LA POSICIÓ DELS NAZIS ENFRONT LA CULTURA: ART DEGENERAT, ART FEIXISTA, MÚSICA NAZI I LA CREMA DE LLIBRES

Sara Escarcena Ouaffa SalloumJoel DuranIman Belhaj B1B 2013-2014Història del món contemporani

ÍNDEX Art Degenerat

- Què és l’art degenerat? .....................................................- Context històric..................................................................- Què representa?.................................................................- Obres i pel·lícules d’art degenerat.................................... - Conseqüències....................................................................

Art Feixista i Nazi- Què és l’art nazi?................................................................- Característiques.................................................................- Obres nazis........................................................................- Art nazi a Itàlia.................................................................- Què és l’art feixista?..........................................................- Creacions i tendències.......................................................

Música Nazi- Música dels nazis..............................................................- Música als camps de concentració ...................................- Música prohibida pels nazis.............................................- Música que escoltava Hitler.............................................

La crema de llibres- Què és la crema de llibres?..............................................- Context històric................................................................- La crema del 10 de maig..................................................- Altres cremes ..................................................................

Conclusions i Webgrafia...............................................................

ART DEGENERAT Què és l’ art degenerat?

L’art degenerat és una exposició organitzada amb el títol Entartete Kunst (Art degenerat) pel règim nazi al 1937 a la Haus der Kunst de Munich i que després s’estén a d'altres ciutat d'Alemanya i d'Àustria.És un art on tenen cabuda psicòpates i sàdics perquè no hi ha una llei que penalitzi severament el maltractament, tortura i assassinat dels animals i perquè el món de l'art també ho permet. La degeneració de l'art contemporani és el pur reflex de la degradació social actual: és l'anti-art, mirall metafísic de l'home deshumanitzat.

Context històric- Arribada de Hitler al poder - Art de la Primera Guerra Mundial - Crítiques- Artistes d’ avantguarda

ART DEGENERAT Què representa?

Aquesta mostra tractava de ridiculitzar l'art modern i les avantguardes sota criteris racistes, intentant d'aquesta manera promocionar l'Art racial. Reunia més de 650 obres dels mestres de l'Art de finals del s.XIX i principis del s.XX.

EXEMPLES D’ ART DEGENERAT

"Merda d'artista enllaunada" de Piero Manzoni

Animals esquarterats vius de Hermann Nitsch

"My bed" de Tracey Emin

The Night of the Generals de James Hadley Caza

ART DEGENERAT Conseqüències

L’Art Degenerat va provocar un gran impacte social a Alemanya i a Europa. Durant es prohibia els estils més sofisticats de l’art modern, denigrats sota el sobrenom “d’Art Degenerat”. Els nazis difonien pintures i escultures que s’ajustessin al gust tradicional. Van haver-hi molts saquejos d’obres, les quals anys més tard van ser trobades. Un exemple al 2012 a Munich es van trobar unes mil 500 peces d’art decomissades pels nacionalistes durant la guerra i només s’han donat unes 139 als seus autors originals i les altres encara estan reclamades.

ART FEIXISTA I NAZI Què és l’art nazi?

L’art nazi va ser una representació que es va produir durant l'Alemanya Nazi (1933-1945) i va ser aprovat oficialment .

Característiques- Realisme romàntic basat en models de l'art clàssic , els temes eren mites amb ideologia nazi- Ideologia nazi - Superioritat de la rasa ària - Gust tradicional que exaltés els valors de sang i sòl - Altres temes - Prohibició de l’art degenerat

ART FEIXISTA I NAZI Obres nazis

Werner Peiner Ausstellung, 1935

ART FEIXISTA I NAZI Art nazi a Itàlia La cultura de la Itàlia feixista va mantenir una estreta

relació des dels seus inicis als anys vint amb l'avantguardisme encara que com més va avançar el règim en la construcció d'un sistema totalitari , amb més claredat es van definir programes artístics similars al realisme heroic o almenys compartint els seus valors estètics.

ART FEIXISTA I NAZI Què és l’art feixista?

L'art feixista és estil manifestat a Itàlia. El nivell de construccions i d'arts plàstics d'Itàlia es troba rarament en els altres països. En els anys 20 i 30 hi va haver-hi un interès de conciliar la tradició romana i el modernisme més avançat. Una reinterpretació intel·ligent de la tradició .

Característiques

- Harmonia amb les tradicions- Ús de parts visibles, materials nobles i tradicionals, maons sense sacrificar la bellesa- Interès a la bellesa decorativa amb estàtues, baixos relleus i mosaics- Expressió de la llibertat i la modernitat dels creadors

ART FEIXISTA I NAZI Creacions

La gran varietat de creacions al contrari dels estats totalitaris de tipus nazi o comunista, els arquitectes i artistes gaudien d'una gran llibertat de creació . L'estat moltes vegades ordenava construccions de palaus a arquitectes que tenien una altra concepció molt diferent, per exemple els Palaus de Correu a Roma. Ocorria  també que un arquitecte imposava la seva idea pròpia. Així es van realitzar obres d'un modernisme fantàstic, per exemple a la realització de Giuseppe Terragni.

Tendències La llibertat bastant àmplia garantida als creadors van salvar les seves obres dóna la uniformitat . L'estil va donar una evolució a les obres històriques

Les dues grans tendències són el racionalisme funcionalista i el clàssic neo- romà . La primera és representada Roma del palau del Correu de la via Marmorata del Dopolavoro de via de Porta Portese. La segona tendència està representada de palaus moltes vegades majestuosos amb columnes o arcs de travertí sobre el model del Coliseu a Roma el Palazzo della Civilità Italiana del Lavoro la via de la Conciliazione és representativa de les dues tendències .

MÚSICA NAZI Música dels nazis

El tercer Reich va millorar les condicions dels seus músics, orquestes, sales d’ òpera, etc. Va crear la cambra de la cultura del Reich i premis com el de Dietrich Eckart d’ Hedimburg i premi nacional de cançó folklòrica. El premi Nobel estava prohibit per Hitler i els músics van tenir que re- escriure la història de la música amb una visió nazi i els músics estaven sota les ordres del ministre Joseph Goebbels.

Els alemanys tenien el jazz com a música preferida. El jazz va començar a Estats Units i es va alliberar a finals del s. XIX. Anys més tard es van associar el jazz, els negres i els jueus i això espantava molt als nazis però el gran por era que aquesta música tenia un origen que provenia dels negres esclavitzats i més tard van prohibir aquesta música al territori del Reich.

MÚSICA NAZI Música als camps de concentració

Als camps de concentració els guàrdies obligaven als presoners a cantar durant el dia. Ho feien per burlar-se. Els presoners desobeïen les normes i els feien mal. Els que no coneixien una cançó o la cantaven fluix eren picats. Els gèneres musicals eren els de treball i religiosos. La ràdio sonava amb uns altaveus als caps perquè no escoltessin les execucions. Hi havien presoners musics, per això, hi havien bandes musicals. Les primeres orquestes van ser als camps de Duerrgoy al 1933. Les bandes eren una excusa per sobreviure ja que feien tasques més senzilles, vestien i menjaven millor i gràcies a la música superaven pors.

MÚSICA NAZI Música prohibida pels nazis

Alfred Rosenberg va ser un conseller de Hitler. Va fundar la “ Lliga pel Combat per a la Cultura Alemanya”, dedicada per defendre els valors alemanys. Aquesta lliga s’encarregava de classificar la música, realitzar llistes de músics, compositors, empresaris, obres, etc.

El nazisme també va prohibir gèneres musicals sobretot el jueu. El govern nazi va manifestar que la música alemanya era real. Més tard els músics considerats racials o inadequats van tenir que emigrar. Daltre banda el ball també era un passatemps realment greu. Des d’un punt de vista musical, el Swing era una agressió a la raça ària i finalment va ser censurat perquè el veien com un mitjà de depravació sexual. El jazz finalment es prohibeix , igual que els artistes plàstics post-expressionistes, els exponents de l'escola BAUHAUS, la música atonal, qualsevol manifestació poètica que no s'ajustés als rígids límits de la mètrica tradicional, i tota altra forma artística que pogués ser qualificada de "moderna".

MÚSICA NAZI Música que escoltava Hitler

Una curiositat era que Adolf Hitler admirava a Gustav Mahler per les seves interpretacions de Wagner tot i ser jueu. Era un amanet de l’ opereta, un gènere que més tard dels anys vint acaba apreciant. Segons August Kubizek, un amic de Hitler va explicar que ell va utilitzar els seus últims estalvis per acudir a l’opera de Linz. A excepció de l'afició gairebé malaltissa per Wagner , els gustos musicals de Hitler deixaven molt a desitjar . Una persona que agrada de la música clàssica no pot menysprear al major geni de la humanitat Wolfgang Amadeus Mozart , ni pot deixar-se portar per l'antisemitisme i prohibir la música ni més ni menys que de Félix Mendelsohn .

LA CREMA DE LLIBRES Què és la crema de llibres?

La crema de llibres és la pràctica de destruir una o més còpies d’un llibre o un altre material escrit. En temps moderns altres formes d’emmagatzematge d’informació, com enregistraments, discos de vinil, CD, videocassets i pàgines d’Internet, s’han inclòs dintre d’aquesta pràctica. La pràctica és generalment pública i està motivada per objeccions morals, polítiques o religioses al material publicat. La crema de llibres és una forma de censura que els líders polítics o religiosos apliquen contra aquells que s’oposen a les seves idees. L’exemple més famós va ser el de la crema de llibres durant el règim nazi en l’alemanya de Hitler esdevingut en el Babelplatz a Berlín, el 10 de maig de 1933. Aquells que s’oposen a la crema de llibres generalment comparen aquest fet amb l’ocorregué durant el govern dels Nazis.

LA CREMA DE LLIBRES Context històric

A principis de 1933, les autoritats alemanyes volien “sincronitzar” població, institucions i organitzacions públiques, per a que tinguessin un pensament, una ideologia, i una política nazi. El ministre de propaganda i aclariment popular, va començar a esforçar-se per eliminar totes aquelles obres culturals considerades no-nazis o anti-nazistes. Van purgar organitzacions nazis i van suprimir totes les organitzacions que van considerar que creaven obres culturals “degenerades”.El 6 d’abril de 1933, una publicació estudiantil va publicar una “acció contra l’esperit no alemany” a tot el país que tindria com a objectiu una purga o neteja literària mitjançant el foc. Totes les institucions i població a favor d’aquest van ajudar a dur a terme aquesta acció i van ajudar a proporcionar a la premsa comunicats i articles per encàrrec, van oferir llistes negres d’autors "no alemanys", van pagar la presentació de figures reconegudes del nazisme perquè parlessin en reunions públiques i negociar per obtenir temps per transmissions radials.

LA CREMA DE LLIBRES La Crema del 10 de maig

El 10 de maig, universitaris van cremar llibres considerats “no alemanys”, instaurant una censura estatal i control de la cultura. A la crema de llibres van reclamar càrrecs polítics nazis a més d'estudiants i professors davant del gran nombre d'espectadors i participants. A Berlín, unes 40.000 persones es van reunir a la crema que es va realitzar al Opernplatz, una plaça de Berlín. El mateix dia, molts universitaris feien marxes amb antorxes en contra de l'esperit “no alemany”.

LA CREMA DE LLIBRES

Però no totes van ser el 10 de maig. Altres, responent a la preferència dels capítols locals de les organitzacions, van tenir lloc el 21 de juny, el solstici d'estiu. No obstant això, en 34 ciutats universitàries a través de tota Alemanya la "Acció contra l'esperit no alemany" del 10 de maig va ser un èxit. Hi ha una frase que he volgut remarcar: “Dort, wo man Bücher verbrennt, verbrennt man am Ende auch Menschen": “Ahí donde se queman libros se acaban quemando también seres humanos”.

LA CREMA DE LLIBRES Altres cremes de llibres

La crema de llibres d’alemanya no es la única. Al llarg de la història hi ha hagut altres cremes de llibres i destrucció de biblioteques. Aquests són alguns dels casos que coneixem: - Crema de llibres acadèmics i assassinat d’estudiants a Xina al 212 aC. - Crema dels llibres d’alquímia de l’enciclopèdia d’Alexandria. - Crema de llibres considerats immorals a l’anomenada “Foguera de les vanitats” a Florència al s. XV . - Crema de manuscrits o còdexs Mayes a Yucatán, 1562. - Crema de llibres escrits en àrab, per les autoritats castellanes a la península ibèrica, exceptuant aquells que parlaven de medicina, filosofia o història. - Crema de llibres sobre política després del cop d’estat del 1973 a Chile. Es van registrar una crema de 15.000 llibres.

CONCLUSIONS I WEBGRAFIA Amb aquest tema que ens han donat em après que era

l’art, la música i la crema de llibres a l’ Alemanya de la primera guerra mundial. Esperem que us hagui agradat la nostra exposició i gràcies per escoltar-nos.

Webshttp://www.artefascista.it/spagnolo_architettura_arte_fascista.htm http://www.eurasia1945.com/acontecimientos/fascismo/el-arte/http://jordiclaramonte.blogspot.com.es/2011/11/esteticas-fascistas.html

http://www.slideshare.net/alemanlord/arte-nazi?v=qf1&b=&from_search=1 http://es.wikipedia.org/wiki/Arte_nazihttp://blogs.ua.es/davonet/2010/12/17/art-degenerat/