tema i argument del llibre "Laura a la ciutat dels sants"
Citation preview
1. Laura a la ciutat dels SantsTema i argumentAriadna
ColomerAlba Costa Estel Muntan
2.
Laura a la Ciutat dels Sants conta la histria duna noia plena
de somnis i esperances, la qual passa per diferents situacions, que
al principi li semblen ideals, per sempre acaben decepcionant-la, i
no aconsegueix aquesta felicitat que tant desitja. s un bon exemple
que no hem de viure esperant ser felios, sin aprofitant el millor
de cada moment sense crear-nos falses esperances.
3. Argument 4.
Primera Part
La Laura s una jove barcelonina que viatja amb el tren cap a
Comarquinal desprs de casar-se amb Toms, hereu de la famlia
Muntanyola. Larribada de la parella al poble succeeix amb fredor ja
que els Muntanyola, principalment la germana de Toms, la Teresa,
tracten la Laura com una estranya que sha intrut de sobte en les
seves vides.
El primer que fa a larribar a la casa s escriure una carta a la
seva cosina per explicar les novetats, i fa especial menci a la
boira que inunda tots els racons daquell poble encara desconegut.
Amb aix, Teresa fa una visita al seu oncle Llibori per contar-li
els detalls de larribada de la forastera.
5.
Lendem, Toms i Laura surten a passejar per la vila i aquest li
fa saber totes les tafaneries que corren, tot i que ella es fa la
desinteressada. Durant la seva ruta es troben a molts personatges,
entre ells Mossn Joan, que ser el carcter ms positiu de lobra, tot
i que a Toms no li acaba de fer el pes degut als seus
prejudicis.
El dia segent es duu a terme un dinar familiar a casa loncle
Llibori Terra Negra, on coneix a Beatriu, Anglica, Ventura i Jaume,
lhereu de la casa. Ms tard tamb coneix a loncle Joanet i la tia
Madrona, malalta i molt dbil.
En Laura comena a nixer un sentiment dincomprensi i soledat
enfront la resta de persones de Comarquinal, per tot aix no perd
lesperana de ser feli.
6.
Durant la setmana prxima Toms comen a no trobar temps per
passar amb la seva dona al seu rac ntim i se sent sola,aix que
Laura decideix parlar amb Teresa per aquesta no li ofereix soluci.
Aleshores Laura busca companyia en gent del poble a les que ensenya
les tendncia de la ciutat comtal.
Una daquestes tardes es quedaren a soles Laura i Teresa, i
mantingueren una xerrada sincerant-se, que sinterromp quan entra
Toms i menysprea la seva germana; s aix com de tal manera Laura es
dona compte de que no coneix en absolut lhome amb qui sha casat i
que realment no lestima.
7.
La poblaci de Comarquinal deixa de parlar dells dos quan
sescampa la bona nova de que els muntanyola esperaven un fill.
Conseqentment el nou rumor es protagonitzat per Jaume, qui es
desheretat per casar-se amb la filla de l enterramorts.
Durant el perode de lembars i durant els primers dies del
naixement, la Laura salla i sinterverteix en ella mateixa, i la
seva filla, i aquest fet saccentua ms quan la recent nascuda
mor.
Desprs dun temps de desolaci, la Laura coneix Pere Gifreda,
nebot del mossn Joan Serra.
8.
Segona part
Lamor comena a fer-se un lloc entre els cors dels dos joves,
els quals intenten evitar-ho encara que finalment lafecte, el
respecte i ladmiraci es fan tan evidents que es veuen obligats a
acceptar-ho i afrontar-ho en silenci. La Teresa per aix, sen adona,
i impulsada pels sentiment de gelosia i desig recls per Pere, es
disposa a fer limpossible perqu el seu amor no sigui consumat i a
castigar la Laura; intenta seguir-la sempre que surt i treu
conclusions equivocades.
Els sentiments entre els dos joves es fan evidents al ulls de
la gent el dia de Tots Sants en una ermita, quan es donen la m.
Aleshores loncle den Pere li demana que no torni a veure Laura mai
ms.
9.
A partir daquell moment ja no passen ms tardes junts i la
barcelonina decideix donar una segona oportunitat al seu marit de
ser estimat, per en el fons es conscient que no es capa doblidar el
seu verdader amor.
Els amants reprimits no es tornen a trobar fins que mor la tia
Madrona i han de anar a lenterrament, desprs de tenir varis
contactes de mirada, Laura es desespera i se sent desplaada entre
la gent que lenvolta i decideix marxar dall, per no sen adona de
que Pere la segueix de lluny, i Teresa a ambds fruit de la rbia de
veure que el sentiment no s mort.
10.
Al trobar-se, en Pere confessa estimar la Laura i la besa a la
galta, per aquesta sespanta i fuig corrents per por a ser
descoberta i al arribar a casa es troba amb Teresa, amb la qual
discuteix fortament. Aquesta com a cstig pel que creu que Laura ha
fet proposa a Toms de marxar precipitadament a la casa de les
Aulines, i la Laura per por a ser delatada accepta. Un cop all
compleix adequadament totes les feines que se lhi encarreguen, i
desprs resta sola amb els seus pensament i reflexions sobre el seu
amor prohibit.
Quan tornen a Comarquinal la Laura se sent ms sola que mai, ja
que fins i tot la Beatriu (el ms proper a una amistat que havia
tingut al poble) la ignora.
11.
Un dia Toms va obligar a la Laura a arreglar-se i a
acompanyar-lo al concert que es portava a terme al casino, per fer
callar els rumors que corrien pel poble. All coincid amb Pere, i li
va torna a confessar el seu amor per ella, aquest cop per, li va
indicar que lesperaria.
LAngelina mor al cap de poc temps, i la Beatriu es cas desprs
de Nadal, cosa que va fer sentir la Laura encara ms abandonada i
fora de lloc. Amb aix que un vespre, passejant, la Laura entr a la
parrquia i coincid amb Pere, que lintenta seduir perqu fugissin
junts. La barcelonina marx sota la mirada atenta de Ventura, qui
anir corrents a informar a la Teresa.
Lendem, la Teresa senfronta amb la Laura i li proposa que si
soblida de Pere ella mateix amagar ladulteri amb un altre home, per
ella li contesta que lnic que desitja s marxar daquella casa.
Desprs dediscutir tamb amb Toms acaba fugint de casa, i rondant
pels carrers desesperada i sense lloc on arrecerar-se, fins que
troba Mossn Joan Serra que laconsella
12.
Aleshores Laura, mentre el mossn va en busca dun altre home
perqu lajudi a convncer Toms, ronda pel poble passant primer per
casa de loncle Llibori, el quan sen intenta aprofitar, i desprs
torna a casa suplicant tornar, per la fan fora i ams la Teresa
sapropia del seu anell. Per ltima opci recrrer a anar a buscar en
Pere, per veu en ell el mateix que en els altres homes, i sespanta
i sadona de que no s tal com ella lhavia idealitat.
s un moment de desesperaci per la Laura, en el qual li passa
pel cap la opci del sucidi; la possibilitat de calma que tant
necessita, per acabava renunciant i, resignada agafa un cotxe que
la portar de volta a Barcelona.
Un cop all la Laura es muda a viure en un convent francs, on
ensenya a nens a crixer sense caure en les temptacions, per fins i
tot all on t temps per la lectura i per a fer tot all que li
agrada, sadona que no hi s feli.
13. Temes 14. Lamor
Un dels temes principals de lobra s lamor. La Laura creu que la
nica via per aconseguir la felicitat s la vida en parella, tant amb
el Toms com amb el Pere. La Laura se sent atreta pel Pere, per no
pot estar amb ell, ja que t por de ser criticada juntament amb les
imposicions del matrimoni.
15. La sexualitat
Un altre aspecte a destacar dins del tema de lamor, s la
sexualitat. El Toms s el causant de que la Laura acabs cansada de
les relacions sexuals, ja que volia un hereu a la famlia.
El personatge de la Teresa, germana del Toms, tamb s afectada
per el tema de la sexualitat. Sent un amor no consumat, que fa que
se senti reprimida, cap al Pere. El sentiment que sent la Teresa
per en Pere provoca el menyspreu cap a la seva neboda, la Laura, i
el desig que t per venjar-se della i enfonsar-la, ja que la
considera una rival en la seva relaci amb el Pere.
16. La malcasada
Un altre tema a considerar s el de la malcasada. La Laura no
encaixa en el poble de Comarquinal, per aix vol escapar-se a travs
de ladulteri.
17. La religi
Tamb cal parlar de la religi ja que assoleix un paper
fonamental en la novella i un tret distintiu de Comarquinal. Laura
se sent culpable de pecat per els seus pensaments adlters i es
recolza en lesglsia, acabant en un convent. La Teresa segueix en el
seu paper de dona reprimida, infeli, i envejosa de la relaci entre
el Pere i la Laura.
18. El rol entre home i dona
El rol entre home i dona s important en lobra, ja que els homes
tenien ms llibertat en les relacions de parella i no eren pas
jutjats per la gen del voltant, en canvi les dones eren malvistes
si cometien adulteri o si estimaven alg ms jove que elles, com en
el cas de la Teresa amb el Pere.
19. Barcelona
Barcelona representa en la novella una ciutat superficial,
objecte de pecat i la recerca del plaer. Laura s mal vista per la
gen del poble, per el fet de vindre de la ciutat de Barcelona, a ms
de provenir de famlia pobre i ser orfe.
20. La boira
La boira s un smbol del llibre, ja que ronda el poble i el
submergeix en un univers de calumnies i desavinences entre la
poblaci.
21. La diferncia entre classes
La diferncia entre classes s un tema destacat. Es fa evident
observant la relaci que tenen enfront la pobresa i que es veu clar
en el despreci i marginaci cap a la Beatriu i la Laura.
Una de les raons per la qual la rebutgen s perqu creuen que sha
casat per linters al patrimoni dels Muntanyola.
22.
Concloent, la Laura arriba a Comarquinal amb un munt
desperances i aspiracions que al llarg de la novella es van
deteriorant fins a desaparixer per complet i sumir-la en un estat
de desesperaci i infelicitat permanent.