ELS CARGOLS (Gastròpodes) són animals sense esquelet intern que es desplacenarrossegant-se, tenen dos parells de tentacles (banyes) i al capdamunt dels més llargs hi haels ulls, i duen una closca (conquilla) al damunt que els serveix per protegir-se. Hi ha espècies decargols terrestres que a Catalunya es mengen des de l’època dels romans. Per Jordi Comellas

13Regió7 | DISSABTE, 8 DE MAIG DEL 2010 FAUNA!REVISTA

Cargol TREU BANYA

ui de petit no ha cantat el «car-gol treu banya» davant d’uncargol totalment amagat dins laclosca? Qui no ha intentat tocar-

li les banyes (tentacles) i ha vist com auto-màticament les contreia i s’amagava dins laclosca? Els més grans segur que recordenquan, després de ploure, als pobles s’aga-fava el llum de carbur i una galleda o un ca-bàs i se sortia a buscar cargols per fer-ne unbon plat, després d’haver-los purgat i fet

passar gana.Els cargols, un dels animals que qual-

sevol infant s’atreveix a agafar, per laseva total inofensivitat, són gastrò-

podes, una classe de mol·luscs delsquals al món n’hi ha més de !"."""

espècies, entre marins, terrestres id’aigua dolça. Al nostre país se

n’han catalogades unes #"" es-pècies i al parc natural del Cadí-

Moixeró se n’han trobades $%espècies diferents.

Dels terrestres no és fàcildiferenciar-ne algunes es-

pècies ja que, segons elseu hàbitat, la humitat,

l’alçada, etc., pot variarl’aspecte d’una matei-

xa espècie. A granstrets, els que viuen

en llocs calorosos isecs solen tenir la

closca (conqui-lla) més gruixu-

da i més clara,

mentre que els que viuen en boscos i llocsmés humits la tenen més fosca i més prima.Per identi&car una espècie cal tenir encompte la mida, la forma de la closca, elgruix, el color, el nombre de voltes de l’es-piral, etc.

En podem trobar pràcticament en tot ti-pus de terrenys, en horts, terrenys de secà,boscos, herbassars, etc.. Però per veurel’s ésmés fàcil en zones muntanyoses i en bos-cos humits que no pas en llocs més baixosi secs, on ens haurem d’esperar que plogui,ja que els cargols necessiten la humitat permantenir el cos humit. Mentrestant, restenamagats sota terra o entremig de les pedres,en indrets on puguin mantenir la humitat.En èpoques seques s’amaguen dins la clos-ca i la tapen amb una membrana &ns queles condicions d’humitat no els són mésadients. En aquest sentit, són espectacularsles concentracions de les cargolines arra-pades a les tiges de fonoll, i a d’altres plan-tes, als reixats o a d’altres objectes.

Són formats per un peu musculós que se-grega la bava que els permet desplaçar-sei la closca, que representa la seva gran i úni-ca defensa. Al cap tenen quatre tentacles (lesbanyes), dos de més llargs, al &nal dels qualstenen els ulls, i dos de curts, relacionats ambl’olfacte i el tacte.

S’alimenten de vegetals que triturenamb milers de dents minúscules que tenena la llengua, que funciona com una llima,redueix el menjar a bocins petits. Respiraa través d’un pulmó.

La majoria són hermafrodites, això vol dirque tenen aparells reproductors masculinsi femenins, però amb tot i això els cal apa-rellar-se per tenir descendència, que tenena través dels ous que ponen en un forat a ter-ra i que abandonen a la seva sort.

A molts llocs, com a Catalunya, es men-gen algunes espècies de cargols des de l’è-poca dels romans. Els més apreciats són elsbovers, els jueus i els cristians, que són tam-bé els més grossos.

D’un temps ençà, a molts indrets, entreels quals el Bages, s’han construït grangesde reproducció i d’engreix de cargols per ala seva comercialització.

Els seus grans enemics són els tords, quese’ls mengen després d’haver esclafat lesclosques contra una pedra o un objectedur.

Q

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL !82" Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna