1864-2014

FEDAC GUISSONAMARE DE DÉU DEL ROSER

DOMINIQUES DE L’ANUNCIATA

150 ANYS D’UNA GRAN ESCOLA

Del 1864…Sant Francesc Coll i Guitart va néixer a Gombrèn – Ripollès- el 1812 i va morir a Vic –Osona- el 1875. Va ingressar a l’orde de Sant Domènec. Va fundar la congregació de les Dominiques de l’Anunciata el 1856.Recorregué Catalunya com a missioner i va visitar Guissona, on el caire social de la vila i la demanda d’alguns habitants li van suggerir la fundació d’un col·legi de les seves religioses dominiques: el propòsit es va fer realitat i el centre docent va començar les tasques escolars el curs 1864-65.

En l’acord de la fundació, els comissionats de Guissona es van avenir al pagament del lloguer de l’edifici destinat a residencia comunitària i escola. El convent i el col·legi es van establir al Raval del Coma, casa propietat de Ramon Folch. Les primeres religioses d’aquella comunitat de Guissona van ser Josefa Vidal i Agnès Arbó, amb la col·laboració de les germanes Eulàlia i Teresa. L’ajut econòmic pactat no va durar gaire: la quantitat fins aleshores subven- cionada va ser denegada i les germanes van assumir el deute del lloguer.

• Aviat es va traslladar a l’edifici actual, del Raval Bisbal, anomenat Convent de Santa Mònica. L’any 1900 Joan Folch i Bellet es va mostrar protector d’aquell centre d’educació i va fer donació de la casa-convent.

Germanes DominiquesLes germanes van haver de pagar totes les obres de reparació i adaptació dels locals per a finalitats educatives. Hi va contribuir el bisbe de la Seu, cardenal Casañas, amb un donatiu de 1500 pessetes (9 euros)Més endavant, la comunitat va acollir, coma resident pensionista, la Senyora Rosa Puncernau Begué; quan va morir en el col·legi-convent, va deixar a les religioses el seu patrimoni, que va ser destinat a la reforma de les aules i a millora tècnica de l’ensenyament.

Placa commemorativa al gimnàs de l’escola

• El 24 de juliol de 1936, amb els fets de la guerra civil espanyola, el comitè municipal de Guissona va ordenar que les religioses sortissin del convent i del col·legi. Així ho van fer i les germanes van ser acollides en diverses llars de la Vila , des d’on van poder arribar a les respectives famílies. L’edifici (convent i escola) va servir d’habitatge de refugiats de guerra, i, després, de caserna de soldats de la república. Acabada la guerra civil, el dia 11 de febrer del 1939 les dominiques van aconseguir reinstal·lar-se al seu col·legi encara ocupat per les tropes nacionals, que van desallotjar definitivament l’edifici el dia 19 d’aquell mateix mes .

Van trobar l’edifici en un estat ruïnós i desolador. Van caler unes reparacions valorades en 10.000 pessetes (60 euros), i el 13 de març de 1939 es van reprendre les tasques educatives, i hi concorregué

tota la població escolar de la Vila, perquè ales hores no funcionaven encara les escoles nacionals.

L’EDIFICIL’any 1638, Sant Josep de Calassanç envià dos Escolapis a Guissona a fundar-hi la primera casa de les Escoles Pies d’Espanya. La fundació del convent va ser impulsada pel bisbe de la Seu,Pau Duran qui mantenia bones relacions amb els Escolapis. La guerra dels Segadors , però, durant la qual s’hagué d’exiliar el bisbe Pau Duran, i la malaltia del superior Melcior Alacchi van fer abandonar l’empresa, i l’any 1641 es van aturar les obres . La vila de Guissona acordà donar un termini de sis anys per seguir amb aquella fundació o, en cas contrari, el lloc seria ofert a un altre orde.

Un cop acabat el termini el lloc va ser lliurat als Agustins Descalços de Santa Mònica de Barcelona, que van reiniciar les obres i en

van prendre posició el 1651 amb el nom de convent de Santa Mònica,on s’atenien malalts i

agonitzants, però fins el 1751 els agustins no acceptaren d’educar

el jovent .El 1700 es va posar la primera

pedra d’una nova església , obra que es va acabar 1745.

Després de la desamortització de Mendizábal del 1835, el lloc va passar am mans particulars, l’església fou ocupada per un

garatge mentre el convent es va utilitzar com a centre escolar per

les germanes Dominiques .

En l’edifici del darrera del convent, primer tingueren cura dels infants sacerdots seculars: des del 1907 fins al 1933 els germans de les Escoles Cristianes (o germans de la Salle ), del 1945 al 1971 els germans Maristes. El setembre del 1971 van marxar els germans Maristes i el curs 71-72 va ser el primer curs que les germanes Dominiques van tenir totes les classes mixtes, utilitzant també les aules que feien servir els germans. Aquell mateix curs s'organitza la primera APA (Associació de Pares d’Alumnes). La primera subvenció la rep el col·legi el 1974.

Vista aèria abans de l’ampliació d’ESO

… al 2014

• Actualment el col·legi pertany a la FUNDACIÓ EDUCATIVA PRIVADA DOMINIQUES ANUNCIATA PARE COLL, FEDAC, que es constitueix per la voluntat de les germanes Dominiques de l’Anunciata a Catalunya. Va ser aprovada el dia 14 d’abril de 2009, any de la canonització del fundador, el Pare Coll.

• El curs 2010-11 s’inicien els estudis d’ESO al centre i es comencen també les obres d’un nou edifici adossat al ja existent. S’inicien les classes de primer curs d’ESO en aules del centre de primària.

• El dia 9 d’octubre de 2011 es fa la inauguració oficial de l’edifici nou, i es van afegint els altres cursos progressivament.

• El curs 2013-14 s’acaben de completar els quatre cursos d’ESO a l’edifici nou. Així doncs l’any del seu 150è aniversari al centre disposa de Llar d’Infants, Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria.