Varietats porreres Febrer 2011

8/2/2019 Varietats porreres Febrer 2011

1/30

Lagrobiodiversitat i lesvarietats locals

Pere Sureda, Antoni Feliu i Aina Socies Fiol

Associaci de Varietats Locals de les Illes Balears

[email protected]

www.ib.varietatslocals.org


2/30

La biodiversitat cultivada o agrobiodiversitat

Com a contrapartida de l'homogenetzaci de l'agricultura sorgeix el terme

agrobiodiversitat o biodiversitat cultivada, definit com el resultat d'un procs

millenari d'interacci entre la naturalesa i l'sser hum, a travs de la prctica agrria.

Aquest procs es basa amb el maneig i la selecci innovadora dels recursos

naturals per part dels pagesos a travs de la histria.

El coneixement i la cultura local sn part essencial de l'agrobiodiversitat, ja que

l'activitat humana modela i conserva la biodiversitat.


3/30

Per qu s important no deixar perdre labiodiversitat cultivada?

s el resultat de la nostra evoluci socio-cultural: deixar que es perdi aquest

patrimoni s un menyspreu i compromet greument la nostra supervivncia futura.

Protegeix contra la vulnerabilitat dels cultius davant lestrs bitic (plagues imalalties) i abitic (clima, problemes del sl).

Mant el sistema tradicional on els pagesos seleccionen, multipliquen i intercanvien

llavors de la seva zona.

Es tracta de sistemes de producci amb baixos requeriments dinsums externs a

lagroecosistema.


4/30

Lorigen de les varietats locals:Vavilov en el s. XX va recollectar ms de 50.000 mostres despcies cultivades de

ms de 50 pasos. Creaci de la teoria dels centres d'origen*:

*Centre d'origen: sentn com una zona geogrfica on es va adquirir per primera

vegada les seves propietats distintives una espcie vegetal, domesticada o silvestre.

Est clar que els 1000 milions dafamats del mn es troben sobretot en

els pasos desenvolupats, rics en recursos fitogentics.(Pepe Esquinas)


5/30

Centre Xins: t,ssam, soja,melicotoner, mongeta,...

Centre Indi: ciur,arrs, arbre del cot,albergnia,coco,...

Centre sia central:blats, pastanaga, rave,llentia, perera,noguer, ...

Centre del prximorient:civada, ordi,figuera,vinya,...

Centre Mediterrani:cols, enciam,olivera, ...

CentreAbissini:caf,mel,variabilitat de cereals...

Centre Amrica central:pebres, carabasses,mongeta, cot, ...

Centre Amrica delSud: patata, cacau,mandioca, pinya,...


6/30

Que sn les varietats locals i les

varietats autctones?

Entenem les varietats locals com aquelles que han

anat passant de m en m, a travs de vries

generacions de pagesos i pageses les quals han anat

seleccionant segons les seves preferncies i segons les

condicions ambientals de la zona. Tot i que procedeixin

daltres llocs del mn.

A diferncia de les varietats autctones les quals han

shan domesticat, passant des del seu esta silvestres al

cultivat , en el mateix lloc on sutilitza actualment.

En el cas del mediterrani serien lolivera, les cols, els

enciams, etc.


7/30

L'heterogenetat i l'mplia base gentica.

Els coneixements de les pageses i pagesos.

L'elevat contingut nutritiu i qualitatiu de les

varietats locals.

La fertilitat de les seves llavors.

Aquestes varietats sn les que s'adapten

millor als cultius en condicions ecolgiques.

Els cultius de varietats locals contribueixen

a augmentar la biodiversitat delsagroecosistemes

L'elevat grau d'erosi gentica


8/30


9/30


10/30

Pastanaga negra o safanria.

Selecci i millora de la varietat per part dels

pagesos.

Plantes per fer llavors Finca de Monturi Mercat de Pere Garau


11/30

Al llarg del temps...

- Durant els darrers 10.000 anys :

Els homes eren caadors recollectors i lesdones es quedaven a casa cuidant la casa i elsfills, van ser les que van descobrir que es podiaproduir el costat de casa per alimentar-se.

Sha creat un patrimoni gentic i sociocultural.

- Tradicionalment estava molt clar que lesllavors, granes o pipes podien servir com alimenti tamb podien plantar-se.

-Asseguraven la vida del pags i lalimentaci dela comunitat.

- Actualment sha distorsionat la realitat: elsgrans de lalimentaci tenen poc a veure amb lesllavors.

- Concentraci de la cadena agroindustrial haafavorit economies dels cultius ms importants,creant una producci ms uniforme i al menor

preu possible.


12/30

Lerosi gentica i sociocultural

Lerosi gentica sorgeix a partir de larribada de la Revoluci Verda al segle XX.Significa passar duna agricultura coherent i amb co-evoluci amb lentorn i la

societat, a una agricultura industrializada, depenent de fertilitzants, llavors

millorades i modificades genticamentdeteriorant lentorn.

s possible fer agricultura sense agrotxics i sense fertilitzants, s possible

cultivar sense mquines, per el que si s impossible es fer agricultura sense

llavors, daqu que les grans corporacions inventen les patents de les llavors.

Actualment ens enfrontam a pressions que pretenen imposar la uniformitat enlloc

de la diversitat. Aquesta uniformitat no tant sols s biolgica sin que tamb s

cultural.


13/30

Qualsevol prdua de biodiversitat s robar als nostres fills els recursos per

fer front a les necessitats futures.(Pepe Esquinas)

Exemple:

El 1840 un atac de mldiu arrasa amb els

patatals dIrlanda, ms de 2 milions dIrlandesosmoren de fam i sembla que el desastre no

hagus ocorregut si el nombre de varietats

cultivades hagus estat major.

Els efectes de la fam seguiren present durant

dcades i els percentatges demigraci que

sestabliren a la dcada dels 40 es va consolidar fins

a finals de segle XIX. Es calcula que abandonaren el

pas 4 milions de persones rumb a Canad, USA,

Glasgow, Liverpool i altres ciutats angleses.

La prdua de diversitat o uniformitat gentica t un impacte directe en la

seguretat alimentria.


14/30

La FAO estima que els darrers anys shan perdut el 90% de les varietats que es cultivaven a principis del segle

XX.

Es calcula que al llarg de la histria shan utilitzat 10.000 espcies per la alimentaci humana.

Actualment 12 espcies vegetals i 5 animals proporcionen ms del 70% dels aliments que es consumeixen.

Exemples:

- 1/3 de les 4000 races danimals domesticats per a lagricultura o lalimentaci estan en perill dextinci.

- Una sola raa vacuna aporta el 60% de la producci lletera a la Uni Europea.

- Des del 1930 a Grcia ha desaparegut 80% de les varietats tradicionals de blat.

- EEUU actualment conserva el 3% de les varietats d'espcies hortcoles existents el 1900.

- Als anys 50 Mallorca tenem 14 varietats de blat, actualment tant sols es sembra el blat xeixa, barba i en

menor quantitat el xeixa garonsona i el mort.

Lerosi gentica i sociocultural planteja una amenaa

per el subministrament i el patrimoni de lalimentaci.


15/30

Les varietats locals de les Balears a nivell Institucional

Institut de Recerca i Formaci dAgricultura i Pesca:

Treballs realitzats amb vinya, ametller, olivera, garrover, cirerer, prunera,pomera, albercoquer i melicotoner i des de fa uns anys es comena a fer feinaamb hortcoles.

Enguany sha iniciat una experincia de recuperaci de cereals antics de 20varietats diferents.

Banc de llavors de Menorca (Consell Insular -APAEM):

Prospecci i caracteritzaci dhortcoles i lleguminoses. Comencen a fer feinaamb cereals. Grup de finques multiplicadores de llavor. Prstec de llavors.

Barranc d'Algendar, Critas Menorca:Collecci de varietats locals de fruiters.

Grup Leader Eivissa (Consell Insular):

Prospecci i caracteritzaci dhortcoles i comencen a fer feina amb fruiters.


16/30

Les varietats locals de les Balears amb risc derosi

gentica. (BOIB. Num. 16 31-01-2009)

CULTIUS HERBACIS

Arrs bombeta de sa Pobla

Blat xeixa

Civada negra/civada rossa

Fava mallorquina

Fesol fava de Sller

Guixes mallorquines

Llentia mallorquina

CULTIUS HORTCOLES

Albergnia mallorquina

Carabassa de fregall

Enciam destiu

Mel de la mel

Pastanaga negra mallorquina

Patata dEivissa

Pebre de tap de cortir

Rave mallorqu

Sndria de pinyol vermell

Tomtiga de Banyalbufar

Tomtiga de Valldemossa

CULTIUS PERENNES

Albercoquer:

Bord capona

Doms blanc

Inquero

Moscatell

Taronjal

Ametller : Fita mollar

Cirerer : Blanques de capell

Comosa (Sller)

Cor de colom, de gr (Sller)

De Lluc

De Morat

De SarronetLlosetina

Tenalles


17/30

CULTIUS PERENNES

Figuera :Albadufada rimadaAndrevaBalafiBermesca

Blanca claraBlavaBordissotBlanca-negraBordissot rossaBuscaretaCarabassetaCarlinaColl de dama blanca-negra

Coll de dama bordissotnencaCucurellaDe la galtaDe tres espletsFlor blancaGigantaGroga tardanaMartinenca blancaParatjal negra

Porquenca negraSantmartinaVacalVerdal negra

Melicotoner :Melicotoner blanc mallorqu

Olivera : Sevill

Perera :

Canari

De la cera

De la reina

Fina

Moratina

Moreta

Peramany

Perot

Sant Joan

Pomera

Bauana

Bonjesuna

Bon Jess vermella

Bon Jess blancaCamp de sa mar

Capoll llarg

Ciriala

Cor gelat

Dalcara

Del ciri

Den KaneDen Xec

Dola de Nadal

Dola grossa

Dola plana

Dola retxada

Dola tardana

Dola vermella

Fadrineta

Fadrinet

Destiu, Font santa

Fugasa

Idel (Ideal)

Jard den Perell

Marinera

Morro de llebreMora

Mostatxa

Nesples

Niala

Niella

Rave

RenetaRoja Binifalda

Rosa

Sant Joan

Santa Catalina

Valenciana

Vicari

Xama

XecaPrunera :

Bagassal

Blanca

Collet negre

De cirera

De confitar

De frare blanc

De la Reina

Den Frau


18/30

LAssociaci de Varietats Locals de les Illes Balears.

Objectius:

La conservaci, manteniment i difusi dels cultius tradicionals de les Illes Balears.

La inscripci de les varietats autctones als registres corresponents

Promoure programes dinvestigaci, per tal didentificar les varietats autctones.

Promoure programes de recuperaci de les varietats autctones identificades.

Promoure i difondre els coneixements del cultiu i els productes obtinguts amb aquestes varietats tradicionals.

Millorar la qualitat dels cultius i dels productes obtinguts.

Promoure actuacions que facilitin una informaci adequada als interessos dels consumidors.

Realitzar actuacions que tingui per objecte una millor defensa del medi ambient.

Realitzar programes educatius i de divulgaci dels cultius tradicionals.


19/30

Per a qui est formada lAssociaci

Est formada sobretot per pagesos i pageses que sembren varietats locals.

En major percentatge tenim 37,79% de cerealistes, 31,49% de hortolans i

20,47% de fructicultors. Tamb hi ha un nombre important que tenen

diferents tipus de cultiu, aquests representen 8,66%. Hi ha un 7,87% que

sn simpatitzants, no cultiven res.

Tenim representaci a 36 pobles de Mallorca i 4 de Menorca.

El nombre total de socis a data de febrer 2011 s de 127.


20/30

Quines varietats tenen els socis/es de lAssociaci

Cereals: civada rossa i negre, blat xeixa, blat barba, ordi, blat mort...

Llegums: ciurons, guixes, fav, faves, mongeta de confit, fesol fava deSller....

Fruiters: diferents varietats de figuera, de pomera, de prunera, de cirerer,d'ametller, d'albercoquer, de garrover, d'olivera (alguns exemples: poma dola de3 castes diferents, fogassa, poma blanca, poma del bon jess, pera fina, pera desant pere, pere catalana)

Hortcoles: tomtiga de Valldemossa, de Pera, de Pebre, de Cor de Bou,pebre ros, blau, de banya de cabra, de tap de cort, rave, pastanaga negra,albergnia morada, ceba blanca, tomtiga de ramellet, col-i-flor espasa, de Nadal,de Sant Josep, col de cardell, borratx, mel erio, tendral, calapoter, ....


21/30


22/30

Realitzaci dun taller extracci de llavors i planter a la fira

Ecolgica.

Participaci a la Diada dagricultura ecolgica de Porreres amb

una exposici de cereals, un estant i un taller dextracci de

llavors i realitzaci de planter.

Realitzaci del Curs: Com i per qu obtenir les teves llavors a

la finca de Raixa.

Assistncia a la fira dagricultura ecolgica i jornada de varietats

locals del Mercadal, Menorca i a la fira del camp dEivissa.

Participaci dels events de Red de Semillas i a la fira de

Biodiversitat Cultivada a Canries.

Celebraci de lAny Internacional de la biodiversitat.

Campanya de defensa de la varietat local de Tomtiga de

Ramellet vers la varietat hbrida que es ven com a Ramellet.

Activitats realitzades el 2010 i projectes en curs


23/30


24/30

Formam part de La Red de Semillas Resembrando e Intercambiando

Que s una aliana entre agricultors ecolgics i tradicionals, tcnics i persones implicades

en la conservaci in-situ i s de les varietats locals i tradicionals de la pennsula.


25/30

Grups que formen part de la Red de Semillas:

Red de Semillas Resembrando e Intercambiando. Web: www.redsemillas.info

Associaci ALBAR (Valncia). Web: www.elrincondelabiodiversidad.org

Associaci de Variedades Locales de les Illes Balears. Email:[email protected]

BAH Semillero (Madrid). Email:[email protected]

Centro Zahoz (Centre de conservaci de l'Agrobiodiversitat i l'Etnobotnica de les Serres de Bjar i

Frana) (Castella Lle, Salamanca, Cepeda). Email: [email protected]

CIFAES - Universidad Rural Paulo Freire (Castella Lle, Amayuelas de Abajo). Web:

wwww.nodo50.org/amayuelas

Ecollavors La Garrotxa (Catalunya). Email:[email protected]

Projecte Esporus: Centre de Conservaci de la Biodiversitat Cultivada. Web: http://www.esporus.org/

Les Refardes GAIADEA Monistrol de Calders (Catalunya). Web: www.lesrefardes.com

Grupo Biltar (Asturias). Web: www.redcampesina.es/redsemillas/semillas.php

Grup de llavors de APAEM (Menorca). Web: www.apaem.menorca.es


26/30

Grupo de Semillas del CADAE (Asturias, Villaviciosa). Email:[email protected]

Llavors dAc (Valncia). Web: www.llavorsdaci.org

Red Andaluza de Semillas Cultivando Biodiversidad - RAS (Sevilla).Web:www.redandaluzadesemillas.org

Red de Agroecologa y Ecodesarrollo de la Regin de Murcia - RAERM (Murcia). Email:[email protected]

Red Canaria de Semillas - RCS (Islas Canarias). Web: http://groups.google.com/group/redcanariadesemilla?

lnk=iggc

Red Extremea de Semillas (Extremadura). Email:[email protected]

Red de Semillas de Cantabria (Cantabria). Web: www.reddesemillascantabria.es

Red de Semillas de Euskadi (Euskadi). Email:[email protected]

Red de Semillas-Rioja (La Rioja). Email: [email protected]

Triticatum (Catalunya). Email: [email protected]


27/30

Els bancs de llavors

Ex-situ. Sentn com aquella conservaci dels recursos fitogentics fora del seu hbitat natural. Exemple:

Centro de Recursos Fitogenticos (CRF-INIA)/ Conselleria d'Agricultura / Jard Botnic de Sller.

In-situ. Sentn la conservaci dels ecosistemes i hbitats naturals i el manteniment i recuperaci de

poblacions viables despcies en el seu entorn natural, i en el cas despcies cultivades, a lentorn on shagin

desenvolupat les seves propietats especfiques. A les mateixes finques dels pagesos i pageses.


28/30

Una pinzellada de legislaci

TRACTAT INTERNACIONAL SOBRE ELS RECURSOS FITOGENTICS PER A

LALIMENTACI I LAGRICULTURA.

Utilitzaci i conservaci sostenible dels recursos fitogentics i la distribuci justa i equitativa dels beneficis

derivats de la seva utilitzaci per una agricultura sostenible i per garantir la seguretat alimentria.

LEGISLACI EUROPEA

En matria de comercialitzaci de llavors ha condemnat les llavors locals dels pagesos al mercat negre.

Cada estat membre de la UE t la obligaci de mantenir un catleg de varietats oficialment reconegudes que

poden ser lliurement comercialitzades dins del seu territori.

A Europa tant pel registre en el catleg com per aconseguir els drets de propietat intellectual sexigeixen els

mateixos criteris dacceptaci (estabilitat, uniformitat i homogenetat).

LEGISLACI ESTATAL

El registre de varietats de conservaci, el ms adient per a varietats locals demana que les varietats estiguin

amenaades per lerosi gentica i que la regi biogeogrfica d'origen o dadaptaci es trobi ben identificada.

Ms informaci a:http://www.mapa.es/es/agricultura/pags/semillas/variedades_comerciales.htm#inicio


29/30

Un exemple a seguir: Itlia promou biodiversitat

Les lleis regionals a Itlia constitueixen lnic exemple a Europa diniciativa legal sobre

els recursos gentics no derivada de la Normativa Comunitria.

Des de el 1997, vuit de les 18 regions administratives dItlia han adoptat les seves

prpies lleis sobre recursos gentics locals, a travs de les quals busquen protegir i

promoure les varietats vegetals i races autctones dels sistemes agropecuaris locals com

a patrimoni de la regi.

A partir de la llei de Lacio, any 2000 sestableixen drets collectius sobre el patrimoni

gentic local. Hi participen nombroses entitats i institucions locals (ajuntaments,

consorcis, iniciatives privades, etc).

I des del 2001 es va establir reconixer el dret de les regions a establir un catleg de

varietats de conservaci.


30/30

Moltes grcies

Si volem conservar les varietats locals sha de fomentar la sembra, el

consum i lintercanvi de les mateixes.

Documents

Varietats porreres Febrer 2011