VALLBONA DE LES MONGES

Comencem les col·lectives de l’Agrupe del 2012. Aquí estem una altra vegada. No hi som tots, falta la Carme, ja no hi ha volta de full, només hi és en nosaltres. Era octubre i havíem de presentar les propostes per aquest any, i ho vaig tenir clar: Vallbona de les Monges, un monestir de dones, discret, elegant, recollit, acollidor, tranquil… no us recorda a ella? Hem de seguir endavant i aprofitar cada moment per gaudir del món i estar amb nosaltres.

I ara, anem per feina i preparem-ho tot bé. Hi ha moltes maneres d’arribar a Vallbona, n’he estudiat unes quantes i he triat la nostra, una ruta que ens portarà del bell cor de la Conca de Barberà a l’Urgell, passant per la Serra del Tallat, límit comarcal i de províncies. Ens endinsarem en el món rural, enmig de camps, vinyes, ametllers i oliveres; creuarem pobles tranquils amb una forta tradició agrària, visitarem enclaus místics com el Santuari del Tallat i el monestir cistercenc de Vallbona i… tot per camins rurals amplis per afavorir les converses, completant un recorregut d’uns vint i escaig quilòmetres amb un desnivell de poc més de 300 m. Ens hi posem?

Barberà de la Conca (475 m) serà el punt d’inici del recorregut, el poble que dóna nom a la comarca i que té l’honor d’haver creat la primera cooperativa vitivinícola de l’Estat Espanyol. L’autobús ens deixarà davant del Celler Cooperatiu “De Dalt” construït entre 1920 i 1921 per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet. Davant, escales amunt, el bar de la cooperativa: “La Sociedad” on ens esperen, per prendre el desdejuni, en una sala gran com les d’abans, amb vistes a les muntanyes que tanquen la Conca pel sud-est, la Serra de Miramar i les Muntanyes de Prades, amb Montblanc, la capital comarcal als seus peus. Un cop servits, toca caminar, travessem el poble passant pel carrer Major, ens arribem a la plaça de l’església barroca de Santa Maria, albirem a l’esquerra el castell templari dels segles XII-XIII que es va fer servir d’escola entre 1858 i 1982, deixarem de banda La Casa de la Societat, fundada pels camperols el 1897 i recuperat com alberg de temporers, en un principi i ara obert a tothom que en vulgui fer ús, la Font Vella, que marca l’inici de la Ruta del Tallat, ara pista

asfaltada fins a Solivella... i nosaltres cap a llevant, agafem la pista que va cap a Sarral. Veurem la bassa de la font Gitarda i un cop passat el Torrentet i la Rasa dels Corrians, deixarem l’asfalt i agafarem el camí de l’esquerra que ja ens ficarà entre els camps deixant Barberà al sud i en direcció al llogarret d’Ollers. Seguirem les fites de pedres que ens marcaran les desviacions correctes fins a arribar al llit del riu d’Anguera, però abans de creuar-lo, farem una petita

marrada a la dreta per veure el pont d’Ollers del segles XIII a XV, recentment netejat. Regirem i tornem al camí principal. El riu que acaba de rebre les aigües del seu afluent, el Vallverd, és de cabal irregular, però alhora és considerat com un dels rius de Catalunya amb un cabal biològicament més ben conservat i equilibrat. Per aquesta zona del seu recorregut l’Anguera forma una gorja encaixonada de gran atractiu, que podríeu seguir per un caminet que va creuant el riu nombroses vegades i us deixaria a la petita població de Pira. Nosaltres el creuarem i pujarem cap a Ollers, un petit nucli de població agregat a Barberà. En temps de la guerra van cremar l’església i una família del poble va cedir part de casa seva perquè es refés l’església actual.

Deixarem el poblet creuant la carretera i ens adreçarem cap a la pista que surt al front cap a l’esquerra. Ara hem de remuntar la petita serreta que tenim al davant deixant a llevant el Tossal Gros d’Ollers. Arribarem als plans d’Ollers i aviat a la Font de la Magnèsia per esmorzar, després de passar el barranc del Xano. D’aquí ja ens queda poc per Solivella, agafarem la pista de la ruta del Tallat, creuarem una carretera i poc més enllà entrarem al poble per la part del darrere. El primer que veiem és la zona d’aparcament del restaurant Travé, assenyalat en moltes guies de prestigi com la Michelín el 2007, així que si voleu menjar bé en una altra ocasió, vosaltres mateixos. Nosaltres creuarem la carretera i anirem en direcció a la plaça de l’església i de l’ajuntament, prendrem el carrer Major i amunt cap al palau-castell dels Llorac de l’edat mitjana on farem una petita aturada. El poble va tenir una gran embranzida durant el segle XIX coincidint amb l’expansió de la vinya, com ens hem pogut fixar en les llindes de les cases, moltes aprofitant pedres del castell enrunat. Ara tenim a tocar el santuari del Tallat, però abans haurem de remuntar les costes de la serra. Són una mica més de 5 km que es faran ben entretinguts en un paisatge de terrasses de conreu suportades per murs de pedra seca, i pinedes escadusseres fins arribar a les runes de l’Hostal del Tallat (711 m). Ja som amunt, ara ens queda molt poc. Agafem la pista ampla que uneix el complex eòlic que corona pràcticament tota la serra. Anirem cap a ponent seguint el GR171, fins que un trencall amagat, ens durà de dret al santuari on tindrem un merescut descans per dinar amb una panoràmica de primera, si tenim sort fins i tot podríem dinar a una de les sales del santuari.

El santuari del Tallat està situat al cim d'un turó de 788 metres d'altitud en plena Ruta del Císter. Administrativament depèn de Montblanquet encara que sempre ha estat vinculat a Rocallaura. Documentat des del 1081, com a torre de defensa del Tallat, fou després, un eremitori que ara s’ha recuperat amb dos monjos que podeu trobar per allà. El 1354, un grup de devots de la parròquia de Rocallaura hi fundaren l'església de Santa Maria del Puig del Tallat. El 1509, els monjos del monestir de Poblet se'n feren càrrec i hi continuaren fins al

1822. Fou priorat i santuari marià. El 1835, amb la desamortització de Mendizábal, els terrenys i el santuari foren subhastats. La imatge de la Mare de Déu del Tallat, d’alabastre de color negre, fou traslladada a un cambril de l'església de St. Llorenç, a Rocallaura. Altres parts de l'edifici es troben actualment en diversos indrets com el claustre que està al castell de Santa Florentina de Canet de Mar, i altres elements que es troben al museu Can Ferrat de Sitges o al mas de Misericòrdia de Reus. El 1975 se celebrà el primer aplec del Tallat (el penúltim diumenge d'agost) després de 150 anys d'abandó, gràcies a la constitució, el 1970, dels Amics del Tallat, que han recuperat la propietat del santuari, obert nous accessos i rehabilitat l'antiga cisterna i dependències. Exerceix com a centre espiritual per a molts dels pobles dels voltants d’aquesta serra, tant d’un costat com de l’altre. Les poblacions com Solivella i Blancafort, tenen una grandevoció vers la verge del Tallat i tradicionalment realitzen romeries al santuari. La imatge es troba a l’església de Rocallaura.Després de dinar agafarem el trencall que ens durà al GR 175, més conegut com la Ruta del Císter que uneix els tres monestirs de l’orde de la zona: Santes Creus, Poblet i Vallbona. Cap a aquest darrer baixarem, ara sempre avall sense cap dificultat, passant al costat de Montblanquet, una petita població del municipi de Vallbona de les Monges que va pertànyer al monestir de Poblet fins a l'any 1835. El seu castell és esmentat ja al 1156. Se sap que l'any 1407 tenia una presó i també es conserva el Llibre de la Cort de Montblanquet de 1440. L'església d’estil cistercenc és del segle XIII, que

va del romànic al gòtic. Té una sola nau coberta amb volta de canó, sense absis diferenciat i el campanar és d'espadanya. És bonic de veure però l’autobús ens espera. Ara les ganes d’arribar ja es fan paleses, però quan menys te l’esperes veus el poble de Vallbona de les Monges allà baix, al mig de la petita vall, presidit clarament pel monestir i les seves dependències. Des d’aquí queda ben clar que el monestir va ser abans que el poble. Una disposició de l’època va obligar als convents de monges a estar en un lloc habitat, les empenyé a cedir terres per acollir camperols que amb les seves cases complissin la llei.

Aprofitem per fer fotos i avall a veure si tenim uns minuts per veure l’església. Teniu en compte que si us animeu a fer la ruta del Císter, aquí trobareu aixopluc, les monges us ben acolliran en el seu alberg i us donaran un sopar d’allò més bo. A més, a prop hi ha el balneari de Rocallaura, per assaborir les seves aigües i gaudir d’un immillorable repòs que haurà d’esperar a un altre moment. Hi ha tanta informació i tantes fotos sobre Vallbona de les Monges que crec que ara no és el lloc per fer-ho. Us recomano visitar http://www.monestirvallbona.cat/ , la pàgina web oficial del monestir i vosaltres mateixos.

VISITES GUIADES:Barberà de la Conca: CASTELL + ESGLÉSIA + CELLER MODERNISTA + TAST DE VI VISITA Adults 5€, jubilats 3,5€, nens fins als 12 anys gratuït. DISSABTE: A les 11.00 h i a les 17.00 h DIUMENGE: A les 11.00h O bé trucar a l’Oficina Comarcal de Turisme per concertar visita al 977 871 247Vallbona de les Monges, monestir: Tf. 973 33 02 66   Estiu: de març a octubre: Laborables, de 10.30  a 13.30 h i de 16.30  a 18.45 h. Diumenges i festes de precepte, de 12 a 13.30 h i de 16.30 a 18.45 h. Hivern:de novembre a febrer Laborables, de 10.30  a 13.30 h i de 16.30 a 18 h. Dilluns no festius, tancat, excepte agost. Totes les visites són guiades i d’una durada de 30 minuts. No he trobat el preu

APLEC AL SANTUARI DEL TALLAT. N’hi ha almenys un el primer diumenge de maig i un altre el penúltim diumenge d’agost. A Rocallaura es celebra una festa en honor a la Mare de Déu del Tallat el segon diumenge d’octubre. I moltes altres coses interessants les podeu veure en webs que he consultat, destacant les següents: http://www.concaturisme.cat/quefer/senderisme/senderisme.php http://www.barberadelaconca.cat www.solivella.cat http://patrimoni.serviconca.org/ http://www.larutadelcister.info/ www.concadebarbera.info/media/.../ Cami %20Ral%20 del %20 Tallat .p ... http://www.sanstrave.com/

Mataró, a 18 de gener de 2012Manuela Martín