CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
JULIOL 2012
P l a O r d e n a c i ó U r b a n í s t i c a M u n i c i p a l
Alfarràs Segrià
Memòria
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS – DOCUMENT DE SINTESI – JULIOL 2012
ESTRUCTURA DOCUMENTAL DEL POUM
1 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: INFORMACIÓ
1.1 INTRODUCCIÓ ......................................................................................................
1.1.1 Conveniència i oportunitat 1.1.2 Antecedents urbanístics: evolució del planejament general i derivat
anterior que justifica la necessitat d’elaborar un nou planejament 1.1.3 Tramitació administrativa 1.1.4 Redacció
1.2 TERRITORI I MEDI AMBIENT ............................................................................... 1.2.1 Marc físic de l’àmbit d’ordenació 1.2.2 Sistemes naturals 1.2.3. Riscos ambientals i tecnològics 1.3 POBLACIÓ, SOCIETAT I ECONOMIA ...................................................................
1.3.1 Demografía i població 1.3.2 Habitatge 1.3.3 Activitat económica
1.4 ANÀLISI URBANÍSTIC ........................................................................................... 1.4.1 La història 1.4.2 Evolució del planejament general i derivat anterior 1.4.3 Estructura bàsica del territori 1.4.4 Planejament territorial i sectorial 1.4.5 Planejament urbanístic vigent i el seu desenvolupament 1.4.6 Patrimoni històric i arquitectònic 1.4.7 Serveis
1.5 PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA .....................................................
1.6 DIAGNOSI ..............................................................................................................
1.6.1 Elements territorials i ambientals 1.6.2 Previsions de població: necessitats d’habitatge i reequipament 1.6.3 Activitat econòmica 1.6.4 Sistemes urbanístics d’espais lliures i equipaments 1.6.5 Els àmbits edificats i edificables 1.6.6 Diagnosi de la mobilitat actual 1.6.7 Xarxes de serveis 1.6.8 El desenvolupament urbanístic actual i les necessitats futures 1.6.9 Mancances i incoherències de l’ordenació actual
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
2
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: ORDENACIÓ ..................
2.1 OBJECTIUS I CRITERIS ........................................................................................ 2.1.1 Objectius i criteris generals 2.1.2 Síntesi d’alternatives i justificació 2.1.3 Descripció: característiques bàsiques 2.1.4 Justificació en relació al planejament territorial i sectorial 2.2 PROPOSTES URBANÍSTIQUES DE CARÀCTER GENERAL ..............................
2.2.1 Emmarcament general 2.2.2 Sostenibilitat 2.2.3 Mobilitat 2.2.4 Habitatge 2.2.5 Règim urbanístic del sòl 2.2.6 Valors a protegir 2.3 PROPOSTES URBANÍSTIQUES ESPECÍFIQUES ...............................................
2.3.1 Sistemes 2.3.2 Serveis 2.3.3 Teixits 2.3.4 Usos 2.3.5 Ordenació del sòl no urbanitzable 2.3.6 Desenvolupament del pla
2.4 QUADRES DE DADES ...........................................................................................
2.4.1 Quadres generals 2.4.2 Desenvolupament: sectors
3 DOCUMENT DE SÍNTESI
3.1 ÀMBIT I ABAST DE LA SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES ......................................... 3.2 PROPOSTES BÀSIQUES D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA DEL POUM
D’ALFARRÀS ..................................................................................................
4 MEMÒRIA SOCIAL
I Introducció II Indicadors de creixement, població economia i societat III Objectius socials del POUM IV Compliment dels objectius socials del POUM
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
3
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
5 INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
1. Introducció 2. Requeriments ambientals de l’àmbit del pla 3. Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada 4. Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada 5. Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris,
acumuladors, sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius i d’altres) de l’ordenació proposada sobre el medi ambient.
6. Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts.
7. Síntesi de l’estudi 8. Referències ANNEX I. Disposicions normatives del pla territorial parcial de ponent per als
espais lliures, en relació al creixement mitjà, als separadors urbans i a les directrius del paisatge.
ANNEX II. Característiques particulars de cada sector de creixement. ANNEX III. Matriu d’impactes ANNEX IV. Anàlisi del mode d’incorporació al POUM de les determinacions del
Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida ANNEX V. Anàlisi de les incorporacions establertes pel document de referència.
6.ANNEXES
1. ESTUDI DE LA MOBILITAT GENERÀDA:
1. Introducció 2. Anàlisi de la mobilitat d’Alfarràs 3. Diagnosi de la mobilitat actual 4. Avaluació de la mobilitat generada pel POUM 5. Mesures per a una mobilitat sostenible 6. Proposta de finançament de les infraestructures
2. ESTUDI D’INUNDABILITAT DE LA NOGUERA RIBAGORÇANA I TORRENTS AL MUNICIPI D’ALFARRÀS:
1. Memòria 2. Plànols 3. Annexes
3. DICTAMEN PRELIMINAR DE RISCOS GEOLÒGICS A ALFARRÀS:
1. Introducció 1 2. Anàlisi de perillositat 3. Recomanacions 4. Referències bibliogràfiques 5. Annex: Resum i fitxes de l’àrea d’estudi
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
4
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
7. NORMES URBANÍSTIQUES
TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS Capítol 1. Definició, contingut i vigència del pla. Capítol 2. Desplegament del pla. Capítol 3. Gestió i execució del planejament. Capítol 4. Intervenció en l’edificació i ús del sòl.
TÍTOL II. PARÀMETRES COMUNS D’ORDENACIÓ I D’ÚS Capítol 1. Paràmetres generals que regulen l’ordenació. Capítol 2. Regulació de l’edificació alineada al carrer Capítol 3. Regulació de l’edificació aïllada Capítol 4. Paràmetres reguladors d’usos i activitats
TÍTOL III. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL Capítol 1. Disposicions generals. Capítol 2. Regulació i desenvolupament de sistemes Capítol 3. Regulació i desenvolupament del sòl urbà Capítol 4. Regulació del sòl urbanitzable Capítol 5. Regulació del sòl no urbanitzable
TÍTOL IV. PROTECCIÓ DEL PATRIMONI DISPOSICIONS TRANSITÒRIES DISPOSICIÓ ADDICIONAL: DEFINICIÓ DE PARÀMETRES ANNEX 1 ORDENANÇA DE REGULACIÓ DE LA INCIDÈNCIA DE LES
ACTIVITATS I USOS SOBRE L’ENTORN I EL MEDI AMBIENT ANNEX 2. ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE L’EMPLAÇAMENT I
DE LES MESURES CORRECTORES A DISPOSAR EN LES ACTIVITATS RAMADERES
ANNEX 3 ORDENANÇA MUNICIPAL REGULADORA DE SOROLLS I VIBRACIONS
8. AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA FINANCERA
1. Agenda i avaluació econòmica i financera 2. Informe de sostenibilitat econòmica
9. CATÀLEG DE PATRIMONI DEL MUNICIPI D’ALFARRÀS
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
5
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
1O.- PLÀNOLS
1O.1 PLÀNOLS D’INFORMACIÓ
I.1 EMMARCAMENT TERRITORIAL ................................................. E. 1/10.000 I.2 ORTOFOTOMAPA ....................................................................... E. 1/10.000 I.3 TOPOGRAFIA DEL MUNICIPI: I.3.1 TOPOGRAFIA I MEDI .................................................................. E. 1/10.000 I.3.2 CONREUS I CAMINS ................................................................... E. 1/10.000
I.4 ÀREES DE RISC I IMPACTES AMBIENTALMENT RELLEVANTS:
I.4.1 INUNDABILITAT I PENDENTS SUPERIORS 20% ...................... E. 1/10.000 I.4.2 RISCOS GEOLÒGICS .................................................................. E. 1/10.000
I.5 ELEMENTS DEL PAISATGE I VALORS............................................E. 1/10.000
I.6 PLANEJAMENT VIGENT:
I.6.1 PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT ................................ E. 1/10.000 I.6.2 NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT ............................. E. 1/2.000
I.7 SERVEIS EXISTENTS:
I.7.1 ABASTAMENT D’AIGUA I SANEJAMENT ..................................... E. 1/2.000 I.7.2 TELEFONIA-GAS-ELECTRICITAT ................................................ E. 1/2.000
I.8 ANÀLISI URBANÍSTIC:
I.8.1 USOS I ACTIVITAT ECÒMICA ....................................................... E. 1/2.000 I.8.2.a ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL NO URBANITZABLE ........................................................................................................ E. 1/5.000 I.8.2.b ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL NO URBANITZABLE ........................................................................................................ E. 1/5.000 I.8.2.c ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE ........................................................................................................ E. 1/2.000 I.8.3 ALÇADES EXISTENTS .................................................................. E. 1/2.000 I.8.4 ESTAT DE L’EDIFICACIÓ .............................................................. E. 1/2.000 I.8.5 SISTEMES. PLANEJAMENT VIGENT NNSS ................................ E. 1/2.000 I.8.6 SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES ....................................................... E. 1/2.000
1O.2. PLÀNOLS D’ORDENACIÓ
O.1 CLASSIFICACIÓ DEL SÒL I ESTRUCTURA GENERAL: O.1.1 CLASSIFICACIÓ DEL SÒL I ESTRUCTURA GENERAL ............. E. 1/10.000 O.1.1.A CLASSIFICACIÓ DEL SÒL I ESTRUCTURA GENERAL ............... E. 1/5.000 O.1.1.B CLASSIFICACIÓ DEL SÒL I ESTRUCTURA GENERAL ............... E. 1/5.000 O.1.2.A XARXA ABASTAMENT D’AIGUA ................................................... E. 1/5.000 O.1.2.B XARXA DE SANEJAMENT ............................................................. E. 1/5.000 O.1.2.C XARXA DE TELEFONIA ................................................................. E. 1/5.000 O.1.2.D XARXA ENERGIA ELÈCTRICA ..................................................... E. 1/5.000 O.1.2.E XARXA DE GAS ............................................................................. E. 1/5.000 O.1.3 SECTORS DE PLANEJAMENT DERIVAT DELIMITATS ............. E. 1/10.000
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
6
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
O.1.3.A SECTORS DE PLANEJAMENT DERIVAT DELIMITATS ............... E. 1/5.000 O.1.3.B SECTORS DE PLANEJAMENT DERIVAT DELIMITATS ............... E. 1/5.000 O.1.4 ELEMENTS ESTRUCTURADORS ............................................... E. 1/10.000 O.1.4.A ELEMENTS ESTRUCTURADORS ................................................. E. 1/5.000 O.1.4.B SECTORS DE PLANEJAMENT DERIVAT DELIMITATS ............... E. 1/5.000
O.2 ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE: O.2 ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE ............................. E. 1/10.000 O.2A ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE ............................... E. 1/5.000 O.2B ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE ............................... E. 1/5.000 O.3 ORDENACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE: O.3 ORDENACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE ......................... E. 1/2.000 O.3.A ORDENACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE ......................... E. 1/1.000 O.3.B ORDENACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE ......................... E. 1/1.000 O.3.C ORDENACIÓ DEL SÒL URBÀ I URBANITZABLE ......................... E. 1/1.000
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
7
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
1 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: INFORMACIÓ 1.1 INTRODUCCIÓ
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, conegut com POUM, és la figura de
planejament general, definida per la legislació urbanística vigent, que regularà el
desenvolupament urbanístic de Alfarràs durant els pròxims 20-25 anys.
Aquest document de POUM vol deixar resoltes les variants del creixement, assegurant
una major qualitat de vida (zones verdes i equipaments), facilitar que l’habitatge social
tingui un pes important dins el creixement (mínim 30% del nou creixement), fixar
clarament les condicions de gestió per tots els operadors, determinar que els nous
creixements siguin realitzats sense costos pel conjunt de la població, i que el nou
creixement sigui sostenible ambientalment.
El Pla és també una proposta pel futur, llunyà i pròxim, on la funcionalitat, la qualitat de
vida diària, la mobilitat i el lleure siguin millors i pel conjunt de la població.
Es vol aconseguir una major continuïtat urbana, on els barris siguin continus amb els
barris veïns, i ben comunicats, i on el pes del verd, dels passeigs i parcs, tinguin un
paper important dins el conjunt. Es vol també que l’actual centre d’Alfarràs ho continuï
essent, jugant el paper més important de la població, i amb bona relació amb els barris.
El POUM té com a punt de partida la proposta que s’efectua en l’avanç que assenyala
els elements principals o vertebradors del conjunt de la població (vialitat principal
estructurant, superfícies de zones verdes, franja verda al llarg del Canal de Pinyana com
a element característic, identificatiu i estructurador de la població, i equipaments amb
consideració de sistema general), el teixit urbà residencial i industrial ja consolidats, i els
nous creixements residencials o industrials previstos, formulant-se amb la capacitat
suficient i en qualsevol cas, sense hipotecar el creixement futur.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
8
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
1.1.1 Conveniència i oportunitat
La justificació de la conveniència i oportunitat de la formulació del POUM es basa en els
aspectes següents:
- Necessitat d’adaptar el planejament general vigent en el municipi, es a dir, les
Normes Subsidiàries de planejament, a la legislació urbanística i sectorial vigent,
aprovada durant aquests últims anys .
- Temps transcorregut des de l’última revisió (NNSS aprovades definitivament
04/10/1990 i publicada al DOGC 4935, 27/07/2007)
- Les disfuncions entre les disposicions del planejament urbanístic vigent i les
necessitats reals de sòl per a crear habitatges o per a establir activitats
econòmiques (art.95.4 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual
s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme).
- La conjuntura actual de previsió de les noves infrastructures territorials en l’entorn
immediat del municipi (autovia A-14 Lleida-Vall d’Aran, aeroport a Alguaire) i la
posició estratègica del municipi respecte a vies de comunicació de la xarxa
estructurant viària fan aconsellable la revisió del planejament actualment vigent i
la seva adequació al nou context territorial.
1.1.2 Antecedents urbanístics : Evolució del planejament general i derivat anterior que
justifiquen la necessitat d’elaborar un nou planejament.
El planejament general vigent en el municipi d’Alfarràs són les Normes Subsidiàries del
planejament, aprovades definitivament per la Comissió d’urbanisme de Lleida, en data 4
d’octubre de 1990.
Bona part de les previsions de les Normes Subsidiàries de 1990 no s’ha desenvolupat,
Dins el sòl urbà, es preveuen 4 àmbits a desenvolupar mitjançant la redacció d’Estudi de
detall i pendents de gestionar mitjançant reparcel·lació, a l’oest i nord de la població, cap
dels quals s’ha desenvolupat durant els disset anys de vigència del planejament general.
En el sòl urbanitzable, les Normes Subsidiàries el planejament vigents preveuen dos
sectors a desenvolupar mitjançant la redacció de Pla parcial:
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
9
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
- el SAU 1, amb ús global residencial terciari o eminentment industrial.(suprimit
mitjançant resolució de recurs i actualment en règim de sòl no urbanitzable).
- El SAU 2, destinat al creixement residencial d’habitatge unifamiliar aïllat.
Tampoc cap d’aquests dos sectors s’han desenvolupat fins a la data.
Les úniques figures de planejament redactades des de l’aprovació definitiva del
planejament general en el municipi són un Pla especial redactat en l’àmbit ocupat per
l’anomenada “zona ENHER”, ocupada pels habitatges construïts en el seu moment per
als treballadors d’aquesta empresa i una Modificació puntual de Normes per ajustar el
límit de sòl urbà a l’oest de la població.
El fet de no haver-se desenvolupat pràcticament cap de les previsions de
desenvolupament previstes pel planejament general, juntament amb la conjuntura actual
de previsió de les noves infrastructures territorials en l’entorn immediat del municipi
(autovia A-14 Lleida-Vall d’Aran, aeroport a Alguaire) i la posició estratègica ja descrita
respecte a vies de comunicació de la xarxa estructurant viària ja existents, atorguen al
municipi un potencial pel que fa al desenvolupament urbanístic que aconsella la revisió
del actualment vigent i la seva adequació al nou context territorial.
1.1.3 Tramitació administrativa
Aquest POUM es formula per part de l’Ajuntament de Alfarràs, tal i com li correspon,
d’acord a l’article 76.2 del DL 1/2010, de 3 d’agost, (consolidat amb les modificacions
introduïdes per la Llei 3/2012, de 22 de febrer i per la Llei 7/20111, de 27 de juliol, de
mesures fiscals i financeres), i 107 del RLU, Decret 305/2006.
Les fases de tramitació són les establertes als articles 85.1, 85.4, 85.5, 85.6, 85.7 i 85.8
del DL 1/2010 consolidat.
1.1.4 Redacció
La redacció dels documents per a l’Aprovació Inicial del POUM s’efectua per l’equip que
va resultar adjudicatari dels treballs, mitjançant concurs.
Equip redactor:
Claudina Esquerda Baiget. Arquitecta
Montserrat Giné Macià. Arquitecta
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
10
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
1.2 TERRITORI I MEDI AMBIENT
1.2.1 Marc físic de l’àmbit d’ordenació
Extensió i Situació
L’àmbit d’ordenació és el terme municipal de Alfarràs.
El municipi d’Alfarràs es troba al nord de la comarca del Segrià. Limita a l’est amb els
municipis d’Ivars de Noguera i d’Algerri, de la comarca de la Noguera, al sud amb
Almenar, de la comarca del Segrià i al nord i a l’oest amb Castellonroi i Albelda de la
comarca de la Llitera a l’Aragó. La població d’Alfarràs és de 3228 habitants (any 2007) i
el terme municipal té una superfície de 11,4 Km², segons dades de l’IDESCAT. L’accés
al municipi s’efectua per la carretera N-230 des de Lleida o des de Vielha o per la C-26
des de Balaguer o des de Tamarit de Llitera.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
11
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
A més d’Alfarràs, el cap de municipi, el terme comprèn el barri d’Andaní i les partides del
Sot d’Alfarràs, la Plana d’Alfarràs, les Guixeres, la Quadra, el Coll de Foix, el Sot
d’Andaní, la Plana d’Andaní, els Hortets, la Sisquella, el Grec i el Sas; altres partides
d’Alfarràs són l’Illa, el Pla de Gilis i Arnaia.
Comunicacions
Carreteres
Pel terme municipal passa la carretera comarcal (C-148) de Tàrrega a Binéfar. Aquesta
es creua, al poble mateix, amb la nacional (N-230) de Tortosa a França per Benavarri.
Actualment està prevista una autovia, A-14, Lleida - Vall d’Aran, que eliminarà el trànsit
pesat per dins el nucli i per dins del teixit residencial existent i proposat, i generarà noves
oportunitats de mobilitat i accessibilitat .
També esta prevista la Variant de la carretera de Tàrrega a Binéfar, que es desviarà del
seu actual traçat amb molta anterioritat a l’entrada del terme municipal, generant un nou
creuament del riu Noguera ribagorçana, aigües avall, passant per la banda sud de
l’Escola de capacitació agrària, i enllaçant amb l’actual carretera nacional i amb la futura
autovia A-14, i amb l’enllaç d’aquesta amb el traçat actual de la carretera Tàrrega –
Binéfar, situat a l’oest del terme municipal.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
12
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Camins municipals
De tota la xarxa de camins existents, es distingeixen els següents camins municipals:
- Camí de l’Horta. Va a l’Escola de Capacitació Agrària. Aquest camí continua fins
Almenar.
- Camí d’Alfarràs a Almenar
- Camí del Pla de Sas.
- Camí del Calvari
- Camí d’Andaní.
- Camí de les Guixeres. Abans anava a una finca d’on s’extreia guix.
Relleu
Morfològicament es distingeixen tres sectors. La meitat est del terme es correspon amb
la plana al·luvial de la Noguera Ribagorçana, des del limit del terme fins el nucli urbà
d’Alfarràs. El quadrant sud-oest es correspon amb una plana, anomenada lo Sas o el pla
del Sas, que es troba elevada uns 50 m respecte la plana al·luvial i separada d’aquesta
per un escarpament. El quadrant nord-oest del terme, que coincideix amb la serra de les
Guixeres, es troba la part amb més relleus del terme, tot i que els pendents són suaus a
moderats.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
13
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Altimetria
En referència a l’altimetria, el punt més alt d’Alfarràs es situa a l’extrem nord-oest del
municipi, sobre els 455 m d’altitud, a la zona de Canxinxes. La cota disminueix d’oest a
est, a mesura que hom s’apropa a la Noguera Ribagorçana, situant-se el punt de cota
mínima, al sud-est del municipi a uns 260 m sobre el nivell del mar, coincidint amb la part
baixa d’aquest riu. Cal destacar també l’altiplà situat al sud-oest del municipi, anomenat
Plana de Dalt. Aquest àmbit forma part d’un conjunt que s’estén cap al sud, ja fora dels
límits del municipi, i es situa a una cota d’aproximadament 380 metres sobre el nivell del
mar.
.
Hidrografia
El principal curs d’aigua correspon a la Noguera Ribagorçana discorre de nord a sud pel
límit est del terme. La resta de la xarxa hidrogràfica correspon únicament a diversos
torrents i barrancs que davallen de les zones elevades de la meitat occidental del terme.
També cal considerar l’existència del canal de Pinyana, paral·lel a la Noguera pel centre
del terme, o la sèquia d’Andaní o la segleta de Coll de Foix que trasvassa aigua des del
canal d’Aragó i Catalunya.
Hidrologia superficial
Les aigües superficials del municipi formen principalment part de la conca hidrogràfica de
la Noguera Ribagorçana, que recorre el límit est del municipi. Cal destacar però que a
l’extrem sud-oest del municipi, l’altiplà de la Plana de Dalt drena cap al Segre formant
part d’aquesta altra conca hidrogràfica. A Alfarràs destaca com a curs fluvial principal la
Noguera Ribagorçana.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
14
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
La Noguera Ribagorçana és un afluent del Segre per la dreta. Neix a la capçalera de la
vall de Barravés (Vall d'Aran), i desemboca al Segre al terme de Corbins (Segrià). Està
embassat pels pantans d'Escales, de Canelles i de Santa Anna, els quals serveixen tant
per a la producció d'energia hidroelèctrica com per a abastir d'aigua el canal de Pinyana i
el de Catalunya i Aragó.
Pel que respecta al canal de Pinyana la seva àrea regable està limitada a l’est pel riu
Noguera Ribagorçana, al nord per la presa del canal de Pinyana, aigües avall de
l’embassament de Santa Anna, al Sud pel riu Segre i a l’oest per la carretera N-230.
Aquest regadiu abarca els municipis de Castillonroi (Osca), Alfarràs, Almenar, Alguaire,
Vilanova de Segrià, Corbins, Rosselló, Torrefarrera, Alpicat, Lleida, Alcarràs i Torres de
Segre en la comarca del Segrià
Característiques del canal de Pinyana
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
15
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
___________ Xarxa hídrica – cursos naturals
___________ Xarxa hídrica – Canals
Hidrologia subterrània
El municipi d’estudi correspon a la massa d’aigua subterrània anomenada Al·luvial de del
baix Segre,amb una extensió de 191 km2.
La tipologia litològica dominant és l’al·luvial, amb aqüífers lliures com a característiques
hidràuliques dominants. S’identifica amb els al·luvials dels rius Noguera Ribagorçana
(d’Alfarràs cap el S) i Segre (des de Sant Llorenç de Mongai cap el S). El límit aigües
avall està poc més avall de la confluència del riu Cinca i el Segre, que desguassa a la
cua de l’embassament de Riba-roja.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
16
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
L’aqüífer es troba format per dipòsits al·luvials i terrasses dels rius Segre (2061A11) i
Noguera Ribagorçana (2061A12). La zona de més interès inclou la plana d’inundació i la
terrassa baixa connectada amb el riu. Està formada amb graves netes, poc consolidades
amb matriu de components fins. La terrassa mitjana està desconnectada en molts casos
del nivell regional del riu per afloraments miocènics, i està constituïda per còdols de roca
calcària, gresos i granits pirenaics. El substrat, argilós, és de molt baixa permeabilitat.
La recàrrega natural es deu principalment a retorns de rec. També es recarrega per
infiltració de l’aigua de pluja per sobre de les terrasses, infiltració d’afluents laterals, i
infiltració dels rius (emmagatzematge en riberes). La zona de descàrrega és cap als rius
Clima
El clima és sec semiàrid, segons l’índex d’humitat de Thornthwait. La temperatura
mitjana anual és d’uns 13-14º amb una amplitud tèrmica anual de major de 20º. La
precipitació mitjana anual és d’uns 450 a 500 mm amb màxims a la primavera i a la
tardor. A les taules següent s’indiquen els episodis recents més importants recollits en
estacions properes.
Data / Estació Alfarràs Albesa
Novembre 1934 100 -
Octubre 1397 175 -
Abril 1942 165 -
Juliol 1943 134 -
Maig 1944 129 -
Abril 1946 169 -
Juny 1949 100 -
Octubre 1960 - 144
Juny 1963 - 114
Setembre 1969 - 116
Setembre 1972 - 139
Març 1974 125.3 107
Maig 1977 105.5 103
Octubre 1979 152.5 124
Agost 1982 140 -
Taula 1: Precipitacions acumulades mensuals més destacades (mm/mes), enregistrades a les estacions d’Alfarràs(1931-1983) i d’Albesa (1958-1980), de l’INM.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
17
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Data Alfarràs Alguaire Algerri
mm/mes mm/dia mm/mes mm/dia mm/mes mm/dia
7 Maig 1999 94.9 29 - - - -
30 Abril 2001 73.4 73.4 - - 78 66.7
16 Setembre 2002 54.5 3.7 - - 83 27.50
20 Febrer 2003 84 49.8 - - 66.5 42.6
6 Maig 2003 84.2 37.3 - - 71.8 33.6
17 Octubre 2003 130.4 34.7 - - 102.9 37.2
15 Juliol 2006 39 4.7 91.2 45.1 15.9 1.8
2 Abril 2007 76.3 16.1 82.1 12.7 102.9 29.8
24 Maig 2008 109 27.7 102.3 6.1 97.7 7.4
Taula 2: Precipitacions acumulades diàries i mensuals més destacades enregistrades des del setembre de 1997 a l’estació meteorològica d’Alfarràs, des del juny del 2006 a l’estació meteorològica d’Alguaire i des del gener del 2000 a l’estació meteorològica de Algerri, de la Xarxa Agrometeorològica de Catalunya (XAC).
1.2.2 Sistemes naturals
Vegetació i fauna
Comunitats vegetals
Per conèixer els diferents hàbitats presents al municipi, s’ha realitzat treball de camp,
complementant-lo amb la consulta de cartografia del DMAH
Tal com s’ha pogut observar, en termes generals es pot afirmar que Alfarràs té la meitat
est del municipi dedicada principalment al conreu de fruiters, principalment pomeres,
pereres i presseguers, estant aquest cultiu relacionat amb la plana al·luvial de la
Noguera Ribagorçana. La meitat oest es caracteritza per la presència tant d’hàbitats
principalment de màquies i matollars amb algunes pinedes de pi blanc a la zona nord,
tots ells lligats a les zones amb pendents més elevats que impedeixen el seu ús com a
zones de conreu, com pròpiament els conreus herbacis extensius de secà que es situen
a les zones més planes, però que per localitzar-se en zones relativament elevades
respecte els canals de subministrament d’aigua de reg no admeten cultius de regadiu.
Cal destacar també la presència d’hàbitats de ribera lligats als curs de la Noguera
Ribagorçana, principalment alberedes així com plantacions de pollancres associades al
riu i que s’intercalen amb els fruiterars
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
18
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Hàbitats presents a Alfarràs
Llegenda:
En referència als hàbitats d’interès comunitari (HIC), cal esmentar que els hàbitats
esmentats es corresponen amb diferents HIC (veure figura 16), entre els que cal
destacar per la seva categorització com a prioritaris els Prats mediterranis rics en anuals,
basòfils (Thero-Brachypodietalia) i la Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia). En
conjunt els HIC presents a Alfarràs representen una cobertura superior al 95% de les
zones que no són conreades, i que, com s’ha esmentat prèviament, es corresponen amb
pendents que ho impossibiliten.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
19
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Hàbitats d’interès comunitari presents a Alfarràs
Llegenda:
Fauna
Donada la significació dels grup taxonòmic de les aus en aquests tipus d’hàbitats, l’estudi
faunístic s’ha centrat principalment en el grup de les aus i el pren com indicador de la
situació de la fauna en aquesta àrea.
Aquest municipi es caracteritza per la presència de grans extensions de cultiu de regadiu
i àrees de secà i, puntualment, de caràcter pseudoestèpic.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
20
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Els ambients pseudoestèpics acullen una comunitat avifaunística única a Catalunya i
molt escassa a nivell europeu. Així per exemple, espècies com la ganga (Pterocles
alchata), la xurra (Pterocles orientalis), el sisó (Tetrax tetrax) i la trenca (Lanius minor)
actualment només les trobem en aquesta àrea de Catalunya. Mentre que altres espècies
com el tòrlit (Burhinus oedicnemus), la calàndria (Melanocorypha calandra) o el gaig blau
(Coracias garrulus) mantenen aquí les principals poblacions catalanes
Alfarràs presenta en la major part dels seus hàbitats un alt grau d’antropització,
destacant en aquest sentit tant les zones destinades al conreu de regadiu de fruita dolça
com la Plana de Dalt amb conreus cerealístics de secà. Les zones amb vegetació natural
han quedat en aquest sentit restringides a les zones amb pendents massa elevats per al
conreu. En referència a la zona agrícola de regadiu són per tant d’especial rellevància els
marges entre aquests conreus, que tot i presentar una composició florística principalment
ruderal, es configuren com a hàbitat important especialment com a zona de refugi i cria.
En aquests sectors hi abunden en aquest sentit nombroses espècies antropófiles com
els estornells (Sturnus vulgaris i S. unicolor), pardals (Passer domesticus i P. montanus),
tórtores turques (Streptotelia decaocto), orenetes vulgars (Hirundo rustica) o falciots
negres (Apus apus). D’altra banda cal mencionar que també es poden observar algunes
espècies pròpies del secà com poden ser el tòrlit i la cogullada fosca.
Els camps dedicats al conreu cerealístic així com les parcel·les que no han estat
conreades recentment suposen un hàbitat molt interessant per les espècies pròpies
d’àrees pseudoestèpiques i cultius de secà. Els principals tàxons d’especial rellevància
són el tòrlit (Burhinus oedicnemus) i la cogullada fosca (Galerida theklae). A les zones en
les que predomina el cultiu més intensiu les comunitats d’ocells que hi habiten estan
formades per espècies molt més adaptables als canvis i que fins i tot seleccionen
positivament aquesta mena d’ambients. No es tracta de comunitats amb uns interessos
de cares a la preservació remarcables donada la tendència, com ja s’ha dit, de continuar
potenciant el regadiu. Espècies que entrarien dins d’aquest grup són la garsa (Pica
pica), el verdum (Carduelis chloris), el gafarró (Serinus serinus) o els estornells (Sturnus
vulgaris) entre d’altres. Com a hàbitat diferenciat cal esmentar també la zona de ribera
de la Noguera Ribagorçana i a un nivell més reduït també són interessants les basses de
reg que trobem disperses per la zona i especialment les sèquies. Les basses tot i ser un
hàbitat d’interès per moltes espècies donada la presència contínua d’aigua, són en
aquest cas particular poc útils per la fauna en tant en la major part dels casos no
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
21
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
presenten una naturalització dels marges amb vegetació de ribera atenent a la seva
construcció amb làmines impermeables, el que dificulta l’assentament de la fauna. Entre
les espècies que es poden localitzar en aquests hàbitat aquàtics cal esmentar com a
més abundant l’anec coll-verd (Anas platyrhynchos). Tot i que al municipi es poden
delimitar aquests hàbitats diferenciats en funció de si es tracta de zones de regadiu,
secà, marges zones humides, aquest s’ha tractat en el present document de forma
unitària, en tant que les espècies que hi son presents utilitzen aquests ambients
diferenciats i s’hi poden observar en funció de les seves necessitats tròfiques, de refugi o
cria i per tant no es pot dir que una espècie es present en una determinada zona i no en
una altra.
Respecte a les espècies més interessants cal mencionar vàries de prioritàries. El tòrlit
(Burhinus oedicnemus) és una d’aquestes espècies associada principalment les zones
de secà. Al municipi d’estudi s’ha observat als camps de cereal i erms, on pot alimentar-
se i fer el niu. També pot utilitzar els ametllers i camps d’alfals.
Espais naturals protegits i coonectivitat biològica
Els elements que estructuren ecològicament el paisatge d’Alfarràs són d’una banda la
xarxa hídrica, amb la Noguera Ribagorçana i de l’altra la zona de secà situada a la Plana
de Dalt i les zones amb vegetació natural adjacents. Tot i que a no es localitza cap espai
inclòs al PEIN en el municipi d’Alfarràs, a la banda est de la Noguera Ribagorçana, ja
fora dels límits municipals es troba l’EIN Serra Llarga, amb una superfície total de
8.960,35 ha. Aquest espai inclòs al PEIN està format per petits tossals de substrat
guixenc. La coberta vegetal és formada per brolles calcícoles, timonedes gipsícoles i
prats secs que alternen amb les terres de conreu. Pel que fa a la fauna d’aquest EIN
destaquen les espècies d’invertebrats africans de gran interès.
Pel que respecta a la xarxa hídrica cal destacar que el tram de la Noguera Ribagorçana
al seu pas per Alfarràs és una zona d’interès per a la llúdriga i el cranc (Pla Territorial de
Ponent). Les zones de secà de la Plana de Dalt s’estableixen com d’interès per a la
fauna ornítica.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
22
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Espais d’interès natural amb figura de protecció sectorial
Font: Pla Territorial de Ponent
Esmentar també la importància de la xarxa hídrica com a connector a gran escala en tant
forma part de la conca de l’Ebre i per tant es configura com un connector a nivell
supraprovincial.
Els eixos de connexió a Alfarràs queden definits per tant per l’eix de la Noguera
Ribagorçana en direcció nord-sud i des del secà de la Plana de Dalt en direcció est-oest
a través del conreus de regadiu i el riu per connectar amb l’espai inclòs al PEIN Serra
Llarga
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
23
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Qualitat ecològica
Font: Pla Territorial de Ponent
D’acord amb aquests eixos el Pla territorial de Ponent estableix a Alfarràs dues zones
d’interès per a la connexió que queden incloses respectivament en els espai:
1. Altiplà Alguaire-Almenar. Extensa plataforma de terrassa fluvial ocupada
majoritàriament per cultius extensius de secà, amb vegetació natural relegada als
vessants. Espai interessant per a l’avifauna estèpica amb xurra, calàndria, sisó, terrerola
vulgar i altres. Als plans de la Unilla es troba la darrera gran llacuna endorreica de
Catalunya, de gran importància biològica i per a l’avifauna aquàtica.
13. Noguera Ribagorçana a Alfarràs-Ivars de Noguera. Espai fluvial de la Noguera
Ribagorçana amb bosc de ribera de gran importància per als ocells migratoris que
segueixen el Segre i les Nogueres. Permet la connexió entre els plans d’Alguaire-
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
24
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Almenar i els plans de la Figuera. Pel que fa a l’avifauna destaca la presència del blauet,
el teixidor, l’oriol, el picot garser gros, l’oreneta de ribera i la merla d’aigua. Respecte
del’avifauna aquàtica, hi destaquen l’agró roig i la cigonya. Presència de tortuga de rierol,
altres rèptils com el vidriol, amfibis com el tòtil i mamífers com la llúdriga.
Principals eixos de connexió biológica
Pla Territorial de Ponent
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
25
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
En relació a aquests espais cal destacar la importància dels espais agrícoles de regadiu
situats entre el secà i el riu com a zona que permet la connectivitat entre aquests espais i
més enllà, tal i com s’esmenta en el Pla territorial de Ponent per a l’espai d’interès
connector 13, entre els secans de l’Altiplà Alguaire-Almenar i els plans de la Figuera (26),
destacant aquest darrer espai per se un sector important per a l’avifauna estèpica: sisó,
torlit, calàndria, gaig blau, xoriguer petit, esparver cendrós, arpella pàl·lida i altres
rapinyaires, com el voltor, l’aufrany, l’àguila daurada i l’àguila cuabarrada. També
faunamediterrània com el còlit ros, el trobat, la tallareta cuallarga, el tallarol, el
trencamates, elpardal roquer, el capsigrany, el botxí, l’hortolà, el tallarol de garriga, el
mosquiter pàl·lid, el tallarol emmascarat, el llangardaix ocel·lat i llagostes.
Sòl no urbanitzable de protecció especial
Pla Territorial de Ponent
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
26
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Paisatge
En referència a la qualitat del paisatge del municipi d’Alfarràs s’ha consultat en el Catàleg
de Paisatge de les Terres de Lleida. En aquest catàleg el municipi queda inclòs en tres
de les unitats definides: La Plana d’Almenar i Alguaire, el Paisatge fluvial del Segre, i
molt parcialment en la unitat Horta de Pinyana.
Unitats de paisatge
Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida
Pel que respecta a la zonificació de paisatges d’atenció especial, cal destacar que a
Alfarràs es contempla l’àmbit de l’entorn de la Noguera Ribagorçana com a Parc fluvial.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
27
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Paisatges d’atenció especial
Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida
En referència a l’exposició visual, la major part del municipi es considera de baixa
exposició, tot i que destaquen alguns punt amb una exposició alta, en particular els
vessants de la Plana de Dalt, al sud-oest del municipi. No es localitzen zones
catalogades com a horitzó persistent.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
28
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Exposició visual
Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida
Respecta a l’exposició visual des de les principals infraestructures viàries, el municipi
queda majoritàriament comprès en l’àmbit visual de l’autovia A2.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
29
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Exposició visual des de les principals infraestructures viàries
Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
30
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Pel que respecta als patrons agrícoles significatius a Alfarràs destaquen els conreus
arboris de regadiu per la seva entitat així com puntualment les plantacions de pollancres
i, en les zones amb vegetació natural, les pinedes, en tant esdevenen zones destacables
per la seva entitat en un àmbit amb predominància de conreus herbacis, matollars i
arbres de poc port com els fruiters.
Patrons agrícoles significatius
Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida
En conjunt, pel que fa a les fragilitats, en aquest catàleg es detecten pel municipid
’Alfarràs tres factors: la presència de zones d’alta exposició visual, les zones d’extracció
minera així com el connector ecològic en transformació en referència a les zones de
secà situades a la Plana de Dalt.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
31
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Fragilitats
Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
32
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
1.2.3 Riscos ambientals i tecnològics
A continuació s’identifiquen i es defineixen els s possibles presents al municipi d’estudi.
En relació a l’avaluació dels riscos ambientals, l’article 9 del Text refós de la Llei
d’urbanisme, diu que les administracions amb competències en matèria urbanística han
de vetllar perquè les determinacions i l’execució del planejament urbanístic permetin
assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de
qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscs naturals i
tecnològics.
És prohibit d’urbanitzar i d’edificar en zones inundables i en zones de risc per a la
seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la
prevenció dels riscs.
Risc d’inundació.
Per determinar el risc d’inundació del municipi d’Alfarràs, s’ha consultat el pla
d’emergència de protecció civil per inundacions (INUNCAT), el qual identifica les zones
inundables a tot Catalunya, elaborat per la Generalitat de Catalunya.A partir de les zones
inundables, i mitjançant els criteris de vulnerabilitat definits en el pla, s’ha establert un
nivell de risc general per a cada municipi de Catalunya. En el cas d’Alfarràs, el risc
d’inundació és baix, i per tant no té la obligatorietat d’elaborar un PAM (Pla d’Actuació
Municipal).
L’informe ambiental posa de manifest el risc d’inundació en el municipi i fa un anàlisi
detallat dels aspectes hidrològics del municipi i dels objectius i criteris ambientals que
caldrà adoptar en la redacció del POUM en relació a la hidrologia i el cicle de l’aigua.
L’Estudi d’inundabilitat, analitza detalladament el risc d’inundació dins el municipi i ha
delimitat les zones inundables del Regal de la Viuda, el barranc innominat i la Noguera
Ribagorçana , i en les seves conclusions, estableix que.atès que el cabal de periode de
retorn de 500 anys es inferior a 50 m3/s en els dos barrancs estudiats, segons l’ACA, no
cal fer càlculs en règim gradualment variat (amb HEC RAS) i interpreta que aquesta xifra
actúa com a un llindar per definir el que és espai fluvial del que és escorrentia superficial
concentrada. És a dir, l’aplicabilitat dels criteris d’intervenció urbanística en espais fluvials
no pot ser exigida de manera igualment estricta.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
33
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
La Noguera Ribagorçana tan sols afecta el camp de futbol durant els períodes de retorn
de 100 i 500 anys. La resta de zones inundables són d’ús agrícola, amb algunes
construccions no residencials.
.
Risc geològic
Una gran part del terme municipal d’Alfarràs té zones amb pendents superiors al 20%,
situades sobretot al quadrant nord-oest i als vessants de la Plana de Dalt. Aquestes
àrees, tal i com s’ha esmentat anteriorment, es mantenen ocupades per la vegetació
natural, en tant les que presenten un pendents menors han estat ocupades pel conreu,
tant de regadiu a les parts baixes com a de secà a les altes i per la zona urbana. En
conjunt no es detecten assentaments en zones amb un risc d’erosió derivat d’un pendent
superior al 20%.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
34
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Pendents superiors al 20%.
Llegenda:
D’acord amb el dictamen preliminar de riscos geològics d’Alfarràs, elaborat per l’Institut
Geològic de Catalunya, s’identifiquen al terme de Alfarràs una subàrea A de perillositat
natural mitjana i una subàrea B de perillositat natural baixa a mitjana enfront
esfondraments, grafiades als plànols d’informació del POUM, de la sèrie I.4 2 “Àrees de
risc: Riscs geològics”.
Aquest dictamen preliminar estableix, amb caràcter general les següents recomanacions:
- La realització d’un estudi geotècnic per a cada nova construcció, d’acord amb les
directrius actuals del “Código Técnico de la Edificación” (CTE).
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
35
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
- Prendre les mesures adequades durant o posteriorment a l’execució
d’excavacions o talussos antròpics per evitar el desenvolupament d’inestabilitats.
- Evitar edificar a les vores d’escarpaments i talussos. Es recomana deixar una
distància prudencial entre l’escarpament i les bases de les edificacions, ja que es
poden veure afectades per un progressiu desenvolupament d’inestabilitzacions
locals en forma de moviments de massa o de despreniments.
- Evitar les fonamentacions sobre terraplens o rebliments antròpics preexistents.
Usualment, no solen ser aptes per a fonamentar estructures, i es poden generar
assentaments diferencials importants en ser sotmesos a càrregues.
- Respectar les lleres, evitant les actuacions que obstaculitzin el pas o impedeixin
el correcte drenatge de l’aigua, i deixant espai lliure suficient al voltant de la llera.
Risc d’incendi
S’ha consultat la cartografia del DMAH sobre perímetres de protecció prioritària per a la
prevenció d’incendis forestals, i s’ha comprovat que el municipi d’Alfarràs no queda
inclòs en aquest perímetre de protecció contra incendis forestals.
També s’ha consultat el Mapa de perill bàsic d'incendi forestal, que defineix un estat del
territori estimatiu de la freqüència i la intensitat en que s’hi pot produir el perill d'incendi,
elaborat pel DMAH (2002). El mapa està realitzat en base a la integració dels factors que
intervenen en el perill d’incendi forestal, sent aquests el perill d’ignició (facilitat que
s’iniciés un incendi forestal) i el perill de propagació (facilitat amb que es pot expandir).
En la figura següent s’adjunta un detall de la cartografia esmentada, on es pot observar
que el municipi d’estudi s’ubica en una zona considerada, en la seva major part, com a
zona de baix risc d’incendi. Les zones amb un risc més elevat es corresponen amb les
forestals i/o amb presència de matollars, associades als vessants.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
36
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Detall del Mapa de perill bàsic d’incendi forestal a Alfarràs.
Font: DMAH (2002).
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
37
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
1.3 POBLACIÓ, SOCIETAT I ECONOMIA
1.3.1 Demografia i població
Evolució històrica de la població
Segons el fogatjament de vers el 1380 Alfarràs tenia 12 focs i Andaní 2. El 1718 hi havia,
respectivament, 75 habitants i 13 habitants. D’aleshores ençà, la població del municipi ha
anat augmentant. El 1787 hi havia 353 habitants i 69 habitants, i el 1860 n’hi havia 697
en tot el municipi.
Des del 1900 (741 habitants), a causa de la instal·lació de diversos centros fabrils,
s’estimulà la immigració, sobretot d’Andalusia.
Tanmateix, la crisi de finals dels anys setanta frenà la progressió demogràfica, i també hi
contribuí l’acabament de les obres del pantà de Santa Anna. El 1920 hi havia 1098
habitants, 1782 habitants el 1936, 1709 habitants el 1950, 2730 habitants el 1960 i 3126
habitants el 1970. El 1975 hi havia 3100 habitants i 3154 habitants el 1981.
Demografia
Els habitants segons padró de 5 d’abril de 2004 és de 3174 habitants.
La densitat de població, de 264,7 h/Km2, és la segona més important de la comarca.
Pel que fa a l’estructura per edats, hi ha molt equilibri entre la població jove i la gent gran,
i els adults representen el 63,7% del total.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
38
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Aquest equilibri es pot observar en la piràmide d’edats, adjuntant també, a nivell
comparatiu les piràmides d’edat de la comarca del Segrià i del conjunt de Catalunya.
Natalitat, defuncions i matrimonis
En els quadres que s’adjunten a continuació es pot observar l’evolució recent (des de
1995 a 2009) dels naixements, les defuncions i els matrimonis, també comparativament
a la comarca del Segrià i del conjunt de Catalunya.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
39
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
40
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Tal com es pot observar en les anteriors grafiques en els ultims anys Alfarràs està
experimentat una tendencia de creixement de la natalitat, a diferencia del conjunt de la
comarca i de Catalunya
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
41
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Moviments migratoris
Alfarràs ha experimentat al igual que la resta de Catalunya diferents moviments
migratoris però, de fet, és a partir del nou segle que comença un nou flux migratori
provinent de l'estranger que farà que només en deu anys el percentatge d'estrangers
residents a la població representi el 10% l'any 2009.
En el següent quadre es pot observar les diferents procedències dels habitants
d’Alfarràs.
En els següents quadres també es poden observar les immigracions exteriors segons
continent de procedència, corresponents a l’any 2009, i la evolució des de 1988 de les
immigracions interiors segons municipi de destinació i lloc de procedència
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
42
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
1.3.2 Habitatge
Llars per nombre de persones
Habitatges per tipus
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
43
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Habitatges per règim de tinença
Habitatges principals per superfície útil
1.3.3 Activitat econòmica
El mercat laboral
Població ocupada per sectors
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
44
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Localització de l'ocupació
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
45
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Atur registrat per sexe
Estructura productiva
Alfarràs és un municipi agrícola dedicat sobretot a la fruita, la qual cosa li concedeix una
base agrària de gran potència, malgrat que en les darreres dècades aquest sector ha
anat perdent ocupats en favor de l'indústria i, sobretot, els serveis.
Gairebé la meitat de l'extensió total del terme és ocupada per conreus de regadiu. Els
conreus principals són els fruiters, sobretot els presseguers (els préssecs d'Alfarràs
gaudeixen de força prestigi; existeix la denominació d'origen Préssec del Ribagorçana), i
en menor mesura les pereres i les pomeres. També s'hi conreen cereals, principalment
ordi i una mica d'olivera. La vinya desaparegué amb la fil·loxera. Pel que fa al bestiar, cal
destacar el progressiu augment que ha sofert l'avicultura. La cooperativa de consum va
tancar al març del 1982, però es creà una cooperativa agrícola i ramadera que reparteix
adobs i pesticides entre els associats.
Quant a la indústria, el sector tèxtil, amb una llarga tradició al poble, manté encara un
pes considerable. Són destacables també els sectors de la fusta i la construcció. També
hi ha un viver de truites.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
46
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
El mercat setmanal se celebra el divendres, i el tradicional mercat del préssec, que
s'inicia a mitjan agost i s'acaba al final de la temporada de recollida del préssec, es fa
cada tarda excepte dissabtes i vigílies de festa. Hi acudeixen compradors del Segrià i la
Noguera.
La construcció:
Els darrers anys hi va haver una certa revitalització d'aquest sector per causa del
creixement econòmic amb un increment constant del nombre d'habitatges construïts.
Aquesta tendència actualment s’ha invertit amb la crisi actual del sector immobiliari.
Empreses industrials:
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
47
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Comerç al detall:
.
Empreses de serveis
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
48
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Dinàmica immobiliària
1.4 ANALISI URBANÍSTIC
1.4.1 La història
Els dies de la conquesta del Segrià, Alfarràs era una petita caseria amb un molí fariner
vora la séquia que baixava del congost de Pinyana. No gaire lluny hi havia l'almúnia
d'Andaní. Ambdós llocs, com Almenar i Alguaire, foren conquerits el 1147. Un document
del 1215 diu que la conquesta fou duta a terme pel comte Ermengol VI d'Urgell,
procedent d'Albesa i d'Algerri. Alfarràs i Andaní reberen una carta de poblament; aquest
procedí de la Noguera, de la Baixa Ribagorça i del Pallars. Per un conveni entre el
consolat de Lleida i la corona, els cònsols fan constar que Ramon Berenguer IV havia
atorgat un privilegi als homes d'Alfarràs i d'Andaní sobre la possessió de la séquia de
Pinyana al pas pels seus termes, dret que també havia estat concedit als pobladors
d'Almenar. Jaume I, que signà el conveni, confirmà també la carta de poblament (1147).
Els veïns d'Alfarràs i Andaní s'entengueren bé amb la ciutat de Lleida pel que fa a la
conservació de la dita séquia al pas pels seus termes. Pel mateix conveni del 1216
ambdós pobles reconeixien l'autoritat i el domini de Lleida.
Malgrat que la carta de poblament atorgada per Ramon Berenguer IV concedia
franqueses als dits llocs i la promesa que no serien alienats, i que la carta fou ratificada
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
49
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
per Alfons el Cast, Pere el Catòlic i els seus successors, el 1297 Jaume II concedí a
Sibil·la d'Urgell, abadessa de Sant Hilari de Lleida, diverses honors en el terme d'Alfarràs
i, posteriorment, la senyoria de l'indret. Tanmateix, el rei, el 1317, quan Alfarràs i Andaní
eren súbdits de l'abadessa Geralda de Cervelló, els atorgà una salvaguarda especial.
També el mer i mixt imperi continuà pertanyent al sobirà, car el 1346 Pere III concedí de
no separar mai de la corona la jurisdicció dels dits llocs, que aleshores intentava
d'usurpar el comte Ramon Berenguer d'Empúries, magnat vinculat aleshores a l'abadia
de Sant Hilari. Vers el 1367 l'abadessa de Sant Hilari, Sibil·la de Peralta, sostenia un plet
amb els homes d'Almenar a causa dels regatges de la séquia de Pinyana. L'abadessa
Anna de Mur (1390-99), per causa de les epidèmies de pesta que delmaren els pobles,
demanà protecció a la ciutat de Lleida. El rei Joan I el 1388 ja els havia eximits del
pagament del delme eclesiàstic que li devien. El 1394 la dita abadessa posà sota la
protecció de la paeria de Lleida els molins i el terme d'Alfarràs. El 1404 la susdita paeria
hagué d'advertir els veïns d'Alfarràs, que no volien reconèixer les ordinacions de la ciutat.
Aleshores, Andaní, amb el molí, la rectoria i dos focs, era de la família Lledós, sembla
que per permuta amb les monges de Sant Hilari; l'església del dit lloc pertanyia a Sant
Pere d'Àger.
Així, doncs, Alfarràs es convertí per poc temps en un poble del veïnatge de Lleida, ja que
al juny del 1400 la paeria vengué el lloc al qui fou paer en cap, Bernat de Boixadors, per
50 000 sous. Consta que en temps del seu fill Miquel de Boixadors, vers el 1456, el molí
d'Alfarràs fou engrandit i adquirí l'aspecte monumental que encara conserva. També a
instàncies seves, el 1436, s'eixamplà l'estallador d'Andaní i, el 1445, es construí la mina
de Pinyana, que facilità l'eixamplament dels regs del Segrià. El 1441 Miquel de Boixadors
era també senyor d'Andaní.
Ja és sabut que, quan Joan II trencà la concòrdia de Vilafranca en envair Catalunya, ho
féu partint d'Alfarràs, pel juny del 1462. Miquel de Boixadors, que era senyor d'Alfarràs,
fou un dels prohoms de Lleida que el 4 de desembre de 1460 visità el monarca per
demanar-li la llibertat del seu primogènit, el príncep de Viana, Carles d'Aragó, que havia
estat detingut quatre dies abans. Mentre durà la guerra contra Joan II, en la qual
participà, fou la seva muller, Elionor, qui tingué cura de la senyoria d'Alfarràs.
Antigament, la rivalitat amb el poble veí d'Almenar era corrent. El 1487 els paers de
Lleida hagueren d'intervenir en la desavinença de Pere de Carcassona, senyor
d'Almenar, amb Tomàs de Boixadors, senyor d'Alfarràs i d'Andaní. La lluita entre
ambdues cases esdevingué tan cruenta i llarga que el 1518 fins i tot hagué d'intervenir-hi
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
50
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
el mateix rei. Bé que tenien parentiu amb els Desvalls, els Boixadors continuaren en la
baronia d'Alfarràs fins al segle XVIII i aleshores passà als Desvalls. Pere de Ribes-
Vallgornera i de Boixadors aconseguí de Felip V, el 1702, el títol de marquès d'Alfarràs.
A la segona meitat del segle XVIII el noble barceloní Joan Antoni Desvalls i d'Ardena,
sisè marquès de Llupià i quart del Poal, fou marquès consort d'Alfarràs pel seu matrimoni
amb la pubilla del darrer Ribes-Vallgornera. El susdit Desvalls, que féu construir a la seva
heretat barcelonina el famós Laberint d'Horta, com a bon il·lustrat, introduí força millores
a Alfarràs. Féu construir una bòvila, dos forns de calç, un molí d'oli i s'explotaren algunes
guixeres; a partir del 1774 féu desermar el Sas fins al terme d'Almenar i restaurar l'antiga
església d'Alfarràs.
Durant la Guerra del Francès, el 22 d'octubre de 1809, els sometents d'Àger, les
Avellanes i Alme-nar, comandats per Manuel Blavia, es concentraren a Alfarràs per
protegir el pont sobre la Noguera. Alfarràs fou de la senyoria dels Desvalls, marquesos
d'Alfarràs, fins a l'extinció de les senyories.
Durant el regnat d'Amadeu de Savoia (1871), s'inaugurà la carretera cap a la Vall d'Aran,
de tanta importància per al municipi.
1.4.2 Evolució del planejament general i derivat anterior.
El planejament general vigent en el municipi d’Alfarràs són les Normes Subsidiàries del
planejament, aprovades definitivament per la Comissió d’urbanisme de Lleida, en data 4
d’octubre de 1990.
Bona part de les previsions de les Normes Subsidiàries de 1990 no s’ha desenvolupat,
Dins el sòl urbà, es preveuen 4 àmbits a desenvolupar mitjançant la redacció d’Estudi de
detall i pendents de gestionar mitjançant reparcel·lació, a l’oest i nord de la població, cap
dels quals s’ha desenvolupat durant els disset anys de vigència del planejament general.
En el sòl urbanitzable, les Normes Subsidiàries el planejament vigents preveuen dos
sectors a desenvolupar mitjançant la redacció de Pla parcial, :
- el SAU 1, amb ús global residencial terciari o eminentment industrial.(suprimit
mitjançant resolució de recurs i actualment en règim de sòl no urbanitzable).
- El SAU 2, destinat al creixement residencial d’habitatge unifamiliar aïllat.
Tampoc cap d’aquests dos sectors s’han desenvolupat fins a la data.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
51
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Les úniques figures de planejament redactades des de l’aprovació definitiva del
planejament general en el municipi són un Pla especial redactat en l’àmbit ocupat per
l’anomenada “zona ENHER”, ocupada pels habitatges construïts en el seu moment per
als treballadors d’aquesta empresa i una Modificació puntual de Normes per ajustar el
límit de sòl urbà a l’oest de la població.
El fet de no haver-se desenvolupat pràcticament cap de les previsions de
desenvolupament previstes pel planejament general, juntament amb la conjuntura actual
de previsió de les noves infrastructures territorials en l’entorn immediat del municipi
(autovia A-14 Lleida-Vall d’Aran, aeroport a Alguaire) i la posició estratègica ja descrita
respecte a vies de comunicació de la xarxa estructurant viària ja existents, atorguen al
municipi un potencial pel que fa al desenvolupament urbanístic que aconsella la revisió
del actualment vigent i la seva adequació al nou context territorial.
1.4.3 Estructura bàsica del territori
Xarxa viària
Carreteres
Pel terme municipal passa la carretera comarcal (C-148) de Tàrrega a Binéfar. Aquesta
es creua, al poble mateix, amb la nacional (N-230) de Tortosa a França per Benavarri.
Actualment està prevista una autovia, A-14, Lleida - Vall d’Aran, que eliminarà el trànsit
pesat per dins el nucli i per dins del teixit residencial existent i proposat, i generarà noves
oportunitats de mobilitat i accessibilitat .
També esta prevista la Variant de la carretera de Tàrrega a Binéfar, que es desviarà del
seu actual traçat amb molta anterioritat a l’entrada del terme municipal, generant un nou
creuament del riu Noguera ribagorçana, aigües avall, passant per la banda sud de
l’Escola de capacitació agrària, i enllaçant amb l’actual carretera nacional i amb la futura
autovia A-14, i amb l’enllaç d’aquesta amb el traçat actual de la carretera Tàrrega –
Binéfar, situat a l’oest del terme municipal.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
52
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Camins municipals
De tota la xarxa de camins existents, es distingeixen els següents camins municipals:
- Camí de l’Horta. Va a l’Escola de Capacitació Agrària. Aquest camí continua fins
Almenar.
- Camí d’Alfarràs a Almenar
- Camí del Pla de Sas.
- Camí del Calvari
- Camí d’Andaní.
- Camí de les Guixeres. Abans anava a una finca d’on s’extreia guix.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
53
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
1.4.4 Planejament territorial i sectorial
Planejament Territorial
El Pla Territorial Parcial de Ponent (Terres de Lleida), aprovat definitivament el 24 de
juliol de 2007 i publicat al Diari Oficial de la generalitat de Catalunya, el 5 d’octubre de
2007, ubica Alfarràs dins el Subsistema de Lleida, que al seu temps s’inclou dins el
Sistema de Lleida.
SUBSISTEMA DE LLEIDA
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
54
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
El subsistema Lleida el formen el municipi de Lleida i tota la seva corona de municipis
segrianencs que formen la seva àrea d’influència màxima i més directa des del punt de
vista funcional i més propera des del punt de vista físic, ja que se situen a dintre o a les
immediacions de l’envolvent formada per l’autovia A-2 al nord i l’autopista AP-2 al sud, al
corredor de la carretera N-240 en direcció a Osca o al de la carretera N-230, com també
els municipis noguerencs confrontants que s’hi relacionen preferentment. Inclou
quaranta-dos nuclis, cinc disseminats i catorze àrees especialitzades que tenen la
condició d’unitats estadístiques amb dades de població resident el darrer any censal,
repartits entre divuit municipis: els Alamús, Albatàrrec, Albesa, Alcanó, Alcarràs,
Alcoletge, Alfarràs, Alfés, Alguaire, Almacelles, Almenar, Alpicat, Artesa de Lleida, Aspa,
Benavent de Segrià, Corbins, Gimenells i el Pla de la Font, Ivars de Noguera, Lleida,
Montoliu de Lleida, la Portella, Puigverd de Lleida, Rosselló, Soses, Sudanell, Sunyer,
Torrefarrera, Torre-serona, Torres de Segre, Vilanova de la Barca i Vilanova de Segrià.
La seva població el 2006 era de 180.585 habitants, amb tendència de creixement
positiva i oincident amb la mitjana de les Terres de Lleida entre 1996 i 2001 i gairebé un
punt percentual superior a aquesta entre 2001 i 2006.
Prop del 70% de la població es concentra en el node central, que la va incrementar un
1% en el període 1996-2001, durant el qual també van créixer tota la resta
d’assentaments que formen el subsistema, excepte els nuclis d’Alcanó, Alfarràs, Alfés,
Ivars de Noguera, Malpartit, la Mata de Pinyana, Montoliu de Lleida, el Pla de la Font, la
Portella, Santa Maria de Gimenells, Sucs, Sudanell, Sunyer i Vilanova de la Barca, tots
els disseminats i l’àrea especialitzada residencial de la Noguera –al terme de Rosselló–,
que van perdre població en el període considerat i Torres de Segre, que va romandre
estable.
Respecte del període 2001-2006, del qual només es disposa de dades oficials per
municipis, la majoria va créixer, dels quals els d’Albatàrrec, Alcarràs, Alcoletge, Alpicat,
Benavent de Segrià, Corbins, la Portella, Puigverd de Lleida, Rosselló, Sudanell,
Torrefarrera i Vilanova de la Barca se situaven per sobre de la mitjana de les Terres de
Lleida i Albesa, Alfarràs, Alguaire, Almacelles, Almenar, Artesa de Lleida, Aspa,
Gimenells i el Pla de la Font, Ivars de Noguera, Lleida, Montoliu de Lleida, Soses, Torre-
serona, Torres de Segre i Vilanova de Segrià, per sota.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
55
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Pel que fa a la capacitat endògena de renovació de la població, el 2001 el grup d’edat de
0 a 14 anys representava el 14% de la població total del subsistema, xifra superior a la
mitjana de les Terres de Lleida, i l’Índex d’envelliment assolia un valor de 124, inferior a
la mitjana.
El nombre total d’habitatges del subsistema el 2001 era de 66.956, dels quals més del
85% es localitzava al node central, situant-se a continuació els nuclis d’Alcarràs, amb
més del 3%, i Alpicat, amb el 2,6%.
El pes de l’habitatge principal l’any 2001 per al conjunt del subsistema era del 71%
respecte del total d’habitatges, amb gairebé tots els nuclis amb més de les dues terceres
parts del total del seu parc d’habitatges respectiu i més de la meitat amb més de les tres
quartes parts.
L’increment del nombre d’habitatges principals va ser del 13% entre 1991 i 2001 per al
conjunt del subsistema i del 12% per al node central.
La taxa d’ocupació específica el 2001 era del mateix ordre de magnitud que la mitjana de
les Terres de Lleida tant al conjunt del subsistema (0,65) com a tots els nuclis, llevat
d’Alpicat i Aspa, en què se situava en el grup immediatament superior a la mitjana.
La relació entre els llocs de treball localitzats i la població ocupada resident el 2001 era
de 0,98 per al conjunt del subsistema, superior a la mitjana de les Terres de Lleida (0,90)
i molt propera a la unitat, punt d’equilibri entre els llocs de treball localitzats i la població
ocupada resident.
Pel que fa a especialització relativa productiva, tots els municipis excepte el node central
–especialitzat en la construcció i el sector terciari la tenien, en grau notable (1,1 a 6,2),
en el sector primari el 2001.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
56
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
La estratègia de creixement que el PTPP de Ponent assigna al nucli de Alfarràs, és de
un creixement mitjà.
El Pla assigna aquesta estratègia de creixement a aquells nuclis de mitjana dimensió
urbana que, sense objectiu d’augmentar el seu pes relatiu en el territori, pel seu paper
estructurant i per les seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement
proporcionat a la seva realitat física, àrees urbanes..
L’extensió urbana màxima que el Pla d’ordenació urbanística municipal podrà proposar
serà orientativament un 60% de l’àrea urbana existent, entenent per aquesta la superfície
que inclou tots els sòls consolidats o urbanitzats en la data d’aprovació definitiva del pla
territorial, corresponents a trames urbanes d’ús dominant residencial oo mixt amb una
presència significativa d’habitatge, incloent-hi tota la seva superfície viaria, de zones
verdes i d’equipaments integrats o associats a aquestes trames, que estan incloses pel
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA - JULIOL 2012
57
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
pla territorial en els àmbits de les àrees urbanes i les seves extensions assenyalats en
els plànols.
Es per tant, un objectiu del nou POUM a redactar, l’adaptació quantitativa de les
determinacions relatives a nous creixements a aquestes previsions del planejament
territorial, així com a la resta de determinacions en relació a les Sistema d’Assentaments,
el Sistema d’Infrastructures de Mobilitat i Transport i el Sistema d’Espais Oberts, fixades
des de la lògica de l’equilibri territorial de les terres de Ponent.
MODEL TERRITORIAL. Alfarràs – Polaritat complementària..
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS – DOCUMENT DE SINTESI – JULIOL 2012
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE .MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE NOVEMBRE 2010
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS – DOCUMENT DE SINTESI – JULIOL 2012
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Pla d’Espais d’Interès Natural/Xarxa Natura 2000
El Pla d’Espais d’Interés Natural (PEIN), no inclou cap espais amb incidència territorial dins
el terme municipal de Alfarràs.
No existeix tampoc cap Lloc d’interès comunitari (LIC) dins del terme municipal, tal i com es
pot veure en el gràfic adjunt
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
60
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Coherentment, la xarxa europea Natura 2000, no inclou cap de PEIN en el terme municipal
de Alfarràs.
.
Catàleg del Paisatge de les Terres de Ponent
El Catàleg de paisatge de Terres de Lleida, elaborat per l'Observatori del Paisatge, lliurat al
Departament de Política Territorial i Obres Públiques el 31 d’octubre de 2006, fou aprovat
definitivament el 10 de setembre de 2008 (Edicte de 10 de setembre de 2008, sobre una
Resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques d’aprovació definitiva del
Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida)
D’acord amb el Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida el municipi està inclòs en tres de
les unitats de paisatge definides: Paisatge fluvial del Segre, Plana d’Almenar i Alguaire i
Horta de Pinyana.
Detall corresponent a l’àmbit de Alfarràs i entorn del Mapa 1 de Unitats de paisatge, del
Catàleg de paisatge de les terres de Lleida.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
61
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Pel que respecta a la zonificació de paisatges d’atenció especial, cal destacar que a Alfarràs
es contempla l’àmbit de l’entorn del riu Segre com a parc fluvial.
Detall corresponent a l’àmbit de Alfarràs i entorn del Mapa 2 de Paisatges d’atenció especial,
del Catàleg de paisatge de les terres de Lleida.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
62
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
63
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
1.4.5 Planejament urbanístic vigent i el seu desenvolupament
El planejament general vigent en el municipi d’Alfarràs són les Normes Subsidiàries del
planejament, aprovades definitivament per la Comissió d’urbanisme de Lleida, en data 4
d’octubre de 1990.
Bona part de les previsions de les Normes Subsidiàries de 1990 no s’ha desenvolupat, Dins
el sòl urbà, es preveuen 4 àmbits a desenvolupar mitjançant la redacció d’Estudi de detall i
pendents de gestionar mitjançant reparcel·lació, a l’oest i nord de la població, cap dels quals
s’ha desenvolupat durant els disset anys de vigència del planejament general.
En el sòl urbanitzable, les Normes Subsidiàries el planejament vigents preveuen dos sectors
a desenvolupar mitjançant la redacció de Pla parcial, :
- el SAU 1, amb ús global residencial terciari o eminentment industrial.(suprimit
mitjançant resolució de recurs i actualment en règim de sòl no urbanitzable).
- El SAU 2, destinat al creixement residencial d’habitatge unifamiliar aïllat.
Tampoc cap d’aquests dos sectors s’han desenvolupat fins a la data.
Les úniques figures de planejament redactades des de l’aprovació definitiva del planejament
general en el municipi són un Pla especial redactat en l’àmbit ocupat per l’anomenada “zona
ENHER”, ocupada pels habitatges construïts en el seu moment per als treballadors
d’aquesta empresa i una Modificació puntual de Normes per ajustar el límit de sòl urbà a
l’oest de la població.
1.4.6 Patrimoni històric i arquitectònic
El patrimoni històric i arquitectònic de Alfarràs recollit a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic
de Catalunya i l’Inventari Arqueològic de Catalunya és el següent:
BCIN-Béns Culturals d’Interès Nacional
“El Castell” o gran Casal.
La Torre
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
64
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Elements inclosos en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Nova Església de Sant Pere
Església Vella de Sant Pere
Fàbrica de Filatures Casals
Cases de la Colònia de Filatures Casals
Pont vell d’Alfarràs
Església de sant Nicolau
Elements inclosos en l’Inventari del Patrimoni Arqueològic
Necròpolis de San Faduc
San Faduc
Tossal del Casets
Tossal del Clamorís
Tossal del Pontet
http://cultura.gencat.net/invarquit/cerca.asp http://cultura.gencat.net/invarque/index.asp
El POUM amplia i revisa aquest llistat de bens i elabora una fitxa individualitzada per a cada
un d’ells
1.4.7 Serveis
Els traçats de les xarxes bàsiques de serveis existents corresponents a l’aigua potable,
hidrants per a incendi, gas, enllumenat públic, subministrament elèctric, telecomunicacions i
sistemes d’evacuació de les aigües residuals o de pluja són és el grafiats als plànols
d’informació de la sèrie I.7.1.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
65
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
1.5 PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
El programa de Participació Ciutadana es va iniciar amb anterioritat a la redacció d’aquest
POUM.
Per tant previament a l’inici de la redacció de l’Avanç fruit de les diferents reunions dutes a
terme per la corporació amb diferents agents urbans i particulars ja es va fer un primer recull
de suggeriments que varen ser tinguts en compte en la redacció de l’Avanç i les primeres
propostes de l’ordenació.
Aquest procés de participació ciutadana va continuar, un cop exposat al públic l’Avanç de
planejament, mitjançant una sessió publica d’exposició dels criteris i objectius del document.
En aquesta reunió es van formular, per part dels particulars o representants de diverses
d’associacions, diferents aportacions i propostes que un cop efectuat el seu anàlisi i
valoració van ajudar a redefinir i concretar els treballs iniciats aleshores.
També durant el termini d’informació pública, legalment establert, els particulars van
formular diferents suggeriments, que, valorats conjuntament amb l’equip de govern
municipal, van estar recollits total o parcialment en la seva majoria.
Paral·lela i simultàniament a l’ informació pública del document d’Avanç i de l’Estudi
Ambiental preliminar, es varen sol·licitar els informes preceptius dels diferents organismes
competents, les determinacions dels quals, de caràcter preceptiu, varen esser incorporades
en el document que correspon a l’Aprovació Inicial del POUM, del qual forma part aquesta
memòria.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
66
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
1.6 DIAGNOSI
1.6.1 .Elements territorials i ambientals
Pel que fa als aspectes territorials del municipi, l’aprovació, en aquests darrers anys del Pla
Territorial Parcial de Ponent i del Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida, que inclouen
determinacions normatives d’aplicació al municipi, fa necessari el recull i adaptació, per part
del POUM, dels seus continguts.
La implantació d’una infraestructura territorial en l’entorn immediat del municipi com és
l’Aeroport d’Alguaire, i la previsió i implantació progressiva de noves infraestructures com
son l’autovia A-14 Lleida-Vall d’Aran i la Variant de la C-26, de Balaguer a Binefar, sens
dubte reforçarà, encara més, la posició estratègica del municipi respecte a vies de
comunicació, atorgant al municipi un potencial pel que fa al desenvolupament urbanístic que
cal tenir en compte en la redacció del POUM .
Des del punt de vista ambiental, l’Informe de Sostenibilitat Ambiental que acompanya aquest
document de POUM, inclou una diagnosi detallada del municipi.
1.6.2 Previsions de població: necessitats d’habitatge i reequipament.
En l’apartat de demografia i població d’aquesta Memòria es pot observar una certa
tendència al creixement en relació a la resta de la comarca. Això, juntament amb la
implementació de noves infraestructures de caràcter territorial i de mobilitat previstes
(aeroport d’Alguaire i autovia C-14 Lleida-Vall d’Aran) que permetràn una major
accessibilitat, en les dues direccions, del municipi envers la resta del territori català i estatal,
fa preveure un major creixement de la població en aquest municipi i la necessitat de previsió
de nous habitatges i reequipament proporcional.
Cal considerar també la previsió d’un sector industrial fins ara inexistent en el municipi,
factor que normalment comporta l’atracció de un cert nombre de població externa vinculada
a les noves activitats que s’implantin, i conseqüentment, una demanda de sòl residencial
nou en el municipi.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
67
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
1.6.3 Activitat econòmica
Alfarràs és un municipi eminentment agrícola dedicat sobretot a la fruita, la qual cosa li
concedeix una base agrària de gran potència, malgrat que en les darreres dècades aquest
sector ha perdut ocupats en favor d'una reduïda indústria i un creixent sector terciari.
Actualment no existeix cap industria rellevant en el municipi, malgrat que en el segle passat
en el municipi existien dues fàbriques tèxtils, vinculades amb la disposició de recursos
d’aigua del municipi, que varen ser determinants en el desenvolupament i dinàmica
econòmica de la població.
Aquestes dues industries actualment estan inactives i presenten una posició idònia per a la
seva transformació i reconversió, una per a usos residencials i l’altra per a usos industrials.
Resulta per tant evident que existeix una mancança important de sòl industrial que permeti
acollir la petita i mitjana industria procedent noves iniciatives generadores d’activitat i la
reubicació de les activitats ja existents en el municipi.
Dins del sector de serveis cal destacar una empresa de caràcter supramunicipal vinculada
amb la construcció i amb la execució d’obra pública.
Gràfic 1: Establiments d’empreses i professionals per sectors (2002).
20%
20%
6%6%
49%
Indústria Construcció Comerç al detall Serv eis Professionals i artistes
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
68
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
1.6.4 Sistemes urbanístics d’espais lliures i equipaments
Espais lliures
Malgrat el planejament vigent al municipi d’Alfarras qualifica dos extenses àrees com a
sistema d’espais lliures o zones verdes, una al turó dels dipòsits de l’aigua i l’altra
acompanyant el canal de Pinyana, manca l’obtenció de part dels terrenys i en especial la
urbanització i adequació del mateixos per a l’ús ciutadà.
Cal indicar també que la zona verda prevista en el turó dels dipòsits no reuneix les
condicions adequades, especialment per les pendents excessives, per ubicar-hi una zona
verda
El planejament vigent també preveu una zona verda confrontant amb l’illa d’equipaments
escolars, totalment de propietat municipal, que actualment fa les funcions d’aparcament.
Dins del nucli de població únicament existeixen i fan les funcions de sistema d’espais lliures:
- La plaça de Sant Pere
- El passeig d’Andaní (Avinguda de Pinyana).
- La petita plaça de l’església d’Andaní
La plaça de Francesc Macià, actualment el seu ús correspon més a una cruïlla viaria que a
un sistema d’espais lliures.
El municipi d’Alfarràs, per tant, es deficitari de zones verdes i resulta, per tant, necessari la
reconsideració de la zona verda del turó dels dipòsits i l’obtenció i agençament de la resta de
zones verdes, alhora que implementar noves zones verdes amb l’objectiu de complir amb
els estàndards previstos en la legislació vigent, tant pel que fa al sostre residencial existent i
previst en sòl urbà, com pel que fa al sostre residencial de nova implantació en els futurs
creixements.
Equipaments
Pel que fa al sistema d’equipaments es podria afirmar que el municipi d’Alfarràs té un nivell
adequat de dotació d’equipaments, ja que disposa d’una extensa zona esportiva en la
prolongació del carrer Sisquella, en una zona potencialment inundable però compatible amb
l’ús esportiu a l’aire lliure.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
69
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
També disposa d’una extensa àrea d’equipament en l’accés est del nucli, confrontant amb la
carretera de Balaguer a Binefar, d’us docent, socio-sanitari, i serveis municipals.
En sòl urbà el municipi disposa de diferents equipaments religiosos, esglésies històriques
dels diferents nuclis i la església nova situada en l’Avinguda de Catalunya, així com altres de
caire administratiu o cultural, com l’Ajuntament i la Biblioteca municipal.
També disposa d’Escorxador i de Cementiri municipal, aquest últim amb possibilitats
d’ampliació, en sòl urbà.
El municipi també disposa en sòl no urbanitzable del cementiri d’Andaní i d’una Escola de
Capacitació Agrària. Pel que fa a aquesta ultima, tenint en compte la seva posició allunyada
de la població, es detecta la necessitat de millorar la seva relació i connectivitat amb el sòl
urbà.
El POU, però, ha de completar els actuals equipaments amb els nous creixements que es
formulen, possibilitant l’ampliació de la zona esportiva i distribuïnt els equipaments en les
diferents parts del nucli urbà.
1.6.5 Els àmbits edificats i edificables
El parc edificat al municipi d’Alfarràs, en la part mes antiga, nucli antic d’Alfarràs i nucli antic
d’Andaní, si bé té una certa homogeneïtat tipològica, i presenta multiples sintomes
d’envelliment de la fabrica i obsolescència dels seus habitatges que fan necessàries la seva
renovació , i si s’escau la seva substitució.
Pel que fa a la resta del teixit edificat, excepte petites operacions unitàries, vinculades a la
colònia industrial, derivades de la mateixa, i vinculades a la protecció oficial, la seva tipologia
presenta una excessiva uniformitat, derivada també de la normativa urbanística vigent, que
impedeix donar resposta a la demanda d’altres tipologies: habitatges unifamiliars aïllats,
aparellats, blocs plurifamiliars aïllats, etc..,de forma adequada.
1.6.6 Diagnosi de la Mobilitat Actual
Circulació i Xarxa viària
La xarxa viària del municipi es troba dominada per les carreteres C-26 i N-230, les quals són
origen i destí de tots els desplaçaments intramunicipals. El fet que la urbanització del
municipi s’hagi fet a partir d’aquestes vies fa que la xarxa viària secundària no sigui gaire
extensa i això provoca la disminució de la possibilitat de garantir un increment de la qualitat
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
70
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
de vida i ambiental mitjançant la pacificació d’aquestes vies. En qualsevol cas és
aconsellable que es prenguin actuacions en aquest sentit a aquestes vies secundàries, com
per exemple a l’avinguda de Catalunya o el carrer Nou.
La futura variant ha de permetre un alleujament determinant del pas de vehicles pel nucli,
sobretot per a vehicles pesants. Aquest fet ha de permetre que la funció urbana de les dues
travesseres (avinguda de Lleida i avinguda de Balmes) pugui ser més accentuada per sobre
la funció de carretera, predominant en la situació actual.
La composició viària de la carretera de Balaguer, en forma de travessera del nucli d’Alfarràs
i la construcció de la variant exterior, constitueixen un factor que recomana replantejar
l’ordenació estàtica i d’aquesta via. La reduïda intensitat de trànsit que es pot preveure per
aquesta via ha de permetre prioritzar la qualitat de vida del ciutadà per sobre la circulació de
vehicles.
A banda de la xarxa principal de vehicles, la xarxa interna que s’estén a partir de la xarxa
principal no presenta problemes de circulació rellevants, sobretot degut a la mínima densitat
de trànsit que acull. En l’actualitat, Alfarràs no compta amb carrers de zona 30, carrers de
convivència o carrers de vianants.
Estacionament
Existeix un dèficit d’aparcament públic al nucli antic fruit de la predominança de cases
unifamiliars entre mitgeres i cases antigues sense garatge que pugui encabir els vehicles.
Això provoca estacionaments indeguts a la vorera o en la pròpia calçada que, agreujat per la
reduïda amplada dels carrers en aquesta zona, provoca dificultats de pas per als vehicles i
persones.
Cal adoptar mesures urbanístiques i de caràcter sensibilitzador per evitar aparcaments
sobre la vorera pel perill que suposa pels vianants i sobretot en la xarxa principal de vianants
del municipi.
De totes formes, les reduïdes dimensions del nucli urbà fan que els destins siguin fàcilment
accessibles a peu, tenint en compte que per a distàncies inferiors a 3 km moure’s a peu és
el mitjà de transport més eficient. Complementant el disseny urbà amb el fet de prioritzar
mitjans de transport més sostenibles, el problema de l’aparcament a Alfarràs s’ha de reduir
significativament.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
71
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
1.6.7 Xarxes de serveis
Analitzat el nucli d’Alfarràs no es detecten mancances ni problemes rellevants excepte els
derivats de l’antiguetat de la xarxa en determinats sectors i zones del nucli i la necessitat del
seu manteniment i renovació.
El municipi disposa de tots els serveis tècnics necessaris i de les instal·lacions de
tractament, captació i dipòsit, i depuració propis o mancomunats amb els municpis veïns.
1.6.8 El desenvolupament urbanístic actual i les necessitats futures
En el capítol 1.4.2 d’aquesta Memòria “Evolució del planejament general i derivat” es detalla
l’estat del desenvolupament urbanístic actual.
Pel que fa a les necessitats futures, a nivell general, poden resumir-se en les següents:
- Necessitat de creació d’un sector per a usos industrials i terciaris.
- Necessitat de reconversió i transformació dels usos dels espais edificats adscrits
anteriorment a usos industrials que avui han quedat obsolets i en desús.
- Necessitat d’assegurar un continu urbà entre els dos nuclis existents en el municipi:
Alfarràs i Andaní, actualment connectats únicament per un vial.
- Necessitat de creació d’espais destinats a la vida ciutadana, sistema d’espais lliures.
- Necessitat de revisar alguns dels creixements previstos pel planejament anterior en
tant que contradiuen determinacions bàsiques de la legislació vigent.
1.6.9 Mancances i incoherències de l’ordenació actual
Es objectiu d’aquest pla, donar resposta a totes aquelles mancances i incoherències, de
caire urbanístic, plantejades en el municipi en el decurs i desenvolupament del planejament
general vigent, i això porta a revisar i precisar alguns aspectes en la classificació del sòl,
zonificació i traçat viari de la ordenació vigent, i especialment de l’ordenació de l’edificació,
en tant que aquest és un bon moment de fer-ho des d’una visió global i conjunta,
coherentment a la funció de revisió que la redacció del POUM comporta.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
72
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: ORDENACIÓ
2.1 OBJECTIUS I CRITERIS
2.1.1 Objectius i criteris generals
Segons l’article 3 del Text Refós de la Llei d’urbanisme (DL 1/2010) el primer principi general
de l’actuació urbanística, per tal de garantir la qualitat de vida de les generacions present i
futura, és donar compliment a l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, que es
defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient.
Aquest objectiu comporta fer compatible les necessitats de creixement amb la preservació
dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals.
Així mateix, i atès que el sòl és un recurs limitat, el desenvolupament urbanístic sostenible,
comporta també la configuració de models d’ocupació de sòl que:
-evitin la dispersió en el territori,
-afavoreixin la cohesió social,
-considerin la rehabilitació i la renovació del sòl urbà,
-atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i
-consolidin un model de territori globalment eficient.
Segons l’article 9 del Text Refós de la Llei d’urbanisme (DL 1/2010), les determinacions del
planejament urbanístic han de permetre assolir uns nivells adequats de qualitat de vida, de
sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscos naturals i tecnològics.
El Pla d’ordenació té com a objectiu pròpiament urbanístic el plantejar l’estructura general de
la població, definit els carrers, els espais lliures i equipaments principals, que han de
permetre imaginar l’ordenació futura, assegurant una bona qualitat de vida pels ciutadans, i
posant en valor el caràcter propi i els elements diferenciadors d’Alfarràs.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
73
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
El Pla defineix els nous creixements, delimitant uns àmbits o sectors, en bona part a
desenvolupar pels privats, però sobre els mateixos defineix les propostes urbanístiques
generals, d’interès general de la població, que permetin que encara que s’actuï
independentment, la suma dels diferents sectors doni una ordenació global de qualitat
urbanística, ambiental i paisatgística.
També són objectius urbanístics:
a) La diferenciació clara entre l’ús residencial i l’industrial, definint una àrea pròpia per
cada un d’aquests dos usos, però al mateix temps, ubicant aquestes dues àrees
espacialment properes, a l’objecte de facilitar la mobilitat entre els dos grans usos, i
també d’aconseguir un sector industrial amb òptimes condicions d’accessibilitat des
de les principals vies estructurants del territori més proper.
b) Establir una estructura clara i jerarquitzada del nucli resultant de la unió d’Alfarràs i
Andaní, utilitzant com a fil conductor el canal de Pinyana, al ser aquesta una
infraestructura alhora de caràcter paisatgístic que actualment ja els uneix.
c) Potenciar el nucli antic i el centre de Alfarràs, millorant l’accessibilitat al mateix i la
relació del centre amb els barris de l’entorn, actuals o futurs.
d) Optar per un model de nucli urbà homogeni, que englobi els dos nuclis existents de
població (Alfarràs i Andaní) sense crear grans disgregacions espacials ni distàncies, i
sense grans diferències en intensitat d’ús o densitat, optant per un model compacte i
de densitat semblant al Alfarràs actual.
e) Preveure les necessitats d’habitatge assequible, mitjançant les reserves del 30%
d’habitatge de protecció pública, i sense crear barris especialitzats en un sòl tipus
d’habitatge.
f) Millorar els serveis urbans, entenent-se com a xarxes homogènies que serveixin al
conjunt del poble.
g) Garantir i protegir la continuïtat dels camins principals, i la potenciació del canal de
Pinyana, torrents i boscos.
h) Protegir el patrimoni arquitectònic, cultural i arqueològic per remarcar els elements
d’identitat del nucli i del conjunt del terme, com són els edificis, elements o conjunts
arquitectònics singulars, les restes arqueològiques, etc.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
74
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
2.1.2 Síntesi d’alternatives i justificació
Les alternatives que es poden plantejar en el planejament urbanístic de Alfarràs en els
pròxims 20-25 anys són diverses i varien segons el model territorial que es formuli.
Pel que fa als creixements, entre l’alternativa de models de creixement dispersos en el
territori, de baixa densitat, i la del creixements compactes, en continuïtat amb el nucli
consolidat, i densitat mitjana-alta, s’opta per aquest última, d’acord a l’objectiu de
desenvolupament urbanístic sostenible.
Pel que fa a la localització del creixement industrial, entre l’alternativa de diferents sectors
disgregats en el territori, i allunyats del nucli, que donin resposta a iniciatives concretes que
sorgeixin en el municipi, i la de apostar pel creixement en una única ubicació, contigua al
teixit residencial i per tant amb fàcil accessibilitat, s’opta per aquesta última, i amb aquest fi,
es proposa un nou sector industrial, ubicat al nord oest de la població, constituït pels
terrenys corresponents a l’antiga fàbrica de filatures Casals i els situats immediatament al
nord d’aquestos, de forma que el seu desenvolupament comporti la reconversió de la
indústria esmentada, actualment en desús, i fins i tot, la reutilització d’alguna de les seves
edificacions d’especial valor, amb destinació d’equipament.
Pel que fa a la localització del creixement residencial, l’alternativa o model proposat per
aquest Avanç opta clarament per concentrar el fet urbà i la urbanització d’ús residencial a
l’entorn de la població existent, apostant per la continuïtat del sòl urbanitzat, de manera que
el procés urbanitzador sigui econòmic i racional. Els nous sectors es proposen com a
reompliment i compleció del teixit actual, i com a connectors entre els dos nuclis, Alfarràs i
Andaní, amb unes dimensions acotades i proporcionades a la dinàmica actual i prevista i a
l’estat de desenvolupament dels sectors ja classificats.
2.1.3 Descripció : característiques bàsiques
Estructura viària.
La proposta parteix de l’anàlisi de la jerarquia de la vialitat existent, per acabar definint la
vialitat proposada, tal i com es grafia en el plànol O.2 Ordenació del sòl no urbanitzable, on
es diferencien les següents categories de vialitat:
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
75
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
- Xarxa territorial bàsica : aquelles carreteres que tal i com es reconeix en el PTPP,
tenen un rellevant paper estructurant en l’àmbit del pla, en aquest cas, el terme
municipal de Alfarràs.
- Xarxa viària bàsica : aquells vials amb rellevant paper estructurant dins l’àmbit urbà i
entorn immediat.
- Viàri complementàri : Camins : aquelles vies amb important paper estructurant dins la
xarxa de camins rurals del municipi.
A partir d’aquest anàlisi les propostes d’aquest POUM en relació a l’estructura viària son les
següents:
- A nivell territorial el POUM recull el traçat L’autovia A-14, Lleida – Vall d’Aran,
prevista la seva execució pel Ministerio de Fomento, que travessa el terme municipal
en direcció nord-sud a l’oest del nucli, i suposa una connexió directa d’Alfarràs a la
xarxa viaria autonòmica i estatal.
També recull el POUM la variant d’Alfarras de la C-26, projectada pel DPTOP, que
potencia aquesta via en els recorreguts Tarrega – Alfarràs – Binefar i constitueix una
alternativa al traçat actual que travessa el nucli urbà, de est a oest en la seva part
central, dividint el teixit urbà consolidat en dos parts i permet la generació d’un nou
enllaç d’accés al nucli per la seva part sud i una connexió directa a la futura autovia
A-14.
Pel que fa a la variant Nord-Est prevista en el Pla Territorial el POUM efectua la seva
reserva en sòl no urbanitzable
A nivell territorial el POUM també protegeix i garanteix la continuïtat de la xarxa de
camins existent.
- Pel que fa a la xarxa viària urbana el POUM conseqüentment a les propostes
territorials preveu la transformació del traçat actual de la carretera nacional 230 (Av.
de Lleida) en una via urbana estructurant, que lluny del seu paper actual de barrera
en el teixit urbà, suposi un eix de vida urbana en si mateix aglutinador de les dues
bandes est i oest de la població i que, per la seva generosa amplada, pugui acollir
uns usos comercials i terciaris, que no son possibles en la resta de la xarxa existent
per la seva escassa dimensió.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
76
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Per altra banda acompanyant els nous creixements proposats es preveu el traçat
d’un altre eix viari nord sud a l’est de l’actual N-230 que uneix suposi un nexe d’unió
entre el nucli actual d’Alfarràs i el nucli d’Andaní i amb els nous sectors residencials
previstos en aquests banda. Aquesta via pot esdevenir un element viari de gran
qualitat urbana en tant que tot el seu traçat va acompanyat d’una franja important de
zona verda provinent de les cessions obligatòries dels nous sectors, que permetrà
projectar múltiples i variades seccions en la seva urbanització.
En la resta de la xarxa urbana i per als vials secundaris el POUM defineix una
estructura en continuïtat, produint les mínimes afeccions, garantint en els nous
creixements unes amplades mínimes, adients a la seva funcionalitat, evitant la
duplicitat innecessària per tal d’optimitzar el seu traçat afavorint la sostenibilitat
econòmica en els nous creixements.
Creixement residencial.
El model proposat per aquest POUM opta clarament per concentrar el fet urbà i la
urbanització d’ús residencial a l’entorn de la població existent, apostant per la continuïtat del
sòl urbanitzat, de manera que el procés urbanitzador sigui econòmic i racional.
Les propostes de creixement residencial del POUM s’efectuen bàsicament en la banda est
de l’actual carretera N-230, omplint els buits existents entre els dos nuclis, i on les
característiques topogràfiques, d’orientació, i de proximitat als dos grans paquets
d’equipaments més importants de la població, esportiu , escolar i socio-sanitari, afavoreixen
la viabilitat i la seva correcta funcionalitat.
Creixement industrial.
El POUM tal s’ha indicat anteriorment, apostant per una posició en continuïtat amb el nucli
urbà, proposa la recuperació i reforma d’un antic sector industrial –Filatures Casals-,
actualment obsolet, i la creació d’un nou creixement industrial en la seva banda nord que
permetrà la seva ampliació futura formant un conjunt amb personalitat pròpia derivada de la
recuperació del seu patrimoni arquitectònic industrial.
Aquest nou sector presenta una bona accessibilitat en tant que té accés directe des de la
carretera N-230, i per tant, tot i la seva proximitat al nucli urbà, permet que el transit de
vehicles pesats, d’entrada i sortida al sector, es produeixi de forma independent d’aquells
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
77
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
altres recorreguts, peatonals o en bicicleta, tan necessaris per a la mobilitat sostenible entre
el sector i la resta de la població.
Pel que fa a l’àmbit del Secà i en tant que en el temps transcorregut des de la seva
classificació com a sòl urbanitzable industrial no s’ha iniciat el procés de la seva
transformació, aquest avanç proposa la seva revisió i conseqüent desclassificació,
esdevenint de nou sòl no urbanitzable, coherentment a l’elecció del model de creixement
industrial descrit en l’apartat anterior.
Sistema d’Espais Lliures i Equipaments
A nivell territorial el POM defineix un parc de gran dimensió que s’inicia en els equipaments
escolars situats a l’est de la població i desenvolupa un recorregut paral·lel al riu Noguera
Ribagorçana fins arribar a l’equipament de l’Escola de Capacitació Agrària, sempre en
contacte amb el sòl rústic de protecció paisatgística que defineix el planejament territorial
vora el riu. Aquesta proposta aconsegueix el lligam entre els dos grans equipaments docents
existents en el municipi i ment de l’Escola de capacitació Agrària amb el nucli de població.
L’objectiu principal d’aquest POUM pel que fa al Sistema d’Espais LLiures en sòl urbà es la
definició d’un eix longitudinal nord-sud posicionant tota la zona verda derivada dels nous
creixements a la vora del canal de Pinyana, creant de fet un gran parc lineal urbà posant en
valor aquesta infraestructura hidràulica identificativa de la població.
Pel que fa al Sistema d’Equipaments el POUM reconeix els equipaments actuals i situa el
derivat dels nous creixements acompanyant aquest parc lineal o bé es destina a l’ampliació
de l’equipament esportiu existent.
2.1.4 Justificació en relació al planejament territorial i sectorial
Les previsions del POUM es fan en el marc de les previsions del PTPP pel que fa al sistema
d’espais oberts, en tant que s’assimilen les qualificacions dels diferents tipus de sòl no
urbanitzable i la seva regulació normativa a les determinacions gràfiques i normatives en
relació a aquest aspecte per part d’aquest planejament de rang superior, sense perjudici de
l’adaptació a la nomenclatura dels criteris de sistematització del planejament urbanístic
editats pel DPTOP.
Pel que fa al sistema d’infrastructures de mobilitat, el POUM parteix de l’estructura i
jerarquia viària definida pel PTPP, tot i que, en la part sud del municipi, assumeix el traçat
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
78
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
definitiu de la variant de la C-26, Tàrrega-Binefar, en el seu pas per Alfarràs, redactat pel
Departament de Carreteres de la Generalitat.
Pel que fa al sistema d’assentaments, la estratègia de creixement que el PTPP de Ponent
assigna al nucli de Alfarràs, és de un creixement mitjà, que es aquella establerta pels nuclis
de mitjana dimensió urbana que, sense l’objectiu d’augmentar el seu pes relatiu en el
territori, pel seu paper estructurant i per les seves condicions de sòl i de connectivitat poden
tenir un creixement proporcionat a la realitat física com a àrees urbanes.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
79
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT PLA TERRITORIAL PARCIAL
ÀREA URBANA EXISTENT 590.722,76 m2 sòl
EXTENSIÓ URBANA ADMISSIBLE 60% 354.433,66 m2 sòl
EXTENSIÓ URBANA PROPOSADA 317.679,37 m2 sòl COMPLEIX
El creixement proposat pel POUM alhora que compleix el màxim d’extensió urbana
permesa, també respon a la racionalitat de l’ordenació, a la coherència amb els objectius del
propi Pla i a motius d’interès públic com es la consecució d’un parc vora el canal de Pinyana
al llarg de tota la població, com a element estructurador identificatiu, que constitueixi un nexe
d’unió de totes les parts del nucli fins ara deslligades, i que només pot ser possible
mitjançant el desenvolupament progressió dels sectors proposats.
2.2 PROPOSTES URBANÍSTIQUES DE CARÀCTER GENERAL
2.2.1 Emmarcament general
D’acord al l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, que es defineix com la
utilització racional del territori i el medi ambient, i que segons l’article 3 del Text Refós de la
Llei d’urbanisme (DL 1/2005), constitueix el primer principi general de l’actuació urbanística,
per tal de garantir la qualitat de vida de les generacions present i futura, aquest POUM
defineix el model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament
urbanístic sostenible a partir dels trets principals següents:
- Es un model compacte, en continuïtat amb els teixits residencials existents i previstos
pel planejament general vigent, a l’objecte d’evitar la dispersió en el territori i per tal
d’optimitzar el traçat d’infrastructures d’accessibilitat i serveis urbanístics existents i
previstos .
- S’eviten de forma expressa els creixements aïllats i discontinus respecte del teixits
consolidats i també aquells creixements que es situen en posicions que contradiuen
les determinacions de la legislació vigent i es revisen, a tal efecte, algun dels
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
80
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
previstos pel planejament general vigent que no han iniciat el seu procés de
desenvolupament.
- Les intensitats i edificatòries previstes en cada sector, així com la resta de
paràmetres bàsics que els defineixen, seran mitjanes-altes, per tal d’evitar que
aquests siguin més extensos de lo necessari i possibilitaran la pluralitat tipològica en
cadascun d’ells, dins el compliment de l’ús principal corresponent.
- En la definició dels usos principals i compatibles de cada sector previst, s’afavorirà la
implantació d’usos terciaris (comercial, serveis, oficines,...), dins el compliment de la
legislació sectorial corresponent, i s’evitarà l’aparició de barris amb ús exclusiu
residencial, a l’objecte de preservar el sistemes de vida tradicionals, segons els quals
en cada barri conviuen una varietat d’usos compatibles entre sí, afavorint la
complexitat urbana.
2.2.2 Sostenibilitat
Tal i com s’ha esmentat en l’apartat 2.2.1 d’Aquesta memòria, d’acord a l’article 3 del Text
Refós de la Llei d’urbanisme (DL 1/2005), el primer principi general de l’actuació urbanística,
per tal de garantir la qualitat de vida de les generacions present i futura, és donar
compliment a l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, que es defineix com la
utilització racional del territori i el medi ambient.
Aquest objectiu comporta fer compatible les necessitats de creixement amb la preservació
dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals.
Així mateix, i atès que el sòl és un recurs limitat, el desenvolupament urbanístic sostenible,
comporta també la configuració de models d’ocupació de sòl que:
-evitin la dispersió en el territori,
-afavoreixin la cohesió social,
-considerin la rehabilitació i la renovació del sòl urbà,
-atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i
-consolidin un model de territori globalment eficient.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
81
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Segons l’article 9 del Text Refós de la Llei d’urbanisme (DL 1/2005), les determinacions del
planejament urbanístic han de permetre assolir uns nivells adequats de qualitat de vida, de
sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscos naturals i tecnològics.
Les mesures mediambientals adoptades per aquesta proposta de POUM, són les
determinades en l’Informe de sostenibilitat ambiental redactat per l’equip az, dirigit per la
biòloga Anna Zahonero, paral·lelament a aquest Avanç.
2.2.3 Mobilitat
Paral·lelament a la redacció del POUM, s’ha redactat un Estudi d’avaluació de la mobilitat
generada, les conclusions i determinacions s’han tingut en compte i justifiquen la proposta
del document per a l’aprovació inicial.
2.2.4 Habitatge
El document de POUM per a l’aprovació inicial incorpora una Memòria social, d’acord a l’art
59.1.h) del DL 1//2010, que defineix detalladament les propostes d’aquest en relació a
l’habitatge.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
82
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
2.2.5 Règim urbanístic del sòl
Aquest POUM classifica la totalitat del seu terme municipal en els següents règims de sòl:
- sol urbà 632.891,27 m2 63,29 Hes.
- sòl urbanitzable delimitat 275.510,86 m2 27,55 Hes.
- sòl no urbanitzable 10.487.878,52 m2 104,88 Hes.
2.2.6 Valors a protegir
El POUM recull en el seu catàleg de patrimoni 14 elements protegits classificats segons les
categories següents:
Nivell 1 Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN)
P1 - BCIN- 1 “El Castell” o gran Casal.
P2 - BCIN- 2 La Torre
Nivell 2 Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) i assimilables.
P3 - Nova Església de Sant Pere
P4 - Església Vella de Sant Pere
P5 - Fàbrica de Filatures Casals
P6 - Cases de la Colònia de Filatures Casals
P7 - Pont vell d’Alfarràs
P8 - Església de sant Nicolau
P9 - Filatures Viladés
Nivell 3 Patrimoni arqueològic
J1 - Necròpolis de San Faduc
J2 - San Faduc
J3 - Tossal del Casets
J4 - Tossal del Clamorís
J5 - Tossal del Pontet
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
83
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
2.3 PROPOSTES URBANÍSTIQUES ESPECÍFIQUES
2.3.1 Sistemes
D’acord a l’article 58.1.f) del DL 1/2010 el POUM defineix el Sistema General d’Espais
Lliures Públics que respon, com a mínim a la proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre
admès pel planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap sector de
planejament urbanístic tal i com es justifica quantitativament a continuació.
TOTAL SOSTRE RESIDENCIAL en SU 526.226,68 m2 sostre
PREVISIÓ min. ZONA VERDA S/ art.58 DL 1/2010 105.245,34 m2 sòl
PROPOSTA POUM ZONES VERDES en SU 46.466,42 m2 sòl
PROPOSTA POUM ZONES VERDES en SNU 60.128,27 m2 sòl
TOTAL PREVISIÓ POUM ZONES VERDES 106.594,69 m2 sòl > 105.245,34 m2 sòl
Per altra banda el POUM també proposa sistemes generals dins del sectors de sòl
urbanitzable delimitat per tal d’aconseguir la seva cessió i urbanització en el seu
desenvolupament. La seva destinació, posició i mida és vinculant. La superfície d’aquests
terrenys és computable als efectes de l’article 65 del DL 1/2010 tal com preveu l’article 36.1.
de la mateixa Llei i en cadascun dels sectors es complementaran amb els sistemes locals
que defineixi el planejament derivat corresponent.
D’acord amb l’article 64 del DL 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
d’urbanisme, aquest POUM, per raons d’interès públic, a l’efecte de dotar al municipi d’un
parc urbà lineal continu que uneixi els dos nuclis urbans existents i possibilitar la recuperació
com a equipament públic de l’edificació protegida de l’antiga industria Filatures Casals,
proposa que la totalitat del sòl de cessió obligatòria i gratuïta per a sistemes urbanístics en
cada sector de planejament parcial urbanístic sigui aplicada a una o més d’una de les
destinacions possibles, sense disminució final de la superfície de cadascuna.
Aquest parc que acompanya el canal de Pinyana en tota la seva longitud, perllongant-se fins
el extrem sud del nucli urbà, posa en valor aquesta infraestructura que alhora caracteritza i
dota de qualitat paisatgística els nous creixements, afavorint i optimitzant la mobilitat
peatonal entre els dos nuclis existents i entre els nous teixits urbans..
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
84
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
85
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
2.3.2 Serveis
La proposta del POUM pel que fa a les noves infraestructures bàsiques de serveis estableix
en els plànols d’ordenació de la serie O.1.2 els que son necessaris per a garantir la viabilitat
i el subministre dels nous creixements previstos.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
86
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Pel que fa al sanejament, el POUM proposa que la xarxa de nova construcció haurà de ser
separativa (pluvials/residuals): Les aigües procedents d'excedents de reg o de rebaix del
nivell freàtic no es connectaran a la xarxa de residuals i proposa els punts d’abocament
d’aigües pluvials al riu, un per la meitat nord del nucli i a l’altra per la meitat sud, en tant que
per a les aigües residuals procedents de les àrees residencials es preveu el seu abocament
a l’EDAR actual Alfarràs-Almenar.
Les àrees industrials atès al fet de que les EDAR's previstes al PSARU tenen el principal
objectiu de depurar les aigües residuals d'origen urbà, haurien d’instal·lar una EDAR pròpia,
amb abocament directe/indirecte al DPH, preveient, no obstant, que si l'aportació d'aigües
industrials no superés el 30% de la càrrega de disseny de l'EDAR municipal, es podria
plantejar la connexió (sempre via Conveni de Sanejament i amb els informes corresponents
dels diferents departaments de l'Agència Catalana de l'Aigua).
Pel que fa a l’abastament d’aigua potable el pla recull els emplaçaments dels dipòsits de
reserva d’aigua potable i efectua la previsió de futures ampliacions. La nova xarxa, per tant,
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
87
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
es projecta mallada en continuïtat amb l’existent per a obtenir el màxim rendiment de la
mateixa.
2.3.3 Teixits
D’acord amb la diagnosi efectuada aquest POUM estableix diferents tipus de qualificacions
per al sòl urbà, que recullen el teixit i tipologies existents i ofereixen la possibilitat de una
major varietat tipològica i d’usos per donar resposta a la mancança detectada en aquest
sentit.
Les zones establertes son les següents:
Clau 1 Nucli antic Clau 1b Nucli antic històric Clau 1c Ampliació de nucli antic
Clau 2 Urbà tradicional Clau 2a. Urbà tradicional del nucli d’Andaní Clau 2b. Urbà tradicional del nucli d’Alfarràs Clau 4 Ordenació en illa oberta Clau 5 Cases en filera Clau 5a Cases en filera d’actuació unitària Clau 5b Cases en filera segons anterior ordenació Clau 5c Cases en filera de nova creació Clau 6 Cases Unifamiliars aïllades Clau 6a Unifamiliars aïllades en parcel.la petita, 400m2 Clau 6b Unifamiliars aïllades en parcel.la mitjana, 600m2 Clau 8 Dotacions i serveis Clau 10 Transformació Clau 15 Lliure privat
En el sòl urbanitzable delimitat, el POUM, d’acord amb la legislació urbanística d’aplicació,
estableix que serà el planejament derivat qui defineixi les diferents qualificacions en funció
de les tipologies adoptades en els teixits de cada sector, en funció dels usos i les densitats
establerts com a paràmetre bàsic en la regulació normativa que fixa el POUM.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
88
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
2.3.4 Usos
El POUM proposa el manteniment de l’ús residencial actual allà on així ho preveu el
planejament general vigent, i preveu també que aquest sigui l’ús principal en la major part
dels nous sectors de creixement proposats.
Pel que fa a l’ús industrial, es proposa la transformació d’usos en dos dels tres àmbits
industrials existents actualment : les instal.lacions de l’empresa Arnó (PMU-1) i les de
l’antiga fàbrica de Filatures Viladés (PAU-3), els quals esdevindràn sectors amb ús principal
residencial. Per al tercer dels àmbits industrials existents, l’antiga fàbrica de Filatures
Casals, es proposa la seva reconversió i reutilització, dins el compliment dels paràmetres
pròpis dels sectors industrials actuals (PMU-3). Per altra banda, el POUM preveu també la
definició d’un nou sector urbanitzable delimitat, situat en continuïtat amb l’àmbit de
reconversió de Filatures Casals, de forma que, juntament amb aquest constitueixin el
polígon industrial del municipi.
2.3.5 Ordenació del SNU
El POUM ordena el sòl no urbanitzable en funció dels diferents tipus de sòl:
- clau 21b, Agrícola de regadiu
Són els sòls que per les seves condicions tenen un especial valor agrícola, estiguin o no conreats en el moment de la seva classificació, s’han de preservar del procés d’incorporació a àrees urbanes o han estat incorporats per raó de la pròpia fertilitat dels sòls, la seva extensió i la seva posició estratègica comarcal
- clau 24, Protecció paisatgística i forestal
Són els sòls que, per la seva configuració i situació contenen uns valors paisatgístics i definidors del territori, que convé preservar, com son els espadats, fondalades, i terrenys forestals, d’acord a l’establert en l’art.2 de la llei 6/1988, forestal de Catalunya
- clau 25d, Protecció especial de valor natural i connexió (Altiplà Alguaire-Almenar i tram del riu Noguera Ribagorçana entre Alfarràs i Ivars de Noguera)
Són els sòls delimitats pel Pla Territorial Parcial de Ponent com a sòls de protecció especial de valor natural i de connexió, que el POUM recull com a tals per tal de compatibilitzar les seves determinacions amb les del planejament territorial, amb l’objectiu de garantir la protecció dels seus valors i el seu paper de connectors biològics.
Concretament, es tracta de l’Altiplà Alguaire-Almenar i del tram del riu Noguera Ribagorçana entre Alfarràs i Ivars de Noguera.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
89
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
90
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
2.3.6 Desenvolupament del pla
En sòl urbà, en els àmbits no inclosos en cap polígon o sector, el desenvolupament del Pla
s’efectua d’acord als tràmits establerts per la legislació vigent, sol·licitant els particulars la
corresponent llicència municipal.
Per a la resta del sòl urbà, el pla delimita polígons d’actuació urbanística i sectors objecte de
millora urbana.
Es delimiten 8 polígons d’actuació urbanística, als efectes de l’execució i compleció de la
urbanització i del repartiment equitatiu dels beneficis i carregues que se’n deriven:
PAU-1 Perllongació camí del Cementiri PAU-2 Connexió c/Cementiri-c/Gral.Prim PAU-3 Filatures Viladés PAU-4 Connexió c/Sant Sebastià- c/Nou PAU-5 Vial vora Canal de Pinyana PAU-6 Andaní PAU-7 Àmbit Enher PAU-8 Perllongació carrer Gral. Prim
Es delimiten tres sectors que han de ser objecte de redacció de pla de millora urbana, als
efectes del desenvolupament i transformació, si es el cas, dels àmbits que inclouen:
PMU-1 Instal·lacions Arnó PMU-2 Horts familiars colonia textil Casals PMU-3 Industrial Filatures casals
En sòl urbanitzable, el Pla delimita sectors objecte de redacció de plans parcials urbanístics,
als efectes del desenvolupament i gestió dels àmbits que inclouen.
SUD-1 Sector Sud d’Andaní SUD-2 Sector Zona esportiva SUD-3 Sector Sud carrer Trinitat SUD-4 Sector accés Sud d’Alfarràs SUD-5 Sector Industrial front N-230
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
91
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS – DOCUMENT DE SINTESI – JULIOL 2012
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
2.4 QUADRES DE DADES
2.4.1 Quadres Generals.
QUADRE 1, QUALIFICACIONS EN SÒL URBÀ
Sòl urbà no inclòs en un àmbit d'actuació
Sòl urbà inclòs en un àmbit d'actuació
Total de sòl urbà
CLAU Descripció m² m² sostre
residencial m² m² sostre
residencial m² m² sostre
residencial %
SISTEMES XV Viari 120.844,82 20.860,22 FV Ferroviari AP Aeroportuari PR Portuari PS Protecció de sistemes HI Hidrogràfic 11.514,13
VP Espais lliures / zones verdes 29.490,68 6.210,55
HD Habitatge dotacional públic EQ Equipaments 47.994,34 1.078,56
Serveis tècnics i ambientals
TA
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
93
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
Sòl urbà no inclòs en un àmbit
d'actuació Sòl urbà inclòs en un àmbit
d'actuació
Total de sòl urbà
CLAU Descripció m² m² sostre
residencial m² m² sostre
residencial m² m² sostre
residencial %
ZONES 1b Nucli antic 13.646,74 34.116,85 34117 6,5% 1c 13.925,35 27.850,70 27.850,70 5,3% 2 Urbà tradicional 159.901,24 298.884,90 30.136,74 45.204,32 344.089,22 65,4% 4 Ordenació en illa oberta 3.159,03 13.350,21 5.440,52 17.138,74 30.488,95 5,8% 5a Cases unifamiliars en filera 7.009,12 11.208,44 11.208,44 2,1%
5b Cases unif. S/anter. Ordenació 5.406,14 11.018,51 11.018,51 2,1%
5c Cases en filera nova creació 1.110,55 2.910,23 2.910,23 0,6%
6a Unifamiliars aïllades parc. Petita 14.125,94 8.475,56 1.149,46 689,68 9.165,24 1,7%
6b Unifamiliars aïllades parc. Gran 13.366,74 8.020,04 8.020,04 1,5%
8 Dotacions i serveis 1.987,14 10 Transformació
15 Lliure privat 4.051,53 1.967,64
SECTORS MILLORA URBANA
PMU-1 Instal·lacions Arnó 44.701,42 31.290,99 31.290,99 5,9%
PMU-2 Horts familiars Colonia Textil 26.779,19 16.067,51 16.067,51 3,1%
PMU-3 Industrial Filatures Casals 47.033,48
TOTAL 447.533,49 415.835,44 185.357,78 110.391,24 632.891,27 526.226,68 100,0%
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
94
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
QUADRE 2, QUALIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE
Sòl no urbanitzable pendent de planejament*
Total de sòl no urbanitzable
CLAU Descripció m² % m² %
SISTEMES XV Viari 239.924,82 2,29 239.924,82 2,29HI Hidrogràfic 359.226,85 3,43 359.226,85 3,43VP Espais lliures / zones verdes 60.128,27 0,57 60.128,27 0,57EQ Equipaments 113.682,86 1,08 113.682,86 1,08
TA Serveis tècnics i ambientals 7.545,36 0,07 7.545,36 0,07
TIPUS DE SÒL 21.b Agricola de regadiu 3.900.790,22 37,19 3.900.790,22 37,19
24 Protecció paisatgística i forestal 2.005.615,58 19,12 2.005.615,58 19,12
25.d Protecció especial de valor natural i connexió
3.800.964,56 36,24 3.800.964,56 36,24
TOTAL 10.487.878,52 100,00 10.487.878,52 100,00
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
95
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
QUADRE 3, QUALIFICACIONS EN SÒL URBANITZABLE
Sòl urbanitzable delimitat: Sectors de planejament
Sòl urbanitzable no delimitat
Total de sòl urbanitzable
CLAU Descripció m² sostre pot. m² % m² %
SISTEMES XV Viari VP Espais lliures / zones verdes 42.418,63 42.418,63 EQ Equipaments 31.299,50 31.299,50
TA Serveis tècnics i ambientals
ZONES SUD1 Sector Sud d'Andaní 49.537,21 42.106,63 49.537,21 SUD2 Sector Zona Esportiva 60.004,49 51.003,82 60.004,49 SUD3 Sector Sud c/ Trinitat 51.210,16 33.286,60 51.210,16 SUD4 Sector accés sud d'Alfarràs 46.641,04 30.316,68 46.641,04 SUD5 Sector Industrial front N-230 68.117,96 44.276,67 68.117,96
TOTAL 275.510,86 200.990,40 0,00 275.510,86
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
96
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
QUADRE 4, RÈGIM DE SÒL
Superfície en ha
%
Sòl urbà consolidat (SUC) 447.533,49 Sòl urbà no consolidat (SNC) 185.357,78
Total sòl urbà 632.891,27 5,55
Sòl urbanitzable delimitat (SUD) 275.510,86 Sòl urbanitzable no delimitat (SND)
Total sòl urbanitzable 275.510,86 2,42
Total sòl no urbanitzable (SNU) 10.487.878,52 92,03
Superfície del municipi 11.396.280,65 100,00
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
97
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
QUADRE 5, SECTORS: ÀMBITS DE PLANEJAMENT I D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA
Sòl privat Edif. bruta
Densitat
NP RS FP NOM Ús Superfície r i t a htges./ha est /ha 1 SU PA Perllongació cami del Cementiri R 8.283,81 2 SU PA Connexió c/Cementiri-C/Gral. Prim R 8.191,23 3 SU PA Filatures Viladès R 15.896,98 4 SU PA Connexió c/St.Sebastià- C/Nou R 8.227,40 5 SU PA Vial vora canal de Pinyana R 1.901,48 6 SU PA Andaní R 9.204,90 7 SU PA Àmbit Enher R 5.842,16 8 SU PA Perllongació carrer Gral.Prim R 9.295,73 1 SU PMU Instal·lacions Arnó R 44.701,42 0,70 60 2 SU PMU Horts familiars Colònia tèxtil Casals. R 26.779,19 0,60 60 3 SU PMU Industrial Filatures Casals I 47.033,48 0,65 1 SUD PPU Sector Sud d'Andaní R 49.537,21 0,85 65 2 SUD PPU Sector Zona Esportiva R 60.004,49 0,85 65 3 SUD PPU Sector Sud c/ Trinitat R 51.210,16 0,65 55 4 SUD PPU Sector accés sud d'Alfarràs R 46.641,04 0,65 55
5 SUD PPU Sector Industrial front N-230 I 68.117,96 0,65
QUADRE 6, ESTÀNDARD DE ZONA VERDA*
m² de zona verda per 100 m² de sostre residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic 20,012
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS – DOCUMENT DE SINTESI – JULIOL 2012
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
2.4.2 Desenvolupament: Sectors.
Sectors en Sòl Urbà
PLA de MILLORA URBANA número 1, PMU 1
SUPERFÍCIE (m2 sòl) 44.701,42 100,00 %
ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,70
Sostre aprofitament privat (m2st) 31.290,99
DENSITAT BRUTA (hab./Ha) 60
Nombre màxim d'habitatges 268
SISTEMES
SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) -------- -------- %
(A completar en la redacció del planejament derivat)
SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 6.258,20 14,00 %
SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 6.258,20 14,00 %
PLA de MILLORA URBANA número 2, PMU 2
SUPERFÍCIE (m2 sòl) 26.779,19 100,00 %
ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,60
Sostre aprofitament privat (m2st) 16.067,51
DENSITAT BRUTA D'HABITATGES (hab/Ha) 60
Nombre màx. d'habitatges (hab.) 161
SISTEMES
SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) -------- -------- %
(A completar en la redacció del planejament derivat)
SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 6.427,01 24,00 %
SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) ---------- -------- %
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
99
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
PLA de MILLORA URBANA número 3, PMU 3
SUPERFÍCIE (m2 sòl) 47.033,48 100,00 %
ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,65
Sostre aprofitament privat (m2st) 30.571,76
SISTEMES
SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) -------- -------- %
(A completar en la redacció del planejament derivat)
SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 1.845,37 3,92 %
SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 5.783,31 12,30 %
Sectors en Sòl Urbanitzable
SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 1, SUD 1
SUPERFÍCIE (m2 sòl) 49.537,21 100,00 %
ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,85
Sostre aprofitament privat (m2st) 42.106,63
DENSITAT BRUTA D'HABITATGES (hab/Ha) 65
Nombre màx. d'habitatges (hab.) 322
SISTEMES
SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) -------- -------- %
(A completar en la redacció del planejament derivat)
SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 11.921,71 24,07 % compensat amb SUD-2 s/art.64 DL 1/2010
SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 4.923,29 9,94 %
compensat amb SUD-2 s/art.64 DL 1/2010
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
100
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 2, SUD 2
SUPERFÍCIE (m2 sòl) 60.004,49 100,00 %
ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,85
Sostre aprofitament privat (m2st) 51.003,82
DENSITAT BRUTA D'HABITATGES (hab/Ha) 65
Nombre màx. d'habitatges (hab.) 390
SISTEMES
SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) -------- -------- %
(A completar en la redacció del planejament derivat)
SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 7.601,82 12,67 % compensat amb SUD-1 s/art.64 DL 1/2010
SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 13.698,80 22,83 %
compensat amb SUD-1 s/art.64 DL 1/2010
SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 3, SUD 3
SUPERFÍCIE (m2 sòl) 51.210,16 100,00 %
ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,65
Sostre aprofitament privat (m2st) 33.286,60
DENSITAT BRUTA D'HABITATGES (hab/Ha) 55
Nombre màx. d'habitatges (hab.) 282
SISTEMES
SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) -------- -------- %
(A completar en la redacció del planejament derivat)
SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 7.595,55 14,83 % compensat amb SUD-4 s/art.64 DL 1/2010
SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 5.635,11 11,00 %
compensat amb SUD-4 s/art.64 DL 1/2010
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
101
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 4, SUD 4
SUPERFÍCIE (m2 sòl) 46.641,04 100,00 %
ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,65
Sostre aprofitament privat (m2st) 30.316,68
DENSITAT BRUTA D'HABITATGES (hab/Ha) 55
Nombre màx. d'habitatges (hab.) 257
SISTEMES
SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) -------- -------- %
(A completar en la redacció del planejament derivat)
SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 5.081,86 10,90 % compensat amb SUD-3 s/art.64 DL 1/2010
SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 7.042,30 15,10 %
compensat amb SUD-3 s/art.64 DL 1/2010
SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 5, SUD 5
SUPERFÍCIE (m2 sòl) 68.117,96 100,00 %
ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,65
Sostre aprofitament privat (m2st) 44.276,67
SISTEMES
SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) -------- -------- %
(A completar en la redacció del planejament derivat)
SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 10.217,69 15,00 %
SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl)
Compensat al PMU 3
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS – DOCUMENT DE SINTESI – JULIOL 2012
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
3 DOCUMENT DE SINTESI
3.1.ÀMBIT I ABAST DE LA SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES
D’acord a l’article 8.5.a)Primer del DL 1/2010, aquest POUM incorpora el plànol
de delimitació dels àmbits subjectes a suspensió de llicències i de tramitació de
procediments (Plànol d’Informació I.8.6), i concreció del termini de suspensió i de
l’abast de les llicències i tramitacions que se suspenen
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
103
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
3.2. PROPOSTES BÀSIQUES D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA DEL POUM
D’ALFARRÀS
Les propostes bàsiques d’ordenació urbanística del POUM d’Alfarràs són les següents:
- Orientar el desenvolupament urbà d’Alfarràs en primera instància en els buits
urbans i sòls no consolidats inclosos en el casc urbà, així com en aquells àmbits on es preveu una reordenació global i/o transformació d’usos. En aquest sentit el POUM delimita 7 Polígons d’Actuació Urbanística d’ús residencial, 2 Plans de Millora Urbana d’ús residencial i un Pla de millora urbana d’ús industrial.
- Delimitar 5 sectors de nou creixement residencial en sòl urbanitzable
delimitat, de forma contigua al sòl urbà.
- Delimitar un sector de nou creixement industrial en sòl urbanitzable delimitat, de forma contigua al sòl urbà, amb accés directe des de la carretera N-230, que juntament amb el sector de Pla de millora urbana industrial, constituirà el futur polígon industrial del municipi.
- Implementar una superestructura de sistemes d’espais lliures i equipaments
que té com a element vertebrador el parc lineal continu que acompanya el canal de Pinyana en tota la seva longitud, i es perllonga fins el extrem sud del nucli urbà, posant en valor aquesta infraestructura característica del paisatge urbà d’Afarràs, i dotant de qualitat paisatgística els nous creixements, alhora que optimitzant la mobilitat peatonal entre els dos nuclis existents i entre els nous teixits urbans.
- Definir la estructura viària territorial recollint el traçat de les noves vies
previstes pels organismes competents (autovia A-14, Lleida – Vall d’Aran, variant d’Alfarras de la C-26), així com la variant Nord-Est prevista en el Pla Territorial Parcial de Ponent, i proposar una jerarquització de la vialitat interna, tot generant alternatives viàries a la N-230, la qual cosa obre oportunitats d’engegar polítiques de pacificació del transit i de vianalització de la xarxa viària local.
- Ordenar el sòl urbà del nucli consolidat, tot respectant l’estructura de
zonificació de les vigents NN.SS, però precisant i sistematitzant les diferents qualificacions.
- Protegir el patrimoni construït, tant el constituït per les edificacions més
significatives, com el dels jaciments en sòl no urbanitzable, mitjançant la seva inclusió en un catàleg amb diferents nivell de protecció.
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE ALFARRÀS - MEMÒRIA – JULIOL 2012
104
CLAUDINA ESQUERDA BAIGET. ARQUITECTE MONTSERRAT GINÉ MACIÀ. ARQUITECTE
- Ordenar el sòl no urbanitzable, la matriu paisatgística primària del territori, en el sentit de recollir tant el seus valors agrícoles, paisatgístics i ambientals mitjançant la implementació d’una zonificació detallada i la protecció puntual dels elements que la constitueixen: l’estructura de la propietat del sòl, la geometria de camps de conreu i marges, els elements naturals de la topografia, la xarxa viària rural, la xarxa hidrològica i hidràulica, els forests, les arbredes, els matollars i la vegetació de ribera i els elements d'interès patrimonial.
Lleida, juliol de 2012 LES ARQUITECTES Claudina Esquerda Baiget Montserrat Giné Macià