XLI

IU

NIV

ER

SIT

AT

CA

TALA

NA

D’E

STI

Udel

16

al24

d’a

gos

tdel

2010

Prada(Conflent)

LaUniversitat Catalana d’Estiu se celebra a Prada,a la comarca del Conflent(Catalunya Nord),des de fa quaranta-dos anys i ha estat sempre un espai dellibertat i de trobada d’estudiants, professors, professionals, especialistes,polítics i assistents en general dels vuit territoris que conformen els PaïsosCatalans: l’Alguer,Andorra, el Carxe, el Principat de Catalunya, CatalunyaNord, la Franja de Ponent, les Illes Balears i el PaísValencià.Durant nou diesintensos Prada acull una de lesmanifestacions culturals demés pes i projeccióde Catalunya Nord i s’hi poden sentir tots els accents de la nostra llengua.

És una universitat oberta a tothom:els més menuts, fins a catorze anys, vana l’Esplai; de quinze a disset anys van a la Universitat Jove; i de divuit enendavant (sense cap límit d’edat) participen als cursos, seminaris, jornades,tallers, debats, actes commemoratius, homenatges, excursions, espectaclesde teatre,música clàssica,música tradicional, rock, cançó i cinema.

Els que hi van per primera vegada hi tornen,i els que ja hi han anat saben quèés sentir-se part dels Països Catalans, als peus del massís del Canigó.

CIÈNCIES DELA NATURACoordinació: MARTÍ BOADA (Insti-tut de Ciència i Tecnologia Am-bientals, Universitat Autònoma deBarcelona; Grup de Recerca Emer-gent 2009 SGR 569 “Conserva-ció, etnoecologia i canvi global”)del 16 al 20 d’agost

Paisatge i biodiversitatals Països Catalans.Coneixement i gestió

A partir de l’aprovació de laCarta Europea del Paisatge, s’hagenerat un procés generalitzatde posada en valor del paisatge,en el cas de Catalunya concretatamb l’aprovació de la llei de pai-satge i la generació dels catàlegscomarcals de paisatge, que hau-rien de ser un dels elements claude l’ordenació del territori. Sensedeixar de banda aquesta línia,a les Illes, concretament a Me-norca, s’ha desplegat una novamodalitat en l’anàlisi i l’avalua-ció de la dinàmica dels sistemesnaturals: l’Observatori de la Sos-tenibilitat (OBSAM). El curs técom a objectiu mostrar les novesmetodologies i els instrumentsinstitucionals disponibles.

Altrament i coincidint amb l’AnyInternacional de la Biodiversitati atesa la proximitat substantivade la biodiversitat amb el pai-satge, el curs pararà atenció alsconeixements actuals de la bio-diversitat al territori català.

Professors previstos:MARTÍ BOADA(ICTA, Universitat Autònoma deBarcelona), JOSEP VICENT BOIRA(Universitat de València), DAVIDCARRERAS (Observatori Socioam-biental deMenorca), JOANGANYET(director general d’arquitectura ipaisatge, GdC),MARIAGOULA (Es-cola Superior d’Arquitectura deBarcelona, Universitat Politècnicade Catalunya), JOAN NOGUÉ (Uni-versitat de Girona, director del’Observatori del Paisatge), PERE-JAUME (artista), JOANPINO (Centrede Recerca Ecològica i Aplica-cions Forestals, UAB), JOANDOMÈ-NECROS (Universitat de Barcelonai Institut d’Estudis Catalans),JORDI RUIZ-OLMO (Servei de Ges-tió de la Fauna, GdC)

CIÈNCIA ITECNOLOGIACoordinació: SANTI VALLMITJANA(Facultat de Física, Universitat deBarcelona),NÚRIA FERRER i ANGLADA (FísicaAplicada, Universitat Politècnicade Catalunya; grup de recercaconsolidat "Caracterització Elèc-trica de Materials i Dispositius"[CEMAD])Amb el suport de la Societat Cata-lana de Física (IEC)del 20 al 24 d’agost

El làser,cinquanta anys

Fa cinquanta anys, el mes demaigdel 1960, Theodore Maiman, in-vestigador dels Hughes ResearchLaboratories encenia el primerlàser de la història de la huma-nitat. El desenvolupament dellàser (Light Amplification by Sti-mulated Emission of Radiation)fou possible gràcies a la confluèn-cia d’una sèrie de fites històriquesque es van anar desenvolupantal llarg de la primera meitat delsegle XX.Des d’aquelles dates, no hancessat els avenços en diversesbranques de la ciència i de latècnica gràcies al làser, el qual

~

s’han beneficiat de nous desco-briments i aplicacions. La grandiversitat amb què diferentstipus de tecnologies han adop-tat la llum làser fa que les sevesaplicacions incloguin moltscamps, entre els quals podríemcitar la medicina (tant en ús qui-rúrgic com terapèutic), les tele-comunicacions, la indústria (enprocessament de materials, tall isoldadura, o en les etapes d’ins-pecció i control de producció,visió artificial i robòtica), metro-logia i detecció, holografia artís-tica, holografia interferencial,il·luminació i espectacles, anàlisiatmosfèrica i medi ambient, se-guretat, instrumentació per a lainvestigació en diversos camps:espectrometria, microscòpia, fo-tònica, òptica no lineal.En el dia a dia també el trobem,especialment com a escriptura ilectura de dades en DVD i CD, enimpressores i en lectors de codisde barres.Al llarg d’aquest curs s’explica-ran les bases físiques del funcio-nament del làser així com elsdetalls d’una sèrie d’aplicacionsfonamentals de gran rellevànciaen la nostra societat actual.

CIÈNCIES DELA SALUTCoordinació: JORDICRAVEN-BARTLE(Hospital de la Santa Creu i deSant Pau, Universitat Autònomade Barcelona)Amb el suport del Departament deSalut (GdC)del 16 al 19 d’agost

“Sanitat respon” iel sistemad'emergències aCatalunyaL’evolució del Servei Especiald’Urgències a la xarxa actual lli-gada a bases hospitalàries. L’ajutde "Sanitat respon".Lacampanyade lagripnovadel 2009Els fets fonamentals. La pressiómediàtica. Les dades reals. Elque n’hem après.L’atenció a la dependènciaEs tractarà des del concepte dedependència en qualsevol edatfins a la resposta dels departa-ments de Salut i Acció Social, ésa dir, la vessant sanitària i la ves-sant social.

Professors previstos: Dr. JAUMEESTANY, Dr. ANTONI PLASÈNCIA, Dr.JORDI TUDELA (PRODEP), Dr. JORDICRAVEN-BARTLE (Universitat Autò-noma de Barcelona)

ECONOMIACoordinació: ÒSCARMASCARILLA iMIRÓ (Universitat de Barcelona;grup de recerca consolidat “Cen-tre d’Anàlisi Econòmica i de lesPolítiques Socials” [CAEPS])del 21 al 24 d’agost

El món globaldesprés de la crisi

Els canvis profunds provocatsper la globalització d’una bandai les importants dificultats econò-miques i socials del moment decrisi actual, de l’altra, conformenun escenari ple de desafiamentsi interrogants. El desafiament prin-cipal és reforçar la sortida de lacrisi econòmica i financera queafecta el continent des de fa tresanys i mig, i dissenyar un nou plaque generi creixement i ocupa-ció els pròxims deu anys. La re-cuperació als Països Catalans vaamb retard respecte dels granspaïsos de la zona euro, a causade l’impacte de la bombolla im-mobiliària i l’estancament delsector turístic, de manera quecastiga els nostres índexs d’atur.Ens esperen uns anys de recupe-ració feble, amb un dèficit i undeute que es continuaran dispa-

rant a causa de la caiguda delsingressos fiscals, les mesures an-ticrisi i la despesa per a les presta-cions de desocupació.En aquest context, el debat delcurs se centra a respondre: coms’ha arribat a aquesta situació?Quins elements resulten cabdalsper a entendre el present i orien-tar el futur? Quins canvis podensorgir en els models econòmics,però també socials i polítics, apartir d’aquest nou escenari? Pera les economies tradicionalmentavançades, i en especial per alsPaïsos Catalans quins reptes iquines opcions planteja aquestanova realitat?Aquest curs intentarà donar res-posta a aquests i altres interro-gants, amb l’objectiu de contri-buir a entendre la situació actuali d’aventurar possibles escenarisde futur.

Professors previstos: EDUARD BE-RENGUER (Universitat de Barce-lona), MONTSE CRESPÍ i VALLBONA(Universitat Oberta de Catalu-nya), JOAN HORTALÀ i ARAU (presi-dent de la Borsa de Barcelona),CARLOS LOBÓN GARCIA (Centred’Estudis Internacionals), ÒSCARMASCARILLA i MIRÓ (UB), ANTONI

MILLET i ABBAD (Federació Cata-lana de Caixes d'Estalvis), XAVIERROIG i CASTELLÓ (conseller delegatde NIXA)

PENSAMENTCoordinació: JOSEP MONSERRAT(Universitat de Barcelona: Grup deRecercaEIDOS,HPM[2009SGR447])i XAVIER SERRA (Universitat de Va-lència)del 16 al 24 d’agost

La problemàticaidentitat europea

Sigui que Europa hagi arribat ala seva fi com a cultura, civilitza-ció, esperit o potència, sigui quedesperta a noves possibilitatsd’ordenació política i econò-mica, o cap de totes dues coses,el qüestionament de la sevaidentitat és una implacable ne-cessitat si és que ha de ser al-guna cosa en la vida de lespersones que hi viuen. Qüestio-nar-se la identitat europea ésuna constant perquè Europa re-sultar una tensió constant, unadiscussió entre molts elementsque pugnen per al seu domini.En aquest curs tractarem de laconsideració que n’han fet de la

identitat europea autors comE. Husserl, J. Patocka, A. Kojèveo R. Brague, entre d’altres. Ésdes d’aquesta consideració queveurem què podem aportar desde la nostra singularitat catalanaa la identitat europea.

Professors previstos: XAVIER IBÁ-ÑEZ, JOSEP MONSERRAT (Universi-tat de Barcelona) i JORDI SALES (UB)

L’assaig d’idees enla literatura catalanacontemporània

1. L’ensenyament de la filosofiaa les universitats de Barcelona iValència en la primera meitat delsegle XX. 2. Dues posicions anti-tètiques de la filosofia catalanadel primer terç del segle XX:Jaume Serra Hunter-Cristòfor deDomènech. 3. Cercant el camíde l’assaig. Dos exemples: Con-ceptes i dites de Martí de Rialp,de Miquel Carreras i Costajussà,i Primers assaigs, de Joan Crexells.4. L’assaig d’idees en la literaturacatalana de la segona meitat delsegle XX. Els seus màxims repre-sentants: Josep Ferrater Móra iJoan Fuster.

Professors previstos: POMPEU CA-SANOVAS (Universitat Autònomade Barcelona), XAVIER SERRA (Uni-versitat de València) i JORDI SALES(Universitat de Barcelona)

DRETCoordinació: M. ESPERANÇA GINE-BRA i MOLINS (professora de dretcivil a la Universitat de Barcelona;Grup d'Investigació “Grup deDret Civil Català” 2009 SGR 221)Amb el suport del Departament deJustícia (GdC)del 21 al 24 d’agost

El dret civil catalàcinquanta anys desprésde la Compilació del Dretcivil especial de Catalunya

Malgrat l’agitada història delDret civil català—entès com aDret exclusivament vigent a Ca-talunya—en els darrers 300 anys,continua essent avui un dels sig-nes vius d’identitat d’un poble.Enguany es commemoren preci-sament els cinquanta anys de laCompilació del Dret Civil Espe-cial de Catalunya del 1960. Estractava d’una llei estatal ambvigència territorial limitada alterritori català, que constituí una

primera fita vers el dret civil ca-talà que tenim avui; i això mal-grat haver estat aprovada sotales directrius de política legisla-tiva definides pel Decret de 23 demaig del 1947. Fruit de les con-clusions del Congreso Nacionalde Derecho Civil celebrat a Sara-gossa l’any anterior, aquest decret,tot i superar el sistema d’apèndixsdissenyat per l’art. 5 de la Llei deBases d’11 de maig del 1888,tenia encara com a objectiu finalacabar aconseguint un únic “Có-digo civil general para España”.Certament, en el sistema de com-pilacions, els drets anomenats‘forals’ ja no eren contemplatscom a conjunts d’institucionsaïllades, que s’havien de recolliren apèndixs, accessoris al Codicivil espanyol, sinó com a verita-bles ‘ordenaments civils’, quecoexistien a Espanya amb elCodi civil espanyol; ara bé, lescompilacions eren concebudesencara com un pas intermedivers l’objectiu final d’unificació.Després de la Constitució espa-nyola del 1978 i de l’Estatutd’Autonomia de Catalunya del1979, una vegada desterrada laidea d’unificació en l’àmbit civil irecuperada la capacitat de pro-

ducció normativa per la Genera-litat, el dret civil català ha passatper diverses fases, que han culmi-nat en l’actual. Avui ens trobemimmersos en el procés codifica-dor que endegà la Primera Lleidel Codi civil de Catalunya, del’any 2002. Aquesta llei ha esta-blert l’estructura i la sistemàticadel Codi i n’ha aprovat el llibre 1r.Amb posterioritat, i d’acord ambla idea d’elaborar el Codi civilde Catalunya en forma de Codiobert, mitjançant l'aprovació dediferents lleis, s’han aprovat elsllibres 5è, relatiu als drets reals(2006), el 3r, relatiu a la personajurídica (2008), i el 4t, relatiu ales successions (2008). Tots ellsestan actualment en vigor.No s’han aprovat encara els lli-bres 2n (relatiu a la persona i lafamília) i 6è (relatiu a les obliga-cions i els contractes). La situacióde l’un i de l’altre és, però, dife-rent. Pel que fa al llibre 2n, ac-tualment hi ha un projecte dellei que es tramita al Parlament iés possible que s’aprovi abansque fineixi l’actual legislatura.Quant al llibre 6è, en canvi, mal-grat que hi ha treballs prepara-toris, la situació és molt mésembrionària, en part a causa de

la indeterminació sobre què calentendre per “bases de les obli-gacions contractuals”—matèriaque la Constitució espanyola re-serva a la competència exclusivade l’Estat (art. 149.1.8a CE)—.Val a dir que en el seu camí elDret català no ha anat pas sol,sinó que ha compartit via ambels drets històrics d’altres territo-ris espanyols, respecte dels qualssovint ha assumit un paper pioneri ha esdevingut un model.Avui tenim obert encara un noufront que, tot i tenir un abast mésgeneral, també afecta directamentel dret civil català. Es tracta del re-curs d’inconstitucionalitat promo-gut permés de cinquanta diputatsdel Grup Parlamentari Popular delCongreso de los Diputados contradeterminats articles i disposicionsde la LleiOrgànica6/2006,de19dejuliol, de reforma de l’Estatut d’Au-tonomia de Catalunya. D’entre elconjunt de preceptes impugnats,en destaca especialment, quant aldret civil, l’art. 129 del nou Estatut,que es refereix precisament a lacompetència exclusiva de la Gene-ralitat enmatèria de dret civil—ex-ceptuant-ne únicament les matè-ries que l’article 149.1.8de laCons-titució atribueix en tot cas a l’Estat—.

Professors previstos: EULÀLIAAMAT(Universitat Autònoma de Barce-lona), LÍDIAARNAU (Universitat deBarcelona), FERRAN BADOSA (UB),JOAN BECAT (Universitat de Perpi-nyà Via Domícia i Institut d’EstudisCatalans), JAUME FERRÀ, ALBERTFONT (Universitat Pompeu Fabra),ESPERANÇA GINEBRA (UB), ELENALAUROBA (directora general de dreti entitats jurídiques, GdC, i UB),FRANCESCA LLODRÀ (Universitat deles Illes Balears) JOANMARSAL (UB)

HISTÒRIACoordinador: JORDI CASASSAS iYMBERT (Universitat de Barcelona;grup d’investigació “Grup d’Es-tudis d’Història de la Cultura idels Intel·lectuals”, GEHCI, 2009SGR 1130)del 16 al 24 d’agost

El centenari del naixementde JaumeVicens iVives

L’historiador Jaume Vicens iVives (1910-1960) representa enla historiografia catalana, alhoraque un cert lligam entre l’abansi el després de la Guerra Civil, elconducte pel qual es modernitzàel món historiogràfic acadèmic i,molt especialment, pel qual va

entrar en contacte amb l’escolafrancesa dels Annales. Aquestainfluència, immediatament an-terior a l’hegemonia del mate-rialisme històric a Catalunya, re-presenta una de les aportacionscapitals que expliquen la granflorida de la historiografia cata-lana de la postguerra. Per unaaltra banda, Vicens i Vives va volerimpulsar una mobilització cultu-ral, i en el fons política, que pre-tenia omplir el gran buit queseparava els sectors oficials ieconòmics de la lluita d’oposicióal règim franquista.En aquest sentit, l’empenta do-nada al clandestí Cercle d’Econo-mia i els contactes amb el presi-dent Josep Tarradellas a l’exilifeien preveure un salt del mónacadèmic al cultural i polític quenomés es pogué frustrar amb laseva mort prematura. Les sevesobresNotícia de Catalunya (1954)i Industrials i polítics al segle XIX

(1958) constitueixen fites de lanostra cultura política generalque superen de molt l’estrictaaportació historiogràfica.

Democràcia i autodeter-minació a l’Europa actual

A l’Europa occidental, com amínim des de la Pau deWestfàlia(1648) es va anar consolidant laidea que l’equilibri territorial erauna de les precondicions delprogrés continental i de la sevacapacitat d’hegemonia mundial.Al segle XX, la Guerra Freda‘congelà’ el mapa global i, coma mínim externament, crimina-litzà el nacionalisme i frustràqualsevol intent de reivindicacióterritorial, que considerà una ma-nifestació de fanatisme i unairresponsabilitat desestabilitza-dora i que només feia que debi-litar el bloc propi enfront delbloc ‘enemic’.Aquest panorama semblà can-viar a partir de 1989-91, i Europacontemplà amb sorpresa el re-naixement de la ‘qüestió nacio-nal’ al territori de l’antiga URSS ila seva àrea d’influència; al ma-teix temps, els efectes encade-nats de les grans crisis econòmi-ques del 1973 i del 1993 i elsseus corresponents processos desuperació, amb notables desigual-tats entre països, ajudaren a feraflorar problemes nacionals i

territorials en un món occidentalon el tema semblava històrica-ment superat.En l’actualitat, els problemes dela globalització, de la dita desa-fecció democràtica i les dificul-tats per a mantenir inalterable lasocietat del benestar, han esde-vingut les coordenades de revi-talització de qüestions nacio-nals reivindicatives i de retornaraquests ‘problemes’ a un primerpla de les agendes polítiquestant comunitàries com dels dife-rents estats.Aquest curs mira de plantejaraquestes qüestions des de laperspectiva històrica, però tambédes de la politòloga que s’had’enfrontar amb les solucionsconcretes.

Professors previstos: JORDI CASAS-SAS (Universitat de Barcelona),Giovanni C. Cattini (UB), MARCGAFAROT, MARC LEPRÊTRE (coordi-nador revista Idees), ENRIC PUJOL,CARLES SANTACANA (UB)

LITERATURACoordinació: JOAN ALEGRET (Uni-versitat de les Illes Balears) VICENTBROTONS (Universitat d’Alacant)del 16 al 24 d’agost

Poesia.El centenari delnaixement deMàriusTorres

Màrius Torres, un jove lleidatàamb afeccions literàries i musi-cals, internat com a tuberculósdes del desembre del 1935 al sa-natori de Puig d’Olena, esdevéun gran poeta a partir de l’esclatde la Guerra Civil espanyola,l’any 1936. Fins a la seva mort,el desembre del 1942, en el mo-ment més negre de la SegonaGuerra Mundial (quan els exèr-cits de l’Eix Nazi-Feixista s’ex-pandien per Europa) va anar es-crivint uns poemes que comptenentre els més emocionants de laliteratura catalana. Paradoxalment,ell que provenia, per banda pa-terna i materna, de famílies nocatòliques, adherides al pensa-ment teosòfic i a la pràctica del’espiritisme, és el millor poetareligiós en català del segle XX.I, també paradoxalment, ell queera un poeta fonamentalmentlíric—és a dir subjectiu—cantorde l’amor, del paisatge, de lamúsica i del pas de les estacions,ens ha deixat uns quants poemesmemorables sobre l’infortunicol·lectiu de la nació catalanaentre 1936 i 1942.

En commemoració del centenaridel seu naixement, la seva obraserà objecte d’estudi i comentaria l’UCE del 2010. I per a corrobo-rar que, com profetitzava MàriusTorres en un sonet del 1938, laflor de l’esperança va florir entreles ruïnes i va treure “formentdel jull i la cugula”, ho comple-mentarem amb la presència aPrada d’uns grans poetes de lageneració nascuda entre 1934 i1949. Poetes que, malgrat haverrebut a la postguerra un ense-nyament que bandejava el ca-talà, optaren—contra les previ-sions del règim franquista—perescriure en la llengua pròpia.Una generació que començà apublicar fa devers quarantaanys, a la dècada dels seixantadel segle passat, i que a horesd’ara pot presentar una obramolt considerable.

Les rondallesdels Països Catalans

El recull de Joan Amades a Ca-talunya. Les rondalles de Jordides Racó de mossèn Alcover, ales Illes Balears. Les rondalles va-lencianes d’Enric Valor, al PaísValencià. La recerca rondallística

al sud del domini lingüístic en elcanvi de segle.

LLENGUA

La història sociolingüísticad’Europa explicada ambmapesper GABRIEL BIBILONI (Universitatde les Illes Balears)

L’objectiu d’aquest curs és expli-car les bases de la història socio-lingüística d’Europa amb l’ajudade la cartografia. La geografialingüística, sorgida al final delsegle XIX, va aportar a la des-cripció de les llengües la repre-sentació dels fets lingüísticsdamunt els mapes. També s’hipoden representar els fets socio-lingüístics, com l’expansió ocontracció geogràfica de lesllengües, les situacions de bilin-güisme o conflicte lingüístic, lespolítiques lingüístiques, etc. Enaquest curs veurem representatssobre mapes els grans fets quehan jalonat la història sociolin-güística del nostre continent,des de l’expansió dels pobles in-doeuropeus, la romanització o lagran expansió de les llengüeseslaves, fins als processos de

normalització lingüística de no-ves nacions independents en elssegles XIX i XX.

La interrelació dels usoslingüístics amb els diferentsgrups lingüístics presentsaAndorraper ALEXANDRAMONNÉ i BELLMUNT(Universitat d’Andorra)

1. Els principals grups lingüísticsi culturals d’Andorra. Definició icaracterització.2. Representacions socials i grupslingüístics a Andorra. La interre-lació i la intrarelació de les per-cepcions i les representacionssocials dels diferents grups lin-güístics presents a Andorra.3. Joves, llengües i sistemes edu-catius d’Andorra. El discurs delsjoves respecte a la construccióde la identitat social, personal,cultural entorn a l’experiènciaeducativa.4. La construcció de la identitaten els joves d’Andorra. Elementsprincipals articuladors del discursidentitari en la població juvenildel context andorrà.5. Principals prejudicis i estereo-tips dels diferents grups lingüís-tics presents a Andorra. Prejudicis

i estereotips dels diferents grupsrespecte als altres.

Un projecte lingüísticper a Europa,per BERNAT JOAN (secretari de po-lítica lingüística, GdC)

Es tractarà en quatre sessionsde: quina és la situació de la pla-nificació lingüística a la Unió Eu-ropea i l’Estratègia de Lisboa;com aprofitar l’Estratègia de Lis-boa a favor de la llengua cata-lana (en el context Llenguapròpia + 2); els lobbies de pres-sió a favor del plurilingüisme,com ara la Xarxa per Promourela Diversitat Lingüística; i la di-versitat més fràgil, representadaper les minories lingüístiques aEuropa, amb una perspectivaecolingüística.

MÚSICACoordinació: JAUME CARBONELL iGUBERNA (Universitat de Barce-lona; Grup de Recerca en Històriade l’Art i del Disseny Contempo-ranis, GRACMON, HAR2008-4327/ARTE)del 20 al 24 d’agost

La programació dels cursos demúsica per a l’edició d’enguanyde la Universitat Catalana d’Estiugirarà entorn tres grans eixos. Und’aquest eixos es fixarà en la his-toriografia musical catalana, se-guint la línia d’un dels temesprincipals de l’UCE d’enguanydedicat a Jaume Vicens Vives i lahistoriografia catalana. Aquestbloc tractarà l’evolució de lahistoriografia musical catalana,des de mossèn Higini Anglès oMiquel Querol, els estudis les ten-dències i les línies de recerca finsals nostres dies. Un altre dels eixosde l’àrea es fixarà en les comme-moracions musicals de l’any i laseva repercussió als Països Cata-lans. Enguany es commemora elbicentenari del naixement deChopin, i Schumann, i l’any ante-rior ho fou el de Mendelssohn,amb la qual cosa es farà un cursdedicat al piano romàntic centratbàsicament en les figures dels dosprimers i amb referències al ter-cer. El tercer eix estarà relacionatamb el repertori del concert delCor Jove dels Països Catalans,que actuarà acompanyat peruna petita secció instrumental del’Orquestra de Joves Intèrpretsdels Països Catalans.

CINEMACoordinació: JAUME VIDAL (ObraSocial de la Caixa Balears “SaNostra”)del 16 al 24 d’agost

Cinema palestí: identitat,resistència i traumaper MERITXELL MARTÍN i PARDO

Tot i que avui ja es reconeix lanacionalitat palestina i, per tant,la seva literatura i cinema, elspalestins tendeixen a seguir pro-duint cinema des la perspectivadels que la història ha oblidatd’esmentar. Aquest curs, doncs,convida l’alumne a reflexionarsobre la veu d’aquest cinema:les històries d’exili i desplaça-ment, nostàlgia i de desig de re-torn a una terra. És a dir, queconvida l’alumne a examinarcom el cinema palestí confrontael trauma de la seva història.

L’escola de BarcelonaperMARTÍMARTORELL i JOANPEDROL

S’analitzarà què significà aquestmoviment als anys seixanta delsegle XX. Es farà un recorregutpolític, social i cultural de la Cata-lunya d’aquesta època, i també

una visió personal i fílmica delsprincipals protagonistes: PerePortabella, Carlos Duran, JacintEsteva, Ricard Bofill, JoaquimJordà, Gonzalo Suárez, JaumeCamino, José María Nunes, Te-resa Gimpera, Serena Vergano.

Introduccióal cinema negreper JAUMEVIDAL

Estudi del cinema de gàngsters(1927-1932) i el cinema negre(1940-1958), dins el context so-cial i polític dels EUA. Es veuràtambé el cinema negre i policíacrealitzat a Catalunya, amb influèn-cies d’aquest moviment nord-americà.S’estudiaran algunes matèriescom ara la novel·la negra, elspersonatges, l’ètica, l’estètica, elcodi Hays (1934), les tipologiesde femme fatale o la fotografia,mitjançant seqüències de dife-rents pel·lícules: Set de mal, Per-dició, Retorn al passat, La junglade l’asfalt, El dimoni de lesarmes, La dona del quadre, De-tour, La dama de Xangai, Elssubornats i Laura.

FORMACIÓCULTURAL

Coneixement deCatalunyaNordCoordinació: ALÀ BAYLAC-FERRER(Universitat de Perpinyà Via Do-mícia)del 16 al 24 d’agost

Societat, llengua i ensenyamentdel català a Catalunya NordDescripció de la societat nord-ca-talana, del punt de vista de la iden-titat catalana i de la situació de lallengua i l’ensenyament. S’identifi-quen els ressorts de la catalanitatde la societat de l’àrea lingüísticacatalana a l’estat francès, s’ava-luen els nivells de coneixença i detransmissió de la llengua catalana,se fa una síntesi de l’ensenyamentdel català, en relació amb el marclegal. El curs posa en paral·lel la si-tuació sociolingüística i educativaamb les altres regions catalanòfo-nes i les altres llengües regionals.S’avancen unes propostes de polí-tica lingüística per a l’ensenyamentdel català i el futur de la llengua aCatalunya Nord.

Professors:ALÀBAYLAC-FERRER (UPVD),JOAN-DANIEL BEZSONOFF (escriptor)

Iniciació a la llengua(amb el suport de la Secretaria dePolítica Lingüística, GdC)del 16 al 24 d’agost

Iniciació als Països CatalansCoordinació: JOAQUIMMONTCLÚSi URIEL BERTRAN (UB)del 18 al 23 d’agost

Anàlisi de les raons contrala independència dels PaïsosCatalans.Veritats i mentidesUns Països Catalans indepen-dents queraran exclosos de laUnió Europea? L’exèrcit espa-nyol intervindrà quan procla-mem la independència? Cal lareforma constitucional perquèels Països Catalans puguin inde-penditzar-se d’Espanya? La in-dependència comportarà lapèrdua del mercat espanyol, elboicot comercial i la crisi econò-mica? Es pot prohibir un refe-rèndum d’autodeterminació? Siel món cada vegada està mésunit, per què volem separar-nos? Perseguirà l’Estat català elcastellà i la diversitat lingüística?Un Estat més petit tindrà menyspossibilitats d’internacionalitzar-se? I contra qui jugarà el Barça?Els Països Catalans sempre han

estat units a Espanya? Necessi-tem la independència energèticai de les telecomunicacions?

Professors: ANTONIABAD (SanfordUniversity), URIEL BERTRAN (UB)JOAQUIMMONTCLÚS, ELISENDA PA-LUZIE (UB), HÈCTOR LÓPEZ BOFILL(UPF) i XAVIERVINYALS.

Iniciació a la culturaoccitanaCoordinació: Arxiu Occità (UAB)del 20 al 24 d’agost

JORNADES

XXIII JornadaAndorranaAndorra i els seus ciutadansHo organitza: Societat Andorranade Ciènciesdia 21 d’agost

VI Jornades sobreel Cristianisme al segle XXILa democràcia econòmica:una alternativa al capitalismedes de la ciutadaniaHo organitza: Associació Cristia-nisme Segle XXIdia 17 d’agost

IV Jornades d’Església PluralCanviar la consciència per a can-viar la societat.Aportació des del

cristianisme per uns compromisosètics prioritaris per a encarar elsreptes socialsHo organitza: Església Pluraldia 18 d’agost

XXV Jornadad’Agricultura a PradaOn som després de 25 anys dejornades d’agricultura a Prada?Ho organitza: Institució Catalanad’Estudis Agrarisdia 21 d’agost

XXV Jornades sobreCooperativisme30 anys de la revistaCooperació CatalanaHo organitza: Fundació Roca i Galèsdies 19, 20 i 21 d’agost

TALLERS

El posicionament dels vinsdels Països Catalansper ROSAVILA (sommelier)(amb el suport de l’INCAVI)

I després de FerranAdrià,què? Som el que mengem.Mengem el que som?per JAUME FÀBREGA (UAB)

Taller de llengua japonesaper SACHIMI SASAKI

Grafologia:descobreix-tea través de l’escripturaper MERCÈAGUSTÍ

Televisióper JOANVÍCTOR DE BARBERÀ(Universitat Ramon Llull)(amb el suport de Televisióde Catalunya)

Dansaper RAMON CARDONA

Sardanesper TERESAVINYES

Cançons popularsper RAMON GUAL i BATLLE

Glosat menorquíper MIQUELAMETLLER

Muntanyismeper ANTONI GLORY, JORDITAURINYÀ i PAUVINYES

Esportsper FRANCESC PRUJÀ

Petancapel Club de Petanca de Prada

El gravat calcogràfic:l’aiguafortper GEMMA RUFACH

Nines de porcellanaper BERTATORRES

Joieria de reciclatgeper IMMA GIBERT

Jardineriaper MIREIA LECINA (Institut Rubiói Tudurí, Escola de Jardineria)

Taller de blogsper OCTAVI FORNÉS (Xarxa deBlogs Sobiranistes)

Tallers d’història

ESPECTACLES

Bikimeldia 18

Aspencatdia 19

LaVella Dixielanddia 20

Cor Jove delsPaïsos Catalans(dir. ESTEVE NABONA)dia 22

ElsMariners delCanigódia 22

Cobla Casanovesdia 23

Crescendodia 23

entre altres

ACTES i COMMEMORACIONS

~ Lliçó inaugural:“Història i poesia”per JOAN F.MIRA (Universitat Jaume I i Institut d’Estudis Catalans)

~Commemoració del centenaridel naixement de JaumeVicens iVives

~Commemoració del centenari del naixement de MàriusTorres~Atorgament dels Premis Canigó 2010:a PereVerdaguer i Federació EscolaValenciana

~ El corredor mediterrani~ Les nostres universitats i les xarxes europees d’universitats~ Seleccions catalanes:quan?~Què val la ciutadania europea?~ La llei catalana del cinema~ Els referèndums sobre la independència. I ara què?~ Pompeu Fabra i les Illes Balearsper GABRIEL BIBILONI (Universitat de les Illes Balears)

~ Els cinquanta anys del viatge del retrobament amb l’Alguer~ Els Països Catalans vistos de fora estant~ Presentació de les conclusions delTercer Congrés Catalanista~Cloenda:record de ManuelViusà

Catalunya del Nord:Associació Universitat Catalanad’EstiuCamí de la Passió Vella66860 PerpinyàTel. 0468 961 084

Les Illes:Universitat de les Illes BalearsEdifici Sa RieraMiquel dels Sants Oliver, 207122 PalmaTel. 971 172 325

Institut Menorquí d’EstudisCamí des Castell, 2807702 Maó (Menorca)Tel. 971 351 500

Principat:Fundació Universitat Catalanad’EstiuGran Via de les Corts Catalanes,600 (3r, 2a)08007 BarcelonaTel. 933 172 411 / 933 172 458Fax 933 172 510correu@uce.cat

País Valencià:Acció Cultural del País ValenciàEdifici Octubre Centre de CulturaContemporàniaCarrer de Sant Ferran, 1246001 ValènciaTel. 963 157 799

Andorra:Societat Andorrana de CiènciesCentre Cultural La LlacunaCarrer Mossèn Cinto Verdaguer,4Tel. 829 729Fax 852 383sac@andorra.ad

l’Alguer:Obra CulturalCarrer P.R. Arduino, 44-4607041 l’Alguer (Sardenya)Tel. 079 977 228info@obracultural.cat

Liceu Renouvier, de Prada (capital de comarca delConflent, Catalunya del Nord). Es troba a uns 50 kmde Perpinyà i de Puigcerdà. Hi podeu arribar pelvostre compte en cotxe (disposem d’aparcament alrecinte) o en tren, podeu consultar els horaris awww.renfe.es i a www.sncf.com.

A més organitzem un servei d’autocars Barcelona-Prada-Barcelona, València-Prada-València i servei detransport Palma-Prada-Palma, que es contracta con-juntament amb la matrícula.

PERA MÉS INFORMACIÓwww.uce.cat

EQUIP RECTOR

President: JORDI SALES i CODERCH(Universitat de Barcelona)

Vicepresident: JORDI CASASSAS i YMBERT(Universitat de Barcelona)

Vicerectors territorials:

JOAN BECAT i RAJAUT(Universitat de Perpinyà - Via Domícia i IEC)

JOANMIR i OBRADOR (Universitat de les Illes Balears)

ÈRIC JOVER (Universitat de Barcelona)

CARLES SECHI i IBBA (Obra Cultural de l'Alguer)

VICTORIÀ GÓMEZ LABRADO(Biblioteca Casa Museu Joan Fuster)

JOAQUIMMONTCLÚS

Caps d’àrea:

JOANALEGRET (UIB)

ALÀ BAYLAC-FERRER (UPVD)

MARTÍ BOADA (Universitat Autònoma de Barcelona)

VICENT BROTONS (Universitat d'Alacant)

JAUME CARBONELL i GUBERNA (UB)

JORDI CRAVEN-BARTLE i LAMOTE DE GRIGNON (UAB)

NÚRIA FERRER i ANGLADA(Universitat Politècnica de Catalunya)

M. ESPERANÇA GINEBRA (UB)

JOANA LLADÓ (UIB)

ÒSCARMASCARILLA i MIRÓ (UB)

JOSEP MONSERRAT i MOLAS (UB)

XAVIER SERRA (Universitat de València)

SANTIVALLMITJANA (UB)

JAUMEVIDAL i AMENGUAL(Obra Social de Caixa Balears “Sa Nostra”)

JOSEP MIQUELVIDAL i HERNÀNDEZ(Institut Menorquí d'Estudis)

Secretari: JOANMALUQUER i FERRER

Cap de premsa: JOSEP M.MONTANER

UNIVERSITATCATALANAD’ESTIU di

ssenydeMariaCasassas