VAL 0S2CNLA AMBAR - Oxford University Press España · sismes? volcans actius regions amb activitat sísmica terratrémols més forts del segle XX San Francisco Los Angeles Mèxic

1. Penses que la superfície dela Terra ha estat sempreformada pels mateixoscontinents?

2. Per què hi ha zones delplaneta on els terratrémolssón més freqüents?

3. Per què penses que esformen els volcans?

4. Hi ha cap relació entre els volcans i els terratrémols?

5. La costa oest d’Àfrica i lacosta est d’Amèrica del Sudencaixen com les peces d’un trencaclosques. Per quèpassa això?

6. Com t’imagines que sónels fons oceànics, grans planes o llocs on també hi ha elevacions i depressions?

QÜ

EST

ION

S

L’energia interna de la Terra

VAL 0S2CNLA_AMBAR.08 21/12/11 16:07 Página 156

La Terra és una font de calor

Com ja saps, la Terra rep energia del Sol en forma de calor. Aquestaenergia modela el relleu dels continents mitjançant agents geològicsexterns, condicionats pel clima i la temperatura de la superf ície terrestre.No obstant això, el planeta té, a més, una calor interna que es denominaenergia geotèrmica.

La calor interna de la Terra procedeix d’unes quantes fonts:� De l’impacte de diversos cossos estel·lars en xocar amb el planeta

durant el seu procés de formació.� De les radiacions emeses per la desintegració dels elements dife-

rents radioactius que hi ha a la Terra, com l’urani, el tori i elpotassi.

A l’interior del planeta hi ha unes condicions de temperatures i depressions elevades que constitueixen l’origen de tots els processos geo-lògics interns.

Els processos geològics interns són els responsables de molts delsfenòmens geològics que ocorren a la Terra:

� El moviment dels continents.� Els volcans. � Els terratrémols. � L’origen de les serralades i de les dorsals.� La formació d’alguns tipus de roques i de les deformacions.

Activitats

Consideres correcte afirmar que la temperatura és molt alta a l’interior dela Terra? Quines proves avalen aquesta afirmació?

Quines són les causes dels processos geològics interns?

Esmenta alguns dels fenòmens geològics que són conseqüència delsprocessos anteriors.3

2

1

1

L’energia interna de la Terra 157

tem

pera

tura

(ºC

)

2 000

profunditat (km)0

0800700600500400300200100

1 600

1 200

800

400

La lava ix de la Terra a uns 1 500 °C.


Es mouen els continents?

Hi ha cap indici que ens faça pensarque els continents del planeta són comles peces d’un trencaclosques? Si és així,com hi encaixarien?

L’any 1912, el científic alemany AlfredWegener va suggerir que, fa milions d’anys,els continents estaven junts formant unúnic supercontinent que va denominarPangea. Aquesta gran massa de terra esva fragmentar en trossos que es van des-plaçar sobre els fons oceànics i van donarlloc als continents tal com els coneixemactualment.

La posició actual dels continents és el resultat de la fractura d’un continent primitiu (Pangea),els fragments del qual s’han anat desplaçant.

Wegener va denominar deriva dels continents la seua teoria revolu-cionària i, encara que va aportar proves que la confirmaven, no va saberexplicar quina força era capaç d’arrossegar masses de terra tan grans, perla qual cosa els científics del seu temps no la van acceptar.

Activitats

Què és la Pangea? Quant de temps fa que va existir? A què va donar lloc?Penses que va poder existir en algun altre moment de la història de la Terra?Raona les respostes.

Qui va ser Alfred Wegener? En què va consistir la teoria seua?5

4

2

158 UNITAT 8158

fa 300 milions d’anys fa 120 milions d’anys

presentfa 60 milions d’anys


Per a desenvolupar la teoria de la deriva dels continents, Wegener vaaportar proves de tipus diferent:

� Geogràfiques. Les línies de costa d’alguns continents encaixenperfectament, com l’est d’Amèrica del Sud i l’oest d’Àfrica.

� Climàtiques. Hi ha restes de glaceres al Brasil o al Congo i jaci-ments d’hulla a Grenlàndia que fan pensar que aquests països vantenir en el passat una localització diferent de l’actual.

� Biològiques. A banda i banda de l’Atlàntic viuen animals terrestresde la mateixa espècie que no saben nadar. Com s’explica, per tant,la presència d’aquests animals a banda i banda de l’oceà?

� Paleontològiques. S’han trobat fòssils d’animals i de plantes moltsemblants a les dues costes banyades per l’oceà Atlàntic.

En la dècada del 1960, uns quants investigadors van corregir i vancompletar la teoria de la deriva dels continents de Wegener i van formularla teoria de la tectònica de plaques, vigent en l’actualitat:

La part sòlida més externa de la Terra, anomenada litosfera, no és contínua,sinó que està dividida en grans blocs o plaques que encaixen entre si comles peces d’un trencaclosques gegantí i suren sobre una capa del mantell,més densament i parcialment fosa, anomenada astenosfera.

Segons aquesta teoria, no són els continents els que es desplacen, comdeia Wegener, sinó les plaques litosfèriques.

Activitats

És correcte afirmar que la litosfera es correspon amb l’escorça terrestre i l’astenosfera amb el mantell? Raona la resposta.

Enuncia la teoria de la tectònica de plaques.7

6


Com explicaries la distribució actual de les restes fòssils de Cynognathusi Mesosaurus, dos rèptils que no van poder travessar l’oceà?

Pensa i dedue ix

Cynognathus

Mesosaurus

R e c o r d a

L’escorça és una capa prima de ro-ques que recobreix la superfície de laTerra per damunt del mantell. Pot sercontinental i oceànica.

La litosfera comprén l’escorça i unaporció menuda del mantell. Davalld’aquesta capa hi ha l’astenosfera,formada per roques parcialment fo-ses amb una textura semblant a lagelatina.

escorçacontinental

mantellsuperior

30-70 km

10 km

2 900 km

5 100 km

mantellinferior

nucliextern

nucliintern

escorçaoceànica

6 371 km


El moviment de les plaques litosfèriques es produeix perquè els materialsde la part més profunda del mantell terrestre —que estan a temperaturesaltes— ascendeixen des de l’interior del planeta fins a refredar-se prou per atornar a descendir-hi.

S’estableixen, així, uns cicles de moviment dels materials del mantellque s’anomenen corrents de convecció (recordeu la UNITAT 5).

Aquests corrents de convecció fan desplaçar les plaques litosfèriquesi, amb això, fan moure els continents.

160 UNITAT 8160

Tipus de plaques litosfèriques

Las placas pueden ser de tres tipos:

� Oceàniques. Estan formades per litosfera oceànica.

� Continentals. Estan compostes per litosfera continental.

� Mixtes. Estan constituïdes per litosfera continental i oceànica.

Localització de les diferents plaques litosfèriques.

placa nord-americana

placaJuan de Fuca

placa del Pacífic placade Cocos

placade Nazca placa

sud-americana

placadel Carib

placaafricana

placaarábiga

placa eurasiàtica

placafilipina

placa del Pacífic

placaindoaustraliana

placa antàrticaplacade Scotia

Activitats

Què són els corrents de con-vecció? Com es produeixen? Quèoriginen?

Les plaques tectòniques coinci-deixen amb els continents? Raonala resposta.

Indica en quina placa o plaquesse situa Espanya.10

9

8



Observa el mapa de distribució de volcans i el mapa dedistribució de terratrémols i respon a les qüestions quees plantegen tot seguit.

a) Hi ha cap coincidència entre la localització dels terra-trémols i la dels volcans a l’escorça?

b) Compara la distribució dels volcans i dels terratrémolsamb la situació de les plaques litosfèriques de lapàgina anterior.

c) Quines condicions hi ha a Amèrica Central perquè esproduïsquen terratrémols de gran magnitud?

d) Penses que hi ha cap relació causa-efecte entre ladisposició de les plaques i la localització dels volcansi dels terratrémols? Raona la resposta.

e) Explica el significat de la frase següent: «Una gran partdels volcans i dels terratrémols es localitzen en uneszones que es caracteritzen per una gran inestabilitatgeològica».

f) Per què al Japó hi ha sismes bastant sovint i, en canvi,Austràlia es considera una zona pràcticament sensesismes?

volcans actius

regions ambactivitat sísmica

terratrémolsmés fortsdel segle XX

San FranciscoLos Angeles

MèxicManagua

Yungay

AgadirAnkara

Assam

Tòquio

Pensa i dedue ix


Com has pogut comprovar, els volcans i els terratrémols no es distri-bueixen a l’atzar per la superf ície terrestre, sinó que es concentren enunes bandes o cinturons que coincideixen amb les vores de les plaqueslitosfèriques que hi ha.

Quan es mouen, les plaques poden separar-se, xocar o bé desplaçar-se fregant-se entre si.

� Quan les plaques se separen —com ocorre al centre de l’Atlànticentre la placa africana i la placa sud-americana—, hi ha un ascensde materials des de l’interior del planeta, que provoca erupcionsvolcàniques i, amb això, la formació de grans elevacions submarinesanomenades dorsals oceàniques.

� Quan dues plaques col·lideixen entre si i una llisca per davall del’altra —fenomen que rep el nom de subducció—, s’originen fortsterratrémols i volcans, i es formen serralades, com la dels Andes,a l’Amèrica del Sud. És el cas de la placa de Nazca i de la placasud-americana.

� Quan les plaques llisquen l’una respecte d’una altra —com estàocorrent entre les plaques nord-americana i del Pacífic—, s’originengrans terratrémols. La falla de San Andrés, a Califòrnia, és unafractura provocada pel desplaçament de les plaques en sentits opo-sats. Aquest moviment provoca terratrémols forts, com el que vadestruir la ciutat de San Francisco el 1906.

Activitats

Per què hi ha una gran coincidència entre la localització de volcans i deterratrémols?

Què són les dorsals oceàniques? Com s’originen?

Per què Amèrica està cada vegada més allunyada d’Europa?

Que és la subducció? Quins fenòmens produeix?

Explica, basant-te en la il·lustració següent, per què s’expandeix contínua-ment el fons oceànic que separa els dos continents.

14

13

12

11

15

162 UNITAT 8162

La tectònica de plaques al nostre país

En l’era terciària, fa 65 milionsd’anys, la placa africana va xocaramb l’eurasiàtica, i va deixar al migla península ibèrica; la col·lisió en-tre la península i França va feremergir els Pirineus. Al cap de poctemps, l’empenyiment d’Àfrica vaoriginar les serralades Bètiques i elSistema Central.

Amèrica del Nord Europa


Què és un volcà?

3.1. Productes que expulsa un volcàL’astenosfera està constituïda per materials semifosos. En altres zones

de l’interior del planeta, les roques també estan foses, a causa de les pres-sions i de les temperatures elevades, i formen el magma, una mescla dediferents minerals fosos amb quantitats d’aigua variables, gasos i petitsfragments sòlids de roca.

Els volcans actius expulsen productes sòlids, líquids i gasosos:� Productes líquids. Es tracta de les laves, materials fosos a tempera-

tures més altes de 1000 °C, semblants al magma del qual procedeixen,però sense gairebé gasos.

� Productes gasosos. Es desprenen del magma quan ixen i són,principalment, vapor d’aigua, sulfur d’hidrogen i diòxid de carboni.Com més s’hi acumulen l’explosió és més violenta.

� Productes sòlids o piroclasts. Es classifiquen, segons la dimensió:� Cendres: partícules de menys de 2 mm de diàmetre.� Lapil·lis: con el diàmetre del qual oscil·la entre 2 i 64 mm.� Bombes volcàniques: roques arredonides de més de 64 mm.

Activitats

Dibuixa un volcà i assenyala-hi: la cambra magmàtica, el cràter, el convolcànic i la ximenera.

És el mateix lava que magma? Raona la resposta.17

16

3


Cràter: orifici pel qual elmagma emergeix a l’exterior.

Con volcànic: elevació for-mada per l’acumulació demagma que flueix a l’exte-rior.

Ximenera: clavill pel qualpot eixir el magma a l’exte-rior, que origina un volcà i provoca una erupció vol-cànica.

Cambra magmàtica: estruc-tura on hi ha el magma i quese situa en zones pròximes ala superfície.


3.2. Tipus de volcansSegons el contingut gasós i mineral, es poden diferenciar tipus de

magma diferents, que originen laves molt diverses i donen lloc, per tant,a distintes erupcions. Depenent de les característiques de les erupcions,els volcans es classifiquen en tres tipus:

� Volcà hawaià. El magma és molt fluid; el gas que hi ha acumulats’escapa fàcilment, de manera que genera erupcions tranquil·les iforma colades extenses de lava, com el volcà Kilauea a l’illa deHawaii.

� Volcà estrombolià. El magma és menys fluid que en el hawaià; esprodueixen despreniments abundants de gasos amb explosionsmoderades i colades extenses de lava. Deu el nom al volcà Stromboli,a Itàlia.

� Volcà peleà. El magma és molt viscós; els gasos s’escapen ambdificultat, per la qual cosa originen erupcions molt explosives. Deuel nom al volcà la Montagne Pelée que, el 1902, va originar un núvolardent que va destruir la ciutat de Saint-Pierre a l’illa Martinica.

Vulcanisme atenuatEn zones volcàniques on no hi ha volcans actius o a la rodalia d’algun

volcà actiu poden produir-se emissions de gasos o líquids a temperatureselevades. Les formes més comunes d’aquest vulcanisme atenuat són lessegüents:

� Fumaroles. Emanacions de gasos a temperatures elevades ques’escapen pel cràter i pels clavills.

� Fonts termals. Emissions regulars i de caràcter plàcid d’aiguacalenta. Són aigües molt riques en sals minerals.

� Guèisers. Erupcions intermitents d’aigua calenta. Es tracta d’aiguamolt mineralitzada.

Activitats

Què són els piroclasts? Com es classifiquen?

Són tots els volcans iguals? Raona la resposta.

Què són les fumaroles? I els guèisers?20

19

18

164 UNITAT 8164

Volcà hawaià. Volcà estrombolià. Volcà peleà.


3.3. Volcans a EspanyaA Espanya, la regió volcànica per excel·lència són les illes Canàries

i encara es poden observar fenòmens de vulcanisme atenuat al parcnacional de Timanfaya (Lanzarote). També hi ha altres formacions vol-càniques a Campo de Calatrava, al cap de Gata, a Olot i als Colum-brets.

� Les illes Canàries. Van sorgir d’una gran activitat volcànica demilions d’anys. L’arxipèlag és la part emergida de volcans submarinsi les illes no es van formar al mateix temps: les més antigues sónFuerteventura i Lanzarote, amb uns 20 milions d’anys; la més joveés l’illa d’El Hierro amb tan sols 750 000 anys. L’última erupcióvolcànica es va produir a l’illa de La Palma, el 1971. A Tenerife hiha el volcà amb el pic més alt d’Espanya (3 718 m) i el tercer més altdel món des de la base: el Teide.

� Campo de Calatrava (Ciudad Real). Es tracta d’una de les zonesde vulcanisme recent amb nombroses formacions volcàniques. Caldestacar el llac de cràter de La Posadilla.

� Cap de Gata (Almeria). Aquesta serra està formada per roquesvolcàniques, que es van originar també en una època recent,encara que no té volcans actius actualment.

� Olot (Girona). En aquesta localitat hi ha més de trenta volcans,actius fins fa uns deu mil anys. A prop de l’aeroport de Girona hi hala Crosa de Sant Dalmai, el cràter volcànic més gran de la penínsulaibèrica.

� Els Columbrets (Castelló). Aquest conjunt d’illes està situatdavant de les costes de la península ibèrica. L’illa més gran té unperfil en forma d’arc, que és característic d’una gran activitat volcà-nica submarina.


Erupció del volcà Teneguía a l’illa de La Palma el 1971.

Zones d’origen volcànic a Espanya.


Els terratrémols

Juntament amb els volcans, els terratrémols constitueixen una de lesmanifestacions més evidents de l’energia interna del planeta.

Els terratrémols o sismes són moviments bruscos de les capes super-ficials de la Terra, produïts per la fractura i el desplaçament consegüentde grans masses rocoses de l’interior de l’escorça. Aquests movimentsalliberen una gran quantitat d’energia de manera sobtada, violenta i, devegades, destructiva.

4.1. Elements d’un terratrémol

De la mateixa manera que en l’exemple de la pedra a l’estany, un terra-trémol consisteix en una pertorbació que es propaga. S’hi poden distingirels elements següents:

� Hipocentre. És el lloc on s’origina el terratrémol i, per tant, lesones sísmiques. A l’hipocentre d’un terratrémol es produeix laruptura de les roques i, com a conseqüència, el sacseig i l’allibera-ment d’energia.

� Epicentre. Es tracta del punt situat en la vertical de l’hipocentre, onles ones arriben a la superf ície terrestre i es perceben els efectes delsisme amb més intensitat.

� Ones sísmiques. Són les vibracions que, des de l’hipocentre delterratrémol, transmeten el moviment en totes les direccions del’espai i produeixen les catàstrofes. Les ones sísmiques constituei-xen un dels mitjans més importants per a conéixer l’interior dela Terra.

4

166 UNITAT 8166

Magnitud i intensitat d’un terratrémolLa magnitud d’un terratrémol ens permet conéixer l’ener-gia alliberada durant el sisme.

Per a mesurar la magnitud s’utilitza l’escala de Richter,que consta de 9 graus, cada un dels quals suposa unalliberament d’energia 10 vegades més gran que la delgrau anterior.

La intensitat d’un terratrémol s’avalua valorant-ne elsefectes destructius.

Per a expressar la intensitat, es comparen aquests efectesdestructius del sisme amb les descripcions d’una escalade 12 graus, que va ser establida pel sismòleg italiàMercalli el 1902.

Magnitud enl’escala de Richter

Efectes del terratrémol

Menys de 3,5Encara que no se sol sentir, és enregistratpels sismògrafs.

De 3,5 a 5,4Generalment es nota, però només causapocs danys.

De 5,5 a 6,0Produeix danys de poca importància en edificis.

De 6,1 a 6,9Pot ocasionar danys importants en àrees molt poblades.

De 7,0 a 7,9Causa danys greus, com l’afonament de ponts i d’edificis.

Més de 7,9 Provoca una destrucció total.

Elements d’un terratrémol.

Llança una pedra a un estany d’aigües tranquil·les.

a) Què succeeix al voltant del punt d’impacte?

b) Què ocorre amb la branca que sura a l’estany?

Exper imenta


4.2. Les ones sísmiques ens ajuden a conéixerl’interior de la Terra

Hi ha diversos tipus d’ones sísmiques: les unes viatgen per l’interior dela Terra, com les ones P i les ones S; les altres són superficials, com lesones L.

Les ones més perilloses són les ones L, ja que són les responsables delsdanys que es produeixen en les zones habitades.

Les ones sísmiques poden detectar-se mitjançant uns aparells quereben el nom de sismògrafs i quedar enregistrades en uns gràfics deno-minats sismogrames.

De la mateixa manera que les ones de llum es desvien en passar d’unmedi a un altre, les ones sísmiques es desvien en travessar distints tipusde materials i poden augmentar o disminuir la velocitat. Hi ha uns quantscasos en què no es transmeten a través dels materials fosos, és el queocorre amb les ones sísmiques S.

A partir de les dades que s’obtenenen els sismògrafs, es construeix ungràfic de velocitats de les ones sísmi-ques a les diferents profunditats del’interior de la Terra. Les variacionsbrusques de velocitat ens indiquenzones on canvien els materials.Aquestes zones reben la denominacióde discontinuïtats; n’hi ha dues demés importants:

� Discontinuïtat de Mohorovicic,que separa l’escorça del mantell.

� Discontinuïtat de Gutenberg,que separa el mantell del nucliterrestre.

Activitats

Per què es produeixen els terratrémols?

Representa en el teu quadern els elements d’un terratrémol. Per a fer-ho,fes servir un dibuix.

Què són les ones sísmiques? De quins tipus hi ha?23

22

21


Observa el gràfic i contesta:

a) A quina profunditat es produeixen canvis bruscos enla velocitat de les ones?

b) Com es denominen aquestes zones? Identifica’ncadascuna.

c) Quines capes separen?

d) A quina profunditat deixen de propagar-se les onessísmiques S? Què podem deduir d’això?

Pensa i dedue ix

velo

cita

t de

l’on

a sí

smic

a(k

m/s

)

5 000

12

profunditat (km)0 4 0003 0002 0001 000

9

6

3

06 000

ona S

ona Pona P

discontinuïtat de Mohorovicic

discontinuïtat de Gutenberg


Risc volcànic

Moltes vegades els terratrémols i els volcans poden produir grans des-astres amb nombroses víctimes i moltíssims danys materials.

L’activitat volcànica pot causar greus catàstrofes provocades per:� L’emissió de lava, que destrueix el que troba al seu pas.� L’emissió de gasos, que afecten les vies respiratòries dels éssers

humans i dels animals.� La pluja de piroclasts i de cendres, que destrueix els cultius.� Els núvols ardents, que poden arrasar ciutats..� El desgel produït per la calor en volcans que tenen vessants

gelats, que pot ocasionar unes inundacions greus i formar rius defang.

En les zones terrestres de risc volcànic tant la predicció com la pre-venció són fonamentals.

5

168 UNITAT 8168

Erupcions volcàniqueshistòriques

� Grècia, 1550 a. C.: el volcà deSantorini va suposar la fi de la cul-tura minoica.

� Itàlia, 79 a. C.: el Vesuvi va des-truir la ciutat de Pompeia, i vaprovocar la mort de més de 2 000persones.

� Itàlia, 1169: l’erupció volcànicade l’Etna, a l’illa de Sicília, va des-truir Catània, i va deixar uns15 000 morts.

� Indonèsia, 1883: el gran volcàKrakatoa va produir ones de 35 m36 000 morts.

� Illa Martinica (França), 1902:l’erupció del Pelée va tenir com aconseqüència la mort de 26 000persones.

� Colòmbia, 1985: el gran volcàandí nevado del Ruiz va originarmés de 25 000 morts.

� Les Filipines, 1992: l’activitatvolcànica del Pinatubo va deixaral seu pas més de 1 000 morts.

Activitats

Hi ha actualment alguna ma-nera de predir les erupcions volcà-niques?

Llig la informació del margesobre les erupcions volcàniquesmés importants i esmenta, de mésa menys grans, les que van pro-duir més víctimes; indica’n la xifra.

Quines mesures preventives espoden i cal prendre davant d’unapossible erupció volcànica?

26

25

24

A hores d’ara, és possible predir unaerupció volcànica i evitar pèrdues hu-manes i materials per la presència d’in-dicis que es repeteixen en els momentsprevis a una erupció. Alguns d’aquestssón:

� Aparició de clavills pels quals s’esca-pen gasos volcànics.

� Augment de la temperatura de lesaigües subterrànies.

� Tremolors i elevació del terreny.

� Comportaments anòmals en els ani-mals.

Es poden evitar grans catàstrofesmitjançant la prevenció, sobre-tot en poblacions situades enzones volcàniques.

Les principals mesures preven-tives són:

� Elaboració de plans d’infor-mació a la població.

� Establiment de programesde protecció civil.

� Construcció de dics per a fre-nar o desviar els rius de lava i fang.

Predicció volcànica Prevenció volcànica


Risc sísmic

Un terratrémol és una de les catàstrofes naturals que més pèrdues potarribar a causar, especialment motivades per:

� Afonament d’edificis.� Destrucció de pobles provocada pels lliscaments de terra.� Incendis ocasionats per la ruptura de les conduccions de gas

i d’electricitat.� Inundacions causades per la destrucció d’embassaments i ruptures

en les conduccions d’aigua.� Destrucció de zones costaneres quan el terratrémol té lloc al fons

de la mar (sisme submarí), provocada per les ones gegantines quees produeixen —tsunamis—, que poden tenir efectes devastadors,ja que desplacen tones d’aigua i tenen conseqüències geològiquesimportants (fonamentalment, l’erosió i les derivades de les inunda-cions).

6


Terratrémols històrics

� El 1201, un sisme a l’Orient Mitjàva deixar 1 100 000 morts.

� A Shaanxi (la Xina), el 1556, unterratrémol va ocasionar la mortde 834 000 persones.

� En el sisme de Tòquio (el Japó)del 1923 van morir 100 000 éssershumans.

� 200 000 persones van perdre lavida en un terratrémol esdevinguta Nanchang (la Xina) el 1927.

� L’Iran ha patit dos grans terra-trémols: el 1957, al nord del país,amb 25 000 morts, i el 2003, aBam, amb més de 50 000 personesmortes.

� El 1990, el tràgic terratrémol del’Azerbaidjan va deixar 35 000 mortsen aquest país.

� El 2001, Gujarat (l’Índia) va patirun terratrémol en què més de25 000 persones van perdre la vida.

Els primers programes de predicció sísmica van començar a mitjansegle xx. L’antiga URSS va ser un dels països pioners; uns anys méstard, s’hi van sumar els EUA, la Xina i el Japó. El 1975, els sismòlegsxinesos van predir un sisme de magnitud 7,5° a la ciutat de Haicheng,de manera que es van poder evacuar 90 000 persones dos dies abansque el sisme destruïra el 90 % dels edificis de la ciutat.

Encara que és molt difícil predir un terratrémol, hui en dia la tecnologiaen proporciona dades sobre la proximitat:

� Tremolors de terra d’intensitat baixa que poden detectar-se ambanterioritat.

� Inclinació de superfícies de terra.

� Canvis en el camp magnètic terrestre.

� Variació en el nivell d’aigua dels pous i dels corrents subterranis.

� Anomalies en el comportament dels animals (fa segles que s’admetla capacitat dels animals per a intuir els terratrémols i anticipar-s’hi).

Com que la predicció dels terratrémols ésdifícil de resoldre, les mesures de prevencióadquireixen una importància més gran. Entreles mesures de prevenció sísmica destaquen:

� Elaborar mapes de risc sísmic per a de-limitar les zones on s’han de prendremesures determinades.

� Construir edificis resistents a les sacseja-des sísmiques amb fonaments capaçosd’amortir les vibracions i estructures fle-xibles.

� Desenvolupar uns programes de protec-ció civil per a situacions de catàstrofe.

� Mantenir la població informada sobreles mesures que han d’adoptar durantun terratrémol i en acabant.

Predicció sísmica Prevenció sísmica

Els tsunamisTsunami és una paraula japonesa: tsu- port o badia; nami- ona.

El març del 2011 en l’escala de Richter que va arrasar la costa de l’oceàPacífic del Japó. Aquest sisme submarí, l’epicentre del qual es va situarmar endins, va provocar un tsunami amb unes ones de fins a deu metres.

Segons van mostrar les imatges captades per la NASA, aquest sisme semblahaver desplaçat uns 2,4 m l’illa principal del Japó i gairebé 10 cm l’eix derotació de la Terra.

Activitats

De quina manera podem predir un terratrémol? Raonala resposta.

Esmenta algunes mesures que ajuden a prevenir lescatàstrofes produïdes pels terratrémols.

2827


170 UNITAT 8170

La Terra és una font de calor� L’energia geotèrmica s’origina a l’interior de la Terra,provocada principalment per la desintegració dels ele-ments radioactius.

� Els processos geològics interns tenen l’origen en lespressions tan altes i les temperatures tan elevades que hiha a l’interior de la Terra.

� Els processos geològics interns són els responsablesde fenòmens geològics com: el moviment dels conti-nents, els volcans, els terratrémols, la formació de lesserralades i de les dorsals oceàniques, la deformació deles roques i la formació de les roques endògenes.

El moviment dels continents� La teoria de la tectònica de plaques afirma que lalitosfera no és contínua, sinó que està dividida en frag-ments anomenats plaques litosfèriques.

� Les plaques litosfèriques terrestres es mouen a causade la calor interna del planeta, i aquest moviment és elresponsable del desplaçament dels continents. Això esprodueix perquè els materials de la part més profundadel mantell terrestre (que estan a temperatures moltaltes) ascendeixen des de l’interior del planeta fins arefredar-se i tornar a descendir. S’estableixen, així,corrents de convecció, que són els que provoquen eldesplaçament de les plaques litosfèriques i, per tant, delscontinents.

� Quan les plaques litosfèriques se separen, es produeixun ascens de materials des de l’interior del planeta, queprovoca erupcions volcàniques, i es formen dorsalsoceàniques.

� Quan dues plaques litosfèriques col·lideixen entre si i una llisca davall de l’altra (subducció), s’originen fortsterratrémols i volcans, i es formen serralades.

� Quan les plaques litosfèriques llisquen l’una respectede l’altra, s’originen grans terratrémols.

Els volcans� Els volcans són obertures de l’escorça terrestre per lesquals flueixen materials de l’interior del planeta.

� Els volcans actius expulsen productes líquids (laves),gasosos o sòlids (piroclasts). Aquests últims són, demés menuts a més grans, cendres, lapil·lis i bombesvolcàniques.

� Els volcans es classifiquen en tres tipus: hawaià(magma molt fluid), estrombolià (magma menys fluid) i peleà (magma molt viscós).

� Hi ha un vulcanisme atenuat que es pot manifestarcom a fumaroles, fonts termals o guèisers.

� A Espanya hi ha unes quantes zones volcàniques.Aquestes són: les illes Canàries, Campo de Calatrava(Ciudad Real), cap de Gata (Almeria), Olot (Girona) i elsColumbrets (Castelló).

Els terratrémols� Els terratrémols són tremolors o sacsejades que esprodueixen en algunes zones de l’escorça terrestre.

� Els terratrémols tenen lloc als límits de les plaquesquan aquestes es mouen i parteixen les roques.

� L’hipocentre és la zona de l’interior del planeta ons’origina un terratrémol.

� L’epicentre és el punt de la superfície de la Terra ones perceben els efectes d’un terratrémol amb mésintensitat.

� Les ones sísmiques són les vibracions que transme-ten el moviment generat en l’hipocentre. Estudiar-lesés fonamental per a poder conéixer l’interior del plane-ta.

� La predicció i la prevenció són imprescindibles en leszones de risc volcànic i sísmic.

Elabora un mapa conceptual amb els continguts principals de la Unitat.


El 28 de febrer de 2010 tots els periòdics i totes lestelevisions del món informaven sobre un gran terratrémolque, el 27 de febrer a les 03.36 hora local (06.36 GTM),va sacsejar la zona centre-sud de Xile. Aquest sisme, de8,8° en l’escala de Richter, va durar gairebé 12 minuts i la intensitat va ser tan gran que va provocar moltesdestrosses i un gran nombre de morts.

L’origen d’aquest terratrémol, on es trenquen lesroques i s’allibera l’energia, es va situar a uns 47,4 km deprofunditat per davall de la mar de Xile (oceà Pacífic) i el lloc on es va sentir amb més intensitat va ser al fonsde l’oceà, a quasi 150 km al nord-oest de la ciutat deConcepción.

Clara, alumna de 2n d’ESO, acabava d’estudiar elsterratrémols i li va estranyar que no es diguera on s’havienlocalitzat l’hipocentre i l’epicentre d’aquest terratrémol.

Què és l’hipocentre d’un terratrémol i on es pensaque es va localitzar el del gran terratrémol de Xile?

Què és l’epicentre? On es va situar el d’aquest terra-trémol?

En el text es parla de magnitud i d’intensitat delterratrémol. Clara està confusa: els mitjans usen els dostermes com si es tractara de la mateixa cosa, però ellarecorda que no són el mateix.

Quina és la diferència entre els dos termes i en quinaescala es mesura cadascun?

Per a situar el terratrémol, Clara fa servir el GoogleEarth, on, a més de veure la situació de la ciutat deConcepción, la més afectada pel sisme, pot veure lad’alguns dels nombrosos terratrémols i volcans que hiha en aquesta zona.

Què està passant a l’oest de Xile perquè els terratré-mols i els volcans siguen tan freqüents?4

3

2

1

El terratrémol el seguí una ona d’enormes proporcionsque avançà sobre l’arxipèlag de Juan Fernández i, després,sobre tota la costa xilena. Aquesta ona va produir mésvíctimes que la tremolor i moltíssims danys materials.

Quin nom reben les grans ones, que són conse-qüència dels terratrémols en què l’epicentre se situaal fons marí?

Clara, a pesar de sentiruna pena enorme per lespersones que sofreixenaquest tipus de catàstrofes,no pot deixar d’admirar lapoderosa força interna dela Terra. Gaudeix moltquan observa vídeos oimatges d’un volcà enerupció, com aquesta fotodel Merapi, que va entraren erupció el 26 d’octubre de 2010, que es va manteniractiu fins a la fi de novembre i que va causar gransdestrosses i nombroses morts.

L’erupció del Merapi es caracteritza per explosionsmoderades que expulsen núvols ardents abundants(cendres a més de 700 °C) i una gran quantitat de lava,que s’estén pels vessants en forma de colades fluides.

En quin tipus de volcans ha de classificar Clara elMerapi?

Clara torna a fer servir els mapes i el Google Earthper a localitzar la situació del Merapi i s’assabenta queestà situat a la zona central de l’illa de Java, molt aprop de Sumatra, on, el 2004, es va produir un tsunamique va provocar més de 250 000 morts.

Què està succeint en aquesta zona de la Terra? Quinesplaques litosfèriques estan implicades en els terratré-mols i en els volcans d’aquesta zona?

Les zones espanyoles amb més risc sísmic i volcànicsón les illes Canàries, el sud-est de la península, Olot, aGirona, i el Campo de Calatrava, a Ciudad Real, queactualment té una certa activitat amb l’emissió degasos volcànics.

Per què es produeix la situació de risc sísmic i volcànicen aquests territoris peninsulars espanyols?

Què penses que provoca el vulcanisme de les illesCanàries?

5

9

8

7

6


Concepción

terratrémols

volcans

O C E À

PA C Í F I C

Xile

Argentina


� Què és l’energia geotèrmica?

� Quin és l’origen de la calor interna de la Terra?

�� Els continents han tingut sempre la mateixalocalització? Raona la resposta.

�� Per què la teoria de la deriva dels continentsd’Alfred Wegener no va ser acceptada en el seu temps?

�� A la costa est d’Amèrica del Sud s’han trobatfòssils de rèptils terrestres que s’assemblen molt alsde la costa oest d’Àfrica. Com podries explicar aquestfet?

�� Per què els científics afirmen que la teoria dela tectònica de plaques és en geologia el que la teoriade l’evolució és en biologia?

�� Què són les plaques litosfèriques?

�� Quina diferència hi ha entre una placa conti-nental i una placa oceànica?

�� Observa el mapa de les plaques litosfèriques(pàgina 160) i tracta de donar una explicació a lainestabilitat geològica dels països d’Amèrica Central.

�� Què és la falla de San Andrés? On es localitza?Com es va formar?

�� Per què a Islàndia hi ha sovint terratrémols i volcans?

�� Què impulsa el moviment de les plaques?

�� Busca informació sobre el déu Vulcà:

a) Pertany a la mitologia grega o a la romana?

b) Quin tipus de divinitat era?

�� On està situat el cràter volcànic més gran dela península ibèrica? Cerca informació sobre l’ori-gen.

�� Austràlia es desplaça cap al nord a una velo-citat de 7,5 cm l’any. Si està separada d’Àsia 3 000 km,quant tardarà a xocar contra aquest continent?

�� Quina temperatura hi hauria a l’interior delplaneta si augmentara a raó de 1 °C cada 33 m (comho fa a l’escorça terrestre)?

�� Europa i Amèrica del Nord se separen 2 cml’any. Com explicaries aquest fet?

�� Quins tres tipus de volcans hi ha? Per quèreben aquests noms?

�� Escriu en el teu quadern la diferència que hiha entre volcà, con volcànic i cràter.

� Quins tipus de productes diferents llança unvolcà en erupció?

�� Moltes illes volcàniques tenen forma cònica.Per què penses que passa això?

�� Busca informació sobre l’origen de les illesCanàries. Ordena-les de més antiga a menys antiga.Quina va ser l’última erupció que hi va tenir lloc?

�� En quin segle van produir-se les últimes erup-cions a Lanzarote? Quines conseqüències hi van tenir?

�� Tenint en compte que les laves bàsiques sónmolt fluides i les àcides viscoses, explica quin tipus delava emet cada un dels volcans estudiats.

� Què entens per vulcanisme atenuat? En algunlloc d’Espanya es dóna aquest tipus de fenomen?

� Quina és la zona volcànica més important a lapenínsula ibèrica? Quan es va formar?

� Quin nom rep el punt de la superfície més pròxima l’hipocentre d’un terratrémol?

� Quina diferència hi ha entre una font termal i un guèiser?

28

27

26

25

24

23

22

21

20

19

18

17

16

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

172 UNITAT 8172



�� En observar un sismograma, què indica uncanvi brusc en la velocitat de les ones sísmiques?

�� Què va succeir a San Francisco l’any 1906?Què ho va provocar?

�� Cada any es produeixen en tot el planeta mésd’un milió de terratrémols. Per què només uns quantsapareixen en els mitjans de comunicació?

� On es perceben amb una intensitat més alta elsefectes d’un terratrémol?

�� Cerca informació sobre els sismògrafs i explicacom funcionen.

�� Per què el cinturó del Pacífic és una zona d’in-tensa activitat volcànica i sísmica?

� Observa les fotografies següents:

� Per què consideres que els efectes d’un terratrémolsón més perillosos a la ciutat que al camp?

�� Quan té lloc un terratrémol, a banda de lesones P i S, ja estudiades, es produeix un tercer tipusd’ones, denominades L, que es transmeten per lasuperfície i són les més perilloses. Per què penses quepassa?

�� Per què penses que els terratrémols i els volcanssolen produir-se en els mateixos llocs?

�� El terratrémol de Bam (Iran), que va tenir llocl’any 2003 amb una magnitud de 6,3 en l’escala deRichter, va causar més de 50 000 morts i la destruccióquasi total de la zona afectada. Al Japó es produeixenterratrémols amb una magnitud més alta on no hi havíctimes mortals. No et sembla una contradicció?Raona la resposta.

�� Quina diferència hi ha entre la intensitat i lamagnitud d’un terratrémol?

� On se situen les discontinuïtats de Mohorovicici de Gutenberg? Per què s’anomenen així?

�� Busca informació sobre les característiquesque tenen els edificis sismoresistents.

� Quina diferència hi ha entre l’escala de Richter i la de Mercalli?

�� Observa el mapa i respon a les preguntes.

a) Vius en una zona de risc sísmic?

b) Quines zones d’Espanya no tenen risc de patirterratrémols?

c) En quines zones d’Espanya s’haurien de construirels edificis sismoresistents?

43

42

40

41

31

32

33

34

35

36

37

38

39

30

29

XIXVIIIVIIVIVIV

intensitatsísmica(escala MSK)


Documents

VAL 0S2CNLA AMBAR - Oxford University Press España · sismes? volcans actius regions amb activitat sísmica terratrémols més forts del segle XX San Francisco Los Angeles Mèxic