UNITAT 3: OFERTA, DEMANDA i MERCAT

Economia 1r de Batxillerat Xavi Badenes

1

En aquest tema tractarem de respondre preguntes com

• Perquè unes VANS són més cares que unes Mustang?

• Perquè si augmenta el preu del pernil salat augmenta el consum del fuet?

• Perquè BALE costa 100 milions d’Euros?

• Perquè David Gueta fa els concerts al Palau Sant Jordi si al Fòrum hi cap més gent?

2

El Mercat

• Tradicionalment era el lloc físic on es compraven i venien béns, però fa temps que aquest concepte s’ha quedat desfasat. Amb Internet i nous mètodes de vendes ja no cal que compradors i venedors es troben en un lloc físicament.

Tanmateix el mercat sempre tindrà productes, compradors i venedors.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/es-disparen-els-preus-de-la-verdura/video/5644054/

3

El mercat

• Tot aquell mecanisme que permet posar en contacte compradors i venedors, mitjançant el qual es fixarà un preu i una quantitat d’intercanvi.

• El mercat sempre tindrà: un producte, un venedor (oferent) i un comprador (demandant)

• Dos tipus de mercats:

– Béns i serveis: intercanvi de productes i serveis a canvi de diners

– Factors: intercanvi de terra, treball i capital a canvi de lloguers, salaris i interessos

4

ABP

• Situació de partida: Per quant podem vendre un iphone 7 a Wallapop?

I. Per grups de 3 feu la vostra hipòtesi II. En segon lloc escriviu 6 preguntes que us caldrien per fer la vostra

recerca. III. En tercer lloc (segons el preu que us marcaré) pengeu un Iphone

7 a Wallapop. A tothom qui us escrigui els direu que el teniu reservat.

IV. Posada en comú dels resultats. V. Conclusions i relació amb oferta, demanda i mercat.

5

Funcionament del mercat

• En el Capitalisme, les dues forces principals que actuen en qualsevol mercat són: la Demanda i l’Oferta. Aquestes dues forces (les que volen comprar i les que volen vendre) determinen els preus dels productes.

• Però com veurem més tard, no sempre el joc és net. És a dir, el mercat no és totalement lliure ni amb igualtat d’oportunitats.

Oferta

Preu

Demanda 6

Els preus

• Els preus Són l’essència de les economies de mercat: donen informació i coordinen les decisions de productors i consumidors.

• S’estableixen mitjançant regateig entre compradors i venedors intercanvi de béns i serveis per diners

• Mitjançant l’oferta (el que ofereixen els productors) i la demanda (el que volen adquirir els consumidors) es fixen els preus

• No obstant això els preus també estan condicionats per modes, posicions de poder de les empreses,...per tant no són del tot lliures.

7

L’Oferta i la demanda: sempre lliures?

De vegades l’oferta i la demanda no funcionen lliurement com predica el liberalisme. Empreses poderoses poden alterar el “normal” funcionament del mercat i imposar preus per sobre o sota del que seria l’equilibri. 8

La Demanda

• Demandar: disposició/intenció a comprar el desig de voler

quelcom + recursos per a comprar-ho.

• Distingirem dos tipus de demanda:

– Individual: quantitat d’un bé que està disposada a adquirir un únic

consumidor

– Demanda Agregada: quantitat d’un bé que estan disposats a

adquirir la totalitat de consumidors d’una economia.

Quantitat d’un bé que un consumidor desitja i pot adquirir a un preu determinat.

9

La Demanda • De què depèn? Hi ha diferents factors que afecten a que un bé o

servei es demandi més o menys

Quins factors creieu que van influir en què hi haguessin unes cues de centenars de persones en les estrenes d’Star Wars?

10

Exemple

• Aquí tenim un exemple de com es podria comportar un consumidor d’entrades al teatre en un any. Veiem que a mesura que augmenta el preu de l’entrada està menys disposat a anar-hi.

Preu entrada

Quantitat Demandada

P1= 10 Qx1 = 8

P2= 15 Qx2 = 6

P3 = 20 Qx3 = 3

P4= 25 Qx4 = 0

11

La Demanda Agregada

• És la suma de les demandes individuals.

• La corba de demanda de mercat s’obté sumant horitzontalment les corbes de demanda individual. És a dir, sumem les quantitats demandades per tots els consumidors del mercat.

12

La Demanda Agregada: exemple

Preu Quantitat

Demandada Consumidor

1

Quantitat Demandada Consumidor

2

Quantitat Demandada Consumidor

3

Demanda Agregada

p=10 8 5 7 20

P=15 6 4 5 15

P=20 3 3 4 10

P=25 0 2 2 4

13

La demanda: condicionants

En resum direm que la demanda de productes depèn de 4 factors

1) Preu del bé en qüestió que es demanda (Px)

2) El preu d’altres béns relacionats amb el bé que es demanda (Py)

a) Béns complementaris

b) Béns substitutius

3) La Renda del consumidor/a (R)

a) Béns normals

b) Béns de luxe

c) Béns inferiors

4) Preferències o gustos del consumidor/a (G)

14

Exemple: cas de les bicicletes urbanes

Anem a posar com a exemple es cas de les bicicletes urbanes, i analitzarem quins factors poden influir en la seva demanda. Anem a imaginar-nos una ciutat com Barcelona, on molta gent és mou en bici diàriament i és un transport que resulta eficient. Posarem el cas en blau en les següents diapositives

• Analitzem com els factors anteriorment descrits (Px, Py, R i G) afecten a la demanda (ganes de comprar) bicicletes urbanes.

15

1. El preu del bé (Px)

• Existeix una relació inversa entre el preu del bé i la quantitat

que s’està disposat a comprar per part d’un consumidor. És a

dir, com més alt és preu menys quantitat d’un bé es vol

adquirir.

• Llei de la demanda: relació inversa que hi ha entre el preu d’un

bé i la quantitat demandada:

– Si augmenta preu d’un bé, baixa la quantitat demandada

– Si disminueix preu d’un bé, augmenta quantitat demandada

• En el cas de les bicicletes urbanes, si puja el preu del que

valen es deixaran de consumir una quantitat important.

16

1. El preu del bé (Px) Hi ha 2 efectes pels quals quan puja el preu baixa la demanda:

Efecte substitució: incidència d’un canvi en els preus relatius: quan un bé o

servei s’encareix relativament tendeix a ser substituït per altres béns més

econòmics. Per exemple, si les bicicletes s’encareixen i es manté el preu del

transport públic i el bicing, la gent deixarà de comprar bicis i utilitzarà altres

alternatives.

Efecte renda: incidència d’un canvi en la renda real en els consumidors.

L’increment dels preus disminueix la capacitat adquisitiva dels consumidors

(pot comprar menys quantitat de béns) i per tant reduiran el seu consum

d’aquest bé.

17

2. Preu d’altres béns (Py) • Béns Substitutius: un d’ells pot ser utilitzat i consumit en lloc de l’altre. L'increment

en el preu d'un bé causa que els consumidors demanin més de l'altre bé.

– Ex. (bici privada vs bicing). Si augmenta el preu del bicing, augmenta el consum de bicis

privades.

– Si augmenta Py (preu bicing) augmenta quantitat bé x (bicis urbanes).

• Béns complementaris: un bé que depén de l’altre, van en parellao es

complementn. Dos béns en què l'increment en el preu d'un bé causa que els

consumidors demanin menys de l'altre bé.

– Ex. (bici i casc o llums, ara obligatòries). Si augmenta el preu dels cascs i les llums baixa

quantitat que es demanda de bicicletes.

– Si augmenta Py (preu bé y) disminueix quantitat bé x.

18

3. La Renda del Consumidor (R)

• Depenent de la renda dels consumidors es existeixen dos tipus de

béns:

a) Normals: aquells que s’incrementa la seva demanda quan augmenta la

renda del consumidor. Dins dels normals distingim:

• De primera necessitat: augmenten en menor proporció a

l’augmentar la renda (pa, llet,...). Com les bicis són un bé

normal, a més renda, més consum de bicicletes.

• De luxe: augmenten en major proporció en augmentar la

renda (joies, iots,...).

b) Inferiors: són aquell que en augmentar la renda del

consumidor, disminueix el seu consum. (mortadel·la)

19

4. Gustos o preferències

• Quan un bé sigui preferit a un altre per un consumidor, la seva quantitat demandada augmentarà.

• De vegades els nostres gustos o preferències venen determinats per la moda i/o per campanyes publicitàries que volen influir en els nostres gustos o desitjos.

En el nostre cas, un estudi de que anar en bici augmenta els anys de vida, o una moda per les bicicletes urbanes o una reducció en el temps de viatge respecte al transport públic farà augmentar la demanda de bicicletes.

20

Funció de Demanda Podem expressar la quantitat demandada d’un bé en forma de funció:

Per tant la demanda és la quantitat d’un bé X que els consumidors estan disposats a comprar i que dependrà del seu preu (Px), el preu dels béns relacionats siguin complementaris o substitutius (Py), la seva renda, segons si són béns inferiors o normals (R) i els seus gustos (G).

QDx = f(Px, Py, R, G)

21

Clàusula “ceteris paribus”

• La fem servir en economia per simplificar. Quan tractem d’explicar com es comporta la demanda necessitarem que totes les variables menys una siguin constants.

• Ceteris Paribus: indica quina és la variació de la variable depenent (Qx) quan variem una de les variables independents (Px, Py, Y, G) mantenint la resta de variables independents constants

• Funció demanda preu: Qx = f(Px, Py, Y, G)

• Funció demanda renda. Qx = f(Px, Py, Y, G)

• Funció demanda creuada Qx= f (Px, Py, Y, G)

*on les variables en vermell vol dir que romanen fixes

22

Moviments corba de Demanda

1. Moviments al llarg de la corba es produeix quan varia el preu del nostre bé (Px) i en conseqüència, varia la quantitat demandada. Com varia la demanda en variar el preu del bé

2. Desplaçaments de la corba Com varia la Demanda quan varia algun dels factors que no és el preu. Canvis en:

a) la renda (R) dependrà de si el bé és normal o inferior

b) el preu de béns relacionats (Py) segons siguin sibstitutius o complementaris

c) les preferències dels consumidors (G)

23

Variacions en el Preu (Px)

• No hi ha desplaçament de la corba, simplement la quantitat es mou al llarg de la corba (per sobre) depenent de si puja o baixa el preu. – La demanda baixa si el Px puja

– La demanda puja si Px baixa

24

Variacions en la Renda (R)

• Bé Normal: – Si augmenta la renda s’incrementa la quantitat demandada. Per tant

desplaçament cap a la dreta de la corba.

– Si disminueix la renda, disminueix la quantitat demandada. Desplaçament cap a l’esquerra.

• Bé Inferior: disminueix la quantitat demandada, quan augmenta la renda

Per exemple, quan els consumidors tenen més renda deixen de comprar roba i objectes de 2a mà.

25

Variacions en el preu de béns relacionats (PY)

• Complementaris (forfaits i lloguer d’esquís)

Si augmenta Py (preu forfaits), la quantitat demandada del bé x (Quantitat d’esquís llogats) disminueix. Això representa un desplaçament cap a l’esquerra de la corba de demanda, ja que per al mateix nivell de preus es consumirà menys del bé x (esquís).

Si disminueix Py, la quantitat demandada del bé x (Qx) augmenta, la qual cosa representa un desplaçament cap a la dreta de la corba de demanda.

26

Variacions en el preu de béns relacionats complementaris

• Exemple del tabac.

• Té sentit que si augmenta el preu del tabac picat (Px), la gent consumeixi menys tabac (Qx). Es mogui la quantitat al llarg de la corba.

• Però també succeirà que es demandarà menys quantitat dels seus béns relacionats, paper i encenedors, (Qy).

27

Variacions en el preu de béns relacionats substitutius

• Substitutius (ulleres vs lentilles)

Quan augmenta Py (preu dels béns substitutius), augmenta la quantitat

demandada (consum) del bé x. Com són substitutius prefereixo consumir el que és relativament (en comparació) menys car. Desplaçament cap a la dreta

Passa l’efecte invers si baixa el preu dels béns substitutius.

28

Variacions en el preu de béns relacionats substitutius

• Exemple del tabac.

• Si a mi com a fumador/a em dona igual quin tipus de tabac fumar, si

augmenta el preu de les cigarretes industrials (Py) augmentarà la quantitat de demanda del tabac d’embolicar (Qx).

NO FUMEU! ÉS MOLT DOLENT PER LA SALUT, MOLT DOLENT PER LA BUTXACA I MOLT DOLENT PER AL PAÍS!

29

Variacions preferències consumidors

• Quan hi ha un augment en la preferència d’un bé (es posa de moda, m’agrada més,...) augmentarà la quantitat demandada d’aquest bé per a cada Px. Desplaçament cap a la dreta.

• Quan hi ha una disminució en la preferència d’un bé (un informe desfavorable, es passa de moda) disminuirà la quantitat demandada d’aquest bé per a cada Px. Desplaçament cap a l’esquerra.

Les modes, els estudis d’efectes positius o negatius, la ideologia i altres factors poden afectar els gustos.

30

L’Oferta • És la quantitat d’un bé o servei que s’estaria disposat a oferir al mercat.

• L’oferta individual recull les diferents quantitats que un productor està disposat a produir i oferir a cada preu.

• L’oferta agregada (S.A): quantitat d’un bé que estan disposada a oferir al mercat la totalitat d’empreses d’una economia.

• Com major sigui el preu d’un determinat producte, més ganes tindran els venedors de vendre’l.

31

Llei de l’Oferta

Llei de l’oferta: expressa la relació directa que hi ha entre el preu i la quantitat oferta. Quan augmenta el preu, els productors (empreses) estan disposades a vendre una major quantitat de producte. Per això té una pendent positiva

32

L’Oferta

S’estima que a Barcelona s’ofereixen 25.000 llits de particulars. Això és degut a que el preu del lloguer del pis de vacances a Barcelona és molt alt i la gent està més disposada a llogar casa seva. Aquesta oferta també està molt condicionada per la Demanda. Barcelona és una de les ciutats que més turistes rep i demanen allotjament. Això fa pujar els preus i fa que els propietaris de cases vulguin oferir la seva i treure uns diners extra

33

Oferta Agregada:

Quantitat total de béns que estan disposades a oferir la totalitat d’empreses d’una economia per a cada preu del bé

Preu ordinador portàtil

Quantitat Oferta per HP

Quantitat oferta per Apple

Oferta Agregada

100 1 0 1

200 3 1 4

300 5 2 7

400 8 3 11

500 10 5 15

600 12 8 20

34

Factors condicionants de l’oferta

– Del preu del bé (Px): ja que a major preu més ganes de produir.

– Del cost dels factors productius (Cf): Quan em costa produir? Dependrà

del cost de les matèries primeres (terra), del cost dels treballadors

(salari) i els interessos que hagi de pagar per finançar-me.

– De la tecnologia (T): avenços tecnològics poden estimular l’oferta

– Del nombre d’empreses que actuen en aquest mercat i el seu poder (z)

– El preu d’altres béns relacionats Py

– De les expectatives empresarials de benefici (€)

Funció d’oferta: Qox=f (Px,Cf,T,z,€,Py...)

35

Funció Oferta: exemple

• Per exemple, en el negoci de la revenda

d’entrades del Barça

• Com més alt sigui el preu de les entrades (Px) més ganes tindré de vendre-les.

• Com menys gent hi hagi en la revenda (menys empreses en el mercat, z) més ganes tindré de vendre-les perquè se que tindré més poder.

• Com més desenvolupada estigui la tecnologia (suposem una tecnologia que no em faci anar al camp, una app per coordinar-nos i que no em pilli la policia) més disposat a oferir-ne.

• Si tinc uns treballadors que me les revenen i aquests volen cobrar més (augment del cost dels factor) més em costa produir i menys vull vendre.

• Si espero un Benefici molt alt, com pot ser un Barça-Madrid (expectatives) tinc més ganes de vendre’n que per a un Barça-Numància.

• Si sé que revenent entrades de Justin Bieber obtinc més benefici (preu dels béns relacionats, Py), deixaré el negoci del Barça i per tant n’oferiré menys.

36

Modificacions de l’Oferta

Com passava amb la Demanda Agregada l’oferta té els dos tipus de moviments:

1. Moviments al llarg de la corba: es dóna quan varia o es modifica el preu del bé que estem estudiant. La relació que es dóna entre el preu i la quantitat oferta és una relació directa: a major preu, més quantitat s’oferirà.

2. Desplaçaments de la corba: es poden donar quan es modifiquen les variables que no són el preu del bé.

37

Modificacions en el preu del bé (Px)

• Si augmenta el preu del bé, augmenta l’oferta. La corba és mou cap a dalt.

• És el que va passar amb la bombolla immobiliària a Espanya durant els anys 2003-2008. Com els preus dels pisos no paraven de pujar, molta gent es va passar al negoci de la construcció.

38

Cost dels factors Productius

• Si augmenta el cost dels factors (cost de les matèries primeres, augment dels salaris, capital) augmenten els costos de producció.

• Per tant per a cada preu el benefici de l’empresa serà menor (guanyarà menys). Això farà que disminueixi la quantitat oferida, la qual cosa provocarà un desplaçament de la corba cap a l’esquerra.

Per exemple si augmenta el petroli, s’encareix el transport. Pot ser que a un transportista ja no li surti a compte fer viatges i per tant decideixi tancar. L’oferta de mercat baixaria.

39

Innovació tecnològica

• Innovació tecnològica que comporti un augment de la productivitat. Això vol dir que o bé incrementem producció amb utilitzant mateix nombre de factors; o bé mateixa producció amb menor nombre de factors.

• En ambdós casos es produeix reducció de costos Empresa disposada a oferir major quantitat desplaçament de la corba cap a la dreta

40

Expectatives de benefici

• Quan les expectatives de venda augmenten també augmenta la quantitat que està disposada a oferir una empresa. (Desplaçament cap a la dreta).

• Si les expectatives de venda són negatives: desplaçament cap a l’esquerra.

• Un bon exemple són els pisos de lloguer c compra. Des de que donen una alta rendibilitat (saben que trauran molts beneficis) els inversors han començat a

comprar i especular amb els habitatges (malgrat que són un dret bàsic)

41

Preu dels béns relacionats

• Relació inversa si augmenta el preu d’altres béns (Py) pot fer que l’empresari del bé x deixi de produir aquest bé i es dediqui a produir altres béns. En aquest cas es produirà un desplaçament cap a l’esquerra. Això té a veure amb el que es comentava a la diapositiva anterior: les expectatives de benefici del capital

• Això pressuposa que hi ha mobilitat entre sectors i que els inversors es passen als sectors que donen més beneficis. Però només passa amb empreses i persones amb molts diners.

Darrerament s’han posat molt de moda les teràpies naturals i el ioga. Si és un mercat que dona molts beneficis i es guanya més que amb les dietètiques, per exemple, pot ser abandonaré el mercat de les dietètiques i em dedicaré al de teràpies

42

Practiquem

• Determina i representa que succeirà en l’oferta i/o la demanda de bolígrafs en les següents situacions. (Fes primer l’oferta i després la demanda).

a. Augmenta el preu dels bolígrafs

b. Augmenta el salari dels treballadors de l’empresa de bolígrafs

c. Millora la tecnologia productiva

d. Es posen de moda els bolis de punta fina.

e. Augmenta el preu del típpex.

f. Hi ha un augment en la renda del consumidor

43

44

L’equilibri

• L’oferta i la demanada agregada coincideixen en un punt anomenat «punt d’equilibri».

• El punt d’equilibri es dóna quan per a un preu donat, coincideix la quantitat oferta i la quantitat demandada

Aquest punt d’equilibri està format per la quantitat d’equilibri on l’Oferta i la Demanda son iguals (Qe) i el preu d’equilibri o preu al queal es buida el mercat (Pe)

45

L’equilibri: practiquem

• De vegades després d’un regateig s’arriba a un preu i una quantitat d’equilibri i el mercat es buida.

PREU Q Demandada Q Oferta

50 90 180

40 100 160

30 120 120

20 150 70

10 200 0

46

Els excessos del mercat

• Quan no hi ha equilibri (un equilibri perfecte a la realitat és molt difícil) poden passar dues coses:

1. Excés d’oferta: hi ha més oferta que demanda. I per tant hi ha productes que no es consumeixen i tendeixen a baixar els preus.

2. Excés de demanda: hi ha més demanda que oferta. Hi ha més consumidors que productors i per tant els preus tendeixen a baixar.

47

Excés d’oferta

• El preu que es dona al mercat és major que el preu d’equilibri. Per tant la quantitat oferta és major que la quantitat demandada. P1>Pe Qo>QD

• L’excés d’oferta o excedent és la situació en la qual la quantitat oferta és més gran que la quantitat demandada.

• Problema típic del capitalisme:

– Sobreproducció: es produeixen béns innecessaris

– Baixades de preus: perjudica les empreses petites

– Si es produeixen més béns del que pot absorbir el mercat empreses obligades a tancar.

– Malbaratament de recursos i poca cura pel medi ambient

48

Excés d’oferta

• Segons la teoria de l’economia de lliure

mercat el mercat s’autoregula. Llavors quan

hi hagi un excés d’oferta, els preus tendiran

a baixar. Hi haurà un moviment al llarg de la

corba d’oferta fins arribar al punt d’equilibri.

És a dir les empreses hauran de reduir el

preu.

• A mesura que es redueix el preu, les

empreses que tinguin majors costos hauran

de tancar i per tant baixarà la quantitat

oferta.

Sabies que de vegades els agricultors llencen o destrueixen part de les seves collites per fer pujar el preu?

49

Excés de demanda

• El preu que es dona al mercat és major que el preu d’equilibri. Per tant la

quantitat oferta és menor que la quantitat demandada.

• P1<Pe QD>QO

• L’excés de demanda o escassetat és la situació en la qual la quantitat

demandada és més gran que la quantitat oferta.

50

Excés de demanda

• L’excés de demanda suposarà un moviment al llarg de la corba de demanda

(cap a dalt) fins a arribar al punt d’equilibri.

• Per tant es donarà un augment en el preu, la qual cosa farà que la quantitat

oferta sigui cada vegada més gran i la quantitat demandada cada cop més

petita.

De vegades observem llargues cues de compradors de béns i serveis (concerts, la nova play station, el nou iphone). Això provoca que hi hagi més demanda que oferta i per tant els preus del productes siguin elevats.

51

Practiquem

• Si Dx i Ox representen la demanda i l’oferta del bé x, i el preu d’aquest és Px, donades les següents funcions

• Ox= 500 + 50Px

• Dx= 5500-150Px

a) determina el preu d’equilibri i la quantitat d’equilibri:

b) Què passaria si el preu fos = 18

c) Què passaria si el preu fos = 30

Representa-ho.

52

L’Elasticitat de la demanda

• És un concepte molt important per a les empreses, donat que relaciona els canvis percentuals en el preu amb els canvis percentuals en la quantitat demandada.

• Per tant determina com actuaran les empreses amb els preus dels seus productes.

• Pot una empresa pujar el preu per obtenir + beneficis?

• Fins quin punt ho pot fer?

53

Preguntes prèvies

• Quan pagaríeu com a màxim per una relaxing cup of cafè amb llet?

• Perquè creieu que les entrades per veure un Barça- Madrid poden arribar a vendre-les per 400 €?

• Quant creieu que estaria disposat un fumador a pagar pel seu paquet de cigarretes?

• Totes aquestes respostes tenen a veure amb l’elasticitat dels béns. És a dir la percepció dels mateixos (per diferents consumidors, persones, moments) pot fer que variacions en el seu preu influeixin en com varien les quantitats.

54

L’elasticitat preu de la demanda

• Com hem vist la quantitat demandada varia amb el preu, però no sempre ho fa amb la mateixa intensitat.

• L’elasticitat-preu de la demanda ens indica el grau en que varia la quantitat demandada d’un bé, davant de les variacions en el preu d’aquest bé.

• És a dir, mesura la sensibilitat de la quantitat demandada quan hi ha alteracions en el preu.

55

L’elasticitat

• Què vol dir la sensibilitat de la demanda?

• Que hi ha productes que varien de manera molt diferent quan

augmenten el seu preu en un %. Hi ha uns que encara que

augmenti força el preu el seu consum no disminueix.

• En canvi d’altres que a petites variacions del preu varien molt la

seva demanda.

56

Què passaria si el preu dels iphones baixés a la meitat?

57

L’elasticitat

• S’expressa com a quocient entre la variació de la quantitat demandada del bé i la variació del preu. S’expressa en tant per cent.

• El resultat sempre té signe negatiu (perquè el pendent de la corba de demanda té signe negatiu). Tanmateix s’expressa en termes positius.

58

Tipus elasticitat

Elasticitat = 0

Elasticitat > 1

Elasticitat = 1 Elasticitat < 1

Elasticitat = infinit 59

Elàstica • Ep>1: elasticitat major que 1 en valor absolut • És aquella situació on la variació percentual de la quantitat

demandada és més gran que la variació percentual del preu.

• És a dir, les quantitats demandades són molt sensibles a alteracions en els preus. Per tant una petita variació en el preu fa variar més la quantitat que es demanda.

• Es dona en els béns de luxe o bens dels quals no ens costa tant prescindir (entrades per al teatre) 60

Inelàstica • Ep<1: elasticitat menor que 1 en valor absolut

• És aquella situació on la variació percentual de la quantitat

demandada és més petita que la variació percentual del preu.

• Es dona en els béns de primera necessitat (pa, tabac o aquelles coses imprescindibles). Com més necessari més inelàstic (medicaments).

61

Unitària i perfectes.

• Elasticitat Unitària

• Ep = 1

• La variació percentual de la quantitat demandada és igual a la variació percentual en el preu.

• Elasticitat perfecta: Ep= infinit. A qualsevol variació del preu es deixaria de consumir el bé

• Inelasticitat imperfecta: Ep=0. Per molt que baixés el preu mai es deixaria de consumir el bé.

Les perfectament elàstica i inelàstica són molt difícils que es donin en la realitat

62

Exemple numèric

• Una empresa dedicada a la venda de caramels ven 100 unitats a 5 euros. Si redueix el preu a 3 euros en ven 180. Com és l’elasticitat-preu de la demanda de caramels?

0

1

2

3

4

5

6

0 50 100 150 200

Demanda caramels

Demanda carmels

Preu

Quantitat 63

Exemple.

1er Pas. Posem els valors. Recordem que la variació de la quantitat és:

(Q inicial – Q final)/ Qinicial. En el nostre exemple la quantitat inicial és 100 i la quantitat final 180. En el cas dels preus es fa el mateix. (P inicial – P final)/P inicial . En el nostre cas el preu inicial és 5 i el preu final és 3.

Ed= (100-180)/100 /(5-3)/5

Ed = -80/100 /2/5

Ed = -0,8/0,4

Ed= -2>1 Demanda elàstica

64

Factors que condicionen l’elasticitat

• Tipus de necessitats: – primera necessitat: inelàstica.

– Luxe o béns i serveis prescindibles: elàstica

• Quan hi ha béns substitutius les demandes són més elàstiques perquè sempre pots canviar-te a l’altre bé.

• També influeix la importància del bé en termes de cost (un llapis no pot representar una gran part de la meva renda).

65

Practiquem una miqueta més

• Si Dx i Ox representen la demanda i l’oferta del bé x, i el preu d’aquest és Px, donades les següents funcions

• Ox= 500 + 50Px

• Dx= 5500-150Px

a) determina el preu d’equilibri i la quantitat d’equilibri:

b) Què passaria si el preu fos = 18

c) Què passaria si el preu fos = 30

Representa-ho.

66