Download pdf - Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i ... · Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Diagonal 523-525 08029 Barcelona Tel. 93 444 50 00 Fax

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

Diagonal 523-525 08029 Barcelona Tel. 93 444 50 00 Fax 93 419 76 30

La Ponència Ambiental, en la sessió realitzada el dia 4 de novembre de 2008, va aprovar la declaració d’impacte ambiental que es transcriu a continuació: “ Declaració d'impacte ambiental de 4 de novembre de 2008, del projecte "millora general. desdoblament de l’Eix Transversal, C-25. pk 208+500 al pk 212+000. Sant Hilari Sacalm – Arbúcies”, als termes municipals de Sant Hilari Sacalm i Arbúcies (La Selva) MARC NORMATIU I PROCEDIMENT ADMINISTRATIU El projecte s’ha de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental en constituir un supòsit previst al grup 6.a.1 de l'Annex I del Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes. El 28 de maig de 2007, la Direcció General de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va trametre al Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) com a document inicial, el “Document previ. Desdoblament de l’Eix Transversal. C-25. PK 208+500 al PK 212+000, Sant Hilari Sacalm – Arbúcies”, de maig de 2007, elaborat per DCD Taller Ambiental, per encàrrec de Gestió d’Infrastructures S.A. (GISA). L’esmentat projecte és promogut i tramitat per la Direcció General de Carreteres del DPTOP. D’acord amb l’article 17.2 del Reial decret legislatiu 1/2008, el 27 de juny de 2008, es van trametre escrits de consulta als organismes i entitats que es relacionen a continuació. S’assenyalen amb una creu les respostes rebudes. Relació de consultats Respostes Direcció General de Patrimoni Cultural. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

X

Direcció General de Desenvolupament Rural. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

X

Agència Catalana de l’Aigua. DMAH X Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica. Direcció General de Qualitat Ambiental. DMAH

X

Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia. Direcció General del Medi Natural. DMAH

Direcció General d’Arquitectura i Paisatge. DPTOP Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments. Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació

X

Departament d’Ecologia. Universitat de Barcelona Consell Comarcal de la Selva X Ajuntament d’Arbúcies Ajuntament de Sant Hilari Sacalm Associació de Defensa Forestal (ADF) Montseny Guilleries DEPANA Ecologistas en Acción Associació de Naturalistes de Girona GREENPEACE Sociedad Española de Ornitología SEO/Birdlife Fundació Territori i Paisatge



Relació de consultats Respostes Acciónatura Associació per a la promoció del transport públic

La Direcció General de Patrimoni Cultural, va exposar que a fi que l’estudi d’impacte ambiental (EIA) contempli correctament el patrimoni històric i arqueològic, havia d’abastar els següents nivells d’estudi: realitzar un recull documental previ que inclogui la relació de tots els elements arqueològics i arquitectònics documentats de la zona mitjançant la consulta dels Inventaris de Patrimoni; la recerca documental en Ajuntaments, arxius, museus, universitats o altres centres de documentació, que permetés ampliar la informació. També s’havia de fer un treball de camp consistent en la realització d’una prospecció arqueològica amb l’objectiu de contrastar la documentació recollida prèviament i documentar la possible existència de jaciments no inventariats i sí observables o detectables en superfície. En cas que un jaciment resultés pressumiblement afectat pel projecte i les dades documentades no permetessin documentar-lo amb precisió, s’havien de realitzar les intervencions arqueològiques pertinents per tal de solucionar les mancances existents en la informació. En relació al treball de gabinet, el document final havia de contenir: els resultats de la recopilació documental prèvia i el treball de camp explicant quina ha estat la metodologia seguida en les intervencions arqueològiques; les conclusions preliminars de l’estudi dels elements patrimonials documentats de manera que permetessin establir nivells d’operabilitat; una documentació fotogràfica que evidenciés els elements patrimonials documentats; una documentació planimètrica molt detallada (escala 1:2.000) que indiqués la situació i delimitació dels béns patrimonials en relació a l’àrea afectada pel traçat del projecte. Pel que fa a l’avaluació de l’impacte sobre el patrimoni cultural, s’havia de valorar en funció de la posició dels diferents elements patrimonials i la de l’obra projectada. L’afectació pot ser directa o indirecta tenint en compte el valor intrínsec de l’element afectat i la singularitat tipològica i cultural de l’element documentat en el seu medi físic. A més dels mesures correctores específiques, com a mesura correctora de caire general s’havia de proposar un seguiment arqueològic de tots els moviments de terres per tal de controlar i documentar la possible aparició de jaciments arqueològics no observables superficialment. El document inicial no incloïa cap capítol dedicat al patrimoni cultural. El protocol per tal de contemplar de manera satisfactòria el tractament del patrimoni cultural era portar a terme, una prospecció arqueològica superficial a tots els terrenys afectats pel projecte i reveure les mesures correctores escaients en cada cas, que havien de ser incloses en l’EIA. El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural va concloure que l’EIA havia d’incorporar informació sobre els aspectes: avaluació dels efectes previsibles directes o indirectes de les obres sobre infrastructures existents (camins rurals, canals de reg, etc.) i el seu programa de recuperació i manteniment, tenint en compte que s’hauran de respectar servituds de pas, tant de camins com d’aqüeductes, sèquies, canals i conduccions d’aigua, i que tenen un dret de pas de 3 m al llarg del seu recorregut pel seu manteniment; afectació sobre construccions agràries existents (magatzems, granges, etc.) tant per ocupació real de la traça com per la zona de servitud; anàlisi de les finques afectades especificant la superfície ocupada, el conreu, la producció, l’edafologia del sòl, el règim de tinença amb especial menció als arrendament i parceries; la relació de comunitats de regants afectats; les mesures per a reduir, eliminar o compensar els efectes ambientals negatius en el sòl, regadius i explotacions agràries; un programa de



vigilància ambiental; la justificació social, industrial, urbanística i econòmica de l’actuació proposada; l’avaluació de les alternatives possibles a l’ocupació prevista i la justificació de la solució adoptada i els avantatges socials i econòmics derivats de la realització del projecte en l’àmbit rural. La Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica va exposar la normativa a partir de la qual s’havia d’avaluar la qualitat de l’aire en el seu estat inicial i una valoració de les dades de la qualitat de l’aire a partir de diversos paràmetres mesurats de la Zona de Qualitat de l’Aire 8 (comarques de Girona), obtingudes de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA). L’EIA havia de contenir la valoració de l’impacte sobre el medi atmosfèric a causa dels contaminants emesos procedents de les activitats associades a aquesta fase (moviments de terra, circulació de vehicles de l’obra, etc.). Les mesures correctores durant la fase de construcció havien de ser les mesures correctores per mitigar els efectes dels moviments de terra i la circulació de vehicles de l’obra. La Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments va informar que les alternatives estudiades no tenien en compte els impactes específics referents a la prevenció d’incendis i que calia incloure si els talussos i terraplens de la carretera es revegetessin amb espècies arbustives o arbòries amb un recobriment major al 50 % de la seva superfície. En aquest cas, per facilitar les tasques d’extinció, d’un foc forestal, iniciat a causa d’un accident o una imprudència, caldria disposar d’hidrants tant propers com tècnicament fos possible. Els esmentats hidrants haurien de complir amb la normativa de pressió, cabal i sistema de connexió que descriu el Pla Infocat. El Consell Comarcal de la Selva va enviar una còpia de l’Estudi de connectivitat ecològica de la comarca de la Selva, d’abril de 2007, el contingut del qual havia de ser considerat i valorat en l‘EIA. L’Agència Catalana de l’Aigua va informar fora de termini amb unes consideracions tècniques sobre els possibles impactes en l’entorn dels espais fluvials i les mesures aplicables per diversos components del medi: ocupació del sòl i d’espais singulars, la hidrologia i la vegetació. També manifestava que tant en l’establiment de la solució definitiva com en les mesures correctores i compensatòries, l’EIA havia d’estar en consonància amb la Directiva Marc de l’Aigua (Directiva 200/60CE) de manera que s’havia de tenir l’objectiu d’allunyar les infrastructures i altres serveis de l’acció de la dinàmica fluvial; que en relació a les afeccions i ocupacions directes sobre l’espai fluvial, calia tenir en compte els criteris que determina l’ACA quant a diagnosi, zonificació, establiment dels usos admissibles i els criteris generals d’actuació en espais fluvials que es veuen afectades pel projecte: vall de Riudecós, inclosa en la sub-conca de la riera d’Arbúcies i a la seva vegada de la Tordera, la qual compta amb un Pla de gestió específic de l’espai fluvial. Malgrat que el punt d’afectació es troba fora del seu àmbit, s’havien de consultar els estudis de base. També calia tenir en compte els criteris que determina l’ACA en el document Directrius de planificació i gestió de l’espai fluvial. Finalment, l’informe presentava unes consideracions específiques sobre el medi natural, els aspectes hidromorfològics, la hidrologia subterrània i la hidrologia superficial i hidràulica.



El 8 d’octubre de 2007, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del DAMH, va trametre al DPTOP, l’informe amb el contingut i nivell de detall que havia de desenvolupar l’estudi d’impacte ambiental. A més d’enviar còpia dels informes rebuts, s’indicava que l’EIA havia de desenvolupar els següents aspectes: estudi de l’alternativa consistent en incorporar un tercer carril al túnel de les Comes per connectar amb la carretera Gi-550 per evitar el ramal de la sortida que connecta amb l’esmentada carretera; estudi detallat de les mesures correctores encaminades a minimitzar els impactes sobre la geomorfologia i el paisatge deguts als moviments de terres i els talussos creats; descripció acurada de la presència d’espècies faunístiques susceptibles de veure’s afectada pel projecte respecte de la seva mobilitat o risc d’atropellament; anàlisi de la connectivitat ecològica de la zona amb la valoració d’implantar mesures compensatòries com ara la permeabilització de la carretera existent; avaluació dels efectes adversos sobre els espais inclosos en la xarxa Natura 2000 propers. El 4 de març de 2008, la Direcció General de Carreteres del DPTOP va enviar al DMAH la documentació següent:

- Estudi informatiu de Millora general. Desdoblament de l’Eix Transversal. Carretera C-25. PK 208+500 al PK 212+000. Tram: Sant Hilari Sacalm – Arbúcies”, de desembre de 2007, redactat per l'empresa consultora Ginprosa Ingeniería, SL i signat pel Sr. Luis Muñoz Campos.

- Estudi d’impacte ambiental Millora general. Desdoblament de l’Eix Transversal.

Carretera C-25. PK 208+500 al PK 212+000. Tram: Sant Hilari Sacalm – Arbúcies”, de desembre de 2007, redactat per l'empresa consultora Taller Ambiental DCD i signat pel Sr. Josep Domingo i Roura.

L'estudi d'impacte ambiental, juntament amb l’estudi informatiu, s'ha sotmès a informació pública per part de la Direcció General de Carreteres mitjançant anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en data 29 de febrer de 2008 (DOGC núm. 5081). El 17 de juliol de 2008 la Direcció General de Carreteres remet al DMAH l’expedient d’informació pública. D’acord amb aquest, diversos organismes van presentar al·legacions. La Direcció General del Transport Terrestre del DPTOP va manifestar que cap de les determinacions de l’estudi informatiu entren en conflicte amb els aspectes de la seva competència. La Direcció General del Patrimoni Cultural va informar sobre la conveniència de dur a terme el seguiment arqueològic durant la fase de moviment de terres a tot el traçat. Per la seva part, l’empresa Gestió d’Infrastructures, SA (GISA), respon que els projectes de construcció definiran les condicions per dur a terme el seguiment arqueològic durant el moviment de terres. El Servei d’Urbanisme dels Serveis Territorials a Girona del DPTOP informa favorablement sobre les tres alternatives plantejades a l’estudi informatiu (EI) i constata que totes afecten sòl no urbanitzable. L’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm informa favorablement l’alternativa 3 proposada en l’EI. El Consell Comarcal de la Selva considera que l’alternativa més idònia de les propostes de l’EI és la 3 i sol·licita que es millori la connectivitat entre els marges de la C-25 augmentant-ne el nombre de passos, tant del traçat actual, com del nou. GISA respon que s’han projectat la reposició de tots els vials de trànsit afectats. L’orografia del terreny no permet establir més passos per al trànsit rodat. La permeabilitat per a la fauna es garanteix mitjançant l’adequació pertinent de les obres de drenatge transversal i que les



solucions projectades aporten una permeabilitat adequada i suficient i no es considera adient crear nous passos que travessin la C-25. El 7 de juliol de 2008 la Subdirecció General de Planificació i Projectes de la Direcció General de Carreteres va informar estar d’acord amb l’anàlisi i les resolucions proposades a l’informe redactat per GISA. 3. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE I DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL El projecte consisteix en la millora general de l’actual C-25, mitjançant el desdoblament de la carretera existent, el reforç del ferm actual i l’adequació de la senyalització, abalisament i defenses de la carretera existent a la nova situació. La C-25 forma part de la xarxa Bàsica. La via és del tipus preferent 2 + 2. Els carrils s’han establert en 3,5 m d’amplada, amb un carril addicional en cas que hi hagi un carril per a vehicles lents amb bermes de 0,75 m d’amplada. L’ample mínim de la mitjana s’ha establert en 5 m en els trams en els quals la nova calçada segueix paral·lelament l’existent. La velocitat de projecte és de 80 km/h, ja que no s’han pogut establir els paràmetres geomètrics per a una velocitat de 100 km/h a causa de que la calçada direcció Vic aprofita la carretera actual i aquesta es disposa en un cercle de radi inferior definits per la Norma 3.1-IC. L’estudi informatiu planteja 3 alternatives. El traçat del desdoblament que recull l’alternativa 1 es desplaça cap a l’est abans del túnel de Les Comes, constituint la variant de Sant Hilari. La longitud del tronc és de 2.700 m. La variant de Sant Hilari comença amb l’anomenat viaducte de Les Comes de 280 m de longitud i connecta amb la carretera Gi-550 a uns 950 m al sud de l’existent. Posteriorment s’assoleix la riera de Riudecòs i per salvar el desnivell d’aquesta riera, de la carretera Gi-550 i la carretera d’Arbúcies a Joanet, es contempla un viaducte de 640 m amb llums de 125 m. Després de l’esmenat viaducte el traçat es converteix en desdoblament de la calçada fins a entroncar amb la boca oest del túnel de Joanet. L’alternativa 2 comença amb els desdoblament de la calçada actual i a uns 400 m, abans del túnel de Les Comes se separa del tronc el ramal de sortida Vic-Sant Hilari Sacalm, corresponen a l’enllaç de Sant Hilari. Aquest ramal es defineix com unidireccional per a connexió entre l’Eix Transversal amb la carretera Gi-550 i es manté paral·lela a l’alineació del tronc. Té una longitud de 1.200 m, dels quals 180 es desenvolupen en l’anomenat viaducte de Les Comes. El ramal d’entrada Sant Hilari-Girona se situa en l’enllaç existent, amb les modificacions necessàries per adaptar-se a la nova calçada. El desdoblament del tronc de la C-25 continua pel marge dret seguint la seva calçada i compta amb l’anomenat viaducte de Les Comes, de 130 m, el túnel de Les Comes, de 470 m i les actuacions sobre l’enllaç amb les modificacions necessàries, el viaducte de Riudecòs, de 160 m de longitud, amb tres carrils a causa del carril d’incorporació del ramal d’entrada Sant Hilar-Girona, el viaducte del sot de La Galtera, de 240 m de longitud i la resta fins a l’embocadura del túnel de Joanet, que es desenvolupa amb murs necessaris per minimitzar l’afecció dels talussos.



L’alternativa 3 contempla un desdoblament més pròxim a la carretera actual. S’estableix el mateix tram de desdoblament de les altres dues alternatives, però amb una configuració similar a l’actual per a l’enllaç de Sant Hilari. És necessari, que tant el viaducte i el túnel de Les Comes, com el viaducte de Riudecòs, s’estableixin amb tres carrils, per a les vies de sortida i d’entrada a i des de la carretera Gi-550. L’estudi informatiu aplica un anàlisi multicriteri de les diferents alternatives i considera els objectius funcionals, definit pels conceptes: accés a la xarxa viària i a nuclis de població, seguretat viària i confort de l’usuari; els objectius territorials, definits per la compatibilitat de l’actuació amb el planejament urbanístic vigent i la incidència sobre possibles desenvolupaments futurs; els objectius econòmics definits pels conceptes referents a la inversió inicial i la rendibilitat de la inversió i els objectius ambientals, definits pels conceptes geologia, edafologia, hidrogeologia, hidrologia, atmosfera i clima, vegetació, fauna, paisatge, espais de protecció, agricultura i usos del sòl, infrastructures i vies de comunicació, ordenació del territori, medi socioeconòmic, patrimoni, i increment de pressió acústica i altres. Com a resultat exposa que l’alternativa 3 és la millor des del punt de vista econòmic, ambiental, social i funcional, especialment justificat per la seva menor afecció ambiental. L’estudi d’impacte ambiental descriu el medi on es desenvolupa el projecte: En la zona on es desenvolupa el projecte és força homogènia pel que fa al tipus de material, hi predominen els materials plutònics (granodiorites i leucogranits) i hipabissals (pòrfirs), amb inclusions de materials quaternaris, corresponents a les sorres, argiles i graves al·luvials. També hi són presents rebliments d’origen antròpic repartits al llarg de tota la traça de la C-25 actual. No hi ha cap tipus d’espai catalogat com d’interès geològic. El relleu és irregular, en una vall enmig del Montseny i les Guilleries. La zona propera a la Casa Nova de Fàbregues, és a 701,2 m i el punt més baix a la riera de Riudecòs, a 450 m. la composició litològica, amb materials molt meteoritzats, fa que si bé les elevacions no són massa importants, els materials més durs han possibilitat la presència de formes arrodonides i valls amb fort pendent. Els sòls que es desenvolupen sobre roques plutòniques són poc evolucionats, cambisòls, prims i amb moltes diferenciacions en funció del perfil orogràfic. Tenen ben desenvolupats els horitzons CR. L’horitzó A és molt tènue, d’uns 10 cm. Són sòls porosos. En llocs propers a les rieres, s’observa acumulació d’argiles vermelloses-ocres. En aquests llocs es pot parlar d’horitzó B de poca potència. Sobre roques quaternàries hi ha sòls pobres, amb nivells argilosos sorrencs i una fracció orgànica molt reduïda Hidrològicament, el projecte es desenvolupa en l”’Aqüífer granític Montseny – Guilleries”, de tipus lliure en superfície i confinat en profunditat. El flux de tipus d’aqüífer mixt amb permeabilitat mitjana intergranular i/o per fissuració. La recàrrega és per infiltració directa de l’aigua de pluja, a tota la zona aflorant i a les zones de contacte amb els cursos fluvials i les zones de descàrrega als al·luvials de la riera de Breda, d’Arbúcies i riera Major. No hi ha aqüífers protegits d’acord amb el Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.



Quant a la hidrologia, els cursos que drenen la zona on es desenvolupa el projecte formen part de la conca de la Tordera, dins la subconca de la riera d’Arbúcies. Els petits torrents generalment temporals, entre els quals en destaquen: la Riera Xica, el torrent de Saleres, riera del Pont Gran, el Sot de la Galtera, riera de Riudecós. Dins l’àmbit del projecte no hi ha cap zona inclosa en zones inundables amb període de retorn de 50, 100 o 500 anys, segons el mapa elaborat per l’ACA. El clima de la zona és submediterrani, sense cap mes especialment sec. En relació amb la qualitat de l’aire, l’EIA indica que el projecte es desenvolupa en la Zona 8 “comarques de Girona” dins de les zones de qualitat de l’aire (ZQA). Els nivells de contaminació són baixos o mínims i provenen del trànsit de la C-25 i la Gi-550. Els municipis afectats presenten una vulnerabilitat a l’exposició del SO2 alta en part de la zona d’estudi, i igualment del CO i de partícules en suspensió totals (PST). La vegetació potencial de la zona seria una formació arbòria amb sureda (Viburno-Quercetum ilicis subass.quercetosum suberis), excepte les àrees properes als torrents i rieres, on s’establiria la vegetació de ribera constituïda per vernedes (Lamio flexuosum-Alnetum). A les zones obagues s’hi trobaria també alzinar (Asplenio-Quercetum ilicis subass. Sarothamnetosum scoparii i subass. Luzeletosum forsteri) i retalls de roureda. Actualment les principals comunitats vegetals presents a la zona són la sureda; l’alzinar (Viburno-Quercetum ilicis = Quercetum ilicis gallocprovinciale); vegetació de les zones obagues amb castanyers (Castanea sativa) i roures (Quercius pubescens), entre d’altres; vegetació de ribera, formada per vernedes amb altres espècies arbòries; plantacions de coníferes; vegetació de talussos de la carretera actual. Els hàbitats d’interès comunitari presents a la zona són: castanyedes (codi 9260), suredes (codi 9330), vernedes i altres boscos de ribera afins (codi 91E10). No existeix cap arbre monumental catalogat, però destaca el Suro Gros de Riudecós, proper a la carretera Gi-550, sense cap risc de quedar afectat per les obres. Les comunitats vegetals tenen un estat de conservació bo. L’entorn força ben conservat i amb un alt grau de naturalitat, no es troba dins de cap inclòs al Pla d’espais d’interès natural (PEIN). Els espais protegits més propers són l’espai Massís del Montseny inclòs a la xarxa Natura 2000 a uns 500 m, i les Guilleries, a uns 4 km al nord. A uns 6 km al sud del projecte, la riera d’Arbúcies va ser declarada reserva natural parcial segons el Decret 123/1987, de 12 de març, sobre la declaració de reserves naturals parcials per a la protecció d’espècies animals en perill de desaparició a Catalunya per la presència de la llúdriga. És destacable l’interès dels hàbitats forestals per a la fauna ja que permeten una bona mobilitat i són zona de refugi i reproducció amb una diversitat d’espècies. Els hàbitats fluvials són els de més interès tant pel nombre com per la diversitat d’espècies. Els hàbitats agrícoles, que es troba poc representat, són els menys interessants per a la fauna. Cal destacar que tot l’àmbit del projecte té una important funció de corredor biològic ja que es troba entre espais protegits, esmentats anteriorment, que connecten amb d’altres espais muntanyosos, constituint un gran sistema d’espais d’interès natural. L’Eix Transversal constitueix un element de fragmentació important, així com la carretera Gi-550, però amb un efecte menor, a causa del menor trànsit. Les zones de més valor per a la fauna són la vall de Riudecós i totes les rieres i torrents. Com a zona de valor mig-alt es consideren les masses forestals.



Quant a la fragilitat del paisatge es considera que és alta pels paisatges forestals, de la vall de Riudecós com pels paisatges agrícoles. Els paisatges relacionats amb les infrastructures tenen, per contra, una fragilitat baixa, tot i que per la situació en què es troben, qualsevol canvi podrà suposar un impacte negatiu sobre l’entorn. La valoració de la sensibilitat ambiental de les diferents unitats paisatgístiques que fa l’EIA determina que la vall de Riudecós és un paisatge amb un valor molt alt i les zones forestals tenen un valor alt. En relació amb el soroll, s’ha detectat 5 receptors possibles: Casa Nova de Fàbregues, La Casilla, Riudecós i Molí de Riudecós i cal Miralpeix. Tots ells es troben en una zona de nivell acústic baix. En relació al risc d’incendis, tant Arbúcies om Sant Hilari Sacalm son considerats municipis d’alt risc d’incendis segons el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. A la zona existeixen dues possibles vies ramaderes no classificades. L’estudi d’impacte ambiental recull les determinacions que estableix l’article 2 del Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental. L’alternativa 3 és la avaluada amb un impacte menor, definit com a moderat, tenint en compte els factors físics, biològics i humans. Proposa, entre d’altres, les següents mesures preventives i correctores: - Delimitació estricte de la traça per tal de no afectar més superfície de l’estrictament

necessària. Eliminació dels trams de carretera en desús i restituir-ne la morfologia i la coberta vegetal.

- Construcció de basses de retenció de les aigües efluents del gunitatge de l’interior del túnel, recollida i tractament posterior. Col·locació de barreres de sediments per evitar que els possibles abocaments contaminants arribin als cursos fluvials.

- Localització de zones d’aparcament de maquinària que no representin cap problema quant a la possible contaminació de rius, aigües superficials, aqüífers. Aquestes zones s’hauran d’impermeabilitzar prèviament.

- Instal·lació de mantes orgàniques en els desmunts de les embocadures del túnel de les Comes que facilitin les actuacions de restauració i revegetació.

- Aplicació de regs periòdicament de totes les zones de pas de maquinària i vehicles, especialment a prop de zones habitades i aspiració localitzada, instal·lació de filtres i carenat en plantes de formigó, asfàltiques i en zones de trituració de material si es detecta que el nivell de generació de pols és important i pot provocar molèsties.

- Dissenys dels talussos de desmunt i terraplè amb pendent 3H:2V per poder ser revegetats i en els que es preveuen amb un pendent més vertical adopció de mesures de contenció i afavoriment de la revegetació. Construcció de murs d’escullera en la base dels nous terraplens per reduir l’ocupació, els quals també es preveu recuperar paisatgísticament.

- Realització de les obres en zones especialment sensibles fora del període de reproducció de la fauna (febrer-juny).

- Instal·lació d’una tanca cinegètica a l’entorn del tram per tal de canalitzar la fauna a través d’aquesta infrastructura i evitar el creuament per la carretera.

- Instal·lació de sistemes d’escapada per als animals que hagin entrat a la carretera.



5. AVALUACIÓ Vist l’estudi informatiu, l’estudi d’impacte ambiental que valora l’impacte global pels diversos factors ambientals analitzats de moderats, vist l’expedient d’informació pública, atesa la capacitat del medi, i els informes emesos, i a proposta de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, la Ponència Ambiental formula la declaració d’impacte ambiental del projecte de la Millora general. Desdoblament de l’Eix Transversal. Carretera C-25. PK 208+500 al PK 212+000. Tram: Sant Hilari Sacalm – Arbúcies, amb caràcter favorable per al traçat de l’alternativa 3 si s’implementen les mesures establertes a l’estudi d’impacte ambiental i les condicions addicionals fixades en el present Acord. CONDICIONS ADDICIONALS

a) Sobre la protecció del sòl

• Realitzar un pla de terres que en determini la gestió i destinació final, i contempli l’emplaçament i capacitat dels abassegaments de les terres sobrants, restauració d’abocadors.... , el qual s’haurà incloure en el projecte constructiu. En tot cas, els abocadors temporals i/o permanents s’hauran d’ubicar preferentment en zones degradades , allunyats de cursos fluvials i de mínima afectació ecològica i paisatgística. Tots els abocadors s’hauran de restaurar mitjançant l’estesa de terra vegetal i la seva revegetació sens perjudici de la resta de condicions establertes als permisos o autoritzacions que requereixin. La gestió de les terres i runes haurà de realitzar-se d’acord amb la legislació vigent.

• Evitar, si es possible, la utilització de zones agrícoles productives com a zona

d’abocadors de terres. En aquest sentit s’estudiarà en detall la conveniència d’usar els camps propers a la masia de Riudecós. També s’evitarà la proximitat de les zones usades com abocadors de terres i zones d’abassegaments temporal de terres vegetals, amb l’objectiu d’evitar la seva barreja i capacitat d’ús posterior.

• Avaluar en detall el volum de terra vegetal que pot ser extreta de les zones

afectades, atesa el poc gruix que hi ha a la zona que descriu l’estudi d’impacte ambiental, i preveure aportacions externes i tractaments posterior per tal de garantir que la restauració i revegetació es faci de la forma prevista.

b) Sobre el soroll

• Durant la fase d’obres:

- Fixar l’horari de treball durant la construcció a cel obert de l’obra a l’entorn

de les zones on hi ha habitatges, com a màxim, de les 08 h a les 20 h. - Ubicar el parc de maquinària el més allunyat possible de les zones

habitades. - Ajustar l’emissió sonora de la maquinària a les prescripcions que estableix

el Reial Decret 212/2002 que regula les emissions sonores a l’entorn



produïdes per les màquines d’ús a l’aire lliure, i les normes complementàries.

• Zona de soroll

- Dur a terme la delimitació inicial de la zona de soroll corresponent a una zona

de sensibilitat acústica moderada. El titular de la infrastructura ho ha de comunicar als ajuntaments corresponents a l’objecte que l’incorporin, a títol informatiu, al seus mapes de capacitat acústica.

c) Sobre el patrimoni natural

• Analitzar en detall la possible presència d’espècies de flora amenaçada que

apareixen en el Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya i se n’evitarà qualsevol impacte negatiu. Amb aquest objectiu, a més dels treballs de gabinet, s’haurà de realitzar una prospecció en època adequada per a la possible localització d’exemplars i implantar les mesures correctores i compensatòries adients.

• Adequar les obres de drenatge com a passos de fauna, els quals, conjuntament

amb el pas específic superior per a la fauna previst, es dissenyaran d’acord amb els criteris establerts en el document: Prescripciones técnicas para el diseño de pasos de fauna y vallados perimetrales, editat pel Ministerio de Medio Ambiente l’any 2006. S’haurà de tenir en compte les espècies presents en les zones adjacents i en especial, les dels espais d’interès natural inclosos a la xarxa Natura 2000 propers. Es realitzarà un seguiment de l’efectivitat de les mesures correctores relatives a la permeabilització de la infrastructura de manera que es comprovi que no s’ha augmentat l’efecte barrera i s’ha mantingut de forma general, la connectivitat ecològica actual de la zona.

• Reposar el tancament perimetral de l’actual C-25 pel costat contrari on es realitza

el desdoblament de manera que s’asseguri l’absència de trams sense aquest element que evita el pas de la fauna a la calçada.

• Adequar el tipus de revegetació prevista entre els PK 33+280 i PK 33+420 al tipus

de vegetació actual tenint en compte l’orientació del terraplè que es generi amb l’objectiu de garantir amb èxit la restauració prevista.

• Qualsevol estructura de pas sobre Domini Públic Hidràulic que s’hagi de projectar,

s’haurà de dimensionar d’acord amb el criteris tècnics de la guia “Recomanacions per al disseny d’infrastructures que interfereixen amb cursos fluvials”, editada per l’Agència Catalana de l’Aigua el gener de 2004.

• Ampliar la zona a revegetar també sota el mateix viaducte de la Galtera amb les

espècies pròpies d’aquests ambients.

d) Sobre el patrimoni cultural



• Portar a terme el control arqueològic de tots els moviments de terres que es realitzin en tot el traçat durant el procés constructiu d’aquest.

e) Sobre el programa de vigilància ambiental

• Especificar detalladament al programa de vigilància ambiental els paràmetres que caldrà analitzar dels diferents vectors afectats, així com la periodicitat d’aquest seguiment per tal de garantir el compliment i aplicació de les mesures preventives i correctores establertes a l’estudi d’impacte ambiental i a la present declaració d’impacte ambiental.

f) Altres

• Responsabilitzar de l'execució del programa de vigilància ambiental i dels seus costos al promotor del projecte. Aquest disposarà d’una direcció ambiental d’obra que ha de tenir com a funció vigilar el correcte compliment de tot allò que disposa la present declaració d’impacte ambiental mitjançant el seguiment acurat de les obres. Les incidències ambientals s’hauran de reflectir en el llibre d’obra i en els informes tècnics mensuals.

• Incorporar al projecte constructiu les mesures preventives i correctores

contemplades a l’estudi d’impacte ambiental i a la present declaració d’impacte ambiental. Aquestes mesures seran justificades en la memòria i annexos corresponents, establint el seu disseny, ubicació i dimensions en el document de plànols; les seves exigències tècniques en el plec de prescripcions tècniques i el seu cost en el document de pressupost del projecte. També es valoraran i s’hi inclouran els costos derivats del programa de vigilància ambiental. El projecte constructiu també inclourà en la seva memòria un apartat que justifiqui de quina manera s’han incorporat aquestes mesures.

• Trametre al Departament de Medi Ambient i Habitatge, abans del començament de l’obra, la documentació següent:

- Còpia del projecte constructiu.

- Còpia del programa de vigilància ambiental definitiu, al qual s’hauran incorporat els controls i sistemes de gestió que estableix la present declaració.

• Constituir, abans de l’inici de les obres, una Comissió mixta de concertació i control entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el promotor. Aquesta comissió tècnica vetllarà pel contingut, la periodicitat, l’aplicació i l’època de realització de les mesures que assenyalen l’estudi d’impacte ambiental i la present declaració.

Aquesta declaració d’impacte ambiental s’incorporarà als tràmits administratius i resolutoris de la Generalitat de Catalunya que autoritzin total o parcialment aquest projecte.



D’acord amb el que estableix l’article 15 del Reial Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener, la decisió sobre l’autorització o aprovació del projecte serà feta pública per l’òrgan substantiu que l’hagi adoptat, el qual posarà a disposició del públic la següent informació: a) El contingut de la decisió i les condicions imposades. b) Les principals raons i consideracions en les que es basa la decisió, en relació amb les

observacions i opinions expressades durant l’avaluació d’impacte ambiental. c) Una descripció, quan sigui necessari, de les principals mesures per a evitar, reduir i, si

és possible, anular els principals efectes adversos. D’acord amb el que estableix l’article 5 del Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental, aquesta declaració d’impacte ambiental s'ha de fer pública mitjançant la seva publicació al DOGC i s’ha d'adreçar a la Direcció General de Carreteres.”