Tot d’escolaTot d’escolaTot d’escolaTot d’escola Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor
11
Té llom i no camina,
explica el que sap i no parla,
té fulles i no és cap planta,
què és aquesta cosa tan estranya?
( E l llibre )
Em diuen Lleó
i el meu llinatge és Pard.
Per al qui no ho endevini,
ja és massa tard.
( E l lleopard )
De la terra vaig al cel
i del cel he de tornar,
sóc l'ànima dels camps
per poder-los conrear.
( L a pluja )
Tot d’escolaTot d’escolaTot d’escolaTot d’escola Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor
12
TTTT ambé hem duit un aprimador de casa i mot-lles de crespells de mol-tes formes.
DDDD esprés de rentar-nos molt bé les mans, hem anat tots al menjador a elaborar-los.
• Un quilo de farina fluixa • 250 grams de saïm • 300 grams de sucre • Tres vermells d’ou • Una tassa de suc de ta-
ronja • Una tassa d'oli • Dues taronges ratllades • Dues llimones ratllades
UUUU n poquet abans de tenir les desitjades vacances de Pasqua hem fet uns crespells molt bons. En primer lloc les nostres mestres, que són molt bones cuineres, ens han dit els ingredients que necessitem. Apuntau-los, són els següents:
2n Educació Primària 2n Educació Primària 2n Educació Primària 2n Educació Primària
Els nins i nines més dolços Els nins i nines més dolços Els nins i nines més dolços Els nins i nines més dolços de l’escola ens conten de l’escola ens conten de l’escola ens conten de l’escola ens conten com fan uns crespells boníssims.com fan uns crespells boníssims.com fan uns crespells boníssims.com fan uns crespells boníssims.
Tot d’escolaTot d’escolaTot d’escolaTot d’escola Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor
13
Ara només ens queda posar-los dins una bosseta perquè els pares i els mares en pu-guin gaudir.
ÀÀÀÀ nim, tots a fer crespells! Si seguiu les nostres indicaci-ons vos sortiran tan o més bons que els nostres!
AAAA ra vos explicarem com preparam la pasta per fer els crespells.
Posam tots els ingredi-ents dins un bol i els pastam amb molt d’amor fins que que-di una pasta que no s’aferri als dits. Quan tenim la pasta pre-parada l’hem de aplanar amb l’aprimador i després posam els motlles a sobre. I així, amb molta cura i estimació, ens surten molts de crespells.
EEEE ls fiquem dins el forn gran-díssim que tenim a l’escola i després de mitja horeta ja es-tan llestos. Se sent una oloreta boníssima de crespells per to-ta l’escola, que fa que tots els professors els vulguin tastar.
I després, el més divertit de tot, I després, el més divertit de tot, I després, el més divertit de tot, I després, el més divertit de tot, la preparació al menjador!la preparació al menjador!la preparació al menjador!la preparació al menjador!
Tot d’escolaTot d’escolaTot d’escolaTot d’escola Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor
14
DDDD ia vint-i-tres de desem-bre, els nins i nines de tercer de Primària ens hem reunit a la capella per fer una audició i una xerrada sobre la Sibil·la. Cada any, quan arriba Nadal, na Dolors ens explica el cant de la Sibil·la a la classe de música; però, enguany volem compartir la joia de veure que la UNESCO ha acomplit el nostre desig a la reunió de Nairobi del 17 de novembre de 2010. Des d’aquest dia, el cant de la Sibil·la és PATRI-MONI DE LA HUMANITAT, i per això, les nostres profes-sores han trobat que era im-portant aprofundir i estudiar una mica més el cant de la Sibil·la.
SSSS abíeu que, cada any, dia vint-i-quatre de desembre so-na a les esglésies de Mallor-ca el cant de la Sibil·la? Fa uns quants segles, l’església silencià i prohibí la Sibil·la. Però, a Mallorca, l’església
secundà el desig popular, i als nostres temples la Sibil·la gai-rebé mai no es deixà d’es-coltar la nit de matines de Na-dal, juntament amb el cant de l’Àngel i, a moltes bandes, el sermó de la Calenda. Mallor-ca, igualment que Braga (Po r t uga l ) i l ’ A l g ue r (Sardenya), esdevé continua-dora d’aquesta tradició que fou abandonada a molts in-drets d’arreu d’Europa des de les prohibicions derivades del concili de Trento.
AAAA l començament, el cant de la Sibil·la era interpretat per preveres, que varen ser substituïts amb els pas dels segles per un nin cantor. Actu-alment, a la majoria de les es-glésies continua sent un nin el que canta, o una nina, o una dona. La Sibil·la surt amb dos escolans amb ciris, que l’acompanyen fins al presbiteri o la trona.
3r Primària3r Primària3r Primària3r Primària La SibilLa SibilLa SibilLa Sibil·la la la la
(Patrimoni de la humanitat)(Patrimoni de la humanitat)(Patrimoni de la humanitat)(Patrimoni de la humanitat)
Tot d’escolaTot d’escolaTot d’escolaTot d’escola Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor
15
EEEE l cant de la Sibil·la conté un gran nombre d’estrofes que generalment es redueix a les següents: Lo jorn del judici parrà qui haurà fet servici. Jesucrist, Rei universal, home i ver Déu eternal del cel vindrà per a jutjar i a cada u lo just darà. Als mals dirà molt agrament: - Anau, maleïts, en el turment!aneu-vos-en en el foc etern amb vòstron príncep de’infern. Als bons dirà:- Fills meus veniu!Benaventurats posseïu el regne que està aparellat des que el món va esser creat. Oh humil Verge! Vós qui heu parit Jesús Infant aquesta nit, a vòstron Fill vullau pregar que de l’infern vulla’ns llirar!. Lo jorn del judici Parrà qui haurà fet servici.
LLLL a vestimenta de la Si-bil·la sol consistir en una tú-nica, de vegades brodada al coll i a la part inferior, i habi-tualment una capa. El cap es cobreix amb un cobrecap, quasi sempre del mateix co-lor que el vestit. A les mans duu una espasa, que manté dreta davant la cara el temps que dura el cant i, quan aquest acaba, la fa servir per dibuixar una creu a l’aire.
PPPP odríem qualificar el cant de la Sibil·la com un dels fe-nòmens més singulars i relle-vants de la tradició musical mallorquina, per la conver-gència de tradició popular i música culta i perquè consti-tueix un cas únic on es po-den llegir les diferents pràcti-ques musicals que s’han pro-duït al llarg dels segles.
Tot d’escolaTot d’escolaTot d’escolaTot d’escola Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor
16
més major, al més jove, etc. El Sagrat Cor guanyà, una altra vegada, el premi al grup més nombrós: 330 per-sones. Leyre Meliá 4t C Primària
E l dia de Sant Sebastià vaig participar a la Diada ci-clista amb el meu pare. Ens vàrem reunir en una plaça molt grossa amb els altres participants de l’escola. Per poder participar-hi ens do-naren un mocador blau, un buf vermell i un dorsal amb un número. Vaig fer tot el camí amb na Maria, na Carmen i el meu pare. El recorregut ens va costar molt perquè hi havia unes costes molt llargues. A Son Moix vàrem veure una exhibició d’un ciclista que feia equilibris i bots amb la bicicleta, va ser molt di-vertida.
D esprés donaren els pre-mis. Hi havia premi a la mi-llor bicicleta, al participant
4t Primària4t Primària4t Primària4t Primària
La diada ciclista La diada ciclista La diada ciclista La diada ciclista
Tot d’escolaTot d’escolaTot d’escolaTot d’escola Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor
17
L a diada ciclista d’en-guany va ser molt divertida però esgotadora. A més a mi se’m va foradar una ro-da. Hi vaig anar amb en Blai i na Xisca (la seva mare). Quan vàrem arribar a la costa, a mig camí vaig haver de baixar de la bici, en canvi en Blai va pujar tota la costa.
E n arribar a Son Moix, anàrem a veure al sub-campió d’acrobàcies en bi-cicleta que es deia Carles. Va botar un metre i qua-ranta centímetres! Més tard va començar el sorteig. Jo tenia el número 388, però no em va tocar res, oooooooooooohhhh! A en Xim, el germà de na Mar, per ser el nin més pe-tit que va fer tota la diada amb bicicleta li varen do-nar un premi.
L a nostra escola, Sagrat Cor va guanyar per cinquè any consecutiu. Tots và-rem gaudir molt fent esport per la nostra ciutat amb els nostres amics de l’escola i amb la família.
S egur que repetirem el pròxim any!
Mª del Mar 4t B primària
Per cinquè any consecutiu la nostra Per cinquè any consecutiu la nostra Per cinquè any consecutiu la nostra Per cinquè any consecutiu la nostra escola torna a guanyar el premi al escola torna a guanyar el premi al escola torna a guanyar el premi al escola torna a guanyar el premi al
grup més nombrós grup més nombrós grup més nombrós grup més nombrós !!!!
Tot d’escolaTot d’escolaTot d’escolaTot d’escola Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor
18
I m'encanta ser cantant perquè per a mi és una forma d'expres-sar els meus pensaments, els meus sentiments i el més impor-tant... és una manera de fer feli-ces els milers de persones que m'escolten i compren els meus discs. Vaig començar a cantar quan vaig començar a parlar. Qui compon les cançons? Costa Qui compon les cançons? Costa Qui compon les cançons? Costa Qui compon les cançons? Costa molt?molt?molt?molt? En la majoria de casos jo com-
ponc les cançons de La Musicali-
té però tots els membres del grup
sempre aporten les seves idees i
els seus arranjaments musicals.
Compondre cançons és un pro-
cés molt dur perquè sempre com-
pons una cançó amb la intenció
que sigui millor que totes les al-
tres i per això duu molt d’ e sforç
creatiu.
Què vos va inspirar per fer la Què vos va inspirar per fer la Què vos va inspirar per fer la Què vos va inspirar per fer la
vostra cançó vostra cançó vostra cançó vostra cançó Cuatro elementosCuatro elementosCuatro elementosCuatro elementos????
La cançó Cuatro Elementos parla
de l'amor entre dues persones
que discuteixen molt i es barallen
molt però, al mateix temps són
dues persones que no poden
viure l'una sense l'altra.
Jaime Perpiñá,
cantant i baix del grup La
Musicalité
Jaime Perpiñá Barceló va néixer
a Palma el 18 de novembre de
1976, encara que actualment re-
sideix a Madrid. Estudià a l'escola
l'EGB d'on se ’ n va anar el 1992.
Als catorze anys començà a fer
diverses feines per poder ajudar a
casa i pagar-se les sessions de
gravació. Als 24 anys decidí dedi-
car-se exclusivament a la música
i deixà qualsevol feina que no fos
musical. Actualment és el cantant
i baix del grup La Musicalité, con-
junt consolidat el 1999 que ja ha
assolit fama per tot Espanya.
Amb La Musicalité signà un con-
tracte amb Sony Music per gravar
els seu primer disc, Tonada des-de ti. El 2010 signaren un con-
tracte amb Warner Music Spain i
aparegué el seu darrer disc Cua-tro elementos del qual ja s'han
venut més de 25.000 còpies. El
single principal Cuatro elementos
és la sintonia oficial de la sèrie La pecera de Eva de Tele5, ha servit
per gravar el seu primer videoclip
amb la participació de l'actriu
Amaia Salamanca i sona per to-
tes les emissores de radio.
Quan eres petit, la teva afició era Quan eres petit, la teva afició era Quan eres petit, la teva afició era Quan eres petit, la teva afició era cantar?, ja volies tenir aquesta cantar?, ja volies tenir aquesta cantar?, ja volies tenir aquesta cantar?, ja volies tenir aquesta professió?professió?professió?professió? Idò sí, quan era petit ja em que-dava hores i hores tancat a l ’ ha- bitació cantant sobre els discs que m'anava posant. M'encanta-va! La veritat és que a molts de nins de la meva edat els demana-ven: Què vols fer quan siguis gran? Ells no sabien què respon-dre, però jo ja sabia que volia ser músic i cantant. Per què se vos ocorregué ano-Per què se vos ocorregué ano-Per què se vos ocorregué ano-Per què se vos ocorregué ano-menar el grup així? D ’ on tra-menar el grup així? D ’ on tra-menar el grup així? D ’ on tra-menar el grup així? D ’ on tra-guéreu el nom? guéreu el nom? guéreu el nom? guéreu el nom? Fa molt temps jo escoltava música Hip Hop en francès i un dia vaig escoltar les paraules "la musicalité", i m'en-ganxaren tot d ’ una. El nom em va elegir a mi i no jo el nom.
5è E.P5è E.P5è E.P5è E.P Entrevistes a antics alumnes molt Entrevistes a antics alumnes molt Entrevistes a antics alumnes molt Entrevistes a antics alumnes molt especials de la nostra escola.especials de la nostra escola.especials de la nostra escola.especials de la nostra escola.
Tot d’escolaTot d’escolaTot d’escolaTot d’escola Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor
19
un blog (www.llucalemany.com) i
allà parlo del que més m’interessa
en el moment d’escriure. A vosal-
tres vos convid a escriure’n un on
conteu les coses del dia a dia i
que parleu de la vostra visió so-
bre les notícies que estan suc-
ceint ara al món.
Coneixes molts de futbolistes?
Per sort o per desgràcia, la meva
feina i la vida m’ha fet conèixer
molts de futbolistes i amb alguns
d’ells mantenc una relació
d’amistat des de fa anys. Per a mi
són persones normals que l’única
diferència que tenen amb la resta
del món és que es dediquen a
pegar coces a una pilota i, de tant
en tant, jugar un partit contra en
Messi o en Cristiano Ronaldo.
Per a què es necessita una pe-
riodista al col·legi de metges?
Al principi vaig començar al
Col·legi de Metges per ajudar a
redactar la revista que feim tri-
mestralment, així com actualitzar
la plana web i escriure emails i
cartes als més de 4.500 metges
que hi ha a les Illes Balears.
Com que, a més de periodista sóc
llicenciada en Publicitat i Relaci-
ons Públiques, el president del
Col·legi i el meu cap varen decidir
canviar-me un poc les funcions i
ara duc el departament de màr-
queting.
Lluc Alemany,
periodista i col·laboradora
a Ultima Hora
Lluc Alemany va néixer a Palma
el 20 de febrer de 1981. Estudià a
la nostra escola fins al 1996. Ac-
tualment és llicenciada en Perio-
disme per la Universitat de San
Pablo-CEU de Madrid i llicenciada
en Publicitat i Relacions Públi-
ques per la Universitat Oberta de
Catalunya (UOC).
Dins l'àmbit laboral, ha fet feina al
Departament de Comunicació de
la Fundació Reial Mallorca, al
mateix Club i a l’Oficina Comer-
cial de l’Ambaixada d’Espanya a
Bogotà (Colòmbia). Actualment
és la responsable del Departa-
ment de Màrqueting del Col·legi
Oficial de Metges de les Illes Ba-
lears des de 2009 i és
col·laboradora de la secció d'es-
ports del diari Ultima Hora des de
fa més de 6 anys, especialitzada
en el Mallorca B, el Mallorca Ju-
venil i les lligues de 3a divisió i
preferent de futbol.
Quines assignatures estudies
per ser periodista?
Diuen que els periodistes sabem
de tot i no sabem de res. I això és
ben cert. A la carrera estudiam
una mescla d’assignatures de
cultura general, com poden ser
història, literatura, economia, pen-
sament polític... i altres de més
específiques, com són redacció
periodística, fotografia, televisió i
ràdio, etcètera.
El que és molt important per ser
un bon periodista és estar al dia
del que passa al món i continuar
llegint molt i formant-se en dife-
rents matèries un cop acabada la
carrera.
De quins temes t'agrada més
escriure?
Des de petita m’ha agradat es-
criure. Per ca meva hi ha contes
escrits per mi, i em vaig trobant
quaderns amb històries sempre
que obro un calaix. Ara he acon-
seguit que em paguin per escriu-
re, i és un gran privilegi. El que
m’agrada d’escriure és que la
persona que em llegeix ha
d’imaginar el que estic contant i
cada un ho interpreta d’una ma-
nera diferent. Del que més m’a-
grada escriure és de futbol, i de
tot el que envolta aquest món
apassionant. Però, també m’a-
grada escriure d’història i de co-
ses que passen a la vida quotidia-
na. Per això, per poder escriure
del que més m’agrada, vaig crear
Tot d’escolaTot d’escolaTot d’escolaTot d’escola Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor Sagrat Cor
20
Víctor Mayol,
realitzador de TV a l'A-
cadèmia d'OT (Gestmusic,
Tele5)
Víctor Mayol Enseñat va néixer el 17 de juliol de 1979 a Palma. Es-tudià tota l'EGB a l'escola, d'on se ’ n va anar el 1995 a l'IES Ra-mon Llull. Després, continuà amb els estudis privats de televisió i cinema al IDEP de Barcelona. Tornà a l'escola uns anys després per fer-hi el taller de ràdio i actual-ment es dedica al món de la tele-visió com a autònom, fent feina a mesura que el van necessitant. Durant aquests anys ha treballat al Canal 4TV, a TeleNova, al Ca-nal 37, a Mediapro ( Barcelona ) i a Gestmusic ( Barcelona ) . La seva feina més important i que més il·lusió li ha fet ha estat la darrera, de realitzador a l'acadè-mia d'Operación Triunfo de Tele5 ( 2 011 ) . Segons ens ha mani-festat, li encanta la televisió, és la seva vida. T'agrada fer feina a la televisió?T'agrada fer feina a la televisió?T'agrada fer feina a la televisió?T'agrada fer feina a la televisió? Per suposat que m'agrada, de
molt petit ja tenia molta curiositat pel tema, fa poc la meva mare em va regalar un dibuix emmarcat que vaig fer amb cinc o sis anys, en el qual es pot veure un control de realització de televisió... Increï-ble!, encara no m'explic com amb aquella edat ja sabia què era un control. Podríem dir que la televisió és la meva vida, i m'ha donat moltes alegries i satisfaccions personals i professionals. A què t'agradaria dedicarA què t'agradaria dedicarA què t'agradaria dedicarA què t'agradaria dedicar----te ara, te ara, te ara, te ara, després d' OT?després d' OT?després d' OT?després d' OT? Idò, per sort o per desgràcia no ho puc triar jo, a televisió ens con-tracten per obra, és a dir, pel que dura el programa. Com a molt és per tres mesos més o manco, encara que n'hi ha que duren menys, igual estàs només un mes contractat. És molt dur en aquest sentit, diguem que no sabem el que significa estabilitat laboral, s ’ ha d ’ estar contínuament llui-tant.. Sempre que puc elegesc Palma per treballar, és la meva ciutat, la meva illa i el meu lloc, ho tenc molt clar. Hi ha molta menys activitat audiovisual que a Barce-lona o a Madrid, però s ’ hi viu tan bé... Es difícil la teva feina?Es difícil la teva feina?Es difícil la teva feina?Es difícil la teva feina? Sí i no, crec que com totes; quan
els agafes el truquet, són més
fàcils, el que passa és que en el
meu treball canviam contínua-
ment de mecànica. No és el ma-
teix fer un programa documental
de la història de Balears per a IB3
que un concurs musical com Ope-ración Triunfo, Cada programa té
les seves necessitats i has de
saber quines són, intentant fet-ho
el millor que puguis. Hi ha una
cosa clara, tant si el que fas és
per a un canal local d'un poble
com per a un canal nacional com
Tele 5, has de posar-hi les ma-
teixes ganes, els nervis són els
mateixos i has d'estar igual de
centrat o més. De vegades, quan
tens menys mitjans i menys gent,
has d'estar molt més a sobre per-
què has d'assumir més coses a la
vegada.
Et va agradar el Sagrat Cor?Et va agradar el Sagrat Cor?Et va agradar el Sagrat Cor?Et va agradar el Sagrat Cor?
Per suposat, la resposta és Sí. No
en tenc el menor dubte, estic molt
content de tot i de tots, guard molt
bon record dels mestres, fins i tot
d ’ aquells que m'ho feien passar
malament en els exàmens. Sem-
pre pos el Sagrat Cor com a
exemple a l'hora d'inculcar valors
als alumnes, però d'una forma
molt lògica i sense obligar ningú.
Pel meu gust, tot el que feien o
ens deien era per al nostre bé i
perquè el dia de demà fóssim
algú. Quan em demanàreu
aquesta entrevista no ho vaig
dubtar un sol instant. Moltes grà-
cies a tots, professors i alumnes.