La Catalunyarebel (1500-1740)

VI

La “Catalunya rebel” es correspon amb el tumultuós període comprès entre elssegles XVI i mitjan XVIII. El catàleg es divideix en cinc subtemes o submarques:“Espais Renaixentistes i Barrocs”; “Contrareforma, protestants i moriscs”; “Bruixes

i bandolers”; “Pirates i corsaris” i “Segadors i Maulets”. Les oportunitats d’endegarproductes turístics vinculats als intangibles d’aquesta etapa són incomptables, des delsremences, la bruixeria o el bandolerisme fins als escenaris de les guerres de Successiói dels Segadors.

Aquesta marca enceta l’època moderna i es correspon amb un llarg període deconflictes socials i religiosos inserits culturalment i artísticament entre el renaixement i elbarroc. Són temps en què s’imposà l’ortodòxia catòlica i l’esperit de la contrareforma sotal’ombra del tribunal de la Inquisició. Es una època caracteritzada per la persecució delsjueus conversos, les guerres contra els protestantisme europeu i l’expulsió dels moriscos.Són temps de cacera de bruixes, de ràtzies pirates a tota la costa, vinculades al corsberberisc i otomà, i de proliferació del bandolerisme. S’intensifica l’acció de la monarquiaespanyola per reduir l’autonomia dels territoris de la Corona d’Aragó, fet que comportaràaliances contra l’absolutisme i conflictes armats com la Guerra del Segadors, que acabarenamb la divisió de Catalunya pel Tractat dels Pirineus (1659). Els conflictes de successiópel regne d’Espanya a la mort de Carles II entre els candidats Felip de Borbó, duc d’Anjou,i Carles d’Àustria van suposar una guerra d’abast internacional. La Corona d’Aragó vadonar suport al pretendent Carles mentre que la Corona de Castella el donava a Felipd’Anjou. El triomf de les tropes franco-castellanes va significar l’ocupació del Principat il’adveniment de la dinastia borbònica. Felip V promulgà el Decret de Nova Planta quesuposà, per a Catalunya, la prohibició d’ús i ensenyament del català, la supressió de lesinstitucions de govern catalanes i de les seves universitats i estudis generals.

MA

RC

A

TEM

ÀTI

CA

* Proposta a considerar** Proposta preferent*** Proposta prioritària

Taula de valoració de les propostes sobre els Recursos Turístics Intangibles de Catalunya

MARCA TEMÀTICA

LA CATALUNYA REBELVI

PLA

D’IM

PLE

ME

NTA

CIÓ

DE

LS R

EC

UR

SO

S T

UR

ÍSTI

CS

INTA

NG

IBLE

S

Prioritat Acció recomanada Marca Turística Observacions

*** Consolidar Tortosa com a destinació de turisme cultural idonar suport a la promoció i comercialització turística del’oferta associada a Tortosa, ciutat del Renaixement.

Terres de l’Ebre *Millorar la museografia i els punts interpretatius. Es podria impulsar un centre d’interpretació sobre l’època delsprimers Àustries.*Implicar els gestors dels recursos visitables, com també el sector d’hostalatge i restauració i les empreses deserveis culturals i turístics de la zona en la posada en valor i promoció dels productes turístics.

** Donar suport a la Ruta del Renaixement que transcorre pelsnuclis urbans de la Terra Alta que tenen patrimonirenaixentista (Horta de Sant Joan, Arnes, etc).

Terres de l’EbreMatarranya

*El massís dels Ports s’estén per les comarques de la Terra Alta (Horta, Arnes i Prat de Comte), la Matarranya(Vall-de-roures, Penyaroja i Beseit), Baix Ebre (Tortosa, Roquetes, Alfara de Carles i Paüls), Montsià (la Sènia iMas de Barberans) i Baix Maestrat (la Pobla de Benifassà). *La Ruta del Renaixement impulsada per l’Ecomuseu dels Ports inclou recursos visitables dels municipisd’Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Comte (Terra Alta) i de la Freixneda, Queretes i Vall-de-roures(Matarranya).*Es necessari coordinar les accions amb el Parc Natural dels Ports i l’Ecomuseu dels Ports de cara a laconsolidació, promoció i comercialització de la ruta.*Cal implicar els gestors dels recursos visitables, així com els sectors d’hostalatge i restauració i les empresesde serveis culturals i turístics de la zona en la creació i comercialització de productes turístics.

** Donar suport a la creació d’una ruta sobre el renaixement a laVall d’Aran.

Vall d’Aran *El darrers descobriments de pintures renaixentistes (segle XVI-XVII) a l’església de Santa Eulàlia d’Unhapermeten sumar-les a les ja conegudes de Santa Maria d’Arties. La ruta es podria combinar amb altresconstruccions renaixentistes singulars com Cò de Brestet o Castell d’Unha o Çò de Ròsa (actualment casarural).*Es podria impulsar un espai interpretatiu per explicar la invasió de la Vall d’Aran pels protestants d’Enric III deNavarra dels protestants i la contrareforma.*Cal implicar els gestors dels recursos visitables, així com al sector d’hostalatge i restauració i les empreses deserveis culturals i turístics de la zona en la creació i comercialització de productes turístics.

*** Donar suport a la creació d’una ruta centrada en el patrimonibarroc de Solsona i el Solsonès, tant tangible (monuments)com intangible (tradició gegantera, trabucaires, etc).

Pirineus *El Pla Director Turístic de Solsona vincula el desenvolupament turístic de Solsona al llegat barroc; proposaconstruir un centre d’interpretació de la vida urbana, crear una ruta urbana barroca, una Festa del Barroc iintegrar Solsona en una ruta transnacional sobre el barroc. Del patrimoni solsoní cal destacar la catedral (amb elretaule de la capella de la Mercè, atribuïda a Carles Morató), la casa Morató i la casa natal del pintor FrancescRibalta.*El Solsonès conserva altres obres barroques singulars com els retaules del Monestir del Miracle, Sant Llorençde Morunys i Matamargó, entre altres. *Cal implicar agents dels recursos visitables, així com el sector d’hostalatge i restauració i les empreses deserveis culturals i turístics de la zona en la creació i la comercialització de productes turístics associats.

** Donar suport a la promoció i comercialització d’una rutaignasiana i de la Manresa barroca.

Catalunya Central *Manresa conserva diferents espais associats a l’estada de Sant Ignasi de Loiola a la ciutat que s’integren enuna proposta conjunta amb els principals recursos culturals del barroc.*Cal implicar agents dels recursos visitables, com també el sector d’hostalatge i restauració i les empreses deserveis culturals i turístics de la zona en la creació i promoció de productes turístics associats.

** Impulsar una ruta literària sobre la figura de Francesc VicentGarcia, rector de Vallfogona.

Costa Daurada Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà). El cèlebre Rector de Vallfogona (Tortosa ~1579 - Vallfogona deRiucorb, 1623) és un dels escassos exponents literaris del barroc català. Les seves obres de temes amorosos iescatològics van ser molt populars.

*** Impulsar la creació d’una guia d’espais i llocs associats alsmoriscos en el marc de la commemoració del quart centenaride la seva expulsió de Catalunya (1610-2010).

Terres de l’EbreTerres de Lleida

*El 29 de maig de 1610 es commemora el quart centenari de l’expulsió dels moriscs de Catalunya. Van sortirdel Port dels Alfacs per dirigir-se al Magreb (Algèria i Tunísia) i a l’Àfrica Subsahariana. Els moriscos de laCorona d’Aragó foren coneguts com a tagarins a diferència dels que procedien de la Corona de Castellaanomenats granadins a l’Imperi Otomà (especialment a Istanbul). Alguns moriscos prengueren també la viad’Amèrica. *A diverses localitats de les Terres de l’Ebre es va mantenir la població morisca per intercessió del bisbe deTortosa que impulsà la seva conversió al catolicisme;com és el cas d’Ascó, Benissanet, Flix, Garcia, Miravet,Móra d’Ebre, Riba-roja, Tivissa i Vinebre.*Hi ha diversos espais associats a la persecució, expulsió o conversió dels moriscos que podrien allotjar uncentre d’interpretació sobre el tema.*Coordinar accions de cooperació internacional per promoure el llegat comú d’aquesta diàspora. A talld’exemple, a Tunis existeix encara el barri dels tagarins.

*** Crear i consolidar a Torroella de Montgrí – l’Estartit (BaixEmpordà) una oferta de turisme cultural associada als piratesi corsaris de Catalunya.

Costa Brava *Torroella-L’Estartit organitza anualment la Fira de Pirates i Corsaris a la zona de l’Estatit-Illes Medes.*Cal impulsar la creació d’un centre d’interpretació sobre la pirateria i el corsarisme a la costa nord catalana.*Les possibles accions s’han de coordinar amb l’Àrea Protegida de les Illes Medes.*Cal implicar els gestors dels recursos visitables, el sector d’hostalatge i restauració i les empreses de serveisculturals i turístics de la zona, i promoure punts interpretatius en col·laboració.

** Consolidar el castell de Sant Jordi d’Alfama (L’Ametlla deMar, Baix Ebre) amb la creació d’una oferta associada alspirates i corsaris de Catalunya (pirateria i corsarisme a lesgoles de l’Ebre)

Costa Brava *El castell de Sant Jordi d’Alfama és una mostra representativa de les infraestructures defensives promogudesper Felip II a partir de 1570 per defensar el Port dels Alfacs i la desembocadura de l’Ebre contra els atacs delspirates turcs. Cal promoure la creació d’un centre d’interpretació al castell de Sant Jordi d’Alfama,complementari del de la Torre de l’Ermita de l’Aldea, per explicar el paper de l’orde de Sant Jordi i els sistemesde defensa contra la pirateria.*Coordinar possibles accions amb el Parc Natural del Delta de l’Ebre.*Implicar en els projectes els gestors dels recursos visitables, el sector d’hostalatge i restauració i les empresesde serveis culturals i turístics de la zona.

50

PLA

D’IM

PLE

ME

NTA

CIÓ

DE

LS R

EC

UR

SO

S T

UR

ÍSTI

CS

INTA

NG

IBLE

S

MARCA TEMÀTICA

LA CATALUNYA REBELVI

51

Prioritat Acció recomanada Marca Turística Observacions

** Promoure la realització d’una guia d’espais, recursosvisitables i empreses de serveis culturals i turístics,allotjaments i restaurants associats als pirates i corsaris aCatalunya.

Costa BravaCosta de Barcelona –MaresmeBarcelonaCosta del GarrafCosta DauradaTerres de l’Ebre

Cal implicar els gestors dels recursos visitables, així com el sector d’hostalatge i restauració i les empreses deserveis culturals i turístics de la zona en el desplegament de les iniciatives vinculades a l aposada en valorturístic de la pirateria mediterrània.La guia ha d’incloure els recursos tangibles (patrimoni monumental, torres de guaita i de defensa) i elsintangibles (mites i llegendes associades a la pirateria berberisca).

** Donar suport a la promoció d’un itinerari que recorri lestorres de defensa del tram final de l’Ebre, des de Tortosa finsel mar, inclòs el Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Terres de l’Ebre *El Parc Natural del Delta de l’Ebre compta amb un itinerari cicloturístic que inclou la visita a les torres delsistema defensiu bastit contra la pirateria turca i berberisca en el tram final de l’Ebre*Cal millorar els centres i els sistemes d’interpretació.

*** Consolidar les destinacions turístiques del Lluçanès (SantFeliu Sasserra), les Guilleries (Arbúcies i Sant Hilari Sacalm) iel Montseny (Viladrau) amb una oferta associada a labruixeria a la Catalunya Central.

Catalunya CentralCosta Brava

*Sant Feliu Sasserra té un centre d’interpretació de la bruixeria i organitza cada any una fira especialitzada;també promou la ruta de la bruixeria al Lluçanès.* Al Castell de Montsoriu d’Arbúcies es conserva la seia de la bruixa.*A Sant Hilari Sacalm se celebra “l’Embruix” *A Viladrau s’organitza el “Ball de Bruixes”*Promoure l’especialització dels llocs lligats a la bruixeria i afavorir el treball en xarxa: Viladrau podria tractar elsprocessos inquisitorials, Sant Feliu Sasserra centrar-se en la darrera bruixa i Arbúcies en els paisatges de labruixeria.*Implicar el sector d’hostalatge i restauració, el turisme rural i les empreses de serveis culturals i turístics en eldesplegament i promoció de productes turístics associats a la bruixeria.

** Promoure la realització d’una guia d’espais, recursosvisitables i empreses de serveis culturals i turístics,allotjaments i restaurants associats a la presència de labruixeria a Catalunya.

Totes les marques Implicar els gestors dels recursos visitables, així com el sector d’hostalatge i restauració i les empreses deserveis culturals i turístics de la zona en el desplegament i promoció de productes turístics associats a labruixeria.

*** Consolidar les destinacions turístiques del Lluçanès (Olost iOristà) i les Guilleries (Sant Hilari Sacalm) amb una ofertaassociada al bandolerisme i als personatges de’n Joan deSerrallonga i en Perot Rocaguinarda.

Catalunya CentralCosta Brava

*Sant Hilari Sacalm celebra el “Torna Serrallonga”*El GR-178 recorre la Ruta de Serrallonga.*Cal promoure la construcció d’un centre d’interpretació sobre el bandoler Perot Rocaguinarda a Oristà o bé aOlost.*Implicar el sector d’hostalatge i restauració, turisme rural i empreses de serveis culturals i turístics de la zonaen el desplegament i promoció de productes turístics associats.

** Promoure la realització d’una guia d’espais, recursosvisitables i empreses de serveis culturals i turístics,allotjaments i restaurants, associats a la presència delbandolerisme a Catalunya

Totes les marques *Implicar el sector d’hostalatge i restauració, turisme rural i empreses de serveis culturals i turístics de la zonaen el desplegament i promoció de productes associats al bandolerisme.

*** Donar suport a la posta en marxa del Centre d’AcollidaTurística de Puigcerdà sobre el Tractat dels Pirineus i lesseves conseqüències.

Pirineus CAT de Puigcerdà (Cerdanya): Explica les conseqüències de la signatura del Tractat dels Pirineus, l’any 1659,entre Espanya i França, que comportaria la divisió de la Cerdanya i la fragmentació territorial de Catalunya,definitivament partida entre l’estat francès i l’espanyol.

** Proposar la creació d’un centre d’interpretació a l’Esquirol(Osona), basat en el Diari de Joan Guàrdia, protagonista irelator de la Guerra dels Segadors .

Catalunya Central *El Diari de Joan Guàrdia, pagès de l’Esquirol, és una crònica completa del temps de la Guerra dels Segadors.Descriu amb minuciositat la seva participació a la Guerra dels Segadors i les conseqüències dels saquejosprovocats pel pas continuat dels exercits espanyol i francès per l’Esquirol i més concretament pel mas de laGuàrdia.

** Proposar la creació d’un punt interpretatiu o centred’interpretació al Castell de Montjuïc sobre el Corpus deSang i la batalla de Montjuïc associades a la Guerra delsSegadors .

Barcelona La Batalla de Montjuïc és una de les victòries de les tropes catalanes enfront els exèrcits castellans.

** Proposar la creació d’un punt interpretatiu o centred’interpretació a Santa Coloma de Farners sobre la Guerradels Segadors.

Costa Brava -

** Proposar la creació d’un punt interpretatiu o centred’interpretació a Cambrils sobre la Guerra dels Segadors.

Costa Daurada Durant la Guerra dels Segadors la població va ser bombardejada i els defensors que es lliuraren un copcaiguda la plaça van ser ajusticiats. Cada any, des de 1683 el cap de setmana posterior a la Festa de laImmaculada es fa la commemoració del setge amb parlaments i ofrena floral.

** Promoure la realització d’una guia d’espais, recursosvisitables i empreses de serveis culturals i turístics,allotjaments i restaurants associats a la Guerra de Successió

Totes les marques Cal implicar els gestors dels recursos visitables, així com el sector d’hostalatge i restauració i les empreses deserveis culturals i turístics en el desplegament i promoció de productes associats a la Guerra dels Segadors.

MARCA TEMÀTICA

LA CATALUNYA REBEL VI

PLA

D’IM

PLE

ME

NTA

CIÓ

DE

LS R

EC

UR

SO

S T

UR

ÍSTI

CS

INTA

NG

IBLE

S

Prioritat Acció recomanada Marca Turística Observacions

** Donar suport a la promoció i comercialització turística de laruta 1714 impulsada pel Museu d’Història de Catalunya.Impulsar la creació de centres d’interpretació de la Catalunyabarroca als conjunts monumentals destacats com Rupit iSanta Pau.

Totes les marques *La ruta 1714 impulsada pel Museu d’Història de Catalunya promou la visita a cinc escenaris de la guerra deSuccessió gestionats per aquesta institució: la Seu Vella de Lleida, la Universitat de Cervera, la Torre de laManresana, el Castell de Cardona i la Casa natal de Rafael Casanova a Moià.*Cal promoure la integració d’altres recursos visitables i de les iniciatives existents de recreació històrica, com elcas d’Hostalric, Cardona, Gironella, Moià, els Prats de Rei o el sender que segueix la Ruta del Carrasclet.*Seria important cercar estratègies interpretatives per valoritzar les figures dels generals Desvalls i Moragues. *Cal implicar els agents dels recursos visitables, així com el sector d’hostalatge i restauració i les empreses deserveis culturals i turístics de la zona en el desplegament de productes turístics associats.

* Donar suport a la creació d’un espai o centre d’interpretacióal Born que impulsi la ruta 1714 a Barcelona.

Barcelona L’any 2012 es preveu la inauguració de les obres de l’espai del Born integrat al Museu d’Història de la Ciutat.Cal impulsar la creació d’una ruta que vertebri aquest espai amb els altres escenaris de la guerra de Successió(Fossar de les Moreres, Ciutadella) i valoritzi els personatges més destacats com Josep Moragues i RafaelCasanova.

** Proposar la creació d’un punt interpretatiu a la casa natal deFrancesc Macià, conegut com Bac de Roda, al municipi deles Masies de Roda.

Catalunya Central Francesc Macià (Bac de Roda) fou un dels signataris del pacte dels vigatans i va lluitar a la Guerra de Successiócom a cap de Miquelets. Fou ajusticiat a Vic.

** Proposar la creació d’un punt interpretatiu sobre la societatde la Barcelona del 1714 en el Palau Dalmases

Barcelona El Palau Dalmases, seu d’Òmnium Cultural, es un edifici barroc obra de la reforma realitzada per Pau Ignasi deDalmases (1670-1718), que fou ambaixador a Anglaterra en suport de la causa austriacista.

** Proposar la creació d’un punt interpretatiu o centred’interpretació sobre els fets del 1707 al Convent del Roserde Lleida

Terres de Lleida *El convent del Roser és un lloc emblemàtic de la Guerra de Successió. L’any 1707 s’hi refugià part de lapoblació de Lleida que fou assassinada poc després, quan entraren les tropes borbòniques a la ciutat.*S’hi construeix un Parador Nacional que es preveu inaugurar el 2012.

** Donar suport a la creació d’un centre d’interpretació i a larealització d’una celebració de recreació històrica de laGuerra de Successió al municipi dels Prats de Rei (Anoia)

Catalunya Central La tardor de 1711els Prats de Rei va ser escenari d'una de les batalles més importants de la Guerra deSuccessió. En el marc del 300 aniversari, l’Ajuntament impulsa la creació d’un centre d’interpretació i d’unacelebració històrica, cultural i festiva sobre la Guerra de Successió que començarà el 2011. Es preveu recrearla batalla mitjançant trabucaires que representin els voluntaris que van lliurar la batalla a les ordres del generalNebot, grups de música de l'època, un mercat del segle XVIII i una mostra d'oficis.*Inicialment es preveu que el centre d’interpretació es localitzi a la planta inferior del Museu Josep Castellà Realo bé en un altre lloc adient; tindrà un punt destacat a la Torre de la Manresana, on durant la batalla s’ubicava elcomandament austriacista.*Prats de Rei forma part de la Ruta 1714 que promou el Museu d’Història de Catalunya.

** Donar suport a la creació d’un punt d’interpretació del Pactedels Vigatans i la Guerra de Successió a l’Ermita de SantSebastià (Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona)

Catalunya Central L’ermita i el puig de Sant Sebastià van ser escenari l’any 1705 del pacte anomenat dels vigatans, quedecantaria bona part dels catalans a favor del partit austriacista, pel fet que Carles III es comprometia arespectar les lleis catalanes. D’uns anys ençà es commemora a Osona la signatura d’aquest pacte.

*** Impulsar la Ruta del Carrasclet (PR-C88) i la senyalitzacióinterpretativa del recorregut

Costa DauradaTerres de l’Ebre

*Pere Joan Barceló (1682-1743), nascut a Capçanes (Priorat) i conegut com “lo Carrasclet” pel fet de servenedor de carrascles de carbó, fou un símbol destacat de la lluita contra les tropes de Felip V.*El sender de curt recorregut PR-C88, denominat Ruta del Carrasclet té 76,125 Km de longitud i uneixCapçanes i l’Aleixar; es pot seguir a peu i en BTT.El recorregut s’inicia al Mas d'en Francisco (la casa natal de Carrasclet tot i que també se la situa al Mas delCollet) i té com a punt final l’àrea d’esbarjo de les Fonts de Santa Rosalia o de les Canals de l’Aleixar.*Cal implicar el sector d’hostalatge i restauració, el turisme rural i les empreses de serveis culturals i turístics enel desplegament d’iniciatives turístiques vinculades a la posada en valor d’aquest personatge històric.

** Promoure la revalorització de la casa natal de Gaspar dePortolà (1717-1786), colonitzador, creador de missions iprimer governador de Califòrnia

Terres de Lleida *Gaspar de Portolà és un personatge d’una gran potencialitat turística, sobretot de cara al turisme nord-americàpel fet de ser considerat un dels primers colonitzadors de Califòrnia i una personalitat reconeguda als EstatsUnits. *La casa pairal de la Baronia de Castellnou de Montsec (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) mostra unaplaca i una escultura commemorativa. La casa està tancada i roman en estat d’abandó.

** Incorporar els recursos principals d’aquest període en leswebs turístiques més destacades, sobretot les institucionalsde l’Agencia Catalana de Turisme (ACT)(www.turismedecatalunya.com/cultura) i de Turespaña(www.spain.info)

Totes les marques -

52

PLA

D’IM

PLE

ME

NTA

CIÓ

DE

LS R

EC

UR

SO

S T

UR

ÍSTI

CS

INTA

NG

IBLE

S

MARCA TEMÀTICA

LA CATALUNYA REBELVI

53

MAPA DE SÍNTESI DELS PROJECTES I RECURSOS PRIORITARIS

Marca turística

Límit comarcal

Element de Catalunya Rebel

Renaixement

Ruta

Ruta 1714

R. Serrallonga-Rocaguinarda

Ruta del Carrasclet

Zona

Renaixement i Hugonots

Moriscs

Pirates i Corsaris

Terra de Bruixes i bandolers

Barroc

Font: Elaboració pròpia

1. Cervera2. Moià3. Cardona4. Lleida5. Els Prats de Rei6. Sant Hilari Sacalm7. Barcelona8. Vic9. Oristà10. Osor11. Santa Coloma de Farners12. Vilanova de Sau13. Marçà14. Roses15. Torroella de Montgrí- L'Estartit16. Tortosa17. Amposta18. Sant Carles de la Ràpita19. Naut Aran20. Olost21. Sant Feliu Sasserra22. Arbúcies23. Viladrau24. Vallgorgina25. Riner26. Sant Llorenç de Morunys27. Pinós28. Solsona29. Manresa30. Vallfogona de Riucorb31. Girona32. Bellpuig d’Urgell33. Puigcerdà34. L'Ametlla de Mar35. Altafulla36. Tossa de Mar37. Cambrils38. Sant Boi del Llobregat39. Talamanca40. Linyola41. Torregrossa42. Vilanova de Bellpuig

Identificació

0 30 km15

40

42

41

39

8

7

6

5

4

3 2

1

13

24

30

19

38

37

36

35

34

33

2932

31

2322

21

2015

14

18

17

16

12

11

10

28

27

26

25

***

MARCA TEMÀTICA

LA CATALUNYA REBELVI

PLA

D’IM

PLE

ME

NTA

CIÓ

DE

LS R

EC

UR

SO

S T

UR

ÍSTI

CS

INTA

NG

IBLE

S

54

MAPA DE SÍNTESI DELS PROJECTES I RECURSOS PREFERENTS

Marca turística

Límit comarcal

Element Catalunya rebel

Font: Elaboració pròpia

1. Vallfogona de Riucorb2. Rupit i Pruit3. Tortosa4. Olot5. Horta de Sant Joan6. Barcelona7. Naut d'Aran8. Miravet9. Calella10. Mataró11. Montserrat12. Móra d'Ebre13. Sant Carles de la Ràpita14. Amposta15. Viladrau16. Sant Feliu Sasserra17. La Guingueta d’Àneu18. Centelles19. Sant Hilari Sacalm20. Caldes de Montbui21. Altafulla22. Sant Joan les Fonts23. La Vall d'en Bas24. Sant Martí d’Albars25. Santa Maria de Merlès26. Sobremunt27. Prats de Lluçanès28. Alpens29. Collbató30. Castellserà31. Montmaneu32. Taradell33. Alcover34. Monistrol de Montserrat35. Terrassa36. Torroella de Montgrí37. Torredembarra38. Lloret de Mar39. Castelldefels40. Begur41. Pineda de Mar42. Premià de Mar43. Palamós44. L'Escala45. Palafrugell46. l'Aldea47. Tarragona48. Roses49. Cambrils50. Salou51. Santa Maria de Corcó / l’Esquirol52. Lleida53. Cardona54. Sant Boi de Llobregat55. Moià56. Aitona57. Vic58. Capçanes

Identificació

0 30 km15

9

8

7

6

5

4

3

2

1

58

57

56

55

54

53

52

51

5049

48

47

46

45

44

43

42

41

40

39

38

37

36

3534

33

32

31

30

29

28

27 2625

24

23

22

21

20

19

18

17

16

15

14 13

12

11

10

**

PLA

D’IM

PLE

ME

NTA

CIÓ

DE

LS R

EC

UR

SO

S T

UR

ÍSTI

CS

INTA

NG

IBLE

S

MARCA TEMÀTICA

LA CATALUNYA REBELVI

55

MAPA DE SÍNTESI DELS PROJECTES I RECURSOS A CONSIDERAR

Marca turística

Límit comarcal

Element Catalunya Rebel

Font: Elaboració pròpia

1. Arnes2. Tivissa3. Naut d'Aran4. Ogassa5. Sant Joan de les Abadesses6. Puigcerdà7. Esterri de Cardós8. Tarragona9. Tortellà10. Matadepera11. Sant Llorens Savall

Identificació

13. Sant Pol de Mar14. Badalona15. El Port de la Selva16. Palamós17. Alcanar18. Vilanova i la Geltrú19. Camarles20. Caldes d'Estrac21. Arenys de Mar22. L'Escala23. Santa Coloma de Farnés24. Bellvís d’Urgell25. Riudarenes26. El Perelló27. Roda de Ter28. Sant Hilari Sacalm29. Mont-roig del Camp

0 30 km15

*