Vinyet Coma Macià

5é curs

30-01-2009

1. Les Gramínies

Les poàcies o gramínies (Poaceae o Gramineae) són una família de plantes herbàcies o llenyoses de l'ordre de les Poales; constitueixen la branca arcaica de les angiospermes. Corresponen a la família de les gramínies en sistemes de classificació clàssics com el de Linné.

Tenen tiges cilíndriques anomenades palla si són herbàcies i canyes si són llenyoses, normalment amb nusos massissos i entrenusos balmats, així com fulles esparses, compostes típicament de beina, lígula i limbe. La beina envolta la tija, mentre que la lígula és un petit apèndix membranós, o rarament pelut, situat a la zona d'unió del limbe amb la beina; el limbe sol ser allargat. Les flors són generalment hermafrodites.

A aquesta família pertanyen tots els cereals, de gran importància en l'alimentació humana, les pastures, de gran importància en l'alimentació animal i les canyes.

3. El Blat:

A l’abril l’abundància de les pluges i el règim de temperatures son suaas i permetern un gran desemvolupament vegatatiu dels cerals. El blat es un d’ells. Aixiadquireix una importànica en aquesta epoca la lluita contra plagues i malalties. En llocs on plogui a l’abril i maig.

4. Collita del blat: la sega, els segadors, etc.... Màquines i eines, antigues i modernes, que s’han fet servir a catalunya.

-2-

Els segadors:

Els segadors son les persones que seguen el blat .

Fotos de maquines antigues

Maquina de moldre el blat Maquina de batre el blat

Segadora Cosetxadora

- 3 -

Quant separaven el blat del gra

- 4

5- Del blat s’en treu la farina FÀBRICA FARINERA DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES Unes màquines de gran bellesa, datades de finals del segle XIX i de la primera meitat del XX, i que demostren un gran giny. I que juntament amb la calidesa de les estructures de fusta, l'impacte visual i estètic del conjunt, la netedat de la fàbrica, l'autenticitat d'allò que es veu, etc. fa que la visita no deixi indiferent ningú. Durant la visita, els parlem també del blat, un conreu que havia estat predominant a les nostres contrades i del que encara avui ens abastem en les seves diferents varietats. Blats que seran barrejats com si d'una formula d'alquímia es tractés, per tal d'aconseguir una farina de gran qualitat. D'aquesta farina i dels altres derivats del blat, de les seves característiques específiques, de les seves aplicacions i dels productes que se n'obtindran també els en parlem. I de l'aigua i de l'energia hidràulica generada per la turbina Francis de 1905, que fa funcionar la fàbrica i que s'alimenta del Rec del Molí, un canal d'aigua d'origen medieval que li dóna una especial carisma al nostre entorn ja que, en arribar a la Vila, utilitza el fossar de la muralla medieval. LA FARINERA DEL CLOT En aquest àmbit les indústries més importants varen ser les del teixit, la metal·lúrgia i el sector alimentari Així, a principi del segle XX, les farineres ocupaven el segon lloc en la indústria martinenca, sobretot a la zona del Clot, que aprofitava el rec Comtal i la infrastructura. Aquestes farineres, de bon començament disposaven de poca tècnica, car la farina s’obtenia a partir de moles de pedra mogudes per una roda hidràulica. La revolució va consistir en la introducció de la màquina de vapor com a font d’energia i la millora del producte, amb la qual cosa s’aconseguia que la farina quedés separada del segó.

-5-

6-D’alguns cereals se’n fan pinso per el bestia

Blat: se’n fa menjar per les vaques i altres animals.

Civada: se’n fa menjar per el bestia que viu en una granja

Mill: com que el gra de mill es molt petit es dedon els periquitos i hi ha altres ocells

Ordi: se’n coltiva per alimentar el bestiar

Soja

- 6 -

7-Historia del pa.

El pa ha sigut un aliment que va sorgir pel neolític, i que ha estat de gran valor en moltes èpoques al llarg de tots els temps; en el qual en aquesta web explico la seva "petjada" en els moments històric més importants. També els nous usos que ha anat experimentant i apareixent.

8-De la farina ( dels diferents cereals) se’n fan;

- diversos tipus de pa a Catalunya i Europa Mediterrània.

Pa de barra (mig o quart) Baguette Pa pagès Pa Viena Xapata Pa Motllo Pa llenya Panets Integral Sense sal Gallego Pirineu Pa amb nous Pa amb ceba

-com s’elebora el pa, des de l’el.laboració fins a la cocció(forn de llenya, elèctric...) forn de llenya: es fa la massa amb farina, aigua, etc... Es fa la forma que i vols si el vols llarg, si el vols rodo,etc...... Es fica al forn i es cou ½ i quan ha passat la mitja hora mires si esta cuit. El treus del forn esperas una mica i ja tel posts menjar. Bon profit!!!!!!

- 7 -

diversos tipus de pasta Pastes seques Pastes fresques Espaguetis, raviolis, pasta de canalons, pasta de lassanya, tallarines, macarrons, etc...

Espaguetis, raviolis, pasta de canalons, pasta de lassanya, tallarines, macarrons, etc...

9- Origen històric de la pasta alimentaria La pasta d’origen XINO Gracies el descubriment per part de uns arqueolecs de la Academia de ciencies de Pekín, parlen em certesa de que l’origen de la pasta es xino. Sense cap dubta, la dispuita que existia per origenm de la pasta per part de alguns experts argumentan que era de italia o de Arabia, s’ha acabat. Els arqueolegs descubriment en la religió de laja, el noprd est del paìs i junet el riu Groc, un petit bol enterrad en el barri que contenia uns fideus llargs i grogs. 10- ITALIA : el pais de la pasta alimentaria És extremadament variada: l'estat fou unificat l'any 1861, i les

cuines de cada regió reflexen aquest fet en una varietat cultural, històrica i culinària. La cuina italiana és exemplar de la cuina

mediterrània i és imitada i practicada arreu del món. És una de les cuines que més s'assembla a la catalana, i igualment

comparteix importants trets amb la cuina occitana. És molt corrent associar la gastronomia italiana pels seus plats més

famosos com ara la pizza, la pasta i el risotto, però és una cuina que dóna i presta abundants elements amb altres cuines del

mediterrani.

- 8 -

Es tracta doncs d'una cuina amb fort caràcter tradicional, molt sectoritzada per regions, hereva de llargues tradicions que ha sabut perpetuar les antigues receptes com la polenta (aliment de les legions romanes) que avui en dia pes pot tastar en qualsevol trattoria italiana.

ARRÒS I PASTA

Risotto amb boletus edulis.

La pasta és l'ingredient més destacat d'aquesta cuina. Hi ha una gran selecció de pastes que solen ser el plat fort - com la lasanya i les farcides de macarrons. Se solen servir a Itàlia al començar l'àpat. Se serveixen de forma senzilla, amb mantega, amb formatge parmesano, amb ragú de carn (a la napolitana), o amb salsa alla carbonara, de vegades oli d'oliva, o companatges com musclos. Entre les pastes farcides figuren els ravioli o els tortellini, els cappelletti d'Emília - elaborats amb carn picolada de pollastre -, els pansotti de Rapallo (farcit d'espinacs i ricotta).

Els plats fundamentats en l'arròs - anominats risottos), són un element característic d'aquesta cuina mediterrània - a l'igual que la cuina catalana.

- 9 -

PIZZA I FOCACCE

Alguns plats com el calzone tenen el seu punt paregut amb la pizza i la focaccia. Es pot trobar dins d'aquesta categoria també la piadina, la crescentina o el Borlengo. Caldria remarcar la proximitat de la pizza a la coca catalana, la pissaladiera occitana i a d'altres preperacions del mediterrani.

• Focaccia al rosmarino - els ingredients bàsics són el romer i l'oli d'oliva, a sovint combinat amb prosciutto. Se sol servir com un aperitiu.

• Pizza marinara - els ingredients bàsics són tomàquet i orenga.

• Pizza Margherita - Tomàquet i mozzarella • Pizza alla Napoletana / Napoli - similar a la pizza

Margherita, amb orenga i alfàbrega. La pizza napolitana clàssica és de massa molt fina i porta tomàquet, all, alfàbrega i anxova.

• Pizza capricciosa - amb tomàquet, mozzarella, rovellons, albergínia i olives negres i verdes.

• Pizza quattro stagioni - els ingredients bàsics són el tomàquet i un dels ingredients típics de cada una de les quatre estacions de l'any:

o Primavera: Olives i carxofes o Estiu: Salami i pebrot o Tardor: Tomàquet i mozzarella (com la Pizza

Margherita) o Hivern: rovellons i ou cuit

• Pizza ai quattro formaggi - amb quatre formatges diferents

• Pizza ai funghi e salsicce (anomenada també boscaiola)- amb mozzarella, rovellons i salsitxa, amb o sense tomàquet

Calzone - és una pizza 'tancada' en mitja lluna que s'assembla a una coca tancada

-10 -

PANS

Pa genovès amb olives

• Ciabatta • Pane carasau • Pane Casareccio • Panini • Farinata (panoli i farina de cigrons) • Focaccia • Pane Toscano (sense sal) • Michetta (a Milà és un pa molt típic) • Rosetta (molt popular a Roma) • Pane Pugliese • Pane di Altamura • Grissini Torinesi • Tigella • Crescentina • Piadina

PLATS DE PASTA

• Bucatini all'amatriciana (Roma), Bucatini coi Funghi, Bucatini alla Sorrentina

• Cannelloni al Ragù, Cannelloni ai Carciofi • Maccheroni con le sarde (Sicilia), Pasta con le sarde

(Sicilia), Papardelle al sugo di lepre, Penne all'Arrabbiata, Pansotti alla Genovese (o pansôti amb salsa de nous)

• Rigatoni alla Pajata, Rigatoni al Forno con Salsa Aurora • Spaghetti alla puttanesca. • Spaghetti aglio, olio e peperoncino, Spaghetti aglio e olio,

Spaghetti Bolognese, Spaghetti con la bottarga, Spaghetti alla carbonara (Roma), Spaghetti alla Carrettiere,

- 11 -

• Spaghetti Indiavolati, Spaghetti alle vongole, Spaghetti al nero di seppia, Spaghetti alla puttanesca, spaghetti al ragù (Bolonia), Spaghetti allo scoglio, Spaghetti Siracusani

• Tagliatelle alla Boscaiola, Tagliatelle ai Carciofi, Tagliatelle ai Funghi, Tagliatelle al Pomodoro, Tagliatelle al Ragù

• Tortelloni alla zucca • Trenette al pesto de Gènova • Trofie al Pesto, Trofie al sugo di noci

RISSOTI (arròs)

Corresponen als plats que inclouen arròs (risotti). Són tots procedents del nord d'Itàlia - de la Llombardia i del Vèneto

• Risi e bisi, Risotto con Agoni, Risotto al Barolo, Risotto al Cavolfiore

• Risotto ai Gamberoni, Risotto al Gorgonzola, Risotto indivia e fiori di zucca

• Risotto con la luganega, Risotto mantecato con Grana Padano, Risotto alla Marinara, Risotto alla milanese (plato milanès) o Risotto amb safrà

• Riso al nero di seppia, Riso con Piselli, Riso con i Porcini, Risotto ai Quattro Sapori

• Risotto alla romana (Roma), Risotto saltato, Risotto alla Sbirraglia, Risotto con scamorza e champagne, risotto alle seppie (Venècia)

• Riso Tonnato, Patate e Cozze, Riso alla Toscana, Riso Valdostano, Risotto allo zafferano con petto d'anatra, Risotto alla Zucca

• Sformato al Basilico, Sformato di Riso Dolce, suppli di riso (croquetes d'arròs)

• Tiella di Riso.

- 12

1-Les gramínies Pag. 2 2-Els cereals (power point) 3-El blat Pag. 2 4-Collita del blat Pag. 2 a la 4 5-Fàbriques de farina Pag. 5 6-Cerals pinso per el bestiar Pag. 6 7-Història del pa Pag. 7 8-Productes derivats de la farina Pag. 7 i 8 9-Origen de la pasta alimentària Pag. 8 10-La pasta a Itàlia Pag. 8 a la 12 11-Receptes Pag. 13

Bibliografia www.Google.com www.Wikipedia.com www.enciclopedia.cat Enciclopedia 3e Salvat català Calandari dels pagesos