Josep-Manel Alarcó

https://sites.google.com/site/jmalarco/

https://sites.google.com/site/catalapacfgs/

jmalarco@gmail.com

10. Les lletres b-v i la h

10.1 Normativa

de la b-v

Cal fixar-se en l'alternança

que es troba

entre el so

p i la grafia "b",

i entre el so u

i la grafia "v".

1. S'escriu b

si l'arrel d'un mot

es troba el so p,

independentment que aquest

s'escrigui "b" o "p".

Així,

de sap: sabia,

de tub: entubar.

2. S'escriu v

si a l'arrel d'un mot

es troba el so u

i el derivat sona "b".

Així,

de mou: movia,

de deu: devia.

Cal observar

que hi ha molts noms

i adjectius

que tenen el masculí singular

acabat en

au, eu, iu, ou

i que,

per tant,

fan el femení en v.

Així,

blau, blava;

teu, teva;

viu, viva;

nou, nova.

3. Els verbs de la primera

conjugació

tenen l'imperfet

acabat en

-ava;

o sigui,

van escrits en v.

10.2 Pseudo-derivats

calvície

Hi ha una sèrie de mots cultes

que no deriven del mot "popular"

corresponent,

sinó que són cultismes (llatinismes).

Per tant,

no segueixen les normes normals

de derivació indicades.

Així,

de "calb",

que sona "p" a fi de mot,

en deriva "calbesa",

escrit en "b", però no pas "calvície",

escrit en "v",

ja que es tracta d'un cultisme.

En aquest cas,

s'anomena pseudo-derivat de "calb".

El mateix passa amb la "u"

del verb "moure":

en deriva "moviment" o "movia",

però no pas "mòbil" o "automòbil",

que són cultismes

o pseudo-derivats.

Els mots corrents són:

curvatura

escriballapis labial

10.3 Divergències català-castellà

Sovint es troba

que no es poden

aplicar les normes

de derivació

indicades

per saber si cal

escriure

"b" o "v".

Cal pensar

que normalment

coincideixen les llengües romàniques

en la grafia adient.

Per exemple,

la norma general d'escriure "b"

després d'una "m", o "v",

després d'una "n".

Així,

enviar, embolicar,

envà, embenar,

canviar, comboi.

A vegades, però,

no se sap del cert

si hi va una "m" o una "n"

abans del so de "b".

Per això es pot comparar

amb les altres llengües

per veure com s'escriu.

No obstant això,

per anar sobre segur

cal conèixer les principals

divergències existents

respecte el castellà i el francès.

10.4 L’H,

lletra muda

En el cas

de la lletra muda "h"

solen coincidir totes

les llengües romàniques.

Hi ha, però,

algunes divergències

amb el castellà

que convé recordar.

1. En català s'escriuen amb h,

entre d'altres,

els mots:

ham, hissar,

harmonia, harmonitzar,

subhasta, ahir,

hivern, hivernacle.

També en el cas dels prefixos

començats en

hexa,

hepta,

hendeca.hexàgon

heptàgon

2. En català s'escriuen

sense h antre d'altres,

els mots:

orfe, orfelinat,

orxata, coet,

cacauet, benaurat, malaurat.

3. Tant poden anar amb h

com sense els mots

Anníbal o Hanníbal,

Elena o Helena,

Asdrúbal o Hasdrúbal.

El mot aniquilar

també es pot escriure anihilar.

És aconsellable,

en aquests casos,

triar la grafia sense h.

4. Algunes interjeccions

van amb h

i d'altres, sense.

Així,

ah!, oh!, eh?,

hala, ehem;

en canvi

ui!, oi?, ai!, apa!