passarà quan s’aturin? Fins on arribarà l’univers?

12

Què és la cosmologia i qui s’encarrega d’estudiar-la?

Com expliquen l’origen de l’univers?

Segons els cosmòlegs, què és el Big Bang?

1

2

3

•La teoria del Big Bang és acceptada pels cosmòlegs. Però ha de ser acceptada per tots sense que sigui possible una altra teoria? Per què?

•Els alumnes podeu tenir idees diferents sobre moltes coses. Com creus que s’ha d’actuar davant els diferents punts de vista dels altres? Raona la resposta i posa’n algun exemple.

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 12 18/06/14 16:38

SoLUCIoNS

1 És la part de l’astronomia que estudia l’origen de l’univers i les lleis de l’evolució. Els cosmòlegs.

2 A partir d’un únic punt que es va començar a expandir.

3 La gran explosió a causa de la qual tota la matèria va començar a separar-se i a expandir-se per l’univers.

SPX DIgITAL. Reforç i Ampliació.

MATErIALS DEL ProJECTE

Ciències socials 3

UNITAT 1

CoMPETÈNCIES CLAU i INTEL·LIgÈNCIES MÚLTIPLES

reconeix la importància de la col·laboració i la feina en equip

• Assenyalar quina importància té la col·laboració i el treball de tots en un viatge a l’espai. Fer propostes d’activitats que facilitin la vida a l’espai a través de la col·laboració.

Expressa oralment i per escrit els coneixements i idees sobre el sistema solar

• Dialogar amb els alumnes sobre els planetes, els satèl·lits i altres astres del sistema solar. Després, escriure les conclusions a la pissarra i anotar-les al quadern.

rECUrSoS

• El cel, de la col·lecció Guies de Camp, 2006, d’Eduardo Banqueri, conté informació detallada i molt visual, així com curiositats relacionades amb l’astronomia: estrelles, planetes, satèl·lits, cometes, meteorits, constel·lacions…

• A L’espai, de la col·lecció Insiders, Larousse, 2007, d.a., pàg. 24-33, els alumnes hi trobaran informació sobre l’exploració de l’espai.

• En aquest enllaç s’accedeix a un vídeo explicatiu sobre el Big Bang i la formació d’algunes galàxies i estrelles.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=43708

A l’estiu

105068_084_105_U01_Bl.indd 93 10/09/14 13:25

Ciències socials 3

UNITAT 1

15

El planeta on vivimEl nostre planeta forma part del sistema solar, que es troba en la

Via Làctia, una de les moltes galàxies o conjunts d’estrelles que

conté l’univers. La Terra es distingeix de la resta dels planetes

pel fet de ser l’únic planeta del sistema solar on se sap que hi

ha vida. Les condicions que ho fan possible són les següents:

• La distància que la separa del Sol, que fa que a la Terra no

faci ni massa fred ni massa calor.

• La presència d’aigua, ja que sense aigua no hi podria haver vida.

• L’existència de l’atmosfera, una capa gasosa que envolta el

nostre planeta i que conté oxigen perquè puguem respirar.

Planetes interiors

La Terra, el nostre planeta, rep

el nom de planeta blau perquè

la major part de la seva superfície

està coberta d’aigua, i això fa que

es vegi d’aquest color des de l’espai.

La Lluna és l’únic

satèl·lit de la Terra

i gira al seu voltant.

Mercuriés el planeta més petit

i el més proper al Sol.

Saturnestà envoltat per una sèrie

d’anells formats per fragments

de roca i gel. Té més de 30 satèl·lits.

Neptú és el planeta més allunyat

del Sol. Per això, la seva

temperatura és extremament baixa.

Té 14 satèl·lits.

El sistema solar està format per una estrella, el Sol, i per altres astres com els planetes, els satèl·lits,

els cometes i els asteroides, que giren al seu voltant.

La Terra es troba en el sistema solar i és l’únic planeta on

és possible la vida.

Quin planeta tarda més a fer una volta al Sol?Per què?

Ordena de més gran a més petit: Via Làctia, Terra, sistema solar, univers, Lluna.

Per què no podríem viure a Mercuri?

Què és el cinturó d’asteroides?

Dibuixa una taula amb un processador de textos, classifica-hi els planetes en interiors i exteriors i descriu-ne les característiques.

1

2

3

4

5

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 15 18/06/14 16:38

14

El sistema solar

Què hi ha en el sistema solar?El sistema solar està format per una estrella central, el Sol, i vuit

planetes que giren al seu voltant, a més d’altres astres, com les

estrelles, els satèl·lits, els cometes i els asteroides.

• Les estrelles, com el Sol, són masses de gas que es troben a

temperatures elevades i emeten llum i calor.

• Els planetes són vuit cossos celestes. Es classifiquen en inte-

riors i exteriors, segons la seva distància respecte al Sol, la seva

composició i la seva mida.

– Els planetes interiors són a prop del Sol, tenen una mida

mitjana i estan formats per roques.

– Els planetes exteriors són lluny del Sol, tenen una mida

gran i estan formats per gasos.

• Els satèl·lits són astres, com la Lluna, que giren al voltant

d’alguns planetes.

• Els asteroides són objectes rocosos de mides diverses.

Planetes exteriors

El Sol és una estrella, i tots

els planetes del sistema solar

giren al seu voltant.

Júpiter és el planeta més

gros del sistema solar i té

més de 67 satèl·lits. Mart, anomenat el planeta vermell pel fet de tenir molt

ferro, té dos satèl·lits.

Urà està envoltat per

un sistema d’anells molt

prims i té 27 satèl·lits.

Venus té una mida

semblant a la de la Terra.

És el planeta més proper

al nostre.

Els cometes són astres formats

per una barreja de pols i gasos

congelats que, en apropar-se al

Sol, s’evaporen i creen la seva cua

tan característica i vistosa.

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 14 18/06/14 16:38

ACTIVITATS

reforç

• Explicar quins astres formen el Sistema solar i quines són les característiques principals de cadascun.

Ampliació

• Dividir la classe en grups i demanar-los que cerquin informació sobre:

– les constel·lacions

– les galàxies i la Via Làctia

– el planeta nan Plutó

– el cometa Halley

– els forats negres

Després, exposar tota la informació a la classe.


•Abansdellegirelcontingutdelapàgina,preguntar als alumnes si coneixen el nom d’altres astres o grups d’astres (estrelles, planetes, satèl·lits, galàxies…).

•Observarlail·lustraciódeladoblepàginaiindicarque les línies que hi apareixen son les òrbites; explicar què són.

•Unavegadaresoltal’activitat1,preguntaralsalumnes quins planetes del sistema solar estan formats de gasos.

•Agruparelsalumnesenparellesidemanaracadauna que dibuixi i pinti, per totes dues cares, un astre del sistema solar: un planeta, el Sol, la Lluna i el planeta nan Plutó. Retallar-los, construir entre tots un mòbil i penjar-lo al sostre de la classe.

CoNTINgUTS

• El sistema solar i els seus components.

• Els planetes interiors i exteriors i les seves característiques.

• Els satèl·lits.

• Característiques del planeta Terra.

Aprenentatge cooperatiu Amb l’estructura ATUrADA DE TrES MINUTS explicar els continguts de la doble pàgina i les il·lustracions. Es poden fer dues rondes de preguntes.

Activitats. Utilitzar l’estructura EL FULL gIrATorI per resoldre les activitats de la pàgina 15. Recordar als alumnes que, mentre un escriu, la resta han d’estar atents i corregir-lo quan calgui. Fer la posada en comú amb NÚMEroS IgUALS JUNTS .

Intel·ligència visualespacialExposar les taules fetes a l’activitat 5 i posar en comú les virtuts principals de cadascuna. Potenciar els punts forts perquè, entre tots, facin una nova taula més completa.



105068_084_105_U01_Bl.indd 94 10/09/14 13:25

Ciències socials 3

UNITAT 1


15

El planeta on vivimEl nostre planeta forma part del sistema solar, que es troba en la

Via Làctia, una de les moltes galàxies o conjunts d’estrelles que

conté l’univers. La Terra es distingeix de la resta dels planetes

pel fet de ser l’únic planeta del sistema solar on se sap que hi

ha vida. Les condicions que ho fan possible són les següents:

• La distància que la separa del Sol, que fa que a la Terra no

faci ni massa fred ni massa calor.

• La presència d’aigua, ja que sense aigua no hi podria haver vida.

• L’existència de l’atmosfera, una capa gasosa que envolta el

nostre planeta i que conté oxigen perquè puguem respirar.

Planetes interiors

La Terra, el nostre planeta, rep

el nom de planeta blau perquè

la major part de la seva superfície

està coberta d’aigua, i això fa que

es vegi d’aquest color des de l’espai.

La Lluna és l’únic

satèl·lit de la Terra

i gira al seu voltant.

Mercuriés el planeta més petit

i el més proper al Sol.

Saturnestà envoltat per una sèrie

d’anells formats per fragments

de roca i gel. Té més de 30 satèl·lits.

Neptú és el planeta més allunyat

del Sol. Per això, la seva

temperatura és extremament baixa.

Té 14 satèl·lits.

El sistema solar està format per una estrella, el Sol, i per altres astres com els planetes, els satèl·lits,

els cometes i els asteroides, que giren al seu voltant.

La Terra es troba en el sistema solar i és l’únic planeta on

és possible la vida.

Quin planeta tarda més a fer una volta al Sol?Per què?

Ordena de més gran a més petit: Via Làctia, Terra, sistema solar, univers, Lluna.

Per què no podríem viure a Mercuri?

Què és el cinturó d’asteroides?

Dibuixa una taula amb un processador de textos, classifica-hi els planetes en interiors i exteriors i descriu-ne les característiques.

1

2

3

4

5

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 15 18/06/14 16:38

14

El sistema solar

Què hi ha en el sistema solar?El sistema solar està format per una estrella central, el Sol, i vuit

planetes que giren al seu voltant, a més d’altres astres, com les

estrelles, els satèl·lits, els cometes i els asteroides.

• Les estrelles, com el Sol, són masses de gas que es troben a

temperatures elevades i emeten llum i calor.

• Els planetes són vuit cossos celestes. Es classifiquen en inte-

riors i exteriors, segons la seva distància respecte al Sol, la seva

composició i la seva mida.

– Els planetes interiors són a prop del Sol, tenen una mida

mitjana i estan formats per roques.

– Els planetes exteriors són lluny del Sol, tenen una mida

gran i estan formats per gasos.

• Els satèl·lits són astres, com la Lluna, que giren al voltant

d’alguns planetes.

• Els asteroides són objectes rocosos de mides diverses.

Planetes exteriors

El Sol és una estrella, i tots

els planetes del sistema solar

giren al seu voltant.

Júpiter és el planeta més

gros del sistema solar i té

més de 67 satèl·lits. Mart, anomenat el planeta vermell pel fet de tenir molt

ferro, té dos satèl·lits.

Urà està envoltat per

un sistema d’anells molt

prims i té 27 satèl·lits.

Venus té una mida

semblant a la de la Terra.

És el planeta més proper

al nostre.

Els cometes són astres formats

per una barreja de pols i gasos

congelats que, en apropar-se al

Sol, s’evaporen i creen la seva cua

tan característica i vistosa.

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 14 18/06/14 16:38

rECUrSoS

• A l’Atles de l’univers, de Robert Burnham, RBA, 2009, els alumnes tindran accés a informació completa i molt visual sobre les meravelles de l’univers.

• A 1.001 dades sobre l’espai, de Sarah Brewer, Molino, 2002, els alumnes podran consultar informació, curiositats, gràfics, taules i diagrames sobre l’espai.

• A l’enllaç següent, els alumnes podran consultar informació, il·lustracions i fotografies sobre el sistema solar i els cossos que el formen.

http://www.xtec.cat/~rmolins1/solar/cat/sistema.htm


ordena els planetes segons la distància del Sol.

•Demanar als alumnes que investiguin i apuntin la distància que hi ha entre cada un dels planetes del sistema solar i el Sol. Posteriorment, redactar una llista que els inclogui tots i ordenar-los en funció de la distància respecte del Sol.

reconeix el planeta on viu i les seves característiques.

•Demanar als alumnes que, a partir de les respostes de l’activitat 3, expliquin quines característiques haurien de tenir la resta de planetes del sistema solar perquè hi pogués haver vida.


MUrALS. Mural 1: El sistema solar.


SoLUCIoNS

1 Neptú, ja que és el que està més allunyat del Sol i l’òrbita és la més llarga.

2 Univers, Via Làctia, sistema solar, Terra i Lluna.

3 Perquè està massa a prop del Sol i la temperatura és excessiva; a més a més, no hi ha presència ni d’aigua ni d’atmosfera.

4 És una zona del sistema solar, situada aproximadament entre les òrbites de Mart i Júpiter, en la qual hi ha un bon nombre d’asteroides.

5 Comprovar l’elaboració de la taula.

105068_084_105_U01_Bl.indd 95 10/09/14 13:25

Ciències socials 3

UNITAT 1


17

La Terra fa el moviment de rotació sobre l’eix terrestre.

Aquest moviment dura 24 hores i dóna lloc als dies

i les nits.

Resumeix el que has après fent servir aquestes paraules: eix terrestre, rotació, Sol, dia, nit.

Què passaria si un dia la Terra deixés de girar sobre si mateixa?

1

2

Per què el dia té 24 hores?

En què consisteix el fenomen anomenat sol de mitjanit i en quines zones del planeta s’esdevé?

3

4

L’horaalmón

A conseqüència del moviment de rotació de la Terra, l’hora solar

no és la mateixa en tots els llocs del planeta. L’hora de cada punt

del planeta es reflecteix en un mapa de franges indicadores del temps:

el mapadefusoshoraris.

• Imagina que fas un viatge de Lleida a San Francisco. Hauràs d’avançar

o endarrerir el rellotge? Per què?

Posemenpràctica

Líniainternacional

del temps

Mer

idià

de

Gre

enw

ich

OCEÀATLÀNTIC

OCEÀÍNDIC

OCEÀPACÍFIC

OCEÀPACÍFIC

OCEÀ ÀRTIC

BarcelonaParís

BuenosAires

SanFrancisco

Moscou

Tòquio

-9 -8 -7 -6 -5 -4 -3 +1 +2 +3 +5+6 +7 +9 +10+11+/-12+8-1 0+/-12 +4-2-11-10

-9 -8 -7 -6 -5 -4 -3 +1 +2 +3 +5+6 +7 +9+10+11+/-12+8-1 0+/-12 +4-2-11 -10

Cada país, en funció del lloc

del planeta on es troba, té un fus

horari, excepte els països molt

grans, com Rússia, que en poden

tenir diversos. És a dir, l’hora pot ser

diferent segons la zona del país en

què ens trobem.

De vegades, els fusos

horaris s’adapten a les

fronteres d’alguns països

perquè els seus territoris

tinguin la mateixa hora

o bé per motius

comercials. Això passa,

per exemple, a Xile. Per cada fus horari s’afegeix

o es resta una hora, però sempre

es pren com a referència

una línia imaginària anomenada

meridià de Greenwich.

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 17 18/06/14 16:39

16

Els viatges de la Terra

Per què veiem el Sol en diferents posicions al llarg del dia?

Per què no és la mateixa hora en tot el planeta?

La rotació de la TerraUn dels moviments que efectua la Terra és el moviment de ro-tació.

El nostre planeta gira sobre si mateix en el sentit contrari al de

les agulles del rellotge. Ho fa sobre l’eix terrestre, una línia ima-

ginària, lleugerament inclinada, que uneix els pols Nord i Sud.

Tarda 24 hores a fer la volta completa. A aquest període de temps

l’anomenem dia.

En girar, el Sol il·lumina una meitat del globus terrestre, mentre

que l’altra meitat queda a les fosques, és a dir, en una part del

planeta és de dia i en l’altra és de nit.

L’alternança del dia i la nit, i, consegüentment, la variació de la

llum i la temperatura, determina el ritme dels éssers vius, per

exemple, la seva alimentació o els seus períodes de descans.

Pol Nord

Rotació

Dia

Nit

Pol Sud

Eix terrestre

LlunydelaTerra

La vida dels astronautes

pot ser molt emocionant,

però també molt dura.

La seva estada a l’espai

requereix una rutina estricta,

i dediquen una bona part del

dia a la seva feina d’investigació.

La resta del temps fan exercici

físic per evitar la pèrdua de

massa muscular, que és una de

les principals complicacions

de la vida a l’espai.

Amplia

• Esbrina què mengen

els astronautes i com es

mantenen en forma

durant els seus viatges.

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 16 18/06/14 16:38

ACTIVITATS

reforç

• Plantejar preguntes del tipus: «Si a Catalunya són les sis de la tarda, quina hora és a Moscou? I a París? I a Nova York?».

Ampliació

• Investigar quant de temps triguen la resta dels planetes del sistema solar a fer la volta sobre ells mateixos, i expressar-ho en hores. Anotar-ho en el quadern. Després, exposar els resultats a la resta de la classe, comparar-los i posar-los en comú.

• Escriure una llista amb els llocs i països en els quals és de nit quan a Catalunya és de dia.


•Parlarambelsalumnessobreladuradadelsdies i les nits al llarg de l’any. Després, representar el moviment de rotació de la Terra tot utilitzant un globus terraqüi i una llanterna.

•Observarlail·lustraciódelapàginaiexplicarquel’eix terrestre és una línia inclinada imaginària que uneix els pols.

•Comentarambelsalumnessituacionsenlesqualshagin pogut comprovar com l’hora a Catalunya no coincideix amb la d’altres llocs: viatges a l’estranger, connexions televisives durant esdeveniments esportius o notícies en directe…

•Explicarqueelsmeridianssónlíniesimaginàriesque surten dels pols i travessen la Terra de nord a sud.

•Mostraralsalumnesunplanisferiperubicarlalocalitat de Greenwich i situar la zona d’Espanya per on passa el meridià corresponent. Cercar-la en un atles i anotar les localitats més pròximes.

CoNTINgUTS

•El moviment de rotació de la Terra: el dia i la nit.

•L’eix terrestre i els pols geogràfics.

•Els fusos horaris.

Aprenentatge cooperatiu Emprar l’estructura ATUrADA DE TrES MINUTS per explicar els continguts sobre la rotació de la Terra. Cada equip pot plantejar dues preguntes.

Utilitzar l’estructura TrEBALL PEr PArELLES per resoldre les activitats de la pàgina 17.

Intel·ligència lingüísticaDemanar als alumnes que escriguin un diàleg en el qual dos personatges exposin les característiques que hauria de tenir la Lluna perquè hi pogués haver vida. Després, es poden llegir diferents diàlegs i corregir-ne els errors.


105068_084_105_U01_Bl.indd 96 10/09/14 13:25

Ciències socials 3

UNITAT 1

17

La Terra fa el moviment de rotació sobre l’eix terrestre.

Aquest moviment dura 24 hores i dóna lloc als dies

i les nits.

Resumeix el que has après fent servir aquestes paraules: eix terrestre, rotació, Sol, dia, nit.

Què passaria si un dia la Terra deixés de girar sobre si mateixa?

1

2

Per què el dia té 24 hores?

En què consisteix el fenomen anomenat sol de mitjanit i en quines zones del planeta s’esdevé?

3

4

L’horaalmón

A conseqüència del moviment de rotació de la Terra, l’hora solar

no és la mateixa en tots els llocs del planeta. L’hora de cada punt

del planeta es reflecteix en un mapa de franges indicadores del temps:

el mapadefusoshoraris.

• Imagina que fas un viatge de Lleida a San Francisco. Hauràs d’avançar

o endarrerir el rellotge? Per què?

Posemenpràctica

Líniainternacional

del tempsM

erid

ià d

e G

reen

wic

h

OCEÀATLÀNTIC

OCEÀÍNDIC

OCEÀPACÍFIC

OCEÀPACÍFIC

OCEÀ ÀRTIC

BarcelonaParís

BuenosAires

SanFrancisco

Moscou

Tòquio

-9 -8 -7 -6 -5 -4 -3 +1 +2 +3 +5+6 +7 +9 +10+11+/-12+8-1 0+/-12 +4-2-11-10

-9 -8 -7 -6 -5 -4 -3 +1 +2 +3 +5+6 +7 +9+10+11+/-12+8-1 0+/-12 +4-2-11 -10

Cada país, en funció del lloc

del planeta on es troba, té un fus

horari, excepte els països molt

grans, com Rússia, que en poden

tenir diversos. És a dir, l’hora pot ser

diferent segons la zona del país en

què ens trobem.

De vegades, els fusos

horaris s’adapten a les

fronteres d’alguns països

perquè els seus territoris

tinguin la mateixa hora

o bé per motius

comercials. Això passa,

per exemple, a Xile. Per cada fus horari s’afegeix

o es resta una hora, però sempre

es pren com a referència

una línia imaginària anomenada

meridià de Greenwich.

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 17 18/06/14 16:39

16

Els viatges de la Terra

Per què veiem el Sol en diferents posicions al llarg del dia?

Per què no és la mateixa hora en tot el planeta?

La rotació de la TerraUn dels moviments que efectua la Terra és el moviment de ro-tació.

El nostre planeta gira sobre si mateix en el sentit contrari al de

les agulles del rellotge. Ho fa sobre l’eix terrestre, una línia ima-

ginària, lleugerament inclinada, que uneix els pols Nord i Sud.

Tarda 24 hores a fer la volta completa. A aquest període de temps

l’anomenem dia.

En girar, el Sol il·lumina una meitat del globus terrestre, mentre

que l’altra meitat queda a les fosques, és a dir, en una part del

planeta és de dia i en l’altra és de nit.

L’alternança del dia i la nit, i, consegüentment, la variació de la

llum i la temperatura, determina el ritme dels éssers vius, per

exemple, la seva alimentació o els seus períodes de descans.

Pol Nord

Rotació

Dia

Nit

Pol Sud

Eix terrestre

LlunydelaTerra

La vida dels astronautes

pot ser molt emocionant,

però també molt dura.

La seva estada a l’espai

requereix una rutina estricta,

i dediquen una bona part del

dia a la seva feina d’investigació.

La resta del temps fan exercici

físic per evitar la pèrdua de

massa muscular, que és una de

les principals complicacions

de la vida a l’espai.

Amplia

• Esbrina què mengen

els astronautes i com es

mantenen en forma

durant els seus viatges.

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 16 18/06/14 16:38



SoLUCIoNS

• Mengen un tipus d’aliment determinat, Alimento especiallis, que té totes les necessitats mitjanes dels astronautes a l’espai. Es mantenen en forma fent exercici cada dia per impedir la pèrdua de to muscular a causa de la falta de gravetat. Per fer-ho, disposen de màquines especialment adaptades.

• Avançar el rellotge, perquè vaig cap a la dreta.

1 Resposta model: «La Terra gira sobre l’eix terrestre amb el moviment de rotació. Això fa que sigui de dia quan el Sol il·lumina la Terra, i de nit quan no ho fa».

2 Que no se succeirien ni dies ni nits: en una part sempre seria de nit i, a l’altra, sempre de dia.

3 Perquè és el temps que triga la Terra a fer un gir complet sobre ella mateixa.

4 És un fenomen natural que es pot observar al nord del cercle polar àrtic i al sud del cercle polar antàrtic, durant el qual el Sol és visible les 24 hores del dia.



Utilitza el llenguatge escrit per expressar semblances i diferències entre llocs segons el fus horari.

• Fer un esquema amb les semblances i diferències que hi ha entre indrets que tenen el mateix fus horari, però que es troben més o menys al nord o al sud d’Espanya.

Comprèn per què es produeixen el dia i la nit.

• Demanar als alumnes que descriguin breument per escrit el moviment de rotació i els efectes que té a la Terra.

rECUrSoS

• L’espai, de Philip Ardagh, La Galera, 2011, conté tota mena de coneixements sobre els secrets de l’espai.

• Atles bàsic d’astronomia, Parramón, 2010, recull informació sobre el planeta Terra adaptada al nivell de Primària.

• En aquest enllaç hi ha una explicació senzilla sobre l’origen dels fusos horaris i la distribució a la Terra.

http://link.edelvives.es/ikwwn

105068_084_105_U01_Bl.indd 97 10/09/14 13:26

Ciències socials 3

UNITAT 1

19

El diumenge sovint es repre-

senta en color vermell.

Els festius, com ara el 25 de desembre, que és el

dia de Nadal, també es representen en vermell.

La resta dels dies apareixen en

negre: són els dies laborables, és a

dir, tots aquells que no són festius.

El moviment de translació de la Terra dura un any i dóna

lloc a les estacions: primavera, estiu, tardor i hivern.

El calendari serveix per representar el temps per mitjà de

diferents unitats, com els mesos, les setmanes i els dies.

Elsanysdetraspàs

Cada quatre anys, el mes de

febrer té 29 dies en lloc de 28.

En aquest cas, rep el nom de

any de traspàs o any bixest.

Esbrina la relació existent

entre la durada del

moviment de translació

de la Terra i els anys

de traspàs.

En què es diferencia el moviment de rotació terrestre del de translació?

Resumeix el que has après amb aquestes paraules: eix terrestre, translació, Sol, estacions, 365, estiu.

1

2

Fixa’t en un calendari i respon: quants dies laborables hi ha en una setmana?

Quines implicacions té la translació terrestre en la nostra vida? Com ens adeqüem a aquests canvis?

3

4

AmpliaConseqüències de la translació de la TerraCom que les estacions de l’any sempre tenen lloc durant les ma-

teixes dates, s’han establert períodes fixos per mesurar el temps,

com l’any, el mes, la setmana i el dia.

Cada any es divideix en 12 mesos. Cada mes té 30 o 31 dies, ex-

cepte el febrer, que té 28 dies o bé 29 si és un any de traspàs. Els

mesos es divideixen en setmanes, i cada setmana té 7 dies.

Els dies de la setmana es representen amb la

lletra d i la consonant següent a la i, excepte

en el cas de dimarts, dimecres i diumenge.

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 19 18/06/14 16:39

18

La translació terrestre i les seves conseqüències

Què t’agrada més: el fred o la calor? Quina és la teva estació

de l’any preferida? A quina estació és el teu aniversari?

La translació de la TerraA més del moviment de rotació, la Terra fa un moviment de translació quan gira al voltant del Sol. Tarda 365 dies i 6 hores,

és a dir, poc més d’un any, a fer una volta completa.

Aquest moviment de la Terra dóna lloc a les quatre estacions:

la primavera, l’estiu, la tardor i l’hivern.

Al nostre país, l’hivern comença

el 21 de desembre i acaba el 21 de

març. A l’hivern tenim menys hores

de llum i d’escalfor del Sol. Els dies

són més curts que les nits i les

temperatures són molt fredes.

La primavera comença el 21

de març i finalitza el 21 de juny.

Durant la primavera, els dies

i les nits duren més o menys el

mateix. Les temperatures es van

suavitzant.

La tardor comença el 21 de setembre

i dura fins al 21 de desembre. A la

tardor, els dies i les nits duren més

o menys el mateix. Les temperatures

comencen a ser més fredes.

L’estiu comença el 21 de juny i acaba

el 21 de setembre. Durant l’estiu, gaudim

de més hores de llum i d’escalfor solar.

Els dies són més llargs que les nits,

i les temperatures poden ser molt elevades.

La translació de la Terra, junta-ment amb el fet que l’eix terres-tre estigui inclinat, provoca que els raigs del Sol arribin de mane-res diferents als diversos punts del planeta i que, per tant, se succeeixin les estacions.

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 18 18/06/14 16:39


•Ferveurealsalumnesquehihaunarelaciódirectaentre les estacions i la durada dels dies i les nits al llarg de l’any.

•Representar,davantdelsalumnes,elmovimentdetranslació de la Terra al voltant del Sol, amb l’ajuda d’un globus terraqüi i una llanterna. Perquè ho puguin entendre millor, els alumnes ho representaran en parelles.

•Desprésdeferl’activitat3,demanaralsalumnesque calculin quants dies laborables té un any, si tenim en compte els dies festius i els diumenges.

•Cercarinformaciósobreelcalendarimaia i l’asteca.

•Utilitzarelmòbilquehanfetelsalumnesper a la darrera activitat de la pàgina 110 de la proposta didàctica i reproduir els moviments de rotació i translació dels planetes i de la Lluna.

ACTIVITATS

reforç

• Escriure en el quadern les característiques pròpies de cada una de les estacions de l’any.

Ampliació

• Explicar als alumnes que, de la mateixa manera que en una zona de la Terra és de dia quan en altres és de nit, les estacions tampoc són les mateixes a totes les zones del planeta alhora. Investigar i enumerar països i llocs en els quals és estiu quan a Catalunya és hivern.

• Demanar als alumnes que cerquin informació sobre les estacions al pol Nord i al pol Sud, i la durada i les característiques d’aquestes. Després, establir comparacions amb les que coneixen.

• Suggerir als alumnes que cerquin informació sobre l’aurora boreal i en facin una breu exposició oral a classe.

CoNTINgUTS

• El moviment de translació de la Terra: les estacions i les seves característiques.

• Conseqüències de la translació de la Terra.

• L’estructura del calendari.

Aprenentatge cooperatiu Llegir els continguts de la doble pàgina amb l’estructura

LECTUrA CoMPArTIDA . Aplicar a continuació

LA SUBSTÀNCIA , amb la finalitat de determinar les idees principals de la doble pàgina.

Activitats. Fer servir l’estructura

TrEBALL PEr PArELLES per completar les activitats de la pàgina 19, i canviar la composició de les parelles respecte de les de la doble pàgina anterior. En acabar, fer una posada en comú amb

NÚMEroS IgUALS JUNTS .



105068_084_105_U01_Bl.indd 98 10/09/14 13:26

Ciències socials 3

UNITAT 1

19

El diumenge sovint es repre-

senta en color vermell.

Els festius, com ara el 25 de desembre, que és el

dia de Nadal, també es representen en vermell.

La resta dels dies apareixen en

negre: són els dies laborables, és a

dir, tots aquells que no són festius.

El moviment de translació de la Terra dura un any i dóna

lloc a les estacions: primavera, estiu, tardor i hivern.

El calendari serveix per representar el temps per mitjà de

diferents unitats, com els mesos, les setmanes i els dies.

Elsanysdetraspàs

Cada quatre anys, el mes de

febrer té 29 dies en lloc de 28.

En aquest cas, rep el nom de

any de traspàs o any bixest.

Esbrina la relació existent

entre la durada del

moviment de translació

de la Terra i els anys

de traspàs.

En què es diferencia el moviment de rotació terrestre del de translació?

Resumeix el que has après amb aquestes paraules: eix terrestre, translació, Sol, estacions, 365, estiu.

1

2

Fixa’t en un calendari i respon: quants dies laborables hi ha en una setmana?

Quines implicacions té la translació terrestre en la nostra vida? Com ens adeqüem a aquests canvis?

3

4

AmpliaConseqüències de la translació de la TerraCom que les estacions de l’any sempre tenen lloc durant les ma-

teixes dates, s’han establert períodes fixos per mesurar el temps,

com l’any, el mes, la setmana i el dia.

Cada any es divideix en 12 mesos. Cada mes té 30 o 31 dies, ex-

cepte el febrer, que té 28 dies o bé 29 si és un any de traspàs. Els

mesos es divideixen en setmanes, i cada setmana té 7 dies.

Els dies de la setmana es representen amb la

lletra d i la consonant següent a la i, excepte

en el cas de dimarts, dimecres i diumenge.

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 19 18/06/14 16:39

18

La translació terrestre i les seves conseqüències

Què t’agrada més: el fred o la calor? Quina és la teva estació

de l’any preferida? A quina estació és el teu aniversari?

La translació de la TerraA més del moviment de rotació, la Terra fa un moviment de translació quan gira al voltant del Sol. Tarda 365 dies i 6 hores,

és a dir, poc més d’un any, a fer una volta completa.

Aquest moviment de la Terra dóna lloc a les quatre estacions:

la primavera, l’estiu, la tardor i l’hivern.

Al nostre país, l’hivern comença

el 21 de desembre i acaba el 21 de

març. A l’hivern tenim menys hores

de llum i d’escalfor del Sol. Els dies

són més curts que les nits i les

temperatures són molt fredes.

La primavera comença el 21

de març i finalitza el 21 de juny.

Durant la primavera, els dies

i les nits duren més o menys el

mateix. Les temperatures es van

suavitzant.

La tardor comença el 21 de setembre

i dura fins al 21 de desembre. A la

tardor, els dies i les nits duren més

o menys el mateix. Les temperatures

comencen a ser més fredes.

L’estiu comença el 21 de juny i acaba

el 21 de setembre. Durant l’estiu, gaudim

de més hores de llum i d’escalfor solar.

Els dies són més llargs que les nits,

i les temperatures poden ser molt elevades.

La translació de la Terra, junta-ment amb el fet que l’eix terres-tre estigui inclinat, provoca que els raigs del Sol arribin de mane-res diferents als diversos punts del planeta i que, per tant, se succeeixin les estacions.

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 18 18/06/14 16:39



SoLUCIoNS

1 El moviment de rotació origina el dia i la nit, i dura 24 hores. El moviment de translació provoca les estacions, i dura un any.

2 Resposta model: «La inclinació de l’eix terrestre i el moviment de translació de la Terra al voltant del Sol, que dura 365 dies, originen les estacions».

3 Hi ha sis dies laborables.

4 Amb la translació es produeixen les estacions. Ens hi acostumem perquè modifiquem els horaris, la manera de vestir, l’alimentació…



Comprèn el procés de successió de les estacions.

•Demanar als alumnes que facin un esquema senzill amb els dies en què comença i acaba cadascuna de les estacions, així com amb les característiques principals d’aquestes.

Fa càlculs entre unitats de temps.

• Fer els següents càlculs:

– Quants mesos han passat des del teu naixement?

– Quants dies dura el primer trimestre del curs?

– Quants mesos falten per al mes de desembre?

– Quants diumenges hi ha fins a l’1 de gener?

rECUrSoS

• A l’enllaç següent, els alumnes podran accedir a una animació sobre el moviment dels planetes del sistema solar.

http://link.edelvives.es/wnqpf

• En aquesta pàgina web es poden crear calendaris de diferents tipus; també es poden decorar, adjuntant-hi fotos; després es poden imprimir.

http://link.edelvives.es/douhg

• A l’enllaç següent es pot consultar un calendari perpetu.

http://www.eldiade.com/

105068_084_105_U01_Bl.indd 99 10/09/14 13:26


21

Els eclipsisEls eclipsis s’esdevenen quan un cos celeste n’amaga un altre. Es

produeixen quan la Lluna i la Terra, durant els seus desplaça-

ments, es col·loquen formant una línia recta.

La Lluna també fa els moviments de rotació i translació.

Tots dos duren 28 dies, aproximadament.

Les fases lunars són els diferents aspectes que presenta

la Lluna durant el seu moviment de translació.

Durant els moviments de la Terra i de la Lluna es poden

produir eclipsis.

Per què no hi ha vida a la Lluna?

Com influeixen les fases lunars sobre les marees?

1

2

Amb l’ajuda d’un adult, busca informació a Internet sobre el darrer eclipsi de Lluna que es va poder veure a Catalunya.

3

L’eclipsi solar té lloc quan

la Lluna s’interposa entre la

Terra i el Sol.

L’eclipsi lunar s’esdevé

quan la Terra se situa

entre la Lluna i el Sol.

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 21 20/06/14 08:05

Ciències socials 3

UNITAT 1

20

Els viatges de la Lluna

Quin creus que és el motiu pel qual no solem veure la Lluna al

migdia?

Per què creus que veiem la Lluna amb diferents formes?

La Lluna també es mouDe la mateixa manera que la Terra, la Lluna, el nostre satèl·lit,

també realitza el moviment de rotació: gira al voltant del seu eix

en 28 dies, aproximadament.

Al mateix temps, la Lluna efectua el moviment de translació: gira

al voltant del nostre planeta. Tarda 28 dies a fer una volta com-

pleta. En aquest temps, de vegades queda totalment il·luminada

pel Sol; d’altres, només en part i, en ocasions queda totalment a

les fosques.

Els diferents aspectes de la Lluna vista des de la Terra s’anomenen

fases lunars.

En la superfície lunar hi ha cràters, muntanyes, valls profundes i zones planes anomenades mars.

En la fase de llunaplena,

el nostre satèl·lit es veu

sencer i rodó.

En la fase de quartcreixent, veiem la Lluna en forma de D.

En la fase de llunanova,

el nostre satèl·lit no és

visible.

En la fase de quartminvant, veiem la

Lluna en forma de C.

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 20 18/06/14 16:39


•Comentarambelsalumneslasimilitudentreelsmoviments de la Terra i la Lluna, i com la rotació i la translació de la Lluna tenen una durada aproximada, per bé que el moviment de translació lunar és força més curt que el terrestre.

•CercarinformaciósobreelMardelaTranquil·litatde la Lluna, on va arribar la primera missió espacial tripulada. També poden cercar el nom d’altres accidents geogràfics que formen part del relleu de la superfície lunar.

•Comentaralsalumnesquelesfaseslunarsqueconeixen es refereixen a l’hemisferi nord del planeta, ja que a l’hemisferi sud és justament al contrari: durant el quart creixent, la Lluna té forma de C, i durant el quart minvant, de D.

•Demanaralsalumnesquecerquinaldiccionarielsignificat del verb eclipsar i el relacionin amb els eclipsis de Sol i de Lluna. Mostrar fotografies i imatges de diferents eclipsis, i insistir en el fet que la diferència entre un eclipsi solar i un de lunar se centra en la posició que ocupen la Terra i la Lluna respecte del Sol.

ACTIVITATS

reforç

• Fer un dibuix en el quadern de les diferents fases lunars.

Ampliació

• Demanar als alumnes que cerquin informació sobre: – la cara oculta de la Lluna – el comportament dels animals abans d’un eclipsi – el moviment de translació de la Lluna al voltant del Sol – l’arribada de l’ésser humà a la Lluna

CoNTINgUTS

• El moviment de rotació de la Lluna.

• Les fases lunars.

• Els eclipsis.

Aprenentatge cooperatiu Amb l’estructura ATUrADA DE TrES MINUTS el professor explica els continguts sobre el moviment de la Lluna i els eclipsis. Un cop acabada l’explicació, fer servir el JoC DE LES PArAULES amb l’objectiu d’analitzar el vocabulari específic d’aquest apartat (minvant, creixent, eclipsi…).

Activitats. Fer servir 1-2-4 per respondre les qüestions d’aquesta secció. Corregir amb l’estructura

UN PEr ToTS .


105068_084_105_U01_Bl.indd 100 10/09/14 13:26


Ciències socials 3

UNITAT 1

21

Els eclipsisEls eclipsis s’esdevenen quan un cos celeste n’amaga un altre. Es

produeixen quan la Lluna i la Terra, durant els seus desplaça-

ments, es col·loquen formant una línia recta.

La Lluna també fa els moviments de rotació i translació.

Tots dos duren 28 dies, aproximadament.

Les fases lunars són els diferents aspectes que presenta

la Lluna durant el seu moviment de translació.

Durant els moviments de la Terra i de la Lluna es poden

produir eclipsis.

Per què no hi ha vida a la Lluna?

Com influeixen les fases lunars sobre les marees?

1

2

Amb l’ajuda d’un adult, busca informació a Internet sobre el darrer eclipsi de Lluna que es va poder veure a Catalunya.

3

L’eclipsi solar té lloc quan

la Lluna s’interposa entre la

Terra i el Sol.

L’eclipsi lunar s’esdevé

quan la Terra se situa

entre la Lluna i el Sol.

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 21 20/06/14 08:05

20

Els viatges de la Lluna

Quin creus que és el motiu pel qual no solem veure la Lluna al

migdia?

Per què creus que veiem la Lluna amb diferents formes?

La Lluna també es mouDe la mateixa manera que la Terra, la Lluna, el nostre satèl·lit,

també realitza el moviment de rotació: gira al voltant del seu eix

en 28 dies, aproximadament.

Al mateix temps, la Lluna efectua el moviment de translació: gira

al voltant del nostre planeta. Tarda 28 dies a fer una volta com-

pleta. En aquest temps, de vegades queda totalment il·luminada

pel Sol; d’altres, només en part i, en ocasions queda totalment a

les fosques.

Els diferents aspectes de la Lluna vista des de la Terra s’anomenen

fases lunars.

En la superfície lunar hi ha cràters, muntanyes, valls profundes i zones planes anomenades mars.

En la fase de llunaplena,

el nostre satèl·lit es veu

sencer i rodó.

En la fase de quartcreixent, veiem la Lluna en forma de D.

En la fase de llunanova,

el nostre satèl·lit no és

visible.

En la fase de quartminvant, veiem la

Lluna en forma de C.

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 20 18/06/14 16:39



SoLUCIoNS

1 Perquè no hi ha ni aigua ni atmosfera.

2 La distància que hi ha entre la Terra i la Lluna i, per tant, quin aspecte presenta aquesta darrera, influeix en les pujades i baixades de les marees.

3 Comprovar la resposta.


Comprèn i relaciona els aspectes de la Lluna amb les diferents fases.

•Demanar als alumnes que expliquin breument per escrit les diferents fases lunars i la relació amb el moviment de translació.

Assenyala les diferències entre un eclipsi lunar i un eclipsi solar.

• Escriure en el quadern les diferències entre un eclipsi solar i un de lunar, amb un senzill esquema o dibuix.

rECUrSoS

• A La lluna, de Philippe Biard, Cruïlla, 2006, es pot trobar informació sobre aquest satèl·lit adequada per al nivell de Primària.

• A l’enllaç següent, els alumnes podran accedir a un divertit vídeo sobre les fases de la Lluna:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa? p_id=19195

• Aquest enllaç permet accedir al documental La lluna del programa «Méteo K» de TV3.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa? p_id=27410

105068_084_105_U01_Bl.indd 101 10/09/14 13:26

Ciències socials 3

UNITAT 1


Comprèn com es produeix un eclipsi de Sol.

• Escriu en el quadern, amb les teves paraules, com es produeix un eclipsi solar.

Exposa a través de dibuixos com es produeix un eclipsi de Sol.

• Cercar imatges de les diferents fases d’un eclipsi solar i dibuixar-ne la seqüència completa en el quadern. Els alumnes poden consultar l’enllaç següent i mirar el vídeo corresponent:

https://www.youtube.com/watch?v=D5mh9drQxxA

rECUrSoS

• Els alumnes també podran comprovar si han entès els diferents tipus d’eclipsi en aquest interactiu:

http://www.educaixa.com/microsites/Flash/Les_ombres_sistema_solar/index.html

SoLUCIoNS

1 En la fase de lluna nova.

2 L’eclipsi solar no es veu allà on és de nit i es veu de manera diferent entre uns indrets i uns altres per la translació de la Lluna i la rotació de la Terra.

3 Resposta oberta.


Aprenentatge cooperatiu Explicar com es pot fer la simulació d’un eclipsi de Sol amb l’estructura ATUrADA DE TrES MINUTS . Cada equip pot plantejar una pregunta. Aplicar

MILLor ENTrE ToTS per a les activitats de l’apartat «Ara em toca a mi».

Intel·ligència visualespacial Fer la mateixa pràctica, però amb un eclipsi lunar.



•Recordeulessimulacionsdelsmoviments de rotació dels planetes i satèl·lits que s’han fet al llarg de la unitat.

•Fer,delamateixamanera,lasimulaciód’uneclipside Lluna (amb la Terra entre el Sol i la Lluna en fase de lluna plena).

•Explicarlesmesuresdeseguretatperobservaruneclipsi (emprar ulleres especials amb filtres), i allò que no hem de fer (utilitzar radiografies, prismàtics, mirar directament el Sol…). Visualitzar a classe l’enregistrament d’un eclipsi lunar.

CoNTINgUTS

• El treball en equip.

• L’eclipsi de Sol.

23

Fem PISALes nits en què hi ha lluna plena, el planetari obre les portes fins a les 24 h. En Lluc i els seus pares aprofitaran un d’aquests dies per fer-hi una visita interessant.

•Com es veurà la Lluna aquella nit?

a. Es veurà una part del satèl·lit.

b. Aquell dia no podran veure la Lluna.

c. Es veurà la Lluna en forma de C.

d. Es veurà la Lluna sencera i rodona.

•Què podran veure durant la visita al planetari?

a. Naus espacials de diferents models.

b. Planetes, astres i estrelles.

c. Vestits d’astronautes de diferents èpoques.

d. Mapes i maquetes de les muntanyes del planeta Terra.

En Lluc buscava a Internet la data i l’hora de l’obertura del planetari al mes d’octubre i ha trobat aquesta taula:

1

2

•Si avui és 6 d’octubre, quants dies els queden per fer la visita nocturna?

a. un c. dos

b. quatre d. Ja no poden visitar el planetari aquest mes.

En aquesta mateixa pàgina d’Internet, en Lluc ha llegit que al planetari es fa un curs sobre el sistema solar. En Lluc té natació cada dilluns i cada dimecres. Quins dies laborables podria fer el curs?

a. el dimarts, el dijous i el divendres

b. el dimarts i el dijous

c. el diumenge

3

DATA

DIVENDRES

DISSABTE

3 - 10 - 17 - 24 - 31

4 - 11 - 18 - 25

5 - 12 - 19 - 26

Dies de lluna plena: obert de 10 h a 24 h.

10 h - 18 h

10 h - 14 h

10 h - 14 hDIUMENGE

HORARI

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 23 20/06/14 08:06

22

Posem en pràctica

Es fa així

Simulem un eclipsi de SolUn eclipsi de Sol és un esdeveniment que només tenim oportu-

nitat de veure una o dues vegades al llarg de la nostra vida. Per

entendre’l una mica millor, podem crear el nostre propi eclipsi

de Sol.

Mesura 6 cm amb el compàs. Després, dibuixa

un cercle a la part dreta de la cartolina. Ja tens

representada la Terra!

Després, mesura 14 cm amb el compàs

i dibuixa-hi un cercle. Col·loca’l 28 cm a

l’esquerra de la Lluna i tindràs el Sol.

Finalment, decora els astres i dibuixa una línia que surti

de la superfície de la Terra, que passi per sobre de la

Lluna i que arribi fins al Sol. Després, traça una altra línia

igual que passi per sota de la Lluna.

Què necessitem?

Un regle

Un compàs

Una cartolina

Un llapis

1

3 4

Ara em toca a mi

En quina fase es troba la Lluna quan es produeix un eclipsi de Sol?

Un eclipsi solar es veu igual des de tots els punts del planeta?

1

2

Formeu grups de quatre o cinc alumnes i cerqueu informació sobre el darrer eclipsi de Sol que es va poder veure a Catalunya. Comenteu-ho amb la resta de la classe.

3

Ara, mesura 2 cm amb el compàs i traça un altre

cercle que representi la Lluna. Situa-la 4 cm a

l’esquerra de la Terra.

2

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 22 18/06/14 16:39

SPX DIgITAL. Ampliació.


105068_084_105_U01_Bl.indd 102 10/09/14 13:26

Ciències socials 3

UNITAT 1

SoLUCIoNS

1 d.

b.

2 c.

3 a. El dimarts, el dijous i el divendres.

Aprenentatge cooperatiu Una vegada els alumnes hagin vist la il·lustració, utilitzar l’estructura 1-2-4 per respondre les preguntes d’aquest pàgina. Amb EL NÚMEro podrem fer la posada en comú de la doble pàgina.



•Comqueseguramentseràlaprimeravegadaquel’alumne de tercer de Primària s’enfronta a aquest tipus de preguntes, convé explicar detalladament com ha de respondre-les en el quadern, en funció del tipus d’activitat.

•Llegirlaprimerasituacióenveualtaidemanaraalguns alumnes que la repeteixin i l’expliquin. Llegir també la primera pregunta, així com totes les respostes possibles, i insistir que és molt important llegir totes les opcions, encara que pugui semblar que la resposta correcta és la primera.

•Ferunaposadaencomúamblesrespostes, i aprofitar per comprovar el grau de compliment de les normes i la correcció de les solucions, així com el nivell de satisfacció dels alumnes amb els seus resultats.


Identifica diferents solucions per a una pregunta.

• A partir de la primera situació proposada, referida a la visita al planetari, demanar als alumnes que redactin una pregunta relacionada amb les altres dues plantejades, així com les respostes corresponents. Després, demanar-los que s’inventin tres respostes possibles i coherents, però que no siguin vertaderes.

resol situacions problemàtiques relacionades amb l’ús del calendari.

• Amb la taula de l’activitat 2, demanar als alumnes que resolguin preguntes del tipus:

– Quin dia de la setmana és el 8 d’octubre?

– Quants caps de setmana passaran des del dia 10 fins al dia 27 d’octubre?

– Quin dia de la setmana serà l’1 de novembre?


rECUrSoS

• A l’enllaç següent, es pot accedir a les adreces i pàgines web de tots els planetaris d’Espanya.

http://www.aplf-planetariums.info/en/index.php?onglet=planetariums&menu=lis

23

Fem PISALes nits en què hi ha lluna plena, el planetari obre les portes fins a les 24 h. En Lluc i els seus pares aprofitaran un d’aquests dies per fer-hi una visita interessant.

•Com es veurà la Lluna aquella nit?

a. Es veurà una part del satèl·lit.

b. Aquell dia no podran veure la Lluna.

c. Es veurà la Lluna en forma de C.

d. Es veurà la Lluna sencera i rodona.

•Què podran veure durant la visita al planetari?

a. Naus espacials de diferents models.

b. Planetes, astres i estrelles.

c. Vestits d’astronautes de diferents èpoques.

d. Mapes i maquetes de les muntanyes del planeta Terra.

En Lluc buscava a Internet la data i l’hora de l’obertura del planetari al mes d’octubre i ha trobat aquesta taula:

1

2

•Si avui és 6 d’octubre, quants dies els queden per fer la visita nocturna?

a. un c. dos

b. quatre d. Ja no poden visitar el planetari aquest mes.

En aquesta mateixa pàgina d’Internet, en Lluc ha llegit que al planetari es fa un curs sobre el sistema solar. En Lluc té natació cada dilluns i cada dimecres. Quins dies laborables podria fer el curs?

a. el dimarts, el dijous i el divendres

b. el dimarts i el dijous

c. el diumenge

3

DATA

DIVENDRES

DISSABTE

3 - 10 - 17 - 24 - 31

4 - 11 - 18 - 25

5 - 12 - 19 - 26

Dies de lluna plena: obert de 10 h a 24 h.

10 h - 18 h

10 h - 14 h

10 h - 14 hDIUMENGE

HORARI

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 23 20/06/14 08:06

22

Posem en pràctica

Es fa així

Simulem un eclipsi de SolUn eclipsi de Sol és un esdeveniment que només tenim oportu-

nitat de veure una o dues vegades al llarg de la nostra vida. Per

entendre’l una mica millor, podem crear el nostre propi eclipsi

de Sol.

Mesura 6 cm amb el compàs. Després, dibuixa

un cercle a la part dreta de la cartolina. Ja tens

representada la Terra!

Després, mesura 14 cm amb el compàs

i dibuixa-hi un cercle. Col·loca’l 28 cm a

l’esquerra de la Lluna i tindràs el Sol.

Finalment, decora els astres i dibuixa una línia que surti

de la superfície de la Terra, que passi per sobre de la

Lluna i que arribi fins al Sol. Després, traça una altra línia

igual que passi per sota de la Lluna.

Què necessitem?

Un regle

Un compàs

Una cartolina

Un llapis

1

3 4

Ara em toca a mi

En quina fase es troba la Lluna quan es produeix un eclipsi de Sol?

Un eclipsi solar es veu igual des de tots els punts del planeta?

1

2

Formeu grups de quatre o cinc alumnes i cerqueu informació sobre el darrer eclipsi de Sol que es va poder veure a Catalunya. Comenteu-ho amb la resta de la classe.

3

Ara, mesura 2 cm amb el compàs i traça un altre

cercle que representi la Lluna. Situa-la 4 cm a

l’esquerra de la Terra.

2

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 22 18/06/14 16:39

105068_084_105_U01_Bl.indd 103 10/09/14 13:26

Ciències socials 3

UNITAT 1


Recorda fer les activitats

en el quadern o en un full

a part.

25

Què he après?

Observa el dibuix i anomena el que hi veus.

1

Uneix segons la proximitat al Sol.2

Per què la Terra es coneix amb el nom de planeta blau?

a. Perquè té atmosfera.

b. Pel seu aspecte rodó.

c. Per la gran quantitat d’aigua que conté en la superfície.

Encercla el terme intrús.

3

4

Escriu el nom de l’estació corresponent.

a.Dies més curts i temperatures fredes.

b.Del 21 de setembre al 21 de desembre.

c.Nits curtes i temperatures altes.

d.Dies i nits més o menys iguals i temperatures suaus.

5

Avalua’t utilitzant molt, força, poc o gens:

•He après què és el sistema solar i quins astres el componen.

•Sé quines són les característiques de la Terra que hi fan possible la vida.

•Conec els moviments de la Terra i la Lluna i entenc el funcionament del calendari.

•Reconec les diferents fases lunars i sé per què tenen lloc els eclipsis de Sol.

•Estic satisfet amb la feina que he fet.

•He après coses noves.

10

A causa de quin moviment de la Terra té lloc la primavera?

a.A causa del moviment de rotació.

b.A causa del moviment de translació.

Copia i completa els textos.

– La línia imaginària que travessa la Terra i uneix els pols geogràfics de nord a sud és l’......

– La Terra gira sobre l’..... terrestre en el moviment de ...... Tarda ..... hores, i a aquest temps l’anomenem ...... Quan el globus terraqüi queda a les fosques diem que és de ......

Quina unitat de temps utilitzem per referir-nos als 365 dies que tarda la Terra a fer la volta al Sol?

Escull l’opció correcta. El calendari…

6

7

8

9

planetes interiors

Júpiter, Saturn i Neptú

planetes exteriors

Mercuri, Venus, Terra i Mart

moviment de la Lluna estiu lluna plena quart minvant 28 dies

està dividit en hores i minuts.

està dividit en mesos, setmanes i dies.

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 25 18/06/14 16:39

Aprenc a aprendre

Recordem

Recorda fer l’esquema

d’aquesta unitat en el quadern.

També el pots fer a l’ordinador

tot utilitzant el programa

CmapTools.

Les fitxes són papers o cartolines de la ma-

teixa mida en què escrivim el significat de pa-

raules o altres dades importants que volem

recordar o consultar ràpidament.

Alguns continguts són especialment adequats

per estudiar-los mitjançant fitxes, com per

exemple el sistema solar, els tipus de paisatges

i les edats de la història. Alguns d’aquests con-

tinguts els podràs estudiar en les properes

unitats.

Fes fitxes amb els continguts d’aquesta unitat.1

Fer fitxes sobre un tema

Per què es produeixen les estacions?

Observa la fotografia i respon les preguntes següents.

a. Què són les fases lunars?

b. En quina fase es troba la Lluna de la fotografia?

c. Si una nit no veiem la Lluna, en quina fase es troba?

Quants mesos té l’any? Quants dies tenen els mesos?

4

5

6

Quin és el planeta més proper al Sol? Per què no hi podríem viure?

Quin dels dos moviments de la Terra apareix representat en aquest dibuix?

2

3

Títol o paraula

que identifica

el contingut.

S’hi poden afegir un

dibuix i les característiques

més importants.

24

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 24 18/06/14 16:39


Utilitza fitxes per registrar conceptes i memoritzar-los.

• Fer una fitxa sobre les fases lunars i una altra per a cada un dels eclipsis estudiats.

Exposa en un esquema les característiques principals dels moviments de la Terra i de la Lluna.

• Fer un esquema sobre els moviments de rotació de la Terra i de la Lluna i relacionar-ne els conceptes i les conseqüències.

CoNTINgUTS

• Fer fitxes per recordar conceptes.

• Autonomia i planificació d’activitats.

• Anàlisi d’informació en relació amb l’àrea.

SoLUCIoNS

1 Comprovar els resultats.

2 Mercuri. Perquè no hi ha aigua ni atmosfera i està molt a prop del Sol, per la qual cosa les temperatures són molt altes.

3 El moviment de rotació de la Terra.

4 Per causa del moviment de translació de la Terra al voltant del Sol.

5 a. Els diferents aspectes que presenta la Lluna; b. Quart creixent; c. Lluna nova.

6 Dotze mesos. Gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre tenen 31 dies. Abril, juny, setembre i novembre en tenen 30. Febrer té 28 o 29 dies.

Aprenentatge cooperatiuExplicar com fer fitxes sobre un tema amb

ATUrADA DE TrES MINUTS . Per fer l’activitat inicial i les de l’apartat «Recordem», utilitzar

TrEBALL PEr PArELLES .





•Dialogarambelsalumnessobrel’existència de diferents tècniques d’estudi que poden ajudar a entendre i recordar conceptes.

•Repartiralsalumnesunafitxajafetasobreelmoviment de rotació de la Terra perquè vegin l’estructura i com s’hi anoten les idees.

•Demanaralsalumnesquefacinunaaltrafitxasemblant sobre el moviment de translació de la Terra. Posar en comú els resultats.

Hivern

Primavera

105068_084_105_U01_Bl.indd 104 10/09/14 13:26

Ciències socials 3

UNITAT 1


Recorda fer les activitats

en el quadern o en un full

a part.

25

Què he après?

Observa el dibuix i anomena el que hi veus.

1

Uneix segons la proximitat al Sol.2

Per què la Terra es coneix amb el nom de planeta blau?

a. Perquè té atmosfera.

b. Pel seu aspecte rodó.

c. Per la gran quantitat d’aigua que conté en la superfície.

Encercla el terme intrús.

3

4

Escriu el nom de l’estació corresponent.

a.Dies més curts i temperatures fredes.

b.Del 21 de setembre al 21 de desembre.

c.Nits curtes i temperatures altes.

d.Dies i nits més o menys iguals i temperatures suaus.

5

Avalua’t utilitzant molt, força, poc o gens:

•He après què és el sistema solar i quins astres el componen.

•Sé quines són les característiques de la Terra que hi fan possible la vida.

•Conec els moviments de la Terra i la Lluna i entenc el funcionament del calendari.

•Reconec les diferents fases lunars i sé per què tenen lloc els eclipsis de Sol.

•Estic satisfet amb la feina que he fet.

•He après coses noves.

10

A causa de quin moviment de la Terra té lloc la primavera?

a.A causa del moviment de rotació.

b.A causa del moviment de translació.

Copia i completa els textos.

– La línia imaginària que travessa la Terra i uneix els pols geogràfics de nord a sud és l’......

– La Terra gira sobre l’..... terrestre en el moviment de ...... Tarda ..... hores, i a aquest temps l’anomenem ...... Quan el globus terraqüi queda a les fosques diem que és de ......

Quina unitat de temps utilitzem per referir-nos als 365 dies que tarda la Terra a fer la volta al Sol?

Escull l’opció correcta. El calendari…

6

7

8

9

planetes interiors

Júpiter, Saturn i Neptú

planetes exteriors

Mercuri, Venus, Terra i Mart

moviment de la Lluna estiu lluna plena quart minvant 28 dies

està dividit en hores i minuts.

està dividit en mesos, setmanes i dies.

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 25 18/06/14 16:39

Aprenc a aprendre

Recordem

Recorda fer l’esquema

d’aquesta unitat en el quadern.

També el pots fer a l’ordinador

tot utilitzant el programa

CmapTools.

Les fitxes són papers o cartolines de la ma-

teixa mida en què escrivim el significat de pa-

raules o altres dades importants que volem

recordar o consultar ràpidament.

Alguns continguts són especialment adequats

per estudiar-los mitjançant fitxes, com per

exemple el sistema solar, els tipus de paisatges

i les edats de la història. Alguns d’aquests con-

tinguts els podràs estudiar en les properes

unitats.

Fes fitxes amb els continguts d’aquesta unitat.1

Fer fitxes sobre un tema

Per què es produeixen les estacions?

Observa la fotografia i respon les preguntes següents.

a. Què són les fases lunars?

b. En quina fase es troba la Lluna de la fotografia?

c. Si una nit no veiem la Lluna, en quina fase es troba?

Quants mesos té l’any? Quants dies tenen els mesos?

4

5

6

Quin és el planeta més proper al Sol? Per què no hi podríem viure?

Quin dels dos moviments de la Terra apareix representat en aquest dibuix?

2

3

Títol o paraula

que identifica

el contingut.

S’hi poden afegir un

dibuix i les característiques

més importants.

24

105067_CCSS3P_012_025_Bl.indd 24 18/06/14 16:39

Aprenentatge cooperatiu

Emprar l’estructura LLAPIS AL MIg per a les activitats. Aplicar NÚMEroS IgUALS JUNTS per a la posada en comú de la doble pàgina.

Metacognició Creus que les il·lustracions que acompanyen l’explicació sobre les fases lunars ajuden a entendre el text més fàcilment? Per què?

Amb aquesta pregunta es pretén que l’alumne reflexioni sobre el seu aprenentatge i, en aquest cas concret, sobre la imatge com a mitjà per reforçar una explicació. La resposta ajudarà també a desvetllar el tipus d’ensenyament més adequat per a cada alumne.


AVALUACIó CoMPLEMENTÀrIA

1 Escriu el nom dels planetes interiors i exteriors que formen el sistema solar.

2 Quin nom té el trajecte que fa cadascun dels planetes en girar al voltant del Sol?

3 Descriu com es va formar l’univers i enumera’n algun component.

4 Quantes hores té un dia?

5 Què passaria si la Terra no girés al voltant del Sol?

6 Què passaria si fos sempre de dia?

7 En Pere diu que ha de treballar 30 dies laborables el pròxim mes de novembre. És possible? Per què?

8 Completa les frases:

a. Durant la fase de lluna nova, el nostre satèl·lit no ......

b. Durant la fase de …, veiem la Lluna en forma de D.

c. Durant la fase de ......, veiem la Lluna en forma de C.

9 Representa per mitjà d’un dibuix la translació terrestre.

10 Representa per mitjà d’un dibuix esquemàtic la translació lunar.

SoLUCIoNS

1 Planetes interiors: Mercuri, Venus, Terra i Mart. Planetes exteriors: Júpiter, Urà, Saturn i Neptú.

2 Òrbita.

3 Segons els cosmòlegs, l’univers es va formar després que es produís una explosió anomenada Big Bang.

4 24.

5 Que no hi hauria estacions.

6 Que el ritme de la vida dels éssers vius se’n veuria afectat.

7 No és possible. Els diumenges no són dies laborables.

8 a. És visible; b. Quart creixent; c. Quart minvant.

9 Revisar el dibuix.

10 Revisar el dibuix.

SPX DIgITAL. Generador d’avaluació.


Sol, Mercuri, Venus, Terra, Lluna i Mart

Hivern

Resposta oberta

eix terrestre

Tardor

rotació

Estiu

eix

Primavera

dia24

nit

L’any

105068_084_105_U01_Bl.indd 105 10/09/14 13:26