Embed Size (px)
Citation preview
1 El sistema solar. La Terra Ciències socials 5éSolucions del quadern
El sistema solar
1
4
Després del cinema, Jacob va entrar en una cúpula on s’amagava un bonic planetari. Un responsable del Parc anava explicant i assenyalant els planetes del nostre sistema solar i algunes constel·lacions.
El sistema solar
1 Escriu les paraules que falten per a completar la informació.
El Sol és una groga en forma d’esfera, amb una grandària aproximada d’1 400 000
vegades el planeta . El Sol desprén energia que arriba a la Terra en forma
de i . Al voltant del Sol giren huit planetes, els seus sa-
tèl·lits i altres cossos celestes, seguint trajectòries denominades .
2 Anomena i ordena els planetes del sistema solar segons la seua pro-ximitat al Sol.
i)
c)
b)
a)
d)
e)
f)
g)
h)
Via Làctia
Lloc d’òrbita del sistema solar
Sol
3 Observa l’objecte de la imatge, i indica què és i per a què servix.
estrela/Terra/llum/calor/òrbites.
3 Resposta lliure: És un telescopi. Els telescopis ens permeten ob-servar l’univers. Alguns, els podem tindre a casa; altres, com el Hubble, estan a l’espai.
2
c) Terra
b) Venus
a) Mercurie) Júpiter
f) Saturn
g) Urà
h) Neptú
Via Làctia
Lloc d’òrbita del sistema solar
Sol
i) Plutó (planeta nan)d) Mart
1 El sistema solar. La Terra Ciències socials 5éSolucions del quadern
5
1 Acolorix de blau aquelles informacions que siguen correctes sobre la Terra i les seues característiques.
En una altra de les sales del Parc de les ciències, Jacob va trobar una maqueta que representava els moviments terrestres i la successió del dia i la nit i de les estacions de l’any.
La Terra: característiques i moviments
És un cos
rocós.
És un
cos
gasós.
Té un diàmetre
de més de
12 000 km.
El diàmetre mesura més
de 20 000 km.
Té forma quadrada.
Té forma
esfèrica.
No es mou.
Està en moviment continu.
2 Quins dos moviments realitza la Terra?
Moviment de i moviment de
3 Relaciona la informació amb el moviment adequat.
4 Completa la taula de les estacions a l’hemisferi nord i a l’hemisferi sud.
Hemisferi nord Data Hemisferi sud
Estiu Entre el 21 de juny i el 23 de setembre
Entre el 23 de setembre i el 21 de desembre Primavera
Entre el 21 de desembre i el 20 de març
Entre el 20 de març i el 21 de juny
a) Gir que la Terra fa al voltant del Sol.
b) Tarda un any a realitzar aquest moviment.
c) Genera la successió del dia i la nit.
d) Gir que la Terra dóna sobre si mateixa.
e) Tarda un dia a realitzar aquest moviment.
f) Genera la successió de les estacions.
La Terra: característiques i moviments
Les següents etiquetes emblavides sobre la Terra i les seues ca-racterístiques són les correctes:
1
Moviment de rotació i moviment de translació.2
ROTACIÓ: d) Gir que la Terra dóna sobre si mateixa. e) Tarda un dia a realitzar aquest moviment. c) Genera la successió del dia i la nit.TRANSLACIÓ: a) Gir que la Terra fa al voltant del Sol. b) Tarda un any a realitzar aquest moviment. f) Genera la successió de les estacions.
3
És un cos
rocós.
Té un diàmetre
de més de
12.000 km.
Té forma
esfèrica.
Està en moviment continu.
4 Hemisferi nord
DataHemisferi
sud
Estiu Entre el 21 de juny i el 23 de setembre Hivern
Tardor Entre el 23 de setembre i el 21 de desembre Primavera
Hivern Entre el 21 de desembre i el 20 de març Estiu
Primavera Entre el 20 de març i el 21 de juny Tardor
1 El sistema solar. La Terra Ciències socials 5éSolucions del quadern
6
Al costat de la representació de la geosfera, Jacob va veure un aparell estrany que traçava unes marques sobre un paper. Era un instrument anomenat sismògraf, usat per a mesurar terratrémols o xicotetes tremolors de la Terra. També hi va veure un gran telescopi amb el qual es podia observar el Sol, la Lluna i les estreles.
Les capes de la Terra. La Lluna
1 Acolorix en el dibuix les tres parts en les quals es dividix la geosfera. Anomena cada una i assenyala’n les característiques.
2 Observa la Lluna en les diferents fases i escriu el nom de cada una.
3 Quan parlem de plenamar i quan de baixamar?
a b c d
a) És la capa més profunda, amb forma d’esfera, d’uns 3 500 km de radi. Està composta de metalls.
b) És la capa exterior prima, sòlida, roco-sa i freda, que forma els continents i els fons marins; hi descansen la hidrosfera i l’atmosfera.
c) És una capa gruixuda, de quasi 3 000 km, de roques molt calentes, blanes i, fins i tot, foses en algunes zones.
Les capes de la Terra. La Lluna
Nucli. b) Escorça. c) Mantell.1
a) Lluna nova. b) Lluna plena. c) Quart creixent. d) Quart minvant.2
Resposta lliure. La marea puja quan la Lluna es troba més a prop de la Terra, l’anomenem marea alta o plenamar; la marea baixa quan la Lluna n’està més allunyada, l’anomenem marea baixa o baixamar.
3
c) Mantell
a) Nucli
b) Escorça
Relleu de l’interior peninsular
1
2
3
9
El club de senderisme d’Elvira realitza activitats en molts llocs de l’in-terior de la Península. La setmana que ve tenen pensat anar a la serra de Guadarrama. Saps on està?
Relleu de l’interior peninsular
1 Indica quins dos sistemes muntanyencs se situen a l’interior de la Meseta.
2 Ordena de major a menor altura els pics següents.
3 Posa en el mapa un nombre sobre les unitats de relleu d’interior que conegues i escriu-les a continuació.
LES
EL i
3 478 m
3 404 m 2 313 m 1 601 m2 592 m 1 528 m 1 323 m
Almanzor Villuercas Aneto Moncayo Bañuela Aizkorri Mulhacén
El Sistema Central i les Muntanyes de Toledo.
Numeració lliure.
1 601 m 1 528 m 1 323 m
Villuercas Aizkorri Bañuela
3 478 m
3 404 m 2 313 m2 592 m
AnetoMulhacén Almanzor Moncayo
Depressió del Guadalquivir
Depressió de l’Ebre
SERRALADA CANTÀBRICA PI R I N E U S SERRALADA IBÈR
ICA
S I S T E M A C E N T R A
L
S I E R R A M O R E N A
MESETASEPTENTRIONAL
MESETAMERIDIONAL
SERRALADES BÈTIQUES
Melilla
Ceuta
I L L E S B A L EA
RS
I L L E S C A N À R I E S
M a r C a n t à b r i c a
O C E À AT L À N T I C
Ma
r
Me
di
te
rr
àn
ia
O
CE
À
AT
LÀ
NT
IC
Altitud (m)35002000150010007004000
2 El relleu, el clima i la hidrografia Ciències socials 5éSolucions del quadern
10
PO
RT
UG
AL
F R A N Ç A
MARROCALGÈRIA
M a r C a n t à b r i c a
OC
EÀ
AT
LÀ
NT
IC
M a r Me d
i t e r r à n i a
1. Cap de Palos
2. Cap de la Nau
3. Cap de Creus
4. Cap de Matxitxako
5. Cap d’Ajo
6. Cap Finisterre
7. Cap de Trafalgar
8. Cap de Gata
9. Cap Ortegal
10. Cap de Peñas
11. Golf de València
12. Golf de Sant Jordi
13. Golf de Biscaia
14. Golf de Cadis
15. Golf d’Almeria
16. Golf de Roses
COSTA ATLÀNTICA
Atlàntica (des de la desembocadura del riu Bidasoa fins al
cap Ortegal)
Atlàntica (des del cap Orte-
gal fins a la desembocadura del riu Miño)
Atlàntica (des de la desembocadura
del riu Guadiana fins a l’estret de Gibraltar)
Com és? Recta, alta, escarpa-da i rocosa.
Com és?
Com és?
1 Explica com són les costes espanyoles.
2 Completa aquest esquema sobre la costa atlàntica.
3 Situa en el mapa els següents golfs i caps.
Durant les vacances d’estiu, Elvira preferix relaxar-se en alguna platja de la Península. Enguany vol recórrer la costa andalusa per a banyar-se en les aigües de la mar Mediterrània i de l’oceà Atlàntic.
Relleu costaner d’EspanyaRelleu costaner d’Espanya
Resposta lliure. Les costes són, en general, rectes, sense molts entrants i ixents, exceptuant la costa gallega. Hi predominen les costes altes i escarpades, encara que també hi ha costes baixes amb platges àmplies.
La costa atlàntica cantàbrica és recta, alta, escarpada i rocosa.
La costa atlàntica gallega és alta, rocosa i molt retallada.
La costa atlàntica andalusa és recta, baixa i arenosa.
1
2
3
PO
RT
UG
AL
F R A N Ç A
MARROC A L G È R I A
ANDORRA
M a r C a n t à b r i c a
OC
EÀ
AT
LÀ
NT
IC
M a r Me d
i t er r à
n i a
Golf de
Biscaia
Estret
de GibraltarGolf
d’Almeria
Golf deSant Jordi
Golfde Roses
Golf deValència
Mar Menor
Cap de Peñas
Cap Ortegal
CapMatxitxako Cap
de Creus
CapFinisterre
Capd’Ajo
Cap de Gata
Cap de Palos
Cap dela Nau
Deltade l’Ebre
Ceuta
Melilla
Islas Baleares
Punta Marroquí (de Tarifa)
Cap de Trafalgar
Golf deCadis
Cantàbrica
Atlàntica gallega
Atlàntica andalusa
Costa atlàntica Costa mediterràniadel sudCosta mediterràniade l’est: valenciana
Costa mediterràniade l’est: catalana
Costa mediterrània
2 El relleu, el clima i la hidrografia Ciències socials 5éSolucions del quadern
2 El relleu, el clima i la hidrografia Ciències socials 5éSolucions del quadern
13
Elvira pensa que el canvi climàtic està afectant el clima del nostre planeta negativament. També es preocupa molt pels problemes me-diambientals; per això, tant ella com tots els membres del club, són respectuosos amb l’entorn.
El canvi climàtic
1 Completa la informació sobre el canvi climàtic amb aquestes paraules.
• Completa la llista anomenant alguns pro-blemes mediambientals que conegues.
– Contaminació de l’aire
–
–
–
–
–
• Pensa en accions que ajuden a disminuir l’efecte del canvi climàtic.
– Reciclar
–
–
–
–
–
éssers humans clima variació
El canvi climàtic és una o modificació del de la Terra, com
a conseqüència de l’activitat que desenvolupen els .
2 Explica amb l’ajuda de la il·lustració què és el calfament global.
3 Els problemes mediambientals contribuïxen al canvi climàtic.
Radiació solar
Radiació reflectida
Emissions de cases i oficines
Emissions de les fàbriques
Radiació absorbida
El canvi climàtic
El canvi climàtic és una variació o modificació del clima de la Terra, com a conseqüència de l’activitat que desenvolupen els éssers humans.
Resposta lliure. El calfament global de la Terra es deu a l’aug-ment de les emissions de diòxid de carboni i altres gasos amb efecte d’hivernacle produïts per les indústries, la desforestació, la producció de residus, i el fort consum de combustibles com el petroli.
Problemes mediambientals: resposta lliure. Contaminació de l’aire, escassesa d’aigua, esgotament de recursos, pèrdua de la biodiversitat, producció de residus, riscos climàtics.
Accions que ajuden a disminuir l’efecte d’hivernacle: resposta lliure. Reciclar, utilitzar energies naturals i renovables, cuidar el medi ambient evitant-ne la contaminació…
1
2
3
14
1 Completa aquest esquema sobre els rius espanyols.
2 Com són els rius del vessant cantàbric?
3 Posa en el mapa d’Espanya un nombre sobre els rius que conegues i escriu-los a continuació.
M a r C a n t à b r i c a
M a r Me d i t
e r r à n i aOC
EÀ
A
TL
ÀN
TI
C
O C E À AT L À N T I C
De tant en tant el club d’Elvira realitza també algunes activitats en rius. Estan pensant a organitzar un descens o rafting pel riu més pròxim a la nostra localitat.
La hidrografia d’Espanya
Els rius d’Espanya
Vessantc
Eo, Navia, Nalón...
gallecsEume, Tambre...
de la Meseta
de la zona est
de la zona sud
Vessanta
Vessantm
2 El relleu, el clima i la hidrografia Ciències socials 5éSolucions del quadern
La hidrografia d’Espanya
Rius del vessant cantàbric: Eo; Navia; Nalón, amb el seu afluent Nar-cea; Sella; Besaya; Saja; Pas; Nerbion; Deba, i Bidasoa. Rius del vessant atlàntic gallecs: Eume, Tambre, Ulla i Miño, amb el seu afluent, el Sil.Rius del vessant atlàntic de la Meseta: Duero, Tajo i Guadiana.Rius del vessant mediterrani de la zona est: Ebre, Ter, Llobregat, Xú-quer i Segura. Rius del vessant mediterrani de la zona sud: Guadiaro, Guadalhor-ce, Guadalfeo, Andarax i Almanzora.
Els rius del vessant cantàbric desemboquen a la mar Cantàbrica. Són curts, perquè naixen en muntanyes pròximes a la mar, cabalo-sos i de règim regular, a causa de les abundants precipitacions que reben tot l’any.
Resposta lliure. M a r C a n t à b r i c a
M a r Me
di
te
rr
àn i a
OC
EÀ
AT
LÀ
NT
IC
OCEÀ ATLÀNTIC
MIÑO
DUERO
TAJO
GUADIANA
GUADALQUIVIR SEGURA
Ter
XÚQUER
TÚR
IA
EBRE
1
2
3
15
A més de divertir-se amb les activitats en els rius, el club respecta el medi ambient perquè sap que la naturalesa és un conjunt de moltes coses relacionades entre si: el paisatge, els rius i el clima, fonamentals per a l’ésser humà i per als éssers vius en general.
Rius, clima i relleu
1 La hidrografia espanyola està condicionada per dos tipus de factors: els climàtics (precipitacions i temperatures) i els geològics (el relleu). Podries explicar quins són aquests factors climàtics?
2 Indica si les afirmacions següents sobre la hidrografia d’Espanya són vertaderes (V) o falses (F).
a) El relleu d’Espanya no influïx en el cabal d’aigua que porten els rius.
b) Les escasses precipitacions, pròpies del clima mediterrani, fan que hà-gem d’aprofitar tant les aigües superficials com les subterrànies.
c) A Espanya, per aprofitar l’aigua dels rius en les èpoques en les quals plou més, quan són més cabalosos, es construïxen embassa-ments.
d) Els embassaments són acumulacions d’aigua que s’aconseguixen amb la construcció d’una presa en un riu, tancant-ne el llit, solament per a generar energia elèctrica.
3 Escriu les paraules que falten per a completar la informació sobre els rius de la Comunitat Valenciana.
irregular – cabalosos – Mediterrània – curts
Els rius de la Comunitat Valenciana són , poc
i tenen un règim .
Els principals naixen fora de la comunitat, però tots desemboquen a la
mar .
2 El relleu, el clima i la hidrografia Ciències socials 5éSolucions del quadern
Rius, clima i relleu
Resposta lliure. Gran part del territori peninsular té clima medi-terrani i, per això, els rius que hi discorren porten poca aigua a l’estiu. Cal exceptuar els que discorren per la zona nord i nord-oest, on hi ha un clima oceànic, i els grans rius (Duero, Tajo, Gua-diana i Ebre), ja que els seus afluents els aporten l’aigua que per-den a l’estiu.
Als arxipèlags balear i canari no hi ha rius permanents a causa de l’escassesa de precipitacions. Quan plou, es formen torrents, a les Balears, i barrancs, a les Canàries.
a) F. b) V. c) V. d) V.
curts / cabalosos /irregular / Mediterrània
1
2
3
3 La població d’Espanya i Europa Ciències socials 5éSolucions del quadern
La població d’Espanya
1
2
18
5 Amb les dades del quadre i tenint en compte la fórmula de l’exercici anterior, calcula la densitat de població de les comunitats indicades.
Comunitat Nre. d’habitants Extensió en km2 Densitat
MADRID 6 466 996 8 030 km2
COMUNITAT VALENCIANA
4 941 509 23 255 km2
6 Completa les definicions sobre població urbana i població rural.
La població urbana és
7 Indica si aquestes afirmacions sobre les migracions a Espanya són ver-taderes (V) o falses (F).
a) A partir del 1492, una de les grans emigracions va ser cap a l’Àfrica, a causa del descobriment d’aquest continent.
b) Fins al 1975 Espanya va ser un país d’emigrants, tant dins del seu terri-tori com cap a l’exterior.
c) L’any 2016 hi residien quasi quatre milions i mig de persones estrange-res procedents d’Amèrica Llatina, l’Àfrica i Àsia.
8 Explica què és l’èxode rural, les causes i conseqüències.
La població rural és
MADRID13433
ANDALUSIA3337
CATALUNYA413
CANÀRIES437
Ceuta487 Melilla
857
ILLESBALEARS
1849
REGIÓ DE MÚRCIA3617
Creixement naturalpositiu
És positiu quan hi ha més naixements que morts, i negatiu quan es produïxen més morts que naixements.
2
3
4
El creixement real d’una població és igual al creixement natu-ral sumant els immigrants que han arribat i restant els emigrants que se n’han anat.
Densitat de població és igual al nombre d’habitants d’un deter-minat lloc o àrea dividit pels quilòmetres quadrats que tinga, és a dir:
5
6
7
Densitat de població de Madrid: 805,35 habitants per km2. Den-sitat de població de la Comunitat Valenciana: 212 habitants per km2.
La població urbana és aquella que residix en ciutats i es dedica a activitats industrials i del sector terciari.
La població rural és aquella que residix en localitats xicotetes i es dedica principalment a activitats del sector primari, com l’agricultura, la ramaderia o l’explotació forestal.
a) F. b) V. c) V.
Resposta lliure. Forta emigració interior del camp a la ciutat que va tindre lloc a Espanya, principalment, fins al 1975 entre les re-gions agrícoles i les grans ciutats industrialitzades, en especial, de Madrid, de Catalunya i del País Basc.
Densitat de població = nre. d’habitantskm2
= hab. / km2
8
17
1 Com se sap si el creixement natural de la població és positiu o ne-gatiu?
2 Amb ajuda de la informació del llibre de text, acolorix en el mapa aquelles comunitats que van tindre un creixement natural positiu el 2017.
Maria Josep viu a Alacant i en els últims anys, a la nostra comu-nitat, el creixement natural ha sigut positiu, la qual cosa significa que el nombre de xiquets i de xiquetes que han nascut ha sigut major que el nombre de persones que han mort.
La població d’Espanya
3 A què ens referim quan parlem de creixement real de la població?
4 Escriu la fórmula que s’utilitza per a calcular la densitat de la població.
4 Les activitats econòmiques Ciències socials 5é
Solucions del quadern
a) Un mural. b) De les professions dels tres sectors econòmics.
a) Agricultor. b) Operaris o treballadors d’una empresa. c) Recepcionista. d) Pescadors.
El sector primari
AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA, EXPLOTACIÓ FORESTAL.
L’agricultura de secà és la que rep solament l’aigua de la plu-ja, i l’agricultura de regadiu és la que es proveïx d’aigua per als cultius amb les aportacions de l’ésser humà mitjançant mètodes diferents.
a) Avícola, b) Porcí, c) Boví, d) Oví, e) Caprí.
a) Entre les espècies de la pesca d’altura que s’obtenen desta-quen el lluç, l’aladroc i el bacallà.
b) Entre les espècies de la pesca costanera que s’obtenen des-taquen la tonyina, la cavalla, la sardina i diversos mariscos i crustacis.
1
1
2
3
4
2
22
4 Les activitats econòmiques
Alba i Ivan han de fer un mural sobre les professions per a l’esco-la. Hi enganxaran fotografies de dones i homes realitzant diferents activitats. El profe els ha indicat que les fotografies han de ser dels tres sectors. Per això, el primer que han de fer és un llistat amb els oficis que poden incloure en el mural i després buscar-ne imatges en Internet.
1 Pensa i marca amb un ✓ la resposta correcta en cada una d’aquestes preguntes.
a) Quin tipus de treball han de fer Alba i Ivan per a l’escola?
Un mural.
Una entrevista.
Una maqueta.
b) De què tracta el treball que han de fer Alba i Ivan?
De persones.
De les professions dels tres sectors econòmics.
D’imatges que es troben en Internet.
2 Aquestes són algunes de les fotografies que volen incloure en el mural. Quines professions hi identifiques?
a
a c
b d
b c d
a) Producció. b) Distribució. c) Consum.
Despeses Fixes: Són aquelles que no varien i que es produïxen tots els mesos. Per exemple, l’aigua, el gas, el telèfon.Despeses Variables: Són aquelles que canvien mes a mes. Per exemple, les dedicades a oci. Despeses inesperaDes: Són aquelles imprevistes a causa de qualsevol eventualitat. Per exemple, l’avaria d’algun electrodomèstic.
Resposta lliure. Comparar preus. No deixar-nos portar per la primera impressió, valorar els productes i mirar-ne les caracte-rístiques abans de comprar, comprar el que siga necessari real-ment…
L’activitat econòmica
1
3
2
23
Ivan i Alba parlen que quan siguen majors i facen un treball, rebran a canvi un sou amb el qual podran comprar coses i també estalviar. Com que ara no treballen, les seues despeses formen part de l’eco-nomia familiar i es paguen amb els diners que guanyen els pares en el treball.
1 Amb l’ajuda de les imatges, identifica els components de l’activitat econòmica. Unix amb fletxes segons corresponga.
L’activitat econòmica
DESPESES VARIABLES
DESPESES INESPERADES
DESPESES FIXES
2 Explica en què consistix cada tipus de despesa.
3 Què podem fer per a dur a terme un consum responsable sense dei-xar-nos influir per la publicitat?
Producció
És el conjunt d’allò que es produïx per satisfer les nostres necessitats.
Consum
És l’ús i gaudi de tot allò proporci-onat per la producció.
Distribució
És el trasllat dels productes fins a les persones que els consumim.
a b c
24
1 De quines activitats s’ocupa el sector primari? Ordena les lletres per a esbrinar-ho.
A R G I L U C R U T A
M A R D A R A I E
A S E C P
O X E P T A I L Ó C R E F O L S T A
2 Quina diferència hi ha entre l’agricultura de secà i l’agricultura de re-gadiu?
3 Quin tipus de bestiar es representa en cada imatge?
Ivan ja té un bon llistat d’activitats econòmiques que es relacionen amb el sector primari, i Alba és l’encarregada de buscar-ne les imatges en l’ordinador. Hi han trobat fotos de pescadors, marisqueres, agricultors, ramaderes… N’hi ha moltes i molt diferents.
El sector primari
a b c d e
4 Anomena dues espècies de peixos que es capturen en la pesca d’altura i unes altres dues espècies en la pesca costanera.
a) Pesca d’altura:
b) Pesca costanera:
4 Les activitats econòmiques Ciències socials 5éSolucions del quadern
El sector secundari
1
25
1 Observa les fotografies i indica de quines dues maneres es poden ex-traure minerals de la terra.
Alba se sorprén amb les activitats que es realitzen en el sector secundari quan observa com es transformen les matèries primeres en productes elaborats. És com si, per art de màgia, d’un tros d’argila apareguera una gerra; d’un tros de pedra, una bonica polsera, o d’un cabdell de llana un jersei.
El sector secundari
3 Unix cada tipus d’indústria amb l’activitat que desenvolupa.
a) De béns de consum •
b) De béns d’equipament •
c) De base •
2 Explica la diferència entre fonts d’energia tradicionals o no renovables i fonts renovables. Després, classifica els exemples escrivint-los en el lloc apropiat.
carbó, gas, sol, vent, petroli, energia nuclear, aigua
No renovables Renovables
a b
Transformen les matèries primeres en productes elaborats per a altres indús-tries. Hi destaquen la siderúrgia, que fabrica ferro i acer, i la química.
1
Produïxen les ferramentes i la maquinària que necessiten altres indústries. Hi destaquen la pro-ducció de maquinària i transport.
2Produïxen tot allò que consumim directament. Hi destaquen l’ali-mentària, la tèxtil, la del calçat, la del moble i la del joguet.
3
a) Pedreres. Es realitzen en la superfície a cel obert i se n’extrau guix, marbre, granit, etc.
b) Mines subterrànies. S’extrauen els minerals a través de l’ober-tura de pous, mines i galeries.
Les fonts tradicionals o no renovables són limitades i poden es-gotar-se, com el carbó, gas, petroli o energia nuclear. Les fonts alternatives o renovables són fonts inesgotables i no contaminen, com l’aigua, sol i vent.
a) De béns de consum: 3) Produïxen tot allò que consumim direc-tament. Hi destaquen l’alimentària, la tèxtil, la del calçat, la del moble i la del joguet.
b) De béns d’equipament: 2) Produïxen les ferramentes i la ma-quinària que necessiten altres indústries. Hi destaquen la pro-ducció de maquinària i transport.
c) De base: 1) Transformen les matèries primeres en productes elaborats per a altres indústries. Hi destaquen la siderúrgia, que fabrica ferro i acer, i la química.
2
3
COMERÇ, TRANSPORT i TURISME.
a) Exportació és la venda de productes i béns a un altre país/ Importació és la compra de productes i béns d’un altre país.
b) Comerç interior és quan es realitza dins d’un país/ Comerç exterior és quan es realitza entre diferents països.
Transport marítim: es realitza per mar i s’utilitza per a traslladar persones i mercaderies pesants a llargues distàncies.Transport terrestre: es realitza per carreteres o vies fèrries i és el més comú per al trasllat de persones i mercaderies.Transport aeri: es realitza per l’aire i és el més ràpid per al trasllat de persones i xicotetes mercaderies.
El sector terciari
1
3
2
26
1 Quines tres activitats destaquen en el sector terciari?
Ç M O R E C
P T A N R S O R T
U M E R I S T
2 Quina diferència hi ha entre…?
a) … exportació i importació:
b) … comerç interior i comerç exterior:
3 Quins transports identifiques en la imatge? Distingix-ne els tipus i ex-plica’n les característiques.
Ja només els falta per incloure en el mural els treballs del sector terci-ari. A Ivan i a Alba els resulta molt senzill trobar-ne exemples perquè cada dia veuen moltes professions que realitzen activitats relacionades amb aquest sector.
El sector terciari
