Por Maria Assumpció Piquer Primer premi d’ Uuh! 4t.concurs de microrelats de por (2014)

Un frec a la cara em treu del meu son profund. Obro els ulls, una

claror enlluernadora no em deixa veure res. De sobte, una mà

immensa amb ungles llargues i vermelles se m’apropa. Una cara

enorme s’abalança sobre meu, en surten uns sons inintel·ligibles:

brrru, brrru... Tot seguit, aquest esser gran i estrafolari esclafeix en

una rialla esgarrifosa, mentre amb la manassa m’aferra el pit. Mort

de por, noto una mullena entre les cames. M’he pixat! M’abandono a

la meva sort, entre plors i sanglots. Quan ja tot sembla perdut, sento

la veu de la mare. Em posa el xumet a la boca i torno a agafar el son.

Els monstres de veritat no tenen escates Albert Caballé Segon premi d’ Uuh! 4t.concurs de microrelats de por (2014)

Va cordar-se el cinturó mentre s’apartava d’ella, dient-li fluixet que la

propera vegada havia de ser més carinyosa. Va tancar el llum i

després la porta d’un cop sec. Amb ell, no va desaparèixer la fortor

que envaïa passadissos i sales cada cop que es passejava per la

fàbrica.

Ella es va quedar quieta al despatxet, el pànic l’havia paralitzada com

quan de petita es despertava d’un malson. Panteixava. Va pensar de

seguida en la seva mare i en com l’adormia quan tenia por. Li

explicava que els monstres només vivien sota l’aigua. Ella ara sabia

que els monstres de veritat no tenien escates.

Màrtirs de la pàtria Joan Vila Garcia Primer premi d’ Uuh! 3r.concurs de microrelats de por (2013)

Així que la fulla esmolada del ganivet penetrà l’interior de la seva

carn, va tenir clar que era una de les escollides i que acabaria

llençada al caliu de la foguera en un ritus de tardor, envoltada de

guspires, agonitzant damunt les brases i compartint desgràcia amb

les seves germanes la vigília de Tots Sants.

Just abans que s’esberlés per l’escalfor del foc, tot maleint la seva

sort d’haver nascut castanya, va tenir esma d’un últim pensament:

Si celebressin Halloween això no ens passaria! Però el sentit

patriòtic i el goig del deure acomplert l’ajudaren a morir amb

abnegada resignació.

La vella dels gats Ignacia Nacenta Ezquerra Segon premi d’ Uuh! 3r.concurs de microrelats de por (2013) La vella dels gats cercava nens perduts: el sac a l’espatlla, els ulls

en una ratlla. S’aturava, recolzava la mà esquerra a la cintura, com

una nansa a una carbassa, les cames obertes; els olorava de lluny,

els trobava. Els comptava en veu baixa, movent els dits d’un en un.

Sacsava el sargil d’on sortien crits dels menuts que no havien tornat

d’hora a casa.

Després avançava carregada fins la cova. Llançava els petits al

tancat, n’escollia un; el lligava i espellofava amb paciència, mentre

els altres la miraven aterrits, l’ull al pany de la cel·la, esperant el dia

en què també bullirien a l’olla.

L’amagatall de l’horror Mireia Rubio Molín Primer premi d’ Uuh! 2r.concurs de microrelats de por (2012)

És negra nit quan surto de l'edifici. La deliberació del Jurat s'ha

allargat molt. M'apresso per arribar al cotxe esgarrifada pel record

de les imatges i els testimonis. L'horror s'amaga en les escletxes de

la quotidianitat. Les meves passes ressonen amb estrèpit en un

carrer que no queda de pas; he aparcat en un infern d'ombres.

Gairebé m'agafo el turmell tancant la porta. Però per fi trec l'aire.

Voldria fer fora també la por. Aviat seré a casa. Arrenco. Tic-tic-tic...

El calfred és inevitable; un pilot taronja m'avisa que algú no s'ha

cordat el cinturó en el seient de darrere...

Exterior M. Carme Martín Egea Segon premi d’ Uuh! 2r.concurs de microrelats de por (2012) La criatura surt del cau lentament. Els ulls, vermells i petits,

parpellegen enlluernats. Els peus enormes caminen amb passes

feixugues, els braços llargs pengen d’un cos rabassut. El cap massa

gran està recobert d’una mena de filferros entercs, com tot el cos

nu. Amb ell un núvol pudent s’escampa per la casa deserta. Ha

estat la intuïció el que l’ha fet sortir a un món que mai no ha trepitjat.

La criatura surt al carrer sota un sol radioactiu i contempla com

d’altres edificis comencen a sortir més éssers en els que es

reconeix com en un mirall. No està sol.

Carta al jurat Cristina Gómez Sanz Accèssit d’ Uuh! 2r.concurs de microrelats de por (2012)

Benvolguts Senyors:

Si no em doneu el premi us vindré a trobar. Sé on viviu, Sr. Masó,

Sra. Miret i Sr. Llibreter.

Atentament,

L'escriptor Anònim.

Origen Jordi Masó Rahola

Primer premi d’ Uuh! 1r.concurs de microrelats de por (2011) Mentre dormia va notar una fiblada a un costat, un dolor agut que li

esquinçava el ventre. Va incorporar-se: la sang rajava sense fre i

tacava el jaç. El botxí li havia obert un trau a l’abdomen i, atrafegat,

furgava l’interior. Fent alçaprem amb el ganivet, va arrencar una

víscera sangonosa. No, no era cap víscera, ho va veure amb els ulls

entelats pel dolor: era una costella! Prement la ferida per estroncar

la sagnada, va preguntar a l’estrany: “I què en faràs d’aquesta

costella?”. L’altre ja agafava fil i agulla, i va remugar amb desgana:

“El d’allà dalt se n’ha empescat una. Ja t’ho trobaràs!”.

Representació mortal Ainhoa Claramunt Vilardell Segon premi d’ Uuh! 1r.concurs de microrelats de por (2011) Els crits de les últimes persones s’esfumaven a través de la porta

que indicava la sortida. Ja podia ser ell.

Sortia del metro quan va començar a donar voltes al que li havia dit

en Manel. “És una feina com qualsevol altra”. Però l’Àlex estava

emocionat: encarnava el seu personatge de terror preferit.

Mentre s’estava abaixant la samarreta a ratlles somrient, algú va

entrar al seu camerino. En girar-se es va trobar amb una rèplica

seva, més alta, que va clavar-li les llargues urpes metàl·liques al

ventre.

L’Àlex restava immòbil sobre el llit, ple de sang. Al mirall, una nota:

“Sóc etern”.