• Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d’abril de 1893 - Palma, 25 de desembre de 1983).
• Va ser un pintor, escultor i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.
• A la seva obra va reflectir l’esperit «infantil» i la seva estima pel seu país, Catalunya.
• A partir de la seva estada a París, la seva obra va estar més relacionada amb els somnis.
• A la dècada de 1930, Miró va manifestar el seu desig d’abandonar els mètodes convencionals de pintura, per poder crear una forma d’expressió que fos contemporània.
• Un dels seus grans projectes va ser la creació de la Fundació Joan Miró, fundada el 1975 i ubicada a Barcelona, un centre cultural i artístic per difondre les noves tendències de l’art contemporani.
A Barcelona, la gran ciutat, hi vivia un nen, en Joan. Li agradava molt pintar animals, gossos, peixos, gats i ocells. El que li cridava més l'atenció eren els ulls dels animals, perquè a través de la seva expressió sabia si estaven contents o tristos, si tenien gana o fred, si volien jugar o estaven cansats. Els pintava els ulls de totes les maneres possibles: ulls grans, ulls petits, ulls grocs, ulls oberts, ulls blaus tancats, ulls misteriosos i ulls de molts colors.
4
No us penseu que només sabia pintar ulls. En Joan dibuixava a tots els animals, però no com eren, sinó que els feia més bells, els posava tres cues i cinc ulls, dos nassos i set potes o quatre orelles i vuit pèls. Així va ser que els animals es divertien més dins els quadres d’en Joan que als carrers de la ciutat, i no van voler sortir mai d'aquell món alegre i fantàstic on podien volar i jugar sempre. Era el món de la fantasia i la il·lusió.
7
En Joan estimava la natura, per això va cridar a les flors, a les fulles, als arbres i a tots els insectes perquè gaudissin també d'aquest món de felicitat, ah! i a les pedres pesades i grises els va dir: “jo, us pintaré de colorins perquè sigueu més belles.” Va agafar els colors que utilitzava, que eren pocs, i pintà les pedres grans de groc, vermell, verd, blau i taronja. Mai les pedres havien lluït tant!
11
Un dia, el nostre amic, es va endur els animals i els insectes a París. Pujaren a una gran torre de ferro i els mostrà la immensitat de l'Univers, els presentà la lluna i el sol, els estels, els planetes i també les grans constel·lacions o agrupacions d'estrelles. A partir d'ara, els va dir, formaran part del vostre entorn, podreu viatjar amb la imaginació a través del cosmos i descobrireu nous mons i tindreu grans aventures, perquè tot això és possible si de veritat ho desitgeu.
12
Encara varen fer un altre viatge. En Joan va marxar a viure a Mallorca. Era un lloc tranquil i lluminós. En Joan pensà: “Tots els animals, les plantes i les estrelles hi estaran ben a gust” .Els personatges que habitaven Mallorca eren els humans: homes, dones i nens, eren una gent bondadosa, tranquil·la i divertida que gaudia del món màgic d’en Joan.
14
Dona i ocell
En les seves obres escultòriques, Joan Miró es va decantar per la
utilització de material reciclat i de rebuig.