URTX - Dialnet · 2017. 7. 5. · volum de negoci de les indústries i comerços ... Tarifa tercera 54 contribuents57 contribuents54 52 52 contribuents (7208 pts) (8285 pts) (7709

145

URTX

Joaquim Capdevila Capdevila

A TÀRREGA NOUCENTISTA

(1898 - 1923)1L

146

LA TÀRREGA NOUCENTISTA

(1898 - 1923)1

(Una primera aproximació)

La Tàrrega comercial.

Tàrrega experimenta des de l’última dècadadel s.XIX i sobretot a partir dels anys deu dels.XX un important creixement comercial i in-dustrial. Un creixement que es fa patent en elfet que en vint anys -de l’any 1900 al 1919- laciutat augmenta en una vuitantena els seuscomerços i indústries, arribant a l’escreix d’uncentenar pràcticament durant la cojuntura al-cista dels anys 1915 i 1916. Tàrrega té el 1919,amb 5500 h., 328 establiments subjectes a ma-trícula industrial enfront dels 201 que té Cer-vera, els 179 que té les Borges Blanques, oels 169 de Mollerussa. Aquest creixement in-dustrial i comercial es produeix tant en el nú-mero d’altes com també en el creixement devolum de negoci de les indústries i comerçosja existents. Aquest fenomen -la important pro-gressió que experimenta el comerç sobretot, ila indústria, durant les tres primeres dècadesdel s.XX- és del tot central per entendre lesdinàmiques econòmiques, socials, i simbòli-ques que viu Tàrrega durant aquest període.Un altre indici eloqüent d’aquesta activitat in-dustrial i comercial que experimenta Tàrre-

ga, a partir sobretot de la segona dècada dels.XX és el fet que l’any 1916, la sucursal deTàrrega de la Caixa de Pensions i d’Estalvis,rep en imposicions 69.741 pts., per davant de laBadalona (47.481 pts), d’Olot (61.115 pts.), deTarragona (60.349 pts), de Granollers (67.079pts) o de Balaguer (27.483 pts)2

Tres són els grans factors que explicarien aquestsingular desvetllament econòmic: 1) la centralitatcomercial de Tàrrega respecte la nova plana re-gada d’Urgell; 2) la seva situació de nexeestratrègic en les comunicacions entre Barcelo-na i la muntanya lleidatana en un moment enquè en aquesta última s’hi fan les grans obreshidràuliques; i finalment 3) un factor de mentali-tat col·lectiva, amb antecedents històrics relle-vants -un exemple clar podria ser la SocietatEcònomica d’Amics del País de Tàrrega (1777),la primera de Catalunya, i d’on surt la iniciativadel primer projecte de Canal d’Urgell, començatel 1816 i abandonat definitivament el 1823, quehavia de ser de reg i navegable- que apunten enaquest sentit.

QUADRE D’EVOLUCIÓ CRONOLÒGICA DE LA INDUSTRIALITZACIÓ I DEL COMERÇ A TÀRREGA (1900-1919)3

(En la primera columna de les taules figura l’escala de càrregues de contribució industrial, i en les següents columnesel número de contribents per cada escala de pagament, i per cada any, amb els corresponents volums de recaptació)

escales de pagament de 1900 1901 1902 1903 1904la contribució industrial

de 1 a 100 pts 199 contribuents 198 contribuents 198 contribuents(7340 pts) (7632 pts) (8081 pts)



de 300 a 500 1 contribuents 4 contribuents 4 contribuents(330 pts) (1523 pts) (1513 pts)

JoaquimCapdevilaCapdevilaHistoriador

147


número total decontribuents per any i 243 contribuents 251 contribuents 247 contribuents 247 contribuents248 contribuentsvolum total de recaptació (17278 pts) (18934pts) (19435 pts)4 (19435pts) (19132 pts)

1905 1906 1907 1908 1909

de 1 a 100 pts 200 contribuents 200 contribuents 200 contribuents 192 contribuents237 contribuents(8097 pts) (8081 pts) (8087 pts) (7777 pts) (8771pts)

de 100 a 200 pts 40 contribuents 41 contribuents 40 contribuents 43 contribuents 43 contribuents(6431 pts) (6921 pts) (643 pts) (6837 pts) (6733 pts)


de 300 a 500


número de contribuents 252 contribuents 255 contribuents 252 contribuents 247 contribuents 290contribuentsper any i volum total de (18.995 pts) (19766 pts) (18995 pts) (18789 pts) (19159)recaptació

1910 1911 1912 1913 1914




de 300 a 500 8 contribuents 7 contribuents 13 contribuents 11 contribuents(2615 pts) (2321 pts) (4423 pts) (3759 pts)


número de contribuents 273 contribuents 295 contribuents 304 contribuents 334 contribuents 316 contribuentsper any i volum total de (19.763 pts) (25134 pts) (27982 pts) (32215 pts) (28787 pts)recaptació

1915 1916 1917 1918 1919Tarifa primera5 130 contribuents 131 contribuents 129 contribuents 127 contribuents 127 contribuents

(14391 pts) (14793 pts) (15133 pts) (14896 pts) (15292 pts)

Tarifa segona 30 contribuents 26 contribuents 22 contribuents 23 contribuents 39 contribuents (4837 pts) (4188 pts) (3522 pts) (3700 pts) (6917 pts)

Tarifa tercera 54 contribuents 57 contribuents 54 contribuents 52 contribuents 52 contribuents(7208 pts) (8285 pts) (7709 pts) (7782 pts) (8407 pts)

Tarifa quarta 107 contribuents 109 contribuents 102 contribuents 103 contribuents 101 contribuents(4065 pts) (4279 pts) (4076 pts) (4141 pts) (4084 pts)

Tarifa cinquena 12 contribuents 11contribuents 9 contribuents 9 contribuents 9 contribuents(420 pts) (367 pts) (276 pts) (276 pts) (276 pts)

número totaldecontribuents i volum 333 contribuents 334 contribuents 316 contribuents 314 contribuents 328 contribuentstotal de recaptació (29373pts) (31198 pts) (30177 pts) (30747 pts) (34978 pts)de

148

1. El primer catalanisme a Tàrrega. L'Agrupa-ció Catalanista de Tàrrega (Unió Catalanista)

La Unió Catalanista suposa pròpiament el pri-mer estadi de politització i de modernitzaciódel moviment catalanista conservador, supe-rant l'esquema cultural i sovint diglòssic -la re-legació del català a l'àmbit literari i erudit- ins-taurat durant la Renaixença. La consumació delprocés modernitzador d'aquest catalanisme noes produeix fins l'any 1901, quan la Lliga Re-gionalista, escindida de la Unió aquest any,decideix entrar en el joc polític de la Restaura-ció; una via possibilista6 , que deixa enrere lesresistències, de signe romàntic i vuitcentista,que presenten els sectors més ortodoxos dela Unió a participar del sistema polític vigent.

La Unió Catalanista, sobretot durant l'últimadecada del s.XIX, es converteix en un movi-ment molt ampli, amb tendències molt diver-ses. És la conseqüència de l'àmplia mobilitza-ció que provoca en sectors molt diversos de laburgesia catalana -hisendats i propietaris ru-rals, joves professionals procedents del mónrural que pugnen per fer-se una posició en elnou i difícil espai de la classe mitja urbana,menestrals qualificats - la crisi de finals de se-gle XIX, de naturalesa complexa: la crisi colo-nial de Cuba i Filipines; les conseqüènciesd'unes polítiques econòmiques que desprote-geixen severament la producció; la difusió crei-xent de l'anarquisme; o la conformació, ambl'epicentre a Barcelona, d'una nova oferta ma-terialista i de masses (sarsueles, operetes,cafès-cantants, teatre castellà,...) que fan delcastellà la llengua hegemònica d'una nova cul-tura popular hispanòfona7; i etc.

1.1. Els homes de l'Agrupació Catalanistade Tàrrega dins de la societat targarina.

Homes del primer catalanisme a Tàrrega. Oficis8 .

Francesc CluaFrancesc d'A. BergadàFrancesc SerésAmadeu de Grau i de GrauJosep GüellBaldomer GüellRamon Florensa (Mn)Magí Roca i SangràTomàs PeraAntoni GomàLeopold Viladot (Mn)Josep BatallaJ. M. LlobetJ. M. SanfeliuRamon AndreuAntoni MaimóAntoni Pont (Mn)

Primerament, són setze joves ardits, membresde l'ACT - xifra que dóna un d'ells mateixos,Antoni Gomà, amb ocasió de la mort l'ànima delgrup, Josep Güell, el novembre de 19309 . Es trac-ta de F. Serés, A. de Grau, J. Güell, Mn. RamonFlorensa, A. Maimó, R. Andreu, B. Güell, Ll. Tribó,J. M. Llobet, J. Batalla, A. Llort, A. Gomà, M. Roca,Mn. Leopold Viladot i Mn. Antoni Pont10. Tal comrecorda trenta-dos anys més tard el mateix A.Gomà, decideixen unir-se sota la bandera de laUnió (Catalanista) per tal de fer front a la situacióde desengany i d'indiferentisme que havia gene-rat el caciquisme d'Enric de Càrcer entre la po-blació targarina i sobretot entre la seva classeneutra (la classe comercial i industrial)11 .

El primer estatge de l'Agrupació Catalista deTàrrega (UC) és al despatx de Francesc Serésa la Plaça Major, i després es traslladen a l'en-tresol de la casa Terés, estretament vinculadaa Francesc Clua, casat amb Filomena Terés12.

Els membres més destacatsde l'Agrupació Catalanista de Tàrrega.

Amadeu de Grau i de GrauUn dels homes destacats del grup és sensdubte Amadeu de Grau i de Grau. Naturald'Almenar, té vint-i-sis anys, el 1898, quan esforma l'Agrupació Catalanista de Tàrrega iaquesta s'adhereix a la Unió. De Grau, casatamb una mestra amb destinació a Tàrrega,s'estableix en aquesta ciutat com agent denegocis. L'octubre de 1901 obre dos botiguesal carrer de Sant Joan, als núms. 6 i 13. Sónun negoci de venda de llavors de tota mena,amb sucursals a Tremp i a Balaguer. Aquesttargarí nouvingut, un dels més grans delsjóvenes locos, com es coneixia als catalanis-tes de l'Agrupació Catalanista de Tàrrega, in-verteix 5400 pts. en títols de la societat Electra-Urgelense, creada el 1896 i encarregada, através d'una concessió d'explotació de cincanys a l'enginyer Josep Lambert i a un accio-nariat privat, de portar les aigües potables i elcorrent elèctric a Tàrrega des de la turbina delssalts d'aigua. De Grau és en aquest moment,segons Antoni Gomà, un ferm partidari de lesBases de la Unió13 .

Dins del currículum catalanista d'aquest comer-ciant cal destacar el seu paper de financer delsquinzenaris catalanistes El Aguila Tarraguense(14-4-1898/14-1-190014 ), en bilingüe, i deL'Aguila (28-1-1900/17-6-190015 ), exclusiva-ment en català. Com després veurem, i en uncontext nou per a la societat targarina i moltcanviat per a ell, finançarà, els periòdics fusio-nistes La Voz de la Verdad, Via Libre i LaVerdad. Els tres últims tenen la redacció al seudomicili, al número 3 del Carrer Sant Joan.

propietari rústic.propietari, ramader i comerc.comerciant.agent de negcs.i comerciant.pintor.llibreter.capellà i músic.comerciant.enginyer de muntanya.comerciant.capellà i poeta.depenent.farmacèutic.comerciant.comerciant.industrial.capellà.

149

Amadeu de Grau i Grau, arruïnat amb la des-capitalització de l'empresa Electra-Urgelense,fa entre els anys 1903 i 1904 de secretari mu-nicipal de Tàrrega, fins que després es substi-tuït per Jaume Sarradell. Se'n va de Tàrrega.

Francesc d'Assís Bergadà i ReñéNascut a Sant Andreu del Palomar (Barcelo-nès) el 1849, Francesc d'A. Bergadà és fill d'unafamília de comerciants que s'afinca a Tàrregaquan ell és encara molt jove. Casat amb Ignàsiade Jover i Fontanet -de l'emblemàtic llinatgenobiliari targarí dels Jover, germana del propi-etari Lluís de Jover i Fontanet- amb domicili alnúmero 48 del carrer d'Agoders, Francesc d'A.Bergadà és propietari i té entre els anys 1894i 1907 un ramat de cabres i ovelles que pastu-ra Antoni Alemany. A partir de l'any 1897 for-ma una societat mercantil de vi amb RamonSecanell i Cunyé, Secanell y Bergadà. Bergadài Reñé és delegat de Tàrrega a l'AssembleaCatalanista de Manresa de 1892. Mor el 190916 .

Francesc Clua i AnglèsNascut a Barcelona l'any 1849. Casat ambFilomena Terés, germana d'Ignasi Terés, delrenomenat llinatge targarí dels notaris Terés.Francesc Clua, propietari, té tres fills, que tam-bé destaquen en el catalanisme de Tàrregadels anys deu del s.XX, des del Patronat SantJordi: Ignasi Clua i Terés, nascut el 1883, en-ginyer agrícola; Marià Clua i Terés, nascut el1884, enginyer electrònic, i un dels músics dela Lírica Carnicer en la segona etapa de l'enti-tat; i Concepció Clua i Terés, nascuda el 1891,i casada amb Antoni Secanell i Aparició, diri-gent catòlic i catalanista dels anys trenta dels.XX. Francesc Clua mor l'any 1921, deu anysabans que ho fes el seu fill Ignasi. Aquest es-

tava casat amb M. Dolors de Viala, filla de Ra-mon de Viala, baró d'Almenar (els baronsd'Almenar són descendents de Tàrrega).

Francesc Serés i PlanaNascut a Tàrrega el 1867, Francesc Serés téun comerç al número 36 del carrer d'Agoders.L'agost de 1903 obre un establiment de com-pravenda de llegums i de grans al mateix car-rer17. Francesc Serés i Plana és germà deRamon Serés i Plana, fuster amb obrador almateix carrer Agoders -més tard al carrer San-ta Anna-, i oncle de Magi Serés, artista plàstici membre destacat de la generació de jovesnacionalistes radicals -macianistes- que es for-ma a la Tàrrega dels primers anys vint del s.XX.

Josep Güell i GuillametNascut a Tàrrega el 1872, ja al desembre de1898, Güell, de 28 anys, és definit per l'òrgandels catalanistes targarins com a patricionuestro, per la seva tasca d'excel·lit decora-dor mural i de mobles, i com a pintor d'aspec-tes targarins18. L'any 1905 també figura com allebreter en la matrícula industrial. Mor el de-sembre de 1930.

Si Francesc Clua a partir de la seva vinculacióa la Unió Catalanista, en la tradició del catala-nisme romàntic i tradicionalista que guia l'En-titat fins el 1901, evoluciona cap a un noucen-tisme conservador, Josep Güell manté sem-pre la fidelitat a les venerables sigles de laUnió, animat per un catalanisme fortament ide-alista, antipolític i conservador, que el situa prò-xim a la tradició que defineix l'Agrupació Po-pular Regionalista (1895-1907) fundada perLluís Marsans19 . Com F. Clua, J. Güell només

Josep Güell iGuillaumet.(1872-1930)

Fotografia: Lladó?,Col·lecció particular

Rosina i M. TeresaPera i Güell)

Francesc Clua iAnglès.

(1845-1921)

150

pren part activa en les eleccions de 1907, coma actiu agent solidari, i en les de 1910, a favorde la candidatura d'Estanislau Segarra, que reu-neix a Tàrrega els esforços de tradicionalistes, ide catalanistes de totes les tendències.

Mn. Ramon Florensa i CandàliaNascut a Tàrrega l'any 1875, fill del sabater imúsic -director de banda i organista- MiquelFlorensa, Mn. Ramon Florensa, amb un vastconeixement musicològic és des del 1898 di-rector de la Capella de Música de l'Esglésiaparroquial de Tàrrega. A finals de 1899 se'nva a la catedral de Solsona a ampliar la forma-ció musical. Mn. Florensa és director de l'or-questra parroquial de Tàrrega, pianista -har-mònium- de la Societat Lírica Carnicer, i pia-nista al local de Lliga Catalanista d'Urgell i deSegarra.

Mn. Leopold ViladotÉs fill del comerciant de sabates i espardenyesLeopold Viladot i Bordes, establert al carrer delCarme i nebot d'Isidre Nicolau i Carreño, l'úl-tim alcalde de Tàrrega lligat a l'aparell d'Enricde Càrcer i al Partit Conservador. Mn.LeopoldViladot és el corresponsal de Tàrrega del peri-òdic de la Unió Catalanista, La Renaixensa.És un poeta d'estil floralesc20.

Antoni Gomà i CandàliaNascut a Tàrrega el 1871, és propietari d'unestabliment de merceria a la Plaça Major deTàrrega conegut com Cal Tonet Gomà.

Anys més tard, aquest comerç s'estableix alnúmero 19 del carrer del Carme. El seu germàés el comerciant Ramon Gomà i Candàlia,nascut a Tàrrega el 1869, casat amb MatildeMassot de Belianes -germana del propietariAntoni Massot- i propietari d'una botiga de tei-xits a l'engròs.

Antoni Maimó i LlobetNascut a Tàrrega el 1870, comerciant ambdomicili al número 28 del carrer d'Agoders, elsseus germans, Ramon i Miquel Maimó i Llobet,tenen sengles botigues de pasta de sopa i sè-mola als números 46 i 38 del mateix carrerd'Agoders. El pare d'aquests germans, Fran-cesc Maimó i Martí, i l'oncle Lluís Maimó iMonfà tenen sengles fàbriques de pasta desopa al carrer d'Agoders21.

Magí Rocà i SangràNascut a Tàrrega el 1880, és el més jove -Ma-ginet Roca en deien- de l'Agrupació Catala-nista de Tàrrega. El seu pare Magí Roca iPont havia obert una casa de menjars -unmesón- l'any 1876 a l'estació de ferrocarrilde Tàrrega22 . La mare de Magí Roca, DolorsSangrà i Bonet, té fins a l'any 1910 un carru-atge de luxe domiciliat a la plaça del Carme23 .

Magí Roca i Sangrà té l'any 1919 dos carru-atges i cinc cavalls dedicats al transport deviatgers24.

El Aguila Tarraguense, òrgan dels catalanis-tes de Tàrrega, signa, el juny de 1898, l'adhe-sió al manifest de la Unió Catalanista dema-nant la pau amb relació al conflicte colonial deCuba i Filipines25. Dos mesos més tard, en unareunió de l'Agrupació Catalanista de Tàrrega,que encara no està constituïda oficialment, esdecideix l'adhesió d'El Aguila Tarraguense alsacords presos en l'Assemblea Catalanista deManresa26. Els catalanistes de Tàrrega fan eljuny de 1899 un manifest a favor de la regene-ració global de la política espanyola.

1.2. L'Art. El protonoucentisme targarí.

1.2.1. L'Orfeó. Josep Güell.El març de 1901 es fa el concert inaugural delprimer orfeó La Nova Tárrega27 . Es tracta se-gurament del primer orfeó de les terres deLleida si descomptem l'Orfeó Josefí de SantMartí de Maldà, que es va estrenar l'u de maigde l'any anterior, però que de fet presenta unaconcepció més pròxima a la d'un cor que lad'un orfeó catalanista28 . El dia 18 d'agost de1901, l'Orfeó La Nova Tárrega, acompanyat dela Societat Lírica Carnicer, ofereix el seu se-gon concert al Saló-Teatre Recreo29 . Mesosmés tard, els catalanistes de l'Associació Ca-talana de Lleida - U.C.- clamen perquè Lleidatambé tingui el seu orfeó30

1.2.2. La Societat Lírica Carnicer.

Mn. Ramon Florensa.L'1 de gener de 1899 el quintet de corda for-mat per Mn. Ramon Florensa, Josep Güell,Ramon Llor, Antoni Gomà i Josep M. Llobetactuen al Cafè Recreo de Tàrrega. Es tractade la primera actuació de la Societat LíricaCarnicer. El propòsit del nou quintet és, segonsJosep Güell, difondre bellesa i instrucció da-vant de l'onada de vici que assetja la ciutat31.Güell remet de nou a aquest propòsit amb mo-tiu del concert de la formació lírica, l'1 d'octu-bre d'aquest mateix any, al casino Mes deMayo, amb una actuació que conjunta músicaromàntica, música clàssica i ballables32 .

La mort prematura de Ramon Llor (desembrede 1899), reemplaçada per Emili Beleta33, quetambé el substitueix en la direcció del cor deClavé La Lira Tarraguense34, i la de Mn. RamonFlorensa (1909), els dos que són pròpiamentmúsics del quintet líric, aboquen a la dissolu-ció de l'entitat, que es refà poc després a inici-ativa de Josep Güell i amb la incorporació deMagí Escriba, com a quartet musical, ambmolta menys formació musical que el primer

151

conjunt, i amb unes pretensions que, per tant,no van més enllà de l'esbarjo d'amics i de so-cis de la Lliga Catalanista35 .

1.2.3. El casino Mes de Mayo. El primer an-tecedent de l'ateneu burgès catalanista.

El casino Mes de Mayo és fundat el 1877, des-prés de l'última Guerra Civil, a l'inici de la Res-tauració. Només té el precedent de la Sociedaddel Gran Casino que arrenda si més no desde començament dels anys seixanta del s.XIXels balls públics de Tàrrega36. Inicialment, a-quest casino, fundat per Ramon Gomà iCandàlia, amb l'estreta col·laboració de Mn.Felip Lleonart37, lligat a un sector de la burge-sia catòlica, rep un bochornoso tilde a nivellpopular38. Ramon Gomà, amb domilici comer-cial al carrer Major de Tàrrega, mor el maig de1900: Lo diumenge prop passat després decurta malaltie va tindrer lloch l'enterro delconegut y estimat comerciant de teixits D.Ramon Gomá, fundadó, soci propietari y pre-sident del Casino “Mes de Maig”39.

El maig de 1899, durant les festes de les San-tes Espines de Tàrrega, el casino Mes deMayo, emplaçat al carrer d'Agoders de la ciu-tat, inaugura nous locals - salons i teatre - almateix carrer40, en un immoble adquirit l'anyanterior a Ramon Pijuan i en el qual s'efectu-en les obres d'acondicionament41. El Mes deMaig és luxosament decorat amb mobles com-prats a Barcelona i amb pintures murals queexecuta Josep Güell. Un frontispici modernis-ta distingeix la seva façana42. Güell també ésl'autor d'alguns celebrats decorats que distin-geixen la representació d'algunes de les obresde teatre que s'estrenen en aquest casino du-rant les temporades d'hivern dels últims dels.XIX i primers del s.XX43.

Un jove Güell promou entre els anys 1894 i1898 vetllades literàries i musicals en aquestcasino, reunint una colla de joves contempo-ranis que fan i exposen provatures literàries,sent l'únic que en aquest moment les fa encatalà44. Aquest és el precedent més imme-diat de la Societat Lírica Carnicer que, ambun primer concert el dia de Cap d'Any de1899, també neix al recer d'aquesta entitatl'any anterior.

Els catalanistes exemplifiquen aquest casinocom a model de societat recreativa que a mésde procurar l'esbarjo dels seus associats, pro-cura per la seva instrucció. Per als catalanis-tes de Tàrrega, casinos i cercles hauriend'adoptar un programa de redreçament quepermetés reconvertir -los de centres de cultiudel vici- del joc, particularment- en centresd'instrucció i de civilització: en aquest sentitproposen que es dotin d'una biblioteca i que

organitzin amb regularitat vetllades literàries imusicals45. Aquests catalanistes posen El Mesde Mayo com a model d'entitat que dinamitzaqualsevol manifestació positiva -d'art, culturao indústria- que sorgeix en la vida local. Pro-posen que el casino acabi esdevenint un veri-table estímul de la iniciativa mercantil i indus-trial de Tàrrega, davant l'exemple de vici i falsinterés que es genera des del casino LaAlianza, lligat al cacic conservador Enric deCàrcer i a la seva clientela política46.

Amb la fundació sobretot de la Lliga Catala-nista d'Urgell i de Segarra el 1901, que agru-pa l'esbarjo catalanista fins aleshores vinculatal casino Mes de Maig, i amb la fundació elnovembre d'aquest mateix any de La Dalia, quepatrocinen Leopold Viladot i Josep Sanramaque han abandonat La Alianza47, l'esmentat ca-sino Mes de Maig va perdent incidència en elpanorama de l'esbarjo i de la sociabilitat bur-gesa targarina, i el seu paper és cada cop méssubsidiari fins al punt que durant la segonadècada del segle XX el casino Mes de Mayoprograma en algunes festes majors de Tàrre-ga actuacions de varietés48, contradient pro-fundament el sentit i la trajectòria inicials delcasino i el nom que resa.

1.2.4. Les festes d'art. Tàrrega i Maldà.

Sens dubte que l'aportació i alhora la diferèn-cia del catalanisme burgès dins de la culturade l'esbarjo burgès de les dècades de canvide segles XIX i XX són les anomenades fes-tes d'art.

Es tracta d'unes vetllades en les quals sol com-binar-se concerts de música clàssica, decla-mació de poesia i exposicions sobre temescientífics o econòmics. A diferència del ques'esdevé amb altres vetllades literàries i musi-cals que formen part de la cultura de l'esbarjoburgès d'aquests anys, l'objectiu primordial deles festes d'art no és satisfer una distinció declasse, o conrear o cohesionar una xarxa derelacions socials útil per a establir o enfortirrelacions de negocis, de matrimonis o de ca-ràcter polític o electoral. Sinó més aviat, ate-nent també aquestes finalitats, l'objectiu pri-mordial d'aquestes festes rau en l'art. En l'art-la música, la poesia o la cultura científica i avegades també els projectes econòmics- entant que objecte ideal(itzat). En tant que ob-jecte fetitxitzat.

Per als representants de la classe mitja bur-gesa -comerciants, professionals, propieta-ris rurals...- que patrocinen i concorren aaquestes festes, l'art, la cultura o la civilitatsón sobretot un mirall ideal. Un mirall ascètic.Un mirall en el qual, en una situació de con-flicte social que dificulta l'esforç per continu-

152

ar l'ascens social, poden emmirallar-se ide-alment i poden treure'n forces per afrontaraquesta ascesi social49.

Les primeres festes d'art que se celebren aTàrrega tenen com a escenari la casa del pro-pietari Francesc Clua. En aquest marc, du-rant els últims anys del s.XIX hi passen des-tacades figures de la cultura catalana delmoment com N. Font i Sagué o Mn. JosepGudiol. La presència i la dissertació dels il·lustresconvidats se sol acompanyar d'altres demos-tracions culturals com concerts de músicaclàssica, amb l'assistència de catalanisteslocals i comarcals. També el casino Mes deMaig és el marc d'algunes puntuals celebra-cions d'aquestes característiques. Unes i al-tres les tractem més en concret en els apar-tats següents.

El moment brillant de les festes d'art a Tàr-rega arriba amb la majoria d'edat del catala-nisme local i la constitució de Lliga Catala-nista d'Urgell i de Segarra (1901) paral·lel ala formació de la Lliga Regionalista a Barce-lona. En aquesta entitat, que reposa sobreels antics membres de l'Agrupacio Catalanis-ta de Tàrrega, s'hi celebren amb certa regu-laritat, durant la primera quinzena del segleXX, unes festes que solen combinar confe-rència i/o declamació poètica, llegida pel pro-pi autor en ocasions50, i un repertori de mú-sica clàssica que acostuma a interpretar laSocietat Lírica Carnicer. La festa a la qualcorrespon la ressenya que adjuntem tot se-guit, celebrada el 19 de març de 1909 al lo-cal de la Lliga Catalanista, que es basa enl'execució d'un repertori musical relacionatamb l'obra de Joan Maragall, en un estudisobre l'obra d'aquest autor i en la declamaciód'una selecció de poemes d'aquest, podria serun bon exemple d'aquestes festes que patroci-nen una trentena de membres d'una jove burge-sia de comerciants i professionals:

En la Lliga Catalanista d'Urgell i de Segarra,organizada por la Sección Literaria de dichaentidad, se celebró el domingo último una fiestaliteraria y musical dedicada al poeta JoanMaragall, en la que a par te de algunosmusicales en los que tomaron parte algunasseñoritas y varios socios, se leyó un estudiosobre la personalidad literar ia de JoanMaragall, y después algunas de las notablescomposiciones poéticas de tan genial poeta.

La fiesta resultó muy hermosa y lucida,terminando con el Himne a la Bandera, letrade Maragall y música de Millet, entonado porun numeroso grupo de jóvenes y señoritas quelo cantaron con mucha afición. La concurren-cia salió muy satisfecha de la fiesta de tanculta como patriótica velada51.

Durant els anys de canvi dels segles XIX i XXels aleshores joves de l'Agrupació Catalanis-ta de Tàrrega són també habituals a les bri-llants festes d'art que organitzen a la pairaliaCapdevila de Maldà el propietari Josep Mas-sot i Morera i el poeta i advocat Josep Iglésiasi Guizard, amb l'habitual concurs de l'escrip-tor i notari maldanenc Manuel Gaya i Tomàs,cunyat i oncle dels dos anteriors respectiva-ment. I en les quals tampoc sol mancar-hi eljove folklorista Valeri Serra i Boldú52.

Disposem d'una magnífica descripció d'unad'aquestes festes -la que se celebra el 28d'agost de 1900- de la ploma de Serra i Boldú.De Tàrrega hi assisteixen Josep Güell, Baldo-mer Güell, Magí Roca, J. M. Llobet, Antoni Llort,Mn. Ramon Florensa,Tomàs Pera, Josep Ba-talla, Jaume Andreu, J. M. Sanfeliu i Mn.Leopold Viladot. Valeri Serra els acompanyades de Tàrrega i a Bellpuig, on arriben ambtren53, s'hi afegeix el pintor Francesc Tribó.D'aquí a Maldà, fan el camí amb dues tartra-nes, arribant-hi fosc. Havent sopat, la Socie-tat Lírica Carnicer formada per Mn. R. Flo-rensa, J. Güell, J. M. Llobet i A. Llort executapeces clàssiques que s'alternen amb les quesona el fonògraf. El poeta i amfitrió J. Iglé-sias i Guizard recita tres de les seves com-posicions i Valeri i Serra hi exposa dos tre-balls i unes quantes cançons de ronda recolli-des aquells dies per l'Urgell. També es cantenEls Segadors:

Vaig trobar els bons amichs de “L'ALIGA”54

plens d'entussiasme y disposats, juntamentjuntament ab la societat lír ica Carnicer atraslladarse à Maldà per celebrarhi una festa.

No'm digueren mes, ni jo vaig preguntar mescosa, perque l'entussiasme no ho permetia isense donarme'n compte ni reflexionar ahontdevian portarme pujava al tren ab JosephGuell, Lluis Tribó, Llor, Sanfeliu, Viladot,Maymó, Andreu, Pera, Llobet y Batalla.

En un dir Jesús, forem a Bellpuig y en Fran-cisco Tribó ja'ns esperaba a l'estació y'ns vaportar a casa seua oferintmos un piscolabis.

Les tartranes ja esperavan y se'n omplirendugues; va convenirse que ab en Tribó espe-raria als ressagats de Tàrrega,'l MaginetRoca, Baldomero Guell y Mossen RamonFlorensa.

Encara hi havia sol quan arrivavan; nos salu-darem y marxavam y era entre dos foscantsquan passavam per Belianes, arrivant a Mal-dà al cap de una estona.Baixarem de la tartrana avans de arriscar laascenció al cor del poble y a mi'm semblavaun somni la volada del Urgell a la Segarra;

153

eram al peu del Castell mitj enrunat que'nsparlava d'altres temps peró la vista fugía atre-ta per la fosca que s'extenía als nostres peusinterrompuda per la llunyana claror de les llumsque acusavan als pobles del fons de Urgell.

La entrada a Cal Capdevila va ser triomphal yun cop fetes les presentacions,com ja era bas-tant tardet nos sentarem a sopar.

Ferem honor a la cuyna catalana y anaremdesentenentnos de aquella rastrellera de platsque teniam davant al seure'ns a la taula.

A la sala ja'ns hi esperava tot lo poble; nosacomodarem a plaher,cada un dels musichsva sentarse ahont li corresponia y després quela batuta de'n Guell hagué dibuixat les curvesde preludi, l'ambient va omplirse de lesextassiadores notes de un wals de Waldtenfel.

Ab la airosa musica de aquell Wals delicat,nostra imaginació s'hauria anat enlayrant, siall i mateix y ben apropet nostre no hihaguessim vist poncelles xamoses y roses flo-rides. Les distingides senyora y filla del meurespetable amich don Manuel Gaya i Tomas yalgunes senyores y noyes del poble feyan benlluhida la concurrencia.

E hi havia també la Reyna de la festa, laPubilleta i mestresa de la casa n'AntonietaMassot de Iglesias, que lleugera com unadayna atenía à totes les necessitats que'spresentavan. Pogui observar y sentí à dir queper sa amabilitat y dolcesa de caracter s'apar-tava del tipo corrent de la pubilla, que se li diusempre altiva y de posat seriós donant a com-prendre sa posició y condició. Tot lo que po-dria dir pintant son caracter fora poca cosa aixíscom de D. Joseph lo seu Senyor Pare. Y delseu espós D. Joseph Iglesias que'n diría ?. Sedesfeya per que tothom quedés satisfet delsseus tractes y a fe que ho va aconseguir amaravella (...)

Eran les cinch del demastí quan s'acaba la fes-ta y pujavam à la tartrana pera retornar aBellpuig, després de haver rebut mil proves deafecte y simpatía de la familia Massot que finsaquella hora continua dispensantnos l'honor(pera mi inmerescut ) de oferirnos mil obse-quis de aquells que no s'esborran de la memoria.

Los caballs de les tartranes volava, y fuhentscom pasavam ni sisquera podíam contemplarcom se mereixía l'aspecte del terrer segarrench.

Mes,si no poguerem arroplegar notes del pa-norama ab l'ayret de la matinada arroplegaremuna gana que ! Deu n'hi dó !.

Tot va ser qu'esmorsant se'ns va fer mes curt lo

temps en espera del tren de dos quarts de vuitque devia dur à Tàrrega als expedicionaris55.

Durant els anys següents la Societat LíricaCarnicer torna a les vetllades artístiques quese celebren a la pairalia Massot de Maldà co-incidint amb la festa major d'aquest poble. Enaquestes ocasions, la Lírica Carnicer compar-teix el relleu líric amb tres cantants de la Ca-pella de Música de la Catedral de Tarragona -ambós grups tenen cura de la part musical icantada de les misses dels dies 27 i 28. En lafesta artística de 1901 també hi participa lajove cantant Dolors Boleda. Aquest any elspoetes J. Iglésias i Guizard i Mn. Ramon Ber-gadà i Solà hi presenten sengles composici-ons i Manuel Gaya hi esbossa el seu projectedel Banc Agrícol de Segarra:

Durant la nit tingue lloch en la casa del propi-etari don Josep Massot una artística vetlladamusical y literaria prenent-hi part los cantantsde Tarragona,la Societat Lírica Carnicer, loRvnt. D. Ramon Bergadá y D. Josep Iglesias.

S'executaren y cantaren magníficas pessas demusica entre ellas la Verdi matr ishigraciosissim duo interpretat ab lo garbo ysoltura de dos artistas de debó.

L'hermosa y distingida senyoreta DolorsBoleda, neboda del Sr. Canonge Poch, delCabildo de la Catedral de Lleida, cantá ab l'a-just que la caracterisa, y ab sa timbrada veurobada a n'es rossinyols, bonicas pessas, queforen estrepitosament aplaudidas aixís com lasde la Societat Lírica Carnicer y las dels can-tants de Tarragona...56

1.2.5. Les conferències i tertúlies científi-ques. Paleontologia i Història Natural. Ar-queologia i Història. Els primers museusparticulars.

L'agost de 1899, invitat per Francesc Clua iAnglès, visita Tàrrega l'arqueòleg, historiadorsagrat i director del Museu Episcopal de Vic,Josep Gudiol57. Amb els amics d'aquesta ciu-tat, visita el casal nobiliari de Cal Sobias i elmuseu que Ignasi Cantons58 ha establert enun magatzem del carrer de Governador Padu-lés, el qual conté un retaule romànic59. Dosmesos mes tard, a iniciativa d'aquest mateixprohom del catalanisme a Tàrrega, visita laciutat el geòleg i naturalista Norbert Font iSagué, que en companyia de Clua van a recollirfòssils a l'estació paleolítica d'El Pedregal. Ala nit, Font i Sagué es dispensat amb una vet-llada literàrio-musical a casa de Francesc Clua,que amenitza la Societat Lírica Carnicer, i a laqual assisteixen molts catalanistes de Tàrregai de la comarca60. El febrer de l'any següent,

154

aquest pioner de l'excursionisme científic aCatalunya fa una conferència al Centre Excur-sionista de Catalunya on presenta, entre al-tres, els resultats d'aquesta visita a la ciutatde l'Ondara61.

Nomes un mes i mig abans, amb ocasió de lesfestes de la Mare de Déu de la Mercè, patronadel barri d'Urgell de Tàrrega, havia vingut apredicar a Tàrrega l'orador sagrat i catalanistaRvd. Magí Ballbé62, que féu una glossa de lagrandesa medieval de Catalunya, vinculant-laal caràcter religiós i alhora liberal dels cata-lans; uns factors que proposa actualitzar perrecuperar aquell esplendor63. I només tres set-manes més tard, ve a fer la prèdica de SantaTeresa el joveníssim -vint-i-sis anys- rector,poeta i catalanista de Solsona Mn. JosepAugé64. El mateix sermó, l'any anterior l'haviafet el rector d'Anglesola i poeta Mn. DomènecAlzina65, molt vinculat als cercles catòlics i ca-talanistes de Tàrrega, i assidu col·laborador,en l'avenir del Patronat de Sant Jordi i del seuòrgan La Signou.

1.2.6. La col·laboració amb l'Obra del Dic-cionari de Mn. Antoni M. Alcover.

Un grup de destacats catalanistes de Tàrre-ga s'afegeix durant l'any 1902 a l'Obra delDiccionari de la Llengua Catalana que pro-mou des de l'any anterior Mn. Antoni M.Alcover. L'Obra del Diccionari rep així mateixel supor t dels catalanistes mes actiusd'aquestes comarques66.

Amb aquesta obra d'ambició gegantina, Mn.Antoni M. Alcover vol preservar la vivor dialec-tal de la llengua catalana en tots els seus ter-ritoris. Aquest rector mallorquí aconsegueix dereunir, a partir de la seva Carta de Convit(1901), els esforços de milers de col·laboradorsi de corresponsals d'arreu del País Valencià,del Principat de Catalunya, de les Illes Bale-ars, de la franja catalanòfona de l'Aragó i d'An-dorra. La gran majoria d'aquests col·laboradorsi corresponsals són capellans, un fet que s'adiuamb la seva mateixa condició de capellà i ambla seva condició de catòlic integrista, que veuen la diversitat lèxica i general de la llenguacatalana, que mostren els seus diversos par-lars, una manifestació natural -i per tant sagra-da- de l'obra de Déu67.

Mn. Alcover publica periòdicament el nom delsnous col·laboradors i corresponsals de l'Obradel Diccionari al Butlletí del Diccionari de laLlengua Catalana, que s'encarrega, sota laseva direcció, de guiar i coordinar els esforçoslexicogràfics dels col·laboradors. El primer cor-responsal de l'Obra del Diccionari a Tàrregaés Mn. Pere Pintó, vicari de l'Església delCarme d'aquesta ciutat68. Els primers col·labo-

radors de Tàrrega a l'Obra són el mateix Mn.Pintó i el jove catalanista Lluís Viladot69; es trac-ta, respectivament, per ordre cronològic d'ins-cripció, dels col·lobaradors, número 736 i 72770.Mesos més tard, a ran de la visita a Tàrregade Mn. Alcover el juny de 1902, s'afegeixen,com a grup de col·laboradors els membres mésdestacats de la Lliga Catalanista d'Urgell i deSegarra: Francesc Clua, col·laboradornuúmero 1019, Francesc Seres 1025, JosepGüell 1026, Antoni Gomà 1027 i Josep Sala71

102872. També és consignable la dedicació coma corresponsal i col·laborador d'Anglesola deljove ecònom, poeta i catalanista d'aquest po-ble, Mn. Domènec Alzina73.

El dia 30 de Juny de 1902, en el curs d'unallarga excursió de filològica -tres mesos- queel mena per diverses contrades de la geogra-fia catalana, Mossèn A. M. Alcover efectua unavisita de treball a Tàrrega. Procedent de Cer-vera, on el migdia anterior ha estudiat, ambdiversos col·laboradors i catalanistes del lloc ide la comarca la seva parla, i on ha pronunci-at una conferència lexicogràfica, arriba a Tà-rrega a les set del matí rebut pel corresponsalde la ciutat Mn. Pere Pintó. El filòleg mallorquídedica el matí a reunir-se, al pis de la LligaRegionalista, amb els principals catalanistesde Tàrrega, amb els quals, com és comú enles seves visites, estudia el parlar de la ciutat icomarca, animant-los a emprendre la tasca decol·lectar les paraules i les expressions pròpi-es i confeccionar amb elles cèdules lexicogrà-fiques per al Diccionari. Al vespre, a la sala dePlens de l'Ajuntament, fa una conferència so-bre l'Obra del Diccionari de la Llengua Catala-na que promou74.

1.2.7. El refús al nou materialisme popular.

Mn. Ramon Florensa, a punt de partir la pro-cessó de la capvuitada de Corpus de 1899 delCarrer i Plaça Major, desautoritza, de dalt es-tant de la portalada de l'Església parroquial,acompanyat de la resta de la comunitat parro-quial75, la processó, si abans la banda de mú-sica que dirigeix el Sr. Munné no es retira dedavant del pendonista -el dia abans l'havia fetaretirar per aquest mateix motiu de la processódel barri d'Urgell- argumentant que aquestaocupa un lloc que no li correspon en una cele-bració religiosa, i que només contribueix queels concurrents estiguin més pendents de lestonades que sona la banda que del caràcterreligiós de la celebració. Els capitans del barries neguen a fer recular la banda, fet que moti-va la negativa de la comunitat parroquial a pre-sidir la processó; a la qual cosa responen elscapitans del barri fent començar la processósense l'estament religiós, convertida de fet enuna marxa civil, no exempta en el seu curs deconsignes i de gestos anticlericals:

155

No puede negarse que el escándolo fuemayúsculo, y gracias a la sensatez del pueblono fue nada en cuanto al orden material; perodebe haber de confesarse que frente a lasensatez del pueblo hay personas dedistinguida posición social que se ponen alfrente del motín y excitan las turbas a que suposicion resulte un escarnio, que al clero se lecante el trágala y que se le obligue a obrarcomo obró, a bailar el oso es horrendo, es cri-minal. Podrá ser que al clero y al maestro deCapilla se les obligue a obrar contra su derechoempero estén seguros que todas las personassensatas saben distinguir entre la fuerza de larazón y la fuerza de la fuerza76

Aquest episodi desferma una gran i duradorapolèmica entre, per una banda, els catalanis-tes i els catòlics neutres de la població, queaproven l'actuació de Mn. Ramon Florensa, id'altra banda, la majoria municipal i els repu-blicans, que critiquen durament el gest delmestre de la Capella de Música, i recolzen laresolució dels capitans del barri de fer proce-dir la processó sense les dignitats religioses.Especialment reveladora d'aquesta polèmicasón les cartes creuades entre Amadeu de Graui Marià Feijóo, signades amb els pseudònimsrespectius de Un amante de la Justicia i Unamante de la Verdad77. Mentre el primer, catò-lic, addueix que la música dels actes religio-sos l'ha de fer la Capella de Música parroquiali no les bandes orquestra, i que en qualsevolcas la jurisdicció en aquests actes la tenen,per damunt de tothom, les autoritats religioses,el segon, republicà castelarià, replica que lesprocessons de Corpus que organitzen amb ca-ràcter secular els diferents barris de Tàrrega,són, per damunt de tot, patrimoni del poble,que les té arrelades en el seu sentiment i en elseu ser local, i per tant l'actuació de Mn. Flo-rensa és inassumible si no és des de l'excésd'orgull i la puntillositat d'aquest rector; l'acti-tud del qual, sentencia Marià Feijóo, és la queés realment contraria a la Fe y al Pueblo78.

La majoria municipal, lligada a Enric de Càr-cer i al Partit Conservador, dóna suport a l'ac-tuació dels capitans del barri, que havien de-nunciat el fet a l'Ajuntament, alhora que repro-va l'actuació de Mn. Ramon Florena, remar-cant el greuge sofert pel sentiment catòlic delsassistents i les fatals conseqüències que s'ha-guessin pogut derivar de la seva actitud:

Se enteró luego el Ayuntamiento de una quejay protesta de los Capitanes del Barrio Mayor acausa de que en el día de la Octava delSantísimo Corpus Christi al hallarse elRdo.Cura Padre con el Santísimo Sacramentoen sus manos, en las escaleras de la IglesiaParroquial, y las personas que acompañabanla procesión en la Plaza mayor, sin saber el

motivo, el Sror.Cura Párroco retrocedió a laIglesia negándose a seguir con la procesiónque de tiempo immemorial recorría el trayectode la calle de la Cendra a la Plaza de SanAntonio y Calle Mayor en tal día, procesión quetuvieron que formar los Capitanes con losdemás acompañantes sin llevar emblemaalguno católico, entendiendo se había inferidoagravio a los sentimientos eminentementecatólicos de todo este vecindario.

El Ayuntamiento unánime acordó hacer cons-tar en acta el profundo disgusto que le habíacausado el proceder del Sr. Cura Parroco enla procesión del día de la Octava del Corpus,negándose a seguir la con el SantísimoSacramento, disgusto que alcanzó alvecindario todo79

1.3. El Aguila Tarraguense (Maig de 1898-Gener 1900) i L'Aguila (Gener de 1898-Juliolde 1900). Remememoracionisme i Idealitza-ció Mítica de la Història de Tàrrega i de Ca-talunya. I Emblematisme.

Josep Güell figura com a propietari del periò-dic quinzenal catalanista de Tàrrega El AguilaTarraguense o L'Aguila. Aquest periòdic, domi-ciliat al Carrer d'Agoders, al local de l'Agrupa-ció Catalanista de Tàrrega, paga una contri-bució durant els tres anys que surt de 220ptes80. La condició humil de Josep Güell fa pen-sar que es tracti d'un propietari nominal, querepresenta més aviat la condició de principalredactor del mateix.

A partir del número vuit del periòdic figura coma director del mateix Amadeu de Grau i deGrau81. El 28 de gener de 1900, amb el núme-ro 48 de la publicació, El Aguila Tarraguense,passa a ser L'Aguila, íntegrament en català;un fet que saluda amb una carta al director eljove folklorista V. Serra i Boldú82. El periòdic sesubtitula a partir del número 50, que corres-pon al 25 de febrer de 1900, com a Quinzena-ri catalá d'Avisos, Notícias i Anuncis83.

Al marge de les informacions relacionadesamb l'actualitat local i comarcal, L'Aguila Tarra-guense o L'Aguila, articulen un doble nivell dediscurs, complementaris; un discurs de caràc-ter històric, mític i emblemàtic, al voltant, so-bretot, de fets i de personatges de la històriade Tàrrega; i un discurs idelògic i programàtic,que malda, sobretot, per adaptar a la realitatlocal i comarcal els grans eixos del catalanis-me de la Unió.

Pel que fa al primer nivell, sobresurt sens dubtel'atenció del periòdic als Privilegis de la Tàr-rega medieval, amb un tractament alhora his-toriogràfic, mític i emblemàtic. Ramiro deVega84, a Notas targarenses, fa una glossa

156

mitificadora d'aquestes lleis de la Tàrrega me-dieval i de la condició reial de la vila85. A Privi-legis, mentre es transcriuen i es fa referènciaa algunes d'aquestes lleis particulars de laTàrrega medieval, es remet de nou a la ideaque els Privilegis són la base ordenadora quefeu possible el floriment civil i ecònomic de lavila en època medieval, i on es troben les ba-ses del caràcter targarí86. El periòdic publicaen dos números fragments d'aquests Privile-gis medievals de Tàrrega87.

Amb un sentit del tot concomitant amb el quales tracten els Privilegis medievals de Tàrrega,s'aborda una altra emblemàtica institució tar-garina: la Societat Econòmica d'Amics del Paísde Tàrrega (1777), la primera d'aquestes insti-tucions il·lustrades i de foment econòmic quees constitueixen en l'àmbit català. Ramiro deVega a Una Sociedad modelo fa una exaltacióhistòrica, en tres articles, de la Societat Eco-nòmica d'Amics del País de Tàrrega. A més derepassar-ne els membres i les actuacions con-cretes, destaca el seu paper precursor del pri-mer -fallit- Canal d'Urgell. Ramiro de Vega hiveu un precedent clar i proper del caràcter in-dustriós de la ciutat88.

El Aguila Tarraguense publica una biografia del'il·lustre músic targarí, a cavall del barroc i delromanticisme, Ramon Carnicer i Batlle (Tàrre-ga,1789-Madrid 1855)89. Publica també un ar-ticle històric sobre la institució benèfica de pade caritat sota l'advocació de Sant Antoni dePàdua, coneguda com El pa dels pobres deSant Antoni90. En el nivell de la mitografia his-tòrica catalanista El Aguila Tarraguense publi-ca el llarg romanç històric de Josep Puig i Es-teve la Conquista de Tortosa pel Comte Ra-mon Berenguer IV de Barcelona91, i La redemp-ció d'Angel Guimerà, centrat en la dissort deJaume d'Urgell92. Finalment, és destacable -ésun aspecte més revelador de la mentalitatd'aquest catalanisme purità- com des del peri-òdic es proposa com una alternativa a les ce-lebracions del Carnaval fer memoràndums his-tòrics d'època sobre la història universal, deCatalunya i de Tàrrega93.

Sobre aquest òrgan dels catalanistes targarinsplanteja doncs, encara, un nivell mític del tar-garinisme burgès (la nova classe comercial iburgesa que s'està configurant com a hege-mònica partir d'aquests anys encara no haassolit, tanmateix, el poder municipal i socialen general i ha d'apel·lar encara primordialmentals referents del passat i mítics d'ella mateixa;pocs anys després, quan aquesta classe hagiassolit el poder local, basteix la seva opressiósimbòlica a partir d'un conjunt de referents ac-tuals d'ella mateixa presentats en termes ide-als). L'Aguila figura en el seu pòrtic -molt il·lus-trativament de la ideologia del periòdic- una

au fènix amb l'escut de Tàrrega, Sant Jordi quemata el drac i el perfil de la ciutat al fons.

L'anàlisi de les publicacions quinzenals vincu-lades a Amadeu de Grau i de Grau descriu bencorrelativament i clarament el curs d'un con-flicte de classe -cosa que afecta aquesta novaclasse comercial a la qual ens acabem de re-ferir- i el triomf d'aquesta classe i dels seusinteressos. El Aguila Tarragense (1898-1899) iL'Aguila (1900) corresponen, per una banda,a les primeres manifestacions del conflicte: elmalestar d'una sector de la burgesia targarinadavant el poder caciquil d'Enric de Càrcer; i LaVoz de la Verdad (1900-1902) i Via Libre (1902)i La Verdad (1903) corresponen ja, per una al-tra banda, al procés de rebel·lió i de victòriad'aquesta burgesia alentat per l'afer Electra-Urgelense. Així, mentre a El Aguila Tarragensei encara més a L'Aguila -primera fase del con-flicte- es recorre a la història, als emblemes i ala ideologia per justificar el caràcter industriósde la ciutat i dels seus homes, a La Voz de laVerdad, Via Libre i a La Verdad -segona partdel conflicte- aquesta justificació es fa ja a partirde referents reals i concrets de l'ara i aquí dela Tàrrega burgesa i comercial: (els cognomsde) les persones mes representatives de lanova burgesia mercantil, els seus comerços,les seves festes, etc.

D'altra banda, les bases ideològiques i progra-màtiques que presenta El Aguila Tarraguensei L'Aguila són aquestes:

1) Apoliticisme. Rebuig de la perversió de lapolítica que es viu durant la Restauració: lesbaralles partidistes, la corrupció administrati-va, els falsos interessos, la letargia en les re-formes econòmiques, etc. Anticaciquisme94.

2) Moralitat administrativa. Democràcia muni-cipal corporativa. Elecció dels representantsmunicipals a partir dels diversos gremis o cor-poracions de producció (pagesia, comerç, i in-dústria en el cas de Tàrrega95 ); que afavoreixil'elecció de les persones més qualificades decada branca de producció, vist com a únicagarantia d'una gestió realment moral del mu-nicipi i eficaç, capaç d'emprendre les reformesnecessàries.

3) Industrialisme i mercantilisme (targarins). Elsmembres de l'Agrupació Catalanista de Tàrre-ga afirmen que la majoria dels industrials i delscomerciants de Tàrrega estan al seu costat.Aposten per un esbarjo que fomenti la consci-ència artística i ciutadana d'una banda, i in-dustrial de l'altra.

4)Targarinisme (burgès). Alternació o invencióde la història de Tàrrega i del ser local targaríen base a un esperit franc -lliure- i emprene-

157

dor dels habitants de la ciutat, en el camp delcomerç i de la indústria96

5) Comarcanisme (segarrenc-urgellenc). Afir-mació de la realitat comarcal que conformenels vincles de mercat amb Tàrrega (pobles del'Urgell i de la Segarra). Afirmen la centralitatde Tàrrega respecte aquest conjunt i el deureque té de retornar-los els beneficis econòmicsque li comporten amb la seva elevació culturali moral97.

6) L'embelliment o el lluiment de les festes lo-cals a partir del bon gust i de l'Art.

1.4. La mobilització catalanista. El primergran Aplec Catalanista de les Terres deLleida: L'Aplec Catalanista de Sant Eloi delsetembre de 1899. L'Aplec Catalanista de1901.

En aquesta cojuntura d'oposició al caciquis-me, a finals de maig de 1899, els membres del'Agrupació Catalanista de Tàrrega estenen laconvocatòria d'un gran Aplec Catalanista aTàrrega la diada de Sant Eloi, primer dia de lafesta major d'estiu de Tàrrega98. Un mes abans,anuncien la presentació pública de l'Agrupa-ció en el context d'aquest Aplec, alhora queconfirmen les funcions del Teatro Catalá delSr. Borràs i la presència d'Angel Guimerà, amicpersonal de Francesc Clua99. L'Aplec tambe hade servir per presentar l'adhesió de l'ACT a lacampanya general a favor del Concert Econò-mic que promou Foment del Treball amb elsuport de les principals entitats econòmiques,polítiques i culturals i institucions catalanes, icom una gran ocasió de propaganda a favord'aquesta causa100, que a les terres de Lleidaté també un suport idelògicament transversal101.Només amb l'oposició coercitiva del Govern Ci-vil de Lleida que amenaça amb mesures de càs-tig els ajuntaments que la recolzin102.

La Festa Catalanista de Tàrrega de 1899 se-gueix tots els rituals de celebració habitualsde les festes catalanistes que durant aquestsanys fomenta la Unió Catalanista. Aquestesfestes, com l'activitat dels orfeons, s'intensifi-quen coincidint amb la crisi colonial i l'envigo-riment del moviment catalanista (1895-1899).Un fenomen que es fa especialment evident ala Catalunya Vella, on l'arrelament de la UnióCatalanista a través d'agrupacions locals cata-lanistes que hi estan adherides és molt més fort.

Les pautes de celebració de les festes catala-nistes suposen la plena modernització de lacultura de la festa i de l'esbarjo del catalanis-me conservador103. Una modernització que par-teix per un costat de la realitat ineludible d'unmón nou, urbà i de masses, i de les dinàmi-ques de mobilització social que aquest exigeix,

i per un altre costat, d'un conjunt de manifes-tacions rurals catalanes -el cançoner popular itradicional, bàsicament, en aquest moment-que els catalanistes adeqüen -que modernit-zen- en el si d'un conjunt de rituals políticofes-tius eminentment moderns.

Aquestes manifestacions de catalanisme de laUnió Catalanista tenen un caràcter eminent-ment emblemàtic i mític; que pretenen galva-nitzar de fervor catalanista el sentiment d'unesnoves masses urbanes, que si bé tenen sovintuns ascendents rurals immediats, les sevesformes de sociabilitat i el seu estil de vida engeneral estan ja determinats per la ciutat i lasocietat moderna.

Aquestes serien les grans pautes que solenseguir-se en els aplecs catalanistes i en elsactes d'afirmació catalanista en general quepromou la Unió: (1) Les rebudes i comiatsmassius des de (fins a) l'estació de ferrocarrilde les personalitats i delegacions catalanistesque vénen de fora, amb cants patriòtics, queentonen sovint corals locals o vingudes de fora,fent voleiar senyeres i cridant visques a Cata-lunya104; (2) un guarniment exhuberant dels te-atres o sales on se celebren els meetings ca-talanistes, amb profusió de cintes, guirnaldes,i llaçades amb la senyera catalana; de tiradesde senyera que delimiten i exalcen la tribunapresidencial; i inclús de botons imperdibles desolapa amb la senyera; tampoc sol mancar-hi,amb caràcter presidencial, la presència delsescuts de Catalunya i de la localitat o comarcaamfitriones105; (3) Un discurs de caràcter his-tòric i mític, centrat en el passat medieval de Ca-talunya; o, a més, de la pròpia ciutat/comarca/regió on se celebra l'acte, destacant els fac-tors que feren possible aquell esplendor (la li-beralitat dels reis; el poder dels gremis o delsoficis; el sistema de representació de lesCorts...) i centrat també en el ressorgiment actu-al de Catalunya gràcies al catalanisme, que hade retornar a Catalunya aquella plenitud a partirde la devolució i de l'actualització d'aquells prin-cipis que la feren gran (la rehabilitació dels gre-mis o de les corporacions de producció com afonaments legítims de la representació social ipolítica, l'autonomia política, etc).

La Unió Catalanista dóna una especial notori-etat a la Festa Catalanista de Tàrrega del se-tembre de 1899. A Tàrrega s'hi desplaça la pla-na major de la Unió, amb els homes de lesdiferents ideologies que conviuen en aquestaplataforma: D. R. Permanyer, Josep Franque-sa, Lluís Marsans, Manuel Folguera, NarcísCampmany, J. M. Roca, Angel Guimerà, PereAldavert, director de La Renaixença, i ManuelRocamora106. Un relleu que es deu seguramental fet de tractar-se de la primera festa d'aques-tes característiques que se celebra en terres

158

occidentals, mig any abans de la Festa Cata-lanista de Lleida107, i pel fet de situar-se en unaregió objectivament difícil a la causa catala-nista. L'Aplec, com és habitual en aquestesmobilitzacions de la Unió, rep l'adhesió demúltiples entitats catalanistes, de tot el territo-ri, entre les que es troben totes les de les co-marques occidentals vinculades a la Unió Ca-talanista - de Lleida, Pons, Balaguer, SantaColoma de Queralt, Pons, i Castellserà108.

El primer acte de la festa catalanista és l'ofici almatí a l'ermita de Sant Eloi, amb la predicaciód'un jove Mn. Josep Cardona, catedràtic del Col·-legi Sant Josep de Sabadell. Aquest orador sa-grat glossa la grandesa de la Catalunya medie-val i proposa actualitzar-ne les bases jurídiques isocials109; també defensa, en virtut de principisdel ser regional català, la família tradicional, eltreball i les festes sanitoses o tradicionals, ambel mateix propòsit de superar la crisi que afectala societat catalana110. L'acte esta vigilat per di-versos confidents -uns quants castellans que'spasseijan per aquí, en diran, quan se n'assaben-ten, els catalanistes de Tàrrega111- del governa-dor civil de Lleida, el nomenat recentment JoséMartos O'Neal, governador general de Filipinesfins a la pèrdua, set mesos enrere, de la colòniaespanyola112.

L'endemà mateix de l'Aplec Catalanista, l'11de setembre, arriba amb el tren correu deLleida, un delegat de J. Martos amb el propò-sit d'obrir una investigació que avali l'encausa-ment de Mn. Josep Cardona. Aquest delegat,després d'entrevistar-se amb els confidents,que són presentats com a assistents aleatorisa la celebració113, decideix encausar Mn.JosepCardona, acusat, per unes al·lusions que fa al'himne d'Els Segadors durant el sermó, de fo-mentar la separació de Catalunya114. L'acusa-ció a Mn. Cardona va acompanyada d'una àm-plia i enverinada campanya de fustigació con-tra la seva persona, que vehicula determinadapremsa de Lleida i de fora115. Aquest rector,multat finalment amb l'elevada suma de 500pessetes i afectat moralment pel linxament re-but durant les setmanes posteriors a l'Aplec,decideix dedicar-se en endavant només a lapredicació religiosa116.

Aquesta causa oberta per Martos O'Neal com-porta a més la voluntat de prohibir l'AgrupacióCatalanista de Tàrrega i de suspendre el seuòrgan, El Aguila Tarraguense117, i obliga els jo-ves J. Güell i Guillamet i M. Roca i Sangrà apresentar-se dues vegades al Govern Civil deLleida118.

El meeting de la Sala-Teatre Recreo presentaun guarniment de característiques emblemàti-ques i mítiques, típic dels grans actes de pro-paganda que fa la Unió Catalanista durant

aquests anys: tres escuts, de Catalunya, deLleida i de Tàrrega, arrenglerats i emplaçatsdavant de la taula presidencial, solemnitzenaquesta. Tires de senyera, en serpent, fixadesal sostre, i altres tramades de senyera delimi-tant i destacant l'espai de la Sala són els as-pectes més destacats d'aquesta mise enscène. Els oradors que intervenen en el mítingsón Francesc Serés, de l'Agrupació Catalanis-ta de Tàrrega, Lluís Piqué de la Joventut Cata-lanista de Lleida L'Avenç, Gabriel Casals iManuel Franquesa del Centre Català deSabadell, Ramon Gramunt de l'Agrupació Ca-talanista de Balaguer, Claudi Closa de l'Agru-pació Regionalista de Pons, Ramon Aigé del'Agrupació Catalanista de Lleida, J. M. Roca iJ. M. Valls de La Renaixença i Joan. J. Ayats119.Com és habitual en aquests mítings de la Unió,es clou amb el cant dels Segadors i ambvitorejaments a Catalunya.

Tots els parlaments giren entorn a tres granseixos: (1) les causes i els efectes de la uniód'Aragó amb Castella, la decadència política icultural que sobrevé a aquest episodi, i lesderrotes militars de Catalunya en l'edat moder-na (J. M. Valls, Josep Mon, i Josep Mallofrè); (2)l'esplendor de la Catalunya, de la Lleida i de laTàrrega medievals, i les bases jurídiques i po-lítiques que la fonamenten (J. J.Permànyer, F.Renyé, i F. Serés); i (3) l'actual ressorgimentde Catalunya de la iniciativa del catalanisme ila necessitat d'emancipació de Castella; de lesseves lleis i del seu caràcter (F. Renyé, G. Ca-sals, Ll. Piqué, M. Folguera, R. Gramunt, C. Clo-sa, R. Aigé, J. M. Roca, i J. Franquesa)120.

A la tarda, a la mateixa Sala-Teatre on s'ha fetel míting, es representen tres destacades obresdel teatro catalá, a cura de la Companyia delTeatre Romea que dirigeix Enric Borràs: LaBatalla de reinas, drama de Pitarra; La cosinade la Lola, peça còmica en un acte; Lo nuvi,drama de Feliu i Codina; Mestre Oleguer, mo-nòleg de Guimerà, en presència de l'autor121, iLo que no vulgas per a tú, proverbi en prosadel Sr. Llibre122.

D'aquest Aplec en surt la proposta pública queel futur candidat del districte a Corts sigui unapersona del mateix i amb una trajectòria reco-neguda per tothom123. Un idea que ridiculitzael El Ermitaño de San Eloy, òrgan dels conser-vadors de Tàrrega i comarca, que la presentainspirada pel localisme i de resultats inefica-ços. L'Aplec Catalanista, per raons del tot opo-sades, el critiquen els carlistes i els republi-cans de la ciutat: els primers el troben massalaic, mentre que els segons, excessivamentclericalitzat124. Dos mesos després de la festacatalanista de Tàrrega i de la presentació del'Agrupació Catalanista d'aquesta ciutat, es fun-da a Cervera el Centre Català125.

159

Un mes llarg després de l'Aplec Catalanista, afinals d'octubre de 1899, en plena campanyapel tancament de caixes i d'exigència de l'Au-tonomia i del Concert Econòmic per a Cata-lunya, que promou Foment del Treball i el con-junt d'entitats econòmiques, socials i polítiquesde Catalunya, el Governador Civil de Lleida,per ordre del Ministre de Governació, prohi-beix a tots els diaris de Lleida i a El AguilaTarraguense de Tàrrega que publiquin res re-lacionat amb les incidències de la campanyapel tancament de caixes126.

L'Agrupació Catalanista de Tàrrega organitzauna segona Festa Catalanista per al 10 de se-tembre de 1901, tot just dos anys després delprimer aplec catalanista a la ciutat. En aquestsmoments, recomposades pràcticament totesles famílies ideològiques de la burgesia targa-rina en un front únic contra Enric de Càrcer i elseu aparell polític i clientelar que controlal'Ajuntament, i en plena mobilització d'aques-ta entesa burgesa contra lo Cacic, com en so-len dir, en vistes de les eleccions municipalsdel 21 de novembre, la festa catalanista es con-verteix de fet, més que en un acte de propa-ganda catalanista, en un gran acte contra elcaciquisme centrat en la figura d'Enric de Càr-cer i les imputacions que se li fan a ran de l'es-càndol de l'Electra-Urgelense.

Isidre Nicolau i Carreño, alcalde de Tàrrega,al aquesta oposició que es proclama moral-administrativa moteja ridículament com DonNicolás, assisteix al míting catalanista on és

esbroncat per part dels assistents: El amigoNicolás asistió al míting catalanista deldomingo ultimó. Suponemos que le mandaríaallí el Senyó - al·lusió a Enric de Càrcer- pararecoger impresiones. ¡Y lo sensible es que sese olvidó el paraguas para aguantar el chu-basco!. ¡Pobre Nicolás!, ¡vaya una embajadadebió llevar al amo!127.

Aquesta segona Festa Catalanista de Tàrregase celebra com la primera dins del marc de laFesta Major de Sant Eloi. El míting catalanis-ta, celebrat al Saló-Teatre Recreo, és presiditper Manuel Folguera, president de la Unió Ca-talanista, Francesc Serés, president de l'Agru-pació Catalanista de Tàrrega, i l'industrial Fran-cesc Pera, que actua com a representant delgovernador civil de Lleida. La Unió Catalanis-ta envia a Tàrrega una destacada delegacióencapçalada pel seu president, M. Folguera,que cessa aquest mateix any, acompanyat delssabadellencs Pau Colomé i Francesc Cap-many, del sector més conservador i ortodoxde la Unió, de J. M. Roca, president de la Co-missió de Propaganda de la Unió i del correntesquerrà del moviment, i dels lleidatansManuel Roger de Llúria, excarlí, i Joan Bergós,ambdós de l'Associació Catalanista de Lleida,i de Domènec Martí128.

L'ambientació del míting respon a les caracte-rístiques esmentades més amunt dels actes depropaganda de la Unió Catalanista: un fort em-blematisme -llacets, botons, escuts, banderes-,

Imatges de Tàrregade començaments del

segle XX.Editades per la

Llibreria Güell deTàrrega. (Fotografia L.

Roisin. Col·leccióparticular: Ramon

Castelló)

160

i d'aspectes mítics de la història de Catalunyacom les quatre barres, lemes extrets d'Els Sega-dors, escuts de Catalunya i dels territoris queacullen els actes,etc. Aquest és tanmateix un estilde propaganda modern -fortament lematitzador,i democràtic, del que tothom n'és protagonista-adaptat a una societat ja de masses, que com-parteix clarament l'integrisme catòlic:

A medida que se aproximaba la hora, iba enCRESCENDO el bullicio, el entusiasmo y el público.En la puerta un pendón con las consabidascuatro barras y el lema BON COP DE FALÇ; en losojales de la mayoría de los asistentes, lacitosy botones ALUSIVOS al acto. El local, lleno deverdad, dándole una simpática nota de color,lapresencia de algunas señoritas en eleganteTOILETTE. El escenario presentaba un buengolpe de vista...

Reciban nuestro más sincero y desinteresadoaplauso los valientes defensores del catalanis-mo que de modo elocuente y levantando supieronentusiasmar al público con los cuatro platosfuertes de oratoria ENRAGÉ. D. Manuel Folguera,D. Francisco Campmany, D. Manuel Roger deLlúria, Don Pablo Colomé, Don Juan Bergós, DonJosé M. Roca, Don Domingo Martí, todos en finen cuanto tomaron parte en aquella agradablefiesta, merecen todo el respeto de de los quedefienden una causa justa...129.

La festa catalanista és concorreguda per ca-talanistes de Cervera, Maldà, Talladell, Angle-sola, Mollerussa i Bellpuig. Nou dies més tard,el cap dels catalanistes targarins, FrancescSerés forma part de la presidència de l'AplecCatalanista de Tremp. L'acompanyen a la vilapallaresa Josep Güell, Magí Roca, Mn. RamonFlorensa i altres membres de l'ACT130.

El míting catalanista de Tàrrega serveix d'al-tra banda per posar en evidència l'abandona-ment d'Amadeu de Grau del projecte catala-nista de la Unió Catalanista -ell que, en parau-les del seu antic company de l'ACT, AntoniGomà, havia estat un entusiasta propagandistade les Bases de la Unió131- critica ara, des deles pàgines del seu nou periòdic La Voz de laVerdad, lligat al liberalisme fusionista lleidatà,el radicalisme i l'essencialisme d'aquest cata-lanisme, i del catalanisme polític en general:

Nosotros no sólo simpatizamos con el catala-nismo en el concepto de desear para Cataluñauna amplia descentralización y la más lataautonomía, sino que creemos que este es elúnico remedio que exige el estado actual dealgunas regiones españolas (...)

Y que diremos del jactarse de haber pertene-cido al Ejército Carlista?132. Si estos mismoscatalanistas hacen esta afirmación en comar-

cas tan catalanas como Figueras y Reus lesapedrean.

Resumen: que aparte de los lunarcillos, la fiestadel domingo fue un acto importante por el quefelicitamos a sus organizadores, que somos enmucho mayor número que los de la Unió loscatalanes que simpatizamos con el catalanis-mo y con todo y escribir como nos da la ganahemos tomado esto de la borderia como unchiste frustrado, y que entre ser ximple y beneytcomo Pi i Margall, Víctor Balaguer, Duran i Bas,el doctor Rober t y otros, o bien un granciudadano y un escritor ilustre de un par degacetillas de La Renaixensa133 o La Veu134

preferimos lo primero135.

Els catalanistes de Tàrrega publiquen un ma-nifest en vistes a les eleccions municipals del21 de novembre de 1901. Participants actiusde la coalició anticonservadora o anticarcerista,s'adrecen a l'electorat targarí agraint el vot vic-toriós per a la candidatura unitària; alhora, però,que reincideixen en la vella aspiració del cata-lanisme i de les altres opcions catòliques nodinàstiques d'organitzar els municipis en basea les corporacions productives com a millorforma de moralitzar i dotar d'eficàcia la gestióde la cosa pública enfront dels mals del caci-quisme136.

2. Republicans i Carlistes fins a la crisimunicipal de 1900.

L'octubre de 1899, els republicans137 organit-zen una manifestació civil pels carrers de Tàr-rega, en el marc del funeral neutre que orga-nitzen per al seu correligionari difunt Felip Solé.El fèretre d'aquest jornaler és passejat, senseimpedir-ho l'agutzil i el guàrdia municipal quetenien ordres de fer respectar un altre traçat,pels carrers més cèntrics de Tàrrega. Aquestfet provoca la indignació d'una part de la so-cietat targarina, i l'acord, pres en la sessió mu-nicipal immediata, d'acomiadar l'agutzil AntoniVerdadguer i de suspendre temporalment desou i feina el porter municipal Ramon Güell138.

Aquest funeral-manifestació és contestat, comdiem una mica més endavant, per sectors ca-tòlics de la població, que aprofiten l'avinente-sa de la manifestació republicana i anticlericalper col·locar plaques del Sagrat Cor de Jesúsa les façanes d'algunes cases. L'Ajuntamentfa interrompre aquest acte i obre causes a repu-blicans i a catòlics. Es tracta d'un exemple evi-dent de la lluita conflictiva per la politització del'espai públic, tan bàsica a partir del s.XIX.

La Pasqua de 1900, un grup de republicansde Tàrrega organitzen una contra-representacióparòdica del drama Los siete Dolores, que uns

161

dies abans han portat a l'escena, a la Sala-Tea-tre Recreo, la companyia de clàssics castellansdirigida per José Corcuera i Antonio de laMata139.

A finals de juny de 1899 es dissol el CírculoTradicionalista de Tàrrega per manca de so-cis140. El cercle carlí de Tàrrega és reconstitu-eix anys més tard de la mà del seu cap veterà,l'advocat Estanislau Segarra i Vilalta, i de PauCarreño, Lluís Viñals, Mn. Joan Berga, Fran-cesc Castelló i Joan Pons. Formen part delCírculo Tradicionalista Josep Mateu i Pomés,Evarist Artiell i Solsona, Miquel Alterachs i Fe-lip, Ramon Vidal i Llor141, Sebastià Llobet i Pont,Ramon Andreu i Roca, Antoni Albareda iSalvadó142, Joan Viciana i Salvadó143, JosepVilalta i Duch, Joan Macia i Saura, i Joan Cos-ta i Roca. Llevat de Ramon Vidal i d'AntoniAlbareda que són comerciants importants, laresta d'aquests tradicionalistes són comerci-ants modestos (Alterachs - cistells; Roca -mobles de pi), artesans (Duch - ferrer; Mateu-sastre; Macià - teler mecànic) i pagesos - Llobeti Andreu.

3. Devoció del Sagrat Cor i propietaris.

A partir de l'últim terç del s.XIX, molts propie-taris catòlics de tendències diferents veuen elSagrat Cor de Jesús -aquesta devoció- com elgran instrument socio-simbòlic que ha de per-metre contrarrestar l'amenaça a la pau social i ala integritat de la propietat que suposen els re-cents episodis de conflictivitat social i les novesideologies de caràcter reformista radical irupturista.

La devoció del Sagrat Cor de Jesús experimen-ta un important impuls en el context de l'últimadecada del s.XIX per dues raons fonamentals:(1) la greu crisi social i econòmica que sacse-ja aquesta dècada; afectada directament perles conseqüències de la guerra colonial deCuba i Filipines, i pels resultats d'una políticaeconòmica que castiga la indústria i la produc-ció en general, amb el lliurecanvisme com aprincipal expressió; aquesta política, en el mónrural, és responsable directament de la greucrisi desfermada als primers anys de la dèca-da, amb el col·lapse de la comercialització devi i derivats144; i (2) la celebració del segle futur-del segle XX- que des dels medis integristescatòlics s'augura i se celebra com el segle enel qual finalment es produirà el triomf socialdel catolicisme, enfront d'un segle XIX marcatper la impietat i la barbàrie.

La difusió d'aquesta devoció -com també la dela nova devoció a Maria o a la Immaculada Con-cepció (1856)- es fa en clau eminentment de pro-paganda de masses, manifassejant en aquest

sentit tot un utillatge kitz (plaques, botons de so-lapa, fulletons, opuscles, banderes...).

L'industrial targarí Joaquim Balcells, propieta-ri d'una farinera als afores de Tàrrega i primercontribuent de la ciutat durant els anys de canvide segles XIX i XX145, junt amb els altres pro-pietaris de Tàrrega, Domingo Gassol146, FelipBurló i Francesc Clua promouen i patrocinenl'Escola Catòlica, amb règim diari i nocturn, pera adults, sota la protecció del Sagrat Cor deJesús, i inspirant-se en les Conferències deSant Vicenç de Paül. El mateix JoaquimBalcells, adherit a aquesta institució benèficacedeix un local per a la ubicació de l'escola147.Aquesta, inaugurada el novembre de 1899, térector i professors consiliaris148. Tres anys méstard, com indiquem més endavant, el dirigentrepublicà Caietà Puig i Boladeres, d'Ivars d'Ur-gell, propietari de Belianes i afincat a Tàrre-ga149, promou el Centre Obrer i Instructiu d'UnióRepublicana que té la voluntat de crear unaescola per als fills d'obrers, que sigui la rèplicalaica a l'ensenyament que es dóna a la ciutat.

Un mes abans, per ordre de l'alcalde conser-vador Isidre Nicolau, s'atura la col·locació deplaques del Sagrat Cor a la façana de domici-lis particulars que promuen aquests mateixospropietaris, en en celebració del segle futur, icom a resposta pública al primer enterramentcivil que se celebra a Tàrrega, el del jornalerrepublicà Felip Solé. L'Ajuntament instrueixcauses per aquestes dues manifestacions designe oposat150. Dos mesos més tard, aquestspropietaris i els preveres Joaquim Isanda iFrancesc Solé, sol·liciten a l'Ajuntament quel'esfinx del Sagrat Cor sigui col·locada a la fa-çana de la Casa Consistorial, proposta quedesestima la majoria conservadora municipaltot argumentant la trista escena que suposa-ria contemplar en una hipotètica victòria repu-blicana, com aquesta venerable imatge delSagrat Cor és davallada i fins i tot reemplaça-da per emblemes laics151.

Francesc Clua, Felip Burló, Joaquim Balcells,Domingo Gassol, Lluís de Jover, i Mn. JoanPintó figuren en la Junta de l'Apostolat de l'Ora-ció de Tàrrega de 1899, encarrega de difondrela devoció al Sagrat Cor en aquest municipi152.Mn. Pintó és l'encarregat de fer la predicacióen la festa del Sagrat Cor del 29 de juny del'any anterior153. Aquest rector, situat en la franjamés conservadora del catalanisme catòlic, tin-drà altres actuacions destacades en la difusiód'aquesta devoció catòlica i social154.

D'altra banda, el 19 d'agost de 1899, en aquestcontext de mobilització catòlica que protago-nitzen un sector de propietaris agraris i indus-trials amb la col·laboració de l'església targari-

162

na, dos frares de l'ordre francesa de Sant Ber-nat -el superior Serafí i el pare Linus- ocupenel Mas Colom situat a un quilòmetre i mig alnord de la ciutat; aquest mas, beneïda la ca-pella aquest dia, es converteix en un conventdedicat Nostra Senyora del Sufragi. En aquestprojecte, els promotors compten amb la medi-ació del Marquès de Dou. La rehabilitació ar-quitectònica del mas com a convent és obrade Domènec i Muntaner155.

A partir dels útims anys de la segona dècadadel s.XX, amb les grans campanyes d'exerci-cis espirituals que promouen el Pare Vallet i laseva Obra dels Exercicis Espirituals, el MasColom es converteix en un important centreper a aquesta activitat religiosa, que eviden-cia alhora el fort conflicte social que es viudurant aquests anys. Els exercicis són promo-guts per Les Lligues de Perseverància d'Ur-gell i de Segarra, dirigides pel propietari i co-merciant Josep M. Llort156, un dels principalsimpulsors l'any 1932 del Centre AutonomistaRepublicà (Lliga Catalana) i alcalde de la ciu-tat entre l'abril de 1930 i el gener de 1931.

4. Enric de Càrcer i de Sobies.Un cacic singular i poderós.

4.1. La figura.Enric de Carcer i de Sobies, nascut a Tàrregal'any 1845, lo sinyó Sobies com se'l coneix tam-bé a Tàrrega, és fill d'una relada nissaga no-ble d'aquesta ciutat:

Tárrega, vila molt antigua, de 2.500 personas,dintre del Urgell, está molt ben situada, y sabella disposició bastant gran y en una delicio-sa planura la que se dilata la vista á tots qua-tre vents sens obstacle de montanyas....Lascasas de senyors,en aquella vila de Tárrega,son las de Copons, Subias, Sanou,&...157

Ennric de Càrcer viu a Tàrrega a l'antic palaugòtic dels Marquesos de la Floresta, al carrerdel Carme. Durant el conflicte pel subminis-trament d'aigua i de llum a Tàrrega, els ene-mics d'Enric de Càrcer s'hi refereixen habitu-alment com la Cova. L'any 1872 obté la llicen-ciatura de dret a la Universitat de Barcelona.

Enric de Carcer és propietari del cafè-restau-rant a la Rambla de Canaletes de Barcelona,el Petit Pelayo, situat entre els números 5 i 7d'aquest passeig, del qual en té cura el seu fillpolític Manuel Vidal i la seva filla158. A l'any 1916participa com accionista fundador de laSociedad Anónima de Recreos y Atraccionesque, amb seu a Barcelona i un capital iniciald'un milió de pessetes, vol contruir un complexde lleure ciutadà per a l'esplai familiar159. ATàrrega, Enric de Càrcer té una propietat rús-tica i un molí d'oli d'una premsa de viga a laplaça del Carme. Té, així mateix, una propie-tat rural -terra, molí d'oli i diversos patis ur-bans- al poble de Puiggròs, on també residei-xen temporalment ell i els seus fills160. Tambécompta amb propietats a Torrefeta, Ciutadilla,Claravalls, Fontllonga. També a València d'onés originària la nissaga dels Càcers.

Imatges de Tàrregade començaments delsegle XX.Editades per laLlibreria Güell deTàrrega. (Fotografia L.Roisin. Col·leccióparticular: RamonCastelló)Panoràmica del carrerde S. XX, al costatmateix de la línia deferrocarril Barcelona-Madrid. Aquest carrer,alçat en el canvi desegles XIX i XX, ésl'expressió d'una novaburgesia comercial iindustrial, que hi ubicala residència i celebrael nou emplaçament iel seu nou estatussocial posant al carrerl'il·lustratiu nom de:Segle XX.

163

El fill d'Enric de Càrcer, del mateix nom que elpare, de 19 anys, estudiant de dret a Barcelo-na, mor tràgicament en un accident el juny de1898. El funeral, a l'Església Parroquial deTàrrega, resulta molt concorregut161. Enric deCàrcer resideix temporades a Vilafranca delPenedès, a casa del seu cosí el Marquès deCastellvell. Aquest, mitjançant la recomanaciód'Enric de Càrcer, cobreix la vacant d'admis-trador general del seu patrimoni amb l'anticcomptable de la Diputació de Lleida, de quanEnric de Carcer n'era president, Joan Vidal162

Manuel Vidal de Càrcer, nét seu, és porter delFutbol Club Barcelona.

Per entendre la personalitat d'Enric de Càrcerés interessant també subratllar la seva autoriad'una obra magna sobre el Quixot en la quals'hi aplica dotze anys:Las frases del “Quijote”. Su exposición,ordenación y comentarios, y su versión a laslenguas francesa, portuguesa, italiana, cata-lana, inglesa y alemana163. Es tracta d'una obramagna -666 pàgines- caracteritzada pel deta-llisme i el lluïment intel·lectual. Dues caracte-rístiques -detallisme o preciosisme i magnifi-cència o lluïment- que com remarquem enda-vant, són inherents a la personalitat i a l'obrad'aquest prohom targarí. D'altra banda, un in-terès i una dedicació com aquests a l'obra delcèlebre escriptor castellà, no deixa de contras-tar amb els interessos de la major part delsintel·lectuals catalans del moment, immersosen una o altra de les expressions culturalsemandes de la Renaixença.

4.2. El poder.

El poder polític personal.

Enric de Càrcer és entre els anys 1891 i 1906,de manera ininterrompuda, diputat provincialdel Partit Conservador pel districte de Cerve-ra164. A començament de novembre de 1899Enric de Càrcer és nomenat president de laDiputació Provincial de Lleida165. El pas d'En-ric de Càrcer per la presidència de la Corpo-ració Provincial està marcat per la situació decol·lapse i d'urgència econòmica que viu l'ensaquests anys166. Enric de Càrcer juga des dela Corporació un paper actiu a favor del vellcontenciós del tren Noguera-Pallaresa queporta més de deu anys aturat167. El 1902 Enricde Càrcer forma part de la Junta de Benefi-ciència Provincial. El gener de 1903, aquestadvocat targarí és nomenat Governador Civilde Lleida amb caràcter interí.

La personalitat política.L'excel·lent xarxa d'amistats d'Enric de Càr-cer en el cor de l'Estat i alhora la seva posició-noble targarí, hisendat i advocat- i la seva per-sonalitat, orgullosa, expliquen bàsicament queaquest polític, d'ençà meitat dels anys vuitan-ta del s.XIX i sobretot durant l'última dècadadel segle XIX, promogui a Tàrrega un conjuntd'obres molt destacades, sobredimensionadesinclús per la població, que en la mateixa me-sura que busquen la millora de la ciutat, bus-quen una clamorosa confirmació popular decaràcter personal. Els resultats d'aquest estil

Imatges de Tàrregade començaments del

segle XX.Editades per la

Llibreria Güell deTàrrega. (Fotografia L.

Roisin. Col·leccióparticular: Ramon

Castelló)A l'esquerra d'aquestafotografia del carrer de

Santa Anna podemveure una façana

lateral del magnificentcasino modernista que

fa construir durant laprimera dècada del

s. XX Enric de Càrcerentre els carrers de

Santa Anna i dePonent. "La Alianza",

amb les sevesproporcions

majestuoses en uncontext com Tàrrega oles terres de Lleida en

general, i un estilpreciosista i detallista,

és una obra benreveladora de la

personalitat del seupromotor.

164

d'actuació d'Enric de Càrcer -el mateix estil quefa d'altra banda que aquest cacic propiciï unagran banalizació administrativa en la vida mu-nicipal de Tàrrega de final de segle- són elsque l'any 1909 enyora Ramon Valls en una cartaa Enric de Càrcer, vuit anys després que anticsecretari municipal de Tàrrega, com l'alcaldeconservador Isidre Nicolau, són cessats perordre governativa en el context del conflicte perl'Electra-Urgelense:

No hablo con ninguno de esa ciudad, así delos que fueron fieles amigos como de losadversarios, que va me diga, que aquellos queblasmaban de ser tan honrados, han sido elmayor desastre para esta población: y comono me muerdo la lengua, sí todos contesto quefueron unos infames, puesto que las obras queen esa ciudad se realizaron en el periodo de1891 a 1901 bien vistas y conocidas eran detodos: y tales obras que no llego a realizarninguna población de España sin gravamenoneroso para el contribuyente, fueron realiza-das por la inteligencia y laboriosidad de Vd: ycon que comparen lo que pagan hoy y lo quepagaban entonces, si tienen un poco desentido común, veran si aquello era oficio yhonradez y eso pura plebería...168.

El cos de bombers (1876)i el títol de ciutat (1885).

L'any 1876, promogut per Enric de Càrcer, esfunda a Tàrrega el cos de bombers. Aquest ésel segon, després del de Lleida, de l'àmbit pro-vincial. Es tracta d'antuvi d'una iniciativa quesorprèn -en una mesura diferent a la conces-sió del títol de ciutat a Tàrrega l'any 1885- enuna vila de 4000h, que encara ha d'empren-dre el creixement comercial i industrial que co-mença la dècada següent i que té la seva em-branzida a partir de la segona dècada del se-gle XX. El sentit del cos de bombers -de la sevafundació- s'incardina perfectament dins delsentit general de l'actuació d'Enric de Càrcer,en el període que té un important poder a Tàr-rega i a la seva comarca, i després: unes obresmagnificents que, alhora que busquen la mo-dernització, la urbanització i l'embelliment deTàrrega, busquen també, i de manera indes-triable, l'atrezzo públic, la mascarada pública,l'espectacle públic, i l'aclaparament públic enaquest sentit; a efectes d'una exaltació popu-lar de la seva personalitat, i culminació del seuorgull.

Enric de Càrcer es fotografia l'any 1885 -l'anysegüent a la distinció de Tàrrega com a ciutat-amb tot el cos de bombers, uniformats i ambels aparells, presidint un simulacre d'extincióde focs. És sens dubte una imatge insòlita pera la Tàrrega del moment que apunta a l'es-mentada concepció espectacular d'Enric de

Càrcer en les seves obres importants. El maigde 1888 Enric de Càrcer dimiteix com a capdel cos de bombers en haver-li estat negadauna subvenció muncipal per a aquest Cos -l'A-juntament està presidit per Ramon Tàssies iBosch- i pocs dies després ho fa el sotscapFrancesc Clua adduint motius personals. El 15de juny d'aquest any l'Ajuntament nomenaJosep Roca i Lloberolas nou president del cosi Josep Roca i Masalleras segon, els quals di-miteixen quan encara no havien passat tresanys, el març de 1891. Són nomenats alesho-res, en substitució, Fidel Fernández i FrancescPera, els quals, amb la resta de membres delcos dimiteixen el juliol d'aquest mateix any. Enaquest punt el cos resta suspès durant quatreanys fins que el 12 de novembre de 1895 se'ndecideix la refundació. L'Ajuntament contrac-ta juliol de 1899 una assegurança col·lectivaper als bombers en cas d'accident en els exer-cicis d'ensinistrament169.

El 10 de desembre de 1884 el rei Alfons XIIdóna el títol de ciutat a Tàrrega. Mig any abans,el governador civil de Lleida Manuel Camachos'havia compromès a defensar aquesta inicia-tiva en l'esfera de la família reial. El sentit dela sobredimensió d'aquest títol i l'espectacu-laritat d'aquest respecte la Tàrrega d'aquestsanys entenem que respon també -n'és la prin-cipal mostra segurament- a la singular perso-nalitat del seu principal promotor: Enric deCàrcer.

Una gran lluita victoriosa: El plet pel cànonde l'aigua a Tàrrega amb la societat Canalde Urgel.

Sens dubte que l'episodi de la història con-temporània targarina que reflecteix millor la in-fluència d'un polític local en els ministeris dela capital de l'Estat és l'ascendència que de-mostra tenir en aquestes instàncies Enric deCàrcer davant dels dos recursos que presen-ta -per aquest ordre- la Junta de la SocietatCanal d'Urgel i el Sindicat de Regs del Canald'Urgell contra la concessió del cànon d'aiguaa Tàrrega -350 metres cúbics diaris- que elMinisteri de Foment havia aprovat el 29 de junyde 1893, assentint a la demanda formuladaper l'Ajuntament de Tàrrega i avalada pel Go-vernador Civil de Lleida, Bernat Padulés, i pelCap de Foment de la Diputació de Lleida.

El mateix dia -el 17 d'agost d'aquest any- queTàrrega celebra l'arribada de la primera cano-nada d'aigua del Canal, la societat Canal deUrgel interposa un recurs a la decisió ministe-rial tota vegada que veu il·legal la concessiódel cànon sense que abans s'hagi negociatamb aquesta Societat. A partir d'aquest mo-ment i fins a la resolució del plet l'11 de junyde 1895 cada part del litigi mobilitza els recur-

165

sos -diaris i personalitats influents- que pot perobtenir una resolució favorable. Tàrrega comp-ta amb els ressorts d'Enric de Càrcer; en l'àm-bit provincial -el diari conservador El País i elgovernador civil Bernat Padulés- i en la políti-ca ministerial de la capital -els diputats a Cortspels districtes de Cervera i de Tremp, VicenteAlonso Martínez i Rafael Cabezas respectiva-ment; i l'advocat de Lleida, afincat a Madrid,Carles Nadal. D'altra banda, els interessos dela societat Canal de Urgel tenen a favor la fa-mília Girona -Ignasi Girona és el propietari delCastell del Remei i és de la Junta del Sindicat deRegants del Canal170- i el propietari i republicàpossibilista Josep Zulueta, que té una importantpropietat a Lleida. També l'integrista Diario deLérida es posiciona a favor del Canal.

Tres dies abans de la resolució judicial, aMadrid es viu un pols maratonià entre aques-tes parts per decantar finalment la decisió. En-ric de Càrcer, des de la capital, confirma al se-cretari municipal Ramon Valls i als prohomslocals Antoni Florensa i Artigues -conservador-i Antoni Roca i Sanou -liberal- la bona notíciaque el Ministeri de Foment ha publicat una ReialOrdre en què ratifica en totes les seves partsla providència del Governador Civil de 1883 enla qual es concedia el cànon d'aigua a Tàrre-ga, i explica després la situació prèvia a l'arbi-tri, deixant patent com es tracta d'una lluita d'in-fluències, i com, finalment, les que ha pogut

Documents

URTX - Dialnet · 2017. 7. 5. · volum de negoci de les indústries i comerços ... Tarifa tercera 54 contribuents57 contribuents54 52 52 contribuents (7208 pts) (8285 pts) (7709