62
ANY XXXIV AGOST 1924 NúM. 355 Butlletí Excursionista de Catalunya PORTAVEU DEL C. E. DE C. Les Valls d'Andorra (Acabament) La Tectònica S 'HA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] sòl per les aigües corrents. És cert que, en gran nombre de casos, l'arquitectura natural d'un país de- pèn d'aquest factor d'orígen atmosfèric, l'acció poderosa i contínua del qual exerceix un esforç destructor, àdhuc sobre les roques més resistents, o un esforç de reconstrucció per l'apartament de sedi- ments. En algunes regions, però, i principalment en les muntanyoses, aquesta acció de les aigües corrents està sotmesa a les ratlles di- rectrius primordials imposades per la tectònica, és a dir, pels movi- ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament, el cas de les altes valls del Segre í de les del Valira, on totes les formes topogrà- fiques í l'aspecte estratigràfic del país han estat determinats pels efectes de la tectònica. Les valls del Valira, les parts superiors de les quals estan situa- des gairebé a l'eix de la serralada pírenenca i, per conseqüent, a les regions on els moviments orogènics pre- alpins han determinat l'es- tructura geològica, pertanyen, altrament, en la seva part inferior, al plegament de les serres posterior al plegament pirenenc. Des del punt de vista tectònic, tenen així un interés doble perquè hi podem

XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

  • Upload
    vodang

  • View
    230

  • Download
    7

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

ANY XXXIV AGOST 1924 NúM. 355

ButlletíExcursionista de Catalunya

PORTAVEU DEL C. E. DE C.

Les Valls d'Andorra

(Acabament)

La Tectònica

S 'HA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en granpart, pel modelat de] sòl per les aigües corrents. És cert que,en gran nombre de casos, l'arquitectura natural d'un país de-

pèn d'aquest factor d'orígen atmosfèric, l'acció poderosa i contínuadel qual exerceix un esforç destructor, àdhuc sobre les roques mésresistents, o un esforç de reconstrucció per l'apartament de sedi-ments.

En algunes regions, però, i principalment en les muntanyoses,aquesta acció de les aigües corrents està sotmesa a les ratlles di-rectrius primordials imposades per la tectònica, és a dir, pels movi-ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament, el cas de lesaltes valls del Segre í de les del Valira, on totes les formes topogrà-fiques í l'aspecte estratigràfic del país han estat determinats pelsefectes de la tectònica.

Les valls del Valira, les parts superiors de les quals estan situa-des gairebé a l'eix de la serralada pírenenca i, per conseqüent, a lesregions on els moviments orogènics pre-alpins han determinat l'es-tructura geològica, pertanyen, altrament, en la seva part inferior, alplegament de les serres posterior al plegament pirenenc. Des delpunt de vista tectònic, tenen així un interés doble perquè hi podem

Page 2: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

246 CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

estudiar els dos principals moviments orogènics dels temps tercia-r, moviments que han vingut a superposar llurs efectes, el resultatdels quals ha ímprímít un aire ben característic a tota l'arquitecturanatural, és a dir, a l'orografia i hidrografia de la regló.

Tots els terrenys paleozòics de la zona axial del nord d'Andorra,en els temps dels moviments pre-alpins que deurien donar origen ales muntanyes terciàries, sofriren pressions orogèniques intensesque es feren sentir principalment de Nord a Sud i que donaren lloca grans ondulacions orientades aproximadament d'E. a O. Aquestesondulacions, estirades, esclafades les unes contra les altres per laintensitat de la compressió, donaren origen a tota una sèrie de plecsimbricats, superposant -se, els uns els altres, i orientats cap al Sud.

A mida que anem baixant cap a Catalunya es noten importantsperturbacions en la naturalesa í oríentacíó dels plecs. Tasconadesentre dos massissos de granit (el de l'Encar a l'O., í el de 1'E., moltmés considerable que constitueix els pics de Pessons í els de lafrontera catalano-andorrana í s'estèn fins a les voreres del Segre alpeu del poble d'Aris), les ondulacions dels terrenys primaris hansofert una inflexió molt marcada als voltants de Sant Julíà de Lòria.Tota la sèrie de capes paleozòiques, per bé que conservant la formade plecs imbricats, ha pres una orientació longitudinal en arc decercle, la corda del qual está enfrontada cara al Sud. Vers la fron-tera, més al Sud, els plegaments retornen a l'orientació OE., des-prés encare més al Sud, entre la Casa Blanca í la Seu d'Urgell,prenen una nova direcció, aquest cop NO.-SE., que concorda ambla direcció Varis que o herciniana. Sembla que existeixi tot un sis-tema de falles í de plegaments molt antics i molt atenuats en relacióamb aquesta direcció Varísque, els quals serien els senyals moltesborrats de l'antic í primitiu aixecament pírenenc de l'edat herci-niana, falles í plegaments antics que haurien sobretot tingut unainfluència important en el traçat í la direcció de les valls principalsdel Valira, quan l'alçament progressiu dels Pireneus terciaris í abansque els plegaments post-pirenencs de les serres fessin sentir la sevaacció pertorbadora que donà l'orientació dels afluents del Valira íla dels afluents de la vall del Segre, entre la seva font í el seu nigua

-barreig amb el Valira. Aquesta orientació primitiva de les vallsprincipals del Valira que s'accentuarà durant tots els temps tercía-rís, sota l'acció de les erosions pluvials, és, en efecte, sensíblementperpendicular a la direcció dels plegaments pírenencs, però sembla,no obstant, normal a la direcció general de la pendent d'escorri-ments de les aigües del vessant Sud-pirenenc en camí d'aixecament.

Page 3: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

LES VAL:.S D'ANDORRA 247

Les aigües corrents s'han esforçat en accentuar, seguint la direccióde la pendent general, algunes esquerdes molt antigues. El conjuntha constituït, des del començament, el gran riu que es precipitavaen el mar Nummulític sub-pirenenc, als voltants d'Oliana, acumu-lant en son desguàs una gran quantitat de detritus torrencials detotes dimensions i formant un enorme con de dejecció el qual, méstard assecat í elevat després de l'emersió de les serres, forma ac-tualment la massa de les pudingues d'Oliana.

Tots els moviments terciaris que devien donar origen a la Serradel Cadí, després de l'alçament del plec pirenenc pre-alpí, han tor-nat a posar en acció els plegaments anteriors. Tota la sèrie delsterrenys secundaris í nummulítics, sota l'esforç de pressions orogè-niques procedents del Sud, han estat empeses vers al Nord i enalguns llocs ha recobert en díscordàncía el paleozòíc. És així ma-teix probable que el Devòníc (calcaris blaus amb encrinus i ortho-ceres) hagi sofert, també, els efectes d'aquelles pressions i en algunsllocs hagi estat empés vers el Nord. En efecte, se'l troba a l'Estd'Arcabell, sobre els alts cims del Bony del Pradal í de Caboreu,en forma de fragments arrocegats, reposant en capes poc inclina-des i gairebé horitzontals, en forta díscordància sobre les pissarressilúriques, sobre els esquistos carbonosos Gothlandíans i àdhucsobre els calcaris del Devònic inferior, tots en capes més o menysconcordants í quasi bé verticals.

La sèrie dels terrenys secundaris empesos vers el Nord sobre elpaleozòíc, s'observa al Sud de la vall del Segre, a l'Oest d'Estana ial pic de Querforadat, on la mateixa repetició de les capes de lacinglera del Cadí, des de I'Hullífer fins el Nummulític, descansa, endiscordàncía, sobre les pissarres ordovícianes, els esquistos carbo-nosos gothlandians i els calcaris del devòníc.

Al mateix temps que tenien lloc els fenòmens de plegaments í dereculament dels terrenys en forma d'ondulacions longitudinals í endirecció aproximada d'O-E., es produïa empesa vers el N., totauna sèrie de trencaments í de falles longitudinals i paralleles, essentaquestes les que han contribuït tan poderosament a la característicageneral de l'orografia i hidrografía de tota la regió.

Una gran falla axial principal, que nomenarem falla del Cadí, hadonat origen a aquesta formidable muralla encinglerada de la serradel Cadí. La falla contínua des de la part Sud de Bellver fins a la vallde Noves, d'una manera seguida, formant una fossa profunda alpeu de la cinglera secundària. Aquesta falla està encarada versel N. i els calcaris nummulítics del cim del penya-segat, arriben als

Page 4: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

248 CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

2.600 metres al pic de la Canal Baridana. El fons de la fossa, cons-tituït per terrenys primaris, està sembrat d'aflorarnents eruptíus

(Ortòfirs, Melàfírs, Pòrfírs). La muralla rocosa mostra, en la sevasuperfície esmicolada, la superposició aproximadament concordantdels terrenys, des del Devònic superior, a la base, fins als calcarisamb alveolínes del Nummulític, al cim, passant pel Carbonífer (ja-ciments de carbó de la Bastida d'Orto, de Navines, etc.), el Triàssíc(a la base, els gres roig-viu intercalats en capes més grolleres; alcim, una considerable massa de pudingues rosades, Coll de Creus),l'Infra-líes, el Líes i el Garumníà.

A l'altre costat de la fossa, sobre la seva vora Nord, una crestamenys elevada ve encarada amb el Cadí, constituint, el que podriemdir, la cresta primària per oposició a la cresta secundària del Cadí.En gairebé tota la seva llargària, aquesta cresta primària estàconstituïda per calcaris í sobre tot per esquistos paleozòics, i passaal Sud de la Seu d'Urgell, presentant la forma d'ondulacions eleva-des í arrodonides que prenen l'aspecte de veritables contrafortsdel Cadí. L'altitud d'aquesta cresta de terrenys primaris, no passamai dels 1.800 metres, tenint, doncs, un desnivell de 800 metres ambla cresta del Cadí, de la qual, no obstant, aquella està a tocar. Enel pic de Querforadat, l'altitud del qual passa dels 1.800 metres,s'observa la mateixa sèrie de terrenys secundaris que en el penya-segat del Cadí, descansant també, en díscordàncía, sobre el primari.Tota la massa del cim del pic de Querforadat és un mantell de re-cobriment i també el cim d'un horst, eixint entre dues falles formantfosses, l'una al Sud, de la qual hem fet esment abans, l'altra alNord que ha donat origen a la vall profunda que recorre el Segreper engorjats estrets i abruptes, on el paleozòíc apareix formanttambé formidables cingleres de fracturament. Encara que menysvisible i sobre tot menys contínua al Nord, aquesta sèrie de gransfalles longitudinals í paralleles, orientades aproximadament Oest -Est, és dir, parallelament a la direcció dels plegaments terciaris, estorna a veure molt clarament al Nord del Segre. A ella es deu laformació del penya-segat que domina el camí entre Torres í SantVicens, i que està coronat pel bosc de la Plana. Més al Nord, unad'aquestes falles dóna lloc a la sobtada muralla a pic que està enca-rada vers el Sud i al cim de la qual es troben el Bony del Pradal íels címs de Caboreu. En el centre mateix d'Andorra, el trencamentdel riu dels Cortals d'Encamp, continuant -se pel coll de Vexalis íla vall del riu Montaner, forma part del mateix sistema de disloca-cions terciàries.

Page 5: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

LES VALLS D'ANDORRA 249

Tota la vall del Segre, sobre tot després de Bellver, amb laplana de la Seu d'Urgell, assenyala l'enfonsament lineal d'una voltaanticlinal rompuda í trossejada, els fragments de la qual separatsper un sistema de falles entrecreuades seguint dues direccions prín-cípals, Oest-Est í NE.-SO., han constituït alguns d'ells horst sortintsi els altres les fosses més profundes. A més, tots aquests comparti-ments no han arribat encara a un grau d'estabílítat absoluta i detant en tant es produeixen terratrèmols, podent esmentar l'esdevin-gut el 22 de febrer de 1918 i el més recent í de major violència, del'any 1923.

Quan s'observen atentament, en la plana de La Seu, els diversosturons dels. terrenys primaris que emergeixen com illes entremig delsalluvions quaternaris, alguns turons dels quals són recoberts pelsalluvions Plíocènics, 1'entortolligament, la complicació dels plega-ments de les pissarres del Sílúríc, les pudíngues violàcies, els es-quistos terrosos verds, els calcaris blaus amb encrfnus del Devò-níc, els esquistos carbonosos gothlandians, demostren evidentment1'orígen tectònic d'aquests diversos fragments trossejats, fracturatsi ensorrats sobre els quals s'establí, durant el Miocènic, el granllac d'aspecte africà, els dipòsits subsistents del qual contenen restesdels grans mamífers fòssils, tals com l'Aceratherium, 1'Hipparion, elCervulus i també aquest gran antropomorfe, el Dryopithecus, delqual hem parlat anteriorment.

La Geografía Física

Ens hem esforçat sempre, tal com hem exposat abans, de repro-duir amb la més gran fidelitat en el nostre mapa de les Valls d'An-dorra, les formes topogràfiques que s'oferien a la nostra vista i quetan perfectament caracteritzen l'aspecte del país. Però les dades queens proporciona la Topografia i la Geologia ens han induït també abuscar una explicació racional d'aquestes formes àrides i salvatges,ja que 1 estudi i la reproducció dels aspectes del terreny ens semblaimpossible de separar de la seva explicació, la qual per altra partno es pot donar més que invocant les fases de 1'evolucíó del país atravers de la història dels temps geològics. És ala Geografia Físicaa qui pertany, justament, de fer aquest estudi racional explicatiudels aspectes que existeixen a la superfície de la terra.

M. Mackinder, d'Oxford, ha pogut dir molt pròpiament, ja fa molttemps, que si la Geologia és l'estudi del passat a la llum dels tempspresents, la Geografia Física és l'estudi del present a la llum dels

Page 6: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

250 CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

temps passats. Lògicament no fóra possible de separar-la arbitrà-riament de la Geologia, com es fa massa sovint encara, convertint -la

en una ciència únicament descriptiva, amb la seva àrida, í inútil enu-meració de les muntanyes í rius d'un país determinat.

La Geología, la Topografia í la Geografía Física estan íntima-ment relacionades, es completen obligatòriament per l'estudi com-plet i racional de la història natural de cada país.

L'estudi del relleu del terreny, per poder reproduir les seves for-mes en la carta i delimitar els diversos terrenys sota el punt de vis-ta únicament geològic, ens ha conduït també a esboçar, a gransratlles, tota aquesta arquitectura natural del país d'Andorra i deCatalunya, fins a les ribes de l'alt Segre, arquitectura que sembla aprimera vista ben complicada i que, un cop coneguda millor en elsseus detalls i en la seva història a travers les èpoques desapares-cudes, constitueix un conjunt d'aspecte simple, harmoniós í gran-diós. Hem dividit aquesta explicació de les formes del terreny endues parts:

1. a L'Orografia, és a dir, l'estudi í descripció de les muntanyes,així com l'explicació racional de llurs formes.

2. a La Hidrografia, és a dir, l'estudi, la descripció i l'explicacióraonada de tot el sistema de corrents d'aigua.

OrografiaLa serralada dels Pireneus representa, en la seva estructura

simplificada i esquematitzada, una línia de crestes elevades, orien-tades aproximadament d'Oest a Est i que corre de l'Occeà al Medi

-terrani. D'una i d'altra part es troben vessants dissimètrics, onsovint crestes secundàries segueixen paral-lelament la direcció dela cresta principal. Aquesta, en la seva part central, es subdivideixen dues branques que corren costat per costat durant un cert nom-bre de quilòmetres per juntar-se després. Precisament Andorra iles valls del Valira es troben situades en aquesta zona on la crestacentral forma dues branques paral-leles i justament entre aquestesdues branques.

Està per dir que si les muntanyes andorranes no es troben si-tuades completament en la regió dels cims més alts del Pireneu non'estan tampoc massa allunyades.

Per ben compendre les formes naturals, feréstegues, àrides,grandioses i dentellades, cal no oblidar que en l'orografia d'unpaís intervenen diferents influències que determinen la forma de les

Page 7: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

d C

Cl p^^1¡ V ^O- I U7

J N^Zf O

lJ

rcusif, da Sn1 ,0 •,é

ron rldc°

bo i P1f36G: 23iy, Yssi,Pt d'Rnc^a, Po,t j,c,^.s

2317: 23oo: YsitCnP de fT7anluncti

3nyS! ^ 1

n u^, dntPee

1i

©©

UARFIC 1N." 7

IJanorarna pres du Col d 'Orclzno

m ona anl les plzssemenls des Calcazres D¿VOZUens

en slruchue imbrlquee

¡CC!

Col d Ordlno(S1alzaz)

NM

!,¡r ry L es\ \\ \ \ ^^

NNsL \ pla\\ \ \ \\\\ \

monlraztJlareconth'zzhon des \ \

plisvnbrzgués

Page 8: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

LES VALLS D'ANDORRA 251

crestes í de les valls; la forma dels massissos, l'existència dels collsi dels passatges, la formació dels llacs i dels rius í, com a conse-qüència, la situació de les aglomeracions humanes. En efecte, ésindiscutible, que és la influència del medi físic d'un país, el que de-termina el repartiment de la població, el seu agrupament al voltantd'alguns punts particulars. Aquestes diverses influències que inter

-venen també en l'aspecte físic d'un país, en el sea calent topogràfic,en el seu modelatge, en el seu sistema d'aigües corrents, s'anome-nen les influències estructurals i poden ésser agrupades en tresclasses:

1. Les influències genètiques que es deriven de la gènesi ma-teixa dels terrenys, és a dir, de la naturalesa í de la formació de lesmasses minerals que les composen (composició mineralògica deles roques, granits, esquistos, etc.)

II. Les influències tectòniques que tenen llur origen en les dís-locacions que ha sofert ]'escorça terrestre, després de la primeraformació d'un territori determinat; aquestes estan representadespels grans fenòmens orogènics que han donat lloc als plegamentsde les serralades de muntanyes acompanyats de fractures del sòl.Han exercit una acció essencialment directriu sobre l'orientació dede les crestes i de les valls andorranes.

III. Les influències atmosfèriques que en el transcurs del seutreball milenarí i ininterromput s'han esforçat en modificar l'accióde les influències tectòniques i genètiques, introduint en les formesprimitives nous elements que n'han transformat l'aspecte, o bé, en-cara, esforçant -se en fer desaparèixer les formes anteriors permitjà de llur intensa activitat destructora. Aquestes influències at-mosfèriques, s'han manifestat principalment sota la forma de plujaamb els seus derivats, (torrents, rius, etc.), i també sota la formade neu í geleres i de vent.

En les valls del Valira, les influències genètiques, no han tingutuna acció que hagi quedat molt determinada en la forma del mode-latge de les muntanyes, perquè les influèhcíes tectòniques, que hihan intervingut d'una manera extremadament intensa, han tinguttendència, en llurs esforços de plegament i de fractura, a uniformít-zar l'aspecte de les diverses roques sotmeses a pressions formida-bles que les aixecaven i les esmicolaven.

Certament, es poden identificar molt sovint els esquistos, elscalcaris o els granits, segons l'aspecte topogràfic de les muntanyesandorranes, però sovint també calcaris o esquistos, per exemple,afecten la mateixa forma general i és precís tenir a la mà una

Page 9: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

252 CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

mostra de la roca per poder determinar la naturalesa de la massaque s'ofereix als ulls.

A Andorra els esquistos i els calcaris tenen formes més suavit-zades, menys esquerpes que els granits, sobretot en els alts cims.Els granits constitueixen massissos esmicolats d'agulles esmola-des, la base dels quals està gaírebé sempre colgada en un caosfantàstíc de tarter de color clar. És que aquests granits, atacatssuccessívament per l'acció intensa de les glaçades nocturnes i perl'escalfament diürn sota la influència dels raigs del sol, esclatencom per efecte d'explossius í s'esquerden en fragments de totes di-mensions. En certs casos, el granit sotmés a pressions orogèníquesha sofert un efecte de compressió tan formidable que ha pres unamena d'esquístosítat comparable a la dels esquistos intercalatscom, per exemple, es troba a sobre de Santa Coloma. En altresllocs la forma de la compressió que ha triturat el granit ha estattan forta que la roca ha pres, en disgregar-se, la forma de columna-tes basàltiques, com, per exemple, a la Farga d'Andorra, (vall delriu Madríu).

Els calcaris i els esquistos, al contrari, es distingeixen els unsdels altres més aviat per llurs colors que per llurs formes munta-nyoses, malgrat que, en certs llocs, els calcaris donen lloc a paretsverticals, sí bé és veritat que són més aviat d'origen tectònic. Lesmuntanyes esquistoses tenen coloracions rogenques, color de ferrooxidat, degut a la seva composició química, mentre que els calca-ris tenen més aviat una coloració més clara i són recoberts sovintd'una herba espessa que els dóna un aspecte bastant particular ícaracterístic, com el Casamanya per exemple. Les tarteres esquís-toses són més aviat fosques í esmicolades, distingint-se fàcilmentde les granítiques. Els esquistos í calcaris dels grans cims formensovint grans extensions bastant planeres i englevades que causasorpresa trobar després d'haver passat per assolir-les parets es-carpades i difícils. Els ramats, van a pasturar a l'estiu, en aquestessolituds.

Alguns autors han volgut veure en aquestes extensions elevadesels restes d'una gran peneplana pírenenca anterior a la primeraglaciació. És possible que tinguín raó per algunes d'elles. Contrà-riament, altres corresponen en realítat al dors de plegaments quehan sofert l'acció de les forces internes, tal com exposarem mésendavant.

Les influències preponderants, aquelles que han determinat total'arquitectura de les valls d'Andorra, tal com poden observar-se

Page 10: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA LÀM. LVTIT

i

EL PLA DE LINGLA AMB ELS DETRITUS DELS MORENS (VALL DEL MADRIu).(Al fons, els pics granítics de la frontera)

EL COLLET DE L'INFERN (VALL DEL MADRIU).A l'esquerra, els granits "moutonnés" i polits; a la dreta, l'acumulació deis detritus dels morens.

Page 11: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA LÀM. LIX

LESTANY 1 EL PLA DE LA MINA. LES CRESTES DE LA FRONTERA FRANCO-ANDORRANA.(Vista des del coll de la Mina de Ransol).(Cercle glaciar en els esquistos silúrics).

CERCLE 1 VALL GLACIAR DE RANSOL, EN ELS ESQUISTOS SILÚRICS.(Vista des del coll de la Mina de Ransol).

Page 12: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA LÀM. LX

CANILLO 1 ELS CALCARIS DEVÒNICS "MOUTONNÉS"(a remarcar els tres perfils sobreposats en U de les tres valls glaciars successives).

L ESQUERRA, VILA; A LA DRETA, ENCAMP, AIXECATS SOBRE ELS AL'LUVIONS FLUVIO-GLACIARSDEL FONS DE LA VALL; A MITIA ALÇARIA. MÉS CLARS, ELS LLOTS GLACIARS SUPERIORS,

SOSTENINT-SE DAMUNT DE LES PISSARRES ORDOVICIANES.

Page 13: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA LÀM. LXI

EL PIC DE PERAFITA, VIST DEL PIC MONTURULL.A ]'esquerra, rossolamentsgranítícs (blancs); a la dreta, rossolarnents

dels esquistos silúrics (foscos).

CIIxé nr.rcar chonor

EL MASSÍS DEL PIC MONTURULL, VIST DEL PORT NEGRE.Paisatge dels esquistos ferruginosos silúrics.

Page 14: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

LES VALLS D'ANDORRA 253

avui, són les influències tectòniques. Per míllor compendre aquestaspecte general de tot el país, és necessari observar el conjunt dela regió des dels més enlairats cims de Casamanya, de Cuvíl i delpic d'Os, per exemple.

Des d'aquests admirables observatoris es veu amb tota claretatuna llarga corrua d'ondulacions irregulars, però força . paralleles,que corren longitudinalment d'Oest a Est, semblants a unes gegan-tesques ones rocoses fixades en grandiosa immobilitat. Aquestesondulacions són les arrugues dels grans plegaments tercíarís quehan donat origen a la serralada pírenenca i que han conservat llurorientació original. Aquestes onades rocoses estan interrompudes,en algunes parts de llur extensió, per profundes ruptures transver-sals per on corren els principals rius. Són les valls del Valira quecorresponen al treball d'accions tectòniques í atmosfèriques mésantigues encara. Un examen més atent ens demostra que aquestesonades rocoses presenten un aspecte díssimètríc molt marcat. Elsdos vessants tenen una fesomia molt díferent. L'un barroeramenttrencat a pic, en forma de paret; l'altre, en pendent més suau, va aajuntar-se progressivament al peu de l'onada precedent. És que elsmoviments orogènícs han donat origen a ondulacions empeses lesunes sobre les altres, sobreposant -se a manera d'escates de peix,donant lloc a tota una sèrie de plecs imbricats ínclínats cap al S. iseparats per falles d'estirament. D'aquí han resultat les valls secun-dàries, ísoclínals, grollerament perpendiculars a la direcció generalde les valls principals i per on han davallat els afluents del Valira.En aquestes valls isoclínals el costat vertical, formant paret, de caraal S., representa el davant de la falla, mentre que el flanc oposat dependent més suau í cara al N. representa el dors del plegament.

En alguns llocs d'Andorra aquestes sèries de plecs imbricatsqueden interrompudes pels massissos de granit que canvien elcaient del modelat encara que aquests granits hagin pres, fins a certpunt, l'aspecte general dels plegaments. Així, doncs, la tectònica hadonat a les muntanyes andorranes la forma general de bordons Ion-gítudinals orientats O-E. de vessants dissimètrics í tasconats entremassissos cristallins, formant ferradures. Els colls i passos d'unavall transversal a l'altra es troben precisament situats, d'una ma-nera general, al peu del vessant e\carpat d'una arruga, en el llocmateix on comença a aixecar-se el dors del plec següent, ja queaquell punt és la part més abaixada, formant una mena d'escota-dura en la cresta orientada aproximadament N-S. L'estructura ori

-ginal de les valls ha estat respectada, fins a cert punt, en el trans-

Page 15: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

254 CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

curs dels temps geològics. Les influències més importants que hanintervingut per modificar la forma antiga de les muntanyes d'unamanera prou sensible, són les influències degudes a l'acció de lesantigues geleres quaternàries, de les quals parlarem més endavant.

L'acció de la pluja, sota la forma de ruixades i d'aígües corrents,ha vingut a accentuar l'estructura primitiva. D'altra banda els di-pòsits deixats per les aigües corrents són molt poc ímportanis í nohan modificat l'aspecte topogràfic general d'Andorra. Unicament ala petita planúria de la Seu d'Urgell, on el riu Valira s'ajunta ambel riu Segre, els dipòsits fluvials de les èpoques geològiques ante-riors han modificat notablement l'antiga topografía. Han donat ori-gen a bancs superposats, l'altitud dels quals varía segons l'edatgeològica i constitueixen, en nostres dies, els turons plans que po-dem veure als voltants de la Seu (pla de les Furques, pla de Mont-ferrer, etc.). A Andorra els alluvíons no fan més que donar unanota més alegre al paisatge. Com que són prou fèrtils, són cultivatspels muntanyesos í constitueixen unes taques vives í colorides queformen un verdader contrast amb l'austeritat í aridesa pedregosade les fosques roques paleozòíques.

Les antigues grans valls, situades en les parts baixes del riuValira, í que no han estat mai envaïdes pel glaç, han conservat atravers de les edats í fins als nostres dies el seu perfil transversalen V, característic de l'erosió de les aigües corrents. Les fases suc-cessives de descens del nivell de base del riu han donat lloc, com amàxim, a petits planells sobre els quals han sigut construïts poblescom Juberri, Ansalareny, Mortes, perquè els homes han volgut apro-fitar-se de la fertilitat dels alluvíons qus s'hi havien dipositat. Aixís'explica la raó per la qual aítals pobles no han estat construïts sobreles mateixes riberes del Valira, ja que semblaria més lógic veure'lsaixecats al llarg del camí natural de la Seu d'Urgell a Andorra.

En canvi, quan en les parts elevades de les valls antigues, l'ac-ció potent del glaç ha intervingut sota la forma de grans geleres,l'aspecte í característiques de l'arquitectura natural anterior hansigut profundament modificats.

Se sap que durant el període quaternari, com a conseqüència deles noves condicions sobrevingudes en els fenòmens atmosfèrics,copiosíssimes i repetides nevades cobriren una gran part de lesvalls andorranes. La persistència d'aquesta gran quantitat de neuacumulada, donà origen a congestes (1) que seguidament constituí-

(t) Usem aquest mot amb el significat que li dóna Mn. Font i Sagué en la seva Geolo-gia ' , és a dir, equivalent al francés névé i a l'alemany firn. (N. del T.)

Page 16: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

LES VALLS D'ANDORRA 255

ren una enorme capa de glaç que cobrí totes les altes címes i de laqual descendiren les grans geleres.

Des de llavors l'acció del glaç va començar a obrar sobre lesroques que l'encaixonaven pels costats i per la base, tal com encaras'esdevé actualment en els grans massissos alpins. Aquesta accióglaciar que persistí durant milers de segles, que no són sinò curtsminuts en la vida de la terra, s'exercità al mateix temps com a de-molidora dels cims esmicolant-los lentament, reduint-ne progresiva-ment l'alçada, í també com agent de transport de masses conside-rables de llot, rocalls, blocs de totes dimensions arrencats delsflancs de les muntanyes veïnes. Més tard, quan la capa de glaç ambles seves congestes í geleres desaparegueren sota l'acció de novescondicions introduïdes en la temperatura i en el règím de les pre-cipitacions atmosfèriques, els enormes detritus transportats al lluny,restaren arrapats als costats de les valls formant grans amuntona-ments mòbils d'aspecte caòtic. Són avui els testimonis irrecusablesdels morens frontals, laterals, etc., que existiren en altre temps.

A més, sota l'acció de la pressió considerable, contínua í mogudade grans gruixos de glaç, les roques del sòl sobre el qual s'exerciala pressíó, foren profundament solcades, estriades i pulídes fins atal punt que aquests rastres, tan característics de la glaciacíó, sub-s ísteixen encara avui dia a Andorra, amb una netedat tan admira-ble, malgrat l'acció intensa, erosiva i destructora del temps, que espodría creure que fossin fets d'ara fa pocs anys. A l'entrada de lavall d'Incles, a Canillo, al dessobre de Sant Miquel d'Engolasters,al collet de l'Infern, en la vall del ríu Madríu, en el cercle dels Pes-sons, de la lila, etc., pot admirar-se aquests exemples de roquesmoutonnées que semblen haver sigut abandonades ahir pel glaç.

Les restes dels antics morens es retroben al collet de l'Infern, onenormes acumulacions de blocs estriats reposen directament sobreles roques moutonnées. També se'n troben al pla de 1'Ingla on for-men petits turons emboscats al mig de l'ampla vall glaciar; sota lacapella de Sant Jaume, sobre d'Encamp, on el morèn central de lesdues geleres que baixaven dels massissos del Crío i d'Ensagen,està, com si diguéssim, intacte; a Santa Coloma, on l'antic morènfrontal, remogut per les aigües corrents, está barrejat amb els ros-solaments recents del massís d'Enclar. Aquest antic morèn deSanta Coloma va servir, en un moment donat, de barratge a les ai-gües del Valira, les quals, en acumular-se, formaren en la planad'Andorra un Llac temporal que es buidà després, quan les aigüesvaren trobar la manera d'obrir-se un pas a travers dels alluvions.

Page 17: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

256 CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Es troben també restes de morens a Síspony, Ordino, etc.La forma original de les antigues valls torrencials, amb el perfil

transversal en V. fou també profundament transformada. Esmolatspel glaç, els costats de les valls esdevingueren més drets i el perfiltransversal es transformà en una espècie de caldera gegantina (per-fil en U, típic de totes les valls glaciars).

Com d'altra part en les altes valls del Valira l'acció de la glacía-ció no sigué contínua, sinò que tan sols es manifestà en períodessuccessius, la vall de perfil transversal en U ha pres encara un as-pecte més complicat.

En efecte, quan es pot admirar des d'un punt elevat d'Andorrael conjunt d'una de les valles principals, hom s'adona que, per sobrede la vall profunda de perfil en U, segueix per cada costat una menade replà que, a son torn, s'uneix a un flanc igualment escarpat ques'enfila sovint a les altes crestes. Els replans superiors i els costatsabruptes que els succeeixen corresponen a un altre perfil glaciar,anterior al del fons i del qual n'ha sigut separat per tot un períodeinterglacíar d'excavació torrencial. A Canillo la vall ofereix un ad-mirable exemple de perfils en U sobreposats. Els esquemes publi-cats en la pàgina 237 expliquen el desenrotllament successiu de lesformes topogràfiques í del perfil transversal de les altes valls delValira i també de les baixes en la mateixa época, des de llur estatanterior a la primera glacíacíó pírenenca fíns als nostres dies. Sobreels replans superiors es troben els llots glacíars blavencs de sobred'Encamp, el poble de Soldeu i també l'estany d'Engolasters ambels seus morens veíns.

Els replans superiors que marquen el fons de la primera vallglaciar, provínent de la modificació de la vall torrencial anterior,corresponen, a les parts baixes del curs del Valira, a replans d'allu-vions torrencials—dels que ja hem parlat í on es troben els poblesde Juberri, Farrera, Ansalareny, Mortes —í també als cims planersdels turons d'alluvions rogencs de Montferrer,plade les Furques,etc.prop de la Seu d'Urgell. La vall glaciar inferior és deguda a l'exca-vació torrencial del fons de la vall glaciar superior, durant una faseínterglacíar, modificada després per una nova glacíació, els rastresde la qual corresponen a les roques moutonnées del Mas d'En No-guer, prop de Les Escaldes, a l'estret de Sant Antoni, etc. Totes lesvalls glacíars d'Andorra s'ajunten, en la seva part superior, a granscercles típícs,també d'origen glaciar, que s'estenen al peu de les cres-tes més altes. Aquests grans cercles corresponen a conques de recep-ció pre-glaciar, després modificades; les roques del fons de les quals

Page 18: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

LES VALLS D'ANDORRA 257

fregades pel glaç han donat lloc a cavitats més o menys profundes,on les aigües de pluja i també les procedents de la fosa anyal deles neus s'han acumulat, originant els admirables llacs andorransdels alts cims, que, escalonats, els uns sobre dels altres, dins el marcgrandiós que els rodeja, constitueixen un dels més meravellososespectacles de la naturalesa pirenenca.

És d'observar que els costats circulars d'aquests grans cerclesglacíars eren, poc temps després de la desaparició del glaç, moltmés verticals del que són avui día, perquè tendeixen, de més en més,a enterrar-se sota els enderrocs de les crestes, provocats per la dis-gregació de les roques.

Roques moutonnées, detritus de morens, grans cercles de lesaltes regions amb llurs estanys escalonats, valls de perfil en U ítambé valls sospeses (com la vall del Riu) constitueixen, en unagran part d'Andorra, aquest tan típic model glaciar, que s'ha impo-sat al model estructural de l'ossamenta primitiva deguda a les in-flue ncies tectòniques.

HídrografíaLes valls del Valira pertanyen per complet al vessant meridional

de la serralada dels Pireneus. Cal indicar que únicament una petitapart del territori andorrà situat a la regló superior de l'Ariège, lesaigües de la qual aflueixen vers l'Atlàntic, pertany al vessant Nordpirenenc. Aquest territori andorrà del vessant atlàntic s'anomena laSolana d'Andorra. S'hi troben pasturatges comuns de les parròquiesde Canillo i Encamp, a propòsit dels quals hi hagué un litigi judi-cial amb el poble de Merens (Aríège).

La ratlla de partió d'aigües entre els vessants atlàntic í mediter-rani, segueix l'elevada cresta que forma la frontera franco-andorra-na des del pic de Madécourbe fins al de Roc Melé, passant pels altscims de Recofred, Ménílmut, La Coumette, Fontargent i Síscaró. DelRoc Melé la ratlla divisòria d'aigües passa al port Dret, al pic Maíat,al port d'Envalira, guanya el pic d'Envalira, s'uneix els pics de laFont Negre en territori francés í passa després pel coll de Puymo-rens i el pic de Pedroux situat dessobre del gran llac de Lanós.

Hidrogràficament totes les valls del Valira i els cursos d'aíguaque en depenen, ja siguin andorrans o catalans, formen un conjuntque sols podria ésser separat d'una manera arbitrària í artificial.Aquest conjunt s'isola completament de les conques veïnes per cres-tes elevades, esmicolades i de difícil accés.

Page 19: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

258 CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Certament, el curs del Valira de l'Orient des dels estanys Pes-sons d'on surt fins a les Escaldes; el curs del riu Madríu í dels tor-rents tributaris; el curs del Valira del Nord des de les crestes fron-tereres fins a la Massana; i, en fí, el curs del riu d'Arinsal, consti-tueixen cada u, en particular, una petita unitat torrencial distinta,amb la seva vall de recepció í llur canal de sortida, a l'igual que elsrius d'Os i de Civís que corren, en part, per territori català. No obs-tant, en el conjunt, tots aquests torrents particulars poden ésserconsiderats hidrogràficament com formant, amb llur reunió, unagran conca de recepció de totes les aigües catalano-andorranes quevan a reunir-se davant de la Casa Blanca, al S. de la Farga de Moles(frontera) al començament d'un profund congost de 8 quilòmetresde llarg, acabant-se a l'entrada de la petíta plana de la Seu d'Ur-gell, una mica després del congost d'Anserall. En el recorregutd'aquest llarg congost no hi ha més que algunes torrenteres ínsíg-nífícants, gairebé sempre seques, menys durant les tempestes.Aquest congost, estret i tancat, està només que lleugerament erosio-nat pel riu; les tarteres dels vessants s'acumulen en el fons í ten-deixen a modificar el perfil en V, tan característic de les valls tor-rencials.

El riu únic que resulta, doncs, de la reunió de totes les aigüesd'aquesta gran conca de recepció, la qual anomeramen conca delValira, pren l'aspecte típic d'un riu torrencial que ha arribat a unestat d'equilibri relatiu, l'acció destructora del qual no s'exerceixmés que dins de certs límits. Aquest riu Valira, ha assolit el queM. Surell anomena la tercera fase de la formació dels torrents, és adir, la de l'estabilitat.

El Valira no erosiona ja gaire son llit, el perfil vertical del qualestà gairebé fixat. Transporta el producte de les grans pluges í dela líqüefaccíó de les neus sense atacar notablement els seus marges,els quals es recobreixen de vegetació en els llocs on ho permet lanaturalesa del terreny. L'herba i els boscos s'han possessionatd'una gran part de la conca de recepció. Cal fer observar, no obs-tant, que en alguns llocs els pastors, destruint els boscos pel foc,per donar lloc als pasturatges, han fet tornar de nou el terreny mo-vible, amb la qual cosa es podría donar parcialment una nova acti-vitat a les aigües d'escorríment Actualment, el transport d'alluvionspel Valíra és escàs, malgrat ésser la seva pendent bastant forta i lavelocitat de les aigües rápida; les seves avingudes no més donenlloc a insignificants modificacions del curs de l'aigua.

La xarxa que alimenta aquesta gran conca de recepció del Valira,

Page 20: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

LES VALLS D'ANDORRA 259

avui fixat, es localitza actualment en un cert nombre de barrancs,l'aigua dels quals es reuneix, en els cercles, en un sol corrent quebaixa per un llit on la pendent no és molt accentuada i que portales aigües a un règim d'estabilitat bastant gran.

Al contrari, el riu Segre, que es reuneix al Valira al Sud de Cas-tellciutat, ofereix un aspecte del tot diferent. És molt més torrencial,

ja que essent la seva pendent més ràpida, corre més depressa. Elseu curs, des del seu naixement fins a son aiguabarreig amb el Va-líra no té gran fixesa i varía molt sovint en la plana de La Seud'Urgell, segons sigui la quantitat d'aigua que porti. Les seves avin-gudes són fortes i violents i alguna vegada rompen els murs de con-tenció de pedra que han estat construïts per regularitzar son curs.L'aportació d'alluvíons és intensa. En una paraula, el riu Segre, enel recorregut que estudiem, està lluny d'haver assolit un grau d'es-tabilitat comparable al del Valira, malgrat ésser el seu curs nota-blement més llarg.

L'estabilitat del Valira sembla ésser bastant antiga; sembla ha-ver existit a la fi del Pleístocèníc, malgrat la major íntensítat que enaquell temps revestien les precipitacions atmosfèriques. En efecte,tot l'alluvíament intens que ha donat naixença a les terrasses d'allu-vions recents de la plana de La Seu, i sobre una de les quals estàconstruïda aquesta petita ciutat, sembla degut principalment a lesaportacions del riu Segre. El Valira durant la fí del Pleístocèníc í elcomençament de l'època actual, ha acomplert, sobre tot, un treballd'erosió, una mena d'abaixament del seu nivell de base, assenyalatper les petites terrasses que s'observen en son trajecte actual. Lafase d'activitat torrencial del Valira, s'ha manifestat, al contrari,molt més intensa durant el Plío-Pleistocènic, en el moment en quéaquest riu desguassava en un llac de bastanta extensíó, però depoca profunditat. Dipositava, en la seva embocadura, un ample deltatorrencial, els restes del qual han donat origen als baixos turonsdels voltants de La Seu, pla de les Furques, etc.

El Segre, al contrari, en aquest moment era molt menys actiu,molt menys important que el Valira i ha deixat pocs senyals delsseus alluvíons Plio-Pleistocènics.

A 1'ígual que en l'orografia, són, sobretot, les influències tectò-niques originades per les dislocacions de l'escorça, les que han in -troduït, des del començament de l'evolució de la xarxa hidrogràficaandorrana, una característica particular molt definida, esencíalmentdirectriu í la qual es distingeix a cop d'ull a l'examen de la cartatopogràfica. Les influències genètiques han tingut, al contrari, una

Page 21: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

260 CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

acció esborrada. Les grans artèries príncípals s'escorren seguintuna direcció general Nord-Sud (riu d'Incles, Valira oriental, Valiradel Nord, riu d'Arínsal, í Gran Valira des d'Andorra fins a La Seu).Segueixen la direcció de la pendent inicial de les aigües corrents,establerta des del començament de la formació de les valls del Va-lira i accentuada per trencaments aproximadament perpendicularsa la direcció general actual de la serralada dels Pireneus. Aquestsaccidents tectònics, els més antics del país, s'aparellen sensiblementamb l'orientació dels plecs Herciníans o Varísques de l'arrugamentpirenenc dels temps primaris í són els que han determinat, des delcomençament, la direcció primitiva de les aigües corrents que devienenfondír tot seguit les valls actuals N-S., a mida de l'aixecament dela cadena muntanyo a.

Les valls afluents, l'edat de les quals és íncontestablement moltmés jove, s'han format quan les aigües corrents han seguit la novapendent, sobretot determinada en direcció aproximada d'O. a E. perles esquerdes longitudinals i paral-leles al nou plegament pirenencpre-oligocènic, en el moment en qué les grans ondulacíons forma-ven aquest conjunt de plecs, els uns recobrint els altres sota laforma d'escates imbricades de les que anteriorment hem parlat.

Aquests petits afluents, que qualifiquem de secundaris, corren,com ja hem dit, la major part del temps per valls amb vessants dís-símètrics. D'una banda, al N., un vessant vertical, espadat, ques'enfronta amb un vessant S. de pendent més suau. En semblantvall ísoclínal, no solament la falla ínflueíx pel seu trencament delterreny, sinò també perquè posa en contacte dues capes de terrenysde composició i duresa diferents.

Durant el Quaternari, en els períodes interglacíars, el riu Valira,deuria travessar petits llacs successius, avui día secs, mena de dipò-sits reguladors formats per l'acumulació d'aigües darrera d'obsta-cles naturals, per bé que momentanis, tals com antics morens.(Ordino, Canillo, Andorra).

Quan a la llarga, les aigües han pogut novament obrir-se pasper aquell obstacle, els llacs s'han buidat. La seva antigua exis-tència s'endevina solament avui día, per una faixa de dipòsitsd'alluvions, antics petits deltes torrencials, qne es veuen encara ales voreres de les petites cavitats de fons pla, com la plana d'An-dorra la Vella, per exemple.

En efecte, s'acumulaven en el fons d'aquests llacs dipòsits arren-cats de les muntanyes veïnes ; pels torrents, dipòsits que poc a pocpujaven més que les aigües, sobretot quan el nivell s'abaixava a

Page 22: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYALÀM. LXII

PANORAMA PRES DEL BONY DE LES NERES.Al fons, a l'esquerra: l'Alt del Grio; a la dreta, les crestes de Gargantilla;en el centre, el morèn de Sant Jaume. A baix, el poble de la Mosquera.

l:hxós Mnrcol Ohcynllo,

EL MASSIS CALCARI DEL CASAMANYA, VIST DEL BONY DE LES NERES.

Page 23: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYALÀM. LXIII

ORDINO 1 ELS CALCARIS MOUTONNES''.Al fons, a l'esquerra : l'Alt de La Capa, darrera de La Caoba i el pic de La Sola d'Ercz

(tipus de plegaments imbricats).

EL POBLE DE PAL.

Al fons, a l'esquerra : el coll de La Botella ; a la dreta, les crestes de l'Alt de La Capa(tipus de plegaments imbricats).

Page 24: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA LÀM. LXJV

EL PONT DE SANT ANTONI 1 LES GORGES EN ELS ESQUISTOS ORDOVICIANS.

CAPELLA DE SANT MIQUEL D'ENGOLASTERS.

(A remarcar darrera, el pic Padern amb el calcari devdnic tasconat en els esquistos silúrics).

Page 25: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

CE

NT

RE

EX

CU

RS

ION

IST

A D

E C

AT

AL

UN

YA

M. L

XV

Ua,

yz

Uz

mo

a voa

u_

mQ

a az

^o

o

a11

odro

h ^

^ óoó

o ó h Va•.,

uQ F'F 0

ro O

N ^

^d b

.

0bro

Page 26: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

LES VALLS D'ANDORRA 261

conseqüència d'haver -se, el riu, obert un passatge per la seva sor-tida.

Després d'un examen minuciós del terreny, podem afirmar, alcontrari del que pensen certs autors, que el Valira (al menys durantel Quaternari, després del dipòsit dels alluvions fluvials sobre elsquals està emplaçada La Seu d'Urgell), no ha corregut per aquestaplana alluvial inclinada que, passant a l'O. de Castellciutat, ve aparar en front d'Arfa í que mostra amb tota claretat l'antic ]lit, seci abandonat, d'un petit riu. L'alluvíonament d'aquesta antiga vallés degut, principalment, a dos rius que baixen de les crestes quedominen Anserall, rius molt més actius en altre temps i que lenta-ment han disminuït d'importància fíns a quedar reduïts avui dia ainsignificants cursos que no porten aigua més que quan plou; (to-rrent que passa a l'O. de Castellciutat í torrent de la Trobada).

Quant al Valira, seguía aproximadament el trajecte del seu cursactual, encara que a una alçada superior d'una quinzena de metres.Les seves aigües atenyien els terrenys sobre els quals està situat elpoble de Castellciutat, així com el peu de les parets rutilants bret-xoides, sobre les que està edificada la torre de Solsona. Les infle-xions de l'antic llit del Valira quaternari queden encara ben visiblesí no són molt diferents de les de l'actual llit de l'esmentat riu. Anti-gament la seva unió amb el riu Segre, es faria uns cent cinquantametres més a l'Est que no es fa en els nostres dies. Un turonetd'alluvions resta com a testimoni irrecusable.

Els llacs d'Andorra no tenen, podriem dir, cap acció sobre elrègim hidrogràfic actual. Deuen incóntestablement el seu origen almodelat glaciar. Les aigües s'han anat acumulant en les cavitatsformades amb anterioritat en els llocs on el gel actuava a la faisód'una llima gegantina. No es tracta pas de llacs de presa, com n'ha

-vierr existit en els períodes interglacíars del Quaternari.Els llacs andorrans, com la majoria de llacs del Píreneu, no sór^

més que petites extensions d'aigua sense gran profunditat, situadesen regions molt elevades de roques crístallines í principalment gra-nítiques, recobertes de neu molt temps de l'any. La major partd'aquests llacs, són, però, molt abundants en peixos; s'hi pesca latruita en gran abundància; cal notar, però, aquest fet curiós, que sibé en algun llac les truites són nombroses, en alguns altres llacssituats a la vora, formant part de la mateixa regló lacustre í unitsentre ells per reguerols, no es troba absolutament cap peix. No espot explicar aquest fet més que per la diferència de la composicióquímica de l'aigua, deguda a les fonts d'alimentació. En els grans

Page 27: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

262 CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

cercles granítics dels Pessons í de la Illa he pogut observar perso-nalment aquesta particularítat. Consignarem també el cas, en extreminteressant, del llac d'Engolasters, un dels més grans d'Andorra, elmés poc elevat í de fácil accés. Aquest llac, completament tancat,no dóna naixença a cap reguerol de descàrrega. Les aigües sobre-res deuen filtrar-se a travers dels alluvíons glaciars per tornar asortir més avall i donar origen al reguerol d'Engolasters. En aquestllac no hi ha cap truita, però en canvi hi ha molts barbs. Com queaquests peixos viuen en aigües menys torrencials que les truites íper altre part no tenen, actualment, cap mitjà de remuntar el Valiracap al llac, és precís admetre que aquests barbs són els descendentsdels que varen viure en el riu pre-glaciar, el llit del qual passavapel mateix indret de l'actual llac, essent la importància d'aquest riumolt més considerable del que és avui. Fóra molt interessant estu-diar els barbs d'aquest llac d'Engolasters per veure si, com és ver-semblant pensar, sota la influència d'un medí especial, isolat delsrius, no s'hagués constituït una raça particular.

Com hem pogut veure en el curs de l'estudi que hem dedicat a lageofísica de les valls del Valira per explicar-ne les seves formesestructurals, es pot treure la conclusió que les formes topogràfiquesactuals del país d Andorra són ben bé el resultat d'estats topogrà-fics anteriors, dels quals s'han trobat rastres innegables i que hanestat modelats i després modificats gràcies a les influències prepon-derants de la tectònica interna í dels agents atmosfèrics.

MARCEL CHEVALIER

Page 28: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

LES VALLS D'ANDORRA 263

NOTES ADDICIONALS

Representació de les roques í dels vessants escarpatsen la carta topogràfica

Per donar més expressió a la nostra carta i per acostar-nos també elmés possible als aspectes que s'ofereixen als ulls dels observadors, hemcregut necessari substituir, en alguns llocs, les corbes de nivell per croquisrepresentant els rocams í els vessants escarpats. Encara que s'accentuïmolt l'acostament de les corbes de nivell, mètode generalment emprat pelsgeòmetres topògrafs, no s'arriba pas a mostrar amb suficient veracitat elcarácter redreçat, aturmentat dels escarpaments muntanyosos Les corbesde nivell són també impotents per donar la fesomia especial de certesparts rocoses que hagin sofert el poliment glacier. Ens hem, doncs, esforçaten reproduir en una forma figurada, tan semblant com ha sigut possible, lafesomia d'alguns escarpaments í de certs costats de valls que es troben enel país d'Andorra, preferint un dibuix, àdhuc quelcom caricaturitzat, peròexpressiu, a corbes de nivell teòriques i sense expressió. Vulgui compararel lector les nostres fotografies de les ]àmines LIV, LV, LVII, LIX - LXII,després d'haver-les orientat convenientment, amb la representació figu-rada de la nostra carta, Hom podrà donar-se compte de visu de quinamanera hem procurat reproduir la naturalesa. Hem de lamentar que elgravador no hagi traduït, tan fidelment com hauriem volgut, els nostresdibuixos originals, dels quals en pot donar una idea el fragment de plan-xeta dels voltants de La Seu que reproduïm per procediment fotogràficdirecte. (Vegi's gràfic n.° 4).

Per aítal interpretació del rocam í dels costats escarpats, no hem fetmés que seguir, al cap-d'avall, les indicacions del coronel Goullíer, aquestmestre en Topografia. En efecte, diu aquest autor que existeix una diferèn-cia essencial entre la semblança artística i la similitud geomètrica í queaquesta semblança és necessària, en lloc primordial, perquè la similitud és,en realitat, impossible de realitzar a escales com el 40.000 i àdhuc com el25.000. M. Larminat, insistint encara sobre aquest punt, assegura que rara-ment s'exagera prou el caràcter del terreny i que no s'ha de témer un pocd'excés. Un croquis, fins i tot exagerat en la seva expressió representativa,reprodueix, no obstant, més fidelment els aspectes rocosos í pedregosos, lafesomia verítable d'alguns vessants, que les corbes de nivell, la certitudgeomètrica de les quals és sempre, per altra part, bastant problemática.

Page 29: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

264 CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Altituds

Per tal de completar quelcom les altituds indicades en la nostra cartadonem a continuació algunes precisions que podran ésser d'utilitat als tu-ristes desitjosos de tenir punts de referència, certs, en indrets fàcilment ac-cessibles

En el camí, davant de la cabana del Pas de la Casa, en l'alta vall del'Aríège = 2091 metres.

En el camí, al cim del Port d'Envalira = 2407,3 ni.En el camí, davant de les Bordes d'Envalira = 2008,8 m.En el camí, davant de la capella de -boldeu = 1825,7 m.En la plaça, davant de l'Hotel Oros, de la Mosquera = 1260,7 m.En el camí, davant del pont sota de Vila = 1225,2 m.Sobre el pont de pedra del camí de Les Escaldes = 1064,4 m.En la plaça de Les Escaldes davant de l'església = 1053,4 m.Al peu de l'església d'Andorra, al costat del Valira = 1029,3 m.En el camí, entre la casa Call i l'església de Sant Julià de Lò-

ria = 939 m.En el passeig de Tetuan de La Seu d'Urgell = 690 m.

M. C.

Bibliografía de l'autor referent únícament

a Andorra í Catalunya

1906: Sur les glaciers Pleístocènes dans les vallées d'Audorre. Cte. R. Acad.de Sciences, Paris. 12 Mars et 9 Avril. Tome XLI. -1906: La transhumance et laví.e pastorale daus les vallées d'Andorre. Revue des Pyrénées, 4e. trien.Ed. Privat, édit. Toulouse. -1907: Les glaciers Pleístocènes dans les vallées d'An-dorre. Revue Scientifique (rev. rose). 29-6-1907. N.° 23, 5e. série, T. vti. -1908:Le Quaternaire dans les Pyrénées Catalanes. «Butlletí d'Estudis Universi

-taris Catalans.' .-1909: Note sur la Cuencita de la Seo de Urge]. Bull. Soc.Géologique de France. 4e. Se. Tome Ix et Tome x(1910). —1912: Barcelone et la Ca-talogne. Monographie joanne, Hachette, édit., Paris. -1912: Cuide Joanne:Pyrénées, Art. Andorre. Hachette, édit, Paris.-1912: Touring-Club deFrance Annuaire des pays étrangers. Tome I. Andorre.-1914: .tude pré-liminaire sur la géologie de la Catalogne orientale. Bull. Soc. Géologiquede France. le. série. 7o,,,ext y.- 1920: La curieuse organisation du territoired'Andorre. Sciences et Voyages. Paris N.° 49. 1920: Nota sobre el temblorde tierra ocurrido en la Seo de Urge]. «Mem. R. Acad. de Ciencias y Artes'.Barcelona. 3 época, vot. XIV, N.° 6. -1921: La Questíon d'Andorre. Les Docu-ments diplomatiques. Paris, N.' de Mai. -1924: Une visite à l'Anlíque citéd'Emporion. Sciences et Voyages, Paris. N.° 237 —1924: Le Monastère duMontserrat. Sciences et Voyages, Paris. N.° 250.-1924: L 1 Tectonsque etl'Architecture Naturelle des Vallées du Valira et du haut Sègro. «Bulli. dela Inst. Catal. d'Hist. Natural. Nos d'Abril i Novembre.- 1924: Le Tertíaí.reet le Quaternaire dans les Vallées du Valira. «Butll. de la Inst. Catal. d'His-tòria Natural,. N.° d'Octubre. -1924: Andorra. Librairie Dardel, Cham-béry.—Notice sur la Géologie de l'Andorre (amb Carta 100.000 «Butlletídel Servei Geològic de Catalunya ..) fulla 5.— Fulles Topogràfiques N." 5 i 8(Andorra í Puigcerdà). —Fulles Topogràfiques N.° 16 í 17 (Olot i La Escala)del «Servei Geogràfic de Catalunya ' (carta 100.000).

Page 30: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

MOYANÉS 265

Les comarques naturals de Catalunya

Moyanés

LA comarca del Moyanés és molt imprecisa en son sentit tradi-cional í històric; no obstant, pot marcadament delimitar-seen son traçat natural, ajudant-se dels límits de les comarques

naturals que lí són veïnes.Forma un espai enclós entre comarques naturals tan caracterit-

zades com són el Llussanés, la plana de Vich, el Vallés i el Pla deBages, sense que les localitats que hi van compreses puguin con-ceptuar-se, sota cap concepte, com formant part integrant d'aquelles.

El Moyanés pròpiament històric, segons es desprèn d'antics do-cuments, era molt reduït, comprenent tan sols la vila de Moyà i elspobles i antigues parròquíes de Sant Pere de Ferrerons, Sant Feliude Rodors, El Solà, Santa Coloma Sasserra í Marfà. No podemconsiderar com a fonament històric-tradicional la divísíó de la sots -vegueria del Moyanés.

Pregunteu d'on és, a un natural de L'Estany, de Santa Mariad'Oló o de qualsevol poble de la rodalia i si no vos contesta delMoyanés, per ésser aquest apellatiu poc popular o fora d'us corrent,vos dirà, de cap a Moyà, mai del Llussanés que és la comarcaveïna.

La comarca natural s'estèn més enllà fins a trobar els límits deles comarques abans citades, i les afrontacíons les considero de lasegüent manera:

El confí N., amb el Llussanés, assenyalat ja en parlar d'aquellacomarca, és a mon entendre el següent: separen el Llussanés delMoyanés les serres de L'Estany í d'Oló que es desprenen de la Cas

-tanya, en la serra divisòria d'aigües del Llobregat i el Ter, corrententre aiguavessos de la Gavarresa í del Matrubí o riu Sec, i

demés la serra de Sant Feliu Sasserra estrebada en la serra de

Pinós.

Page 31: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

266 CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Marca el confí de llevant amb la plana de Vích, la serra divisò-ria d'aigües del Ter i del Llobregat. Des de Sant Salvador de Val-quer corre el límit dret a Puig Rodós, Sant Cugat de Gabadons iCollsuspina.

El límit amb el Vallés, entre aigües del Llobregat í del Besós,corre per Castellcir, Sant Quirze Safaja, Castelltersol, coll de Posas,

BE'RGADÀ

'• J ',:`; LLUSSANE J Lo//de/Vi^ W

A.y dei Vega/ ?f w

`

ú ii^^

`

;

`K ^D p¿0 PLANAfF^^• '0.Bri'DE VICHS^•i q¡",

CARDENER ^, / I

BS l\sarny j.\

L e , ni °^`'^

/ d'OIOpE 3' < /

/ i S .Cr Estany-Pug Ro'o1

Ry4^r¡,_./^ seria L o B' p i ^ t,, cau5wpina

'^'^'$ Mat<u de B 1^ Calls• aa b`_

^..`.\. x.^R!.i. er ayes.í ^San[P.da ^i+np \rtis Cald<^^'\ P' ^S„ SPP

/} ` Castellcir^Ó^ pollosa Ss Marrt a. Trr„ aJ A ^7 E J , ^ M>P^8 T'r %

— S ^ ?d° asceur<^sol ma i/ ^i ^4;tom.` R. dv I'anonor^ é. .^^tés < R. Ceder R° `

\ `)i /íYd / ^^ e Bages Ravarcles ^ 5!^uiru Sa Faja' %

LA a: 3r xy 9 MANRESA a i Talamanca ^.`P E J^LLÍJi Rajaaeu / C nit saTE(iARRAI J ¿ ^ L A^ CI Roc^Fort'^s M ^r• %C de/ ea^ma

^,.,,., Catt<Ryadi ^ ¡ ^ ALLE,S

^' R° ))< d Cas ¿£tFnallel/ !elle[ 1 ;'

o ^ ^ ? ¡ eealia.^v- p4

•^ ^. M nistrol°IGUALADA Mati .. ^a<a 55<^ 'ó^ f'

serra de Sallés í coll de la Bauma, en un extrem de la serra de SantLlorenç del Munt. Ja es veu que els límits naturals no poden éssermés precisos.

El límít amb el pla de Bages el forma, des de l'expressat coll dela Bauma, la serra del Rossinyol, la muntanya de Brotons, la serrade l'Hostal de la Grossa í el riu Gavarresa; entre les predites mun-tanyes s'obren pas les rieres de Talamanca, procedent de Granera;la de Calders procedent del Molí de Moyà, í la d'Artés provínent del'indret de l'Estany i d'Oló.

Travessen la comarca de llevant a ponent les següents rieres; laGranera que neix en la serra alterosa de la Sauva Negra i que re-

Page 32: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

MOYANÉS 2o7

cull distints afluents; la de Calders amb distints brancals que esformen sota Collsuspina, Puig-Rodós í les serres de l'Estany; lad'Artés que neix en la serra d'Oló í recull el Matrubi o Riu Sec; lad'Oló que baixa en distints brancals de la serra divisòria, de Mont

-ví, de Terrassola, de la serra de Madrona í de la de Sant Juan d'Oló.Aflueix a la dreta de la Gavarresa la riera de Relat.

Coi_stítueixen el Moyanés nou municípalítats que són les se-güents:

MoYà, amb els pobles agregats de Sant Feliu de Rodors í SantPere de Ferrerons. La vila está situada en una bella í productivaplana regada per la ribera de Calders, estant a redós dels vents detramuntana per l'alta muntanya de Codol Sabaters, sota el faldarde la qual s'estèn. En el segle xiv fou declarada, pel rei d'Aragó.municipi lliure de grosses franquícies í privilegis, obtenint el títolde carrer de Barcelona amb tots els drets i privilegis inherents alsciutadans de Barcelona. La població, d'antic carácter en son aspectegeneral, té bons edificis í grans casals obrats en els segles xv í xvi.Té la casa matriu dels Escolapis a Catalunya.

CASTELLTERSOL, vila situada alterosament en un turó en la pròpiapartió d aigües del Llobregat í del Besós i en el propi límit del Mo-yanés i del Vallés. El conjunt de la vila és de típic í antic aspecte.

GRANERA, amb el poblet d'Uxols. El poble està situat al cap dela vall de la ribera de Talamanca en lloc muntanyós. Tenía un grancastell fronterer, avuí en estat de ruïna, que pertanyé algun tempsals comtes de Llar.

CASTELLCIR, amb Santa Coloma Sasserra i el veïnat de Marfà. Estroba també aquest poble en el límít de la comarca en lloc asprós,tenint també un castell fronterer, que fou dels comtes de Llar i quees troba a mitja hora de distància dalt d'un cingle presentant moltbell aspecte, estant en bona part conservat exteriorment i essentdigne d'esment l'esglesíeta romànica.

COLLSUSPINA, ço és Coll sobre la pínha o penya, mal escrit algu-nes voltes amb el nom de Collsespina, amb el poblet de Sant Cugatde Gabadons i raval de les Casetes. Es troba també enlairat en ladivisòria de la comarca de Vích.

SANT QUIRZE SAFAJA, situat pintorescament dalt d'unes cingleresavençades damunt de la unió de les riberes de Castelltersol i Cas-tellcir que formen el riu Tenes. L'església conserva l'absis romànic.

L'ESTANY, situat en el vessant N. del coll de Montví. Posseeix unantic cenobi amb un bellíssim claustre romànic, joia molt preuadade nostra Catalunya.

Page 33: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

268 CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

SANTA MARIA D'OLÓ, junt amb Sant Joan d'Oló.. La Rovirola,Sant Feliu de Terrasola, Sant Vicens de ViIadesau i Santa Eulària.Està dalt d'un enlairat turó a l'esquerra de la Gavarresa.

AVINYÓ, junt amb Santa Eugènia de Relat i els veïnats d'Horta iCarrer del Turó, està situat en la vall de la ribera de Relat.

Eclesiàsticament depèn la comarca del bisbat de Vích amb lessegüents parròquies: Santa Maria de Moyà, cap d'arxiprestat;N. S. d'Avinyó; Santa Maria d'Horta; Santa Maria d'Oló, Sant Joand'Oló; Santa Eugènia de Relat; Sant Vicens de Viladesau; El Solà;Sant Feliu de Rodós; Sant Pere de Ferrerons; Collsuspina; SantCugat de Gabadons; Sant Feliu de Terrassola; Santa Colonia Sas-serra; Castellcir; Castelltersol; Sant Quirze Safaja; Granera; SantJulià d'Uxol i Marfà amb el renomenat santuari de N. S. de la Tosca.En conjunt 20 parròquies. Les d'Artés, Calders, Monistrol de Cal-ders í Viladecavalls, encara que de l'arxiprestat de Moyà, pertanyena la comarca de Bages.

Creuen la comarca: la carretera de segon ordre de Manresa aVích que entra a la regló junt a l'Hostal de la Grossa, passa perMoyà i per prop de Ferrerons í en surt per Collsuspina; la de tercerordre de Mollet a Moyà que empalma en aquesta vila amb la pro-vincial de Moyà a Calaf; entra per Sant Quirze Safaja, Castellter-sol, passa junt al Claper í a Marfà i arriba a Moyà d'on en surt perenfilar-se a L'Estany, seguint per Rocafort dret a Avinyó per dirigir-se a Balsareny creuant pel cim de formoses serres emboscades; deRocafort n'arrenca el brancal que va a Vich per Valquer, Santa Eu-lària de Riuprimer í la Guixa; la carretera de Sabadell a Prats deLlussanés travessa la comarca des de més enllà de Calders perSanta Maria d'Horta í Avinyó í en surt per Santa Eugènia de Relat;de Castelltersol en surt un brancal que va a Granera i més avall dela pí òpia vila en la carretera de Mollet altre brancal que va a SantQuirze Safaja.

Les produccions agrícoles del país són, en general, grans i llegums. Es produeix vi a Moyà, Granera, Oló í L'Estany. A Moyà hiha bons fruiterars. Es cullen patates en els termes de Moyà, Cas

-telltersol i Collsuspina, essent renomenades les d'aquest últim lloc.La cria de bestiar de tota mena és una de les fonts de vida del

país, havent-hi bons pasturatges en les muntanyes. La cria del bes-tiar porquí es fa en excel•ents condícions í ses carns són molt apre-ciades per sa bonesa, tenint molt crit les de Moyà i Castelltersol.En aquesta última localitat hi ha fàbriques de llonganisses molt re-putades.

Page 34: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

MAPA DEL MONTSENY 269

Com a producte del país és de notar també el formatge tendrede Collsuspina que té adquirit molt just renom. És molt estimadatambé la mel que es produeix a L'Estany.

La indústria és important també en la comarca, havent-hi fàbri-ques de teixits de llana, cotó í cànem a Moyà, Avinyó, L'Estany rCastelltersol. Les estamenyes de Moyà havien tingut molt renom enles anteriors centúries exportant -se per tota Espanya, malgrat elsdolents mitjans de comunicació aleshores existents.

La riquesa mineral està representada especialment pels lignitsque abunden en els termes de Moyà, Avinyó, Santa María d'Oló,L'Estany i Castelltersol. A Granera es troben salines í existeixenencara belles boscúries, si bé han sigut molt castigades d'algunsanys en aquesta part. Abunden els boscos de pins, roures i alzinesí alguna fageda.

El clima és sà i temperat en general.Castelltersol i sos envolts ofereixen una saludable i agradosa

estació d'estiueig per sa bona temperatura, excellents fonts de bo-nes aigües i proximitat de bagues de pins. Es troba bon hostatge ala vila havent-se edificat noves construccions i confortable: xalets.

CÉSAR A. TORRAS t

Mapa del MontsenyRetallem de «La Veu de Catalunya»:

r<< s amb veritable satisfacció que donem la nova de la publica-

ció del mapa del Montseny que acaba de sortir a la llum, íserà, segurament, d'una altíssima utilitat als nombrosos de-

vots de l'excursionisme í sobretot a tots aquells que potser encarano hagin trepitjat la muntanya, bressol dels alpinistes.

Amb tot í estar acostumats a les remarcables publicacions queconstantment presenta el nostre CENTRE EXCURSIONISTA DE CATA-

LUNYA, al qual tant deu la cultura catalana, ens ha sorprès la dar-rera, el «Mapa del Montseny », per creure que la confecció acuradad'un mapa topogràfic, ainb els requisits científics de la modernacartografia, estava per damunt de les seves possibilitats. No obs-

tant, i complint plenanent aquelles condicions, el Mapa ha aparegut

a la llum amb un atraient aspecte de modernitat, que avalora untreball d'impressió insuperable.

Page 35: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

270 CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

La regió mapada, comprèn els massissos muntanyosos del Mont-seny i del Matagalls, amb totes les estríbacíons secundàries, des dela riera d'Arbúcies fins als vessants orientals dels cingles deBertí, tenint al Nord el poble de Viladrau i al Sud els de La Garrigai Sant Celoni. Així queden dins del mapa, emmarcant-lo, les viesd'accés a la regló, els ferrocarrils de Sant Joan de les Abadesses íde França per l'interior, i les carreteres que circumval •len tot el nu-cli muntanyós.

És característica d'aquest mapa l'ésser fet especialment per al'ús de 1'excursionísta, í dins d'aquest aspecte, és ell el primer quetenim a la nostra terra reunint íntegralment totes les condicions.L'escala escollida d' 1: 50.000 (2 centímetres per quilòmetre), ha per-més marcar-hi totes les dades útils a l'excursionista, la qual cosa lifacilitarà la combinació d'ítínerarís amb precisió per recórreraquelles encontrades tan dignes de la seva predilecció.

El relleu del terreny està representat amb corbes de nivell de 25

metres, ultra d'innombrables cotes d'altitud, í amb diversos colorsfiguren la xarxa de camins (fins els insignificants corriols) i els cor

-rents d'aigua. Curosament marcats es veuen els llocs encingleratsimpracticables que constitueixen un perill per a l'excursíonísta, i nocal dir que ha estat especialment atesa la situació, de les fonts í deles masies que poblen aquells vessants.

Amb aquest Mapa comptarà l'excursionista amb un instrumentpreciós que lí permetrà recórrer, en tots sentits, aquella regió, apar-tant-se, per sobradament coneguts, d'itineraris consagrats per larutina, í obrint-li, per tant, nous horitzons, posant al seu abast no-ves belleses. Ell aportará un coneixement més íntim del nostre ter-rer í convertirá en multitud els que es sentin esperonats a conèixerla muntanya.

Científicament representa el Mapa un acoblament de tots elsconeixements topogràfics que fins ara existien del Montseny, degu-dament comprovats i corregits, i una aportació de nous aixecamentsque la confecció del dit mapa ha motivat. Per acomplir aquestamissió el CENTRE EXCURSIONISTA s'ha valgut del concurs de l'en-ginyer topògraf Leo Aegerter, especialitzat en aquests treballs, i dela casa Kümmerly, de Berna, elements, tots dos, de fama mundialque han reeixit admirablement de la seva tasca.

No direm que el «Mapa del Montseny» sigui una obra definitiva.La cartografía, que és un convencionalisme, difícilment en produeix,i sempre els seus treballs són obres a millorar. Sense pretensions elpresenta el CENTRE com un aplec de l'actual coneixement topogràfic

Page 36: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

XALET DE LA MOLINA 271

de la regió, per facilitar l'estudi detallat d'aquelles encontrades.I és en aquest sentit que el CENTRE EXCURSIONISTA ha realitzat, ambla seva darrera publicació, una obra patriòtica, que sense reservesens creiem en el deure d'encoratjar, per marcar una nova conquestade l'estudi geogràfic del nostre país, al qual han de fer aportació,amb les seves observacions, tots els amants del progrés científic, jaque aquest ordre d'estudis no ha pas de restar endarrerit en l'avançcultural definitiu de Catalunya.

Felicitem coralment el CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA.»

Xalet de La Molina

DONEm ara, gustosos, una primera relació de les personesque han contribuït, fins a la data, a la realització del XALET

DE LA MOLINA. Com podrà examinar el llegidor, molts denostres consocis i també altres persones amigues han subscritquantitats d'importància, que han fet donar un gran impuls i acti-vitat a les obres de reforma de 1'edificí existent.

Per poder constatar l'èxit d'aquesta subscripció s'ha de tenir encompte que a prímers del passat mes de juny fou quan es començàa recullír els primers donatius, els quals, sense interrupció, hanvingut rebent -se durant tot l'estiu.

Novament fem una crida als socis del C. E. de C. que encarano han contribuït a l'obra del XALET DE LA MOLINA, esperant que hofaran aviat í en forma que permetí utilitzar ja aquest Xalet la vi-nent temporada d'Esports de Neu.

Primera llista de subscriptors

Ptes. Ptes.

Ignasi Folch í Girona. . . . 1000 Germans Rívière í Manen . . 600Emili Juncadella i Vidal. 1000 Ferran Olaberria í Conde. 500Lluís Santasusana. . . . . 1000 Eduard Conde i Garriga . . 200Albert Gabarró i Torres . . 500 Lluís Bertrand i Coma . . . 1000Josep Lloret i Homs . . . . 500 J. A. Gomis í Perales. . . . 500Fèlix Turull . . . . . . . 500 Germans Gomis i Serdafions. 500Joaquim Folch i Girona. . . 500 Felip Pich i Aguilera. . . . 500Manuel Folch í Girona . . . 500 Enric Ribera i Llorens . . . 500Jordi Folch í Girona. . . . 500 Josep Cullaré í Pi . . . . . 500Marcial Vincke . . . . . . 1000 Pau Sagnier . . . . . . . 500

Page 37: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

272 CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Ptes. Ptes.

Francesc Soler í Coll. . . . 500 Albert Monche í Escubós . 100Germans Trinxet i Pujol . . 1000 Arsení Comamala. . . . . 100Senyoretes Torres i Rívíère . 700 Josep Amat . . . 100Jaume Clavell . . . . . . 500 Maria Rosa Arnat .. . . . 100Santiago Codina . . . . . 500 Enric Llorach . . . . . . 101Josep Bartomeu í Granell . . 500 Enric Sagué. . . . . . . 100Joan Nonell i Febrés. . . . 500 Josep M. Estasen i Pla. 100Lluís Guarro í Cases i fills. . 1500 Miquel Font i Díaz . . . 100Ricard Aliaba . . . . . . 100 Pilar Duran i Balcells . , 100Lluís Goytisolo i Taltavull. . 500 Josep Galbany . . . . . . 100Josep Ferrer. . . . . . . 200 Fèlix Martín i Llorente . . . 100Jacínte Torres i Reyetó . . . 100 Josep M. Ferrer í Valls. . . 100Francesc Domenech i Cases . 200 Ernest Mullor . . . . . . 100Víctor Oliva. . . . . . 100 Albert Eísenmenger . . . . 100Josep M. a Mata. . . . 200 Joan Rosich i Rubiera . . . 100Alfons Par . . . . . . 200 Maria Guarro í Casas . . . 500Joan P. Par i Torrent. . . . 100 Banca Arnús. . . . . . . 100Joan Par . . . . . . . . 100 Manuel Balcells i Buígas . 100Elena Girona Vda. de Folch . 500 María de la C. Balcells . . 100Amelía Folch í Girona . . . 100 Eduard Manuel Bal ce lls . . 100R. O. Mac Murtr}y . . . . 200 Jordi Carreras í Mercader . . 100Rosa Arnó í Maristany . 100 Conrad Cerníc . . . . . . 300Pere Arnó i Maristany . 100 Alvar Soldevila. . . . . . 100Lluís Col] .. . . . . 100 J. B. Rovira . . . . . . . 100Ramir Torres í Vilaró . . 100 Ramon Güell í Sagas. . . . 200Vicens Murlà í Planella. . 200 Enríe Frías i Albert . . , 400Salvador Casacuberta . . 300 Salvador Ribalta . . . . . 100Francesc Marsal . . . 100 Joan Junqueras i Baguño . . 100Rossend Moretó i Ujá . . . 500 Josefa Ribera Vda. de Girona . 100Francesca Armenteras . . . 100 Manuel Araño . . . . . . 200Joan Tusquets . . . . . . 100 Eduard Rifà. . . . . . . 100Lluís Vila í Abadal 100 Ramon Llusà i Duran . , 100Josep Porta i Sala . 100 Carles Llusà i Duran. . . 100Anton Serrat. . . . . . 100 Anton Homs i Ferrés. . . 100Miquel Arrau i filles . . . 300 Ramon M. Laplana i Tarrán . 100Josep M. Rovíralta . . . 100 Joaquim Gran.. . . . . . 100Francesc Bertrand i Cavaller. 100 Josep M. Pi i Sunyer. . . . 500Josep Pasqual i Pons. . . 100 Antoni Nin í Devesa. . . 200Sebastià Fortuny . . . . . 100 Germans Ribas i Seva . . . 1000Josep Matheu í Seller . . . 100 Francesc Freixa . . . . . 100Joan Civil. . . . . . . . 500 Adolf Abrines . . . . . . 100Juli Morer. . . . . . . . 100 Joan Andreu i Miralles . . . 100Lluís Nieto i Mas . . . . . 100 Marc Armenteras . . . . . 100Guillem Basso . . . 100 Joan Busquets i Guindulaín . 100

Page 38: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

XALET DE LA MOLINA

273

Ptes.

Joan Busquets i Jane. . . . 300Francesc de P. Xicoy. . . . 100Narcís Cuyás . . . . . . 200Ramon Girona i Ribera. . . 100Enric Separés . . . . . . 100Josep Carbonell í Flo . . . 100María Carbonell i Flo . . . 100Joaquim Xicart . . . . . . 100Lluís Balcells i Buígas . . . 100Josep Lluís Balcells í Par 100Joan Balcells i Par . . . . 100Manuel Comella . . . 300Antoni Albareda . . . . . 100Josep Albiol i Guinart . . . 1000Eduard Sanchís i Alcachíz. 100Eduard Sanchís i Vidal. . 100Joan Padrós. . . . . . . 200Josep M.' Guilera . . . 300Alfons Guitart . . . 100Joan Brunet . . . . . . . 100Anton Políno . . . . . 100Eduard Ràfols . . . . . . 200M. Vidal i Guardiola. . . . 200Josep Rovira i Mas 100Salvador Massuet. . . . . 100Julià Castellví . . . . . . 300Josep M. Castellví . . . . 300Alfons Carrença . . . . . 100Francesc Carreras . . . . 200Teresa Bartomeu de Carreras 100Francesc Blasi í Sra. . . . 1000María Mercé Albiñana . . . 100Eva Illing. . . . . . . . 100Ramon Serra i Cetrà. . . . 100Joaquim Carreras i Nolla . 100Joaquim Carreras i Martí . 100Carles Godó i Valls . . . . 200Andreu Montiló . . 100Josep Campi .. . . . . 100Josep Guarro. . . . . . . 100Oscar Torras í Buxeda . . . 100Emili Artigas . . . . . . 100Pere Guillamet. . . . 100Isidre Puig . . . . . . . 100

Ptes.

Senyoretes Armangué . . . 400Artur Galofré . . . . . . 100Mercé Bertrand í Coma. . . 100Roser Bertrand. . . . . . 100Carles Bertrand . . . . . 100Josep M. Martino. . . . . 1u0Josep Pons í Soler . 100Josep Gorina í Sanz . . . . 100Jaume Gorina i Pujol . . . 100Joan M. Turull i Gorina . . 100Josep Martí í Monteys . . . 100Magí Miró í Vives. . . . 100Elvira Abella de Miró

100Climent Viscarrí . . . . . 200Josep Bierge. . . . . . . 100Josep Sau. . . . . . . . 100Concepció Píulachs . . . . 100Francesc Burés i Regordosa . 300Ferran Mercé i González . . 200Joan M. Guasch í Miró. . 300Antoni Serra i Feliu . . . . 100Joan Barangé i Llrpí . . . . 100Ramon Noguer i Canet. 300Francesc La-Rosa. . . . . 100Domenech Mora . . . . . 100Esteve Recolons i fills . . . 600Josep Marimon i Vidal . . 103Eduard Rodó . . . . . . 100Ricard de Capmany i de Roure 100Josep Cascante. . . . . . 200Lluís Verdonces . . . . . 100Celestí París. . . . . . . 100Ròmul Bosch i Cataiineu . . 100SocíetatAtracció de Forasters

300F. Xavier Parés í Bartra

100Francesc Broggí i Guerra

100Antoni Tarrés i Pons . . . 100Mercé Gallarda Vda. Martí-

nez. . . . . . . . . 100Joan Ruiz i Porta . . . . 100Isidre Bultó i Sert. . . . . 300Jacinte Puget . . . . . . 100Lluís Estasen . . . . . . 100Antoni Armangué. . . . . 100

Page 39: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

274 CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Per la conquesta de l'Everest

ER bé que nostres lectors s'hauran ja assabentat per lapremsa diària dels resultats de l'expedició d'enguany perconquerir la cima del Mont Everest, amb la malaurada fi de

Mrs. Mallory í Irvine, per qual dolorosa circumstància el CENTRE

telegrafià a son temps a l'«Alpíne Club» trametent el condol de totsels nostres associats, no volem deixar de publicar un extracte del'informe que un dels exploradors, Mr. Odell, ha dirigit al CoronelNorton, segons el qual cap la possíbílítat de que hagués sigutvençut el cim.

Diu Mr. Odell referent a l'últim desespzrat intent del 8 de junyde Mrs. Mallory í Irvine que, per mitjà de binocles, pogué veurecom els petits punts negres atenyeren en llur pujada, a les 12'50 dela tarda, la base de la pirámide que forma la cima, de la qual esconeixía que era de poca alçada í es suposava que el seu accés noera difícil.. Més tard els núvols impossibilitaren tota observació, cobrintde místerí la muntanya, però Mr. Odell, l'home que pot parlar ambmés autorització, considera probable que la victòria hagués sigutconseguida i que, després del curt goig de llur triomf màxim, noessent-los possible retornar de nit al campament, s'haguessin elsexploradors arracerat en algun lloc, morint vençuts pel fred í per1'agotament.

El lloc on se'ls velé, per darrera vegada, es a 8609 ni. d'altitudo sigui a 240 m. del cim del món.

Cal també senyalar la mort d'un nepalés ocorreguda durantaquesta darrera expedició.

Malgrat tot, l'informe del Coronel Norton dóna la impressió deque, amb bon temps, segurament tindria éxít un nou intent basat entan valuoses experiències, puix que avui se sap que es pot dormira 8100 m. i que els poríeurs indígenes poden portar llur càrregafins a dit punt. Però, a l'ensems, recorda els estralls que porta jacausats l'Everest durant el curs d'aquestes exploracions, no solsamb les morts ocorregudes, sinò també en les afeccions del cor ob-servades entre els exploradors a causa dels constants esforços agrans alçàries. Suposa el Coronel Norton que per 1926 podria pre-parar-se una nova expedició anglesa.

Page 40: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

CRÒNICA DEL CENTRE 275

Es tenen també notícies de que una expedició composta exclus-sívament per 35 guíes suïssos, sota la direcció d'un alpinista suísque coneix molt bé 1'Himalaya, sortirà l'any pròxim per intentarl'ascensió de l'Everest. Per no tenir de portar els voluminosos apa-re l ls d'oxigen, recorrerien a injeccions subcutànies d'oxigen.

I, e.lcara, hom diu, que es prepara un altra caravana alemanya,aquesta també per l'any vinent í pel mateix objecte. El seu iniciadorés el tirolià Pulsator von Peisser.

¿Ressistirà la'muntanya tants successius atacs? ¿Caldrà, encara,que nous herois caiguin en la lluita abans de véncer-la? Fem votsperquè així no sigui i que els noms de Mallory í Irvine siguin elsdarrers que figurin en la tràgica llista de les víctimes glorioses del'Everest.

Crònic. del CentreJULIOL 1924

SECCIó D'ARQUITECTURA. — E11 Id Junta General d'aquesta Secció, cele-brada e! dia 3 de julio], fou elegida la següent junta Directiva:

President: Sr. Josep M d Martino.—Více-President: Sr. Pere Benavent ide Barberà. —Tresorer: Sr. Santiago Casulleras I Forteza. — Secretari: se-nyor Ramon Argtlés — Arxiver: Sr. Damià Ribas.—Vocals: Srs. Joan Gor-díllo; Artur Puig í Riera; Joan Aubert i Camps.

CoMtsstó DE PUBLtcACloNs.—La Junta Directiva ha constituït aquestaComissió en la següent forma:

President: Sr. Joan Ruiz i Porta. Tresorer: Sr. Eduard Vidal i Riba.—Vocals: Srs. Agustí Duran í Sanpere; Estanislau Pellicer i Navarro; Joa-

quim Rubió i Balaguer; Alfred Bosch i Batlle.

CoMtsstó DE REFUGIS —Per formar part d'aquesta Comissió han sigutnomenats pr la Junta Directiva els següents senyors:

President: Sr. Joan Ruiz i Porta.—Tresorer: ,r. Enric Ribera í Llorens.Vocals: Srs. Lluís Estasen i Pla; Josep Danés i Torras; Ignasi Folch i Gi-rona; Josep M. Margino.

REFUGI «CÉSAR A. TORRAS». — A proposta d'un important nombre desocis la J. D. uri , ngué la resolu íó, amb data 26 de març darrer, de transfor-mar l'acord d'erigir un monument rústec al col! de la Marrana en honor delsenyor César Au .gusr Torras en el d'edificar un refugi que portés el seu nomi que es construís en la Serra del Cadí, tota vegada que un dels seus dar-rers treballs fou a tal fi encaminat.

Aquest acord, pres solament en principi, no es feu públic en el seutemps, per tal com havia de fer-se ratificar per la darrera junta General,com així fou, en efecte.

No obstant, es feren els treballs preliminars, escollint -se el lloc d'em-plaçament que serà en el Prat d'Aguiló, vessants septentrionals de la Serradel Cadí. En un dels pròxims números donarem compte detallat d'aquestprojecte.

Page 41: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

276 CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Estació meteorològica de Víella (Vall d'Aran)

RESUM DE LES OBSERVACIONS DEL MES DE JULIOL DE 1924

TEMPERATURES A L'OMBRA (PRESSIONS BAROMÉTRIQUESI1 —

MITGES MENSUAL . MITGES MENSUALSMXIMA ABSOLUTA MINIMA ABSOLUTA A 00 1 A LA GRAVETAT NORMAL

en 24 hores en 24 hores8 matí 4 tarda

8 matí 4 tarda

17°3 21 02 3505 (dia 15) 55 (dia 10) 682.6 ntm. 681.8 mm.

A 0° 1 AL NIVELL DE LA MARiació exOSCil* ex- --II

trena Irien- MITGES MENSUALS 763.57 ni ni. 1 761.6 in m.suat .....30°

Variaciomàxi- -- Máxima (día 25) ... 769.5 mm.ma diurna Mínima (dia 28).... 753.5 »(día 3). . . 23° 25° 10°6 Oscil-lació extrema. 16. »

HUMITAT RELATIVA PLUVIOMETRIA

MITGES MENSUALS 18 mati 14 tarda Total d'aigua caiguda en el mes . . 48.6 mm.

Día de major caiguda (día 23). . . 14.0 »

Termbntetre sec. . 17°3 21°2 Intensitat per día de pluja i neu . . 6.94 »Terntómelre moll 14°3 17°09 Vent dominant en els dies de plujaHutnitat(percentatge) . 70.3 64.5Dies de saturació . — — i nevades . . . . . . . . . NE.

VENT

DIRECCIÓ 8 matí I 4 tarda VELOCITAT EN 24 HORES

Calma . . . 2 —NN. . . . 7 9 Mitja mensual diaria . . . . . . 341.304 k.NE.. . . 15 15 Màxima absoluta (día 28) 461.700 k.

—. . . . .

SE.. . . . 3 — Recorregut total en el mes . . . . 10.580.400 k.S. . . . . . — —SW.. . . 3 2w..... - 1NW . . . . .. 1 3

ESTAT DEL CEL

DIES 18 matí 4 tarda DIES DE NI.IVOLS NUVOLOSITAT

CLASSE 8 m.I 4 t. MITGES MENSUALS

Serens 15 10 Pluja . . . . 72Cirrus . _ 8 matí 4 tarda

Vuvolosos . 8 10 Boira . . . . 12 Nimbus . 1 4Stratus . — — 3.25 5.3

Coberts 8 11 Cúmulus .1 5 7

NGTA.—Tempestes en els dies 20, 21, 22, i 28.

Les anotacions diàries han estat preses pel G.° Josep i revisades pel DR, M. FAURA 1 SANS.

Page 42: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

ÍNDEX TOPOGRÀFIC

277

TAULES

ÍNDEX- TOPOGRÀFIC

(Els números indiquen les pàgines)

Aar, 50.Abrera, 95.Adelsbergo, 161.Adest, 198.Agulles, Les, 95.Aiguamoix, 193, XLV.Aigües Tortes, 194.Alba, 8, 12, 19, 21-24, 26, 30, 40, 184,

190, VII.Alcanar, 102.Aldosa, 39.Aldover, 103.Aletsch, 53, 59, 61, 77, XVI,.XVIII, XIX.Aletschhorn, 57, 58, 60. XII-XIV.Alin, 220.Alou, 196, 200.Alpens, 197-200.Alps, 5, 49, 74, 145, 238.Alps Bernesos, 50, 61.Alps Carniche, 146.Alps del Valais, 56.Alps Guille, 146.Alps marítims, 146.Alt del Grió, 220, 225, 236. IV, LV, LXII.Alt de la Capa, 232. LXIII.Alt de la Coma Ampla, 220.Alt de-la Coumette, 228.Amat i Pages, 119.América, 46.Ametlla, L', 103.Amposta, 101, 102.Ancosa, 128.Andorra, 5, 6, 13, 15-17, 35, 38, 142,

213, 214, 217-225, 227-229, 233-236,238, 239, 241, 245, 246, 248-250, 252-257, 260-264. L, LVII.

Andorra la Vella, 11, 27, 39, 222, 224,225, 229, 260, 264. .

Aneto, 181, 190, 193.Ansatareny, 254, 256, 258, 261.Antelao, XXXII.Anyos, 232. LVII.Aosta, 147. XXXII.

Apenins, 151.Aragó, 6.Aramprunyà, 109, 210.Aran, 191, 193, 212, 244, 276.Arbella, 11.Arbos, 96.Arbúcies, 210, 270.Arcabell, 232, 247.Ardenya, 121.Areo, 11.Arfa, 261.Argentera, 146.Acial, 228.Ariége, 5-19, 21-27, 30-35, 37, 40, 43, 44,

223, 227, 257, 264. I, II, LIII.Arinsal, 11, 236, 258, 260. LII.Aris, 246.Armand, 128.Arouge, 23.Art. 264.Artés, 266-268.Artesa, 11.Arties, 7.Artiga, 7, 11.Artigues, 95.Ascobes, 11, 21-23, 25, 26, 28, 29, 42. V.Ascou, 33.Aston, 6, 7, 9, 13, 28-32, 35, 37, 38, 40-45.Atlantic, 12, 237.Auch, 25. .Ancla, 219, 222.Aude, 7, 34.Aulus, 13, 43.Auraga, 147.Auriol, 15.Auzat, 6, 7, 11, 13.Auzets, 31.Avinyó, 268, 269.Avinyonet, 95.Aix-les-Bains, 211.Ax-les-Thermes, 6, 9-12, 19, 24, 27, 30-

35, 37, 40, 44, 227.Ayas de Fiery, 147.

Page 43: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

278 BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Bac del Moré, 7, 16, 18.Badalona, 203, 204.Bagnels, 11, 37, 43, 45.Bagneres de Luchon 47, 139, 206. XLIV.Bagur, 99.Baietes, Les, 15-18.Baladr9, 7, 16, 18.Balira, 6-11, 13, 15, 17, 19, 21, 22, 25-27,

30, 38-40, 42, 223, 228, 231, 233-236,238, 239, 245, 246, 250, 251,2 53-262,264. IV, VI, L, LI.

Balsareny, 268.Banyeres, 96.Baridana, 248.Basiés, 7.Basses, 122.Bastida, 233.Bastida d'Orto, 248.Bastiments, 24.Bauma, 266.Barcelona, 9-11, 46, 181, 182, 188, 192,

196, 208, 241, 264, 267.Barietes, 7.Begues, 95, 98, 109, 110, 125.Beil, 32, 34, 35.Bellagio, 154.Bellprat, 95.Bellpuig, 140.Bellver, 10, 247, 249.Benabarre, 241.Benasc, 183, 189, 190.Benifallet, 72, 103.Berga, 200.Bergadé, 197, 198, 200.Bergamo, 156.Berna, 50, 270.Berti, 270.Besalú, 243.Bescaràn, 222.Besine, 27.Besine del SiseO, 23.Besinelles, II.Besines, 7, 8, 15, 16, 19, 21.Besos, 266, 267.Beulaigua, 198, 199.Biandronno, 154.Biciberri, 191.Bionnassay, 85.Blanes, 210.Blau, 33.Blava, La, 198, 199.Blümisalp, 50.Boet, 11.Boix, 102.Bonaigua, 12.Bonasere, 33.

Boneido, 220.Bonica, 122.Bons, Els, 235.Bony de les Neres, 220, 232, 247, 248.

G 2, LXII.Bossons, 88.Botella, La, LXIII.Bouró DIadame, 10, 15, 19, 24, 27, 34.Brescia, 156.Breithorn, 79.Brienz, 51.Brotons, 266.Brouchet, 43.Bruch, 109, 128-136. XXVII-XXIX.Brugués, 119, 210.Bruixa, 95.Bulloses, 15.Burdeos, 34, 240.Burgans, 72.

Cabaillère, 40-42.Cabanette, 11, 19, 21, 22, 24-27, 228. II.Cabannes, 7, 31, 37, 44.Cabanyes, Les, 95.Cabayrou, 228.Caboreu, 232, 247, 248.Cabra, 44.Cabra Morta, 220.Cabrera, 95, 193.Cadí, 17, 24, 206, 233, 234, 247, 248,

275.Calabria, 151.Calaf, 10, 75, 268.Calbó, 27, 38.Caldes de Bohl, 194.Calders, 266-268.Calella, 99.Call, 264.Calmettes, 30, 32.Calvinyà, 232.Camonica, 156.Campeardós, 13, 15, 17, 18.Campgrés, 126.Campins, 210.Camprodón, 243.Canillo, 7, 13, 27, 38, 39, 236, 255-257,

260. LX.Cannobbio, 154.Canolic, 220.Canyadó, 203, 204.Canyelles, 96.Capcir, 33.Cappuccini, 151.Cava, La, 102.Caraou, 43.Caraussans, 11.

Page 44: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

ÍNDEX TOPOGRÀFIC 279

Cardó, 74, 102. Comacina, XXXV.Cardona, 143. Coma Pedrosa, 5, 220.Carlit, 6-8, 14, 15, 19, 23-25, VII. Como, 154. XXXIV-XXXVI.Carol, 9, 10, 15-19. Comoloformo, 191.Carrer del Turó, 268. Comte, 24, 30, 31.Casa Blanca, 246, 258. Concordia, 59. XIV-XVI.Casamanya, 220, 232, 252. 253 VI, LXII. Conreria de Montalegre, 243.Casavell, 100. Conques, Les, 17.Casetes, 267. Corbera, 95, 243.Castanya, 198, 265. Cornallaz, 50.Castelet, 33. Corral Nou, 109.Castellar, 94. Corral Nou del Sitiar, 208.Castellar de Nuch, 178. Corea, 100.Castellbisbal, 95. Cortas, Rossa, 15, 18.Castellcir, 140, 266-268. Cortals, 232, 236.Castellciutat, 259, 261. Cortals d'Encamp, 248.Castell d'Aro, 100. Costa Brava, 210, 214.Castelldefels, 95. Couart, 8, 22, 24, 26, 40. VII.Castellet, 96. Coumette, 21, 25, 33, 40, 257. VIII.Castellfullit, 243. Courmajeur, 147.Castelltersol, 266-269. Crabioulés, 22.Castellví de la Marca, 95. Crabes, XLVII.Castille, 30. Creus, 248.Cataverdis, 228. Crocione, XXXV.Cauha, 232. LXIII. Cruilles, 100.Caucàs, 5. Cuvils, 220, 225, 236, 253. IV, LIV.Cau Ferrat, 75.Cazalassis, 30, 33. Dent Blanche, 79, 81.Ceciré, 48, Dents du Midí, 49.Cerbére+ 47, 181. Diego, 151.Cerdanya, 8, 13, 24, 142, 234. Dintorni, XXXII.Cervelló, 95. Dolomites, 146.Cervin, 56, 58, 61, 79, 80 ;146. XXI, Dora, 151.

XXX. Dreieckhorn, 60, 77. XI.Chamonix, 75, 84, 87. XXII. Dret, 257.Charmoz, 88. Dru, El, 88. XXV.Chateau Verdun, 30, 38. Dufour, 147.Chatelard, 84.Chiese, 156. Eggishorn, 77.Ciarforon, XXX. Eiger, 51, 55. IX, XII.Cilindre, 22. Eigergletscher, 51.Ciscó, 19. Eigerwand, 52.Civis, 258. Eismeer, 52.Claper, 268. Elgueta, 211.Claro, 229, 236. Enbizon, 33.Clivilleres, 95. Enclar, 222, 224, 225, 246, 255. LVII.Clos, 109, 111, 127. Encamp, 7, 13, 27, 224, 232, 236, 255

Cloto, 194. XLV. 257. LX.Clots, III. Encantades, II.Clots de l`Infern, 184. Encantats, 195. XLVIII.

Cloutels, 33. Engolasters, 224, 256, 262. LI.

Codol Sabaters, 267. Engordany, L.Collmajor, 33, 35. Engort, 19.Collpla, 220. Enporion, 264.

Collsuspina, 266-269. Ensagents, 225, 236, 255. LV.

Colomés, 194. XLV, XLVI. Entecade, 183.

Page 45: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

280 BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Entor, 27, 38, 42, 228.Entorn, 228.Enveja, 102.Ercz, LII.Escala, L', 264.Escaldes, Les, 11, 221, 225-227, 236, 256,

258, 264. LI.Escaleta, 191.Escalé, 196.Esera, 186, 189, 190.Espaillat, 33.Espanya, 45, 213.Espanyb, 5.Espot, 194, 196. XLVIII.Esquella, 15, 18.Esquerrà, 109, 111.Est, 198.Estadella, 103.Estagnole, 43.Estagnols, 7, 31.Estana, 247.Estany, 198, 265-269.Estany Blanc, VIII.Estanyó, 6, 39, 42, 220, 230.Estanyol, 24.Estanys, 186, 190.Estats, 5, 11, 24, 30.Esterri d'Aneo, 196.Estigny, 182.Everest, 274, 275.

Falconera, La, 110, 112.Farga d`Andorra, LVI.Farga de Moles, 229, 258.Farga de Rossell, 229.Farrera, 256.Fayet, Le, 85.Ferla, La, 109, 110, 137. XXVI.Ferrerons, 268.Fiesch, 78. XIX.Fieschfirn, 52.Finsteraarhorn, 50, 55, 59, 61. XII.Foix, 10, 34, 95.Fonguero, 195.Fontargent, 7, 9, 11, 13, 26-32, 37, 38,

40, 44, 219, 228, 257. VIII.Font Canaleta, 208. XXXVIII, XL.Fontfreda, 15, 17-19.Fontnegre, 7, 16, 17, 25, 257. III, LIII.Fontrubl, 95.Fontviva,.15, 18.Forn, 199.Fornells, 99.Fos, 193.Fourcat, 24, 30. VII.Fragata, 111.

Framiquel, 11, 15-17, 19, 25-27, 40.França, 6, 16, 193, 213, 217, 221, 270-Fred, 98.Freginals, 101.Fruitiére, 35, 43.Furcat, 236.Furgg, 81.Furggen, XXI.Furques, 235, 254, 256, 259.

Gabarres, 98.Galera, La, 102.Gandesa, 103.Ganga, 98.Garbet, 43.Garda, 156, 157.Gargantilla, LV, LXII.Garraf, 109.Garresa, 265.Garriga, La, 270.Garrotxa, La, 243.Garseing, 30, 32, 34, 35, 37, 39, 40, 41, 45_Garona, 7, 12, 13, 32.Gascons, 43.Gavà, 95, 210.Gavarresa, 196, 198-200, 266-268.Gavarnie, 241.Gelida, 95.Génova, 148, 149.Ginebra, 49.Girona, 210.Gironella, 200, 201.Gironés, 106.Godall, 101, 102.Gorner, 80.Gornergrat, 79.Goüter, 25, 85, 86.Graells, 198, 199.Granada, La, 95.Granera, 266-269.Gran Estany, 38.Gran Paradiso,.146.Gran San Bernardo, 147.Grand Plateau, XXII.Grandes jorasses, 88. XXIV.Grands Muleta, 86. XXII.Grau, El, 198.Gresolet, 178.Gresoney, 147.Grindelnald, 51, 52.Grillole, 33.Gri6, 255.Gros, 101.Gspalterhorn, 51.Guadarrama, 46.Guardiola, 16, 21.

Page 46: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

ÍNDEX TOPOGRÀFIC

281

Guilleries, Les, 214.Guixà, 268.

Herbetet, 147. XXXIII.Himalaya, 275.HohthSligrat, 79. XX.Hdrnli, 81.Horta, 268.Hospice de trance, 181-183, 188, 191.

XLIV.Hospitalet, L', 10, 11, 16, 19, 21, 24-26,

34, 39, 40, 228.Hostal de la Grossa, 260, 268.Hostalrich, 74, 210.

Ignaux, 33.Inglada, 95.Illa, 225, 255. LVI.Incles, 19, 21, 27, 28 32, 38, 228, 236,

255, 260. LIII,Infern, 39, 239, 225. LVIII.Ingla, 239, 255.Interlaken, 51.Isards, 18, 19, 25.Isdbol, 233.Itàlia, 145.

Jaca, 241.Jaques, 109.Jax, 42, 43.Joan Antoni, 17.Jona, 122.Jonction, XXIII.Joucla, 8, 11-13, 20, 22, 24-32, 34, 37, 38,

40, 44, 228. VI-VIII.Juberri, 235, 254, 256.Jungfrau, 50, 51, 54, 55, 61. IX,XI,XII, XVJungfraufirn, 54, 59. X.Jungfraujoch, 52, 55, 57. IX.

Labhéroles, 24, 30.Lagal, 7, 30, 31.Lagrave, 15.Lannemezan, 236.Lanós, 15, 257.Larnoum, 44.Lasquette, 18.Lausanne, 49.Lauterbrunnen, 51, 53, 56.Lauzate, 32, 33.Lauze, 7.Legnano, 156.Leman, 49.Lessini, 157.Lez, 7.Lido, 161.

Ligmia, 149.Lingla, LVIII.Lodi, 156.Loma dels Sants, 103.Luchon, 47, 48, 168, 181, 182, 188, 192.Lueza, 182, 192.Lütschine, 51.Luzenac, 7, 29-32, 35.Lys, 47, 147, 191. XXXI.Lyskanun, 79, 147.

Llacuna, La, 95.Llafranc, 99.Liare, 194.Llena, La, 199.Llenguadoc, 5, 6, 13, 14, 17, 33, 37.Lles, 220.Lleyda, 140.Llobregat, 198, 199, 265-267.Llors, 231.Llosa, 15, 194, 195. XLV.Lloses, Les, 197.Llussà, 199.Llussanés, 196-200, 265.

Madécourbe, 7, 257.Madremanya, 100.Madrid, 46, 218, 219.Madriu, 225, 227, 236, 239, 252, 255,

258. LV, LVI, LVIII.Madrona, 267.Maiat, 257.Major, 151, 194. XXXIV.Maladeta, 5, 181, 183, 190, 191, 193.

XLIII.Maledia, 146.Malgrat, 74.Mallorca, 74.Mall Pintrat, XLII.'Mamontell, 220. LII.Manego, 27, 38.Manlleu, 201.Manresa, 10, 268.Manseille, 32, 33, 35.Mantora, 156.Maranges, 6, 13-15, 17, 19.Marc, 7.Marfà, 265, 267, 268.Marfaing, 17.Marginada, 233. LXV.Marignac, 193.Marimanya, 103.INIárjelen, 77. XVIII, XIX.Marlés, 196-201.Marmare, 33.Marmelld, 95.

Page 47: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

282 BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Marrana, 275.Martorell, 75, 95, 142.Mas d'En Noguer, 256. LVII.Masdenverge, 102.Maseugnaga, 147.Masquefa, 95.Massana, La, 229, 236, 258. LVII.Massat, 13.Mas Trabal, 111, 115.Matagalls, 173, 270.Matamala, 197, 198.Matrubi, 265, 267.Matterhorn, 79, 87. XXX.Mediterrani, 235, 250.Menaggio, XXXVI.Menilmut, 257.Mella, 156.Merens, 11, 16, 24, 26, 31, 33, 34, 223, 254.Mer de Glace, 88. XXIV.Meritxell, 229.Mil Menut, 39, 40-42, 44, 45.Milà, 154, 155.Mille Roques, 42, 43.Millesimo, 151.Mina, 13, 41. LIX.Mira, 149.Miràbal, 12, 41.Mischabel, 80.Mittel Aletschgletscher, 60, 61.Mola, La, 101.Mola Vèrtex, 101.Molina, La, 74, 140, 142, 143, 168, 175,

178, 206, 208, 239, 240, 271. XXXIX.XLI.

Molí Nou, 199.Mollet, 268.Monate, 154.Mbnch, 51, 53. IX, XII.Monells, 100.Monges, 243.Monistrol de Calders, 268.Montjoia, 183, 184, 191.Montaner, 232, 248.Mont Blanc, 49, 57, 85, 86, 146, 236.Montço, 241.Montenvers, XXV.Montescourbas, 11.Montesquiu, 200, 201.Montferrato, 151.Montferrer, 235, 254, 256.Montgrony, 178.Montmell, 96.Montnegre, 177.Montroig, 103.Mont Rosa, 57, 79, 83, 146, 154.Mont Ru, 30.

Mont Sagrat, 151.Mont Saliente, 195.Montseny, 173, 210, 211, 269, 270.Montserrat, 210, 234, 241, 264.Montsià, 101, 102.Monturull, 219, 222, 230. LXI.Montv1, 267.Monviso, 146, 151.Monza, 156.Morella, La, 95, 119, 121.Mortes, 254, 256.Mosquera, La, 235, 264. LXII.Mouregnes, 7, 31.Mourgouillou, 6-9, 12, 13, 16, 19-24, 26,

29-32, 35, 40.Moyà, 265-269.Moyanés, 197, 198, 265, 267.Muga, La, 225, 236.Munts, Els, 198, 200.Mulleres, 190.

Narbe, 7, 8, 15, 24.Nagear, 6, 7, 29-32.Narbona, 182.Navinés, 234, 248.Neressole, 21, 22. VII.Niça, 147.Noguera Pallaresa, 7, 9, 11.Nordend, 147.Novara, 151.Nova York, 46.Noves, 247.

Ober, Aletsch, 61.Oberhofen, 50.Oberland, 63.Oceà, 250.Oblio, 156.Olèrdola, 95.Olesa de Bonesvalls, 96, 98.Oleu, 147.Oliana, 143, 234, 247.Olivella, 96.016, 198, 265-268.Olost, 196, 198-201.Olot, 264.Ordino, 7, 229, 232, 256, 260. G 5, LXIII.Oriège, 7, 8, 33.Oristà, 199, 201.Orlu, VII.Orsavinyà, 74.Ortofa, 220.Os, 219, 222, 253, 258.Osca, 241.Ose, 11, 12, 39, 41-43, 45.Oneil, 47.

Page 48: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

INDEX TOPOGRÀFIC 283

Padern, 220. LXIV.Padrons, 16.Pàdua, 158.Pal, 220. LXIII.Palafolls, 74, 142.Palafrugell, 99.Palamós, 99.Palanquera, 27, 38.Palomera, 7, 18, 25.Pals, 99.Pallars, 5, 11, 191, 193.Pallejà, 95.Pamiers, 34.Papiol, 143.Pardines, 199.París, 182, 218, 219, 240.Pas de la Casa, 16, 18, 19, 27, 221, 264.Passade, 228.Passaderes, 17, 19.Pastera], El, 210.Paulet, 226.Pavia, 156.Pedoures, 21-24, 26. 30, 40.Pedriza de Manzanares, 46.Pedroux, 257.Peguera, 195.Pena, 199.Pera, La, 100.Perafita, 17, 198, 200, 201, 220, 222, 225,

236, 239. LXI.Perdiguero, 190, 191. XLIII.Perelada, 142.Perelló, 102.Perles, 33.Permanyer, 198, 200.Perpinyà, 34, 182.Pessons, 17, 36, 225, 246, 255, 258, 262.

LIV, LVI, G. 1.Peterla, 193.Peyra, 43.Pie Negre d'Embalira, 9, 14-19, 32, 34,

257, 264.Pie Pelat, 220.Picada, 184, 189-191. XLII, XLIII.Picos d'Europa, 241.Piemont, 149.Piera, 95.Pineda, 74, 115.Pinós, 197-199, 265.Pique, 182, 183, 191.Pireneus, 5, 6, 12-14, 21, 22, 29, 31, 34,

43, 46, 47, 181, 213, 217, 222, 230,234, 236, 238, 241, 246, 250, 257,260, 261, 264.

Piuca, 161.Pla, 226.

Pla de Bages, 198, 265, 266, 268.Pla de l'Estany, 220.Pla de l'Home, 193.Plana, 220, 233, 248.Plana de Vich, 197.Plana Pineda, 95.Planes, 198.Po, 146, 151.Pobla de Lillet, 178.Poblet, 139, 142.Pointe Couronne, 33, 34.Polinyà, 143.Pons, 10, 75.Pontons, 96.Pont Romà, 197.Port, 39.Port Dret, 25, 26, 220, 228.Port Negre, 16, 17, 19, 219, 222, 229.

LXI.Porta, 17, 19, 26.Portanella, 11, 39, 41.Porté, 11, 15, 18, 19. I.Portella Blanca, 17, 19.Portelles, 16.Portet, 32.Posas, 266.Posets, 190, 191. XLIII.Postumia, 161. XXXVII.Pousouilles, 21, 30.Pradelle, 44.Prat d'Aguiló, 275.Prat de Llobregat, 210.Prats de Llussanés, 196, 199-201, 268.Premià, 211.Pruedo, 194.Puig Bernat, 95.Puigcercós, 197.Puigcerdà, 10, 34, 40, 75, 168, 173, 182,

264.Puigdalba, 96.Puig d'Alp, 208.Puigfred, 94.Puigmoltó. 117. 127.Puigpedrós, 15 II.Puig Rodós 266.Puimorens, 6, 9-12, 15-19, 26, 40, 257.Pulsator, 275.Pumero, 191.

Querforadat, 247, 248.Querol, 42, 96, 248.Quintino Sella, 147.Quioules 6, 13, 35, 37, 41-45.

Rabassa, La, 232, 235.Rabat, 8.

Page 49: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

284 BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Ransol, 11, 26, 32, 39, 42, 228, 229.LIX.

Rasquera, 103.Rat, 11, 220, 228.Ratera, 74, 192, 194, 195. XLVI-XLIX.Raur, 10.Rebenne, 42, 43.Recofred, 257.Regalessio, 22, 23. VII.Reglat, La, 44.Reixach, El, 199.Relat, 267, 268.Renclusa, La, 74, 181, 183, 186-190, 192,

206, 214. XLIII.Ressec, 33, 35.Rialp, 11.Ribes, 168, 173, 240.Ribagorça, 210.Ridaura, 99.Riells, 177.Riez, 42.Rimpfischorn, XX.Rioufred, 7, 12.Ripoll, 6, 10, 11, 12, 34, 75, 168.Ripollès, 197, 198.Riutort, 29, 30, 44.Rivefraiche, 30, 32, 38.Roc Caroutcli, 21.Roe Melé, 16, 21, 25, 219, 228, 257.Rocafort, 268.Rocatova, 198.Roda, 210, 243.Rodau, 78.Rodós, 267.Roma, 74, 197.Roquer, 15, 18.Roquetes, 103.Rosa, XXXI.Rossinyol, 266.Rotthal, 56.Rotthalhorn, 56.Rotthalsattel, 56, 57, IX, X.Rovirola, La, 268.Ruf, 30.Rulle, 13, 22-24, 28-32,.39, 40. VII.

Sabadell, 201, 268.Sabarthe, 15.Sabassona, 140.Sabbia, 156.Sabines, 42, 43.Saburedo, XLVII, XLVIIISadurní, 109.Sainte Suzanne, 21.Salardú, 193.Salat, 7.

Saldosa, 198.Salenques, 190.Salselles, 200.Sallent, 198.Salles, 266.San Martino, XXXI.Sant Adjutori, 199.Sant Agustí, 196, 198, 200, 201.Sant Agustí de Llussanés, 200, 201.Sant Andreu de la Barca, 95.Sant Andreu de Llanars, 199.Sant Andreu d`Oriola, 200.Sant Antoni, 236, 256. LXIV.Sant Bartomeu del Grau, 198.Sant Boi, 201.Sant Boi de Llobregat, 210.Sant Boi de Llussanés, 200.Sant Boi de Perafita, 198.Sant Carles de la Ràpita, 102.Sant Cebrià dels Alls, 99.Sant Celoni, 210, 270.Sant Climent, 210.Sant Climent de la Riba, 199.Sant Climent de Llobregat, 95.Sant Cristòfol, 198.Sant Cugat de Gabadons, 266-268.Sant Cugat de Sesgarrigues, 96.Sant Esteve de Sesrovires, 95.Sant Feliu de Guíxols, 98, 100.Sant Feliu de Llobregat, 95.Sant Feliu de Rodors, 265, 267, 268.Sant Feliu Sasserra, 198-201, 265.Sant Feliu de Terassola, 268.Sant Genis de Carrat, 200.Sant Genis de Pi, 200.Sant Jaume, 255. LXII.Sant Jaume d'Encamp, 220.Sant Jeroni de la Murtra, 211.Sant Joan, 210.Sant Joan de Casella, 232.Sant Joan de les Abadesses, 270.Sant Joan d'Oló, 267, 268.Sant Josep, 7.Sant Julià, 232, 235, 236. L, LI.Sant Julià de Lória, 229, 230, 234, 246,

264.Sant Julià d`Uxol, 268.Sant Llorenç d'Hortons, 95.Sant Llorenç del Munt, 266.Sant Llorenç dels Piteus, 140.Sant Marçal, 210.Sant Martí del Bas, 198-200.Sant Mart[ de Marlés, 198, 200.Sant Mart! de Torrelles, 95.Sant Mart! Sarroca, 96.Sant Maurici, 194, 195.

Page 50: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

ÍNDEX TOPOGRÀFIC

285

Sant Miquel d'Engolasters, 220, 225, 255,LXIV.

Sant Naçari, 200.Sant Pau de Pinós, 200.Sant Pere, 232.Sant Pere de Casserres, 179.Sant Pere de Ferrerons, 265, 267, 268,Sant Pere de Parafita, 200.Sant Pere de Riudevitlles, 96.Sant Pere de Serrallonga, 199, 200.Sant Quinti de Mediona, 96.Sant Quirse de Besora, 201.Sant Quirze Safaja, 266-268.Sant Ramon, 210.Sant Roc, 111, 117. XXVI-XXVIII.Sant Sadurní de Noia, 96.Sant Salvador, 198.Sant Salvador de Valquer, 266.Sant Sebastià, 199.Sant Vicens, 248.Sant Vicens de Viladesau, 268.Santa Bàrbara, 101, 102.Santa Caterina, XXXIV.Santa Cecilia, 210.Santa Coloma, 225, 238, 252, 255, LXVSanta Coloma Sasserra, 265, 267, 268Santa Creu, 201.Santa Creu de Jutglar, 198-200.Santa Cristina, 210.Santa Eugènia de Relat, 268.Santa Eulària, 268.Santa Eulària de Pardines, 199, 200.Santa Eulària de Puigoriol, 198-200.Santa Eulària de Riuprimer, 268.Santa Fé, 210.Santa Llúcia, 199.Santa Margarida, 96.Santa Maria, 199.Santa Maria d'Alpens, 200.Santa Maria de LIussà, 200.Santa Maria de Marlés, 198, 200.Santa Maria de Miralles, 95.Santa Maria de Moyà, 268.Santa Maria de Ripoll, 214.Santa Maria d'Horta, 268.Santa Maria d`O16, 265, 268, 269.Santiago de Compostela, 140.Saquet, 33, 35.Saragossa, 10.Satuna, 99.Sauva Negra, 266.Sauzet, 7, 31.Savignac, 7, 30-33, 35.Scheidegg, 51:Scherzlingen, 50.

Schwarzvec, 81.Sch&nbühl, 77.Schrekhorn, 52, 61.Sec, 198, 205, 267.Segre, 8, 10, 18, 19, 223, 228, 233, 236,

245-250, 254, 261, 264.Seignac, 42, 43.Sentmenat, 143.Senyal de l'Esquella, 17.Senyal de Siscaró, 22.Serch, 233.Serra, La, 235.Serramitjana, LV.Serrarosa, 222.Serrasants, 198.Serrat, 45, 199, 231, 236.Serrare, 5, 13, 41, 42, 219.Seschaux, 88.

Seu d'Urgell, 10, 75, 231-236, 241, 246,248, 249, 254, 256, 258-261, 263, 264.& 3.

gibinota, 109, 122.Signar, 7, 11, 37, 43, 219, 228. VIII.Simpló, 151.Sinsat, 38, 42.Sirbal, 43, 44.Sirvent, 236.Siscá, 6-9, 11-13, 15, 16, 20-27, 40.

III, V.Siscaró, 21, 22, 25, 27, 28, 38, 228, 251.

VII.Sispony, 256. LVII.Sitges, 75, 96, 142.Sobremunt, 201.Solà, El, 265, 268.Solà d'Evez, 220, 232. LXIII.Solana, 7, 8, 16, 257.

Soldeu, 11, 13, 15-17, 19, 21, 24-27, 32,34, 37-40, 236, 256, 264. VI.

Solsona, 143, 161, 198.Solvay, 81, 83. XXI.Sorbona, La, 217.Sorgeat, 33.Sort, 11, 196.SotIlo, 11.Sotschenlücke, 59.Soucaraune, 7.Soulanet, 43.Soularac, 34, 35. VII.Spezia, 148.Sphinx, 53.Strahlhorn, XX.Subirats, 96.Subrat, 11.Suissa, 140, 151, 214.

Page 51: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

286 BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Sulzen, 7. Trimounts, 33.

Superbagnères, 47, 48, 139, 168, 183, Tristany, 219, 228.

191. Tristanya, 7, 11.Superga, 150. Trobada, 261.

Struve, 218. Troida, 222.Trompia, 156.

Tabe, 16.Tabescan, 11. Ubago, 194. XLVI.Talamanca, 260, 267. Ullastret, 100.Talcul, 88. Ulldecona, 101, 102.Tamariu, 99. Ull de Ter, 206, 214.Tarascó, 6, 8, 10, 13, 32, 34. Ussat, 34, 38.Tàrrega, 196. Uxols, 267.Teice, 115.Tenaro, 151. Valdarques, 6, 7, 19, 21, 35, 40.Tenes, 267. Valquer, 198, 268.Tenda, 148. Valtournanche, 147. XXXIII.Ter, 198, 199, 265, 266. Vall, La, 199.Terrelavit, 96. Vallcivera, 17, 228.Terrassa, 95. Valldeneu, 243.Terrassola, 267. Vallès, 265-267.Tète de l'Ours, 31. Vallirana, 121.Tète Rousse, 85. Vallorcine, 84.Tetuan, 140. Vallot, 86.Theodul, 81, 83. Vandellós, 103.Thun, 50. Varallo, 151.Tissot, 218. Varenna, 155. XXXIV.Tivenys, 103. Varese, 154.Tivisa, 103. Varilhes, 38, 39, 41.Tolosa, 9, 10, 15, 24, 34, 44, 47, 139, 182, Venezia, 159. XXXVI.

192, 193. Venyola, 17.Tor, 11. Verceli, 151.Torí, 149, 150. Verdun, 44.Toro, 21. Vermell, 109.Torra, La, 199. Verona, 156.Torra de 1`Espar, 197, 198. Vexalis, 231, 232, 248.Torra d'Oristà, 200. Vicenza, 158.Torra Solsona, 235. G 4. Vich, 198, 200, 265-268.Torrent, 100. Vidal, 24.Torres, 248. Viège, 78, 84.Tortosa, 102. Viella, 193, 212, 244, 276.Tosca, La, 268. Vigne-Close, 128.Tossa Braibal, 225. LV. Vila, 264. LX.Tossa d'Albe, 23. Vila, La, 199.Tossa Plana, 220, 225. Viladecavalls, 268.Tosses, 10. Viladrau, 270.Tousset, 146. Vilafranca, 34, 94, 95.Tredós, 193, 194. Vilanova i Geltrú, 96.Tremazzina, 155. XXXV. Vilar, El, 200.Tremezzo, 154. Vilarramó, 200.Tremp, 11. Vilassar de Dalt, 24.Tria, La, 199. Villefranche, 182.Trient, 84. Vinaroç, 102.Triftje, 80. XX. Vinyola, 15, 16.

Page 52: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

ÍNDEX ONOMÀSTIC

Visp, 78. Xuvall, 230. LXV.Voza, 85.Vullpellac, 100. Zermatt, 77, 79.

Zinal, 79.Wengen, 51. Zinabrothorn, 81.Wengernalp, 51. Z'mutt, 80.Wetterhorn, 51, 79, 81. Zumstein, 147.

Zwillinge, 79.Xerta, 103.

ÍNDEX ONOMÀSTIC

287

Abella de Miró, Elvira, 273.Abrines, Adolf, 272.Acadèmia de Ciències i Arts, 264.Aegerter, L., 75, 141, 270.Agrupació Excursionista Catalunya, 162.Agrupació Fotogràfica de Catalunya, 130.Ajuntament de Barcelona, 203, 204, 207.Albareda, Antoni, 273.Albiñana, M. Mercé, 273.Albiol i Guinart, Josep, 273.Almera, J., 112.Alpine Club, 274.Altaba, Ricard, 272.Amann, H., 141, 171.Amat, Gabriel, 111, 125.Amat, J., 170, 272.Amat, M. Rosa, 272.Amat de Pujolar, 47.Amat i Carreras, R., 137, 139. XXVIII,

XXIX.Andorrà i Viñes, Josep, 243.Andreu i Miralles, Joan, 272.Antonelli, A., 150.Arañó, Manuel, 272.Arch, Pere, 170.Arche, R., 169, 170, 171.Argilés, R., 141, 203, 204, 275.Arissó i Casanovas, LI., 141.Armangué, Antoni, 273.Armangué, F., 170, 173.Armangué germans, 273.Armangué, H., 170, 173.Armenteras, F., 141, 272.Armenteras, Marc, 272.Arnó i Maristany, Pere, 272.Arnó i Maristany, Rosa, 272.

Arrau, M., 107, 272.Artigas, Emili, 273.Associació d'Arquitectes de Catalunya,

203, 204, 207.Associació d'Excursions Catalana, 241.Associació Protectora de l'Ensenyança

Catalana, 162.Aubert i Camps, Joan, 275.

Balcells, Eduard M., 272.Balcells, Maria de la C., 272.Balcells i Buigas, Lluis, 273.Balcells i Buigas, Manel, 272.Balcells i Par, Joan, 273.Balcells i Par, Josep LI., 273.Banca Arnús, 272.Bandres, S., 211.Barangé 1 Urpi, Joan, 273.Barba, M. Rosa, 74.Barba i Miracle, A., 141.Barrére, Henry, 240.Barrie i Gutiérrez, Antoni, 242.Bartomeu de Carreras, Teresa, 273.Bartomeu i Granell, Josep, 272.Basso, Guillem, 272.Bataller, Josep R., 243.Batista i Roca, J. M., 74.Batlle, F., , XXXVIII, XXXIX, XLI.Bayó, Jaume, 75.Benavent, Pere, 204, 275.Bergues, Antoni, 243.Berthaut, H., 69.Bertrand, Carles, 273.Bertrand, Roser, 273.Bertrand i Cavaller, Francesc, 272.Bertrand i Coma, E., 141.

Page 53: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

288 BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Bertrand i Coma, Li., 141, 271.Bertrand i Coma, Mercè, 273.Bertrand i Serra, E., 174.Bierge, Josep, 273.Biosca, J., 142.Bisbe de Barcelona, 204, 207.Blasi, F., 74, 142, 273.Blasi, J., 141, 210.Blasi, P., 177.Bonet, Lluis, 203.Bosch i Batlle, Alfred, 243, 275.Bosch i Catarineu, Ròmul, 273.Botella, A., 169, 171. _.Brillas i Oliveró, Josep M.°, 243.Broggi i Guerra, Francesc, 273.Brunet, F., 141.Brunet, Joan, 273.Bultó i Blajot, Víctor, 243.Bultó i Marqués, J., 141.Bultó i Sert, Isidre, 273.Burés i Regordosa, Francesc, 273.Busquets, G., 107, 142, 201-204, 207.Busquets i Guindulain, Joan, 272.Busquets i Jané, Joan, 273.

Campañà, T. i A., 129.Campi, Josep, 273.Campmajó i Pujol, A., 141.Canals, I., 49, 82. XIV-XVI, XVIII-XX,

XXII, XXIV, XXV, XXXIX.Canudes i Busquets, J., 141.Capella, Josep 111. • , 141.Capmany i de Roure, Ricard, 273.Carbonell i Flo, Josep, 273.Carbonell i Flo, Maria, 273.Carbonell i Flo, Ricard, 242.Carrenca i Terradellas, Alfons, 242, 273,Carreras, Francesc, 273.Carreras i Martl, J., 141, 273.Carreras i Mercader, Jordi, 272.Carreras i Nolla, Joaquim, 273.Carreras i Obrador, F., 141.Casacuberta, Josep M.-, 221, 222.Casacuberta, Salvador, 272.Casades i Gramótxes,. P., 74, 140, 142,

143, 177, 243.Casanovas, S., 173.Casas i Carbó, J., 107.Cases, Manuel, 204.Cascales, F., 168, 176.Cascante, Josep, 273.Castellví, Josep M. • , 273.Castellví, Julià, 273.Casulleras, S., 140, 275.

Catalana, La, 2412.Centre Autonomista de Dependents de]

Comerç i de la Indústria, 138.Centre Excursionista Avant, 162 174.Centre Excursionista Barcelonés 162.Centre Excursionista Montserrat, 107,

162.Centre Excursionista Rafel de Casanova,

162.Centre Excursionista Sabadell, 162.Centre Excursionista de Terrassa, 162.Centre Excursionista del Vallés, 162.Cera, N., 170.Cernic, Conrad, 272.Cerveto i Corts, F. de P., 141.Chevalier, Marcel, 213, 214, 239, 262.

L-LXV.Civil, Joan, 272.Clavel, Jaume, 272.Closas i Miralles, Josep, 243.Club Alpin F'rançais, 40, 211, 241.Club Alpino Español, 169.Club Muntanyenc, 111, 162.Codina, S., 170, 171, 272.Colominas i Coll, Timoteu, 243.Coll, Lluls, 272.Coll i Magra, J., 141.Collardin, S., 210.Coma i Llevat, J., 141.Comamala i Delpau, A., 141, 272.Comella, Manuel, 139, 140, 210, 242,

273.Comissió de Publicacions, 275.Comissió de Refugis, 275.Compagnie du Midl, 19, 26.Companyia del Nord, 196.Conde, E., 174, 271.Cortada, Felip, 110, 129.Crouzet, E., 221.Cucurella, R., 141.Cuito i Canal, Ferrán, 243.Cullaré i Pi, Josep, 271.Cuyàs, Narcís, 273. XL.

Damians, F., XXVII.Danés i Torras, Josep, 2 410, 275.Dardel, Mr., 264.Degollada, R., 139, 140, 142, 2412.Deu, J., 141.Doménech i Casas, A., 141.Doménech i Casas, F., 272.Duffour, M., 47.Duran, P., 173.Duran i Balcells, Pilar, 272.Duran i Benito, J., 141.

Page 54: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

ÀDE ONOMÀSTIC

289

Duran i Quintana, Claudina, 242.Duran i Sanpere, A., 177, 275.

Echevarrieta, J., 171.Eisenmenger, Albert, 272.

Ellas i Juncosa, J., 107.Escola de Belles Arts, 204.Escola d'Arquitectura, 162, 203, 204, 207.Escolapis, PP., 267.Estasen, Josep M.°, 48, 74, 171, 181, 196,

272.Estasen, Llufs, 63, 74, 89, 170, 273, 275,

181, 192. IX - XIII, XVIII, XIX,XXI-XXIV, XLII-XLIX.

Estat Major, 73, 222.Estat Major Francés, 25, 26, 29.Estudis Universitaris Catalans, 264.

Fargas, C., 142.Faura i Sans, M., 111, 112, 210, 212, 240,

244. XXVI.Federación Vasco Navarra de Alpinismo,

211.Feliu, C., 49, 181, 188.Feliu, J., 81.Fernández Zabala, Josep, 45.Ferran Degrié, Antoni, 243.

Ferrer, Josep, 272.Ferrer de Franganillo, II., 73 105, 243.Ferrer i Valls, Josep M.-, 272.Ferret, A., 115.Ferret, F., 130.Ferret, N., 111, 112.Ferrocarrils Italians de l'Estat, 243.Figuerola i Pera, P., 141.Filella i Bragós, Salv ador, 243.Flaquer, Rosend, 210, 242.Flaquer, T., 141.Florensa, A., 142, 203, 204.Folch i Girona, Amelia, 272.Folch i Girona, J., 75, 174, 179, 239,

243, 271, 275.Folch f Girona, Joaquim, 271.Folch i Girona, Jordi, 271.

Folch i Girona, Manuel, 271.Folch i Torres, J., 211, 243.Folch i Torres, Manuel, 210.Folguera, F., 176.Font, B., 111.Font f Díaz, Miquel; 272.Font i Sagué, Norbert, 109, 112, 122,

125, 131, 254.Fonta 1 Manan, Joan B., 243.Fons, N., 170.

Font i Brunet, P., 141.Fortuny, Sebast?à, 272.Franch, J., 107, 242.Fradera i Wynn, R., 141.Franzi i Bordoy, C., 141.Freixa, Francesc, 272.Freixa, J., 170.Frias ï Albert, E., 141, 272.

Gabarró i Samsó, Maria 242.Gabarró i Samsó, Montserrat, 242.Gabarró i Torres, Albert, 271.Galbany, J., 107, 272.Galofre, Artur, 273.Gallart, Montserrat, 74.Gallarda, Vda. de Martínez, Mercó, 273.Garcia, H.,. 170.Garrut, J., 74.Gansa, Manuel, 243.Gausachs, P., 142.Gay, R., 141.Gaya i Casanovas, Josep, 242.Genovart i Boixet, Manuel, 243.Gentil, L., 221.Gibert, J., 141.Gibert i Alfonso, M., 141.Gibert i Codina, M., 141.Giró, P., 171.Girona, E., 170, 272.Girona i Ribera. Ramon, 273.

Godó i Valls, Caries, 273.Gomis i Perales, J. A., 271.Gomis i Serdañons, germans, 271.

Gonzalez i Llubera, Miquel, 45, 243.

Gordillo, J., 140, 275.Gorina f Pujol, Jaume, 273.Gorina i Sauz, Josep, 273.Gouiller, Mr., 219, 220, 263.Goytisolo i Taltavull, Lluls, 272.Gras i Mauri, Miquel, 242.

Grau, Joaquim, 272.Grifoll, R., 141.Guarro, Lluís, 107, 242, 272.Guarro, Josep, 273.Guarro i Casas, Maria, 272.

Guarro 1 Tapis, Wenceslau, 242.

Guasch, Joan M.,, 162-164, 273.

Güell i Sagas, Ramon, 272.Güerin i Ventura, Marius, 243.Guide Joanne, 264.Guilera, Josep M.°, 48, 74, 170, 171, 174,

192, 210, 239, 243, 273. XLIII.Guillamet, Pere, 240, 273.Guitart, A., 141, 273.

Page 55: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

290 BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Gumà i Carreras, Manuel, 243.

Hachette, ed., 264.Halvorsen, D., 171, 172.Hanoteaux, N., 65.Haug, E., 221.Haussmann i Aranda, P, 141.Hernar, G., 140.Homs i Ferrés, Antoni, 243, 272.Hostench, F., 141Hostench, M., 141.Huertas, F., 171.Huguet, pintor, 75.

Jochs Florals, 162.Juanola i Cervera, Manuel, 242.Juanola i Reixach, Manuel, 242.Juncadella i Vidal, Emili, 271.Junqueras 1 Baguñó, Joan, 272.

Kummerley, casa, 270.

Lamon, Mme., 47.Laplana, N., 174.Laplana i Tarran, Ramon M., 272.Lapparent, A. de, 221.Larminat, M., 263.La-Rosa, Francesc, 273.Leon, Josep Lluís de, 204.Lerminat, E. de, 221.Leymerie, Mr., 230-232.Lopez, S., 170, 171.Lujan i Fayos, Ricard, 242.

Llagostera, Ll., 175.Llar, Comtes de, 267.Llimona, Joan, 48, 170, 171, 243Llorach, Enric, 272.Lloret i Homs, Josep, 271.Llusá, Vidua de Mas, C., 141.Llusá i Duran, Caries, 242, 272.Llusá i Duran, Ramon, 272.

Mackinder, M. 249.Madorell, Miquel, 203, 204.Mallory, Mr., 274, 275.

Mancomunitat de Catalunya, 90,203, 207.

Margerie, Mr., 221.Marimon, A., 142.Marimon i Vidal, Josep, 273.Maristany, Pere, 48, 171.Marques i Maristany, J., 141.Marsal, Francesc, 272.Martel, 31., 109, 136.Martí i Monteys, J., 141, 273.Martí i Puig, Maurici, 242.Martin, E., 74.Martin i Llorente, Feliu, 272.Martinell i Brunet, César, 242.Martínez i Hernández, Joan, 242.Ijartino, J. M. , , 176, 273, 275.Martonne, E. de, 221.

tural, Martorell, J., 140, 242.Mas, Joan, 111, 113, 115, 129.Mas i Llusà, F., 141.Masdexaxart, J., 141.Maspons i Anglasell, Francesc de

219, 239.Masroig, J., 125.Massuet, Salvador, 273.Mata, Josep M.°, 272.Mateo, XL.Matheu 1 Seller, Josep, 272.Mauricio i Colera, Marià, 242.Maymó, N., 171.Maymó, P., 170.Mayol, M., 141.Mercé i Gonzàlez, Ferran, 273.Mestres, Apeles, 74.Milian i Farrés, J., 141.Millet i Maristany, Francesc, 242.Ministeri de l`Interior Francés, 27,Miró i Vives, Magi, 273.Monasterio, Marquesa de, 204.Monche i Escubós, Albert, 272.Monographie Joanne, 264.Montlló, Andreu, 273.Mora, Doménech, 273.Moragas i Gallissà, Jeroni de, 242.Moraleda d'Arnús, Pilar, 242.Morer, J., 142, 210, 243, 272.Moretó i Uyd, Rosend, 272.Mullor, Ernest, 272.Murlà 1 Planella, Vicens, 272.Museo Arqueològic Municipal, 210.Murtry, Rv. Mac., 272.

Navarro, A., 162, 164.Navarro, Joan, 181.Nieto i Mas, Lluís, 272.Nin i Devesa, Antoni, 272.Noé, Mr., 221.Noguer i Canet, Ramon, 273.

Ibañez de Ibero, N., 68.Iglesias i Abadal, J. M., 141.Illing, E., 170, 175, 273.Institució Catalana d`História Na

264.Institut Angelo Mosso, 147.Institut d'Estudis Catalans, 65.Institut Geogràfic, 68, 93.Instituto Geográfico y Estadístico,

222, 242.Irvine, Mr., 274, 275.

105,

P.,

38.

Page 56: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

INDE ONOMÀSTIC

291

Nonell, J., 142, 210, 242, 272.Norton, Mr., 274.

Odell, Mr., 274.Olabarria i Conde, Eduard, 271.Olivé, E., 142.Olivé i Gras, S., 141.Olivella, Lluls, G., 140.Oliver i Suñé, Benet, 242.

Pach, Pere, 210, 243.Padrós, C., 171.Padrós, Joan, 273.Pagés i Iglesias, Andreu, 242.Paloma i Reynés, Andreu, 242.Panadés i Marti, E., 141.Papelera Española, La, 210.Par, Alfons, 272.Par, Joan, 272.Par i Torrent, Joan, P., 272.Parellada de Ferrer-Vidal, Maria, 242Parés i Bartra, F. Xavier, 74, 273.Pareto i Maristany, E., 141.Paris, C., 141, 273.Pascual i Pons, Josep, 272.Patxot, Rafael, 107, 163-165.Peguera, familia, 199.Peisser, Von, 275.Peix, J., 141.Pellicer i Navarro, Estanislau, 275.Peñalara, Societat, 46, 169, 173.Perdigó, S., 49.Pi i Serra, S., 141.Pi i Sunyer, Josep M. , , 272.Pich i Aguilera, Felip, 271.Picornell, B., 141.Pidelaserra, E., 141.Pinos i Morell, A., 141.Piulachs, Concepció, 273.Pla de Co de Triola, R., 141.Polino, Antoni, 273.Pons i Soler, Josep, 242, 273.Ponsa, J., 173.Porta i Sala, Josep, 272.Portillo, F., 203, 204.Prudent, F., 241.Puget, Jacinte, 273.Puig, Isidre, 273.Puig i Cadafalch, Josep, 203.Puig i Riera, A., 141, 275.Pujol i Carrió, Josep, 242.Pujol i Rubió, Josep, 242.Pujolar, Joan, 47, 239, 243.Pujor, P., 162.Puntas, J., 42, 81, 181, 191, 193, IX,

XII-XIV, XXI.

Rahm, Joan, 242.

Raich, P., 141.Ràfols, Eduard, 273.Raig, S., 210.Recolons, LI., 141.Recolons, Esteve, 273.Reial Académia de Bones Lletres 162.Renau Hornos, Ignasi, 242.Revue des Pyrénées, 264.Revue Scientiphique, 264.Riba i Fulcarà, F., 141.Ribalta, Salvador, 272.Ribas, Damià, 202, 275.Ribas, Josep, 48, 173.

Ribas i Seva, germans, 272.Ribera, E., 174, 239, 271, 275.Ribera Vda. de Girona, Josepa, 272.Rifà, Eduard, 272.Riviére i Manen, germans, 271.Roca, N., 170.Rodó, Eduard, 273.Romeva i Ferrer, Pau, 242.Ros i Vila, Josep M., 141.Rosal, Vda., 240.Rosich, V., 128.Rosich i Rubiera, Joan, 272.Rouch, Louis, 25.Rovira, J. B., 272.Rovira i Mas, 273.Roviralta, Josep M.-, 272.Rubió i Balaguer, Joaquim, 275.Ruiz i Porta, J., 10., 162, 176, 179, 202,

204, 207, 239, 242, 273, 275.

Sabaté i Farreny, X., 141.Sagnier, Pau, 271.Sagué, Enric, 272.Sagué i Ferrando, Ricard, 243.Saint-Saud, Comte de, 220, 222, 240,2 42.Salat i Comas, J., 141.Salvans, J., 170.Salvany, J., 75, 140, 243.Sambola i Mestres, Antoni, 242.Samper, J., 142.Sancristófol i Arboix, Manuel A., 243.Sànchez, M., 141.Sanchis i Alcachiz, Eduard, 273.Sanchis i Vidal, Eduard, 273.Santaló i Parvoreli, M., 106.Santamaria, A., 170, 174.Santasusana, F., 162.Santasusana, Lluls, 271.Sau, Josep, 273.SchSfer, N., 143.Schiapparelli, J., 151.Schilling, E., 174.Secció d'Arqueologia i Història, 205, 210,

211, 243.Secció d'Arquitectura, 201-205, 207, 275.

Page 57: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

292 BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Sección d'Enginyeria, 205, 210, 243.Secció d'Esports de Muntanya, 181, 205,

208, 239, 243.Secció de Fotografia, 205, 210, 242, 243.Secció de Geologia i Geografia, 210, 243,Sedó i Peris Mencheta, A., 141.Sellarés i Vernet, Enrie, 243, 273.Sellarés, Joan, 48, 242. XXXVIII.Serra, S., 210..Serra i Cetro, Ramon, 273.Serra i Feliu, Antoni, 273.Serradell 1 Planella, Baltasar, 243.Servei Geogràfic de la Mancomunitat de

Catalunya, 63, 213, 218, 219, 264.Servei Geològic de Catalunya, 264.Ski Club Toulosain, 47, 190.Societat d'Atracció de Forasters, 107,

141, 203, 273.Société Geologique de France, 264.Soldevila, Alvar, 272.Soler i Coll, Francesc, 243, 272.Soler i Planas, Lluls, 242.Soler i Vilabella, R., 140.Sorre, N., 65.Soubiron, Guide, 28.Suren, M., 258.

Tarrés i Pons, Antoni, 273.Tell, Guillem, A., 239.Thomas i Domènech, Josep M.^, 242.Tissot, N., 92.Tomas i Pascual, M., 141.Torras, César, A., 107, 162, 201, 206,

269, 275.Torras i Buxeda, Oscar, 273.Torras i Morel, Adela, 242.Torrent i Sostres, J., 141.Torres, R., XXVI, XXVII.Torres, Ramon, 110.Torres i Reyató, Jacinte, 272.Torres 1 Riviére, 272.Torres i Vilaró', Ramir, 272.Touring Club de France, 264.Trens, M., 143.Trinxet, A., 170.Trinxet i Pujol, germans, 272.Trupffer, W., 80.Turull, Feliu, 271.Turull i Fournols, F., 141.Turull i Gorina, Joan M. • , 273.

Tuset, S., 210.Tuset 1 Rebés, B., 141.Tusquets, Joan, 272.

Universitat de Barcelona, 221.Ussel, Comte d', 23.Utrillo, G., 141.

Vallmitjana, E., 141.Vallmitjana i Pareto, E., 141.Vallot, H., 221.Vega i Casas, A., 141.Vega i March, Manuel, 204.Velain, Ch., 221.Ventura, Josep, 242.Ventura i Pineda, Juli, 242.

e Verdonces, Ll, 141, 273.Vergés i Fàbregas, Josep 242.Vergés i Fàbregas, Lluis, 242.Verges i Furnells, Pius M.-, 242.Vernis i Soler, F., 141.Veu de Catalunya, La., 269.Vidal i Guardiola, M., 273.Vidal i Gironella, Ignaci, 242.Vidal i Riba, Eduard, 84, 275.Vila, Jofre, 193.Vila i Abadal, Lluls, 272.Vilanova, S., 210.Vilaseca, J., 170.Vilaseca, J. M., 107, 243.Vilaseca i Tock, Enrie, 243.Villar i de Carmona Francese del 204

207.Vilardaga i Buxó, J., 141.Vincke, Marçal, 271.Viscarri, Climent,.273.Vives i Figuerola, Joan, 202.

Weyermann, H., 171.Whymper, E., 81.Witty, E., 174.

Xalet de la Molina, S. L. 209 239 240.Xicart, J., 74, 142, 210, 243, 273.Xicoy, Francese de P., 273.

Zabala, 46.Zariquey, J., 128.Zarn, N, 74.

Page 58: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

TAULA GENERAL 293

TAULA GENERAL

GENERALITATS Pàgines

Les Altes Valls de l'Aríège, per Miquel Gonzalez i Llubera. 5Làmines I-VII

Josep Fernàndez Zabala . . . . . . . . . . 45Excursió a Luchon i Superbagnères, per Josep M. Guilera . 47Els Alps, per Lluís Estasen . . . . . . . . . 49, 47

Làinines IX-XXVEl Mapa de Catalunya, per M. Ferrer de Franganillo. . . 63, 89

Làmina XVIISota el massís de Garraf, per Rafel Amat i Carreras. . . 109

Làmines XXVI-XXIX1 Concurs de Fotografía. —Premi Catalunya . . . . . 137La Itàlia Septentrional, per F. I. R. . 148

Làmines XXX-XXXVIILa Festa de la Medalla . . . . . . . . . 162Repartiment de premis del Concurs de Skís de 1924 . . 167

Làmines XXXVIII-XLIUna excursió d'hivern a l,a Renclusa, per Josep M.' Guilera . 181

Làmines XLII-XLIVLa travessia del port de Ratera amb skis, per Josep M.'

Estasen. . . . . . . . . . . . . . 192Lamines XLV-XLIX

Les comarques naturals de Catalunya, per CèsarA. Torras.

ElLlussanés . . . . . . . . . . . . . 192ElMoyanés . . . . . . . . . . . . . 265Repartiment dels premis del VI Concurs organitzat per la

Secció d'Arquítectura,per Pere Benavent i Joan Ruiz i Porta. 201Xalet de la Molina . . .208, 239, 271Les Valls d'Andorra, per Marcel Chevalier .... 213, 245

Làmines L-LXVIGràfics 1-5

Mapa del Montseny . . . . . . . . . 269Per la conquesta de l'Everest ........ 274

BIBLIOGRAFIA

M. Santaló i Parvorell.—El Gironés. Per ]'Estudi de Cata-lunya, per J. Franch .. . . . . . . . 106

Page 59: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

294 BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Pàgines

Comte de Saínt-Saud. - Cinquante ans d'excursions et d'etu-aes dans les Pyrénées espagnoles et francaises, per E. P. N. 240

CRÓNICA DEL CENTRE

Gener, pág. 74; febrer, pág. 139; març, pág. 141; abril,pág. 176; maig, pàg. 210; juny, pág. 242; juliol, pág. 275.

NovEs

Págines 75, 107, 177, 211.

ESTACIÓ METEOROLÒGICA DE VIELLA

Págines 76, 108, 144, 180, 212, 241, 276.

LÀMINES

Número

I.—Alta vall de l'Ariège: L'Hospitalet.— El poble dePorté. . . . . . . . . . . . . 16-17

II.— Estanyol de les Encantades. Puígpedrós. Besinelles.—Vall de l'Ariège i massís de la Cabanette . 16-17

111.— Cercle de Fontnegre. Serra dels Clots. — La Vallde Siscá . . . . . . . . . . 16-17

IV —Alta vall del Balira Oriental. Pic Negre d'Embalira.Pic d'Embalira.— Bretxa superior del Pic Negred'Embalira. Alt del Grió. Pic de Cuvils . . 16-17

V.—Entrada del cercle de Siscá.— Cercle de Siscá. Cilin-dre d'Ascobes. Pic d'Ascobes ..... 32-33

VI. — Bretxa del Pic Negre de Joucla. Vista vers les vallsOest del Balira.—Alta vall del Balira Oriental. Picde Casamanya. Poble de Soldeu . . . . . 32-33

Vll.—La serra de Rulle des de l'estany Couart. Aresta Sud.Píc de Rulle. Portella. Pics Fourcats.—Des del PicNegre de Joucla. Cresta de Siscaró. Pics d'Albe,de Regalessio i de Néressole. Serres de Carlit,d'Orlu i de Soularach . . . . . . . . 32-33

VIII. —Port de Siguer i l'Estany Blanc.—Pujant al PicNegre de Joucla. Serra desconeguda. Pic de laCoumette. Pic de Pontargent . . . . . . 32-33

IX —La Jungfrau des de Jungfraujoch. Rottalsattel. Cimde la Jungfrau.—Jungfraujoch, el Mónch i I'Eiger. 56-57

Page 60: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

LÀMINES ' 295

Número Pàgines

X —La paret de glaç pujant el Jungfraufirn.—El Rottal-sattel.— Cornises en el Rottalsattel 56-57

XI. Parets de la Jungfrau.—El Dreíeckhorn . . . 56-57XII —El Finsteraarhorn.—La Jungfrau, el Múnch i 1'Eíger,

des dé sota el cim de l'Aletschhorn ... 56-57XIII —Cim de l'Aletschhorn.—Panorama des del cim de

l'Aletschhorn ......... 56-57XIV. Panorama des del cim de l'Aletschhorn L'Alets-

chhorn des de la Concordia Platz . . . . . 56-57XV —El Pavillon de la Concordia Platz amb el Jung-

fraujoch. . . . . . . . . . . 56-57XVI — Gelera d'Aletsch des del Pavillon Concordia . 56-57

XVII —Servei Geográfic de Catalunya. Estat actual delsMapa Geográfic 72-73

XVIII —Grau gelera d'Aletsch. — Gelera d'Aletsch en Már-

j eleu See . . . . . . . . . . . 84-85XIX —La gelera d'Aletsch i Márjelen See. — Gelera de

Fiesch. . . . . . . . . . . . 84-85XX —El Rimpfischhorn, el Strahlhorn i la gelera de

Triftje des de Hohtháligrat 84-85XXI —Coll í cresta de Furggen.—Les parets del Cervin

des del refugi Solvay . - 84-?5XXI[ —Séracs sota el Grand Platean.— Refugi dels Grands

Mulets amb Chamonix al fons .. . . . . 84-85XXIIL Séracs en la gelera de la Jonction. =Sérac en la

gelera de la Jonctíon . . . . . . . . 84-84XXIV —La Mer de Glace i les Grandes Jorasses.— Esquerdes

en la Mer de Glace amb les Grandes Jorasses al fons. 84-85XXV.—El Dru des de Montenvers ...... 84-85

XXVI.—Avenc de la Ferla: La boca.—Avenc de Sant Roc:Gruta Preciosa, des del primer replà . . . 124-125

XXVII —Avene de Sant Roc: Paret de la Gruta Preciosa.-Avenc del Bruch: La boca . . . . . . . 124-125

XXVIII —Avene del Bruch: La galeria des de la Sala Blanca.—Avene de Sant Roc: Gruta Preciosa. Detall dela volta . . . . . . . . . . . 124-125

XXIX —Avene del Bruch: Estalagtítes de Les Engúníes.-Boca dal segon avene vista des de la Sala Blanca. 124.125

XXX —Ciarforon, Gran Paradiso.--El Cervin (Matterhorn). 152-153XXXI —Monte Rosa. Gelera del Lys. - Pla de Sant Martirio. 152-153

XXXII —Aosta (Dintorni). Cascada de glaç.— L'Antelac . 152-153XXXIII. L'Agulla d'Herbétet.—Valtornanche a l'híver .. 152-153XXXIV —Llac de Como. Varenna. Vista pintoresca. —Llac

Major. Santuari de Santa Caterina . . . 16"-161

Page 61: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

296 BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Número Pàgines

XXXV. —Llac de Como i Monte Crocione. —Llac de Como.Tremezzína i illa Comacina . . . 160-161

XXXVI. -Llac de Como. Panorama de Menaggio.- Venezia:El Canal Grande . . . . . . . . . 160-161

XXXVII —Postumia. Gruta La Spada di Democle.—GrutaLa Colonna Gotica . . . . . . . . 160-161

XXXVIII —Vista general de les pistes de Font Canaleta.Pla de Font Canaleta . . . . . . . . 168-169

XXXIX. - Bosc de La Molina proper a les pistes.--Un retó deles pistes . . . . . . . . . . . 168-169

XL. —Pla de Font Canaleta —Skiadores que prenguerenpart en la cursa de skis ...... 168-169

XLI. Corredors de Peñalera i del Club Alpino Españolque prengueren part en la cursa internacional skifons. En Josep M. Guilera, guanyador de la CopaCatalunya. —Un paisatge de La Molina . 168-169

XLII. Muntanyes aran -ses des del Port de la Picada.El Mal] Pintrat. . . . . . . . . 188-189

XL11I. -La Maladeta des de l'estany de La Renclusa.-Pujant al port de la Picada Al fons, el PerdigueroiPosets . . . . . . . . . . . 188-189

XLIV —Bosc aprop de 1'Hospice de France. - Granges en elcamí de l'Hospice de France a Bagnères de Luchon. 188-189

XLV. Cercle de Colomés des de l'estany de la Llosa.— 188-189Ribera de l'Aiguamoíx des de l'estany Cloto .. 188-189

XLVI —Gran Tuc de Ratera des de l'estany Ubago.—Gran 188-189Tuc de Colomés . . . . . . . . . 188-189

XLVII —Serra de Crabes des del port de la Picada. —Pics de 188-189Saburedo des del port de Ratera .... 188-189

XLVIII —Regió de Ratera. Pics de Saburedo —Els Encantatsdes de la ribera d'Espot . . . . . . . 188-189

XLIX — Agulles de la regló de Ratera.— Estany inferior deRatera. . . . . . . . . . . . 188-189

L —El curs del Balíra a Sant Julliá.—La plana d'Ando-rra, des d'Engordany . . . . . . . . 220-221

LI —La vall del Balira en el desguás a Les Escaldes.La vall del Balíra a Sant Juliá . . . . . . 220-221

LII. - Ercz í la vall glaciar d'Arínsal.—Vista del conjuntde la vall glaciar d' Arinsal des del Roc deMamontell. . . . . . . . 220-221

LIII. La vall d'lnclès.—El cercle de Fontnegre . 220-221LIV --EI cercle deis Pessons i alguns deis estanys, des del

cim del Cuvil —Un deis estanys del cercle dePessons . . . . . . . . . . . 228-229

Page 62: XXXIV Butlletí Excursionista de CatalunyaHA dit sovint que les formes del relleu són produïdes, en gran part, pel modelat de] ... ments de l'escorça terrestre. Aquest és, precisament,

GRÀFICS 297

Número Pàgines

LV.—Els pics de la frontera catalano-andorrana El picSerramítjana í el gran recolze del Madriu, des dela Tossa Braibal.— Paisatge de les altes címes.L'Alt del Grió, el pic d'Engolasters í les crestesde Gargantilla, des de la Tossa Braibal . 228-229

LVL—La Farga d'Andorra en la vall del Madriu. L'es-tany de l'Illa i les crestes dels Pessons 228-229

LVII.—El poble d'Anyos.—Plana d'Andorra i massís del' E ncl a r 228-229

LVIII. El pla de Lngla.—El collet de l'Infern (vall delMadriu) . . . . . 252-253

LIX. L'estany i el pla de la Mina. Les crestes de lafrontera franco-andorrana, des del coll de la Minade Ransol.— Cercle í vall glaciar de Ransol, desdel coll de la Mína de Ransol . . . . . . 252-253

LX. Canillo. Vila i Enc-.mp . . . . 252-253LXI —El pic de Perafita vist des del pic Monturull.—El

massís del pic Monturull vist des del port Negre. 252-253LXII. Panorama des del Bony de les Neres. L'Alt del

Grió, les crestes de Gargantilla, el muren de SantJaume i el poble de la Mosquera. —El massís cal-cari del Casamanya, vist del Bony de les Neres. 260-261

LXIII — Ordino. Al fons, l'Alt de la Capa, La Cauba i el picde la Sola d'Ercz.—El poble de Pal. Al fons, elcoll de la Botella i les crestes de l'Alt de la Capa. 260-261

LXIV —El pont de Sant Antoni í les gorges — Capella deSant Miquel d'Engolasters. . . . . . . 260-261

LXV —Santa Coloma. —El pont de Xuvall i les gorges dela Marginada, al fons . . . . . . . . 260-261

GRAFICS-

1.—E1 cercle de Pessons. Vista del conjunt presa del'Alt del Cuvil . . . . . . . . . . 236-237

2.— Panoràmica presa des del cim-del Bony de les Neres. 236-237

3. — Voltants de la Seu d'Urgell . . . . . . . 236.2374.- Panorama i tall geològic de Torres a la Torre Sol-

sona. Vista presa des del turó de l'011a (Seud'Urgell) . . . . . . . . . . . 236-23 ï

5.—Panorama pres des del coll d'Ordino . . . . 250-251