163

URTX

Joan Cornudella i Olivart

NY DE JOCS FLORALS

EN TERRES URGELLENQUES. 1923

A

164

ANY DE JOCS FLORALS

EN TERRES URGELLENQUES. 1923

JoanCornudella i OlivartProfessor de l'IESLo Pla d'Urgellde Bellpuig

L'evolució dels Jocs Florals i la seva inci-dència en l'activitat literària de les terresde ponent.

A finals del segle XIX, la temàtica del certa-men literari dels Jocs Florals havia canviat no-tablement. És perceptible l'augment dels te-mes d'observació de la naturalesa, una tímidaampliació, fora del camp estricte de l'amor con-jugal, del tema amorós i una disminució delstemes de caire patriòtic i historicista més con-servadors i dels motius religiosos, molt abun-dants fins al principi dels anys setanta. El pa-per sovint dominant en el Consistori de certsclergues com Jaume Colell o la presència ruti-nària o solemne de la jerarquia eclesiàsticadonaren tema de sàtira o d'ironia a revistes comL'Esquetlla de la Torratxa i a obres com ElsJocs Florals de Canprosa, de Santiago Rusiñol,estrenada el 1902.

Pels anys del Modernisme, van ser premiatsals Jocs Florals molts dels autors més repre-sentatius d'aquella generació (Joan Maragall,Joaquim Ruyra, Adrià Gual, Raimon Casellas,Víctor Català o Pompeu Fabra); tanmateix, i almarge de continuar sent un blanc fàcil de l'hu-morisme populista, els òrgans més conspicusdel Modernisme feren de la festa un punt dereferència paradigmàtic de certs llasts de lacultura catalana (localisme, tradició conserva-dora, vanitat personal...) i d'alguns escriptorsen particular.

Josep Carner obtenia un accèssit als Jocs de1899, presidits per Torras i Bages, i el 1907,quan ja hi havia obtingut tretze premis més, hipronunciava el discurs de gràcies, en el qual,una mica desafiadorament, augurava el co-mençament d'un nou període caracteritzat perla incorporació de la poesia civil, substitutivade la patriòtica rutinària, i fet possible al mar-ge del Consistori gràcies a la incorporació dejoves poetes. L'any 1906 naixia un nou feno-

men ideològic al país: el Noucentisme. I aquestesperit s'havia de notar en els canvis que esvolia per als Jocs Florals. A partir de 1904 isuccessivament anirien concursant amb èxitsGuerau de Liost, Josep Maria López-Picó,Carles Riba i Josep Maria de Sagarra, entred'altres. El 1912, transcendí que hi havia ha-gut una doble redacció del discurs del presi-dent, el catalanòfil Eberghardt Vogel: a la pri-mera hi havia l'elogi de La Ben Plantadad'Eugeni d'Ors, que optava al premi Fastenrathdels Jocs. Per això, i també perquè Vogel ob-servà la incomoditat que l'obra d'Ors represen-tava per a la majoria dels membres del Con-sistori, suprimí les referències a aquella obraen la versió llegida a la festa. Se l'acusà, sen-se prou fonament, d'haver-l'hi induït FrancescMatheu, i el fet fou ocasió d'un seguit de car-tes obertes i articles que traslluïen el profundantagonisme cultural, que portaria aviat elspoetes més vinculats a Eugeni d'Ors o a la li-teratura més renovadora a allunyar-se moltsanys de la competició jocfloralesca. L'avant-guardisme també es manifestaria contrari alspostulats conservadors dels Jocs Florals perraons òbvies: la seva modernitat s'emparavaen la voluntat de trencament i d'innovació. Aixídoncs els Jocs Florals s'anirien convertint enun reducte dels supervivents de la Renaixen-ça, que retreien a les noves generacions pe-danteria, suficiència i afany desmesurat de lu-cre (en alguns casos es reivindicava la dota-ció econòmica dels premis com una possibili-tat de professionalització literària, com unavoluntat de viure de la ploma). A més, a con-tracor, s'anaven identificant amb la tradició li-terària vuitcentista, postromàntica o realista, ipromovien institucions, com l'Acadèmia de laLlengua Catalana, oposades a les emparadesper la Mancomunitat de Catalunya, com l'Ins-titut d'Estudis Catalans.

Un cas a part és la realitat literària a les Terresde Ponent. A Lleida, el missatge noucentista,

165

més enllà de la personalitat de Magí Morera,es va difondre inicialment a través, mal quesembli una contradicció, dels Jocs Florals.Havien nascut des de plantejaments progres-sistes i catalanistes. L'Associació Catalanista,esperonada gràcies a la patriòtica i generosainiciativa d'un grup de lleidatans -entre elsquals mereixen ser esmentats Frederic Renyéi Joan Bergós- els va instituir l'any 1895 ambun cos d'adjunts que tindria cura d'organitzarel certamen fins a l'any 1923. Aquesta institu-ció desvetllaria el foment de la renaixença lite-rària en terres lleidatanes gràcies a la presi-dència de personalitats tan destacades comÀngel Guimerà, Víctor Balagué, Mossèn Ja-cint Verdaguer, Narcís Oller, Joan Maragall,Ignasi Iglésies, Pompeu Fabra, PrudenciBertrana o el mateix Josep Carner. A Lleida,però, tractant-se d'una perifèria cultural, no esprodueix una poètica original. Encara es viude la temàtica jocfloralista. No obstant això,l'esquema fonamental del Noucentisme seràassimilat en tots els àmbits. Entre altres ra-ons, l'esforç personal d'alguns poetes que hanobtingut la Flor Natural, com mossèn AntonNavarro, Magí Morera o Josep Estadella, aju-darà a revitalitzar Lleida com a capital culturalde les Terres de Ponent.

Aquesta capitalitat no entra en contradiccióamb la puixança que ja han adquirit altres po-blacions de la plana. La Mancomunitat deCatalunya ha exercitat una important tascaeducativa i cultural, a la vegada que ha estèsla consciència col.lectiva de catalanisme. Enels certàmens celebrats a Juneda (1919),Artesa de Segre (1923), Mollerussa (1923) iBalaguer (1923) la presència de l'organismeoficial queda palès en la concessió d'algunpremi important.

L'aurèola deixada pel certamen dels Jocs Flo-rals de Barcelona encara es fa notar a l'interi-or. No obstant això, a les Terres de Ponent lacultura es mou encara en cercles reduïts. Esdepèn molt de l'empenta d'alguna publicaciólocal, d'alguna associació políticocultural o, avegades, del prestigi d'escriptors de Lleida oBarcelona que fan arribar la seva influència acomarques. Aquests fets justifiquen que no hihagi continuïtat en la convocatòria de certà-mens jocfloralescos en les úniques poblacionsque han celebrat la festa literària des de 1912a 1923. Balaguer és l'unica excepció en eltemps: convoca, en l'interval de deu anys, dospremis dels Jocs Florals. L'un, al maig de 1912,amb la presència de Joan Maria Guasch (pre-sident) i de mossèn Anton Navarro (secretari);i l'altre, al mes de setembre de 1923, avalatpel prestigi de Josep Maria Millàs-Raurell i deValeri Serra i Boldú. El folklorista urgellenc jahavia format part del cos de mantenidors delsJocs Florals de Juneda i de Mollerussa.

Les altres poblacions lleidatanes, Agramunt,Juneda, Artesa de Segre i Mollerussa presen-ten el seu cartell dels Jocs Florals en una solaocasió. L'èxit de la convocatòria depèn,bàsicament, de quatre factors: de l'equip humàque organitza l'esdeveniment cultural, de l'ofer-ta econòmica dels premis en litigi, de la nòmi-na d'escriptors premiats i de les personalitatsliteràries convidades en funcions de jurat.

Artesa de Segre aposta per la presidència del'escriptor Prudenci Bertrana. En canvi, la res-ta de poblacions valoren més el mestratge li-terari d'autors formats en el període de la Re-naixença lleidatana, com ara Magí Morera iGalícia, mossèn Anton Navarro o JosepIglésies Guizard.

Els escriptors lleidatans, llevat de mossènAnton Navarro, Fermí Palau Caselles i JosepIglésies Guizard, passen totalment desaper-cebuts en la nòmina de guanyadors de premisimportants en els Jocs Florals celebrats desde 1912 a 1923 en terres urgellenques. Encanvi, hi ha escriptors de la geografia orientalque s'han especialitzat en els premisjocfloralescos amb resultats altament satisfac-toris. Entre els més guardonats, a banda delspoc coneguts Pere Salom Morera i Antoni OlléBertran, destaquen els noms dels poetesbarcelonins Remei Morlius d'Andreu, guanya-dora de l'Englantina a Balaguer, a Agramunt,a Juneda i a Artesa de Segre i d'Octavi Saltor,premiat a Artesa de Segre i a Mollerussa , i del'escriptor mallorquí mossèn Llorenç Ribé querepeteix premis a Balaguer, a Juneda i aMollerussa.

La voluntat de professionalització literària delsautors noucentistes, i gràcies als generosospremis en metàl.lic que ofereixen algunes po-blacions en el seu certamen literari, esperonaaquests joves escriptors a participar-hi assí-duament. A banda d'adquirir un cert prestigien el món de les lletres per haver guanyat al-gun premi important, l'incentiu econòmic elsmotiva a enviar alguna creació personal que,de retruc, pot elevar el llistó de qualitat delcertamen convocat. Aquest és el cas dels JocsFlorals de Juneda, celebrats el dia 31 d'agostde 1919. Josep Carner hi va guanyar la FlorNatural. Guerau de Liost i Joaquim Folch i Tor-res hi obtingueren premis extraordinaris depoesia. Malgrat que el "príncep dels poetes"no es presentés personalment a recollir elsguardons obtinguts, la festa literària tingué unressò periodístic encara no igualable en capde les convocatòries de Jocs Florals celebra-des en terres urgellenques fins a les envistesde la Guerra Civil.

L'equip humà que organitza un certamen lite-rari, a imitació dels que se celebren a

166

Barcelona i a Lleida, necessita un suport eco-nòmic molt important. A més de la difusió en-certada a través de la premsa local o nacio-nal, alguna entitat, organisme o associació had'avalar totes les gestions que s'han de dur aterme perquè hi participin tant els escriptorscom el poble que viurà la festa literària. La lite-ratura es barreja tot sovint amb les pretensi-ons polítiques dels organitzadors. L'Ajunta-ment, la Diputació o la Mancomunitat deCatalunya acostumen a ser darrere de l'orga-nització o, com a mínim, de l'oferiment d'algunpremi ordinari o extraordinari. Els Jocs Floralsde les comarques del pla, emmarcats crono-lògicament des de 1912 a 1923, es poden di-vidir en tres estils d'organització:

-Un tarannà institucional civil o eclesiàstic: ésel cas de les dues convocatòries dels Jocs Flo-rals de Balaguer. L'any 1912, dins de les Fes-tes de Maig, el bisbat d'Urgell, la comissió ofi-cial de festes de l'Ajuntament i la Diputacióprovincial convoquen el certamen amb motiude la restauració del santuari del Sant Crist.Es fa difusió de la festa a través de la revistalocal El propagador del Santo Cristo i d'altrespublicacions lleidatanes (Lo Pla d'Urgell deBellpuig, El Pais, El Pallaresa, El CorreoLeridano, El Diario de Lérida i La Prensa). L'any1923 es convoca, en el programa de festes dela fira de setembre, arran de l'extraordinàriaromeria del Sant Crist. La revista local LletresJoves hi col.labora oferint un objecte d'art almillor sonet a la Ciutat de Balaguer. Una altrapoblació urgellenca, Agramunt, l'any 1912 optaper convocar els seus Jocs Florals a l'entorndels torrons. La comissió de festes de l'Ajun-tament, d'acord amb la iniciativa presentadaper Joan Viladot, s'encarrega de les gestionsadministratives de la festa civil.

-Una associació de caire polític: és l'opció es-collida pels Jocs Florals de Les Borges Blan-ques i Juneda. L'any 1912 el centre carlí ojaumista de la capital de Les Garrigues orga-nitza, per al mes de maig, una vetllada políti-ca, literària i musical. Dins dels actes religio-sos i cívics programa els primers "JuegosFlorales Jaimistas" de Les Borges Blanques.La seva pretensió no és purament literària, sinóde propaganda dels seus ideals polítics. Men-tre que el diari El Correo Leridano, òrgan ofici-al de la Comunió Jaumista de la província, fauna memòria exhaustiva de l'esdevenimentcultural, el corresponsal de Lo Pla d'Urgell deBellpuig en fa una valoració crítica ja que con-sidera que s'han apropiat d'un fet literari ambfinalitats estrictament polítiques.

Darrere de l'organització dels Jocs Florals deJuneda, previstos per al 31 d'agost de 1919amb motiu de la Festa Major local, hi ha l'As-sociació Nacionalista del poble, vinculada po-

líticament a la Lliga Regionalista. L'esperit queimpera a la festa és estrictament literari ja quel'Associació encomana l'organització del cer-tamen a la seva secció cultural. No obstantaixò, la majoria de premis són atorgats perpersonalitats polítiques del moment (Guillemde Boladeres, Josep Matheu, Joan Moles,Josep Maria Trias de Bes, Alfred Pereña,Eduard Aunós, Emili Galceran i Marian Jaques)i és convidat per a l'ocasió el president de laDiputació de Lleida i Conseller d'Ensenyamenti Cultura de la Mancomunitat, el Sr. Romà SolMestre.

-Una publicació local: és el cas exemplar deles revistes d'Artesa de Segre i de Mollerussa.El dia 2 d'abril de 1923 el setmanari Renaixe-ment -periòdic independent dirigit per JaumeBosch Barrera- organitza els primers Jocs Flo-rals de la població. Tot i que la difusió de laconvocatòria del certamen recau principalmenten la revista, hi ha diverses informacions queapareixen en diaris lleidatans com El Ideal oEl Pais o, fins i tot, a la revista barceloninaCatalunya literària.

Al mateix any, la revista Urgell-Segarra -periò-dic adherit a l'Associació Protectora de l'En-senyança Catalana- convida els poetes i pro-sadors de Catalunya a prendre part als JocsFlorals de Mollerussa que s'han de celebrar eldia 15 de maig amb motiu de la Festa Major.Es fa ressò de la festa la premsa local (Urgell-Segarra), la provincial (El Diario de Lérida i ElIdeal) i la nacional (El Día Gráfico).

1923. Els Jocs Florals d'Artesa de Segre,de Mollerussa i de Balaguer.

-Crònica Targarina: arran d'un article sobreels Jocs Florals

Els batecs culturals que neixen des de l'asso-ciacionisme arreu de la geografia catalana esvan afermant gràcies a l'entramat que ha sa-but crear la Mancomunitat de Catalunya mésenllà del centralisme barceloní. Diversoscol.lectius treballen per consolidar la cultura ales seves poblacions. A vegades, ajudats perl'Ajuntament, a vegades, impulsats per inicia-tives privades. Darrere de qualsevol esdeveni-ment cultural d'envergadura hi ha el relleugeneracional, hi ha les ganes de trencar la ru-tina diàr ia, hi ha l ' interès per cultivarmínimament l'esperit del poble. La realitat d'unsJocs Florals dignifica el patriotisme d'una po-blació que encara fa perviure un dels símbolsliteraris marcadament catalans més enllà deles modes i els gustos estètics del moment.Aquest sentiment és la base d'alguna de lesconvocatòries del certamen jocfloralesc en ter-res lleidatanes.

167

Tàrrega s'interessa per l'embranzida literàriaque durant l'any 1923 s'està produint en po-blacions properes a la seva àrea d'influència.Precisament al número setanta-set del setma-nari Crònica Targarina, que correspon al dia24 de febrer de 1923, hi descobrim un articleque parla sobre els Jocs Florals. És firmat perR. Piqué Batlle. El cronista, esperonat per laconvocatòria del certamen en diversos indretsde Catalunya, anima els targarins a celebraranualment una festa a la Poesia.

"Ara que Catalunya es redreça i talment com llevant-se d'un somni cerca, afanyosa, allò que un jorn haviasigut la seva glòria, allò que havia sigut la seuaexcelsitud preuada; ara que pensa i viu una vidapròpia per virtut i gràcia dels seus nobilíssims fillsfreturosos de l'avençament llur per les vies altíssimesde l'espiritualitat, sorgeixen arreu, talment com unesclat de poncelles oloroses, noves Festes Espirituals,nous Jocs Florals que dignifiquen i glorien aquest trosde Terra nostra, Mare de Reis, Mare de Savis, Marede Trobadors inspiradíssims que cantaren un jorn lesseues glòries. (...)

Aquest esclat renovellador, aquesta nova renaixençade l'Esperit l'hem sentida i la sentim tots al fons delfons de la nostra ànima; i mentre veiem que la majorpart dels pobles catalans no poden sostreure's aexpansionar l'espiritualitat llur, mentre veiem el desigque tenen tots d'amarar-se d'aquella llum puríssimabrunyidament aureolada, sentim colpir als dintres totel pes del nostre endarreriment espiritual i trobem amancar aquelles Festes de l'Esperit de què hem parlatsuara. Per això proposem amb tot l'entusiasme delnostre cor la celebració a Tàrrega d'una Festa de laPoesia, uns Jocs Florals que podrien organitzar-secada any per la Festa Major de Maig o de Setembre, ique constituïrien, a ben segur, un èxit senseprecedents, una festa a la qual el nostre Poble assistiriaadquirint aquell amor a l'espiritualitat nostrada, aquellafortitud anímica que tant li manca (...)

Ara la veu està donada: cada patriota, cada targarídels que ho són de cor, que hi contribueixi en lamesura de les seues forces, i el nostre avançamentespiritual serà un fet que ens posarà al lloc que dedret ens pertany".

El seu entusiasme patriòtic no sembla pas quefou escoltat. Tàrrega no celebrà els Jocs Flo-rals durant l'any 1923. Malgrat això, la revistatargarina no deixà en cap moment de donarnotícies sobre les convocatòries de Jocs Flo-rals en altres poblacions lleidatanes. L'exem-ple el tenim al número 101 del dia 11 d'agostquan, a la secció del "Noticiari", comunica alsseus lectors que ha rebut el cartell dels JocsFlorals de Balaguer amb motiu de l'extraordi-nària romeria al sant Crist. Tàrrega, però, vaperdre l'oportunitat històrica de formar part dela nòmina de pobles urgellencs que l'any 1923van tenir els seus particulars Jocs Florals.

-El setmanari "Renaixement" i els Jocs Flo-rals d'Artesa de Segre

Per al segon dia de Pasqua, el setmanari Re-naixement prepara els primers Jocs Florals

d'Artesa de Segre. Darrere de l'equip de re-dacció de la revista hi ha un col.lectiu de jovesque volen fer conèixer la seva població arreude la geografia catalana. L'excusa, en aquestcas, és la celebració d'un certamen literari. Noés un fet casual que l'any 1923 Artesa de Segrepugui convocar uns Jocs Florals d'alta cate-goria. Des de l'any 1920 el poble viu una acti-vitat frenètica. Diverses iniciatives comencena tenir el seu fruit. Hi ha gent amb empenta,amb ganes de progressar socialment, ambvoluntat decidida i incansable de fer cultura.És per això que es fan les escoles noves, s'ei-xampla el camp municipal d'esports, s'editauna revista, s'instaura la Creu Roja a la pobla-ció, es consolida la Festa de l'Arbre, es creael Pomell de Joventut, i, es projecta la creaciód'una biblioteca i un museu local.

La revista local, dirigida per l'escriptor JaumeBosch Barrera, agafa el compromís d'organit-zar els Jocs Florals. L'Ajuntament hi abocamolts esforços perquè sigui un èxit de partici-pació. Hi ajuda el suport econòmic de la Man-comunitat de Catalunya i de personalitats delmón de la política i de les lletres com araFrancesc Macià, Romà Sol, Josep Estadella,Eduard Aunós o Felip Rodés. El cos de man-tenidors, convidats per a l'ocasió, és molt se-lecte: Eduard Aunós, Prudenci Bertrana,Ferran Colàs, Albert Aldavó, Pelai Martorell i,actuant de secretari, Jaume Bosch Barrera. Esnomena Reina de la Cort d'amor la senyoretaElena Sol Ballespí, filla de Romà Sol, presi-dent de la Diputació de Lleida.

Gràcies a l'extensa difusió del cartell a travésde la premsa lleidatana i barcelonina, s'arribàa comptabilitzar un total de 164 composicionsque competiren en les modalitats tradicionalsdels premis ordinaris (Flor Natural) i extraordi-naris de poesia i prosa i d'un premi especialde música. Aquest darrer premi va provocarun comentari anecdòtic publicat a la revistaCatalunya Literària de Barcelona del dia 25 defebrer de 1923.

"Organitzats per Renaixement tindran lloc aquestsJocs Florals per primera vegada. Formen el cartell laFlor Natural i disset premis extraordinaris entre elsque n'hi ha vuit de tema lliure i un que ens ha fetmolta gràcia. Un senyor que es diu Gustau GarciaFernández demana que un premi ofert per ell, uncuplet amb lletra i música pel que es donarà(esgarrifin-se) la quantitat fabulosa de vint-i-cinc ptes,que partides entre el músic i el Poeta toquen a dotzei mitja per cap sense comptar que el viatge per anara recollir el premi ja li costarà el doble puix té de baixara Tàrrega i agafar un carruatge fins Artesa que hi hacosa de vint-i-vuit quilòmetres. Que faci el compteaquest senyor i que s'hi fixi un xic més un altre cop."

Els diaris lleidatans El Ideal i El Pais van se-guir molt d'aprop l'esdeveniment cultural. La

168

primera crònica de la festa literària va ser pu-blicada al periòdic conservador El Pais en elnúmero 12.876, l'endemà mateix de la cele-bració dels Jocs Florals. El reportatge en ca-talà va aparèixer publicat el divendres dia 6d'abril al número 6.886 del diari republicà ElIdeal de Lleida. El redactor de l'article va cap-tar les impressions de la festa sense entrarexcessivament en els detalls més anecdòtics.Es va limitar a fer una crònica objectiva de lafesta literària. Un ball, una audició de sarda-nes, un sopar i una funció teatral completarenels actes culturals dels primers Jocs Floralsd'Artesa de Segre.

Els Jocs Florals d'Artesa de Segre.2 d'abril de 1923.

Impressió

"Artesa de Segre acaba de celebrar sos pri-mers "Jocs Florals", donant a aquesta gaia fes-ta tot l'esplendor i tota la magnificència, cosaque ens plau fer notar en honor de les lletrescatalanes i de la pròpia vila, oberta als ventsde la cultura i de la civilització. Dels pobles dela rodalia acudí molta gent. Els carrers d'Artesaes veieren per aquest motiu ben concorreguts.

Dits "Jocs Florals" foren organitzats pel periò-dic local "Renaixement", que dirigeix el jove iconegut literat en Jaume Bosch i Barrera, queha sigut l'ànima de la gaia festa i a la que nopogué assistir per trobar-se malalt.

Es reberen 164 composicions, essent els do-nadors de premis, en Felip Rodés, Mancomu-nitat de Catalunya, en Daniel Riu, en FrancescMacià, n'Eduard Aunós, en Romà Sol, enJosep Estadella, n'Antoni Gabarró, en ManuelMarín, en Ramon Solé, en Josep Maria Viladot,n'Eduard Bosch, en Josep Boldú, en JoanAldavó, en Lluís Santaeugènia, en GustauGarcia (Otto de Gar) i n'Àngel Plens.

Formaven el jurat qualificador: n'Eduard Aunós,en Prudenci Bertrana, en Ferran Colàs, n'AlbertAldavó, en Pelai Martorell i en Jaume Bosch iBarrera.

La festa

En el teatre de la societat "La Dàlia Blanca" i ales sis de la tarda del dia 2 d'abril del corrent,dilluns de Pasqua, donà començ la festa. Allocal no hi cabia pas una persona més. Hi ha-via esplèndida il.luminació. L'escenari es tro-bà adornat amb totes les de la llei. En la tauladel jurat hi havia n'Eduard Aunós, n'AlbertAldavó, en Pelai Martorell i en Ferran Colàs,que actuava de secretari. En la de les autori-tats hi havia, amb l'alcalde Sr. Solé, en Romà

Sol, president d'aquesta Diputació; el tinent dela guàrdia civil, el Dr. en Joan Llorens, verita-ble entusiasta de les lletres catalanes i altres.Una banda del poble amenitzà l'acte.

Oberta la festa pel Sr. Alcalde, n'Eduard Aunóspronuncià, com a mantenidor, un eloqüent dis-curs, glossant els conceptes Llengua, Bellesai Pàtria. Fou molt aplaudit. Seguidament, el Dr.Ferran Colàs, metge d'aquesta ciutat, llegí lescomposicions premiades. Oberta la plica quecontenia el nom de l'autor de la poesia pre-miada amb la "Flor Natural", concedida al títol"De l'amor incomprès", lema "Dubte", resultàésser el nostre company en Fermí PalauCasellas, qui anà a buscar a la regina de lafesta, la distingida i xamosa senyoreta n'ElenaSol, filla del President de la Diputació en Romà.Del braç del poeta, anà la regina a ocupar sonsitial, enmig d'una xardorosa ovació, acompa-nyada de sa cort d'Amor, integrada per lessenyoretes na Maria Jordi, na Modesta Plens,na Carme i Lluïsa Aldavó, na Mercè Triginer ina Carme Guàrdia. Feren de patges les ange-licals nenes Francesca Ros i Aracels Ribalta.

En Fermí Palau llegí la poesia, valent-li fortsaplaudiments.

Foren els principals guanyadors de premis enPere Salom Morera, en Domènec Juncadella,n'Antoni Ollé Bertran, na Remei Morlius d'Andreu,n'Octavi Saltor, Fra Serapi Maria Niubó, LluísBertran Pijuan, na Guadalupe Badenes, enMoisès Aran, en Nadal Puig i altres.

Tenim de mencionar als amics en Lluís Farrús,que s'emportà el premi musical de 50 pesse-tes, de n'Eduard Aunós, amb la seva hermosasardana "Renaixement" i en Josep Casamajó,que guanyà 25 pessetes amb son bonic conte"El dragó i el petit Jordi".

En Prudenci Bertrana pronuncià un magníficdiscurs de gràcies, glossant les excel.lènciesde la terra empordanesa en paràgrafs plensde forta catalanitat.

Ball i audició de sardanes

A casa del farmacèutic n'Albert Aldavó es ce-lebrà, abans de sopar, un lluït ball i audició desardanes pels joves premiats Srs. Farrús i Puig,assistint-hi alguns poetes premiats, amb la re-gina de la festa, sa preciosa germana na Del-fina Sol, i senyoretes de la Cort d'Amor i altresde la població.

El sopar

Al sopar dels Jocs Florals hi assistiren unsseixanta comensals. Fou celebrat en l'acredi-tada fonda d'en Manuel Plens, d'una manera

Text poètic"De l'amor incomprés"

de Fermí PalauEl Ideal

núm. 6.885,5 d'abril de 1923,

169

esplèndida servint-lo les seves xamoses filles,amb la deliciosa Genoveva. Al destapar-se elxampany parlaren en Domènec Rúbies, mos-sèn Baró, Fermí Palau Casellas, en PelaiMartorell, en Prudenci Bertrana, n'EduardAunós i finalment en Romà Sol. Cal fer notarun Visca Catalunya! d'en M. Dégano, castellà,que li valgué força aplaudiments. S'acordàcomunicar a en Jaume Bosch i Barrera l'èxitde la festa, com ànima que fou de sa organit-zació.

La funció patriòtica

Per la notable companyia que dirigeix enJoaquim Viñas, es celebrà a la nit una funciópatriòtica en honor dels poetes premiats, po-sant-se en escena "L'endemà de bodes" d'enPous i Pagès, i "Tot cor!" d'en Eduard Aulés.

En resum, una festa complerta, que deixaràbon record com a digne homenatge a les lle-tres catalanes."

La Flor Natural anà a parar a mans d'un poetalleidatà: Fermí Palau Casellas. És el cas d'unpoeta de poesia amable, de tema amorós, sin-cer, d'un amor serè, candorós, que canta laterra, l'horta, la placidesa de la gent. L'expres-sió de la paraula neix, tot sovint, de la sevavocació de mestre. Ell es donà a conèixer alsJocs Florals. Va participar en infinitat de certà-mens d'arreu de Catalunya. Fins i tot, recollídiverses vegades la Flor Natural: a Balaguer(1923), a Manresa (1930), a Lleida (1932)...Els Jocs Florals d'Artesa de Segre, però, tes-timoniaven el punt de partida d'un nou poetalleidatà que, tot i viure immers en l'aurèolanoucentista, enyorava la poesia de Verdagueri de Maragall.

-La vitalitat cultural de Mollerussai els seus Jocs Florals

Mollerussa, als anys vint, encara és un poblepetit. La seva vitalitat cultural, però, sorprènnotablement. En el període polític de la Man-comunitat de Catalunya (1914-1925), es comp-tabilitza un total de nou publicacions locals icomarcals diferents, redactades sempre desde Mollerussa. Hi ha hagut diversos factorssocials que han afavorit el creixement econò-mic i cultural de la població. Alguns d'aquestsfactors arrenquen de finals del segle XIX. Sen-se entrar en una anàlisi aprofundida de la mo-dernització de Mollerussa, apuntaríem aquellsfets transcendents que havien d'afavorir el seudesenvolupament . La construcció del canal(1861) i la instal.lació de les oficines de la CasaCanal van eixamplar l'àrea d'influència deMollerussa; el Sindicat General de Regantstambé s'establí a la població, i en endavant,no tan sols qualsevol problema relacionat amb

170

el reg hi havia de ser resolt, sinó que tambés'hi celebraven les subhastes dels novens, ésa dir, de la novena part dels fruits que la Com-panyia del Canal tenia dret a rebre a canvi delservei d'aigua. També hi contribuïren l'establi-ment d'una estació de ferrocarril del nord(1854), la creació de la Fira de Sant Josep i lainstauració del mercat setmanal dels dimecresl'any 1872, la instal.lació de la Forestal d'Urgell(1890), la creació del ferrocarril de via estreta,"el carrilet", entre Mollerussa i Balaguer l'any1901 i la construcció del canal auxiliar l'any1929.

La industrialització creixent, sumada als ser-veis creats anteriorment, constituïren les ba-ses d'aquesta nova Mollerussa que s'anavatransformant. A conseqüència de l'augmentprogressiu de la població i dels negocis vaaparèixer una petita burgesia i un determinantambient cultural que va fer possible que a par-tir de 1900 es comencés a editar premsa lo-cal, que l'any 1905 es fundés la Societat l'Amis-tat i que al 1923 se celebressin els primers JocsFlorals de la seva història.

Darrere d'aquesta fita literària hi ha el senti-ment patriòtic que anima l'equip humà de larevista Urgell-Segarra a organitzar uns JocsFlorals a Mollerussa. Un dels seuscol.laboradors habituals, Isidre Cuberes Cos-ta, en un article intitulat "La catalanitat deMollerussa" -publicat el dia 25 de febrer de1923- analitza el procés de catalanització queestà experimentant Mollerussa. A banda deconstatar l'avenç del català al carrer, reconeixla feina feta per entitats, associacions i orga-nismes en benefici de l'ús de la llengua cata-lana. A Mollerussa s'hi han constituït comissi-ons delegades de l'Associació Protectora del'Ensenyança Catalana i de Nostra Parla. ElPomell de Joventut "Bon cop de falç" hi orga-nitza actes culturals i religiosos. L'Esbart Dan-saire i l'orquestra-banda municipal fan actua-cions arreu de la comarca. A Mollerussa s'hiha celebrat darrerament la Diada de la Llen-gua Catalana amb un notable ressò arreu deCatalunya. Tot això es fomenta des de les pà-gines de la revista que ha d'organitzar els JocsFlorals i que ha estat el primer periòdic de lesTerres de Ponent que s'ha adherit oficialmenta l'Associació Protectora de l'Ensenyança Ca-talana. La convocatòria d'aquest certamenjocfloralesc neix amb la intenció de consolidarl'esperit de catalanitat irrenunciable del poblemollerussenc.

Aquesta revista d'àmbit comarcal es defineixcom un periòdic quinzenal defensor dels inte-ressos d'Urgell i la Segarra. Neix el 29 de se-tembre de 1918 i desapareix del panoramaperiodístic lleidatà el dia 23 de setembre de1923. Raons alienes a la seva voluntat i a la

seva immillorable situació econòmica van obli-gar a susprendre-la de manera definitiva. Res-pirava un tarannà catalanista i abarcava desde treballs literaris, articles d'agricultura i detemes socials fins a correspondència i notíci-es locals i comarcals. Precisament la festa delsJocs Florals havia de ser un dels últims esde-veniments culturals que donaria a conèixerarreu de la geografia catalana, mesos abansde l'implantament de la Dictadura de Primo deRivera a tot el país.

El dia 25 de febrer de 1923, la revista Urgell-Segarra publica el cartell dels Jocs Florals deMollerussa per al mes de maig, fent-los coin-cidir amb el primer dia de la seva Festa Major.Ofereix els tradicionals premis ordinaris: la FlorNatural, l'Englantina i la Viola. El premi ano-menat d'honor i de cortesia és ofert per la prò-pia revista. El guanyador, seguint els costumsestablerts en les festes del Gai Saber, triarà ladama, la qual, un cop proclamada Reina de laFesta, lliurarà els altres premis. L'Englantina,tal com s'havia acordat en el ple municipal deldia 17 de gener, anirà a compte de l'Ajunta-ment de Mollerussa. I la Viola, justificada perla temàtica religiosa, serà assumit per mos-sèn Joan Pintó Cases, arxiprest i rector de laparròquia mollerussenca. La junta directiva dela sala d'espectacles de la Societat "Fomentd'Urgell", lloc on es farà la festa literària, notifi-ca als seus organitzadors, el dia 8 d'abril, que"la cinta barrada que ha d'enllassar la FlorNatural ha sigut ja comprada i cuida del dibuixi treballs de brodat la distingida i respectacleProfessora de les Escoles Oficials na TeresaClara de Guiu". El jurat tenia la potestat deconcedir un accèssit en l'apartat dels premisordinaris.

Tot i que a les bases ja s'avança que no s'ad-judicarà cap accèssit a l'apartat de premis ex-traordinaris, l'organització ha previst un totalde dinou guardons, entre objectes d'ar t,col.leccions de llibres i diners en metàl.lic. Ésanecdòtic, potser, però fa gràcia comptabilit-zar la quantia total que es pensava oferir alspremiats: 1.100 pessetes, més la mitja unçad'or que oferia el Sr. Josep Comes, notari deMollerussa. A l'hora de la veritat, pel fet quehi hagué alguns premis declarats deserts, l'or-ganització s'estalvià de concedir un total de350 pessetes.

La bona disposició del poble mollerussencperquè el certamen arribi a obtenir un èxit sen-se precedents a la comarca es deixa veure enles entitats que ofereixen premis extraordina-ris. Hi anotem la Forestal d'Urgell, la SocietatRecreativa l'Amistat, el Foment d'Urgell, elCentre Republicà, l'Acadèmia Montserratina,la Societat Mir, Escolà i companyia, la Socie-tat del Canal d'Urgell i el Sindicat General de

171

Regs. A diferència d'altres poblacions que ha-vien organitzat els Jocs Florals, el pes del mónpolític és molt més secundari. Hi anotem elcompendi d'obres de mossèn Costa i Llobera iMiquel S. Oliver ofertes per la Mancomunitatde Catalunya, les cinquanta pessetes conce-dides pel conseller i president de la DiputacióSr. Romà Sol a la millor poesia que canti l'obrapatriòtica que realitzen els orfeons a Catalunyai els objectes d'art del diputat a Corts perLleida, Sr. Salvador Canals i del diputat de laMancomunitat, Sr. Alfred Perenya. L'estamenteclesiàstic, per la seva part, hi té un paperdestacat. A banda del premi ordinari de la Vio-

la, el bisbe de Solsona, Valentí Comellas, i elssacerdots de l'arxiprestat ofereixen dos pre-mis de setanta-cinc pessetes. En el segon cas,es vol premiar -fent tasques d'apostolat a tra-vés de la literatura- "el treball en vers que ambmés ironia descrigui els estralls del joc a laComarca".

L'editorial de la revista Urgell-Segarra del dia22 d'abril es felicita col.lectivament de l'èxit queha merescut el cartell, ja que s'han superat enescreix les previsions inicials dels organitza-dors del certamen. S'han rebut 143 composi-cions. El prestigi i la popularitat dels membres

172

que integren el jurat qualificador dels Jocs Flo-rals també ha contribuït a alçar el llistó de laqualitat dels treballs presentats. Presideix eljurat l'escriptor Magí Morera i Galícia. L'acom-panyen en funcions de vocals-mantenidors,mossèn Àngel Garriga Boixader, Manuel Folchi Torres, Lluís Tintoré Mercader, Valeri Serra iBoldú i Josep Iglésies Guizard. Actua de se-cretari Manuel Solà Pou.

El veredicte del jurat es publica a les pàginesde la revista Urgell-Segarra el dia 6 de maig ials diaris lleidatans El Diario de Lérida i El Ideal,els dies 9 i 11 de maig respectivament. En lamemòria del secretari, s'hi deixa constànciade tres fets significatius: que el nombre de com-posicions rebudes és importantíssim si es téen compte les circumstàncies de temps quehan rodejat els preparatius de la festa, queMollerussa pot estar satisfeta del resultat dela seva crida als poetes i prosistes catalans jaque no sols han respost esplèndidament perla quantitat, sinó també per la qualitat dels tre-balls i que, malgrat haver deixat deu premisextraordinaris deserts, aquest certamen "hacontribuït a donar una nova empenta al res-sorgiment cultural i patriòtic de Mollerussa i deCatalunya".

Mentre al ple municipal del dia 8 de maigs'acordava "que el Ayuntamiento asista a laFiesta de los Juegos Florales que secelebrarán el próximo día 15", els organitza-dors - a través de la revista local- convidavaels mollerussencs a participar a la festa literà-ria dels Jocs Florals al Teatre Foment. L'acteestava programat per a les tres de la tarda.L'entrada era pública i gratuïta sempre ques'hagués demanat una invitació als redactorsde la revista Urgell-Segarra.

La revista mollerussenca dedicà un númeroespecial als Jocs Florals de la seva vila. És elnúmero 119 del dia 3 de juny. Isidre Cuberes,redactor de la major part de cròniques sobrel'esdeveniment literari, fa una editorial apassiona-dament patriòtica.

"(...) Mollerussa ha donat davant de Catalunya la justasensació de la seva forta espiritualitat retenthomenatge explendent a la Poesia Catalana, i lanostra Pàtria, mitjançant els seus poetes, haconsagrat definitivament nostra vila regina predilectade la Plana d'Urgell, admetent-la ensems en el cercleespiritual dels pobles escollits, dels pobles dignes,dels pobles grans, dels pobles d'ànima purament bellai catalana..."

Les intimitats de la festa, la memòria del se-cretari Manuel Solà, els discursos del presi-dent Magí Morera i Galícia i de Manuel Folch iTorres i els poemes premiats ("L'amorosa re-cança" d'Octavi Saltor, "El guerrer mitrat" demossèn Llorenç Riber i "Col.loqui de vigília"

de Joan Solervicencs) van il.lustrats amb foto-grafies dels principals protagonistes de la vet-llada literària. El número següent de la revistaarrodoneix la seva secció literària amb altrestextos premiats als Jocs Florals: "Cançó d'es-perança" de Joan Povill, "El decàleg del boncatalà" d'Isidre Cuberes i "Elogi de l'arbre" deJosep Parareda, rector de Banyoles.

La Festa Major de 1923 de Mollerussa comen-çava amb la pompositat i solemnitat dels JocsFlorals. El Teatre Foment s'havia engalanat pera l'ocasió. La festa literària havia congregatgent de Mollerussa i comarca. Isidre Cuberesens relata la crònica del dia 15 de maig, pri-mer dia de Festa Major. És la festa de Maig, lafesta de la Poesia per excel.lència.

La festa

"Tingué efecte al saló teatre de la SocietatFoment d'Urgell, l'escenari de la qual estava be-llament agençat i tota la sala esplèndidamentil.luminada i exhornada amb drap barrat català.

Als dos costats del tron destinat a la Regina hihavia les dues presidències, les quals forenocupades l'una pel Jurat qualificador presiditper l'eximi poeta lleidatà i diputat a Corts perBarcelona en Magí Morera i Galícia i els de-més components Srs. Manuel Folch i Torres,Lluís Tintoré i Mercader, mossèn Àngel Garri-ga i Boixader, Valeri Serra i Boldú i el secretariManuel Solà Pou; i l'altra per les autoritats lo-cals, sr. Batlle, en Jaume Culleré Tribó, jutgemunicipal, n'Antoni Berengué, sr. Rector-arxi-prest, Rnt. Joan Pintó, caporal de la G.C. HipòlitVives, i el conseller Sr. Josep Bohigues, elsquals a l'entrar al saló foren llargament ovaci-onats per l 'enorme concurrència queomplenava de gom a gom fins a vessar la gran-diosa sala del Teatre.

Apaivagats els aplaudiments s'aixecà el sr.Batlle pronunciant les sacramentals paraules"s'obre la festa" i tot seguit l'il.lustre presidentdel jurat pronuncià el bellíssim parlament queextractem en altre lloc, el qual fou interromputdiverses vegades amb grosses ovacions. Ésimpossible fer un extracte ni tan sols aproxi-mat de l'eloqüentíssim parlament de l'excelspoeta, tampoc podem publicar-lo íntegrament,com voldríem, car el Sr. Morera té el costumde no escriure els seus discursos, cosa quelamentem de debò en aquesta ocasió per veu-re'ns així privats l'assaborir les delícies de tanbrillant oració amarada tota ella de fervor apo-logètica i del més pur i enlairat amor patri. Tantal començar com a l'acabament del discurs foucarinyosa i llargament ovacionat.

Seguidament el secretari del jurat en ManuelSolà llegí l'escaient memòria que publiquem

173

El Día Gráfico.Barcelona, dissabte

19 de maig de 1923.

en altre lloc del periòdic, fent en la mateixa unacurat judici de les composicions premiades,donant a conèixer els noms dels autors premi-ats.

Al descloure la plica que contenia el nom delguanyador de la Flor Natural resultà ésser eldistingit i jove poeta barceloní n'Octavi Saltor,el qual fou saludat amb una carinyosa ovacióque es perllongà mentre l'agraciat, acompanyatde l'il.lustre President del Jurat i dels compo-nents Srs Folch i Torres, Tintoré i Mercader iSerra i Boldú anà a fer ofrena del premi d'ho-nor i cortesia a la distingida dama que designàper Regina de la Festa na Beatriu Hernándezd'Ibern, la qual, del braç del poeta, fou acom-panyada al tron reial seguida de la Cort d'amorformada per les simpàtiques i distingidespomellistes de la vila Srtes. Alba Minguell,Empar Andreu, Maria Cases, Antònia Roca,Carme Tarrós, Francesca Vilanova, TeresaCulleré i Maria Domingo, les quals anavenacompanyades dels referits Srs i de distingitsjoves de la Comissió d'obsequis.

Al pas de la règia comitiva, tot el públic, a peudret, aplaudia calorosament mentre l'orquestraexecutava la marxa de Joan I. Actuaren de pat-ges reials les xamoses nenes Dolors Culleré iJosepa Fages.Apaivagada l'ovació el batlle Sr. Culleré procla-

mà Regina de la Festa a la referida dama, i elpoeta guanyador llegí amb veu alta la poesiapremiada, la qual li valgué una altra forta ova-ció. L'Englantina d'or, ofrena del Magnífic Ajun-tament, correspongué a l'il.lustre Mestre en GaiSaber, mossèn Llorenç Riber, el qual desprésde rebre el premi de mans de la Regina llegítambé la seva poesia, essent també forta icarinyosament ovacionat. La Viola d'or, ofre-na del digníssim sr. Rector-Arxiprest mossènJoan Pintó fou guanyada pel jove i distingitpoeta barceloní en Joan Solervicens, qui fouovacionat també com els anteriors al llegir laseva composició.

Els tres accèssits els guanyaren en Joan PovillAdserà, en Josep Ponts i Tió i n'Antoni Busquetsi Punset respectivament, essent llegits i aplau-dits fortament els seus treballs.

Dels premis extraordinaris en foren guanyadorsels distingits Mestres en Gai Saber, mossènLlorenç Riber i en Manuel Marinel.lo; els cone-guts i prestigiosos poetes mossèn Francesc Gay,mossèn Josep Parareda, n'Antoni Busquets iPunset, en Josep Pujades, en Joan Arús i enFidel Riu i Dalmau; i els coneguts escriptorsn'Antoni Mercadal i en Ramon Saladrigues i elnostre estimat amic i company n'Isidre CuberesCosta, essent tots fortament aplaudits.Després del repartiment de premis el prestigi-

174

175

176

177

ós Mestre en Gai Saber Sr. Folch i Torres llegíel discurs de gràcies que extractem en altrelloc, el qual fou molt aplaudit durant llarga es-tona, donant-se l'acte per acabat.

A l'Església Parroquial

Immediatament la Regina, la Cort d'Amor, au-toritats, jurat i comissió organitzadora, acom-panyats de nombrós i distingit públic, es dirigi-ren a la Parroquial per a fer ofrena de la FlorNatural a la Verge Immaculada, cantant el Chorde Filles de Maria i molts del públic la popularSalve Regina.

Durant aquesta cerimònia l'Església fouil.luminada extraordinàriament.

Final

A l'eixir del temple la Regina i els seus fami-liars pujaren a l'automòbil que els esperava,dirigint-se ràpidament vers el seu domicili par-ticular i després de breus moments el mateixauto els conduïa a la Societat RecreativaL'Amistat, on es representava en aquella hora"La Montería" per una companyia de sarsuelai opereta.

La resta de la comitiva es dirigí vers l'Acadè-mia Montserratina on la Comissió organitza-dora va obsequiar a tots amb un vi d'honor,malgrat ésser improvisat ràpidament, va resul-tar força agradable.

L'element jove de l'Acadèmia va divertir-se dedebò fins a la nit cantant belles cançonetes iballant l'Esbart Dansaire quiscuns ballets po-pulars en honor dels il.lustres hostes i dels po-etes premiats, no essent pas notada l'absèn-cia de qui malgrat haver tingut part tant senya-lada en la gaia festa va tindre més interès aassistir a altre espectacle més en harmoniaamb els costums de la seva terra".

El cronista, en forma d'epíleg, recorda el co-miat que es va fer als membres del jurat i aalguns dels poetes premiats i tanca l'article dela revista amb la impressió generalitzada quela festa literària restaria a la memòria col.lectivadel poble de Mollerussa per sempre.

"En el tren lleuger de dos quarts de deu de lanit varen retornar a Lleida l'eximi poeta en MagíMorera i Galícia, acompanyant-lo els celebratspoetes mossèn Àngel Garriga, mossèn JosepParareda, mossèn Francesc Gay i n'AntoniBusquets i Punset, essent acomiadats afec-tuosament a l'estació per tots els demés hos-tes i moltíssims amics.L'endemà varen retornar a Barcelona, mossèn

Llorenç Riber i els Srs. Folch i Torres, Serra iBoldú, Tintoré, Saltor, Solervicens, Arús iBusquets, essent afectuosament acomiadatsper la Comissió organitzadora i molts amics.

En resum fou una festa de la qual Mollerussaen servarà etern record i tots els qui hi varenassistir, copsant-se totes les emocions, la re-cordarem sempre amb recança falaguera".

-La Romeria del Sant Crist i els Jocs Flo-rals de Balaguer

Fins a l'adveniment de la Dictadura de Primode Rivera, Balaguer convoca uns Jocs Floralsen dues ocasions. Aprofitant les festes localses prepara el certamen literari en honor delSant Crist de Balaguer. L'any 1912 es progra-ma una extraordinària festa amb actes cívics ireligiosos amb motiu de la restauració del San-tuari del Sant Crist. L'acte central del dia 27de maig són els Jocs Florals. Se celebren alpati-claustre del col.legi de les Escoles Piesamb la presidència honorífica del prelat Dr.Joan Benlloch, bisbe de la diòcesi de la Seud'Urgell. L'any 1923, emmarcats en les festesde la fira, se celebren els segons Jocs Floralsde la ciutat de Balaguer amb motiu de la ro-meria al Santuari del Sant Crist. El motiu reli-giós es manté com a fil conductor de totes duesconvocatòries malgrat el pas dels anys.

La veneració al Sant Crist es remunta a tempsllunyans quan el 1626, després de dos seglesde decadència, el convent fou repoblat ambclarisses observants. S'amplià l'església i estraslladà a l'altar major, en presència de FelipIV, una imatge de la talla del Crist molt venera-da. Des d'aleshores l'església esdevingué san-tuari del Sant Crist de Balaguer. Els anys ana-ren passant i el culte a la imatge perduravagràcies a les romeries que el poble feia fins alsantuari. Més enllà del sentiment exclusiva-ment religiós, l'any 1912 naixia a Balaguer unanova publicació sota els auspicis i la benedic-ció de l'excel.lentíssim prelat de la diòcesi. Erabatejada amb el nom de El propagador delSanto Cristo de Balaguer. De caràcter men-sual, va ser dirigida per mossèn BonaventuraRiba, mossèn Ribot i mossèn Josep Vila, enetapes diverses, fins al mes de juliol de 1936.Aquesta publicació religiosa era el portaveu deles activitats del santuari i anava dirigida, prin-cipalment, als devots del Sant Crist de Bala-guer i comarca.

Una de les activitats que promogueren, grà-cies al finançament desinteressat d'alguns pro-tectors, va ser la convocatòria dels Jocs Flo-rals. El seu proselitisme pastoral es fa notaren els temes escollits per als premis extraordi-

178

naris tant de l'edició de 1912 com la de 1923.La influència del clergat manifesta el tarannàprofundament religiós que es respirarà als cer-tàmens celebrats a Balaguer.

Aquest era el cartell de 1912, publicat a lespàgines de El propagador del Santo Cristo, enels apartats de premis extraordinaris i de mú-sica.

"Premis extraordinaris

I. UN OBJECTE D'ART; ofrena de S.M. el ReyD. Alfons XIII al autor qu'en prosa catalana ócastellana, escrigue la mellor historia de la ciu-tat de Balaguer.

II. UN OBJECTE D'ART, ofert pel ExcelentíssimSr. Bisbe d'Urgell, iniciador y patriocinador dela festa, al autor que en prosa catalana ó cas-tellana, escrigue la millor monografia del San-tíssim Christ de Balaguer.

III. UN ALTRE OBJECTE D'ART, al Poeta quemellor cante una oda al Santíssim Christ deBalaguer.

IV. UNA JOYA ARTÍSTICA, al poeta autor dela mellor elegia-llegenda sobre les nuralles y'ltemple de Sancta María de Balaguer.

V. UNA ARTÍSTICA JOYA, ofert al autor d'unconte infantil en que s'hi vegi l'acció d'una imat-ge de Jesús crucificat.

Premis de música

I. Al autor de la música per a un Credo á granorquesta y reducció per a orgue sol, alternantels articles de cant plá ab els de cant figurat.

II. Al autor de la millor música á gran orquestay reducció per a acompanyament d'orgue soldels Goigs del Sant Christ de Balaguer, com-postos per Mossen Jacinto Verdaguer."

Tancava el cartell, a més dels tradicionals pre-mis ordinaris, el nom dels membres del juratque firmaven la convocatòria a la ciutat deBalaguer el dia 5 de gener de 1912. Joan, Bis-be d'Urgell, President Honorari; Joan MariaGuasch, mestre en Gai Saber, President;Jaume Viladrich, Canonge; Carles de Fortuny,Josep Gaya, Josep Maria Vila, Mantenidors;Francisco Gelambí, mossèn Nadal Puig, JosepCortasa, pel jurat de música; i mossèn AntonNavarro, Secretari.

En el certamen jocfloralesc de 1923, el cartells'amplia notablement. A més dels premis ofertspels estaments eclesiàstics de la ciutat seguintles pautes marcades per la publicació religio-sa, es nota l'esperit nacionalista i patriòtic que

una colla d'entitats polítiques i associacionsculturals balaguerines han volgut introduir ala festa literària. La col.laboració de políticsforanis és poc significativa. El ressò d'altrespublicacions com La Falç, Flama o Lletres Jo-ves es fa sentir en l'ambient de la vetllada.

Aquest era el cartell de 1923, publicat a lespàgines de La Falç, en l'apartat de premis ex-traordinaris. Els premis ordinaris no variarensegons la tradició establerta des del segle XIX.

"Premis extraordinaris

I. De L'Excm. i Il.lm. Sr. Bisbe d'Urgell i Prín-cep Sobirà de les Valls d'Andorra, Dr. D. JustíGuitart. Objecte d'art religiós o la equivalèn-cia en metàlic. Tema: "Jesús Crucificat és elbell ideal de la Religió, de la Ciència i de l'Art".

II. Del Reverend Pàrroco Arxiprest de BalaguerMn. Marc Comes. Objecte d'art. Treball en pro-sa. Tema: "El Sant Crist de Balaguer i la Marede Déu del Miracle són els dos pols sobre elsquals deu girar l'esfera religiosa social de nos-tra Ciutat".

III. Del Molt Il.ltre. Batlle de la nostra Ciutat D.Gaspar Lluch. Cinquanta pessetes a la millorRondalla Balaguerina.

IV. Del Rector-Administrador del Santuari delSant Crist. Un objecte d'art. Tema: "Dadesintereressants al redós de la vinguda del SantCrist de Balaguer".

V. De l'Excm. ex-ministre D. Felip Rodés, di-putat del districte. Cinquanta pessetes a lamillor poesia de tema lliure.

VI. De l'Excm. Sr. Governador d'Oviedo D. PauNobell. Objecte d'art al millor sonet dedicat alSant Crist de Balaguer.

VII. Del Rvnd. P. Rector de les Escoles Piesde la Ciutat. Objecte d'art. Treball en prosa.Tema: "Actuació de Sant Josep de Calassansen el Bisbat d'Urgell".

VIII. De la Tercera Ordre Francescana deBalaguer. Una obra d'art al millor treball enprosa. Tema: "La influència de la Tercera Or-dre en les Missions catòliques".

IX. Del Rvnd. Custodi del Miracle. Mossen NadalPuig. Objecte d'art. Tema: "Compendi de la His-tòria de Nostra Dona del Miracle des de la troba-lla d'aquesta Verge Miraculosa fins a la fetxa".

X. De la Caixa d'Estalvis i Pensions per a la Ve-llesa. Un objecte d'art a la millor poesia en elogide la vellesa.XI. De la Comissió Delegada de la Protectora

179

de l'Ensenyança Catalana de Balaguer. Objec-te d'art a un cant poètic a les colònies estivalsde la Protectora.

XII. Del Centre Nacionalista Català. Cinquan-ta pessetes a la millor poesia patriòtica.

XIII. Del Sindicat Agrícola de Balaguer i saComarca. Cinquanta pessetes al millor vers enelogi de la nostra pagesia.

XIV. De la Joventut Nacionalista. Objecte d'arta la millor composició poètica glosant els fetsde la caiguda de Balaguer.

XV. De "Lletres Joves". Objecte d'art al millorsonet a la Ciutat de Balaguer."

Balaguer ha disposat sempre d'una bona em-penta periodística. Només cal recordar que,en el període comprès entre 1900 i 1936, elsbalaguerins i comarca han pogut fullejar untotal de vint-i-sis periòdics i revistes. Aquestsmitjans han estat sempre darrere dels gransesdeveniments culturals d'aquella època. Lacelebració dels Jocs Florals de 1923 tenen undeute molt important amb quatre publicacionsdel moment: El propagador del Santo Cristo,La Falç (periòdic mensual de propaganda na-cionalista que desapareix al mes de març de1926), Flama i Lletres Joves. Aquests dos dar-rers, tot i la seva vida efímera, deixen una fe-cunda llavor en la vida política i literària deBalaguer i comarca.

Flama neix el 1920 com a periòdic nacionalis-ta de la mà de Josep Carner-Ribalta. Malgratque només durà un sol any, va fer una gran feinade difusió dins l'àmbit cultural catalanista de laciutat. La seva estreta relació amb la revista Res-sorgiment de Buenos Aires i amb l'entitat NostraParla de Barcelona ajudà a consolidar el senti-ment catalanista que ja respirava Balaguer. Pre-cisament el jove Josep Carner-Ribalta, abans demarxar a París on fundà Acció Radical Catalanai a punt de publicar el seu primer recull poèticAcoraments i Gaudis (1925), guanyà un accès-sit del sisè premi extraordinari amb un sonet de-dicat a la ciutat de Balaguer. Aquest premi aniriaa raure a les mans del poeta de la Ribagorça,mossèn Anton Navarro.

Lletres Joves apareix a la palestra cultural elmes de juliol de 1923 com a revista literàriamensual. Fou dirigida per Marian Borràs iSauret. Tot i desaparèixer al cap de quatrenúmeros perquè va ser suspès per l'autoritatgovernativa del moment, aportà una alenadade renovació en el panorama literari deBalaguer i comarca. És simptomàtic que, ambmolt poc de temps de decisió, ofereixi un pre-mi extraordinari als Jocs Florals de Balaguer.

Els diaris lleidatans donen testimoni de la fes-ta literària dels Jocs Florals a Balaguer. El cro-nista del diari El Pais de Lleida fa un articleesplaiant-se sobre el programa de festes dela fira amb motiu del gran romiatge al santCrist. Anuncia l'acte estel.lar de les festes lo-cals per al dia 16 de setembre. El lliuramentde premis dels Jocs Florals començarà a lesdeu del matí al Teatre Principal de la ciutat. Ésel número 13.008 del dissabte 8 de setembre.

La premsa catalana, però, no té gairebé tempsmaterial per fer la seva particular crònica del'acte literari. Moltes publicacions són censu-rades militarment i d'altres suspeses per l'au-toritat governativa. El magazín barceloní D'Acíi d'Allà del mes de febrer de 1924 fa un re-compte sumari dels darrers Jocs Florals cele-brats arreu de la geografia catalana. A mésde les imatges de les reines de la Festa deGràcia i del Poble Nou, presenta les il.lustra-cions de les corts d'Amor dels Jocs Florals deBalaguer i dels de la Corona d'Aragó, organit-zats, en aquest darrer cas, pel centre arago-nès de Barcelona. Per la seva part, el diari LaFalç de Balaguer al número 140 del mes desetembre aprofita l'avinentesa per fer una ex-tensa crònica sobre la celebració dels JocsFlorals a la ciutat.

"Al Teatre Principal, ricament adornat es cele-brà el diumenge dia 16 a la tarda la poèticafesta dels Jocs Florals baix la presidència delExcm. Sr. Bisbe Doctor Guitart, del Sr. Canelaque ostentava la representació del Governa-dor militar de Lleyda, Batlle Sr. Lluch, Jutgede primera Instància Sr. Martín i Jurat qualifi-cador. Un públic nombrosíssim i escullit om-plia tot el teatre.

Començada la festa el Mantenedor Sr. ValeriSerra i Boldú llegí un ben escrit treball en elque feu resaltar el seu gran amor per Balagueron passà sa infantesa, cantà les gestes histò-riques mes glorioses de nostra ciutat i realçàl'importància d'aquestes festes pel renaixe-

D'Ací d'Allà,Barcelona, febrer 1924

La gentil Reina de laFesta dels Jocs Florals

de Balaguer, amb laseva Cort.

(Fotografia: Amirola,Balaguer)

180

ment literari de la nostra preuada parla.

El secretari del Jurat Rvnd. P. Joan Roig, es-colapi, llegí una detallada i molt ben escritamemòria, referent als 115 treballs presentats,fent el judici crític de cada una de les compo-sicions premiades. Obert el plec que acompa-nyava a la poesia "A una balaguerina", pre-miada amb la Flor Natural, resultà esser-neguanyador en Fermí Palau i Caselles, mestred'Alcoletge que's presentà a recullir-la i fou llar-gament ovacionat.

Tot seguit el poeta premiat acompanyat de laComissió organitzadora anaren a cercar a laque devia ésser elegida Reina de la festa, ladistingida i elegantíssima senyoreta Na Victo-rina Ticó i Roig, qui entrà a la sala del braç delpoeta guanyador. El moment fou emocionant,la música executà una brillant marxa, la multi-tud agitada en pur sentiment patriòtic i emo-cionada per la gran festa que's celebravaaplaudia frenèticament i la Regina ricamentabillada pujava al escenari seguida de brillantCort d'Amor, formada per les xamoses i gen-tils senyoretes les que vestien riquíssims trajos,Na Dolors Carné, Montserrat Cava, Carme Es-crivà, Mercé Maluquer, Narcisa Porcioles, RosaRiasol, Teresa Sanromà i Montserrat Simó, ique foren acompanyades del braç pels distin-gits joves de la Comissió organitzadora.

Llegida per son autor la poesia premiada foucelebrada amb forts i entussiastes aplaudi-ments. Els demés premis foren otorgats en lasegüent forma:

Primer accéssit a la Flor Natural. Lema: Can-çó, del que'n resultà autor Antoni Ollé i Bertran,de Barcelona.

Segon accéssit. Lema: Flors Cordis, deSebastià Armenté i Monsonís, Presidentd'aquest Sindicat.

Tercer accéssit. Lema: Bogeries, de SegimonTorrebadella.

Englantina. Lema: Mort de rei, de Na RemeiMorlius, Vídua d'Andreu.

Viola. Lema: Visita al Sant Crist de Balaguer,d'Antoni Ollé i Bertran.

Primer accéssit. Lema: Fides tua salvem tefecit, de Fra Antoni Marcet.

Premis extraordinaris

Del Excm. Sr. Bisbe. Lema: Si exaltatus fueroetc. de Fra Bonaventura Canós.

Del Rvnd. Arxiprest de Balaguer. Lema: La

salut de nostre poble, de Fra Ladislau Guim.

Accéssit. Lema: A grans mals, etc, de JosepM. Porcioles.

Del M.I. Sr. Batlle. Lema: Els dos follets,deTomàs Torrent.

Del Rvnd. D. Bonaventura Riba. No s'adjudi-ca.

De D. Felip Rodés. Lema: Elogi del arbre, deNa Mercè Vila de Barcelona.

Primer accéssit. Lema: Fantasia, de SalvadorBonet i Ribalta de nostra ciutat.

Segon accéssit. Lema: Set sonets, d'AntoniOllé i Bertran de Barcelona.

De D. Pau Nobell. Lema: Si la ciutat deBalaguer prenguéreu de mossèn AntonNavarro.

Accéssit al mateix. Lema: Fou feta perNicodemus de Josep Carner i Ribalta.

Del Reverend P. Rector de les Escoles Pies.Lema: Ad majus pietatis etc, de P. AntoniPibernat, escolapi.

De laTercera Ordre Francescana. Lema:Adveniat regnum tuum de Fra Pere Sanahuja.

Del Rvnd. Mossen Nadal Puig. Lema: Tuhonorificientia etc, de P. Tomàs Pla, escolapi.

De la Caixa d'Estalvis. Elogi fefaent, de JoanMingues.

De la Comissió delegada de la Protectora del'Ensenyança Catalana. No s'adjudica.Del Centre Nacionalista Català. Lema: Cata-lans i aragonesos de J. Pubill Adserà

Accéssit. Lema: Vigilia de dolor de Pere SalaFlotats.

Del Sindicat Agrícola. Lema: Pitjor que estran-geria de Fra Francesc Ricart.

De Lletres Joves. Lema: A Balaguer, sonet deFermí Palau i Caselles.

El jurat qualificador estava compost d'en ValeriSerra i Boldú, Joan Bergós, Pompeu Creuet,J. Millàs Raurell, Felip Solé i Joan Roig, esco-lapi.

Acte seguit el Il.lustríssim Sr. Bisbe digué unbrillant parlament de gràcies i quedà acabadala festa de la que guardaran grat record totsels que tingueren la ditxa d'assistir-hi. La Re-

181

gina de la Festa obsequià a la seva Cortd'Amor, autoritats, jurat qualificador i poetespremiats amb un esplèndit lunc i a l'endemàanà a l'església de nostra Patrona la Verge delMiracle a fer-li ofrena de la Flor Natural quefou acceptada pel Sr. Administrador, ReverendNadal Puig amb vives mostres d'agraïment."

A partir d'aquest número, el periòdic -vinculatdes de 1918 al Sindicat Agrícola- passarà ine-vitablement per la censura militar. La pàginaque recull l 'ar ticle sobre el cer tamenjocfloralesc ja porta el segell de la censuragovernativa. Balaguer, malgrat el pes de la dic-tadura política, viurà uns anys d'una gran es-tabilitat periodística. Els actes excessivamentpatriòtics seran censurats, però la produccióde publicacions locals augmentarà considera-blement. Fins a l'arribada de la República, sur-ten al carrer La Branca (1924), Renaixement(1924), Pla i Muntanya (1925), La Veu deBalaguer (1926), L'Hereuet de la Tisora (1927)i el Butlletí del Centre Excursionista Balague-rí (1930). Fins i tot el número 54 de Pla i Mun-tanya, corresponent al dia 1 de maig de 1927,deixa constància escrita de la celebració deles festes de la vellesa i d'uns nous Jocs Flo-rals a la ciutat de Balaguer.

Després d'aquesta data no disposem de capaltra notícia sobre la convocatòria dels JocsFlorals en terres urgellenques. L'any 1923,

doncs, passarà a la història de la literaturaponentina, entre d'altres raons, per la difusiódel sentiment catalanista a través dels seusJocs Florals particulars.

Juneda, març de 1998.

Excm. i Ilm.Dr. D. Joan Benlloch,

Bisbe d'Urgell.

Bibliografia consultada

-Borrell i Figuera, Josep. Escriptors contemporanisde Ponent 1859-1980. Lleida: La Paeria, 1984. LaBanqueta, 4.

-Cornudella i Olivart, Joan. "La premsa de comarques.Les publicacions de Mollerussa (1)". Fonoll (Juneda),núm. 82. (desembre de 1995): 22-27.

-Jorba i Jorba, Manuel. "Els Jocs Florals". Històriade la Literatura Catalana, vol. 7. Barcelona: Ariel,1986. Pàg. 142-151.

-Moncasi i Salvia, Nativitat. La premsa a la ciutat deBalaguer (1862-1936). Lleida: Virgili i Pagès, 1987.Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya.

-Pelegrí i Torné, Bonaventura. Lleida en la RenaixençaLiterària de Catalunya. Lleida: Biblioteca Lleidatana,1935.

-Polo i Silvestre, Miquel. Mollerussa. De lloc petit apoble (1889-1938). Mollerussa: Ajuntament deMollerussa, 1997.

-Vallverdú i Aixalà, Josep. De Morera i Galícia aGuillem Viladot. Lleida: Dilagro, 1980. Cultura dePonent.

-Xuriguera, Ramon. L'aportació de l'occident catalàa l'obra de la Renaixença. Lleida: s.n., 1936.

182