11. LA GUERRA FREDA I LA POLÍTICA DE BLOCS (1945-1991)

3 etapes

Formació dels blocs:

tensió (1945-1955)

Coexistència pacífica: distensió

(1956-1975)

Retorn a la tensió

(1975-1991)

Tensió 1945-1955

Divisió d’Alemanya

Democràcies Populars

Caça de Bruixes

OTAN- Pacte de Varsòvia

Pla Marshall - COMECOM

Guerra de Corea

Guerra del Vietnam

Guerra de Cambodja

Stalin

Truman

Eisenhower

Coexistència pacífica

1956-1975

Desestalinització

Final caça de bruixes

Mur de Berlín

SALT 1

Telèfon vermell

Guerra del Vietnam

Crisi del Canal de Suez

Crisi dels míssils a Cuba

Kruishov, Breznev,

Kennedy, Jhonson

Nixon , Ford,

Retorn a la tensió

1976-1991

Pèrdua de credibilitat dels Estats Units al món.

Suport de l’URSS als moviments revolucionaris.

SALT 2

Perestroika a l’URSS

Caiguda mur de Berlín

Reunificació d’Alemanya

Invasió Afganistan

Guerra de les Galàxies

Invasió Grenada

Andropov, Txernenko,

Gorvaxov

Carter, Reagan, Bush

Guerra Freda: el món dividit en dos blocs

Fi de l'hegemonia europea

Domini de dues grans potències: Estats Units i URSS

Naixement del Tercer Món.

L’EUROPA OCCIDENTAL: Àrea d'influència angloamericana

• França• Itàlia• Regne Unit• Bèlgica• Holanda• Dinamarca• Noruega

• Suècia• Finlàndia• Irlanda• Islàndia• RFA (Alemanya occidental):

zona de fricció

L´EUROPA ORIENTAL: Area d'influència soviètica (URSS)

• Polònia• Txecoslovàquia• Hongria• Romania• Bulgària• Iugoslàvia• Albània• RDA (Alemanya Oriental): zona de fricció

Europa dividida:

el teló d’acer

Causes de la Guerra Freda

Règims polítics i econòmics oposats Règims polítics i econòmics oposats Règims polítics i econòmics oposats Règims polítics i econòmics oposats (capitalisme(capitalisme(capitalisme(capitalisme----comunisme)comunisme)comunisme)comunisme)

Manteniment dels exèrcits d'ocupació Manteniment dels exèrcits d'ocupació Manteniment dels exèrcits d'ocupació Manteniment dels exèrcits d'ocupació als diversos territoris i utilització del als diversos territoris i utilització del als diversos territoris i utilització del als diversos territoris i utilització del

predomini militar per establir les predomini militar per establir les predomini militar per establir les predomini militar per establir les àrees d'influència.àrees d'influència.àrees d'influència.àrees d'influència.

La La La La Guerra Freda Guerra Freda Guerra Freda Guerra Freda s'anomena s'anomena s'anomena s'anomena així perquè, davant el perill de la així perquè, davant el perill de la així perquè, davant el perill de la així perquè, davant el perill de la utilització d'armament nuclear, utilització d'armament nuclear, utilització d'armament nuclear, utilització d'armament nuclear, les dues potències mai no es van les dues potències mai no es van les dues potències mai no es van les dues potències mai no es van enfrontar directament en cap enfrontar directament en cap enfrontar directament en cap enfrontar directament en cap conflicte de gran abast, però van conflicte de gran abast, però van conflicte de gran abast, però van conflicte de gran abast, però van intervenir militarment o intervenir militarment o intervenir militarment o intervenir militarment o mitjançant pressions polítiques i mitjançant pressions polítiques i mitjançant pressions polítiques i mitjançant pressions polítiques i econòmiques en tercers països econòmiques en tercers països econòmiques en tercers països econòmiques en tercers països per evitar l'expansió del contrari.per evitar l'expansió del contrari.per evitar l'expansió del contrari.per evitar l'expansió del contrari.

Diferències polítiques, econòmiques i socials entre els dos blocs

BLOC OCCIDENTAL

BLOC COMUNISTA

ESTATS UNITS URSS

Política Democràcia Dictadura

Economia Capitalisme Socialisme

Societat De classes Sense classes

Evolució després de la 2GM :Evolució després de la 2GM :Evolució després de la 2GM :Evolució després de la 2GM :

(Estats Units, URSS, Alemanya, França, Itàlia, Àustria i

Polònia, Txecoslovàquia, Romania, Albània... (Bloc oriental)

Estats Units

• Europa perd l'hegemonia en el terreny econòmic i polític. Els Estats Units inicien un període de forta empenta econòmica i es converteixen en la primera potència mundial.

• En el terreny polític es converteixen en defensors de la pau al món i aquest protagonisme es manté fins l'actualitat.

U.R.S.S. ( Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques)

• Econòmicament destrossada per la guerra, aconsegueix recuperar-se gràcies a la seva economia planificada.

• Políticament, per primera vegada surt de l'aïllament i exerceix la seva influència sobre els territoris ocupats militarment.

ALEMANYA ( zona de fricció )

• Dividida en 4 zones d'ocupació sota administració militar.

• Berlín ( territori oriental) dividida en 4 zones sota d'administració militar de França, el Regne Unit, Els Estats Units i la URSS.

• Proposta inicial: reunificar Alemanya sota un govern democràtic.

• Finalment, creació de dos estats alemanys com a conseqüència de la tensió entre les dues grans potències: RFA I RDA.

França• La força política de De Gaulle va fer que els aliats no

tractessin França com un país vençut, malgrat que el govern de Vichy s'havia aliat amb Hitler ( Pétain).

• De Gaulle va formar un govern provisional i va governar fins el 1946 en que va perdre les eleccions davant una coalició de comunistes, socialistes i MRP (similar a la democràcia cristiana).

• Els comunistes al cap de poc temps són expulsats del govern i es converteixen en una força política en recessió.

• Situació del país:Crisi econòmica

Problemes de les colònies

Tensió internacional

Agitació social.

Itàlia

• Es constitueix en república ( referèndum 2-6-46) i rebutja la monarquia pro feixista.

• El partit comunista adopta la via democràtica i actua com a moderador seguint les directrius de Moscou de mantenir l'equilibri territorial de Ialta i Postdam.

• La pugna comunisme-democràcia cristiana serà la constant de la política italiana. La democràcia cristiana governa a partir de 1948.

Àustria: zona de fricció

• Havia format part de l'antic Reich (Àustria i Alemanya).

• Recupera la seva identitat com a país, però continua ocupat per les grans potències fins el 1955.

• Es configura com una democràcia parlamentària i com a estat neutral.

Polònia, Txecoslovàquia, Romania, Albània... (Bloc oriental)

• Es restauren les llibertats democràtiques sota la tutela, influència i ocupació de l'exèrcit soviètic.

• Es procura que els ressorts del poder els ocupin els comunistes.

• Es transformen progressivament en “democràcies populars”, a la pràctica dictadures dels diversos partits comunistes i dels seus dirigents dirigits per Stalin des de Moscou.

Zones de tensió:

• Mediterrània Oriental (Pròxim Orient)• Turquia, Iran i Grècia van ser escenari de

la intromissió de les grans potències.

1.1 Antics aliats, enemics nous:la Guerra Freda

Guerra Freda: el món dividit en

dos blocs

Bloc occidental:Estats Units

Bloc comunista:URSS

Política: democràciaEconomia: capitalismeSocietat: de classes

Política: dictaduraEconomia: comunismeSocietat: sense classes

Europa 1945-1947

1.2 Els orígens de la ruptura

1.2 Els orígens de la ruptura• Conferència de Jalta (1945): Europa dividida en dues

zones d’influència.• L’exèrcit soviètic no es retira dels països ocupats durant

la 2GM.• Stalin impulsa les “democràcies populars” als països de

l’est: Polònia, Romania, Hongria, Txecoslovàquia, Bulgària, RDA, Albània, Iugoslàvia.

• El poder controlat pel Partit Comunista en aquests països.

• Els Estats Units promouen l’expulsió del poder dels partits comunistes en els governs de coalició formats després de la guerra en els següents països: França, Itàlia, Bèlgica i Dinamarca.

• Intervenció britànica a Grècia per frenar l’avenç comunista.

• Vaixells de guerra americans a la Mediterrània per frenar l’expansió del comunisme.

Grècia: intervenció britànica per frenar el progrés del comunisme i flota americana per la

Mediterrània

1.3 El Pla Marshall i la resposta soviètica

1.3 El Pla Marshall i la resposta soviètica• 1947: màxima tensió i ruptura• Truman ofereix suport polític i militar als països

amenaçats pel comunisme.• Pla Marshall: programa d’assistència a Europa

per la reconstrucció.• Condicions per rebre ajut del Pla Marshall:

expulsar els ministres comunistes del govern.• Rebutjat per la URSS i pels països de l’est.• Fundació del COMECOM a la zona soviètica.• Acord dels dirigents comunistes de liderar les

lluites revolucionàries i donar suport als països comunistes d’arreu del món.

EL PLA MARSHALL (1948-1952)

• Consisteix en un projecte econòmic d'injecció de capital nord-americà per tal de reconstruir les economies europees.

• Va ser acceptat per 16 països.• El mètode utilitzat eren els acords bilaterals entre el govern d´USA i els

governs dels països interessats.• Els països europeus van destinar aquests diners bàsicament en

infraestructures ( transports, instal·lacions públiques, construcció...).• Beneficis per USA:

Eviten una crisi de sobreproducció.Asseguren la continuïtat de la demandaEstenen la seva influència sobre Europa.Eviten que Europa adopti el model econòmic i polític de l'URSS.

• El bloc soviètic no accepta els ajuts, excepte Iugoslàvia que es beneficia de l'ajut nord-americà.

• Resultats del Pla Marshall: L'economia d'Europa creix i al 1959 ja ha aconseguit els índexs de 1939. En el terreny polític es consolida la divisió en dos blocs.

“Els ciutadans del món no volen repetir els errors de la guerra”

EL COMECOM ( Consell d'assistència Econòmica Mútua) 1949

• El Consell d'Assistència Econòmica Mútua (CAEM), també conegut com a COMECON, va ser un organisme soviètic amb l'objectiu de gestionar la cooperació econòmica entre les democràcies populars i l‘URSS.

• També se'l va anomenar el "pla Marshall soviètic". • Els seus objectius eren potenciar la integració econòmica dels

països socialistes i constituir l'esfera del ruble enfront del dolar.

• Va ser fundat per l'URSS, Bulgària, Hongria, Polònia, Romania i Txecoslovàquia inicialment, però s'hi van acabar afegint Albània i la RDA.

• Inicialment va ser més un gest antiamericà que un organisme actiu, però cap el 1956 va començar a funcionar en els països del bloc de l'est.

• Finalment, l'organisme es va dissoldre durant el mandat de Mikhaïl Gorbatxov, com a conseqüència del seu programa de reformes econòmiques (Perestroika).

1.4 La crisi alemanya i el blocatge de Berlín

• Alemanya: Element principal de tensió entre les dues potències.• Dividida en 4 zones d´ocupació sota administració militar.• Berlín ( territori oriental) dividida també en 4 zones sota d´administració

militar de França, el Regne Unit, els Estats Units i la URSS.• Proposta inicial: reunificar Alemanya sota un govern democràtic (acords de

Postdam).• 1948 Els aliats occidentals decideixen unificar el territori i crear un estat

alemany federal, deixant de banda la zona de l’URSS. Tenien por de l’expansió del comunisme a Alemanya.

• Stalin respon a aquesta decisió unilateral amb el blocatge de Berlin, que es troba a la zona d’Alemanya ocupada pels soviètics: tanca les fronteres i aïlla el sector occidental de la ciutat.

• El bloqueig dura gairebé un any i els aliats resolen la situació mitjançant un pont aeri.

• Finalment, creació de dos estats alemanys com a conseqüència de la tensió entre les dues grans potències: RFA i RDA (1949).

• 1961 Construcció del Mur de Berlín com a conseqüència de la forta tensió entre els dos blocs.

ALEMANYA 1945

1.5 Aliances militars dels blocs: OTAN i Pacte de Varsòvia

OTAN ( Organització del Tractat de l‘Atlàntic Nord)

• Coalició militar fundada l'any 1949.• Objectius: l'autodefensa col·lectiva en cas d'una

guerra a Europa. • Països integrants: Canadà, Estats Units,

França, Regne Unit, Itàlia, Dinamarca, Bèlgica, Luxemburg, Holanda, Noruega, Islàndia, Portugal,Grècia(1951), Turquia(1951), RFA(1954).

• Espanya 1982

Pacte de Varsòvia

• Coalició militar fundada l'any 1955.• Objectiu: intervenció militar a Europa en

cas de conflicte.• Països integrants: URSS, Txecoslovàquia,

Hongria, Polònia, Bulgària, Romania, RDA, Albània (fins 1968).

Bases americanes a la RFA

2.1 LA GUERRA DE COREA ( 1950-1953 )

• 1945 Corea dividida en dues zones separades pel paral·lel 38.

• Al sud, ocupat per l'exèrcit nord-americà, govern pro occidental presidencialista.

• Al nord, ocupat per les tropes soviètiques, règim comunista.

• 1948 Divisió oficial en dos estats: República de Corea( sud ) i República Democràtica Popular de Corea(nord)

• 1950 Corea del Nord envaeix Corea del sud. Tres anys de guerra per tornar a la situació anterior de divisió del país.

• Model d'enfrontament de les dues superpotències a tercers països.

2.2 LA GUERRA DEL VIETNAM (1957-1975 ):• Orígens en el procés de descolonització d'Indoxina• Divisió del territori en dues zones separades pel paral·lel

17.• Al nord, règim comunista ( Ho Chi Minh )• Al sud, govern dictatorial pro occidental.• Al sud, els americans van rellevar els francesos, primers

colonitzadors.• Lluita de guerrilles (1960) amb la creació del Vietcong,

d'orientació comunista.• Intensificació de la presència americana en forma d'ajut

econòmic i militar.• Llarga guerra de desgast.• Derrota americana i creació de la República Socialista

del Vietnam 1975.• Desprestigi internacional dels Estats Units a causa dels

mitjans utilitzats en aquesta guerra.

2.3 El conflicte intern de Cambodja

• Conflicte intern aguditzat per la intervenció dels blocs.• 1967 Creació dels Khmers rojos, braç armat del Partit

Comunista de Cambodja.• Inici d’una guerra de guerrilles entre aquesta facció i el

govern de dretes del país, que tenia el suport dels EEUU.

• Després de la retirada americana del Vietnam (1975) els Khmers Rojos van ocupar la capital i van implantar una cruel dictadura dirigida per Pol Pot.

• Grans matances de població.• La dictadura va acabar amb la intervenció del Vietnam

comunista.

2.4 El conflicte del Canal de Suez (1956)

• Nasser, president d'Egipte i líder del moviment panarabista, decreta la nacionalització del Canal de Suez.

• Ofensiva militar de Gran Bretanya, Israel i França contra Egipte.

• L'URSS i els EEUU condemnen l'acció. • Retirada de les tropes sota la supervisió

dels cascos blaus de l'ONU.

Nasser: president d’Egipte 1956-1970Líder del Panarabisme i del

Moviment de Països no alineats

2.5 LA CRISI DELS MISSILS A CUBA (1962 )

• 1959 Revolució castrista.• 1961 Ruptura de relacions diplomàtiques Cuba-Estats

Units• 1961 Temptativa d'invasió de l'illa de Cuba per Estats

Units a la badia “Cochinos”, que va fracassar.• Política d'aïllament diplomàtic i econòmic de Cuba per part

dels Estats Units.• 1962 Crisi dels míssils: La Unió Soviètica instal·la míssils

nuclears orientats cap a territori dels Estats Units.• Gran tensió i intervenció de l'ONU.• Desmantellament dels míssils.• Els americans es comprometen a respectar el règim

castrista i aixecar el bloqueig.• Obertura de diàleg entre les dues superpotències: telèfon

vermell, com a via d'intervenció ràpida en cas de conflicte.• 1963 Acord de prohibició d'armes atòmiques.

Fidel Castro:Líder de la revolució

comunista cubana de 1959Cap d’estat de Cuba

3.1 Els primers signes del desglaç• Inici de la “Coexistència pacífica” (1956-1975) etapa

basada en el diàleg i en les relacions diplomàtiques.

Es produeixen una sèrie de canvis:URSS:

• Mort d' Stalin (1953)• Nikita Khruixov nou dirigent de l’URSS• Procés de desestalinització• Estats Units: • Eisenhower president (1953-1961)• Destitució del senador McCarthy, impulsor de la “caça

de bruixes” (1950-1956) repressió política molt dura contra els comunistes.

• J.F. Kennedy (1960-1963) dona suport a la coexistència pacífica. Lluita contra la pobresa i la discriminació racial.

Nikita Khruixov:Cap d’estat de l’URSS 1953-1964Defensor de la coexistència pacíficaImpulsor de la “desestalinització” de l’URSSEntrevista amb Kennedy 1961. Primera entrevista dels mandataris d’Estats Units i l’URSS des de l’inici de la Guerra Freda.Telèfon vermell 1963: comunicació directa Casa Blanca-Kremlin.Crisi dels míssils a Cuba 1962.

3.2 Cap a la distensió internacional

• Període de diàleg entre les dues superpotències.

• Causes:a) Cursa d’armaments sense sentit

b) Moviment de Països No Alineats, que trenca l’equilibri territorial.

c) Raons econòmiques: excés de despesa militar i necessitat d’obrir mercats.

d) Diversos tractats de no proliferació d’armes nuclears.

J.F. Kennedy 1961-63

• Entrevista amb Khruixov 1961. Primera entrevista dels mandataris d’Estats Units i l’URSS des de l’inici de la Guerra Freda.

• Telèfon vermell 1963: comunicació directa Casa Blanca-Kremlin.• Crisi dels míssils a Cuba 1962.• Nova Frontera: programes socials per combatre la pobresa i la

discriminació racial.• Lluita a favor de la ciència i la tecnologia: conquesta de l’espai. • Opció ferma per la coexistència pacífica.• Assassinat a Dallas el 22 de novembre de 1963.

Presidents dels Estats Units durant la coexistència pacífica 1956-1975: D.D. Eisenhower 1953-60J.F. Kennedy 1961-63Lyndon Johnson 1963-1969Richard Nixon 1969-1974Gerald Ford 1974-1977

Dirigents de l’URSS durant la coexistència pacífica:Nikita Khrusxov 1953-64

Leonid Bréjnev 1964-1982

La lluita pels drets civils dels negres als Estats

Units

El Japó, una gran potència econòmica

3.3 Torna la tensió 1975-1991• Desgast de la supremacia americana al món

(Jimmy Carter 1976-80)• Suport actiu de l’URSS als moviments

revolucionaris

• 1973 Crisi del petroli • 1975 Derrota dels Estats Units a Vietnam • 1979 Nous conflictes: Nicaragua, Iran, Afganistan...• 1979 Crisi dels euromíssils: rebuig de la opinió pública europea a la

instal·lació de noves bases de míssils a Europa.• 1980 Boicot als Jocs Olímpics de Moscou • 1984 Boicot als Jocs Olímpics de Los Angeles • 1983 Cursa d'armaments. Guerra de les Galàxies (1983)

Afganistan: retorn a la tensió...

• 1978 Govern comunista a la república d’Afganistan.

• 1979 Intervenció soviètica en suport del nou govern.

• Jimmy Carter respon amb sancions a l’URSS: embargament de l’exportació de cereals i boicot als Jocs Olímpics de Moscou de 1980.

• Resposta de l’URSS amb boicot als jocs de Los Angeles 1984.

Etapa Reagan 1981-1989: continua la tensió…

• Intervencions militars dels Estats Units.

• Invasió de l’illa de Grenada.• Suport a les dictadures de El

Salvador i Hondures.• Boicot a la Nicaragua

sandinista.• Guerra de les Galàxies:

cursa d’armament nuclear.

Presidents dels Estats Units durant l’etapa de tornada a la tensió 1975-1991Jimmy Carter (1977-1981)Ronald Reagan (1981-1989)George H.W. Bush (1989-1993)

Dirigents soviètics durant l’etapa de tornada a la tensió

1975-1991Iuri Andropov 1982-84K. Txernenko 1984-85

M. Gorbachov 1986-1991

4. Problemes interns dels blocs

4.1 Dissidències de Iugoslàvia i Xina• 1948 Ruptura entre l’URSS i Iugoslàvia• Les mesures del Mariscal Tito van allunyar Iugoslàvia de

l’orbita soviètica• Nou model: socialisme autogestionari• Iugoslàvia no entra al Pacte de Varsòvia• Tito impulsa el moviment de països “No alineats”• Stalin denuncia la política de Tito i els perills d’allunyar-

se de la tutela de l’URSS.

• 1949 Revolució Xinesa: s’instaura un règim comunista, que entra a l’òrbita soviètica.

• 1959 Tensió i diferències importants entre els dos països. La Xina abandona el bloc comunista i inicia un camí polític propi.

• Seguint el seu exemple, Albània també abandona el bloc comunista.

4.2 Revoltes a Hongria i Txecoslovàquia

HONGRIA 1956• Octubre 1956 : Inici a Hongria d’un moviment sindicalista que reivindica

la millora de les condicions de vida del país, la llibertat de premsa i la retirada de les tropes soviètiques.

• Nou govern, amb liberals i socialdemòcrates.• Es declara la neutralitat i Hongria deixa el Pacte de Varsòvia• Una part dels dirigents comunistes reclamen la intervenció soviètica• Novembre 1956: Intervenció de les tropes soviètiques i fi de la rebel·lió.

TXECOSLOVÀQUIA 1968• Aspiracions de liberalització de gran part de la població.• Primavera de Praga: procés d’obertura i democratització. Socialisme

més humà.• Oposició a les reformes d’una part del partit comunista i de l’URSS• Agost 1968: intervenció de les tropes soviètiques i aixafament de la

revolta.

La primavera de Praga 1968

4.3 Les dissidències del bloc occidental

• RFA: política de conciliació i més independència del canceller Willy Brandt. Aproximació a la RDA i al bloc comunista. Normalització de les relacions diplomàtiques RFA-RDA.

• França: Discrepàncies amb els Estats Units. De Gaulle retira el país de l’OTAN.

• 1948 Consell d’Europa: apropament franco-alemany i defensa de l’europeisme.

• 1957 Tractat de Roma: Inici de la creació de la CEE, important pel procés d’unitat europea.

• Oposició europea a la política imperialista dels Estats Units, sobretot a Amèrica Llatina, on donava suport a dictadures o intervenia militarment, per defensar els interessos econòmics de les multinacionals nord-americanes.

Els darrers anys de la Guerra Freda...

La crisi de l’URSS

La crisi de l’URSS

1991: liquidació de l’URSS i formació de la Federació

Russa

Reunificació d’Alemanya, a partir de 1990

El món després de la Guerra Freda

• La fi del món bipolar i l’enfonsament del comunisme a l’URSS i als països de l’Estva modificar l’ordre internacional.

• Inici d’un nou ordre en que els Estats Units es van erigir com a garants de la pau i l’ordre mundials.

• Davant la política unilateral nord-americana, l’opinió pública mundial va prendre consciència de la necessitat de donar més protagonisme a l’ONU com a garant de la pau.

Europa, de la CEE a la UE• Després de l’etapa de la Guerra Freda, la CEE (1957),

unitat econòmica europea, va iniciar el camí cap a la unitat política.

• 1993 El Tractat de Maastricht confirma la nova orientació i la CEE (Comunitat econòmica europea) es converteix en la UE (Unió Europea).

• Aquest tractat instaura la ciutadania europea, que permet a les persones circular i residir lliurement pels països de la UE, i la moneda única, l’euro (2002).

• Actualment la UE està formada per 27 països.

Europa:

socialdemocràcia

i estat del

benestar

Prosperitat econòmica Prosperitat econòmica Prosperitat econòmica Prosperitat econòmica als països d’Europa als països d’Europa als països d’Europa als països d’Europa

Occidental. Occidental. Occidental. Occidental.

Maig del 68..., o la possibilitat d'un

món millor

Si hi ha una paraula que defineix l'any 1968 és efervescència. És un

fenomen global. A tot arreu, a l'Europa occidental, al bloc

soviètic, als Estats Units o a Mèxic, els fills dels que van fer la guerra diuen "prou" al conformisme dels

seus pares. I reclamen un canvi: els joves volen ser protagonistes.

"La imaginació al poder“A París, els estudiants ocupen la Sorbona.

"La imaginació al poder", proclamen algunes pancartes. La joventut es rebel·la contra la societat establerta. Tot es

qüestiona. Especialment l'autoritat: la dels pares, la de l'Estat, la dels mateixos partits polítics.

"Prohibit prohibir", diu una pintada.

"L'anarquia sóc jo", fa una altra.L'esperança era canviar el món. El món continua sent el

que era i el poder econòmic, també. Però les idees del 68 han acabat impregnant-ho tot: la revolució sexual i de

costums, el trencament dels tabús, el rebuig a les jerarquies són, en part, fills del 68.

Maig del 68..., o la possibilitat d'un món millor

La crisi del petroli de 1973: els països de la OPEP

apugen el preu i desestabilitzen l’economia

mundial

Presidents EEUU

• H. C. Hoover (1929-1933)• Franklin D. Roosevelt (1933-1945)• Harry Truman (1945-1953)• D. Eisenhower (1953-1961)• John F. Kennedy (1961-1963)• Lyndon Johnson (1963-1969)• Richard Nixon (1969-1974)• Gerald Ford (1974-1977)• Jimmy Carter (1977-1981)• Ronald Reagan (1981-1989)• George H.W. Bush (1989-1993)• Bill Clinton (1993-2001)• George W. Bush (2001-2009)• Barak Obama (2009)