1108/06/1108/06/11 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALSEPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALS

Epistemologia i ontologia medievalsEpistemologia i ontologia medievalsTrets específics més característicsTrets específics més característics Desplegament de les grans religions de salvació (cristianisme i Desplegament de les grans religions de salvació (cristianisme i

islam), estranyes a la cultura i a la filosofia grega.islam), estranyes a la cultura i a la filosofia grega. Conflicte ideològic inevitable entre tradicions tan diferents.Conflicte ideològic inevitable entre tradicions tan diferents.

Problemes objecte de reflexió en aquest període:Problemes objecte de reflexió en aquest període: La relació entre veritats de Raó i veritats de Fe.La relació entre veritats de Raó i veritats de Fe. La disputa entorn de la naturalesa dels universals.La disputa entorn de la naturalesa dels universals.

Pensadors més destacatsPensadors més destacats AGUSTÍ D’HIPONA (IV-V)AGUSTÍ D’HIPONA (IV-V) ANSELM DE CANTERBURY (XI)ANSELM DE CANTERBURY (XI) AVICENA (XI)AVICENA (XI) AVERROÏS (XII)AVERROÏS (XII) TOMÀS D’AQUINO (XIII)TOMÀS D’AQUINO (XIII) GUILLEM D’OCCAM (XIV)GUILLEM D’OCCAM (XIV)

2208/06/1108/06/11 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALSEPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALS

Veritats de Raó i veritats de Fe (I)Veritats de Raó i veritats de Fe (I)

En la tradició filosòfica grega la Veritat del En la tradició filosòfica grega la Veritat del coneixement reclama el suport coneixement reclama el suport De la lògicaDe la lògica De l’experiènciaDe l’experiència

L’aparició de les religions de salvació L’aparició de les religions de salvació implica que la veritat deriva implica que la veritat deriva De la revelació divinaDe la revelació divina

3308/06/1108/06/11 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALSEPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALS

Veritats de Raó i veritats de Fe (II)Veritats de Raó i veritats de Fe (II)

Davant d’aquest Davant d’aquest conflicte, entre els conflicte, entre els primers pensadors primers pensadors cristians es cristians es desenvolupen tres desenvolupen tres actituds diferents:actituds diferents:

Actitud racionalistaActitud racionalista: : Totes les veritats revelades poden ser Totes les veritats revelades poden ser compreses per la raó (intent de fer del compreses per la raó (intent de fer del cristianisme una filosofia, competint amb les cristianisme una filosofia, competint amb les altres escoles filosòfiques).altres escoles filosòfiques).

Actitud irracionalista:Actitud irracionalista:Les veritats revelades són incomprensibles Les veritats revelades són incomprensibles per a l’enteniment humà i, per tant, per a l’enteniment humà i, per tant, absurdes (religió i filosofia són radicalment absurdes (religió i filosofia són radicalment incompatibles)incompatibles)

Actitud conciliadora:Actitud conciliadora:Entre les veritats revelades, moltes són a Entre les veritats revelades, moltes són a l’abast de la raó, però n’hi ha d’altres a les l’abast de la raó, però n’hi ha d’altres a les que la raó, per si sola, no pot accedir-hi que la raó, per si sola, no pot accedir-hi (filosofia i religió no són incompatibles: la (filosofia i religió no són incompatibles: la raó pot ajudar a interpretar els textos raó pot ajudar a interpretar els textos sagrats).sagrats).

4408/06/1108/06/11 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALSEPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALS

Veritats de Raó i veritats de Fe (III)Veritats de Raó i veritats de Fe (III)

Tant en la tradició Tant en la tradició cristiana com en la cristiana com en la islàmica, acabarà islàmica, acabarà predominant l’actitud predominant l’actitud conciliadora.conciliadora. Agustí d’Hipona: Agustí d’Hipona:

“Crec per tal “Crec per tal d’entendre, entenc d’entendre, entenc per tal de creure”per tal de creure”

Hi ha veritats de Raó (és l’àmbit –reduït- Hi ha veritats de Raó (és l’àmbit –reduït- de la recerca experimental i de la lògica), de la recerca experimental i de la lògica), Veritats de Fe (és l’àmbit del dogma) i Veritats de Fe (és l’àmbit del dogma) i veritats a les que es pot arribar a través veritats a les que es pot arribar a través de la raó i de la fe (com a mostra, les de la raó i de la fe (com a mostra, les demostracions de l’existència de Déu)demostracions de l’existència de Déu) Tres fonts de veritat enlloc de dues: Tres fonts de veritat enlloc de dues:

Revelació (fe), Lògica i Experiència.Revelació (fe), Lògica i Experiència.En cas de conflicte entre Raó i Fe, la En cas de conflicte entre Raó i Fe, la primera queda subordinada a la segona:primera queda subordinada a la segona: La filosofia és al servei de la teologiaLa filosofia és al servei de la teologia

Sacralització de les filosofies platònica i, Sacralització de les filosofies platònica i, sobretot, aristotèlica. La reflexió queda, sobretot, aristotèlica. La reflexió queda, massa sovint, obviada i substituïda pel massa sovint, obviada i substituïda pel recurs a l’autoritat.recurs a l’autoritat.

5508/06/1108/06/11 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALSEPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALS

La disputa entorn dels universals (I)La disputa entorn dels universals (I)

El problemaEl problema: : Les representacions Les representacions mentals universals o mentals universals o conceptes, són conceptes, són coneixement de coneixement de realitats universals realitats universals (gèneres, espècies...) (gèneres, espècies...) transcendents bé transcendents bé immanents?immanents?

Filosofies d’enfoc platònicFilosofies d’enfoc platònic: : Els conceptes són el Els conceptes són el coneixement de Realitats coneixement de Realitats existents més enllà del món existents més enllà del món natural canviant (Idees – natural canviant (Idees – models): models): transcendentstranscendents

Filosofies d’enfoc aristotèlicFilosofies d’enfoc aristotèlic::Els conceptes són el Els conceptes són el coneixement de l’essència o coneixement de l’essència o Forma comuna a tots els Forma comuna a tots els individus de la mateixa classe. individus de la mateixa classe. Aquestes Formes són Aquestes Formes són immanentsimmanents..

6608/06/1108/06/11 EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALSEPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA MEDIEVALS

La disputa entorn dels universals (II)La disputa entorn dels universals (II)

Guillem d’Occam (XIV)Guillem d’Occam (XIV)NominalismeNominalisme: Rebuig d’ambdues postures. No : Rebuig d’ambdues postures. No existeixen existeixen realitats universalsrealitats universals. Els nostres . Els nostres conceptes (representacions mentals universals) conceptes (representacions mentals universals) són són el significat del nomel significat del nom comú que donem a comú que donem a individus que individus que s’assemblens’assemblen..La postura nominalista és conseqüència del La postura nominalista és conseqüència del Principi d’economia metafísicaPrincipi d’economia metafísica ( (navalla navalla d’Occamd’Occam): No s’han de multiplicar les hipòtesis ): No s’han de multiplicar les hipòtesis sense necessitat. Tant les “Idees” platòniques sense necessitat. Tant les “Idees” platòniques com les “essències” aristotèliques resulten com les “essències” aristotèliques resulten perfectament prescindibles.perfectament prescindibles.