TEMA 12.- LA PENÍNSULA IBÈRICA I L’ESTAT ESPANYOL

Tasca 2.- CLIMES I PAISATGES DE LA PENÍNSULA IBÈRICALa península Ibèrica està situada dins la zona de climes temperats. La major part de la seva superfície presenta el clima mediterrani. A la franja cantàbrica i atlàntica hi trobam el clima oceànic, i a les grans serralades hi ha el clima de muntanya.

Com a conseqüència de la varietat de climes i d’altres factors, com el tipus de sòl i l’activitat humana, a la península Ibèrica s’hi han format diferents tipus de paisatge.

1.- ELS CLIMES MEDITERRANIS

El clima mediterrani es caracteritza pels estius càlids i secs (entorn els 25ºC de temperatura mitjana a l’estiu), primavera i tardor temperades i humides i hiverns frescs i humits. Les precipitacions ronden entre els 400 i els 600 mm. anuals, però estan distribuïdes de manera desigual. Els mesos d’estiu tenen un important dèficit hídric: l’evaporació és superior a les precipitacions.

Dins l’àrea mediterrània hi trobam tres tipus de climes: el clima mediterrani de costa, el clima mediterrani continental i el clima mediterrani àrid.

El clima mediterrani de costa rep la influència del mar i es caracteritza perquè la temperatura mitjana del mes de gener, el mes més fred, és superior als 7ºC i pot arribar als 14ºC.

El clima mediterrani continental no reb la influència marina i per tant les temperatures són més extremes. La temperatura mitjana del mes de gener és igual o inferior als 6ºC i són freqüents les gelades, quan el termòmetre baixa de 0ºC. Els estius solen ser més càlids i la pluviositat en general menor que al clima de costa.

1

Alzinar des Freu (Orient Mallorca)

El clima mediterrani àrid es caracteritza per les escasses precipitacions, inferiors als 300 mm anuals. Es troba a la costa mediterrània, d’Alacant a Almeria i a l’interior de la vall de l’Ebre a la regió aragonesa.

2.- LA VEGETACIÓ NATURAL I EL PAISATGE DEL CLIMA MEDITERRANI

Les plantes del clima mediterrani s’han hagut d’adaptar als estius secs. Hi predominen les plantes de fulla perenne. Per fer front al dèficit hídric han desenvolupat diferents sistemes:

-Desenvolupar llargues arrels que arriben molt endins, cercant l’aigua

-Evitar la transpiració, reduint al màxim les dimensions de les fulles, com el pi, o protegint la superfície amb una capa coriàcia, com l’ullastre , o cobrint-la de pèls, com l’alzina.

-Les plantes herbàcies a l’estiu moren, o perden la part aèria i queden en forma de tubercle o de bulb i a la tardor, amb les primeres pluges rebroten.

Els arbres típics del clima mediterrani són l’alzina, l’alzina surera i el pi. Entre els arbusts destaquen la mata o llentrisca, el romaní i l’arbocera.

2

Cap de Barbaria (Formentera- Illes Balears))

Quercus ilex (alzina): fulles i aglà

Pinus alephensis (pi): fulles i pinya

A la tardor, amb les primeres pluges, les herbes rebroten i com a conseqüència, els camps i conreus es cobreixen de verds, que es mantindran a l’hivern i primavera, fins a començaments de juliol, en que predominen els colors ocres i marrons, de les herbes seques.

3.- LA VEGETACIÓ NATURAL I EL PAISATGE DEL CLIMA OCEÀNIC

El clima oceànic es caracteritza per abundants precipitacions, superiors als 800 mm anuals i distribuïdes tot l’any de manera bastant regular i temperatures temperades (estius entorn els 20ºC i hiverns entorn els 10ºC).

El paisatge natural típic del clima oceànic són els boscos d’arbres de fulla caduca que necessiten abundants precipitacions. Els arbres més comuns són el roure, el faig i el castanyer.

Com a conseqüència de l’abundant humitat, al paisatge de clima oceànic hi predomina el verd dels prats tot l’any. A la tardor, amb la caiguda de les fulles, els boscos presenten una gran varietat de colors, amb tonalitats de bruns i ocres

4.- EL CLIMA I EL PAISATGE DE MUNTANYA.

El clima de muntanya varia segons la latitud. En general, a les àrees de muntanya augmenten les precipitacions i disminueixen les temperatures en relació al clima de la zona on estan situades.

L’altre factor que varia el clima de muntanya és en funció de l’altura. A major alçària, el clima és més fred i normalment més humit. Als pisos superiors dels Pirineus i Sierra Nevada hi ha les neus permanents. Com a conseqüència, la distribució es distribueix per pisos. Als nivells superiors hi trobam els arbres adaptats a temperatures extremes, com el pi roig i l’avet.

El tercer factor que diferencia el clima de muntanya és la seva exposició al sol. Els costers orientats cap al sud (solana) tenen un clima més càlid que els orientats cap al nord (obaga)

L’estiu a la muntanya és fresc i molt curt, i és quan té lloc l’eclosió de la vida vegetal i animal. Amb la retirada de les neus sorgeixen els prats naturals i es formen abundants pastures que atreuen els ramats de cabres salvatges i cavalls. La floració de les plantes posa una gran varietat de colors al paisatge.

3

El riu Noguera Pallaresa al pas per Llavorsí (Lleida)

ACTIVITATSA.- DEFINICIONS

- Dèficit hídric

- Solana / obaga

B.- ACTIVITATS DE SÍNTESI

1.- Completa la graella

CLIMA MEDITERRANI ESTACIÓ PRECIPITACIÓ TEMPERATURA TARDOR

4

Candanchú (Pirineus d’Osca)

2.- Completa la graella sobre les característiques dels climes mediterranis

CLIMES MEDITERRANIS

SUB-CLIMA CARACTERÍSTIQUES PRECIPITACIONS TEMPERATURA

3.- Quina creus que és la diferència més important entre els clima mediterrani i el clima oceànic pel que fa a la vegetació?

C.- TREBALL AMB CLIMOGRAMES

4.- Aquí tens els climogrames de Palma, Donosti, Sierra Nevada i Almeria. Identifica’ls, digués a quin tipus de clima correspon i justifica la resposta. Nomena tres plantes típiques de cada clima

5

A.- B.-

C.- D.-

D.- TREBALL AMB MAPES

5.- Sobre el mapa de la península Ibèrica, situar les zones climàtiques

6